id
int64
2
3k
title
stringlengths
11
158
subtitle
stringlengths
0
570
content
stringlengths
3.42k
5.48k
category
sequencelengths
0
3
source
stringclasses
3 values
summaries
dict
2,522
El PSC referma que la "solució al conflicte català" no és "anar en contra ni només amb la llei"
Collboni esperona a trobar "una sortida en sentit federal" a partir "del diàleg, l'acord i el pacte"
El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) referma la seva aposta per treballar en "sentit federal" davant el "conflicte català". Sobre la declaració d'aquest dilluns al TSJC de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i la secretària Primera de la Mesa, Anna Simó, per un delicte de desobediència al TC, el president de la Federació del PSC per Barcelona, Jaume Collboni, ha insistit en el que defensen els socialistes des del 19 de juliol passat: "El conflicte no es resoldrà ni contra la llei ni només amb la llei", ha assegurat. En aquest sentit, ha recordat l'aposta socialista per "el diàleg, l'acord i el pacte" entre els governs català i espanyol. En la presentació de la proposta de càrrecs municipals socialistes de l'àrea metropolitana de Barcelona de fixar un salari de referència per eradicar la desigualtat social i laboral, Collboni ha estat l'encarregat de respondre sobre la compareixença de Simó i Forcadell al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en qualitat d'investigades per permetre la votació de la resolució del referèndum en el debat de política general, tot i l'avís del Tribunal Constitucional (TC) a la mesa del Parlament en el que vetava la possibilitat de tramitar cap acte parlamentari vinculat al procés sobiranista. Sobre trobar una solució a les tensions entre Catalunya i l'estat espanyol, el dirigent socialista ha valorat que "és evident que hi ha grups independentistes que pensen que això es podrà resoldre només contra la llei". "I això no té sortida", ha afegit, "perquè no tindrà cap reconeixement de cap democràcia avançada del món", ha afegit. Collboni també ha discrepat de la postura de partits "de la dreta espanyola", indicant que "no és suficient només aplicant la llei pensant que només a cop de decret, de sentència o de compareixença és solucionarà el conflicte", ha apuntat. Per això, referma l'aposta "federal" socialista, basada en "el diàleg, l'acord i el pacte"; ha dit. L'adhesió del Barça al Pacte Nacional pel Referèndum Preguntat per l'adhesió del Futbol Club Barcelona al Pacte Nacional pel Referèndum, Jaume Collboni ha assenyalat que s'ha de "respectar" la decisió d'entitats privades com el Barça, més quan la seva junta actual ha seguit la "coherència" del que va prometre en la darrera campanya electoral. És a dir, més compromís amb el procés sobiranista de Catalunya. Ara bé, Collboni ha matisat que, partint de la base que Catalunya "és un país plural" on "hi ha opinions diferents" sobre el procés sobiranista, ha avisat al club esportiu que "sempre hi ha un risc de pensar que tota Catalunya pensa igual", ha dit. "I no es així", ha subratllat, recordant que "hi ha una part molt important de la societat catalana", en concret "la meitat o una mica més" la qual "no compartim les tesis independentistes", indica. "S'ha de tenir en compte quan un es pronuncia sobre aquests temes d'una manera contundent", ha conclòs. Les informacions de la Udef sobre els Pujol-Ferrusola Finalitzada la roda de premsa, el partit ha valorat les darreres informacions aparegudes a diversos mitjans que fan referència a un dels últims informes aportats pel sindicat policia Udef a l'Audiència Nacional espanyola sobre la família Pujol-Ferrusola. Més d'un centenar de pàgines que recullen que, suposadament, la família de l'expresident de la Generalitat va obtenir prop de 70 milions d'euros de benefici "no justificat" als comptes andorrans. Aquestes informacions revelen, entre d'altres, que el fill gran, Jordi Pujol Ferrusola, dirigia l'operativa de la família i que va obtenir uns 54 milions d'euros en diverses divises com pessetes, dòlars, euros, marcs alemanys i lliures esterlines. Per la seva banda, el seu pare, l'expresident de la Generalitat, hauria obtingut uns 3 milions d'euros, i la seva mare, Marta Ferrusola, uns 680.000 euros. De Ferrusola també s'extreu l'ús d'un suposat i curiós llenguatge en clau que feia servir l'esposa de Jordi Pujol amb el qual es referia a sí mateixa com a "mare superiora" per ordenar traspassos de diners com si fossin, on enlloc de milions –de pessetes-, es referia al terme "missals". Des del PSC es titlla de "vergonya aliena" els fets que s'han difós recordant que, fa uns anys, era el mateix Jordi Pujol que deia: "D'ètica en parlarem nosaltres". Els socialistes alerten al PDeCAT del risc de rebre aquesta "herència política" de l'antiga Convergència i ha avisat que "amb el canvi de nom del partit no és suficient". A més, ha destacat el qualificatiu emprat per la Udef per referir-se als Pujol-Ferrusola "d'organització criminal" davant l'acumulació "d'evidències escandaloses i vergonyants".
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "Collboni ha estat l'encarregat de respondre sobre la compareixença de Simó i Forcadell davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya amb relació a la votació de la resolució del referèndum, que van permetre contravenint l'avís del Tribunal Constitucional que prohibia a la mesa del Parlament tot acte parlamentari relacionat amb el procés sobiranista.", "a2": "El PSC aposta \"pel diàleg, l'acord i el pacte\" per trobar una solució a les tensions entre Catalunya i l'estat espanyol sobre el conflicte català. El president de la Federació del PSC per Barcelona, Jaume Collboni, ha insistit en que \"El conflicte no es resoldrà ni contra la llei ni només amb la llei\".", "a3": "Collboni ha declarat que el conflicte català no es pot resoldre passant per sobre de la llei com volen alguns grups independentistes ni tampoc en els jutjats com reclamen els partits de la dreta. Des del PSC afirmen que l'única forma de desencallar el problema és arribar a un acord mitjançant una fórmula federal. " }, "extractive": { "a1": "Sobre la declaració d'aquest dilluns al TSJC de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i la secretària Primera de la Mesa, Anna Simó, per un delicte de desobediència al TC, el president de la Federació del PSC per Barcelona, Jaume Collboni, ha insistit en el que defensen els socialistes des del 19 de juliol passat: \"El conflicte no es resoldrà ni contra la llei ni només amb la llei\", ha assegurat.\nEn la presentació de la proposta de càrrecs municipals socialistes de l'àrea metropolitana de Barcelona de fixar un salari de referència per eradicar la desigualtat social i laboral, Collboni ha estat l'encarregat de respondre sobre la compareixença de Simó i Forcadell al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en qualitat d'investigades per permetre la votació de la resolució del referèndum en el debat de política general, tot i l'avís del Tribunal Constitucional (TC) a la mesa del Parlament en el que vetava la possibilitat de tramitar cap acte parlamentari vinculat al procés sobiranista.\nPreguntat per l'adhesió del Futbol Club Barcelona al Pacte Nacional pel Referèndum, Jaume Collboni ha assenyalat que s'ha de \"respectar\" la decisió d'entitats privades com el Barça, més quan la seva junta actual ha seguit la \"coherència\" del que va prometre en la darrera campanya electoral.\nCollboni també ha discrepat de la postura de partits \"de la dreta espanyola\", indicant que \"no és suficient només aplicant la llei pensant que només a cop de decret, de sentència o de compareixença és solucionarà el conflicte\", ha apuntat.", "a2": "Sobre la declaració d'aquest dilluns al TSJC de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i la secretària Primera de la Mesa, Anna Simó, per un delicte de desobediència al TC, el president de la Federació del PSC per Barcelona, Jaume Collboni, ha insistit en el que defensen els socialistes des del 19 de juliol passat: \"El conflicte no es resoldrà ni contra la llei ni només amb la llei\", ha assegurat.\nEn la presentació de la proposta de càrrecs municipals socialistes de l'àrea metropolitana de Barcelona de fixar un salari de referència per eradicar la desigualtat social i laboral, Collboni ha estat l'encarregat de respondre sobre la compareixença de Simó i Forcadell al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en qualitat d'investigades per permetre la votació de la resolució del referèndum en el debat de política general, tot i l'avís del Tribunal Constitucional (TC) a la mesa del Parlament en el que vetava la possibilitat de tramitar cap acte parlamentari vinculat al procés sobiranista.\nCollboni també ha discrepat de la postura de partits \"de la dreta espanyola\", indicant que \"no és suficient només aplicant la llei pensant que només a cop de decret, de sentència o de compareixença és solucionarà el conflicte\", ha apuntat.\nPreguntat per l'adhesió del Futbol Club Barcelona al Pacte Nacional pel Referèndum, Jaume Collboni ha assenyalat que s'ha de \"respectar\" la decisió d'entitats privades com el Barça, més quan la seva junta actual ha seguit la \"coherència\" del que va prometre en la darrera campanya electoral.", "a3": "Sobre la declaració d'aquest dilluns al TSJC de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i la secretària Primera de la Mesa, Anna Simó, per un delicte de desobediència al TC, el president de la Federació del PSC per Barcelona, Jaume Collboni, ha insistit en el que defensen els socialistes des del 19 de juliol passat: \"El conflicte no es resoldrà ni contra la llei ni només amb la llei\", ha assegurat.\nSobre trobar una solució a les tensions entre Catalunya i l'estat espanyol, el dirigent socialista ha valorat que \"és evident que hi ha grups independentistes que pensen que això es podrà resoldre només contra la llei\". \nCollboni també ha discrepat de la postura de partits \"de la dreta espanyola\", indicant que \"no és suficient només aplicant la llei pensant que només a cop de decret, de sentència o de compareixença és solucionarà el conflicte\", ha apuntat. \nPer això, referma l'aposta \"federal\" socialista, basada en \"el diàleg, l'acord i el pacte\"; ha dit." }, "extreme": { "a1": "Collboni ha opinat sobre la causa oberta contra Simó i Forcadell per haver permès el debat sobre la independència.", "a2": "El PSC es manté ferm en la seva aposta per treballar en \"sentit federal\" davant el \"conflicte català\".", "a3": "Collboni crida al diàleg per apropar postures entre el Govern i l'Executiu espanyol davant el conflicte català." } }
91
El govern espanyol reconeix ara que la quota de català no afectarà Netflix, HBO o Amazon Prime
La quota de llengües oficials serà obligatòria solament per a les plataformes amb seu a l'estat espanyol
El govern espanyol ha admès que la quota del 6% per al català, gallec i basc de la llei de l’audiovisual no afecta el catàleg de Netflix, HBOMax o Amazon Prime. Fonts de l’executiu de Pedro Sánchez han reconegut a l’ACN que el projecte de llei aprovat en el Consell de Ministres d’avui solament obliga a garantir la quota de llengües oficials a les plataformes amb seu a l’estat espanyol, com ara Filmin i Movistar+. Tot i això, diuen que allò que inclou la llei respecta el pacte amb ERC. El percentatge per a les llengües oficials s’hi va introduir fruit de l’acord del amb ERC per a aprovar el pressupost espanyol del 2022, però fins ara el govern espanyol no havia dit que en deixava fora Netflix, HBOMax o Amazon Prime. Abans no es presentés, Rufián ja havia avisat que un dels entrebancs del nou text era que hi havia la possibilitat que les plataformes que no tenien seu a l’estat espanyol poguessin escudar-se en la normativa europea per a esquivar l’obligació de complir les quotes. “Crec que tenim palanques i eines per a millorar la llei, i provarem de fer-ho”, ha dit, i ha afegit que hi presentarien esmenes en els tràmits al congrés espanyol. D’una altra banda, la portaveu de la CUP al congrés espanyol, Mireia Vehí, ha demanat al govern espanyol que faci complir el percentatge: “Com pot ser que un estat no serveixi perquè les grans corporacions compleixin les lleis o paguin els impostos?” La vice-presidenta del govern espanyol i ministra d’Economia, Nadia Calviño, ha esquivat una pregunta sobre aquest forat per esquivar la quota tot defensant que el projecte de llei feia un equilibri entre potenciar l’estat espanyol com un hub de producció audiovisual d’escala europea amb la protecció de les altres llengües oficials: “Hem arribat a un bon equilibri. Ara el text s’envia a les corts i, en el transcurs dels tràmits parlamentaris, hi pot haver millors i ajustaments, però partint d’un text que crec que és molt sòlid i que aconsegueix de complir els objectius del govern.” La Plataforma per la Llengua i l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC) ja van dir divendres que, a l’espera de conèixer la lletra petita del redactat de la llei, els semblava insuficient per a garantir una presència substancial del català a les plataformes i van demanar que la quota de produccions fos de més del 6%, d’acord amb el pes proporcional de la població que viu als territoris en què el català, l’aranès, el basc i el gallec són llengües pròpies. A més, van criticar que l’obligatorietat d’incorporar-hi les versions en català, tant existents com noves, replica el model de les sales de cinema, que s’ha demostrat incapaç de garantir una oferta en català. L’inconvenient, diuen, és que el redactat de la llei diu que s’ha de complir si és tècnicament possible i no té cap cost addicional, justament les dues excuses que fins ara han al·legat algunes plataformes per no incloure aquestes versions. Per evitar-ho, demanen que el redactat inclogui un percentatge d’oferta obligatòria mínima. Fonts del Ministeri d’Economia espanyol citades per l’ACN diuen que hi ha una certa obligació de les plataformes d’incorporar els doblatges i subtitulacions, sempre que tinguin els estàndards de qualitat tècnica de la plataforma. La llei de l’audiovisual també preveu de destinar a la producció en català, basc i gallec un 10% dels fons recaptats per l’Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals (ICAA) de l’impost a plataformes privades (del 5%) i públiques (el 6%), que ja fixa la norma. La Plataforma per la Llengua i l’AADPC demanen que, en el cas dels territoris amb una llengua pròpia diferent de la castellana, la recaptació la facin els organismes autonòmics, com l’ICEC a Catalunya. L’acord també incorpora la llengua de signes catalana i estableix que el mínim del 15% de la producció de TVE sigui en català, basc o gallec. L’avantprojecte de llei també estableix en el 3,5% l’obligació de finançament anticipat d’obres de producció independent, xifra que supera de llarg el 0,9% de la normativa actual. El percentatge es calcularà anualment i inclourà un règim de sancions, que encara no s’ha concretat, però que distingirà entre faltes lleus, greus i molt greus. Sí que s’ha avançat, també, que les sancions tindran en compte la dimensió econòmica de l’empresa.
[ "cultura", "llengua" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "El govern espanyol ha admès que la quota del 6% per a les llengües minoritàries de l'Estat no obliga a les plataformes que tenen la seva seu social fora de l'estat espanyol. La Plataforma per la Llengua i l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya opinen que és del tot insuficient per a protegir-les.", "a2": "La llei de l’audiovisual del govern espanyol establia una quota del 6% en les produccions en català però, finalment, s'ha especificat que no afecta empreses amb seu fiscal fora de l’Estat, per la qual cosa plataformes com Netflix i HBO n'han quedat excloses. Així doncs, el govern només obliga a garantir la quota a plataformes com Filmin i Movistar+.", "a3": "Garantir aquest percentatge d'obres en llengües cooficials en la nova llei de l'audiovisual va ser una demanda d'ERC per donar suport als pressupostos de 2022. Però, el projecte de llei que ha aprovat avui el Consell de ministres només contempla aquesta obligació per a les plataformes nacionals, sempre i quan sigui viable tècnicament i no generi un cost afegit. " }, "extractive": { "a1": "El govern espanyol ha admès que la quota del 6% per al català, gallec i basc de la llei de l’audiovisual no afecta el catàleg de Netflix, HBOMax o Amazon Prime.\nLa Plataforma per la Llengua i l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC) ja van dir divendres que, a l’espera de conèixer la lletra petita del redactat de la llei, els semblava insuficient per a garantir una presència substancial del català a les plataformes i van demanar que la quota de produccions fos de més del 6%, d’acord amb el pes proporcional de la població que viu als territoris en què el català, l’aranès, el basc i el gallec són llengües pròpies.\nLa llei de l’audiovisual també preveu de destinar a la producció en català, basc i gallec un 10% dels fons recaptats per l’Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals (ICAA) de l’impost a plataformes privades (del 5%) i públiques (el 6%), que ja fixa la norma. \n L’acord també incorpora la llengua de signes catalana i estableix que el mínim del 15% de la producció de TVE sigui en català, basc o gallec. L’avantprojecte de llei també estableix en el 3,5% l’obligació de finançament anticipat d’obres de producció independent, xifra que supera de llarg el 0,9% de la normativa actual.", "a2": "El govern espanyol ha admès que la quota del 6% per al català, gallec i basc de la llei de l’audiovisual no afecta el catàleg de Netflix, HBOMax o Amazon Prime.\nEl percentatge per a les llengües oficials s’hi va introduir fruit de l’acord del amb ERC per a aprovar el pressupost espanyol del 2022, però fins ara el govern espanyol no havia dit que en deixava fora Netflix, HBOMax o Amazon Prime. \nLa Plataforma per la Llengua i l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC) ja van dir divendres que, a l’espera de conèixer la lletra petita del redactat de la llei, els semblava insuficient per a garantir una presència substancial del català a les plataformes i van demanar que la quota de produccions fos de més del 6%, d’acord amb el pes proporcional de la població que viu als territoris en què el català, l’aranès, el basc i el gallec són llengües pròpies.\nLa llei de l’audiovisual també preveu de destinar a la producció en català, basc i gallec un 10% dels fons recaptats per l’Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals (ICAA) de l’impost a plataformes privades (del 5%) i públiques (el 6%), que ja fixa la norma.", "a3": "El govern espanyol ha admès que la quota del 6% per al català, gallec i basc de la llei de l’audiovisual no afecta el catàleg de Netflix, HBOMax o Amazon Prime. \nLa Plataforma per la Llengua i l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC) ja van dir divendres que, a l’espera de conèixer la lletra petita del redactat de la llei, els semblava insuficient per a garantir una presència substancial del català a les plataformes i van demanar que la quota de produccions fos de més del 6%, d’acord amb el pes proporcional de la població que viu als territoris en què el català, l’aranès, el basc i el gallec són llengües pròpies.\nFonts de l’executiu de Pedro Sánchez han reconegut a l’ACN que el projecte de llei aprovat en el Consell de Ministres d’avui solament obliga a garantir la quota de llengües oficials a les plataformes amb seu a l’estat espanyol, com ara Filmin i Movistar+.\nEl percentatge per a les llengües oficials s’hi va introduir fruit de l’acord del amb ERC per a aprovar el pressupost espanyol del 2022, però fins ara el govern espanyol no havia dit que en deixava fora Netflix, HBOMax o Amazon Prime \nL’inconvenient, diuen, és que el redactat de la llei diu que s’ha de complir si és tècnicament possible i no té cap cost addicional, justament les dues excuses que fins ara han al·legat algunes plataformes per no incloure aquestes versions. " }, "extreme": { "a1": "Pedro Sánchez ha admès que la llei de l'audiovisual només obliga a les plataformes amb seu social a l'Estat.", "a2": "La quota del 6% de català no afectarà plataformes de fora de l'estat espanyol com Netflix, HBO o Amazon Prime.", "a3": "Les plataformes que tinguin seu fora de l'estat espanyol restaran exemptes de complir la quota del català del 6%." } }
736
Britànics i italians, els més partidaris de la independència de Catalunya
Segons una enquesta espanyola, la major part dels europeus no considera pas la independència de Catalunya un problema per a la UE
El Real Instituto Elcano, considerat el think tank més important de l’estat espanyol, fa cada any un baròmetre de la imatge de l’estat a l’exterior. Des del començament del procés, el moviment independentista català ha estat present en l’anàlisi d’aquesta imatge exterior i, des de l’any passat, s’interroga expressament sobre aquesta qüestió en l’enquesta. Les dades mostren, sobretot, que hi ha un alt grau de coneixement del procés independentista a la resta d’Europa, ja que entre el 62% i el 87% dels ciutadans dels països entrevistats tenen consciència de la situació política en què es troba Catalunya. En referència a l’any anterior, a més, ha augmentat significativament el nombre de ciutadans alemanys i francesos que se’n consideren informats. ‘Nivell de coneixement del moviment separatista a Catalunya.’ Institut Elcano. El coneixement del procés entre les respectives poblacions és superior, per exemple, a la participació en la segona volta de les presidencials pels francesos (75%), la participació en les eleccions portugueses (56%), les alemanyes (72%) i les italianes (75%), i no està gaire lluny de la participació en el Regne Unit (66%). Pels europeus, Espanya seria la gran perjudicada per la independència catalana El consens entre la gran majoria d’enquestats dels cinc estats on s’ha fet l’enquesta és que consideren que un estat independent català seria negatiu per a l’estat espanyol. La pregunta no especifica de quina manera ho seria, si democràticament, econòmicament o pel que fa a la influència de l’estat espanyol en el marc internacional. ‘Si Catalunya s’independitzés d’Espanya, creieu que això seria positiu o negatiu per a Espanya?’ Institut Elcano. Portugal és l’estat que veu de manera més negativa les conseqüències per a l’estat espanyol, però a tot arreu més de la meitat dels ciutadans que tenen coneixement del procés català considera que la independència perjudicaria l’estat espanyol. En el cas de com afectaria una independència catalana la Unió Europea, la visió també és més negativa que no pas positiva, però en cap cas no ho veuen tan perjudicial com per a l’estat espanyol. Una gran part dels ciutadans, entre el 43% i el 59%, desconeix com afectaria una independència les institucions europees o creu que no afectaria ni positivament ni negativament. En cap dels països no arriben al 50% els qui consideren que seria perjudicial per a la Unió. En cap país no arriba a la meitat dels ciutadans els qui pensen que la independència de Catalunya perjudicaria la Unió Europea Cal destacar la posició dels ciutadans de l’estat francès, l’únic dels cinc estats enquestat que és fronterer amb Catalunya. El 39% dels francesos considera que la independència no afectaria, mentre que un 15% no ho sap i només un terç (34%) creu que seria negativa per la Unió Europea. Els qui creuen que seria més positiu són els ciutadans del Regne Unit, on el mateix percentatge que considerava que seria bo per a Espanya considera també que seria bo per a Europa. En el cas de la Unió Europea, cal destacar que a final del 2012, amb l’inici del procés, es va fer una pregunta semblant i, en aquell moment, més de la meitat dels britànics, italians i alemanys (els estats europeus on es preguntava) van considerar que la independència seria negativa per a Europa. Per tant, en cinc anys s’ha reduït considerablement la visió que la independència catalana perjudicaria les institucions europees. I què consideren que implicaria per als catalans? Sobre com la independència afectaria els catalans, no hi ha una posició clara. Una gran part dels enquestats creu que no els afectaria, percentatge que fluctua entre el 30% i el 48% segons el país, sense arribar en cap cas al 50%. Els enquestats d’Alemanya i de França són els qui ho veuen més negativament, juntament amb els portuguesos, que cal tenir en compte que no han estat enquestats aquest 2017. En el cas francès, és significatiu que ha augmentat del 13% al 18% els qui consideren que la independència seria positiva pels catalans. En el cas italià, l’opció majoritària també és que la independència seria negativa, però amb un percentatge important de ciutadans que ho veu com a positiva per als catalans. Al Regne Unit, per la seva banda, hi ha una clara majoria que veu que seria positiu per als catalans, i aquest resultat no pot ser únicament a causa dels escocesos, ja que aquests només representen un 8,5% de la població de l’estat. Els resultats són força sorprenents, tenint en compte que els enquestats formen part de grans estats, amb segles d’independència, i seria d’esperar que, sense un coneixement sobre la realitat catalana, es tendís a anar en contra de reivindicacions independentistes i es pensés que és millor la unitat de l’estat. Però les dades no mostren pas tan contundentment aquesta posició; per tant, podem suposar que el relat català ha fet forat en aquests països.
[ "país" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "El Real Instituto Elcano ha elaborat un estudi sobre la imatge exterior d'Espanya que, des de l'inici del procés, inclou la qüestió del moviment independentista català. Els europeus consideren que el gran perjudicat per la independència catalana seria l'estat espanyol. Els resultats, sorprenentment, no son tan contraris a la independència com es podria suposar.", "a2": "Segons una enquesta espanyola, la gran majoria dels europeus tenen un alt grau de coneixement sobre el procés independentista a Catalunya i gran part considera que la independència perjudicaria més a l'estat espanyol que a la Unió Europea. Aquells que es mostren més partidaris de la independència de Catalunya són els britànics i els italians, en contraposició als portuguesos.", "a3": "L'estudi s'ha dut a terme en 5 països europeus. Els resultats indiquen que la majoria d'enquestats, entre el 62 i el 87 %, està al corrent del moment polític que viu Catalunya. D'altra banda, també són majoria els que pensen que la independència de Catalunya no beneficiaria Espanya, però menys de la meitat creu que seria desfavorable per la UE. " }, "extractive": { "a1": "El Real Instituto Elcano, considerat el think tank més important de l’estat espanyol, fa cada any un baròmetre de la imatge de l’estat a l’exterior.\nLes dades mostren, sobretot, que hi ha un alt grau de coneixement del procés independentista a la resta d’Europa, ja que entre el 62% i el 87% dels ciutadans dels països entrevistats tenen consciència de la situació política en què es troba Catalunya.\nEls resultats són força sorprenents, tenint en compte que els enquestats formen part de grans estats, amb segles d’independència, i seria d’esperar que, sense un coneixement sobre la realitat catalana, es tendís a anar en contra de reivindicacions independentistes i es pensés que és millor la unitat de l’estat. \nEn cap país no arriba a la meitat dels ciutadans els qui pensen que la independència de Catalunya perjudicaria la Unió Europea.", "a2": "Les dades mostren, sobretot, que hi ha un alt grau de coneixement del procés independentista a la resta d’Europa, ja que entre el 62% i el 87% dels ciutadans dels països entrevistats tenen consciència de la situació política en què es troba Catalunya. \nEn el cas de com afectaria una independència catalana la Unió Europea, la visió també és més negativa que no pas positiva, però en cap cas no ho veuen tan perjudicial com per a l’estat espanyol.\nEn cap país no arriba a la meitat dels ciutadans els qui pensen que la independència de Catalunya perjudicaria la Unió Europea.\nEn el cas italià, l’opció majoritària també és que la independència seria negativa, però amb un percentatge important de ciutadans que ho veu com a positiva per als catalans.", "a3": "Les dades mostren, sobretot, que hi ha un alt grau de coneixement del procés independentista a la resta d’Europa, ja que entre el 62% i el 87% dels ciutadans dels països entrevistats tenen consciència de la situació política en què es troba Catalunya. \nEn referència a l’any anterior, a més, ha augmentat significativament el nombre de ciutadans alemanys i francesos que se’n consideren informats.\nEl consens entre la gran majoria d’enquestats dels cinc estats on s’ha fet l’enquesta és que consideren que un estat independent català seria negatiu per a l’estat espanyol. \nEn cap país no arriba a la meitat dels ciutadans els qui pensen que la independència de Catalunya perjudicaria la Unió Europea." }, "extreme": { "a1": "El Real Instituto Elcano ha elaborat un estudi sobre la imatge exterior d'Espanya que inclou la qüestió de l'independentisme català.", "a2": "En el marc europeu, els britànics i italians són els qui es mostren més partidaris de la independència a Catalunya.", "a3": "El Real Instituto Elcano sondeja l'impacte del conflicte català en la imatge exterior de l'Estat Espanyol." } }
2,780
PERFIL: Toni Comín, l'antiglobalització de tradició federalista que va abraçar l'estelada de Junqueras
Diputat pel PSC-Ciutadans pel Canvi i temptejat per saltar a l'Ajuntament de Barcelona i l'Eurocambra, dirigirà ara la cartera de Salut
Fill de l'històric líder d'esquerres i el cristianisme Alfonso Comín, el nou conseller de Salut, Toni Comín (Barcelona, 1971), va arribar a la primera línia política de la mà de Pasqual Maragall. Ha estat diputat pel PSC-Ciutadans pel Canvi les legislatures del 2004 i el 2006. La multitudinària manifestació de l'Onze de Setembre de 2012 va evidenciar diferències insalvables amb els seus companys socialistes. Dos anys més tard, va acabar entregant el carnet del partit i oficialitzant el seu viratge del federalisme a l'independentisme. Va rebutjar un lloc en la candidatura d'ERC a les europees però ha sabut cuidar la relació amb el líder republicà, Oriol Junqueras, que l'ha premiat amb un lloc destacat a Junts pel Sí. Negociador del pla de xoc social amb la CUP, aspira a ser un conseller dialogant i obert en la cartera de major dotació pressupostària del Govern. A casa ja mamava política des que era un nadó, i no només per influència del pare, sinó també materna. Adolescència i joventut centrades en reivindicacions socials i en el moviment antiglobalització, amb reflexions i assajos sobre democràcia econòmica. És el menor de quatre germans i segueix la tradició cristiana de la família. Catòlic practicant, col·labora en l'espai jesuïta Centre d'Estudis Cristianisme i Justícia. Un aspecte de la seva trajectòria vital que l'ha acostat a Oriol Junqueras. Els seus col·laboradors diuen que comparteixen valors i una manera de concebre la política, entesa com a vocació de servei. Llicenciat en Filosofia i Ciències Polítiques i format també en Humanitats, Comín ha treballat com a professor de Batxillerat al Sagrat Cor del carrer Diputació i a l'escola de negocis ESADE. Amb una beca postuniversitària, va trepitjar el Parlament Europeu fa prop de deu anys. La política comunitària el va fascinar però no suficient com per allunyar-se de la seva filla Laia -aleshores bebè d'uns pocs mesos- i la seva parella, en Sergi, quan Junqueras li va oferir concórrer a les últimes llistes d'ERC per l'Eurocambra. Motius personals però també polítics. Feia tan sols uns mesos que havia estripat el carnet socialista. Malgrat els seus coquetejos amb l'activisme social, Comin no va estrenar-se en política fins l'any 2004 amb un padrinatge d'excepció, el de Pasqual Maragall, que el va persuadir fins adherir-lo a la plataforma Ciutadans pel Canvi, propera a l'òrbita del PSC. Un cop acabada la seva etapa com a diputat va impulsar una ILP per a la reforma de la llei electoral catalana, que s'ha deixat un cop més al calaix. Tradicionalment, Comín havia estat un ferm defensor de la via federalista, però a començar a allunyar-se de la direcció del PSC quan Barcelona va omplir-se d'estelades i crits independentistes la Diada de l'any 2012. Va discrepar de sobiranistes com Ernest Maragall, Marina Geli i Montserrat Tura, quan van apostar per nous partits catalanistes d'esquerres, i va preferir foguejar-se en tertúlies radiofòniques i columnes d'opinió fins que Esquerra el va rescatar. Anteriorment, havia estat temptejat per fer el salt a la política municipal quan el Partit Socialista buscava nous lideratges i renovació interna, Comin va preferir centrar-se en la política nacional. Enguany ha fet realitat el seu desig i ha tornat al Parlament com a número 11 de Junts pel Sí. Amb la vicepresidenta Neus Munté i Lluís Llach, ha portat les negociacions del pla de xoc social amb la CUP. Trobades sovint tenses en què ha exercit de traductor entre el llenguatge polític convergent i el cupaire. Un tarannà dialogant que vol implantar en una conselleria conflictiva. Precedit de Boi Ruiz i amb la ressaca de les retallades, Comín s'enfronta a polèmiques encara vives sobre concertacions i projectes daurats de CiU com el Visc+ i el Consorci Sanitari de Lleida, durament criticats pels grups de l'oposició, i també per Esquerra. Aquests dies s'envolta de professionals del sector per aterrar amb un cert salvavides en un terreny que li és desconegut. Serà el primer conseller de Salut de les últimes dècades que no procedeix del camp mèdic.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "Toni Comín, fill del líder d'esquerres i del cristianisme Alfonso Comín, torna al Parlament com a conseller de Salut i número 11 de Junts pel Sí. Tradicionalment federalista, ja que va començar al PSC, va canviar a l'independentisme arran de la gran manifestació de la Diada del 2012. Ha fet realitat el seu desig de tornar al Parlament.", "a2": "Toni Comín serà el primer conseller al capdavant de la Conselleria de Salut de la Generalitat en democràcia que no és sanitari i succeirà a Boi Ruiz. Comín, que va ser Diputat pel PSC-Ciutadans pel Canvi i temptejat per saltar a l'Ajuntament de Barcelona i l'Eurocambra, dirigirà ara la cartera de Salut.", "a3": "Fill de l'històric líder d'esquerres Alfonso Comín, el seu activisme social i la persuasió de Pasqual Maragall, el van portar a adherir-se al 2004 a la Plataforma Ciutadans pel Canvi. La Diada del 2012 va ser un punt d'inflexió en la seva carrera política i dos anys més tard abandonava el partit socialista per abraçar l'independentisme." }, "extractive": { "a1": "Fill de l'històric líder d'esquerres i el cristianisme Alfonso Comín, el nou conseller de Salut, Toni Comín (Barcelona, 1971), va arribar a la primera línia política de la mà de Pasqual Maragall.\nAdolescència i joventut centrades en reivindicacions socials i en el moviment antiglobalització, amb reflexions i assajos sobre democràcia econòmica.\nTradicionalment, Comín havia estat un ferm defensor de la via federalista, però a començar a allunyar-se de la direcció del PSC quan Barcelona va omplir-se d'estelades i crits independentistes la Diada de l'any 2012.\nEnguany ha fet realitat el seu desig i ha tornat al Parlament com a número 11 de Junts pel Sí.", "a2": "Fill de l'històric líder d'esquerres i el cristianisme Alfonso Comín, el nou conseller de Salut, Toni Comín (Barcelona, 1971), va arribar a la primera línia política de la mà de Pasqual Maragall.\nLa política comunitària el va fascinar però no suficient com per allunyar-se de la seva filla Laia -aleshores bebè d'uns pocs mesos- i la seva parella, en Sergi, quan Junqueras li va oferir concórrer a les últimes llistes d'ERC per l'Eurocambra.\nMalgrat els seus coquetejos amb l'activisme social, Comin no va estrenar-se en política fins l'any 2004 amb un padrinatge d'excepció, el de Pasqual Maragall, que el va persuadir fins adherir-lo a la plataforma Ciutadans pel Canvi, propera a l'òrbita del PSC.\nTradicionalment, Comín havia estat un ferm defensor de la via federalista, però a començar a allunyar-se de la direcció del PSC quan Barcelona va omplir-se d'estelades i crits independentistes la Diada de l'any 2012.", "a3": "Fill de l'històric líder d'esquerres i el cristianisme Alfonso Comín, el nou conseller de Salut, Toni Comín (Barcelona, 1971), va arribar a la primera línia política de la mà de Pasqual Maragall.\nMalgrat els seus coquetejos amb l'activisme social, Comin no va estrenar-se en política fins l'any 2004 amb un padrinatge d'excepció, el de Pasqual Maragall, que el va persuadir fins adherir-lo a la plataforma Ciutadans pel Canvi, propera a l'òrbita del PSC. \nTradicionalment, Comín havia estat un ferm defensor de la via federalista, però a començar a allunyar-se de la direcció del PSC quan Barcelona va omplir-se d'estelades i crits independentistes la Diada de l'any 2012.\nDos anys més tard, va acabar entregant el carnet del partit i oficialitzant el seu viratge del federalisme a l'independentisme. " }, "extreme": { "a1": "El nou conseller de Salut, Toni Comín, tradicionalment federalista, va girar cap a l'independentisme el 2012.", "a2": "Toni Comín, el nou conseller de Salut, serà el primer governant al capdavant de la Conselleria que no és sanitari.", "a3": "Toni Comín, el nou conseller de salut que va fer la travessia del federalisme al independentisme." } }
950
La mina de petroli de Guardiola de Berguedà conté un bacteri que podria solucionar desastres ecològics
Guardiola de Berguedà (ACN).- La mina de petroli de Riutort, situada a Guardiola de Berguedà, no tan sols presumeix de ser l’única excavació d’aquestes característiques visitable de tot l’Estat, sinó que també desperta l’interès científic gràcies a la presència d’un bacteri que degrada el petroli. Carme Sellés, directora de l’empresa que gestiona la mina, ha explicat que “el bacteri podria servir com un detergent” en cas que hi hagi un vessament al mar. Tot i així, ha remarcat que les condicions a l’exterior no són les mateixes que a l’interior de la mina i que per això des de la Universitat de Barcelona estan investigant el seu comportament. Aquesta excavació ha despertat l’interès de les universitats de Manchester i Montpeller. La mina de Riutort es va deixar d’explotar fa 100 anys i, després de passar molt temps abandonada, el doctor Albert Permanyer de la Universitat de Barcelona, s’hi va tornar a introduir i va localitzar aquest bacteri que degrada el petroli. Sellés ha explicat que els dos elements “són parella de fet”, però que a 5.000 metres sota terra “no és fàcil estudiar el seu comportament”. Per aquest motiu, l’excavació berguedana s’ha convertit en un laboratori “a peu pla” on Permanyer i el seu equip estudien aquest bacteri que en un futur podria ser molt útil per a la ciència i el medi ambient. Els darrers anys, a part de l’interès i de la investigació que porta a terme la Universitat de Barcelona, també s’han acostat a les instal·lacions berguedanes la Universitat Autònoma de Barcelona i les universitats de Manchester i Montpeller. Totes elles fan visites amb els seus alumnes per poder veure el petroli dins el seu hàbitat natural. “Són alumnes fidels que fan molts quilòmetres per venir a la mina”, ha explicat Sellés. A banda d’aquests col·lectius específics, l’excavació també rep visites escolars adaptant l’explicació en funció de l’edat dels alumnes. Un espai singular i únic La mina fa onze anys que es va obrir el públic i la seva responsable el qualifica com un espai “singular” perquè es tracta de l’única excavació d’aquestes característiques visitable de tot l’Estat. Els visitants poden passejar per les galeries “tal com es van deixar fa 100 anys”, ha explicat Sellés. Concretament hi ha una galeria de 133 metres de longitud i dues galeries transversals de 73 i 67 metres respectivament. Un dels punts que crida més l’atenció és la galeria que acumula tota l’aigua que es filtra per les roques i que una pressa no deixa córrer cap a la resta de la mina. “Els visitants se sorprenen de veure com el petroli surt dels porus de la roca”, assegura Sellés, “la gran majoria s’espera trobar llacs i rius plens de petroli, però això és una pel·lícula errònia”. La realitat és que per poder obtenir el petroli s’havien de treure les roques a l’exterior i posteriorment es destil·laven. Conèixer el procés d’extracció del petroli és un altre dels atractius de la mina. Les visites van començar el 2004 i, després d’uns primers anys amb poca activitat, ara la mina “s’ha fet un lloc com a destí turístic i cada cop hi ha més nombre de reserves”, ha manifestat la responsable de la instal·lació. Deu anys d’activitat industrial L’explotació de la mina va començar l’any 1905 i al cap de cinc anys es van ampliar les instal·lacions amb la construcció d’una fàbrica de destil·lació per obtenir el petroli de les margues bituminoses. Alhora també es va construir un ferrocarril amb tracció animal per poder transportar el material que s’extreia. Tot i la important inversió econòmica, l’explotació no va assolir el rendiment desitjat i es va tancar definitivament l’any 1915. Sellés ha explicat que l’activitat industrial no va continuar perquè era “un petroli immadur”. Durant el seu procés de formació es van alterar les condicions idònies i no es va poder utilitzar per fer gasolina, tan sols es va poder fer servir per fer asfalt, greix i betum, tres usos industrials que “no donaven diners”. Un tast de vins miner Per segon any consecutiu i amb la voluntat de potenciar les activitats a l’entorn de la mina, aquest mes d’agost les instal·lacions acullen tres sessions de tast de vins relacionats amb l’entorn. La primera de les sessions es va fer el passat dissabte 15 d’agost i es repetirà l’experiència els dissabtes 22 i 29 d’agost. Es tracta d’un tast conduit per la sommelier Sílvia Culell i que inclou cinc varietats de vins amb olors i matisos de roca, de mar, de sotabosc i d’hidrocarburs. L’any passat es va celebrar per primera vegada coincidint amb el desè aniversari de l’obertura de la mina de Riutort.
[ "economia" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "La mina de petroli de Riutort (Berguedà) atrau turistes i científics ja que, per una banda, és l'única de tot l'Estat que està tal com era quan era activa i, per una altra, s'hi ha trobat un bacteri que degrada el petroli i que podria usar-se en el futur com a \"detergent\" en vessaments de petroli al medi ambient. ", "a2": "El doctor Albert Permanyer de la Universitat de Barcelona i el seu equip, han trobat un bacteri a la mina de petroli de Guardiola de Berguedà amb un alt potencial científic. És capaç de degradar el petroli i podria ser molt útil, com a \"detergent\", en desastres ecològics. Aquesta excavació ha despertat l’interès de les universitats de Manchester i Montpeller.", "a3": "Ubicada a Guardiola de Berguedà, és l'única explotació d'aquestes característiques que es pot visitar a Espanya. De gran interès científic, al seu interior habita un bacteri que degrada el petroli i que seria de gran utilitat si es produís un vessament al mar. Investigadors de la UB estan estudiant si es comporta de la mateixa manera a l'exterior. " }, "extractive": { "a1": "La mina de petroli de Riutort, situada a Guardiola de Berguedà, no tan sols presumeix de ser l’única excavació d’aquestes característiques visitable de tot l’Estat, sinó que també desperta l’interès científic gràcies a la presència d’un bacteri que degrada el petroli.\nPer aquest motiu, l’excavació berguedana s’ha convertit en un laboratori “a peu pla” on Permanyer i el seu equip estudien aquest bacteri que en un futur podria ser molt útil per a la ciència i el medi ambient. \nLa mina fa onze anys que es va obrir el públic i la seva responsable el qualifica com un espai “singular” perquè es tracta de l’única excavació d’aquestes característiques visitable de tot l’Estat. \nDurant el seu procés de formació es van alterar les condicions idònies i no es va poder utilitzar per fer gasolina, tan sols es va poder fer servir per fer asfalt, greix i betum, tres usos industrials que “no donaven diners”. ", "a2": "La mina de petroli de Riutort, situada a Guardiola de Berguedà, no tan sols presumeix de ser l’única excavació d’aquestes característiques visitable de tot l’Estat, sinó que també desperta l’interès científic gràcies a la presència d’un bacteri que degrada el petroli.\nTot i així, ha remarcat que les condicions a l’exterior no són les mateixes que a l’interior de la mina i que per això des de la Universitat de Barcelona estan investigant el seu comportament.\nLa mina de Riutort es va deixar d’explotar fa 100 anys i, després de passar molt temps abandonada, el doctor Albert Permanyer de la Universitat de Barcelona, s’hi va tornar a introduir i va localitzar aquest bacteri que degrada el petroli.\nLa mina fa onze anys que es va obrir el públic i la seva responsable el qualifica com un espai “singular” perquè es tracta de l’única excavació d’aquestes característiques visitable de tot l’Estat.", "a3": "La mina de petroli de Riutort, situada a Guardiola de Berguedà, no tan sols presumeix de ser l’única excavació d’aquestes característiques visitable de tot l’Estat, sinó que també desperta l’interès científic gràcies a la presència d’un bacteri que degrada el petroli.\nCarme Sellés, directora de l’empresa que gestiona la mina, ha explicat que “el bacteri podria servir com un detergent” en cas que hi hagi un vessament al mar. \nTot i així, ha remarcat que les condicions a l’exterior no són les mateixes que a l’interior de la mina i que per això des de la Universitat de Barcelona estan investigant el seu comportament. \nLa mina fa onze anys que es va obrir el públic i la seva responsable el qualifica com un espai “singular” perquè es tracta de l’única excavació d’aquestes característiques visitable de tot l’Estat. " }, "extreme": { "a1": "La mina de petroli de Riutort atrau moltes visites perquè és l'única d'aquesta mena oberta al públic de tot l'Estat.", "a2": "Investigadors de la Universitat de Barcelona troben en una mina de Guardiola de Berguedà un bacteri que degrada el petroli.", "a3": "La mina de petroli de Riutort alberga un microorganisme que podria ajudar a descompondre aquesta substància." } }
1,392
Forn demana «crear les condicions per al diàleg» i avisa que seria un error no permetre un referèndum
El conseller d'Interior empresonat qualifica com a "infernals" els trasllats de l'Audiència Nacional a la presó
L'exconseller d'Interior de la Generalitat, Joaquim Forn, afirma que "sempre m'he manifestat a favor del diàleg i del consens", i veu amb bons ulls crear les "condicions favorables" sobre un acostament de posicions amb el govern espanyol. Tot i així assegura que "seria un error molt gran" que l'executiu de Sánchez impedís el referèndum i, enlloc d'això, obrís la possibilitat de votar un nou estatut amb més finançament, inversions i garantir l'ús del català. Són algunes de les respostes de l'entrevista feta amb qüestionari que publica aquest diumenge el diari La Vanguardia, junt amb extractes del dietari Escrits de presó, que estarà a les llibreries a partir del 20 de setembre i que relata en primera persona des del moment en què es va decretar el seu ingrés a presó, el passat 2 de novembre. En l'entrevista que publica La Vanguardia, Joaquim Forn indica que no sap a quines "solucions polítiques" es refereix en aquests moments Pedro Sánchez, tot i que apunta que "no pot obviar una gran majoria de catalans que són favorables al dret de decidir". Després del resultat de les eleccions del 21 de desembre, que qualifica "d'extraordinàriament bons", l'exconseller apunta que "ara els hem de gestionar bé". "Continuar avançant, intentant ampliar la majoria parlamentària i social". També defensa la legitimitat de Torra com a president de la Generalitat i apunta que "el que ens fa perdre seriositat i ens allunya dels ciutadans és no complir els programes electorals i de Govern". "Per què el president Torra ha de tenir menys legitimitat que Rajoy o Sánchez? Quan ells parlen representen el sentiment de tots els espanyols?," s'ha preguntat, insistint novament en "construir majoria al Parlament" i "ampliar la base social". "Però no té cap sentit renunciar als objectius pragmàtics", alerta. Preguntat sobre quina sentència espera, Forn és contundent: "Absolutòria". Escrits de Presó Uns fragments que avança també 'La Vanguardia' i que relaten alguns dels dies clau d'aquests gairebé 11 mesos. En el text, l'exconseller d'Interior reconeix haver tingut "por" d'entrar a la presó, "i ara ja hi soc". Un fet que admet que li costa d'entendre "potser perquè de tota la vida m'han dit que sóc un 'bon tio'". També relata la relació amb els seus companys i també amb altres interns del centre penitenciari els quals, en un moment del seu relat explica que "comencen a comprendre que el nostre és un cas ben particular, fora de tota lògica", quan el passat 4 de desembre s'assabenta que el jutge el manté a la presó. "Jo era a la sala de televisió i ha estat com un cop de maça. Com si el jutge m'hagués pegat al cap directament", recorda. Joaquim Forn també titlla "d'infernals" els trasllats fins a l'Audiència i de tornada a Estremera. "Tant en Rull com jo hem agafat una marejada bestial", explica el dia 1 de desembre, recordant com estar estar un cubicle petit d'una furgoneta, sense vistes a l'exterior i amb una llum tènue, on els ocupants havien d'estar emmanillats. "Hem acabat fets una sopa", comenta, recordant la sensació de "suor freda" que el va acompanyar durant el trajecte. Un altre dia que es destaca en el dietari és el del 23 de març, dia de la compareixença davant del jutge Llarena de Turull, Forcadell, Bassa, Romeva, Rull i Marta Rovira. La secretària general d'ERC finalment no compareix i anuncia que ha marxat a Ginebra. "Respecto la seva decisió", assegura Forn. "Però alhora és evident que això no ens ajuda gaire als que som a la presó: abona la possibilitat als que som a la presó: del risc de fuga, com si tinguéssim la intenció de convertir l'exili en el terreny de joc de la política catalana", sentencia. Diu que aquest fet "no canvia la situació d'injustícia que patim i que hem patit durant mesos". "Si algú pensa que amb el nostre trasllat la nostra gent ho oblidarà tot sobtadament, es resignarà i donarà per bona la nostra situació, crec que s'equivoca de mig a mig", considera. "Tenim el dret al trasllat i l'exercirem, com és lògic, però la lluita per la llibertat, la justícia i per tenir un judici just ha de seguir sent la nostra principal reivindicació", conclou no sense abans escriure que, per indicació de la seva esposa, Laura Masvidal, comença d'immediat a redactar la instància per ingressar a la presó de Lledoners.
[ "procés català" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "La Vanguardia publica aquest diumenge una entrevista feta des de la presó i amb qüestionari a l'exconseller Forn, així com extractes del llibre \"Escrits de presó\", que apareixerà el 20 de setembre. Forn defensa augmentar la majoria social i de parlamentaris de l'independentisme i està a punt de demanar que el traslladin a la presó catalana de Lledoners.", "a2": "Aquest diumenge La Vanguardia publica una entrevista feta amb qüestionari a l'exconseller d'Interior de la Generalitat empresonat, Joaquim Forn, en la qual exposa que està a favor de crear un ambient de diàleg que propiciï un acostament de posicions amb el govern espanyol. Forn també creu que seria un error no permetre un referèndum.", "a3": "La Vanguardia publica una entrevista amb Forn on es declara a favor del diàleg i considera que impedir el referèndum seria un error, ja que la majoria de catalans en són partidaris. Diu que respecta l’exili de Rovira malgrat que opina que perjudica els empresonats. Forn relata també la duresa dels trasllats a presó i la seva relació amb el reclusos." }, "extractive": { "a1": "L'exconseller d'Interior de la Generalitat, Joaquim Forn, afirma que \"sempre m'he manifestat a favor del diàleg i del consens\", i veu amb bons ulls crear les \"condicions favorables\" sobre un acostament de posicions amb el govern espanyol.\nSón algunes de les respostes de l'entrevista feta amb qüestionari que publica aquest diumenge el diari La Vanguardia, junt amb extractes del dietari Escrits de presó, que estarà a les llibreries a partir del 20 de setembre i que relata en primera persona des del moment en què es va decretar el seu ingrés a presó, el passat 2 de novembre.\nEn l'entrevista que publica La Vanguardia, Joaquim Forn indica que no sap a quines \"solucions polítiques\" es refereix en aquests moments Pedro Sánchez, tot i que apunta que \"no pot obviar una gran majoria de catalans que són favorables al dret de decidir\".\n\"Tenim el dret al trasllat i l'exercirem, com és lògic, però la lluita per la llibertat, la justícia i per tenir un judici just ha de seguir sent la nostra principal reivindicació\", conclou no sense abans escriure que, per indicació de la seva esposa, Laura Masvidal, comença d'immediat a redactar la instància per ingressar a la presó de Lledoners.", "a2": "Són algunes de les respostes de l'entrevista feta amb qüestionari que publica aquest diumenge el diari La Vanguardia, junt amb extractes del dietari Escrits de presó, que estarà a les llibreries a partir del 20 de setembre i que relata en primera persona des del moment en què es va decretar el seu ingrés a presó, el passat 2 de novembre.\nEn l'entrevista que publica La Vanguardia, Joaquim Forn indica que no sap a quines \"solucions polítiques\" es refereix en aquests moments Pedro Sánchez, tot i que apunta que \"no pot obviar una gran majoria de catalans que són favorables al dret de decidir\".\nTambé relata la relació amb els seus companys i també amb altres interns del centre penitenciari els quals, en un moment del seu relat explica que \"comencen a comprendre que el nostre és un cas ben particular, fora de tota lògica\", quan el passat 4 de desembre s'assabenta que el jutge el manté a la presó.\n\"Tenim el dret al trasllat i l'exercirem, com és lògic, però la lluita per la llibertat, la justícia i per tenir un judici just ha de seguir sent la nostra principal reivindicació\", conclou no sense abans escriure que, per indicació de la seva esposa, Laura Masvidal, comença d'immediat a redactar la instància per ingressar a la presó de Lledoners.", "a3": "En l'entrevista que publica La Vanguardia, Joaquim Forn indica que no sap a quines \"solucions polítiques\" es refereix en aquests moments Pedro Sánchez, tot i que apunta que \"no pot obviar una gran majoria de catalans que són favorables al dret de decidir\". \nTot i així assegura que \"seria un error molt gran\" que l'executiu de Sánchez impedís el referèndum i, enlloc d'això, obrís la possibilitat de votar un nou estatut amb més finançament, inversions i garantir l'ús del català.\n\"Però alhora és evident que això no ens ajuda gaire als que som a la presó: abona la possibilitat als que som a la presó: del risc de fuga, com si tinguéssim la intenció de convertir l'exili en el terreny de joc de la política catalana\", sentencia.\n\"Tenim el dret al trasllat i l'exercirem, com és lògic, però la lluita per la llibertat, la justícia i per tenir un judici just ha de seguir sent la nostra principal reivindicació\", conclou no sense abans escriure que, per indicació de la seva esposa, Laura Masvidal, comença d'immediat a redactar la instància per ingressar a la presó de Lledoners." }, "extreme": { "a1": "La Vanguardia publica una entrevista feta amb qüestionari a l'exconseller Joaquim Forn acompanyada d'extractes del dietari \"Escrits de presó\".", "a2": "Joaquim Forn aposta per un acostament amb el govern espanyol per tal d'arribar a un consens sobre el referèndum.", "a3": "L’exconseller d’Interior, Joaquim Forn, defensa des de la presó la via del diàleg i un referèndum." } }
227
Toti Soler, naturalesa en estat pur
Cada vegada que Toti Soler em sorprèn amb un nou treball acaba sent una celebració en el meu petit univers diari. Aquest desembre passat, el geni de la guitarra publicava Twins (satélite K, 2017), ni més ni menys que el disc número 35 de la seva carrera en solitari. Aquest 35 és un número considerable i sumat a les desenes de treballs com a acompanyant de cantautors com Ovidi Montllor, Pau Riba o Léo Ferré la xifra supera en escreix els 100 enregistraments. Amb aquests números, dignes del millor golejador de tots els temps, podem assegurar que en Toti és el músic del país en vida amb una discografia pròpia més extensa. Crec que és una dada que cal tenir en compte si a més hi sumem que en tot moment ha conservat un grau de qualitat elevadíssim, sense adormir-se ni tirar de la mateixa fórmula suada. Ara ens obsequia amb aquest Twins, el disc número 35 -torno a insitir en el número-, un treball que fa palès el grau de qualitat i serenor amb què Toti elabora els seus àlbums. La fórmula és l’habitual, la de la guitarra catalana, o el que és el mateix, el còctel d’estils amb què ha bregat el guitarrista: clàssica, flamenc, cançó popular, jazz i segell personal. Twins recull un total de tretze temes. Si al treball anterior, Transparències (satélite K, 2016), trobàvem un Toti més enclaustrat, íntim i solitari, en aquest Twins torna a a una sonoritat més oberta, jugant amb d’altres instruments, experimentant amb nous companys i tornant a agafar el fil conductor que en el seu dia havia deixat imprès a Raó de viure (satélite k, 2011). Raó de viure i Twins tenen un mateix fil conductor, els néts d’en Toti. A Raó de viure surten a la coberta, d’esquena, agafats de la mà de l’avi passejant per Palau-Sator. A Twins, a banda de dedicar-los el disc, apareixen a la coberta de cara, en primer pla, en una imatge tendra. A més, intervenen a la primera cançó de l’àlbum creant un joc i un diàleg divertit amb la guitarra que acaba enganxant. Pel que fa a revisions del passat amb noves harmonitzacions m’ha sorprès gratament la inclusió d’un pedaç de “Dos ocells perduts”, que en Toti havia gravat fa més de 40 anys a l’indispensable Liebeslied (Edigsa, 1972). Toti es basa en aquella lletra de Tagore i n’extreu els millors bocins per servir-los amb aparent senzillesa, amb lentitud, amb pausa, amb les notes justes i ben triades. Tornant a aquest pont que hi ha entre Raó de viure i Twins, també hi trobem una altra característica que es repeteix, el record a Ovidi Montllor. Si a Raó de viure ens oferia una versió personalíssima cantada pel mateix Toti de “La samarreta”, en aquesta ocasió es val d’un dels temes més famosos i característics d’Ovidi, “Perquè vull”, que cantat per Gemma Humet agafa un caire actual, sensual, més suau, però amb total respecte vers l’original. A més Toti hi afegeix unes harmonies de guitarra que eleven encara més la cançó. Trobo que és una versió que s’ha d’escoltar una vegada i una altra. Si “Dos ocells perduts” i “Perquè vull” són les dos cançons que en Toti rescata i en fa una nova lectura, la resta del disc és tot nou. Hi ha un tema que m’ha cridat especialment l’atenció, “Evidència”. Diria que és la primera vegada en la discografia de Soler en la qual escolto una peça i l’intèrpret no és ell. Per més sorpresa, no hi sona una guitarra sinó un piano que recorda a Mompou, interpretat per Maurici Villavecchia. En aquest Twins tampoc hi podia falta la dèria del de Vilassar de Dalt pels poetes. Amb les seves cordes musica a Pere Quart, amb el descobriment per la meva banda de la veu d’Anna Ferrer. Menció a part mereix Blai Bonet, que a través del recitat de Massotkleiner agafa una especial intensitat enigmàtica. M’ha cridat molt l’atenció que en Toti hagi agafat un tema tradicional sefardita, “Asheriko” i l’hagi portat a l’actualitat. M’ha obert noves vies i m’ha fet descobrir alguna cosa que forma part de nosaltres però que resta oblidada. Podria seguir parlant d’aquest nou disc del geni de la guitarra catalana però és un disc que s’ha d’escoltar i tornar a escoltar en un descobriment constant de matisos nous i sonoritats refrescants que brollen dels silencis. Algú una vegada em va dir que la música del Toti és el més semblant al cant dels ocells, l’aigua que baixa pels rius i el vent que bufa. És naturalesa en estat pur. Esperem gaudir de la seva música i que aquests 35 treballs arribin a ser 40, 50 i molts més. Podeu llegir més articles sobre Toti Soler a Núvol, el digital de cultura.
[ "publicacions", "núvol" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "El passat desembre, Toti Soler va publicar un nou disc, el 35è. Com en el disc \"Raó de viure\", els seus nets hi són molt presents i també hi trobem el record d'Ovidi Montllor. La resta del disc és del tot nou, tot i que continua el seu costum de posar música als poetes.", "a2": "Aquest desembre Toti Soler, el geni de la guitarra catalana, ens ha sorprès amb la presentació del seu nou disc Twins (satélite K, 2017), el número 35 de la seva carrera en solitari, un treball que fa palès el grau de qualitat i serenor amb què Toti elabora els seus àlbums.", "a3": "Toti Soler va publicar al desembre Twins, el seu trenta-cinquè disc en solitari amb apunts de jazz, flamenc, cançó popular i música clàssica. El treball anterior, Transparències, era molt més íntim que aquest nou disc on el guitarrista experimenta amb diferents instruments i convidats tal i com ja havia fet el 2011 amb Raó de viure. " }, "extractive": { "a1": "Aquest desembre passat, el geni de la guitarra publicava Twins (satélite K, 2017), ni més ni menys que el disc número 35 de la seva carrera en solitari.\nAmb aquests números, dignes del millor golejador de tots els temps, podem assegurar que en Toti és el músic del país en vida amb una discografia pròpia més extensa.\nLa fórmula és l’habitual, la de la guitarra catalana, o el que és el mateix, el còctel d’estils amb què ha bregat el guitarrista: clàssica, flamenc, cançó popular, jazz i segell personal. \nPodria seguir parlant d’aquest nou disc del geni de la guitarra catalana però és un disc que s’ha d’escoltar i tornar a escoltar en un descobriment constant de matisos nous i sonoritats refrescants que brollen dels silencis.", "a2": "Aquest desembre passat, el geni de la guitarra publicava Twins (satélite K, 2017), ni més ni menys que el disc número 35 de la seva carrera en solitari.\nCrec que és una dada que cal tenir en compte si a més hi sumem que en tot moment ha conservat un grau de qualitat elevadíssim, sense adormir-se ni tirar de la mateixa fórmula suada.\nAra ens obsequia amb aquest Twins, el disc número 35 -torno a insitir en el número-, un treball que fa palès el grau de qualitat i serenor amb què Toti elabora els seus àlbums.\nLa fórmula és l’habitual, la de la guitarra catalana, o el que és el mateix, el còctel d’estils amb què ha bregat el guitarrista: clàssica, flamenc, cançó popular, jazz i segell personal.", "a3": "Aquest desembre passat, el geni de la guitarra publicava Twins (satélite K, 2017), ni més ni menys que el disc número 35 de la seva carrera en solitari.\nLa fórmula és l’habitual, la de la guitarra catalana, o el que és el mateix, el còctel d’estils amb què ha bregat el guitarrista: clàssica, flamenc, cançó popular, jazz i segell personal.\nAra ens obsequia amb aquest Twins, el disc número 35 -torno a insitir en el número-, un treball que fa palès el grau de qualitat i serenor amb què Toti elabora els seus àlbums.\nSi al treball anterior, Transparències (satélite K, 2016), trobàvem un Toti més enclaustrat, íntim i solitari, en aquest Twins torna a a una sonoritat més oberta, jugant amb d’altres instruments, experimentant amb nous companys i tornant a agafar el fil conductor que en el seu dia havia deixat imprès a Raó de viure (satélite k, 2011)." }, "extreme": { "a1": "El passat mes de desembre, Toti Soler va publicar un nou disc, el 35è de la seva prolífica carrera.", "a2": "Toti Soler ens obsequia ara amb Twins, disc número 35, en una barreja d’estils amb què ha lluitat el guitarrista.", "a3": "Twins, el darrer disc de Toti Soler que té com a fil conductor els seus nets." } }
337
La Universitat de Liverpool recorda les hores angleses de Joan Triadú
La Harold Cohen Library acull un homenatge a Joan Triadú, lector de català de la Universitat de Liverpool entre el 1948 i el 1950
El 2 d’octubre de 1948, Joan Triadú, de vint-i-set anys, agafava el tren per anar nord enllà. La primera parada era Perpinyà, on va tenir contacte amb els exiliats del Front Nacional de Catalunya –amb qui havia tingut relació–, després va passar per París, on va trobar el seu amic Josep Palau i Fabre, i encara a Normandia, on va retrobar unes ties expatriades. Però la destinació final era Anglaterra. Després de la Segona Guerra Mundial, veure com en el panorama de postguerra el franquisme aconseguia el seu lloc com a baluard de l’anticomunisme havia significat una topada amb la realitat. Hi havia Franco per anys. Per això Triadú veia que calia sortir a respirar aires democràtics. Aquell professor que compaginava la docència en diverses escoles amb l’activisme catalanista, no s’ho va pensar dues vegades a l’hora d’acceptar l’oferta que li va fer Marià Manent d’anar a fer de lector de català a la Universitat de Liverpool. Era la mateixa plaça que havia ocupat l’historiador Ferran Soldevila i que va reflectir al seu llibre Hores angleses, que Triadú coneixia molt bé. S’hi estaria dos anys, i, com explica Agustí Pons a la seva biografia Joan Triadú, l’impuls obstinat, seria una experiència decisiva en la seva vida i la seva obra. Ara, amb motiu del centenari de Triadú, esdevingut el 2021, la Universitat de Liverpool celebra unes jornades de record d’aquest pas del crític literari per aquesta institució. Amb una sessió inaugural a càrrec dels professors de la institució, Diana Cullell i Joan Mas, i d’Ariadna Puiggené de l’Institut Ramon Llull, la Harold Cohen Library serà l’escenari d’aquest acte de record, amb les intervencions de Claire Taylor, Joaquim Triadú, Josep Alcover i Joan Josep Isern, comissari de l’Any Triadú. La sessió, que inclou un documentari i una conversa amb l’escriptora Llucia Ramis, dins les activitats paral·leles, la clouran la degana de la Facultat d’Històries, Llengües i Cultures, Alison Fell, i la cap del Departament de Llengües, Cultures i Cinema, Anna Saunders. L’estada de Triadú a la Universitat de Liverpool, que es va allargar dos anys, va ser possible gràcies a la creació l’any 1920 d’una càtedra de llengua castellana, que va ocupar fins a la mort el catedràtic Edgar Allison Peers, gran divulgador de l’hispanisme i especialment interessat en la cultura catalana. Els vincles de Peers amb l’Institut d’Estudis Catalans van permetre l’estada de Soldevila abans de la guerra, i les de Joaquim Molas, Jordi Carbonell, Joaquim Marco, Josep Fontana i Joan Lluís Marfany, després de Triadú. Triadú s’havia d’ocupar d’impartir un programa d’història i literatures i una tutoria de castellà, cosa que li deixava força temps lliure per a treballar amb unes comoditats i possibilitats inaudites a Catalunya. A la biblioteca de la Universitat de Liverpool i a la del Museu Britànic, va poder llegir bona part de les obres de la literatura catalana publicades fins al 1936, i les primeres que s’anaven publicant a partir de la represa editorial en català tot just iniciada. Va ser gràcies a aquestes lectures que, no solament va poder preparar una antologia de poesia catalana destinada a hispanistes britànics i nord-americans, Anthology of Catalan Lyric Poetry, encarregada per l’exiliat Joan Gili i publicada quan Triadú ja havia tornat a Barcelona, l’any 1953, sinó que va poder començar a preparar les seves polèmiques antologies de contes i poesia contemporània, que el van convertir en un crític de referència, però també de criteri propi. Alhora, Triadú, que s’allotjava en una dispesa al poble de New Brighton, va poder conèixer, en aquella Anglaterra que es recuperava dels efectes de la Segona Guerra Mundial, alguns llibres que encara no s’havien publicat ni en català ni en castellà, i que trigaren anys, com els d’E.M. Foster. De la mateixa manera, aquella estada a l’illa britànica li permeté de freqüentar diversos exiliats catalans, com ara l’antropòleg Josep Maria Batista i Roca, el doctor Josep Trueta i el periodista Josep Manyé, conegut pel pseudònim de “Jorge Marín”, responsable d’un programa quinzenal en català a la BBC. De fet, Triadú va esdevenir ràpidament un col·laborador del programa, que li servia per a arrodonir la seva ajustada economia, i, alhora, per a dir o insinuar coses impossibles de dir en català, a Barcelona. Com diria en una d’aquelles emissions, parlant de les seves impressions angleses: “Anglaterra no és un país confortable i lleuger, sinó dur i aspre. Però és una duresa esportiva, una aspror sana i vital. El meu treball no és pesat i deixa hores de retir vora el foc, finals de setmana llargs com una convalescència. Hi ha temps de pensar i esperar. D’esperar, qui sap, tot pensant-hi que hi hagi un dia un país tan divers, tan solidari, tan lliure com Anglaterra, però tan bonic com Catalunya.”
[ "cultura", "lletres" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "A la Universitat de Liverpool, s'han celebrat unes jornades de record del pas de Joan Triadú per aquesta universitat, durant dos anys a finals dels anys 40. Aquest crític literari va voler sortir de l'Espanya de Franco. A les biblioteques universitàries britàniques va trobar les obres de la literatura catalana amb què va poder elaborar una antologia de poesia catalana.", "a2": "La Universitat de Liverpool celebra unes jornades en record de Joan Triadú, crític literari, amb motiu del seu centenari. La Harold Cohen Library és l’escenari d’aquest acte commemoratiu, on Triadú va poder llegir durant els anys 1948 i 1950 bona part de les obres de la literatura catalana publicades fins el 1936.", "a3": "Joan Triadú, professor i activista, va marxar d'Espanya al 1948 de la mà de Marià Manent per fer de lector de català a la Universitat de Liverpool. Allà hi va passar dos anys escodrinyant obres de literatura catalana. Ara, la mateixa universitat inaugura unes jornades a la Harold Cohen Library per commemorar el seu pas per la institució. " }, "extractive": { "a1": "Aquell professor que compaginava la docència en diverses escoles amb l’activisme catalanista, no s’ho va pensar dues vegades a l’hora d’acceptar l’oferta que li va fer Marià Manent d’anar a fer de lector de català a la Universitat de Liverpool.\nAra, amb motiu del centenari de Triadú, esdevingut el 2021, la Universitat de Liverpool celebra unes jornades de record d’aquest pas del crític literari per aquesta institució. \nA la biblioteca de la Universitat de Liverpool i a la del Museu Britànic, va poder llegir bona part de les obres de la literatura catalana publicades fins al 1936, i les primeres que s’anaven publicant a partir de la represa editorial en català tot just iniciada. \nVa ser gràcies a aquestes lectures que, no solament va poder preparar una antologia de poesia catalana destinada a hispanistes britànics i nord-americans, Anthology of Catalan Lyric Poetry, encarregada per l’exiliat Joan Gili i publicada quan Triadú ja havia tornat a Barcelona, l’any 1953, sinó que va poder començar a preparar les seves polèmiques antologies de contes i poesia contemporània, que el van convertir en un crític de referència, però també de criteri propi.", "a2": "Aquell professor que compaginava la docència en diverses escoles amb l’activisme catalanista, no s’ho va pensar dues vegades a l’hora d’acceptar l’oferta que li va fer Marià Manent d’anar a fer de lector de català a la Universitat de Liverpool.\nL’estada de Triadú a la Universitat de Liverpool, que es va allargar dos anys, va ser possible gràcies a la creació l’any 1920 d’una càtedra de llengua castellana, que va ocupar fins a la mort el catedràtic Edgar Allison Peers, gran divulgador de l’hispanisme i especialment interessat en la cultura catalana.\nA la biblioteca de la Universitat de Liverpool i a la del Museu Britànic, va poder llegir bona part de les obres de la literatura catalana publicades fins al 1936, i les primeres que s’anaven publicant a partir de la represa editorial en català tot just iniciada.\nAlhora, Triadú, que s’allotjava en una dispesa al poble de New Brighton, va poder conèixer, en aquella Anglaterra que es recuperava dels efectes de la Segona Guerra Mundial, alguns llibres que encara no s’havien publicat ni en català ni en castellà, i que trigaren anys, com els d’E.M.", "a3": "Aquell professor que compaginava la docència en diverses escoles amb l’activisme catalanista, no s’ho va pensar dues vegades a l’hora d’acceptar l’oferta que li va fer Marià Manent d’anar a fer de lector de català a la Universitat de Liverpool.\nA la biblioteca de la Universitat de Liverpool i a la del Museu Britànic, va poder llegir bona part de les obres de la literatura catalana publicades fins al 1936, i les primeres que s’anaven publicant a partir de la represa editorial en català tot just iniciada.\nAra, amb motiu del centenari de Triadú, esdevingut el 2021, la Universitat de Liverpool celebra unes jornades de record d’aquest pas del crític literari per aquesta institució.\nAmb una sessió inaugural a càrrec dels professors de la institució, Diana Cullell i Joan Mas, i d’Ariadna Puiggené de l’Institut Ramon Llull, la Harold Cohen Library serà l’escenari d’aquest acte de record, amb les intervencions de Claire Taylor, Joaquim Triadú, Josep Alcover i Joan Josep Isern, comissari de l’Any Triadú. " }, "extreme": { "a1": "A la Universitat de Liverpool s'han celebrat unes jornades de record del crític literari català Joan Triadú.", "a2": "La Universitat de Liverpool commemora Joan Triadú, lector de català de la Universitat de Liverpool entre el 1948 i 1950.", "a3": "La Universitat de Liverpool ret homenatge a Joan Triadú quan es compleixen cent anys del seu naixement." } }
2,085
'L'ofrena', de Ventura Durall, i 'Uno para todos', amb David Verdaguer, s'estrenen als cinemes
Arriba a la cartellera l'esperada 'Pinocho', amb Roberto Benigni, i el nou film de Terrence Malick, 'Knight of Cups'
La cartellera de cinema va recuperant el pols aquest setembre després de la tímida arrencada post-confinament. Després de 'Tenet', de Christopher Nolan, aquest divendres arriben més estrenes internacionals esperades com la nova adaptació del conte 'Pinocho', protagonitzada per l'actor Roberto Benigni. I també el darrer film del realitzador de culte Terrence Malick, amb un trio d'asos al capdavant de a 'Knight of Cups': Cate Blanchet, Christian Bale i Natalie Portman. La setmana també deixarà les estrenes de films amb signatura o presència catalana, com el segon llargmetratge de Ventura Durall, 'L'ofrena', i 'Uno para todos', amb David Verdaguer en el paper d'un professor interí que ha de reintegrar a l'aula un alumne malalt. 'Uno para todos' El nou film de David Ilundain, 'Uno para todos', protagonitzat per David Verdaguer, és el film que va donar el tret de sortida a la quarta edició del BCN Film Fest, als Cinemes Verdi. És el segon llargmetratge d'Ilundain després de 'B, de Bárcenas'. La pel·lícula és un drama sobre un professor interí (David Verdaguer) que ha de reintegrar a l'aula un alumne malalt i cap dels seus companys vol que torni a classe. El director va explicar a l'ACN que al film volien ressaltar la idea que "els nens són com els adults" i que contínuament s'aprèn d'ells. "Els nens et donen una segona oportunitat per repensar els pilars de la vida", assegurava aquest estiu el director. 'L'ofrena' L'ofrena' és també el segon llargmetratge de ficció de Ventura Durall, després de Les dues vides d'Andrés Rabadán (2009). A la pel·lícula, la Violeta rep la visita de la Rita, dona d'en Jan, amor d'adolescència que va marcar la seva vida després d'abandonar-la vint anys enrere. Ella desconeix que la visita de Rita és el primer pas d'en Jan per intentar reescriure la seva història. Els intèrprets principals del film són Àlex Brendemühl, Verónica Echegui i Anna Alarcón. 'Pinocho' Adaptació del clàssic infantil 'Pinotxo' en què l'artífex del ninot de fusta que pren vida, el vell fuster Geppetto, és interpretat pel popular actor italià Roberto Benigni. El director del film és Matteo Garrone, conegut sobretot per l'adaptació cinematogràfica de 'Gomorra' (2008), basada en la novel·la homònima en què Roberto Saviano disseccionava la Camorra napolitana. Knight of Cups Terrence Malick ('El árbol de la vida', 'La delgada linea roja') estrena finalment a l'estat espanyol 'Knight of Cups' (2015). Un film mal rebut per la crítica, protagonitzat per Christian Bale, en el paper d'un guionista de Hollywood que intenta trobar sentit a la vida. Addicte a l'èxit, sent al mateix temps un gran buit a la seva vida. Natalie Portman i Cate Blanchet acompanyen a Bale en la tríada de protagonistes. 'Sin olvido' 'Sin olvido' és un film txec dirigit per Martin Sulík que se submergeix en el pas del nazisme per l'antiga Txecoslovàquia. Alí Ungar, de 80 anys, troba un llibre d'un exoficial de les SS que descriu les seves activitats al país durant la Segona Guerra Mundial, i s'adona així que els seus pares van ser executats per ell. El protagonista vol mirar de fer justícia, però l'únic que troba és el fill d'aquell oficial que, com ell, és avui un jubilat molt distanciat de les atrocitats comeses pel seu pare. Amb tot, la visita d'Ungar desperta el seu interès per aquell passat, i junts emprenen un viatge conjunt a través d'Eslovàquia a la recerca de testimonis de supervivents d'aquells fets, durant el qual descobreixen diversos conflictes no resolts 'Urubú' Aquest inquietant thriller espanyol dirigit per Alejandro Ibáñez ('Historias para no dormir: Reality (C), 2019) s'ambienta a la selva amazònica. És allà on Tomàs, un fotògraf i ornitòleg vol reprendre el pols de la seva carrera, mirant de trobar l'urburú albí –un estrany ocell del qual no hi ha constància de vida en llibertat-. Però a ell i a la seva família, que l'acompanya fins a la selva, els espera un malson a la selva.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "Després de la parada pel confinament, els cinemes catalans comencen a rebre estrenes nacionals i internacionals. \"Uno para todos\" de Ventura Durall, \"Pinocho\" de Matteo Garrone, \"Knight of Cups\" de Terrence Malick i \"Sin olvido\" de Martin Sulik són algunes de les pel·lícules que arriben a les nostres pantalles aquest divendres.", "a2": "Aquest setembre, després d'una etapa de postconfinament, s'estrenen diversos films a la cartellera de cinema. Entre aquests, destaquen estrenes internacionals com \"Pinocho\" i \"Knight of Cups\". La setmana també deixarà, però, les estrenes de films amb firma o presència catalana, com el segon llargmetratge de Ventura Durall, \"L'ofrena\", i \"Uno para todos\", amb David Verdaguer.", "a3": "Arriben a la cartellera films internacionals com la nova adaptació de “Pinocho”, amb l’italià Roberto Benigni, o \"Knight of cups\", de Terrence Milk. Destaquen també dos llargmetratges de proximitat, com la història d’un triangle amorós a \"L’ofrena\", de Ventura Durall, i el drama sobre un professor a \"Uno para todos\", de David Ilundain." }, "extractive": { "a1": "La cartellera de cinema va recuperant el pols aquest setembre després de la tímida arrencada post-confinament.\nDesprés de 'Tenet', de Christopher Nolan, aquest divendres arriben més estrenes internacionals esperades com la nova adaptació del conte 'Pinocho', protagonitzada per l'actor Roberto Benigni.\nLa setmana també deixarà les estrenes de films amb signatura o presència catalana, com el segon llargmetratge de Ventura Durall, 'L'ofrena', i 'Uno para todos', amb David Verdaguer en el paper d'un professor interí que ha de reintegrar a l'aula un alumne malalt.\nEl nou film de David Ilundain, 'Uno para todos', protagonitzat per David Verdaguer, és el film que va donar el tret de sortida a la quarta edició del BCN Film Fest, als Cinemes Verdi.", "a2": "La setmana també deixarà les estrenes de films amb signatura o presència catalana, com el segon llargmetratge de Ventura Durall, 'L'ofrena', i 'Uno para todos', amb David Verdaguer en el paper d'un professor interí que ha de reintegrar a l'aula un alumne malalt.\nEl nou film de David Ilundain, 'Uno para todos', protagonitzat per David Verdaguer, és el film que va donar el tret de sortida a la quarta edició del BCN Film Fest, als Cinemes Verdi.\nA la pel·lícula, la Violeta rep la visita de la Rita, dona d'en Jan, amor d'adolescència que va marcar la seva vida després d'abandonar-la vint anys enrere.\nUn film mal rebut per la crítica, protagonitzat per Christian Bale, en el paper d'un guionista de Hollywood que intenta trobar sentit a la vida.", "a3": "Després de 'Tenet', de Christopher Nolan, aquest divendres arriben més estrenes internacionals esperades com la nova adaptació del conte 'Pinocho', protagonitzada per l'actor Roberto Benigni. \nI també el darrer film del realitzador de culte Terrence Malick, amb un trio d'asos al capdavant de a 'Knight of Cups': Cate Blanchet, Christian Bale i Natalie Portman. \nLa setmana també deixarà les estrenes de films amb signatura o presència catalana, com el segon llargmetratge de Ventura Durall, 'L'ofrena', i 'Uno para todos', amb David Verdaguer en el paper d'un professor interí que ha de reintegrar a l'aula un alumne malalt.\nEl nou film de David Ilundain, 'Uno para todos', protagonitzat per David Verdaguer, és el film que va donar el tret de sortida a la quarta edició del BCN Film Fest, als Cinemes Verdi." }, "extreme": { "a1": "La cartellera dels cinemes recupera a poc a poc el ritme d'estrenes nacionals i internacionals després del confinament.", "a2": "Aquesta setmana s'estrenen films amb signatura catalana, com \"L'ofrena\", de Ventura Durall i \"Uno para todos\", amb David Verdaguer.", "a3": "Presència catalana a la cartellera amb \"L’ofrena\", de Ventura Durall, i \"Uno para todos\", amb David Verdaguer." } }
2,952
El Comic Barcelona de Stan Lee i de la seva renovació obre les portes
Se celebrarà fins diumenge a Fira Barcelona Montjuïc als palaus 1, 2, 5 i la Plaça Univers
La 37a edició del Comic Barcelona ha obert aquest divendres les seves portes en una edició en la qual el fins ara Saló del Còmic ha canviat el seu nom. El canvi vol ser un símbol de la nova etapa "renovadora" del saló, que s'ha reduït enguany de quatre a tres dies i suma més metres quadrats: passant dels 50.000 de la darrera edició a 52.000, a Fira Barcelona Montjuïc als palaus 1, 2, 5 i la Plaça Univers. Un dels protagonistes d'aquesta edició és Stan Lee, pare de gran part dels superherois de Marvel, qui va morir l'any passat. El Comic Barcelona dedica també una exposició antològica a l'obra de Laura Pérez Vernetti, gran premi del 36è Saló amb originals; al llibre 'Pinturas de guerra' d'Ángel de la Calle, que consta de 16 originals; i a 'Estamos todas bien', còmic guanyador del premi Autora Revelació del passat saló. Un dels grans protagonistes d'aquesta edició és Stan Lee, editor, guionista i divulgador. Comic Barcelona li ha dedicat una exposició que va més enllà del pare dels superherois de Marvel, sinó que retrata la història dels còmics a partir de les aportacions de Stan Lee. La primera part d'aquesta està dedicada a ell com a guionista i editor i als herois que va crear; la segona, s'anomena el ''comic-book' a partir de Lee'; la tercera està dedicada a dibuixants espanyols a Estats Units i a la quarta es deixa un espai perquè els autors espanyols de còmics puguin homenatjar 'in situ' a Stan Lee. També hi ha dues exposicions paral·leles en una col·laboració entre Comic Barcelona i el MNAC. Aquesta col·laboració es consolida enguany amb una mostra dels treballs de Juan Díaz Canales i Rubén Pellejero amb Corto Maltés de protagonista, del 5 al 21 d'abril a la Sala Educart del MNAC, i una exposició pels 40 anys de la mítica revista barcelonina El Víbora. Enguany la secció Comic Pro es "renova convertint-se en un espai de networking" amb una primera edició de Jornades Professionals i una oportunitat per crear un mercat de drets. El cartell d'enguany creat per Ana Galvañ vol reflectir la nova etapa. "Buscàvem una proposta que integrés còmic i il·lustració, d'una autora jove i espanyola i que marqués la nova etapa il·lusionant" del saló, va explicar Puig. Galvañ va dir que la seva intenció era donar veu als joves que es reuneixen a casa seva per fer 'fanzine' "amb molt baix pressupost". Visitants Sobre les quatre de la tarda, el Comic Barcelona s'ha anat omplint de visitants de totes les edats. En Lluís, de Barcelona, és un dels habituals d'aquesta cita amb el món del còmic. En declaracions a l'ACN, ha reconegut que el què més li agrada és l'ambient del saló: "Des de fa uns anys em disfresso i vinc a veure la gent disfressada i fer-me fotos amb ells. És una oportunitat de disfressar-te i que no et mirin 'raro'". Un altre habitual és en David Alcoi, que confessa ve cada any per veure les novetats i també les exposicions que ofereix aquest esdeveniment: "Ara acabem de comprar un còmic que és l'edició integral de 'Blacksad', que ens va agradar moltíssim i ara anirem a veure l'exposició dedicada a Stan Lee." Juanjo García també visita el saló des de fa temps, en concret, des que era un nen i ha explicat que el que més l'interessa buscar són les novetats i alguns còmics que no troba per les seves col·leccions. En canvi, per l'Arnau Jové, que és la primera vegada que visita el Comic Barcelona, ha dit que, en comparació a altres esdeveniments similars com és el Saló del Manga de Barcelona, aquesta li ha semblat que estava més buida del què s'esperava, però "és veritat que sent el primer dia no esperes la màxima afluència", ha afegit.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "El Comic Barcelona, abans Saló del Còmic, ha començat enguany amb força novetats. El mateix nom ho és. Hi ha un gran espai dedicat a Stan Lee, considerat el pare de molts dels superherois de Marvel, mort l'any passat. També hi han dues exposicions, organitzades entre Comic Barcelona i el MNAC, dedicades a Corto Maltés i El Víbora, respectivament.", "a2": "La 37a edició del Comic Barcelona, ha obert aquest divendres les seves portes a Fira Barcelona i ha volgut retre un homenatge a Stan Lee mitjançant quatre exposicions. Una estarà dedicada a ell com a guionista i editor; una altra serà el \"Comic-book de Lee\"; la tercera anirà sobre dibuixants espanyols als EEUU, i la quarta serà un espai d'homenatge lliure.", "a3": "Fira Barcelona Montjuïc acull durant tres dies una renovada edició en la qual s’ha volgut retre un extens homenatge a Stan Lee. També destaquen els espais dedicats a l’antologia de Laura Pérez Vernetti, als 16 originals del llibre \"Pinturas de guerra\", d'Ángel de la Calle i a \"Estamos todas bien\", premi Autora Revelació del passat saló." }, "extractive": { "a1": "La 37a edició del Comic Barcelona ha obert aquest divendres les seves portes en una edició en la qual el fins ara Saló del Còmic ha canviat el seu nom. \nUn dels protagonistes d'aquesta edició és Stan Lee, pare de gran part dels superherois de Marvel, qui va morir l'any passat.\nComic Barcelona li ha dedicat una exposició que va més enllà del pare dels superherois de Marvel, sinó que retrata la història dels còmics a partir de les aportacions de Stan Lee. \nTambé hi ha dues exposicions paral·leles en una col·laboració entre Comic Barcelona i el MNAC. ", "a2": "La 37a edició del Comic Barcelona ha obert aquest divendres les seves portes en una edició en la qual el fins ara Saló del Còmic ha canviat el seu nom. \nUn dels protagonistes d'aquesta edició és Stan Lee, pare de gran part dels superherois de Marvel, qui va morir l'any passat. \nComic Barcelona li ha dedicat una exposició que va més enllà del pare dels superherois de Marvel, sinó que retrata la història dels còmics a partir de les aportacions de Stan Lee.\nEn canvi, per l'Arnau Jové, que és la primera vegada que visita el Comic Barcelona, ha dit que, en comparació a altres esdeveniments similars com és el Saló del Manga de Barcelona, aquesta li ha semblat que estava més buida del què s'esperava, però \"és veritat que sent el primer dia no esperes la màxima afluència\", ha afegit.", "a3": "La 37a edició del Comic Barcelona ha obert aquest divendres les seves portes en una edició en la qual el fins ara Saló del Còmic ha canviat el seu nom. \nUn dels protagonistes d'aquesta edició és Stan Lee, pare de gran part dels superherois de Marvel, qui va morir l'any passat. \nEl Comic Barcelona dedica també una exposició antològica a l'obra de Laura Pérez Vernetti, gran premi del 36è Saló amb originals; al llibre 'Pinturas de guerra' d'Ángel de la Calle, que consta de 16 originals; i a 'Estamos todas bien', còmic guanyador del premi Autora Revelació del passat saló. \nTambé hi ha dues exposicions paral·leles en una col·laboració entre Comic Barcelona i el MNAC. " }, "extreme": { "a1": "La 37a edició del Comic Barcelona ha obert les portes enguany, amb un homenatge al desaparegut Stan Lee.", "a2": "Arrenca la 37a edició del Comic Barcelona amb un certamen on es dediquen quatre exposicions a Stan Lee.", "a3": "Un Comic Barcelona amb aires nous ret homenatge a Stan Lee en la seva 37a edició." } }
446
Acadèmics internacionals reclamen que les institucions europees fixin uns punts per resoldre els conflictes territorials
Els intel·lectuals reclamen canalitzar les disputes de sobirania amb "instruments democràtics contemporanis"
Intel·lectuals i acadèmics internacionals han reflexionat avui sobre el projecte europeu i han reclamat de fixar uns punts per resoldre els conflictes territorials de sobirania a Europa. En el marc de les jornades ‘Conflictes de sobirania a Europa: bases per a una solució’, impulsades per l’Institut d’Estudis Catalans i l’Eusko Ikasbuntza, s’han presentat unes bases de caràcter analític que constaten que els conflictes han de ser canalitzats mitjançant els “instruments democràtics contemporanis” respectant els drets humans. Els acadèmics han apostat perquè les institucions europees assumeixin un codi de bones pràctiques per a la resolució dels conflictes. Durant les jornades celebrades de forma virtual i semipresencial a Bilbao, s’ha avançat en la confecció de les bases que el 2021 serviran per consensuar uns punts. A les bases es destaca l’existència de conflictes al món i a Europa que no són qüestions pendents del passat i que han de ser abordats democràticament. En el debat mantingut s’ha reconegut que no hi ha solucions senzilles ni ràpides però que el primer pas ha de ser l’elaboració dels estàndards internacionals que haurien d’assumir les diverses institucions europees. Amb aquest treball fet i implementat, consideren que s’enfortiria el projecte comunitari perquè hi incideixen els valors fundacionals i es potenciaria l’estabilitat a la UE. A les bases s’assegura que la possibilitat de regular o arbitrar els conflictes territorials de sobirania plantejats per estats europeus pot concernir a la Unió Europea, el Consell d’Europa i l’Organització per la Seguretat i la Cooperació a Europa. La intervenció podria ser directa davant d’un conflicte participant activament en el procés de resolució o bé indirecta projectant “elements de context” sobre el conflicte que poguessin ajudar a la resolució. Es destaca que malgrat que les institucions puguin no comptar amb les competències pertinents, sí que poden regular o adoptar directrius o principis d’actuació. Durant la jornada, el professor de la Universitat Pompeu Fabra Jaume López ha argumentat que amb les bases es pretén contribuir a dotar d’eines perquè els conflictes de sobirania es puguin resoldre i no quedin “enquistats o ignorats”. “Buscar la solució a través de la democràcia, la legalitat i els drets humans”, ha reclamat. L’investigador del Centre Europeu per a les qüestions de les minories Sergiusz Bober ha argumentat que cal tenir un full de ruta per evitar que els conflictes territorials degenerin. “Un codi de bones pràctiques permet crear un espai de diàleg, això permet defensar el dret de les minories”, ha dit. També ha dit que així es pot garantir que el projecte europeu es basa en el diàleg i la pau. El professor de dret a la Universitat de Tours (França) Jorge Cagiao ha instat les institucions europees a abordar els conflictes interns i a no deixar-ho només a mans dels estats. Ha reclamat solucions “democràtiques” i evitar que el dret resolgui conflictes polítics. L’advocat especialista en conflictes internacionals Michael Van Walt ha recordat que els conflictes territorials “no desapareixeran d’Europa” i ha lamentat que fins ara la UE hagi mostrat “reticències” per involucrar-se. Ha destacat que cal buscar “incentius” per trobar una solució que respecti els drets dels ciutadans d’acord amb els valors bàsics del projecte europeu. En la mateixa línia, el professor de ciències polítiques i relacions internacionals de la Universitat de Coventry (Anglaterra) Mads Qvortrup ha afegit que els partits polítics de la UE han de trobar algun “incentiu” per sumar-se al codi de bones pràctiques. Per això, ha dit que cal ser “creatiu” i que els actors polítics s’impliquin en el codi. Finalment, el jurista suïs Nicolas Levrat ha parlat del dret a l’autodeterminació i ha constatat que si les institucions europees volen promoure els drets humans, han de torbar una via per garantir l’exercici del dret a l’autodeterminació. “Sabem que és molt difícil però el codi de bones practiques ha de ser un primer pas per avançar amb el reconeixement a l’autodeterminació”.
[ "món", "europa" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "Les jornades \"Conflictes de sobirania a Europa: bases per a una solució\" han estat un debat sobre els conflictes territorials en el si de les institucions europees. El primer que cal, s'ha dit, és establir unes normes que han d'assumir aquestes institucions. Els intervinents han demanat, a més, que els conflictes interns no es deixin només en mans dels estats. ", "a2": "En el marc de les jornades internacionals \"Conflictes de sobirania a Europa: bases per a una solució\", organitzades per l’IEC i l’Eusko Ikaskuntza, s’han exposat unes bases per a l’elaboració d’un codi de bones pràctiques que apuntin a l’enfortiment del projecte europeu, dels vincles entre ciutadania i territoris i a potenciar l’estabilitat a la UE.", "a3": "L'Institut d’Estudis Catalans i l’Eusko Ikaskuntza, han promogut les bases per elaborar un codi de bones pràctiques en la resolució de conflictes territorials de sobirania. Aquestes haurien de servir a les institucions europees per establir una metodologia de resolució. La iniciativa s'emmarca dins de les jornades \"Conflictes de sobirania a Europa: bases per a una solució\"." }, "extractive": { "a1": "Intel·lectuals i acadèmics internacionals han reflexionat avui sobre el projecte europeu i han reclamat de fixar uns punts per resoldre els conflictes territorials de sobirania a Europa. \nEn el marc de les jornades ‘Conflictes de sobirania a Europa: bases per a una solució’, impulsades per l’Institut d’Estudis Catalans i l’Eusko Ikasbuntza, s’han presentat unes bases de caràcter analític que constaten que els conflictes han de ser canalitzats mitjançant els “instruments democràtics contemporanis” respectant els drets humans.\nEls acadèmics han apostat perquè les institucions europees assumeixin un codi de bones pràctiques per a la resolució dels conflictes.\nEn el debat mantingut s’ha reconegut que no hi ha solucions senzilles ni ràpides però que el primer pas ha de ser l’elaboració dels estàndards internacionals que haurien d’assumir les diverses institucions europees.", "a2": "En el marc de les jornades ‘Conflictes de sobirania a Europa: bases per a una solució’, impulsades per l’Institut d’Estudis Catalans i l’Eusko Ikasbuntza, s’han presentat unes bases de caràcter analític que constaten que els conflictes han de ser canalitzats mitjançant els “instruments democràtics contemporanis” respectant els drets humans.\nEls acadèmics han apostat perquè les institucions europees assumeixin un codi de bones pràctiques per a la resolució dels conflictes.\nL’investigador del Centre Europeu per a les qüestions de les minories Sergiusz Bober ha argumentat que cal tenir un full de ruta per evitar que els conflictes territorials degenerin.\nEn la mateixa línia, el professor de ciències polítiques i relacions internacionals de la Universitat de Coventry (Anglaterra) Mads Qvortrup ha afegit que els partits polítics de la UE han de trobar algun “incentiu” per sumar-se al codi de bones pràctiques.", "a3": "Intel·lectuals i acadèmics internacionals han reflexionat avui sobre el projecte europeu i han reclamat de fixar uns punts per resoldre els conflictes territorials de sobirania a Europa. \nEn el marc de les jornades ‘Conflictes de sobirania a Europa: bases per a una solució’, impulsades per l’Institut d’Estudis Catalans i l’Eusko Ikasbuntza, s’han presentat unes bases de caràcter analític que constaten que els conflictes han de ser canalitzats mitjançant els “instruments democràtics contemporanis” respectant els drets humans. \nEls acadèmics han apostat perquè les institucions europees assumeixin un codi de bones pràctiques per a la resolució dels conflictes.\nEn el debat mantingut s’ha reconegut que no hi ha solucions senzilles ni ràpides però que el primer pas ha de ser l’elaboració dels estàndards internacionals que haurien d’assumir les diverses institucions europees." }, "extreme": { "a1": "Les jornades \"Conflictes de sobirania a Europa: bases per a una solució\" han tingut lloc a avui Bilbao.", "a2": "Els acadèmics internacionals aposten perquè les institucions europees assumeixin un codi de bones pràctiques per a la resolució dels conflictes.", "a3": "S'ha posat a debat la creació d'uns estàndards internacionals que ajudin a la resolució democràtica dels conflictes." } }
106
L’òmicron predomina entre els pacients ingressats a planta, però no a les UCI
Amb la variant òmicron ha canviat la tendència en hospitalitzacions i ingressos a l'UCI
La setmana passada Manel Cervantes, director de malalties infeccioses de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, explicava en una entrevista a VilaWeb que al seu hospital no hi havia cap ingressat a l’UCI amb la variant òmicron. Deia que això era una notícia molt bona, perquè significava que realment la variant òmicron era més lleu: “Si d’aquí a tres setmanes no ens ingressa cap pneumònia bilateral a l’UCI, crec que tot serà molt clar. Veure que cada dia hi ha més casos a Catalunya i en tenim menys a l’UCI no quadra si no és perquè realment l’òmicron és més lleu i el 80% de la població està vacunada.” Aquesta setmana la xifra ja ha variat. Hi han arribat els primers casos, però no canvien el pronòstic de Cervantes. A l’UCI de l’hospital Parc Taulí hi ha hagut dos malalts amb la variant òmicron. Tots dos hi eren ingressats per uns altres motius i han resultat positius en covid-19. La covid-19 no els ha dut cap complicació extra. Actualment, ja els han donat l’alta. A l’UCI també hi ha dos casos que encara no tenen confirmada la variant. Són dos malalts no vaccinats que han tingut una pneumònia. Tot plegat confirma les hipòtesis del doctor Manel Cervantes: que la variant òmicron sigui més lleu ajuda a controlar els ingressos, però el vaccí també és clau per a evitar que la malaltia empitjori. Però i a la resta d’hospitals? Hi arriben casos d’òmicron a l’UCI? Tot esperant dades més concretes, que el Departament de Salut podria anunciar ben aviat, VilaWeb ha volgut fer-ne un mostratge en uns quants hospitals de Catalunya. Segons que ens expliquen, aquestes últimes setmanes els hospitals han vist com començaven d’arribar els primers casos de pacients amb la variant òmicron, encara que continuen essent una minoria a l’UCI. És el cas de l’Hospital del Mar de Barcelona. El 5 de gener encara no hi havien detectat cap cas d’òmicron a l’UCI. Avui, dels onze pacients seqüenciats que hi ha ingressats a cures intensives, dos tenen l’òmicron. Unes xifres molt baixes, tenint en compte que aquesta variant va substituint molt ràpidament la delta. Es calcula que a hores d’ara el 83% dels casos que es diagnostiquen a Catalunya són de l’òmicron. Tot plegat fa pensar que el comportament d’aquesta sisena onada és diferent de les anteriors. Sembla que es travessa alhora el pic de contagis i el d’ingressats; en canvi, en les onades anteriors primer s’arribava al pic de contagis i al cap de dues setmanes o més al de pacients a l’UCI. Segons els experts aquest canvi de tendència es pot explicar perquè enmig de l’onada va aparèixer la variant òmicron, que, tot i encomanar-se molt més, no té tant d’impacte hospitalari. Això els ha ajudat a aplanar abans aquesta segona corba. En canvi, la tendència és diferent si es miren els ingressos a planta. En aquest cas, segons les dades a què ha tingut accés VilaWeb, la variant òmicron sí que substitueix la delta amb més força. Per exemple, a l’Hospital Vall d’Hebron el 55% de pacients amb covid-19 tenen la variant òmicron. Però d’aquests, només un 7% requereixen l’UCI. Una xifra inferior a les de les variants anteriors. Un cas semblant és el de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida. De les vint persones amb covid que hi havia a les UCI divendres, s’havia identificat la variant en dotze: onze tenien la delta i només una l’òmicron. En canvi, a planta, la variant òmicron comença a guanyar pes. Un 40% dels pacients amb covid-19 ingressats a l’Hospital Arnau de Vilanova tenen la variant òmicron, i només un 30% la delta. En el 30% restant encara s’ha de determinar. Els experts consultats per VilaWeb destaquen que, a diferència de les altres variants, entre els ingressats per l’òmicron n’hi ha que necessiten atenció mèdica per una malaltia diferent de la covid-19. Al Parc Taulí i a l’Arnau de Vilanova calculen que una tercera part dels pacients amb covid hi ingressen per una altra malaltia.
[ "societat", "sanitat" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "VilaWeb ha parlat amb diversos hospitals sobre l'estat actual de la covid a Catalunya. D'aquestes converses, es conclou que la variant que està arribant ara, la òmicron, és molt més contagiosa que les anteriors. però també molt més lleu. Com a conseqüència, la pressió sobre el sistema sanitari és molt més baixa.", "a2": "Els hospitals de Catalunya revelen que la variant òmicron, si bé és més contagiosa que la delta, és més lleu. Això és una bona notícia, ja que significa una davallada d'ingressos a l'UCI, gràcies en part a la vacunació i, per tant, s’estan registrant menys hospitalitzacions i defuncions que en altres onades.", "a3": "La variant òmicron ha guanyat terreny a Catalunya durant les últimes setmanes, però això no s'ha traduït en un augment de pacients ingressats a l'UCI. Segons els experts, sembla que la sisena onada és més lleu a les anteriors, sobretot per l'alt índex de població vacunada i per la convergència alhora del pic de contagis i d'ingressats." }, "extractive": { "a1": "Veure que cada dia hi ha més casos a Catalunya i en tenim menys a l’UCI no quadra si no és perquè realment l’òmicron és més lleu i el 80% de la població està vacunada.\nSembla que es travessa alhora el pic de contagis i el d’ingressats; en canvi, en les onades anteriors primer s’arribava al pic de contagis i al cap de dues setmanes o més al de pacients a l’UCI.\nA l’UCI de l’hospital Parc Taulí hi ha hagut dos malalts amb la variant òmicron.\nSegons els experts aquest canvi de tendència es pot explicar perquè enmig de l’onada va aparèixer la variant òmicron, que, tot i encomanar-se molt més, no té tant d’impacte hospitalari.", "a2": "Veure que cada dia hi ha més casos a Catalunya i en tenim menys a l’UCI no quadra si no és perquè realment l’òmicron és més lleu i el 80% de la població està vacunada.”\nLa setmana passada Manel Cervantes, director de malalties infeccioses de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, explicava en una entrevista a VilaWeb que al seu hospital no hi havia cap ingressat a l’UCI amb la variant òmicron.\nA l’UCI de l’hospital Parc Taulí hi ha hagut dos malalts amb la variant òmicron.\nUn 40% dels pacients amb covid-19 ingressats a l’Hospital Arnau de Vilanova tenen la variant òmicron, i només un 30% la delta.", "a3": "Segons que ens expliquen, aquestes últimes setmanes els hospitals han vist com començaven d’arribar els primers casos de pacients amb la variant òmicron, encara que continuen essent una minoria a l’UCI.\nVeure que cada dia hi ha més casos a Catalunya i en tenim menys a l’UCI no quadra si no és perquè realment l’òmicron és més lleu i el 80% de la població està vacunada.”\nA l’UCI de l’hospital Parc Taulí hi ha hagut dos malalts amb la variant òmicron.\nTot plegat fa pensar que el comportament d’aquesta sisena onada és diferent de les anteriors. " }, "extreme": { "a1": "La variant òmicron de la covid és molt més contagiosa, però pressiona menys el sistema sanitari perquè és força lleu.", "a2": "La variant òmicron, més lleu que la delta, incrementa el nombre d'ingressos en planta però no a l'UCI.", "a3": "Òmicron, la nova variant del coronavirus, sembla més contagiosa però és menys agressiva que les anteriors." } }
2,190
La Policia Local de Mataró fa la vista grossa amb l'ús de la grua al barri de Cerdanyola
La situació s'arrossega des de fa anys fruit d'un pacte no escrit amb els veïns i ara s'elabora un Pla de Mobilitat per posar-hi remei
La Policia Local de Mataró demana als agents que siguin permissius a l'hora de retirar vehicles mal estacionats en determinats carrers de la ciutat, segons instruccions enviades a través de correus electrònics als que ha tingut accés l'ACN. La situació s'arrossega des de fa anys i, segons expliquen, això es deu a una decisió política que es va prendre "fa més d'un mandat" d'acord amb el propis veïns, i que s'ha mantingut en el temps perquè tècnicament s'ha evidenciat que hi ha zones amb un "dèficit d'aparcament" important, especialment al barri de Cerdanyola. Segons dades de la Policia Local, Rocafonda i Cerdanyola acumulen el 89% del dèficit total de places d'aparcament que hi ha a la ciutat. El govern municipal treballa ara en l'elaboració d'un pla de mobilitat que es preveu enllestir abans que acabi l'any per aportar solucions que posin fi a aquesta anomalia. Segons els correus electrònics als que ha tingut accés l'ACN, un inspector va enviar la darrera setmana de febrer un "recordatori" a un caporal perquè comuniqui als agents "els carrers on la grua no ha d'actuar". Es tracta, sobretot, de carrers del barri de Cerdanyola on la mobilitat amb vehicle privat ja és habitualment complexa. Preguntats sobre aquesta directriu, alts càrrecs del cos asseguren que fa anys que s'aplica i que es va decidir recordar-ho als agents perquè en les darreres setmanes es va detectar alguna actuació de la grua en algun dels carrers 'vetats'. La instrucció és que només s'actuarà en determinats vials si algun veí ho reclama, i en cap cas es retiraran vehicles per mutu propi. La permissivitat va començar per una "decisió política" anys enrere, quan el barri de Cerdanyola va sortir al carrer en contra de la implantació de la zona blava. Corria l'any 2002 i el moviment veïnal no només va aconseguir frenar aquell projecte, sinó que més d'una dècada després es manté la vista grossa davant l'aparcament irregular en alguns carrers. Els tècnics de Via Pública expliquen que la manca d'aparcament en algunes zones justifica la mesura. Segons dades del propi cos, els barris de Cerdanyola i Rocafonda concentren el 89% del dèficit d'aparcament a la ciutat. Es calcula que a Cerdanyola falten 1.667 places d'aparcament i 854 a Rocafonda, sobre un dèficit total de 2.846 places en el conjunt de Mataró. En aquest sentit, els vials assenyalats per la Policia Local de Mataró com "carrers d'especial consideració" són els carrer Vallès, Garrotxa i un tram del carrer Maragall, entre Molí de Vent i Roca Blanca, tots ells a la zona nord de Cerdanyola; els carrers Vitòria, Verge de la Paloma i Jaume I, a Cerdanyola sud, i també el carrer Don Quijote, a tocar de l'antic Escorxador. En aquests carrers és habitual veure cotxe aparcats sobre la vorera, en alguns casos dificultant el pas de vianants amb cotxes o carros de la compra, malgrat l'existència de les senyals de trànsit que prohibeixen l'aparcament. "Són carrers on no molesten i on la Policia Local no pretén tenir allà un 'calador' per enganxar cotxes i posar multes", expliquen des del cos. El nou govern municipal, per la seva banda, treballa ara en l'elaboració d'un Pla de Mobilitat, que es preveu tenir enllestit abans que acabi l'any per analitzar la situació en el conjunt de la ciutat. Un dels objectius serà acabar amb aquesta anomalia a Cerdanyola i Rocafonda, promovent la creació de noves places d'aparcament, entre d'altres mesures. Des de la Federació d'Associacions de Veïns de Mataró (FAVM) reconeixen l'existència d'aquest pacte no escrit amb els darrers governs socialistes, tot i que reconeixen que no és la millor solució: "Cal fer més aparcaments perquè si hi ha una normativa s'ha de fer complir a tot arreu igual. No poden quedar barris exempts perquè tots els veïns són iguals".
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "La Guàrdia Urbana de Mataró no multa en alguns barris. Aquests barris són deficitaris en places d'aparcament i existeix un pacte no escrit segons el qual només envien la grua si ho demana un veí, mai per iniciativa pròpia. El nou govern municipal prepara un Pla de Mobilitat que hauria de posar fi a aquesta anomalia.", "a2": "L'Ajuntament té un pacte no escrit amb la Policia Local de Cerdanyola per fer la vista grossa a set carrers amb l'ús de la grua municipal a l'hora de retirar vehicles, fet que justifica pel \"dèficit d'aparcament\" a la zona i ha reconegut la situació que pateixen determinades zones de la ciutat, especialment Cerdanyola.", "a3": "La Policia Local de Mataró manté des del 2002 certa permissivitat en l’estacionament de vehicles a voreres amb senyal de prohibit dins dels barris de Cerdanyola i de Rocafonda. Aquestes zones representen el 89% del dèficit d’aparcament de la ciutat. La grua actua només en casos greus, abans no s’aprovi un Pla de Mobilitat que millori la situació. " }, "extractive": { "a1": "La Policia Local de Mataró demana als agents que siguin permissius a l'hora de retirar vehicles mal estacionats en determinats carrers de la ciutat, segons instruccions enviades a través de correus electrònics als que ha tingut accés l'ACN.\nEls tècnics de Via Pública expliquen que la manca d'aparcament en algunes zones justifica la mesura.\nEl nou govern municipal, per la seva banda, treballa ara en l'elaboració d'un Pla de Mobilitat, que es preveu tenir enllestit abans que acabi l'any per analitzar la situació en el conjunt de la ciutat.\nDes de la Federació d'Associacions de Veïns de Mataró (FAVM) reconeixen l'existència d'aquest pacte no escrit amb els darrers governs socialistes, tot i que reconeixen que no és la millor solució: \"Cal fer més aparcaments perquè si hi ha una normativa s'ha de fer complir a tot arreu igual.", "a2": "La Policia Local de Mataró demana als agents que siguin permissius a l'hora de retirar vehicles mal estacionats en determinats carrers de la ciutat, segons instruccions enviades a través de correus electrònics als que ha tingut accés l'ACN.\nLa situació s'arrossega des de fa anys i, segons expliquen, això es deu a una decisió política que es va prendre \"fa més d'un mandat\" d'acord amb el propis veïns, i que s'ha mantingut en el temps perquè tècnicament s'ha evidenciat que hi ha zones amb un \"dèficit d'aparcament\" important, especialment al barri de Cerdanyola.\nEls tècnics de Via Pública expliquen que la manca d'aparcament en algunes zones justifica la mesura.\nEl nou govern municipal, per la seva banda, treballa ara en l'elaboració d'un Pla de Mobilitat, que es preveu tenir enllestit abans que acabi l'any per analitzar la situació en el conjunt de la ciutat.", "a3": "La Policia Local de Mataró demana als agents que siguin permissius a l'hora de retirar vehicles mal estacionats en determinats carrers de la ciutat, segons instruccions enviades a través de correus electrònics als que ha tingut accés l'ACN.\nSegons dades de la Policia Local, Rocafonda i Cerdanyola acumulen el 89% del dèficit total de places d'aparcament que hi ha a la ciutat. El govern municipal treballa ara en l'elaboració d'un pla de mobilitat que es preveu enllestir abans que acabi l'any per aportar solucions que posin fi a aquesta anomalia. \nLa permissivitat va començar per una \"decisió política\" anys enrere, quan el barri de Cerdanyola va sortir al carrer en contra de la implantació de la zona blava. \nEl nou govern municipal, per la seva banda, treballa ara en l'elaboració d'un Pla de Mobilitat, que es preveu tenir enllestit abans que acabi l'any per analitzar la situació en el conjunt de la ciutat." }, "extreme": { "a1": "La Policia Local de Mataró no posa multes des de fa un temps en els barris on falten places d'aparcament.", "a2": "El nou govern municipal treballa en l'elaboració d'un Pla de Mobilitat per resoldre el dèficit d'aparcament a Cerdanyola.", "a3": "El dèficit d’aparcament manté la grua lluny dels barris de Cerdanyola i de Rocafonda de Mataró." } }
2,936
Tarragona rebrà uns 20 quilòmetres de carreteres urbanes de l'Estat "en els propers mesos"
El consistori fa el darrer ple ordinari de la legislatura, en el qual s'han acomiadat diversos regidors
L'Estat cedirà a l'Ajuntament de Tarragona un 20 quilòmetres de carreteres que formen part de la trama urbana de la ciutat. La recepció suposa un 15% de la xarxa viària tarragonina i afecta l'N-340, l'N-240 i la T-11. Ho ha assegurat aquest divendres el conseller de Territori, Josep Maria Milà, que ha afegit que el tràmit s'hauria de confirmar "en els propers mesos". A més, ha avançat que el cost de manteniment que tindrà per a la ciutat la gestió de les vies serà d'uns 400.000 euros anuals i que el consistori pretén que l'Estat construeixi dues noves rotondes, a Torreforta i a Cala Romana. Milà ha fet l'anunci en finalitzar el darrer plenari ordinari de la legislatura, que ha servit per acomiadar deu edils que ja han confirmat que no repetiran en el càrrec. Milà ha qualificat de "vitals" les recepcions perquè actualment "són carrers de la nostra ciutat", més que no pas carreteres, fruit del creixement urbanístic de Tarragona. En concret, el tram de l'N-240 que rebrà l'Ajuntament va des del centre de la ciutat fins al final del terme municipal en direcció Valls, passant Sant Salvador, ha concretat el conseller. Pel què fa a la T-11 arribarà fins a la rotonda de Les Gavarres, deixant en propietat municipal la zona que passa pels barris de Torreforta i La Floresta, entre altres. Pel que fa a la N-340 la cessió afecta tant la zona de Llevant com la de Ponent. Especialment significativa és la primera, ja que Milà ha explicat que hi ha la voluntat de fer un projecte comú amb Vila-seca i La Canonja per convertir el tram de l'N-340 en una gran avinguda urbana. Segons les estimacions del consistori, el manteniment de les noves carreteres tindrà un cost d'uns 400.000 euros anuals. Milà ha indicat que l'Estat hauria de cedir "les carreteres en perfecte estat de manteniment" però que l'Ajuntament no rebrà cap compensació econòmica per fer-se'n càrrec. La voluntat municipal és que la contraprestació sigui en forma de dues rotondes, a Torreforta i Cala Romana, que ajudin a pacificar les vies. El titular de Territori s'ha mostrat optimista respecte els terminis de la recepció i la construcció de les rotondes, ja que els diners que ha d'invertir l'Estat són en concepte de "manteniment i conservació", per la qual cosa ja estan pressupostats. Plenari de comiats El plenari d'aquest divendres ha estat el darrer ordinari de la legislatura i ha servit per acomiadar els deu consellers que han manifestat públicament que no seguiran al consistori. Alguns d'ells, al final de la sessió, han dirigit unes paraules de comiat. Tots han tingut un record pels consellers difunts en aquesta legislatura i s'han viscut moments d'emoció al saló de plens. Pedro Sánchez, que va començar la legislatura al grup de Ciutadans i l'ha acabat com a conseller no adscrit, ha expressat que ha estat un "orgull que la meva ciutat m'hagi pogut arribar a veure ser conseller". Mònica Alabart, d'ERC, ha tingut un record per als "presos polítics" i ha afirmat que seguirà estant "a disposició dels tarragonins". Per la seva banda, la titular de la conselleria de Turisme, Inmaculada Rodríguez, del Partit Popular, ha manifestat que ha estat "un honor capitanejar la nau del que hauria de ser un dels pilars del futur de Tarragona". Les socialistes Ivana Martínez i Elvira Ferrando han tingut un record per la "paciència" que han tingut les seves famílies per conciliar la tasca municipal amb la domèstica i s'han mostrat agraïdes a l'alcalde per la confiança rebuda. Finalment, Arga Sentís, d'ICV, ha tancat els seus vuit anys de consellera valorant els coneixements que s'endú. "He après a posar en qüestió les meves certeses, a no donar per bones certeses absolutes i a no separar el món en amics i enemics", ha apuntat.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "L'Estat cedirà a la ciutat de Tarragona uns 20 km de carreteres que ja formen part de la trama de la ciutat. L'Ajuntament no rebrà cap compensació econòmica, però vol que l'Estat es faci càrrec de dues rotondes, que ajudarien a pacificar els carrers. El plenari, l'últim ordinari d'aquesta legislatura, també ha servit de comiat dels consellers que no continuaran. ", "a2": "El conseller de Territori, Josep Maria Milà, ha anunciat que l'Estat cedirà a l'Ajuntament de Tarragona un 20 quilòmetres de carreteres que formen part de la trama urbana de la ciutat, el cost del qual serà de 400.000 euros anuals. Milà ha fet aquest anunci aquest divendres en finalitzar el darrer plenari ordinari de la legislatura.", "a3": "Les vies afectades són trams de l'N-240, N-340, N-420, A-7 i T-11 que estan integrats a la ciutat com a conseqüència del creixement urbanístic. La conservació i el manteniment correrà a càrrec de l'Ajuntament per uns 400.000 euros anuals. No hi haurà cap transferència econòmica a favor del consistori, només la construcció de dues rotondes a Torreforta i Cala Romana." }, "extractive": { "a1": "L'Estat cedirà a l'Ajuntament de Tarragona un 20 quilòmetres de carreteres que formen part de la trama urbana de la ciutat.\nMilà ha qualificat de \"vitals\" les recepcions perquè actualment \"són carrers de la nostra ciutat\", més que no pas carreteres, fruit del creixement urbanístic de Tarragona.\nMilà ha indicat que l'Estat hauria de cedir \"les carreteres en perfecte estat de manteniment\" però que l'Ajuntament no rebrà cap compensació econòmica per fer-se'n càrrec. La voluntat municipal és que la contraprestació sigui en forma de dues rotondes, a Torreforta i Cala Romana, que ajudin a pacificar les vies. \nEl plenari d'aquest divendres ha estat el darrer ordinari de la legislatura i ha servit per acomiadar els deu consellers que han manifestat públicament que no seguiran al consistori. ", "a2": "L'Estat cedirà a l'Ajuntament de Tarragona un 20 quilòmetres de carreteres que formen part de la trama urbana de la ciutat.\nMilà ha fet l'anunci en finalitzar el darrer plenari ordinari de la legislatura, que ha servit per acomiadar deu edils que ja han confirmat que no repetiran en el càrrec.\nEl titular de Territori s'ha mostrat optimista respecte els terminis de la recepció i la construcció de les rotondes, ja que els diners que ha d'invertir l'Estat són en concepte de \"manteniment i conservació\", per la qual cosa ja estan pressupostats.\nEl plenari d'aquest divendres ha estat el darrer ordinari de la legislatura i ha servit per acomiadar els deu consellers que han manifestat públicament que no seguiran al consistori.", "a3": "L'Estat cedirà a l'Ajuntament de Tarragona uns 20 quilòmetres de carreteres que formen part de la trama urbana de la ciutat. \nLa recepció suposa un 15% de la xarxa viària tarragonina i afecta l'N-340, l'N-240 i la T-11. \nMilà ha qualificat de \"vitals\" les recepcions perquè actualment \"són carrers de la nostra ciutat\", més que no pas carreteres, fruit del creixement urbanístic de Tarragona. \nEl plenari d'aquest divendres ha estat el darrer ordinari de la legislatura i ha servit per acomiadar els deu consellers que han manifestat públicament que no seguiran al consistori." }, "extreme": { "a1": "L'Estat cedirà a Tarragona uns 20 km de carreteres que, de fet, ja formen part de la ciutat.", "a2": "Josep Maria Milà ha comunicat que Tarragona rebrà 20 quilòmetres de carreteres que formen part de la trama urbana.", "a3": "El conseller de Territori ha confirmat la cessió de 20 quilòmetres de vies urbanes a l'Ajuntament de Tarragona." } }
226
Un miler de majors de 65 anys de Mollerussa consideren, en una enquesta, notable la seva qualitat de vida
L’Ajuntament de Mollerussa ha constatat que les persones majors de 65 de la ciutat perceben que tenen una bona qualitat de vida i la puntuen amb un 7,2 de mitjana valorant així la qualitat i quantitat de serveis que la societat presta per ajudar-los en aquesta etapa de la vida. Són dades que recull l’estudi de territori que s’ha dut a terme durant l’any passat en el marc del programa «No et quedis a casa», impulsat pel consistori per combatre l’aïllament, la solitud i la inactivitat en aquest sector de població, i que ha estat presentat públicament per l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, acompanyat del regidor de Benestar Social, Ciutadania i Infància, Josep Lavín; la coordinadora del projecte, Anna Carné, de Psica-Serveis de Psicologia, i Cristina Cos, l’Amiga de la Gent Gran. Més d’un miler d’entrevistes L’alcalde ha explicat que l’estudi de camp s’ha fet amb una mostra de 1.107 entrevistes, que suposen la meitat de les persones en aquesta franja d’edat a Mollerussa, segons dades de l’IDESCAT del 2017. Solsona ha dit que és tracta d’una mostra “real i potent que ens permet percebre diferents realitats en les què treballar” per la qual cosa el pressupost del 2019 ja preveu una partida de 30.000 euros per implementar diferents actuacions en aquest àmbit. Inactivitat en més de la meitat En aquest sentit, Solsona s’ha referit també al 56% de persones enquestades que diuen que no fa cap activitat física, cultural o social i ha afegit que les que ho fan tenen un alt grau de satisfacció. L’estudi reflexa que un 28% en fan a través del Casal Municipal per a la Gent Gran, un 10% a través de l’Espai Social i un 6% a l’Albada, tot i això destaca també un 25% que fan activitat però sense estar vinculats a cap entitat i refereixen que van a caminar, a cantar o a ballar. En aquest punt, la coordinadora del projecte ha indicat que s’ha constatat que aquesta falta d’activitat sovint està relacionada directament amb la percepció de solitud dels enquestats. Carné ha explicat també que destaca que més del 50% dels enquestats viuen sols. Tot i amb això, moltes d’aquestes persones ho han escollit així per fomentar la seva autonomia mentre sigui possible, segons ha dit i ha afegit que el perfil més habitual en aquest sentit és el de dones amb fills o filles a prop. A través de l’estudi també s’ha detectat que un 20% dels enquestats poden ser susceptibles de patir alguna situació de risc o vulnerabilitat mentre que un 44% no presenten cap indicador en aquest sentit. Les primeres són persones que han respost afirmativament a alguna de les preguntes formulades en un test específic on es valoraven aspectes com si necessita ajuda d’algú sovint, si la salut li impedeix sortir al carrer o valer-se per si mateix, si hi veu o hi sent amb dificultats o si ha estat ingressat en un hospital el darrer any, entre altres. En aquest sentit, Carné ha explicat que entre aquestes 227 persones només 19 consideren que tenen un baix nivell de suport de l’entorn social i familiar mentre que el 80% assegura que tenen un alt o mitjà nivell de suport. En aquest sentit, ha matisat que l’estudi també ha servit per diferenciar si la solitud és volguda o no i actuar en conseqüència a través de la xarxa de serveis fent l’acompanyament i el seguiment necessari. Així mateix, l’estudi posa de manifest que més del 55% diu que viu en un habitatge adaptat i que només un 10% diuen que no tenen ascensor. Pel que fa a la situació econòmica més comú, la majoria dels enquestats compten amb una pensió anual d’entre 737 i 1.000 euros.
[ "mollerussa" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "L'Ajuntament de Mollerussa ha constat, mitjançant un estudi fet amb enquestes, que les persones més grans de 65 anys del municipi estan força satisfetes dels serveis que reben de la societat. En concret, els han valorat en un 7,2. També ha servit per saber si la solitud és volguda o no, ja que més de la meitat viuen sols.", "a2": "Una enquesta realitzada a un miler de majors de 65 anys de Mollerussa posa de manifest la satisfacció que perceben amb la seva qualitat de vida i la quantitat de serveis que la societat presta per ajudar-los. L’alcalde ha explicat que l’estudi s’ha dut a terme a partir de 1.107 entrevistes, que suposa la meitat de persones d'aquesta edat.", "a3": "Això és el que s'extreu d'un estudi realitzat dins del programa \"No et quedis a casa\", una iniciativa de l'Ajuntament per lluitar contra el sedentarisme i la soledat de la gent gran. De la meitat de la població major de 65 anys que ha participat en l'estudi, el 56% afirma que no realitza cap activitat física, cultural o social." }, "extractive": { "a1": "L’Ajuntament de Mollerussa ha constatat que les persones majors de 65 de la ciutat perceben que tenen una bona qualitat de vida i la puntuen amb un 7,2 de mitjana valorant així la qualitat i quantitat de serveis que la societat presta per ajudar-los en aquesta etapa de la vida.\nSón dades que recull l’estudi de territori que s’ha dut a terme durant l’any passat en el marc del programa «No et quedis a casa», impulsat pel consistori per combatre l’aïllament, la solitud i la inactivitat en aquest sector de població, i que ha estat presentat públicament per l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, acompanyat del regidor de Benestar Social, Ciutadania i Infància, Josep Lavín; la coordinadora del projecte, Anna Carné, de Psica-Serveis de Psicologia, i Cristina Cos, l’Amiga de la Gent Gran.\n’estudi reflexa que un 28% en fan a través del Casal Municipal per a la Gent Gran, un 10% a través de l’Espai Social i un 6% a l’Albada, tot i això destaca també un 25% que fan activitat però sense estar vinculats a cap entitat i refereixen que van a caminar, a cantar o a ballar. \nEn aquest sentit, ha matisat que l’estudi també ha servit per diferenciar si la solitud és volguda o no i actuar en conseqüència a través de la xarxa de serveis fent l’acompanyament i el seguiment necessari.", "a2": "L’Ajuntament de Mollerussa ha constatat que les persones majors de 65 de la ciutat perceben que tenen una bona qualitat de vida i la puntuen amb un 7,2 de mitjana valorant així la qualitat i quantitat de serveis que la societat presta per ajudar-los en aquesta etapa de la vida.\nSón dades que recull l’estudi de territori que s’ha dut a terme durant l’any passat en el marc del programa «No et quedis a casa», impulsat pel consistori per combatre l’aïllament, la solitud i la inactivitat en aquest sector de població, i que ha estat presentat públicament per l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, acompanyat del regidor de Benestar Social, Ciutadania i Infància, Josep Lavín; la coordinadora del projecte, Anna Carné, de Psica-Serveis de Psicologia, i Cristina Cos, l’Amiga de la Gent Gran.\nL’alcalde ha explicat que l’estudi de camp s’ha fet amb una mostra de 1.107 entrevistes, que suposen la meitat de les persones en aquesta franja d’edat a Mollerussa, segons dades de l’IDESCAT del 2017.\nEn aquest sentit, Solsona s’ha referit també al 56% de persones enquestades que diuen que no fa cap activitat física, cultural o social i ha afegit que les que ho fan tenen un alt grau de satisfacció.", "a3": "L’Ajuntament de Mollerussa ha constatat que les persones majors de 65 de la ciutat perceben que tenen una bona qualitat de vida i la puntuen amb un 7,2 de mitjana valorant així la qualitat i quantitat de serveis que la societat presta per ajudar-los en aquesta etapa de la vida.\nL’alcalde ha explicat que l’estudi de camp s’ha fet amb una mostra de 1.107 entrevistes, que suposen la meitat de les persones en aquesta franja d’edat a Mollerussa, segons dades de l’IDESCAT del 2017\nSón dades que recull l’estudi de territori que s’ha dut a terme durant l’any passat en el marc del programa «No et quedis a casa», impulsat pel consistori per combatre l’aïllament, la solitud i la inactivitat en aquest sector de població, i que ha estat presentat públicament per l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, acompanyat del regidor de Benestar Social, Ciutadania i Infància, Josep Lavín; la coordinadora del projecte, Anna Carné, de Psica-Serveis de Psicologia, i Cristina Cos, l’Amiga de la Gent Gran.\nEn aquest sentit, Solsona s’ha referit també al 56% de persones enquestades que diuen que no fa cap activitat física, cultural o social i ha afegit que les que ho fan tenen un alt grau de satisfacció." }, "extreme": { "a1": "L'Ajuntament de Mollerussa ha fet un estudi per a saber si els majors de 65 anys estan satisfets o no.", "a2": "Gran part dels majors de 65 anys residents a Mollerusa es mostren notablement satisfets amb la seva qualitat de vida.", "a3": "Els mollerussencs majors de 65 anys puntuen amb un 7,2 de mitjana la seva qualitat de vida." } }
1,384
La barrera psicològica dels cinc milions d'aturats a l'Estat, rebentada
Oficina del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) de Terrassa. Foto: Jordi Play. 5.040.222. Aquest és el total de desocupats registrats a les oficines dels serveis públics d'ocupació d'arreu de l'Estat. La barrera psicològica dels cinc milions de persones buscant feina s'acaba de superar avui mateix, i suposa un augment de més de 300.000 persones respecte el febrer de l'any passat. A Catalunya, el nombre de persones desocupades que s'han inscrit a les oficines del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) aquest febrer ha augmentat de 3.359 persones en relació amb el gener, i amb aquesta xifra el segon mes de l'any s'ha tancat amb un total de 661.176 desocupats, cosa que suposa marcar un nou màxim d'aturats a Catalunya, segons el ministeri espanyol d'Ocupació i Seguretat Social. Aquest increment de 3.359 persones, un 0,51% més que el gener, és el menor augment d'aturats que s'ha registrat a Catalunya des dels últims sis anys. De fet, en termes interanuals, el creixement de l'atur a Catalunya ha estat el més baix de tot l'estat espanyol, amb l'excepció del comportament de les Illes Balears, on la desocupació ha disminuït en relació amb el febrer del 2012. Les xifres concretes són que a Catalunya l'atur ha augmentat de 23.228 persones, un 3,62% més que fa un any, més de tres punts per sota de la mitjana espanyola i el creixement més baix de l'Estat amb l'excepció de les Illes on la desocupació ha caigut un 4,48% en termes interanuals. La indústria, l'únic que redueix l'atur Per sectors d'activitat, els serveis segueixen aportant el nombre d'aturats més elevat a les llistes del SOC, amb 2.596 persones aquest mes de febrer. L'únic sector que registra una disminució del nombre de persones sense feina és la indústria on les empreses han aconseguit treure del SOC un total de 195 persones. En agricultura, l'atur augmenta de 444 persones i la construcció acumula un altre deteriorament aquest cop restant 22 persones del mercat de treball. El nombre de contractes que s'han registrat a Catalunya sumen 146.079 signatures, dels quals únicament 18.598 són de caràcter indefinit, el 12,73% del total, mentre que la resta, 127.481, el 87,27% són de caràcter temporal. Aquests 146.079 contractes del febrer d'aquest any són 23.681 menys que el gener, un -13,95%, i 2.143 menys que el febrer de l'any passat, un -1,45%. El Govern diu que cal canviar polítiques econòmiques europees per crear ocupació El secretari d'Ocupació i Relacions Laborals del Departament d'Empresa i Ocupació, Ramon Bonastre, ha advertit que "no es generarà ocupació" mentre "no es variïn les polítiques econòmiques a nivell europeu". Bonastre ha valorat així, aquest dilluns al matí, les darreres dades d'atur registrat i ha insistit en que cal reactivar l'activitat econòmica per lluitar contra l'actual "crisi extrema" i revertir la tendència creixent de la desocupació. El responsable del Govern ha explicat que les dades d'atur registrat mostren que "la desacceleració molt suau en la destrucció d'ocupació" registrada al gener es manté durant aquest febrer. El secretari ha destacat als mitjans de comunicació que l'atur a Catalunya s'està desaccelerant de manera més pronunciada que a la resta de l'Estat Espanyol. El nombre d'aturats catalans ha augmentat al febrer un 0,51% respecte al mes anterior, mentre que s'ha incrementat per sobre de l'1% al conjunt de l'Estat Espanyol. A més, ha recordat que a Catalunya la contractació de treballadors és cíclica i ara estem al període de sis mesos en què habitualment es destrueix ocupació. "Esperem que de cara al segon trimestre s'iniciï un període de creació de llocs de treball", ha previst. Sobre el recent debat al voltant dels diferents sistemes per mesurar el nombre d'aturats, Bonastre ha defensat la validesa de l'atur registrat, per una banda, i de l'enquesta de població activa (EPA), per l'altra. "Cal complementar les dues metodologies. Les dades de l'EPA són les oficials a nivell europeu, però les d'atur registrat són complementàries i cal tenir-les en compte perquè són acurades i més periòdiques", ha conclòs. Per últim, ha indicat que el Govern encara no disposa de les dades d'afiliació a la Seguretat Social de Catalunya, però ha valorat que, a nivell espanyol, la baixada de l'afiliació està provocant "tensió" en el manteniment del sistema.
[]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "Les dades del SOC mostren que, aquest mes de febrer, l'atur ha augmentat una mica menys a Catalunya (0,51%) que a la totalitat de l'Estat (més de l'1%). També ens indiquen que la majoria dels contractes nous continuen sent temporals i que en la majoria dels sectors el nombre d'aturats ha augmentat.", "a2": "L'atur ja ha assolit la franja dels cinc milions de persones desocupades a l'Estat. A Catalunya, la xifra d'aturats que s'han inscrit a les oficines del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) aquest febrer ha augmentat a una xifra total de 661.177. La indústria, però, és l'únic sector que registra una disminució del nombre de persones sense feina.", "a3": "Quant a Catalunya, l'atur ha crescut en 3.359 persones fins a sumar 661.176, segons dades del ministeri espanyol d'Ocupació i Seguretat Social. Això representa un augment del 0,51% de desocupats respecte al mes anterior, mentre que a Espanya l'increment ha estat de l'1%. Per sectors la indústria és l'únic on s'ha produït un descens del nombre de persones en atur." }, "extractive": { "a1": "La barrera psicològica dels cinc milions de persones buscant feina s'acaba de superar avui mateix, i suposa un augment de més de 300.000 persones respecte el febrer de l'any passat.\nL'únic sector que registra una disminució del nombre de persones sense feina és la indústria on les empreses han aconseguit treure del SOC un total de 195 persones.\nEl nombre de contractes que s'han registrat a Catalunya sumen 146.079 signatures, dels quals únicament 18.598 són de caràcter indefinit, el 12,73% del total, mentre que la resta, 127.481, el 87,27% són de caràcter temporal.\n\"Cal complementar les dues metodologies. Les dades de l'EPA són les oficials a nivell europeu, però les d'atur registrat són complementàries i cal tenir-les en compte perquè són acurades i més periòdiques\", ha conclòs.", "a2": "La barrera psicològica dels cinc milions de persones buscant feina s'acaba de superar avui mateix, i suposa un augment de més de 300.000 persones respecte el febrer de l'any passat.\nA Catalunya, el nombre de persones desocupades que s'han inscrit a les oficines del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) aquest febrer ha augmentat de 3.359 persones en relació amb el gener, i amb aquesta xifra el segon mes de l'any s'ha tancat amb un total de 661.176 desocupats, cosa que suposa marcar un nou màxim d'aturats a Catalunya, segons el ministeri espanyol d'Ocupació i Seguretat Social.\nLes xifres concretes són que a Catalunya l'atur ha augmentat de 23.228 persones, un 3,62% més que fa un any, més de tres punts per sota de la mitjana espanyola i el creixement més baix de l'Estat amb l'excepció de les Illes on la desocupació ha caigut un 4,48% en termes interanuals.\nL'únic sector que registra una disminució del nombre de persones sense feina és la indústria on les empreses han aconseguit treure del SOC un total de 195 persones.", "a3": "La barrera psicològica dels cinc milions de persones buscant feina s'acaba de superar avui mateix, i suposa un augment de més de 300.000 persones respecte el febrer de l'any passat.\nA Catalunya, el nombre de persones desocupades que s'han inscrit a les oficines del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) aquest febrer ha augmentat de 3.359 persones en relació amb el gener, i amb aquesta xifra el segon mes de l'any s'ha tancat amb un total de 661.176 desocupats, cosa que suposa marcar un nou màxim d'aturats a Catalunya, segons el ministeri espanyol d'Ocupació i Seguretat Social.\nEl nombre d'aturats catalans ha augmentat al febrer un 0,51% respecte al mes anterior, mentre que s'ha incrementat per sobre de l'1% al conjunt de l'Estat Espanyol.\nL'únic sector que registra una disminució del nombre de persones sense feina és la indústria on les empreses han aconseguit treure del SOC un total de 195 persones." }, "extreme": { "a1": "Les dades del SOC mostren que els aturats són 3.359 més aquest mes de febrer a Catalunya.", "a2": "El nombre de desocupats supera les pitjors previsions i passa dels cinc milions de persones a l'Estat.", "a3": "L'atur toca sostre a Espanya al febrer amb més de cinc milions de persones inscrites als serveis d'ocupació." } }
938
Preocupació pels represaliats del jutjat 13: s’acaba el temps per a pagar la fiança
El 10 de maig els processats per malversació hauran d'abonar 5,8 milions d'euros · És difícil que s'hi arribi pel ritme de recaptació de la Caixa de Solidaritat
Fa dues setmanes la jutgessa instructora del 13 de Barcelona, Alejandra Gil Llima, va dictar el processament de trenta persones pels delictes de malversació, desobediència, falsedat documental, revelació de secrets i prevaricació en la macrocausa que investiga la preparació del referèndum. D’aquesta trentena, n’hi ha disset que esperen l’obertura del judici oral amb una preocupació especial. Són els investigats per malversació, que han d’aplegar 5,8 milions d’euros abans de dues setmanes per a pagar la fiança solidària que els va imposar la jutgessa. Són Antoni Molons, Joaquim Nin, Jaume Clotet, Josep Ginesta, David Palanques, David Franco, Francesc Sutrías, Aleix Villatoro, Amadeu Altafaj, Albert Royo, Natàlia Garriga, Pablo Raventós, Francesc Fàbregas, Josuè Sallent, Xavier Puig, Rosa Maria Rodríguez i Rosa Vidal. ‘Els resultats no són els que s’esperaven’, confessa a VilaWeb un dels acusats, preocupat pel ritme recaptatori de la Caixa de Solidaritat. Les aportacions es poden fer en aquest número de compte bancari de la caixa de solidaritat: ES31 3025 0001 1814 3361 5996. Si no aconsegueixen aquesta quantitat, el jutjat els embagarà els béns. El compte enrere per a atènyer aquesta xifra milionària s’activarà divendres, quan la jutgessa notificarà el processament a quinze acusats, i s’acabarà el 10 de maig, quan el comunicarà als altres quinze. L’endemà de l’última notificació la fiança haurà de ser dipositada, tot i que les defenses sostenen que la jutgessa podria deixar uns quants dies de marge. El cas és que, a dues setmanes vista, la recaptació no és bona i hi ha dubtes que es pugui aconseguir, com assenyalen diverses fonts. Els representants de la Caixa de Solidaritat, encapçalada pels ex-presidents del parlament Ernest Benach i Núria de Gispert, no volen comunicar la xifra recaptada. Ho fan com a mesura de protecció, perquè quan han publicat xifres han detectat que l’estat espanyol hi responia amb més sancions i multes. Diuen que estan treballant per aconseguir el màxim nombre de donatius possible i que compten amb el suport de les entitats i els partits. La recaptació d’aquesta fiança es fa amb alguns factors adversos. Per una banda, l’impacte mediàtic del judici del Suprem eclipsa aquesta causa; i per una altra, la campanya electoral arrossega tota l’atenció pública. ‘Ens costa molt de treure el cap enmig de la torrentada electoral’, diu una font de la Caixa de Resistència. Els partits han aprofitat el període electoral per a intensificar les crides a participar-hi. Fins i tot Oriol Junqueras i Raül Romeva van demanar en un míting la col·laboració amb els encausats que han de pagar aquesta fiança. Segons la jutgessa instructora, aquesta xifra és el resultat de la suma total dels diners que sospita que es van destinar a organitzar el referèndum. En les cent pàgines de la interlocutòria de processament, la magistrada desgrana les despeses que creu que els acusats van fer per a la votació. Per exemple, diu que es van destinar 1.201.654 euros a fer obres al Centre d’Iniciatives per a la Reinserció, local que després es va utilitzar per a la recollida de dades del referèndum; que la Generalitat va pagar un milió d’euros a Unipost per la tramesa de correus; que TV3 i Catalunya Ràdio van facturar 277.000 euros per emetre la publicitat del referèndum; i que el CTTI va pagar 100.000 euros a T-Systems per millorar l’aplicació del registre de catalans a l’exterior. Els afectats no entenen per què la jutgessa del 13 ha iniciat el processament per malversació si encara no ha acabat el judici del Suprem, on ja es jutja aquest delicte pels mateixos fets. A més, no té lògica que si els dotze processats que s’asseuen de fa dos mesos davant Manuel Marchena ja van abonar 2,1 milions d’euros al jutge instructor, Pablo Llarena, ara es demanin quatre milions més.
[ "país", "principat" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "Disset processats per malversació han de dipositar 5,8 milions d'euros abans del 10 de maig o els seus béns seran embargats. La recaptació de la Caixa de Solidaritat no està sent bona, les eleccions s'apropen i els medis estan molt ocupats amb el judici del Suprem. Els afectats no entenen que se'ls jutgi per malversació dues vegades.", "a2": "A dues setmanes perquè finalitzi el termini per pagar la fiança de 5,8 milions d'euros imposada pel jutjat 13 de Barcelona a 30 membres del Govern processats per l'1 d'octubre, les entitats han doblat els esforços per aconseguir pagar-la abans del 10 de maig. Disset d'aquests trenta processats han d'afrontar la fiança i veuen difícil arribar a la xifra indicada.", "a3": "La magistrada Alejandra Gil, va ordenar el processament d'una trentena d'alts càrrecs públics per la seva implicació en el referèndum de l'1-O. Ara, els 17 imputats per malversació han de fer front a una fiança de 5,8 milions d'euros en dues setmanes. Aquesta quantitat es correspon amb la xifra suposadament malversada pels processats en l'organització del referèndum. " }, "extractive": { "a1": "Fa dues setmanes la jutgessa instructora del 13 de Barcelona, Alejandra Gil Llima, va dictar el processament de trenta persones pels delictes de malversació, desobediència, falsedat documental, revelació de secrets i prevaricació en la macrocausa que investiga la preparació del referèndum. \nSón els investigats per malversació, que han d’aplegar 5,8 milions d’euros abans de dues setmanes per a pagar la fiança solidària que els va imposar la jutgessa.\nSi no aconsegueixen aquesta quantitat, el jutjat els embagarà els béns. \nEls afectats no entenen per què la jutgessa del 13 ha iniciat el processament per malversació si encara no ha acabat el judici del Suprem, on ja es jutja aquest delicte pels mateixos fets.", "a2": "Fa dues setmanes la jutgessa instructora del 13 de Barcelona, Alejandra Gil Llima, va dictar el processament de trenta persones pels delictes de malversació, desobediència, falsedat documental, revelació de secrets i prevaricació en la macrocausa que investiga la preparació del referèndum.\nSón els investigats per malversació, que han d’aplegar 5,8 milions d’euros abans de dues setmanes per a pagar la fiança solidària que els va imposar la jutgessa.\nEn les cent pàgines de la interlocutòria de processament, la magistrada desgrana les despeses que creu que els acusats van fer per a la votació.\nPer exemple, diu que es van destinar 1.201.654 euros a fer obres al Centre d’Iniciatives per a la Reinserció, local que després es va utilitzar per a la recollida de dades del referèndum; que la Generalitat va pagar un milió d’euros a Unipost per la tramesa de correus; que TV3 i Catalunya Ràdio van facturar 277.000 euros per emetre la publicitat del referèndum; i que el CTTI va pagar 100.000 euros a T-Systems per millorar l’aplicació del registre de catalans a l’exterior.", "a3": "Fa dues setmanes la jutgessa instructora del 13 de Barcelona, Alejandra Gil Llima, va dictar el processament de trenta persones pels delictes de malversació, desobediència, falsedat documental, revelació de secrets i prevaricació en la macrocausa que investiga la preparació del referèndum.\nSón els investigats per malversació, que han d’aplegar 5,8 milions d’euros abans de dues setmanes per a pagar la fiança solidària que els va imposar la jutgessa. \n‘Els resultats no són els que s’esperaven’, confessa a VilaWeb un dels acusats, preocupat pel ritme recaptatori de la Caixa de Solidaritat.\nSegons la jutgessa instructora, aquesta xifra és el resultat de la suma total dels diners que sospita que es van destinar a organitzar el referèndum." }, "extreme": { "a1": "Disset dels processats per la macrocausa derivada de l'1-O haurien de pagar 5,8 milions d'euros abans del 10 de maig.", "a2": "Les entitats doblen els esforços per pagar les fiances dels represaliats pel jutjat 13 a contra rellotge.", "a3": "La Caixa de Solidaritat fa una crida per recaptar fons per als disset processats per malversació." } }
2,094
PIMEC reclama ajuts directes de 2.800 MEUR per al sector turístic i avançar al 15 de juny la reobertura de fronteres
Un 23% de les pimes turístiques tancarà i un 56% ajustarà les plantilles pel coronavirus, segons la patronal
PIMEC ha reclamat establir ajuts directes de 2.800 milions d'euros el 2020 i 2021 a petites, mitjanes empreses i autònoms del sector turístic català per "reactivar" la indústria i "adaptar-la a les exigències" derivades de la pandèmia. Així mateix, ha demanat avançar al 15 de juny la reobertura de fronteres, ja que considera que l'1 de juliol és "massa tard", especialment en comparació amb el comportament d'altres països a Europa, com França o Itàlia. L'objectiu d'aquestes mesures és reduir l'impacte de la crisi en el sector. Segons una enquesta de la patronal, un 23,6% de les pimes del sector s'han plantejat tancar definitivament i un 56,2% ha estudiat ajustar les plantilles amb caràcter permanent pels efectes de la crisi sanitària. Per revertir les "greus conseqüències" del sector per la crisi del coronavirus, la patronal ha presentat aquest dimarts un manifest amb un conjunt de propostes, secundades per més de trenta organitzacions empresarials del turisme. Entre aquestes mesures, la presidenta de PIMEC Turisme, Isabel Galobardes, ha reclamat ajudes directes a les empreses. Galobardes ha advertit que els crèdits atorgats suposaran un augment de l'endeutament financer de les companyies en el futur i ha advertit d'una davallada dels ingressos i els marges en els pròxims mesos. Així mateix, ha proposat ajudes directes a les famílies, en forma de bons, per "estimular" el turisme i "reactivar" el consum. En aquest sentit, la presidenta de PIMEC Turisme ha plantejat reduir l'IVA del sector turístic al 4%. "Entenem que no hi ha reactivació sense consum", ha assegurat. En matèria d'habitatges de lloguer turístic, la patronal ha proposat permetre als titulars o gestors d'aquests immobles destinar-los al lloguer tradicional de manera provisional durant el període 2020-2021, sense perdre la llicència d'ús turístic un cop s'exhaureixi el termini. El president de la confederació, Josep González, ha demanat també avançar la reobertura de les fronteres al 15 de juny i ha assegurat que l'1 de juliol és "massa tard" per aspirar a tenir turisme internacional. González ha assegurat que França i Itàlia ja han pres mesures en aquest sentit i ha recordat que, en alguns mercats europeus, les vacances es concentren bàsicament al juliol. "Hi ha tot un procés que, si no el comencem com a mínim el 15 de juny, entenem que tindrem moltes pèrdues de possibles turistes", ha advertit González. El president de la patronal ha assegurat que no es pot "confiar" únicament en el turisme local perquè té un impacte "reduït". A més, González ha destacat la importància de portar a terme campanyes publicitàries al juny per "despertar l'interès turístic" cap al territori i donar la imatge que la pandèmia "està controlada". Així mateix, ha reclamat l'obertura "immediata" dels restaurants, ja que molts d'aquests establiments no tenen terrasses i, per tant, no han pogut obrir durant la fase 1. Segons dades de la patronal, actualment el 70,3% de les empreses no té activitat. Del 29,7% restant, un 19,9% la té a menys de la meitat que el maig de 2019. "El cor del sector està completament parat", ha assegurat l'economista i gerent de l'àrea institucional de PIMEC, Àngel Hermosilla. Per altra banda, un 83,3% de les empreses pateix actualment tensions de tresoreria, deu punts menys en comparació amb les dades de principis d'abril. Tot i això, les dades evidencien que "la resposta de la injecció de liquiditat en el sector encara no és total". En matèria laboral, la indústria turística representa el 22,2% dels ERTO presentats a Catalunya i el 18,8% dels treballadors afectats. De fet, tres de cada quatre empleats del sector estan immersos en aquest tipus de procediments. De les empreses que han presentat ERTO per força major, un 54,4% no ha desafectat la plantilla mentre que un 79,4% de les pimes del sector tenen previst presentar-ne un per causa objectiva una vegada finalitzat l'estat d'alarma.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "PIMEC ha demanat ajuts pel sector turístic, molt afectat per la pandèmia. Ha demanat que s'avanci la reobertura de les fronteres, reduir l'IVA al 4% i que els habitatges amb llicència d'ús turístic puguin ser llogades de manera tradicional de forma temporal sense perdre la seva llicència. També creu necessari fer campanyes publicitàries i que els restaurants reobrin immediatament.", "a2": "PIMEC ha demanat avançar al 15 de juny la reobertura de fronteres, perquè considera que l'1 de juliol és \"massa tard\". L'objectiu d'aquestes mesures és reduir l'impacte de la crisi. Una altra de les mesures que proposa la presidenta de PIMEC Turisme és la reducció de l'IVA del sector turístic al 4%.", "a3": "En un manifest signat per una trentena d'empreses, PIMEC ha plantejat una sèrie de mesures per revertir les conseqüències que pateix el sector turístic per la crisi del coronavirus. Hi destaquen: la reobertura de fronteres el 15 de juny, un IVA reduït del 4% i ajuts directes durant els dos pròxims anys per a petites, mitjanes empreses i autònoms. " }, "extractive": { "a1": "PIMEC ha reclamat establir ajuts directes de 2.800 milions d'euros el 2020 i 2021 a petites, mitjanes empreses i autònoms del sector turístic català per \"reactivar\" la indústria i \"adaptar-la a les exigències\" derivades de la pandèmia.\nAixí mateix, ha demanat avançar al 15 de juny la reobertura de fronteres, ja que considera que l'1 de juliol és \"massa tard\", especialment en comparació amb el comportament d'altres països a Europa, com França o Itàlia.\nEn matèria d'habitatges de lloguer turístic, la patronal ha proposat permetre als titulars o gestors d'aquests immobles destinar-los al lloguer tradicional de manera provisional durant el període 2020-2021, sense perdre la llicència d'ús turístic un cop s'exhaureixi el termini.\nEl president de la confederació, Josep González, ha demanat també avançar la reobertura de les fronteres al 15 de juny i ha assegurat que l'1 de juliol és \"massa tard\" per aspirar a tenir turisme internacional.", "a2": "PIMEC ha reclamat establir ajuts directes de 2.800 milions d'euros el 2020 i 2021 a petites, mitjanes empreses i autònoms del sector turístic català per \"reactivar\" la indústria i \"adaptar-la a les exigències\" derivades de la pandèmia. \nAixí mateix, ha demanat avançar al 15 de juny la reobertura de fronteres, ja que considera que l'1 de juliol és \"massa tard\", especialment en comparació amb el comportament d'altres països a Europa, com França o Itàlia.\nEl president de la confederació, Josep González, ha demanat també avançar la reobertura de les fronteres al 15 de juny i ha assegurat que l'1 de juliol és \"massa tard\" per aspirar a tenir turisme internacional.\nEl president de la patronal ha assegurat que no es pot \"confiar\" únicament en el turisme local perquè té un impacte \"reduït\".", "a3": "PIMEC ha reclamat establir ajuts directes de 2.800 milions d'euros el 2020 i 2021 a petites, mitjanes empreses i autònoms del sector turístic català per \"reactivar\" la indústria i \"adaptar-la a les exigències\" derivades de la pandèmia. \nPer revertir les \"greus conseqüències\" del sector per la crisi del coronavirus, la patronal ha presentat aquest dimarts un manifest amb un conjunt de propostes, secundades per més de trenta organitzacions empresarials del turisme. \nAixí mateix, ha proposat ajudes directes a les famílies, en forma de bons, per \"estimular\" el turisme i \"reactivar\" el consum. En aquest sentit, la presidenta de PIMEC Turisme ha plantejat reduir l'IVA del sector turístic al 4%.\nEl president de la confederació, Josep González, ha demanat també avançar la reobertura de les fronteres al 15 de juny i ha assegurat que l'1 de juliol és \"massa tard\" per aspirar a tenir turisme internacional." }, "extreme": { "a1": "PIMEC ha demanat ajuts per reactivar el sector turístic català i adaptar-lo al nou escenari que ha dibuixat la pandèmia.", "a2": "Turisme proposa ajuts directes a pimes i autònoms del sector per import de 2.800 milions en el període 2020-2021.", "a3": "PIMEC llença una proposta al Govern per salvar el sector més afectat per la crisi de la covid-19." } }
2,162
Torra obre la porta a no assistir al judici per un "respecte escrupolós" als seus drets "humans, civils i polítics"
El cap del Govern creu que no assistir al TSJC seria practicar la desobediència civil
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha obert la porta a no assistir al judici per desobediència a la Junta Electoral Central (JEC) al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) els 25 i 26 de setembre, que coincideix amb el debat de política general al Parlament. En una entrevista a El Punt Avui Televisió, Torra ha obert la possibilitat a no assistir-hi perquè vol actuar seguint un "respecte escrupolós" als "drets humans, civils, socials i polítics de tothom, inclòs els del president de la Generalitat". El cap del Govern ha reconegut que no assistir a la sessió seria practicar desobediència civil. "No anar-hi seria posar de manifest que a l'estat espanyol t'has de plantar", ha subratllat. Concretament, Torra ha parlat de confrontació democràtica davant d'un Estat "autoritari" i "repressiu" que utilitza tots els seus poders. "Per això estem confrontats, ho estem democràticament, de manera no violenta, utilitzant les armes de la desobediència civil", ha recordat. El president de la Generalitat ha lamentat un cop més la "imparcialitat" del procediment judicial derivat dels llaços grocs durant la campanya electoral del 28-A i ha pronosticat que la decisió de la seva inhabilitació està presa. "És impossible que amb un tribunal imparcial, just i rigorós això passés. Però està jutjant la justícia espanyola, tots sabem el que persegueix", ha lamentat. D'altra banda, preguntat per si voldria ser candidat en unes possibles eleccions catalanes, Torra ha dit que faria "allò que fos útil" però ha avisat que només ho faria si l'objectiu fos la independència i no més autonomia. "No he renunciat mai que, si cal, per seguir avançant cap a la independència, ser on calgui", ha dit. Torra també ha obert la porta a una aturada de país com a reacció a la sentència del Suprem. "Jo vaig sortir al carrer el 3 d'octubre com milions de ciutadans, entenc que milions de ciutadans tornarem a fer un 3 d'octubre com a reacció a la sentència, entra dins de moltes possibles accions de desobediència", ha dit. De fet, Torra ha dit no tenir "cap dubte" que les empreses catalanes donarien suport a l'aturada de país. A més, el president ha explicat que va parlar amb la consellera Àngels Chacón, que es va mostrar en contra d'una aturada de país permanent, i que li va assegurar que s'havien "malinterpretat" les seves paraules. De la possibilitat d'un govern de concentració, Torra ha vist en bons ulls que s'enriquís el Govern amb "altres personalitats, ampli d'espectre". És un escenari que pel president seria "lògic que succeís". Ha constatat que l'important és "marcar un camí, fer-lo fins al final i assumir-ne "totes les conseqüències". Durant l'entrevista, que també es publica aquest diumenge a la versió en paper del diari, Torra ha defensat la cohesió del Govern i ha demanat enfortir-lo amb un pressupost i un "horitzó clar" compartit amb la societat civil. No ha dubtat que el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, aconseguirà tirar endavant els comptes i per això ha descartat que calgui parlar d'una moció de confiança. Ha apel·lat a l'esperit de l'1-O i a la "solidaritat" i "generositat" republicana i que no hi hagi confrontació entre les diferents formacions independentistes. "Hem de posar la independència al centre i avançar" Torra també ha insistit en la importància de recuperar la independència com a fita en una entrevista al programa FAQs de TV3 d'aquest dissabte, on s'ha remès al lema de la Diada de l'11-S de l'ANC, 'Objectiu: independència'. "Hem de posar la independència altra vegada al centre i avançar", ha assegurat el president de la Generalitat, que ha considerat que aquest ha de ser l'horitzó de l'independentisme després de la sentència del judici de l'1-O. A més, també ha apostat per unes "institucions fortes", així com per l'aprovació dels pressupostos per al 2020, com a "solució als dies que vindran". Pel que fa a la mobilització popular, i en concret, a la nova iniciativa Tsunami Democràtic, Torra ha assegurat que dóna suport tot allò que es digui "democràtic" i ha afirmat que és "prou evident" que qualsevol acció dels catalans serà sempre "escrupolosament democràtica".
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "El President de la Generalitat, Quim Torra, ha fet diverses declaracions als mitjans. No descarta no presentar-se davant el TSJC. També creu possible una vaga general com la del 3 d'octubre del 2017, està a favor d'un Govern divers i enriquit amb altres personalitats, així com de recuperar la independència com a objectiu.", "a2": "El president de la Generalitat, Quim Torra, ha insinuat que no es presentarà al judici per desobediència al TSJC per no haver retirat els llaços grocs del balcó de la Generalitat durant el període electoral del 28-A, atès que coincideix amb el debat de política general, per un \"respecte escrupolós\" als seus drets \"humans, civils i polítics\". ", "a3": "El president de la Generalitat ha explicat en una entrevista que aquesta consideració rau en el respecte pels drets humans, civils, socials i polítics. Torra és conscient que si no acudeix a la cita amb el TSJC pot incórrer en desobediència civil. El president, també ha denunciat la parcialitat d'un judici que ja està vist per sentència: la seva inhabilitació." }, "extractive": { "a1": "El president de la Generalitat, Quim Torra, ha obert la porta a no assistir al judici per desobediència a la Junta Electoral Central (JEC) al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) els 25 i 26 de setembre, que coincideix amb el debat de política general al Parlament.\nEl cap del Govern ha reconegut que no assistir a la sessió seria practicar desobediència civil.\nEl president de la Generalitat ha lamentat un cop més la \"imparcialitat\" del procediment judicial derivat dels llaços grocs durant la campanya electoral del 28-A i ha pronosticat que la decisió de la seva inhabilitació està presa.\nTorra també ha insistit en la importància de recuperar la independència com a fita en una entrevista al programa FAQs de TV3 d'aquest dissabte, on s'ha remès al lema de la Diada de l'11-S de l'ANC, 'Objectiu: independència'.", "a2": "El president de la Generalitat, Quim Torra, ha obert la porta a no assistir al judici per desobediència a la Junta Electoral Central (JEC) al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) els 25 i 26 de setembre, que coincideix amb el debat de política general al Parlament.\nEl president de la Generalitat ha lamentat un cop més la \"imparcialitat\" del procediment judicial derivat dels llaços grocs durant la campanya electoral del 28-A i ha pronosticat que la decisió de la seva inhabilitació està presa.\nTorra també ha insistit en la importància de recuperar la independència com a fita en una entrevista al programa FAQs de TV3 d'aquest dissabte, on s'ha remès al lema de la Diada de l'11-S de l'ANC, 'Objectiu: independència'.\n\"Hem de posar la independència altra vegada al centre i avançar\", ha assegurat el president de la Generalitat, que ha considerat que aquest ha de ser l'horitzó de l'independentisme després de la sentència del judici de l'1-O.\n", "a3": "El president de la Generalitat, Quim Torra, ha obert la porta a no assistir al judici per desobediència a la Junta Electoral Central (JEC) al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) els 25 i 26 de setembre, que coincideix amb el debat de política general al Parlament. \nEn una entrevista a El Punt Avui Televisió, Torra ha obert la possibilitat a no assistir-hi perquè vol actuar seguint un \"respecte escrupolós\" als \"drets humans, civils, socials i polítics de tothom, inclòs els del president de la Generalitat\". \nEl cap del Govern ha reconegut que no assistir a la sessió seria practicar desobediència civil. \nEl president de la Generalitat ha lamentat un cop més la \"imparcialitat\" del procediment judicial derivat dels llaços grocs durant la campanya electoral del 28-A i ha pronosticat que la decisió de la seva inhabilitació està presa." }, "extreme": { "a1": "El President de la Generalitat ha fet diverses declaracions als mitjans, entre elles la possibilitat d'exercir la desobediència civil.", "a2": "Torra insinua que no assistirà al judici per desobediència per defensar els seus drets \"humans, civils i polítics\".", "a3": "Torra sospesa no personar-se al judici per no acatar les ordres de la Junta Electoral Central de retirar llaços grocs." } }
847
La novena edició de la Fira Valenciana de la Música se celebrarà del 3 al 6 de novembre
L’esdeveniment es posiciona com una de les cites musicals i professionals de referència
La novena edició de la Fira Valenciana de la Música Trovam – Pro Weekend se celebrarà entre el dimecres 3 i el dissabte 6 de novembre del 2021 a Castelló de la Plana. L’anunci arriba després de la reunió del Comité Executiu de la Fira amb la presència dels representants de les entitats i institucions que conformen l’esmentat òrgan: la Valencian Music Association (VAM!); l’Institut Valencià de Cultura (IVC); la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Castelló de la Plana; i la Diputació de Castelló. L’organització de la Fira Valenciana de la Música vol posar en valor l’èxit que va suposar la realització de l’última edició malgrat les circumstàncies sanitàries. Com és ben sabut, la pandèmia ha obligat a suspendre bona part de les programacions musicals en la Comunitat Valenciana. En canvi, el públic i els professionals arribats a Castelló van poder gaudir de les actuacions i activitats del Trovam – Pro Weekend amb un compliment estricte de les mesures de seguretat dictades per les autoritats. La reunió del Comité Executiu de la Fira Valenciana de la Música ha servit per posar les bases de la novena edició. En la vessant artística, es mantindrà l’aposta per una programació de qualitat, rica en matisos i equilibrada territorialment. Tanmateix, l’organització és conscient de la necessitat d’adaptar-se a l’evolució de la pandèmia. Per eixe motiu, no es pot confirmar de moment la realització de concerts a l’aire lliure com era costum fins el 2020. S’apostarà pel model presencial i online desenvolupat en la passada edició. Les activitats professionals tornaran a tenir com a columna vertebral les meses de debat, punt de trobada i reflexió dels treballadors del sector. Així mateix, es mantindran els tallers formatius a càrrec d’especialistes i el testimoni de primera mà d’artistes. Finalment, s’ha d’esmentar la voluntat manifestada per l’Institut Valencià de Cultura, l’Ajuntament de Castelló de la Plana i la Diputació de Castelló de potenciar al màxim els seus recursos, tant humans com econòmics. Altrament, l’organització intensificarà el contacte amb altres institucions (Ministeri de Cultura, Diputacions, universitats, etc.) perquè s’unisquen i enfortisquen el projecte. D’aquesta manera, la Fira Valenciana de la Música Trovam – Pro Weekend serà, un any més, una cita imprescindible per als amants i professionals de la música. Aquest fet unit al creixement sostingut que ha expermentat al llarg dels huit anys d’existència, ha posicionat i visibilitzat la Fira com una de les grans referències en el panorama cultural i professional del nostre territori. Això també ha sigut possible gràcies a la consolidació de les estructures organitzatives i de treball, amb l’aplicació de mètodes col·laboratius i l’aprofitament de sinèrgies que han anat enfortint els lligams i les aliances amb altres entitats i empreses: Circuit Cultural Valencià; À Punt Mèdia; la Federació Valenciana de Municipis i Províncies; Cerveza Turia; i la incorporació d’organitzacions com la Berklee College of Music o el circuit Basque Music. S’ha de recordar que la huitena edició de la Fira Valenciana de la Música va tenir lloc entre l’11 i el 14 de novembre a Castelló de la Plana. La programació, de caràcter paritari, va incloure 35 actuacions de gèneres musicals diversos, amb artistes consolidats i emergents majoritàriament valencians, però també arribats d’altres punts de l’Estat. Així mateix, més de dos-centes persones van participar en les activitats professionals, centrades en les conseqüències de la Covid-19 en el sector. Cal ressaltar la celebració de les II Jornades TIIM (Turisme & Indústria Musical), les Converses del Trovam! (amb la presència de Christina Rosenvinge, Samantha, Raül Refree i Juanma Latorre -Vetusta Morla-) i els tallers formatius. Davant la necessària limitació d’aforaments, l’organització va apostar fermament per la implementació de la Fira Virtual. Això va permetre que les programacions artística i professional s’emeteren en directe mitjançant YouTube i la pàgina del Trovam – Pro Weekend en Facebook.
[ "cultura", "castelló de la plana" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "Per culpa de la limitació d'aforament per les mesures sanitàries, la fira Valenciana de la Música repetirà com a la seva edició anterior el model presencial i virtual. La fira comença el dimecres 3 de novembre i acaba el dissabte 6 del mateix mes a Castelló. L'objectiu principal d'aquesta fira és fomentar les relacions entre els professionals del país.", "a2": "La 9a edició de la Fira Valenciana de la Música tornarà a celebrar-se a Castelló de la Plana del 3 al 6 de novembre. Aquesta fira és una referència cultural i professional de la comunitat. El Comitè Executiu s'ha reunit per establir-ne les bases i ha decidit que, per la pandèmia, el format serà presencial i en línia, com l'anterior.", "a3": "La nova edició de la fira Trovam – Pro Weekend se celebrarà al novembre a Castelló de la Plana. Hi haurà un compliment estricte de les mesures de seguretat per la crisi de la covid i, per aquesta raó, s'aposta per un format en línia i presencial que ja es va dur a terme l'edició passada." }, "extractive": { "a1": "La novena edició de la Fira Valenciana de la Música Trovam – Pro Weekend se celebrarà entre el dimecres 3 i el dissabte 6 de novembre del 2021 a Castelló de la Plana.\nTanmateix, l’organització és conscient de la necessitat d’adaptar-se a l’evolució de la pandèmia. \nD’aquesta manera, la Fira Valenciana de la Música Trovam – Pro Weekend serà, un any més, una cita imprescindible per als amants i professionals de la música.\nAixò va permetre que les programacions artística i professional s’emeteren en directe mitjançant YouTube i la pàgina del Trovam – Pro Weekend en Facebook.", "a2": "La novena edició de la Fira Valenciana de la Música Trovam – Pro Weekend se celebrarà entre el dimecres 3 i el dissabte 6 de novembre del 2021 a Castelló de la Plana. \nLa reunió del Comité Executiu de la Fira Valenciana de la Música ha servit per posar les bases de la novena edició. \nS’apostarà pel model presencial i online desenvolupat en la passada edició.\nD’aquesta manera, la Fira Valenciana de la Música Trovam – Pro Weekend serà, un any més, una cita imprescindible per als amants i professionals de la música.", "a3": "La novena edició de la Fira Valenciana de la Música Trovam – Pro Weekend se celebrarà entre el dimecres 3 i el dissabte 6 de novembre del 2021 a Castelló de la Plana.\nEn canvi, el públic i els professionals arribats a Castelló van poder gaudir de les actuacions i activitats del Trovam – Pro Weekend amb un compliment estricte de les mesures de seguretat dictades per les autoritats.\nS’apostarà pel model presencial i online desenvolupat en la passada edició. \nD’aquesta manera, la Fira Valenciana de la Música Trovam – Pro Weekend serà, un any més, una cita imprescindible per als amants i professionals de la música." }, "extreme": { "a1": "La Fira Valenciana de la Música, punt de trobada de professionals, serà presencial i virtual al 2021.", "a2": "Castelló de la Plana tornarà a acollir la Fira Valenciana de la Música del 3 al 9 de novembre.", "a3": "Es confirma la novena edició del Trovam a Castelló amb noves mesures arran de la pandèmia." } }
1,435
Guia: tot el que has de saber sobre la cavalcada de Reis de Barcelona
Consulta el recorregut de la rua, els consells per seguir-la, les restriccions de trànsit i les zones on no es podrà estacionar
En total, dos mesos de preparació artística i un cost de 650.000 euros amb moltes novetats que es desplegaran al llarg dels cinc quilòmetres de recorregut. La rua começa a les 18.00 hores a l'av. Marquès de l'Argentera. Els Reis i el seu seguici passaran per Pla de Palau, pg. Isabel II, Via Laietana, pl. Urquinaona, c. Fontanella, pl. Catalunya, c. Pelai, pl. Universitat, rda. Sant Antoni, c. Sepúlveda, av. Paral·lel, av. Reina Maria Cristina i av. Francesc Ferrer i Guàrdia. Hi haurà tres espais reservats per a persones amb mobilitat reduïda: a la plaça d’Antonio López, davant l’escenari del Moll de la Fusta i a la plaça d’Espanya amb l’avinguda del Paral·lel (costat Fira). Amb motiu de la desfilada es restringirà el trànsit de vehicles privats i de transport en superfície a les vies del recorregut. Els agents de la Guàrdia Urbana establiran un ampli dispositiu de mobilitat per efectuar els desviaments corresponents, garantir el pas de la Cavalcada i minimitzar les afectacions sobre el trànsit. El cos de policia barceloní anirà reobrint progressivament els carrers a mesura que les carrosses avancin per l’itinerari previst, en funció de la situació de la cavalcada i del trànsit en general. Mentre duri la cavalcada, l’Ajuntament de Barcelona recomana als ciutadans que es desplacin a peu o en metro pels diferents punts de la desfilada. En aquest sentit, a partir del 5 de gener a la tarda, el metro mantindrà un servei equivalent al d’un dia laborable en tota la xarxa i finalitzarà a les dues de la matinada, ja que és vigília de festiu. D’altra banda, es reforçarà el personal d’atenció al públic, seguretat i neteja a les estacions més concorregudes. Prohibició d’estacionament La cavalcada comportarà prohibicions d’estacionament en diferents punts de la ciutat com la plaça de Catalunya, el passeig de Circumval·lació, la plaça de Josep Puig i Cadafalch, el carrer del Consolat de Mar, i totes les vies de l’itinerari, inclòs l’estacionament de motos a les voreres (excepte al costat de Besòs de l’avinguda del Paral·lel, entre el carrer de Sepúlveda i la plaça d’Espanya) i a l’avinguda d’Icària, entre els carrers de Wellington i Ramon Trias Fargas. Es col·locaran avisos als vehicles estacionats a les vies de l’itinerari perquè el dia 5 els conductors sàpiguen que no els poden deixar a partir de les 7.00 hores. A banda d’això, el dia 5, a partir de les 11.00 hores, es deixaran fora de servei els parquímetres de totes les vies afectades pel recorregut, i a partir de les 13.00 hores, es deixaran fora de servei i es retiraran les bicicletes de totes les estacions del Bicing en aquestes vies. Les novetats de la nit màgica Els tres grans protagonistes, com no podia ser d'una altra manera, seran ses majestats, que desfilaran en carrosses construïdes per artistes i companyies catalanes. Gaspar seurà sobre l'obra de la companyia Efímer, ambientada en els jardins japonesos amb bonsais gegants, centenars de fanalets i una escala que porta al tro. El recorregut comptarà amb 12 trams i cada carrossa anirà acompanyada de les auques, petits carruatges des d'on el narrador explicarà el gran conte que es desplegarà pels carrers de Barcelona durant la nit màgica. Aquest any la banda musical de la Guàrdia Urbana no desfilarà, després que l'alcaldessa Ada Colau dissolgués el grup el novembre passat. Els caramels es llençaran al final de tot per evitar accidents com el que va succeir a Màlaga. A més dels reis de l'Orient, petits i grans també tindran l'oportunitat de veure la carrossa de les joguines, que aquest any animarà els ciutadans a regalar cultura. Consells durant la cavalcada - Segueix sempre les instruccions del personal de seguretat. - Recorda que els principals riscos són el pas de les carrosses i tenir un accident per enfilar-se en algun objecte, com ara contenidors, semàfors, senyals... No ho facis mai. Actua sempre amb sentit comú: durant la celebració no et posis en risc ni exposis els teus fills a un possible accident. - Queda't sempre darrere les tanques o la senyalització de seguretat del pas de carrosses. - No parlis ni facis senyals que puguin distreure el personal de seguretat, ni els acompanyants a peu de les carrosses, ni els seus conductors, tret que es tracti d’un accident o d'una emergència. - No t'acostis mai a les carrosses, ni intentis pujar-hi. - No baixis mai a la via per agafar caramels que quedin en el pas de carrosses, et pots exposar al pas de les carrosses següents. - No creuis pel mig de les carrosses ni t'hi acostis quan estiguin aturades o fent càrrega de combustible. - No llancis caramels al personal de seguretat, a les persones de les carrosses ni a la gent que està mirant la cavalcada. - Una vegada hagi acabat l’esdeveniment, abandona el lloc de manera ordenada, respectant l’ordre de sortida i seguint les indicacions dels serveis de seguretat. - En cas de detectar alguna incidència informa'n immediatament el personal de seguretat i, si cal, truca al 112.
[ "reis d'orient" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "La cavalcada de Barcelona serà el dijous a les 18 h. Compta amb un recorregut de 5 km i es recomana desplaçar-se caminant o amb metro, ja que es tallarà el trànsit i hi haurà zones d'estacionament prohibit. A més, s'exhibiran carrosses creades per artistes i companyies catalanes des d'on es llançaran caramels.", "a2": "La rua comença a les sis. L'estacionament i el trànsit de vehicles privats i de transport estarà restringit als carrers per on passarà la desfilada. És millor anar-hi a peu o en metro, que oferirà el mateix servei d'un dia laborable. És important seguir també altres normes: no llençar caramels al personal de seguretat, no enfilar-se enlloc, respectar la senyalització, etc.", "a3": "La cavalcada de Reis a Barcelona el pròxim 5 de gener comportarà talls de carrers i restriccions de vehicles i aparcament a les zones per on passarà. Es recomana moure's per la ciutat amb transport públic o a peu, i seguir en tot moment les normes de seguretat, com ara no enfilar-se enlloc o anar amb compte en replegar els caramels." }, "extractive": { "a1": "En total, dos mesos de preparació artística i un cost de 650.000 euros amb moltes novetats que es desplegaran al llarg dels cinc quilòmetres de recorregut. La rua começa a les 18.00 hores a l'av. Marquès de l'Argentera. \nEls agents de la Guàrdia Urbana establiran un ampli dispositiu de mobilitat per efectuar els desviaments corresponents, garantir el pas de la Cavalcada i minimitzar les afectacions sobre el trànsit.\nLa cavalcada comportarà prohibicions d’estacionament en diferents punts de la ciutat com la plaça de Catalunya, el passeig de Circumval·lació, la plaça de Josep Puig i Cadafalch, el carrer del Consolat de Mar, i totes les vies de l’itinerari, inclòs l’estacionament de motos a les voreres (excepte al costat de Besòs de l’avinguda del Paral·lel, entre el carrer de Sepúlveda i la plaça d’Espanya) i a l’avinguda d’Icària, entre els carrers de Wellington i Ramon Trias Fargas.\nEls caramels es llençaran al final de tot per evitar accidents com el que va succeir a Màlaga. A més dels reis de l'Orient, petits i grans també tindran l'oportunitat de veure la carrossa de les joguines, que aquest any animarà els ciutadans a regalar cultura.", "a2": "Els Reis i el seu seguici passaran per Pla de Palau, pg. Isabel II, Via Laietana, pl. Urquinaona, c. Fontanella, pl. Catalunya, c. Pelai, pl. Universitat, rda. Sant Antoni, c. Sepúlveda, av. Paral·lel, av. Reina Maria Cristina i av. Francesc Ferrer i Guàrdia. \nEls agents de la Guàrdia Urbana establiran un ampli dispositiu de mobilitat per efectuar els desviaments corresponents, garantir el pas de la Cavalcada i minimitzar les afectacions sobre el trànsit. \nEn aquest sentit, a partir del 5 de gener a la tarda, el metro mantindrà un servei equivalent al d’un dia laborable en tota la xarxa i finalitzarà a les dues de la matinada, ja que és vigília de festiu.\nLa cavalcada comportarà prohibicions d’estacionament en diferents punts de la ciutat com la plaça de Catalunya, el passeig de Circumval·lació, la plaça de Josep Puig i Cadafalch, el carrer del Consolat de Mar, i totes les vies de l’itinerari, inclòs l’estacionament de motos a les voreres (excepte al costat de Besòs de l’avinguda del Paral·lel, entre el carrer de Sepúlveda i la plaça d’Espanya) i a l’avinguda d’Icària, entre els carrers de Wellington i Ramon Trias Fargas. ", "a3": "Els agents de la Guàrdia Urbana establiran un ampli dispositiu de mobilitat per efectuar els desviaments corresponents, garantir el pas de la Cavalcada i minimitzar les afectacions sobre el trànsit.\nMentre duri la cavalcada, l’Ajuntament de Barcelona recomana als ciutadans que es desplacin a peu o en metro pels diferents punts de la desfilada.\nLa cavalcada comportarà prohibicions d’estacionament en diferents punts de la ciutat com la plaça de Catalunya, el passeig de Circumval·lació, la plaça de Josep Puig i Cadafalch, el carrer del Consolat de Mar, i totes les vies de l’itinerari, inclòs l’estacionament de motos a les voreres (excepte al costat de Besòs de l’avinguda del Paral·lel, entre el carrer de Sepúlveda i la plaça d’Espanya) i a l’avinguda d’Icària, entre els carrers de Wellington i Ramon Trias Fargas.\nSegueix sempre les instruccions del personal de seguretat." }, "extreme": { "a1": "Aquest dijous tindrà lloc a les 18 h la cavalcada de Barcelona, ​​on es llançaran caramels des d'increïbles carrosses.", "a2": "Informació important sobre la cavalcada dels Reis Mags de Barcelona: itinerari, restriccions i normes a seguir.", "a3": "El 5 de gener a les 18.00 hores començarà la cavalcada dels Reis Mags a Barcelona." } }
536
Els punts febles del viatge interestel·lar de Stephen Hawking
Crítiques de l'astrònom de la Universitat de València Enric Marco a l'espectacular projecte Starshot
El físic Stephen Hawking i el milionari rus Iuri Milner han anunciat que volien impulsar un projecte espacial ambiciós que consistia a crear diminutes naus espacials que serien impulsades per un làser i que viatjarien a un 20% de la velocitat de la llum. L’objectiu del projecte, batejat amb el nom ‘Starshot‘, és d’arribar fins al sistema estel·lar Alfa Centauri, a més de quatre anys llum de la Terra. El projecte també té el suport del fundador de Facebook, Mark Zuckerberg. La possibilitat dels viatges interestel·lars s’ha situat fins ara més aviat en el terreny de la ciència-ficció, perquè la distància que hi ha fins a sistemes planetaris de les altres estrelles, per més pròximes que siguin a nosaltres, és inabastable si agafem per referència la vida d’un ésser humà, o d’unes quantes generacions. Per exemple, el sistema Alfa Centauri, format per tres estrelles (Alfa Centauri A, Alfa Centauri B i Pròxima), l’elegit pel projecte de Hawking i Milner, és el més pròxim al Sol. Però, així i tot, si aconseguíssim viatjar a la velocitat de la llum, trigaríem quatre anys a arribar-hi. I les dades que enviéssim a la Terra trigarien quatre anys més. Segons el pla previst, així que les sondes es trobessin en òrbita serien impulsades per raigs làser de gran abast disparats des de la Terra, i viatjarien a una cinquena part de la velocitat de la llum, de tal manera que en vint anys arribarien a prop de les estrelles del sistema Alfa Centauri. Amb la tecnologia actual, caldrien uns trenta mil anys per a arribar-hi; o setanta mil, en el cas que la Voyager 1 (l’artefacte humà més allunyat de la Terra, ara ja fora del sistema solar) en la direcció d’Alfa Centauri. Aquests últims anys els investigadors han recollit dades que indiquen que pot haver-hi un planeta d’una mida semblant a la de la Terra al voltant d’Alpha Centauri B. Tal com va explicar Hawking dimarts en una conferència de premsa, es tractaria de reduir la mida de la nau espacial fins a la d’un xip dels que es fan servir avui dia en dispositius electrònics i donant-hi la forma d’una mena de vela solar, que seria empesa per un làser. Aquesta és la simulació en vídeo que han elaborat: Iuri Milner creu que és tècnicament possible de desenvolupar aquesta tecnologia. Un dels membres del consell assessor del projecte és Avi Loeb, astrònom de la Universitat de Harvard, que, en unes declaracions recollides per The New York Times, explicava que la font energètica per a alimentar els làsers provindria de l’americi. A més, la tecnologia que es requereix ha de ser capaç de desenvolupar càmeres en miniatura i instruments de mesurament i sensors que puguin inserir-se en milers d’andròmines de la mida d’un xip, i trobar la manera de fer arribar totes aquestes dades que s’obtinguessin cap a la Terra. Ja fa temps que Hawking alerta dels perills per a l’ésser humà com a espècie, i dimarts hi va insistir: ‘La vida a la Terra encara perills d’esdeveniments astronòmics com ara asteroides o supernoves.’ La crítica L’astrònom de la Universitat de València Enric Marco, autor del bloc de +VilaWeb ‘Pols d’estels’, es posa les mans al cap amb aquest projecte. D’entrada, destaca la tendència de Hawking aquests últims anys d’opinar d’afers que no són la seva especialitat, els forats negres. Per exemple, va alertar fa cinc anys que la vida extraterrestre podria ser hostil i que fóra millor desistir de cercar-ne, i fa ben poc va dir que valia més abandonar la Terra i començar a colonitzar uns altres planetes per a preservar l’espècie. Marco fa aquesta llista d’objeccions al projecte: ‘Un làser tan potent no existeix, i si existeix segur que s’utilitza per a fer caure satèl·lits enemics, és a dir, per a finalitats bèl·liques; per molts recursos econòmics que tinga el mecenes rus, em sembla un balafiament impressionant de diners que es podrien utilitzar millor per a coses més concretes, com ara explorar els planetes i les llunes del sistema solar, colonitzar la Lluna i Mart, augmentar la cultura científica del món, i tot açò sense eixir de l’àmbit de la ciència i de l’exploració espacial.’ A més, proposa un debat recurrent en les qüestions d’exploració espacial, que és la dimensió ètica. ‘Enviar milers de naus cap a un possible planeta al voltant d’Alfa Centauri pot tenir uns grans problemes ètics: envies material terrestre (fem, deixalles) a un planeta verge; envies bacteris terrestres a un planeta amb possibles formes de vida autònomes, i ja se sap que uns determinats bacteris terrestres han arribat a Mart, per més que les naus i els robots hagen estat esterilitzats. Amb quin dret podem fer això?’, rebla Marco.
[ "ciència i tecnologia", "ciència" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "El projecte creat per Hawking i Milner pretén arribar al sistema estel·lar Alfa Centauri, on s'afirma que pot haver-hi un planeta similar a la Terra. Aquest projecte es faria a través de naus de la mida d'un xip impulsades per un làser. Altres astrònoms no estan d'acord amb aquest projecte, ja que podria ser perjudicial per a un planeta verge.", "a2": "El projecte Starshot, anunciat per Hawking i Milner, pretén desenvolupar naus espacials de la mida d'un xip, impulsades amb un làser per arribar al sistema estel·lar Alfa Centauri en 20 anys. L'astrònom Enric Marco qüestiona aquest projecte i el considera un malbaratament de diners, ja que hi ha altres temes científics i d'exploració espacial més concrets i ètics.", "a3": "Starshot, el nou projecte de Hawking i Milner, planteja que es podria arribar fins al sistema Alfa Centauri utilitzant naus diminutes impulsades per làsers que farien que viatgessin al 20 % de la velocitat de la llum. Enric Marco, astrònom de la Universitat de València, és crític amb aquest projecte i confirma que fins ara no existeix cap làser tan potent." }, "extractive": { "a1": "El físic Stephen Hawking i el milionari rus Iuri Milner han anunciat que volien impulsar un projecte espacial ambiciós que consistia a crear diminutes naus espacials que serien impulsades per un làser i que viatjarien a un 20% de la velocitat de la llum. \nL’objectiu del projecte, batejat amb el nom ‘Starshot‘, és d’arribar fins al sistema estel·lar Alfa Centauri, a més de quatre anys llum de la Terra.\nJa fa temps que Hawking alerta dels perills per a l’ésser humà com a espècie, i dimarts hi va insistir: ‘La vida a la Terra encara perills d’esdeveniments astronòmics com ara asteroides o supernoves.’\n‘Enviar milers de naus cap a un possible planeta al voltant d’Alfa Centauri pot tenir uns grans problemes ètics: envies material terrestre (fem, deixalles) a un planeta verge; envies bacteris terrestres a un planeta amb possibles formes de vida autònomes, i ja se sap que uns determinats bacteris terrestres han arribat a Mart, per més que les naus i els robots hagen estat esterilitzats.", "a2": "El físic Stephen Hawking i el milionari rus Iuri Milner han anunciat que volien impulsar un projecte espacial ambiciós que consistia a crear diminutes naus espacials que serien impulsades per un làser i que viatjarien a un 20% de la velocitat de la llum. \nL’objectiu del projecte, batejat amb el nom ‘Starshot‘, és d’arribar fins al sistema estel·lar Alfa Centauri, a més de quatre anys llum de la Terra. \nSegons el pla previst, així que les sondes es trobessin en òrbita serien impulsades per raigs làser de gran abast disparats des de la Terra, i viatjarien a una cinquena part de la velocitat de la llum, de tal manera que en vint anys arribarien a prop de les estrelles del sistema Alfa Centauri.\nMarco fa aquesta llista d’objeccions al projecte: ‘Un làser tan potent no existeix, i si existeix segur que s’utilitza per a fer caure satèl·lits enemics, és a dir, per a finalitats bèl·liques; per molts recursos econòmics que tinga el mecenes rus, em sembla un balafiament impressionant de diners que es podrien utilitzar millor per a coses més concretes, com ara explorar els planetes i les llunes del sistema solar, colonitzar la Lluna i Mart, augmentar la cultura científica del món, i tot açò sense eixir de l’àmbit de la ciència i de l’exploració espacial.’", "a3": "El físic Stephen Hawking i el milionari rus Iuri Milner han anunciat que volien impulsar un projecte espacial ambiciós que consistia a crear diminutes naus espacials que serien impulsades per un làser i que viatjarien a un 20% de la velocitat de la llum.\nL’objectiu del projecte, batejat amb el nom ‘Starshot‘, és d’arribar fins al sistema estel·lar Alfa Centauri, a més de quatre anys llum de la Terra.\nTal com va explicar Hawking dimarts en una conferència de premsa, es tractaria de reduir la mida de la nau espacial fins a la d’un xip dels que es fan servir avui dia en dispositius electrònics i donant-hi la forma d’una mena de vela solar, que seria empesa per un làser.\nUn làser tan potent no existeix, i si existeix segur que s’utilitza per a fer caure satèl·lits enemics, és a dir, per a finalitats bèl·liques; per molts recursos econòmics que tinga el mecenes rus, em sembla un balafiament impressionant de diners que es podrien utilitzar millor per a coses més concretes, com ara explorar els planetes i les llunes del sistema solar, colonitzar la Lluna i Mart, augmentar la cultura científica del món, i tot açò sense eixir de l’àmbit de la ciència i de l’exploració espacial.’ " }, "extreme": { "a1": "Stephen Hawking i Iuri Milner creen un projecte que té com a objectiu arribar al sistema estel·lar Alfa Centauri.", "a2": "L'ambiciós projecte per viatjar a Alfa Centauri de Hawkin i Milner, amb el suport de Zuckerberg, encara sembla vulnerable.", "a3": "Hawking planteja els viatges interestel·lars amb naus molt petites impulsades per un làser al seu projecte Starshot." } }
2,784
Seat inaugura un centre mèdic pioner en tractaments preventius i assistencials
La companyia crea un Comitè Científic d'Empresa Saludable amb el Doctor Bonaventura Clotet com a membre d'honor
Seat ha estrenat oficialment aquest dilluns el Centre d'Atenció i Rehabilitació Sanitària (CARS), ubicat al recinte fabril de Martorell. L'edifici engloba serveis pioners en medicina laboral preventiva i assistencial per als 14.500 treballadors de la firma, que fins ara disposaven d'una desena de centres mèdics disgregats. Les noves instal•lacions, de 1.300 metres quadrats, incorporen assistència en traumatologia, cardiologia, ginecologia, sales de rehabilitació i un laboratori de biomecànica per adaptar la feina dels treballadors a millors condicions. En aquest sentit, el conseller de Salut, Toni Comín, ha assegurat que el CARS suposarà un "canvi cultural" en la salut laboral de la plantilla. Coincidit amb aquest nou centre, Seat també ha posat en marxa un Comitè Científic d'Empresa Saludable, que compta amb el Doctor Bonaventura Clotet com a membre honorífic. Les instal•lacions del CARS, de 1.300 metres quadrats, han suposat una inversió de 3,3 milions d'euros i la creació d'un equip mèdic de 25 especialistes. Una de les novetats més singulars del centre és el laboratori biomecànic, on 20 càmeres amb tecnologia 3D processen la informació muscular i òssia dels treballadors per adaptar les condicions dels llocs de feina. Els resultats d'aquests estudis, segons han ressaltat els responsables del centre, s'utilitzen posteriorment per prevenir malalties derivades del procés de producció dels cotxes. El conseller de Salut, Toni Comín, ha subratllat especialment aquesta qüestió, destacant l'aposta per la "promoció" dels hàbits saludables. "'Promoció' va més enllà de 'prevenció', ja que significa fomentar canvis culturals i consciència dels determinants de la salut", ha afirmat. En aquest sentit, el conseller ha assegurat que el nou centre de Seat es pot convertir en un "tractor de canvi cultural" dels 14.500 empleats de la companyia. En la mateixa línia, la ministra de Salut, Dolors Montserrat, ha lloat la tasca de Seat, afirmant que la firma "sempre posa la primera pedra en avenç i innovació". Per la ministra, les instal•lacions mèdiques del CARS són un exemple a seguir per "tota la societat: tant les empreses com el propi sistema sanitari". Diagnosi, prevenció i recuperació D'altra banda, en paral•lel a l'apartat d'investigació, el CARS compta amb àrees de diagnosi i prevenció de patologies, les quals no necessàriament han d'estar relacionades amb la feina a les fàbriques. En aquest sentit, la companyia ofereix, per exemple, la possibilitat de fer proves ginecològiques de detecció precoç de càncer de mama i coll d'úter. Pel que fa als processos de rehabilitació, les noves instal•lacions estan adaptades per fer programes d'entrenament inspirats en els sistemes que utilitzen els soldats estatunidencs de la divisió submarina, tal com ha destacat la companyia aquest dilluns durant la inauguració oficial del centre. Aquests serveis se sumen al sistema mèdic que Seat tenia fins ara, amb una desena de centres de salut i més de 50 professionals. Amb aquesta xarxa d'assistència sanitària, recentment, la companyia ha aconseguit el certificat 'Empresa Saludable' que impulsa l'Organització Mundial de la Salut (OMS), sent la primera empresa espanyola del sector automobilístic en rebre aquesta distinció. Comitè pioner en salut laboral de la indústria Amb la posada en marxa del Centre d'Atenció i Rehabilitació Sanitària, Seat ha anunciat la creació d'un Comitè Científic d'Empresa Saludable. L'organisme, format per experts relacionats amb la salut, el benestar i l'empresa, té com a objectiu investigar aquests àmbits i traslladar-ne les conclusions al conjunt del sector. "Volem posar a disposició de la societat els resultats i suggerir mesures concretes per potenciar la salut dels treballadors de tota la indústria", ha subratllat el president de Seat, Luca de Meo. El nou Comitè estarà presidint per Xavier Ros, vicepresident de Recursos Humans, i comptarà amb el Doctor Bonaventura Clotet com a membre honorífic. A banda de la seva participació al Comitè, Clotet també exercirà com a "ambaixador" de Seat als fòrums sanitaris nacionals i internacionals, alhora que participarà en les investigacions de l'equip mèdic de la companyia sobre l'envelliment cel•lular i la nutrició, entre d'altres. Seat ha destacat que ha confiat en Clotet "per reforçar el posicionament de la marca com a empresa saludable".
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "Aquest dilluns s'ha inaugurat el Centre d'Atenció i Rehabilitació Sanitària de Seat. L'empresa ha rebut el certificat d'Empresa Saludable i és la primera del sector de l'automòbil espanyol a rebre'l. Les instal·lacions tenen 1.300 metres quadrats en què s'han invertit 3,3 milions d'euros i compta amb 25 especialistes per als empleats. A més, es considera un \"canvi cultural\".", "a2": "Seat ha aconseguit el certificat d'Empresa Saludable amb la inauguració del Centre d'Atenció i Rehabilitació Sanitària (CARS) i la creació del Comitè Científic d'Empresa Saludable amb el Doctor Bonaventura Clotet per millorar la salut dels treballadors de tota la indústria. S'ha invertit 3,3 milions d'euros en les instal·lacions del CARS, on 25 metges ofereixen medicina preventiva i assistencial als treballadors.", "a3": "El Centre d'Atenció i Rehabilitació Sanitària de Seat s’inaugura amb l'objectiu d’oferir una millor atenció sanitària als empleats. Aquest centre no només estarà destinat a monitorar i prevenir malalties relacionades amb la construcció de vehicles, sinó que també oferirà serveis de diagnòstic i prevenció de qualsevol malaltia. Seat pretén promoure un estil de vida saludable entre els seus empleats." }, "extractive": { "a1": "Seat ha estrenat oficialment aquest dilluns el Centre d'Atenció i Rehabilitació Sanitària (CARS), ubicat al recinte fabril de Martorell. L'edifici engloba serveis pioners en medicina laboral preventiva i assistencial per als 14.500 treballadors de la firma, que fins ara disposaven d'una desena de centres mèdics disgregats.\nUna de les novetats més singulars del centre és el laboratori biomecànic, on 20 càmeres amb tecnologia 3D processen la informació muscular i òssia dels treballadors per adaptar les condicions dels llocs de feina. \nEls resultats d'aquests estudis, segons han ressaltat els responsables del centre, s'utilitzen posteriorment per prevenir malalties derivades del procés de producció dels cotxes.", "a2": "Seat ha estrenat oficialment aquest dilluns el Centre d'Atenció i Rehabilitació Sanitària (CARS), ubicat al recinte fabril de Martorell. \nLes noves instal•lacions, de 1.300 metres quadrats, incorporen assistència en traumatologia, cardiologia, ginecologia, sales de rehabilitació i un laboratori de biomecànica per adaptar la feina dels treballadors a millors condicions.\nUna de les novetats més singulars del centre és el laboratori biomecànic, on 20 càmeres amb tecnologia 3D processen la informació muscular i òssia dels treballadors per adaptar les condicions dels llocs de feina.\nL'organisme, format per experts relacionats amb la salut, el benestar i l'empresa, té com a objectiu investigar aquests àmbits i traslladar-ne les conclusions al conjunt del sector.", "a3": "Seat ha estrenat oficialment aquest dilluns el Centre d'Atenció i Rehabilitació Sanitària (CARS), ubicat al recinte fabril de Martorell. \nLes noves instal•lacions, de 1.300 metres quadrats, incorporen assistència en traumatologia, cardiologia, ginecologia, sales de rehabilitació i un laboratori de biomecànica per adaptar la feina dels treballadors a millors condicions. \nUna de les novetats més singulars del centre és el laboratori biomecànic, on 20 càmeres amb tecnologia 3D processen la informació muscular i òssia dels treballadors per adaptar les condicions dels llocs de feina. Els resultats d'aquests estudis, segons han ressaltat els responsables del centre, s'utilitzen posteriorment per prevenir malalties derivades del procés de producció dels cotxes. \nD'altra banda, en paral•lel a l'apartat d'investigació, el CARS compta amb àrees de diagnosi i prevenció de patologies, les quals no necessàriament han d'estar relacionades amb la feina a les fàbriques. " }, "extreme": { "a1": "Seat rep el certificat d'Empresa Saludable gràcies al nou Centre d'Atenció i Rehabilitació Sanitària destinat als empleats.", "a2": "Seat ha obert a Martorell un centre mèdic capdavanter en medicina preventiva i assistencial per als seus treballadors.", "a3": "Seat inaugura el CARS, unes instal·lacions sanitàries amb serveis de ginecologia, traumatologia i cardiologia a Martorell per als seus empleats." } }
962
Identifiquen els responsables operatius de les càrregues policíaques de l’1-O a Girona
Els advocats es mostren 'satisfets' amb la instrucció del jutge però lamenten les reticències del Ministeri d'Interior espanyol a l'hora d'assenyalar els agents que van actuar
Els advocats que representen més de 200 afectats per les càrregues de l’1-O en col·legis gironins han aconseguit identificar una trentena de policies espanyols i guàrdies civils, a partir de les diligències que han sol·licitat al jutjat d’instrucció que s’ha fet càrrec de les denúncies. Es tracta dels responsables operatius de cada comandament, a més d’alguns agents concrets com el qui portava la càmera Go pro abans de l’operatiu al Col·legi Verd. Els lletrats es mostren satisfets amb la instrucció que està duent a terme el jutjat que ha agafat la causa, i consideren que el procediment és ‘pioner a Catalunya’. Tot i això, lamenten l’actitud ‘reticent’ del Ministeri d’Interior espanyol a l’hora d’identificar els agents antiavalots i de policia judicial que van actuar a les ordres dels responsables operatius. La querella que agrupa més de 200 denunciants per les càrregues de l’1-O a Girona segueix endavant. Després que tots els afectats hagin passat el reconeixement mèdic davant dels forenses, ara s’ha aconseguit identificar una trentena dels policies que van estar en l’operatiu. Les diligències demanades pels lletrats doncs, segueixen donant fruits. De fet, un dels advocats voluntaris l’Albert Carreras assegura que ‘el procediment està sent normal’ i no contempla ‘en cap cas’ un arxivament de la causa. El problema però, explica Carreras és que s’estan identificant només els responsables operatius. En concret, el Ministeri d’Interior ha respost a les diligències que ha requerit el jutjat, però els lletrats critiquen les ‘reticències’ a dir quins eren els agents que van actuar. ‘El què hem de fer és demanar el nom de l’agent a partir del número d’identificació policial de cadascun d’ells que veiem a través de les imatges’, subratlla Carreras. Tot plegat fa que el procés sigui més lent del que s’esperava. El govern espanyol no diu quins agents estaven destinats a cada col·legi, sinó que només facilita la identitat dels tres màxims responsables i la procedència de la unitat. ‘Per exemple, els policies que van actuar al Col·legi Verd sabem que són de Saragossa, però només estan identificats tres caps operatius’, concreta Carreras. Per això, els lletrats demanen que el ministeri doni més informació dels policies actuants, ja que d’aquesta manera s’estalviaria temps. En qualsevol cas, Carreras deixa clar que els agents que es van sobrepassar en les seves funcions poden ser identificats a través dels recursos gràfics, especialment les imatges que també s’incorporen a la causa. L’objectiu final, explica l’advocat, és saber ‘qui va donar les ordres’ i si cal demanaran que s’investigui als caps del dispositiu, siguin policials o polítics. ‘Volem arribar a saber qui va ordenar i què va ordenar’, assenyala Carreras. Amnistia Internacional ‘hi està a sobre’ Els advocats han explicat que un dels avantatges que tenen en aquesta causa és la implicació que ha mostrat Amnistia Internacional. L’organització humanitària està en contacte amb els lletrats i fa informes en relació a l’actitud del govern espanyol a l’hora de donar la informació que se li requereix. En aquest sentit, Carreras destaca que el fet que Amnistia estigui ‘fent seguiment estret’ del paper la fiscalia i el ministeri, ‘els ajuda’ a que el govern espanyol accedeixi a facilitar la informació. ‘Ells estan vetllant pel compliment de les obligacions legals del Ministeri’, ha conclòs. Reconeixement mèdic i declaracions En els últims mesos, els diferents afectats per les càrregues han anat passant pel metge forense per tal de certificar les lesions que denunciaven. Aquest tràmit – imprescindible per donar continuïtat al procés judicial – s’ha allargat per la gran quantitat de persones que s’han adherit a la denúncia troncal presentada pels advocats voluntaris. Està previst que el mes de febrer, els primers afectats comencin a passar per davant del jutge instructor per tal de donar la seva versió dels fets. Amb tot, els lletrats reconeixen que es tracta d’un procediment que serà ‘llarg i complex’, si bé estan satisfets de com avança la causa.
[ "país", "principat" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "Gràcies a les denúncies dels més de 200 afectats per l'1-O, s'han pogut identificar més de 30 policies i guàrdies civils que van participar en els actes d'aquell dia. Tot i que el Ministeri actua de manera evasiva a l'hora d'ajudar a identificar-los, se li demana màxima col·laboració per avançar més ràpidament en el cas. ", "a2": "La representació legal de més de 200 persones afectades per les càrregues de l'1-O a Girona ha identificat uns trenta policies i guàrdies civils que hi van participar. Els lletrats, contents amb la instrucció del jutjat, critiquen la reticència del Ministeri d'Interior espanyol. El procés continua i l'objectiu és arribar a saber qui va donar les ordres i quines eren.", "a3": "Els advocats que representen els afectats de l'1-O han aconseguit identificar alguns policies i guàrdies civils que van participar en certs operatius de Girona, però es queixen de la poca col·laboració del Ministeri de l'Interior, que fa que el procediment sigui més lent. Encara que s'han identificat els responsables operatius, l'objectiu final és identificar qui va donar les ordres." }, "extractive": { "a1": "Els advocats que representen més de 200 afectats per les càrregues de l’1-O en col·legis gironins han aconseguit identificar una trentena de policies espanyols i guàrdies civils, a partir de les diligències que han sol·licitat al jutjat d’instrucció que s’ha fet càrrec de les denúncies.\nEn concret, el Ministeri d’Interior ha respost a les diligències que ha requerit el jutjat, però els lletrats critiquen les ‘reticències’ a dir quins eren els agents que van actuar.\nL’objectiu final, explica l’advocat, és saber ‘qui va donar les ordres’ i si cal demanaran que s’investigui als caps del dispositiu, siguin policials o polítics. ‘Volem arribar a saber qui va ordenar i què va ordenar’, assenyala Carreras.\nEstà previst que el mes de febrer, els primers afectats comencin a passar per davant del jutge instructor per tal de donar la seva versió dels fets.", "a2": "Els advocats que representen més de 200 afectats per les càrregues de l’1-O en col·legis gironins han aconseguit identificar una trentena de policies espanyols i guàrdies civils, a partir de les diligències que han sol·licitat al jutjat d’instrucció que s’ha fet càrrec de les denúncies.\nEls lletrats es mostren satisfets amb la instrucció que està duent a terme el jutjat que ha agafat la causa, i consideren que el procediment és ‘pioner a Catalunya’.\nEn concret, el Ministeri d’Interior ha respost a les diligències que ha requerit el jutjat, però els lletrats critiquen les ‘reticències’ a dir quins eren els agents que van actuar.\nL’objectiu final, explica l’advocat, és saber ‘qui va donar les ordres’ i si cal demanaran que s’investigui als caps del dispositiu, siguin policials o polítics.", "a3": "Els advocats que representen més de 200 afectats per les càrregues de l’1-O en col·legis gironins han aconseguit identificar una trentena de policies espanyols i guàrdies civils, a partir de les diligències que han sol·licitat al jutjat d’instrucció que s’ha fet càrrec de les denúncies. \nEls lletrats es mostren satisfets amb la instrucció que està duent a terme el jutjat que ha agafat la causa, i consideren que el procediment és ‘pioner a Catalunya’. \nEn concret, el Ministeri d’Interior ha respost a les diligències que ha requerit el jutjat, però els lletrats critiquen les ‘reticències’ a dir quins eren els agents que van actuar.\nL’objectiu final, explica l’advocat, és saber ‘qui va donar les ordres’ i si cal demanaran que s’investigui als caps del dispositiu, siguin policials o polítics. " }, "extreme": { "a1": "Tot i haver identificat més de 30 policies i guàrdies civils, es prega la col·laboració del Ministeri per continuar avançant.", "a2": "S'han identificat uns trenta policies espanyols i guàrdies civils que van actuar als col·legis de Girona l'1-O.", "a3": "Els advocats dels afectats per l'1-O identifiquen alguns policies i guàrdies civils que van participar als operatius de Girona." } }
1,824
Castellfollit de la Roca treu el sou a dos regidors i el dóna a l'alcalde per complementar la seva jubilació
L'acord, aprovat al ple, fixa una remuneració mensual de 500 euros per a Moisès Coromina en concepte "d'indemnització"
El ple de Castellfollit de la Roca (la Garrotxa) ha aprovat treure el sou de dos dels sis regidors de l'equip de govern i donar-lo a l'alcalde, Moisès Coromina (CiU), per compensar la seva jubilació. L'alcalde es va jubilar l'abril d'aquest any i, com que no pot cobrar dos sous públics, ha hagut de renunciar a la remuneració municipal. Però l'equip de govern ha decidit "compensar" la davallada de la seva retribució mensual fixant una "indemnització" anual de 6.000 euros per a l'alcalde. Per no crear noves partides de despesa, els 500 euros al mes que rebrà l'alcalde surten del sou de dos regidors, que han acceptat no cobrar per la feina de govern local que fan. El grup municipal de CiU també rebrà menys diners. L'equip de govern de Castellfollit de la Roca ha fet valer la seva majoria -sis regidors contra els tres d'ERC a l'oposició- i ha aprovat concedir una "indemnització" anual a l'alcalde, Moisès Coromina, perquè pugui continuar cobrant per assistir a plens i per governar. Coromina es va jubilar a l'abril i va haver de renunciar al seu salari com a alcalde perquè no pot cobrar dos sous públics alhora. Per això, va proposar trobar una fórmula per poder cobrar de l'ajuntament. Per no crear una nova partida que afegís pressió a les finances municipals, van proposar retallar altres despeses per aconseguir arribar a la xifra dels 500 euros mensuals en concepte "d'indemnització". Dos dels regidors de l'equip de govern deixen de cobrar per la feina municipal i, a més, el grup de CiU també veu retallats dràsticament els seus ingressos. L'alcalde ja havia intentat portar aquest punt a aprovació del ple en tres ocasions però l'havia deixat sobre la taula per intentar consensuar una proposta juntament amb l'oposició. Finalment, va incloure la mesura en el punt 3 de l'ordre del dia del ple d'aquest dimarts, proposant aprovar "una indemnització per a Moisès Coromina per a l'exercici de l'alcaldia, després de la seva jubilació del règim laboral". La mesura ha rebut el suport dels sis regidors de l'equip de govern, inclosos els vots favorables de Gerard Planella i Roger Vidal, els dos regidors que a partir d'ara no cobraran ni un euro per la seva feina dins l'equip de govern. A banda del sou dels dos regidors, Coromina s'ha atribuït 1.000 euros que el grup municipal de CiU deixa de rebre. Ara, el partit només rebrà 200 euros. La decisió va rebre els vots en contra dels tres regidors d'ERC a l'oposició. El portaveu, Miquel Reverter, va plantejar diversos dubtes sobre la legalitat de la mesura. "Deu ser legal, però és molt lleig, ens movem en una línia vermella molt fina", va afirmar Reverter que va voler saber si aquesta "indemnització" té, també, caràcter retroactiu. El motiu d'aquesta pregunta és perquè des de l'abril i fins que va quedar aprovat en ple, Coromina ha demanat avançaments de sou a l'ajuntament. Segons Coromina i la secretària municipal, la quantitat anticipada fins ara és de 900 euros i no suposa cap irregularitat comptable, tot i que no s'hagi passat per aprovació de cap ple ni s'hagi registrat. Reverter va plantejar que si aquest caràcter retroactiu existeix, i Coromina cobrarà els 500 euros mensuals des de l'abril -quan es va jubilar-, si cal que els regidors tornin els diners cobrats fins ara. "No, no ho han de tornar, i no és de rebut aquest tracte", va criticar l'alcalde. La disputa va acabar amb els vots en contra d'ERC però amb la mesura aprovada. L'ajuntament, continua la polèmica A l'apartat de precs i preguntes, ERC va demanar a l'alcalde que detallés la situació de les negociacions entre ajuntament i el propietaris dels terrenys on es va construir el nou consistori per arribar a un acord judicial que eviti l'enderroc de l'edifici. Una sentència va concloure que l'edifici no compleix la normativa i que s'hauria d'enderrocar-ne una part. Per evitar-ho, els advocats de les dues parts estan intentant arribar a un acord de compensacions per poder mantenir l'edifici, ja construït. Coromina va explicar que la pròrroga del jutge per a executar la sentència és fins al 18 d'octubre i va assegurar que les negociacions continuen el seu curs. "Quan hi hagi alguna cosa en ferm, ja els ho explicarem", va concloure Coromina, que no va donar més detalls sobre possibles compensacions.
[]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "L'alcalde de Castellfollit de la Roca no va poder rebre la seva remuneració municipal, ja que no podia cobrar dos sous públics, després de la seva jubilació, i l'han de compensar amb 6.000 euros. Per aquest motiu, Gerard Planella i Roger Vidal han decidit treure's el sou per donar-lo a l'alcalde. A més, CiU també presenta grans retallades als seus ingressos.", "a2": "L'equip de govern de Castellfollit de la Roca ha aprovat per majoria destinar 500 euros mensuals a l'alcalde Moisès Coromina per assistir als plens i governar, ja que en jubilar-se va haver de renunciar al sou d'alcalde, perquè no es poden cobrar dos sous públics simultàniament. A canvi, dos regidors han renunciat al seu sou i CiU rebrà menys diners.", "a3": "Al ple de l'Ajuntament de Castellfollit s’ha aprovat treure el sou a dos regidors i donar-lo a l’alcalde (CiU). La mesura té el suport dels sis regidors de CiU a l'equip del govern, però els tres regidors d'ERC a l’oposició han votat en contra. El govern defèn aquesta mesura com una manera de no crear noves partides de despesa." }, "extractive": { "a1": "El ple de Castellfollit de la Roca (la Garrotxa) ha aprovat treure el sou de dos dels sis regidors de l'equip de govern i donar-lo a l'alcalde, Moisès Coromina (CiU), per compensar la seva jubilació.\nPer no crear noves partides de despesa, els 500 euros al mes que rebrà l'alcalde surten del sou de dos regidors, que han acceptat no cobrar per la feina de govern local que fan.\nDos dels regidors de l'equip de govern deixen de cobrar per la feina municipal i, a més, el grup de CiU també veu retallats dràsticament els seus ingressos.\nLa mesura ha rebut el suport dels sis regidors de l'equip de govern, inclosos els vots favorables de Gerard Planella i Roger Vidal, els dos regidors que a partir d'ara no cobraran ni un euro per la seva feina dins l'equip de govern.", "a2": "El ple de Castellfollit de la Roca (la Garrotxa) ha aprovat treure el sou de dos dels sis regidors de l'equip de govern i donar-lo a l'alcalde, Moisès Coromina (CiU), per compensar la seva jubilació.\nPer no crear una nova partida que afegís pressió a les finances municipals, van proposar retallar altres despeses per aconseguir arribar a la xifra dels 500 euros mensuals en concepte \"d'indemnització\".\nDos dels regidors de l'equip de govern deixen de cobrar per la feina municipal i, a més, el grup de CiU també veu retallats dràsticament els seus ingressos.\nLa mesura ha rebut el suport dels sis regidors de l'equip de govern, inclosos els vots favorables de Gerard Planella i Roger Vidal, els dos regidors que a partir d'ara no cobraran ni un euro per la seva feina dins l'equip de govern.", "a3": "El ple de Castellfollit de la Roca (la Garrotxa) ha aprovat treure el sou de dos dels sis regidors de l'equip de govern i donar-lo a l'alcalde, Moisès Coromina (CiU), per compensar la seva jubilació.\nPer no crear noves partides de despesa, els 500 euros al mes que rebrà l'alcalde surten del sou de dos regidors, que han acceptat no cobrar per la feina de govern local que fan.\nLa mesura ha rebut el suport dels sis regidors de l'equip de govern, inclosos els vots favorables de Gerard Planella i Roger Vidal, els dos regidors que a partir d'ara no cobraran ni un euro per la seva feina dins l'equip de govern.\nDos dels regidors de l'equip de govern deixen de cobrar per la feina municipal i, a més, el grup de CiU també veu retallats dràsticament els seus ingressos." }, "extreme": { "a1": "Dos de sis regidors de Castellfollit decideixen no cobrar el sou a la política i destinar-lo a la remuneració de l'alcalde.", "a2": "Dos regidors de Castellfollit de la Roca renuncien al seu sou per compensar la jubilació de l'alcalde del municipi.", "a3": "Dos regidors de Castellfollit accepten no cobrar per la feina municipal i destinar el sou per compensar el de l'alcalde." } }
2,191
Una "iaia convergent de dretes a qui li cau un mite" pel cas Pujol, protagonista de 'A tots els que heu vingut'
L'obra de Marc Rosich, protagonitzada per Mercè Arànega, es podrà veure a la Sala Petita del TNC del 6 d'abril al 7 de maig
L'escriptor Marc Rosich retrata a la seva nova obra una "iaia convergent de dretes a qui li cau un mite" amb el cas Pujol. Ella és la protagonista, interpretada per Mercè Arànega, de 'A tots els que heu vingut', que es podrà veure a la Sala Petita del TNC del 6 d'abril al 7 de maig. Rosich ha definit el muntatge com un melodrama, d'esperpent i de mirall deformat amb molta ironia i humor i ha assegurat "no és una ficció política, sinó un retrat familiar". El director del TNC, Xavier Albertí, ha volgut recalcar que l'espectacle "no ataca" ningú, sinó que mostra un marc familiar on s'han perdut les certeses. Comparteixen escenari amb Arànega, Lurdes Barba, Montse Esteve, Àurea Márquez, Mireia Pàmies i Carles Gilabert. La protagonista de l'espectacle, la Magda, és una senyora gran que viu a l'Eixample i està de dol des de fa un mes per la mort del seu marit. L'ajuden a tirar endavant els discos de la Núria Feliu i una fotografia del difunt donant la mà a un antic president del govern. La Magda però no sap que l'expresident, és a dir Jordi Pujol, farà una confessió pública amb la qual trontollarà tot el món que l'envolta. Els fets passen entre el 24 i 26 de juliol del 2014, quan Pujol va reconèixer que tenia diners a l'estranger sense regularitzar. Rosich ha assenyalat que era una bona oportunitat de fer una obra compromesa amb els temps i va considerar un bon tema el cas Pujol. De fet, ha reconegut que hi va haver coses al voltant d'aquest fet que el van impressionar sobre tot el que veia dins de les cases "amb dones grans que se'ls hi havia caigut un mite i no entenien el món tal com l'havien entès ". Ha assegurat que el muntatge "no és una ficció política, sinó un retrat familiar". L'excusa de muntatge és com la casa "queda destarotada després del cas Pujol" i arran d'això van sorgint coses del passat de la família. Així com l'extravagància de la protagonista de pujar a casa seva a un indigent que viu al carrer, una cosa que mai hauria fet anteriorment i que sorprèn a tota la família. El títol de l'obra 'A tots els que heu vingut' sorgeix de la cançó de Núria Feliu 'Ja us he reconegut' (la protagonista és una gran seguidora de la cantant) i Rosich ha recalcat que la seva intenció és que el públic es vegi emmirallat amb el que passa, ja que presenta perfils molt fàcils de reconèixer. En aquest sentit, ha manifestat que la idea inicial gira al voltant de la Magda, que "seria la quintaessencia de totes aquestes iaies convergents de dretes, que de cop i volta havien tingut una fe cega en el pare de tots i de cop i volta el seu mite cau". Rosich ha fet èmfasi en què això "no és teatre documental, ni polític, sinó que passa per la ironia i l'humor". De fet, va més enllà per reflexionar sobre què ha passat a Catalunya, i "no només les iaies que havien cregut" amb Pujol, sinó a la societat en general. I és que el conflicte no només es queda a l'interior de la protagonista sinó que també afecta els membres de la família de la Magda. La primera part es dedica a endinsar-se al cap del personatge que encarna Arànega i a la segona part s'hi sumen les seves dues filles. "És una batalla de reines amb visions contraposades", ha apuntat Rosich. Arànega i "la bogeria progressiva" de la Magda Arànega, l'encarregada de donar vida a la Magda, explica que el seu personatge "va entrant en una bogeria progressiva, a l'inici veiem algú que està destarotat, però no està boig, però mica en mica arribarà a uns extrems de bogeria i de 'tansemenfotisme', sigui per febre, per caràcter o perquè s'ha tornat boja, té una progressió molt gran i això afecta a la relació amb les filles". Per la seva part, el director del TNC ha dit que és una tragicomèdia amb un rerefons històric. "Una obra que ens entrega un mirall difícil d'entregar, en el qual veiem com ens podem emmirallar i la mirada que ens torna parla de les nostres fidelitats i de la seva caiguda; les fidelitats familiars, conjugals, ideològiques i polítiques". Albertí ha destacat que tot i que parteix de la sàtira política, l'obra reflexiona sobre "les pròtesis de necessitat i d'identificació familiar i ideològica que tenim i què fem quan això se'ns desfà els dits". "És un espectacle d'una profunda sensibilitat ideològica per acompanyar-nos a viure el nostre present avui per avui", ha dit.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "L'obra \"A tots els que heu vingut\" de Marc Rosich tindrà lloc entre abril i maig al TNC. És una sàtira política protagonitzada per una àvia de dretes a la qual cau un mite després de donar-se a conèixer el cas Pujol. Llavors, comença a patir una bogeria progressiva i a fer coses que mai no havia fet.", "a2": "La tragicomèdia \"A tots els que heu vingut\" de Marc Rosich es podrà veure a la Sala Petita del TNC del 6 d'abril al 7 de maig. Relata la història d'una àvia convergent de dretes a qui la confessió de l'expresident Pujol sobre els diners no declarats que té a l'estranger la trasbalsa i origina diferents reaccions dels seus familiars.", "a3": "\"A tots els que heu vingut\", al TNC fins al 7 de maig, és una obra de Rosich que conta la història d'una dona gran convergent a qui el món li dona un tomb en conèixer el cas Pujol, i comença a replantejar-les els seus pensaments i creences. No és una obra política, sinó una comèdia amb tocs històrics." }, "extractive": { "a1": "L'escriptor Marc Rosich retrata a la seva nova obra una \"iaia convergent de dretes a qui li cau un mite\" amb el cas Pujol. \nElla és la protagonista, interpretada per Mercè Arànega, de 'A tots els que heu vingut', que es podrà veure a la Sala Petita del TNC del 6 d'abril al 7 de maig. \nRosich ha definit el muntatge com un melodrama, d'esperpent i de mirall deformat amb molta ironia i humor i ha assegurat \"no és una ficció política, sinó un retrat familiar\".\nEls fets passen entre el 24 i 26 de juliol del 2014, quan Pujol va reconèixer que tenia diners a l'estranger sense regularitzar.", "a2": "L'escriptor Marc Rosich retrata a la seva nova obra una \"iaia convergent de dretes a qui li cau un mite\" amb el cas Pujol. \nElla és la protagonista, interpretada per Mercè Arànega, de 'A tots els que heu vingut', que es podrà veure a la Sala Petita del TNC del 6 d'abril al 7 de maig. \nArànega, l'encarregada de donar vida a la Magda, explica que el seu personatge \"va entrant en una bogeria progressiva, a l'inici veiem algú que està destarotat, però no està boig, però mica en mica arribarà a uns extrems de bogeria i de 'tansemenfotisme', sigui per febre, per caràcter o perquè s'ha tornat boja, té una progressió molt gran i això afecta a la relació amb les filles\". \nAlbertí ha destacat que tot i que parteix de la sàtira política, l'obra reflexiona sobre \"les pròtesis de necessitat i d'identificació familiar i ideològica que tenim i què fem quan això se'ns desfà els dits\". ", "a3": "L'escriptor Marc Rosich retrata a la seva nova obra una \"iaia convergent de dretes a qui li cau un mite\" amb el cas Pujol.\nElla és la protagonista, interpretada per Mercè Arànega, de 'A tots els que heu vingut', que es podrà veure a la Sala Petita del TNC del 6 d'abril al 7 de maig. \nEl títol de l'obra 'A tots els que heu vingut' sorgeix de la cançó de Núria Feliu 'Ja us he reconegut' (la protagonista és una gran seguidora de la cantant) i Rosich ha recalcat que la seva intenció és que el públic es vegi emmirallat amb el que passa, ja que presenta perfils molt fàcils de reconèixer.\nPer la seva part, el director del TNC ha dit que és una tragicomèdia amb un rerefons històric." }, "extreme": { "a1": "Marc Rosich presenta al TNC la seva sàtira política d'un marc familiar, ambientada del 24 al 26 de juliol del 2014.", "a2": "Marc Rosich representa el trauma del cas Pujol a l'obra \"A tots els que heu vingut\" amb ironia i humor.", "a3": "La nova obra al TNC: una iaia de dretes a qui li cau un mite en assabentar-se del cas Pujol." } }
850
Barcelona en Comú tornaria a ser la força més votada, segons el Baròmetre municipal
Xavier Trias és el dirigent polític barceloní més ben valorat, segons el mateix estudi
El Baròmetre mostra un creixement de 2,3 punts respecte el desembre i enfila al partit encapçalat per Ada Colau fins el 17,9% en intenció directa de vot. Un any després d’haver-se convertit en batllessa de Barcelona, Colau veu com les enquestes reforcen el seu lideratge a la ciutat i més tenint en compte que es van fer la setmana després d’haver signat el pacte de govern amb el PSC. El Baròmetre ofereix la intenció directa de vot i no especula sobre l’hipotètic resultat en regidors que obtindrien els partits en cas que avui se celebressin noves eleccions municipals. La segona força és, com al desembre, ERC, que creix 1,7 punts fins a situar-se en el 12,3% de la intenció directa. Pel que fa a CiU, el grup liderat per Xavier Trias s’estanca en la tercera posició i baixa mig punt fins al 8,5%. La baixada més important és la que experimenta C’s, que perd la meitat de la intenció directa de vot que va registrar en el Baròmetre del desembre. El partit de Carina Mejías se situa en el 4,4%, per sota del 5,5% del PSC, que també baixa lleugerament, i per sobre del 3,8% de la CUP, que puja 0,8 punts, i de l’1,6% del PP, que per un punt. La intenció directa de vot no permet especular sobre els resultats en cas d’eleccions però permet marcar tendències. Per exemple, CiU, que el desembre del 2011 registrava un 23,6%, ha anat baixant progressivament fins a situar-se en el percentatge mínim dels últims anys (9%). En les eleccions de l’any passat, però, la formació encapçalada per Trias va obtenir un 13,7% dels vots. El PSC es recupera lleugerament respecte als Baròmetres anteriors a 2015, tot i que queda lluny de les primeres posicions. Jaume Collboni veu com mereix la confiança del 5,5% dels enquestats. Els socialistes van assolir el 6,3% dels vots en les eleccions de l’any passat. ERC es ratifica com a segona formació en intenció directa de vot, condició que ja va aconseguir en el Baròmetre del passat mes de desembre. El grup que lidera Alfred Bosch es manté al voltant del 10% des de juny del 2012 –amb un parèntesi el desembre del 2013- i s’enfila fins el 12,3%, consolidant el creixement continuat del partit en els últims anys a les enquestes. A les eleccions del 2015, però, ERC es va haver de conformar amb el 6,6% dels sufragis. Pel que fa a C’s, que històricament s’havia mantingut com una força residual a les enquestes, va escalar posicions amb força després de les eleccions, en les que va esdevenir tercera força al consistori amb el 6,7% dels vots. El desembre passat, els enquestats que afirmaven que votarien al partit liderat per Carina Mejías representaven el 8,8% del total. Sis mesos després, però, ha registrat una caiguda important fins a situar-se en el 4,4% de la intenció directa de vot. El PP no aconsegueix aixecar cap de la seva tradicional mala qualificació a les enquestes. El grup d’Alberto Fernández, que només va obtenir 3 regidors i el 5,3% dels vots en les passades eleccions municipals, continua a la cua de la intenció directa de vot amb l’1,6%. Pel que fa a la CUP, creix en intenció directa de vot del 3% del desembre passat al 3,8% del Baròmetre del mes de maig. Xavier Trias, el líder més ben valorat El creixement de BComú en intenció directa de vot té continuïtat en la valoració dels líders municipals. L’alcaldessa, Ada Colau, aprova amb un 5,4 de nota mitjana (partia d’un 5,2 al desembre) i és la política més coneguda per part de la població barcelonina. Només l’1,4% dels 800 enquestats afirma no saber qui és la líder de BComú. En tot cas, Colau es veu superada per l’anterior alcalde de la ciutat i també pel líder d’ERC a l’Ajuntament. Tant Xavier Trias com Alfred Bosch obtenen un 5,5 de nota mitjana, tot i que el grau de coneixement de Trias (97,1%) és molt superior al de Bosch (65,9%). A continuació arriben el president del grup municipal del PSC, Jaume Collboni, amb un 4,9 i un 61,2% de nivell de coneixement; la presidenta del grup municipal de la CUP, Maria José Lecha amb una nota mitjana de 4,5 i un coneixement del 18,4%; Carina Mejías (C’s) amb un 3,3 de nota i un 31,2% de coneixement; i tancant la llista el president del grup popular, Alberto Fernández Díaz, amb un 3,1 i un 85,5% de nivell de coneixement.
[ "país", "principat" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "El Baròmetre situa BComú com a líder de la llista de la intenció directa amb un 17,9 %, seguit d'ERC amb un 12,3 %. D'altra banda, Ciutadans baixa de manera notable a un 4,4 %. Quant als líders més ben valorats, Ada Colau ha rebut un 5,4 de mitjana, superada per Xavier Trias i Alfred Bosch, amb un 5,5.", "a2": "Un any després de les eleccions, segons el Baròmetre municipal, Barcelona en Comú compta amb un 17,9 % d'intenció directa de vot. En segon lloc, se situa ERC i, en el tercer, CiU. Pel que fa als líders, l'alcaldessa Ada Colau és la més coneguda pels ciutadans, que l'han valorat amb un 5,4. Tanmateix, Trias i Bosch han obtingut un 5,5.", "a3": "El Baròmetre municipal estima que la força més votada tornaria a ser Barcelona en Comú, seguida d'ERC. Ciutadans registra la baixada més important a les enquestes, tot i que el PP no recupera les ja tradicionals males qualificacions. Quant al polític millor valorat, les enquestes li donen el pòdium a Xavier Trias." }, "extractive": { "a1": "El Baròmetre mostra un creixement de 2,3 punts respecte el desembre i enfila al partit encapçalat per Ada Colau fins el 17,9% en intenció directa de vot.\nLa intenció directa de vot no permet especular sobre els resultats en cas d’eleccions però permet marcar tendències.\nPel que fa a C’s, que històricament s’havia mantingut com una força residual a les enquestes, va escalar posicions amb força després de les eleccions, en les que va esdevenir tercera força al consistori amb el 6,7% dels vots.\nL’alcaldessa, Ada Colau, aprova amb un 5,4 de nota mitjana (partia d’un 5,2 al desembre) i és la política més coneguda per part de la població barcelonina.", "a2": "El Baròmetre mostra un creixement de 2,3 punts respecte el desembre i enfila al partit encapçalat per Ada Colau fins el 17,9% en intenció directa de vot.\nUn any després d’haver-se convertit en batllessa de Barcelona, Colau veu com les enquestes reforcen el seu lideratge a la ciutat i més tenint en compte que es van fer la setmana després d’haver signat el pacte de govern amb el PSC. \nL’alcaldessa, Ada Colau, aprova amb un 5,4 de nota mitjana (partia d’un 5,2 al desembre) i és la política més coneguda per part de la població barcelonina. \nEn tot cas, Colau es veu superada per l’anterior alcalde de la ciutat i també pel líder d’ERC a l’Ajuntament.", "a3": "El Baròmetre mostra un creixement de 2,3 punts respecte el desembre i enfila al partit encapçalat per Ada Colau fins el 17,9% en intenció directa de vot.\nLa segona força és, com al desembre, ERC, que creix 1,7 punts fins a situar-se en el 12,3% de la intenció directa. \nLa baixada més important és la que experimenta C’s, que perd la meitat de la intenció directa de vot que va registrar en el Baròmetre del desembre.\nL’alcaldessa, Ada Colau, aprova amb un 5,4 de nota mitjana (partia d’un 5,2 al desembre) i és la política més coneguda per part de la població barcelonina. " }, "extreme": { "a1": "Barcelona en Comú té el percentatge més alt en intenció directa a vot amb un 17,9 %.", "a2": "El Baròmetre assegura, un any després de les eleccions, que el partit d'Ada Colau tornaria a ser el més votat.", "a3": "El Baròmetre estima una intenció directa de vot del 17,9 % a BComú i reforça el lideratge de Colau a Barcelona." } }
150
Salut farà PCR als contactes estrets dels positius de covid-19
El nou secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, comunicarà dos cops per setmana el risc de rebrot i l'impacte del coronavirus al sistema sanitari
Josep Maria Argimon, nou director de Salut Pública, ha anunciat que les pròximes setmanes es faran proves PCR a tots els contactes estrets dels casos positius de covid-19. Segons que ha explicat, això serà possible pel paper dels anomenats gestors de covid, que s’integren en l’atenció primària per identificar contactes dels casos positius, i per l’augment de la capacitat de fer proves PCR. ‘Sabem que de cada cas, de mitjana, hem d’esperar a identificar entre deu i quinze contactes estrets. I aquí encara tenim molt de recorregut’, ha dit. Argimon ha explicat que els gestors de covid atendran els ciutadans a qui s’hagi extret una mostra per a fer una PCR tot just en acabat, per identificar de seguida els seus contactes. ‘Si després el cas sospitós resulta que és un cas de malaltia, els scouts ràpidament es posaran en contacte amb els contactes estrets’, ha dit. Després, se’ls donarà hora per a una prova PCR. La consellera de Salut, Alba Vergés, ha dit que fer les proves PCR no volia dir que els contactes no s’haguessin d’aïllar preventivament. Podeu veure ací la conferència de premsa d’Argimon i Vergés: Actualment, ha dit, hi ha 214 gestors de covid, però la setmana vinent s’espera que se n’hi hagi contractat mig miler. Argimon ha dit que aquest canvi en el protocol es farà ‘molt ràpidament’, però que no serà ‘d’avui per demà’ perquè caldrà formar els gestors covid i identificar els contactes de cada cas positiu. A banda, ha explicat que actualment es fan unes 8.000 proves PCR diàries, tot i que ara com ara el sistema sanitari públic de capacitat per a fer-ne 24.000 i la setmana vinent s’ampliarà a 30.000. Abans, Argimon ha dit que en el brot de coronavirus del Segrià ‘semblaria que tendim a l’estabilització’, tot i que ha demanat d’esperar a conèixer les dades epidemiològiques d’aquesta setmana per a confirmar aquesta impressió. Així mateix, ha recordat que ja hi ha una part important de Catalunya amb transmissió comunitària del coronavirus, pel que ha incidit en la necessitat a identificar els contactes estrets dels nous casos, però també zones del país amb brots concrets que ‘hem de controlar’. ‘En aquests pròxims dies no podem fallar’, ha afegit, amb l’objectiu que els brots no es transformin en transmissió comunitària. D’altra banda, ha recordat que tot i els avenços en les investigacions per a desenvolupar un vaccí, per molt àgils que siguin encara haurem de conviure durant mesos amb el virus, pel que ha dit que el vaccí que actualment tenim són les mesures de seguretat ja conegudes i rebaixar els contactes socials. Argimon s’ha mostrat en contra de ‘tancar-nos cada cop que hi hagi un rebrot’, en referència a nous confinaments, per les implicacions socials que tindrien. El nou secretari de Salut Pública ha anunciat que compareixerà dos cops a la setmana per a donar a conèixer les dades epidemiològiques de Catalunya. D’una banda, per a explicar el risc de rebrot que té cada regió sanitària i les diferents comarques. ‘Sé que té el perill de la simplificació —de si és verd, vermell o groc— però és important saber on som i el risc que tenim’, ha dit. De l’altra banda, també explicarà quin impacte té la pandèmia en cada moment sobre el sistema sanitari. Informarà del nombre de persones hospitalitzades, a la UCI i d’atesos a l’atenció primària com a sospitosos de covid-19. ‘De moment a situació que tenim al país no té un impacte al sistema sanitari, amb l’excepció de Lleida’, ha dit. A més, ha dit que hi haurà un tercer dia on estarà disponible per a fer entrevistes amb més profunditats o per qualsevol necessitat que els mitjans de comunicació li reclamin. La consellera de Salut, Alba Vergés, ha intervingut abans que Argimon per a presentar-lo i ha dit que amb la seva incorporació es completa l’equip del Departament de Salut per a enfrontar-se a la pandèmia. ‘Argimon comptarà amb el suport i treballarà conjuntament amb la unitat de resposta de la covid-19, que coordina el doctor Jacobo Mendioroz‘, ha afegit. ‘Ha sigut una persona essencial que ha sabut transmetre a la ciutadania què representava estar dins d’una epidèmia’, ha dit.
[ "societat", "sanitat" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "A causa dels càlculs on s'informa que cada positiu pot generar 10-15 contactes estrets, Salut Pública ha decidit fer-ne un seguiment i realitzar PCR a tots. S'espera contractar fins a 500 gestors de covid i assolir les 30.000 PCR diàries les pròximes setmanes. A més, el director compareixerà dues vegades per setmana per informar sobre les dades epidemiològiques.", "a2": "El nou director de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ha anunciat que s'incrementarà el nombre de gestors covid i de PCR diàries, amb l'objectiu de fer proves als contactes estrets dels casos positius de covid-19. Ha recordat que cal seguir les mesures de seguretat i ha explicat que dues vegades a la setmana informarà sobre les dades epidemiològiques de Catalunya.", "a3": "Amb la incorporació del nou director de Salut Pública, Josep Maria Argimon, s'espera incrementar els gestors covid, per aconseguir una millor vigilància, i poder fer PCR a tots els contactes estrets dels contagiats. Argimon també ha confirmat que compareixerà dues vegades a la setmana per mantenir la població informada sobre les dades epidemiològiques." }, "extractive": { "a1": "Josep Maria Argimon, nou director de Salut Pública, ha anunciat que les pròximes setmanes es faran proves PCR a tots els contactes estrets dels casos positius de covid-19.\nAixí mateix, ha recordat que ja hi ha una part important de Catalunya amb transmissió comunitària del coronavirus, pel que ha incidit en la necessitat a identificar els contactes estrets dels nous casos, però també zones del país amb brots concrets que ‘hem de controlar’.\nD’altra banda, ha recordat que tot i els avenços en les investigacions per a desenvolupar un vaccí, per molt àgils que siguin encara haurem de conviure durant mesos amb el virus, pel que ha dit que el vaccí que actualment tenim són les mesures de seguretat ja conegudes i rebaixar els contactes socials.\nLa consellera de Salut, Alba Vergés, ha intervingut abans que Argimon per a presentar-lo i ha dit que amb la seva incorporació es completa l’equip del Departament de Salut per a enfrontar-se a la pandèmia.", "a2": "Josep Maria Argimon, nou director de Salut Pública, ha anunciat que les pròximes setmanes es faran proves PCR a tots els contactes estrets dels casos positius de covid-19. \nAixí mateix, ha recordat que ja hi ha una part important de Catalunya amb transmissió comunitària del coronavirus, pel que ha incidit en la necessitat a identificar els contactes estrets dels nous casos, però també zones del país amb brots concrets que ‘hem de controlar’.\nD’altra banda, ha recordat que tot i els avenços en les investigacions per a desenvolupar un vaccí, per molt àgils que siguin encara haurem de conviure durant mesos amb el virus, pel que ha dit que el vaccí que actualment tenim són les mesures de seguretat ja conegudes i rebaixar els contactes socials. \nEl nou secretari de Salut Pública ha anunciat que compareixerà dos cops a la setmana per a donar a conèixer les dades epidemiològiques de Catalunya.", "a3": "Josep Maria Argimon, nou director de Salut Pública, ha anunciat que les pròximes setmanes es faran proves PCR a tots els contactes estrets dels casos positius de covid-19. \nArgimon ha explicat que els gestors de covid atendran els ciutadans a qui s’hagi extret una mostra per a fer una PCR tot just en acabat, per identificar de seguida els seus contactes.\nAixí mateix, ha recordat que ja hi ha una part important de Catalunya amb transmissió comunitària del coronavirus, pel que ha incidit en la necessitat a identificar els contactes estrets dels nous casos, però també zones del país amb brots concrets que ‘hem de controlar’.\nEl nou secretari de Salut Pública ha anunciat que compareixerà dos cops a la setmana per a donar a conèixer les dades epidemiològiques de Catalunya." }, "extreme": { "a1": "Salut Pública espera fer fins a 30.000 PCR diàries per localitzar els contactes estrets i evitar rebrots greus.", "a2": "Argimon, el nou director de Salut Pública, assegura que es faran proves PCR als contactes estrets dels malalts de covid-19.", "a3": "Es faran PCR a tots els contactes estrets dels contagiats i s'ampliaran els gestors covid per a una millor vigilància." } }
2,612
El MNAC s'ampliarà al pavelló Victòria Eugènia el 2021
La Generalitat aportarà 2,5 MEUR per acondicionar l'espai, que es preveu que obri amb una exposició sobre Gaudí
Els plans per ampliar el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) comencen a ser una realitat. En una reunió del patronat celebrada aquest dimarts a la tarda, l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i l'Estat han donat llum verda perquè l'equipament pugui expandir-se en el termini de dos anys al pavelló Victòria Eugènia, que es convertirà en una nova sala d'exposicions temporals de 2.500 metres quadrats. El Departament de Cultura s'ha compromès aportar una partida de 2,5 milions d'euros –supeditats a l'aprovació dels nous pressupostos de la Generalitat- per a acondicionar l'espai. La primera mostra temporal que acolliria el nou pavelló es dedicarà a Gaudí, gràcies a la col·laboració de l'equipament amb el Museu d'Orsay i la Fundació La Caixa. El patronat del MNAC va aprovar fa uns mesos els plans d'ampliació del museu i el mateix director, Pepe Serra, va expressar el juliol passat la intenció que l'expansió completa fos una realitat en un horitzó "teòric" del 2029. Ara, les institucions públiques que conformen el consorci han aprovat la primera fase del projecte. El consistori barceloní -que ja havia fet una primera adequació d'uns 6.000 metres quadrats a l'espai- ha cedit el pavelló al MNAC per al seu ús, materialitzant una de les reclamacions històriques de l'equipament cultural. Paral·lelament, el Departament de Cultura ha confirma a la reunió del patronat que destinarà 2,5 milions per a les obres, condicionats a l'aprovació dels nous pressupostos de l'executiu català. La inversió es començarà a executar l'any 2020. L'aportació del Govern es destinarà a l'adequació de les instal·lacions amb l'objectiu d'apropar a la ciutat un equipament situat al cim de la muntanya de Montjuïc i dotar-lo de més espai per ampliar el seu relat a l'art de postguerra i segona avantguarda a Catalunya. L'expansió, ha recordat Vilallonga, contribuirà a crear una nova centralitat cultural a Barcelona en una zona on també hi ha la Fundació Miró, el CaixaFòrum, el pavelló Mies van der Rohe i altres equipaments culturals. En declaracions posteriors als mitjans, la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, ha destacat "l'aposta" per fer baixar el MNAC a la ciutat i connectar-lo amb Barcelona i altres equipaments, com a primera peça del pla estratègic. En una línia similar s'ha expressat el comissionat de Cultura, Joan Subirats, que ha celebrat que el pavelló pugui ser utilitzat com a espai expositiu després de la inversió de 2,5 milions que també hi va fer l'Ajuntament de Barcelona fa dos anys. "Amb la nova inversió, s'acostarà la col·lecció al públic", ha precisat. El patronat ha emplaçat el museu a treballar els propers mesos conjuntament amb les administracions en la definició d'un possible pla de finançament publico-privat del projecte. El MNAC la propera dècada El MNAC va detallar el juliol els 150 projectes i accions incloses a l'Estratègia i Pla d'Acció 2019-2022/2029. El full de ruta de l'equipament previst pels propers deu anys inclou cinc grans línies d'actuació que van des d'un nou pla d'accessibilitat i nous programes públics per obrir l'equipament a col·lectius poc representats i a les famílies, fins a la proposta d'un nou model regulador que obri la governança del museu més enllà de les administracions públiques. En el pla artístic, el MNAC abordarà la renovació de les presentacions de les col·leccions gòtica (2020) i del Romànic (2022), seguirà ampliant el projecte Art de postguerra i segona avantguarda i la seva col·lecció fotogràfica, i implementarà millores en l'accés 'on line' a la col·lecció. També es preveu una extensió del seu relat fins als anys 70, amb un centre d'estudis i recerca, una major dimensió educativa, més espai de reserves i nous espais per a les exposicions temporals. Serra, a però, sempre ha posat l'accés en la necessitat d'ampliar l'extenció del museu i millorar l'entorn on s'ubica, una àrea de Montjuïc on considera que cal intervenir en il·luminació, accessos, transport públic, pàrquings o seguretat. El nombre de visitants al MNAC s'ha doblat respecte l'any 2012 (prop de 900.000 l'any passat), però encara hi ha molt camp per córrer, amb només un 3% de visitants de la resta de l'Estat.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "Per tal de tenir les obres acabades per al 2021, el 2020 començarà l'expansió del MNAC, amb la cessió del pavelló Victòria Eugènia. L'objectiu d'aquestes obres és destinar els 2.500 metres quadrats a noves exposicions, com ara la de Gaudí. S'han destinat 2,5 milions d'euros per a obres i instal·lacions. A més, s'han doblat les visites respecte del 2012.", "a2": "El departament de Cultura pretén destinar 2,5 milions per a les obres d'expansió del Museu Nacional d'Art de Catalunya, però encara depèn de l'aprovació dels nous pressupostos. L'objectiu és millorar-ne l'accessibilitat apropant el museu a la ciutat i ampliar-lo. El pavelló Victòria Eugènia serà una nova sala d'exposicions temporals i es renovarà la col·lecció gòtica i la romànica, entre d'altres.", "a3": "El Museu Nacional d'Art de Catalunya s'expandirà al pavelló Victòria Eugènia, una sala de més de 2.500 metres quadrats que es destinarà a exposicions temporals. El departament de Cultura ha compromès una partida de 2,5 milions d'euros per començar l’adequació de l'espai i s'espera que la primera exposició que es presenti sigui de Gaudí." }, "extractive": { "a1": "En una reunió del patronat celebrada aquest dimarts a la tarda, l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i l'Estat han donat llum verda perquè l'equipament pugui expandir-se en el termini de dos anys al pavelló Victòria Eugènia, que es convertirà en una nova sala d'exposicions temporals de 2.500 metres quadrats.\nL'aportació del Govern es destinarà a l'adequació de les instal·lacions amb l'objectiu d'apropar a la ciutat un equipament situat al cim de la muntanya de Montjuïc i dotar-lo de més espai per ampliar el seu relat a l'art de postguerra i segona avantguarda a Catalunya.\nEn una línia similar s'ha expressat el comissionat de Cultura, Joan Subirats, que ha celebrat que el pavelló pugui ser utilitzat com a espai expositiu després de la inversió de 2,5 milions que també hi va fer l'Ajuntament de Barcelona fa dos anys.\nEn el pla artístic, el MNAC abordarà la renovació de les presentacions de les col·leccions gòtica (2020) i del Romànic (2022), seguirà ampliant el projecte Art de postguerra i segona avantguarda i la seva col·lecció fotogràfica, i implementarà millores en l'accés 'on line' a la col·lecció.", "a2": "En una reunió del patronat celebrada aquest dimarts a la tarda, l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i l'Estat han donat llum verda perquè l'equipament pugui expandir-se en el termini de dos anys al pavelló Victòria Eugènia, que es convertirà en una nova sala d'exposicions temporals de 2.500 metres quadrats. \nEl patronat del MNAC va aprovar fa uns mesos els plans d'ampliació del museu i el mateix director, Pepe Serra, va expressar el juliol passat la intenció que l'expansió completa fos una realitat en un horitzó \"teòric\" del 2029. \nParal·lelament, el Departament de Cultura ha confirma a la reunió del patronat que destinarà 2,5 milions per a les obres, condicionats a l'aprovació dels nous pressupostos de l'executiu català. \nL'aportació del Govern es destinarà a l'adequació de les instal·lacions amb l'objectiu d'apropar a la ciutat un equipament situat al cim de la muntanya de Montjuïc i dotar-lo de més espai per ampliar el seu relat a l'art de postguerra i segona avantguarda a Catalunya. ", "a3": "En una reunió del patronat celebrada aquest dimarts a la tarda, l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i l'Estat han donat llum verda perquè l'equipament pugui expandir-se en el termini de dos anys al pavelló Victòria Eugènia, que es convertirà en una nova sala d'exposicions temporals de 2.500 metres quadrats.\nLa primera mostra temporal que acolliria el nou pavelló es dedicarà a Gaudí, gràcies a la col·laboració de l'equipament amb el Museu d'Orsay i la Fundació La Caixa. \nL'aportació del Govern es destinarà a l'adequació de les instal·lacions amb l'objectiu d'apropar a la ciutat un equipament situat al cim de la muntanya de Montjuïc i dotar-lo de més espai per ampliar el seu relat a l'art de postguerra i segona avantguarda a Catalunya.\nEl full de ruta de l'equipament previst pels propers deu anys inclou cinc grans línies d'actuació que van des d'un nou pla d'accessibilitat i nous programes públics per obrir l'equipament a col·lectius poc representats i a les famílies, fins a la proposta d'un nou model regulador que obri la governança del museu més enllà de les administracions públiques" }, "extreme": { "a1": "El 2020 es començaran les obres de l'ampliació del MNAC per tal de fer grans exposicions temporals.", "a2": "S'ha aprovat la primera fase del projecte d'ampliació del MNAC: el pavelló Victòria Eugènia serà la nova sala d'exposicions temporals.", "a3": "La nova expansió del MNAC serà al pavelló Victòria Eugènia, que es convertirà en sala d'exposicions temporals." } }
356
L’any de la República (I): del dia i pregunta a la proclamació de la República Catalana
Primera part de l'Anuari 2017 · El procés d'independència de Catalunya passa per les urnes i la declaració de la República Catalana.
Dotze mesos després i havent guanyat a les urnes, el president Puigdemont és a Brussel·les una altra vegada; ara, en condició de president a l’exili per l’amenaça de la violència i la repressió de l’estat espanyol. Dia 24 de gener: Conferència de Puigdemont a Brussel·les El president Puigdemont aterra a Brussel·les acompanyat del vice-president, Oriol Junqueras, i del conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva, per explicar en una conferència al Parlament Europeu la proposta catalana de referèndum. La sala d’actes és plena de gom a gom malgrat els intents del PP de boicotar l’acte. Entre el públic, una quarantena d’eurodiputats escolten com el president de la Generalitat es compromet a fer un referèndum amb garanties democràtiques enguany i la voluntat de Catalunya de continuar a la UE si esdevé un estat independent. Dia 28 de gener: La CUP diu sí al pressupost El consell polític de la CUP anuncia que donarà suport al pressupost del govern Puigdemont i, doncs, aplana el camí cap al referèndum. Quim Arrufat explica que la seva formació discrepa de la proposta dels comptes del govern, perquè hi manca contingut social, però justifica el sí en l’objectiu de garantir que es faci el referèndum i s’obri el procés constituent. Per subratllar la discrepància, dos diputats de la CUP hi votaran a favor i els vuit restants s’abstindran. Però amb el vist-i-plau als comptes, desapareix l’últim escull polític per al govern Puigdemont per a convocar el referèndum. Dia 6 de febrer: Judici al 9-N El 9-N arriba als tribunals. L’ex-president Artur Mas, l’ex-vice-presidenta Joana Ortega i l’ex-consellera Irene Rigau defensen davant el jutge del TSJC que la consulta responia al mandat parlamentari i en desvinculen els funcionaris. Mentrestant, davant l’edifici del TSJC es manifesten més de 50.000 persones convocades per l’ANC i l’Òmnium. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, acompanya els encausats, que surten del Palau de la Generalitat i van a peu fins al passeig de Lluís Companys, passant pel Fossar de les Moreres. Dia 27 de febrer: Homs al Suprem espanyol La persecució dels responsables del 9-N porta l’ex-conseller de presidència Francesc Homs al Tribunal Suprem espanyol. Hi arriba acompanyat d’una nombrosa comitiva, encapçalada per Artur Mas. En un judici tens, Homs assegura que assumeix tots els fets que li imputen ‘i més’ i s’encara unes quantes vegades amb el fiscal i el jutge, que li adverteix que ‘no és a casa seva’. A diferència de Mas, Ortega i Rigau al TSJC, Homs no s’ha acollit al dret de no declarar, ans respon amb to directe les preguntes del fiscal, que demana d’inhabilitar-lo. Dia 24 de març: Unió es dissol Unió Democràtica posa fi a vuitanta-sis anys d’història, ofegada pels deutes, que pugen a dinou milions d’euros. L’actual secretari general, Ramon Espadaler, ha enviat una carta als militants en què assegura que el partit desapareix per la fallida econòmica, però no pas perquè hagin caducat els seus ideals. Dia 28 de març: Rajoy torna a prometre inversions que no ha fet Mariano Rajoy ha tornat a fer les promeses d’inversió en infrastructures a Catalunya que ja va fer l’ex-ministre de Foment José Blanco el 2008: gairebé 4.000 milions en trens de la rodalia de Barcelona fins al 2025, és a dir, la mateixa quantitat promesa entre el 2008 i el 2015, de la qual només s’ha executat un 10%. Tampoc no s’ha complert l’acord d’urgència del 2013 entre el conseller Santi Vila i la ministra Ana Pastor, que preveia un pla d’inversió de 306 milions abans de final del juliol del 2016, del qual només s’ha executat el 4,2%. En un acte a Barcelona amb empresaris, ha desgranat un pla d’inversió de 4.000 milions d’aquí al 2020 en ferrocarrils, aeroports i carreteres. El gruix més important d’aquesta inversió aniria a Rodalia, amb 1.900 milions aquest mandat i 2.000 milions entre el 2020 i el 2025. Dia 29 de març: El congrés espanyol expulsa Homs Dia 21 d’abril: El govern es compromet amb el referèndum El govern de la Generalitat ha escenificat avui al Pati dels Tarongers la unitat i el compromís amb el referèndum sobre la independència de Catalunya, signant un document en què tots els membres de l’executiu es fan corresponsables d’aquesta tasca. ‘Ens comprometem a organitzar, convocar i celebrar un referèndum per donar resposta al mandat democràtic que hem rebut de la ciutadania’, diu el text, que han anat signant tots els consellers del govern. D’aquesta manera l’executiu de Puigdemont desafia la repressió espanyola i esvaeix dubtes sobre si finalment s’acabarà convocant. Dia 2 de maig: 400.000 signatures pel referèndum
[ "país", "principat" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "Al gener, Puigdemont, acompanyat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, va presentar el referèndum al Parlament Europeu. Fins a la declaració de la independència, es van viure esdeveniments com el judici del 9-N d'Artur Mas, la desaparició d'Unió i Democràcia per deutes o el compromís del govern amb el referèndum, fins a recollir 400.000 signatures a favor de la seva celebració.", "a2": "Resum del gener al maig del 2017. El president Puigdemont anuncia al Parlament Europeu la proposta de referèndum. La CUP donarà suport al pressupost perquè es faci el referèndum. Mas, Ortega, Rigau i Homs responen davant del TSJC pel 9-N. Unió Democràtica es dissol. El govern de la Generalitat pacta per comprometre's amb el referèndum i aconsegueix 400.000 signatures.", "a3": "Puigdemont organitza una conferència a Brussel·les per explicar el referèndum, la CUP dona suport al pressupost del govern, se celebra el judici a Artur Mas pel 9-N, Homs declara al Tribunal Suprem espanyol, falses promeses de Rajoy sobre el finançament a Catalunya i el govern català es compromet amb el referèndum per l'autodeterminació." }, "extractive": { "a1": "Entre el públic, una quarantena d’eurodiputats escolten com el president de la Generalitat es compromet a fer un referèndum amb garanties democràtiques enguany i la voluntat de Catalunya de continuar a la UE si esdevé un estat independent.\nL’ex-president Artur Mas, l’ex-vice-presidenta Joana Ortega i l’ex-consellera Irene Rigau defensen davant el jutge del TSJC que la consulta responia al mandat parlamentari i en desvinculen els funcionaris. \nMariano Rajoy ha tornat a fer les promeses d’inversió en infrastructures a Catalunya que ja va fer l’ex-ministre de Foment José Blanco el 2008: gairebé 4.000 milions en trens de la rodalia de Barcelona fins al 2025, és a dir, la mateixa quantitat promesa entre el 2008 i el 2015, de la qual només s’ha executat un 10%.\nEl govern de la Generalitat ha escenificat avui al Pati dels Tarongers la unitat i el compromís amb el referèndum sobre la independència de Catalunya, signant un document en què tots els membres de l’executiu es fan corresponsables d’aquesta tasca.", "a2": "Entre el públic, una quarantena d’eurodiputats escolten com el president de la Generalitat es compromet a fer un referèndum amb garanties democràtiques enguany i la voluntat de Catalunya de continuar a la UE si esdevé un estat independent. \nQuim Arrufat explica que la seva formació discrepa de la proposta dels comptes del govern, perquè hi manca contingut social, però justifica el sí en l’objectiu de garantir que es faci el referèndum i s’obri el procés constituent.\nMariano Rajoy ha tornat a fer les promeses d’inversió en infrastructures a Catalunya que ja va fer l’ex-ministre de Foment José Blanco el 2008: gairebé 4.000 milions en trens de la rodalia de Barcelona fins al 2025, és a dir, la mateixa quantitat promesa entre el 2008 i el 2015, de la qual només s’ha executat un 10%.\nEl govern de la Generalitat ha escenificat avui al Pati dels Tarongers la unitat i el compromís amb el referèndum sobre la independència de Catalunya, signant un document en què tots els membres de l’executiu es fan corresponsables d’aquesta tasca.", "a3": "Entre el públic, una quarantena d’eurodiputats escolten com el president de la Generalitat es compromet a fer un referèndum amb garanties democràtiques enguany i la voluntat de Catalunya de continuar a la UE si esdevé un estat independent.\nL’ex-president Artur Mas, l’ex-vice-presidenta Joana Ortega i l’ex-consellera Irene Rigau defensen davant el jutge del TSJC que la consulta responia al mandat parlamentari i en desvinculen els funcionaris. \nMariano Rajoy ha tornat a fer les promeses d’inversió en infrastructures a Catalunya que ja va fer l’ex-ministre de Foment José Blanco el 2008: gairebé 4.000 milions en trens de la rodalia de Barcelona fins al 2025, és a dir, la mateixa quantitat promesa entre el 2008 i el 2015, de la qual només s’ha executat un 10%.\nEl govern de la Generalitat ha escenificat avui al Pati dels Tarongers la unitat i el compromís amb el referèndum sobre la independència de Catalunya, signant un document en què tots els membres de l’executiu es fan corresponsables d’aquesta tasca. " }, "extreme": { "a1": "La proclamació de la independència catalana va portar mesos de feina durant els quals es van produir molts esdeveniments.", "a2": "Resum de la primera part del 2017 en què s'explica el camí cap a la proclamació de la República Catalana.", "a3": "El procés de la República Catalana: des de la conferència de Puigdemont a Brussel·les al compromís amb la celebració del referèndum." } }
1,893
Els grups de l'oposició a Barcelona forcen TMB a publicar els sous dels directius i a fer una auditoria
La presidenta de l'empresa pública Mercedes Vidal preveu reduir un 10% la massa salarial dels directius abans de dos anys
La comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de Barcelona ha aprovat aquest dimecres en una sessió extraordinària instar Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), i en concret a la seva presidenta, Mercedes Vidal, a fer públics els sous dels directius de l'empresa, i que aquesta se sotmeti a una auditoria externa sobre la seva gestió en un termini de dos mesos i a una fiscalització. La mesura ha prosperat amb els vots a favor de C's, ERC, PP i la CUP, i l'abstenció del Govern de Barcelona en Comú, el PSC i el Grup Demòcrata, en una comissió extraordinària a petició d'ERC i la CUP, que ha començat amb retard a causa de l'anterior comissió de Presidència i el debat dels grups sobre els temps d'intervenció, amb els quals l'oposició i els proposants no estaven d'acord a considerar-lo insuficient. Vidal ha defensat l'aposta del Govern municipal per avançar en temes de transparència i bon govern a TMB, de forma independent de la Llei de Transparència, i com a "principi rector d'un nou model de governança", i ha afirmat que treballa amb l'Agència de Transparència de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) per seguir millorant en aquest àmbit. Noves mesures de transparència En aquest sentit, ha anunciat l'elaboració de noves mesures com un pla de recursos humans que contempli la moderació de la massa salarial directiva; la revaluació dels llocs de treball del personal directiu, i la integració del personal fora de conveni, amb l'objectiu d'entrar progressivament tot el personal dins de l'estructura de l'empresa. Vidal ha assegurat que, des de l'inici del mandat, s'han aplicat reduccions significatives, entre elles la baixada d'un 40% del sou del conseller delegat, així com altres disminucions en els sous dels nous membres, a més de fixar com a objectiu arribar a una disminució al voltant d'un 10% sobre la massa salarial directiva abans de dos anys. També ha destacat que es realitzarà una actualització trimestral de totes les dades publicades a la pàgina web de TMB sobre la base de la Llei de Transparència per incloure totes les variacions que es registrin, i que es demanarà a l'Agència de Transparència de l'AMB que formuli una auditoria detallada de les actuacions fetes per TMB en relació a la totalitat de les peticions d'accés a la informació i publicitat activa realitzades en els últims mesos. Vidal ha recordat que des que va arribar a la presidència de TMB s'ha fet públic el sou del conseller delegat; s'ha creat el portal de transparència, en el qual s'han publicat els sous per franges salarials de tots els treballadors de l'empresa pública; s'ha fet una publicació nominal de les retribucions dels membres del consell de direcció, així com de les licitacions i contractacions externes que realitza. La proposta demana la intervenció de la Sindicatura de Comptes de la Generalitat i la realització d'un informe de fiscalització sobre els processos de selecció, contractació i règim de retribucions de tots els càrrecs directius i de personal fora de conveni. També demana lliurar als membres del consell d'administració de Transports de Barcelona (TB), que gestiona els autobusos, i Ferrocarril Metropolità de Barcelona (FMB), encarregada del Metro, una relació dels seus llocs de treball que identifiqui les característiques, requisits, categoria i retribució de cada un, i també llistes de contractes temporals i dels del personal fora de conveni. També demana lliurar als membres del consell d'administració còpies de tots els contractes d'operacions fora del propi àmbit de servei de TMB -al Metro de Panamà, Tramvia de Saragossa, Tren de l'Equador, Metro de Santiago de Xile i Transport Urbà de Perpinyà, entre d'altres-. La ciutadania, "molt cabrejada" amb TMB Jordi Corones (ERC) ha assegurat que la ciutadania està "molt cabrejada" amb TMB pels elevats sous dels directius i la manca de transparència, i la regidora de la CUP Maria José Lecha ha lamentat que la direcció de l'empresa pública ha actuat a cop de petició de la premsa i dels grups municipals de l'oposició. El portaveu del grup Demòcrata, Joaquim Forn, ha recordat que la Llei de Transparència s'ha de compatibilitzar amb la Llei de Protecció de Dades, el que ha provocat que es dilati la publicació de certes informacions referents a sous, i Santiago Alonso (Cs) ha assegurat que el govern municipal "no ha pogut gestionar" TMB de forma transparent, mentre que Javier Mulleras (PP) ha reclamat que l'empresa faciliti la informació que demanen els grups.
[]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "Diversos organismes de la ciutat de Barcelona demanen a TMB que publiquin el salari dels alts càrrecs. A més, se'ls ha demanat que presentin informes, els processos de selecció que segueixen, les retribucions, etc. També s'ha creat un portal de transparència on han de mostrar els sous de tots els treballadors.", "a2": "Arran del descontentament de la ciutadania pels elevats salaris dels directius, els partits de l'oposició de Barcelona han forçat TMB a publicar els sous, a fer una auditoria externa i a presentar un informe de fiscalització. Vidal, la presidenta de l'empresa, ha defensat la transparència i el bon govern, i ha anunciat noves mesures per reduir les remuneracions salarials dels directius.", "a3": "A la comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat s'ha aprovat una nova mesura per la qual TMB haurà de fer públics els sous dels seus directius. La mesura busca aconseguir més transparència en l'empresa pública i per això també hauran, entre altres coses, d'actualitzar les dades a la seva pàgina web trimestralment, perquè quedin registrats tots els canvis que s'hi facin." }, "extractive": { "a1": "La comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de Barcelona ha aprovat aquest dimecres en una sessió extraordinària instar Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), i en concret a la seva presidenta, Mercedes Vidal, a fer públics els sous dels directius de l'empresa, i que aquesta se sotmeti a una auditoria externa sobre la seva gestió en un termini de dos mesos i a una fiscalització.\nEn aquest sentit, ha anunciat l'elaboració de noves mesures com un pla de recursos humans que contempli la moderació de la massa salarial directiva; la revaluació dels llocs de treball del personal directiu, i la integració del personal fora de conveni, amb l'objectiu d'entrar progressivament tot el personal dins de l'estructura de l'empresa.\nVidal ha recordat que des que va arribar a la presidència de TMB s'ha fet públic el sou del conseller delegat; s'ha creat el portal de transparència, en el qual s'han publicat els sous per franges salarials de tots els treballadors de l'empresa pública; s'ha fet una publicació nominal de les retribucions dels membres del consell de direcció, així com de les licitacions i contractacions externes que realitza.\nLa proposta demana la intervenció de la Sindicatura de Comptes de la Generalitat i la realització d'un informe de fiscalització sobre els processos de selecció, contractació i règim de retribucions de tots els càrrecs directius i de personal fora de conveni.", "a2": "La comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de Barcelona ha aprovat aquest dimecres en una sessió extraordinària instar Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), i en concret a la seva presidenta, Mercedes Vidal, a fer públics els sous dels directius de l'empresa, i que aquesta se sotmeti a una auditoria externa sobre la seva gestió en un termini de dos mesos i a una fiscalització. \nEn aquest sentit, ha anunciat l'elaboració de noves mesures com un pla de recursos humans que contempli la moderació de la massa salarial directiva; la revaluació dels llocs de treball del personal directiu, i la integració del personal fora de conveni, amb l'objectiu d'entrar progressivament tot el personal dins de l'estructura de l'empresa.\nVidal ha recordat que des que va arribar a la presidència de TMB s'ha fet públic el sou del conseller delegat; s'ha creat el portal de transparència, en el qual s'han publicat els sous per franges salarials de tots els treballadors de l'empresa pública; s'ha fet una publicació nominal de les retribucions dels membres del consell de direcció, així com de les licitacions i contractacions externes que realitza.\nJordi Corones (ERC) ha assegurat que la ciutadania està \"molt cabrejada\" amb TMB pels elevats sous dels directius i la manca de transparència, i la regidora de la CUP Maria José Lecha ha lamentat que la direcció de l'empresa pública ha actuat a cop de petició de la premsa i dels grups municipals de l'oposició. ", "a3": "La comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de Barcelona ha aprovat aquest dimecres en una sessió extraordinària instar Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), i en concret a la seva presidenta, Mercedes Vidal, a fer públics els sous dels directius de l'empresa, i que aquesta se sotmeti a una auditoria externa sobre la seva gestió en un termini de dos mesos i a una fiscalització.\nVidal ha defensat l'aposta del Govern municipal per avançar en temes de transparència i bon govern a TMB, de forma independent de la Llei de Transparència, i com a \"principi rector d'un nou model de governança\", i ha afirmat que treballa amb l'Agència de Transparència de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) per seguir millorant en aquest àmbit.\nEn aquest sentit, ha anunciat l'elaboració de noves mesures com un pla de recursos humans que contempli la moderació de la massa salarial directiva; la revaluació dels llocs de treball del personal directiu, i la integració del personal fora de conveni, amb l'objectiu d'entrar progressivament tot el personal dins de l'estructura de l'empresa.\nTambé ha destacat que es realitzarà una actualització trimestral de totes les dades publicades a la pàgina web de TMB sobre la base de la Llei de Transparència per incloure totes les variacions que es registrin, i que es demanarà a l'Agència de Transparència de l'AMB que formuli una auditoria detallada de les actuacions fetes per TMB en relació a la totalitat de les peticions d'accés a la informació i publicitat activa realitzades en els últims mesos." }, "extreme": { "a1": "Es prenen mesures contra TMB per obligar-los a oferir més transparència quant als seus comptes i se'ls exigeix una auditoria.", "a2": "TMB es veu obligada a publicar els salaris dels directius i a sotmetre's a una auditoria i a una fiscalització.", "a3": "TMB haurà de publicar els sous del directius segons el que s'ha aprovat a la comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat." } }
2,766
Barcelona destina 20,5 MEUR a la rehabilitació d'habitatges per reduir la demanda energètica i crear ocupació
El consistori calcula que les ajudes beneficiaran més de 6.500 pisos
El Consorci de l'Habitatge de Barcelona ha obert una convocatòria d'ajudes de rehabilitació amb una despesa total de 20,5 milions d'euros (MEUR). A més de millorar les condicions del parc residencial de la ciutat, la convocatòria vol millorar l'eficiència energètica dels edificis en un context d'emergència climàtica i crear llocs de treball davant l'impacte econòmic i social de la pandèmia del coronavirus. L'Ajuntament de Barcelona calcula que els 20,5 MEUR i la inversió privada vinculada suposaran una injecció total de 82 MEUR, la creació de prop de 4.600 llocs de feina i la reducció en un 20% de la demanda energètica dels edificis. La suma de les diferents línies d'ajuts permetrà arribar a 6.573 pisos i més de 16.000 persones. La convocatòria de rehabilitació té cinc modalitats d'ajudes. Una línia nova de subvencions és per a la millora de l'interior d'uns 750 pisos, amb ajudes de fins a 4.000 euros i una inversió total de 3 MEUR. També s'obre una línia per millorar elements comuns amb eficiència energètica, amb un total de 6,3 MEUR; 6,2 MEUR per a finques d'alta complexitat; 2,5 per captar i rehabilitar pisos per a la borsa de lloguer i 2,5 MEUR per a la regeneració urbana a Canyelles i al Sud-oest del Besòs. La nova línia d'ajudes per a interior de pisos vol millorar-ne l'accessibilitat amb portes més àmplies o canviant banyeres per plats de dutxa; millorar els aïllaments acústics i energètics substituint finestres; reparar fusteries, humitats i paviments, i fer obres relacionades amb la ventilació i la renovació de l'aire, entre altres possibles arranjaments. Sobre elements comuns i eficiència energètica, les ajudes permeten cobrir entre el 25% i el 50% del cost total de la rehabilitació dels anomenats espais comuns de la finca, com escales, vestíbuls, ascensors, cobertes, parets mitgeres, façanes, celoberts, patis, instal·lacions d'aigua, gas i llum, així com instal·lació d'energia solar, millorar l'accessibilitat i eliminar l'amiant. A diferència de les altres convocatòries, les ajudes estan condicionades a la reducció de la demanda energètica de l'edifici. Barcelona té un parc d'edificis amb una certificació energètica molt baixa (categoria E) i, malgrat que la normativa per a nova construcció inclou criteris per reduir la demanda i els consum d'energia, el consistori considera que s'han de rehabilitar els edificis amb l'objectiu d'aconseguir més autogeneració d'energia i més autoconsum compartit entre els veïns. El programa per intervenir en edificis d'alta complexitat es va iniciar el 2018 a través del Pla de Barris per arribar a aquelles comunitats de propietaris que no accedien a les ajudes tradicionals i que consisteix en la cerca proactiva d'edificis en mal estat. La captació i rehabilitació de pisos per a la borsa de lloguer assequible són ajudes de fins a 20.000 euros per millorar les condicions d'habitatges privats a canvi que la propietat els incorpori a la borsa de lloguer social de Barcelona a un preu inferior al del mercat. La convocatòria del sud-oest del Besós s'emmarca en un programa de regeneració urbana a llarg termini finançada pel Pla de Barris. Preveu subvencions de fins al 85% per a les comunitats per reparar problemes estructurals dels edificis, principalment l'aluminosi, i ajudes individuals de fins el 100% del cost de les obres. El projecte de Canyelles consisteix en subvencions similars. En un acte al Gremi de Constructors d'Obres de Barcelona per presentar aquestes ajudes, la regidora d'Habitatge i Rehabilitació de Barcelona, Lucía Martín, ha constatat que les polítiques de rehabiltació "estan cridades a jugar un paper central" en els propers anys i ha assenyalat que la crisi de la covid-19 no només ha agreujat problemes existents, com no tenir el dret garantit a un habitatge digne, sinó que els ha fet prendre una nova dimensió. El regidor d'Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Eloi Badia, ha subratllat que el sector domèstic representa el 20% de les emissions de CO2 i d'altres gasos d'efecte hivernacle. "Quan pensem en emergència climàtica, tenim al cap un panell fotovoltaic o un patinet o cotxe elèctric, però segurament no pensem en l'habitatge", ha assenyalat Badia, que també ha destacat que el primer pilar de projecte de reconstrucció europeu és l'eficiència energètica. El president del gremi, Josep Gassiot, ha destacat que invertir en rehabilitació mou inversió privada i crea llocs de treball i, a més, permet generar "confiança" col·lectiva a la ciutat.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "Els ajuts que convocarà a Barcelona el Consorci de l'Habitatge tenen com a propòsit millorar les condicions d'instal·lacions, edificis o parc residencial. Amb aquest projecte s'aconseguirà abaixar un 20% la demanda energètica amb la millora de l'aïllament o l'acústica, ja que el sector domèstic emet un 20% del CO2. Aquest projecte crearà prop de 4.600 llocs de treball.", "a2": "El Consorci de l'Habitatge de Barcelona destina 20,5 MER per a reduir la demanda energètica dels habitatges davant l'emergència climàtica i, d'aquesta manera, també crear ocupació, ja que la pandèmia ha afectat l'economia i la societat. Uns 6.573 pisos es beneficiaran d'aquest ajut i es crearan uns 4.600 llocs de feina per millorar espais comuns, canviar finestres, etc. del parc residencial.", "a3": "Barcelona vol rehabilitar uns 750 pisos per a aconseguir una millor eficiència energètica. Per això, preveu una inversió de 20,5 milions d'euros amb d'ajuts per a millorar les condicions d'habitatge en termes d'eficiència energètica o reparar problemes estructurals dels edificis. Aquesta nova línia de subvencions suposarà la creació de nous llocs de feina i una reducció de demanda energètica dels edificis." }, "extractive": { "a1": "L'Ajuntament de Barcelona calcula que els 20,5 MEUR i la inversió privada vinculada suposaran una injecció total de 82 MEUR, la creació de prop de 4.600 llocs de feina i la reducció en un 20% de la demanda energètica dels edificis.\nUna línia nova de subvencions es destina a la millora de l'interior d'uns 750 pisos, amb ajuts de fins a 4.000 euros i una inversió total de 3 MEUR.\nLa captació i rehabilitació de pisos per a la borsa de lloguer assequible són ajuts de fins a 20.000 euros per a millorar les condicions d'habitatges privats a canvi que la propietat els incorpori a la borsa de lloguer social de Barcelona a un preu inferior al del mercat.\nEl regidor d'Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Eloi Badia, ha subratllat que el sector domèstic representa el 20% de les emissions de CO2 i d'altres gasos d'efecte hivernacle.", "a2": "El Consorci de l'Habitatge de Barcelona ha obert una convocatòria d'ajuts de rehabilitació amb una despesa total de 20,5 milions d'euros (MEUR).\nL'Ajuntament de Barcelona calcula que els 20,5 MEUR i la inversió privada vinculada suposaran una injecció total de 82 MEUR, la creació de prop de 4.600 llocs de feina i la reducció en un 20% de la demanda energètica dels edificis.\nLa nova línia d'ajuts per a interior de pisos vol millorar-ne l'accessibilitat amb portes més àmplies o canviant banyeres per plats de dutxa; millorar els aïllaments acústics i energètics substituint finestres; reparar fusteries, humitats i paviments, i fer obres relacionades amb la ventilació i la renovació de l'aire, entre d'altres possibles arranjaments. \nSobre elements comuns i eficiència energètica, els ajuts permeten cobrir entre el 25% i el 50% del cost total de la rehabilitació dels anomenats espais comuns de la finca, com escales, vestíbuls, ascensors, cobertes, parets mitgeres, façanes, celoberts, patis, instal·lacions d'aigua, gas i llum, així com instal·lació d'energia solar, millorar l'accessibilitat i eliminar l'amiant.", "a3": "El Consorci de l'Habitatge de Barcelona ha obert una convocatòria d'ajuts de rehabilitació amb una despesa total de 20,5 milions d'euros (MEUR).\nL'Ajuntament de Barcelona calcula que els 20,5 MEUR i la inversió privada vinculada suposaran una injecció total de 82 MEUR, la creació de prop de 4.600 llocs de feina i la reducció en un 20% de la demanda energètica dels edificis.\nUna línia nova de subvencions es destina a la millora de l'interior d'uns 750 pisos, amb ajuts de fins a 4.000 euros i una inversió total de 3 MEUR.\nLa captació i rehabilitació de pisos per a la borsa de lloguer assequible són ajuts de fins a 20.000 euros per a millorar les condicions d'habitatges privats a canvi que la propietat els incorpori a la borsa de lloguer social de Barcelona a un preu inferior al del mercat." }, "extreme": { "a1": "El Consorci de l'Habitatge de Barcelona convoca ajuts per millorar edificis i l'eficiència energètica d'alguns punts de la ciutat.", "a2": "Barcelona inverteix 20,5 milions d'euros per rehabilitar habitatges i així crear llocs de treball arran de la crisi del coronavirus.", "a3": "Barcelona proposa una línia d’inversions per millorar l'eficiència energètica de pisos i edificis amb una despesa de 20,5 milions d'euros." } }
203
Millo amenaça que l’estat ‘farà tot el possible per impedir’ que s’investeixi Puigdemont a distància
El delegat del govern espanyol considera “absurd” que es pretengui “ser investit o exercir de president sense ser-hi a Catalunya”
El delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, ha avisat que l’estat no es quedarà de braços creuats si JxCat intenta que el seu cap de llista, Carles Puigdemont, sigui investit president de la Generalitat de manera telemàtica, a distància estant a Brussel·les, o intervenint per delegació en un altre diputat a la sessió. “Si passa això i el govern espanyol considera que ho ha d’impugnar, ho farà. Qui intenti retorçar la legalitat per interès partidista es trobarà un govern que farà tot el possible per impedir-ho”, ha advertit en una entrevista a Catalunya Ràdio. I és que per a Millo és “absurd” i “una barbaritat” que algú pretengui “ser investit o exercir de president sense ser-hi a Catalunya”. “És de sentit comú, de valors, de democràcia. Un president ha d’estar aquí, exercir aquí, i no atendre això és no atendre al principi de tornar a la normalitat”, ha sentenciat. En aquest sentit, Millo ha deixat clar que els catalans poden “estar segurs” que el govern espanyol “vetllarà perquè es compleixi amb pulcritud la legalitat democràtica i el reglament del Parlament, i que ningú intenti retorçar la llei per fer coses absurdes”, referint-se així a possibles fórmules que permetin investir Carles Puigdemont president de la Generalitat sense la seva presència física al ple del Parlament. Amb tot, no ha volgut avançar quines mesures voldria aplicar l’executiu de Mariano Rajoy si això s’intenta i ha afirmat que “ho analitzaran els serveis jurídics i l’advocacia de l’Estat”. En qualsevol cas, Millo ha cridat els partits amb representació parlamentària a “seure i parlar” per trobar la manera de confeccionar un nou Govern que “respecti la llei”, sigui de la formació que sigui. “El 21-D ha deixat un missatge molt clar: cap majoria permet fer res des de la lògica de la confrontació dels blocs. Per tant, és imprescindible que els grups seguin a parlar, tots i subratllo això de tots, i veure de quina manera tirem endavant això, recuperant la normalitat, amb la defensa dels drets i llibertats de tots, i amb la protecció de les institucions. I això no es pot fer des de la lògica d’un president fora de Catalunya o de gent que vol fer coses fora de la llei”, ha sentenciat a l’entrevista. D’altra banda, en una valoració de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, Millo ha remarcat que aquesta ha estat “una situació extraordinària i per tant ha de ser curta i permetre el funcionament normal”. “Entono el ‘mea culpa’ per no explicar-ho prou bé. Però el 155 tenia una finalitat molt clara i ha tingut molt èxit: restaurar la legalitat que s’havia trencat des del Parlament i el Govern, la defensa de drets i llibertats de tots els ciutadans, i la protecció de les institucions de l’autogovern que estaven segrestades per dirigents que havien trencat amb la legalitat. I això s’ha fet”, ha conclòs, tot afegint que els efectes d’aquest article acabaran quan, amb un nou Govern nomenat, hi haurà un decret del Consell de Ministres aixecant la vigència de les mesures emparades en el 155”.“Sabien que una conseqüència podia ser aquesta”Per últim, parlant de la presó preventiva que encara tenen decretada Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, el delegat del govern espanyol ha demanat “respectar sempre les decisions judicials, quan agraden i quan no”. A més, ha retret les queixes per la situació dels quatre perquè “les persones que van decidir fer tot allò sabien que una possible conseqüència era aquesta”. “Ells creien que, tot i això, era el que havien de fer. No ho puc criticar, pot no agradar-me o puc pensar que és absurd, però no ho critica. Però ells no poden al·legar sorpresa perquè sabien que podia passar”, ha afegit.
[ "país", "principat" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "Govern espanyol no permetrà que Puigdemont sigui president de la Generalitat. El Govern vetllarà per la legalitat de la democràcia, ja que un president que no hi és present o que intervingui mitjançant un altre diputat no respectaria la llei ni ajudaria a assegurar la protecció de les institucions i defensar els drets i les llibertats dels ciutadans. ", "a2": "Millo, el delegat del govern espanyol a Catalunya, prendrà mesures si JxCat intenta fer president a Carles Puigdemont telemàticament o per mitjà d'algun diputat. També ha afirmat que el govern espanyol s'assegurarà que no es torni a trencar la legalitat democràtica ni el reglament del Parlament. Tanmateix, ha proposat el diàleg per trobar la manera de formar el nou govern.", "a3": "El delegat del govern espanyol confirma que faran tot el possible per impedir la investidura de Puigdemont a distància. També ha confirmat que espera que l'aplicació de l'article 155 sigui una mesura que es prolongui poc en el temps, ja que respon a la voluntat de restaurar la legalitat a Catalunya." }, "extractive": { "a1": "El delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, ha avisat que l’Estat no es quedarà de braços creuats si JxCat intenta que el seu cap de llista, Carles Puigdemont, sigui investit president de la Generalitat de manera telemàtica, a distància estant a Brussel·les, o intervenint per delegació en un altre diputat a la sessió.\nI és que per a Millo és “absurd” i “una barbaritat” que algú pretengui “ser investit o exercir de president sense ser-hi a Catalunya”. “És de sentit comú, de valors, de democràcia. Un president ha d’estar aquí, exercir aquí, i no atendre això és no atendre al principi de tornar a la normalitat”, ha sentenciat.\n“Entono el ‘mea culpa’ per no explicar-ho prou bé. Però el 155 tenia una finalitat molt clara i ha tingut molt èxit: restaurar la legalitat que s’havia trencat des del Parlament i el Govern, la defensa de drets i llibertats de tots els ciutadans, i la protecció de les institucions de l’autogovern que estaven segrestades per dirigents que havien trencat amb la legalitat\".\nPerò el 155 tenia una finalitat molt clara i ha tingut molt èxit: restaurar la legalitat que s’havia trencat des del Parlament i el Govern, la defensa de drets i llibertats de tots els ciutadans i la protecció de les institucions de l’autogovern que estaven segrestades per dirigents que havien trencat amb la legalitat.", "a2": "El delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, ha avisat que l’Estat no es quedarà de braços creuats si JxCat intenta que el seu cap de llista, Carles Puigdemont, sigui investit president de la Generalitat de manera telemàtica, a distància estant a Brussel·les, o intervenint per delegació en un altre diputat a la sessió. \nEn aquest sentit, Millo ha deixat clar que els catalans poden “estar segurs” que el govern espanyol “vetllarà perquè es compleixi amb pulcritud la legalitat democràtica i el reglament del Parlament, i que ningú no intenti retorçar la llei per a fer coses absurdes”, referint-se així a possibles fórmules que permetin investir Carles Puigdemont president de la Generalitat sense la seva presència física al ple del Parlament.\n\"I això no es pot fer des de la lògica d’un president fora de Catalunya o de gent que vol fer coses fora de la llei”, ha sentenciat a l’entrevista.\nPerò el 155 tenia una finalitat molt clara i ha tingut molt èxit: restaurar la legalitat que s’havia trencat des del Parlament i el Govern, la defensa de drets i llibertats de tots els ciutadans, i la protecció de les institucions de l’autogovern que estaven segrestades per dirigents que havien trencat amb la legalitat. ", "a3": "El delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, ha avisat que l’Estat no es quedarà de braços creuats si JxCat intenta que el seu cap de llista, Carles Puigdemont, sigui investit president de la Generalitat de manera telemàtica, a distància estant a Brussel·les, o intervenint per delegació en un altre diputat a la sessió. \n\"Qui intenti retorçar la legalitat per interès partidista es trobarà un govern que farà tot el possible per impedir-ho”, ha advertit en una entrevista a Catalunya Ràdio. I és que per a Millo és “absurd” i “una barbaritat” que algú pretengui “ser investit o exercir de president sense ser-hi a Catalunya”.\nEn aquest sentit, Millo ha deixat clar que els catalans poden “estar segurs” que el govern espanyol “vetllarà perquè es compleixi amb pulcritud la legalitat democràtica i el reglament del Parlament, i que ningú no intenti retorçar la llei per a fer coses absurdes”, referint-se així a possibles fórmules que permetin investir Carles Puigdemont president de la Generalitat sense la seva presència física al ple del Parlament. \nPer tant, és imprescindible que els grups seguin per parlar, tots i subratllo això de tots, i veure de quina manera tirem endavant això, recuperant la normalitat, amb la defensa dels drets i llibertats de tothom, i amb la protecció de les institucions." }, "extreme": { "a1": "El govern espanyol comunica que no permetrà que Puigdemont sigui president de la Generalitat i des de la distància.", "a2": "El govern espanyol no permetrà que es produeixi una investidura a distància de Carles Puigdemont, que és a Brussel·les.", "a3": "Millo declara que Puigdemont no pot ser investit a distància i s'impedirà si es dóna aquesta circumstància." } }
2,010
El Govern recapta 43,5 milions d'euros amb la taxa turística el 2015, un 5,5% més que l'any anterior
Els diners obtinguts en creuers creixen un 74,5% i en habitatges turístics, un 38,6%; però baixen un 33,65% els ingressos en apartaments
El Govern va recaptar l'any passat 43,5 milions d'euros amb la taxa turística, un 5,5% que l'any anterior. Des de la seva posada en marxa el novembre del 2012 i fins a finals del 2015, s'han obtingut a través d'aquest impost 126,1 milions d'euros, dels quals 39,5 s'han transferit als ens locals. La recaptació als creuers va ser la que més va créixer l'any passat, un 74,5%, arribant als 486.000 euros, mentre els hotels segueixen sent els que aconsegueixen més diners a partir de l'impost, amb 34,3 milions d'euros. Destaca també l'augment del 38,6% dels ingressos provinents d'habitatges d'ús turístic, "resultat dels esforços de regularització" d'aquests establiments, ha destacat en roda de premsa el conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget. D'altra banda, en els apartaments turístics s'ha vist un descens del 33,65%. "L'augment de la recaptació de l'impost és paral·lela a l'augment dels turistes que ens visiten", ha assenyalat en roda de premsa el conseller. En roda de premsa posterior al Consell Executiu, Baiget també ha celebrat la creixent "desestacionalització" del turisme a Catalunya, que es veu en el fet que el trimestre en què més va créixer la recaptació l'any passat va ser l'últim. Pel que fa a la recaptació de la taxa turística per tipologia d'establiments, els hotels mantenen la primera posició en termes absoluts amb 34,3 milions d'euros (prop d'un 79% del total). Per la seva part, els habitatges d'ús turístic van aconseguir 3,6 milions, 1 milió més que l'any anterior. Aquest increment s'explica, en gran part, pel procés de regularització d'oferta iniciat per la Generalitat a finals de 2012. A més, la tipologia també es nodreix d'establiments que en anys anteriors estaven enquadrats en la d'apartaments turístics. Això explica, segons el Govern, el decreixement en aquesta categoria. Terres de l'Ebre, el territori que més creix Al marge de les quantitats pendents d'assignació, que enguany se situen al voltant dels 114.000 euros i que han baixat un 7,29% en relació al 2014, el 2015 ha estat un any de creixement generalitzat en el conjunt de marques turístiques del país. En termes percentuals destaquen Terres de l'Ebre (+11,6%), Pirineus (gairebé +9,6%), Terres de Lleida (prop d'un +7,8%), Barcelona i la seva àrea metropolitana (+6,74%), Val d'Aran (+6,04%) i Costa Brava (+5,94%). En l'altre extrem de la taula, el territori on menys creix la recaptació per la taxa turística és la Costa Daurada (+0,16%). En termes absoluts Barcelona segueix liderant la recaptació (representa un 53% del total), seguida de Costa Brava (un 17,5%), Costa Daurada (un 12,6%) i Costa Barcelona (un 11,6%). Els 43,5 milions d'euros recaptats amb aquest impost l'any 2015 conformen la dotació del Fons per al Foment del Turisme. D'aquest Fons el Govern, a través del departament d'Empresa i Coneixement, gestiona directament 29,7 milions d'euros, mentre que els 13,8 milions restants han estat traspassats als ens locals amb la següent distribució (segons marques turístiques): Barcelona, 7.654.889,03 euros; Costa Barcelona, 1.539.974,14 euros; Costa Brava, 2.261.391,24 euros; Costa Daurada, 1.654.654,71 euros; Paisatges Barcelona 77.292,66 euros; Pirineus 440.867,28 euros; Terres de l'Ebre, 134.178,90 euros, i Terres de Lleida, 68.305,64 euros. En qualsevol cas, bona part dels fons de la Generalitat també es dediquen a inversions directes en el territori. Quant a la gestió concreta dels fons ingressats l'any 2015 amb l'impost d'estades turístiques, la Generalitat els destina a: l'impuls de la promoció turística; el desenvolupament d'infraestructures turístiques; la creació i la millora dels productes turístics; el turisme sostenible i responsable; i la protecció i millora dels recursos turístics. Així, enguany les inversions de l'executiu català s'han distribuït de la manera següent: 13,5 milions d'euros a l'Agència Catalana de Turisme (ACT), que els ha destinat a la promoció de Catalunya com a destinació turística als mercats de major interès a través de diverses accions i iniciatives; 7,5 milions destinats a diverses infraestructures del territori que, per la seva naturalesa, tenen un efecte d'inducció i permeten la creació i manteniment de llocs de treball i l'ocupació turística de la zona; 6 milions d'euros de dotació global per a la segona convocatòria del Plans de Foment a ens locals; 2 milions d'euros addicionals per a Barcelona, per l'especial impacte que té el turisme a la capital catalana; 200.000 euros per a l'execució de projectes de senyalització; 200.000 euros a oficines de turisme; i 350.000 euros per a la millora dels recursos culturals. Pel que fa als ens locals, aquests han dedicat els fons transferits a actuacions de promoció turística, d'acord a les directrius marcades pel Fons per al Foment del Turisme; entre aquestes actuacions destaquen: la participació en fires o esdeveniments de caràcter turístic, cultural o esportiu; el disseny i la impressió de material gràfic promocional; l'aplicació de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions; la senyalització turística, o la publicitat promocional en diferents mitjans de comunicació.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "El 2015, Catalunya recapta un total de 4,5 milions d'euros amb la taxa turistica. Des que es va posar en funcionament el 2012, s'han recaptat 126,1 milions d'euros. Els hotels són els que més diners recapten. Se celebra a més la \"desestacionalització\", ja que ha estat a l'últim trimestre de l'any on més diners s'han recaptat.", "a2": "L'any passat, gràcies a la taxa turística, es van ingressar 43,5 milions a Catalunya destinats al Fons per al Foment del Turisme. L'augment en la recaptació de l'impost està relacionat amb l'augment de turistes i la desestacionalització del turisme. Els establiments que més diners obtenen amb la taxa són els hotels, i Barcelona continua sent líder en la recaptació.", "a3": "Amb la taxa turística, el 2015 el Govern de la Generalitat recapta uns 43,5 milions d'euros que es destinaran a la promoció del turisme, a la protecció i millora dels recursos turístics o a la implementació d'un turisme més sostenible i responsable. La zona que més diners recapta segueix sent Barcelona, seguida de la Costa Brava i la Daurada." }, "extractive": { "a1": "El Govern va recaptar l'any passat 43,5 milions d'euros amb la taxa turística, un 5,5% que l'any anterior. Des de la seva posada en marxa el novembre del 2012 i fins a finals del 2015, s'han obtingut a través d'aquest impost 126,1 milions d'euros, dels quals 39,5 s'han transferit als ens locals.\nEn roda de premsa posterior al Consell Executiu, Baiget també ha celebrat la creixent \"desestacionalització\" del turisme a Catalunya, que es veu en el fet que el trimestre en què més va créixer la recaptació l'any passat va ser l'últim.\nEls 43,5 milions d'euros recaptats amb aquest impost l'any 2015 conformen la dotació del Fons per al Foment del Turisme. D'aquest Fons el Govern, a través del departament d'Empresa i Coneixement, gestiona directament 29,7 milions d'euros, mentre que els 13,8 milions restants han estat traspassats als ens locals amb la següent distribució (segons marques turístiques): Barcelona, 7.654.889,03 euros; Costa Barcelona, 1.539.974,14 euros; Costa Brava, 2.261.391,24 euros; Costa Daurada, 1.654.654,71 euros; Paisatges Barcelona 77.292,66 euros; Pirineus 440.867,28 euros; Terres de l'Ebre, 134.178,90 euros, i Terres de Lleida, 68.305,64 euros. En qualsevol cas, bona part dels fons de la Generalitat també es dediquen a inversions directes en el territori. \nPel que fa als ens locals, aquests han dedicat els fons transferits a actuacions de promoció turística, d'acord a les directrius marcades pel Fons per al Foment del Turisme. Entre aquestes actuacions destaquen: la participació en fires o esdeveniments de caràcter turístic, cultural o esportiu; el disseny i la impressió de material gràfic promocional; l'aplicació de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions; la senyalització turística, o la publicitat promocional en diferents mitjans de comunicació.", "a2": "\"L'augment de la recaptació de l'impost és paral·lela a l'augment dels turistes que ens visiten\", ha assenyalat en roda de premsa el conseller.\nPel que fa a la recaptació de la taxa turística per tipologia d'establiments, els hotels mantenen la primera posició en termes absoluts amb 34,3 milions d'euros (prop d'un 79% del total). \nEn termes absoluts, Barcelona continua liderant la recaptació (representa un 53% del total), seguida de Costa Brava (un 17,5%), Costa Daurada (un 12,6%) i Costa Barcelona (un 11,6%). \nEls 43,5 milions d'euros recaptats amb aquest impost l'any 2015 conformen la dotació del Fons per al Foment del Turisme.", "a3": "El Govern va recaptar l'any passat 43,5 milions d'euros amb la taxa turística, un 5,5% que l'any anterior. \nLa recaptació als creuers va ser la que més va créixer l'any passat, un 74,5%, arribant als 486.000 euros, mentre els hotels continuen sent els que aconsegueixen més diners a partir de l'impost, amb 34,3 milions d'euros.\nEn termes absoluts, Barcelona continua liderant la recaptació (representa un 53% del total), seguida de Costa Brava (un 17,5%), Costa Daurada (un 12,6%) i Costa Barcelona (un 11,6%). \nPel que fa a la gestió concreta dels fons ingressats l'any 2015 amb l'impost d'estades turístiques, la Generalitat els destina a: l'impuls de la promoció turística; el desenvolupament d'infraestructures turístiques; la creació i la millora dels productes turístics; el turisme sostenible i responsable; i la protecció i millora dels recursos turístics." }, "extreme": { "a1": "La taxa turística catalana aconsegueix recaptar 43,5 milions d'euros el 2015 que dotin el Fons per al Foment del Turisme.", "a2": "La recaptació del govern català amb la taxa turística ha estat de 43,5 milions l'any 2015, un 5,5% més que l'anterior.", "a3": "Es recapta un 5,5% més respecte a l'any anterior amb la taxa turística, fet que representa uns 43,5 milions d'euros." } }
406
Què li ha passat a la coalició A la Valenciana?
Us oferim un mapa que mostra la variació de vots de la formació respecte del 20-D · Diversos periodistes del País Valencià miren d'explicar perquè ha perdut vots malgrat les expectatives de convertir-se en la primera força
‘111.000 vots d’EUPV que a les eleccions passades van anar a la paperera ara serviran per a mirar d’obtenir un resultat millor’ deia el cap de llista d’A la Valenciana, Joan Baldoví, en una entrevista a VilaWeb. La coalició formada per Podem i Compromís s’acabava d’aliar amb EUPV –que el 20-D s’havia presentat bo i sola–, per erigir-se en primera força del País Valencià i desbancar el PP. Però res més lluny de la realitat. A la Valenciana va fer figa i les sumes de vots previstes es van esvair. Fem-hi una repassada. Les xifres jugaven clarament a favor de la coalició valencianista. Compromís-Podem havia obtingut 673.000 vots el 20-D i EUPV 111.000, sense arribar al 5% mínim per a tenir un diputat. A la Valenciana, doncs, volia sumar forces, disposada a aconseguir 780.000 vots. Per si fos poc, els sondatges abonaven aquesta tendència i els situaven com a primera força amb intenció de vot per sobre el PP. Alguns altres, com aquest, li donaven 11 diputats. Però a les eleccions les matemàtiques no funcionen i la coalició, tot i comptar amb aquesta ‘bossa de vots’ que deia Baldoví, en va perdre 20.000. Per què? N’hi ha cap explicació? El mite de les aliances La llei electoral convida a fer coalicions per a beneficiar-se de la desviació que origina la distribució d’escons de la regla d’Hondt, que beneficia les majories. Tanmateix, el periodista Juli Esteve defensa que aquesta fórmula no suma, sinó que acaba restant. N’esmenta alguns precedents: ‘No va sumar l’acord entre el PSOE de Joaquín Almunia i la IU de Paco Frutos el 2000, i el 2007 l’aliança entre el Bloc i EUPV va restar’. També recorda que l’aliança entre Compromís i Podem el 20-D tampoc no fou un èxit. A les autonòmiques les dues formacions havien sumat el 29% dels vots, però després d’ajuntar-se per a les eleccions espanyoles van quedar-se en un 25%. ‘El mite de la unitat de l’esquerra pesa molt’, rebla Juli Esteve. La fórmula de la coalició, també la qüestiona la periodista i professora de la Universitat d’Alacant Mar Iglesias, que comparteix una reflexió amb Juli Esteve: ‘El 26-J molta gent ha anat a votar amb la pinça al nas.’ Aquest és l’efecte que a vegades produeixen les coalicions, car desperten enemistats i tírries antigues entre partits. Cal recordar que l’aliança amb Podem va tenir ferms opositors dins Compromís, sobretot aquells que discutien que fos una opció netament valencianista. ‘Estic segur que molta gent del Bloc no ha votat A la Valenciana perquè no acceptava l’acord’, diu el sociòleg i periodista Francesc Viadel. Tampoc no hi va ajudar que els diputats de Podem abandonessin la coalició quan van veure que era impossible de formar grup propi, un gest que va molestar Compromís. ‘No haver pogut fer el grup propi va decebre molt. La gent es va sentir enganyada’ diu Iglesias. Però, a banda el problema genèric que pot tenir una coalició, els dos principals actors, Podem i Compromís, també en tenen una part de culpa. El model que proposaven, ‘a la valenciana’, era precisament el model que tots els líders desmentien que pogués ser viable per a formar govern. ‘Sánchez deia que no pactaria amb Iglesias, i Iglesias venia a dir que ell li passaria davant. Crec que l’electorat tenia la sensació que la via d’esquerres era blocada’, diu Adolf Bertran, periodista d’Eldiario.es. Torna el PP Al País Valencià el gran triomfador de les eleccions va ser el PP, que després de veure com l’esquerra li guanyava molt terreny el 20-D, diumenge va tornar a agafar alè. Va obtenir 100.000 vots més i 13 diputats, i es va consolidar com a primera força. Aquesta recuperació l’explica Juli Esteve: ‘De primeres, el fracàs del primer intent d’investidura per part de l’esquerra. I també el discurs de la por que ha sabut inculcar el PP, que ha coincidit amb una notícia d’impacte, el Brèxit, que convida a escollir opcions conservadores.’ Vegeu al mapa la variació de vots d’A la Valenciana respecte del 20-D:
[ "país", "país valencià" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "Després de crear la coalició A la Valenciana, els sondejos els col·locaven els primers en la intenció de vots i se'ls atribuïen 780.000 vots. Arribat el moment de les eleccions, van perdre un total de 20.000 vots esperats, guanyant les eleccions el PP. Alguns periodistes atribueixen aquest fracàs a la mateixa unió, que de vegades pot arribar a crear rebuig.", "a2": "La creació de A la Valenciana el 2016 pretenia sumar els vots obtinguts per Podem-Compromís amb els de l'EUPV a les eleccions de 2015 per superar al PP. Tanmateix, el 26-J va triomfar el PP. Alguns periodistes atribueixen aquesta inesperada disminució dels vots a les coalicions de partits, perquè diuen que en lloc de sumar, resten i creen incertesa.", "a3": "A la Valenciana (coalició de Compromís i Podem) esperava situar-se com a primera força política al País Valencià amb la unió d'EUPV i desbancar el PP. Tanmateix els resultats de les eleccions indica que aquesta vegada, com molts altres exemples al llarg de la història, les coalicions no sumen sinó que resten." }, "extractive": { "a1": "Però a les eleccions les matemàtiques no funcionen i la coalició, tot i comptar amb aquesta \"bossa de vots\" que deia Baldoví, en va perdre 20.000.\nLa fórmula de la coalició, també és qüestionada per la periodista i professora de la Universitat d’Alacant Mar Iglesias, que comparteix una reflexió amb Juli Esteve: \"El 26-J molta gent ha anat a votar amb la pinça al nas\".\nTampoc no hi va ajudar que els diputats de Podem abandonessin la coalició quan van veure que era impossible de formar grup propi, un gest que va molestar Compromís.\nAl País Valencià el gran triomfador de les eleccions va ser el PP, que després de veure com l’esquerra li guanyava molt terreny el 20-D, diumenge va tornar a agafar alè.", "a2": "La coalició formada per Podem i Compromís s’acabava d’aliar amb EUPV –que el 20-D s’havia presentat bo i sola–, per erigir-se en primera força del País Valencià i desbancar el PP.\nLa fórmula de la coalició, també qüestionada per la periodista i professora de la Universitat d’Alacant Mar Iglesias, que comparteix una reflexió amb Juli Esteve: \"El 26-J molta gent ha anat a votar amb la pinça al nas\".\n\"Estic segur que molta gent del Bloc no ha votat A la Valenciana perquè no acceptava l’acord\", diu el sociòleg i periodista Francesc Viadel.\nAl País Valencià el gran triomfador de les eleccions va ser el PP, que després de veure com l’esquerra li guanyava molt terreny el 20-D, diumenge va tornar a agafar alè. ", "a3": "La coalició formada per Podem i Compromís s’acabava d’aliar amb EUPV –que el 20-D s’havia presentat bo i sola–, per erigir-se en primera força del País Valencià i desbancar el PP.\nPer si això fos poc, els sondatges abonaven aquesta tendència i els situaven com a primera força amb intenció de vot per sobre el PP. \nLa llei electoral convida a fer coalicions per a beneficiar-se de la desviació que origina la distribució d’escons de la regla d’Hondt, que beneficia les majories.\nPerò, a banda el problema genèric que pot tenir una coalició, els dos principals actors, Podem i Compromís, també en tenen una part de culpa." }, "extreme": { "a1": "La coalició A la Valenciana perd a les eleccions i la raó podria ser la seva pròpia unió.", "a2": "Possibles raons per les quals han disminuït els vots el 26-J a la coalició Podem-Compromís amb EUPV respecte del 20-D.", "a3": "La coalició A la Valenciana no aconsegueix els vots que s'esperava en haver-se unit amb EUPV." } }
2,611
El govern aragonès demana al jutjat poder entrar dilluns al Museu de Lleida amb la policia per supervisar el trasllat
La consellera Mayte Pérez afirma que l'entrada amb el cos policial busca evitar "problemes" i que la Generalitat "es rigui" de la justícia i de "tot Aragó"
El govern d'Aragó demanarà aquest dimecres, a través dels seus serveis jurídics, a la jutge d'Osca que permeti l'entrada el pròxim dilluns de tècnics aragonesos al Museu de Lleida per tal de supervisar el trasllat dels 44 béns del Monestir de Sixena que es troben a l'equipament museístic lleidatà, tenint en compte que el 31 de juliol finalitza el termini establert per la jutge d'Osca perquè es faci efectiva l'entrega de les peces. A l'espera de les accions que prengui el Govern, l'executiu aragonès sol·licitarà l'entrada al Museu de Lleida d'una tècnica-perit del govern aragonès i d'una secretària judicial i, a la vegada, demanarà l'auxili de la policia de l'Estat o de la Guàrdia Civil "perquè no es produeixi cap problema" durant el trasllat. La consellera aragonesa d'Educació, Cultura i Esports, Mayte Pérez, ha afirmat que aquesta petició "és un pas més per evitar que el Govern torni a riure's no només de la Justícia, sinó de tot Aragó", en el cas que finalment la Generalitat no acabi efectuant l'entrega de les 44 peces com a molt tard el 31 de juliol. El 25 de juliol era l'últim dia que havia fixat la titular del jutjat de primera instància i instrucció número 1 d'Osca perquè la Generalitat comuniqués al govern d'Aragó com i de quina manera es traslladaran aquests 44 béns artístics per poder adoptar les mesures que calgui i perquè el lliurament pugui ser controlat per una tècnica designada per Aragó. A l'espera de la notificació que li faci arribar el Govern durant aquest dimarts, l'executiu aragonès ha anunciat que els seus serveis jurídics sol·licitaran aquest dimecres a la jutge d'Osca que permeti l'entrada d'una tècnica aragonesa, acompanyada per la policia, el pròxim dilluns al Museu de Lleida per tal de supervisar el trasllat de les 44 peces de Sixena que es troben al museu lleidatà. Cal recordar que la jutge va establir el 31 de juliol com a data màxima per efectiva l'entrega d'aquestes peces, en la resolució que va dictar el 27 de juny passat. Pérez ha dit que s'esperarà fins aquesta nit per si arriba algun tipus de comunicació des del Govern i ha qualificat aquesta situació de "deja vu o de dia de la marmota", tot recordant que l'estiu passat la Generalitat ja va incomplir els terminis del pla de trasllat de les 51 peces de Sixena que es trobaven al MNAC. La consellera aragonesa ha qualificat de "molt greu" i de "provocació insuportable" l'actitud de la Generalitat. Pel que fa a la petició de l'entrada de tècnics aragonesos al Museu de Lleida, Mayte Pérez ha afirmat que es tracta "d'un pas més per evitar que el Govern català torni a riure's no només de la Justícia, sinó de tot Aragó", en el cas que no acabi complint amb la resolució judicial que fixa el 31 de juliol com a data màxima per a l'entrega de les 44 peces que hi ha al Museu de Lleida. A més, ha explicat que el govern d'Aragón ha instal·lat en els antics dormitoris del Monestir de Santa María de Sixena el mobiliari per exposar aquestes 44 peces. La conselleria d'Educació, Cultura i Esport ha invertit més de 400.000 euros en rehabilitar i condicionar els antics dormitoris i la sala capitular del Monestir de Sixena, "que es troben en perfectes condicions", segons a detallat Pérez. Desestimat el recurs de reposició de la Generalitat contra la resolució del Jutjat d'Osca sobre el trasllat dels béns de Sixena D'altra banda, aquest dimarts el Jutjat de primer instància i instrucció número 1 d'Osca ha desestimat el recurs de reposició interposat pel Govern contra la resolució d'aquest jutjat que requeria a la Generalitat que comuniqués al govern d'Aragó, com a molt tard aquest 25 de juliol, la manera en què pensa traslladar els 44 béns de Sixena que hi ha al Museu de Lleida que estan en litigi. En el seu escrit, la magistrada considera que amb el recurs presentat per la Generalitat "no s'aporta fonament jurídic algun en relació amb el fons de l'assumpte, mantenint-se la resolució dictada en tot el seu contingut respecte als 44 béns restants i que consta en la interlocutòria del 27 de juny i en el seu aclariment, amb data de 29 de juny, amb les advertències legals realitzades". En aquest sentit, la jutge va advertir que si la Generalitat incompleix l'ordre de trasllat provisional, podria ser acusada d'un delicte de desobediència.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "El govern d'Aragó demana l'entrada dilluns que ve al museu de Lleida d'una tècnica perit, una secretària judicial i la policia per assegurar que no hi hagi problemes en el trasllat de 44 béns del Monestir de Sixena abans del 31 juliol. Sense resposta per part de la Generalitat, si no compleix els terminis, se l'acusarà de delicte de desobediència.", "a2": "El govern d'Aragó demanarà al jutjat d'Osca que tècnics de Patrimoni i la Guàrdia Civil entrin al Museu de Lleida per endur-se les 44 obres pendents, si l'1 d'agost la Generalitat no les ha lliurades. Recorda que l'any 2015 la Generalitat i el MNAC ja van incomplir el termini establert per la jutgessa per retornar les 51 peces de Sixena.", "a3": "S'ha de traslladar els béns del Monestir de Sixena que actualment estan al museu de Lleida i, per tal de supervisar tot el procediment, Aragó demanarà davant els jutjats la presència de tècnics aragonesos per supervisar aquest trasllat i evitar que el govern català no compleixi amb la resolució judicial del lliurament de les 44 peces." }, "extractive": { "a1": "El govern d'Aragó demanarà aquest dimecres, a través dels seus serveis jurídics, a la jutgessa d'Osca que permeti l'entrada el pròxim dilluns de tècnics aragonesos al Museu de Lleida per tal de supervisar el trasllat dels 44 béns del Monestir de Sixena que es troben a l'equipament museístic lleidatà, tenint en compte que el 31 de juliol finalitza el termini establert per la jutge d'Osca perquè es faci efectiu el lliurament de les peces.\nA l'espera de la notificació que li faci arribar el Govern durant aquest dimarts, l'executiu aragonès ha anunciat que els seus serveis jurídics sol·licitaran aquest dimecres a la jutgessa d'Osca que permeti l'entrada d'una tècnica aragonesa, acompanyada per la policia, el pròxim dilluns al Museu de Lleida per tal de supervisar el trasllat de les 44 peces de Sixena que es troben al museu lleidatà.\nPel que fa a la petició de l'entrada de tècnics aragonesos al Museu de Lleida, Mayte Pérez ha afirmat que es tracta \"d'un pas més per evitar que el Govern català torni a riure's no només de la Justícia, sinó de tot Aragó\", en el cas que no acabi complint amb la resolució judicial que estableix el 31 de juliol com a data màxima per al lliurament de les 44 peces que hi ha al Museu de Lleida.\nD'altra banda, aquest dimarts el Jutjat de primer instància i instrucció número 1 d'Osca ha desestimat el recurs de reposició interposat pel Govern contra la resolució d'aquest jutjat que requeria a la Generalitat que comuniqués al govern d'Aragó, com a molt tard aquest 25 de juliol, la manera en què pensa traslladar els 44 béns de Sixena que hi ha al Museu de Lleida que estan en litigi.", "a2": "El govern d'Aragó demanarà aquest dimecres, a través dels seus serveis jurídics, a la jutgessa d'Osca que permeti l'entrada el pròxim dilluns de tècnics aragonesos al Museu de Lleida per tal de supervisar el trasllat dels 44 béns del Monestir de Sixena que es troben a l'equipament museístic lleidatà, tenint en compte que el 31 de juliol finalitza el termini establert per la jutgessa d'Osca perquè es faci efectiu el lliurament de les peces. \nLa consellera aragonesa d'Educació, Cultura i Esports, Mayte Pérez, ha afirmat que aquesta petició \"és un pas més per evitar que el Govern torni a riure's no només de la Justícia, sinó de tot Aragó\", en el cas que finalment la Generalitat no acabi efectuant el lliurament de les 44 peces com a molt tard el 31 de juliol. \nPérez ha dit que s'esperarà fins a aquesta nit per si arriba algun tipus de comunicació des del Govern i ha qualificat aquesta situació de \"deja vu o de dia de la marmota\", tot recordant que l'estiu passat la Generalitat ja va incomplir els terminis del pla de trasllat de les 51 peces de Sixena que es trobaven al MNAC.\nEn aquest sentit, la jutgessa va advertir que si la Generalitat incompleix l'ordre de trasllat provisional, podria ser acusada d'un delicte de desobediència.", "a3": "El govern d'Aragó demanarà aquest dimecres, a través dels seus serveis jurídics, a la jutgessa d'Osca que permeti l'entrada el pròxim dilluns de tècnics aragonesos al Museu de Lleida per tal de supervisar el trasllat dels 44 béns del Monestir de Sixena que es troben a l'equipament museístic lleidatà, tenint en compte que el 31 de juliol finalitza el termini establert per la jutgessa d'Osca perquè es faci efectiu el lliurament de les peces. \nLa consellera aragonesa d'Educació, Cultura i Esports, Mayte Pérez, ha afirmat que aquesta petició \"és un pas més per evitar que el Govern torni a riure's no només de la Justícia, sinó de tot Aragó\", en el cas que finalment la Generalitat no acabi efectuant el lliurament de les 44 peces com a molt tard el 31 de juliol.\nA l'espera de la notificació que li faci arribar el Govern durant aquest dimarts, l'executiu aragonès ha anunciat que els seus serveis jurídics sol·licitaran aquest dimecres a la jutgessa d'Osca que permeti l'entrada d'una tècnica aragonesa, acompanyada per la policia, el pròxim dilluns al Museu de Lleida per tal de supervisar el trasllat de les 44 peces de Sixena que es troben al museu lleidatà. \nPérez ha dit que s'esperarà fins a aquesta nit per si arriba algun tipus de comunicació des del Govern i ha qualificat aquesta situació de \"deja vu o de dia de la marmota\", tot recordant que l'estiu passat la Generalitat ja va incomplir els terminis del pla de trasllat de les 51 peces de Sixena que es trobaven al MNAC." }, "extreme": { "a1": "La Generalitat podria ser acusada per desobediència de les pedicions de transport de 44 béns del govern d'Aragó.", "a2": "Aragó tem que la Generalitat torni a incomplir el termini establert per retornar les 44 peces restants de Sixena.", "a3": "Aragó demanarà l'entrada de tècnics aragonesos al Museu de Lleida per supervisar el trasllat dels béns del Monestir de Sixena." } }
511
Naixeran més nenes per la pandèmia? Hi ha motius per a pensar que sí
Hi ha estudis que diuen que després de situacions adverses neixen més nenes, i així ha succeït en diversos moments de la història
L’estrès psicològic és, sense cap mena de dubte, un dels principals problemes d’aquest darrer segle. Malgrat això i les nefastes conseqüències que pot tenir per a la salut, la seva funció final és salvar-nos la vida com a espècie. Així ho avalen els resultats publicats fa poc a la revista Journal of Developmental Origins of Health and Disease, que expliquen que les dones que donen a llum una nena presenten nivells més alts de cortisol, l’hormona de l’estrès, en el moment de la concepció. Concretament, presenten el doble de cortisol, en el cas de ser una nena. En situacions adverses, la naturalesa té els seus mecanismes. En primer lloc, és important destacar que les hormones sexuals es poden veure modificades en situacions d‘estrès alt. Un exemple d’això és la reducció de la testosterona en homes amb alts nivells d’estrès, com s’ha vist en soldats en guerra o en estudiants universitaris després d’haver fet una tasca estressant. És més, en esportistes que se sotmeten a l’estrès físic no tan sols s’ha trobat una disminució de la testosterona sinó també una menor mobilitat dels espermatozoides. En el cas de les dones, la percepció d’estrès psicològic es relaciona amb una disminució d’estrògens i de progesterona, l’hormona responsable de madurar les parets de l’úter perquè s’hi implanti l’òvul. Simultàniament, amb l’estrès s’enfila la prolactina, que també es relaciona amb la inhibició de l’ovulació. Estudis fets en camps de concentració nazis van mostrar que el 54% de les dones havien deixat de menstruar el primer mes, moment en què encara tenien el greix corporal necessari. Aquesta modulació hormonal per estrès es relaciona també amb el fet que la dona es trobi menys receptiva i proactiva sexualment. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), en l’espècie humana, la relació entre homes i dones en el moment del naixement s’inclina a favor del sexe masculí amb una proporció, aproximadament, de 105 o 106 naixements d’homes per cada 100 de dones. Tanmateix, això pot canviar en unes certes condicions. S’ha estudiat que després de situacions adverses neixen més nenes. Ha passat en diversos moments de la història. Va passar als Estats Units els mesos posteriors a l’assassinat del president J. F. Kennedy i després dels atemptats de l’11-S. També va succeir a Anglaterra després de la mort de la princesa Diana. Hi ha dos tipus d’hipòtesis que intenten d’explicar aquest fenomen. Uns se centren en el comportament dels espermatozoides portadors dels cromosomes X i Y, que defineixen el sexe del nadó. Defensen que els espermatozoides portadors del cromosoma X, que quan s’uneixin a un òvul formaran una nena, són més resistents travessant un moc cervical amb pH més àcid i més hostil. Té sentit, tenint en compte que el pH és més àcid quan disminueixen els estrògens a conseqüència de l’estrès. D’aquesta manera, davant l’adversitat, els espermatozoides portadors del cromosoma Y, que quan s’uneixin a un òvul formaran un nen, sembla que tenen menys possibilitats d’arribar a aquest òvul. D’altra banda, hi ha força demostracions científiques sobre el paper de l’estrès en els avortaments espontanis. De fet, diferents estudis han mostrat un increment del nombre d’avortaments després d’episodis dramàtics, com poden ser els atacs de l’11-S o el terratrèmol de l’est del Japó del 2011. Diversos autors han arribat a la conclusió que aquests avortaments espontanis passen més sovint en fetus masculins. El més probable és que el fet que hi hagi més naixement de nenes en situacions estressants sigui per una conjunció d’aquests dos fenòmens. No és tan sols que els espermatozoides portadors del cromosoma X siguin més resistents travessant el moc cervical. A més, en circumstàncies adverses, una vegada fecundat l’òvul, és més probable que el fetus XX sobrevisqui a un avortament espontani. Haver demostrat en els nostres experiments que les dones que tenen nenes mostren gairebé el doble de concentració de cortisol en el pèl abans, durant i després de la concepció ens planteja noves qüestions. Serà aquesta resposta a l’estrès davant l’adversitat una resposta adaptativa amb la qual la naturalesa s’assegura la supervivència de l’espècie? I després d’aquesta devastadora pandèmia per la covid-19, naixeran més nenes? Aquest article es va publicar originalment a The Conversation.
[ "societat" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "Estudis confirmen que les situacions d'estrès augmenten les possibilitats de concebre una nena. Això és perquè l'alt nivell d'estrès modifica les hormones sexuals. Després de la mort de Kennedy, la princesa Diana o l'11-S es van concebre més nenes, i per això s'espera el mateix d'aquesta pandèmia, degut a l'alt nivell de cortisol que aquestes situacions provoquen.", "a2": "La funció de l'estrès és salvar l'espècie. Segons un estudi, les dones que donen a llum una nena tenien nivells més alts de l'hormona de l'estrès en la concepció. També s'ha demostrat que després d'esdeveniments traumàtics neixen més nenes. L'explicació és que els espermatozoides portadors del cromosoma X són més resistents a causa de l'estrès que els portadors de l'Y.", "a3": "Hi ha estudis que avalen que a les situacions d’estrès es més probable que neixin nenes que nens. Aquest fenomen està relacionat amb factors hormonals i ja s'ha observat al llarg de la historia (després de la mort de Lady Di o l'atemptat de l'11-S). Per això, queda ara el dubte si naixeran més nenes a causa de la pandèmia." }, "extractive": { "a1": "Així ho avalen els resultats publicats fa poc a la revista Journal of Developmental Origins of Health and Disease, que expliquen que les dones que donen a llum una nena presenten nivells més alts de cortisol, l’hormona de l’estrès, en el moment de la concepció.\nEn primer lloc, és important destacar que les hormones sexuals es poden veure modificades en situacions d‘estrès alt. \nDefensen que els espermatozoides portadors del cromosoma X, que quan s’uneixin a un òvul formaran una nena, són més resistents travessant un moc cervical amb pH més àcid i més hostil.\nDiversos autors han arribat a la conclusió que aquests avortaments espontanis passen més sovint en fetus masculins. El més probable és que el fet que hi hagi més naixement de nenes en situacions estressants sigui per una conjunció d’aquests dos fenòmens. No és tan sols que els espermatozoides portadors del cromosoma X siguin més resistents travessant el moc cervical. ", "a2": "En primer lloc, és important destacar que les hormones sexuals es poden veure modificades en situacions d‘estrès alt.\nS’ha estudiat que després de situacions adverses neixen més nenes. \nDefensen que els espermatozoides portadors del cromosoma X, que quan s’uneixin a un òvul formaran una nena, són més resistents travessant un moc cervical amb pH més àcid i més hostil. \nDiversos autors han arribat a la conclusió que aquests avortaments espontanis passen més sovint en fetus masculins.", "a3": "Així ho avalen els resultats publicats fa poc a la revista Journal of Developmental Origins of Health and Disease, que expliquen que les dones que donen a llum una nena presenten nivells més alts de cortisol, l’hormona de l’estrès, en el moment de la concepció.\nEn primer lloc, és important destacar que les hormones sexuals es poden veure modificades en situacions d‘estrès alt. \nS’ha estudiat que després de situacions adverses neixen més nenes. \nI després d’aquesta devastadora pandèmia per la covid-19, naixeran més nenes? " }, "extreme": { "a1": "Estudis confirmen que després de situacions d'estrès és més probable concebre nenes a causa del nivell de cortisol del cos.", "a2": "Alguns estudis demostren que després de situacions adverses neixen més nenes arran de la modulació hormonal d'homes i dones.", "a3": "Hi ha estudis avalen que és probable que neixin més nenes que nens per la pandèmia." } }
1,291
David Fernàndez: «Manuel Bustos era un megalòman»
Sara González, periodista de NacióDigital, presenta l'obra sobre el cas Mercuri a Sabadell | "Quan un dia se sàpiga tota la veritat, algú haurà de demanar perdó", assegura | Entre els assistents hi han figurat regidors actuals i de mandats anteriors a l’Ajuntament, així com l’exdiputat de la CUP
“En aquest llibre hi ha coses sublims i terribles”. L’acte s’ha dut a terme al Casal Pere Quart de Sabadell i ha aplegat un centenar de persones, entre elles regidors actuals de l’Ajuntament com Miquel Soler (Guanyem Sabadell), Montse Chacón (ERC) o Toni Font (CiU), així com de mandats anteriors, com Carme Garcia (ICV), Isidre Soler (Entesa per Sabadell) o Antonio Vega (PP). L’exposició de David Fernàndez ha servit per exemplificar l’onada de casos de corrupció que viu l’estat espanyol a partir del cas concret de Sabadell, un univers que girava entorn a la figura de l’exalcalde Manuel Bustos, a qui li va petar el seu projecte personal a les mans el 27 de novembre de 2012, quan va esclatar el Cas Mercuri. “Era un sistema binari, o amb mi o contra mi, Bustos era un megalòman que volia dur una elefanta del Zoo de Barcelona o fer un projecte aeronàutic a Sabadell”, ha destacat l’exdiputat. De fet, segons Fernàndez, es donen tres realitats, la jurídica, la política i l’ètica, que van permetre que Bustos guanyés el pes que va assolir, tant dins del PSC com del PSOE, i amb influència a la resta de formacions del ple de Sabadell. “La resolució política posa negre sobre blanc, que l’estil Bustos es basava en una xarxa clientelar, un ecostsitema a partir d’una xarxa de favors, un mode de governança”, apunta. El problema de tot plegat, afegeix, és que “a Bustos el votava la gent, i és la primera contradicció del sistema polític”. En aquest sentit, també ha recordat que els casos de corrupció no passen la factura que es pressuposa a les formacions, donat que es calcula que el càstig electoral es reflecteix només entre un 4 i un 15%. Sabadell de cap per avall Sara González ha volgut amb el llibre resumir les vivències, patiments, la por o el desconcert que moltes persones han viscut a la ciutat en primera persona, donant veu per igual a part dels que formen part de la llarga llista d’investigats inclosos en el sumari del cas, entre elles el mateix Manuel Bustos o el seu germà Paco. “Bustos no volia parlar amb mi, i li agraeixo que al final ho hagi fet, des de la discrepància però des d’un clima de respecte i cordialitat”, assegura l’autora. De la mateixa manera, ha conversat amb altres persones, com l’exregidora Carme Garcia, l’empresari que va denunciar el cas, Nicolás Giner, o Paco González, empresari de la Zona Hermètica. També s’inclou en el llibre el testimoni de Jordi Soriano, exregidor del PP a Sabadell i que actuaria de mitjancer entre empresaris i Bustos, l’advocat de la Plataforma Sabadell Lliure de Corrupció Raul Garcia Barroso o l’exalcalde de Terrassa i primer secretari del PSC quan va esclatar el cas, Pere Navarro, que també figura com investigat per una conversa que va mantenir amb el seu homòleg a Sabadell. “Per molts ha estat incòmode parlar, però crec que he sabut escoltar-los, que he sabut recollir la seva versió dels fets, no és el meu objectiu jutjar ningú amb aquest llibre, només explicar com la corrupció i les maneres de governar afecten les persones”, explica González. I ha afegit: "Quan un dia se sàpiga tota la veritat, algú haurà de demanar perdó". La ciutat dempeus Els relats de Fernàndez i González han animat part dels assistents a relatar la seva vivència en primera persona. És el cas d l’exregidor de l’Entesa per Sabadell Isidre Soler, que ha destacat la força que el partit va fer per posar noms i cognoms a unes pràctiques que denunciaven des de feia anys. Pel seu cantó, el socialista Juanma Jaime ha parlat de la influència que tenia Bustos: “Era la punta de l’iceberg, hi ha altres Bustos, cacics locals”, ha apuntat. També ha afegit la seva visió l’exregidora Carme Garcia (ICV), actual directora general de Relacions Institucionals de la Generalitat, que ha recordat que va liderar la formació verda després d’arribar al compromís amb la direcció que mai, sota cap concepte, es pactaria per governar amb Bustos. El regidor de CiU, Toni Font, també ha posat de relleu la influència que exercia no només al PSC, també sobre altres forces: “El bustisme era capaç d’arrelar dins d’altres partits polítics, i la llista de 2007 de CiU va ser fruit d’una batalla campal dintre del partit perquè molts volíem fer net”, ha relatat. El debat generat és una mostra de les passions que aixeca el que s’ha viscut en els darrers anys al voltant de l’exalcalde, i que queda reflectit en un llibre que inicialment González havia d’escriure colze a colze amb el periodista sabadellenc Xavier Vinader. La seva mort va truncar el projecte comú, però va deixar la llavor que avui dóna els seus fruits. “En Vinader estaria encantat de ser aquí, estaria encantat del llibre i de la trajectòria de la Sara”, ha sentenciat Fernàndez.
[ "cas mercuri" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "El llibre Cas Mercuri: la galàxia de Bustos denuncia la quantitat de casos de corrupció d'Espanya, en concret el cas de l'exalcalde de Sabadell, Manuel Bustos. En aquest llibre s'ha volgut reflectir les vivències a Sabadell amb l'exalcalde donant veu a investigats, al mateix Bustos o fins i tot Nicolás Giner, que va denunciar el cas.", "a2": "David Fernàndez ha fet una exposició sobre el llibre de Sara González, que recull diversos testimonis del cas Mercuri. L'acte ha servit per parlar de la corrupció que es viu a l'Estat espanyol. En finalitzar, els polítics del públic que han viscut de prop el mandat de Manuel Bustos i les seves conseqüències han intervingut per donar el seu parer.", "a3": "Sara González explica al seu llibre la corrupció viscuda a Sabadell en el cas Mercuri amb l'exalcalde Manuel Bustos. Al llibre han participat moltes persones que s'hi van veure involucrades o que van patir la corrupció, així com alguns dels implicats, fins i tot el propi Bustos finalment ha parlat amb l'autora del llibre." }, "extractive": { "a1": "L’exposició de David Fernàndez ha servit per exemplificar l’onada de casos de corrupció que viu l’Estat espanyol a partir del cas concret de Sabadell, un univers que girava entorn a la figura de l’exalcalde Manuel Bustos, a qui li va petar el seu projecte personal a les mans el 27 de novembre de 2012, quan va esclatar el Cas Mercuri.\nDe fet, segons Fernàndez, es donen tres realitats, la jurídica, la política i l’ètica, que van permetre que Bustos guanyés el pes que va assolir, tant dins del PSC com del PSOE, i amb influència a la resta de formacions del ple de Sabadell.\nSara González ha volgut amb el llibre resumir les vivències, patiments, la por o el desconcert que moltes persones han viscut a la ciutat en primera persona, donant veu per igual a part dels que formen part de la llarga llista d’investigats inclosos en el sumari del cas, entre elles el mateix Manuel Bustos o el seu germà Paco.\nTambé s’inclou en el llibre el testimoni de Jordi Soriano, exregidor del PP a Sabadell i que actuaria de mitjancer entre empresaris i Bustos, l’advocat de la Plataforma Sabadell Lliure de Corrupció Raul Garcia Barroso o l’exalcalde de Terrassa i primer secretari del PSC quan va esclatar el cas, Pere Navarro, que també figura com a investigat per una conversa que va mantenir amb el seu homòleg a Sabadell.", "a2": "L’exposició de David Fernàndez ha servit per exemplificar l’onada de casos de corrupció que viu l’estat espanyol a partir del cas concret de Sabadell, un univers que girava entorn a la figura de l’exalcalde Manuel Bustos, a qui li va petar el seu projecte personal a les mans el 27 de novembre de 2012, quan va esclatar el Cas Mercuri.\nDe fet, segons Fernández, es donen tres realitats, la jurídica, la política i l’ètica, que van permetre que Bustos guanyés el pes que va assolir, tant dins del PSC com del PSOE, i amb influència a la resta de formacions del ple de Sabadell.\nSara González amb el llibre ha volgut resumir les vivències, els patiments, la por o el desconcert que moltes persones han viscut a la ciutat en primera persona, donant veu per igual a part dels que formen part de la llarga llista d’investigats inclosos en el sumari del cas, entre elles el mateix Manuel Bustos o el seu germà Paco.\n“Per a molts ha estat incòmode parlar, però crec que he sabut escoltar-los, que he sabut recollir la seva versió dels fets, no és el meu objectiu jutjar ningú amb aquest llibre, només explicar com la corrupció i les maneres de governar afecten les persones”, explica González. ", "a3": " L’exposició de David Fernández ha servit per exemplificar l’onada de casos de corrupció que viu l’Estat espanyol a partir del cas concret de Sabadell, un univers que girava entorn a la figura de l’exalcalde Manuel Bustos, a qui li va petar el seu projecte personal a les mans el 27 de novembre de 2012, quan va esclatar el Cas Mercuri. \nDe fet, segons Fernández, es donen tres realitats, la jurídica, la política i l’ètica, que van permetre que Bustos guanyés el pes que va assolir, tant dins del PSC com del PSOE, i amb influència a la resta de formacions del ple de Sabadell. \nSara González amb el llibre ha volgut resumir les vivències, els patiments, la por o el desconcert que moltes persones han viscut a la ciutat en primera persona, donant veu per igual a part dels que formen part de la llarga llista d’investigats inclosos en el sumari del cas, entre elles el mateix Manuel Bustos o el seu germà Paco.\nEl debat generat és una mostra de les passions que aixeca el que s’ha viscut en els darrers anys al voltant de l’exalcalde, i que queda reflectit en un llibre que inicialment González havia d’escriure colze a colze amb el periodista sabadellenc Xavier Vinader. " }, "extreme": { "a1": "Es denuncia la corrupció al llibre \"Cas Mercuri: la galàxia Bustos\", centrant-se en concret en les vivències amb l'exalcalde Bustos.", "a2": "David Fernàndez presenta el llibre de la periodista Sara González que parla sobre Manuel Bustos i el cas Mercuri.", "a3": "El cas Mercuri queda exposat en un llibre de la mà de la periodista Sara González." } }
1,708
La CUP registrarà la llei de transitorietat en solitari si JxSí no la vol aprovar abans de l'1-O
El diputat Benet Salellas, en una entrevista a Europa Press, assegura que el Govern els ha comunicat que té un cens per poder fer el referèndum
La CUP ha defensat que la llei de transitorietat jurídica que impulsa amb Junts pel Sí s'ha d'aprovar abans del referèndum de l'1-O i ha assegurat que, si el grup majoritari de la cambra no vol aprovar-la abans de la consulta vinculant, estan disposats a tramitar-la en solitari al Parlament. "Si hi ha dificultats per entrar-la a registre o fer una tramitació conjunta, estem disposats a fer una entrada a registre d'aquesta llei ", ha explicat el diputat anticapitalista Benet Salellas en una entrevista d'Europa Press. Aquest escenari es planteja perquè dins de Junts hi ha disparitat de criteris sobre què fer amb aquesta llei: alguns són partidaris d'aprovar-la abans de l'1-O, mentre que altres sostenen que només pot aprovar-se si guanya el sí en el referèndum. La norma s'havia de presentar abans d'acabar el juliol, però la pressió del PDECat va obligar a ajornar-la fins a finals d'agost o principis de setembre. Salellas assenyala que és "un debat que té internament Junts pel Sí" i que són ells els qui han de resoldre aquesta qüestió. Adverteix, això sí, que la CUP està disposada a tramitar-la si l'altre grup independentista de la cambra no arriba a un consens intern. La llei de transitorietat jurídica és la que dissenya la transició de Catalunya de l'ordenament jurídic actual a un català, i la CUP considera que s'ha d'aprovar abans del referèndum perquè els catalans coneguin les conseqüències de la victòria del sí i perquè quedi clar que aquest referèndum "no pot ser un altre 9-N". "Per a nosaltres i per a una part important de l'independentisme, la llei de transitorietat ha d'estar aprovada abans l'1 d'octubre perquè aquesta norma és el que fa vinculant el referèndum", afegeix el diputat. La CUP tem, per una banda, que si no s'aprova la llei abans del referèndum, una eventual victòria del sí obri el debat de "quines són les conseqüències del referèndum", mentre que amb la llei aprovada les conseqüències serien evidents: la independència. Salellas insisteix que aprovar la llei de transitorietat és el que fa vinculant el referèndum, perquè deixa clares les conseqüències de la victoria del sí De l'altra, sostenen que aprovar la llei abans de l'1-O "és una interpel·lació clara al conjunt del país, de deixar clar què passa si votes sí i què passa si votes no; si no vols que això tiri endavant, vota no". "Aquesta llei és un instrument de determinació política, és un instrument de claredat democràtica i és un instrument que ens dóna seguretat al conjunt de l'independentisme d'saber què passarà l'endemà de l'1 d'octubre", ha defensat el diputat anticapitalista. Sense coneixement de les urnes Preguntat per si el Govern té les urnes per fer aquest referèndum, Salellas ha explicat que a la CUP no li han comunicat res al respecte, però considera que hauria de tenir-les perquè l'Estat cada vegada posarà més impediments contra l'1-O. "Hi haurà una certa acceleració del context, de la conjuntura política i, per tant, tot el que no s'hagi fet ja que cada vegada serà més difícil fer-ho", ha tancat el diputat, que també ha dit que la CUP està convençuda que la Generalitat avança en els preparatius d'aquesta votació. Cens Entre els preparatius que ha de realitzar el Govern hi figura l'elaboració d'un cens, i Salellas exposa: "Ens han dit que tenen un cens i també ens han dit d'on surt, el que passa és que no ho faré públic. És dramàtic, però és així", resol. Salellas reivindica que la CUP ha fiscalitzat el Govern pel que fa a la celebració d'aquest referèndum preguntant, controlant i supervisant la tasca de la Generalitat. Salellas insisteix que si haguessin vist que el Govern no avança en la preparació de l'1-O, haurien fet caure l'executiu "Si haguéssim vist que el referèndum no avançava en la bona direcció, nosaltres teníem l'obligació de denunciar-ho i de fer caure aquest executiu. No ho hem fet perquè el Govern ens ha donat unes informacions que s'està desplegant", conclou. Admet que el secret que manté la CUP sobre aquest tema "ni és sa, ni és democràtic, ni entra en una lògica política normal", però defensa que és imprescindible pel rebuig frontal de l'Estat a la consulta i les investigacions que hi ha en marxa. Mossos d'Esquadra Sobre el paper dels Mossos d'Esquadra l'1 d'octubre, Salellas confia que vetllaran per la seguretat de la jornada electoral i res més: "Em costa molt imaginar qualsevol cos públic fent un exercici tan antidemocràtic com seria la retirada d'urnes, el precinte de col·legis, etcètera". Tampoc considera que un jutge pugui frenar la celebració de la consulta, ja que no s'imagina "que una persona o un tribunal sigui un jutge o 12 o 16 puguin aniquilar el treball institucional d'un Parlament o un Govern al voltant del qual hi ha una majoria social tan àmplia".
[ "procés català" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "Hi ha una disparitat interna a JxSí a l'hora d'aprovar la llei de transitorietat jurídica abans o després de l'1-O. La CUP defensa que s'aprovi abans perquè els votants sàpiguen per endavant quines seran les conseqüències del resultat del referèndum. També es confirma que tenen urnes i un cens, a més d'esperança que res no freni el procés.", "a2": "La CUP defensa que la llei de transitorietat s'ha d'aprovar abans de l'1-O perquè fa vinculant el referèndum i, si cal, la tramitaran al Parlament sense JxSí. Tanmateix, a JxSí hi ha qui pensa que s'ha d'aprovar un cop hagi guanyat el sí, ja que saber-ne les conseqüències seria deixar molt clar a qui ha de votar que no.", "a3": "La llei de transitorietat jurídica dissenya la transició de l'ordenament jurídic de Catalunya una vegada hagi estat aprovada la independència al referèndum. Aquesta llei és clau, afirma la CUP, perquè la població conegui les conseqüències del sí al referèndum i estan disposats a registrar-la en solitari si cap partit més la vol aprovar abans de l'1-O." }, "extractive": { "a1": "La CUP ha defensat que la llei de transitorietat jurídica que impulsa amb Junts pel Sí s'ha d'aprovar abans del referèndum de l'1-O i ha assegurat que, si el grup majoritari de la cambra no vol aprovar-la abans de la consulta vinculant, estan disposats a tramitar-la en solitari al Parlament.\nLa llei de transitorietat jurídica és la que dissenya la transició de Catalunya de l'ordenament jurídic actual a un català, i la CUP considera que s'ha d'aprovar abans del referèndum perquè els catalans coneguin les conseqüències de la victòria del sí i perquè quedi clar que aquest referèndum \"no pot ser un altre 9-N\".\nSalellas insisteix que aprovar la llei de transitorietat és el que fa vinculant el referèndum, perquè deixa clares les conseqüències de la victoria del sí.\n\"Hi haurà una certa acceleració del context, de la conjuntura política i, per tant, tot el que no s'hagi fet, ja que cada vegada serà més difícil fer-ho\", ha tancat el diputat, que també ha dit que la CUP està convençuda que la Generalitat avança en els preparatius d'aquesta votació.", "a2": "La CUP ha defensat que la llei de transitorietat jurídica que impulsa amb Junts pel Sí s'ha d'aprovar abans del referèndum de l'1-O i ha assegurat que, si el grup majoritari de la cambra no vol aprovar-la abans de la consulta vinculant, estan disposats a tramitar-la en solitari al Parlament.\nLa llei de transitorietat jurídica és la que dissenya la transició de Catalunya de l'ordenament jurídic actual a un català, i la CUP considera que s'ha d'aprovar abans del referèndum perquè els catalans coneguin les conseqüències de la victòria del sí i perquè quedi clar que aquest referèndum \"no pot ser un altre 9-N\".\nLa CUP tem, per una banda, que si no s'aprova la llei abans del referèndum, una eventual victòria del sí obri el debat de \"quines són les conseqüències del referèndum\", mentre que amb la llei aprovada les conseqüències serien evidents: la independència. \nDe l'altra, sostenen que aprovar la llei abans de l'1-O \"és una interpel·lació clara al conjunt del país, de deixar clar què passa si votes sí i què passa si votes no; si no vols que això tiri endavant, vota no\".", "a3": "La CUP ha defensat que la llei de transitorietat jurídica que impulsa amb Junts pel Sí s'ha d'aprovar abans del referèndum de l'1-O i ha assegurat que, si el grup majoritari de la cambra no vol aprovar-la abans de la consulta vinculant, estan disposats a tramitar-la en solitari al Parlament.\n\"Si hi ha dificultats per entrar-la a registre o fer una tramitació conjunta, estem disposats a fer una entrada a registre d'aquesta llei \", ha explicat el diputat anticapitalista Benet Salellas en una entrevista d'Europa Press. \nLa llei de transitorietat jurídica és la que dissenya la transició de Catalunya de l'ordenament jurídic actual a un català, i la CUP considera que s'ha d'aprovar abans del referèndum perquè els catalans coneguin les conseqüències de la victòria del sí i perquè quedi clar que aquest referèndum \"no pot ser un altre 9-N\".\nLa CUP tem, d'una banda, que si no s'aprova la llei abans del referèndum, una eventual victòria del sí obri el debat de \"quines són les conseqüències del referèndum\", mentre que amb la llei aprovada les conseqüències serien evidents: la independència." }, "extreme": { "a1": "Disparitat interna a Junts pel Sí sobre si aprovar la llei de transitorietat jurídica abans o després de l'1-O.", "a2": "La CUP tramitarà el registre de la llei de transitorietat abans del referèndum sense JxSí, si és necessari.", "a3": "La CUP confirma la seva voluntat de registrar la llei de transitorietat en solitari perquè estigui aprovada abans de l'1-O." } }
1,356
Un estudi de la URV apunta que si no es controla la Covid-19 es pot allargar la crisi fins el 2024
L'informe de conjuntura econòmica de la URV preveu una situació "conflictiva" i incerta a mitjà termini
L'informe sobre conjuntura econòmica del segon trimestre del 2020 a la demarcació de les Terres de l'Ebre i Camp de Tarragona elaborat per la Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial de la Universitat Rovira i Virgili (URV) preveu un escenari incert i una situació "conflictiva" de l'economia tarragonina a mitjà termini. Segons els autors de l'estudi, si no hi ha un control del coronavirus en els propers mesos i al 2021 s'allarga la tendència a la baixa del 2020, la recuperació econòmica pot endarrerir-se fins el 2024. La caiguda més pronunciada de l'atur a les comarques ebrenques i tarragonines respecte la resta de Catalunya, causada per una estructura del mercat laboral menys consolidada, farà que la recuperació sigui més complicada. L'informe l'ha presentat Joaquim Margalef, economista de la càtedra i autor de l'estudi, que ha afirmat que "la situació no és bona". "Mai s'havia vist una caiguda del PIB d'aquestes característiques en dos o tres mesos", ha assenyalat, en referència a la davallada d'un 15,6% intertrimestral a Catalunya. I ha alertat: "Si hi ha un rebrot fort el 2021, la caiguda s'allargarà fins el 2024". Pel que fa a la capacitat productiva, "un concepte que no és el PIB, però s'hi assembla", el descens a la demarcació ha estat d'un 23,89% el segon trimestre. Per àrees, cau més el Camp de Tarragona (-24,31%) que les Terres de l'Ebre (-21,91%). Tot i això, per comarques, el Tarragonès ha aguantat millor per la gran indústria, que ha mantingut l'activitat. Però en altres àrees amb una indústria menys potent, com a l'Alt Camp (-28,82%) o la Conca de Barberà (-33,02%), el descens ha estat més marcat. També ha patit especialment el Baix Penedès (-34,30%), per reducció en els serveis. A l'Ebre, el Baix Ebre és la comarca més castigada (-22,38%), mentre que a la Terra Alta i a la Ribera d'Ebre l'activitat primària i les centrals elèctriques han permès parar millor el cop, amb una reducció d'un 14%. Forta caiguda de l'atur L'economista ha exposat que en el segon trimestre d'enguany, l'atur registrat a la demarcació ha crescut un 42,15% respecte el mateix període del 2019. En concret, al Camp de Tarragona ha estat un 44,96%, mentre que a les Terres de l'Ebre ha estat un 31,48%. En la seva opinió, la diferència s'explica per l'impacte que té el sector primari a les comarques ebrenques, que ha donat una certa estabilitat laboral, mentre que a la Costa Daurada el cop que s'ha endut el turisme ha fet que molta gent hagi entrat a l'atur. La crisi al sector turístic també ha fet que moltes persones no hagin tingut dret a un ERTO, ja que en ser fixos discontinus no van ser contractats a l'inici de la temporada, fet que ha repercutit en una taxa d'atur superior. A Catalunya, el creixement de l'atur entre març i juny va ser del 35,76%. La crisi econòmica derivada de la covid-19 també ha repercutit en la contractació laboral, que en el primer semestre ha caigut un 37,59% a la demarcació respecte el mateix període de l'any passat. Les comarques més afectades han estat el Tarragonès, el Baix Camp i la Conca de Barberà. Paral·lelament, prop de 55.000 persones s'han vist afectades per un ERTO. Amb tot, Margalef ha avisat que "al juny els ERO s'han disparat", ja que en moltes empreses els ERTO del mes de març han acabat desembocant en ERO uns mesos després. En relació als preus, l'IPC va baixar un 1,2% al juny pel descens del preu del petroli. Tot i això, hi ha sectors amb increments, com l'alimentació, begudes alcohòliques, vestit, calçat, comunicacions, ensenyament o restauració. Amb tot, els dipòsits bancaris s'han incrementat: "Hi ha hagut més estalvi per una certa por, però no hi ha expectatives d'inversió", ha assenyalat Margalef. En canvi, el crèdit hipotecari ha caigut "d'una manera impactant". "Des del febrer quasi que no s'han fet hipoteques. I les que s'han fet tenen una participació creditícia inferior a la mitjana catalana", ha concretat l'economista. Finalment, el comerç exterior tampoc s'ha escapat de la tendència general. Les exportacions i les importacions han caigut de l'ordre del 25% interanual. I també en aquesta variable, la demarcació ha patit més que la resta de Catalunya. Al maig les exportacions a la zona van caure un 24,93%, en relació interanual, mentre que les importacions van disminuir un 25,34%. Segons Margalef, el descens més rellevant a la zona ha estat en l'activitat exportadora dels productes industrials, tant energètics com químics.
[ "economia" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "Les dades econòmiques a Catalunya representen una baixada al PIB en els darrers tres mesos del 15,6%, a més d'un augment de l'atur respecte al 2019 i d'estalvi als bancs degut a la por de la gent. Totes aquestes dades, segons la URV, podrien significar que la recuperació econòmica s'allargués fins al 2024 en cas d'un fort rebrot.", "a2": "L'estudi de les terres tarragonines de la URV de 2020 mostra una situació preocupant: una caiguda del PIB, del crèdit hipotecari i del comerç exterior, un augment de l'atur i una disminució de la contractació i de la capacitat productiva. Assenyala que si no es controla el coronavirus i aquesta tendència segueix l'any vinent, la recuperació s'allargarà fins al 2024.", "a3": "Un informe sobre la situació econòmica a Tarragona preveu que si no s’aconsegueix superar la crisi de la covid prompte, l'economia d'aquestes terres podrà veure's afectada fins al 2024. S'indica que si no es controla la covid en els propers mesos, serà difícil aconseguir una recuperació econòmica estable. En l'informe s'analitzen aspectes com l'atur o les exportacions." }, "extractive": { "a1": "Segons els autors de l'estudi, si no hi ha un control del coronavirus en els propers mesos i l'any 2021 s'allarga la tendència a la baixa del 2020, la recuperació econòmica pot endarrerir-se fins al 2024. \nLa caiguda més pronunciada de l'atur a les comarques ebrenques i tarragonines respecte la resta de Catalunya, causada per una estructura del mercat laboral menys consolidada, farà que la recuperació sigui més complicada.\n\"Mai no s'havia vist una caiguda del PIB d'aquestes característiques en dos o tres mesos\", ha assenyalat, en referència a la davallada d'un 15,6% intertrimestral a Catalunya. I ha alertat: \"Si hi ha un rebrot fort el 2021, la caiguda s'allargarà fins al 2024\".\nAmb tot, els dipòsits bancaris s'han incrementat: \"Hi ha hagut més estalvi per una certa por, però no hi ha expectatives d'inversió\", ha assenyalat Margalef. En canvi, el crèdit hipotecari ha caigut \"d'una manera impactant\".", "a2": "L'informe sobre conjuntura econòmica del segon trimestre del 2020 a la demarcació de les Terres de l'Ebre i Camp de Tarragona elaborat per la Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial de la Universitat Rovira i Virgili (URV) preveu un escenari incert i una situació \"conflictiva\" de l'economia tarragonina a mitjà termini. \nSegons els autors de l'estudi, si no hi ha un control del coronavirus en els propers mesos i l'any 2021 s'allarga la tendència a la baixa del 2020, la recuperació econòmica pot endarrerir-se fins al 2024. \n\"Mai no s'havia vist una caiguda del PIB d'aquestes característiques en dos o tres mesos\", ha assenyalat, en referència a la davallada d'un 15,6% intertrimestral a Catalunya. \nA Catalunya, el creixement de l'atur entre març i juny va ser del 35,76%.", "a3": "Segons els autors de l'estudi, si no hi ha un control del coronavirus en els propers mesos i l'any 2021 s'allarga la tendència a la baixa del 2020, la recuperació econòmica pot endarrerir-se fins al 2024.\nA Catalunya, el creixement de l'atur entre març i juny va ser del 35,76%.\nLa crisi econòmica derivada de la covid-19 també ha repercutit en la contractació laboral, que en el primer semestre ha caigut un 37,59% a la demarcació respecte el mateix període de l'any passat.\nEl mes de maig, les exportacions a la zona van caure un 24,93%, en relació interanual, mentre que les importacions van disminuir un 25,34%." }, "extreme": { "a1": "Després de les desastroses dades econòmiques causades per la pandèmia, es tem no poder recuperar-se fins al 2024.", "a2": "L'informe de la URV avisa que si la covid-19 no es comença a controlar, la recuperació econòmica serà molt complicada.", "a3": "La situació econòmica a Tarragona podria empitjorar fins al 2024 si no es controla la crisi de la covid." } }
924
La Comissió dels Mercats i la Competència espanyola atura el pagament del crèdit per a indemnitzar l’ex-concessionària del projecte Castor
L'organisme regulador de la competència acaba aplicant la sentència del Tribunal Constitucional espanyol a la liquidació provisional del sistema gasista del 2017
La Comissió dels Mercats i la Competència espanyola (CNMC) ha paralitzat el pagament del crèdit de 1.350 milions d’euros que va servir per a indemnitzar l’empresa ex-concessionària del projecte Castor, Escal UGS, controlada pel grup ACS. La decisió és fruit de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol del desembre proppassat, que declarava inconstitucionals diversos articles –el 2.2 i del 4 al 6– del reial decret llei 13/2014 aprovat pel consell de ministres arran la renúncia al projecte de l’empresa. La CNMC ha fet pública aquesta decisió amb la publicació de la liquidació provisional del sistema gasista corresponent al mes de novembre passat. Així doncs, les entitats financeres amb les quals Enagás va subscriure el crèdit –Bankia, Caixabank i Banc de Santander– deixen de percebre els 6,7 milions d’euros mensuals a càrrec del sistema gasista durant l’exercici del 2017. També en aplicació de la sentència del TC, arran dels recursos que van presentar el govern, el parlament i el PSOE, la CNMC ha anunciat que el sistema deixarà de liquidar els 15,7 milions d’euros a Enagás corresponents al cost de manteniment de les instal·lacions hibernades del magatzem de gas submarí fracassat. ‘A conseqüència de l’anul·lació de l’article 5, es paralitzen els pagaments destinats a materialitzar el dret de cobrament –6,7 milions d’euros mensuals– contingut en aquest article i els seus titulars deixen de ser subjectes del sistema de liquidacions’, diu l’informe. Així doncs, la CNMC no únicament ha deixat d’incloure aquesta partida a la liquidació provisional del novembre, sinó que també ha restat els 67,21 milions d’euros pagats durant els deu primers mesos de l’exercici del 2017. Mentre la liquidació anual del sistema gasista no sigui definitiva, l’organisme pot restar els pagaments anteriors dintre del 2017 per complir a la sentència. Tanmateix, la mesura no afecta, d’entrada, el pagament de la primera anualitat del crèdit, el 2016, quan Bankia, Caixabank i Banc de Santander van començar a percebre 80,66 milions d’euros anuals per aquest concepte. En aquest cas, el govern espanyol hauria de reclamar-la directament a les entitats bancàries. El crèdit de 1.350 milions d’euros subscrit per Enagás per indemnitzar Escal UGS, amb un 4,3% d’interès i a tornar en trenta anys, implicava carregar sobre els consumidors una factura final de 2.420 milions d’euros –i que arriba a més de 3.300 milions si s’hi inclouen més pagaments i despeses ocasionats pel magatzem de gas submarí. A banda de paralitzar el pagament del crèdit, la CNMC també elimina del procediment de liquidació de l’exercici del 2017 el cost d’operació i manteniment reconegut amb càrrec de l’exercici gasista. És també una altra de les conseqüències de la sentència del TC, que anul·lava l’article 6 del reial decret, pel qual es reconeixia el pagament a Enagás, sense cap procediment públic de concurrència, la hibernació i manteniment les instal·lacions tot esperant una decisió definitiva del govern espanyol sobre el futur del magatzem de gas submarí. Són 15,7 milions d’euros anuals que s’han carregat anualment a la factura del gas del consumidor des del 2015. Una xifra, sorprenentment, equiparable al cost de mantenir en funcionament l’únic magatzem submarí actualment actiu a l’estat espanyol, el de Gaviota, amb un cost de 17,70 milions anual. Les mesures anunciades per la CNMC arriben el dia que el ministre d’Energia espanyol, Álvaro Nadal, ha d’explicar davant el congrés les mesures preses pel seu govern en relació amb la sentència d’inconstitucionalitat i el futur dels pagaments. De fet, molt pocs dies després d’haver-se fet pública la resolució del TC, el ministeri publicava al BOE l’ordre anual de retribucions previstes pel sistema gasista en la qual incloïa, novament, 96,38 milions d’euros per al pagament del crèdit de la indemnització i el manteniment de les instal·lacions del projecte Castor. Tot i que no va entrar a discutir el fons de l’assumpte, el TC va qüestionar obertament que el govern del PP escollís un reial decret llei per aprovar, l’octubre del 2014, la indemnització i el mecanisme per finançar-la. La sentència recordava que aquesta figura normativa, reservada per a situacions de necessitat urgent, permetia a l’executiu d’evitar el control parlamentari i ciutadà de la mesura aprovada.
[ "país", "país valencià" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "Després de la sentència del TC, la CNMC paralitza la indemnització d'Escal UGS. El TC declara inconstitucional la compensació de 1.350 milions d'euros i que durant 30 anys hagin de fer front els consumidors a la factura. El TC anuncia que el sistema tampoc no liquidarà els 15,7 milions d'euros que corresponen al manteniment de les instal·lacions del magatzem submarí.", "a2": "El 2014 es va aturar el projecte Castor i el govern va aprovar un crèdit de 1.350 milions d'euros per a indemnitzar l'empresa constructora. Aquest crèdit el pagarien els consumidors a les entitats financeres subscrites mitjançant les factures de gas. Ara, el TC ha declarat inconstitucionals els articles que es van aprovar i ha anul·lat el pagament del crèdit. ", "a3": "El Tribunal Constitucional declara inconstitucionals diversos articles del reial decret aprovat arran de la renúncia de l'empresa Escal UGS del projecte Castor i, per tant, paralitza els pagaments acordats de la indemnització, que suposen un crèdit de 1.350 milions d'euros. A més de paralitzar la indemnització, el TC també cancel·la el costos d'operació i manteniment." }, "extractive": { "a1": "També en aplicació de la sentència del TC, arran dels recursos que van presentar el govern, el parlament i el PSOE, la CNMC ha anunciat que el sistema deixarà de liquidar els 15,7 milions d’euros a Enagás corresponents al cost de manteniment de les instal·lacions hibernades del magatzem de gas submarí fracassat.\nA banda de paralitzar el pagament del crèdit, la CNMC també elimina del procediment de liquidació de l’exercici del 2017 el cost d’operació i manteniment reconegut amb càrrec de l’exercici gasista.\nÉs també una altra de les conseqüències de la sentència del TC, que anul·lava l’article 6 del reial decret, pel qual es reconeixia el pagament a Enagás, sense cap procediment públic de concurrència, la hibernació i manteniment les instal·lacions tot esperant una decisió definitiva del govern espanyol sobre el futur del magatzem de gas submarí.\nDe fet, molt pocs dies després d’haver-se fet pública la resolució del TC, el ministeri publicava al BOE l’ordre anual de retribucions previstes pel sistema gasista en la qual incloïa, novament, 96,38 milions d’euros per al pagament del crèdit de la indemnització i el manteniment de les instal·lacions del projecte Castor.", "a2": "La Comissió dels Mercats i la Competència espanyola (CNMC) ha paralitzat el pagament del crèdit de 1.350 milions d’euros que va servir per a indemnitzar l’empresa ex concessionària del projecte Castor, Escal UGS, controlada pel grup ACS.\nLa decisió és fruit de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol del desembre proppassat, que declarava inconstitucionals diversos articles –el 2.2 i del 4 al 6– del reial decret llei 13/2014 aprovat pel consell de ministres arran la renúncia al projecte de l’empresa.\nTambé en aplicació de la sentència del TC, arran dels recursos que van presentar el govern, el parlament i el PSOE, la CNMC ha anunciat que el sistema deixarà de liquidar els 15,7 milions d’euros a Enagás corresponents al cost de manteniment de les instal·lacions hibernades del magatzem de gas submarí fracassat.\nEl crèdit de 1.350 milions d’euros subscrit per Enagás per indemnitzar Escal UGS, amb un 4,3% d’interès i a tornar en trenta anys, implicava carregar sobre els consumidors una factura final de 2.420 milions d’euros –i que arriba a més de 3.300 milions si s’hi inclouen més pagaments i despeses ocasionats pel magatzem de gas submarí. ", "a3": "També en aplicació de la sentència del TC, arran dels recursos que van presentar el govern, el parlament i el PSOE, la CNMC ha anunciat que el sistema deixarà de liquidar els 15,7 milions d’euros a Enagás corresponents al cost de manteniment de les instal·lacions hibernades del magatzem de gas submarí fracassat.\nÉs també una altra de les conseqüències de la sentència del TC, que anul·lava l’article 6 del reial decret, pel qual es reconeixia el pagament a Enagás, sense cap procediment públic de concurrència, la hibernació i manteniment les instal·lacions tot esperant una decisió definitiva del govern espanyol sobre el futur del magatzem de gas submarí.\nA banda de paralitzar el pagament del crèdit, la CNMC també elimina del procediment de liquidació de l’exercici del 2017 el cost d’operació i manteniment reconegut amb càrrec de l’exercici gasista.\nDe fet, molt pocs dies després d’haver-se fet pública la resolució del TC, el ministeri publicava al BOE l’ordre anual de retribucions previstes pel sistema gasista en la qual incloïa, novament, 96,38 milions d’euros per al pagament del crèdit de la indemnització i el manteniment de les instal·lacions del projecte Castor." }, "extreme": { "a1": "La CNMC paralitza la indemnització d'Escal UGS després de que el Tribunal Constitucional sentenciés el cas com a inconstitucional.", "a2": "La sentència del Tribunal Constitucional espanyol paralitza el pagament del crèdit per indemnitzar a l'exconcessionària del projecte Castor.", "a3": "La CNMC atura els pagaments de la indemnització del projecte Castor arran de la sentència del Tribunal Constitucional." } }
2,387
IrsiCaixa defineix la primera seqüència consens del coronavirus per estudiar la immunitat amb el màxim detall
L'eina accelerarà la recerca a nivell internacional i permetrà que els resultats entre laboratoris siguin comparables
Investigadors d'IrsiCaixa han analitzat seqüències del genoma de 1.700 coronavirus SARS-CoV-2 que actualment circulen per tot el món i han definit la primera seqüència consens del virus. A partir d'aquesta seqüència, han pogut fer una llista d'entre 1.500 i 3.000 pèptids –petits fragments de proteïnes– que serveixen per estudiar amb el màxim grau de detall la resposta immunitària de les cèl·lules T i que podrien activar la immunitat a llarg termini contra el virus. L'ús d'aquesta eina per estudiar la immunitat accelerarà el procés d'investigació a nivell internacional i permetrà que els resultats entre diferents laboratoris siguin comparables i reproduïbles. L'emergència sanitària de la pandèmia ha abocat la comunitat científica a entendre la resposta immunitària contra el virus en temps rècord, però encara hi ha moltes incògnites per resoldre. L'estudi liderat per IrsiCaixa -Institut de Recerca de la Sida- , centre impulsat pel Departament de Salut i la Fundació La Caixa, i que ha rebut el suport de la campanya de mecenatge ¡#JoEmCorono', la farmacèutica Grifols i l'Institut de Salut Carlos III, descriu la primera seqüència genètica consens del SARS-CoV-2, una seqüència representativa del genoma complet de 1700 virus. Aquest article ha estat publicat en format Open Access a la revista 'Vaccines'. "Es tracta d'una eina clau per a l'anàlisi de la resposta immunitària que permetrà accelerar la recerca i el desenvolupament d'una vacuna, per això ho havíem de fer accessible a tothom", remarquen els líders de l'estudi, Christian Brander i Julia G. Prado, investigadors principals d'IrsiCaixa al grup d'Immunitat Cel·lular i Genètica de l'Hoste i al grup d'Evasió Immunitària i Vacunes, respectivament. El sistema immunitari és l'encarregat de protegir el nostre cos de patògens com els virus. Un dels mecanismes en detectar un virus és la resposta immunitària adquirida, que inclou els anticossos, encarregats de neutralitzar-lo, i les cèl·lules T, capaces d'identificar i destruir les cèl·lules del cos infectades pel virus. Aquesta acció de les cèl·lules T es coneix com a immunitat cel·lular, és persistent en el temps i serveix de 'memòria' en futures infeccions. "Detectar si s'ha desencadenat una resposta immunitària cel·lular és complicat, ja que cal conèixer quines parts del coronavirus activen les cèl·lules T", explica l'investigador associat a IrsiCaixa Alex Olvera, primer autor de l'article juntament amb l'investigador associat Marc Noguera-Julian. Fins ara, els estudis publicats s'han centrat o bé en algunes proteïnes virals o bé en seqüències úniques del virus. "No volíem obviar una part de la resposta immunitària que sembla ser clau en la generació de la memòria immunològica enfront de virus. És per això que hem dissenyat aquesta eina, un llistat de molècules que permet tenir en compte el genoma complet de virus i la seva capacitat de variació", afegeix Noguera-Julian. Milers de pèptids per estudiar la immunitat cel·lular Els investigadors han comparat les seqüències completes de 1.700 genomes de SARS-CoV-2 circulants per tot el món i disponibles a plataformes online públiques. Mitjançant l'anàlisi de totes aquestes dades han pogut definir una seqüència genètica representativa del virus, així com obtenir un llistat de tots els possibles fragments de proteïnes que pot produir el virus. "Hem vist que el SARS-CoV-2 no muta molt i no és un virus amb molta variabilitat genètica, a diferència per exemple del VIH, però cal tenir en compte quines són les possibles variants per poder estudiar la resposta immunitària que es generarà davant de cada un dels virus i no perdre'n cap detall", remarca Olvera. A més, han detectat que alguns dels pèptids estan molt conservats entre diversos virus de la família coronavirus. "Això pot ser clau per generar una reacció creuada, és a dir, una resposta immunitària capaç de protegir tant del virus del refredat comú com del SARS-CoV-2", apunta Noguera-Julian. Una eina per accelerar la recerca Aquesta eina permet als investigadors d'IrsiCaixa estudiar la immunitat cel·lular contra el SARSCoV-2. "Volem entendre quina resposta immunitària hi ha darrere dels individus que no generen anticossos contra el virus i passen la infecció per SARS-CoV-2 amb poca simptomatologia clínica i quins pèptids són capaços d'induir aquesta resposta", destaca G. Prado. "L'ús generalitzat d'aquesta seqüència consens en la recerca del sistema immunitari contra el SARSCoV-2 assegurarà la comparabilitat i reproductibilitat dels resultats entre laboratoris i això accelerarà molt el procés d'investigació", rebla Brander.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "Els investigadors d'IrisCaixa aconsegueixen, mitjançant una anàlisi, definir la primera seqüència genètica del virus SARS-CoV-2. Això implica un gran avenç en la lluita i investigació contra el virus, ja que aquesta eina permet examinar la resposta immunitària de les cèl·lules i, per tant, aportar-nos immunitat a llarg termini. També permetrà l'estudi dels casos asimptomàtics o sense anticossos.", "a2": "Els investigadors d'IrsiCaixa han definit la primera seqüència genètica consens del SARS-CoV-2 i, a partir d'aquesta seqüència, han creat una llista d'entre 1.500 i 3.000 pèptids per poder estudiar la immunitat cel·lular. Això accelerarà el procés d'investigació perquè facilitarà la compatibilitat i la reproductibilitat dels resultats dels laboratoris arreu del món. ", "a3": "Establir la primera seqüència consens del virus SARS-CoV-2 permetrà accelerar el procés d'investigació i la col·laboració a nivell internacional. Aquesta seqüència s'ha definit a l'IrisCaixa, on s'han analitzat seqüències del genoma de 1.700 coronavirus. Aquesta eina que s'ha desenvolupat permetrà tenir en compte el genoma complet del virus i les seves variants." }, "extractive": { "a1": "A partir d'aquesta seqüència, han pogut fer una llista d'entre 1.500 i 3.000 pèptids –petits fragments de proteïnes– que serveixen per estudiar amb el màxim grau de detall la resposta immunitària de les cèl·lules T i que podrien activar la immunitat a llarg termini contra el virus.\nL'estudi liderat per IrsiCaixa –Institut de Recerca de la Sida–, centre impulsat pel Departament de Salut i la Fundació La Caixa, i que ha rebut el suport de la campanya de mecenatge ¡#JoEmCorono', la farmacèutica Grifols i l'Institut de Salut Carlos III, descriu la primera seqüència genètica consens del SARS-CoV-2, una seqüència representativa del genoma complet de 1.700 virus.\n\"Es tracta d'una eina clau per a l'anàlisi de la resposta immunitària que permetrà accelerar la recerca i el desenvolupament d'una vacuna, per això ho havíem de fer accessible a tothom\", remarquen els líders de l'estudi, Christian Brander i Julia G. Prado, investigadors principals d'IrsiCaixa al grup d'Immunitat Cel·lular i Genètica de l'Hoste i al grup d'Evasió Immunitària i Vacunes, respectivament.\n\"És per això que hem dissenyat aquesta eina, un llistat de molècules que permet tenir en compte el genoma complet de virus i la seva capacitat de variació\", afegeix Noguera-Julian.", "a2": "L'estudi liderat per IrsiCaixa –Institut de Recerca de la Sida–, centre impulsat pel Departament de Salut i la Fundació La Caixa, i que ha rebut el suport de la campanya de mecenatge ¡#JoEmCorono', la farmacèutica Grifols i l'Institut de Salut Carlos III, descriu la primera seqüència genètica consens del SARS-CoV-2, una seqüència representativa del genoma complet de 1.700 virus. \n\"Es tracta d'una eina clau per a l'anàlisi de la resposta immunitària que permetrà accelerar la recerca i el desenvolupament d'una vacuna, per això ho havíem de fer accessible a tothom\", remarquen els líders de l'estudi, Christian Brander i Julia G. Prado, investigadors principals d'IrsiCaixa al grup d'Immunitat Cel·lular i Genètica de l'Hoste i al grup d'Evasió Immunitària i Vacunes, respectivament.\n\"És per això que hem dissenyat aquesta eina, un llistat de molècules que permet tenir en compte el genoma complet de virus i la seva capacitat de variació\", afegeix Noguera-Julian. \n\"Volem entendre quina resposta immunitària hi ha darrere dels individus que no generen anticossos contra el virus i passen la infecció per SARS-CoV-2 amb poca simptomatologia clínica i quins pèptids són capaços d'induir aquesta resposta\", destaca G. Prado.", "a3": "Investigadors d'IrsiCaixa han analitzat seqüències del genoma de 1.700 coronavirus SARS-CoV-2 que actualment circulen per tot el món i han definit la primera seqüència consens del virus.\nL'ús d'aquesta eina per estudiar la immunitat accelerarà el procés d'investigació a nivell internacional i permetrà que els resultats entre diferents laboratoris siguin comparables i reproduïbles.\n\"És per això que hem dissenyat aquesta eina, un llistat de molècules que permet tenir en compte el genoma complet de virus i la seva capacitat de variació\", afegeix Noguera-Julian. \nMitjançant l'anàlisi de totes aquestes dades han pogut definir una seqüència genètica representativa del virus, així com obtenir un llistat de tots els possibles fragments de proteïnes que pot produir el virus." }, "extreme": { "a1": "Investigadors d'IrisCaixa fan un gran avenç a l'estudi de la Covid que podria activar la immunitat cel·lular a llarg termini.", "a2": "Els científics d'IrsiCaixa han establert la primera seqüència genètica representativa del virus després d'analitzar seqüències del genoma de 1.700 SARS-CoV-2.", "a3": "Els investigadors de l'IrisCaixa han definit la primera seqüència consens de virus SARS-CoV-2 mitjançant l'anàlisi de seqüències del genoma." } }
1,073
Les detencions per violència masclista augmenten un 2,6% respecte al 2018
Els Mossos donen protecció oficial a un centenar de dones
Les detencions per violència masclista han augmentat un 2,6% respecte al 2018, segons dades dels Mossos d'Esquadra fins a l'octubre. En total han arrestat 4.538 homes, 113 més que fa un any. A més, 19 dels detinguts són menors d'edat, sis menys que el 2018. Els Mossos estan oferint protecció oficial a un centenar de dones. La franja d'edat amb més arrestats està entre els 21 i els 50 anys, especialment entre els 31 i els 40, unes edats que coincideixen amb les de les víctimes de violència masclistaque més denuncien. A més, creixen els delictes d'homicidi en grau de temptativa i els abusos sexuals denunciats en el marc de la parella. Vuit dones han mort aquest any per violència masclista, una d'elles menor d'edat, deixant 11 fills orfes. — Mossos (@mossos) November 25, 2019 La cap del Grup Central d'Atenció a la Víctima dels Mossos d'Esquadra, Andrea Garcia, ha remarcat que aquest augment de les detencions és "prou significatiu" perquè "qualsevol dona ha de ser protegida després d'una denúncia, i la detenció és un element més, tot i que no l'únic, per tal de protegir-les". Els Mossos d'Esquadra han instruït fins a l'octubre 11.103 denúncies en l'àmbit de la violència masclista, una xifra semblant a la de l'any passat (un 1,5% més). Enguany s'han denunciat 19.868 fets delictius recollits, perquè en una denúncia es pot recollir més d'un fet. El delicte d'homicidi en grau de temptativa ha pujat un 43,8%, de 16 denunciats el 2018 a 23. També han augmentat un 42,9% els abusos sexuals denunciats, de 28 a 40. Garcia ha apuntat que l'augment de denúncies per abusos sexuals és positiu perquè "visualitza la violència sexual en l'àmbit de la parella com una forma més de control, sotmetiment a la dona i masclisme". Garcia ha remarcat que al llarg dels anys, algunes dones han "normalitzat, minimitzat o silenciat" algunes conductes o comportaments sexuals. Des del 2016, els Mossos pregunten a les víctimes de violència de gènere si al llarg de la relació també han patit abusos o agressions sexuals. Per contra, s'ha produït un descens de les víctimes menors d'edat ateses pels Mossos, un 12,1% respecte al 2018 (96 víctimes menys). La franja d'edat de víctimes adolescents quemés denuncien és la situada entre els 15 i els 17 anys (2,5% del total). Aquest any han mort vuit dones per violència masclista en l'àmbit de la parella, una més que l'any passat en aquesta època. Set víctimes eren majors d'edat i una tenia 17 anys. La franja d'edat amb més és la de 41 a 50 anys. Sis tenien una relació sentimental amb l'autor i convivien amb ell. Dues dones ja havien interposat una denúncia prèvia i una d'elles tenia vigent una mesura judicial de protecció. Les sis dones mortes tenien 11 fills que han quedat orfes, dels quals 8 eren menors d'edat. Pel que fa als agressors, en set casos van ser detinguts, mentre que l'altre es va suïcidar. Cal denunciar la violència psicològica La violència psicològica (amenaces, coaccions, vexacions, assetjament i tracte degradant) representa un 52,4% del total de denúncies; la violència física suposa un 40,6%; la ciberviolència, un 3,7%, i la sexual un 3,3%. El delicte per si sol més denunciat és el de maltractaments en l'àmbit de la llar, que representa el 38,8% de tots els fets delictius. Garcia ha reconegut que la violència psicològica és més difícil de demostrar, però ha animat les víctimes a denunciar. Ha explicat que hi ha maneres de provar-la, com ara amb informes d'un psicòleg o testimonis. "És molt més difícil però no impossible, i s'ha de denunciar perquè no és menys greu que una lesió que sigui visible", ha apuntat. Els Grups d'Atenció a la Víctima dels Mossos realitzen un seguiment de 17.080 casos, dels quals 11.590 són víctimes amb mesura judicial de protecció concedida i en vigor. En aquest grup hi ha les víctimes de violència masclista, domèstica, abusos o agressions sexuals, mutilació genital femenina i matrimonis forçats. Els grups realitzen 10.983 seguiments, dels quals 7.980 són a víctimes que tenen una mesura judicial de protecció en vigor, un 8% més que l'any passat. La franja d'edat amb més víctimes és la dels 21 als 50 anys, especialment entre els 31 i els 40. Aquest any, el 5,8% de les dones ateses pels Mossos són menors d'edat i la franja on se'n concentren més és la dels 17 anys. El nombre de sol·licituds d'ordre de protecció recollides pels Mossos ha estat de 7.870, amb un augment lleu d'un 1,4%. Actualment els Mossos realitzen 100 proteccions policials: 11 de risc molt alt, 13 de risc alt i 76 de risc mitjà.
[ "especial 25-n" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "Després de rebre's un total d'11.103 denúncies fins a octubre i, per conseqüent, un ascens del total de detinguts respecte a l'any passat, els mossos ofereixen protecció a centenars de dones després de posar la seva denúncia. El nombre de denúncies també augmenta després de visibilitzar la violència sexual, la qual anteriorment estava \"normalitzada\" i silenciada.", "a2": "Segons els Mossos, la xifra de detencions per violència masclista ha augmentat un 2,6% respecte l'any 2018. Vuit dones han mort per aquesta causa. Unes cent dones disposen de protecció oficial de la policia. Hi ha més casos d'homicidi en grau de temptativa i d'abusos sexuals. És important que es denunciï tota mena de violència: psicològica, física, cibernètica i sexual.", "a3": "S'han incrementat les detencions per violència de gènere. Aoxò es deu, majoritàriament, a un augment en les denúncies, fet que permet al Mossos investigar els delictes i donar protecció a les dones que ho necessiten. Augmenten també les denúncies per violència sexual, cosa que es considera bona notícia, ja que permet visibilitzar aquest tipus d'abusos en l’àmbit de la parella." }, "extractive": { "a1": "La cap del Grup Central d'Atenció a la Víctima dels Mossos d'Esquadra, Andrea Garcia, ha remarcat que aquest augment de les detencions és \"prou significatiu\" perquè \"qualsevol dona ha de ser protegida després d'una denúncia, i la detenció és un element més, tot i que no l'únic, per tal de protegir-les\".\nEls Mossos d'Esquadra han instruït fins a l'octubre 11.103 denúncies en l'àmbit de la violència masclista, una xifra semblant a la de l'any passat (un 1,5% més).\nGarcia ha apuntat que l'augment de denúncies per abusos sexuals és positiu perquè \"visualitza la violència sexual en l'àmbit de la parella com una forma més de control, sotmetiment a la dona i masclisme\".\nAquest any, el 5,8% de les dones ateses pels Mossos són menors d'edat i la franja on se'n concentren més és la dels 17 anys.", "a2": "Les detencions per violència masclista han augmentat un 2,6% respecte l'any 2018, segons dades dels Mossos d'Esquadra fins a l'octubre. \nA més, creixen els delictes d'homicidi en grau de temptativa i els abusos sexuals denunciats en el marc de la parella. \nAquest any han mort vuit dones per violència masclista en l'àmbit de la parella, una més que l'any passat en aquesta època. \nEl delicte per si sol més denunciat és el de maltractaments en l'àmbit de la llar, que representa el 38,8% de tots els fets delictius.", "a3": "Les detencions per violència masclista han augmentat un 2,6% respecte el 2018, segons dades dels Mossos d'Esquadra fins a l'octubre. \nGarcia ha apuntat que l'augment de denúncies per abusos sexuals és positiu perquè \"visualitza la violència sexual en l'àmbit de la parella com una forma més de control, sotmetiment a la dona i masclisme\". \nDes del 2016, els Mossos pregunten a les víctimes de violència de gènere si al llarg de la relació també han patit abusos o agressions sexuals.\nLa violència psicològica (amenaces, coaccions, vexacions, assetjament i tracte degradant) representa un 52,4% del total de denúncies; la violència física suposa un 40,6%; la ciberviolència, un 3,7%, i la sexual un 3,3%." }, "extreme": { "a1": "Augmenten les detencions per violència masclista després de rebre fins a l'octubre un total de 11.103 denúncies.", "a2": "Els mossos afirmen que les detencions per violència masclista a Catalunya s'han incrementat respecte a l'any anterior.", "a3": "S'incrementen les detencions per violència masclista (un 2,6% més) per part dels Mossos respecte al 2008." } }
1,216
Josep Arola: «La falta de previsió del govern és el principal causant de la precarietat laboral dels bombers»
NacióDigital conversa amb l'excap de la Regió d'Emergències Centre dels Bombers de la Generalitat, que va treballar durant trenta anys al cos i va viure de primera mà els incendis del 1994 i 1998 a la Catalunya Central
Té 70 anys i pràcticament se n'ha passat la meitat al cos de Bombers. Josep Arola (Manresa, 1949) va estudiar enginyeria de Mines i després d'un temps de dedicar-s'hi va passar a impartir classes de formació professional al Col·legi Badia Soler de Manresa, "però no m'acabava d'agradar". És per això que quan va sorgir-li l'oportunitat de presentar-se a una convocatòria per treballar de bomber no s'ho va pensar dues vegades: "soc una persona bastant activa, i les feines on m'he de moure m'agraden", assegura. La seva trajectòria professional va estar marcada, sobretot, pels devastadors incendis del 1994 i el 1998 a la Catalunya Central, que, sumats, van cremar pràcticament 70.000 hectàrees de superfície forestal. - Segurament que no, perquè des de Manresa hauríem tingut l'autoritat per mobilitzar altres parcs de bombers propers. El que passa és que llavors totes les actuacions es dirigien des de Bellaterra, i nosaltres poc hi teníem a dir. A banda, i pel que fa al 1994, hi va haver una gran simultaneïtat d'incendis. Els efectius estàvem repartits arreu del territori i els recursos eren els que eren... - N'hi havia molt pocs? - Només et dic que si el foc va començar un dilluns, fins dijous no vam disposar de cap helicòpter. Pel que fa als camions, sempre he pensat que si n'haguessim tingut més, potser -i només potser- hauríem evitat que les flames creuessin el riu Cardener i passessin al cantó de Callús. - Quants en tenien? - Set al Bages i set al Berguedà. Actualment, per sort, disposem de molts més mitjans, molt potents. També hi ha més personal que abans, però no el suficient. Quan jo encara treballava, al cos ja hi havia queixes perquè s'havien de treballar més hores per cobrir tots els torns, però ara s'ha arribat a una situació límit. I la causa principal d'aquesta precarietat laboral ha estat l'enorme falta de previsió per part del govern de la Generalitat. - En quin sentit? - Durant molts anys no va obrir cap convocatòria per a l'entrada de nous bombers al cos. Això vol dir que els que hi ha ara es van fent grans, i alguns ja es jubilen. Com a conseqüència, hi ha hagut parcs que han hagut de tancar durant alguns dies perquè els faltaven efectius. I això no pot ser i no es pot permetre de cap manera, menys encara en l'època en què vivim, que els incendis forestals són molt més intensos i virulents que abans. - Tenim el bosc abandonat? - Tenim massa bosc, i està molt descuidat. Abans la gent feia servir molt la fusta, sobretot per escalfar-se i en el sector de la construcció. Ara, però, ja no s'usa. I no val res, econòmicament parlant. Tota aquesta fusta s'ha anat acumulant al bosc. I aquest bosc és el combustible més potent. Això s'ha traduit en una nova tipologia d'incendis, molt més potents i devastadors, que és impossible que s'apaguin amb les tècniques ancestrals que els pagesos transmetien de generació en generació. Actualment, anar amb un xapo a apagar un incendi amb flames de 40 metres d'alçada és infactible, perquè no t'hi pots acostar. - Com es reparteixen les tasques, els cossos de seguretat, quan hi ha un incendi? - Ja fa uns quants anys que comptem amb l'anomenat Infocat, el pla especial d'emergències per incendis forestals de Catalunya. Aquest és qui atorga, a cada col·lectiu, les funcions que ha de fer. En aquest sentit, estableix que la persona encarregada de prendre les decisions és el cap de Bombers. Recordo que quan jo ho era, en algun dels incendis que vam viure a la primera dècada del 2000, vaig arribar a fer pujar dalt d'un helicòpter gent que criticava la meva gestió, perquè veiés que el que feia tenia sentit. Els helicòpters són fonamentals en la nostra feina. - Els permet veure les coses des d'un altre angle. - Sí, per observar els successos des d'una perspectiva més allunyada, que és la manera com se'ls ha de mirar un cap de regió.
[ "entrevista" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "Josep Arola ha estat bomber durant 30 anys i va viure els grans incendis del 94 i del 98. Explica que van tenir molt pocs recursos i acusa la Generalitat de la precarietat laboral. A més, destaca que avui dia es compta amb mitjans més potents i amb l'Infocat, el pla especial d'emergències que organitza i atorga funcions.", "a2": "L'exbomber Josep Arola, que va viure els incendis de Catalunya de 1994 i 1998, explica que faltava personal, helicòpters i camions per frenar el foc amb més rapidesa. Atribueix la precarietat laboral a la gestió del govern i remarca que, encara que actualment hi ha més mitjans i treballadors, no és suficient perquè els incendis són més intensos i agressius.", "a3": "Josep Arola, que va estar present als grans incendis de la Catalunya Central de finals dels 90, confirma la precarietat laboral i la falta de previsió de la Generalitat en contractar més bombers. Ens informa també de l'abandonament dels boscos d'avui en dia, cosa que provoca que els incendis forestals siguin més virulents que abans." }, "extractive": { "a1": "És per això que quan va sorgir-li l'oportunitat de presentar-se a una convocatòria per treballar de bomber no s'ho va pensar dues vegades: \"soc una persona bastant activa, i les feines on m'he de moure m'agraden\", assegura. \nLa seva trajectòria professional va estar marcada, sobretot, pels devastadors incendis del 1994 i el 1998 a la Catalunya Central, que, sumats, van cremar pràcticament 70.000 hectàrees de superfície forestal.\nI la causa principal d'aquesta precarietat laboral ha estat l'enorme falta de previsió per part del govern de la Generalitat.\nJa fa uns quants anys que comptem amb l'anomenat Infocat, el pla especial d'emergències per incendis forestals de Catalunya. ", "a2": "Té 70 anys i pràcticament se n'ha passat la meitat al cos de Bombers.\nLa seva trajectòria professional va estar marcada, sobretot, pels devastadors incendis del 1994 i el 1998 a la Catalunya Central, que, sumats, van cremar pràcticament 70.000 hectàrees de superfície forestal. \nI la causa principal d'aquesta precarietat laboral ha estat l'enorme falta de previsió per part del govern de la Generalitat. \nI això no pot ser i no es pot permetre de cap manera, menys encara en l'època en què vivim, que els incendis forestals són molt més intensos i virulents que abans.", "a3": "La seva trajectòria professional va estar marcada, sobretot, pels devastadors incendis del 1994 i el 1998 a la Catalunya Central, que, sumats, van cremar pràcticament 70.000 hectàrees de superfície forestal. \nTambé hi ha més personal que abans, però no el suficient.\nI la causa principal d'aquesta precarietat laboral ha estat l'enorme falta de previsió per part del govern de la Generalitat.\nTenim massa bosc, i està molt descuidat. " }, "extreme": { "a1": "Josep Arola explica que els recursos dels bombers anteriorment eren molt escassos a l'hora d'apagar grans incendis.", "a2": "En Josep Arola, que ha sigut bomber durant trenta anys, culpa la Generalitat de la precarietat laboral del sector.", "a3": "L'excap dels Bombers de la Generalitat, Josep Arola, es queixa de la precarietat laboral dels bombers" } }
14
Macron mobilitza deu mil agents per separar el G-7 de la contracimera
Avui comencen els actes alternatius organitzats per les plataformes G-7 Ez i Alternatives G-7
Fa una setmana que la costa d’Iparralde –el nord del País Basc– és blindada i presa per la policia. Entre dissabte i dilluns es farà a Biarritz la cimera del G-7, amb els caps d’estat de les principals potències mundials: els Estats Units, el Canadà, França, Alemanya, el Japó, Itàlia i el Regne Unit, juntament amb els presidents del Consell d’Europa i de la Comissió Europea. Enguany, a més, hi seran convidats Espanya i Xile. Fins l’any 2014 Rússia també participava en aquestes reunions, però arran de l’annexió de Crimea no hi fou admesa. Segons el ministre d’Interior francès, Christophe Castaner, s’han mobilitzat més de deu mil gendarmes, s’ha blindat l’entrada a la zona on es farà el G-7 i s’ha establert l’obligació d’identificar-se als habitants i treballadors que hagin d’accedir-hi. A més, l’estat espanyol ha mobilitzat un miler d’agents per a fer controls a la frontera administrativa d’Irun; l’Ertzaintza fins i tot ha preparat una tanqueta antiavalots per si creu que l’ha de fer servir. La gran preocupació del govern francès és, d’una banda, evitar un atac armat i, d’una altra, la contracimera que han preparat un centenar d’organitzacions polítiques, partits, sindicats i moviments socials del País Basc, l’estat francès i el conjunt d’Europa. Aquesta cimera alternativa comença avui a Hendaia i Irun, a uns trenta quilòmetres de Biarritz. ‘S’ha bunqueritzat tota la costa basca’, denuncia Itziar Fernández, una portaveu de la plataforma G-7 Ez (‘G-7 No’, en èuscar). Segons ella, el govern de Macron s’ha pres tan seriosament les mesures per a controlar el territori que, a més d’haver estat apartats quilòmetres enllà de l’indret on es farà la cimera oficial, no els han permès d’utilitzar equipaments públics. Entre avui i divendres hi ha programades un centenar d’activitats que giren entorn de set eixos polítics: l’anticapitalisme, l’ecologisme, el feminisme, la descolonització, la democràcia, el pacifisme i l’antiimperialisme i la lliure circulació de persones. Divendres a la tarda, per exemple, hi haurà una conferència titulada ‘Diàleg entre nacions sense estat’, amb la participació de la secretària general d’ERC, Marta Rovira; el secretari general d’EH Bildu, Arnaldo Otegi; l’eurodiputat d’EH Bildu Pernando Barrena; i el president de l’assemblea de Còrsega, Jean-Guy Talamoni. Rovira i Talamoni hi intervindran per videoconferència. Podeu consultar-ne el programa detallat. ‘Sabem que les polítiques que s’acordaran a la cimera seran les més ultraliberals possibles, que són les que creen la desigualtat i fan perillar el planeta. Per això la contracimera era absolutament necessària’, diu Itziar Fernández. L’objectiu de les activitats programades és doble; d’una banda, analitzar l’efecte que tenen les polítiques dels governs dels grans estats i, d’una altra, proposar alternatives que puguin canviar les estructures del sistema per a assolir canvis reals. A banda les conferències, dissabte, el mateix dia que comença el G-7, es farà una manifestació. Sortirà d’Hendaia a les 11.00 i anirà fins a Irun, travessant la frontera entre els estats espanyol i francès. L’endemà hi ha convocades concentracions pacífiques a set punts de la rodalia de Biarritz, en protesta per les intenses restriccions de mobilitat imposades pel govern Macron. La reunió del G-7 serà la primera de Boris Johnson, que va ser escollit primer ministre del Regne Unit després de la dimissió de Theresa May. Serà també la primera volta que Johnson es reunirà amb Donald Trump, amb qui espera enfortir les relacions, amb vista a la situació futura del Regne Unit, que el 31 d’octubre sortirà de la Unió Europea. D’una altra banda, hi ha el dubte de qui representarà Itàlia, després de l’anunci de dimissió del primer ministre, Giuseppe Conte, ahir, arran de la crisi política provocada pel ministre d’Interior, Matteo Salvini, decidit a forçar eleccions anticipades. Un dels temes cabdals que els dirigents mundials tindran sobre la taula serà la inestabilitat econòmica mundial. N’és una de les principals afectades Angela Merkel, l’única dona que participa en la cimera. El banc central d’Alemanya va avisar en el darrer butlletí mensual que és cada vegada més probable que l’economia del país entri en recessió tècnica aquest tercer trimestre del 2019 per la caiguda d’exportacions de la indústria. La guerra comercial entre Washington i Pequín és un altre dels factors de l’alentiment de l’economia mundial. D’ençà de l’enduriment de les tarifes duaneres imposat per Trump el març de l’any passat, hi ha hagut una escalada de sancions entre les dues potències i això ha refredat les perspectives econòmiques per a enguany. A més de l’economia, també es parlarà de qüestions com ara la desigualtat entre homes i dones i l’emergència climàtica.
[ "món" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "La cimera del G-7 tindrà lloc de dissabte a dilluns a Biarritz i la zona on se celebra quedarà blindada per evitar atacs i aldarulls. Durant la cimera es tractaran temes econòmics, de desigualtat o emergència climàtica. Al mateix temps se celebra una cimera alternativa contra el G-7 a Hendaia i Irun, per la qual cosa es controlaran les fronteres.", "a2": "Entre dissabte i dilluns se celebra la cimera del G-7 a Biarritz. Macron ha blindat la zona per evitar conflictes armats i per controlar les activitats polítiques alternatives a la cimera programades pels pròxims dies per un centenar d'organitzacions basques, franceses i europees. Aquesta contracimera té la finalitat de proposar canvis reals per mitjà d'un canvi estructural del sistema.", "a3": "Mentre a Biarritz comença la cimera del G-7 amb els caps d'estat de les principals potències mundials i més de 10.000 agents mobilitzats per evitar qualsevol incident, a Hendaia es celebra una cimera alternativa on moviments socials, partits polítics i sindicats de País Basc, França i altres nacions debatran temes com el feminisme, l'anticapitalisme o l'ecologisme." }, "extractive": { "a1": "Entre dissabte i dilluns es farà a Biarritz la cimera del G-7, amb els caps d’estat de les principals potències mundials: els Estats Units, el Canadà, França, Alemanya, el Japó, Itàlia i el Regne Unit, juntament amb els presidents del Consell d’Europa i de la Comissió Europea.\nSegons ella, el govern de Macron s’ha pres tan seriosament les mesures per a controlar el territori que, a més d’haver estat apartats quilòmetres enllà de l’indret on es farà la cimera oficial, no els han permès d’utilitzar equipaments públics.\nLa gran preocupació del govern francès és, d’una banda, evitar un atac armat i, d’una altra, la contracimera que han preparat un centenar d’organitzacions polítiques, partits, sindicats i moviments socials del País Basc, l’estat francès i el conjunt d’Europa. \nD’ençà de l’enduriment de les tarifes duaneres imposat per Trump el març de l’any passat, hi ha hagut una escalada de sancions entre les dues potències i això ha refredat les perspectives econòmiques per a enguany.", "a2": "Entre dissabte i dilluns es farà a Biarritz la cimera del G-7, amb els caps d’estat de les principals potències mundials: els Estats Units, el Canadà, França, Alemanya, el Japó, Itàlia i el Regne Unit, juntament amb els presidents del Consell d’Europa i de la Comissió Europea. \nSegons el ministre d’Interior francès, Christophe Castaner, s’han mobilitzat més de deu mil gendarmes, s’ha blindat l’entrada a la zona on es farà el G-7 i s’ha establert l’obligació d’identificar-se als habitants i treballadors que hagin d’accedir-hi.\nLa gran preocupació del govern francès és, d’una banda, evitar un atac armat i, d’una altra, la contracimera que han preparat un centenar d’organitzacions polítiques, partits, sindicats i moviments socials del País Basc, l’estat francès i el conjunt d’Europa.\nL’objectiu de les activitats programades és doble; d’una banda, analitzar l’efecte que tenen les polítiques dels governs dels grans estats i, d’una altra, proposar alternatives que puguin canviar les estructures del sistema per a assolir canvis reals.", "a3": "Entre dissabte i dilluns es farà a Biarritz la cimera del G-7, amb els caps d’estat de les principals potències mundials: els Estats Units, el Canadà, França, Alemanya, el Japó, Itàlia i el Regne Unit, juntament amb els presidents del Consell d’Europa i de la Comissió Europea. \nSegons el ministre d’Interior francès, Christophe Castaner, s’han mobilitzat més de deu mil gendarmes, s’ha blindat l’entrada a la zona on es farà el G-7 i s’ha establert l’obligació d’identificar-se als habitants i treballadors que hagin d’accedir-hi. \nLa gran preocupació del govern francès és, d’una banda, evitar un atac armat i, d’una altra, la contracimera que han preparat un centenar d’organitzacions polítiques, partits, sindicats i moviments socials del País Basc, l’estat francès i el conjunt d’Europa. \nEntre avui i divendres hi ha programades un centenar d’activitats que giren entorn de set eixos polítics: l’anticapitalisme, l’ecologisme, el feminisme, la descolonització, la democràcia, el pacifisme i l’antiimperialisme i la lliure circulació de persones. " }, "extreme": { "a1": "Queda blindada la ubicació del G-7 per evitar atacs i aldarulls incitats per la cimera alternativa contra el G-7.", "a2": "França mobilitza deu mil gendarmes dies abans de la reunió del G-7 per evitar atacs armats i controlar la contracimera.", "a3": "Biarritz serà la seu de la cimera del G-7 i el govern francès ha mobilitzat 10.000 agents per evitar incidents." } }
2,381
La Sindicatura de Comptes troba irregularitats en una desena de serveis que Castelldefels va contractar l'any 2013
La zona blava de la platja, els llums de Nadal, la recollida de residus i la neteja d'edificis municipals són alguns dels contractes fiscalitzats
La Sindicatura de Comptes ha constatat irregularitats en una desena de serveis que l'Ajuntament de Castelldefels (Baix Llobregat) va contractar durant l'exercici 2013. Es tracta, principalment, de contractes que es van signar amb procediments incorrectes, serveis prestats amb contractes nuls o caducats, o concursos públics que tenien defectes en els seus requisits i que van ser poc publicitats. Entre els serveis fiscalitzats i objecte de les irregularitats, segons l'informe de la Sindicatura, hi ha la zona blava de Castelldefels Platja, la contractació i col•locació de les llums de Nadal, el servei de recollida de residus i el de neteja dels edificis municipals. La Sindicatura ha recomanat a l'Ajuntament que utilitzi un programa informàtic de gestió d'expedients i li ha demanat que planifiqui les contractacions amb antelació, ajustant-se a la normativa. L'informe de la Sindicatura de Comptes recull l'anàlisi fet en un 76% del total de contractes administratius que l'Ajuntament de Castelldefels va signar l'any 2013, els quals ascendeixen a 100,02 milions d'euros. De la contractació fiscalitzada, la Sindicatura ha conclòs que hi ha quatre serveis que no es van atorgar amb la modalitat correcte. És el cas de l'adquisició directa de despeses de gas i electricitat per 1,19 milions d'euros, que la Sindicatura rebat i adverteix que s'hagués hagut de fer seguint el Text Refós de la Llei de Contractes del sector públic, de manera que hagués estat necessari el corresponent expedient de contractació. Tampoc es va seguir el procediment correcte, apunta la Sindicatura, en un encàrrec de gestió que l'Ajuntament va fer a una empresa municipal per a diverses actuacions per 3,15 MEUR, ja que la companyia no tenia regulat que pogués assumir aquests encàrrecs. D'altra banda, l'informe adverteix que la contractació del lloguer, muntatge i desmuntatge dels llums de Nadal es va fer a través d'un contracte menor de 37.462 euros, quan realment s'hagués hagut de licitar segons recull la Llei de Contractes del sector públic. Finalment també es qüestiona la compra de 77 ordinadors a un mateix proveïdor per 58.335 euros amb quatre contractes menors. La Sindicatura apunta que aquest fraccionament va ser "indegut". Irregularitats als expedients de la zona blava i recollida de residus D'altra banda, l'informe recull diverses irregularitats en els expedients dels contractes del servei de la zona blava de Castelldefels Platja i en la recollida de residus municipals, neteja viària i deixalleria municipal. En el primer cas, recorda que l'ordenança municipal per regular l'estacionament es va aprovar després d'haver fet la concessió. Diu que això va "desvirtuar per complert" els paràmetres amb què s'havia fet l'adjudicació, de manera que es va haver d'ajustar el contracte i l'Ajuntament va deixar de cobrar el cànon del primer any i de part del segon, per valor de més de 800.000 euros. Donada la situació, l'informe conclou que el servei de zona blava s'hagués hagut de licitar de nou. En el cas de la recollida de residus, el contracte tenia un valor de més de 84,5 MEUR, i l'informe assegura que es va tipificar de forma incorrecte com a 'administratiu especial', malgrat hauria de ser un contracte 'de serveis'. Això el va convertir en nul, explica la Sindicatura, però a data d'octubre de 2016 –quan es tanca l'informe- encara no s'havia licitat de nou el servei, de manera que aquest s'està prestant amb un contracte vençut. En paral•lel, un altre servei que es va estar prestant a l'Ajuntament l'any 2013 malgrat el contracte no estava en vigor era la neteja dels edificis municipals. Les conclusions de la fiscalització indiquen que es va oferir durant 31 mesos amb el contracte extingit, i que no es va iniciar el nou procés de contractació fins a un any i mig després que finalitzés el contracte anterior. Finalment, l'informe constata que en diversos anuncis de licitació de l'Ajuntament de Castelldefels no es reflecteixen els requisits de solvència exigits, i apunta que s'incompleix la normativa perquè es fa referència als plecs de clàusules administratives particulars. Al mateix temps, s'indica que hi ha hagut manca de publicitat en l'adjudicació de tres contractes i que també s'han observat "retards significatius" en la publicació de quatre més. Un cop culminat l'informe, la Sindicatura recomana al consistori que tot allò referent a la contractació administrativa es gestioni a través d'una aplicació informàtica especial que permeti fer el seguiment "acurat" i ajustat a la llei. Alhora, també l'insta a fer amb més antelació la tramitació de noves licitacions en el cas de renovació de contractes que estiguin a punt d'acabar. Per últim, recomana al govern que faci amb màxima antelació la previsió de necessitats de material que es poden contractar de forma conjunta per evitar casos com, per exemple, la compra d'ordinadors amb contractes menors fraccionats.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "Durant l'exercici de 2013, l'Ajuntament de Castelldefels va contractar una desena de serveis en què no se seguia el procediment correcte i que pugen a un total de 100,02 milions d'euros. La Sindicatura de Comptes troba aquestes irregularitats en casos com la manca de publicitat en contractes o la compra d'ordinadors amb contractes menors fraccionats.", "a2": "La Sindicatura de Comptes ha localitzat serveis contractats per l'Ajuntament de Castelldefels l'any 2013 amb irregularitats que inclouen els llums de Nadal, una compra de 77 ordinadors, la zona blava, la recollida de residus i la neteja viària entre d'altres. Per això, la Sindicatura demana a l'Ajuntament que utilitzi un programa per fer la contractació pública i respecti la normativa.", "a3": "L’Ajuntament de Castelldefels ha estat informat de les irregularitats vistes als serveis contractats l'any 2013. La Sindicatura de Comptes informa que ha trobat irregularitats amb els contractes, procediments incorrectes o defectes en els requisits en la contractació de serveis com la zona Blava, la col·locació dels llums de Nadal o la recollida de residus." }, "extractive": { "a1": "La Sindicatura de Comptes ha constatat irregularitats en una desena de serveis que l'Ajuntament de Castelldefels (Baix Llobregat) va contractar durant l'exercici 2013. \nEntre els serveis fiscalitzats i objecte de les irregularitats, segons l'informe de la Sindicatura, hi ha la zona blava de Castelldefels Platja, la contractació i col•locació de les llums de Nadal, el servei de recollida de residus i el de neteja dels edificis municipals.\nÉs el cas de l'adquisició directa de despeses de gas i electricitat per 1,19 milions d'euros, que la Sindicatura rebat i adverteix que s'hagués hagut de fer seguint el Text Refós de la Llei de Contractes del sector públic, de manera que hagués estat necessari el corresponent expedient de contractació.\nD'altra banda, l'informe recull diverses irregularitats en els expedients dels contractes del servei de la zona blava de Castelldefels Platja i en la recollida de residus municipals, neteja viària i deixalleria municipal.", "a2": "La Sindicatura de Comptes ha constatat irregularitats en una desena de serveis que l'Ajuntament de Castelldefels (Baix Llobregat) va contractar durant l'exercici 2013. \nEs tracta, principalment, de contractes que es van signar amb procediments incorrectes, serveis prestats amb contractes nuls o caducats, o concursos públics que tenien defectes en els seus requisits i que van ser poc publicitats. \nEntre els serveis fiscalitzats i objecte de les irregularitats, segons l'informe de la Sindicatura, hi ha la zona blava de Castelldefels Platja, la contractació i col•locació de les llums de Nadal, el servei de recollida de residus i el de neteja dels edificis municipals.\nLa Sindicatura ha recomanat a l'Ajuntament que utilitzi un programa informàtic de gestió d'expedients i li ha demanat que planifiqui les contractacions amb antelació, ajustant-se a la normativa.", "a3": "La Sindicatura de Comptes ha constatat irregularitats en una desena de serveis que l'Ajuntament de Castelldefels (Baix Llobregat) va contractar durant l'exercici 2013. \nEs tracta, principalment, de contractes que es van signar amb procediments incorrectes, serveis prestats amb contractes nuls o caducats, o concursos públics que tenien defectes en els seus requisits i que van ser poc publicitats. \nEntre els serveis fiscalitzats i objecte de les irregularitats, segons l'informe de la Sindicatura, hi ha la zona blava de Castelldefels Platja, la contractació i col•locació de les llums de Nadal, el servei de recollida de residus i el de neteja dels edificis municipals.\nUn cop culminat l'informe, la Sindicatura recomana al consistori que tot allò referent a la contractació administrativa es gestioni a través d'una aplicació informàtica especial que permeti fer el seguiment \"acurat\" i ajustat a la llei. " }, "extreme": { "a1": "Una desena de serveis contractats per Castelldefels, amb un total de 100,02 milions d'euros, no seguien els procediments correctes.", "a2": "La Sindicatura de Comptes ha detectat irregularitats en un seguit de serveis contractats per l'Ajuntament de Castelldefels durant el 2013.", "a3": "Es registren irregularitats en els serveis contractats per l'Ajuntament de Castelldefels en un informe presentat per la Sindicatura de Comptes." } }
180
El papa Francesc aterrarà aquest divendres a Egipte enmig d’un clima de tensió pels recents atemptats
El papa Francesc viatjarà del 28 al 29 d'abril al Caire (Egipte) enmig d'una atmosfera de tensió a causa dels recents atemptats perpetrats el passat 9 d'abril contra la comunitat cristiana del país i reivindicats pel grup terrorista Estat Islàmic, que van provocar la mort de més de 40 persones.
El papa Francesc viatjarà del 28 al 29 d’abril al Caire (Egipte) enmig d’una atmosfera de tensió a causa dels recents atemptats perpetrats el passat 9 d’abril contra la comunitat cristiana del país i reivindicats pel grup terrorista Estat Islàmic, que van provocar la mort de més de 40 persones. El Pontífex acudeix al Caire convidat pel president de la República, els bisbes de l’Església Catòlica, el papa de l’Església Copta Teodor II –que va escapar il·lès de l’atemptat a la catedral de Sant Marc d’Alexandria on presidia la cerimònia del Diumenge de Rams–, i pel Gran Imam de la Mesquita d’Al-Azhar, Cheikh Ahmed Mohammed el-Tayyib, El papa arribarà a les 14:00 hores del proper divendres 28 (hora local) a l’Aeroport Internacional del Caire on tindrà lloc l’acolliment oficial i, a continuació, es desenvoluparà la cerimònia de benvinguda al Palau Presidencial d’Heliòpolis. Més tard, Francesc realitzarà dues visites de cortesia: al president de la República i al Gran Imam d’Al-Azhar. Posteriorment tindrà lloc la trobada del Pontífex amb les autoritats i la visita de cortesia al papa Teodor II. El dissabte 29 d’abril, el papa Francesc celebrarà la Santa Missa a les 10:00 hores i esmorzarà amb els bisbes egipcis i el sèquit papal. A les 15:15 hores presidirà una trobada d’oració amb el clergat, els religiosos, les religioses i els seminaristes. Després de la cerimònia de comiat, el Pontífex emprendrà a les 17:00 hores el vol de retorn a Roma. L’arribada a l’aeroport romà de Ciampino està prevista a les 20:30 hores. Es tracta de la segona vegada que un papa trepitja terra egípcia. El primer va ser Joan Pau II l’any 2000, en el marc d’una peregrinació jubilar. Ara, Egipte es prepara per acollir novament un Pontífex, en aquesta ocasió enmig d’un clima de tensió. UN PAÍS EN ESTAT D’EMERGÈNCIA El passat 9 d’abril, dos atemptats contra dues esglésies coptes de Tanta i Alexandria perpetrats per terroristes suïcides van provocar la mort de més de 40 persones enmig de les celebracions del Diumenge de Rams. Com a conseqüència, el Parlament d’Egipte va aprovar la imposició de l’estat d’emergència durant un període de tres mesos. El papa Francesc va expressar la seva condemna i el seu dolor pels fets durant l’Àngelus. “Que el Senyor converteixi el cor dels qui sembren violència i mort i també el d’aquells que fan i fabriquen armes”, va assenyalar. L’endemà dels atacs, els superiors generals de l’ordre dels franciscans, que van ser rebuts pel papa al Vaticà, van informar que Francesc havia confirmat “amb gran fermesa” el seu viatge a Egipte malgrat els atemptats. Bergoglio els va explicar llavors que el president del Consell Pontifici per a la Promoció de la Unitat dels Cristians, Kurt Koch, havia sortit aquell mateix dilluns amb destinació a Egipte per preparar la visita. AJUDA Al DIÀLEG I ESTÍMUL PER ALS COPTES “El papa no es tanca davant allò que ha passat, sinó que amb gran fermesa i convicció parteix cap a Egipte per confirmar i ajudar el diàleg i la comunió de la vida cristiana”, va subratllar el ministre general de l’Ordre Franciscana dels Frares Menors Conventuals, Marco Tasca. Una ulterior confirmació va arribar aquest mateix dia per part del número dos de la Secretària d’Estat del Vaticà, Angelo Becciu, que s’encarrega dels viatges apostòlics, en declaracions al diari ‘Corriere della Sera’. “No hi ha cap dubte que el papa mantindrà el propòsit d’anar-hi. El que ha passat provoca una torbació i un gran patiment, però no pot impedir el desenvolupament de la missió de pau del papa”, ha afirmat. El bisbe copte catòlic d’Ismayliah, Makarios Tewfik, ha precisat en declaracions a Radio Vaticana recollides per Europa Press, que “sens dubte aquesta visita és un nou pas en l’obertura cap als germans musulmans” i, alhora, “un estímul per a l’Església ortodoxa copta que pateix el martiri amb tants successos últimament”. En les peticions per a la Missa que tindrà lloc aquest dissabte, publicades per la Santa Seu, es recull una en francès “per a totes les víctimes de la violència i del terrorisme al món”, en concret, per “als màrtirs d’Egipte”, i es resa per “als emigrants i refugiats que han hagut d’abandonar els seus països per la guerra”.
[ "món", "europa" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "El papa Francesc viatjarà a finals d'abril al Caire per dialogar i promoure la pau i el diàleg després dels atemptats del 9 d'abril, en què van morir més de 40 persones durant la celebració del Diumenge de Rams. A més, visitarà al president de la República, el Gran Imam, el papa Teodor II i celebrarà la Santa Missa.", "a2": "El papa Francesc ha estat convidat al Caire pel president i altres líders religiosos. El Pontífex ha confirmat que volarà el 28 d'abril, malgrat els atemptats comesos per Estat Islàmic el Diumenge de Rams contra la comunitat cristiana d'Egipte, amb l'objectiu de promoure la pau i el diàleg. Els dos dies que hi serà té planificades cerimònies, misses i altres visites.", "a3": "La visita del papa Francesc programada a finals d’abril a Egipte es manté tot i els atemptats contra la comunitat cristiana perpetrats pel grup terrorista Estat Islàmic. El papa preveu reunir-se amb el president de la República, els bisbes catòlics i el papa de l'Església Copta. Aquesta visita suposa un gest de germanor amb la comunitat musulmana." }, "extractive": { "a1": "El papa Francesc viatjarà del 28 al 29 d’abril al Caire (Egipte) enmig d’una atmosfera de tensió a causa dels recents atemptats perpetrats el passat 9 d’abril contra la comunitat cristiana del país i reivindicats pel grup terrorista Estat Islàmic, que van provocar la mort de més de 40 persones.\nEl Pontífex acudeix al Caire convidat pel president de la República, els bisbes de l’Església Catòlica, el papa de l’Església Copta Teodor II –que va escapar il·lès de l’atemptat a la catedral de Sant Marc d’Alexandria on presidia la cerimònia del Diumenge de Rams–, i pel Gran Imam de la Mesquita d’Al-Azhar, Cheikh Ahmed Mohammed el-Tayyib,.\n“El papa no es tanca davant allò que ha passat, sinó que amb gran fermesa i convicció parteix cap a Egipte per confirmar i ajudar el diàleg i la comunió de la vida cristiana”, va subratllar el ministre general de l’Ordre Franciscana dels Frares Menors Conventuals, Marco Tasca.\nEn les peticions per a la Missa que tindrà lloc aquest dissabte, publicades per la Santa Seu, es recull una en francès “per a totes les víctimes de la violència i del terrorisme al món”, en concret, per “als màrtirs d’Egipte”, i es resa per “als emigrants i refugiats que han hagut d’abandonar els seus països per la guerra”.", "a2": "El papa Francesc viatjarà del 28 al 29 d’abril al Caire (Egipte) enmig d’una atmosfera de tensió a causa dels recents atemptats perpetrats el passat 9 d’abril contra la comunitat cristiana del país i reivindicats pel grup terrorista Estat Islàmic, que van provocar la mort de més de 40 persones.\nEl Pontífex acudeix al Caire convidat pel president de la República, els bisbes de l’Església Catòlica, el papa de l’Església Copta Teodor II –que va escapar il·lès de l’atemptat a la catedral de Sant Marc d’Alexandria on presidia la cerimònia del Diumenge de Rams–, i pel Gran Imam de la Mesquita d’Al-Azhar, Cheikh Ahmed Mohammed el-Tayyib.\n“El papa no es tanca davant allò que ha passat, sinó que amb gran fermesa i convicció parteix cap a Egipte per confirmar i ajudar el diàleg i la comunió de la vida cristiana”, va subratllar el ministre general de l’Ordre Franciscana dels Frares Menors Conventuals, Marco Tasca.\nEn les peticions per a la Missa que tindrà lloc aquest dissabte, publicades per la Santa Seu, es recull una en francès “per a totes les víctimes de la violència i del terrorisme al món”, en concret, per “als màrtirs d’Egipte”, i es resa per “als emigrants i refugiats que han hagut d’abandonar els seus països per la guerra”.", "a3": "El papa Francesc viatjarà del 28 al 29 d’abril al Caire (Egipte) enmig d’una atmosfera de tensió a causa dels recents atemptats perpetrats el passat 9 d’abril contra la comunitat cristiana del país i reivindicats pel grup terrorista Estat Islàmic, que van provocar la mort de més de 40 persones.\nEl Pontífex acudeix al Caire convidat pel president de la República, els bisbes de l’Església Catòlica, el papa de l’Església Copta Teodor II –que va escapar il·lès de l’atemptat a la catedral de Sant Marc d’Alexandria on presidia la cerimònia del Diumenge de Rams–, i pel Gran Imam de la Mesquita d’Al-Azhar, Cheikh Ahmed Mohammed el-Tayyib.\nL’endemà dels atacs, els superiors generals de l’ordre dels franciscans, que van ser rebuts pel papa al Vaticà, van informar que Francesc havia confirmat “amb gran fermesa” el seu viatge a Egipte malgrat els atemptats.\n El bisbe copte catòlic d’Ismayliah, Makarios Tewfik, ha precisat en declaracions a Radio Vaticana recollides per Europa Press, que “sens dubte aquesta visita és un nou pas en l’obertura cap als germans musulmans” i, alhora, “un estímul per a l’Església ortodoxa copta que pateix el martiri amb tants successos últimament”. " }, "extreme": { "a1": "El papa Francesc viatja al Caire per complir la seva missió de pau i diàleg després dels atemptats contra el cristianisme.", "a2": "El papa Francesc, convidat pel president i altres religiosos, viatjarà al Caire divendres malgrat la situació provocada pels recents atemptats.", "a3": "El papa Francesc manté la seva intenció de visitar Egipte malgrat els atemptats del passat 9 d'abril." } }
1,804
Les 12 hores en què ERC no va saber res
El vicepresident Pere Aragonès ha estat informat de què diria el president Quim Torra cinc minuts abans de la declaració institucional
Eren les 23.33 hores d'aquest dimarts quan saltaven les alarmes. "De moment, així està previst", deien durant la tarda alguns dels dirigents del partit d'Oriol Junqueras, conscients que l'ona expansiva de la trencadissa que es va visualitzar dilluns al Parlament podia alterar les previsions. I sí, enmig del temor admès en l'esfera republicana, quan faltaven 27 minuts perquè s'extingís el dimarts, una convocatòria contra pronòstic del president de la Generalitat, Quim Torra, encenia totes les alarmes. Declaració institucional a les 12.00 hores, just abans de l'hora en què Aragonès hauria d'estar protagonitzant la posada de llarg dels comptes al Parlament. La cita no només agafava per sorpresa ERC i els seus consellers, sinó també a dirigents de JxCat. L'agenda del dia saltava pels aires. anàlisi Eleccions en diferit, campanya des del Govern Les claus per entendre l'anunci de Torra, que evita trencar l'executiu, prioritza els pressupostos, explorarà el diàleg amb Sánchez i dona temps a JxCat per escollir candidat Convocaria eleccions el president tot i no haver-hi unanimitat dins de JxCat? Expulsaria ERC de la coalició governamental? Es rellevaria el vicepresident Pere Aragonès? Davant la falta d'informació i de comunicació amb presidència, els rumors es disparen. A primera hora d'aquest dimecres, els interrogants seguien sent els mateixos. "No sabem res", "Ni idea", "No ens han dit res", han repetit durant 12 hores els dirigents d'ERC consultats. Reunió d'urgència per valorar tots els escenaris Davant la incertesa i enmig d'informacions publicades per alguns mitjans que apuntaven que es podien produir canvis en el Govern, el partit de Junqueras s'ha reunit a Calàbria per valorar tots els escenaris a l'espera de tenir una mínima pista del pronunciament del president. En la segona part del missatge, recollien la incomoditat amb la situació: "ERC considera que en un govern de coalició les decisions s'han de prendre de manera consensuada. Cinc minuts després d'aquest avís, Aragonès es reunia amb Torra, quasi a l'hora límit i després que el president hagués comunicat el contingut del seu missatge als consellers de JxCat. Els minuts justos per comunicar-li que, finalment, la seva aposta seria anunciar eleccions després de l'aprovació dels pressupostos. "No ens han explicat res. Només al Pere cinc minuts abans de sortir a la compareixença", expliquen des de la seu de Calàbria. Després, el president es plantava davant dels mitjans per comunicar-ho públicament. Pressupostos i eleccions, sí. Però perquè "s'ha deteriorat la confiança amb ERC", perquè no s'actua amb "lleialtat", perquè no hi ha "unitat" i perquè s'ha deixat la presidència de la Generalitat "a la intempèrie" retirant la condició de diputat de Torra. També, l'acusació als republicans d'haver-se "doblegat" davant la repressió. Malgrat la contundència de la diagnosi i l'evident convivència trencada entre els socis, a ERC encaixen l'anunci amb un "podria haver estat pitjor". De fet, hi ha el convenciment que la via assenyalada pel president, la dels pressupostos i la de seure a la mesa de negociació amb el PSOE, és la que "sempre" han defensat ells malgrat les crítiques rebudes per part de JxCat. Així ho expressen en el comunicat -no roda de premsa- que emeten com a resposta a Torra: "És una posició que sempre hem defensat i sobre la qual s'ha bastit un consens estratègic que ara es materialitzarà de manera tangible a favor del conjunt de la ciutadania de Catalunya". Eviten entrar en el cos a cos, no es pronuncien sobre les frases més dures pronunciades pel president i prometen treballar amb "lleialtat" perquè l'adversari no és cap altre que "la repressió" de l'Estat. Al cap i a la fi, sostenen de portes endins, aquesta tarda Aragonès estarà presentant els pressupostos i la promesa d'aprovar-los entenen que passa perquè Junts per Catalunya torni a votar al Parlament. "Doncs, precisament, pressupostos i eleccions és el nostre full de ruta", deixava anar un dirigent dels comuns també després de 12 hores de desconcert.
[ "inhabilitació de torra" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "A les 23.33 hores, el president Joaquim Torra fa una convocatòria per a les 12.00 hores de l'endemà, sense previ avís. Aquesta convocatòria, que agafa per sorpresa a dirigents tant d'ERC com de JxCat, dona lloc a rumors a causa de la desinformació i crea descontentament a les files d'ERC. Finalment, s'anuncia la convocatòria d'eleccions després d'aprovar els pressupostos.", "a2": "Després del trencament del Govern dilluns al Parlament, Torra convoca dimarts a última hora una reunió urgent per l'endemà. Ni ERC ni alguns de JxCat no en saben la raó i hi ha moltes especulacions. Minuts abans del comunicat, el vicepresident Aragonès és informat que es parlarà de pressupostos i eleccions. ERC critica la falta de comunicació i de coalició.", "a3": "La declaració institucional de Torra agafa de sorpresa a ERC. El partit no amaga la seva incomoditat en no saber res sobre el contingut de la compareixença institucional i declara que no és com hauria de funcionar un govern de coalició. Cinc minuts abans de la declaració, Torra confirma a ERC la voluntat d'anunciar eleccions." }, "extractive": { "a1": "Davant la incertesa i enmig d'informacions publicades per alguns mitjans que apuntaven que es podien produir canvis en el Govern, el partit de Junqueras s'ha reunit a Calàbria per valorar tots els escenaris a l'espera de tenir una mínima pista del pronunciament del president.\nEn la segona part del missatge, recollien la incomoditat amb la situació: \"ERC considera que en un govern de coalició les decisions s'han de prendre de manera consensuada.\nEls minuts justos per comunicar-li que, finalment, la seva aposta seria anunciar eleccions després de l'aprovació dels pressupostos.\nDe fet, hi ha el convenciment que la via assenyalada pel president, la dels pressupostos i la de seure a la mesa de negociació amb el PSOE, és la que \"sempre\" han defensat ells malgrat les crítiques rebudes per part de JxCat.", "a2": "Davant la incertesa i enmig d'informacions publicades per alguns mitjans que apuntaven que es podien produir canvis en el Govern, el partit de Junqueras s'ha reunit a Calàbria per valorar tots els escenaris a l'espera de tenir una mínima pista del pronunciament del president.\nCinc minuts després d'aquest avís, Aragonès es reunia amb Torra, quasi a l'hora límit i després que el president hagués comunicat el contingut del seu missatge als consellers de JxCat. \nEls minuts justos per comunicar-li que, finalment, la seva aposta seria anunciar eleccions després de l'aprovació dels pressupostos.\nDe fet, hi ha el convenciment que la via assenyalada pel president, la dels pressupostos i la de seure a la mesa de negociació amb el PSOE, és la que \"sempre\" han defensat ells malgrat les crítiques rebudes per part de JxCat. ", "a3": "Declaració institucional a les 12.00 hores, just abans de l'hora en què Aragonès hauria d'estar protagonitzant la posada de llarg dels comptes al Parlament. \nLa cita no només agafava per sorpresa ERC i els seus consellers, sinó també a dirigents de JxCat. \nDavant la incertesa i enmig d'informacions publicades per alguns mitjans que apuntaven que es podien produir canvis en el Govern, el partit de Junqueras s'ha reunit a Calàbria per valorar tots els escenaris a l'espera de tenir una mínima pista del pronunciament del president.\nEls minuts justos per comunicar-li que, finalment, la seva aposta seria anunciar eleccions després de l'aprovació dels pressupostos." }, "extreme": { "a1": "El president Quim Torra fa una convocatòria imprevista que provoca sorpresa i desconcert a les files d'ERC.", "a2": "El president Torra convoca una declaració per l'endemà que provoca incertesa per la falta d'informació i comunicació.", "a3": "Incomoditat a ERC en no conèixer el contingut de la declaració institucional del president Quim Torra." } }
408
Torra rep Sánchez en una reunió marcada per la data de la taula de diàleg i la proximitat de les eleccions
El president espanyol dilueix la reunió i en té més de previstes: amb Colau, Foment del Treball, la PIMEC, CCOO, la UGT i el PSC
El president de la Generalitat, Quim Torra, rep a les dotze del migdia al Palau de la Generalitat el president espanyol, Pedro Sánchez. La reunió, la tercera després de la visita de Torra a la Moncloa el 9 de juliol de 2018 i de la cimera de Pedralbes el 20 de desembre del mateix any, ha de precedir el començament dels treballs de la taula de diàleg pactada entre el PSOE i ERC per a abordar les solucions per al conflicte polític entre Catalunya i Espanya. També arriba marcada per la proximitat de la convocatòria electoral a Catalunya, anunciada pel president Torra una volta el parlament aprovi el pressupost. La decisió de Torra la setmana passada, després de l’enèsima trencadissa entre JxCat i ERC al parlament per la retirada de l’escó del president, va fer trontollar la taula de diàleg. Sánchez va ajornar-la fins que es formés nou govern a Catalunya, però ERC va forçar-lo a rectificar. En una reunió exprés a la Moncloa, el portaveu dels republicans, Gabriel Rufián, va recordar a Sánchez que el suport d’ERC al pressupost del govern espanyol anava lligat als avenços que hi hagués a la taula de diàleg. El PSOE va rectificar el mateix dia, mantenint la reunió entre Sánchez i Torra i assegurant que la taula de diàleg començaria a caminar aviat, independentment del calendari electoral a Catalunya. En el si d’ERC va molestar profundament l’incompliment ‘flagrant’ del PSOE. L’acord signat per a facilitar la investidura de Sánchez recollia que la taula de diàleg s’havia de reunir quinze dies després d’haver-se constituït el govern espanyol, un termini que ja va incomplir-se, perquè la setmana passada els dos presidents encara no s’havien reunit. La trobada d’avui pot desencallar la data de convocatòria de la taula de diàleg. En una conversa telefònica el 9 de gener, Torra va traslladar a Sánchez la voluntat d’abordar les qüestions de fons del conflicte polític i va convidar-lo a encarrilar la taula de negociació. A la reunió del 15 de gener amb JxCat, ERC, la CUP, l’ANC i Òmnium Cultural, va acordar-se que a la reunió entre presidents es parlaria del dret d’autodeterminació, de l’amnistia i del fi de la repressió. Sánchez oferirà una conferència de premsa quan acabi la reunió, juntament amb la ministra de Política Territorial i Funció Pública espanyola, Carolina Darias. L’última visita institucional de Sánchez a Catalunya va ser el 21 d’octubre, quan va visitar agents de la policia espanyola ferits a l’Hospital de Sant Pau. El personal sanitari va escridassar-lo i un dels seus escortes va mostrar una arma llarga als manifestants que protestaven contra la presència del president espanyol, en plenes mobilitzacions contra la sentència del procés. En una entrevista posterior, Sánchez va criticar la direcció de l’hospital per no haver-lo rebut. El Tsunami Democràtic també havia convocat aquell dia una seguda davant la delegació del govern espanyol, on Sánchez havia de reunir-se amb la delegada espanyola a Catalunya, Teresa Cunillera. Aquells dies, Sánchez era en plena campanya electoral pel 10-N i es negava a parlar per telèfon amb el president Torra. No tan sols no volia dialogar, sinó que durant la campanya va endurir el to contra l’independentisme. El resultat del 10-N va obligar-lo a pactar amb ERC per assegurar-se la investidura. Sánchez va passar de dir que hi havia un problema de convivència entre catalans a acceptar que hi havia un conflicte polític entre Catalunya i Espanya. També va haver de reconèixer Torra com a interlocutor i comprometre’s a reunir-s’hi en el marc de la taula de diàleg. La reunió al Palau de la Generalitat no serà l’única que mantindrà el president espanyol durant la seva visita a Catalunya. Sánchez té previstes reunions entre avui, a partir de les 17.00, i demà a la delegació del govern espanyol a Catalunya amb representants de Barcelona Global, Foment del Treball, la PIMEC, CCOO i la UGT per a abordar el nou pressupost espanyol, així com una reunió de treball amb el PSC. També té prevista una reunió amb la batllessa de Barcelona, Ada Colau. Quan Sánchez va traslladar la reunió del consell de ministres el 21 de desembre del 2018 a Barcelona, també va reunir-se amb Colau aquell dia, l’endemà de la cimera al Palau de Pedralbes en què el govern espanyol havia signat la Declaració de Pedralbes amb el govern català. Posteriorment, Sánchez es va desdir dels compromisos per les protestes de l’extrema dreta espanyola i la manifestació a la plaça Colón de Madrid. ‘El diàleg és l’única manera de resoldre la situació a Catalunya’, ha defensat la vice-presidenta del grup al Parlament Europeu, Simona Bonafè, en una trobada amb mitjans aquest matí. L’eurodiputada italiana ha remarcat la ‘importància’ de la trobada i ha assegurat que cal trobar a ‘un acord’ entorn l’afer català.
[ "país", "principat" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "Torra rebrà a les dotze del migdia a Sánchez per començar amb la taula de diàleg en què s'intentaran resoldre els problemes entre Catalunya i Espanya. Es tractaran temes com l'amnistia o la fi de la repressió. Els socialistes de la resta d'Europa celebren aquesta trobada i confien que mitjançant un diàleg es pugui trobar solució a les seves diferències.", "a2": "El president espanyol, Pedro Sánchez, ha volgut ajornar la seva trobada amb el president de la Generalitat fins a la formació del nou govern català malgrat tenir més reunions a Catalunya. ERC, descontenta, ha hagut de recordar a Sánchez que el pacte amb el PSOE incloïa el compliment d'una taula de diàleg que encara no hi havia cap avenç.", "a3": "Torra i Sánchez es reuneixen avui per començar els treballs de la taula de diàleg i tractar el conflicte polític entre Catalunya i Espanya. El president espanyol no sols assistirà a aquesta reunió al Palau de la Generalitat sinó que també té previstes altres reunions amb l'alcaldessa de Barcelona i amb el PSC durant la seva visita a Catalunya." }, "extractive": { "a1": "La reunió, la tercera després de la visita de Torra a la Moncloa el 9 de juliol de 2018 i de la cimera de Pedralbes el 20 de desembre del mateix any, ha de precedir el començament dels treballs de la taula de diàleg pactada entre el PSOE i ERC per a abordar les solucions per al conflicte polític entre Catalunya i Espanya.\nLa decisió de Torra la setmana passada, després de l’enèsima trencadissa entre JxCat i ERC al parlament per la retirada de l’escó del president, va fer trontollar la taula de diàleg.\nQuan Sánchez va traslladar la reunió del consell de ministres el 21 de desembre del 2018 a Barcelona, també va reunir-se amb Colau aquell dia, l’endemà de la cimera al Palau de Pedralbes en què el govern espanyol havia signat la Declaració de Pedralbes amb el govern català.\n‘El diàleg és l’única manera de resoldre la situació a Catalunya’, ha defensat la vice-presidenta del grup al Parlament Europeu, Simona Bonafè, en una trobada amb mitjans aquest matí.", "a2": "La reunió, la tercera després de la visita de Torra a la Moncloa el 9 de juliol de 2018 i de la cimera de Pedralbes el 20 de desembre del mateix any, ha de precedir el començament dels treballs de la taula de diàleg pactada entre el PSOE i ERC per a abordar les solucions per al conflicte polític entre Catalunya i Espanya. \nLa decisió de Torra la setmana passada, després de l’enèsima trencadissa entre JxCat i ERC al parlament per la retirada de l’escó del president, va fer trontollar la taula de diàleg. \nSánchez va ajornar-la fins que es formés nou govern a Catalunya, però ERC va forçar-lo a rectificar. \n‘El diàleg és l’única manera de resoldre la situació a Catalunya’, ha defensat la vice-presidenta del grup al Parlament Europeu, Simona Bonafè, en una trobada amb mitjans aquest matí.", "a3": "El president de la Generalitat, Quim Torra, rep a les dotze del migdia al Palau de la Generalitat el president espanyol, Pedro Sánchez.\nLa reunió, la tercera després de la visita de Torra a la Moncloa el 9 de juliol de 2018 i de la cimera de Pedralbes el 20 de desembre del mateix any, ha de precedir el començament dels treballs de la taula de diàleg pactada entre el PSOE i ERC per a abordar les solucions per al conflicte polític entre Catalunya i Espanya.\nLa decisió de Torra la setmana passada, després de l’enèsima trencadissa entre JxCat i ERC al parlament per la retirada de l’escó del president, va fer trontollar la taula de diàleg. \nLa reunió al Palau de la Generalitat no serà l’única que mantindrà el president espanyol durant la seva visita a Catalunya" }, "extreme": { "a1": "Al migdia tindrà lloc la reunió entre Torra i Sánchez per dialogar sobre els problemes entre Catalunya i Espanya.", "a2": "Amb unes eleccions pròximes a Catalunya, Quim Torra es reuneix amb Pedro Sánchez per encaminar la propera taula de diàleg.", "a3": "Comença la taula de diàleg amb la reunió de Torra i Sánchez aquest migdia al Palau de la Generalitat." } }
893
D’on prové el vot de Vox?
Una part significativa dels vots de l'extrema dreta ha arribat directament d'antics electors de l'esquerra
En les eleccions andaluses el partit d’extrema dreta Vox ha passat de tenir un suport molt minoritari el 2015, quan va aconseguir tan sols 18.422 vots (0,46%), a entrar amb força al parlament, gràcies al vot de 395.978 electors (10,97%), que li atorguen dotze escons. Per a entendre aquest canvi tan gran, la primera cosa que es pot pensar és que una part dels votants del Partit Popular o de Ciutadans s’han radicalitzat encara més i han decidit de votar l’extrema dreta més desacomplexada. Però això topa amb les dades, perquè, sumats els resultats d’aquestes dues formacions, s’observa que han augmentat el percentatge de vot i tan sols han perdut, en total, 27.000 vots. Això significa que els vots de Vox no poden provenir exclusivament d’aquests dos partits, i cal fer-ne una anàlisi més profunda. El fet més lògic és que el vot hagi sortit de l’abstenció, però trobem que la participació ha caigut d’uns quatre punts, de manera que tampoc no sembla que provingui exclusivament d’aquest sector. El president de l’empresa demoscòpica Gad3 ha dit que prop d’un 10% de vots de Vox prové dels partits d’esquerres, mentre que una enquesta recent de SocioMétrica per a El Español assenyalava un percentatge similar: un 13% provenen de PSOE, Podem i Esquerra Unida i un 9% de l’abstenció. Un quart dels vots en total. Per comprovar aquesta hipòtesi, podem observar què passa en els feus socialistes, situats en tretze municipis de més de 25.000 habitants, on el PSOE ha guanyat en totes les eleccions que hi ha hagut, amb percentatges d’abstenció diversos. En tots els municipis hi ha un comportament semblant: mentre que l’esquerra –PSOE i Endavant Andalusia– ha perdut milers de vots en aquestes ciutats, el PP i Cs hi han mantingut el suport. Sense dades d’enquestes no es poden fer relacions directes, però d’acord amb l’observació anterior tot fa pensar que el vot de Vox prové de tres fonts diferents. La primera seria l’abstenció. Tanmateix, havent disminuït la participació, sembla difícil que sigui un percentatge gaire important i que la majoria del vot provingui d’aquí. Una segona hipòtesi podria ser que hi hagi votants socialistes que hagin votat el PP i Cs, i a la vegada part dels votants d’aquests dos partits hagin passat a Vox. Això explicaria per què augmenta aquest partit d’extrema dreta sense que disminueixi el vot de la resta de la dreta. Però, fos com fos, això implicaria que gran part de l’esquerra ha passat a votar la dreta. Finalment, veient el comportament en els principals feus socialistes, sembla que una part del vot d’esquerres ha passat directament del PSOE a Vox, una dada que les enquestes consideren probable. Diverses enquestes marquen entre un 10% i 13% dels vots provinents de PSOE i AA, però el fet que el resultat de Vox encara hagi superat l’estimat podria significar que el percentatge sigui encara superior. Un comportament com aquest seria similar al del Front National a l’estat francès, on part de l’esquerra ha passat a votar a aquest partit, que centra el discurs en la immigració, el centralisme i la defensa de la ‘nació’. Andalusia era la comunitat on l’esquerra mantenia un suport més alt, i ha passat del 57% dels vots al 44%. Aquest resultat pot ser un fet anecdòtic, però també podria no ser-ho, amb un augment de l’extrema dreta, mentre que la dreta tradicional es manté i s’enfonsa l’esquerra. És el mateix procés que s’ha seguit a l’estat francès. Extrapolat al conjunt de l’estat espanyol, el resultat de les eleccions andaluses implicaria una clara majoria de la dreta. La ultradreta seria una part d’aquesta majoria i el PP es radicalitzaria més que mai. Això significaria que, sense un canvi radical de les formacions dites d’esquerra, trigarien molt de temps a tornar a governar.
[ "món", "espanya" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "L'anàlisi de l'augment de vots de Vox a les eleccions d'Andalusia sembla indicar que els vots no provenen dels votants de Ciutadans i el PP, que només han perdut un total de 27.000 vots. L'augment de vots podria ser degut a votants radicalitzats de la dreta, l'abstenció o directament d'antics votants del PSOE.", "a2": "Les dades suggereixen que gran part dels vots de Vox no provenen dels partits de dretes tradicionals, sinó de l'abstenció i dels votants dels partits d'esquerres. Les enquestes mostren que entre un 10% i un 13% dels vots de Vox provenen del PSOE i Endavant Andalusia. Es tracta d'un comportament similar al que s'ha viscut a França.", "a3": "A les eleccions d'Andalusia Vox va obtenir dotze escons. En analitzar d'on ve aquest increment en el vot al partit d'extrema dreta, es veu que ve de diverses fonts: de l'absentisme, de la radicalització de votants del PP i Cs, però també de votants d'esquerra (PSOE o Podem) que han canviat el seu vot a la dreta." }, "extractive": { "a1": "En les eleccions andaluses el partit d’extrema dreta Vox ha passat de tenir un suport molt minoritari el 2015, quan va aconseguir tan sols 18.422 vots (0,46%), a entrar amb força al parlament, gràcies al vot de 395.978 electors (10,97%), que li atorguen dotze escons. \nPer a entendre aquest canvi tan gran, la primera cosa que es pot pensar és que una part dels votants del Partit Popular o de Ciutadans s’han radicalitzat encara més i han decidit de votar l’extrema dreta més desacomplexada.\nEl president de l’empresa demoscòpica Gad3 ha dit que prop d’un 10% de vots de Vox prové dels partits d’esquerres, mentre que una enquesta recent de SocioMétrica per a El Español assenyalava un percentatge similar: un 13% provenen de PSOE, Podem i Esquerra Unida i un 9% de l’abstenció.\nUn comportament com aquest seria similar al del Front National a l’estat francès, on part de l’esquerra ha passat a votar a aquest partit, que centra el discurs en la immigració, el centralisme i la defensa de la ‘nació’.", "a2": "En les eleccions andaluses el partit d’extrema dreta Vox ha passat de tenir un suport molt minoritari el 2015, quan va aconseguir tan sols 18.422 vots (0,46%), a entrar amb força al parlament, gràcies al vot de 395.978 electors (10,97%), que li atorguen dotze escons. \nPer a entendre aquest canvi tan gran, la primera cosa que es pot pensar és que una part dels votants del Partit Popular o de Ciutadans s’han radicalitzat encara més i han decidit de votar l’extrema dreta més desacomplexada.\nEl president de l’empresa demoscòpica Gad3 ha dit que prop d’un 10% de vots de Vox prové dels partits d’esquerres, mentre que una enquesta recent de SocioMétrica per a El Español assenyalava un percentatge similar: un 13% provenen de PSOE, Podem i Esquerra Unida i un 9% de l’abstenció.\nUn comportament com aquest seria similar al del Front National a l’estat francès, on part de l’esquerra ha passat a votar a aquest partit, que centra el discurs en la immigració, el centralisme i la defensa de la ‘nació’.", "a3": "En les eleccions andaluses el partit d’extrema dreta Vox ha passat de tenir un suport molt minoritari el 2015, quan va aconseguir tan sols 18.422 vots (0,46%), a entrar amb força al parlament, gràcies al vot de 395.978 electors (10,97%), que li atorguen dotze escons. \nPer a entendre aquest canvi tan gran, la primera cosa que es pot pensar és que una part dels votants del Partit Popular o de Ciutadans s’han radicalitzat encara més i han decidit de votar l’extrema dreta més desacomplexada.\nEl fet més lògic és que el vot hagi sortit de l’abstenció, però trobem que la participació ha caigut d’uns quatre punts, de manera que tampoc no sembla que provingui exclusivament d’aquest sector.\nEl president de l’empresa demoscòpica Gad3 ha dit que prop d’un 10% de vots de Vox prové dels partits d’esquerres, mentre que una enquesta recent de SocioMétrica per a El Español assenyalava un percentatge similar: un 13% provenen de PSOE, Podem i Esquerra Unida i un 9% de l’abstenció. " }, "extreme": { "a1": "Després d'analitzar els resultats de les eleccions d'Andalusia, s'observa que part dels vots de Vox podrien provenir dels votants d'esquerres.", "a2": "Motius pels quals Vox està guanyant popularitat i ha obtingut un augment en el suport electoral a les eleccions andaluses.", "a3": "El vot a Vox podria vindre de l'abstenció, de votants radicalitzats de PP i Cs i de votant d'esquerres." } }
2,420
Catalunya podria suspendre fins a un 80% de les fires del 2020 si no es reprèn l'activitat a la tardor, segons la FEFIC
El sector firal veu amb "inquietud" que se'l posi al mateix sac que els esdeveniments massius i reclama veu pròpia
El sector firal a Catalunya veu amb "inquietud" que es consideri a les fires com "esdeveniments massius" similars als concerts o als partits de futbol i avisa que cal que s'apliquin mesures "singulars" i "pròpies" per evitar un retard en la represa de l'activitat que impliqui que es deixin de fer fins a un 80% de les fires que Catalunya tenia previstes per aquest any. Així ho apunta el president de la Federació de Fires de Catalunya (FEFIC), Ramon Ferrando, en declaracions a l'ACN. Segons les dades de la FEFIC i la Direcció General de Comerç de la Generalitat, el coronavirus ja ha provocat que s'hagin deixat de celebrar a Catalunya un 42,5% de les fires previstes per aquest 2020, incloent els mesos de juliol i agost. "Si se'ns posa al mateix sac que els grans esdeveniments es dificultarà el retorn a la normalitat al setembre, octubre i mesos posteriors", diu Ferrando, que recorda que les fires requereixen de certeses i mesos de preparació per poder funcionar bé. La tardor és, juntament amb la primavera, que ja es dona per perduda, el moment de més activitat per a les fires, i per això temen que imposar-los unes restriccions com les de macroconcerts o esdeveniments esportius puguin retardar la represa de l'activitat. "Volem aixecar la mà i dir que estem aquí", defensa Ferrando. "Les fires de Catalunya de diferent grandària i perfil, les que n'organitzem de professionals i populars, compartim aquesta inquietud", afirma. En aquest sentit, la FEFIC ha enviat un document al Govern on demana tenir veu pròpia en el comitè tècnic que ha d'elaborar el Pla per a la reactivació econòmica i protecció social, que presideix el vicepresident Pere Aragonès. A més, també reivindica la seva capacitat d'oferir garanties sanitàries durant els esdeveniments i proposa solucions específiques per al sector. "Podem actuar amb seguretat als nostres recintes i fires, tenim la capacitat de controlar els accessos. Els estands o espais d'exposició són estàtics, i també s'hi pot controlar l'accés", destaca Ferrando. De fet, fonts de Fira de Barcelona expliquen que la reivindicació és compartida per tot el sector a nivell mundial, i que es planteja com una mesura necessària des d'associacions globals com la UFI o l'espanyola AFE. I és que malgrat que moltes de les fires que es fan als recintes de Plaça Espanya i Gran Via a Barcelona i l'Hospitalet del Llobregat no s'inclouen a la llista d'esdeveniments adherits a la FEFIC -sí que hi és, per exemple, el Saló de l'Ensenyament-, els plans de Fira de Barcelona són similars als de l'organització. Fonts de Fira recorden que per ara no han cancel·lat cap esdeveniment propi, i que tots s'han ajornat a la tardor. Les cancel·lacions han arribat de fires externes que es fan al recinte, com el Mobile World Congress o la fira del Còmic o el Manga. Però la clau per poder fer els esdeveniments de la tardor és l'evolució del coronavirus i que, també, s'exclogui les fires de les restriccions d'aforament que s'imposen, per exemple, als concerts. El president de la federació de fires de Catalunya, Ramon Ferrando, recorda que estats com Alemanya ja han diferenciat el sector firal d'altres grans esdeveniments, especialment tenint en compte el seu gran impacte econòmic i social. A més, la FEFIC avisa que caldran partides pressupostàries destinades a ajudar el sector firal, tot i que encara no tenen xifres de quant caldria per dinamitzar-lo. D'altra banda, des del sector firal treballen amb diversos escenaris d'organització dels esdeveniments davant de l'enorme incertesa que provoca el coronavirus. "La incertesa no marxarà, però pretenem rebaixar-la al màxim i eliminar incògnites per poder començar a treballar i que algunes coses es puguin començar a planificar amb seguretat", explica el president de la FEFIC. Ferrando també es mostra "sorprès" per la decisió del govern espanyol d'imposar una quarantena de 15 dies a tota persona que arribi a l'Estat, però confia que no s'allargarà en el temps. "Hi ha temps per replantejar la mesura per quan es pugui reiniciar l'activitat turística i firal, perquè si no, seria totalment contraproduent", destaca el president de l'entitat. Amb tot, admet que l'aplicació d'aquesta restricció, encara que s'acabi aixecant, pot generar "certa confusió" entre la gent que estigui plantejant-se si ve o no a Catalunya per participar en una determinada fira.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "Després de la crisi del coronavirus, les fires es consideren actes massius, i per això s'han d'aplicar normes com les relacionades amb l'aforament. Un 42% de les fires ja han hagut de ser cancel·lades i el sector indica que si no es treu les fires d'aquest grup i es prenen mesures específiques, no podran tornar a la normalitat a la tardor.", "a2": "El sector firal està preocupat perquè en temps de covid se li aplica la mateixa normativa que als esdeveniments massius, per això la FEFIC demana tenir veu pròpia en l'elaboració del Pla per a la reactivació. Calen mesures ajustades al sector per no causar anul·lacions i un retard en la represa de l’activitat, ja que les fires requereixen molta preparació.", "a3": "El sector de la fira està preocupat amb la consideració per part de les autoritats de les fires com a macroevent, ja que això impediria que se celebressin quasi el 80% de les fires a Catalunya el 2020. La FEFIC defensa, entre altres coses, que a les fires es poden garantir les mesures sanitàries." }, "extractive": { "a1": "El sector firal a Catalunya veu amb \"inquietud\" que es consideri a les fires com \"esdeveniments massius\" similars als concerts o als partits de futbol i avisa que cal que s'apliquin mesures \"singulars\" i \"pròpies\" per evitar un retard en la represa de l'activitat que impliqui que es deixin de fer fins a un 80% de les fires que Catalunya tenia previstes per aquest any.\nLa tardor és, juntament amb la primavera, que ja es dona per perduda, el moment de més activitat per a les fires, i per això temen que imposar-los unes restriccions com les de macroconcerts o esdeveniments esportius puguin retardar la represa de l'activitat.\nI és que malgrat que moltes de les fires que es fan als recintes de Plaça Espanya i Gran Via a Barcelona i l'Hospitalet del Llobregat no s'inclouen a la llista d'esdeveniments adherits a la FEFIC -sí que hi és, per exemple, el Saló de l'Ensenyament-, els plans de Fira de Barcelona són similars als de l'organització.\nPerò la clau per poder fer els esdeveniments de la tardor és l'evolució del coronavirus i que, també, s'exclogui les fires de les restriccions d'aforament que s'imposen, per exemple, als concerts.", "a2": "El sector firal a Catalunya veu amb \"inquietud\" que es consideri a les fires com \"esdeveniments massius\" similars als concerts o als partits de futbol i avisa que cal que s'apliquin mesures \"singulars\" i \"pròpies\" per evitar un retard en la represa de l'activitat que impliqui que es deixin de fer fins a un 80% de les fires que Catalunya tenia previstes per aquest any.\nLa tardor és, juntament amb la primavera, que ja es dona per perduda, el moment de més activitat per a les fires, i per això temen que imposar-los unes restriccions com les de macroconcerts o esdeveniments esportius puguin retardar la represa de l'activitat.\nEn aquest sentit, la FEFIC ha enviat un document al Govern on demana tenir veu pròpia en el comitè tècnic que ha d'elaborar el Pla per a la reactivació econòmica i protecció social, que presideix el vicepresident Pere Aragonès.\nEl president de la federació de fires de Catalunya, Ramon Ferrando, recorda que estats com Alemanya ja han diferenciat el sector firal d'altres grans esdeveniments, especialment tenint en compte el seu gran impacte econòmic i social. ", "a3": "El sector firal a Catalunya veu amb \"inquietud\" que es consideri a les fires com \"esdeveniments massius\" similars als concerts o als partits de futbol i avisa que cal que s'apliquin mesures \"singulars\" i \"pròpies\" per evitar un retard en la represa de l'activitat que impliqui que es deixin de fer fins a un 80% de les fires que Catalunya tenia previstes per aquest any.\nLa tardor és, juntament amb la primavera, que ja es dona per perduda, el moment de més activitat per a les fires, i per això temen que imposar-los unes restriccions com les de macroconcerts o esdeveniments esportius puguin retardar la represa de l'activitat.\nA més, també reivindica la seva capacitat d'oferir garanties sanitàries durant els esdeveniments i proposa solucions específiques per al sector. \nD'altra banda, des del sector firal treballen amb diversos escenaris d'organització dels esdeveniments davant de l'enorme incertesa que provoca el coronavirus." }, "extreme": { "a1": "El sector firal demana que es prenguin mesures específiques per poder tornar a la normalitat com més aviat millor.", "a2": "Incertesa en el sector firal durant la pandèmia: seria possible l'anul·lació del 80% de les fires a Catalunya aquest 2020.", "a3": "La FEFIC demana que no es considerin les fires com a macroevents pel que fa a les mesures sanitàries." } }
808
La connexió màquina-humà
En una interfície cervell-computadora (ICC), els senyals neuronals registrats en el cervell s’integren en un algoritme que els tradueix perquè les persones amb discapacitats físiques els puguen utilitzar per a controlar una sèrie de dispositius, com ara teclats virtuals (Birbaumer et al., 1999; Sellers, Ryan i Hauser, 2014; Vansteensel et al., 2016), jocs (Perdikis, Tonin, Saeedi, Schneider i Millán, 2018), braços i mans robòtiques (Collinger et al., 2013; Hochberg et al., 2012), robots mòbils (Leeb et al., 2015) i cadires de rodes (Carslon i Millán, 2013; Ron-Angevin et al., 2017). Per exemple, la Figura 1 mostra una cadira de rodes controlada amb la ment. L’usuari rep la informació de la resposta de la pròtesi mitjançant les vies sensorials normals o directament a través d’estimulació cerebral, amb la qual cosa s’estableix un bucle de control tancat. La tecnologia d’ICC ofereix una forma natural d’augmentar les capacitats humanes ja que proporciona un nou mitjà d’interacció amb el món exterior. En aquest sentit, és particularment interessant com a ajuda per als pacients amb discapacitats neuromusculars severes, encara que també obre noves possibilitats per a la interacció humà-màquina de persones sense discapacitats. «La tecnologia de les interfícies cervell-computadora ofereix una manera natural d’augmentar les capacitats humanes» El principi central d’una ICC és la capacitat de distingir diferents patrons d’activitat cerebral associats a intencions o ordres mentals concretes. Per tant, l’adaptació és un component clau d’una ICC, ja que, d’una banda, els usuaris han d’aprendre a modular les seues ones cerebrals per generar patrons cerebrals diferents, mentre que, d’una altra, les tècniques d’aprenentatge automàtic haurien de descobrir els patrons cerebrals individuals que caracteritzen les tasques mentals executades per l’usuari. En essència, una ICC és un sistema amb dos aprenents que entaulen un procés d’adaptació mútua (Carmena, 2013; Perdikis et al., 2018). Aquest procés comença amb la selecció de característiques discriminants i estables –components cerebrals de cada usuari que maximitzen la diferenciació entre ordres mentals i que, a causa de la naturalesa no estacionària dels senyals cerebrals, són estables en el temps– per a construir models òptims que descodifiquen la intenció de l’usuari. Aquestes característiques inicials representen els components cerebrals que l’usuari pot modular de manera natural i aprendre a controlar voluntàriament gràcies a la informació rebuda en l’entrenament en connexió amb la ICC. Com a exemple d’aquest enfocament d’aprenentatge mutu de les ICC, un estudi recent va investigar la hipòtesi que l’aprenentatge mutu és un factor crític per a aconseguir que les ICC puguen funcionar de manera fiable en aplicacions fora del laboratori (Perdikis et al., 2018). A diferència de la tendència més habitual a centrar-se de manera quasi exclusiva en els aspectes d’aprenentatge automàtic de les ICC, un enfocament holístic de l’aprenentatge mutu basat simètricament en els tres pilars (màquina, subjecte i aplicació) va resultar ser el sistema d’entrenament òptim per a preparar dos usuaris que van participar en 2016 en la cursa Cybathlon, la primera competició internacional d’ICC en la qual usuaris amb discapacitats greus operen un dispositiu. Concretament es va entrenar dos participants amb greus problemes derivats de lesions medul·lars cròniques perquè controlaren el seu avatar en un joc de curses virtuals amb ICC. Els resultats de la competició van mostrar l’efectivitat de l’aprenentatge mutu: un d’ells va guanyar la medalla d’or i els dos van marcar els tres millors temps (Figura 2). El que és més important, es van poder extraure correlats d’aprenentatge a tots els nivells de la interfície –aplicació, resultats de la ICC i neuroimatge EEG– d’ambdós usuaris, amb una avaluació prou llarga i, a més, en condicions reals i fins i tot adverses com les del dia de la cursa. Quin tipus d’ones cerebrals podem utilitzar per a controlar dispositius directament? L’activitat elèctrica és la candidata natural gràcies a l’excel·lent resolució temporal que ofereix (es pot realitzar un seguiment dels canvis en l’activitat cerebral en el rang dels mil·lisegons). Podem enregistrar l’activitat elèctrica del cervell tant de manera invasiva com no invasiva (Figura 3). La primera d’aquestes tècniques fa servir una matriu de microelèctrodes implantada en el cervell per a enregistrar l’activitat de neurones individuals –o de petites poblacions neuronals que donen lloc a potencials de camp local–. L’activitat conjunta general de les poblacions neuronals també es pot enregistrar de manera invasiva mitjançant elèctrodes ubicats en la superfície del cervell, és el que es coneix com electrocorticografia. Les ICC no invasives utilitzen principalment activitat electroencefalogràfica enregistrada mitjançant elèctrodes ubicats en el cuir cabellut per mesurar l’activitat sincrònica de milions de neurones corticals. La naturalesa dels senyals dels potencials de camp local, l’electrocorticografia i l’electroencefalografia, és semblant, però ocorren a diferents escales espacials –microscòpica, mesoscòpica i macroscòpica, respectivament. Llig l’article sencer al web de Mètode José del R. Millán és Càtedra Defitech en Interfícies Cervell-Computadora (CNBI) en el Centre de Neuropròtesis de l’Escola Politècnica Federal de Lausana (Suïssa), on també treballa com a professor associat. Què és Mètode?
[ "ciència i tecnologia", "mètode" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "Es crea la interfície ICC que permet als discapacitats fer funcions de forma natural i interactuar amb el món exterior. Es tracta d'una integració de les connexions neuronals a un algorisme amb què podran controlar dispositius com ara teclats o cadires de rodes. Ja s'han fet competicions entre pacients amb lesions greus de medul·la.", "a2": "La tecnologia d’ICC permet a les persones discapacitades transformar els senyals neuronals en ordres per controlar certs dispositius. També fa possible la interacció d'una persona sense discapacitats amb una màquina per potenciar les capacitats humanes. Hi ha diversos estudis que analitzen aquest aprenentatge mutu. L'enregistrament de l'activitat elèctrica del cervell es fa amb tècniques invasives o no invasives.", "a3": "Les ICC utilitzen els senyals de les neurones al cervell i les integren en un algoritme per a controlar certs dispositius com ara teclats virtuals, jocs, extremitats robòtiques o cadires de rodes. Aquesta tecnologia ofereix una forma innovadora d'ajuda a les persones amb discapacitats neuromusculars severes, tot i que també s'està explorant l'ús en persones sense discapacitat." }, "extractive": { "a1": "En una interfície cervell-computadora (ICC), els senyals neuronals registrats en el cervell s’integren en un algoritme que els tradueix perquè les persones amb discapacitats físiques els puguen utilitzar per a controlar una sèrie de dispositius, com ara teclats virtuals (Birbaumer et al., 1999; Sellers, Ryan i Hauser, 2014; Vansteensel et al., 2016), jocs (Perdikis, Tonin, Saeedi, Schneider i Millán, 2018), braços i mans robòtiques (Collinger et al., 2013; Hochberg et al., 2012), robots mòbils (Leeb et al., 2015) i cadires de rodes (Carslon i Millán, 2013; Ron-Angevin et al., 2017). \nEn aquest sentit, és particularment interessant com a ajuda per als pacients amb discapacitats neuromusculars severes, encara que també obre noves possibilitats per a la interacció humà-màquina de persones sense discapacitats.\nAquest procés comença amb la selecció de característiques discriminants i estables –components cerebrals de cada usuari que maximitzen la diferenciació entre ordres mentals i que, a causa de la naturalesa no estacionària dels senyals cerebrals, són estables en el temps– per a construir models òptims que descodifiquen la intenció de l’usuari.\nL’activitat conjunta general de les poblacions neuronals també es pot enregistrar de manera invasiva mitjançant elèctrodes ubicats en la superfície del cervell, és el que es coneix com electrocorticografia.", "a2": "En una interfície cervell-computadora (ICC), els senyals neuronals registrats en el cervell s’integren en un algoritme que els tradueix perquè les persones amb discapacitats físiques els puguen utilitzar per a controlar una sèrie de dispositius, com ara teclats virtuals (Birbaumer et al., 1999; Sellers, Ryan i Hauser, 2014; Vansteensel et al., 2016), jocs (Perdikis, Tonin, Saeedi, Schneider i Millán, 2018), braços i mans robòtiques (Collinger et al., 2013; Hochberg et al., 2012), robots mòbils (Leeb et al., 2015) i cadires de rodes (Carslon i Millán, 2013; Ron-Angevin et al., 2017). \nEn aquest sentit, és particularment interessant com a ajuda per als pacients amb discapacitats neuromusculars severes, encara que també obre noves possibilitats per a la interacció humà-màquina de persones sense discapacitats.\nAquest procés comença amb la selecció de característiques discriminants i estables –components cerebrals de cada usuari que maximitzen la diferenciació entre ordres mentals i que, a causa de la naturalesa no estacionària dels senyals cerebrals, són estables en el temps– per a construir models òptims que descodifiquen la intenció de l’usuari. \nA diferència de la tendència més habitual a centrar-se de manera quasi exclusiva en els aspectes d’aprenentatge automàtic de les ICC, un enfocament holístic de l’aprenentatge mutu basat simètricament en els tres pilars (màquina, subjecte i aplicació) va resultar ser el sistema d’entrenament òptim per a preparar dos usuaris que van participar en 2016 en la cursa Cybathlon, la primera competició internacional d’ICC en la qual usuaris amb discapacitats greus operen un dispositiu.", "a3": "En una interfície cervell-computadora (ICC), els senyals neuronals registrats en el cervell s’integren en un algoritme que els tradueix perquè les persones amb discapacitats físiques els puguen utilitzar per a controlar una sèrie de dispositius, com ara teclats virtuals (Birbaumer et al., 1999; Sellers, Ryan i Hauser, 2014; Vansteensel et al., 2016), jocs (Perdikis, Tonin, Saeedi, Schneider i Millán, 2018), braços i mans robòtiques (Collinger et al., 2013; Hochberg et al., 2012), robots mòbils (Leeb et al., 2015) i cadires de rodes (Carslon i Millán, 2013; Ron-Angevin et al., 2017).\nLa tecnologia d’ICC ofereix una forma natural d’augmentar les capacitats humanes ja que proporciona un nou mitjà d’interacció amb el món exterior. \nEn aquest sentit, és particularment interessant com a ajuda per als pacients amb discapacitats neuromusculars severes, encara que també obre noves possibilitats per a la interacció humà-màquina de persones sense discapacitats.\nLes ICC no invasives utilitzen principalment activitat electroencefalogràfica enregistrada mitjançant elèctrodes ubicats en el cuir cabellut per mesurar l’activitat sincrònica de milions de neurones corticals." }, "extreme": { "a1": "La creació de l'ICC permet als discapacitats controlar dispositius, oferint-los capacitats per interactuar i fer activitats quotidianes.", "a2": "La tecnologia d'ICC augmenta les capacitats humanes i, a més, ajuda a les persones discapacitades a controlar certs dispositius.", "a3": "Les ICC (interfície cervell-computadora) ofereixen una forma molt interessant d'ajudar a pacients amb discapacitats neuromusculars. " } }
2,318
Els Jocs de Nemea inauguren un viatge al passat amb Tarraco Viva
El festiva romà commemora el vintè aniversari amb més de 450 actes i prop d'un miler de participants
Tarraco Viva dóna el tret de sortida amb l'espectacle de recreació dels Jocs de Nemea a l'Amfiteatre romà. La cerimònia inaugural ha recreat aquest diumenge les grans competicions esportives de la Grècia clàssica. El festival, que se celebrarà fins al 27 de maig, arriba a la 20a edició amb més de 450 actes i comptarà amb una participació de prop d'un miler de persones, entre els grups de recreació i entitats vinculades al certamen. La figura de la dona té un pes rellevant en aquesta edició. El director del festival, Magí Seritjol, ha afirmat que "la història ens ajuda a crear un pensar crític" i, per això, s'ha de mirar al passat "per entendre el que està passant ara". En la mateixa línia s'ha manifestat la regidora de cultura de Tarragona, Begoña Floria, qui ha assenyalat que el certamen és una "peça important" del pla cultural dels Jocs del Mediterrani. "Un dels grans llegats tornarà a ser agafar l'embranzida, de lideratge cultural i social", ha asseverat perquè "tenim una gran força quan sumem tots". Des de fa dues dècades que el festival Tarraco Viva té com a objectiu "donar vida a les pedres mortes" i contribuir a la difusió dels coneixements de la història. La recreació dels Jocs de Nemea ha comptat amb unes 150 persones escenificant a l'Amfiteatre tarragoní com es vivien a l'antiga Grècia les competicions esportives. Un espectacle en castellà i català per simular el bilingüisme de l'època entre el llatí i el grec on les lluites de gladiadors han fet participar activament al públic a l'hora de decidir si els concedien morir o viure després del duel. Els jocs, que eren bianuals, també han representat competicions com tirar l'arc o bé curses femenines i masculines. La reconstrucció històrica ha anat a càrrec del Thaleia i d'Ars Dimicandi, entre altres. El director del festival, Magí Seritjol, ha afirmat que s'ha de mirar enrere perquè el "passat no té sentit si no té un retorn ara" i, en aquest sentit, ha asseverat que la història "ajuda a crear el pensament crític". Malgrat que enguany se celebren els vint anys de l'inici d'aquest certamen, Seritjol ha assegurat que el festival tot just arrenca i apunta que fins d'aquí a uns 10 anys "no començarà de debò". Seritjol ha posat d'exemple importants festivals europeus, els quals diu que "comencen estar en forma cap als 25 o 30 anys". "Encara no heu vist res", ha pronosticat en referència a la seva consolidació. Tarraco Viva és una "peça important" del Pla Cultural dels Jocs del Mediterrani que en un mes es duran a terme a la ciutat. La titular de cultura del consistori tarragoní ha destacat la voluntat de tornar a ser un "referent" entre els països mediterranis. Floria ha sostingut que "un dels grans llegats dels jocs serà agafar l'embranzida" per assolir el lideratge cultural, social i reflexió "des de la nostra ciutat petita, humil i modesta" i ha afegit que les administracions i la ciutadania tenen una "gran força quan sumem tots". Per la seva part, el director general de Patrimoni Cultural de la Generalitat, Jusèp Boya, ha remarcat l'interès creixent per part de les administracions per renovar i apostar pel patrimoni cultural de la ciutat i per situar-lo en l'interès nacional i internacional. Més de 450 actes, 30 espais i prop d'un miler persones participant en el festival Els organitzadors han programat més de 450 actes fins al pròxim 27 de maig, entre els quals el debat d'aquest diumenge a la tarda "Diàlegs amb la història: Esport i cultura al Mediterrani clàssic" i l'activitat 'Veïns de Roma', que enguany tindrà un nou format per tal d'arribar a molta més gent, ja que es recrearà la vida diària dels veïns d'una ciutat romana i es compararà amb les actuals. L'activitat també comptarà una versió nocturna. Per altra, el certamen es realitzarà en 30 espais, la majoria museus i recintes monumentals declarats Patrimoni Mundial de la ciutat i també a Altafulla, Constantí, Cambrils, Falset i Vila-rodona. Entre els participants hi ha més de 30 entitats culturals de la ciutat, les quals sumen un miler prop d'un miler de persones.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "La nova edició de Tàrraco Viva tindrà lloc a Tarragona fins a finals de maig. Es recreen els Jocs de Nemea, amb 450 actes i quasi 1000 participants. L'objectiu de l'obra és difondre la història i aprendre, en aquest cas, de les competicions esportives de l'època. L'obra serà en català i espanyol per simular el bilingüisme de l'època.", "a2": "Tàrraco Viva ha iniciat la seva 20a edició amb l'espectacle de recreació dels Jocs de Nemea a l'Amfiteatre tarragoní. Aquest any el paper de la dona guanya importància. L'objectiu del festival és donar a conèixer la història, crear un pensament crític i informar sobre el passat per entendre l'actualitat. Hi ha programats més de 450 actes fins al dia 27.", "a3": "Els Jocs de Nemea enceten Tàrraco Viva aquest any. Els Jocs de Nemea recreen les competicions esportives a l'antiga Grècia i aquest any hi ha vora unes mil persones participant en les recreacions, que es portaran a terme a l'Amfiteatre de Tarragona. Tàrraco Viva és un espectacle clau cultural dels Jocs de Mediterrani." }, "extractive": { "a1": "El festival, que se celebrarà fins al 27 de maig, arriba a la 20a edició amb més de 450 actes i comptarà amb una participació de prop d'un miler de persones, entre els grups de recreació i entitats vinculades al certamen.\nEn la mateixa línia s'ha manifestat la regidora de cultura de Tarragona, Begoña Floria, qui ha assenyalat que el certamen és una \"peça important\" del pla cultural dels Jocs del Mediterrani.\nEls organitzadors han programat més de 450 actes fins al pròxim 27 de maig, entre els quals el debat d'aquest diumenge a la tarda \"Diàlegs amb la història: Esport i cultura al Mediterrani clàssic\" i l'activitat 'Veïns de Roma', que enguany tindrà un nou format per tal d'arribar a molta més gent, ja que es recrearà la vida diària dels veïns d'una ciutat romana i es compararà amb les actuals.\nEntre els participants hi ha més de 30 entitats culturals de la ciutat, les quals sumen un miler prop d'un miler de persones.", "a2": "Tarraco Viva dona el tret de sortida amb l'espectacle de recreació dels Jocs de Nemea a l'Amfiteatre romà.\nEl festival, que se celebrarà fins al 27 de maig, arriba a la 20a edició amb més de 450 actes i comptarà amb una participació de prop d'un miler de persones, entre els grups de recreació i entitats vinculades al certamen. \nEl director del festival, Magí Seritjol, ha afirmat que s'ha de mirar enrere perquè el \"passat no té sentit si no té un retorn ara\" i, en aquest sentit, ha asseverat que la història \"ajuda a crear el pensament crític\".\nEntre els participants hi ha més de 30 entitats culturals de la ciutat, les quals sumen un miler prop d'un miler de persones.", "a3": "Tarraco Viva dóna el tret de sortida amb l'espectacle de recreació dels Jocs de Nemea a l'Amfiteatre romà.\nEl festival, que se celebrarà fins al 27 de maig, arriba a la 20a edició amb més de 450 actes i comptarà amb una participació de prop d'un miler de persones, entre els grups de recreació i entitats vinculades al certamen. \nLa recreació dels Jocs de Nemea ha comptat amb unes 150 persones escenificant a l'Amfiteatre tarragoní com es vivien a l'antiga Grècia les competicions esportives. \nEntre els participants hi ha més de 30 entitats culturals de la ciutat, les quals sumen un miler prop d'un miler de persones." }, "extreme": { "a1": "Se celebra la 20a edició de Tàrraco Viva en què participa el públic i es donarà difusió a la història.", "a2": "Aquest diumenge s'ha inaugurat el festival Tàrraco Viva amb una recreació dels Jocs de Nemea a l'Amfiteatre romà de Tarragona.", "a3": "Tàrraco Viva s'inaugura enguany amb la recreació dels Jocs de Nemea, que tindran lloc a l'Amfiteatre de la ciutat." } }
2,526
Girona ha atès telemàticament 15.000 demandes d'ajut social a través del nou dispositiu creat arran del confinament
El servei Porta d'Entrada es va engegar fa cinc mesos i s'ha mantingut un cop superat l'estat d'alarma per la covid-19
Girona ha atès telemàticament 15.000 demandes d'ajut social a través del nou dispositiu creat arran del confinament. Aquest servei, el Porta d'Entrada, vol facilitar l'accés de la ciutadania als serveis socials davant les limitacions que la pandèmia ha imposat per a l'atenció presencial. Les principals peticions tenen a veure amb ajudes per alimentació, pagament de lloguers o suport econòmic. Tot i que se'n reben de tota la ciutat, els veïns de Santa Eugènia i Palau són els qui n'han sol·licitades més. La regidora de Drets Socials, Núria Pi, diu que aquesta és una eina "que ha arribat per quedar-se" i que, tot i que el coronavirus l'ha "precipitada", ja es treballava per implantar-la abans que el confinament obligués a posar-la en marxa. L'Ajuntament de Girona ha atès 15.000 demandes d'ajut social des del servei Porta d'Entrada, durant els primers cinc mesos de funcionament d'aquest canal. Es tracta d'un dispositiu desplegat durant el confinament, i que s'ha mantingut un cop superat l'estat l'alarma, que té per objectiu facilitar l'accés de la ciutadania als serveis d'atenció social davant les limitacions que la crisi sanitària ha imposat a l'atenció presencial. El servei ha estat reconegut com a bona pràctica per DIXIT Girona Centre de Documentació de Serveis Socials Marià Casadevall i la Fundació Campus Arnau d'Escala. "Aquesta eina s'ha creat amb la finalitat de descongestionar els serveis socials de base i per donar una resposta immediata a la ciutadania. La pandèmia ho ha precipitat, però aquest dispositiu ja s'estava acabant de treballar a principis d'any per poder-lo implementar aviat", afirma Núria Pi. "És una eina que ha arribat per quedar-se i caldrà anar-la millorant i integrant en l'estructura dels serveis socials", afegeix la regidora de Drets Socials. El programa posa a disposició de la ciutadania diferents vies de comunicació, des d'on s'ofereix informació general sobre els serveis, les prestacions i els recursos. Aquesta també és la via per demanar cita prèvia per ser atès presencialment pels Equips d'Atenció Social Bàsica, el Servei d'Atenció a la Gent Gran i Dependència i l'Oficina Municipal d'Habitatge. La Porta d'Entrada consisteix en el número de telèfon 972 419 404 i el correu electrònic [email protected]. Alimentació i lloguers A banda de facilitar l'accés als Serveis Socials, aquest programa pretén millorar el primer contacte i atenció, disminuir els temps d'espera i agilitzar l'accés als serveis i prestacions per situacions de vulnerabilitat. Les principals peticions, rebudes des del mes de març fins al 31 d'agost, tenen a veure amb ajudes en l'alimentació, suport econòmic, suport per al pagament de lloguer, informació sobre temes d'habitatge i informació sobre els tràmits per demanar una ajuda. Tot i que es reben demandes des de tota la ciutat, s'han rebut més peticions dels barris de Santa Eugènia i Palau. Des del Porta d'Entrada també s'han atès, del 21 de maig al 3 de juliol, 593 cites prèvies presencials de suport al tràmit telemàtic. Aquestes cites es van fer en els set centres cívics de la ciutat i en el hall del Teatre Municipal. Aquest servei en concret està pensat per donar suport en les tramitacions d'ajudes online a aquelles persones que no disposen de mitjans informàtics propis o dels coneixements necessaris per fer el tràmit autònomament. Un suport que també es dona per via telefònica a aquelles persones que disposen de connexió a internet i que, amb l'orientació i assessorament necessari, poden fer el tràmit ells mateixos. El dispositiu va ser seleccionat com a bona pràctica en el cicle 'Drets i innovació en els serveis a les persones en temps de crisi. Compartim aprenentatges i bones pràctiques en l'àmbit social i sanitari' organitzat per DIXIT Girona Centre de Documentació de Serveis Socials Marià Casadevall i la Fundació Campus Arnau d'Escala. El servei Porta d'Entrada va ser exposat el 15 de setembre a la sessió online 'Dret a un nivell de vida adequat i a la protecció social'.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "A causa de la pandèmia i de les normes de no presencialitat, a Girona s'ha creat el servei \"Porta d'Entrada\" en què es dona accés als serveis socials de forma telemàtica. Durant els primers mesos, s'han rebut més de 15.000 demandes per a ajudes relacionades amb l'alimentació o l'economia, entre d'altres, donant resposta immediata als ciutadans. ", "a2": "L'Ajuntament de Girona ja estava treballant en la creació del servei Porta d'Entrada, un dispositiu per atendre telemàticament les demandes d'ajut social. Les limitacions de la pandèmia han precipitat la seva posada en marxa i és un servei que ara es manté. En els primers cinc mesos s'han atès 15.000 demandes relacionades amb l'alimentació, el suport econòmic, temes d'habitatge, etc.", "a3": "Arran de la pandèmia, Girona va posar al servei de la ciutadania el portal \"Porta d'Entrada\", un servei que pretén ajudar telemàticament a la ciutadania amb processos com demanar ajudes per a alimentació, pagament de lloguer o suport econòmic. Amb aquesta eina la ciutadania té diferents vies de comunicació per accedir als serveis socials." }, "extractive": { "a1": "Aquest servei, el Porta d'Entrada, vol facilitar l'accés de la ciutadania als serveis socials davant les limitacions que la pandèmia ha imposat per a l'atenció presencial.\nLa regidora de Drets Socials, Núria Pi, diu que aquesta és una eina \"que ha arribat per quedar-se\" i que, tot i que el coronavirus l'ha \"precipitada\", ja es treballava per implantar-la abans que el confinament obligués a posar-la en marxa.\nEs tracta d'un dispositiu desplegat durant el confinament, i que s'ha mantingut un cop superat l'estat l'alarma, que té per objectiu facilitar l'accés de la ciutadania als serveis d'atenció social davant les limitacions que la crisi sanitària ha imposat a l'atenció presencial.\nEl programa posa a disposició de la ciutadania diferents vies de comunicació, des d'on s'ofereix informació general sobre els serveis, les prestacions i els recursos.", "a2": "L'Ajuntament de Girona ha atès 15.000 demandes d'ajut social des del servei Porta d'Entrada, durant els primers cinc mesos de funcionament d'aquest canal.\nEs tracta d'un dispositiu desplegat durant el confinament, i que s'ha mantingut un cop superat l'estat l'alarma, que té per objectiu facilitar l'accés de la ciutadania als serveis d'atenció social davant les limitacions que la crisi sanitària ha imposat a l'atenció presencial. \nEl programa posa a disposició de la ciutadania diferents vies de comunicació, des d'on s'ofereix informació general sobre els serveis, les prestacions i els recursos.\nLes principals peticions, rebudes des del mes de març fins al 31 d'agost, tenen a veure amb ajudes en l'alimentació, suport econòmic, suport per al pagament de lloguer, informació sobre temes d'habitatge i informació sobre els tràmits per demanar una ajuda.", "a3": "Aquest servei, el Porta d'Entrada, vol facilitar l'accés de la ciutadania als serveis socials davant les limitacions que la pandèmia ha imposat per a l'atenció presencial. \nLes principals peticions tenen a veure amb ajudes per alimentació, pagament de lloguers o suport econòmic. \nEs tracta d'un dispositiu desplegat durant el confinament, i que s'ha mantingut un cop superat l'estat l'alarma, que té per objectiu facilitar l'accés de la ciutadania als serveis d'atenció social davant les limitacions que la crisi sanitària ha imposat a l'atenció presencial. \nEl programa posa a disposició de la ciutadania diferents vies de comunicació, des d'on s'ofereix informació general sobre els serveis, les prestacions i els recursos." }, "extreme": { "a1": "El servei Porta d'Entrada dona accés a la ciutadania als serveis socials davant les limitacions causades per la pandèmia.", "a2": "El nou dispositiu alternatiu a l'atenció presencial, Porta d'Entrada, ha permès gestionar les demandes d'ajut social gironines durant la pandèmia.", "a3": "La ciutat de Girona facilita l'accés de la ciutadania als serveis socials mitjançant el servei telemàtic Porta d'Entrada." } }
2,649
PortAventura obre el Colorado Creek, el seu sisè hotel
Té 150 habitacions, té quatre estrelles i s'obre al públic aquest dissabte
PortAventura World estrenarà aquest dissabte el seu sisè hotel, anomenat Colorado Creek. Un equipament amb 150 habitacions, de quatre estrelles i ambientat al Far West. Ha suposat una inversió de 25 milions d'euros i donarà feina a unes 150 persones, segons han informat des del complex turístic. El parc disposarà doncs, de fins a 2.000 habitacions, fet que el converteix en "el resort de referència d'Europa", en paraules de Fernando Aldecoa, director general de PortAventura World. L'hotel destaca per la sostenibilitat ambiental, ja que serà "emissions zero", un aspecte que els directius volen estendre a la resta d'instal·lacions. El Colorado Creek, segons ha destacat Aldecoa, "és l'hotel referent del resort". Ho ha argumentat per tres raons: és un dels dos de més qualitat, els avantatges addicionals que tindrà el client -accés il·limitat al parc temàtic, un dia gratuït a Ferrari Land i accés a les piscines de l'hotel Gold River, entre altres- i que és el primer amb emissions zero. Sobre l'aspecte mediambiental, Aldecoa ha avançat que el projecte comença al Colorado Creek, però que es vol implantar a la resta d'hotels i als parcs temàtics. A més, volen liderar "l'eliminació i reciclatge de plàstic" a més d'impulsar la mobilitat sostenible amb l'ús de vehicles 100% elèctrics per dins del complex, així com d'energies verdes. "Com a estratègia volem minimitzar la petjada mediambiental", ha concretat el director general. El Colorado Creek té 150 habitacions de qualitat "premium" de 41 metres quadrats, tal com han apuntat, i totes seran iguals, encara que algunes estaran adaptades per a persones amb mobilitat reduïda. L'hotel està ambientat en els ranxos luxosos de Colorado i es caracteritza per un ambient càlid on la fusta predomina. En concret s'han usat 6.000 metres quadrats de fusta natural del nord d'Europa, certificada per la seva producció sostenible i responsable amb els boscos, tal com ha destacat Luis Valencia, director de projectes de PortAventura World. En l'edifici principal hi ha dues grans làmpades, d'uns quatre metres de diàmetre i uns 150 quilos, que presideixen la sala central, connectada amb els pisos inferiors per unes escales i uns finestrals als dos extrems que il·luminen la zona. A més hi ha un segon edifici a l'altre costat del jardí que fa les funcions de restaurant. Augment de la demanda Aldecoa ha destacat que en el darrer any el 35% dels clients dels parcs temàtics s'han allotjat als hotels de PortAventura World. Una tendència que va a l'alça i que ha fet que els directius estudiïn l'opció de construir nous hotels en un futur proper per poder atendre la demanda. De fet, Aldecoa ha avançat que a dia d'avui ja tenen un 10% més de reserves de cara a l'estiu respecte l'any passat i les previsions per aquesta temporada són que, al Colorado Creek, hi hagi una ocupació "de més del 90%". Sobre el tipus de demanda, el director general ha diferenciat dos perfils. D'una banda el de les famílies que fan estades llargues de vacances, i de l'altra les que aprofiten un pont o un cap de setmana per anar a PortAventura i passar una o dues nits als hotels. Pel què fa a la procedència, Aldecoa ha detallat que han notat un increment del mercat estatal -el principal del complex- i d'alguns dels més importants que tenen a nivell internacional, com són el francès, el britànic i el rus. Més esdeveniments Aldecoa també ha avançat que el centre de convencions s'ampliarà. Una decisió que respon a l'increment d'esdeveniments que s'hi duen a terme. Des de l'obertura de l'equipament l'any 2009 s'hi ha realitzat més de 2.000 esdeveniments, ha apuntat. "Més del 70% són internacionals", ha afirmat el director general, un fet que ha posicionat el parc "com un referent internacional dins del turisme de congressos i convencions". També cal tenir en compte que amb la futura construcció del complex Hard Rock està previst que aquest tipus de clients augmenti a la Costa Daurada. Les obres del centre de convencions culminaran aquest octubre i permetran augmentar l'espai dels 14.000 als 20.000 metres quadrats, ampliar la capacitat de 5.000 a 6.000 persones, i disposar de 24 sales, enlloc de les 18 actuals. Tot plegat suposarà una inversió d'11 milions d'euros. A més també es "redecorarà" l'hotel PortAventura, per tal d'adaptar-lo a les necessitats dels clients de congressos. Uns treballs que tindran un cost de 12 milions d'euros. Aquests treballs permetran, segons els directius de la companyia, poder obrir l'hotel PortAventura durant tot l'any i ampliar el nombre d'esdeveniments que s'hi fan.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "PortAventura obre les portes del seu sisè hotel ambientat al llunyà oest anomenat \"Colorado Creek\". Es tracta d'un hotel de quatre estrelles que comptarà 150 habitacions i donarà lloc a 150 llocs de treball. Inclou entrada al parc i a les piscines. És el primer hotel sostenible i es vol ampliar aquesta modalitat verda a la resta del complex.", "a2": "El Colorado Creek, el nou hotel de quatre estrelles de PortAventura, s'obre aquest dissabte. Ambientat en ranxos del Colorado, amb abundant fusta sostenible i 150 habitacions, serà l'hotel referent del parc d'atraccions, ja que és d'emissions zero, d'alta qualitat i oferirà avantatges exclusius pels clients. A més, PortAventura contempla la construcció de més equipaments arran d'un augment de la demanda.", "a3": "El parc temàtic PortAventura World estrenarà aquest dissabte el seu hotel de referència: Colorado Creek. És un hotel de 150 habitacions, de quatre estrelles i el primer del complex amb emissions zero. L'aspecte mediambiental comença amb aquest nou hotel, però s'espera que a poc a poc arribi a la resta d'hotels i al parc." }, "extractive": { "a1": "PortAventura World estrenarà aquest dissabte el seu sisè hotel, anomenat Colorado Creek. \nUn equipament amb 150 habitacions, de quatre estrelles i ambientat al Far West. \nL'hotel destaca per la sostenibilitat ambiental, ja que serà \"emissions zero\", un aspecte que els directius volen estendre a la resta d'instal·lacions. \nDes de l'obertura de l'equipament l'any 2009 s'hi ha realitzat més de 2.000 esdeveniments, ha apuntat. \"Més del 70% són internacionals\", ha afirmat el director general, un fet que ha posicionat el parc \"com un referent internacional dins del turisme de congressos i convencions\". ", "a2": "PortAventura World estrenarà aquest dissabte el seu sisè hotel, anomenat Colorado Creek. \nUn equipament amb 150 habitacions, de quatre estrelles i ambientat al Far West. \nL'hotel destaca per la sostenibilitat ambiental, ja que serà \"emissions zero\", un aspecte que els directius volen estendre a la resta d'instal·lacions. \nAldecoa ha avançat que a dia d'avui ja tenen un 10% més de reserves de cara a l'estiu respecte l'any passat i les previsions per aquesta temporada són que, al Colorado Creek, hi hagi una ocupació \"de més del 90%\".", "a3": "PortAventura World estrenarà aquest dissabte el seu sisè hotel, anomenat Colorado Creek.\nL'hotel destaca per la sostenibilitat ambiental, ja que serà \"emissions zero\", un aspecte que els directius volen estendre a la resta d'instal·lacions. \nSobre l'aspecte mediambiental, Aldecoa ha avançat que el projecte comença al Colorado Creek, però que es vol implantar a la resta d'hotels i als parcs temàtics.\nAldecoa ha destacat que en el darrer any el 35% dels clients dels parcs temàtics s'han allotjat als hotels de PortAventura World." }, "extreme": { "a1": "S'obre el sisè hotel de PortAventura. El primer d'emissions zero i que crearà 150 llocs de treball.", "a2": "Aquest dissabte s'inaugura el Colorado Creek, el nou hotel referent de PortAventura ambientat al Far West.", "a3": "Colorado Creek, el nou hotel de referència del parc PortAventura World i el primer amb emissions zero." } }
1,498
​El Govern preveu la «progressiva» posada en marxa del tram central de l'L9 a partir del 2022
El conseller de Territori Damià Calvet xifra en 1.127 milions d'euros el cost de les obres pendents
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, preveu que el tram central de la línia 9 del metro de Barcelona es posi en marxa d'una manera "progressiva" a partir del 2022 i ha xifrat en 1.127 milions d'euros el cost de les obres pendents. En una comissió parlamentària per presentar les línies d'actuació del departament, el conseller de Territori ha dit que el departament treballa en una programació d'actuacions del 2019 al 2015 i que la posada en marxa d'aquest servei és "un dels principals reptes". En la seva compareixença, Calvet ha tornat a defensar la implementació del sistema de la vinyeta en substitució dels actuals peatges. Segons ha explicat, aquest sistema permetria destinar 300 milions l'any a la millora del transport públic, 250 milions en un pla d'inversions per resoldre "colls d'ampolla" a la xarxa viària i 120 milions en ajudar a l'ambientalització de flotes, tant de turismes com de mercaderies. Calvet ha explicat que per pagar el cost de les obres pendents de la línia 9 demanarà un crèdit de 740 milions al Banc Europeu d'Inversions a retornar en 30 anys amb els tipus d'interès que determini l'entitat. Sobre el crèdit, Calvet ha apuntat que ja té la "conformitat tècnica del banc". En aquest sentit, el conseller de Territori ha reclamat a l'Estat que "autoritzi el crèdit" i que el departament farà "tot el possible" perquè "s'executi". Sobre el sistema de la vinyeta, Calvet ha dit que el Govern vol "superar el no-sistema" actual. Ha precisat que el departament proposa un pagament d'una tarifa plana "per temps i no per quilòmetres". Amb tot, Calvet ha anunciat que proposarà la creació "immediata" del grup de treball de peatges, que es va dissoldre amb la passada legislatura. Amb l'objectiu de definir el sistema, el conseller de Territori ha dit que s'ha de fer definir "com ha de ser la tarifa des del màxim consens". Calvet també ha acusat el ministeri de Foment de "no saber com afrontar" la finalització de les concessions de peatges. El conseller de Territori ha subratllat que el sistema proposat pel departament "comporta beneficis econòmics, socials i mediambientals" i ha demanat al ministeri que sigui "valent" i busqui la "innovació" i la "sostenibilitat". La T-Mobilitat, prevista pel 2019 a Barcelona En la seva compareixença, Calvet també s'ha referit al projecte de la T-Mobilitat, un sistema que el conseller de Territori ha recordat que pretén que es pugui "viatjar per Catalunya amb una sola targeta o amb el mòbil i que aplica una tarifa única i un sistema quilomètric que substitueix les actuals corones tarifàries". El conseller de Territori ha assegurat que actualment està "en fase d'implementació" i que el seu desplegament a l'àrea metropolitana de Barcelona està previst pel 2019 i un any després a la resta de Catalunya. Calvet ha dit que el "repte" del departament és la "integració tarifària" i ha destacat que el projecte de la T-Mobilitat és "beneficiar a qui més utilitza el transport públic". A més, el conseller de Territori ha assegurat que aquest sistema representa una "revolució del transport públic" i ha negat que s'hagi produït cap retard, malgrat que ha recordat que es va posar en marxa el 2012. "Traspàs complet" de Rodalies El Govern plantejarà el "traspàs complet" de Rodalies en la comissió bilateral d'infraestructures, després que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el president de la Generalitat, Quim Torra, hagin reactivat aquest dilluns aquest tipus de comissions. A la comissió parlamentària, el conseller Damià Calvet ha reclamat a l'Estat que "compleixi els compromisos fixats al traspàs", que es va produir l'any 2010, i ha criticat que aquest fos "incomplet" i que no se'l dotés d'un finançament adequat. Calvet ha assegurat que Rodalies ha de ser "un dels punts" que s'abordin durant la comissió bilateral perquè els "incompliments" de l'Estat són "flagrants". "Creiem que per millorar Rodalies l'única mesura efectiva és assolir les plenes competències sobre les infraestructures ferroviàries", ha afirmat el conseller de Territori.
[ "barcelona: transport públic" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "Es calcula que el pla d'obres de l'L9 costarà al voltant de 1.127 milions d'euros i que es posarà progressivament en marxa el 2022 quan el banc autoritzi el crèdit. El projecte de la T-Mobilitat beneficiarà els que més usen el transport públic i permetrà viatjar per tot Catalunya. A més, és un projecte econòmicament, socialment i mediambientalment beneficiós.", "a2": "Calvet ha anunciat que sol·licitarà un crèdit de 740 milions al BEI per poder finalitzar les obres de la línia 9 del metro, que calcula que es posaran en marxa a partir del 2022. Ha insistit en la implementació del sistema de vinyeta a canvi dels peatges per crear una font d'ingressos i també ha parlat del projecte de la T-Mobilitat.", "a3": "En una compareixença, el conseller de Territori i Sostenibilitat anuncia la posada en marxa de l'L9 el 2022. Per tal d'aconseguir-ho i posar en marxa les obres, aspira a demanar un crèdit al Banc Europeu d'Inversions. També ha anunciat que espera poder posar en marxa un sistema de vinyeta en lloc dels peatges i la creació del projecte T-Mobilitat." }, "extractive": { "a1": "El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, preveu que el tram central de la línia 9 del metro de Barcelona es posi en marxa d'una manera \"progressiva\" a partir del 2022 i ha xifrat en 1.127 milions d'euros el cost de les obres pendents.\nEn una comissió parlamentària per presentar les línies d'actuació del departament, el conseller de Territori ha dit que el departament treballa en una programació d'actuacions del 2019 al 2015 i que la posada en marxa d'aquest servei és \"un dels principals reptes\".\nAmb l'objectiu de definir el sistema, el conseller de Territori ha dit que s'ha de fer definir \"com ha de ser la tarifa des del màxim consens\".\nEn la seva compareixença, Calvet també s'ha referit al projecte de la T-Mobilitat, un sistema que el conseller de Territori ha recordat que pretén que es pugui \"viatjar per Catalunya amb una sola targeta o amb el mòbil i que aplica una tarifa única i un sistema quilomètric que substitueix les actuals corones tarifàries\".", "a2": "El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, preveu que el tram central de la línia 9 del metro de Barcelona es posi en marxa d'una manera \"progressiva\" a partir del 2022 i ha xifrat en 1.127 milions d'euros el cost de les obres pendents.\nEn la seva compareixença, Calvet ha tornat a defensar la implementació del sistema de la vinyeta en substitució dels actuals peatges. \nCalvet ha explicat que per pagar el cost de les obres pendents de la línia 9 demanarà un crèdit de 740 milions al Banc Europeu d'Inversions a retornar en 30 anys amb els tipus d'interès que determini l'entitat. \nEl conseller de Territori ha subratllat que el sistema proposat pel departament \"comporta beneficis econòmics, socials i mediambientals\" i ha demanat al ministeri que sigui \"valent\" i busqui la \"innovació\" i la \"sostenibilitat\".\nEn la seva compareixença, Calvet també s'ha referit al projecte de la T-Mobilitat, un sistema que el conseller de Territori ha recordat que pretén que es pugui \"viatjar per Catalunya amb una sola targeta o amb el mòbil i que aplica una tarifa única i un sistema quilomètric que substitueix les actuals corones tarifàries\". ", "a3": "El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, preveu que el tram central de la línia 9 del metro de Barcelona es posi en marxa d'una manera \"progressiva\" a partir del 2022 i ha xifrat en 1.127 milions d'euros el cost de les obres pendents.\nEn la seva compareixença, Calvet ha tornat a defensar la implementació del sistema de la vinyeta en substitució dels actuals peatges.\nCalvet ha explicat que per pagar el cost de les obres pendents de la línia 9 demanarà un crèdit de 740 milions al Banc Europeu d'Inversions a retornar en 30 anys amb els tipus d'interès que determini l'entitat.\nEn la seva compareixença, Calvet també s'ha referit al projecte de la T-Mobilitat, un sistema que el conseller de Territori ha recordat que pretén que es pugui \"viatjar per Catalunya amb una sola targeta o amb el mòbil i que aplica una tarifa única i un sistema quilomètric que substitueix les actuals corones tarifàries\"." }, "extreme": { "a1": "S'espera el crèdit del banc per començar les obres de la línia 9 del metro de Barcelona.", "a2": "El conseller de Territori català preveu que les obres del tram central de l'L9 es reprenguin a partir del 2022.", "a3": "El conseller de Territori i Sostenibilitat anuncia la línia 9 del metro de Barcelona per al 2022." } }
2,741
Més de 70 representacions i una trentena de companyies al Trapezi de Reus
El festival de circ celebra 20 anys amb una programació especial centrada en els malabars i l'acollida d'artistes en residències com a principal novetat
Més de 70 representacions i un total de 28 companyies catalanes i internacionals participaran en el Trapezi, la Fira del Circ de Catalunya, que tindrà lloc a Reus del 12 al 15 de maig. Enguany el festival arriba a la seva 20a edició amb una programació especial. El Cabaret inaugural i una exposició fotogràfica serviran per celebrar la trajectòria de la fira, que enguany se centra en la tècnica del malabarisme. Si la darrera edició va destacar per ser festiva, enguany serà més poètica i visual. Hi haurà espectacles al carrer i de sala, entre els quals destaquen propostes de gran format com 'InTarsi' de la Companyia de Circ 'eia' i 'Sapiens Zoo' d'Animal Religion. Amb un pressupost de 384.000 euros, el Trapezi atrau prop de 100.000 espectadors. La gran novetat d'enguany és que l'organització ofereix residències a companyies perquè els artistes puguin treballar durant els períodes de creació dels seus nous espectacles. Reus esdevé capital del circ durant quatre dies. Un total de 28 companyies portaran els seus espectacles, mostrant una vintena de disciplines, des de verticals a contorsió, passant per acrobàcia i malabars. El malabarisme tindrà un paper rellevant en l'edició d'enguany, una disciplina que té partidaris, però també detractors. Dulce Duca portarà el seu espectacle 'Un belo dia'. També destaca Malabarte, la companyia de l'artista Fernando Pose, amb 'Bouncing'. L'organització del festival Trapezi lloa l'habilitat de Pose, amb "una tècnica clàssica impecable, amb 9 pilotes de rebot, una fita que han aconseguit molt pocs malabaristes al món", ha assegurat Jordi Gaspar, director artístic del festival. Finalment, la companyia madrilenya Nueveuno escenificarà 'Sinergia 2.0.', una proposta multidisciplinar que combina verticals, manipulació d'objectes i dansa. Més enllà del tracte especial vers els malabars, en aquesta edició quatre companyies oferiran muntatges de gran format. És el cas del Cabaret que inaugurarà la 20a edició. Serà conduït per l'actor Miquel Àngel Ripeu. Entre altres companyies, el Cabaret comptarà amb Atempo Circ, i amb la contorsionista americana Julie Bergez, artista del Cirque du Soleil. Al parc de Sant Jordi se simularà una gran pista de circ en les tres nits de Cabaret. Un altre espectacle de gran format és '...Sodade...', de la companyia francesa Cirque Rouages, que es podrà veure a la plaça Mercadal el dissabte, el dia fort del festival, i el diumenge, com a espectacle de cloenda. Al seu torn Leandre representarà 'Iceberg'. El clown català actuarà a la plaça de la Llibertat. A la mateixa plaça hi actuarà la companyia balear Circ Bové, amb 'Vincles', un espectacle que transmet elegància i tècnica. "Si l'any passat vam tenir festivitat, enguany és coreografia, imatges visuals i la poesia del risc", ha exposat Gaspar. L'arriscada proposta 'Sapiens Zoo', amb excèntriques acrobàcies, al Teatre Fortuny, i 'InTarsi', un espectacle contemporani amb molta dansa i farcit de gags, al Teatre Bartrina, són dos dels plats forts del programa. Dins de les sales, però en un format més petit, es podrà veure 'Amigoo', de Mumusic Circus. També la companyia Escarlata Circus presentarà 'CorroC', una exposició de pedres en forma de cor. A la vegada, i per commemorar el vintè aniversari del festival, es muntarà una exposició fotogràfica, amb imatges del fotògraf Tjerk van der Meulen, que repassaran les dues dècades de trajectòria. Intentant defugir del format tradicional d'exposició -que no ha tingut mai gaire èxit al Trapezi- i arribar al màxim nombre de públic, les imatges es penjaran en un centenar de comerços de la ciutat. Les residències i el suport als artistes catalans és ara l'obsessió del Trapezi. Un d'aquests espais per crear les propostes és el Convent de les Arts d'Alcover, a l'Alt Camp. "El tema de les residències és una nova branca que arrenquem, els pressupostos van baixant i l'IVA cultural ens mata a tots, i creiem que sense teixir una xarxa de contactes i anar acompanyats d'amics no anem enlloc", ha afirmat Gaspar. "El Trapezi és intrínsec al circ català, no és un bolet de temporada, fa molts anys que es cou a Catalunya", ha afegit. En aquest sentit, el director artístic de Trapezi assegura que s'ha forjat "una marca específica de circ català, i els programadors estrangers saben diferenciar molt entre Catalunya i Espanya". "Catalunya està sent un pol d'atracció del circ, hi ha un caldo de cultiu que acaba donant fruits com la programació del Trapezi", ha conclòs.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "La 20a edició de la Fira del Circ de Catalunya serà a Reus del 12 al 15 de maig. Comptarà amb un pressupost de 384.000 euros i unes 28 companyies. A més, aquesta edició comptarà amb una exposició de fotos per mostrar els 20 anys de trajectòria de la fira i es repartiran entre els comerços de la ciutat.", "a2": "Aquest any la Fira del Circ de Catalunya serà més visual i poètica, i girarà entorn la tècnica del malabarisme. La 20a edició del Trapezi se celebrarà a Reus del 12 a 15 de maig, amb més de 70 representacions i 28 companyies catalanes i internacionals. La programació inclourà exposicions, acrobàcies, malabars, dansa, etc. S'espera l'assistència d'uns 100.000 espectadors.", "a3": "La Fira del Circ de Catalunya, Trapezi, arriba en la seva 20a edició a Reus aquest maig. La novetat de l'edició d'aquest any és que l'organització oferirà residències per a les companyies. El tema principal estarà focalitzat en el malabarisme, tot i que també es podran veure espectacles com cabaret o clown." }, "extractive": { "a1": "Més de 70 representacions i un total de 28 companyies catalanes i internacionals participaran en el Trapezi, la Fira del Circ de Catalunya, que tindrà lloc a Reus del 12 al 15 de maig.\nEl Cabaret inaugural i una exposició fotogràfica serviran per celebrar la trajectòria de la fira, que enguany se centra en la tècnica del malabarisme.\nLa gran novetat d'enguany és que l'organització ofereix residències a companyies perquè els artistes puguin treballar durant els períodes de creació dels seus nous espectacles.\nUn altre espectacle de gran format és '...Sodade...', de la companyia francesa Cirque Rouages, que es podrà veure a la plaça Mercadal el dissabte, el dia fort del festival, i el diumenge, com a espectacle de cloenda.", "a2": "Més de 70 representacions i un total de 28 companyies catalanes i internacionals participaran en el Trapezi, la Fira del Circ de Catalunya, que tindrà lloc a Reus del 12 al 15 de maig.\nEnguany el festival arriba a la seva 20a edició amb una programació especial.\nLa gran novetat d'enguany és que l'organització ofereix residències a companyies perquè els artistes puguin treballar durant els períodes de creació dels seus nous espectacles.\n\"Si l'any passat vam tenir festivitat, enguany és coreografia, imatges visuals i la poesia del risc\", ha exposat Gaspar.", "a3": "Més de 70 representacions i un total de 28 companyies catalanes i internacionals participaran en el Trapezi, la Fira del Circ de Catalunya, que tindrà lloc a Reus del 12 al 15 de maig.\nEl Cabaret inaugural i una exposició fotogràfica serviran per celebrar la trajectòria de la fira, que enguany se centra en la tècnica del malabarisme. \nLa gran novetat d'enguany és que l'organització ofereix residències a companyies perquè els artistes puguin treballar durant els períodes de creació dels seus nous espectacles.\nReus esdevé capital del circ durant quatre dies." }, "extreme": { "a1": "La Fira del Circ de Catalunya celebra la seva 20a edició a Reus del 12 al 15 de maig.", "a2": "Reus acollirà la 20a edició del Trapezi, la Fira del Circ de Catalunya, del 12 al 15 de maig.", "a3": "La 20a edició del festival de circ Trapezi arriba a Reus aquest maig, amb 20 companyies i unes 70 representacions." } }
485
Bon Preu entra al mercat de l’electricitat i comercialitzarà energia cent per cent verda
El grup empresarial osonenc vol diferenciar-se de les companyies elèctriques 'grans, opaques i allunyades del client'
El grup Bon Preu ha decidit fer un pas endavant per diversificar la seva activitat i, en una entrevista a l’ACN, ha anunciat que entra al mercat de l’electricitat com a comercialitzadora d’energia cent per cent verda. ‘La raó de ser de Bon Preu és donar resposta a les necessitats quotidianes de la població: l’alimentació és quotidiana, la gasolina és quotidiana i l’electricitat també ho és’, assegura Anna Font i Tanyà, directora comercial de l’empresa. Des del grup creuen que poden fer-se un lloc al mercat de les comercialitzadores elèctriques com a ‘companyia més petita, àgil i transparent’ en contraposició a les empreses ‘grans, opaques i allunyades del client’. El 5 d’octubre arrencarà la campanya promocional de BonpreuEsclat Energia, la qual serà una comercialitzadora d’energia elèctrica, però en cap cas produirà energia. ‘No tenim cap central elèctrica que produeixi energia, nosaltres venim del món del comerç i, per tant, el que fem és comercialitzar i portar l’electricitat a les llars o empreses’, especifica Font. Tota l’energia que comercialitzarà Bon Preu serà cent per cent verda i estarà certificada per donar una garantia al client. Aquesta energia tant podrà ser hidràulica, com eòlica o solar. Segons explica Font, la covid-19 no ha afectat els plans de l’empresa i el llançament de la nova activitat comercial es fa segons les dates que havien previst inicialment. Tot i que com a comercialitzadora podrien vendre energia a tot l’estat espanyol, d’entrada se centraran en el mercat català. Amb la liberalització del mercat elèctric, es va produir un boom de les comercialitzadores d’energia independents i, actualment, n’hi ha unes tres-centes arreu de l’estat espanyol. Les comercialitzadores són els agents que dins del sistema elèctric fan d’intermediari entre la distribuïdora i el client final. Font creu que en el tema de l’energia es produeix una situació similar a la de les benzineres. ‘Quan vam llançar EsclatOil fa vint-i-cinc anys hi havia grans empreses amb unes dinàmiques molt opaques i concentrades en elles mateixes’. Per això, creu que, en el sector de l’energia, ‘ens hi podem fer un forat, igual com vam fer amb el negoci de les benzineres’. Bon Preu té clar que per ser competitiu han d’ajustar-se molt en la política de preus i, de fet, Font assegura que ‘sortirem amb un dels preus més barats del mercat’. A més, la companyia ha establert un seguit de promocions als supermercats i benzineres. Fa anys que l’aposta de Bon Preu per les energies renovables és ferma i, de fet, ja compten amb una trentena de grans instal·lacions fotovoltaiques als seus centres de treball i supermercats. En concret, aquestes plaques ja produeixen entre un 20 i un 30% de l’energia que necessiten els supermercats per funcionar. En el cas del magatzem logístic que l’empresa té a Hostalets de Balenyà i que compta amb una superfície de 23.000 metres quadrats, cada dia durant dues hores funciona únicament amb l’energia produïda per les plaques solars que hi ha instal·lades a la coberta. Font ha explicat que la idea de la companyia és anar incrementant progressivament aquestes instal·lacions fotovoltaiques. A més, recentment l’empresa també ha començat a instal·lar algunes electrolineres –punts de recàrrega per a vehicles elèctrics-. ‘Tenim clar que el sector de la mobilitat està canviant i tots plegats hem de ser més responsables i conscients de les coses que fem i de l’impacte que tenen’, ha reblat Font. Els dos candidats han deixat pel camí altres interessats com Carrefour, Consum i altres grups d’inversió, i ara, segons el rotatiu, estan en la fase d’auditar el valor del grup de supermercats d’Eroski abans de presentar una oferta vinculant. Segons el diari ‘Ara’, Eroski demana set-cents milions d’euros per Caprabo, lluny dels prop de mil tres-cents que va pagar per aconseguir el 75% de la cadena. Després va comprar el 25% restant, fins a una xifra total que el rotatiu situa en més de mil sis-cents milions.
[ "economia", "empreses" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "Bon Preu entra al sector de l'electricitat i es converteix en BonpreuEsclat Energia. Comercialitzarà amb energia cent per cent verda eòlica, hidràulica i solar, encara que afirmen que d'entrada se centraran en el territori i el mercat català abans d'expandir-se. Pretenen fer-se un lloc al sector oferint un dels preus més baixos del mercat.", "a2": "El grup Bon Preu iniciarà el 5 d'octubre la campanya promocional de BonpreuEsclat Energia, una nova comercialitzadora d'energia verda més petita i propera al client. La directora comercial recorda que l'objectiu de l'empresa és cobrir les necessitats diàries com l'alimentació, la gasolina i, ara, l'electricitat. Inicialment, només se centrarà en el mercat català, però no descarta comercialitzar-la a tot l'estat.", "a3": "El grup Bon Preu entra al mercat de la electricitat amb energia verda com a comercialitzadora i espera poder oferir els avantatges d'una empresa més petita, àgil i transparent. Com que serà una comercialitzadora i no una productora d’energia, podria entrar a tot el mercat espanyol però de moment sols es centrarà en el català." }, "extractive": { "a1": "El grup Bon Preu ha decidit fer un pas endavant per diversificar la seva activitat i, en una entrevista a l’ACN, ha anunciat que entra al mercat de l’electricitat com a comercialitzadora d’energia cent per cent verda. \nDes del grup creuen que poden fer-se un lloc al mercat de les comercialitzadores elèctriques com a ‘companyia més petita, àgil i transparent’ en contraposició a les empreses ‘grans, opaques i allunyades del client’. \nPer això, creu que, en el sector de l’energia, ‘ens hi podem fer un forat, igual com vam fer amb el negoci de les benzineres’. Bon Preu té clar que per ser competitiu han d’ajustar-se molt en la política de preus i, de fet, Font assegura que ‘sortirem amb un dels preus més barats del mercat’.\nA més, recentment l’empresa també ha començat a instal·lar algunes electrolineres –punts de recàrrega per a vehicles elèctrics-. ‘Tenim clar que el sector de la mobilitat està canviant i tots plegats hem de ser més responsables i conscients de les coses que fem i de l’impacte que tenen’, ha reblat Font.", "a2": "El grup Bon Preu ha decidit fer un pas endavant per diversificar la seva activitat i, en una entrevista a l’ACN, ha anunciat que entra al mercat de l’electricitat com a comercialitzadora d’energia cent per cent verda. \nDes del grup creuen que poden fer-se un lloc al mercat de les comercialitzadores elèctriques com a ‘companyia més petita, àgil i transparent’ en contraposició a les empreses ‘grans, opaques i allunyades del client’. \nEl 5 d’octubre arrencarà la campanya promocional de BonpreuEsclat Energia, la qual serà una comercialitzadora d’energia elèctrica, però en cap cas produirà energia.\nFa anys que l’aposta de Bon Preu per les energies renovables és ferma i, de fet, ja compten amb una trentena de grans instal·lacions fotovoltaiques als seus centres de treball i supermercats.", "a3": "El grup Bon Preu ha decidit fer un pas endavant per diversificar la seva activitat i, en una entrevista a l’ACN, ha anunciat que entra al mercat de l’electricitat com a comercialitzadora d’energia cent per cent verda.\nDes del grup creuen que poden fer-se un lloc al mercat de les comercialitzadores elèctriques com a ‘companyia més petita, àgil i transparent’ en contraposició a les empreses ‘grans, opaques i allunyades del client’.\nTota l’energia que comercialitzarà Bon Preu serà cent per cent verda i estarà certificada per donar una garantia al client. \nTot i que com a comercialitzadora podrien vendre energia a tot l’estat espanyol, d’entrada se centraran en el mercat català." }, "extreme": { "a1": "El grup Bon Preu es converteix en BonpreuEsclat Energia i comercialitzarà amb energies eòliques, solars i hidràuliques.", "a2": "El grup Bon Preu ha anunciat que amplia la seva activitat i serà també una comercialitzadora d'energia d'origen renovable.", "a3": "El grup Bon Preu diversifica la seva activitat i entra al mercat de l'electricitat com a comercialitzadora." } }
2,639
Sánchez assegura que la 'nació de nacions' "arribarà" i que el centralisme "és el passat"
El socialista reivindica un Estat que reconegui la identitat catalana "com una fortalesa i no com un problema"
El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha assegurat que la 'nació de nacions' que proclama "arribarà" i que el centralisme "és el passat". Sánchez ha fet aquestes declaracions durant l'acte de proclamació de Miquel Iceta com a candidat del PSC a les properes eleccions autonòmiques, on ha reivindicat un Estat espanyol "modern" que "reconegui la identitat catalana com una fortalesa i no com un problema per a Espanya". "El federalisme que defensem és la garantia que forjarem un futur comú per a Catalunya i el conjunt d'Espanya", ha declarat. El socialista ha dit que no són temps "d'extremes decisions o d'extremes no decisions" i ha reivindicat que és necessari començar el diàleg sense esperar a que arribi l'1-O. En el segon dia de visita a Catalunya, Sánchez ha tornat a desgranar el projecte que els socialistes ofereixen per resoldre el conflicte entre Catalunya i l'Estat espanyol. Aquest projecte es basa en la reforma federal de la Constitució davant d'aquells que es mantenen en la "incongruència" de dir que no volen problemes però no cerquen solucions als existents. Per això, ha dit que cal començar a dialogar per buscar aquests solucions i ha rebutjat esperar l'1-O per iniciar aquest diàleg. "Després de l'1-O no passarà res si abans no obrim el camí de diàleg entre les parts. Comencem a abonar-lo ja", ha dit. Ha resumit la seva proposta en "llei i política" i ha tornat a criticar que el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, només se centri en la legalitat. Així, li ha assegurat que la crisi no es resoldrà amb "amenaces" sinó que el que cal és "diàleg acord i sobretot mesura". A més, ha reivindicat que la diferència entre el PP i el PSOE és que els populars "amenacen" mentre els socialistes "dialoguen, escolten i proposen mesures". Ha assegurat que el seu projecte vol respectar la identitat catalana i, com ja va aprovar el darrer congrés socialista, aconseguir un estat que es basi en l'"Espanya plurinacional", ja que ha assegurat que la d'"uns pocs" és un projecte "caduc" i que per sort l'actual ja no es basa en la "puresa de la sang" i la "ideologia única". Així, ha assegurat que l'Espanya centralista és "viatjar al passat" mentre que la federalista és "garantir un futur millor" per a les properes generacions. Diàleg "incansable" Sánchez ha dit però que el projecte dels socialistes no està tancat sinó "disposat a escoltar" i ha instat a tenir com exemple la transició i els pares de la Constitució espanyola de 1978. "Ens vau dir que el diàleg mai és negociable, sempre hi ha temps pel diàleg. Si ells van poder nosaltres també podrem", ha manifestat. El socialista ha reconegut que no els hi posaran fàcil però ha asseverat que no "cessarà" en la seva voluntat de construir ponts per al diàleg i que està disposat a fer-ho "incansablement". No només ha centrat les seves crítiques en el PP, de qui ha atacat els casos de corrupció, sinó que ha dit que també cal superar les mirades "fatalistes i impossibles dels nacionalistes excloents" i ha instat a posar llum sobre les "barricades". En aquest sentit, ha qualificat d'"irònic" que aquells que volen construir una república catalana "oblidin" que un dels seus principals trets característics hauria de ser "l'imperi de la llei". D'uns i altres ha dit que es "retroalimenten" i que ho fan per obtenir "rèdit electoral" i "a costa de posar en risc la vida en comú" dels ciutadans. En tot cas, s'ha mostrat a disposar amb totes les formacions per tal d'aconseguir una solució que sigui beneficiosa tant per a Catalunya com per a l'Estat. "Junts som més forts, aprofitem el desafiament per guanyar el futur", ha declarat. Iceta, "un dels millors socialistes" Sánchez ha destacat la figura d'Iceta com "un dels millors socialistes" i ha vaticinat que el candidat del PSC a les properes eleccions a la Generalitat "aconseguirà" un futur de "llibertat i igualtat". "Aquí em tindreu, sempre al vostre costat", ha clos el líder dels socialistes espanyols.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "Sánchez exigeix començar a dialogar i intentar solucionar els problemes entre Catalunya i Espanya abans que arribi l'1-O, ja que confia que sota amenaces no es podrà resoldre res. El PSOE ofereix diàleg i reivindica un Estat espanyol que accepti la identitat catalana i no la vegi com a problema. En el cas del PP, critiquen i \"amenacen\".", "a2": "Sánchez, el secretari general del PSOE, ha criticat la manera del PP de fer front a la qüestió catalana i ha insistit en la importància de començar el diàleg abans de l'1-O per arribar a un acord favorable. El seu projecte, amb visió de futur, es basa en un Estat plurinacional, federalista i que respecta la identitat catalana.", "a3": "Sánchez reivindica un estat espanyol que sigui una nació de nacions i defensa que el centralisme \"és el passat\". Durant la proclamació d'Iceta com a candidat del PSC, Sánchez ha defensat el diàleg entre Espanya i Catalunya per resoldre el conflicte entre les dues nacions i la necessitat de començar ja i no esperar a l'1-O." }, "extractive": { "a1": "El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha assegurat que la 'nació de nacions' que proclama \"arribarà\" i que el centralisme \"és el passat\". \nHa assegurat que el seu projecte vol respectar la identitat catalana i, com ja va aprovar el darrer congrés socialista, aconseguir un estat que es basi en l'\"Espanya plurinacional\", ja que ha assegurat que la d'\"uns pocs\" és un projecte \"caduc\" i que per sort l'actual ja no es basa en la \"puresa de la sang\" i la \"ideologia única\".\nA més, ha reivindicat que la diferència entre el PP i el PSOE és que els populars \"amenacen\" mentre els socialistes \"dialoguen, escolten i proposen mesures\". Ha assegurat que el seu projecte vol respectar la identitat catalana i, com ja va aprovar el darrer congrés socialista, aconseguir un estat que es basi en l'\"Espanya plurinacional\", ja que ha assegurat que la d'\"uns pocs\" és un projecte \"caduc\" i que per sort l'actual ja no es basa en la \"puresa de la sang\" i la \"ideologia única\". \nNo només ha centrat les seves crítiques en el PP, de qui ha atacat els casos de corrupció, sinó que ha dit que també cal superar les mirades \"fatalistes i impossibles dels nacionalistes excloents\" i ha instat a posar llum sobre les \"barricades\". ", "a2": "El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha assegurat que la 'nació de nacions' que proclama \"arribarà\" i que el centralisme \"és el passat\". \n\"El federalisme que defensem és la garantia que forjarem un futur comú per a Catalunya i el conjunt d'Espanya\", ha declarat. \nEl socialista ha dit que no són temps \"d'extremes decisions o d'extremes no decisions\" i ha reivindicat que és necessari començar el diàleg sense esperar a que arribi l'1-O. \nHa assegurat que el seu projecte vol respectar la identitat catalana i, com ja va aprovar el darrer congrés socialista, aconseguir un estat que es basi en l'\"Espanya plurinacional\", ja que ha assegurat que la d'\"uns pocs\" és un projecte \"caduc\" i que per sort l'actual ja no es basa en la \"puresa de la sang\" i la \"ideologia única\".", "a3": "El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha assegurat que la 'nació de nacions' que proclama \"arribarà\" i que el centralisme \"és el passat\". \nHa assegurat que el seu projecte vol respectar la identitat catalana i, com ja va aprovar el darrer congrés socialista, aconseguir un estat que es basi en l'\"Espanya plurinacional\", ja que ha assegurat que la d'\"uns pocs\" és un projecte \"caduc\" i que per sort l'actual ja no es basa en la \"puresa de la sang\" i la \"ideologia única\".\nSánchez ha destacat la figura d'Iceta com \"un dels millors socialistes\" i ha vaticinat que el candidat del PSC a les properes eleccions a la Generalitat \"aconseguirà\" un futur de \"llibertat i igualtat\".\nSánchez ha dit però que el projecte dels socialistes no està tancat sinó \"disposat a escoltar\" i ha instat a tenir com exemple la transició i els pares de la Constitució espanyola de 1978." }, "extreme": { "a1": "El PSOE ofereix dialogar abans que arribi l'1-O i resoldre el conflicte, mentre el PP amenaça i critica.", "a2": "El projecte de Pedro Sánchez es basa en el diàleg i defensa un Estat modern que reconegui les diferents nacions.", "a3": "Sánchez defensa el projecte de \"nació de nacions\" a l'acte de proclamació d'Iceta com a candidat del PSC." } }
2,765
Mas, Rigau i Homs retreuen a la CUP un "excés de gesticulació" en la desobediència a l'Estat
L'expresident i els exconsellers fan una crida a la unitat per evitar "autogols" i protegir els funcionaris públics
L'expresident de la Generalitat Artur Mas i els exconsellers Irene Rigau i Francesc Homs, encausats per l'organització del procés participatiu del 9-N, han retret a la CUP un "excés de gesticulació" en la desobediència a l'Estat. En una trobada organitzada pel 'Punt Avui' que s'emet aquest dimarts al vespre al 'Punt Avui TV', els tres investigats fan una crida a la unitat de l'independentisme per evitar "autogols improductius" com posar en qüestió el paper dels Mossos. El president del PDECAT ha criticat les desobediències puntuals dels cupaires i ha demanat exercir una "confrontació intel·ligent" contra l'Estat, que és l'autèntic "adversari". A més, els tres exresponsables del Govern han rebutjat desobeir si les conseqüències recauen sobre les "espatlles" dels funcionaris públics, ja que això seria un "acte de covardia", en paraules d'Homs. Des del Museu d'Història de Catalunya, els tres investigats pel 9-N que continuen actius en política han repassat les conseqüències judicials derivades de l'organització del procés participatiu quan es compleix el segon aniversari de la seva celebració. Han destacat la rellevància d'aquell acte, que "no va ser una desobediència, sinó un acte d'afirmació nacional i d'obediència al poble de Catalunya", en opinió de Mas. "No era el nostre objectiu desobeir per desobeir, que és un recurs bastant infantil", ha afegit. El màxim responsable del Partit Demòcrata Europeu Català s'ha mostrat partidari de comparèixer davant la justícia perquè no és "cap delicte ni cap cosa dolenta treballar a favor de la llibertat d'un país". En aquesta línia, Mas ha criticat les desobediències puntuals de la CUP i un "excés de gesticulació" en aquesta matèria. A parer seu, l'alcaldessa cupaire de Berga, Montse Venturós, ha exercit una "falsa desobediència" ja que, malgrat haver-se negat dues vegades a declarar, ho ha acabat fent. "Hi acabes anant, exactament igual que nosaltres", ha etzibat. L'exconsellera Rigau ha afegit: "simplement t'hi porten", en referència a la detenció de Venturós per part dels Mossos d'Esquadra en compliment d'una ordre judicial. Mas, Rigau i Homs han coincidit a censurar que es generin "controvèrsies" al voltant del paper dels Mossos, que "formen part del projecte", segons ha apuntat Homs. "És un autogol en tota regla, en porteria catalana, i improductiu. A Madrid es freguen les mans amb estratègies que no porten enlloc més que a enfortir les posicions de l'Estat, que acaba satisfet per les baralles provocades per gent d'aquí mateix", ha destacat l'expresident de la Generalitat. Així, els tres exconvergents han fet una crida a mantenir la unitat dels independentistes a fi de donar una resposta "intel·ligent" als embats de l'Estat. "El nostre adversari real és l'Estat", ha insistit Mas tot defugint "controvèrsies improductives" amb la CUP. Per la seva part, el cap de files del PDECAT al Congrés, Francesc Homs, ha assegurat que "mai" desobeirà si això implica carregar les possibles conseqüències sobre "les espatlles" dels funcionaris públics. Altrament, seria "un acte de covardia", ha apuntat. "Estic a favor de totes aquelles desobediències que només afectin les persones que les practiquen", ha argumentat. D'altra banda, la diputada de Junts pel Sí ha assenyalat que els "minoritaris" de la cambra –en referència a la CUP- no poden marcar el "model de societat" de l'eventual nou Estat. Pel president del Partit Demòcrata, l'endemà de la independència la prioritat ha de ser definir el model de país però fins aleshores, la independència. Mas ha afegit que no vol una Catalunya independent "instal·lada en el concepte de la desobediència" sinó que la gent "obeeixi" les lleis emanades del Parlament. Crítica al PSC pel suplicatori a Homs Mas ha celebrat que el PSC reconegui Catalunya com a nació i es desmarqués del PSOE votant en contra de la investidura de Mariano Rajoy, però ha criticat que avali la tramitaciño del suplicatori a Homs perquè pugui ser jutjat pel Tribunal Suprem pel 9-N. "És una incoherencia total i absoluta. Si són valents per dir 'no' a Rajoy, ho han de ser per dir 'no' al suplicatori", ha conclòs.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "Artur Mas, Irene Rigau i Francesc Homs fan una crida a l'independentisme per evitar un autosabotatge inútil. Afirmen que l'autèntic enemic de Catalunya és l'Estat i que no consideren els seus actes del 9-N erronis. A més, qualifiquen aquell dia com una afirmació nacional i que es va fer per la llibertat.", "a2": "Artur Mas, l'expresident de la Generalitat, i els exconsellers Rigau i Homs insisteixen en la importància de la unitat dels partits independentistes per no enfortir la posició del govern espanyol. Han defensat el paper dels Mossos, a diferència de la CUP. A més, deixen clar que el procés no va ser cap desobediència sinó un dret.", "a3": "Mas, Rigau i Homs, tots tres enjudiciats pel procés del 9-N, acusen la CUP d'un excés de gesticulació i demanen que hi hagi unió en l'independentisme per evitar \"autogols improductius\". Mas confirma que no vol fonamentar una nació en la desobediència i recorda que l'enemic real i comú és l'Estat espanyol." }, "extractive": { "a1": "L'expresident de la Generalitat Artur Mas i els exconsellers Irene Rigau i Francesc Homs, encausats per l'organització del procés participatiu del 9-N, han retret a la CUP un \"excés de gesticulació\" en la desobediència a l'Estat.\nA més, els tres exresponsables del Govern han rebutjat desobeir si les conseqüències recauen sobre les \"espatlles\" dels funcionaris públics, ja que això seria un \"acte de covardia\", en paraules d'Homs.\nMas ha afegit que no vol una Catalunya independent \"instal·lada en el concepte de la desobediència\" sinó que la gent \"obeeixi\" les lleis emanades del Parlament.\nMas ha celebrat que el PSC reconegui Catalunya com a nació i es desmarqués del PSOE votant en contra de la investidura de Mariano Rajoy, però ha criticat que avali la tramitaciño del suplicatori a Homs perquè pugui ser jutjat pel Tribunal Suprem pel 9-N.", "a2": "L'expresident de la Generalitat Artur Mas i els exconsellers Irene Rigau i Francesc Homs, encausats per l'organització del procés participatiu del 9-N, han retret a la CUP un \"excés de gesticulació\" en la desobediència a l'Estat. \nEn una trobada organitzada pel 'Punt Avui' que s'emet aquest dimarts al vespre al 'Punt Avui TV', els tres investigats fan una crida a la unitat de l'independentisme per evitar \"autogols improductius\" com posar en qüestió el paper dels Mossos. \nA més, els tres exresponsables del Govern han rebutjat desobeir si les conseqüències recauen sobre les \"espatlles\" dels funcionaris públics, ja que això seria un \"acte de covardia\", en paraules d'Homs.\nHan destacat la rellevància d'aquell acte, que \"no va ser una desobediència, sinó un acte d'afirmació nacional i d'obediència al poble de Catalunya\", en opinió de Mas. ", "a3": "L'expresident de la Generalitat Artur Mas i els exconsellers Irene Rigau i Francesc Homs, encausats per l'organització del procés participatiu del 9-N, han retret a la CUP un \"excés de gesticulació\" en la desobediència a l'Estat.\nA més, els tres exresponsables del Govern han rebutjat desobeir si les conseqüències recauen sobre les \"espatlles\" dels funcionaris públics, ja que això seria un \"acte de covardia\", en paraules d'Homs.\nMas ha afegit que no vol una Catalunya independent \"instal·lada en el concepte de la desobediència\" sinó que la gent \"obeeixi\" les lleis emanades del Parlament.\nMas ha celebrat que el PSC reconegui Catalunya com a nació i es desmarqués del PSOE votant en contra de la investidura de Mariano Rajoy, però ha criticat que avali la tramitaciño del suplicatori a Homs perquè pugui ser jutjat pel Tribunal Suprem pel 9-N." }, "extreme": { "a1": "Mas, Rigau i Homs fan una crida a l'independentisme i presenten l'Estat com a veritable enemic.", "a2": "Mas, Rigau i Homs demanen la unitat de l'independentisme davant l'actitud de la CUP, que consideren contraproduent.", "a3": "L'expresident i els exconselles retreuen un \"excés de gesticulació\" a la CUP en la desobediència a l'Estat." } }
716
Les Corts acorden per unanimitat 187 mesures per a previndre i eradicar la violència de gènere
Demanen un pressupost "digne" davant la falta de mitjans, més formació, i una educació que previnga esta violència
Les Corts valencianes han pactat per unanimitat 187 mesures per a eradicar la violència de gènere, que passen per exigir a totes les Administracions un pressupost “digne” per a fer front a esta “emergència social” davant “la falta de mitjans” actuals, així com assegurar una educació que elimine les barreres que impedixen la plena igualtat i que servisca per a previndre esta violència. Les portaveus dels sis grups parlamentaris en la subcomissió encarregada d’elaborar este treball han donat este divendres una roda de premsa per a presentar este informe “històric” doncs és la primera vegada que una comissió aprova unes conclusions per unanimitat. A més, este treball pretén ser el primer pas per al pacte autonòmic contra la violència masclista, que l’any passat va causar 11 víctimes mortals a la Comunitat Valenciana i 25 xiquets a Espanya des de 2011. Per a acabar amb ella, es proposen 187 mesures que afecten totes les àrees de la vida des de l’Educació, amb propostes específiques per a universitat, esports, o festes populars; Salut Pública, i Seguretat, Laboral, Joventut, Mitjans de comunicació, Xarxes Socials, Servicis Socials. L’objectiu és engegar plans de prevenció i personalitzats per a les víctimes i millorar la formació de tots els agents que treballen amb estes dones. De la mateixa manera, es fan unes recomanacions al Govern central per a millorar la llei de mesures de protecció integral contra la violència contra les dones i a l’administració autonòmica i s’inclouen mesures específiques per a dones amb diversitat funcional, en el mig rural i majors. Este informe es presentarà també el Congrés dels Diputats i al Govern central perquè els servisca “d’exemple” que servisca per a arribar a un gran Pacte d’Estat. Sobre este tema, la portaveu socialista, Rosa Mustafá, ha destacat que este informe va “més enllà” de les lleis actuals perquè estem en una situació “d’emergència”, Maria José Ortega, de Compromís, ha afegit que cal “posar-se a treballar de forma trasversal” perquè “no és un problema del passat” i des de Podem Cristina Cabedo ha ressaltat que han aconseguit superar les diferències a l’àmbit estatal entre violència de gènere i masclista i conclou que esta violència guarda relació directa amb la desigualtat de gènere. Per la seua banda, la portaveu del PP, Blanca Garrigues, i de Cs, Mercedes Ventura, ha advertit el Consell que estaran vigilant que este informe “no quede en un calaix” i que les recomanacions s’apliquen. RECOMANACIONS Així, entra les mesures en Educació es demana que els centres compten amb protocols per a fer front a situacions de violència originades per actituds masclistes, garantir l’escolarització immediata de qualsevol alumne que haja de ser traslladat per violència masclista o que la Conselleria assumisca l’autorització per al canvi de centre de forma directa per als estudiants víctimes d’esta violència sense necessitat d’autorització paterna. Així mateix, demana a les universitats que desenvolupen estudis específics, promoure la igualtat en l’esport, i vetlar que en les festes populars no es reforcen els estereotips sexuals. En matèria sanitària es demanen protocols específics i una coordinació amb Justícia per a passar els parts de les víctimes ‘en línia’ perquè el jutjat puga activar el protocol. Al Govern central li demana modificar la llei integral perquè no es discrimine a les dones trans, i que es puga llevar la pàtria potestat al pare maltractador. Per la seua banda, reclama que l’Advocacia de la Generalitat es continue personant en els casos més greus. L’informe revela també la falta de recursos humans, formació i coordinació que existixen en matèria de seguretat i demana mesures correctores sobre este tema. Un altre dels punts essencials, han explicat, és assegurar l’ocupació de les víctimes de violència i en concret per a les dones autònomes. A més, recomana que la Generalitat puga establir sancions a les campanyes publicitàries discriminatòries, i als mitjans de comunicació els recomana que desmitifiquen la gelosia i les relacions violentes com una cosa passional, desitjable o eròtica, així com que es canvien les lleis perquè arrepleguen les noves manifestacions de violència a través de l’ús de les tecnologies.
[ "país", "país valencià" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "Es pacten 187 mesures a les Corts Valencianes contra la violència de gènere, i s'adaptaran a àmbits educatius, amb mesures específiques a instituts o universitats, i també a esports, mitjans de comunicació, etc. També es pretén sancionar els actes discriminatoris o la romantització de la violència als mitjans de comunicació. Aquestes mesures es presentaran perquè serveixin d‟exemple a nivell estatal.", "a2": "Les Corts valencianes han aprovat per unanimitat, per primer cop, 187 directrius que afecten tots els àmbits per acabar amb la violència de gènere. Entre les mesures s'inclouen l'exigència d'un pressupost adequat, una educació per la igualtat, plans preventius i personalitzats per a les víctimes, entre d'altres. També hi ha recomanacions perquè el govern espanyol millori certes lleis.", "a3": "Per primera vegada una comissió aprova unes conclusions per unanimitat a les Corts Valencianes. Aquestes conclusions són 187 mesures per posar fi a la violència de gènere i que afecten totes les àrees de la vida: l'educació, les festes populars, la salut pública, els serveis socials, la seguretat laboral o les xarxes socials, entre d'altres." }, "extractive": { "a1": "Les Corts valencianes han pactat per unanimitat 187 mesures per a eradicar la violència de gènere, que passen per exigir a totes les Administracions un pressupost “digne” per a fer front a esta “emergència social” davant “la falta de mitjans” actuals, així com assegurar una educació que elimine les barreres que impedixen la plena igualtat i que servisca per a previndre esta violència.\nDe la mateixa manera, es fan unes recomanacions al Govern central per a millorar la llei de mesures de protecció integral contra la violència contra les dones i a l’administració autonòmica i s’inclouen mesures específiques per a dones amb diversitat funcional, en el mig rural i majors.\nSobre este tema, la portaveu socialista, Rosa Mustafá, ha destacat que este informe va “més enllà” de les lleis actuals perquè estem en una situació “d’emergència”, Maria José Ortega, de Compromís, ha afegit que cal “posar-se a treballar de forma trasversal” perquè “no és un problema del passat” i des de Podem Cristina Cabedo ha ressaltat que han aconseguit superar les diferències a l’àmbit estatal entre violència de gènere i masclista i conclou que esta violència guarda relació directa amb la desigualtat de gènere.\nAixí, entra les mesures en Educació es demana que els centres compten amb protocols per a fer front a situacions de violència originades per actituds masclistes, garantir l’escolarització immediata de qualsevol alumne que haja de ser traslladat per violència masclista o que la Conselleria assumisca l’autorització per al canvi de centre de forma directa per als estudiants víctimes d’esta violència sense necessitat d’autorització paterna.", "a2": "Les Corts valencianes han pactat per unanimitat 187 mesures per a eradicar la violència de gènere, que passen per exigir a totes les Administracions un pressupost “digne” per a fer front a esta “emergència social” davant “la falta de mitjans” actuals, així com assegurar una educació que elimine les barreres que impedixen la plena igualtat i que servisca per a previndre esta violència.\nDe la mateixa manera, es fan unes recomanacions al Govern central per a millorar la llei de mesures de protecció integral contra la violència contra les dones i a l’administració autonòmica i s’inclouen mesures específiques per a dones amb diversitat funcional, en el mig rural i majors. \nEste informe es presentarà també el Congrés dels Diputats i al Govern central perquè els servisca “d’exemple” que servisca per a arribar a un gran Pacte d’Estat. \nSobre este tema, la portaveu socialista, Rosa Mustafá, ha destacat que este informe va “més enllà” de les lleis actuals perquè estem en una situació “d’emergència”, Maria José Ortega, de Compromís, ha afegit que cal “posar-se a treballar de forma trasversal” perquè “no és un problema del passat” i des de Podem Cristina Cabedo ha ressaltat que han aconseguit superar les diferències a l’àmbit estatal entre violència de gènere i masclista i conclou que esta violència guarda relació directa amb la desigualtat de gènere.", "a3": "Les Corts valencianes han pactat per unanimitat 187 mesures per a eradicar la violència de gènere, que passen per exigir a totes les Administracions un pressupost “digne” per a fer front a esta “emergència social” davant “la falta de mitjans” actuals, així com assegurar una educació que elimine les barreres que impedixen la plena igualtat i que servisca per a previndre esta violència. \nDe la mateixa manera, es fan unes recomanacions al Govern central per a millorar la llei de mesures de protecció integral contra la violència contra les dones i a l’administració autonòmica i s’inclouen mesures específiques per a dones amb diversitat funcional, en el mig rural i majors.\nLes portaveus dels sis grups parlamentaris en la subcomissió encarregada d’elaborar este treball han donat este divendres una roda de premsa per a presentar este informe “històric” doncs és la primera vegada que una comissió aprova unes conclusions per unanimitat.\nPer a acabar amb ella, es proposen 187 mesures que afecten totes les àrees de la vida des de l’Educació, amb propostes específiques per a universitat, esports, o festes populars; Salut Pública, i Seguretat, Laboral, Joventut, Mitjans de comunicació, Xarxes Socials, Servicis Socials. " }, "extreme": { "a1": "Es pacten mesures a les Corts Valencianes i es presentaran perquè serveixin d'exemple a nivell estatal.", "a2": "S’aproven per unanimitat 187 mesures per lluitar contra la violència de gènere a les Corts Valencianes.", "a3": "S'aproven per unanimitat a les Corts Valencianes 187 mesures per lluitar contra la violència de gènere." } }
2,619
El consell d'administració de l'EMU de Lleida paralitza l'aprovació dels comptes anuals del 2018
Davant la controvèrsia generada per dos informes sobre la possibilitat de repercutir el cost de les obres ja acabades en l'àmbit del Pla de l'Estació
El consell d'administració de l'Empresa Municipal d'Urbanisme (EMU) de l'Ajuntament de Lleida ha decidit aquest dimarts no portar a l'aprovació de la Junta General els comptes de l'EMU de l'exercici 2018, en aplicació "del principi de prudència" que fixa el Pla General Comptable de l'empresa, segons ha explicat el president de l'EMU i tercer tinent d'alcalde de la Paeria, Sergi Talamonte. Així s'ha decidit, davant la "controvèrsia" generada per dos informes sobre la possibilitat de repercutir el cost de les obres ja acabades en l'àmbit del Pla de l'Estació. En aquest sentit, el consell ha acordat elevar el debat sobre aquesta qüestió a la Junta General de l'EMU i encarregar un estudi econòmic i financer en profunditat de la situació de l'empresa municipal. El motiu d'aquesta decisió "excepcional", ha explicat Talamonte, són els "dubtes" sobre la possibilitat de repercutir efectivament les obres executades per l'EMU en l'àmbit del Pla de l'Estació al conjunt dels propietaris d'aquest sector, quan es dugui a terme el seu futur desenvolupament urbanístic. Es tracta d'un import total de 21.925.987,12 euros, que consten al balanç de l'empresa com a 'existències', corresponents a les obres de cobriment de les vies entre l'estació i Comtes d'Urgell i a la construcció del pont de Príncep de Viana, fetes per encàrrec de la Paeria. El president de l'EMU ha assenyalat que l'existència de dos informes "contradictoris" sobre la viabilitat de la repercussió econòmica d'aquestes obres genera una "controvèrsia". Això fa que, "ara mateix, no es puguin aprovar els comptes tal com estan formulats", segons Talamonte. Així, per una banda un informe de febrer del 2016 signat pel director de planejament de la Paeria i una arquitecta municipal afirma que aquests diners "són repercutibles de manera viable i proporcionada al conjunt de propietaris" del Pla de l'Estació. D'altra banda, un informe de desembre del 2017 encarregat per l'EMU sobre la viabilitat econòmica i financera de l'operació urbanística de l'entorn de l'estació concloïa que "el pla no és viable econòmicament si no es rebaixa la càrrega urbanística entre un 40 i un 50%". Per tant, segons aquest segon informe, "l'EMU no podria comptabilitzar el cobrament futur d'aquests diners", tal com consta ara al seu balanç. "Per principi de prudència, això ens obliga a fer un estudi sobre si podem o no aprovar els comptes tal com estan formulats o estem obligats a la seva reformulació", ha dit Talamonte. "No volem prendre una decisió sense una informació acurada, un estudi de viabilitat i un assessorament, ni sense portar a la Junta General el debat sobre la situació generada i les seves repercussions econòmiques i polítiques", ha afirmat el president de l'EMU. "Buscarem solucions, però ara mateix tenim la controvèrsia amb l'aprovació dels comptes amb informacions contradictòries que fan que no sapiguem si es poden aprovar així", ha afegit el responsable municipal, qui ha recordat que els consellers tenen una responsabilitat legal respecte a allò que aproven. D'altra banda, el consell d'administració ha aprovat aquest dimarts, a proposta del president, demanar una convocatòria extraordinària de la Junta General de l'EMU -que està formada pel conjunt del ple de la Paeria- per tenir en compte les consideracions que pugui formular respecte a aquesta qüestió i encarregar un estudi econòmic i financer extern. Aquest informe en profunditat haurà d'aportar un coneixement "actualitzat i real" de l'empresa, el seu patrimoni, existències i càrregues financeres. A més, assessorarà l'EMU sobre la conveniència de l'aprovació dels comptes del 2018 tal com estan formulats o de la seva reformulació, i els passos a seguir en el futur. Un cop celebrada aquesta Junta General, Talamonte s'ha compromès a convocar un nou consell d'administració extraordinari per donar compliment a allò que es disposi. Paral·lelament, ha explicat, es faran els tràmits necessaris "per complir amb els requeriments administratius i de transparència" en la tramitació del comptes de l'EMU i del compte general de la Paeria, en compliment d'allò que disposa la normativa.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "Dos informes de les obres ja acabades del Pla de l'Estació creen polèmica i s'han deixat en mans de la Junta General de l'EMU. L'informe del 2016 diu que són viables econòmicament; en canvi, el del 2017 afirma que si no es rebaixa la càrrega urbanística almenys un 50%, no ho seran.", "a2": "El consell d'administració de l'EMU de Lleida ha paralitzat l'aprovació dels comptes de 2018. El motiu són dos informes, un de 2016 i l'altre de 2017, contradictoris pel que fa al futur desenvolupament urbanístic del Pla de l'Estació. El debat s'elevarà a la Junta General de l'EMU i, un cop resolt el dubte, es convocarà un nou consell.", "a3": "L'EMU, davant dos informes contradictoris sobre la viabilitat econòmica de les obres, decideix aturar l'aprovació dels comptes anuals del 2018 a Lleida. El principi de prudència preval sobre l'aprovació i enceten un debat més profund amb la Junta General de l'EMU alhora que encarreguen un estudi econòmic de la situació en profunditat." }, "extractive": { "a1": "El consell d'administració de l'Empresa Municipal d'Urbanisme (EMU) de l'Ajuntament de Lleida ha decidit aquest dimarts no portar a l'aprovació de la Junta General els comptes de l'EMU de l'exercici 2018, en aplicació \"del principi de prudència\" que fixa el Pla General Comptable de l'empresa, segons ha explicat el president de l'EMU i tercer tinent d'alcalde de la Paeria, Sergi Talamonte.\nAixí s'ha decidit, davant la \"controvèrsia\" generada per dos informes sobre la possibilitat de repercutir el cost de les obres ja acabades en l'àmbit del Pla de l'Estació. \nEn aquest sentit, el consell ha acordat elevar el debat sobre aquesta qüestió a la Junta General de l'EMU i encarregar un estudi econòmic i financer en profunditat de la situació de l'empresa municipal. \nAixí, per una banda un informe de febrer del 2016 signat pel director de planejament de la Paeria i una arquitecta municipal afirma que aquests diners \"són repercutibles de manera viable i proporcionada al conjunt de propietaris\" del Pla de l'Estació.", "a2": "El consell d'administració de l'Empresa Municipal d'Urbanisme (EMU) de l'Ajuntament de Lleida ha decidit aquest dimarts no portar a l'aprovació de la Junta General els comptes de l'EMU de l'exercici 2018, en aplicació \"del principi de prudència\" que fixa el Pla General Comptable de l'empresa, segons ha explicat el president de l'EMU i tercer tinent d'alcalde de la Paeria, Sergi Talamonte.\nAixí s'ha decidit, davant la \"controvèrsia\" generada per dos informes sobre la possibilitat de repercutir el cost de les obres ja acabades en l'àmbit del Pla de l'Estació. \nEn aquest sentit, el consell ha acordat elevar el debat sobre aquesta qüestió a la Junta General de l'EMU i encarregar un estudi econòmic i financer en profunditat de la situació de l'empresa municipal.\nUn cop celebrada aquesta Junta General, Talamonte s'ha compromès a convocar un nou consell d'administració extraordinari per donar compliment a allò que es disposi. ", "a3": "El consell d'administració de l'Empresa Municipal d'Urbanisme (EMU) de l'Ajuntament de Lleida ha decidit aquest dimarts no portar a l'aprovació de la Junta General els comptes de l'EMU de l'exercici 2018, en aplicació \"del principi de prudència\" que fixa el Pla General Comptable de l'empresa, segons ha explicat el president de l'EMU i tercer tinent d'alcalde de la Paeria, Sergi Talamonte. \nEn aquest sentit, el consell ha acordat elevar el debat sobre aquesta qüestió a la Junta General de l'EMU i encarregar un estudi econòmic i financer en profunditat de la situació de l'empresa municipal.\nEl motiu d'aquesta decisió \"excepcional\", ha explicat Talamonte, són els \"dubtes\" sobre la possibilitat de repercutir efectivament les obres executades per l'EMU en l'àmbit del Pla de l'Estació al conjunt dels propietaris d'aquest sector, quan es dugui a terme el seu futur desenvolupament urbanístic. \nNo volem prendre una decisió sense una informació acurada, un estudi de viabilitat i un assessorament, ni sense portar a la Junta General el debat sobre la situació generada i les seves repercussions econòmiques i polítiques\", ha afirmat el president de l'EMU. " }, "extreme": { "a1": "Dos informes que mostren la viabilitat econòmica de les obres del Pla de l'Estació creen polèmica.", "a2": "El consell de l'administració de l'Empresa Municipal d'Urbanisme de Lleida ha aturat l'aprovació dels comptes de 2018 per prudència.", "a3": "El consell d'administració de l'Empresa Municipal d'Urbanisme decideix paralitzar per prudència l'aprovació dels comptes del 2018 a Lleida." } }
1,837
Estimada Marta
«Espero que la distància i la perspectiva t'esperonin, que et donin forces per fer d'altaveu del que passi a Catalunya, per construir un relat que superi la repressió de l'estat espanyol»
"A voltes cau una cortina espessa damunt de tot, i tot esdevé estèril. No és el silenci i és més que el silenci." Del llibre Estimada Marta, Miquel Martí i Pol (1978) Estimada Marta, la notícia de la teva partida em va arribar pels canals de notícies que sobresalten el mòbil habitualment. I, poc després, la teva carta, en què explicaves la decisió difícil del camí cap a l'exili. Mentre llegia aquelles paraules, m'assaltava una imatge teva que res tenia a veure amb el posat greu d'aquell dijous al Parlament, en la primera sessió d'investidura fallida, ni en la dels últims dies davant del Suprem o de quan vas rebre la notícia que empresonaven l'Oriol, el Raül, el Josep, el Jordi, el Quim, la Dolors, el Carles i la Meritxell. Ni tampoc cap imatge de la seu nacional d'Esquerra ni cap de les tantes que han corregut aquests dies per tot arreu. Només em venia el cap un dinar compartit ja fa molts temps, potser anys, a casa un amic comú, entre famílies de la nostra edat, i fills i filles escampats que jugaven assilvestrats i ferotges, que és com han de ser els infants, assilvestrats i ferotges, la vida i la innocència per endavant. I no em treia del cap aquella imatge teva, relaxada i feliç, compromesa i taciturna, mentre parlàvem envoltats de gent que ens estimem, de política, però també de les trifulgues d'escola, del què pensen els altres, del batibull dels grups de Whatsapp de pares i mares. I que per un grup de Whatsapp arribés, ni més ni menys, que la teva carta, em va commoure profundament. L'arrencada "Avui emprenc un camí dur, un camí que, malauradament, tants d'altres que ens precedeixen han hagut d'agafar" em va fer pensar que era un miratge, que havia de ser un miratge, que no podia ser que el 2018 algú parlés d'exili, algú parlés de viure silenciada. La carta, escrita a raig, Marta, no és feta per cap periodista ni cap spindoctor. Barreges les consideracions polítiques i les personals, i la conjugació, em sembla, que és el que la fa tan sincera i tan devastadora. Perquè, en enviar-la, mentre te n'anaves, eres conscient del camí d'anada sense tornada que feien companys d'hemicicle, companys del teu partit, companys d'aquesta batalla política. I t'imagino, desolada, fent aquest pas de gegant per denunciar que aquestes darreres setmanes havies viscut dins d'una presó interna. I que la venjança de l'Estat tenia per missió infondre aquesta por, com un virus contagiós. Marta, a la carta, també ens parles de l'Agnès i de com l'estimes. Que l'exili et permetrà fer-li de mare. Em corrou aquest sentiment, el teu i el dels altres, els pares i mares que avui són a la presó pels diferents passos polítics què hem fet, col·lectivament, com a país, i que són privats de compartir el seu temps amb els seus, de la seva criança, de les seves petites conquestes diàries. I, en això, perquè la política l'últim que hauria de fer és fer-te triar entre conviccions o possibilitats, crec que és pertinent un acte de constricció i de petició de disculpes. Perquè si fer política és condemnar persones bones a la presó o a l'exili, lluny dels qui s'estimen, potser ens vam equivocar, potser vam estar disposats a anar massa lluny sense saber què hi podíem perdre. Marta, et trobarem a faltar. Dius "no deixeu que la rancúnia s'apoderi de vosaltres. L'anàlisi d'una realitat antidemocràtica i profundament injusta no ha de donar pas al ressentiment. Contra ningú. Contra res. Només des del respecte i de l'amor cap a tots els ciutadans i totes les opinions bastirem canvis radicals i profunds". Haurem de tatuar-nos aquestes paraules per seguir sent capaços de confiar en la política i en la justícia. Espero que la distància i la perspectiva t'esperonin, que et donin forces per fer d'altaveu del que passi a Catalunya, per construir un relat que superi la repressió de l'Estat espanyol. Marta, la teva rialla, d'aquell dia, de final d'estiu, em persegueix. I així és com vull recordar-te. Tranquil·la, generosa, esperançada. I així, carregada de raons i de passió, t'esperem a casa.
[ "opinió" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "Laura Pinyol escriu una carta a la Marta després d'assabentar-se del seu exili i explica que la seva situació i aquests esdeveniments són injustos i dolorosos. Explica la desconfiança en la política després d'aquesta situació i demana a la Marta que expliqui des de l'exili la situació de repressió que viu Catalunya per part de l'estat espanyol.", "a2": "En la resposta a la Marta a la seva carta d'acomiadament, es parla sobre les converses de política i els moments compartits. No s'entén com al segle vint l'exili pot ser una realitat, ni que això sigui la conseqüència de fer política. També li demana que expliqui des de l'exili la situació que es viu a Catalunya.", "a3": "Marta Rovira, secretaria d'ERC, ha decidit exiliar-se i no presentar-se al Tribunal Constitucional. Decideix marxar a Suïssa amb la seva família on podrà seguir fent de mare, i deixa una carta amb un to trist i amarg on comenta que comença un camí dur però que malauradament molts altres han hagut d'agafar abans." }, "extractive": { "a1": "Mentre llegia aquelles paraules, m'assaltava una imatge teva que res tenia a veure amb el posat greu d'aquell dijous al Parlament, en la primera sessió d'investidura fallida, ni en la dels últims dies davant del Suprem o de quan vas rebre la notícia que empresonaven l'Oriol, el Raül, el Josep, el Jordi, el Quim, la Dolors, el Carles i la Meritxell.\nI no em treia del cap aquella imatge teva, relaxada i feliç, compromesa i taciturna, mentre parlàvem envoltats de gent que ens estimem, de política, però també de les trifulgues d'escola, del què pensen els altres, del batibull dels grups de Whatsapp de pares i mares.\nI, en això, perquè la política l'últim que hauria de fer és fer-te triar entre conviccions o possibilitats, crec que és pertinent un acte de constricció i de petició de disculpes.\nEspero que la distància i la perspectiva t'esperonin, que et donin forces per fer d'altaveu del que passi a Catalunya, per construir un relat que superi la repressió de l'Estat espanyol.", "a2": "Estimada Marta, la notícia de la teva partida em va arribar pels canals de notícies que sobresalten el mòbil habitualment. \nEm corrou aquest sentiment, el teu i el dels altres, els pares i mares que avui són a la presó pels diferents passos polítics què hem fet, col·lectivament, com a país, i que són privats de compartir el seu temps amb els seus, de la seva criança, de les seves petites conquestes diàries.\nI, en això, perquè la política l'últim que hauria de fer és fer-te triar entre conviccions o possibilitats, crec que és pertinent un acte de constricció i de petició de disculpes.\nEspero que la distància i la perspectiva t'esperonin, que et donin forces per fer d'altaveu del que passi a Catalunya, per construir un relat que superi la repressió de l'Estat espanyol.", "a3": "Mentre llegia aquelles paraules, m'assaltava una imatge teva que res tenia a veure amb el posat greu d'aquell dijous al Parlament, en la primera sessió d'investidura fallida, ni en la dels últims dies davant del Suprem o de quan vas rebre la notícia que empresonaven l'Oriol, el Raül, el Josep, el Jordi, el Quim, la Dolors, el Carles i la Meritxell.\nI no em treia del cap aquella imatge teva, relaxada i feliç, compromesa i taciturna, mentre parlàvem envoltats de gent que ens estimem, de política, però també de les trifulgues d'escola, del què pensen els altres, del batibull dels grups de Whatsapp de pares i mares.\nI, en això, perquè la política l'últim que hauria de fer és fer-te triar entre conviccions o possibilitats, crec que és pertinent un acte de constricció i de petició de disculpes.\nEspero que la distància i la perspectiva t'esperonin, que et donin forces per fer d'altaveu del que passi a Catalunya, per construir un relat que superi la repressió de l'Estat espanyol." }, "extreme": { "a1": "Carta de resposta a la Marta sobre com n'és d'injust l'exili on li demanen que expliqui la situació de Catalunya.", "a2": "Estimada Marta, espero que, allà on vagis, les teves paraules siguin més grans que la repressió de l'Estat.", "a3": "Estimada Marta, espero que aviat puguis tornar d'aquest exili polític, la noticia de la teva partida ens posa tristos." } }
2,023
La iniciativa SOS Malhivern de La Garriga arriba a les 3.000 firmes per aturar la construcció d'un berenador
La promotora assegura que l'espai de lleure fomentarà els valors del respecte a l'entorn i al medi ambient
La iniciativa ciutadana SOS Malhivern ha arribat aquesta setmana a les 3.000 firmes per demanar que s'aturi la construcció d'un "berenador" en uns terrenys de Cànoves i Samalús, a tocar de La Garriga, al Vallès Oriental. Consideren que el projecte generarà afectacions negatives en un entorn "d'alt valor natural" que "no està preparat" per instal·lar-hi barbacoes i aparcaments per a cotxes. La propietària dels terrenys, en canvi, assegura que el seu projecte serà un "espai de lleure" que fomentarà el turisme rural amb els valors del respecte a l'entorn i al medi ambient. A tot això, fa uns dies van aparèixer pintades on s'hi llegia: "SOS Mahivern, primer avís". L'Ajuntament de Cànoves ho denunciarà als Mossos. L'objectiu de SOS Malhivern és arribar a les 5.000 firmes per entregar-les al Departament de Territori i Sostenibilitat. La recollida de signatures s'està portant a terme a través de Change.org. Un dels portaveus de la iniciativa, Abel Susín, ha explicat que la zona afectada té un interès natural "molt alt" que compta amb un entorn que "està allunyat, no té serveis i no està preparat" per un projecte d'aquestes característiques que defineixen com a "berenador". SOS Malhivern, concretament, s'oposa a la construcció de barbacoes, un local i un aparcament amb capacitat per a 75 vehicles. Avisen que serà "una agressió al paisatge en un paratge que s'ha conservat sense canvis des de fa més de 50 anys". Afegeixen que hi haurà "un risc d'accidents de trànsit pel fet que centenars de cotxes hagin de creuar un pas a nivell sense barreres per accedir al berenador (...) i amb un camí amb una amplada de menys de 3 metres i revolts pronunciats". Lamenten l'impacte dels hidrocarburs dels cotxes i de la brossa que es podria abocar al bosc, amb el conseqüent risc d'incendi. "Serà un xou", assegura una altra portaveu de SOS Malhivern, Carme Badillo. Un projecte de Cànoves amb afectacions a La Garriga El projecte està ubicat en uns terrenys del terme municipal de Cànoves i Samalús, però en una zona a tocar de La Garriga. Malhivern, de fet, és un bosc de La Garriga pròxim als terrenys del berenador i la iniciativa popular és també garriguenca. L'accés dels vehicles es faria per camins de La Garriga. "Entenem que és un projecte contraproduent; és un entorn on la gent va a buscar la tranquil·litat que dóna la natura", assenyala Abel Susín. Acusacions "desproporcionades" La promotora i propietària del projecte, Maria Cortada, no entén tot el rebombori que s'ha creat i assegura que "totes les coses que es diuen són desproporcionades". Cortada explica que el negoci serà un "espai de lleure" que fomentarà el turisme rural des dels valors del respecte a l'entorn i al medi ambient. En aquest sentit, ha detallat que està previst desenvolupar-hi un espai lúdic de "tipus familiar" amb activitats com 'geocaching', caminades pel poblat íber o excursions per la Ruta dels Carboners. "Serà un recinte controlat i nosaltres serem els responsables que hi hagi cura de l'entorn", assegura. La idea de l'espai de lleure és fer-hi venir escoles durant la setmana i famílies durant el cap de setmana. Segons Cortada, es construiran 8 barbacoes i un local de 40 metres quadrats, a banda de l'aparcament. Cortada afegeix que tots els monitors estaran titulats i que el projecte disposa de tots els permisos i llicències. Permís de Cànoves i de la Generalitat L'alcalde de Cànoves i Samalús, Josep Cuch, considera que el problema s'està sobredimensionant perquè l'activitat que s'hi desenvoluparà anirà dirigida principalment a les escoles. L'alcalde afegeix que l'equip de govern actual es va trobar amb l'expedient obert per l'anterior executiu, però que la Comissió d'Urbanisme de la Generalitat també hi va donar llum verda després d'un estudi arqueològic favorable. "No podem prohibir una activitat legal que la Generalitat ha autoritzat", assenyala. "No considerem que l'activitat suposi un impacte molt gran pel medi", indica. Cartells amb amenaces A tot això, fa uns dies van aparèixer cartells pròxims amb pintades on s'hi podia llegir: "SOS Malhivern, primer avís". L'alcalde ho considera una amenaça i ja ha anunciat que l'Ajuntament de Cànoves ho denunciarà als Mossos d'Esquadra.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "L'Ajuntament de Cànoves vol construir un berenador en un entorn de valor natural. Aquest projecte no ha agradat a la població, que ha recollit fins a 3.000 firmes i ha amenaçat l'ajuntament per intentar evitar aquesta construcció. L´ajuntament afirma que és per fomentar el turisme i la població diu que destruiria el paratge i augmentaria el risc d´incendis.", "a2": "La iniciativa garriguenca SOS Malhivern per frenar la construcció d'un berenador ja ha aconseguit 3.000 signatures. El projecte, aprovat per la Generalitat, està ubicat a Cànoves i Samalús, però molt a prop del bosc de Malhivern de La Garriga. L'oposició vol preservar l'espai natural i evitar accidents en la via d'accés, que presenta un pas a nivell.", "a3": "Tot i que els veïns segueixen recaptant firmes per aturar les obres del berenador al bosc de Malhivern, els responsables del projecte asseguren que tenen tots els permisos i que aquestes obres no afectaran l'entorn. Ells mateixos han confirmat que seran els encarregats de cuidar el medi i opinen que el problema s'ha sobredimensionat." }, "extractive": { "a1": "La iniciativa ciutadana SOS Malhivern ha arribat aquesta setmana a les 3.000 firmes per demanar que s'aturi la construcció d'un \"berenador\" en uns terrenys de Cànoves i Samalús, a tocar de La Garriga, al Vallès Oriental.\nLa propietària dels terrenys, en canvi, assegura que el seu projecte serà un \"espai de lleure\" que fomentarà el turisme rural amb els valors del respecte a l'entorn i al medi ambient.\nUn dels portaveus de la iniciativa, Abel Susín, ha explicat que la zona afectada té un interès natural \"molt alt\" que compta amb un entorn que \"està allunyat, no té serveis i no està preparat\" per un projecte d'aquestes característiques que defineixen com a \"berenador\".\nUn projecte de Cànoves amb afectacions a La Garriga.", "a2": "La iniciativa ciutadana SOS Malhivern ha arribat aquesta setmana a les 3.000 firmes per demanar que s'aturi la construcció d'un \"berenador\" en uns terrenys de Cànoves i Samalús, a tocar de La Garriga, al Vallès Oriental. \nConsideren que el projecte generarà afectacions negatives en un entorn \"d'alt valor natural\" que \"no està preparat\" per instal·lar-hi barbacoes i aparcaments per a cotxes. \nLa propietària dels terrenys, en canvi, assegura que el seu projecte serà un \"espai de lleure\" que fomentarà el turisme rural amb els valors del respecte a l'entorn i al medi ambient. \nL'objectiu de SOS Malhivern és arribar a les 5.000 firmes per entregar-les al Departament de Territori i Sostenibilitat.", "a3": "La iniciativa ciutadana SOS Malhivern ha arribat aquesta setmana a les 3.000 firmes per demanar que s'aturi la construcció d'un \"berenador\" en uns terrenys de Cànoves i Samalús, a tocar de La Garriga, al Vallès Oriental.\nLa propietària dels terrenys, en canvi, assegura que el seu projecte serà un \"espai de lleure\" que fomentarà el turisme rural amb els valors del respecte a l'entorn i al medi ambient.\nEn aquest sentit, ha detallat que està previst desenvolupar-hi un espai lúdic de \"tipus familiar\" amb activitats com 'geocaching', caminades pel poblat íber o excursions per la Ruta dels Carboners. \"Serà un recinte controlat i nosaltres serem els responsables que hi hagi cura de l'entorn\", assegura. \nL'alcalde de Cànoves i Samalús, Josep Cuch, considera que el problema s'està sobredimensionant perquè l'activitat que s'hi desenvoluparà anirà dirigida principalment a les escoles. " }, "extreme": { "a1": "Es recullen firmes i fins i tot amenacen l'Ajuntament de Cànoves per evitar la construcció d'un berenador.", "a2": "SOS Malhivern aconsegueix 3.000 firmes amb l'objectiu d'aturar la construcció d'un berenador prop del bosc del Malhivern de La Garriga.", "a3": "SOS Malhivern i els veïns de La Garriga s'oposen a la construcció d'un berenador al bosc de Malhivern." } }
1,473
L'oci nocturn torna a mig gas a l'espera que es flexibilitzin les restriccions
El sector calcula que només han aixecat la persiana un 25% dels locals perquè no els és rendible
Després de 15 mesos tancats, els locals d'oci nocturn, un dels sectors més castigats durant la pandèmia, han pogut aixecar la persiana aquesta matinada. Ho han pogut fer amb un 50% de l'aforament, tancant a les 3:30 de la matinada i amb els clients amb mascareta i mantenint la distància de seguretat a les pistes i barres. Això ha fet que només un 25% dels locals hagin optat per obrir i que la resta, o es reserven per la revetlla de Sant Joan, o prefereixen esperar 15 dies a que es flexibilitzin aquestes condicions. Un dels locals que sí ha obert, tot i "no ser rendible", ha estat el Jamboree, a la plaça Reial de Barcelona. "Ens ha pogut la il·lusió i les ganes de treure la gent de l'ERTO", explica Ramón Sos, el seu responsable. El Jamboree i el Moog, tots dos locals del grup Mas i Mas, son dels pocs a Barcelona que han optat per obrir en el primer dia que el Govern ho ha permès després de 15 mesos. Al Jamboree, en total han pogut entrar 175 persones, 150 de les quals ja havien comprat entrada prèviament i la resta personal i compromisos amb proveïdors o clients habituals. S'ha posat el cartell d'aforament complet. Més flexibilitzacions en els propers dies Sos afegia que amb les condicions actuals, la majoria de locals s'esperaran a que el procés de vacunació avanci i que el Govern flexibilitzi les condicions d'obertura d'aquí a 15 dies. Aquí, ha dit entendre que l'aforament es limiti al 50% perquè hi ha molta gent jove que encara no està vacunada, però no que se'ls obligui a tancar a les 3:30h. "No crec que la gent marxi a casa quan surti i això generarà problemes de convivència perquè faran soroll al carrer", ha afegit. Pel que fa a la restricció de consumir a la pista de ball i l'obligatorietat de portar mascareta, Sos ha reconegut que és un maldecap per als empresaris i que serà molt complicat fer-ho complir. Per intentar-ho, en el cas del Jamboree han distribuït tres controladors per la sala que aniran recordant aquests aspectes fins que la gent s'"acostumi". Els primers clients La feina dels controladors s'ha demostrat necessària des d'un primer moment perquè molts clients, per inèrcia, el primer que han fet és anar amb la copa a la mà a la pista de ball. Ràpidament se'ls han recordat les restriccions i se'ls ha explicat que s'ha habilitat una zona per consumir a tocar mateix de la pista amb taules i cadires a la zona on habitualment hi ha l'escenari on es fan els concerts programats a la sala. El primer client en trepitjar la pista de ball ha estat Jordi Muntaner, un habitual del Jamboree que ha arribat una hora abans que obrissin per ser dels primers en entrar. Muntaner ha dit que feia temps que esperava poder tornar a ballar amb els seus amics i que utilitzar la mascareta a la pista i guardar la distància de seguretat li semblen condicions "acceptables". També estava molt satisfet Gonzalo Lombardía, cambrer del Jamboree que ha pogut tornar a la feina després de 15 mesos "molts durs". Ha recordat que el sector sempre ha defensat una cultura "segura" i que confia que tothom faci el que calgui per no haver d'anar enrere. El sector preveu que per la revetlla s'animin a obrir alguns locals més, però alerten que amb les actuals condicions molts s'esperaran a una flexibilització de les condicions d'obertura. En concret, segons la Fecasarm, entre un 5% i un 10% ja han avançat que no obriran si no s'amplia l'aforament i l'horari. Altres notícies que et poden interessar coronavirus Oriol Mitjà explica per què un test d'antígens dona positiu dues setmanes després del contagi La variant òmicron és un dels elements que provoquen aquest fenomen coronavirus Quins són els símptomes de l'òmicron sigil·losa El subllinatge, sorgit a l'Índia, ja s'ha detectat a Dinamarca i al Regne Unit coronavirus Per què algunes persones no es contagien de Covid? Els experts apunten a una immunitat natural derivada de la genètica coronavirus La UE canvia les normes per viatjar: dependrà de la vacunació La incidència per països ja no condicionarà els requisits d'entrada coronavirus És hora de tractar la Covid com una grip? La situació epidemiològica apunta a emprendre el camí cap a l'endèmia, però els experts demanen prudència i no confiar-se: "La incertesa és massa alta per fer aquest pas tan gran"
[ "coronavirus" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "El sector del lleure nocturn ha estat un dels més copejats per la pandèmia. Després de 15 mesos poden obrir les portes fins a les 3.30 hores i amb un 50% d'aforament. Alguns locals s'estimen més esperar 15 dies més ja que no és rendible si no augmenta l'aforament i l'horari.", "a2": "Avui l'oci nocturn, un sector molt perjudicat durant la pandèmia, ha reobert amb restriccions. L'aforament havia de ser del 50%, el tancament a les 3:30 de la matinada i els assistents havien de dur mascareta i mantenir la distància de seguretat. En conseqüència, s'estima que només un 25% dels locals han obert perquè no els surt a compte. ", "a3": "Tot i que les restriccions ja permeten l'obertura dels locals d'oci nocturn (amb mascareta, distància de seguretat, espais separats per a consumir i ballar i només fins a les 3:30 del matí) s'estima que únicament el 25% dels locals ha decidit reobrir ja que aquestes mesures fan que no sigui rendible." }, "extractive": { "a1": "Després de 15 mesos tancats, els locals d'oci nocturn, un dels sectors més castigats durant la pandèmia, han pogut aixecar la persiana aquesta matinada.\nAixò ha fet que només un 25% dels locals hagin optat per obrir i que la resta, o es reserven per la revetlla de Sant Joan, o prefereixen esperar 15 dies a que es flexibilitzin aquestes condicions.\nSos afegia que amb les condicions actuals, la majoria de locals s'esperaran a que el procés de vacunació avanci i que el Govern flexibilitzi les condicions d'obertura d'aquí a 15 dies.\nLa feina dels controladors s'ha demostrat necessària des d'un primer moment perquè molts clients, per inèrcia, el primer que han fet és anar amb la copa a la mà a la pista de ball.", "a2": "Després de 15 mesos tancats, els locals d'oci nocturn, un dels sectors més castigats durant la pandèmia, han pogut aixecar la persiana aquesta matinada. \nHo han pogut fer amb un 50% de l'aforament, tancant a les 3:30 de la matinada i amb els clients amb mascareta i mantenint la distància de seguretat a les pistes i barres.\nAixò ha fet que només un 25% dels locals hagin optat per obrir i que la resta, o es reserven per la revetlla de Sant Joan, o prefereixen esperar 15 dies a que es flexibilitzin aquestes condicions. \nTambé estava molt satisfet Gonzalo Lombardía, cambrer del Jamboree que ha pogut tornar a la feina després de 15 mesos \"molts durs\".", "a3": "Després de 15 mesos tancats, els locals d'oci nocturn, un dels sectors més castigats durant la pandèmia, han pogut aixecar la persiana aquesta matinada.\nAixò ha fet que només un 25% dels locals hagin optat per obrir i que la resta, o es reserven per la revetlla de Sant Joan, o prefereixen esperar 15 dies a que es flexibilitzin aquestes condicions.\nPel que fa a la restricció de consumir a la pista de ball i l'obligatorietat de portar mascareta, Sos ha reconegut que és un maldecap per als empresaris i que serà molt complicat fer-ho complir.\nLa feina dels controladors s'ha demostrat necessària des d'un primer moment perquè molts clients, per inèrcia, el primer que han fet és anar amb la copa a la mà a la pista de ball. " }, "extreme": { "a1": "Després de 15 mesos, l'oci nocturn pot tornar a obrir les portes amb mesures de sanitat, distància i mascaretes.", "a2": "Alguns locals d'oci nocturn han pogut tornar a obrir aquesta matinada amb certes restriccions després de 15 mesos.", "a3": "La flexibilització de les restriccions per la covid permeten la reobertura dels locals d'oci nocturn després de 15 mesos." } }
264
Alidé Sans presenta una versió del Diluvi en exclusiva, a VilaWeb
L'aranesa Alidé Sans s'afegeix a la campanya feminista dels alacantins el Diluvi
El grup el Diluvi, de Castalla, ha llançat una campanya per a reivindicar el paper de les dones en el món de la música. Vuit grups de dones o encapçalats per dones, nacionals i internacionals, adapten la lletra d’una cançó del Diluvi, ‘I tu, sols tu’, a les llengües respectives. A VilaWeb publiquem, en exclusiva, l’adaptació a l’occità que n’ha fet la cantant aranesa Alidé Sans: Alidé Sans és un dels valors emergents de la cançó d’autor i una de les poques cantants que treballen en occità. Fins ara ha publicat dos discs en què parla de la situació política actual, de la natura i de l’apoderament de la dona. Va començar a sonar fort amb el videoclip Esperança contra la violència masclista, de l’any 2012. Sans explica: ‘Ja de petita em vaig adonar que les dones som un col·lectiu oprimit, sempre n’he estat conscient. De manera que la proposta del Diluvi em semblava molt interessant i bonica, tant pel contingut de sensibilització com per la qüestió de la llengua, que es tinguin en compte les diferències lingüístiques. Els n’estic molt agraïda. A més, em sembla preciós que ens uneixi la lluita feminista a totes les que hem fet una versió de la cançó. Amb campanyes com aquesta ajudem a construir una societat que cada vegada és més conscient de la desigualtat. Fa bé de repetir el missatge una vegada i una altra perquè, al final, acaba entrant a dins de les persones.’ La cançó i el videoclip més reivindicatius del Diluvi El Diluvi és un grup compromès amb la llengua, la cultura i l’activisme social. Han difós el seu missatge alegre i combatiu a tots els Països Catalans d’ençà que van néixer, l’any 2011. Van començar fent versions de cançons d’Ovidi Montllor i, amb el temps, han creat un estil propi que fusiona reggae, cúmbia, rumba i música d’arrel valenciana. ‘I tu, sols tu’ és un dels temes més encomanadissos i identificatius de la formació. És inspirat en la poesia combativa ‘Divisa’, de Maria Mercè Marçal. Inclou versos com ‘Seràs aquella que vas voler ser, seràs la tres voltes rebel’. Els va escriure la professora Majo Doménech, amiga del grup i activista, que diu: ‘Eren escrits que jo feia i tenia a l’ordinador; intentaven plasmar les meues inquietuds o sensacions en un moment que la vida em canviava molt. Després es van convertir en cançó, l’any 2015. Reivindica unes imatges que volen enaltir les diverses lluites i onades dels feminismes.’ La base musical és la mateixa a totes les adaptacions, a mig camí entre la cúmbia i la rumba. Combina el guitarró valencià, la bandúrria, el violí, la bateria i el baix elèctric. En dues versions, però, hi han afegit una trikitixa (acordió basc) i un pandero gallec. El vídeo és un repàs de la lluita global de les dones: inclou la primera vaga de treball, cares anònimes, les dones de la Plaza de Mayo, les sufragistes i imatges dels moviments socials del lloc d’origen de cada cantant. La campanya La idea de la campanya va sorgir d’una demanda que tenia el grup. El baixista Andreu Ferre explica: ‘Tot açò naix d’una experiència molt bonica: unes mestres d’una escola de Madrid la van interpretar en llenguatge de signes i ens va agradar molt. La cançó tenia èxit, algunes campanyes feministes de l’estat espanyol ens demanaven la cançó per utilitzar-la i molta gent ens animava a fer-ne versions en unes altres llengües. De manera que vam fer una llista de cantants que ens agradaven, els vam proposar la idea i la van acceptar.’ Fins ara, hi han participat la francesa Núria Jaouen, la gallega María Xosé Silvar, coneguda per Sés, el grup basc Huntza, la il·licitana Clàudia Key Day, que la canta en castellà, i les vocalistes d’arrel ghanesa Sey Sisters, que la canten en anglès i hi afegeixen una xic de polifonia. Aquestes col·laboracions donen valor a la presa de consciència i l’altruisme dels grups musicals que hi han participat i se sumen a la causa desinteressadament, amb l’objectiu de fer visible la feina que fan les dones en el món de la cultura. La campanya s’acabarà el 25 de novembre, Dia contra la Violència de Gènere, amb la publicació d’un vídeo de resum que inclourà declaracions de totes les cantants que hi han participat. Nou disc a la vista A banda la campanya, el Diluvi prepara el cinquè disc per a la primavera. Seguirà el folk festiu que els caracteritza amb noves influències mexicanes i angleses i algunes sonoritats electròniques. Les lletres apel·laran a la construcció col·lectiva i la lluita social, i seguiran la màxima ‘junteu-vos’ del poema ‘Sageta de foc’, de Joan Salvat-Papasseit, que va cantar Ovidi Montllor.
[ "cultura", "cultura popular" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "El grup El Diluvi ha llançat una campanya per reivindicar la lluita feminista i l'apoderament de la dona, on vuit artistes femenines o grups de música formats per dones adaptaran una cançó del grup a la seva llengua, com ara el basc, l'anglès, el gallec, etc. La campanya finalitzarà el Dia contra la Violència de Gènere, el 25 de novembre.", "a2": "La campanya reivindicativa del paper de les dones en la música iniciada pel grup El Diluvi ha tingut un bon acolliment i finalitzarà el Dia contra la Violència de Gènere. Diverses cantants, nacionals i internacionals, han adaptat la lletra d'una cançó del grup a les seves respectives llengües. Una d'elles és Alidé Sans, una cantant aranesa que treballa en occità.", "a3": "La campanya llançada per El Diluvi proposa adaptar una de les seves cançons, \"I tu, sols tu\", mitjançant diversos grups nacionals i internacionals. Aquests grups són de dones o estan liderats per dones i proposen una adaptació de la lletra a les seves llegües respectives. Destaquem l'aranesa Alidé Sans, la gallega Sés o el grup d'arrels ghaneses Sey Sisters." }, "extractive": { "a1": "El grup el Diluvi, de Castalla, ha llançat una campanya per a reivindicar el paper de les dones en el món de la música. Vuit grups de dones o encapçalats per dones, nacionals i internacionals, adapten la lletra d’una cançó del Diluvi, ‘I tu, sols tu’, a les llengües respectives. \nDe manera que la proposta del Diluvi em semblava molt interessant i bonica, tant pel contingut de sensibilització com per la qüestió de la llengua, que es tinguin en compte les diferències lingüístiques.\nFins ara, hi han participat la francesa Núria Jaouen, la gallega María Xosé Silvar, coneguda per Sés, el grup basc Huntza, la il·licitana Clàudia Key Day, que la canta en castellà, i les vocalistes d’arrel ghanesa Sey Sisters, que la canten en anglès i hi afegeixen una xic de polifonia. \n La campanya s’acabarà el 25 de novembre, Dia contra la Violència de Gènere, amb la publicació d’un vídeo de resum que inclourà declaracions de totes les cantants que hi han participat.", "a2": "El grup el Diluvi, de Castalla, ha llançat una campanya per a reivindicar el paper de les dones en el món de la música.\nVuit grups de dones o encapçalats per dones, nacionals i internacionals, adapten la lletra d’una cançó del Diluvi, ‘I tu, sols tu’, a les llengües respectives. \nDe manera que la proposta del Diluvi em semblava molt interessant i bonica, tant pel contingut de sensibilització com per la qüestió de la llengua, que es tinguin en compte les diferències lingüístiques.\nLa campanya s’acabarà el 25 de novembre, Dia contra la Violència de Gènere, amb la publicació d’un vídeo de resum que inclourà declaracions de totes les cantants que hi han participat. ", "a3": "El grup el Diluvi, de Castalla, ha llançat una campanya per a reivindicar el paper de les dones en el món de la música. \nVuit grups de dones o encapçalats per dones, nacionals i internacionals, adapten la lletra d’una cançó del Diluvi, ‘I tu, sols tu’, a les llengües respectives.\nDe manera que la proposta del Diluvi em semblava molt interessant i bonica, tant pel contingut de sensibilització com per la qüestió de la llengua, que es tinguin en compte les diferències lingüístiques.\nDe manera que vam fer una llista de cantants que ens agradaven, els vam proposar la idea i la van acceptar.’ Fins ara, hi han participat la francesa Núria Jaouen, la gallega María Xosé Silvar, coneguda per Sés, el grup basc Huntza, la il·licitana Clàudia Key Day, que la canta en castellà, i les vocalistes d’arrel ghanesa Sey Sisters, que la canten en anglès i hi afegeixen una xic de polifonia." }, "extreme": { "a1": "El Diluvi crea una campanya formada per vuit artistes o grups femenins per reivindicar la lluita feminista.", "a2": "La cantant aranesa Alidé Sans ha participat en la campanya feminista iniciada pel grup valencià El Diluvi.", "a3": "El Diluvi, grup musical alacantí, llança una campanya feminista en la qual participen diversos grups liderats per dones." } }
210
La Ruta Eulalienca, un passeig per la Barcelona llegendària
Per les festes de Santa Eulàlia, l’Associació Cultural Joan Amades organitza una passejada que recorre els passos de la patrona de la ciutat
Un dels trets més característics de la llegenda de santa Eulàlia és que s’esdevé en indrets de Barcelona encara avui ben recognoscibles. De fet, per això és la patrona més veterana de les tres que té la ciutat i aquest cap de setmana se’n fan les festes, que són la festa major d’hivern de Barcelona. La llegenda diu que santa Eulàlia era una jove cristiana de tretze anys que vivia a Sarrià i que no va voler renunciar a la seva fe durant les persecucions de l’emperador Dioclecià. De resultes d’això, va ser sotmesa a tretze tortures esgarrifoses en indrets molt coneguts de la ciutat i actualment és enterrada a la cripta de la Catedral. I com que Joan Amades va ser un dels primers folkoristes a recollir-ne la llegenda popular, l’Associació Cultural Joan Amades ja fa molts anys que organitza una ruta nocturna guiada que ressegueix els passos de la patrona. El circuit, que es fa aquest vespre, té tant d’èxit que s’organitza en quatre grups diferents i ja fa dies que té l’aforament complet. Amb acompanyament musical en directe, un guia descobreix els racons de la Barcelona Vella relacionats amb la història de la santa, com ara l’indret on va ser torturada o la presó on la van tancar. Però més enllà d’un passeig llegendari, la ruta també és un recorregut pels vestigis romans que encara queden a Barcelona, l’època en què suposadament va viure santa Eulàlia. Així, la passejada arrenca de la plaça del Pedró, al Raval, on es diu que va ser abandonada nua després de la crucificació i, per tapar-li les vergonyes, va ocórrer un miracle i es va posar a nevar. Després, la ruta continua per la Volta de santa Eulàlia, on es creu que hi havia el llòbrec calabós on va ser tancada, i va fins a la Catedral, on les restes són enterrades a la cripta. La següent parada és en un dels indrets més emblemàtics de la llegenda, la Baixada de Santa Eulàlia. En aquest carreró del Barri Gòtic es creu que li van practicar el martiri més famós: fer-la rodolar dins una bóta plena de punxes i trossos de vidre. I per recordar-ho, en aquest indret la santa hi té una petita capelleta elevada on es fan diverses ofrenes i actes de cultura popular per les seves festes. La ruta també passa pel pla de la Boqueria, un espai on a l’època romana s’ajusticiava els condemnats i també per la plaça de Sant Jaume, la seu del poder romà al segle IV. Després de passar a admirar el tros de la muralla romana que encara es manté a la seu de l’Associació Cultural Joan Amades, la ruta va cap a l’església de Santa Maria del Mar. L’antiga església de Santa Maria de les Arenes va ser un dels primers temples cristians de Barcelona i es creu que inicialment s’hauria pogut enterrar el seu cos allí. La ruta acaba a la plaça de l’Àngel, un lloc on va ocórrer el darrer miracle relacionat amb la santa. Va ser uns quants anys després de la seva mort, el 878, quan se’n traslladaven les relíquies de l’església del Mar a la Catedral. La llegenda explica que quan la comitiva passava a l’altura de la plaça, les restes de la santa van començar a pesar molt. Tant, que no es podien ni transportar. I de cop va baixar un àngel i va assenyalar un dels canonges de la comitiva, que resulta que li havia pres un dit a la santa per quedar-se’l com a relíquia. L’Associació Cultural Joan Amades destaca que una de les gràcies de la ruta és que cada guia ho fa diferent i posa èmfasi en diverses parts de la llegenda: la més històrica, la llegendària…
[ "cultura", "cultura popular" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "Aquest cap de setmana són les festes de Santa Eulàlia i, com cada any, s'organitza un passeig on es recorren els racons de Barcelona que, segons la llegenda, van ser els passos que va seguir la patrona. Es passeja per on la van enterrar o martiritzar. Cada guia ho explica de manera diferent i destaca distintes parts de la llegenda.", "a2": "Són les festes de Santa Eulàlia i l'Associació Cultural Joan Amades organitza avui una passejada nocturna per Barcelona per explicar la llegenda de la patrona i mostrar les restes romanes de la ciutat. Segons la llegenda, santa Eulàlia va ser sotmesa a tretze tortures en llocs molt coneguts pels quals passarà aquesta ruta guiada.", "a3": "L'Associació Cultural Joan Amades organitza rutes nocturnes guiades on es ressegueixen els passos de santa Eulàlia. En aquestes rutes, es passeja per la Barcelona antiga, amb música en directe, i es coneixen els indrets més rellevants de la llegenda de la patrona de Barcelona, com ara la catedral, el Barri Gòtic, el Raval..." }, "extractive": { "a1": "Un dels trets més característics de la llegenda de santa Eulàlia és que s’esdevé en indrets de Barcelona encara avui ben recognoscibles.\nDesprés, la ruta continua per la Volta de santa Eulàlia, on es creu que hi havia el llòbrec calabós on va ser tancada, i va fins a la Catedral, on les restes són enterrades a la cripta.\nAmb acompanyament musical en directe, un guia descobreix els racons de la Barcelona Vella relacionats amb la història de la santa, com ara l’indret on va ser torturada o la presó on la van tancar.\nDesprés de passar a admirar el tros de la muralla romana que encara es manté a la seu de l’Associació Cultural Joan Amades, la ruta va cap a l’església de Santa Maria del Mar.", "a2": "Un dels trets més característics de la llegenda de santa Eulàlia és que s’esdevé en indrets de Barcelona encara avui ben recognoscibles. \nDe fet, per això és la patrona més veterana de les tres que té la ciutat i aquest cap de setmana se’n fan les festes, que són la festa major d’hivern de Barcelona.\nAmb acompanyament musical en directe, un guia descobreix els racons de la Barcelona Vella relacionats amb la història de la santa, com ara l’indret on va ser torturada o la presó on la van tancar.\nPerò més enllà d’un passeig llegendari, la ruta també és un recorregut pels vestigis romans que encara queden a Barcelona, l’època en què suposadament va viure santa Eulàlia. ", "a3": "Un dels trets més característics de la llegenda de santa Eulàlia és que s’esdevé en indrets de Barcelona encara avui ben recognoscibles. \nLa llegenda diu que santa Eulàlia era una jove cristiana de tretze anys que vivia a Sarrià i que no va voler renunciar a la seva fe durant les persecucions de l’emperador Dioclecià. De resultes d’això, va ser sotmesa a tretze tortures esgarrifoses en indrets molt coneguts de la ciutat i actualment és enterrada a la cripta de la Catedral. \nI com que Joan Amades va ser un dels primers folkoristes a recollir-ne la llegenda popular, l’Associació Cultural Joan Amades ja fa molts anys que organitza una ruta nocturna guiada que ressegueix els passos de la patrona. \nAmb acompanyament musical en directe, un guia descobreix els racons de la Barcelona Vella relacionats amb la història de la santa, com ara l’indret on va ser torturada o la presó on la van tancar. " }, "extreme": { "a1": "Aquest cap de setmana són les festes de Santa Eulàlia i passejaran la seva llegenda per tot Barcelona.", "a2": "Aquest vespre es farà el recorregut pels indrets de Barcelona relacionats amb les tortures de la llegenda de santa Eulàlia.", "a3": "Per les festes de Santa Eulàlia, s'ofereixen diverses rutes guiades pel indrets Barcelona relacionats amb la llegenda de santa Eulàlia." } }
628
El Butoni, l’Home del Sac, el Moro Mussa… Sabeu quins són els tradicionals monstres valencians?
El Museu Valencià d'Etnologia ha organitzat, amb motiu de la festa de Tots Sants, un programa titulat 'Espanta la por' que donarà a conèixer els tradicionals monstres valencians a través de tallers, un concert, una wikimaranton, un joc de cartes i una exposició.
El Museu Valencià d’Etnologia ha organitzat, amb motiu de la festa de Tots Sants, un programa titulat ‘Espanta la por’ que donarà a conèixer els tradicionals monstres valencians a través de tallers, un concert, una wikimaranton, un joc de cartes i una exposició. Amb este programa, que es desenvolupa des del 16 d’octubre al 6 de novembre, es presenta als més xicotets, molt influïts per l’imaginari nord-americà de la festa d’Halowen, l’existent tradició valenciana de monstres i personatges “desagradables” amb els quals “s’atemoria” als nostres avis i àvies en la seua infància. Entre estos peronajes es troben el Butoni, la Quarantamaula o l’Home del Sac, el Saginer, el Moro Mussa o l’Home dels Nassos. ACTIVITATS La iniciativa, que oferix diverses activitats, se celebrarà en la biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia, patis i sala de tallers i està organitzada pel departament de didàctica en col·laboració d’Andana editorial, Amical Wikimedia i Homoludicus Entre les activitats destaca l’exposició temporal ‘Espanta la por!’ que es muntarà del 16 d’octubre al 6 de novembre en la Sala d’Exposicions de la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia i que pretén acostar grans i xicotets l’imaginari valencià que parla de la por. Els protagonistes seran els monstres valencians, concretament el Butoni, l’Home del sac, l’Home dels nassos, el banyeta i una fada bona que eixiran del llibre ‘La Maria no te por’ (Andana editorial) per a poder conèixer-los una mica més. Així mateix s’aprofitara per a parlar als xiquets de la por i de com es pot vèncer amb Marta, una xiqueta que té un amic molt especial que es diu Tarasca, un monstre que espantava a tots fins que va trobar la seua amiga. “A les ‘espantacriatures’ valencianes ja no només les trobem en la memòria oral dels nostres avis: ara han passat a formar part de molts llibres que arrepleguen rondalles i treballs de recerca. Per açò en esta exposició els adults i els xicotets podran trobar lectures relacionades amb el tema”, segons han explicat els organitzadors de la mostra. A més hi haurà tallers escolars i familiars, del 18 al 28 d’octubre de 2016, de dimarts a divendres en la sala de tallers del museu i per a les famílies els diumenges 16, 23 i 30 d’octubre i 6 de novembre. MÚSICA El cantant Dani Miquel, els Ma Me Mi Mo Músics i d’una xiqueta que s’anomena María i que no té por, presentaren els monstres valencians en un concert per a xiquets el dissabte 29 d’octubre un concert a les 17.30 hores en l’el pati del Centre Cultural La Beneficència. A més, el cantautor valencià interpretarà el seu repertori de Musiqueries i l’acte estarà amenitzat per les figures ‘Espantacriatures’. L’entrada serà gratuïta però cal arreplegar les entrades des del dimarts 25 d’octubre de 10.00 a 20.00 hores en l’hall del Centre La Beneficència. La Wikimaratón ‘Espanta la por’ que se celebrarà el dissabte 5 de novembre de 10.00 a 14.00 hores en la Biblioteca ajuntarà diferents persones per a editar en la Wikipedia i així millorar o crear articles sobre els monstres valencians amb l’objectiu d’incloure els que no apareixen en l’enciclopèdia lliure i millorar i ampliar els que ja existisquen. FALLERA CALAVERA També hi haurà un torneig-exhibició de la Fallera Calavera, joc de cartes valencià creat per Enric Aguilar i il·lustrat per Esther Méndez, que se celebrarà el diumenge 6 de novembre del 10.00 a 14.00 en els patis del museu. Es basa en la història d’una fallera que ha mort en una mascletà i que desperta convertida en zombi i molt enfadada: l’única manera de calmar la seua ira és preparant-li una bona paella valenciana. La baralla la formen cartes de tresor, de batalla i especials per a poder aconseguir els ingredients de la paella que ha de salvar la fallera. Els protagonistes de les cartes són personatges, objectes i situacions de la cultura tradicional valenciana, entre ells alguns monstres valencians com el Butoni, la Quarantamaula, l’Home del Sac o el Moro Mussa.
[ "europa press", "cultura popular" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "\"Espanta la por\" és la nova proposta del Museu Valencià d'Etnologia que tindrà lloc del 6 d'octubre al 6 de novembre. Es tracta d´una proposta plena d´activitats per vèncer la por, plenes de música i jocs de cartes. En aquestes activitats es donaran a conèixer els monstres valencians més famosos com el Butoni o el Moro Mussa.", "a2": "En ocasió de Tots Sants, del 16 d'octubre al 6 de novembre, L'ETNO ha programat activitats per acostar al públic els monstres valencians de tota la vida i que tractaran sobre la por: tallers, jocs i l'exposició \"Espanta la por!\". Hi ha diversos personatges com el Butoni, l'Home del Sac, el Saginer o el Moro Mussa, entre d'altres.", "a3": "Al Museu Valencià d’Etnologia se celebrarà enguany per Tots Sants el festival \"Espanta la por\" amb l'objectiu de donar a conèixer els mostres tradicionals de la cultura valenciana i fer que els nens coneguin l'imaginari valencià més enllà de Halloween. Hi haurà l'Home del Sac, la Quarantamaula o el Butoni i es realitzaran diverses activitats i concursos." }, "extractive": { "a1": "El Museu Valencià d’Etnologia ha organitzat, amb motiu de la festa de Tots Sants, un programa titulat ‘Espanta la por’ que donarà a conèixer els tradicionals monstres valencians a través de tallers, un concert, una wikimaranton, un joc de cartes i una exposició.\nEntre les activitats destaca l’exposició temporal ‘Espanta la por!’ que es muntarà del 16 d’octubre al 6 de novembre en la Sala d’Exposicions de la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia i que pretén acostar grans i xicotets l’imaginari valencià que parla de la por.\nLa Wikimaratón ‘Espanta la por’ que se celebrarà el dissabte 5 de novembre de 10.00 a 14.00 hores en la Biblioteca ajuntarà diferents persones per a editar en la Wikipedia i així millorar o crear articles sobre els monstres valencians amb l’objectiu d’incloure els que no apareixen en l’enciclopèdia lliure i millorar i ampliar els que ja existisquen.\nTambé hi haurà un torneig-exhibició de la Fallera Calavera, joc de cartes valencià creat per Enric Aguilar i il·lustrat per Esther Méndez, que se celebrarà el diumenge 6 de novembre del 10.00 a 14.00 en els patis del museu.", "a2": "El Museu Valencià d’Etnologia ha organitzat, amb motiu de la festa de Tots Sants, un programa titulat ‘Espanta la por’ que donarà a conèixer els tradicionals monstres valencians a través de tallers, un concert, una wikimaranton, un joc de cartes i una exposició. \nAmb este programa, que es desenvolupa des del 16 d’octubre al 6 de novembre, es presenta als més xicotets, molt influïts per l’imaginari nord-americà de la festa d’Halowen, l’existent tradició valenciana de monstres i personatges “desagradables” amb els quals “s’atemoria” als nostres avis i àvies en la seua infància. \nEntre estos peronajes es troben el Butoni, la Quarantamaula o l’Home del Sac, el Saginer, el Moro Mussa o l’Home dels Nassos. \nEntre les activitats destaca l’exposició temporal ‘Espanta la por!’ que es muntarà del 16 d’octubre al 6 de novembre en la Sala d’Exposicions de la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia i que pretén acostar grans i xicotets l’imaginari valencià que parla de la por. ", "a3": "Entre les activitats destaca l’exposició temporal ‘Espanta la por!’ que es muntarà del 16 d’octubre al 6 de novembre en la Sala d’Exposicions de la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia i que pretén acostar grans i xicotets l’imaginari valencià que parla de la por.\nTambé hi haurà un torneig-exhibició de la Fallera Calavera, joc de cartes valencià creat per Enric Aguilar i il·lustrat per Esther Méndez, que se celebrarà el diumenge 6 de novembre del 10.00 a 14.00 en els patis del museu.\nEl Museu Valencià d’Etnologia ha organitzat, amb motiu de la festa de Tots Sants, un programa titulat ‘Espanta la por’ que donarà a conèixer els tradicionals monstres valencians a través de tallers, un concert, una wikimaranton, un joc de cartes i una exposició.\nLa Wikimaratón ‘Espanta la por’ que se celebrarà el dissabte 5 de novembre de 10.00 a 14.00 hores en la Biblioteca ajuntarà diferents persones per a editar en la Wikipedia i així millorar o crear articles sobre els monstres valencians amb l’objectiu d’incloure els que no apareixen en l’enciclopèdia lliure i millorar i ampliar els que ja existisquen." }, "extreme": { "a1": "\"Espanta la por\" és la nova proposta per donar a conèixer els monstres valencians a tots els públics.", "a2": "El Museu Valencià d'Etnologia ha organitzat un programa per explicar els monstres tradicionals valencians a través de diferents activitats.", "a3": "\"Espanta la por\", el festival que se celebrarà a Tots Sants per donar a conèixer els mostres tradicionals valencians." } }
2,465
Doctor Music no tanca la porta a noves edicions del festival d'Escalarre després del 2019 però no amb periodicitat anual
La Reincarnation Edition compta amb un pressupost de 18 MEUR i generarà una inversió al territori de 12 MEUR
La promotora Doctor Music no tanca la porta a organitzar noves edicions del festival d'Escalarre (Pallars Sobirà) més enllà de l'edició commemorativa que se celebrarà els dies 12, 13 i 14 de juliol del 2019, tot i que en cap cas la intenció seria recuperar un festival amb periodicitat anual, segons ha assenyalat el promotor musica i fundador de Doctor Music. L'edició del 2019, sota el nom de Reincarnation Edition, té un pressupost de 18 milions d'euros, generarà una inversió al territori de 12 milions d'euros, comptarà amb les actuacions d'un centenar de grups i artistes -malgrat que fins a la tardor no es donaran a conèixer els primers noms-, i hi treballaran unes 4.000 persones, segons ha explicat Sala en el marc de la 29a edició de la Trobada Empresarial al Pirineu, que se celebra a la Seu d'Urgell. La promotora, que espera l'afluència d'unes 50.000 persones, ja té llogats pràcticament la totalitat dels terrenys de les Valls d'Àneu, en concret 153 de les 155 hectàrees que acolliran el festival. De la mateixa manera que les quatre edicions celebrades els anys 1996, 1997, 1998 i 2000, Neo Sala ha manifestat la voluntat de la promotora perquè el Doctor Music Reincarnation Edition "marqui un abans i un després" i "deixi el llistó molt alt". El promotor lleidatà ha explicat la decisió de tirar endavant l'edició commemorativa del 2019 ha estat en bona part després d'escoltar el clam, en aquest sentit, dels alcaldes, empresaris i de veïns de les Valls d'Àneu. Neo Sala ha manifestat que la voluntat és que el Doctor Music Festival Reicarnation Edition tingui un impacte "positiu" al territori i serveixi per dinamitzar l'economia de les Valls d'Àneu, no només durant tres dies sinó que esdevingui un projecte de futur que atregui un turista d'un caire "energètic i espiritual". Per això, la promotora aposta per oferir durant el festival un model d'alimentació saludable, amb la implicació dels productors locals, sobretot joves, amb l'objectiu de donar a conèixer als assistents carn, làctics o altres productes de la zona de tipus "orgànic", "saludables" i "sans". "Volem que la gent pugui guanyar-se la vida al Pallars i no hagi de marxar", ha remarcat Sala. En la seva intervenció a la Trobada Empresarial al Pirineu i davant uns 580 empresaris i polítics, Neo Sala ha fet un repàs de la trajectòria de la promotora musical Doctor Music fundada el 1982, així com de les quatre edicions del festival d'Escalarre. Sala ha dit que "mai m'he sentit com un empresari" sinó que "sóc promotor i organitzo concerts". Doctor Music formalitza les primeres 500 reserves pel festival d'Escalarre i entrega els pagares a una desena d'hotels Segons va avançar aquesta setmana l'ACN, la promotora Doctor Music ha entregat aquesta setmana els primers pagarés a d'establiments turístics d'Esterri d'Àneu per les reserves ja fetes pel festival d'Escalarre que tindrà el juliol del 2019 a les Valls d'Àneu. Les primeres reserves, unes 500, s'han fet a una desena d'hotels de la considerada zona zero (Esterri d'Àneu). Pròximament s'ampliaran les reserves a la zona perifèrica (la Guingueta d'Àneu, Espot i València d'Àneu) fins a arribar a les 3.500 places. Les reserves s'han fet des del 27 de juny al 21 de juliol de l'any que ve. Pel que fa als dies estrictes del festival els hotelers han pogut escollir entre deixar-les lliures per clients propis o deixar que la promotora les inclogui en paquets exclusius. Pels responsables dels establiments l'entrega dels pagarés és una ''garantia i una evidència més'' que el festival es farà. Algunes de les places hoteleres, bàsicament pels artistes que vindran a actuar, s'hauran de reservar a comarques veïnes com la Val d'Aran o l'Alt Urgell donat que el Pallars no disposa d'un volum ampli de places de quatre i cinc estrelles.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "\"Reincarnation Edition\" és l'edició commemorativa del Festival d'Escalarre que tindrà lloc el 12,13 i 14 de juliol del 2019. S'espera que deixi el llistó molt alt, i hi participaran al voltant de cent grups i artistes. Aquest festival servirà per beneficiar econòmicament les Valls d'Àneu. De moment ja hi ha 500 reserves de les 3.500 esperades.", "a2": "\"Reincarnation Edition\", l'edició commemorativa del festival d'Escalarre, tindrà lloc els dies 12, 13 i 14 de juliol del 2019. El fundador de la promotora Doctor Music, Neo Sala, no descarta la possibilitat d'organitzar-ne més edicions. L'objectiu és que tingui un impacte positiu i dinamitzi l'economia de les Valls d'Àneu donant a conèixer els productes locals del territori durant el festival.", "a3": "El festival Escalarre, a Pallars Sobirà, en la seva edició del 2019 s'espera que porti una inversió al territori d'uns 12 milions d'euros, però això la seva promotora, Doctor Music, no descarta seguir portant noves edicions del festival. Aquest festival vol ser també referent en el turisme, costums de vida saludables i promoció de la vida a Pallars." }, "extractive": { "a1": "La promotora Doctor Music no tanca la porta a organitzar noves edicions del festival d'Escalarre (Pallars Sobirà) més enllà de l'edició commemorativa que se celebrarà els dies 12, 13 i 14 de juliol del 2019, tot i que en cap cas la intenció seria recuperar un festival amb periodicitat anual, segons ha assenyalat el promotor musica i fundador de Doctor Music.\nL'edició del 2019, sota el nom de Reincarnation Edition, té un pressupost de 18 milions d'euros, generarà una inversió al territori de 12 milions d'euros, comptarà amb les actuacions d'un centenar de grups i artistes -malgrat que fins a la tardor no es donaran a conèixer els primers noms-, i hi treballaran unes 4.000 persones, segons ha explicat Sala en el marc de la 29a edició de la Trobada Empresarial al Pirineu, que se celebra a la Seu d'Urgell.\nNeo Sala ha manifestat que la voluntat és que el Doctor Music Festival Reicarnation Edition tingui un impacte \"positiu\" al territori i serveixi per dinamitzar l'economia de les Valls d'Àneu, no només durant tres dies sinó que esdevingui un projecte de futur que atregui un turista d'un caire \"energètic i espiritual\".\nEn la seva intervenció a la Trobada Empresarial al Pirineu i davant uns 580 empresaris i polítics, Neo Sala ha fet un repàs de la trajectòria de la promotora musical Doctor Music fundada el 1982, així com de les quatre edicions del festival d'Escalarre.", "a2": "La promotora Doctor Music no tanca la porta a organitzar noves edicions del festival d'Escalarre (Pallars Sobirà) més enllà de l'edició commemorativa que se celebrarà els dies 12, 13 i 14 de juliol del 2019, tot i que en cap cas la intenció seria recuperar un festival amb periodicitat anual, segons ha assenyalat el promotor musica i fundador de Doctor Music.\nL'edició del 2019, sota el nom de Reincarnation Edition, té un pressupost de 18 milions d'euros, generarà una inversió al territori de 12 milions d'euros, comptarà amb les actuacions d'un centenar de grups i artistes -malgrat que fins a la tardor no es donaran a conèixer els primers noms-, i hi treballaran unes 4.000 persones, segons ha explicat Sala en el marc de la 29a edició de la Trobada Empresarial al Pirineu, que se celebra a la Seu d'Urgell. \nNeo Sala ha manifestat que la voluntat és que el Doctor Music Festival Reicarnation Edition tingui un impacte \"positiu\" al territori i serveixi per dinamitzar l'economia de les Valls d'Àneu, no només durant tres dies sinó que esdevingui un projecte de futur que atregui un turista d'un caire \"energètic i espiritual\". \nPer això, la promotora aposta per oferir durant el festival un model d'alimentació saludable, amb la implicació dels productors locals, sobretot joves, amb l'objectiu de donar a conèixer als assistents carn, làctics o altres productes de la zona de tipus \"orgànic\", \"saludables\" i \"sans\". ", "a3": "La promotora Doctor Music no tanca la porta a organitzar noves edicions del festival d'Escalarre (Pallars Sobirà) més enllà de l'edició commemorativa que se celebrarà els dies 12, 13 i 14 de juliol del 2019, tot i que en cap cas la intenció seria recuperar un festival amb periodicitat anual, segons ha assenyalat el promotor musica i fundador de Doctor Music.\nL'edició del 2019, sota el nom de Reincarnation Edition, té un pressupost de 18 milions d'euros, generarà una inversió al territori de 12 milions d'euros, comptarà amb les actuacions d'un centenar de grups i artistes -malgrat que fins a la tardor no es donaran a conèixer els primers noms-, i hi treballaran unes 4.000 persones, segons ha explicat Sala en el marc de la 29a edició de la Trobada Empresarial al Pirineu, que se celebra a la Seu d'Urgell.\nEn la seva intervenció a la Trobada Empresarial al Pirineu i davant uns 580 empresaris i polítics, Neo Sala ha fet un repàs de la trajectòria de la promotora musical Doctor Music fundada el 1982, així com de les quatre edicions del festival d'Escalarre.\nNeo Sala ha manifestat que la voluntat és que el Doctor Music Festival Reicarnation Edition tingui un impacte \"positiu\" al territori i serveixi per dinamitzar l'economia de les Valls d'Àneu, no només durant tres dies sinó que esdevingui un projecte de futur que atregui un turista d'un caire \"energètic i espiritual\"." }, "extreme": { "a1": "El Festival d'Escalarre fa al juliol una edició commemorativa amb més de cent grups i artistes anomenat \"Reincarnation Edition\".", "a2": "Del 12 al 14 de juliol de 2019 se celebrarà l'edició commemorativa del festival d'Escalarre organitzada per Doctor Music.", "a3": "La promotora Doctor Music no descarta seguir celebrant noves edicions del festival d'Escalarre, a Pallars Sobirà." } }
2,296
Torra defensa que no hi ha "diàleg honest" sense el compromís d'un referèndum i avisa del "parany" d'autoenganyar-se
El president de la Generalitat apel·la a recuperar la unitat que va fer possible l'1-O, en el missatge amb motiu de Cap d'Any
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha assegurat que la seva disposició al diàleg és "absoluta" però alhora ha defensat que no hi ha "diàleg honest" sense un compromís per donar la paraula a la ciutadania sobre el futur polític de Catalunya. En el seu discurs institucional amb motiu de Cap d'Any, Torra ha avisat que llavors només hi hauria la voluntat de "tapar forats amb pedaços caducs". En aquest context i en la recta final de les negociacions entre PSOE i ERC per a la investidura, Torra ha assegurat que "no hi ha cap solució real per a Catalunya que no impliqui reconèixer el dret a l'autodeterminació". "No podem tornar a caure al parany d'enganyar-nos a nosaltres mateixos", ha avisat. Amb tot, el president ha apel·lat a recuperar la unitat que va fer possible l'1-O. "Aquest any que comença ha de ser l'any de dir-nos la veritat", ha conclòs. Mentre ERC encara no s'ha pronunciat sobre la investidura i sobre si avala una taula de negociació entre governs, Torra ha fixat en el discurs de Cap d'Any les condicions que creu que ha de tenir el diàleg. "Com sabeu, la meva disposició al diàleg és absoluta. Però diàleg vol dir continguts concrets i compromís de solucions polítiques i democràtiques. Sense un compromís per donar la paraula a la ciutadania sobre el futur polític de Catalunya, no hi ha diàleg honest, sinó tan sols una voluntat de tapar forats amb pedaços caducs", ha avisat. Així mateix, ha defensat que el diàleg també ha de suposat "reconeixement", és a dir, bilateralitat i "respecte pels subjectes polítics amb drets i deures". "No hi ha cap solució real per a Catalunya que no impliqui reconèixer el dret d'autodeterminació i el seu exercici. No podem tornar a caure al parany d'enganyar-nos a nosaltres mateixos", ha afegit. Sense fer cap referència explícita a l'informe de l'Advocacia de l'Estat sobre la immunitat del líder d'ERC, Oriol Junqueras, Torra ha denunciat que l'estat espanyol està "infringint" la sentencia del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i ha insistit en reclamar que s'alliberi "immediatament" Junqueras i que es declari nul el judici del procés. També ha fet referència a la sentència del TSJC que l'inhabilita per no haver tret a temps la pancarta del Palau de la Generalitat en favor dels presos i exiliats. Torra ha insistit que els presidents els nomena i els cessa el Parlament i ha afegit que "no permetrà ni acceptarà que un tribunal, i encara menys una junta política, suplanti la sobirania dels catalans". I és que, segons el president de la Generalitat, després d'un 2019 de "democràcia segrestada", el 2020 ha de ser l'any de la "democràcia retrobada". Per al president, en aquest any 2020 que comença s'ha de reprendre el rumb i "recuperar la iniciativa per traçar un horitzó il·lusionant per a tothom". I per fer-ho possible, ha apel·lat a recuperar "el sentit de la unitat que va permetre fer el referèndum de l'1-O". "Aquest any que comença ha de ser l'any de dir-nos la veritat", ha conclòs. De cara al 2020, Torra ha fixat les prioritats del Govern: polítiques d'habitatge, d'educació, de dinamisme econòmic i d'equilibri territorial. En aquest sentit, el president ha remarcat que Catalunya ha anat superant tots els impediments que li han anat posant des de fora i ha mostrat la seva confiança en la capacitat del país per "revertir les amenaces i aprofitar les oportunitats". Torra ha acabat el discurs institucional que ha pronunciat des de la Sala dels Diputats del Palau de la Generalitat demanant que no es resolguin els problemes pensant en les pròximes eleccions. "A Catalunya, no tenim un problema de convivència ni de banderes. Tenim un problema de drets, de benestar, de progrés i de justícia que cal resoldre pensant en les generacions futures i no pas en les pròximes eleccions", ha afirmat.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "En el seu discurs institucional amb motiu de Cap d'Any, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha defensat que no hi ha diàleg honest amb l'Estat sense el compromís d'un referèndum. En la recta final de les negociacions entre PSOE i ERC per a la investidura, ERC encara no s'ha pronunciat sobre la investidura i la taula de negociació.", "a2": "En el seu discurs de Cap d’Any, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha declarat que està obert al diàleg, sempre que aquest respecti el dret a opinar de la ciutadania. A més, ha defensat la seva permanència al càrrec després de la sentència d'inhabilitació del TSJC i ha presentat les prioritats del govern pel 2020.", "a3": "El discurs del president Torra de Cap d'Any deixa clara la seva disposició a dialogar amb el govern d'Espanya sobre la independència, però ha asseverat que ha de ser un diàleg honest i que segueixi les condicions marcades per Catalunya. Així mateix, també ha fet referència al procés judicial de Junqueras i als impediments que ha tingut Catalunya." }, "extractive": { "a1": "El president de la Generalitat, Quim Torra, ha assegurat que la seva disposició al diàleg és \"absoluta\" però alhora ha defensat que no hi ha \"diàleg honest\" sense un compromís per donar la paraula a la ciutadania sobre el futur polític de Catalunya.\nEn aquest context i en la recta final de les negociacions entre PSOE i ERC per a la investidura, Torra ha assegurat que \"no hi ha cap solució real per a Catalunya que no impliqui reconèixer el dret a l'autodeterminació\".\nMentre ERC encara no s'ha pronunciat sobre la investidura i sobre si avala una taula de negociació entre governs, Torra ha fixat en el discurs de Cap d'Any les condicions que creu que ha de tenir el diàleg. \n\"Aquest any que comença ha de ser l'any de dir-nos la veritat\", ha conclòs.", "a2": "El president de la Generalitat, Quim Torra, ha assegurat que la seva disposició al diàleg és \"absoluta\" però alhora ha defensat que no hi ha \"diàleg honest\" sense un compromís per donar la paraula a la ciutadania sobre el futur polític de Catalunya.\nEn aquest context i en la recta final de les negociacions entre PSOE i ERC per a la investidura, Torra ha assegurat que \"no hi ha cap solució real per a Catalunya que no impliqui reconèixer el dret a l'autodeterminació\".\nMentre ERC encara no s'ha pronunciat sobre la investidura i sobre si avala una taula de negociació entre governs, Torra ha fixat en el discurs de Cap d'Any les condicions que creu que ha de tenir el diàleg.\nDe cara al 2020, Torra ha fixat les prioritats del Govern: polítiques d'habitatge, d'educació, de dinamisme econòmic i d'equilibri territorial.", "a3": "El president de la Generalitat, Quim Torra, ha assegurat que la seva disposició al diàleg és \"absoluta\" però alhora ha defensat que no hi ha \"diàleg honest\" sense un compromís per donar la paraula a la ciutadania sobre el futur polític de Catalunya.\nMentre ERC encara no s'ha pronunciat sobre la investidura i sobre si avala una taula de negociació entre governs, Torra ha fixat en el discurs de Cap d'Any les condicions que creu que ha de tenir el diàleg.\nSense fer cap referència explícita a l'informe de l'Advocacia de l'Estat sobre la immunitat del líder d'ERC, Oriol Junqueras, Torra ha denunciat que l'estat espanyol està \"infringint\" la sentencia del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i ha insistit en reclamar que s'alliberi \"immediatament\" Junqueras i que es declari nul el judici del procés.\nEn aquest sentit, el president ha remarcat que Catalunya ha anat superant tots els impediments que li han anat posant des de fora i ha mostrat la seva confiança en la capacitat del país per \"revertir les amenaces i aprofitar les oportunitats\"." }, "extreme": { "a1": " Quim Torra ha assegurat que no hi ha cap solució real per a Catalunya que no impliqui un referèndum.", "a2": "El president de la Generalitat ha declarat que està obert al diàleg, si aquest permet opinar a la ciutadania.", "a3": "Torra ha adreçat el tema de la independència al discurs de Cap d'Any i afirma que està disposat a dialogar." } }
2,143
El ple de Barcelona aprova crear una comissió que revisi el PEUAT a proposta del PSC
BComú titlla de "rebequeria" la iniciativa dels socialistes
El ple de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat una iniciativa del PSC per crear una comissió d'estudi que revisi certs instruments econòmics com el Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics. A més dels socialistes, han votat a favor de la proposta el Grup Demòcrata, Cs, ERC, PPC, i el regidor no adscrit, mentre que la CUP ho ha rebutjat i BComú s'hi ha abstingut. El regidor de Turisme, Agustí Colom, ha titllat el plantejament del PSC de "rebequeria" i ha ironitzat que s'està parlant d'actualitzar mesures que es van presentar fa una setmana, quinze dies o un mes, moltes d'elles amb els socialistes encara a dins del govern. Colom ha remarcat que el que li cal a la ciutat és un pressupost. Per la seva part, Jaume Collboni ha assegurat que aquesta comissió no suposa una "esmena a la totalitat" a la seva pròpia gestió, sinó que pretén posar al dia mesures tenint en compte el context econòmic i polític actual. Ha reconegut que el PSC no hagués aprovat el PEUAT, però ha admès que ha estat "útil" per ordenar el creixement hoteler. Collboni ha subratllat que la inestabilitat política ha provocat una situació econòmica "difícil", i ha opinat que cal actualitzar les mesures en aquesta matèria que ha impulsat el govern per adaptar-les a la nova conjuntura, tant pel que fa al pressupost com també en àmbits com la fiscalitat, reformant per fi l'ordenança de terrasses o revisant també el PEUAT. En aquest sentit, ha reconegut que un govern del PSC no l'hagués aprovat, però li ha reconegut la seva utilitat per ordenar el creixement hoteler. Ara bé, ha recordat que aquest pla conté clàusules de revisió i adaptació a l'evolució del turisme a la ciutat, i ha remarcat que "tot sembla apuntar que hi haurà una caiguda important del turisme a Barcelona". També ha negat que aquesta proposta sigui una "esmena a la totalitat" a la gestió que ha fet el PSC des del govern, però ha insistit que cal una actualització. La proposta que s'ha aprovat vol proposar en sis mesos mesures extraordinàries de suport als sectors econòmics afectats per la situació actual, i cita el PEUAT, la promoció turística i l'ordenança de terrasses, així com la política fiscal. Des del govern, el regidor de Turisme, Agustí Colom, ha opinat que aquesta iniciativa "té molt de rebequeria", i ha reivindicat que el govern de la ciutat ha actuat després dels atemptats i també davant la situació d'incertesa política. "I vostè ho sap", li ha dit a Collboni. El regidor ha remarcat que el nombre de turistes a la ciutat ha caigut un 3,9%, per sota de la mitjana de Catalunya, un percentatge que preocupa però que està "molt lluny de les previsions més dramàtiques". Al seu parer, el que necessita realment Barcelona és aprovar pressupostos, i ha considerat que no té sentit actualitzar mesures presentades fa un mes o quinze dies, amb el PSC encara dins del govern. La portaveu adjunta del Grup Demòcrata, Sònia Recasens, ha considerat "curiosa" la iniciativa del PSC, i ha donat la benvinguda als socialistes "al club democràtic i participatiu", a la banda d'aquells que no estan d'acord amb el PEUAT i que defensen que cal abandonar "les teories de decreixement". Malgrat tot, ha avançat el seu suport, però ha avisat que no volen comissions per "enquistar temes, marejar la perdiu, repartir responsabilitats o dilatar solucions". Igualment, la líder de Cs, Carina Mejías, ha recriminat al PSC que votés a favor del PEUAT "sabent que perjudicava els interessos econòmics de Barcelona", i ha indicat que el seu grup se suma a la proposta però "amb molt poca fe", i més tenint en compte "les dificultats que té el govern per dialogar". La republicana Trini Capdevila també ha mostrat sorpresa per la iniciativa. Ha opinat que hi ha la comissió d'Economia per revisar polítiques en aquest àmbit, però tot i així ha anunciat el seu vot a favor. En la mateixa línia, el líder del PPC, Alberto Fernández Díaz, ha qualificat la proposta d'"oportunista", i ha recordat que el seu grup ha fet plantejaments similars altres cops i mai havien obtingut el suport dels grups. Ha assegurat que els populars posen la ciutat per davant de les sigles i per això avalaran aquesta comissió. En canvi, la regidora de la CUP Eulàlia Reguant ha criticat que el PSC vulgui ara fer una comissió que suposa una "esmena a la totalitat a la seva pròpia acció de govern" simplement per motius "propagandístics i de campanya electoral".
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "El ple de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat la creació d'una comissió d'estudi que revisi certs instruments econòmics com el Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics. Han votat a favor de la proposta el PSC, que va proposar-la, Grup Demòcrata, Cs, ERC, PPC i el regidor no adscrit. La CUP l'ha rebutjat i BComú s'ha abstingut.", "a2": "El ple de l’Ajuntament de Barcelona ha votat a favor d’una iniciativa presentada pel PSC per revisar el Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics, la promoció turística, l'ordenança de terrasses i la política fiscal. Malgrat la sorpresa inicial, ja que el mateix PSC va introduir algunes d'aquestes polítiques, la proposta ha rebut el suport de la majoria de partits.", "a3": "S'ha aprovat una iniciativa del PSC que revisi alguns instruments econòmics, com el PEUAT. Segons Collboni, cal aquesta revisió, a més de la d'altres aspectes de l'economia, perquè la nova situació econòmica ho demana. La resta de partits veuen aquesta proposta com incoherent, ja que consisteix a canviar una proposta del mateix PSC de fa poques setmanes." }, "extractive": { "a1": "El ple de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat una iniciativa del PSC per crear una comissió d'estudi que revisi certs instruments econòmics com el Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics. \nCollboni ha subratllat que la inestabilitat política ha provocat una situació econòmica \"difícil\", i ha opinat que cal actualitzar les mesures en aquesta matèria que ha impulsat el govern per adaptar-les a la nova conjuntura, tant pel que fa al pressupost com també en àmbits com la fiscalitat, reformant per fi l'ordenança de terrasses o revisant també el PEUAT.\nDes del govern, el regidor de Turisme, Agustí Colom, ha opinat que aquesta iniciativa \"té molt de rebequeria\", i ha reivindicat que el govern de la ciutat ha actuat després dels atemptats i també davant la situació d'incertesa política.\nIgualment, la líder de Cs, Carina Mejías, ha recriminat al PSC que votés a favor del PEUAT \"sabent que perjudicava els interessos econòmics de Barcelona\", i ha indicat que el seu grup se suma a la proposta però \"amb molt poca fe\", i més tenint en compte \"les dificultats que té el govern per dialogar\".", "a2": "El ple de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat una iniciativa del PSC per crear una comissió d'estudi que revisi certs instruments econòmics com el Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics. \nEl regidor de Turisme, Agustí Colom, ha titllat el plantejament del PSC de \"rebequeria\" i ha ironitzat que s'està parlant d'actualitzar mesures que es van presentar fa una setmana, quinze dies o un mes, moltes d'elles amb els socialistes encara a dins del govern.\nCollboni ha subratllat que la inestabilitat política ha provocat una situació econòmica \"difícil\", i ha opinat que cal actualitzar les mesures en aquesta matèria que ha impulsat el govern per adaptar-les a la nova conjuntura, tant pel que fa al pressupost com també en àmbits com la fiscalitat, reformant per fi l'ordenança de terrasses o revisant també el PEUAT.\nLa proposta que s'ha aprovat vol proposar en sis mesos mesures extraordinàries de suport als sectors econòmics afectats per la situació actual, i cita el PEUAT, la promoció turística i l'ordenança de terrasses, així com la política fiscal.", "a3": "El ple de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat una iniciativa del PSC per crear una comissió d'estudi que revisi certs instruments econòmics com el Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics.\nCollboni ha subratllat que la inestabilitat política ha provocat una situació econòmica \"difícil\", i ha opinat que cal actualitzar les mesures en aquesta matèria que ha impulsat el govern per adaptar-les a la nova conjuntura, tant pel que fa al pressupost com també en àmbits com la fiscalitat, reformant per fi l'ordenança de terrasses o revisant també el PEUAT.\nTambé ha negat que aquesta proposta sigui una \"esmena a la totalitat\" a la gestió que ha fet el PSC des del govern, però ha insistit que cal una actualització.\nHa opinat que hi ha la comissió d'Economia per revisar polítiques en aquest àmbit, però tot i així ha anunciat el seu vot a favor." }, "extreme": { "a1": "L'Ajuntament de Barcelona aprova una iniciativa del PSC per crear una comissió que revisi el Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics.", "a2": "El ple de l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat que una comissió revisi el PEUAT i l’ordenança de terrasses.", "a3": "El PSC ha proposat revisar instruments econòmics i la majoria de partits ho veuen com una eina per guanyar vots." } }
1,845
Vuitanta anys de la tragèdia
L’esclat de la Guerra Civil va truncar la normalitat política a Catalunya | S’ha parlat de “l’oasi català” en relació a la conflictivitat que es vivia a Espanya la primavera del 36 | Malgrat la tensió social, l’Esquerra i la Lliga havien establert ponts de convivència que l’aixecament militar va truncar
Aquest dilluns es compleixen vuitanta anys de l’inici de la Guerra Civil. L’aixecament de l’exèrcit d’Àfrica va ser el senyal d’un ampli moviment facciós que pretenia derrocar la República. El cop d’estat va fracassar però la península va quedar dividida en dos i va començar una guerra que s’enduria l’etapa democràtica que va ser la Segona República a Espanya, sotmetent Catalunya a un règim feixista d’ocupació i posant fi a la Generalitat, la primera experiència d’autogovern des del 1714. El Govern català ha preparat un seguit d’actes de commemoració. Si es repassen els esdeveniments que es van anar succeint des del 14 d’abril de 1931, els esdeveniments semblen seqüències cada cop més accelerades cap al precipici. Després, la batalla per fer aprovar la llei de Contractes de Conreu, projecte reformista moderat que encén a les dretes rurals, proclamació del Sis d’Octubre per Companys i suspensió de l’autonomia mentre la dreta governa la República. El 16 de febrer del 36, noves eleccions i triomf del Front Popular. La Generalitat és restaurada. Torna Companys. Oasi català, però no tant Un sector de la historiografia ha parlat de “l’oasi català” per definir la situació de relativa normalitat que es vivia a Catalunya en els mesos immediatament anteriors a la Guerra Civil en comparació a Espanya. La tesi té base i és cert que hi havia a Catalunya un clima de menys tensió que a Madrid i la resta de l’Estat. Tampoc era un oasi. El mes d’abril havia estat assassinat el comissari d’Ordre Públic de la Generalitat, Miquel Badia, i el seu germà Domènec, a mans d’un escamot anarquista. Hi bategava la tensió social que, especialment en el camp, havia generat la llei de Contractes de Conreu. L’esquerra radical s’havia anat aglutinant. Un sector heterodox va fundar la tardor de 1935 el Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM) i en la primavera del 36 s’estava gestant la fundació del PSUC, que tindria lloc pocs dies després de l’esclat de la guerra, aplegant la Federació Catalana del PSOE, el Partit Català Proletari i la Unió Socialista de Catalunya. Des del mes de març es van estendre diversos moviments de vaga a Catalunya, que van arribar a ser prop d’una cinquantena a tot el Principat. La premsa dels dies anteriors a la guerra informava de la tensió que es vivia al port de Barcelona, on els treballadors s’havien afegit a l’onada vaguística. Però malgrat això, en el front estrictament institucional, Catalunya era una altra cosa. Companys presidia un Govern monocolor d’ERC i havia encetat contactes amb la Lliga, el partit de Francesc Cambó, primera força de l’oposició, per normalitzar al màxim el clima polític. Una situació en res comparable a la que es vivia al Congrés de Madrid, on hi havia un govern republicà al qual un PSOE radicalitzat no havia volgut entrar. Unes dretes radicalitzades Si la Lliga estava disposada a Catalunya a jugar el seu paper d’oposició burgesa i catalanista, a Espanya era diferent. El projecte centrista de Portela Valladares, excap del govern, no va tenir èxit en les eleccions del febrer. La CEDA, el partit conservador de Gil Robles, estava molt radicalitzat i la seva base sociològica clamava ja per una solució autoritària. Més a la dreta, la Falange de José Antonio Primo de Rivera i Renovación Española de José Calvo Sotelo, tot i ser forces minoritàries, maldaven per dur la iniciativa contra el govern. La primavera del 36 va ser incendiària a Espanya. Centenars de vagues, més de cent esglésies cremades, dos centenars llargs de morts en enfrontaments… El 12 de juliol és assassinat per un escamot d’extrema dreta el tinent dels Guàrdies d’Assalt José Castillo, conegut per les seves simpaties republicanes. El líder més capaç del republicanisme, Azaña, havia volgut la presidència de la República, càrrec moderador però no executiu, i el govern era en mans de Casares Quiroga, gallec irònic i escèptic que poques hores abans de la revolta dels generals, encara feia broma pel Congrés: “¿Que dicen que los militares se van a levantar? “La Veu de Catalunya”, contra l’aixecament El 18 de juliol esclatava la guerra. A Catalunya, les tropes compromeses amb l’aixecament van sortir al carrer el 19 de juliol. Un senyal de la normalitat institucional que es vivia a Catalunya el dóna l’editorial de l’òrgan de la Lliga, el partit conservador que era a l’oposició al govern de Lluís Companys, del 19 de juliol. El seu director, Joaquim Pellicena, va escriure una nota de condemna de la rebel·lió militar a l’Àfrica. Encara se sabien poques coses, tot eren rumors contradictoris, però el mitjà del partit de Francesc Cambó es predisposava a fer costat al govern legítim. Tot va canviar en poques hores. A Catalunya, l’esclafament de la revolta facciosa i l’esclat de la revolució social van anar de la mà. Començava la tragèdia.
[ "guerra civil espanyola" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "El govern català ha preparat un seguit d’actes de commemoració dels vuitanta anys de l’inici de la Guerra Civil Espanyola. Es va iniciar amb un cop d'estat en forma d’aixecament de l’exèrcit d’Àfrica, amb l'objectiu d'enderrocar la República. Després de fracassar el cop d'estat, va començar una guerra que va ser la fi de la Segona República a Espanya.", "a2": "A partir del 1931, els esdeveniments polítics a Espanya van anar complicant-se fins a arribar finalment a l’esclat de la Guerra Civil, ara fa vuitanta anys. La situació a Catalunya abans de la guerra no va ser tan inestable com a Madrid, gràcies al fet que els partits catalans van intentar normalitzar el clima polític a la regió.", "a3": "El Govern català farà diversos actes pel 80è aniversari de la Guerra Civil. Alguns historiadors han encunyat el terme \"oasi català\" per referir-se a la situació de normalitat relativa que hi havia a Catalunya abans de l'esclat de la guerra. Malgrat això, la realitat és que Catalunya vivia en \"calma\" comparada amb la resta de l'Estat, però tampoc hi regnava." }, "extractive": { "a1": "Un sector de la historiografia ha parlat de “l’oasi català” per definir la situació de relativa normalitat que es vivia a Catalunya en els mesos immediatament anteriors a la Guerra Civil en comparació a Espanya.\nUn sector heterodox va fundar la tardor de 1935 el Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM) i en la primavera del 36 s’estava gestant la fundació del PSUC, que tindria lloc pocs dies després de l’esclat de la guerra, aplegant la Federació Catalana del PSOE, el Partit Català Proletari i la Unió Socialista de Catalunya.\nEl líder més capaç del republicanisme, Azaña, havia volgut la presidència de la República, càrrec moderador però no executiu, i el govern era en mans de Casares Quiroga, gallec irònic i escèptic que poques hores abans de la revolta dels generals, encara feia broma pel Congrés: “¿Que dicen que los militares se van a levantar?.\nUn senyal de la normalitat institucional que es vivia a Catalunya el dóna l’editorial de l’òrgan de la Lliga, el partit conservador que era a l’oposició al govern de Lluís Companys, del 19 de juliol.", "a2": "Un sector de la historiografia ha parlat de “l’oasi català” per definir la situació de relativa normalitat que es vivia a Catalunya en els mesos immediatament anteriors a la Guerra Civil en comparació a Espanya.\nUn sector heterodox va fundar la tardor de 1935 el Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM) i en la primavera del 36 s’estava gestant la fundació del PSUC, que tindria lloc pocs dies després de l’esclat de la guerra, aplegant la Federació Catalana del PSOE, el Partit Català Proletari i la Unió Socialista de Catalunya.\nEl líder més capaç del republicanisme, Azaña, havia volgut la presidència de la República, càrrec moderador però no executiu, i el govern era en mans de Casares Quiroga, gallec irònic i escèptic que poques hores abans de la revolta dels generals, encara feia broma pel Congrés: “¿Que dicen que los militares se van a levantar?.\nUn senyal de la normalitat institucional que es vivia a Catalunya el dóna l’editorial de l’òrgan de la Lliga, el partit conservador que era a l’oposició al govern de Lluís Companys, del 19 de juliol.", "a3": "El Govern català ha preparat un seguit d’actes de commemoració.\nUn sector de la historiografia ha parlat de “l’oasi català” per definir la situació de relativa normalitat que es vivia a Catalunya en els mesos immediatament anteriors a la Guerra Civil en comparació a Espanya.\nUn sector heterodox va fundar la tardor de 1935 el Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM) i en la primavera del 36 s’estava gestant la fundació del PSUC, que tindria lloc pocs dies després de l’esclat de la guerra, aplegant la Federació Catalana del PSOE, el Partit Català Proletari i la Unió Socialista de Catalunya.\nA Catalunya, l’esclafament de la revolta facciosa i l’esclat de la revolució social van anar de la mà." }, "extreme": { "a1": "Es compleixen vuitanta anys de l’aixecament de l’exèrcit d’Àfrica, que va suposar l’inici de la Guerra Civil Espanyola.", "a2": "Ara fa vuitanta anys que va començar la Guerra Civil, després d'un període d’inestabilitat política i social.", "a3": "Se celebren diversos actes a Catalunya pel 80è aniversari de la Guerra Civil i es parla de l'\"oasi català\"." } }
1,705
La caiguda definitiva de Joan Carles
Els periodistes Pilar Eyre, José García Abad i Jaime Peñafiel analitzen per a NacióDigital la crisi de la monarquia després de la ruptura entre Felip VI i Joan Carles pel darrer escàndol del rei emèrit
La decisió de Felip VI de renunciar a l'herència del seu pare, Joan Carles de Borbó, i retirar-li l'assignació econòmica anual amb càrrec al pressupost de la corona, ha estat el darrer episodi de la greu crisi que travessa la institució per l'acumulació d'escàndols de tot ordre que l'empaita des de fa anys. El moviment inesperat de la Zarzuela és una reacció -ja es veurà si desesperada- a les informacions de premsa de Suïssa i el Regne Unit sobre el compte off shore de Joan Carles I de 100 milions de dòlars procedent de comissions de l'Aràbia Saudita. monarquia Felip VI intenta distanciar-se de la corrupció de Joan Carles I: renuncia a l'herència i li retira l'assignació El monarca anuncia la decisió després que es publiqués que era beneficiari d'un compte off shore del seu pare amb 100 milions de comissions del que en tenia coneixement des de feia un any Com queda la monarquia després d'aquest nou escàndol? Podrà Felip VI preservar el crèdit de la institució? Podrà investigar el Congrés les activitats del rei emèrit després que la mateixa Zarzuela hagi admès implícitament les irregularitats? Tres especialistes en la Casa Reial com els periodistes Pilar Eyre, José García Abad i Jaime Peñafiel analitzen com queda la monarquia després de tot plegat. Pilar Eyre: "Felip ha 'matat' Joan Carles" La periodista Pilar Eyre -autora d'obres clau per conèixer la Casa Reial, com La soledad de la reina, considera que els darrers esdeveniments a Palau són "un drama shakesperià". "Es pot dir, de manera freudiana, que Felip ha 'matat' el pare. És una ruptura total. Costa d'imaginar que el rei emèrit pugui tornar a aparèixer en cap fotografia familiar. En el document de la Zarzuela es reconeix que Joan Carles pot haver incorregut en actuacions il·lícites i deshonestes. És la fi definitiva del mite Joan Carles". Pilar Eyre: "La imatge del comissionista que s'ha deixat corrompre s'imposarà a la del rei motor del canvi" Per Pilar Eyre, "la imatge del comissionista que s'ha deixat corrompre s'imposarà a la del rei del canvi que va dur la democràcia". Amb tot, Eyre es mostra més optimista pel que fa al futur de la institució: "La decisió de Felip VI ha hagut de ser molt dolorosa, però necessària i valenta. Eyre defensa que Joan Carles de Borbó perdi el títol de rei: "Ja en el comunicat de Zarzuela hi ha confusió al parlar de dos reis. Crec que Joan Carles ha de deixar de ser tractat com a tal. La solució podria venir de recórrer a algun dels seus altres títols". José García Abad: "Cal una comissió d'investigació" "És una catàstrofe per la monarquia". García Abad: "És imprescindible saber-ho tot perquè la posició de Felip és compromesa" García Abad considera que "fins ara, sabíem d'algunes actuacions del rei emèrit. El que no sabíem és si ho sabia Felip. Ara, pel que sembla, es veu que sí i les explicacions de Zarzuela poden semblar poc convincents. atemptat a Barcelona: reportatge Joc de reis, negocis i guerra al desert: les relacions entre Espanya i l'Aràbia Saudita Durant dècades, la monarquia ha mantingut una relació còmplice amb el règim de Riad, un dels més repressius del món àrab i amb vincles amb el jihadisme | Madrid ha prioritzat la venda d'armes a la Casa de Saud, ara en guerra al Iemen, a la defensa dels drets humans El veterà periodista Jaime Peñafiel diu que la situació creada "no és cap sorpresa" i que és lògic que "el fill no accepti l'herència bruta del seu pare". Considera molt negatiu per a la institució tot l'escàndol i està convençut que "la influència de Leticia en aquesta decisió de Felip VI ha estat clara". Com ha fet en altres ocasions, critica el que titlla de "premsa cortesana" a l'hora d'informar sobre la monarquia. Per Peñafiel, "aquest és un trist final per un monarca que va ser un bon rei, que va pilotar un canvi històric a Espanya, però que ha destruït el seu llegat per culpa dels diners, les dones i les amistats perilloses". Jaime Peñafiel: "Els membres de les famílies reials tenen molts privilegis i poques obligacions, però entre aquestes hi ha la de ser exemplar" Peñafiel assenyala que "si una cosa distingeix la institució monàrquica és l'exemplaritat. Els membres de les famílies reials tenen molts privilegis i unes poques obligacions. Però entre aquestes hi ha la de ser exemplar". Ara, amb Joan Carles "es repeteix el cas del duc de Windsor, Eduard VIII, que va haver de renunciar a la corona i, a més, exiliar-se".
[ "monarquia" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "La corona d'Espanya travessa una greu crisi des de fa anys per l'acumulació d'escàndols. El darrer ha sigut el presumpte compte off shore de Joan Carles I amb 100 milions de dòlars procedents de comissions de l'Aràbia Saudita. Com a conseqüència, Felip VI ha renunciat a l'herència del seu pare, Joan Carles de Borbó, i li ha retirat l'assignació econòmica anual.", "a2": "En resposta als últims escàndols de Joan Carles de Borbó, Felip VI ha decidit renunciar a l’herència del seu pare i retirar-li l’assignació econòmica del pressupost de la corona. Segons els experts, aquest és el final merescut del rei emèrit, que ha destruït la seva imatge pels diners, les dones i les seves amistats amb líders repressius.", "a3": "El rei Felip VI ha renunciat a l'herència del seu pare i li ha retirat l'assignació econòmica, arran d'un nou escàndol del rei emèrit, confirmat per la Zarzuela. A més, la monarquia té relació amb el règim de Riad, el qual també és qüestionable pel seu caràcter repressiu i pels seus vincles amb el jihadisme." }, "extractive": { "a1": "La decisió de Felip VI de renunciar a l'herència del seu pare, Joan Carles de Borbó, i retirar-li l'assignació econòmica anual amb càrrec al pressupost de la corona, ha estat el darrer episodi de la greu crisi que travessa la institució per l'acumulació d'escàndols de tot ordre que l'empaita des de fa anys.\nEl moviment inesperat de la Zarzuela és una reacció -ja es veurà si desesperada- a les informacions de premsa de Suïssa i el Regne Unit sobre el compte off shore de Joan Carles I de 100 milions de dòlars procedent de comissions de l'Aràbia Saudita.\nAmb tot, Eyre es mostra més optimista pel que fa al futur de la institució: \"La decisió de Felip VI ha hagut de ser molt dolorosa, però necessària i valenta.\nPer Peñafiel, \"aquest és un trist final per un monarca que va ser un bon rei, que va pilotar un canvi històric a Espanya, però que ha destruït el seu llegat per culpa dels diners, les dones i les amistats perilloses\".", "a2": "La decisió de Felip VI de renunciar a l'herència del seu pare, Joan Carles de Borbó, i retirar-li l'assignació econòmica anual amb càrrec al pressupost de la corona, ha estat el darrer episodi de la greu crisi que travessa la institució per l'acumulació d'escàndols de tot ordre que l'empaita des de fa anys.\nEl moviment inesperat de la Zarzuela és una reacció -ja es veurà si desesperada- a les informacions de premsa de Suïssa i el Regne Unit sobre el compte off shore de Joan Carles I de 100 milions de dòlars procedent de comissions de l'Aràbia Saudita.\nPer Pilar Eyre, \"la imatge del comissionista que s'ha deixat corrompre s'imposarà a la del rei del canvi que va dur la democràcia\".\nPer Peñafiel, \"aquest és un trist final per un monarca que va ser un bon rei, que va pilotar un canvi històric a Espanya, però que ha destruït el seu llegat per culpa dels diners, les dones i les amistats perilloses\".", "a3": "La decisió de Felip VI de renunciar a l'herència del seu pare, Joan Carles de Borbó, i retirar-li l'assignació econòmica anual amb càrrec al pressupost de la corona, ha estat el darrer episodi de la greu crisi que travessa la institució per l'acumulació d'escàndols de tot ordre que l'empaita des de fa anys.\n\"La decisió de Felip VI ha hagut de ser molt dolorosa, però necessària i valenta.\nDurant dècades, la monarquia ha mantingut una relació còmplice amb el règim de Riad, un dels més repressius del món àrab i amb vincles amb el jihadisme\nPer Peñafiel, \"aquest és un trist final per un monarca que va ser un bon rei, que va pilotar un canvi històric a Espanya, però que ha destruït el seu llegat per culpa dels diners, les dones i les amistats perilloses\"." }, "extreme": { "a1": "El rei Felip VI renuncia a l'herència del seu pare, Joan Carles de Borbó, i li retira l'assignació econòmica anual.", "a2": "Felip VI ha reaccionat amb contundència a l’últim escàndol del seu pare, renunciant a la seva herència i retirant-li l’assignació econòmica.", "a3": "Felip VI renuncia a l'herència del seu pare i li retira l'assignació econòmica per un nou escàndol de l'emèrit." } }
1,189
Arrenca la nova temporada d'esports d'aventura i turisme actiu al Pallars
El sector afronta amb "molta il·lusió" la nova campanya i espera superar els 700.000 serveis contractats en el conjunt de la demarcació | Les empreses es preparen per a una Setmana Santa que es preveu excel·lent i que es podrà combinar amb l'esquí
Amb l'entrada de la primavera, l'arribada del bon temps i l'inici del desgel, les comarques pallareses donen el tret de sortida a la temporada d'un dels sectors més emblemàtics, juntament amb el de l'esquí, en el conjunt de l'activitat turística del Pallars Sobirà: el turisme actiu i els esports d'aventura. El conjunt de la demarcació compta enguany amb un total de 230 empreses distribuïdes pel conjunt de les 13 comarques de l'Alt Pirineu i Aran i les Terres de Lleida, de les quals 70 tenen seu al Pallars Sobirà i 8 al Pallars Jussà. Aquesta xifra representa un increment d'un 2,68% respecte a l'oferta de l'inici de la campanya 2016, quan hi havia 224 empreses, segons un estudi del Patronat de Turisme. L'any passat es van contractar més de 650.000 serveis, una xifra que, segons el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, es preveu superar durant la campanya que avui s'ha presentat, amb l'objectiu d'arribar als 700.000 serveis en el conjunt de totes les activitats. Reñé ha mostrat el compromís de la Diputació de donar suport al sector del turisme actiu i ha destacat les actuacions que en aquest àmbit ha dut a terme l'ens provincial al Pallars Sobirà, com ara la neteja del riu Noguera Pallaresa, una obra "necessària" que servirà per "garantir la seguretat" dels descensos. Reñé ha remarcat la importància del sector en l'economia local, i ha subratllat que unes 2.000 persones treballen anualment als esports d'aventura. L’impacte econòmic d'aquest sector l'any 2016 va ser de 93 milions d'euros, considerant els ingressos procedents de l'activitat mateixa, l'allotjament i la restauració. Aquestes xifres representen un increment de 700.000 euros respecte l'any 2015 en la contractació d'activitat directa i d'uns 5 milions d’euros més si es comptabilitza l'impacte econòmic directe en el sector de l'hostaleria i la restauració. El president de l'Associació d'Empreses d'Esports d'Aventura del Pallars Sobirà, Florido Dolcet, ha agraït el suport a la Diputació de Lleida i al Consell Comarcal del Pallars Sobirà, i ha admès que el sector afronta els set mesos de temporada amb "molta il·lusió". Els d'avui, però, no han estat els primers descensos de l'any per la Noguera Pallaresa, ja que la temporada de ràfting -que es perllongarà durant set mesos, fins el 15 d'octubre- es va iniciar el passat 15 de març. La temporada es presenta amb unes condicions immillorables gràcies a les fortes nevades d'aquest hivern, la qual cosa permetrà assolir quotes d'aigua més importants. Acord amb Endesa El president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, Carles Isús, ha agraït a la Diputació el fet de presentar la temporada al Pallars Sobirà, una comarca que ha qualificat d'"emblemàtica" dins el sector dels esports d'aventura. Isús, a més, ha agraït a Endesa la signatura d'un conveni que permetrà a la comarca "funcionar i desenvolupar les activitats al riu", un document "pel qual hem de vetllar", ha dit. En concret, per la correcta pràctica del ràfting, les centrals d'Espot, La Torrassa i Llavorsí mantenen durant els mesos de primavera i estiu una generació mínima estable que faci possible garantir un volum d'aigua suficient per gaudir d'aquest esport d'aventura. El ràfting, l'activitat estrella El ràfting continua sent el producte estrella de les diferents modalitats de turisme actiu que ofereix la demarcació, amb una contractació de 161.120 serveis durant l'any 2016. En el segon lloc i amb tendència a l'alça es van situar les activitats vinculades amb el trekking i el senderisme, amb 135.382 serveis en el conjunt de la demarcació. En tercera posició , segons el Patronat de Turisme, es troben els descens de barrancs, amb 102.855 serveis contractats, seguit de la BTT amb 92.813, un servei que també mostra un increment de la demanda. Neteja de la Noguera Pallaresa El president de l'Associació d'Empreses d'Esports d'Aventura del Pallars Sobirà, Florido Dolcet, ha indicat que els treballs s'han centrat a la part nord, entre Sort i Llavorsí, "on s'ha fet una feina molt bona" i ha afegit que "tot i que no es tracta d'una actuació amb molta visibilitat, les persones que gaudeixin del riu veuran clarament els canvis".
[]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "La nova campanya de turisme actiu i esports d'aventura que comença als Pirineus lleidatans compta amb 230 empreses al conjunt de les 13 comarques de l'Alt Pirineu i Aran i les Terres de Lleida, de les quals 70 estan al Pallars Sobirà i 8 al Pallars Jussà. El sector espera superar els 700.000 serveis contractats en tota la demarcació.", "a2": "Les comarques pallareses han començat la seva temporada d’esports d’aventura i turisme actiu, i esperen que sigui encara millor que les anteriors. La Diputació de Lleida i Endesa han contribuït a la millora dels serveis assegurant que els rius mantenen les condicions òptimes per practicar esports com el ràfting, l'activitat més demanada a la regió.", "a3": "Comença la temporada d'esports d'aventura i turisme actiu a les comarques pallareses, amb una gran repercussió en l'economia local. Aquestes activitats generen uns 2.000 llocs de treball anualment. Així mateix, el president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà ha agraït Endesa la seva col·laboració perquè continuïn funcionant aquestes activitats, de les quals el ràfting n'és l'estrella." }, "extractive": { "a1": "Amb l'entrada de la primavera, l'arribada del bon temps i l'inici del desgel, les comarques pallareses donen el tret de sortida a la temporada d'un dels sectors més emblemàtics, juntament amb el de l'esquí, en el conjunt de l'activitat turística del Pallars Sobirà: el turisme actiu i els esports d'aventura.\nL'any passat es van contractar més de 650.000 serveis, una xifra que, segons el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, es preveu superar durant la campanya que avui s'ha presentat, amb l'objectiu d'arribar als 700.000 serveis en el conjunt de totes les activitats.\nReñé ha remarcat la importància del sector en l'economia local, i ha subratllat que unes 2.000 persones treballen anualment als esports d'aventura.\nEl president de l'Associació d'Empreses d'Esports d'Aventura del Pallars Sobirà, Florido Dolcet, ha agraït el suport a la Diputació de Lleida i al Consell Comarcal del Pallars Sobirà, i ha admès que el sector afronta els set mesos de temporada amb \"molta il·lusió\".", "a2": "Amb l'entrada de la primavera, l'arribada del bon temps i l'inici del desgel, les comarques pallareses donen el tret de sortida a la temporada d'un dels sectors més emblemàtics, juntament amb el de l'esquí, en el conjunt de l'activitat turística del Pallars Sobirà: el turisme actiu i els esports d'aventura.\nReñé ha mostrat el compromís de la Diputació de donar suport al sector del turisme actiu i ha destacat les actuacions que en aquest àmbit ha dut a terme l'ens provincial al Pallars Sobirà, com ara la neteja del riu Noguera Pallaresa, una obra \"necessària\" que servirà per \"garantir la seguretat\" dels descensos.\nL'any passat es van contractar més de 650.000 serveis, una xifra que, segons el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, es preveu superar durant la campanya que avui s'ha presentat, amb l'objectiu d'arribar als 700.000 serveis en el conjunt de totes les activitats.\nLa temporada es presenta amb unes condicions immillorables gràcies a les fortes nevades d'aquest hivern, la qual cosa permetrà assolir quotes d'aigua més importants.", "a3": "Amb l'entrada de la primavera, l'arribada del bon temps i l'inici del desgel, les comarques pallareses donen el tret de sortida a la temporada d'un dels sectors més emblemàtics, juntament amb el de l'esquí, en el conjunt de l'activitat turística del Pallars Sobirà: el turisme actiu i els esports d'aventura.\nReñé ha remarcat la importància del sector en l'economia local, i ha subratllat que unes 2.000 persones treballen anualment als esports d'aventura.\nIsús, a més, ha agraït a Endesa la signatura d'un conveni que permetrà a la comarca \"funcionar i desenvolupar les activitats al riu\", un document \"pel qual hem de vetllar\", ha dit.\nEl ràfting continua sent el producte estrella de les diferents modalitats de turisme actiu que ofereix la demarcació, amb una contractació de 161.120 serveis durant l'any 2016." }, "extreme": { "a1": "S'inicia als Pirineus lleidatans la nova temporada de turisme actiu i esports d'aventura amb expectatives molt altes.", "a2": "Ha començat la temporada dels esports d’aventura a les comarques pallareses amb el suport de la Diputació de Lleida.", "a3": "Comença a les comarques pallareses la temporada d'esports d'aventura, unes activitats que són el motor econòmic de la zona." } }
1,976
Felip VI i la Moncloa fan del sopar del Mobile un homenatge a la «plena democràcia» espanyola
El president de la Generalitat, Quim Torra, recorda els presos i exiliats i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, apel·la a defensar els valors republicans
La política ha robat protagonisme a la tecnologia en el sopar d'inauguració del Mobile World Congress (MWC), celebrat al Museu Nacional d'Art de Catalunya. A les portes de la tercera setmana del judici a l'1-O al Tribunal Suprem, les autoritats espanyoles i catalanes han volgut marcar perfil davant els representants d'empreses tecnològiques d'arreu del món. Precisament, amb la voluntat d'aprofitar l'altaveu global, la Moncloa i la Casa Reial han fet front comú. Felip VI ha reivindicat Espanya com una "democràcia plena" mentre que la ministra d'Economia, Nadia Calviño, ha qualificat l'estat espanyol com una "gran democràcia". El protocol marcava que el rei i Calviño serien les últimes autoritats a parlar. El president del Govern, Quim Torra, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, doncs, no han tingut oportunitat de respondre les seves paraules. Amb tot, el president i l'alcaldessa, que han evitat participar al besamans reial, han volgut interpel·lar el cap d'estat i la ministra. "Sabem d'on venim i on volem anar", ha assegurat Torra, que ha qualificat Catalunya com un país de "creadors revolucionaris". El president també ha assegurat que el país ha "estimat" sempre la democràcia, els drets humans i la lluita pels drets civils i ha expressat que ho continuarà fent en el futur. "Catalunya ha fet de la seva voluntat d'existir el seu senyal d'identitat", ha conclòs. "Valors republicans" També, a garantir que el sector tecnològic es posi a disposició de la ciutadania per abordar els reptes econòmics i climàtics que han de venir. Uns reptes que, segons Felip VI, Espanya està molt ben preparada per abordar. Tot plegat mentre a pocs metres del MNAC, centenars de persones convocades pels CDR i Arran, expressaven el seu rebuig a la presència del rei. El rei, en un discurs pronunciat en castellà, anglès i català, ha recordat als assistents que enguany Espanya ha celebrat els 40 anys de la Constitució i ha expressat que l’aprovació de la carta magna va suposar “un èxit polític sense precedents”. El cap d’estat ha assegurat que Espanya és una “plena democràcia” reconeguda internacionalment i que el país ha aconseguit els nivells de “prosperitat” i “benestar” més alts de la història. Els elogis a Espanya no han acabat aquí i el rei ha insistit que l’estat compta amb unes institucions “sòlides”, i també amb la força política i econòmica necessària. Calviño li ha seguit el joc i ha parlat d'Espanya com una "gran democràcia", on impera el mandat de la Constitució i de les lleis. La ministra també ha agraït a GSMA que mantingui Barcelona com a seu del Mobile, la qual cosa assegura que ajuda a "posicionar Espanya com una referència mundial de les tecnologies de la informació. El paper de la tecnologia No tot han estat lloances a Espanya, sinó també al paper que la tecnologia ha de jugar en el desenvolupament de la societat. Calviño ha demanat que la tecnologia contribueixi a la creació d'una economia inclusiva, mentre que Felip VI ha expressat les seves esperances en què la innovació serveixi per "construir un futur on tothom participi". El rei també ha demanat enfortir la col·laboració entre el sector privat i l'administració pública, respectar la privacitat dels consumidors i generar espais per a la innovació. Torra ha recordat que aquesta setmana el Govern aprovarà el pla estratègic sobre el 5G a Catalunya. "Ho considerem un punt clau per convertir Catalunya en una nació digital", ha assegurat. El Mobile comença aquest dilluns a Barcelona, amb una edició marcada per les novetats en 5G i intel·ligència artificial. També per les revelacions del conseller delegat de GSMA, John Hoffman, que va reconèixer que el congrés va plantejar-se marxar de Barcelona per la conflictivitat política, i per la vaga dels treballadors de metro. Un any més, doncs, el congrés de telefonia mòbil arriba marcat pels conflictes sense resoldre que es viuen a la ciutat que l'acull.
[ "mobile world congress" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "Al sopar d'inauguració del Mobile World Congress (MWC), el rei Felip VI i la ministra Calviño han fet una lloança a la democràcia espanyola i a les noves tecnologies. El president de la Generalitat, Quim Torra, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que no han participat en el besamans reial, han recordat els presos exiliats i defensat els valors republicans.", "a2": "El rei i els polítics espanyols i catalans han aprofitat el sopar d’inauguració del Mobile World Congress a Barcelona per parlar de la situació política actual. Per una banda, Felip VI i Nadia Calviño han elogiat el sistema democràtic espanyol i, per l’altra, Quim Torra i Ada Colau han reivindicat la identitat catalana.", "a3": "El Mobile començarà dilluns i les autoritats espanyoles i catalanes han assistit al sopar d'inauguració, on el rei i Nadia Calviño han lloat Espanya i el seu paper democràtic, mentre que Torra i Colau han volgut interpel·lar-los. A banda, hi ha hagut una concentració en rebuig al rei convocada per Arran i els CDR." }, "extractive": { "a1": "La política ha robat protagonisme a la tecnologia en el sopar d'inauguració del Mobile World Congress (MWC), celebrat al Museu Nacional d'Art de Catalunya.\nEl cap d’estat ha assegurat que Espanya és una “plena democràcia” reconeguda internacionalment i que el país ha aconseguit els nivells de “prosperitat” i “benestar” més alts de la història.\nCalviño li ha seguit el joc i ha parlat d'Espanya com una \"gran democràcia\", on impera el mandat de la Constitució i de les lleis.\nCalviño ha demanat que la tecnologia contribueixi a la creació d'una economia inclusiva, mentre que Felip VI ha expressat les seves esperances en què la innovació serveixi per \"construir un futur on tothom participi\".", "a2": "La política ha robat protagonisme a la tecnologia en el sopar d'inauguració del Mobile World Congress (MWC), celebrat al Museu Nacional d'Art de Catalunya.\nFelip VI ha reivindicat Espanya com una \"democràcia plena\" mentre que la ministra d'Economia, Nadia Calviño, ha qualificat l'estat espanyol com una \"gran democràcia\".\n\"Sabem d'on venim i on volem anar\", ha assegurat Torra, que ha qualificat Catalunya com un país de \"creadors revolucionaris\". \nCalviño ha demanat que la tecnologia contribueixi a la creació d'una economia inclusiva, mentre que Felip VI ha expressat les seves esperances en què la innovació serveixi per \"construir un futur on tothom participi\".", "a3": "La política ha robat protagonisme a la tecnologia en el sopar d'inauguració del Mobile World Congress (MWC), celebrat al Museu Nacional d'Art de Catalunya.\nA les portes de la tercera setmana del judici a l'1-O al Tribunal Suprem, les autoritats espanyoles i catalanes han volgut marcar perfil davant els representants d'empreses tecnològiques d'arreu del món.\nTot plegat mentre a pocs metres del MNAC, centenars de persones convocades pels CDR i Arran, expressaven el seu rebuig a la presència del rei.\nCalviño ha demanat que la tecnologia contribueixi a la creació d'una economia inclusiva, mentre que Felip VI ha expressat les seves esperances en què la innovació serveixi per \"construir un futur on tothom participi\"." }, "extreme": { "a1": "Arranca el Mobile World Congress (MWC) amb el sopar oficial d'inauguració al Museu Nacional d'Art de Catalunya.", "a2": "Felip VI i Nadia Calviño han aprofitat la inauguració del Mobile World Congress per lloar el sistema democràtic espanyol.", "a3": "Felip VI i Nadia Calviño han lloat Espanya i la seva democràcia al sopar d'inauguració del Mobile World Congress." } }
1,784
L'ex-primer ministre de Malta insta l'Estat a «asseure's» i aposta per un referèndum acordat
El democratacristià Lawrence Gonzi diu que cal “respectar el procés democràtic” i critica que el govern espanyol acudeixi "als advocats"
L’ex-primer ministre de Malta Lawrence Gonzi insta Espanya a “asseure’s a la taula i intentar trobar una solució” al procés català en comptes “d’esperar que els advocats ho resolguin”. En una entrevista amb l’ACN, l’home que liderava Malta quan el país va entrar a la Unió Europea i l’euro diu que “resoldre el tema català no s’ha de veure des del punt de vista legal, sinó més aviat des del punt de vista del bé comú” i veu un referèndum com una “part integral del procés democràtic”. Just abans de l’inici del judici pel 9-N, Gonzi assegura que un referèndum és “probablement el millor resultat” al conflicte si “tothom hi està d’acord”. “La Unió Europea ha demostrat que asseure’s al voltant de la taula pot resoldre conflictes que han existit durant segles”, assegura Gonzi coincidint amb la presidència de torn de Malta a la Unió Europea i la cimera de divendres dels 28 a la Valetta. L’ex-primer ministre maltès, que va ser en el càrrec entre el 2004 i el 2013 i formava part del Partit Popular europeu, diu que “són els espanyols els que han de decidir” però que la seva “preferència” és “instar la gent a asseure’s al voltant de la taula i buscar l’interès comú”. Segons ell, un referèndum es podria emmarcar dins d’aquest interès comú perquè “és part integral del procés democràtic”. “Un referèndum en temes crucials i fonamentals és probablement el millor resultat si tothom està d’acord en què aquesta és la solució”, remarca Gonzi, que actualment lidera un bufet d’advocats a la Valetta. Això sí, per l’exlíder del Partit Nacionalista maltès, l’acord ha d’incloure els espanyols. “No és només el poble de Catalunya que estaria afectat per la decisió, també el poble de tota Espanya”, afirma, apostant, per tant, per una votació a tot l’Estat. Gonzi creu que, en aquest escenari, la Unió Europea sempre respectaria el resultat, fins i tot en cas d’independència. “És un procés democràtic, i si el poble espanyol pren una decisió, com ho han fet els britànics, la decisió s’haurà de respectar”, subratlla, remarcant la necessitat d’un procés que inclogui tot l’Estat. “Realment creiem en el procés democràtic? Si la resposta és que sí, hem de respectar el procés i seguir-lo”, assenyala. L’ex-primer ministre maltès, que al Consell Europeu va coincidir tant amb José Luis Rodríguez Zapatero com amb Mariano Rajoy, diu que la independència generaria a Brussel·les “la mateixa reacció” que el Brexit perquè el projecte europeu “no encoratja la separació”. “M’imagino que la UE estaria decebuda amb aquest resultat, però la UE és una institució democràtica”, destaca. “És un procés democràtic i hem d’aprendre a respectar-lo, fins i tot quan el resultat no és necessàriament el que ens hagués agradat o el que haguéssim volgut”, afirma. El cas d’Escòcia arran del Brexit A l’entrevista, Lawrence Gonzi es mostra “molt preocupat” per la situació d’Escòcia, que es veu forçada a sortir de la Unió Europea tot i haver votat a favor de quedar-s’hi en el referèndum del passat 23 de juny. Gonzi remarca que és una qüestió han de resoldre “els britànics” i admet que “no serà fàcil trobar una solució que resolgui totes les demandes de les parts implicades perquè Escòcia continuarà argumentat que ha votat fermament per seguir a la UE”. Davant de la possibilitat que Escòcia torni a apostar per la via independentista, Gonzi diu que cal “esperar i veure què passa”, tot i que confia que tothom, al final, actuï de forma “raonable i lògica”. L'ex-primer ministre maltès rebutja enviar una hipotètica Escòcia independent “a la cua” per tornar a entrar a la UE, com va suggerir el cap de files del PP espanyol, Esteban González Pons. “Jo no utilitzaria aquests arguments, això no és, de cap manera, una cua, estem parlant del futur del continent”, remarca. “Hem de trobar què interessa als ciutadans europeus”, afegeix, advertint, però, que “una situació en què Escòcia sigui considerada com a membre de la UE sent part del Regne Unit és una contradicció”. Per això, preveu mecanismes a mig camí, a l’estil dels models de Noruega o els països associats. “Vaig ser primer ministre gairebé 10 anys, l’experiència que tinc de Malta i la UE és que, al voltant de la taula, al Consell, els caps d’estat i de govern sempre intentem trobar una solució de compromís”, pronostica. “Pot ser a les dues o les tres de la matinada”, avisa, “però de fet les millors solucions sempre es troben a les 2 o les 3”. “Tornarà a passar, n’estic segur”, referm
[ "procés català" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "L’exprimer ministre de Malta, Lawrence Gonzi, veu un referèndum com una part integral del procés democràtic. Gonzi, que va ser al càrrec entre el 2004 i el 2013, i formava part del Partit Popular europeu, diu que són tots els espanyols els que han de decidir, però creu que no s'ha de recórrer a la via legal.", "a2": "Lawrence Gonzi, exprimer ministre maltès, assegura que un referèndum pactat, democràtic i a tota Espanya seria una de les millors maneres d’abordar els problemes a Catalunya, i anima el govern espanyol a dialogar i buscar l’interès comú. D’altra banda, també espera que es trobi una solució aviat per a la situació d’Escòcia a la UE després del Brèxit.", "a3": "L'expresident de Malta afirma a una entrevista que, per resoldre el tema de la independència catalana, cal que totes les parts s'asseguin al voltant d'una taula i dialoguin per trobar un consens. A més a més, ha reconegut que es tracta d'un procés democràtic que la Unió Europea respectaria, independentment del resultat." }, "extractive": { "a1": "En una entrevista amb l’ACN, l’home que liderava Malta quan el país va entrar a la Unió Europea i l’euro diu que “resoldre el tema català no s’ha de veure des del punt de vista legal, sinó més aviat des del punt de vista del bé comú” i veu un referèndum com una “part integral del procés democràtic”.\nL’ex-primer ministre maltès, que va ser en el càrrec entre el 2004 i el 2013 i formava part del Partit Popular europeu, diu que “són els espanyols els que han de decidir” però que la seva “preferència” és “instar la gent a asseure’s al voltant de la taula i buscar l’interès comú”.\nGonzi remarca que és una qüestió han de resoldre “els britànics” i admet que “no serà fàcil trobar una solució que resolgui totes les demandes de les parts implicades perquè Escòcia continuarà argumentat que ha votat fermament per seguir a la UE”.\n“Vaig ser primer ministre gairebé 10 anys, l’experiència que tinc de Malta i la UE és que, al voltant de la taula, al Consell, els caps d’estat i de govern sempre intentem trobar una solució de compromís”, pronostica.", "a2": "En una entrevista amb l’ACN, l’home que liderava Malta quan el país va entrar a la Unió Europea i l’euro diu que “resoldre el tema català no s’ha de veure des del punt de vista legal, sinó més aviat des del punt de vista del bé comú” i veu un referèndum com una “part integral del procés democràtic”.\nL’ex-primer ministre maltès, que va ser en el càrrec entre el 2004 i el 2013 i formava part del Partit Popular europeu, diu que “són els espanyols els que han de decidir” però que la seva “preferència” és “instar la gent a asseure’s al voltant de la taula i buscar l’interès comú”.\n“No és només el poble de Catalunya que estaria afectat per la decisió, també el poble de tota Espanya”, afirma, apostant, per tant, per una votació a tot l’Estat. \n“Vaig ser primer ministre gairebé 10 anys, l’experiència que tinc de Malta i la UE és que, al voltant de la taula, al Consell, els caps d’estat i de govern sempre intentem trobar una solució de compromís”, pronostica.", "a3": "En una entrevista amb l’ACN, l’home que liderava Malta quan el país va entrar a la Unió Europea i l’euro diu que “resoldre el tema català no s’ha de veure des del punt de vista legal, sinó més aviat des del punt de vista del bé comú” i veu un referèndum com una “part integral del procés democràtic”.\nL’ex-primer ministre maltès, que va ser en el càrrec entre el 2004 i el 2013 i formava part del Partit Popular europeu, diu que “són els espanyols els que han de decidir” però que la seva “preferència” és “instar la gent a asseure’s al voltant de la taula i buscar l’interès comú”.\n“És un procés democràtic, i si el poble espanyol pren una decisió, com ho han fet els britànics, la decisió s’haurà de respectar”, subratlla, remarcant la necessitat d’un procés que inclogui tot l’Estat.\nA l’entrevista, Lawrence Gonzi es mostra “molt preocupat” per la situació d’Escòcia, que es veu forçada a sortir de la Unió Europea tot i haver votat a favor de quedar-s’hi en el referèndum del passat 23 de juny." }, "extreme": { "a1": "L’exprimer ministre maltès diu que el tema català no s’ha de resoldre des del punt de vista legal.", "a2": "L’exprimer ministre de Malta opina que un referèndum, a nivell de tota Espanya, formaria part del procés democràtic.", "a3": "Catalunya i Espanya s'han d'asseure i arribar a un acord per resoldre el tema de la independència, segons l'expresident de Malta." } }
2,629
Aitor Esteban diu "amb coneixement de causa" que el 155 s'aixecarà de manera "imminent" tot i que no en té garanties
El portaveu del PNB admet contactes amb Puigdemont tot i que afirma que no existeixen acords formals
El portaveu parlamentari del PNB, Aitor Esteban, ha comparegut en roda de premsa al Congrés dels Diputats per anunciar de viva veu el "sí" dels seus cinc diputats als pressupostos generals de l'Estat i justificar que no hagin complert la promesa de vetar els comptes de Rajoy mentre es mantingui l'aplicació del 155 a Catalunya. En aquest marc, ha afirmat "amb coneixement de causa" que el 155 s'aixecarà "de manera imminent" tot i que ha admès que "no té garanties" que això sigui així. En tot cas ha afirmat que s'han produït contactes entre la seva formació i el PDeCAT, així com els "àmbits de Berlín", i malgrat que ha afirmat que no hi ha acords formals, ha apuntat que "en uns dies succeirà el que ha de succeir" i que els seus imputs positius "provenen de Catalunya". L'actuació del PNB, ha afegit, ha "contribuït a buscar solucions" a Catalunya, evita que "es desboqui l'enfrontament" i propicia que no s'obrin escenaris que donin el poder als que busquen un ús "abusiu" del 155. "No ha estat una decisió fàcil" i sí "molt meditada i debatuda". Així ha obert Esteban una roda de premsa on ha desplegat els arguments que segons la seva formació justifiquen saltar-se el compromís adquirit i donar via lliure als pressupostos de Mariano Rajoy. El portaveu dels nacionalistes bascos ha apuntat que la seva formació ha actuat com a interlocutor entre les parts i porta mesos "parlant amb uns i altres" per aproximar una solució que permeti l'aixecament del 155 que considera ara "imminent". "Seria curiós veure com el PNB vota contra els pressupostos i ens els pròxims dies veure com es forma un govern de la Generalitat sense el 155", ha afirmat en roda de premsa insistint que en aquest conflicte hi ha més coses de les que es veuen "a la superfície". En tot cas, i respecte a les peticions d'autocrítica per l'incompliment del compromís, també ha volgut destacar que la seva formació ha actuat "de bona fe, generosament", en tots aquests mesos i "intentant ajudar", però ha apuntat que cal "que ningú pensi que ens mamem el dit", perquè "coneixem totes les circumstàncies". En la línia del comunicat del seu partit, Esteban també ha justificat el "sí" per "evitar" la perpetuació del 155 a Catalunya que es podria produir fruit d'una eventual convocatòria d'eleccions anticipades per part de Mariano Rajoy i l'arribada de Cs a La Moncloa. El seu suport als pressupostos, ha dit, "no blanqueja" el 155 sinó "tot el contrari" perquè "si es produeix un clima d'inestabilitat" amb la caiguda del govern, "aquesta cursa electoral" podria portar les forces polítiques espanyoles "a reforçar les posicions dels que volen mantenir i ampliar el 155". "Nosaltres no creiem que la situació B sigui millor, sinó el contrari", perquè el panorama "es complicaria molt" i ara "encara tenim quelcom a dir". Segons Esteban, el que ha fet el PNB és "empènyer i ajudar" perquè "el diàleg sigui el camí" cap a una resposta "política" al problema català. Apunta a Cs com a causa de la no publicació del decret de nomenaments Esteban també ha apuntat a una dels motius que al seu entendre ha portat el govern de Mariano Rajoy a no publicar el decret de nomenaments del govern de Joaquim Torra tot i la possibilitat de fer-ho i recórrer-lo al TC immediatament. "Jo intueixo que al PP el 155 li crema i crec que el decret s'hagués hagut de publicat i que s'estan cometent abusos incomprensibles per part de la judicatura", ha dit, "però hi ha altres actors polítics que si es publiques aquest decret no haurien votat els comptes", ha afirmat en referència a Ciutadans. Segons Esteban, els pressupostos contenen "elements molt importants" que s'han assolit gràcies a l'actuació del PNB com per exemple l'increment de les pensions i que "afecten de manera molt positiva nou milions de persones".
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "El portaveu parlamentari del PNB, Aitor Esteban, ha anunciat en una roda de premsa al Congrés el \"sí\" dels seus cinc diputats als pressupostos generals de l'Estat. Ha justificat que no hagin complert la promesa de vetar els pressupostos mentre es mantingui l'aplicació del 155 a Catalunya dient que creu que el 155 s'aixecarà de manera imminent.", "a2": "Aitor Esteban, en una roda de premsa, ha explicat el suport del PNB als pressupostos generals de l’Estat. Segons ell, això no va en contra de la seva oposició al 155, ja que el seu aixecament creu que és imminent. A més, ha defensat que el PNB ha fet tot el possible per mitjançar entre el govern espanyol i el català.", "a3": "El dirigent del PNB ha justificat en una roda de premsa l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat de Rajoy, malgrat haver pactat no aprovar-los si el 155 continuava vigent a Catalunya. Ha explicat que la seva formació ha intentat ajudar a establir un diàleg i que els ha acceptat per evitar una inestabilitat que empitjoraria la situació a Catalunya." }, "extractive": { "a1": "El portaveu parlamentari del PNB, Aitor Esteban, ha comparegut en roda de premsa al Congrés dels Diputats per anunciar de viva veu el \"sí\" dels seus cinc diputats als pressupostos generals de l'Estat i justificar que no hagin complert la promesa de vetar els comptes de Rajoy mentre es mantingui l'aplicació del 155 a Catalunya.\nEn aquest marc, ha afirmat \"amb coneixement de causa\" que el 155 s'aixecarà \"de manera imminent\" tot i que ha admès que \"no té garanties\" que això sigui així.\nEn tot cas ha afirmat que s'han produït contactes entre la seva formació i el PDeCAT, així com els \"àmbits de Berlín\", i malgrat que ha afirmat que no hi ha acords formals, ha apuntat que \"en uns dies succeirà el que ha de succeir\" i que els seus imputs positius \"provenen de Catalunya\".\n\"Seria curiós veure com el PNB vota contra els pressupostos i ens els pròxims dies veure com es forma un govern de la Generalitat sense el 155\", ha afirmat en roda de premsa insistint que en aquest conflicte hi ha més coses de les que es veuen \"a la superfície\".", "a2": "El portaveu parlamentari del PNB, Aitor Esteban, ha comparegut en roda de premsa al Congrés dels Diputats per anunciar de viva veu el \"sí\" dels seus cinc diputats als pressupostos generals de l'Estat i justificar que no hagin complert la promesa de vetar els comptes de Rajoy mentre es mantingui l'aplicació del 155 a Catalunya.\nEn aquest marc, ha afirmat \"amb coneixement de causa\" que el 155 s'aixecarà \"de manera imminent\" tot i que ha admès que \"no té garanties\" que això sigui així.\nL'actuació del PNB, ha afegit, ha \"contribuït a buscar solucions\" a Catalunya, evita que \"es desboqui l'enfrontament\" i propicia que no s'obrin escenaris que donin el poder als que busquen un ús \"abusiu\" del 155. \nEl seu suport als pressupostos, ha dit, \"no blanqueja\" el 155 sinó \"tot el contrari\" perquè \"si es produeix un clima d'inestabilitat\" amb la caiguda del govern, \"aquesta cursa electoral\" podria portar les forces polítiques espanyoles \"a reforçar les posicions dels que volen mantenir i ampliar el 155\". ", "a3": "El portaveu parlamentari del PNB, Aitor Esteban, ha comparegut en roda de premsa al Congrés dels Diputats per anunciar de viva veu el \"sí\" dels seus cinc diputats als pressupostos generals de l'Estat i justificar que no hagin complert la promesa de vetar els comptes de Rajoy mentre es mantingui l'aplicació del 155 a Catalunya.\nEn aquest marc, ha afirmat \"amb coneixement de causa\" que el 155 s'aixecarà \"de manera imminent\" tot i que ha admès que \"no té garanties\" que això sigui així.\nEn tot cas, i respecte a les peticions d'autocrítica per l'incompliment del compromís, també ha volgut destacar que la seva formació ha actuat \"de bona fe, generosament\", en tots aquests mesos i \"intentant ajudar\", però ha apuntat que cal \"que ningú pensi que ens mamem el dit\", perquè \"coneixem totes les circumstàncies\".\nEl seu suport als pressupostos, ha dit, \"no blanqueja\" el 155 sinó \"tot el contrari\" perquè \"si es produeix un clima d'inestabilitat\" amb la caiguda del govern, \"aquesta cursa electoral\" podria portar les forces polítiques espanyoles \"a reforçar les posicions dels que volen mantenir i ampliar el 155\"." }, "extreme": { "a1": "El portaveu parlamentari del PNB, Aitor Esteban, anuncia el \"sí\" dels seus cinc diputats als pressupostos generals de l'Estat.", "a2": "Aitor Esteban ha declarat que, malgrat haver recolzat els pressupostos, el PNB ha contribuït a solucionar el conflicte català.", "a3": "El PNB justifica en una roda de premsa el seu sí als PGE, malgrat continuar vigent el 155 a Catalunya." } }
2,849
Els treballadors de Saint-Gobain trenquen les negociacions per evitar el tancament de la cristalleria
La plantilla manté bloquejat el centre logístic de Bellvei, impedint el subministrament a les firmes automobilístiques
Els treballadors de Saint-Gobain de l'Arboç (Baix Penedès) han trencat les negociacions amb la direcció de la multinacional aquesta matinada. Segons fonts sindicals, la plantilla té dubtes sobre els punts del preacord i temem que l'empresa no recol·loqui els empleats afectats per l'ERO a altres plantes de l'Estat. Els treballadors s'han tornat a reunir en assemblea aquest matí per desencallar el conflicte laboral i evitar el tancament de la divisió Glass. Des del comitè d'empresa han lamentat que la direcció està "jugant" amb ells i han assegurat que, "si cal, pararan tota la indústria". La plantilla, que continua en vaga, segueix bloquejant el centre logístic de Bellvei, fent perillar el subministrament de firmes com Seat, Ford o Mercedes. Els treballadors de la fàbrica de Saint-Gobain van suspendre aquest dijous l'assemblea per tornar a negociar noves condicions amb la direcció de l'empresa. La reunió s'ha allargat tota la nit fins a quarts de cinc d'aquesta matinada sense arribar a bon port. El president del comitè d'empresa, José Alberto Garcia, ha lamentat les intencions de la multinacional i que els estigui fent perdre el temps. "No hi ha res suficientment amb cara i ulls, ells estan jugant les seves cartes", ha denunciat Garcia. Davant d'aquesta situació, els sindicats han anunciat que el centre logístic de l'empresa a Bellvei continuarà parat i n'impediran que surtin els camions per subministrar a les empreses automobilístiques. Durant la negociació, aquests piquets esdevenen una mesura forta de pressió per als sindicats. De fet, un dels membres del comitè d'empresa i de la CGT, Marcos Rastrilla, ha assegurat que si és necessari pararan tota la indústria. "Ens estan prenent el pèl, no és normal, ja en tenim prou amb què ens tanquin la fàbrica; ens han dit que no volen el forn ni amb els diners de la Generalitat", ha destacat Rastrilla. El conseller d'Empresa i Coneixement, Ramon Tremosa, va anunciar dimarts que el Govern destinaria ajuts econòmics per evitar el tancament. De fet, aquest dijous al vespre, Tremosa va valorar positivament el preacord assolit entre sindicats i direcció. "L'acord que s'ha signat és molt millor del que hi havia fa dos dies, ara com a mínim hi ha un compromís per escrit de l'empresa, on es compromet a recol·locar tots els treballadors", afirmava el conseller. Així mateix, el titular d'Empresa va explicar que el document recollia que la multinacional es comprometia també a asseure's en una taula de negociació amb el Govern. La Federació d'Empresaris reclama un pla estratègic industrial Per la seva banda, la FEGP, la Federació empresarial de l'Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf, s'ofereix, tant a Saint-Gobain com Robert Bosch España, també al Penedès -totes subjectes a un possible tancament-, per intentar trobar solucions que reverteixin aquesta situació. "Respectant les decisions empresarials, lamentem la situació perquè la seva materialització suposaria una pèrdua molt important pel teixit econòmic de les dues comarques", exposa en un comunicat. "Ens posem a disposició de les empreses per cercar, conjuntament amb els agents socials i les diferents administracions, solucions que puguin revertir aquestes decisions, ajornar-les en el temps o donar una nova sortida empresarial a les dues plantes", afegeix el comunicat de la FEGP. La federació, però, considera que, "més enllà d'afrontar aquesta problemàtica a curt termini, cal començar a treballar de manera urgent un pla estratègic industrial de Catalunya amb l'objectiu de construir un model econòmic robust, capaç de generar ocupació de qualitat, amb indústria autòctona i centres de decisió propers i independents tecnològicament". Segons la FEGP, aquest pla "hauria de posar una mirada especial a les comarques de l'Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf, que s'estan veient molt afectades pel tancament d'empreses relacionades amb el sector de l'automòbil, però també per la davallada del sector turístic, aportant-hi inversions que augmentin la competitivitat d'aquest territori i la sostenibilitat de l'ocupació".
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "Els treballadors de Saint-Gobain de l'Arboç (Baix Penedès) s'han tornat a reunir en assemblea aquest matí per desencallar el conflicte laboral i evitar el tancament de la divisió Glass, després de trencar les negociacions amb la direcció de l'empresa. La federació empresarial de l'Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf (FEGP) s'ofereix a intentar trobar solucions que reverteixin el tancament.", "a2": "Els treballadors de Saint-Gobain no han aconseguit posar-se d’acord amb l’empresa i han trencat les negociacions. El conseqüent allargament de la vaga podria afectar el subministrament a les empreses automobilístiques. El govern i la FEGP han ofert la seva ajuda per intentar buscar solucions, impedir o ajornar el tancament de l'empresa i preservar l'economia local.", "a3": "Els treballadors de la fàbrica de Saint-Gobain han decidit trencar les negociacions amb la direcció de l'empresa multinacional, perquè temen que no es recol·loqui els treballadors afectats per un ERO en altres plantes de la resta de l'Estat. Per aquest motiu, els treballadors han decidit començar una vaga, que afecta principalment el sector automobilístic." }, "extractive": { "a1": "Els treballadors de Saint-Gobain de l'Arboç (Baix Penedès) han trencat les negociacions amb la direcció de la multinacional aquesta matinada.\nEls treballadors de la fàbrica de Saint-Gobain van suspendre aquest dijous l'assemblea per tornar a negociar noves condicions amb la direcció de l'empresa.\nEl president del comitè d'empresa, José Alberto Garcia, ha lamentat les intencions de la multinacional i que els estigui fent perdre el temps.\nSegons la FEGP, aquest pla \"hauria de posar una mirada especial a les comarques de l'Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf, que s'estan veient molt afectades pel tancament d'empreses relacionades amb el sector de l'automòbil, però també per la davallada del sector turístic, aportant-hi inversions que augmentin la competitivitat d'aquest territori i la sostenibilitat de l'ocupació\".", "a2": "Els treballadors de Saint-Gobain de l'Arboç (Baix Penedès) han trencat les negociacions amb la direcció de la multinacional aquesta matinada.\nLa plantilla, que continua en vaga, segueix bloquejant el centre logístic de Bellvei, fent perillar el subministrament de firmes com Seat, Ford o Mercedes.\nDavant d'aquesta situació, els sindicats han anunciat que el centre logístic de l'empresa a Bellvei continuarà parat i n'impediran que surtin els camions per subministrar a les empreses automobilístiques.\n\"Ens posem a disposició de les empreses per cercar, conjuntament amb els agents socials i les diferents administracions, solucions que puguin revertir aquestes decisions, ajornar-les en el temps o donar una nova sortida empresarial a les dues plantes\", afegeix el comunicat de la FEGP.", "a3": "Els treballadors de Saint-Gobain de l'Arboç (Baix Penedès) han trencat les negociacions amb la direcció de la multinacional aquesta matinada.\nEls treballadors de la fàbrica de Saint-Gobain van suspendre aquest dijous l'assemblea per tornar a negociar noves condicions amb la direcció de l'empresa.\nDavant d'aquesta situació, els sindicats han anunciat que el centre logístic de l'empresa a Bellvei continuarà parat i n'impediran que surtin els camions per subministrar a les empreses automobilístiques.\nSegons la FEGP, aquest pla \"hauria de posar una mirada especial a les comarques de l'Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf, que s'estan veient molt afectades pel tancament d'empreses relacionades amb el sector de l'automòbil, però també per la davallada del sector turístic, aportant-hi inversions que augmentin la competitivitat d'aquest territori i la sostenibilitat de l'ocupació\"." }, "extreme": { "a1": "Es trenquen les negociacions entre els treballadors de Saint-Gobain de l'Arboç (Baix Penedès) i la direcció de la multinacional.", "a2": "Els treballadors de Saint-Gobain no han arribat a un acord amb l’empresa i han allargat la vaga a Bellvei.", "a3": "Vaga a la fàbrica de Saint-Gobain pels treballadors que han patit un ERO i que afecta el sector automobilístic." } }
2,082
Els sindicats gironins afronten l'1 de Maig amb la preocupació que els 10.700 ERTO actuals "no es converteixin en ERO"
UGT i CCOO reclamen "protecció" per als fixes discontinus que treballen a l'hostaleria, un sector "clau" a la demarcació
Els principals sindicats gironins afronten el Primer de Maig amb la "preocupació" que els 10.700 ERTO que ja s'han presentat a la demarcació "no es converteixin en ERO". Els secretaris generals d'UGT i CCOO a les comarques de Girona, Xavier Casas i Bartomeu Compte, asseguren que estan "molt pendents" de possibles irregularitats d'algunes empreses que fan acomiadaments, aprofitant la situació de crisi sanitària. Un dels col·lectius que més preocupa als sindicats són els fixes discontinus, que treballen majoritàriament a l'hostaleria, un sector "clau" a la demarcació. I és que els sindicats calculen que més de la meitat de les 80.000 sol·licituds d'atur registrades a les comarques gironines són d'aquest col·lectiu. Aquest Primer de Maig serà "estrany" per als sindicats gironins. La manifestació habitual de cada any que recórrer el centre de Girona, serà, per primera vegada, "virtual". A través de diferents etiquetes que es penjaran a les xarxes socials, la UGT i CCOO han convocat a seguir les reivindicacions per reclamar drets laborals "en un moment tan delicat" com l'actual. Serà a partir de dos quarts de dues de la tarda, i el lema escollit és 'Salut, treball i justícia social'. D'aquesta manera es vol tenir en compte totes aquelles persones que han perdut temporalment la feina, aquells treballadors que continuen actius i, sobretot, els col·lectius que "s'estan jugant la vida", en referència al personal sanitari. Els secretaris generals de CCOO i UGT, Bartomeu Compte i Xavier Casas, però, han demanat que la crisi econòmica i laboral derivada del coronavirus vagi acompanyada d'ERTO i no d'ERO. "Hem de posar una 'T', de temporalitat, en majúscula", reclama Casas. I és que els sindicats veuen aquesta mesura com una de les solucions per "pal·liar" la crisi, i adverteixen que estaran "amatents" al comportament de les empreses que acomiadin definitivament. Un dels col·lectius que no està emparat pels expedients temporals són els treballadors fixes discontinus. Es tracta de persones que es dediquen majoritàriament al ram de l'hostaleria, un dels més afectats, i un sector "clau" a les comarques de Girona. En aquest sentit, tant Compte com Casas han exigit que s'obligui a les empreses a fer ERTO a aquests empleats, ja que suposen un gruix molt important de persones a la demarcació. En concret, Comissions Obreres xifra en més de 40.000 treballadors fixes discontinus que ja han demanat la prestació d'atur. D'aquests, la gran majoria s'han vist afectats per un ERO. Per això, han apel·lat també a solidaritat dels empresaris del sector turístic que "han tingut beneficis rècord" els darrers anys a la Costa Brava. "En aquest moment haurien de ser mínimament respectuosos amb aquest personal, que el que ha tingut durant tant temps han estat sous i condicions laborals molt precàries", ha etzibat Casas. Gestió "pèssima" Una altra de les queixes dels sindicats ha estat vinculada a la gestió que ha fet el govern espanyol en relació a la prestació d'atur. En aquest sentit, Casas ha lloat la "bona feina" que han fet els treballadors del Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE), però ha lamentat la "falta de mitjans" en què treballen. Tot plegat, explica Casas, ha provocat que moltes persones portin un mes i mig sense cap ingrés. "És absolutament intolerable, estem parlant de treballadors que no poden ni omplir la nevera perquè la situació del SEPE està absolutament desbordada. La realitat és que la s'ha gestionat de manera pèssima", denuncia el portaveu de la UGT a Girona. En aquest aspecte, Compte ha explicat que els càlculs que fan els sindicats és que falten encara per resoldre entre un 25 i un 30% dels Expedients de Regulació Temporals d'Ocupació presentats fins ara. "Constatem una greu falta de previsió per part de l'administració, perquè és evident que hi ha una saturació d'ERTO que fa que es trigui a cobrar, tot i la feinada tan gran que fan els empleats que es dediquen a tramitar-los", ha conclòs Compte.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "Els principals sindicats gironins, UGT i CCOO, afronten l'1 de Maig amb la preocupació que els 10.700 ERTO actuals no es converteixin en ERO. Estan preocupats especialment pels fixos discontinus, que treballen majoritàriament a l'hostaleria. També es queixen de la gestió que ha fet el govern espanyol en relació amb la prestació d'atur.", "a2": "La UGT i CCOO de Girona han convocat la tradicional manifestació del Primer de Maig de forma virtual per reivindicar els drets dels treballadors. Aquest any, els sindicats demanen a les empreses que no aprofitin la crisi sanitària per fer ERO i exigeixen al govern espanyol que gestioni millor les prestacions d’atur per agilitzar la seva resolució.", "a3": "Els sindicats UGT i CCOO de Girona exigeixen que els ERO siguin temporals, ja que afecten un gran nombre de treballadors d'hostaleria que tenen contractes fixos discontinus, i no garanteixen els drets dels treballadors, i encara menys durant la pandèmia vigent. Així mateix, s'ha agraït als treballadors del Servei Públic d'Ocupació Estatal el seu treball, malgrat no rebre recursos suficients." }, "extractive": { "a1": "Els principals sindicats gironins afronten el Primer de Maig amb la \"preocupació\" que els 10.700 ERTO que ja s'han presentat a la demarcació \"no es converteixin en ERO\".\nEs tracta de persones que es dediquen majoritàriament al ram de l'hostaleria, un dels més afectats, i un sector \"clau\" a les comarques de Girona.\nUna altra de les queixes dels sindicats ha estat vinculada a la gestió que ha fet el govern espanyol en relació a la prestació d'atur.\nLa realitat és que la s'ha gestionat de manera pèssima\", denuncia el portaveu de la UGT a Girona.", "a2": "Els principals sindicats gironins afronten el Primer de Maig amb la \"preocupació\" que els 10.700 ERTO que ja s'han presentat a la demarcació \"no es converteixin en ERO\".\nEls secretaris generals d'UGT i CCOO a les comarques de Girona, Xavier Casas i Bartomeu Compte, asseguren que estan \"molt pendents\" de possibles irregularitats d'algunes empreses que fan acomiadaments, aprofitant la situació de crisi sanitària.\nUna altra de les queixes dels sindicats ha estat vinculada a la gestió que ha fet el govern espanyol en relació a la prestació d'atur.\nEn aquest aspecte, Compte ha explicat que els càlculs que fan els sindicats és que falten encara per resoldre entre un 25 i un 30% dels Expedients de Regulació Temporals d'Ocupació presentats fins ara.", "a3": "Els principals sindicats gironins afronten el Primer de Maig amb la \"preocupació\" que els 10.700 ERTO que ja s'han presentat a la demarcació \"no es converteixin en ERO\".\nD'aquesta manera es vol tenir en compte totes aquelles persones que han perdut temporalment la feina, aquells treballadors que continuen actius i, sobretot, els col·lectius que \"s'estan jugant la vida\", en referència al personal sanitari.\nUn dels col·lectius que no està emparat pels expedients temporals són els treballadors fixes discontinus.\nUna altra de les queixes dels sindicats ha estat vinculada a la gestió que ha fet el govern espanyol en relació a la prestació d'atur." }, "extreme": { "a1": "UGT i CCOO de Girona mostren preocupació pels ERTO i es queixen de la gestió de la prestació d'atur.", "a2": "Els sindicats gironins demanen que no augmentin els ERO i que millori la gestió de les prestacions d’atur.", "a3": "UGT i CCOO exigeixen que els ERO siguin temporals per garantir els drets dels treballadors durant la pandèmia." } }
1,799
«Rastrejar, explorar i mirar al futur»: el Sónar celebra 25 anys reivindicant els seus valors
Del 12 al 17 de juny, el festival comptarà amb actuacions de Gorillaz, Thom Yorke o LCD Soundsystem i més de 230 activitats
El Sónar celebra 25 anys. Una data rodona, digna de celebració i que normalment s'aprofita per fer repàs i per mirar enrere. Res d'això, però, és en les intencions dels directors d'aquest festival pioner, que mantenen la seva aposta de risc inicial, més que mai en un any com aquest, d'efemèride destacada: "no volem rememorar grans èxits, sinó recuperar els valors inicials del festival en el moment de la fundació: rastrejar, explorar i mirar cap al futur", tal com afirma Ricard Robles, codirector i cofundador del certamen. Tota una declaració d'intencions que parla de manera fidel de l'essència d'aquest festival creat el 1993 amb la vocació de fer la funció que el seu nom indica: "rastrejar sons" i "explorar els sons del futur". "Però no només hem buscat, sinó que també hem volgut ser l'antena que es dedica a emetre tots aquests anys de llegat, d'aventura sonora, d'experimentació en diferents formats artístics – art, tecnologia, ciència –, que es pot veure en el projecte Sonar Calling". El Sónar com a part de "l'ecosistema ciutadà" Motiu d'orgull i profunda admiració. Això sent l'acaldessa de la ciutat, Ada Colau, en aquests 25 anys del festival. "El Sónar participa d'un ecosistema que identifica la nostra ciutat", assegura Ada Colau, alcaldessa de Barcelona. "És un esdeveniment que és molt més que un festival de música. El Sónar és un punt d'indústria, de teixit creatiu i de públic; és un aparador de les darreres tendències en múltiples camps; és una cita imprescindible del calendari cultural de la ciutat i és un ambaixador cultural" de primeríssim nivell. L'alcaldessa ha assegurat que "si la institució vol estar a l'alçada de la ciutat", aquesta ha d'estar "oberta al talent i a la capacitat d'innovació que té la pròpia ciutat". Per això, enguany el Sónar entra al pati interior de l'Ajuntament dimarts 12 de juny, on celebrarà l'arrencada de les activitats amb la instal·lació audiovisual Chiasm. Tot seguit serà el torn del Sónar+D (fins al 16 de juny), i del Sónar de Dia i Sónar de Nit (del dijous 14 al dissabte 16 de juny). El dijous 14 de juny tindrà lloc a l'Auditori de Barcelona el concert inaugural, amb L'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), que interpretarà In C (en Do), una de les obres cabdals del minimalisme musical del compositor nord-americà Terry Riley. El tancament del festival correrà a càrrec d'Alva Noto&Ryuichi Sakamoto, que estrenarà el seu nou espectacle de piano, electrònica i arts visuals el diumenge 17 de juny al Teatre Grec. De fet, el Sónar 2018 serà un dels tres únics concerts a tot el món que presentaran aquest any. En total, seran 150 actuacions i 230 activitats, on destaquen caps de cartell com Gorillaz –que avançaran el seu nou i imminent àlbum–, Thom Yorke –líder de Radiohead, que també estrenarà noves cançons–, el retorn d'uns clàssics del certamen com LCD Soundsystems, o l'estrena del nou disc de Rosalía, Diplo, Richie Hawtin CLOSE, Laurent Garnier, Cornelius, Rosalía, Modeselektor, Olafur Árnalds, Kode9, Bonobo, Niño de Elche, Laurel Halo, John Talabot o Lorenzo Senni. Sense oblidar l'exposició Ni flyers, ni pòsters.25 anys d'imatges Sónar, que serà a l'Hospitalet fins al 23 de juny). Sónar+D i el futur de la creativitat Sónar+D també se suma a l'efemèride per explorar el futur de la creativitat. El congrés reunirà a Barcelona prop de 5.000 professionals procedents de 65 països, amb la participació d'organitzacions com la NASA, MIT Media Lab, Google Magenta, The Long Now Foundation, Mozilla o Bandcamp; entre molts d'altres. A més, Sónar+D estrena la monumental cúpula de 19 metres de diàmetre Sonar360º by Mediapro on es projectaran els més recents projectes audiovisuals i immersius del món. L'edició 2018 del Sónar culminarà dissabte 16 i diumenge 17 de juny a Fira Montjuïc amb la tercera edició de Maker Faire, la trobada de makers, investigadors i tecnòlegs amb un programa de cent propostes, entre stands, conferències i tallers, que aquest any posa el seu focus d'atenció a les ciutats com a centres de producció autosuficients i sostenibles. Actuació contra les agressions sexuals Com ja es va anunciar en els darrers dies, el Sónar també se suma al protocol d'actuació contra les agressions sexuals No callem, una iniciativa promoguda per l'Ajuntament i que persegueix eliminar el risc de patir agressions masclistes o sexistes en els espais d'oci nocturn. És per això que s'instal·larà un estand informatiu, es vigilaran les zones més sensibles i es formarà al personal del festival perquè pugui "socórrer i orientar en cas d'agressió".
[ "sónar 2018" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "Del 12 al 17 de juny, se celebrarà el festival Sónar a Barcelona, que celebra els seus 25 anys. Hi participaran artistes com Gorillaz, Thom Yorke, LCD Soundsystems, Rosalía, Alva Noto i Ryuichi Sakamoto. En total, hi haurà 150 actuacions i 230 activitats, incloent-hi el Sónar+D i el Sónar de Dia i Sónar de Nit.", "a2": "Ja fa 25 anys que el Sónar porta a Barcelona les últimes tendències musicals, artístiques i tecnològiques. Aquest any, el festival recupera els valors inicials i continua explorant i mirant al futur amb 150 actuacions i 230 activitats. A més, inclourà el Sónar+D, que se centrarà en les ciutats autosuficients i sostenibles, i reunirà professionals de 65 països.", "a3": "El Sónar celebrarà el seu 25è aniversari aquest any. Aquest festival és un punt de connexió entre indústria, artistes i públic, segons l'alcaldessa de Barcelona. Així mateix, també s'hi incorporaran activitats per explorar el futur de la creativitat, amb el Sónar+D. A banda, se suma al protocol d'acció contra les agressions masclistes No callem, impulsat per l'Ajuntament." }, "extractive": { "a1": "Res d'això, però, és en les intencions dels directors d'aquest festival pioner, que mantenen la seva aposta de risc inicial, més que mai en un any com aquest, d'efemèride destacada: \"no volem rememorar grans èxits, sinó recuperar els valors inicials del festival en el moment de la fundació: rastrejar, explorar i mirar cap al futur\", tal com afirma Ricard Robles, codirector i cofundador del certamen.\nEl Sónar és un punt d'indústria, de teixit creatiu i de públic; és un aparador de les darreres tendències en múltiples camps; és una cita imprescindible del calendari cultural de la ciutat i és un ambaixador cultural\" de primeríssim nivell.\nTot seguit serà el torn del Sónar+D (fins al 16 de juny), i del Sónar de Dia i Sónar de Nit (del dijous 14 al dissabte 16 de juny).\nSónar+D també se suma a l'efemèride per explorar el futur de la creativitat.", "a2": "Res d'això, però, és en les intencions dels directors d'aquest festival pioner, que mantenen la seva aposta de risc inicial, més que mai en un any com aquest, d'efemèride destacada: \"no volem rememorar grans èxits, sinó recuperar els valors inicials del festival en el moment de la fundació: rastrejar, explorar i mirar cap al futur\", tal com afirma Ricard Robles, codirector i cofundador del certamen.\n\"Però no només hem buscat, sinó que també hem volgut ser l'antena que es dedica a emetre tots aquests anys de llegat, d'aventura sonora, d'experimentació en diferents formats artístics – art, tecnologia, ciència –, que es pot veure en el projecte Sonar Calling\".\nEl Sónar és un punt d'indústria, de teixit creatiu i de públic; és un aparador de les darreres tendències en múltiples camps; és una cita imprescindible del calendari cultural de la ciutat i és un ambaixador cultural\" de primeríssim nivell.\nL'edició 2018 del Sónar culminarà dissabte 16 i diumenge 17 de juny a Fira Montjuïc amb la tercera edició de Maker Faire, la trobada de makers, investigadors i tecnòlegs amb un programa de cent propostes, entre stands, conferències i tallers, que aquest any posa el seu focus d'atenció a les ciutats com a centres de producció autosuficients i sostenibles.", "a3": "Res d'això, però, és en les intencions dels directors d'aquest festival pioner, que mantenen la seva aposta de risc inicial, més que mai en un any com aquest, d'efemèride destacada: \"no volem rememorar grans èxits, sinó recuperar els valors inicials del festival en el moment de la fundació: rastrejar, explorar i mirar cap al futur\", tal com afirma Ricard Robles, codirector i cofundador del certamen.\nEl Sónar és un punt d'indústria, de teixit creatiu i de públic; és un aparador de les darreres tendències en múltiples camps; és una cita imprescindible del calendari cultural de la ciutat i és un ambaixador cultural\" de primeríssim nivell.\n\"Però no només hem buscat, sinó que també hem volgut ser l'antena que es dedica a emetre tots aquests anys de llegat, d'aventura sonora, d'experimentació en diferents formats artístics – art, tecnologia, ciència –, que es pot veure en el projecte Sonar Calling\".\nCom ja es va anunciar en els darrers dies, el Sónar també se suma al protocol d'actuació contra les agressions sexuals No callem, una iniciativa promoguda per l'Ajuntament i que persegueix eliminar el risc de patir agressions masclistes o sexistes en els espais d'oci nocturn." }, "extreme": { "a1": "El festival Sónar celebra 25 anys amb les actuacions de Gorillaz, Thom Yorke i LCD Soundsystem, entre d'altres.", "a2": "El Sónar celebra el seu 25è aniversari recuperant els valors inicials i explorant les últimes tendències musicals, artístiques i tecnològiques.", "a3": "El 25è aniversari del Sónar reunirà molts artistes de diferents àmbits i explorarà el futur de la creativitat." } }
2,598
Francesc Sànchez assegura que si el cas 3% fos cert CDC no hauria hagut de fer l'ERO
Avisa que es querellarà quan sàpiga qui el va implicar en una adjudicació irregular del carril bici de Barcelona
L'exresponsable de règim intern de CDC, detingut la setmana passada en el marc de l'operació Pika, ha assegurat aquest dimarts que si el cas 3% fos cert el seu partit no hauria hagut de fer l'Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO), que va executar recentment. En una entrevista a Catalunya Ràdio, s'ha mostrat convençut que no hi ha hagut "cap tipus de finançament irregular" a Convergència i que els extresorers de la formació, Antoni Vives, Josep Antoni Rosell i ell mateix –implicats en l'investigació- "mai s'han fotut un duro a la butxaca". Així mateix, Sànchez ha anunciat que es querellarà quan sàpiga qui el va implicar personalment en una adjudicació irregular del carril bici de Barcelona. També estudia denunciar la Fiscalia per la seva detenció, que dubta que fos "legal". Sànchez ha donat detalls de com es va produir la seva detenció i l'escorcoll a casa seva. Dos agents de la Guàrdia Civil es van presentar al pàrquing del seu domicili i van dir que el detenien "per ordre de la Fiscalia Anticorrupció". De manera voluntària, ha indicat, va entregar el seu ordinador personal –que estava al cotxe i no al domicili- als agents, que també es van endur una llibreta amb anotacions fetes a mà sobre l'ERO de CDC, un certificat de les seves aportacions personals al partit i un document oficial de les donacions que una empresa va fer a Convergència. Finançament legal L'exdirigent convergent ha explicat que està "tranquil d'esperit" per la seva actuació personal i la del partit. Ha negat rotundament que es financés de manera irregular i que donessin adjudicacions públiques a canvi del cobrament de comissions il·legals. Així, ha afirmat que el volum d'adjudicacions de la Generalitat els darrers anys demostra que més del 80% del total són a empreses que no han fet "després" donacions a CDC. "Creure que un polític té capacitat d'influir en un funcionari per condicionar un concurs és molt creure", ha argumentat. D'altra banda, ha recordat que, en base a la normativa vigent, és legal que les formacions es financin amb les aportacions d'empreses, a través de fundacions. Una altra cosa, ha afegit, és que això sigui la manera "més transparent" de finançar els partits polítics. En qualsevol cas, ha recordat que, des del 2006, CDC no permet cap donació d'empreses. L'actual advocat del PDeCAT també ha reflexionat sobre les penes que reben els polítics corruptes. "Què volem? Que s'acabin les pràctiques corruptes o penalitzar persones concretes? En aquest país un violador acaba tenint menys pena que algú que ha ficat la mà a la caixa. Ho dic per posar les coses en la seva mesura", ha demanat. Detalls sobre Petrum A més, s'ha referit a alguns detalls relacionats amb l'operació Petrum, prèvia a Pika i que també investiga el cas del 3%. Respecte al manuscrit que va aparèixer a les oficines de la família Sumarroca amb obres fetes a ajuntaments i anotacions amb xifres properes al 3%, Sànchez ha dit que aquestes darreres xifres estan amb "diferents intensitats de tinta". "Si es mira el document, es veu que hi ha quantitats més ressenyades que d'altres i lletres diferents. No sic que hi hagi una intervenció, dic el que hi ha", ha justificat. Preguntat per què l'extresorer de CDC Andreu Viloca va triturar uns documents de Teyco, Sànchez ha aclarit que es tractava d'"una targeta de visita" i que a la taula n'hi havia una altra d'igual. "Si hagués volgut amagar res, hauria triturat els papers a un altre despatx que no fos el seu", ha apuntat. Finalment, s'ha referit al fet que l'ex-alt càrrec d'Infraestructures.cat Josep Antoni Rosell va entregar informació a un amic quan el van anar a escorcollar el primer cop, Sànchez ha dit que de vegades "a casa tens documentació personal que no tenen a veure amb el cas i no vols que ningú vegi", com ara sobre situacions personals com una separació. "No han trobat res. Si fos així, ja ho sabríem perquè la premsa s'acaba assabentant de tot, fins a la talla de calçotets", s'ha queixat.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "L'exresponsable de règim intern de CDC, Francesc Sànchez, detingut la setmana passada en el marc de l'operació Pika, ha assegurat que no hi ha hagut cap mena de finançament irregular a Convergència i que els extresorers de la formació, Antoni Vives, Josep Antoni Rosell i ell mateix, són innocents. També estudia denunciar la Fiscalia per la seva detenció irregular.", "a2": "L'exresponsable de règim intern de CDC, Francesc Sànchez, s’ha defensat de les acusacions i ha assegurat que el partit no ha rebut finançament il·legal i que totes les adjudicacions públiques passen per un procés sobre el qual els polítics no poden influir. A més, ha dubtat de la legalitat de la seva detenció i ha amenaçat de denunciar la Fiscalia.", "a3": "L'exresponsable de règim intern de CDC ha concedit una entrevista després de la seva detenció per l'operació Pika, la qual investiga un possible finançament il·legal de Convergència. Ha recordat que va aportar documentació respecte a aquests afers quan el van detenir i ha negat qualsevol finançament irregular del partit. Així mateix, ha explicat que és legal que empreses financin formacions." }, "extractive": { "a1": "L'exresponsable de règim intern de CDC, detingut la setmana passada en el marc de l'operació Pika, ha assegurat aquest dimarts que si el cas 3% fos cert el seu partit no hauria hagut de fer l'Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO), que va executar recentment.\nEn una entrevista a Catalunya Ràdio, s'ha mostrat convençut que no hi ha hagut \"cap tipus de finançament irregular\" a Convergència i que els extresorers de la formació, Antoni Vives, Josep Antoni Rosell i ell mateix –implicats en l'investigació- \"mai s'han fotut un duro a la butxaca\".\nDe manera voluntària, ha indicat, va entregar el seu ordinador personal –que estava al cotxe i no al domicili- als agents, que també es van endur una llibreta amb anotacions fetes a mà sobre l'ERO de CDC, un certificat de les seves aportacions personals al partit i un document oficial de les donacions que una empresa va fer a Convergència.\nAixí, ha afirmat que el volum d'adjudicacions de la Generalitat els darrers anys demostra que més del 80% del total són a empreses que no han fet \"després\" donacions a CDC.", "a2": "L'exresponsable de règim intern de CDC, detingut la setmana passada en el marc de l'operació Pika, ha assegurat aquest dimarts que si el cas 3% fos cert el seu partit no hauria hagut de fer l'Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO), que va executar recentment.\nEn una entrevista a Catalunya Ràdio, s'ha mostrat convençut que no hi ha hagut \"cap tipus de finançament irregular\" a Convergència i que els extresorers de la formació, Antoni Vives, Josep Antoni Rosell i ell mateix –implicats en l'investigació- \"mai s'han fotut un duro a la butxaca\".\nHa negat rotundament que es financés de manera irregular i que donessin adjudicacions públiques a canvi del cobrament de comissions il·legals.\nAixí, ha afirmat que el volum d'adjudicacions de la Generalitat els darrers anys demostra que més del 80% del total són a empreses que no han fet \"després\" donacions a CDC.", "a3": "L'exresponsable de règim intern de CDC, detingut la setmana passada en el marc de l'operació Pika, ha assegurat aquest dimarts que si el cas 3% fos cert el seu partit no hauria hagut de fer l'Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO), que va executar recentment.\nEn una entrevista a Catalunya Ràdio, s'ha mostrat convençut que no hi ha hagut \"cap tipus de finançament irregular\" a Convergència i que els extresorers de la formació, Antoni Vives, Josep Antoni Rosell i ell mateix –implicats en l'investigació- \"mai s'han fotut un duro a la butxaca\".\nDe manera voluntària, ha indicat, va entregar el seu ordinador personal –que estava al cotxe i no al domicili- als agents, que també es van endur una llibreta amb anotacions fetes a mà sobre l'ERO de CDC, un certificat de les seves aportacions personals al partit i un document oficial de les donacions que una empresa va fer a Convergència.\nHa negat rotundament que es financés de manera irregular i que donessin adjudicacions públiques a canvi del cobrament de comissions il·legals." }, "extreme": { "a1": "Declaracions de Francesc Sànchez, exresponsable de règim intern de CDC, detingut la setmana passada en el marc de l'operació Pika.", "a2": "Francesc Sànchez ha assegurat que CDC no ha donat adjudicacions públiques a canvi de comissions il·legals.", "a3": "Un exresponsable de Convergència explica a una entrevista que el partit no es va finançar il·legalment." } }
2,680
ACTUALIZACIÓ:Consternació entre els socialistes per la prematura mort de Carme Chacón
El PSOE expressa el "profund dolor" arran de la notícia i reconeixen la seva feina
El PSOE i el PSC s'han mostrat "consternats" per la "prematura marxa de Carme Chacón". La xarxa s'ha omplert de tuits de condol i de record per la seva mort sobtada. Un dels primers a reaccionar ha estat el primer secretari del PSC, que ha confirmat la pèrdua i s'ha mostrat "colpit per l'emoció". "El nostre pensament està amb la seva família", ha piulat Iceta. L'exsecretari general del PSOE i aspirant a la reelecció s'ha mostrat "consternat i trencat per la mort de la seva companya" i ha enviat el seu "afecte i calor a la seva família". El també candidat a ocupar la secretaria general del PSOE Patxi López ha dit estar "tremendament impactat per la mort" de Chacón i l'ha recordat com "una gran socialista, però sobretot una amiga". López ha anunciat que "en senyal de respecte, se suspendran tots els actes de campanya previstos pels pròxims dies". "No t'oblidaré mai", ha assegurat en una piulada la Presidenta de la Junta d'Andalusia i secretaria general del PSOE d'Andalusia amb una imatge de Carme Chacón en blanc i negre. L'exministre de l'Interior i exsecretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha dit a través de les xarxes socials que està "desolat" i ha enviat una "forta abraçada a la seva família". També a Twitter, Pere Navarro s'ha mostrat "impactat per la mort sobtada de Carme Chacón" i ha assegurat que era "un referent de la família socialista". L'exconsellera de Justícia Montserrat Tura ha explicat: "una dona jove i valenta ha mort sobtadament". "Avui les discrepàncies no importen", ha afirmat. A més, Tura n'ha destacat "la seva dedicació als afers públics" que han "omplert la curta vida". La diputada del PSC al Congrés dels Diputats Meritxell Batet ha escrit a Twitter que sent "una pena terrible per la inesperada mort de la Carme" i assegura que mai oblidarà "la seva força i el seu compromís". L'eurodiputat socialista Javi López ha escrit a la mateixa xarxa social que els "dol en l'ànima la injusta pèrdua de Carme Chacón. Pionera i lluitadora infatigable". "Gràcies per tant. Gràcies per tot", ha dit. El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha piulat que "l'estimava molt" i que "era una dona que superà entrebancs des de ben xicoteta i sempre serà la imatge de l'esperança". Marina Geli, exconsellera de Salut i exdiputada pel PSC, ha expressat la seva tristesa a Twitter: "Recordarem la teva fortalesa determinada", ha assegurat. L'alcaldessa del poble natal de Chacón, Esplugues de Llobregat, Pilar Díaz, s'ha mostrat "consternada i colpida per la mort de la companya i amiga Carme Chacón", a qui ha descrit com "una dona única". L'alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, també ha mostrat el seu impacte per la mort de Chacón a la xarxa: "una pèrdua irreparable", ha piulat. També l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, ha apuntat que està "trasbalsat" per la mort de l'exministra i ha escrit que "és difícil expressar els sentiments en aquests moments". El socialista Jaume Collboni ha piulat: "dona forta, cor valent, conviccions i sensibilitat. No t'oblidarem". El condol del PSOE Mitjançant un comunicat, la Comissió Gestora del PSOE ha expressat el seu "profund dolor" per la mort de Chacón. "Enviem una afectuosa abraçada a la seva família, en especial al seu fill, i als nostres companys del PSC que, com nosaltres, estan intentant assimilar aquest dur revés". A l'escrit, s'apunta que Chacón va demostrar des de molt aviat la seva passió per defensar els ideals socialistes i que es va convertir amb el pas dels anys en una figura molt important dins de la formació, "sempre en la seva avantguarda". "Sempre va exercir amb perseverança, eficàcia, sensibilitat i valentia a les responsabilitats encarregades, des de la més humil en la seva agrupació natal fins a les de diputada i ministra d'Habitatge i com a primera ministra de Defensa amb el president José Luis Rodríguez Zapatero", continua el comunicat. Finalment, la gestora destaca la feina de Chacón en les executives de la formació, així com la seva candidatura a la secretaria general. (En aquesta actualització s'han afegit més mostres de condol i el comunicat de la gestora del PSOE)
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "Els membres del PSOE i el PSC, entre altres formacions polítiques, expressen mostres de consternació per la mort sobtada de Carme Chacón. Poden veure's també moltes mostres de condol a les xarxes socials. Chacón va ser diputada i ministra d'Habitatge i la primera ministra de Defensa amb el president José Luis Rodríguez Zapatero.", "a2": "Els membres del PSC i el PSOE han omplert les xarxes socials de missatges de condol per la mort sobtada de la seva companya Carme Chacón. Els missatges han mostrat la sorpresa i tristesa dels socialistes, així com l’admiració que sentien pel seu compromís i la seva fortalesa. El partit també ha expressat el seu condol a través d’un comunicat.", "a3": "La mort prematura i sobtada de Carme Chacón ha generat un gran renou a les xarxes socials, on figures importants tant del PSOE com del PSC han volgut mostrar el seu condol. A més, la Comissió Gestora del PSOE ha emès un comunicat on remarca com de rellevant va ser Chacón per al partit." }, "extractive": { "a1": "La xarxa s'ha omplert de tuits de condol i de record per la seva mort sobtada.\nL'exsecretari general del PSOE i aspirant a la reelecció s'ha mostrat \"consternat i trencat per la mort de la seva companya\" i ha enviat el seu \"afecte i calor a la seva família\".\nTambé a Twitter, Pere Navarro s'ha mostrat \"impactat per la mort sobtada de Carme Chacón\" i ha assegurat que era \"un referent de la família socialista\".\nA l'escrit, s'apunta que Chacón va demostrar des de molt aviat la seva passió per defensar els ideals socialistes i que es va convertir amb el pas dels anys en una figura molt important dins de la formació, \"sempre en la seva avantguarda\".", "a2": "El PSOE i el PSC s'han mostrat \"consternats\" per la \"prematura marxa de Carme Chacón\".\nLa xarxa s'ha omplert de tuits de condol i de record per la seva mort sobtada.\nUn dels primers a reaccionar ha estat el primer secretari del PSC, que ha confirmat la pèrdua i s'ha mostrat \"colpit per l'emoció\". \nLópez ha anunciat que \"en senyal de respecte, se suspendran tots els actes de campanya previstos pels pròxims dies\". \nA l'escrit, s'apunta que Chacón va demostrar des de molt aviat la seva passió per defensar els ideals socialistes i que es va convertir amb el pas dels anys en una figura molt important dins de la formació, \"sempre en la seva avantguarda\". ", "a3": "La xarxa s'ha omplert de tuits de condol i de record per la seva mort sobtada.\nMitjançant un comunicat, la Comissió Gestora del PSOE ha expressat el seu \"profund dolor\" per la mort de Chacón.\nA l'escrit, s'apunta que Chacón va demostrar des de molt aviat la seva passió per defensar els ideals socialistes i que es va convertir amb el pas dels anys en una figura molt important dins de la formació, \"sempre en la seva avantguarda\".\nFinalment, la gestora destaca la feina de Chacón en les executives de la formació, així com la seva candidatura a la secretaria general." }, "extreme": { "a1": "La prematura mort de Carme Chacón provoca moltes mostres de condol i record per part dels polítics del PSOE.", "a2": "Els membres del PSC i el PSOE han expressat públicament la seva tristesa per la mort sobtada de Carme Chacón.", "a3": "Carme Chacón mor prematurament i polítics del PSOE i PSC mostren el seu condol a les xarxes." } }
815
Els feminismes dels anys setanta i els contemporanis arriben al CCCB
Fins al primer de desembre de 2019, la sala 3 del CCCB acull les exposicions 'L'Avantguarda Feminista dels anys setanta' i 'Coreografies del gènere'
Que el feminisme és ben present a tot arreu i que cada vegada té més força i ocupa més espais és innegable. Però el feminisme no és unívoc, sinó que té múltiples interpretacions que tot sovint s’han vist reflectides en expressions artístiques; tant de protesta com amb voluntat estètica. És per això que el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona dedica el projecte ‘Feminismes!‘ a aquest moviment, una mostra que vol reivindicar l’aportació de les lluites per la igualtat i la diversitat dels feminismes que canvien la manera d’entendre el món. L’exposició es podrà veure fins al primer de desembre. Què podem fer aquest cap de setmana: deu propostes ‘Feminismes!‘ és formada per dues exposicions: ‘L’Avantguarda Feminista dels anys setanta. Obres de la Verbund Collection, Viena‘, comissariada per Gabriele Schor, amb obres d’artistes d’avantguarda dels setanta, i ‘Coreografies del gènere‘, comissariada per Marta Segarra, on es poden veure setze obres d’artistes contemporànies. La mostra, que s’acompanya d’un programa d’activitats extens sobre els feminismes, vol posar de manifest el diàleg, les continuïtats i les ruptures entre el feminisme radical dels anys setanta i els feminismes contemporanis. De Rosie the Riveter al Pussyhat: la història gràfica del feminisme Els anys setanta van ser un punt d’inflexió del moviment feminista. Una nova generació va irrompre a la vida pública per capgirar allò establert per mitjà de múltiples representacions culturals. És per això que l’art que van fer era trencador, tant per l’ús dels llenguatges i formes com pel desafiament a les construccions de gènere i les reivindicacions del dret de decidir sobre el propi cos, contra les violències masclistes i el descobriment del fet personal com a fet polític. Però aquesta explosió feminista també ha servit com a model i inspiració per als feminismes actuals, que tenen una riquesa i pluralitat sense precedents. Aquesta exposició aplega més de dues-centes obres de setanta-tres artistes d’Europa, Amèrica i l’Àsia, nascudes entre el 1929 i el 1958, per a destacar les fites de l’Avantguarda Feminista, terme emprat per la comissària, Gabriele Schor, fundadora i directora de la Verbud Collection de Viena, per agrupar aquelles artistes que van reescriure el cànon de la història de l’art durant els setanta. S’hi poden veure obres amb llenguatges i tècniques ben diversos: de la fotografia i el cinema a les performances i els happenings. Mitjançant l’art, les creadores van desconstruir els condicionants culturals i repressius de l’època. Per primera vegada en la història de l’art, les dones artistes, com a col·lectiu, van prendre la iniciativa en la representació de la dona, mostrada històricament des d’un punt de vista masculí i androcèntric, més enfocat al plaer de l’altre que no pas a la representació d’un cos. Amb les obres van voler posar damunt la taula visions noves i preguntes sobre les funcions de la dona en la societat. El nexe que uneix totes aquestes artistes és el rebuig de les idees que s’ajusten a la norma tradicional. L’exposició, dividida en cinc seccions, mostra un recorregut que va des de la reclusió de la dona a casa com a mare i esposa fins als rols de gènere passant pels cànons de bellesa i l’exaltació de la sexualitat femenina. Per altra banda, l’exposició ‘Coreografies de gènere’, comissariada per Marta Segarra, mostra les obres de setze artistes contemporànies. Els feminismes actuals són massa plurals per a recollir-los en un sol relat: des dels anys setanta s’ha obert el subjecte del feminisme i s’ha imposat el terme ‘gènere’ per a indicar que la diferència sexual no és ‘natural’ sinó que està condicionada per la cultura, i que les combinacions poden anar més enllà d’aquests dos pols oposats. El moviment feminista, s’ha anat lligant a altres lluites contra formes d’opressió com el racisme, l’homofòbia, la transfòbia, el menyspreu cap als col·lectius desafavorits i, també i fins i tot, amb moviments com l’ecologisme. Els focus temàtics que l’orienten complementen i enriqueixen la visió dels anys setanta, i passen per la desconstrucció del binarisme de gènere i les identitats sexuals, l’ecofeminisme, les violències masclistes, la intersecció entre feminisme i racialitat i també la sexualitat. Ecofeminisme: per què les dones poden salvar la Terra?
[ "cultura", "art i museus" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "Fins al primer de desembre de 2019, la sala 3 del CCCB acull la mostra \"Feminismes!\", formada per activitats i dues exposicions: \"L’Avantguarda Feminista dels anys setanta. Obres de la Verbund Collection, Viena\", comissariada per Gabriele Schor, amb obres d’artistes d’avantguarda dels setanta, i \"Coreografies del gènere\", comissariada per Marta Segarra, amb setze obres d’artistes contemporànies.", "a2": "El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona mostra el projecte “Feminismes!”, que inclou activitats sobre els feminismes d’ara i d'abans, i dues exposicions que permeten comparar l’art feminista dels anys setanta, que va revolucionar la representació de la dona, i l’actual, que inclou altres aspectes com l’ecofeminisme, la desconstrucció del binarisme de gènere o el racisme.", "a3": "Al CCCB es podrà visitar una exposició, \"Feminismes!\", dedicada al moviment feminista des dels anys setanta fins a l'actualitat. El projecte vol reivindicar les aportacions d'aquesta lluita i la forma en què ha anat canviant, com amb la desconstrucció del binarisme. Aquest projecte mostra per primera vegada les dones artistes com a col·lectiu." }, "extractive": { "a1": "És per això que el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona dedica el projecte ‘Feminismes!‘ a aquest moviment, una mostra que vol reivindicar l’aportació de les lluites per la igualtat i la diversitat dels feminismes que canvien la manera d’entendre el món.\nAquesta exposició aplega més de dues-centes obres de setanta-tres artistes d’Europa, Amèrica i l’Àsia, nascudes entre el 1929 i el 1958, per a destacar les fites de l’Avantguarda Feminista, terme emprat per la comissària, Gabriele Schor, fundadora i directora de la Verbud Collection de Viena, per agrupar aquelles artistes que van reescriure el cànon de la història de l’art durant els setanta.\nPer primera vegada en la història de l’art, les dones artistes, com a col·lectiu, van prendre la iniciativa en la representació de la dona, mostrada històricament des d’un punt de vista masculí i androcèntric, més enfocat al plaer de l’altre que no pas a la representació d’un cos.\nEls feminismes actuals són massa plurals per a recollir-los en un sol relat: des dels anys setanta s’ha obert el subjecte del feminisme i s’ha imposat el terme ‘gènere’ per a indicar que la diferència sexual no és ‘natural’ sinó que està condicionada per la cultura, i que les combinacions poden anar més enllà d’aquests dos pols oposats.", "a2": "És per això que el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona dedica el projecte ‘Feminismes!‘ a aquest moviment, una mostra que vol reivindicar l’aportació de les lluites per la igualtat i la diversitat dels feminismes que canvien la manera d’entendre el món.\nLa mostra, que s’acompanya d’un programa d’activitats extens sobre els feminismes, vol posar de manifest el diàleg, les continuïtats i les ruptures entre el feminisme radical dels anys setanta i els feminismes contemporanis.\nAquesta exposició aplega més de dues-centes obres de setanta-tres artistes d’Europa, Amèrica i l’Àsia, nascudes entre el 1929 i el 1958, per a destacar les fites de l’Avantguarda Feminista, terme emprat per la comissària, Gabriele Schor, fundadora i directora de la Verbud Collection de Viena, per agrupar aquelles artistes que van reescriure el cànon de la història de l’art durant els setanta.\nPer altra banda, l’exposició ‘Coreografies de gènere’, comissariada per Marta Segarra, mostra les obres de setze artistes contemporànies. ", "a3": "És per això que el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona dedica el projecte ‘Feminismes!‘ a aquest moviment, una mostra que vol reivindicar l’aportació de les lluites per la igualtat i la diversitat dels feminismes que canvien la manera d’entendre el món.\nLa mostra, que s’acompanya d’un programa d’activitats extens sobre els feminismes, vol posar de manifest el diàleg, les continuïtats i les ruptures entre el feminisme radical dels anys setanta i els feminismes contemporanis.\nAquesta exposició aplega més de dues-centes obres de setanta-tres artistes d’Europa, Amèrica i l’Àsia, nascudes entre el 1929 i el 1958, per a destacar les fites de l’Avantguarda Feminista, terme emprat per la comissària, Gabriele Schor, fundadora i directora de la Verbud Collection de Viena, per agrupar aquelles artistes que van reescriure el cànon de la història de l’art durant els setanta.\nPer primera vegada en la història de l’art, les dones artistes, com a col·lectiu, van prendre la iniciativa en la representació de la dona, mostrada històricament des d’un punt de vista masculí i androcèntric, més enfocat al plaer de l’altre que no pas a la representació d’un cos." }, "extreme": { "a1": "El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona acull el projecte \"Feminismes!\", una mostra dels feminismes de diferents èpoques.", "a2": "El CCCB acull la mostra “Feminismes!”, que inclou activitats i dues exposicions d’artistes feministes dels segles XX i XXI.", "a3": "\"Feminismes!\" és la nova exposició sobre la lluita feminista en diferents èpoques, que es podrà visitar al CCCB." } }
2,961
Jordà preveu que els viticultors afectats pel fong míldiu cobrin les ajudes abans d'acabar l'any
Són 13 MEUR per a aquells productors amb més del 55% de la collita afectada per la plaga
Els viticultors amb la collita malmesa pel fong míldiu cobraran les ajudes abans d'acabar l'any. Segons ha explicat al consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, el departament ha treballat "incansablement" per tenir a punt les ajudes i la previsió és publicar l'ordre el 21 de setembre. Són 13 MEUR de fons propis que es destinaran a aquells productors amb més del 55% de la collita afectada per la plaga. Segons Jordà, no és una xifra "aleatòria" perquè la plaga, especialment virulenta aquest any, ha afectat sobretot extensions de vinya ecològica. En global, calculen que el fong míldiu ha afectat entre un 20 i un 25% de la collita d'aquest any. La consellera s'ha reunit aquest dimecres amb el consell regulador de la DO Empordà al celler cooperatiu d'Espolla (Alt Empordà) per analitzar la situació del sector vitivinícola. Segons ha concretat, la reunió ha servit per analitzar nous projectes i, també, per concretar les afectacions de la pandèmia i de la plaga del fong míldiu. En aquest sentit, ha remarcat que enguany aquest font que ataca la vinya ha causat estralls en moltes collites, sobretot en la vinya ecològica perquè no podien aplicar els tractaments per frenar-lo. De fet, el Departament ja va anunciar una partida de 13 MEUR d'ajuts per pal·liar les conseqüències de la plaga. Jordà ha anunciat que el Departament ja té gairebé a punt la convocatòria d'ajudes i està previst que l'ordre es publiqui el 21 de setembre. A partir d'aquí, l'objectiu és que els productors afectats cobrin les ajudes abans de finals d'any. La consellera ha remarcat que el Govern ha treballat de manera "incansable", sobretot tenint en compte les circumstàncies actuals de crisi sanitària, per disposar dels ajuts el més aviat possible. Són 13 MEUR de fons propis del Departament que van destinat a aquells productors amb una afectació superior al 55% en la collita. Segons Jordà, no és una xifra "aleatòria", sinó que esta dissenyada per cobrir especialment els danys a la vinya ecològica. El sector calcula que el fong ha afectat entre el 20 i el 25% de la collita d'aquest any. A la DO Empordà, la plaga ha minvat la producció d'aquest any. Tot i aquesta davallada de la collita, la previsió és que sigui de molt bona qualitat. La verema va començar una mica abans del que és habitual i enmig de mesures contra la propagació de la covid-19. En aquest sentit, al consellera ha remarcat que tant a l'Empordà com al conjunt del país, la campanya de recollida de raïm està sent "molt segura". Un altre assumpte que han abordat ha estat la davallada en les vendes de vi, sobretot arran del tancament del canal Horeca per l'aturada d'hotels i restaurants. Jordà ha exposat que el sector vitivinícola vivia un bon moment de consum i aquesta situació causada per la pandèmia ha suposat una "sacsejada". En aquest sentit, ha subratllat que el Departament va detectar la situació des del primer moment i ja va dissenyar un pla de xoc amb mesures que van des d'ajudes a les DO que més han patit la situació a promoció i planificació d'estratègies: "Mai abraces totes les expectatives però el Govern és molt conscient de la situació i hem estat a l'alçada". A la reunió, han abordat els danys provocats pels senglars, també a les vinyes. "No hi ha reunió que faci aquesta consellera del sector que sigui on no surtin els problemes causats pels senglars", ha dit Jordà. Una problemàtica amb diferents solucions, que passen des de fomentar el relleu generacional a les colles de caçadors a buscar sistemes per evitar que els animals entrin als cultius. I aquí és on els productors han demanat més ajudes per instal·lar tanques que han comprovat que són efectives. "Ja existeixen però es poden millorar, i tot allò que es pugui millorar hem d'estudiar com fer-ho", ha conclòs la consellera.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "La consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, ha explicat que el departament destinarà 13 milions d'euros a aquells viticultors amb més del 55 % de la collita afectada per la plaga del fong míldiu. La plaga ha afectat sobretot la vinya ecològica. Les ajudes es cobraran abans de finals d'any.", "a2": "La Generalitat destinarà 13 MEUR a ajudar els viticultors afectats pel fong míldiu, que ha infectat fins a un 25% de les collites i sobretot la vinya ecològica. La consellera Teresa Jordà s'ha reunit amb el consell de la DO Empordà per avaluar l'impacte de l'epidèmia, la davallada de les vendes per la covid-19 i els efectes dels senglars.", "a3": "La plaga del fong míldiu ha afectat al voltant d'un 25 % de les collites d'aquest any, per la qual cosa es destinaran uns 13 milions d'euros als productors que tinguin més del 55 % de la collita malmesa per la plaga. Principalment, ha afectat la vinya ecològica, ja que no poden usar els tractaments per frenar-lo." }, "extractive": { "a1": "Els viticultors amb la collita malmesa pel fong míldiu cobraran les ajudes abans d'acabar l'any. \nSón 13 MEUR de fons propis que es destinaran a aquells productors amb més del 55% de la collita afectada per la plaga.\nEl sector calcula que el fong ha afectat entre el 20 i el 25% de la collita d'aquest any.\nEn aquest sentit, ha subratllat que el Departament va detectar la situació des del primer moment i ja va dissenyar un pla de xoc amb mesures que van des d'ajudes a les DO que més han patit la situació a promoció i planificació d'estratègies: \"Mai abraces totes les expectatives però el Govern és molt conscient de la situació i hem estat a l'alçada\".", "a2": "Els viticultors amb la collita malmesa pel fong míldiu cobraran les ajudes abans d'acabar l'any. \nSón 13 MEUR de fons propis que es destinaran a aquells productors amb més del 55% de la collita afectada per la plaga.\nSegons Jordà, no és una xifra \"aleatòria\", sinó que esta dissenyada per cobrir especialment els danys a la vinya ecològica. \nEl sector calcula que el fong ha afectat entre el 20 i el 25% de la collita d'aquest any.", "a3": "Els viticultors amb la collita malmesa pel fong míldiu cobraran les ajudes abans d'acabar l'any.\nSón 13 MEUR de fons propis que es destinaran a aquells productors amb més del 55% de la collita afectada per la plaga.\nEn aquest sentit, ha remarcat que enguany aquest font que ataca la vinya ha causat estralls en moltes collites, sobretot en la vinya ecològica perquè no podien aplicar els tractaments per frenar-lo.\nUna problemàtica amb diferents solucions, que passen des de fomentar el relleu generacional a les colles de caçadors a buscar sistemes per evitar que els animals entrin als cultius." }, "extreme": { "a1": "Els viticultors afectats per la collita malmesa pel fong míldiu cobraran ajudes de la Generalitat abans de finals d'any.", "a2": "El departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació destinarà 13 MEUR a ajudar els viticultors afectats pel fong míldiu.", "a3": "Els viticultors afectats pel míldiu rebran uns 13 milions d'euros per solucionar els estralls causats pel fong." } }
1,034
El RUI, en el punt de mira
Diversos organismes i partits polítics han atacat la possibilitat del Referèndum | Albiol ha amenaçat amb l'article 155 | Ros del PSC considera una mesura poc eficaç
Aquesta setmana el Govern va acceptar la possibilitat d'incorporar una partida els pressupostos pel Referèndum Unilateral per la Independència, una afirmació que avui el president del grup municipal d'Esquerra Republicana a l'Ajuntament de Barcelona, Alfred Bosch, ha repetit. La CUP va proposar que el referèndum es fes el juny del 2017. Sembla que les postures entre les formacions independentistes per aquest punt s'estan acostant i conseqüentment les reaccions dels partits i les forces contràries aquest fet no s'ha fet esperar. Albiol amenaça amb l'article 155 El coordinador general del PP català, Xavier Albiol, ha avisat els partits independentistes que en cap cas es permetrà la celebració d'un referèndum unilateral d'independència (RUI) i que, si cal, podrien suspendre's competències a la Generalitat per evitar-lo: "L'Estat disposa de l'article 155 per a casos de situacions d'excepcionalitat com aquesta". En una entrevista d'Europa Press, Albiol ha assegurat que l'estat espanyol ha d'utilitzar "qualsevol instrument al seu abast per garantir que ningú segueix endavant amb un procés de ruptura de la societat catalana ni s'utilitzin les institucions catalanes per a aquest fi". Albiol considera que aplicar aquest article "no significa la suspensió necessària de l'autonomia de Catalunya, sinó la capacitat del govern espanyol de recuperar determinades competències" Per aquesta raó, està convençut que mai es portarà a terme un referèndum independentista a Catalunya, i ha avisat que impugnarà els Pressupostos de 2017 de la Generalitat si inclouen una partida per finançar-lo. El 9N tindrà conseqüències legals Albiol també ha afegit que "El 9N es va deixar passar però les conseqüències estan arribant, segons el líder del PP "L'Estat de dret no funciona amb la rapidesa que ens agradaria però al final acaba posant tothom al seu lloc" i considera positiu que Artur Mas, Joana Ortega, i Irene Rigau, estiguin a punt d'anar a judici pels fets El president del PSC, Àngel Ros, ha assegurat que no participaria en un referèndum unilateral d'independència (RUI) perquè "no tindria eficàcia jurídica, política ni internacional", característiques que assegura que tampoc va tenir la consulta del 9N, en què sí va votar. "El 9N no era un referèndum, era una consulta i vaig voler participar d'aquell procés popular participatiu tot i que no estava d'acord ni amb la pregunta ni amb el procés" i per això el vot va ser en blanc, ha destacat el també alcalde de Lleida en una entrevista d'Europa Press. Segons ell, la unilateralitat del RUI fa que sigui impossible pels socialistes de participar-hi "Les relacions entre Catalunya i la resta d'Espanya, com qualsevol mena de relació, no es poden fixar d'aquesta manera" Ros també ha afirmat que els socialistes no poden donar suport a un procés independentista i per això no preveuen negociar els Pressupostos de 2017 amb Puigdemont. "Ciutadans cansats i frustrats" Preguntat per si creu que el procés sobiranista està causant cansament entre els independentistes, ha assegurat que sí i ha recordat que és un sentiment del qual ja va alertar el PSC: "Fa dos anys parlàvem que ens tocaria gestionar la frustració i em van crucificar. Canviem ara aquesta paraula per la de cansament, que la reconeix fins i tot la mateixa ANC". "Fixar al ciutadà un objectiu i que aquest ciutadà vegi la impossibilitat d'assolir-lo genera, diguem cansament, diguem frustració", ha afegit Ros, que també ha avançat que participarà en els actes institucionals de la Diada de l'11 de setembre però no en els sobiranistes convocats per l'ANC i Òmnium. CCOO creu que el RUI trencarà el consens El secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego, ha alertat que l'aposta de part del món sobiranista per un referèndum unilateral d'independència (RUI) pot acabar "afeblint" la majoria social a favor del dret a decidir dels catalans sobre la creació d'un estat propi. En una entrevista a l'ACN, Gallego ha lamentat que la política catalana "canvia de discurs massa sovint" i que el camí de la unilateralitat pot generar que s'acabi perdent el consens social al voltant d'un referèndum acordat amb l'estat espanyol. El líder sindical ha reiterat que el conflicte català és "polític" i que cal donar-hi solucions des de la política, de manera que el futur de Catalunya s'ha de decidir amb una consulta "legal, acordada i amb conseqüències jurídiques plenes". En cas contrari, el màxim dirigent de CCOO de Catalunya ha apuntat que el país "seguirà instal·lat en el 9-N", una possibilitat que no veu amb bons ulls, ja que ha recordat que la ciutadania ja es va manifestar una vegada en una consulta d'aquest tipus. Gallego ha assenyalat que el concepte del referèndum unilateral d'independència vincula tres "elements diversos", ja que no hi ha el mateix consens social darrere del concepte de referèndum, que d'independència o, en darrer terme, d'unilateralitat.
[ "procés independentista" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "El govern ha acceptat aquesta setmana la possibilitat d'incorporar una partida als pressupostos pel referèndum unilateral d'independència (RUI). El president del PSC, Àngel Ros, ha assegurat que no hi participaria, perquè no tindria cap eficàcia jurídica. El coordinador general del PP català, Xavier Albiol, ha amenaçat a aplicar si cal l'article 155.", "a2": "El govern es planteja incloure l’organització d’un referèndum unilateral d'independència als pressupostos. Xavier Albiol ha advertit que això podria tenir conseqüències greus en l’autonomia catalana i Àngel Ros ha declarat que el seu partit no participarà en un referèndum sense validesa jurídica. Així mateix, Joan Carles Gallego ha opinat que un RUI podria debilitar el suport de la ciutadania.", "a3": "El govern va reconèixer que es pot incloure el referèndum unilateral d'independència als pressupostos, i els dirigents dels diferents partits no independentistes hi han reaccionat. El del PP, Albiol, ha dit que no permetrà de cap de les maneres que se celebri; mentre que Ros, del PSC, ha afirmat que no hi participaria per la falta d'eficàcia jurídica." }, "extractive": { "a1": "Aquesta setmana el Govern va acceptar la possibilitat d'incorporar una partida els pressupostos pel Referèndum Unilateral per la Independència, una afirmació que avui el president del grup municipal d'Esquerra Republicana a l'Ajuntament de Barcelona, Alfred Bosch, ha repetit.\nEl coordinador general del PP català, Xavier Albiol, ha avisat els partits independentistes que en cap cas es permetrà la celebració d'un referèndum unilateral d'independència (RUI) i que, si cal, podrien suspendre's competències a la Generalitat per evitar-lo: \"L'Estat disposa de l'article 155 per a casos de situacions d'excepcionalitat com aquesta\".\nEl líder sindical ha reiterat que el conflicte català és \"polític\" i que cal donar-hi solucions des de la política, de manera que el futur de Catalunya s'ha de decidir amb una consulta \"legal, acordada i amb conseqüències jurídiques plenes\".\nEn cas contrari, el màxim dirigent de CCOO de Catalunya ha apuntat que el país \"seguirà instal·lat en el 9-N\", una possibilitat que no veu amb bons ulls, ja que ha recordat que la ciutadania ja es va manifestar una vegada en una consulta d'aquest tipus.", "a2": "Aquesta setmana el Govern va acceptar la possibilitat d'incorporar una partida els pressupostos pel Referèndum Unilateral per la Independència, una afirmació que avui el president del grup municipal d'Esquerra Republicana a l'Ajuntament de Barcelona, Alfred Bosch, ha repetit.\nEl coordinador general del PP català, Xavier Albiol, ha avisat els partits independentistes que en cap cas es permetrà la celebració d'un referèndum unilateral d'independència (RUI) i que, si cal, podrien suspendre's competències a la Generalitat per evitar-lo: \"L'Estat disposa de l'article 155 per a casos de situacions d'excepcionalitat com aquesta\".\nEl president del PSC, Àngel Ros, ha assegurat que no participaria en un referèndum unilateral d'independència (RUI) perquè \"no tindria eficàcia jurídica, política ni internacional\", característiques que assegura que tampoc va tenir la consulta del 9N, en què sí va votar.\nEl líder sindical ha reiterat que el conflicte català és \"polític\" i que cal donar-hi solucions des de la política, de manera que el futur de Catalunya s'ha de decidir amb una consulta \"legal, acordada i amb conseqüències jurídiques plenes\".", "a3": "Aquesta setmana el Govern va acceptar la possibilitat d'incorporar una partida els pressupostos pel Referèndum Unilateral per la Independència, una afirmació que avui el president del grup municipal d'Esquerra Republicana a l'Ajuntament de Barcelona, Alfred Bosch, ha repetit.\nEl coordinador general del PP català, Xavier Albiol, ha avisat els partits independentistes que en cap cas es permetrà la celebració d'un referèndum unilateral d'independència (RUI) i que, si cal, podrien suspendre's competències a la Generalitat per evitar-lo:\n\"L'Estat disposa de l'article 155 per a casos de situacions d'excepcionalitat com aquesta\".\nEl president del PSC, Àngel Ros, ha assegurat que no participaria en un referèndum unilateral d'independència (RUI) perquè \"no tindria eficàcia jurídica, política ni internacional\", característiques que assegura que tampoc va tenir la consulta del 9N, en què sí va votar.\nEl secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego, ha alertat que l'aposta de part del món sobiranista per un referèndum unilateral d'independència (RUI) pot acabar \"afeblint\" la majoria social a favor del dret a decidir dels catalans sobre la creació d'un estat propi." }, "extreme": { "a1": "Polítics i organismes no independentistes es neguen a acceptar la possibilitat de celebrar un referèndum unilateral d'independència (RUI).", "a2": "El Govern es planteja finançar un referèndum unilateral d'independència, davant les crítiques del PP, el PSC i CCOO.", "a3": "S'accepta la possibilitat d'un referèndum unilateral d'independència als pressupostos del govern, però PP i PSC hi reaccionen." } }
1,696
Matx de reivindicació
36.545 espectadors clamen per una selecció catalana oficial que aquest vespre ha empatat a zero amb Tunísia
La reivindicació de la tribuna, Foto: Núria Julià 0-0. Aquest ha estat el resultat del partit amistós que ha enfrontat aquest vespre la selecció catalana de futbol amb la de Tunísia i que ha aplegat 36.545 espectadors a l'Estadi Olímpic Lluís Companys, segons dades difoses per TV3. A banda de ser una 'festa de l'esport', l'encontre ha servit perquè, una vegada més, es faci un clam popular perquè Catalunya estigui present en competicions internacionals, com el pròxim Mundial de Futbol de Brasil 2014. El matx d'aquest divendres és el tercer amb Johan Cruyff al capdavant de l'equip tècnic, i ha reunit representants del món de l'esport i de la política, com el president del Govern, Artur Mas, la vicepresident, Joana Ortega o el president de la Federació Catalana de Futbol, Andreu Subies. La Plataforma Proseleccions ha impulsat una acció reivindicativa per tal que l'equip de Catalunya pugui competir de manera oficial en tornejos internacionals. Per aquest motiu, ha repartit abans del partit octavetes i banderoles amb el text 'Catalunya al Mundial Brasil'. Unes banderoles que havien d'exhibir-se des de la graderia concretament al minut 20 amb 14 segons, coincidint així amb l'any en que se celebrarà el pròxim mundial. Actualment, la selecció competeix oficialment en 21 esports. Ferran Duran, un jove que s'ha traslladat des de Piera (Anoia) fins a Montjuïc, ha recordat que altres nacions tenen selecció pròpia i competeixen a nivell internacional. Per la seva banda, el president de la Generalitat, Artur Mas, ha apuntat en declaracions a la mitja part del partit a Televisió de Catalunya (TVC) que el somni per aconseguir aquesta oficialització de l'equip de futbol és encara "llunyà" que compta, a més, amb els "entrebancs" i la oposició que presenten alguns sectors polítics i relacionats amb federacions espanyoles. Tanmateix, Mas ha apuntat que que el poble català és "tossut" i que algun dia s'aconseguirà aquest repte. A la llotja d'autoritats també hi eren presents l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias; el conseller de Cultura, Ferran Mascarell; el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve; el secretari del Govern, Germà Gordó, i el secretari general de l'Esport, Ivan Tibau, entre d'altres. Un resultat gairebé inèdit El contrincant de Catalunya ha estat l'actual campiona d'Àfrica, Tunísia, que a més havia guanyat la selecció d'Euskadi aquest mateix dimecres a l'estadi bilbaí de San Mamés. L'empenta dels tunisians i també la mala sort a l'hora de trobar el gol ha fet que el partit s'acabés en empat sense gols: 0-0. Per trobar una resultat igual en la història de la selecció catalana cal remuntar-se al 10 d'octubre l'any 1915, en l'enfrontament contra la 'Selecció Centre' en el primer camp en propietat del FC Barcelona. Un estadi que tenia el malnom de 'L'escopidora' i que es trobava al llavors anomenat carrer Indústria -actualment carrer París-, entre Urgell i Londres. El Catalunya-Tunísia era el tercer partit de Johan Cruyff com a seleccionador de l'equip català. Per al matx, Cruyff havia convocat un total de 22 jugadors: 11 del Barça -finalment Carles Puyol ha causat baixa per molèsties a l'abductor de la cuixa esquerra-, 7 de l'Espanyol i 1 del Nàstic, Girona, Sabadell i Roma, respectivament. En la primera part, l'onze titular estava format per Valdés a la porteria; Juste, Piqué, Fontàs, Didac Vilà a la defensa; al mig del camp Xavi, Busquets i Cesc; i Coro, Bojan i Sergio García com a davanters. Cruyff ha procurat que tot els seleccionats juguessin uns minuts. Per aquest motiu s'han produït vuit canvis en l'alineació, saltant al camp Raül, Montoya, Muniesa, Roberto, Cuenca, Vázquez, Verdú i Amat. Abans del partit, s'ha fet una homenatge a Roger Garcia. L'actual segon entrenador del CE Sabadell i exjugador d'equips com el Barça i l'Espanyol ha vestit fins a dotze vegades la samarreta de la selecció catalana. L'organització ha decidit, a més, donar el trofeu de millor jugador del partit a Bojan Krkic, qui ara juga a la Roma i que ha estat un dels més ovacionats de la nit.
[]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "El partit amistós que ha enfrontat aquest vespre la selecció catalana de futbol amb la de Tunísia, amb 36.545 espectadors a l'Estadi Olímpic Lluís Companys, ha acabat amb el resultat de 0-0. Ha sigut el tercer partit dirigit per Johan Cruyff i ha reunit representants del món de l'esport i de la política, que han reivindicat una selecció nacional catalana. ", "a2": "La selecció catalana oficial de futbol, liderada per Johan Cruyff, ha empatat 0-0 en un partit amistós contra la selecció de Tunísia, a l'Estadi Olímpic Lluís Companys de Barcelona. L’esdeveniment ha comptat amb la presència de personalitats polítiques i de l’esport, així com amb 36.545 assistents i ha servit per reivindicar el seu dret a competir en tornejos internacionals.", "a3": "S'ha disputat un partit amistós de futbol entre les seleccions de Tunísia i Catalunya. Aquest partit ha servit per reivindicar que Catalunya sigui un equip oficial en competicions internacionals, com el proper mundial de futbol. Així mateix, el president de la Generalitat hi ha estat present, però veu llunyà que Catalunya participi oficialment per culpa de l'oposició d'alguns sectors polítics." }, "extractive": { "a1": "Aquest ha estat el resultat del partit amistós que ha enfrontat aquest vespre la selecció catalana de futbol amb la de Tunísia i que ha aplegat 36.545 espectadors a l'Estadi Olímpic Lluís Companys, segons dades difoses per TV3.\nEl matx d'aquest divendres és el tercer amb Johan Cruyff al capdavant de l'equip tècnic, i ha reunit representants del món de l'esport i de la política, com el president del Govern, Artur Mas, la vicepresident, Joana Ortega o el president de la Federació Catalana de Futbol, Andreu Subies.\nPer la seva banda, el president de la Generalitat, Artur Mas, ha apuntat en declaracions a la mitja part del partit a Televisió de Catalunya (TVC) que el somni per aconseguir aquesta oficialització de l'equip de futbol és encara \"llunyà\" que compta, a més, amb els \"entrebancs\" i la oposició que presenten alguns sectors polítics i relacionats amb federacions espanyoles.\nEl contrincant de Catalunya ha estat l'actual campiona d'Àfrica, Tunísia, que a més havia guanyat la selecció d'Euskadi aquest mateix dimecres a l'estadi bilbaí de San Mamés.", "a2": "Aquest ha estat el resultat del partit amistós que ha enfrontat aquest vespre la selecció catalana de futbol amb la de Tunísia i que ha aplegat 36.545 espectadors a l'Estadi Olímpic Lluís Companys, segons dades difoses per TV3.\nEl matx d'aquest divendres és el tercer amb Johan Cruyff al capdavant de l'equip tècnic, i ha reunit representants del món de l'esport i de la política, com el president del Govern, Artur Mas, la vicepresident, Joana Ortega o el president de la Federació Catalana de Futbol, Andreu Subies.\nLa Plataforma Proseleccions ha impulsat una acció reivindicativa per tal que l'equip de Catalunya pugui competir de manera oficial en tornejos internacionals.\nPer la seva banda, el president de la Generalitat, Artur Mas, ha apuntat en declaracions a la mitja part del partit a Televisió de Catalunya (TVC) que el somni per aconseguir aquesta oficialització de l'equip de futbol és encara \"llunyà\" que compta, a més, amb els \"entrebancs\" i la oposició que presenten alguns sectors polítics i relacionats amb federacions espanyoles.", "a3": "Aquest ha estat el resultat del partit amistós que ha enfrontat aquest vespre la selecció catalana de futbol amb la de Tunísia i que ha aplegat 36.545 espectadors a l'Estadi Olímpic Lluís Companys, segons dades difoses per TV3.\nA banda de ser una 'festa de l'esport', l'encontre ha servit perquè, una vegada més, es faci un clam popular perquè Catalunya estigui present en competicions internacionals, com el pròxim Mundial de Futbol de Brasil 2014.\nLa Plataforma Proseleccions ha impulsat una acció reivindicativa per tal que l'equip de Catalunya pugui competir de manera oficial en tornejos internacionals.\nPer la seva banda, el president de la Generalitat, Artur Mas, ha apuntat en declaracions a la mitja part del partit a Televisió de Catalunya (TVC) que el somni per aconseguir aquesta oficialització de l'equip de futbol és encara \"llunyà\" que compta, a més, amb els \"entrebancs\" i la oposició que presenten alguns sectors polítics i relacionats amb federacions espanyoles." }, "extreme": { "a1": "La selecció catalana de futbol ha empatat a zero contra Tunísia, amb 36.545 espectadors a l'Estadi Olímpic Lluís Companys.", "a2": "La selecció catalana de futbol ha jugat contra la de Tunísia i han reivindicat el seu dret a competir internacionalment.", "a3": "Catalunya participa en un partit amistós contra Tunísia i reivindica poder participar com a equip oficial en competicions internacionals." } }
2,939
Blanes obrirà abans de Nadal un tram del camí de ronda després de deu anys tancat
Des de l'ajuntament esperen que a finals de la legislatura s'hagi completat tot el recorregut des de Lloret fins el delta del Tordera
L'Ajuntament de Blanes (Selva) obrirà abans de Nadal un nou tram del camí de ronda que uneix Lloret de Mar (Selva) amb el delta del riu Tordera (Maresme). Es tracta de la zona que voreja la Cala Bona, i que portava més de deu anys tancada. De fet, el temps ha fet que la vegetació creixés i s'hagués de tancar l'accés als vianants. Ara, amb aquesta recuperació, es fa un pas més cap a l'objectiu de resseguir tota la costa de la localitat amb un camí de ronda. Un objectiu que des del consistori es fixen per a finals de la legislatura. L'alcaldessa accidental de Blanes, Pepa Celaya, diu que més que una promesa "era una necessitat" recuperar aquest espai. "Tenim un paisatge privilegiat que molts blanencs van gaudir fa anys passejant pel camí i ara el tornem a posar a disposició", ha reblat. Prop de 250.000 euros hauran calgut per tornar a habilitar el camí de ronda que Blanes va perdre fa deu anys i que es reobrirà al públic durant el mes de desembre. Uns diners que han sortit de diverses administracions. En concret, per tornar a gaudir del camí de ronda que voreja el litoral blanenc, s'ha necessitat la complicitat de l'ajuntament de la ciutat, la Diputació de Girona, la Generalitat i el Ministeri de Medi Ambient. L'alcaldessa accidental de Blanes, Pepa Celaya, es mostra "molt satisfeta" per haver aconseguit recuperar una infraestructura que ha qualificat com a "necessària per als ciutadans". Del total del pressupost, prop de 134.000 euros s'han destinat a les obres d'arranjament realitzades durant aquest any en el segment del camí de ronda que passa per l'interior de la cala. S'ha pavimentat el terra –que fins ara era de ciment-, s'han adequat els accessos a la platja, a més d'introduir diverses millores de mobiliari i estructurals. També s'ha reparat l'escala que connecta fins l'Ermita de Sant Francesc, modificant-ne alhora el seu tram final. Els 116.000 euros restants els han invertit l'ajuntament i el Ministeri per arreglar el tram del camí de ronda que s'obrirà d'aquí a unes setmanes. Les actuacions que s'hi ha fet han estat en matèria de seguretat, com una nova barana, a més d'elements necessaris per donar estabilitat a un tram on abans hi havia hagut esllavissades, parts ensorrades i arbres caiguts. Amb una subvenció al 50% del Pla de Foment Territorial del Turisme de la Generalitat, l'ajuntament va invertir 14.000 euros en desbrossar i sanejar de pedres i vegetació tot el tram perquè després hi poguessin actuar els operaris del ministeri. Actualment s'està enllestint l'arranjament de la part final de les escales que connecten el camí de ronda a tocar de mar fins el Carrer Fragata, i segueixen pujant fins arribar al mirador de la cala. El tram que s'obrirà al llarg d'aquest desembre voreja la Cala de Sant Francesc – més coneguda com a Cala Bona –, i arriba just a tocar d'una zona privada. Ara l'ajuntament espera que el propietari s'avingui a permetre el pas pel camí de ronda que ja està construït, però passa per dins de la seva finca. També s'ha previst fer una escala nova que connecti els dos trams. Un nou tram Coincidint amb la recuperació de la ruta que va des de Cala Bona fins el Mirador de la Cala en direcció a Lloret, l'Ajuntament de Blanes també recuperarà un altre tram de camí de ronda inèdit, que connectarà la cala fins el Carrer de l'Ermita, al costat de l'entrada posterior del Jardí Botànic Marimutra. La setmana que ve acaba el termini per presentar propostes per a l'adjudicació del projecte, que compta amb un pressupost d'execució de més de 205.000 euros. A finals de legislatura Des de l'ajuntament calculen que "si tot va bé" a finals de la legislatura – mitjans de l'any 2019 – s'hagi completat tota l'obra. "Aquests són els terminis amb els què treballem" concreta Celaya. Amb tot, l'alcaldessa ha tornat a demanar "implicació" per part de tots els actors polítics per fer realitat una obra "molt important pels blanencs". Malgrat tot, el consistori ara mateix viu un trasbals que podria afectar a algunes obres que estan en marxa com el camí de ronda. De fet, Celaya és alcaldessa de manera accidental després de la renúncia del fins ara batlle, Miquel Lupiáñez, arran de les discrepàncies amb l'actuació del PSC. Per tot plegat, el proper dijous 30 de novembre el consistori celebrarà un ple on s'hauria de decidir qui és el substitut de Lupiáñez, que va arribar a l'alcaldia amb el suport del PDeCAT i ERC.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "L'Ajuntament de Blanes (Selva) obrirà abans de Nadal un nou tram, vorejant la cala Bona, del camí de ronda que uneix Lloret de Mar (Selva) amb el delta del riu Tordera (Maresme). També està previst recuperar un altre tram de camí de ronda inèdit, que connectarà la cala Bona fins al carrer de l'Ermita. ", "a2": "L’Ajuntament de Blanes ha arreglat el tram de camí de ronda que voreja la cala Bona. Les obres s'han centrat a renovar el terra, els accessos a la platja, les escales i les mesures de seguretat, entre d'altres, i s'han realitzat amb el suport de l'Ajuntament, la Diputació de Girona, la Generalitat i el Ministeri de Medi Ambient.", "a3": "L'Ajuntament de Blanes ha confirmat que obrirà un nou tram del camí de ronda que uneix Lloret de Mar amb el delta del riu Tordera, el qual es va abandonar i no estava en condicions per utilitzar-se. Més de la meitat del pressupost ha anat a les obres d'arranjament i la resta a arreglar el camí." }, "extractive": { "a1": "En concret, per tornar a gaudir del camí de ronda que voreja el litoral blanenc, s'ha necessitat la complicitat de l'ajuntament de la ciutat, la Diputació de Girona, la Generalitat i el Ministeri de Medi Ambient.\nDel total del pressupost, prop de 134.000 euros s'han destinat a les obres d'arranjament realitzades durant aquest any en el segment del camí de ronda que passa per l'interior de la cala.\nActualment s'està enllestint l'arranjament de la part final de les escales que connecten el camí de ronda a tocar de mar fins el Carrer Fragata, i segueixen pujant fins arribar al mirador de la cala.\nCoincidint amb la recuperació de la ruta que va des de Cala Bona fins el Mirador de la Cala en direcció a Lloret, l'Ajuntament de Blanes també recuperarà un altre tram de camí de ronda inèdit, que connectarà la cala fins el Carrer de l'Ermita, al costat de l'entrada posterior del Jardí Botànic Marimutra.", "a2": "L'Ajuntament de Blanes (Selva) obrirà abans de Nadal un nou tram del camí de ronda que uneix Lloret de Mar (Selva) amb el delta del riu Tordera (Maresme).\nAra, amb aquesta recuperació, es fa un pas més cap a l'objectiu de resseguir tota la costa de la localitat amb un camí de ronda.\nEn concret, per tornar a gaudir del camí de ronda que voreja el litoral blanenc, s'ha necessitat la complicitat de l'ajuntament de la ciutat, la Diputació de Girona, la Generalitat i el Ministeri de Medi Ambient.\nCoincidint amb la recuperació de la ruta que va des de Cala Bona fins el Mirador de la Cala en direcció a Lloret, l'Ajuntament de Blanes també recuperarà un altre tram de camí de ronda inèdit, que connectarà la cala fins el Carrer de l'Ermita, al costat de l'entrada posterior del Jardí Botànic Marimutra.", "a3": "L'Ajuntament de Blanes (Selva) obrirà abans de Nadal un nou tram del camí de ronda que uneix Lloret de Mar (Selva) amb el delta del riu Tordera (Maresme).\nEn concret, per tornar a gaudir del camí de ronda que voreja el litoral blanenc, s'ha necessitat la complicitat de l'ajuntament de la ciutat, la Diputació de Girona, la Generalitat i el Ministeri de Medi Ambient.\nDel total del pressupost, prop de 134.000 euros s'han destinat a les obres d'arranjament realitzades durant aquest any en el segment del camí de ronda que passa per l'interior de la cala.\nCoincidint amb la recuperació de la ruta que va des de Cala Bona fins el Mirador de la Cala en direcció a Lloret, l'Ajuntament de Blanes també recuperarà un altre tram de camí de ronda inèdit, que connectarà la cala fins el Carrer de l'Ermita, al costat de l'entrada posterior del Jardí Botànic Marimutra." }, "extreme": { "a1": "L'Ajuntament de Blanes obrirà un nou tram del camí de ronda entre Lloret de Mar i el delta del Tordera.", "a2": "L’Ajuntament de Blanes planeja obrir aviat un nou tram del camí de ronda que resseguirà la costa de la localitat.", "a3": "Blanes planeja reobrir el tram que uneix Lloret de Mar amb el delta del riu Tordera." } }
2,086
Trànsit posa en marxa una campanya de controls preventius per reduir la sinistralitat entre els motoristes
Els conductors de motocicletes i ciclomotors estan implicats en el 40% dels accidents amb morts i ferits greus
Els Mossos d'Esquadra i les Policies Locals, coordinats pel Servei Català de Trànsit (SCT), han posat en marxa aquest dilluns una campanya de controls preventius per reduir la sinistralitat entre els motoristes. L'operatiu, que s'allargarà fins diumenge, té per objectiu detectar les infraccions més habituals entre els conductors de motocicletes i ciclomotors, d'una banda, i també les de la resta de conductors quan posen en perill la seguretat dels motoristes. A les zones urbanes la campanya incidirà especialment en l'ús del cas i a la resta de vies es vigilaran conductes de risc com no mantenir la distància de seguretat, circular pel voral o avançar entre vehicles, entre d'altres. En un dels controls, el situat a l'A2 al seu pas per Cornellà de Llobregat, el cap de l'àrea Regional de Trànsit de Metropolitana Sud dels Mossos d'Esquadra, Marc Patxot, ha recordat que en el que portem d'any set motoristes han perdut la vida a les carreteres catalanes i que en el 40% dels accidents amb víctimes mortals o ferits greus hi ha implicat un conductor de motocicleta o ciclomotor. A banda de sancionar els infractors, durant la campanya es donaran consells als motoristes per millorar la seva seguretat. En el control realitzat aquest dilluns al matí a la rotonda elevada de la sortida 606 de l'A2 a Cornellà de Llobregat, el degoteig de motoristes aturats ha estat constant. Segons ha explicat el sotsinspector Marc Patxot, cap de l'àrea Regional de Trànsit de Metropolitana Sud dels Mossos d'Esquadra, la majoria d'infraccions detectades han estat per circular pel voral, no respectar la distància de seguretat i avançar entre vehicles. Unes infraccions, ha afegit, "molt habituals" en les vies d'entrada a Barcelona quan el trànsit es dens i que estan penades amb una multa de 200 euros. A banda de sancionar els conductors infractors, durant el dispositiu els agents han fet entrega d'uns fulletons amb consells viaris que el SCT ha editat en cinc idiomes coincidint amb la campanya informant els conductors de la necessitat d'evitar conductes de risc com ara fer avançaments temeraris i recordant-los que senyalitzar correctament les maniobres i no excedir la velocitat permesa, són aspectes primordials per evitar accidents. Durant els controls també es farà incidència en l'equipament dels motoristes. Així, a banda de l'ús del casc, un dels objectius principals dels dispositius que es muntaran a vies urbanes, s'ha recomanat portar elements reflectors i l'ús de jaqueta, pantalons i guants de seguretat als conductors. Més enllà de la d'aquesta setmana, el SCT impulsarà durant el 2016 fins a 14 campanyes preventives per reduir la sinistralitat entre els motoristes. En aquests controls intensius i massius es farà especial atenció als següents factors de risc que concorren en l'accidentalitat: velocitat excessiva o inadequada, les distraccions (en especial, ús de mòbils), alcohol, drogues i psicofàrmacs i elements de seguretat passiva (casc, cinturó, sistemes de retenció infantil). Reduir la sinistralitat Aquesta campanya se suma a les actuacions endegades pel SCT per aconseguir reduir la sinistralitat dels vehicles de dues rodes que en els darrers anys no ha registrat el descens de l'accidentalitat en general. De fet, les motocicletes i els ciclomotors, que suposen un 10% de la mobilitat total, estan presents en el 40% dels sinistres amb morts i ferits greus. L'any passat van morir a les carreteres catalanes 49 motoristes i 333 van resultar ferits greus i en el que portem d'any set motoristes han perdut la vida i 112 més han resultat ferits greus en sinistre viari de motocicleta o ciclomotor. En zona urbana al 2015 hi van haver 492 motoristes morts i ferits greus. Més sancions El repunt de la sinistralitat entre els conductors de dues rodes en els últims anys ha fet que el SCT hagi endurit l'activitat sancionadora. Així, l'any 2015 es van multar 34.785 conductors de motocicleta, un nombre gairebé idèntic que l'any anterior, i 10.708 conductors de ciclomotor, gairebé 1.500 més que el 2014. En el cas de les motocicletes, el major nombre de sancions, 8.557, van ser per defectes en les condicions tècniques, com no haver passat la ITV. A poca distància, 7.460 conductors van ser multats per excés de velocitat, més de 4.000 per problemes amb la documentació i 2.192 per circular sense l'assegurança obligatòria. També es van sancionar 256 motoristes per conduir sota els efectes de l'alcohol i poc més de 200 per fer-ho sense casc. Pel que fa als ciclomotors, 4.786 conductors van ser sancionats per defectes tècnics dels vehicles, 2.592 per conduir sense llicència i 2.355 per no disposar de l'assegurança obligatòria. Per conduir sense casc van ser sancionats 204 conductors. L'any passat també es van sancionar 234 ciclistes, principalment per conduir sense casc i amb el vehicle en males condicions.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "El Servei Català de Trànsit (SCT) posa en marxa una nova campanya de controls preventius per reduir la sinistralitat entre els motoristes, amb l'objectiu de detectar les infraccions més habituals on intervenen motocicletes i ciclomotors. En el 40 % dels accidents amb morts o ferits greus hi ha implicat un conductor de motocicleta o ciclomotor.", "a2": "El Servei Català de Trànsit ha llançat una campanya per controlar les infraccions dels motoristes i els comportaments que posen en perill la seva seguretat, i així disminuir la quantitat d’accidents de motos i ciclomotors. A més de sancionar les infraccions, els agents distribueixen fulletons informatius per educar i conscienciar els conductors i prevenir les conductes de risc.", "a3": "El Servei Català de Trànsit i els cossos de seguretat han llançat una campanya per prevenir els accidents entre els motoristes. Aquesta campanya no només se centra a reduir la sinistralitat mitjançant controls i sancions, sinó que també busca informar els conductors dels riscs i donar-los consells per evitar-los. També s'han posat en marxa controls massius." }, "extractive": { "a1": "Els Mossos d'Esquadra i les Policies Locals, coordinats pel Servei Català de Trànsit (SCT), han posat en marxa aquest dilluns una campanya de controls preventius per reduir la sinistralitat entre els motoristes. \nL'operatiu, que s'allargarà fins diumenge, té per objectiu detectar les infraccions més habituals entre els conductors de motocicletes i ciclomotors, d'una banda, i també les de la resta de conductors quan posen en perill la seguretat dels motoristes.\nEn un dels controls, el situat a l'A2 al seu pas per Cornellà de Llobregat, el cap de l'àrea Regional de Trànsit de Metropolitana Sud dels Mossos d'Esquadra, Marc Patxot, ha recordat que en el que portem d'any set motoristes han perdut la vida a les carreteres catalanes i que en el 40% dels accidents amb víctimes mortals o ferits greus hi ha implicat un conductor de motocicleta o ciclomotor.\nA banda de sancionar els conductors infractors, durant el dispositiu els agents han fet entrega d'uns fulletons amb consells viaris que el SCT ha editat en cinc idiomes coincidint amb la campanya informant els conductors de la necessitat d'evitar conductes de risc com ara fer avançaments temeraris i recordant-los que senyalitzar correctament les maniobres i no excedir la velocitat permesa, són aspectes primordials per evitar accidents.", "a2": "Els Mossos d'Esquadra i les Policies Locals, coordinats pel Servei Català de Trànsit (SCT), han posat en marxa aquest dilluns una campanya de controls preventius per reduir la sinistralitat entre els motoristes. \nSegons ha explicat el sotsinspector Marc Patxot, cap de l'àrea Regional de Trànsit de Metropolitana Sud dels Mossos d'Esquadra, la majoria d'infraccions detectades han estat per circular pel voral, no respectar la distància de seguretat i avançar entre vehicles.Segons ha explicat el sotsinspector Marc Patxot, cap de l'àrea Regional de Trànsit de Metropolitana Sud dels Mossos d'Esquadra, la majoria d'infraccions detectades han estat per circular pel voral, no respectar la distància de seguretat i avançar entre vehicles.\nA banda de sancionar els conductors infractors, durant el dispositiu els agents han fet entrega d'uns fulletons amb consells viaris que el SCT ha editat en cinc idiomes coincidint amb la campanya informant els conductors de la necessitat d'evitar conductes de risc com ara fer avançaments temeraris i recordant-los que senyalitzar correctament les maniobres i no excedir la velocitat permesa, són aspectes primordials per evitar accidents.\nMés enllà de la d'aquesta setmana, el SCT impulsarà durant el 2016 fins a 14 campanyes preventives per reduir la sinistralitat entre els motoristes. ", "a3": "Els Mossos d'Esquadra i les Policies Locals, coordinats pel Servei Català de Trànsit (SCT), han posat en marxa aquest dilluns una campanya de controls preventius per reduir la sinistralitat entre els motoristes.\nEn un dels controls, el situat a l'A2 al seu pas per Cornellà de Llobregat, el cap de l'àrea Regional de Trànsit de Metropolitana Sud dels Mossos d'Esquadra, Marc Patxot, ha recordat que en el que portem d'any set motoristes han perdut la vida a les carreteres catalanes i que en el 40% dels accidents amb víctimes mortals o ferits greus hi ha implicat un conductor de motocicleta o ciclomotor.\nA banda de sancionar els conductors infractors, durant el dispositiu els agents han fet entrega d'uns fulletons amb consells viaris que el SCT ha editat en cinc idiomes coincidint amb la campanya informant els conductors de la necessitat d'evitar conductes de risc com ara fer avançaments temeraris i recordant-los que senyalitzar correctament les maniobres i no excedir la velocitat permesa, són aspectes primordials per evitar accidents.\nEn aquests controls intensius i massius es farà especial atenció als següents factors de risc que concorren en l'accidentalitat: velocitat excessiva o inadequada, les distraccions (en especial, ús de mòbils), alcohol, drogues i psicofàrmacs i elements de seguretat passiva (casc, cinturó, sistemes de retenció infantil)." }, "extreme": { "a1": "El Servei Català de Trànsit (SCT) posa en marxa una campanya per reduir els accidents entre els motoristes.", "a2": "El Servei Català de Trànsit ha posat en marxa un operatiu per reduir els accidents dels motoristes.", "a3": "Es llança una campanya per conscienciar i reduir la sinistralitat dels conductors de motocicletes a Catalunya." } }
1,816
I si hi hagués una absolució?
A la Caverna s’omplen la boca amb la independència i professionalitat de la Justícia espanyola, però que diran si hi ha una absolució?
Amb el judici vist per sentència aquesta columna arriba al seu final. Durant aquests mesos he intentat explicar com es veia des de Madrid el judici, quina era la "cosmovisió" dels fets dominant a l'opinió publicada espanyola que, al cap i a la fi, és a la qual pertanyen els jutges. El discurs que m'hi he trobat té un punt de graciós. Per una banda s'ha lloat la fortalesa de la Justícia espanyola, no només de la conducció del judici pel Tribunal, sinó també la preparació de la Fiscalia i la fortalesa i fermesa dels funcionaris policials, d'hisenda, etc. Tots, excepte l'advocacia de l'Estat. Per què depèn del Govern? No exactament, ja que la majoria dels altres estaments citats també ho fan, sinó perquè s'ha sortit del guió imposat per ells mateixos i ha "rebaixat" la petició de rebel·lió (25 anys de presó) a sedició (12 anys). Per l'altra, aquests mateixos mitjans han venut com a "fets provats" –un punt al qual els magistrats encara no hi han arribat- el relat de l'acusació que no és altre que el seu mateix. Hi va haver un pla orquestrat entre les institucions catalanes i les organitzacions civils per trencar l'ordre constitucional mitjançant un cop d'Estat violent utilitzant tant les mobilitzacions ciutadanes com els recursos públics de la policia, televisió o pressupostos. Això és el que va passar. No tinc cap bola de vidre i les meves opinions sobre que pot decidir finalment el tribunal presidit per Marchena no tenen cap rellevància, però és obvi que no tot ha anat tan rodat com volen vendre i que van apareixent a la premsa de Madrid petites esquerdes que posen de manifest la fragilitat d’aquesta realitat paral·lela. Ahir El País publicava un article que admetia "dubtes" dels juristes sobre la decisió del Suprem d’impedir a Oriol Junqueras recollir la seva acta d'eurodiputat. La definició com a dubtes "dubtes" del titular és en realitat molt generosa. Cap dels juristes citats avala ni entén l’oposició de Marchena, que vulnera –segons la seva opinió- greument els drets polítics d’un ciutadà, ara per ara, totalment innocent. Al final del text i en un breu paràgraf, algunes veus "que prefereixen mantenir-se en l'anonimat" –mostra evident del grau de llibertat i tolerància que impera a la capital espanyola- apunten una possible explicació al veto: una absolució de Junqueras, com a mínim del delicte de rebel·lió, impediria aplicar l'article 384 de la Llei d'Enjudiciament Criminal que suspèn de forma automàtica els seus drets com a diputat i aquest passaria a gaudir de la immunitat atorgada per la càmera europea. Serà tan impecable la Justícia espanyola i tan professional el jutge Marchena si no aplica la sentència que ells ja han dictat? Alejo Vidal-Quadra a Voz Pópuli verbalitza una probable reacció. Primer ve l'avís: "els jutges [no s'haurien de deixar] influenciar per factors aliens a la reveladora realitat dels esdeveniments i els comportaments que han de contrastar amb el que preveu el Codi Penal, faltarien al seu deure i pervertirien la seva transcendental funció. En les deliberacions no han d'oblidar en cap que encarnen un poder de l'Estat independent dels altres dos formals, Executiu i Legislatiu, i de l'informal que és la premsa". La premsa, no la seva, és clar que és la bona, sinó "els mitjans de comunicació afins a l'independentisme [que han] insistit sense descans en els components polítics d'aquest desgraciat assumpte, intentant així treure la vena protectora dels ulls de la Justícia per evitar el que més temen, la imparcialitat de les seves actuacions", perquè l'amenaça real és que Marchena segueix amb més interès les, posem pel cas, anàlisis de Ferran Casas al Nació Digital que pel videoblog de Pedro J. Ramírez. I després l'amenaça: "[si] Manuel Marchena i els sis togats col·legues sucumbeixen als cants de sirena que els comminen a transformar la sentència en un instrument del joc polític, és a dir, a què no exerceixin de jutges, sinó de titelles mogudes per interessos aliens al seu deure sagrat". Clar i català: si la sentència no és la que ells volen, desenes de plumilles de Madrid els faltarà temps per esborrar piulades i articles de l'hemeroteca i Marchena passarà d'encarnar la dignitat de l'eterna Nació espanyola a ser la personificació de la rendició i la destrucció de l'Estat de dret davant dels espuris interessos de la política. No tinc cap dada per saber si hi haurà absolució ni vull donar des d'aquí cap falsa esperança, però, per si de cas, aniré comprant crispetes que no m'ho vull perdre.
[ "la caverna, a judici" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "La majoria de mitjans de Madrid han venut que hi va haver un pla orquestrat entre les institucions catalanes i les organitzacions civils per trencar l'ordre constitucional de forma violenta, utilitzant tant les mobilitzacions ciutadanes com els recursos públics de la policia, la televisió o els pressupostos. Però què passarà si el jutge Marchena declara una sentència d'absolució?", "a2": "Durant els mesos que ha durat el judici del procés, la premsa espanyola no ha parat de lloar les accions de la Justícia i de culpabilitzar els independentistes per voler trencar l'ordre constitucional. Encara no està clar què decidirà el jutge Marchena, però, si el seu veredicte no és el mateix que el de la premsa, serà durament criticat.", "a3": "Com que el judici queda vist per sentència, la columna no es publicarà més. Durant els últims mesos, aquesta ha recollit el seguiment del procés judicial dels polítics catalans per l'1-O i les diferents actuacions de la justícia espanyola, com per exemple la del jutge Marchena i la prohibició a Junqueras de recollir l'acta d'eurodiputat." }, "extractive": { "a1": "No tinc cap bola de vidre i les meves opinions sobre que pot decidir finalment el tribunal presidit per Marchena no tenen cap rellevància, però és obvi que no tot ha anat tan rodat com volen vendre i que van apareixent a la premsa de Madrid petites esquerdes que posen de manifest la fragilitat d’aquesta realitat paral·lela.\nAl final del text i en un breu paràgraf, algunes veus \"que prefereixen mantenir-se en l'anonimat\" –mostra evident del grau de llibertat i tolerància que impera a la capital espanyola- apunten una possible explicació al veto: una absolució de Junqueras, com a mínim del delicte de rebel·lió, impediria aplicar l'article 384 de la Llei d'Enjudiciament Criminal que suspèn de forma automàtica els seus drets com a diputat i aquest passaria a gaudir de la immunitat atorgada per la càmera europea.\nLa premsa, no la seva, és clar que és la bona, sinó \"els mitjans de comunicació afins a l'independentisme [que han] insistit sense descans en els components polítics d'aquest desgraciat assumpte, intentant així treure la vena protectora dels ulls de la Justícia per evitar el que més temen, la imparcialitat de les seves actuacions\", perquè l'amenaça real és que Marchena segueix amb més interès les, posem pel cas, anàlisis de Ferran Casas al Nació Digital que pel videoblog de Pedro J. Ramírez.\nClar i català: si la sentència no és la que ells volen, desenes de plumilles de Madrid els faltarà temps per esborrar piulades i articles de l'hemeroteca i Marchena passarà d'encarnar la dignitat de l'eterna Nació espanyola a ser la personificació de la rendició i la destrucció de l'Estat de dret davant dels espuris interessos de la política.", "a2": "Per una banda s'ha lloat la fortalesa de la Justícia espanyola, no només de la conducció del judici pel Tribunal, sinó també la preparació de la Fiscalia i la fortalesa i fermesa dels funcionaris policials, d'hisenda, etc.\nPer l'altra, aquests mateixos mitjans han venut com a \"fets provats\" –un punt al qual els magistrats encara no hi han arribat- el relat de l'acusació que no és altre que el seu mateix.\nNo tinc cap bola de vidre i les meves opinions sobre que pot decidir finalment el tribunal presidit per Marchena no tenen cap rellevància, però és obvi que no tot ha anat tan rodat com volen vendre i que van apareixent a la premsa de Madrid petites esquerdes que posen de manifest la fragilitat d’aquesta realitat paral·lela.\nClar i català: si la sentència no és la que ells volen, desenes de plumilles de Madrid els faltarà temps per esborrar piulades i articles de l'hemeroteca i Marchena passarà d'encarnar la dignitat de l'eterna Nació espanyola a ser la personificació de la rendició i la destrucció de l'Estat de dret davant dels espuris interessos de la política.", "a3": "Hi va haver un pla orquestrat entre les institucions catalanes i les organitzacions civils per trencar l'ordre constitucional mitjançant un cop d'Estat violent utilitzant tant les mobilitzacions ciutadanes com els recursos públics de la policia, televisió o pressupostos.\nNo tinc cap bola de vidre i les meves opinions sobre que pot decidir finalment el tribunal presidit per Marchena no tenen cap rellevància, però és obvi que no tot ha anat tan rodat com volen vendre i que van apareixent a la premsa de Madrid petites esquerdes que posen de manifest la fragilitat d’aquesta realitat paral·lela.\nAl final del text i en un breu paràgraf, algunes veus \"que prefereixen mantenir-se en l'anonimat\" –mostra evident del grau de llibertat i tolerància que impera a la capital espanyola- apunten una possible explicació al veto: una absolució de Junqueras, com a mínim del delicte de rebel·lió, impediria aplicar l'article 384 de la Llei d'Enjudiciament Criminal que suspèn de forma automàtica els seus drets com a diputat i aquest passaria a gaudir de la immunitat atorgada per la càmera europea.\nClar i català: si la sentència no és la que ells volen, desenes de plumilles de Madrid els faltarà temps per esborrar piulades i articles de l'hemeroteca i Marchena passarà d'encarnar la dignitat de l'eterna Nació espanyola a ser la personificació de la rendició i la destrucció de l'Estat de dret davant dels espuris interessos de la política." }, "extreme": { "a1": "El judici contra els líders independentistes està vist per sentència i alguns es pregunten què passarà si hi ha absolució.", "a2": "La premsa espanyola ja ha decidit el veredicte de culpabilitat, però no està clar si els jutges hi estaran d’acord.", "a3": "Acaba la columna que seguia el procés judicial dels presos per l'1-O perquè el judici queda vist per sentència." } }
2,096
La CUP, als Mossos: "Han de ser al costat de la gent i al costat de garantir els drets polítics bàsics del poble"
Salellas diu que "qui ha vingut a escorcollar diaris són els tricornis de la Guàrdia Civil"
"Pensem que els Mossos han de ser al costat de la ciutadania, al costat de la gent i sobretot al costat de garantir els drets polítics bàsics del poble". Són paraules del diputat de la CUP Benet Salellas després que aquest dimarts al vespre el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, traslladés a tots els serveis l'ordre de la Fiscalia per actuar davant dels preparatius del referèndum. Ho ha dit des de Barcelona en l'acte que han organitzat els cupaires descentralitzat també a València, Perpinyà i Palma abans de donar el tret de sortida a la campanya de l'1-O. Els cupaires recorden que "de moment" han vist que "qui ha vingut a escorcollar diaris i a començar a coartar drets civils i polítics bàsics són els tricornis de la Guàrdia Civil". Per això, asseguren que ara la seva "principal preocupació" és que "totes les institucions catalanes" es col·loquin "al costat de la garantia dels drets civils i polítics", "una garantia que les institucions de l'Estat no pensen assumir", ha afirmat Salellas des del Fossar de les Moreres. Salellas ha valorat així que el major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, hagi ordenat centralitzar a la Comissaria General d'Informació els atestats o informes de l'1-0 que s'enviïn a Fiscalia. "De moment el que podem dir és que hem vist que qui ha vingut a escorcollar diaris i a d'alguna manera a començar a coartar drets civils i polítics basics són els tricornis de la Guàrdia Civil", ha arrencat Salellas a preguntes de la premsa. En aquest context, ha defensat, però, que els Mossos "han de ser al costat de la ciutadania, al costat de la gent, i sobretot al costat de garantir els drets polítics bàsics d'aquest poble". El diputat cupaire ha parlat de situació "d'excepcionalitat democràtica" i ha advertit que "es posa en joc" drets com el dret a la informació i el dret a reunió quan "els directors de mitjans de comunicació reben requeriments de la justícia" o quan es prohibeixen actes polítics com el de Madrid. "La nostra principal preocupació és que totes les institucions catalanes estiguin al costat de la garantia als drets civils i polítics, una garantia que les institucions de l'Estat no pensen assumir", ha insistit el diputat de l'esquerra anticapitalista. De fet, ha acusat l'Estat d'haver "obert l'embat antidemocràtic per anorrear els drets civils i polítics del país". Volen obrir els col·legis de Barcelona Al seu torn, la regidora barcelonina Maria Rovira ha instat el govern municipal d'Ada Colau i Jaume Collboni a donar als cupaires les claus dels col·legis si no volen cedir locals municipals per l'1-O. I ha afegit: "Nosaltres mateixes anirem a obrir els col·legis; qualsevol pas que no és garantir el dret a vot de l'1-O és posicionar-se al costat dels que trepitgen els drets democràtics del país", ha advertit a comuns i socialistes la regidora anticapitalista. Salellas i Rovira han intervingut a l'acte que els cupaires han dut a terme aquest dimecres al Fossar de les Moreres de Barcelona, un dels quatre que simultàniament també s'han dut a terme a Palma, València i Perpinyà, com a preludi de la campanya que els cupaires arrencaran formalment divendres de cara l'1-O. Just abans de fer lectura del manifest conjunt, el diputat de la CUP Joan Garriga 'Nana' ha assegurat que s'entra ara en "un combat polític brutal, impressionant i meravellós". Ha defensat així que l'aprovació de la llei del Referèndum i de la de Transitorietat i fundacional de la república suposa un "acte de determinació sense retorn" que vol obrir també les portes a "una real oportunitat de transformació política a l'horitzó del marc dels Països Catalans". Així, al manifest que s'ha llegit a Palma, Barcelona, València i Perpinyà, els cupaires han qualificat "d'imprescindible exercir el dret a l'autodeterminació" l'1-O. "Animem el poble de Catalunya a votar amb un somriure revolucionari i sense por, amb la dignitat dels que defensem la democràcia i la justícia arreu", diu el text. El manifest també defensa que cada vot afirmatiu a les urnes de l'1-O és un "acte de llibertat i solidaritat amb la resta de pobles del món que lluiten per ser lliures".
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "El diputat de la CUP, Benet Salellas, ha dit que els Mossos, i totes les institucions catalanes, han de ser al costat de la ciutadania i han de garantir els drets civils i polítics del poble. També ha denunciat que des de Madrid es posen en joc alguns drets, com el dret a la informació i el dret de reunió.", "a2": "La CUP ha celebrat un acte descentralitzat a diferents ciutats abans de la campanya de l’1-O. Allà, Benet Salellas ha defensat que les institucions catalanes, com els Mossos d'Esquadra o els ajuntaments, han d’estar de part de la ciutadania i garantir els seus drets democràtics bàsics. A més, ha ressaltat la importància de votar al referèndum d’autodeterminació.", "a3": "La CUP ha organitzat un acte descentralitzat abans de la campanya pel referèndum de l'1-O. Ha assenyalat que l'únic cos que ha impedit que s'exerceixin els drets civils ha sigut la Guàrdia Civil, mentre que els Mossos s'organitzen de manera diferent. Així mateix, han demanat a Ada Colau que els doni les claus dels col·legis electorals perquè els obrin ells." }, "extractive": { "a1": "\"Pensem que els Mossos han de ser al costat de la ciutadania, al costat de la gent i sobretot al costat de garantir els drets polítics bàsics del poble\".\nPer això, asseguren que ara la seva \"principal preocupació\" és que \"totes les institucions catalanes\" es col·loquin \"al costat de la garantia dels drets civils i polítics\", \"una garantia que les institucions de l'Estat no pensen assumir\", ha afirmat Salellas des del Fossar de les Moreres.\nEn aquest context, ha defensat, però, que els Mossos \"han de ser al costat de la ciutadania, al costat de la gent, i sobretot al costat de garantir els drets polítics bàsics d'aquest poble\".\n\"La nostra principal preocupació és que totes les institucions catalanes estiguin al costat de la garantia als drets civils i polítics, una garantia que les institucions de l'Estat no pensen assumir\", ha insistit el diputat de l'esquerra anticapitalista.", "a2": "Per això, asseguren que ara la seva \"principal preocupació\" és que \"totes les institucions catalanes\" es col·loquin \"al costat de la garantia dels drets civils i polítics\", \"una garantia que les institucions de l'Estat no pensen assumir\", ha afirmat Salellas des del Fossar de les Moreres.\nEn aquest context, ha defensat, però, que els Mossos \"han de ser al costat de la ciutadania, al costat de la gent, i sobretot al costat de garantir els drets polítics bàsics d'aquest poble\".\nSalellas i Rovira han intervingut a l'acte que els cupaires han dut a terme aquest dimecres al Fossar de les Moreres de Barcelona, un dels quatre que simultàniament també s'han dut a terme a Palma, València i Perpinyà, com a preludi de la campanya que els cupaires arrencaran formalment divendres de cara l'1-O.\nAixí, al manifest que s'ha llegit a Palma, Barcelona, València i Perpinyà, els cupaires han qualificat \"d'imprescindible exercir el dret a l'autodeterminació\" l'1-O. ", "a3": "Són paraules del diputat de la CUP Benet Salellas després que aquest dimarts al vespre el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, traslladés a tots els serveis l'ordre de la Fiscalia per actuar davant dels preparatius del referèndum.\nPer això, asseguren que ara la seva \"principal preocupació\" és que \"totes les institucions catalanes\" es col·loquin \"al costat de la garantia dels drets civils i polítics\", \"una garantia que les institucions de l'Estat no pensen assumir\", ha afirmat Salellas des del Fossar de les Moreres.\nEn aquest context, ha defensat, però, que els Mossos \"han de ser al costat de la ciutadania, al costat de la gent, i sobretot al costat de garantir els drets polítics bàsics d'aquest poble\".\nHa defensat així que l'aprovació de la llei del Referèndum i de la de Transitorietat i fundacional de la república suposa un \"acte de determinació sense retorn\" que vol obrir també les portes a \"una real oportunitat de transformació política a l'horitzó del marc dels Països Catalans\"." }, "extreme": { "a1": "Segons la CUP, totes les institucions catalanes han d'estar al costat de la garantia dels drets civils i polítics.", "a2": "La CUP espera que les institucions catalanes, com els Mossos d’Esquadra, recolzin el referèndum i no limitin els drets democràtics.", "a3": "La CUP assenyala la Guàrdia Civil per coartar els drets civils davant el referèndum de l'1-O." } }
1,675
Els turistes comencen a omplir el decorat de Barcelona
El centre de la ciutat ja ho té tot a punt el primer dia que els visitants vacunats estan autoritzats a viatjar a Catalunya
Ulleres de sol, mapa i calçat còmode. Aquest és el conjunt que ha triat l'Anaïs per al seu primer dia de turisme a Barcelona. Ha vingut des de França, acompanyada per la Julie, i han arribat a la ciutat coincidint amb l'autorització perquè comencin a arribar visitants que hagin estat vacunats al seu país d'origen, com és el seu cas. "Hem vingut en avió i hi havia molts controls a l'aeroport. Ens sentim segures", asseguren mentre seuen en un banc davant la Casa Batlló. Barcelona s'ha marcat com a objectiu rebre dos milions de turistes aquest estiu, i tot i que la ciutat ja ho té tot a punt, els carrers encara no mostren una imatge prepandèmica. L'Anaïs i la Julie han triat Barcelona, entre altres motius, per la curta distància que separa la ciutat de França. "Ho tenim a prop i aquí hi ha moltes coses a fer", expliquen. Una idea compartida per molts francesos, que des de fa dies són els primers que han fet recuperar el pols turístic a la ciutat. "Si pares l'orella a la Rambla, el que més sentiràs parlar és francès", explica l'Andreu, cambrer de l'històric Cafè de l'Òpera. Des de fa dies es veu més gent al passeig, i això vol dir que el turisme ha tornat. Encara que sigui amb comptagotes Un d'ells és el Rajai, que aquest dilluns a la tarda s'ha acostat al Mercat de la Boqueria amb la seva parella. Van arribar fa una setmana i han combinat feina amb plaer. "Els nostres plans són passejar i fer shopping. "Aquí, fins que no arribin els creuers, res de res", vaticina. coronavirus A partir d'aquest dilluns, els turistes vacunats ja poden viatjar a Espanya S'acceptaran les vacunes aprovades per l'EMA i les reconegudes per l'OMS Enguany, l'Ajuntament i Turisme de Barcelona han impulsat una campanya de promoció turística després de sis anys sense fer-ne cap i l'objectiu és aconseguir que arribin a la capital gairebé els mateixos turistes del 2019. Una meta que s'espera assolir en part gràcies a l'arribada de creuers, que es podria reactivar al juny si Sanitat ho autoritza. A la Rambla es nota que els creueristes encara no han tornat i en dona fe la dependenta d'una de les botigues de records i alimentació que hi ha en aquest passeig. "No es podia venir fins avui?" No tothom, però, beu al Born. Les terrasses de la plaça Catalunya també s'han començat a omplir de turistes. L'Ajuntament les va ampliar -aquestes i les d'arreu de la ciutat- arran de la pandèmia i ara l'objectiu és que puguin mantenir indefinidament l'espai que han guanyat als vianants. En Tony seu a la taula del Zurich, acompanyat de la seva dona, la seva filla i la parella d'aquesta. "Així, els turistes no vacunats no podien accedir a Espanya fins avui?", pregunta sorprès. Ell ha vingut per veure el gran premi de motociclisme al Circuit de Catalunya, que s'ha celebrat el passat cap de setmana. "Hem agafat el bus turístic i hem fet compres", expliquen. Ha vingut de Suïssa i amb la seva família és el segon gran viatge que fan des de l'esclat de la pandèmia. "L'estiu passat vam anar a Venècia", recorden. A una taula situada molt a prop, el Nino també beu cervesa i comenta que és la seva primera vegada a la ciutat. "No estic vacunat i m'importa ben poc el coronavirus, la veritat. No tinc por", explica. S'allotjarà a un hostal del centre i diu que detallarà els seus plans sobre la marxa. Com ell, són molts els turistes que arribaran a Barcelona les pròximes setmanes. L'activitat turística representava el 14% del PIB a la ciutat abans de la Covid-19 i amb la tornada a la normalitat no s'ha dissenyat cap alternativa que pugui assumir aquest pes. El decorat al centre de la ciutat ja està a punt i, a falta de veïns, els turistes ja l'han començat a omplir.
[ "crònica" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "Avui és el primer dia que els visitants estrangers vacunats estan autoritzats a viatjar novament a Catalunya. L'Ajuntament i Turisme de Barcelona han impulsat una campanya de promoció turística després de sis anys sense fer-ne cap. Els turistes de mica en mica estan arribant a Barcelona i omplint les zones turístiques, com la Rambla i la plaça Catalunya.", "a2": "Ara que s’ha autoritzat l’entrada de turistes vacunats al territori espanyol, els primers viatgers, vinguts sobretot de França, comencen a arribar a Barcelona, que es prepara per aconseguir tants visitants com abans de la pandèmia. El turisme és una font d’ingressos important per a la ciutat i, per tant, el sector espera que tot torni aviat a la normalitat.", "a3": "S'obren les fronteres perquè els turistes vacunats amb vacunes autoritzades per l'OMS puguin viatjar a Espanya. L'Ajuntament de Barcelona vol impulsar una campanya, després de sis anys sense fer-ne una perquè vinguin més turistes i aconseguir les mateixes xifres del 2019. Per altra banda, les botigues noten que encara no han arribat creuers." }, "extractive": { "a1": "Una idea compartida per molts francesos, que des de fa dies són els primers que han fet recuperar el pols turístic a la ciutat.\nEnguany, l'Ajuntament i Turisme de Barcelona han impulsat una campanya de promoció turística després de sis anys sense fer-ne cap i l'objectiu és aconseguir que arribin a la capital gairebé els mateixos turistes del 2019.\nA la Rambla es nota que els creueristes encara no han tornat i en dona fe la dependenta d'una de les botigues de records i alimentació que hi ha en aquest passeig.\nL'activitat turística representava el 14% del PIB a la ciutat abans de la Covid-19 i amb la tornada a la normalitat no s'ha dissenyat cap alternativa que pugui assumir aquest pes.", "a2": "Barcelona s'ha marcat com a objectiu rebre dos milions de turistes aquest estiu, i tot i que la ciutat ja ho té tot a punt, els carrers encara no mostren una imatge prepandèmica.\nDes de fa dies es veu més gent al passeig, i això vol dir que el turisme ha tornat. \nEnguany, l'Ajuntament i Turisme de Barcelona han impulsat una campanya de promoció turística després de sis anys sense fer-ne cap i l'objectiu és aconseguir que arribin a la capital gairebé els mateixos turistes del 2019.\nL'activitat turística representava el 14% del PIB a la ciutat abans de la Covid-19 i amb la tornada a la normalitat no s'ha dissenyat cap alternativa que pugui assumir aquest pes.", "a3": "A partir d'aquest dilluns, els turistes vacunats ja poden viatjar a Espanya.\nEnguany, l'Ajuntament i Turisme de Barcelona han impulsat una campanya de promoció turística després de sis anys sense fer-ne cap i l'objectiu és aconseguir que arribin a la capital gairebé els mateixos turistes del 2019.\nA la Rambla es nota que els creueristes encara no han tornat i en dona fe la dependenta d'una de les botigues de records i alimentació que hi ha en aquest passeig.\nL'activitat turística representava el 14% del PIB a la ciutat abans de la Covid-19 i amb la tornada a la normalitat no s'ha dissenyat cap alternativa que pugui assumir aquest pes." }, "extreme": { "a1": "Els turistes estrangers tornen a Barcelona el primer dia en què els visitants estrangers vacunats estan autoritzats a viatjar a Catalunya.", "a2": "Ara que els vacunats ja poden viatjar a Espanya, els primers turistes comencen a arribar a Barcelona.", "a3": "Ja poden venir a Barcelona els turistes que estiguin vaccinats i l'Ajuntament espera tenir el mateix turisme del 2019." } }
2,903
Palamós acollirà el primer festival de Catalunya dedicat a la cobla, que posa al dia aquest gènere tradicional
Cris Juanico presentarà els seus èxits adaptats a aquest estil musical i Roger Mas amb la Cobla de Sant Jordi presentaran nous temes
La cobla és un dels estils musicals més representatius de la cultura popular catalana. Per reivindicar aquest patrimoni musical i posar-lo al dia, neix el festival 'Amb so de cobla', el primer de Catalunya dedicat a aquest gènere. Pel festival hi passaran artistes com Cris Juanico (ex Ja t'ho diré) que repassarà grans èxits adaptats al so de la cobla i també s'ha encarregat al projecte de Roger Mas i la Cobla de Sant Jordi que creïn nous temes per estrenar al festival. Palamós serà el municipi que farà d'amfitrió d'un festival que neix amb vocació d'estendre's al territori i també de mantenir-se en els anys que venen. El festival neix amb el suport de la Generalitat, la Diputació de Girona i l'Ajuntament de Palamós i té com a objectiu atreure nous públics i acostar-los a la nova sonoritat de la cobla del segle XXI. Del 29 de juliol al 6 d'agost, Palamós acollirà la primera edició del festival 'Amb so de Cobla', dedicat a aquest gènere tradicional. El festival neix per omplir un buit, atraure nous públics i mostrar com la cobla és un so distintiu de la cultura popular catalana però que s'ha actualitzat i posat al dia. Un dels codirectors, Adrià Bauzó, ha explicat que la cobla en els seus orígens era una formació petita i dinàmica, que incorporava instruments d'altres disciplines i fins i tot també dansa. Després, va evolucionar al format tradicional d'onze músics. Ara, amb el festival volen recuperar aquella essència i reflectir la vitalitat i creativitat musical que hi ha al voltant de la cobla. Per exemple, un dels grups que actuarà al festival –i que ha fet un petit tastet musical durant la presentació- ha estat 'Biflats', que uneix cobla amb sons de la música balcànica. Per què a Palamós? Palamós ha estat la localitat escollida per acollir el festival per la seva àmplia tradició sardanista. Per exemple, l'Agrupació Sardanista Costa Brava de Palamós es va fundar el 1943 i continua activa i organitzant actes. De fet, dos dels esdeveniments que organitzen s'han inclòs en el programa del festival: l'Aplec de la Sardana (49ena edició) i el 17è Memorial Ricard Viladesau. Enguany, hi actuaran la Principal de la Bisbal i Els Montgrins. La programació El festival arrenca amb una producció pròpia que portarà el menorquí Cris Juanico a fusionar rock i cobla amb un repàs als seus èxits més coneguts. La Cobla de Sant Jordi i Roger Mas han estat un precedent de fusió musical que ha recollit èxits a tot el país. També passaran pel festival amb la presentació de nous temes per encàrrec de 'Amb so de Cobla'. Altres actuacions aniran a càrrec dels gironins Gazpacho, que fusionaran rumba amb cobla de la mà de la Cobla Bisbal Jove o l'actuació dels Biflats, que fan fanfara catalana. La tenora de Jordi Molina també passarà per Palamós, on presentarà temes de 'Matèria de temps¡', que es va presentar a la Fira Mediterrània de Manresa, amb qui el festival vol establir llaços de cara a edicions futures. La programació del festival es completa amb un curs on hi haurà diverses classes magistrals simultànies amb especialistes i a la tarda els alumnes del curs mostraran el resultat de la feina apresa. Totes les activitats i concerts són gratuïts, a excepció del tradicional concert de l'Agrupació Sardanista que sempre havia estat de pagament. Iniciativa a diverses bandes 'Amb so de cobla' és una iniciativa conjunta del Departament de Cultura, la Diputació de Girona i l'Ajuntament de Palamós i compta amb el suport de la Confederació Sardanista de Catalunya i l'Agrupació Sardanista Costa Brava de Palamós. Neix amb un pressupost de 80.000 euros i amb la vocació d'estendre's en el territori i mantenir-se en el temps. Així ho ha confirmat el director general de Cultura Popular, Lluís Puig. "El festival ha vingut per quedar-se perquè estem convençuts que anirà molt bé", ha manifestat. Per la seva banda, el diputat de Cultura, Albert Piñeira, ha remarcat que ve a omplir un buit que hi havia a Catalunya. "És una aposta de sacsejada, de posada al dia de la cobla, de no veure aquest so com una cosa arcaica i carrinclona; es tracta de combinar tradició i no renyir-ho amb la modernitat", ha valorat. L'alcalde de Palamós, Lluís Puig, també s'ha mostrat "orgullós" que sigui el municipi la seu escollida per al festival i ha convidat el públic a conèixer "les possibilitats de la cobla".
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "Palamós serà el municipi amfitrió del festival \"Amb so de cobla\", que neix amb vocació d'estendre's al territori i de mantenir-se durant els pròxims anys. El festival compta amb el suport de la Generalitat, la Diputació de Girona i l'Ajuntament de Palamós. Pel festival passaran artistes com Cris Juanico, Roger Mas i la Cobla de Sant Jordi.", "a2": "Del 29 de juliol al 6 d'agost se celebrarà a Palamós el festival “Amb so de Cobla”, on es podrà escoltar aquest estil musical des d’una perspectiva contemporània, per exemple, fusionat amb música balcànica, rock o rumba. El festival serà gratuït, excepte el concert de l'Agrupació Sardanista Costa Brava, i inclourà altres activitats com cursos o aplecs de sardanes.", "a3": "Neix un nou festival musical que busca reivindicar la cobla i el patrimoni cultural que suposa a Catalunya. El municipi escollit ha estat Palamós, on es faran diverses activitats i concerts gratuïts, excepte d'un que sempre ha estat de pagament. A banda, el pressupost per al festival és de 80.000 euros i busca estendre's per tot el territori." }, "extractive": { "a1": "Pel festival hi passaran artistes com Cris Juanico (ex Ja t'ho diré) que repassarà grans èxits adaptats al so de la cobla i també s'ha encarregat al projecte de Roger Mas i la Cobla de Sant Jordi que creïn nous temes per estrenar al festival.\nEl festival neix per omplir un buit, atraure nous públics i mostrar com la cobla és un so distintiu de la cultura popular catalana però que s'ha actualitzat i posat al dia.\nTambé passaran pel festival amb la presentació de nous temes per encàrrec de 'Amb so de Cobla'.\n'Amb so de cobla' és una iniciativa conjunta del Departament de Cultura, la Diputació de Girona i l'Ajuntament de Palamós i compta amb el suport de la Confederació Sardanista de Catalunya i l'Agrupació Sardanista Costa Brava de Palamós.", "a2": "Del 29 de juliol al 6 d'agost, Palamós acollirà la primera edició del festival 'Amb so de Cobla', dedicat a aquest gènere tradicional.\nEl festival neix per omplir un buit, atraure nous públics i mostrar com la cobla és un so distintiu de la cultura popular catalana però que s'ha actualitzat i posat al dia.\nTotes les activitats i concerts són gratuïts, a excepció del tradicional concert de l'Agrupació Sardanista que sempre havia estat de pagament\n'Amb so de cobla' és una iniciativa conjunta del Departament de Cultura, la Diputació de Girona i l'Ajuntament de Palamós i compta amb el suport de la Confederació Sardanista de Catalunya i l'Agrupació Sardanista Costa Brava de Palamós.", "a3": "El festival neix per omplir un buit, atraure nous públics i mostrar com la cobla és un so distintiu de la cultura popular catalana però que s'ha actualitzat i posat al dia.\nAra, amb el festival volen recuperar aquella essència i reflectir la vitalitat i creativitat musical que hi ha al voltant de la cobla.\nLa programació del festival es completa amb un curs on hi haurà diverses classes magistrals simultànies amb especialistes i a la tarda els alumnes del curs mostraran el resultat de la feina apresa.\n'Amb so de cobla' és una iniciativa conjunta del Departament de Cultura, la Diputació de Girona i l'Ajuntament de Palamós i compta amb el suport de la Confederació Sardanista de Catalunya i l'Agrupació Sardanista Costa Brava de Palamós." }, "extreme": { "a1": "Neix a Palamós el festival \"Amb so de cobla\", el primer de Catalunya dedicat a aquest gènere.", "a2": "Palamós celebrarà la primera edició del festival “Amb so de Cobla”, dedicat a les noves interpretacions d’aquest estil musical.", "a3": "\"Amb so de cobla\" és un nou festival a Palamós per reivindicar el patrimoni cultural d'aquest gènere musical a Catalunya." } }
279
Com és que, de sobte, els coets nuclears nord-coreans funcionen bé?
Els experts identifiquen una fàbrica d'Ucraïna on sembla haver-hi l'origen, en el mercat negre, dels nous motors nord-coreans
El programa nuclear de Corea del Nord ha fet un tomb inexplicable. De sobte, els míssils nord-coreans volen bé i cauen on han de caure. I, de sobte també, l’explosió d’una possible bomba d’hidrogen té una capacitat de destrucció, pel cap baix, cinc vegades superior a la que tenia. Dins Corea del Nord, s’hi manté el secretisme habitual, però a fora hi ha una intriga enorme: què ha canviat? Com és que, tot d’una, un programa que resultava tan poc creïble –amb tants errors– comença a rutllar? Tots els governs i els experts independents del món s’han fet la mateixa pregunta i han començat a analitzar, adeleradament, les fotografies i els vídeos dels llançaments recents; en cerca d’alguna dada, alguna pista que els pogués aclarir el misteri. Michael Elleman, un expert en fabricació de míssils de l’International Institute for Strategic Studies de Londres, sembla haver trobat la clau que explica el canvi. I és ben sorprenent. El llançament de dos míssils intercontinentals des de Corea del Nord aquest estiu ha encès totes les alarmes. Corea del Nord fa deu anys que malda per crear míssils prou grans i estables que serveixin per a atacar països allunyats, especialment els Estats Units. Fins ara havia aconseguit algun èxit menor, però tothom creia que tenia poques possibilitats de fabricar un vehicle capaç de fer un vol intercontinental amb garanties. Millorava tècnicament, però a poc a poc, i els experts occidentals no consideraven que pogués fer un atac real més enllà de Corea del Sud o el Japó. Aquests experts són els que van restar esbalaïts de veure el vol dels ICBM llançats aquest estiu. Corea del Nord és una societat molt tancada i obtenir-hi informació sobre el seu programa nuclear esdevé molt difícil. De manera que els experts s’han acostumat a mirar amb el màxim detall les fotografies i els vídeos on ritualment Kim Jong-un apareix inspeccionant els míssils, amb alguns dels científics que teòricament els han creats. Ningú no pot assegurar que les fotografies corresponguin a les armes reals, però, detall a detall, s’han anat reconstruint les peces d’un trencaclosques complicat que ens duu molt lluny de Corea. Quan Elleman va analitzar les fotografies, es va sorprendre del disseny nou dels motors que impulsaven el coet. Els havia vists abans, i després de comparar la seva gran base de fotografies ho va poder confirmar: eren idèntics a un tipus de motor que havia propulsat una generació de míssils soviètics. Una generació de motors, poca broma, capaç d’enviar deu caps nuclears a distàncies intercontinentals. La pregunta immediata era si podia ser que aquell coet hagués estat desenvolupat a Corea del Nord. I la resposta va ser unànime: no. A Corea no hi ha cap fàbrica capaç de crear un enginy com aquell. Els coreans no n’havien aconseguit els plans i l’havien fabricat. La cosa era molt més complicada: algú els havia venut parts cabdals del sistema de míssils soviètics. El pas següent era escatir qui. El format dels coets propulsors, després d’analitzar totes les fotografies disponibles, va permetre de vincular la peça amb la fàbrica. A l’antiga URSS, només dues fàbriques podien crear un coet com aquest, el més gran de tots. L’una és a Rússia i l’altra, a Ucraïna. Tot indica que aquesta darrera és la fàbrica que, no se sap com, ha venut als nord-coreans la tecnologia que necessitaven, molt probablement de manera clandestina. La fàbrica en qüestió, Yuzmash, és a Dnipró, al centre d’Ucraïna, i ha passat una crisi molt dura des del 2014, després del refredament de les relacions entre Rússia i Ucraïna. Abans, subministrava míssils i material de recanvi a l’exèrcit rus. Però quan el president pro-rus d’Ucraïna Víktor Ianukòvitx va ser apartat del poder van deixar d’arribar-hi comandes i l’enorme factoria va entrar en crisi. D’això, sembla que n’han tret profit els nord-coreans, que, no se sap com, han pogut adquirir si més no dos coets i els han poguts traslladar d’Ucraïna a Corea del Nord sense que hagin alçat sospites. Yuzmash, com era previsible, ho ha negat tot. Les condicions imposades a una fàbrica com aquesta per evitar la disseminació de tecnologia militar són molt estrictes. El govern ucraïnès també ha negat cap participació en aquest intercanvi. Però els experts no tenen cap dubte que els coets en provenen i la majoria estan segurs que les autoritats ucraïneses actuals –grans aliades dels Estats Units– no n’estan al corrent. Ni les sancions de l’ONU, ni la intensa vigilància de tots els estats occidentals i Rússia ni els controls del govern ucraïnès no sembla que hagin servit, doncs, per a detectar i impedir aquesta compra al mercat negre que té mig món espantat i que pot canviar les relacions de força a l’Àsia i potser al món sencer.
[ "món", "àsia-pacífic" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "Corea del Nord ha llançat amb èxit dos míssils intercontinentals aquest estiu, la qual cosa suposa un tomb en el seu programa nuclear. Tot indica que Corea del Nord ha comprat aquests míssils a Ucraïna, probablement de manera clandestina. També han aconseguit bombes d'hidrogen cinc vegades més potents que les que tenien fins fa poc.", "a2": "Aquest estiu, Corea del Nord va aconseguir llançar dos míssils intercontinentals, davant la sorpresa de la comunitat internacional. Els experts han analitzat les dades existents i han descobert que podria ser gràcies al fet que els coreans utilitzessin peces de míssils soviètics provinents d’una fàbrica a Ucraïna i comprades al mercat negre.", "a3": "De sobte, els míssils de Corea del Nord han començat a funcionar millor que abans. El quid de la qüestió es troba en la seva fabricació, ja que, segons un expert que va analitzar fotografies dels explosius, és probable que una fàbrica d'Ucraïna hagi estat venent parts de míssils soviètics al país de manera clandestina. " }, "extractive": { "a1": "El llançament de dos míssils intercontinentals des de Corea del Nord aquest estiu ha encès totes les alarmes.\nTot indica que aquesta darrera és la fàbrica que, no se sap com, ha venut als nord-coreans la tecnologia que necessitaven, molt probablement de manera clandestina.\nD’això, sembla que n’han tret profit els nord-coreans, que, no se sap com, han pogut adquirir si més no dos coets i els han poguts traslladar d’Ucraïna a Corea del Nord sense que hagin alçat sospites.\nNi les sancions de l’ONU, ni la intensa vigilància de tots els estats occidentals i Rússia ni els controls del govern ucraïnès no sembla que hagin servit, doncs, per a detectar i impedir aquesta compra al mercat negre que té mig món espantat i que pot canviar les relacions de força a l’Àsia i potser al món sencer.", "a2": "La cosa era molt més complicada: algú els havia venut parts cabdals del sistema de míssils soviètics.\nLa fàbrica en qüestió, Yuzmash, és a Dnipró, al centre d’Ucraïna, i ha passat una crisi molt dura des del 2014, després del refredament de les relacions entre Rússia i Ucraïna.\nD’això, sembla que n’han tret profit els nord-coreans, que, no se sap com, han pogut adquirir si més no dos coets i els han poguts traslladar d’Ucraïna a Corea del Nord sense que hagin alçat sospites.\nNi les sancions de l’ONU, ni la intensa vigilància de tots els estats occidentals i Rússia ni els controls del govern ucraïnès no sembla que hagin servit, doncs, per a detectar i impedir aquesta compra al mercat negre que té mig món espantat i que pot canviar les relacions de força a l’Àsia i potser al món sencer.", "a3": "Com és que, tot d’una, un programa que resultava tan poc creïble –amb tants errors– comença a rutllar?\nMichael Elleman, un expert en fabricació de míssils de l’International Institute for Strategic Studies de Londres, sembla haver trobat la clau que explica el canvi.\nD’això, sembla que n’han tret profit els nord-coreans, que, no se sap com, han pogut adquirir si més no dos coets i els han poguts traslladar d’Ucraïna a Corea del Nord sense que hagin alçat sospites.\nNi les sancions de l’ONU, ni la intensa vigilància de tots els estats occidentals i Rússia ni els controls del govern ucraïnès no sembla que hagin servit, doncs, per a detectar i impedir aquesta compra al mercat negre que té mig món espantat i que pot canviar les relacions de força a l’Àsia i potser al món sencer." }, "extreme": { "a1": "L'èxit aquest estiu en el llançament de dos míssils intercontinentals des de Corea del Nord encén totes les alarmes.", "a2": "Corea del Nord ha aconseguit millorat el seu programa nuclear amb peces de míssils soviètics comprades possiblement a Ucraïna.", "a3": "Corea del Nord ha fet una millora considerable en els seus míssils i tot apunta que Ucraïna hi ha ajudat." } }
1,762
Dibuixen per primer cop la «ruta» de propagació de la sida al món occidental
Un estudi, amb participació de científics catalans, indica que l’expansió coincideix amb factors geopolítics com la migració, el turisme i el comerç internacional
Un equip internacional de l'European Society for Translational Antiviral Research (ESAR), amb participació de científics catalans, ha traçat les rutes de propagació de la sida arreu del món després que aquest arribés als EUA a principis dels anys 70. L’estudi suggereix que l’expansió del subtipus B del VIH-1, la soca més abundant al món occidental, reflecteix els esdeveniments geopolítics de la segona meitat del segle XX. Per exemple, les soques de l’Europa de l’Est i l’Europa de l’Oest no van barrejar-se fins a la caiguda del Teló d’Acer, a principis dels anys 90, quan es van relaxar les polítiques migratòries entre les dues zones. Així, factors com el comerç internacional, el turisme o els moviments migratoris tenen un paper rellevant en la dispersió mundial del VIH. Des que el Virus de la Immunodeficiència Humana tipus 1 (VIH-1) va ser descobert a principis dels anys 80 del segle XX, l’epidèmia al món occidental ha estat dominada pel subtipus B d’aquest virus, que va viatjar des de l'Àfrica als EUA a través d'Haití. Fins ara, però, el patró de la propagació posterior seguia essent poc conegut. Els científics de la European Society for Translational Antiviral Research (ESAR), amb la participació de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, han traçat les rutes de propagació del virus en un estudi que es publica aquest dimecres 15 de juny a la revista Journal of Molecular Epidemiology and Evolutionary Genetics of Infectious Diseases. Els investigadors han analitzat gairebé 9.000 genomes de soques del VIH-1 subtipus B provinents de 78 països, amb l’objectiu de fer un mapa de l’expansió al món durant els últims 50 anys i marcar els patrons més significatius de propagació. El treball suggereix que el VIH-1 es va estendre per rutes migratòries específiques que coincideixen amb els factors geopolítics que han afectat l’activitat humana durant els últims 50 anys, com la migració, el turisme i el comerç internacional. Per exemple, queda demostrat que el virus va viatjar des de l'Amèrica del Nord a l’Europa Occidental en diferents ocasions, mentre que l’Europa Central i l’Oriental van romandre aïllades durant la major part de l'inici de l’epidèmia. Per a Dimitrios Paraskevis, coautor principal de l’estudi i professor adjunt del Departament d'Higiene, Epidemiologia i Estadística Mèdica a la Universitat d'Atenes, l’aïllament té a veure “probablement” amb la situació política al continent. En aquest sentit, el mateix Paraskevis ha afegit que les diferents soques de l’Europa de l'Est i de l’Oest van connectar-se durant la dècada dels 90, quan els moviments migratoris van ser “menys restringits”. Altres aspectes que s’han observat és que els virus europeus tenen connexions amb virus de tots els continents excepte amb els de l’Àsia, que només mostra connexions amb Oceania i l’Amèrica del Sud i Central. En general, el treball mostra una gran interconnexió entre els països europeus. Portugal, Espanya i Alemanya presenten un gran nombre d’intercanvis amb altres països, possiblement causats per factors com el turisme o per l’elevat nombre d’infeccions entre la seva població. Els intercanvis de virus poden ser bidireccionals En aquest sentit, Roger Paredes, investigador d’IrsiCaixa que ha participat en l’estudi, ha destacat que els intercanvis de virus poden ser “bidireccionals”. És a dir, el fet que una soca d’un país no europeu viatgi a un d’europeu pot venir donat tant perquè les persones no europees migrin a Europa, com perquè els europeus viatgin a altres continents, s’infectin allà i tornin al seu país amb el virus. L’estudi mostra una gran diversitat de soques a Europa, continua, perquè “els europeus viatgen molt però tenen tendència a romandre i tractar-se al seu continent, on gaudeixen de bons sistemes de salut”. Finalment, per a Paredes els resultats demostren que les epidèmies “no entenen de fronteres”. És per això que ha subratllat que si es vol acabar amb la sida cal actuar “a escala global”, especialment als països de renda baixa on viuen la majoria de persones infectades pel VIH i on actualment s’estan transmetent virus resistents als fàrmacs.
[ "salut" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "L'European Society for Translational Antiviral Research (ESAR), amb la participació de científics catalans, ha traçat les rutes de propagació de la sida, des de la seva arribada als EUA a principis dels anys 70. L'estudi suggereix que el VIH-1 es va estendre per rutes migratòries, coincidint amb factors geopolítics dels últims 50 anys, com la migració, el turisme i el comerç.", "a2": "Un estudi de l'European Society for Translational Antiviral Research, en el qual participa l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, ha analitzat genomes del VIH per esbrinar les rutes de propagació del virus durant els últims 50 anys i ha demostrat que aquestes rutes es corresponen amb diferents factors geopolítics que impliquen el moviment de persones entre països.", "a3": "Un nou estudi suggereix que el VIH s'ha estès pel món occidental després d'alguns esdeveniments geopolítics durant l'última meitat del segle XX, com la caiguda del teló d'acer, que va promoure els viatges entre l'Europa de l'Est i la de l'Oest. Així mateix, el virus no entén de fronteres i els experts veuen necessari actuar a escala global." }, "extractive": { "a1": "Un equip internacional de l'European Society for Translational Antiviral Research (ESAR), amb participació de científics catalans, ha traçat les rutes de propagació de la sida arreu del món després que aquest arribés als EUA a principis dels anys 70.\nEls científics de la European Society for Translational Antiviral Research (ESAR), amb la participació de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, han traçat les rutes de propagació del virus en un estudi que es publica aquest dimecres 15 de juny a la revista Journal of Molecular Epidemiology and Evolutionary Genetics of Infectious Diseases.\nEl treball suggereix que el VIH-1 es va estendre per rutes migratòries específiques que coincideixen amb els factors geopolítics que han afectat l’activitat humana durant els últims 50 anys, com la migració, el turisme i el comerç internacional.\nEn aquest sentit, el mateix Paraskevis ha afegit que les diferents soques de l’Europa de l'Est i de l’Oest van connectar-se durant la dècada dels 90, quan els moviments migratoris van ser “menys restringits”.", "a2": "Un equip internacional de l'European Society for Translational Antiviral Research (ESAR), amb participació de científics catalans, ha traçat les rutes de propagació de la sida arreu del món després que aquest arribés als EUA a principis dels anys 70.\nEls investigadors han analitzat gairebé 9.000 genomes de soques del VIH-1 subtipus B provinents de 78 països, amb l’objectiu de fer un mapa de l’expansió al món durant els últims 50 anys i marcar els patrons més significatius de propagació.\nEl treball suggereix que el VIH-1 es va estendre per rutes migratòries específiques que coincideixen amb els factors geopolítics que han afectat l’activitat humana durant els últims 50 anys, com la migració, el turisme i el comerç internacional.\nÉs per això que ha subratllat que si es vol acabar amb la sida cal actuar “a escala global”, especialment als països de renda baixa on viuen la majoria de persones infectades pel VIH i on actualment s’estan transmetent virus resistents als fàrmacs.", "a3": "Un equip internacional de l'European Society for Translational Antiviral Research (ESAR), amb participació de científics catalans, ha traçat les rutes de propagació de la sida arreu del món després que aquest arribés als EUA a principis dels anys 70.\nEl treball suggereix que el VIH-1 es va estendre per rutes migratòries específiques que coincideixen amb els factors geopolítics que han afectat l’activitat humana durant els últims 50 anys, com la migració, el turisme i el comerç internacional.\nPortugal, Espanya i Alemanya presenten un gran nombre d’intercanvis amb altres països, possiblement causats per factors com el turisme o per l’elevat nombre d’infeccions entre la seva població.\nÉs a dir, el fet que una soca d’un país no europeu viatgi a un d’europeu pot venir donat tant perquè les persones no europees migrin a Europa, com perquè els europeus viatgin a altres continents, s’infectin allà i tornin al seu país amb el virus." }, "extreme": { "a1": "L'European Society for Translational Antiviral Research (ESAR) aconsegueix traçar les rutes de propagació de la sida.", "a2": "Un estudi ha demostrat que la propagació del VIH en els últims 50 anys es correspon amb rutes migratòries concretes.", "a3": "El VIH a Europa es va estendre per motius geopolítics, segons assenyala un nou estudi sobre les rutes de propagació." } }
2,147
El PDeCAT abordarà dilluns amb Puigdemont els pressupostos de l'Estat, les municipals i la Crida
La direcció del Partit Demòcrata vol facilitar la tramitació dels PGE i un sector de la formació aposta per votar a favor dels comptes
El PDeCAT abordarà el 14 de gener els principals reptes polítics amb l'expresident Carles Puigdemont, durant la reunió a Waterloo. Fonts de la direcció del partit consultades per l'ACN han explicat que a la cimera es tractaran, sobretot, els pressupostos generals de l'Estat (PGE). La majoria de l'executiva -liderada pel president, David Bonvehí- s'inclina per facilitar la tramitació dels comptes espanyols. A més, un sector aposta per votar a favor dels pressupostos. Al conclave amb Puigdemont també es debatran les municipals, especialment les eleccions a Barcelona, on pren força que la consellera Elsa Artadi faci dupla amb Quim Forn, per davant de la guanyadora de les primàries del PDeCAT, Neus Munté. A la reunió també es parlarà de la Crida, que celebra el seu congrés constituent el 26 de gener. El sector que comanden Bonvehí i el coordinador d'organització, Ferran Bel, insisteixen en donar més marge de temps al president espanyol, Pedro Sánchez, a l'espera d'una proposta política per a Catalunya. Aquest espai majoritari també aposta per votar en contra de les esmenes a la totalitat de PP i Cs al Congrés. A l'altra banda, la vicepresidenta del PDeCAT, Míriam Nogueras -propera a Puigdemont i a l'espai de JxCat i la Crida- és partidària de no facilitar ni la tramitació dels PGE i, fins i tot, presentar-hi una esmena a la totalitat. El sector de Nogueras té minoria tant a l'executiva com a Madrid. Alguns dirigents apostaven perquè la Direcció Executiva de dilluns passat sotmetés a votació el suport a la tramitació dels comptes espanyols. Finalment només hi va haver debat, ja que es va prioritzar no prendre cap decisió definitiva fins a la trobada amb Puigdemont a Waterloo. Tot i això, la maquinària oficialista pressiona perquè, almenys, el PDeCAT tramiti els PGE. L'alcalde de Gironella i membre de la direcció del partit, David Font, assegurava aquest dijous en un article a 'El Món' que "no és encertat" tombar els PGE a primera volta. Barcelona i Crida Al conclave a Waterloo també s'abordaran les municipals, sobretot els comicis a Barcelona. Munté, la guanyadora de les primàries del PDeCAT, acceptaria que Forn i Artadi encapçalin la llista, si finalment es confirmés l'aposta de la portaveu. L'exconsellera, però, aspira a no veure's més avall de la llista, una petició que Forn respectaria. La direcció del PDeCAT, de nou, es divideix entre els partidaris de Munté -el sector oficialista i majoritari, el mateix que aposta per donar facilitats als PGE de Pedro Sánchez-, i l'espai que comanda Nogueras, que tanca files al voltant de Puigdemont i, per tant, d'Artadi. El naixement de la Crida també serà un debat a abordar a Waterloo. La formació que impulsen Jordi Sànchez, Quim Torra i el propi Puigdemont celebra el seu congrés constituent el 26 de gener a Barcelona. De moment, les esmenes transaccionades no preveuen que la Crida es constitueixi com a partit polític, tot i que encara hi ha propostes vives per a modificar les ponències política i organitzativa. Bonvehí prefereix que la Crida s'articuli com a espai o plataforma, no com a partit, per evitar una col·lisió directa amb el PDeCAT. Nogueras, al seu torn, aposta perquè la nova organització sigui un nou partit i que el PDeCAT s'hi avingui. Davant aquest escenari, el sector que comanden Bonvehí i Bel accepta -en privat- que s'apropa el "xoc" entre PDeCAT i la Crida. I, més aviat que tard, volen liderar l'ofensiva per no haver d'anar a remolc de Puigdemont i Sànchez. JxCat, a Lledoners i Waterloo El mateix 14 de gener els diputats del grup de JxCat es reuniran amb el seu president parlamentari, Jordi Sànchez, i els exconsellers Jordi Turull, Josep Rull i Quim Forn a la presó de Lledoners, tal com va avançar ahir l'ACN. L'objectiu és abordar el judici de l'1-O -que començaria pocs dies després- a més de fer-los arribar el suport. A més, la trobada de JxCat a Lledoners també servirà per abordar temes d'actualitat, com els propis PGE. El grup parlamentari també es reunirà amb Puigdemont a Waterloo, els dies 20 i 21 de gener.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "El PDeCAT es reunirà a Waterloo amb Puigdemont per abordar temes com els PGE, les municipals i la Crida. La majoria de la direcció, liderada pel president David Bonvehí, vol facilitar la tramitació dels comptes espanyols i un sector aposta per votar a favor dels pressupostos. El sector que lidera la vicepresidenta del PDeCAT, Míriam Nogueras, propera a Puigdemont, s'hi oposa.", "a2": "La direcció del PDeCAT es reunirà amb Carles Puigdemont per parlar dels pressupostos de l’Estat, les eleccions municipals i la constitució de la Crida. El partit es divideix entre els que volen facilitar la tramitació dels pressupostos i els que no, i entre els que donen suport a la candidatura de Munté a Barcelona i els que prefereixen la d’Artadi.", "a3": "S'han format dos sectors dins del PDeCAT, arran de l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat, tot i que encara es vol parlar amb Puigdemont sobre aquest tema quan es faci la reunió a Waterloo. Estan els partidaris de Munté, que volen facilitar els PGE, i el grup liderat per Nogueras, que no vol facilitar-los." }, "extractive": { "a1": "El PDeCAT abordarà el 14 de gener els principals reptes polítics amb l'expresident Carles Puigdemont, durant la reunió a Waterloo.\nA la reunió també es parlarà de la Crida, que celebra el seu congrés constituent el 26 de gener.\nA l'altra banda, la vicepresidenta del PDeCAT, Míriam Nogueras -propera a Puigdemont i a l'espai de JxCat i la Crida- és partidària de no facilitar ni la tramitació dels PGE i, fins i tot, presentar-hi una esmena a la totalitat.\nLa direcció del PDeCAT, de nou, es divideix entre els partidaris de Munté -el sector oficialista i majoritari, el mateix que aposta per donar facilitats als PGE de Pedro Sánchez-, i l'espai que comanda Nogueras, que tanca files al voltant de Puigdemont i, per tant, d'Artadi.", "a2": "El PDeCAT abordarà el 14 de gener els principals reptes polítics amb l'expresident Carles Puigdemont, durant la reunió a Waterloo.\nLa direcció del PDeCAT, de nou, es divideix entre els partidaris de Munté -el sector oficialista i majoritari, el mateix que aposta per donar facilitats als PGE de Pedro Sánchez-, i l'espai que comanda Nogueras, que tanca files al voltant de Puigdemont i, per tant, d'Artadi.\nAl conclave a Waterloo també s'abordaran les municipals, sobretot els comicis a Barcelona. \nEl naixement de la Crida també serà un debat a abordar a Waterloo. ", "a3": "El PDeCAT abordarà el 14 de gener els principals reptes polítics amb l'expresident Carles Puigdemont, durant la reunió a Waterloo.\nLa direcció del PDeCAT, de nou, es divideix entre els partidaris de Munté -el sector oficialista i majoritari, el mateix que aposta per donar facilitats als PGE de Pedro Sánchez-, i l'espai que comanda Nogueras, que tanca files al voltant de Puigdemont i, per tant, d'Artadi.\nEl sector que comanden Bonvehí i el coordinador d'organització, Ferran Bel, insisteixen en donar més marge de temps al president espanyol, Pedro Sánchez, a l'espera d'una proposta política per a Catalunya.\nBonvehí prefereix que la Crida s'articuli com a espai o plataforma, no com a partit, per evitar una col·lisió directa amb el PDeCAT." }, "extreme": { "a1": "El PDeCAT es reunirà dilluns amb Puigdemont a Waterloo per abordar els pressupostos de l'Estat, les municipals i la Crida.", "a2": "La direcció del PDeCAT viatjarà a Waterloo per decidir amb Puigdemont els temes que divideixen el partit.", "a3": "Divisió dins el PDeCAT respecte als pressupostos generals de l'Estat, mentre s'espera una reunió amb Puigdemont a Waterloo." } }
253
Els discursos contundents dels presos polítics a la porta dels Lledoners: ‘En sortirem i guanyarem’
Els presos polítics s'han acomiadat en un acte públic
Els presos polítics s’han acomiadat en un acte públic davant la presó dels Lledoners, després de la decisió del jutjat de vigilància penitenciària d’acceptar la petició de la fiscalia espanyola de suspendre el tercer grau de Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras, Raül Romeva i Joaquim Forn. El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha fet el primer dels discursos. ‘Els qui avui ens tornen a tancar són els que voldrien que fóssim violents, que ens han intentat dividir. Però nosaltres som un poble unit i cívic’, ha dit Cuixart, amb un to vibrant, escoltat per les desenes de persones que s’hi han aplegat. ‘No podem renunciar a continuar lluitant i treballant per la llibertat dels Països Catalans. Això seria renunciar a la vida i als drets fonamentals. No hi podem renunciar. I aquesta és la raó per la qual ens tornen a tancar en aquesta presó.’ Ha afegit: ‘Si aquesta és la proposta de diàleg, la resposta és continuar lluitant per l’exercici del dret d’autodeterminació. Ens poden reprimir i empresonar. La solució passa per l’amnistia de tots els presos polítics de Catalunya. No volem una solució individual, volem una amnistia i una solució dialogada al conflicte polític.’ Per acabar, ha enviat dos missatges: ‘A la gent gran, que sempre ens acompanya, no defalliu perquè sou exemple de determinació i coratge. I a la gent jove, que no us aigualeixin el somni, teniu tot el dret de desobeir, desobeïu tantes lleis injustes com calgui.’ Per la seva part, el conseller Josep Rull ha dit que era un honor ‘servir aquest poble i la gent que l’1-O va abraçar l’esperança de les urnes’ i ha criticat aquells que ‘només entenen el discurs de la venjança’. ‘Però que febles que són’, ha afegit, ‘són tan febles que fins i tot han desmuntat el seu propi estat de dret per abatre el que representem, retallant drets i llibertats’. Rull ha criticat: ‘La fiscalia diu que aquesta gent ha de passar per un programa de reeducació perquè canviïn les seves idees . Nosaltres diem alt i clar que continuarem defensant la llibertat de Catalunya perquè mai més hagi de marxar a l’exili o entrar a la presó per defensar les seves idees’. I ha clos: ‘Ens en sortirem perquè l’esperança és sempre més poderosa que la por’. Ha dit que calia ‘persistir’ i que la seva era ‘una lluita llarga’, però que assumiran ‘l’esforç que calgui’. Així mateix, ha reivindicat: ‘No ens han vençut, continuem igual de forts com Raül Romeva, conseller d’Afers Estrangers, ha dit que ells continuaven on eren, ‘fent front a la repressió’. ‘És aquí on som, però ara som molt més forts, i cada decisió d’aquest règim que ens vol atemorits i agenollats ens fa més forts i més determinats a continuar endavant’, ha afegit. ‘Si algú creu que ens faran por, els demostrarem que no ho aconseguiran mai’. I ha sentenciat: ‘Tornem a la presó, però continuarem fent la nostra lluita aquí, i fent camí que saben que és irreversible. Que ningú dubti que ho acabarem aconseguint.’ El conseller Jordi Turull ha començat la intervenció demanant un aplaudiment per a la consellera Dolors Bassa i la presidenta del parlament Carme Forcadell. ‘Aquí no es busca la justícia, sinó escarment i venjança. Però perden el temps. Es pensen que amb quatre cursos de reeducació ens tombaran? Què s’han cregut? No ho aconseguiran’, ha dit. Tot seguit, ha demanat unitat: ‘Això nostre ha de tenir sentit, per tant demano als qui tenen responsabilitats que no esperin que ens donin garrotades per a anar a l’una. No afluixem, anem a totes i de cara.’ Per últim, el vice-president Oriol Junqueras ha dit: ‘Ens tornen a tancar perquè ens tenen por i perquè saben que a les urnes no ens guanyen.’ ‘Només ens poden guanyar si fan servir eines no democràtiques. A les urnes els campions som nosaltres’, ha afegit. És per això, ha dit Junqueras, que ‘volen incidir amb la presó, la repressió i l’exili forçat en la política i a societat catalana, perquè no podem fer-hi per la via de les majories socials i parlamentàries’. Amb tot, ha dit que saben que ‘de la presó se’n surt’ i que ‘sortirem de la presó i guanyarem’.
[ "país", "principat" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "En un acte públic a les portes de la presó de Lledoners, els presos polítics independentistes s'han acomiadat abans d'ingressar a la presó. Josep Rull ha dit que era un honor servir el poble català i ha criticat els que només entenen la venjança. Oriol Junqueras ha dit que sortiran de la presó i guanyaran.", "a2": "Els presos polítics han participat en un acte públic per acomiadar-se abans d’entrar a la presó i han declarat que continuaran defensant els drets dels catalans i lluitant per la llibertat a Catalunya. Segons ells, les accions del govern espanyol són repressives i antidemocràtiques i, en comptes de fer-los callar, els fan més forts.", "a3": "Els líders polítics empresonats per l'1-O han participat en un acte abans d'entrar a la presó de Lledoners. Aquí, els presos han reforçat la idea de no defallir davant les eines no democràtiques d'Espanya per evitar l'autodeterminació i no deixar de lluitar per exercir aquest dret. A més, han demanat que ningú mai més hagi d'exiliar-se per defensar les seves idees." }, "extractive": { "a1": "Per la seva part, el conseller Josep Rull ha dit que era un honor ‘servir aquest poble i la gent que l’1-O va abraçar l’esperança de les urnes’ i ha criticat aquells que ‘només entenen el discurs de la venjança’.\nNosaltres diem alt i clar que continuarem defensant la llibertat de Catalunya perquè mai més hagi de marxar a l’exili o entrar a la presó per defensar les seves idees’.\nPer últim, el vice-president Oriol Junqueras ha dit: ‘Ens tornen a tancar perquè ens tenen por i perquè saben que a les urnes no ens guanyen.’.\nÉs per això, ha dit Junqueras, que ‘volen incidir amb la presó, la repressió i l’exili forçat en la política i a societat catalana, perquè no podem fer-hi per la via de les majories socials i parlamentàries’.", "a2": "Els presos polítics s’han acomiadat en un acte públic davant la presó dels Lledoners, després de la decisió del jutjat de vigilància penitenciària d’acceptar la petició de la fiscalia espanyola de suspendre el tercer grau de Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras, Raül Romeva i Joaquim Forn.\nPer la seva part, el conseller Josep Rull ha dit que era un honor ‘servir aquest poble i la gent que l’1-O va abraçar l’esperança de les urnes’ i ha criticat aquells que ‘només entenen el discurs de la venjança’.\nNosaltres diem alt i clar que continuarem defensant la llibertat de Catalunya perquè mai més hagi de marxar a l’exili o entrar a la presó per defensar les seves idees’.\nPer últim, el vice-president Oriol Junqueras ha dit: ‘Ens tornen a tancar perquè ens tenen por i perquè saben que a les urnes no ens guanyen.’.", "a3": "Els presos polítics s’han acomiadat en un acte públic davant la presó dels Lledoners, després de la decisió del jutjat de vigilància penitenciària d’acceptar la petició de la fiscalia espanyola de suspendre el tercer grau de Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras, Raül Romeva i Joaquim Forn.\n‘Si aquesta és la proposta de diàleg, la resposta és continuar lluitant per l’exercici del dret d’autodeterminació.\nPer la seva part, el conseller Josep Rull ha dit que era un honor ‘servir aquest poble i la gent que l’1-O va abraçar l’esperança de les urnes’ i ha criticat aquells que ‘només entenen el discurs de la venjança’.\nNosaltres diem alt i clar que continuarem defensant la llibertat de Catalunya perquè mai més hagi de marxar a l’exili o entrar a la presó per defensar les seves idees’." }, "extreme": { "a1": "Els presos polítics del procés s'acomiaden a la porta de la presó de Lledoners amb discursos contundents.", "a2": "En un acte abans d’entrar a la presó, els presos polítics han declarat que seguiran lluitant pels drets dels catalans.", "a3": "Els presos polítics s'acomiaden abans d'entrar a la presó i afirmen que continuaran defensant el dret a l'autodeterminació." } }
2,732
ERC apel·la a la "responsabilitat" de JxCat i confia en "revertir" el pacte amb el PSC per a la Diputació de Barcelona
Guiteras atribueix la decisió de pactar amb el PSC a les "batalles internes" de JxCat
L'encara vicepresident de la Diputació de Barcelona i candidat d'ERC a la presidència de l'ens, Dionís Guiteras, ha apel·lat aquest divendres a la responsabilitat de JxCat i ha explicat que fins la data de constitució de la Diputació de Barcelona intentaran "revertir" l'acord de govern a la corporació del PSC i JxCat. En declaracions a l'ACN, Guiteras ha indicat que els republicans estan oberts fins l'últim dia a pactar amb la formació de l'expresident Carles Puigdemont però ha avisat que "han de voler-ne parlar". En aquest sentit, ha lamentat que JxCat hagi decidit pactar amb el PSC quan en una reunió ERC "els havia garantit la majoria per tirar endavant la presidència i el govern". Per això Guiteras ha atribuït la decisió de pactar amb el PSC enlloc d'ERC "quan havia les mateixes condicions i possibilitat de millorar-les" a les batalles internes de JxCat i al fet que en alguns sectors donar la presidència a ERC els sembli "horrible". ERC acusa JxCat de plantar-los en una reunió amb els Comuns Guiteras ha explicat a l'ACN que aquest matí s'han reunit amb el president del PDeCAT, David Bonvehí, i el secretari d'organització de la formació, Ferran Bel, i que els republicans els han presentat una proposta de vicepresidència primera i l'àrea de territori. "Ha estat una primera proposta per poder debatre i tenir una contraoferta", ha explicat. En aquesta trobada ERC ha dit a l'equip de JxCat que podia "garantir la majoria (amb Comuns i Tots per Terrassa) i tirar endavant la presidència i el govern". Per això, s'han emplaçat a reunir-se a la tarda conjuntament amb els Comuns, però JxCat no s'ha presentat a la trobada i els ha anunciat el pacte amb el PSC. El també alcalde de Moià ha lamentat que JxCat no els hagi fet "retorn" de la proposta i s'ha preguntat si l'acord amb el PSC té l'aprovació del president de la Generalitat, Quim Torra, i del líder de JxCat, Carles Puigdemont. "A igual condicions de negociació s'estimen més un pacte amb el PSC que amb ERC", ha criticat. Ha al·legat que la decisió es pot haver donat per la "batalla interna" de JxCat amb, per una banda, el sector partidari de pactar amb el PSC, i de l'altra el que "els sembla horrible" fer president de l'ens un candidat republicà. Preguntat sobre la posició dels Comuns, Guiteras ha reconegut que tenien "clar" que hi havia d'haver un govern a la Diputació "estable" que garantís el "reequilibri territorial" i que eren conscients de la importància de la Diputació de Barcelona. "Els comuns estaven disposats a parlar-ne, però on havíem de dialogar, JxCat no s'ha presentat", ha subratllat. Tot i dir que compta amb la honestedat de les persones, Guiteras ha reconegut que el fet que JxCat els hagi dit que "no hi havia res tancat" durant la reunió i que hores després els hagi plantat perquè ja tenien un acord, els porta a "rumiar que potser si que hi havia altres pactes ja fets que no havien dit". També ha suggerit que a la batalla interna de JxCat "guanya algú que no vol anar en la mateixa direcció que s'ha anat fins ara". "L'estratègia de JxCat és de mirada curta" Sobre la possibilitat que a partir d'aquest fet es vegin perjudicades les relacions entre els dos socis de Govern, Guiteras ha evitat pronunciar-se però ha recordat que ERC "és un partit seriós" i "responsable que mira més enllà". Ha dit que amb aquest pacte es veu com l'estratègia de JxCat "és de mirada curta". "Quan arribin les sentències algú haurà de dir el què", ha apuntat. Així, ha dit que l'acord demostra una situació "simptomàtica" i que "no som nosaltres els que ens movem sinó que són ells". "Nosaltres pensem com aconseguir majories socials a favor del canvi que necessita el país, que acabi la repressió i que la manca de drets i llibertats a l'Estat es pugui superar", ha sentenciat. "Ells ho han de justificar" Finalment, Guiteras ha lamentat que el nou acord contradigui el que s'ha fet fins ara. També s'ha preguntat com entendrà la ciutadania que votava a les municipals a certs partits que ara faran president de la Diputació de Barcelona "a una persona del 155". "No som ningú per jutjar-ho, son ells els que ho han de justificar", ha conclòs.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "El vicepresident de la Diputació de Barcelona i candidat d'ERC a la presidència de l'ens, Dionís Guiteras, ha demanat a JxCat que sigui responsable i reverteixi l'acord de govern a la corporació del PSC i JxCat. També s'ha preguntat si l'acord amb el PSC té l'aprovació del president de la Generalitat, Quim Torra, i del líder de JxCat, Carles Puigdemont.", "a2": "El candidat d’ERC a la Diputació de Barcelona, Dionís Guiteras, ha criticat que JxCat hagi pactat amb el PSC, malgrat l’oferta de col·laboració del seu partit. Guiteras ha atribuït la decisió a la batalla interna de JxCat i ha afirmat que aquest acord contradiu l’estratègia general seguida fins ara i pot resultar sorprenent per a la ciutadania.", "a3": "JxCat i el PSC han pactat un acord de govern, malgrat haver estat dialogant amb ERC abans. Des d'ERC, no s'entén aquest pacte, ja que no els han avisat ni pensen que les condicions siguin millors. Així i tot, ERC ha evitat pronunciar-se sobre els possibles problemes que això pot haver causat entre ambdues formacions." }, "extractive": { "a1": "L'encara vicepresident de la Diputació de Barcelona i candidat d'ERC a la presidència de l'ens, Dionís Guiteras, ha apel·lat aquest divendres a la responsabilitat de JxCat i ha explicat que fins la data de constitució de la Diputació de Barcelona intentaran \"revertir\" l'acord de govern a la corporació del PSC i JxCat.\nEn aquest sentit, ha lamentat que JxCat hagi decidit pactar amb el PSC quan en una reunió ERC \"els havia garantit la majoria per tirar endavant la presidència i el govern\".\nEl també alcalde de Moià ha lamentat que JxCat no els hagi fet \"retorn\" de la proposta i s'ha preguntat si l'acord amb el PSC té l'aprovació del president de la Generalitat, Quim Torra, i del líder de JxCat, Carles Puigdemont.\nHa al·legat que la decisió es pot haver donat per la \"batalla interna\" de JxCat amb, per una banda, el sector partidari de pactar amb el PSC, i de l'altra el que \"els sembla horrible\" fer president de l'ens un candidat republicà.", "a2": "L'encara vicepresident de la Diputació de Barcelona i candidat d'ERC a la presidència de l'ens, Dionís Guiteras, ha apel·lat aquest divendres a la responsabilitat de JxCat i ha explicat que fins la data de constitució de la Diputació de Barcelona intentaran \"revertir\" l'acord de govern a la corporació del PSC i JxCat.\nEn aquest sentit, ha lamentat que JxCat hagi decidit pactar amb el PSC quan en una reunió ERC \"els havia garantit la majoria per tirar endavant la presidència i el govern\".\nEl també alcalde de Moià ha lamentat que JxCat no els hagi fet \"retorn\" de la proposta i s'ha preguntat si l'acord amb el PSC té l'aprovació del president de la Generalitat, Quim Torra, i del líder de JxCat, Carles Puigdemont.\nTambé s'ha preguntat com entendrà la ciutadania que votava a les municipals a certs partits que ara faran president de la Diputació de Barcelona \"a una persona del 155\". ", "a3": "L'encara vicepresident de la Diputació de Barcelona i candidat d'ERC a la presidència de l'ens, Dionís Guiteras, ha apel·lat aquest divendres a la responsabilitat de JxCat i ha explicat que fins la data de constitució de la Diputació de Barcelona intentaran \"revertir\" l'acord de govern a la corporació del PSC i JxCat.\nPer això Guiteras ha atribuït la decisió de pactar amb el PSC enlloc d'ERC \"quan havia les mateixes condicions i possibilitat de millorar-les\" a les batalles internes de JxCat i al fet que en alguns sectors donar la presidència a ERC els sembli \"horrible\".\nEl també alcalde de Moià ha lamentat que JxCat no els hagi fet \"retorn\" de la proposta i s'ha preguntat si l'acord amb el PSC té l'aprovació del president de la Generalitat, Quim Torra, i del líder de JxCat, Carles Puigdemont.\nSobre la possibilitat que a partir d'aquest fet es vegin perjudicades les relacions entre els dos socis de Govern, Guiteras ha evitat pronunciar-se però ha recordat que ERC \"és un partit seriós\" i \"responsable que mira més enllà\"." }, "extreme": { "a1": "ERC diu que intentará revertir l'acord de govern de la Diputació de Barcelona del PSC i JxCat.", "a2": "Dionís Guiteras, d'ERC, ha criticat que JxCat hagi preferit pactar amb el PSC per dirigir la Diputació de Barcelona.", "a3": "ERC s'assabenta del pacte entre JxCat i el PSC per formar govern i no entén per què l'han fet." } }
204
Mollerussa amplia per millorar els contractes de neteja del centre comercial i de l’edifici consistorial
L’Ajuntament de Mollerussa portarà a l’aprovació del primer Ple ordinari del mandat, previst pel dijous, 25, a les nou de la nit, la modificació del contracte de neteja del centre comercial de la ciutat i també de la casa de la vila després dels treballs de remodelació que s’han dut a terme en tots dos espais. Ho ha explicat l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, que ha indicat que el Ple servirà també perquè Raquel Pueyo prengui possessió del càrrec com a regidora de Joventut, Festes, Noves Tecnologies i responsable de Ràdio Ponent, després de la renúncia presentada per Xavier Roure al passar a ser director de Fira de Mollerussa. Centre En el primer dels casos, les obres de conversió del centre de la ciutat en un espai amb prioritat per als vianants amb un paviment de nova generació han comportat algunes deficiències en la neteja que han portat a l’Ajuntament a motivar l’ampliació del contracte de neteja, adjudicat en el seu dia a l’empresa Serveis LIC 1999, SLU. D’aquesta manera, la revisió del contracte inclou una ampliació en tres hores diàries de la neteja en les places centrals de la ciutat així com també un canvi en el tipus de detergents utilitzat. A més inclou també una neteja a pressió amb una periodicitat quinzenal. Aquesta modificació ha estat quantificada en 2.336 euros al mes (IVA inclòs). Dependències municipals En el cas de les dependències municipals, les dependències municipals per unificar serveis en una sola planta a través de l’Oficina d’Atenció a la Ciutadania han fet que hi hagi hagut un increment de la superfície a netejar en més d’un centenar de metres quadrats, un canvi que s’han valorat en un increment de 3.841 euros més cada any (IVA inclòs) en el contracte que té l’empresa Pulit Lleida, SL. Cessió gratuïta dels terrenys municipals del nou institut També passarà per a l’aprovació del Ple la cessió gratuïta a Educació de la finca de prop de de 7.000 metres quadrats en la que s’ha d’edificar el nou institut de Secundària de la ciutat i que està situada al darrera de l’escola bressol El Niu, ubicada al carrer de Josep Tarradellas. La cessió no s’ha fet fins ara perquè l’Ajuntament s’ha fet càrrec de l’adjudicació de les obres de construcció de la fonamentació de l’edifici, que es preveu estiguin enllestides a finals de juliol o principis d’agost per tal que la Generalitat pugui proveir els mòduls prefabricats que han de permetre iniciar el curs amb normalitat al nou complex. El consistori situa en un 94% la ràtio d’endeutament a finals del 2018 Un altre dels punts de l’ordre del dia serà l’aprovació del Compte General, que posa de manifest que la ràtio d’endeutament al tancament de l’exercici 2018 se situa en 94% amb un romanent de tresoreria positiu de més de 800.000 euros, que Solsona ha posat en valor pel fet que durant l’any passat es va haver de modificar el crèdit en 2 milions d’euros per tal de finançar les obres del Pla de Barris. Operacions de crèdit Així mateix, Solsona també ha explicat que el Ple també debatrà la contractació de dues operacions de crèdit per un import total de 642.000 euros, que es repartirà entre dues entitats, 200.000 al Banc de Sabadell i 442.000 a La Caixa. L’objectiu d’aquestes operacions és proveir fons de tresoreria per tal de fer front als pagaments a proveïdors. En aquest sentit, Solsona ha explicat que s’ha executat molta obra en poc temps i això ha provocat que s’hagi excedit el període mig de pagament a proveïdors a l’espera de poder cobrar el 1,3 milions d’euros que té pendents en concepte de subvencions de la Generalitat i de la Diputació així com també en contribucions especials. En aquest sentit, ha fet referencia a que 500.000 euros corresponent als diners que s’ha hagut de pagar pel contenciós que s’ha perdut davant la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) i que “ens omple de raons” per poder anar contra l’Agència Catalana de l’Aigua, que va ser qui va deixar de pagar a la CHE sense previ avís el cànon que l’Ajuntament li abonava per aquest concepte.
[ "mollerussa" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "L’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, ha explicat que l’Ajuntament aprovarà la modificació del contracte de neteja del centre comercial de la ciutat i també de la casa de la vila. Això es produirà després dels treballs de remodelació que s’han dut a terme en tots dos espais. A banda, en el ple es tractaran altres mesures, com l'aprovació del compte general.", "a2": "L’Ajuntament de Mollerussa celebrarà el seu ple ordinari i debatrà diferents punts, com la modificació dels contractes de neteja, després de les obres al centre comercial i la casa de la vila; la cessió gratuïta d’un terreny per construir un institut de Secundària, l’aprovació del compte general i la contractació de dos crèdits per poder pagar proveïdors.", "a3": "Es portarà al ple ordinari de l'Ajuntament de Mollerussa el nou contracte de neteja del centre comercial i la casa de la vila, a més dels treballs de remodelació d'ambdós llocs. Així mateix, es debatrà la cessió a Educació d'una finca on s'ha d'edificar el nou institut de la ciutat, entre altres mesures." }, "extractive": { "a1": "L’Ajuntament de Mollerussa portarà a l’aprovació del primer Ple ordinari del mandat, previst pel dijous, 25, a les nou de la nit, la modificació del contracte de neteja del centre comercial de la ciutat i també de la casa de la vila després dels treballs de remodelació que s’han dut a terme en tots dos espais.\nEn el cas de les dependències municipals, les dependències municipals per unificar serveis en una sola planta a través de l’Oficina d’Atenció a la Ciutadania han fet que hi hagi hagut un increment de la superfície a netejar en més d’un centenar de metres quadrats, un canvi que s’han valorat en un increment de 3.841 euros més cada any (IVA inclòs) en el contracte que té l’empresa Pulit Lleida, SL.\nTambé passarà per a l’aprovació del Ple la cessió gratuïta a Educació de la finca de prop de de 7.000 metres quadrats en la que s’ha d’edificar el nou institut de Secundària de la ciutat i que està situada al darrera de l’escola bressol El Niu, ubicada al carrer de Josep Tarradellas.\nUn altre dels punts de l’ordre del dia serà l’aprovació del Compte General, que posa de manifest que la ràtio d’endeutament al tancament de l’exercici 2018 se situa en 94% amb un romanent de tresoreria positiu de més de 800.000 euros, que Solsona ha posat en valor pel fet que durant l’any passat es va haver de modificar el crèdit en 2 milions d’euros per tal de finançar les obres del Pla de Barris.", "a2": "L’Ajuntament de Mollerussa portarà a l’aprovació del primer Ple ordinari del mandat, previst pel dijous, 25, a les nou de la nit, la modificació del contracte de neteja del centre comercial de la ciutat i també de la casa de la vila després dels treballs de remodelació que s’han dut a terme en tots dos espais.\nEn el cas de les dependències municipals, les dependències municipals per unificar serveis en una sola planta a través de l’Oficina d’Atenció a la Ciutadania han fet que hi hagi hagut un increment de la superfície a netejar en més d’un centenar de metres quadrats, un canvi que s’han valorat en un increment de 3.841 euros més cada any (IVA inclòs) en el contracte que té l’empresa Pulit Lleida, SL.\nTambé passarà per a l’aprovació del Ple la cessió gratuïta a Educació de la finca de prop de de 7.000 metres quadrats en la que s’ha d’edificar el nou institut de Secundària de la ciutat i que està situada al darrera de l’escola bressol El Niu, ubicada al carrer de Josep Tarradellas.\nUn altre dels punts de l’ordre del dia serà l’aprovació del Compte General, que posa de manifest que la ràtio d’endeutament al tancament de l’exercici 2018 se situa en 94% amb un romanent de tresoreria positiu de més de 800.000 euros, que Solsona ha posat en valor pel fet que durant l’any passat es va haver de modificar el crèdit en 2 milions d’euros per tal de finançar les obres del Pla de Barris.", "a3": "L’Ajuntament de Mollerussa portarà a l’aprovació del primer Ple ordinari del mandat, previst pel dijous, 25, a les nou de la nit, la modificació del contracte de neteja del centre comercial de la ciutat i també de la casa de la vila després dels treballs de remodelació que s’han dut a terme en tots dos espais.\nD’aquesta manera, la revisió del contracte inclou una ampliació en tres hores diàries de la neteja en les places centrals de la ciutat així com també un canvi en el tipus de detergents utilitzat.\nTambé passarà per a l’aprovació del Ple la cessió gratuïta a Educació de la finca de prop de de 7.000 metres quadrats en la que s’ha d’edificar el nou institut de Secundària de la ciutat i que està situada al darrera de l’escola bressol El Niu, ubicada al carrer de Josep Tarradellas.\nUn altre dels punts de l’ordre del dia serà l’aprovació del Compte General, que posa de manifest que la ràtio d’endeutament al tancament de l’exercici 2018 se situa en 94% amb un romanent de tresoreria positiu de més de 800.000 euros, que Solsona ha posat en valor pel fet que durant l’any passat es va haver de modificar el crèdit en 2 milions d’euros per tal de finançar les obres del Pla de Barris." }, "extreme": { "a1": "L’Ajuntament de Mollerussa proposarà la modificació del contracte de neteja del centre comercial i de la casa de la vila.", "a2": "El primer ple ordinari de l’Ajuntament de Mollerussa debatrà la modificació dels contractes de neteja i l’aprovació del compte general.", "a3": "L'Ajuntament de Mollerussa plantejarà canvis, com la modificació en el contracte de neteja i la cessió d'un terreny a Educació." } }
1,442
Dan Brown: «Catalunya viu un moment dolorós, però tinc l'esperança que se solucionarà»
L'autor d'"El codi Da Vinci" presenta a Barcelona la seva darrera novel·la, "Origen", una història ambientada en part a Barcelona i Montserrat
"Res no tornarà a ser igual", resa el lema d'un enorme plotter promocional que és just darrera de Dan Brown, a mode de decorat, mentre l'autor és a l'escenari per parlar de l'arquitectura addictiva d'Origen (Columna, Planeta), la seva darrera novel·la. Som a les entranyes de La Pedrera, lloc emblemàtic de Barcelona, un indret que té un pes rellevant al llibre i on, ara, aquestes paraules prenen un sentit que no pot deslligar-se de la realitat, especialment després de les detencions de les darreres hores. "Cal protegir la normalitat en temps difícils. No es tracta de fer boicots, sinó de treballar més dur perquè el diàleg no s'estanqui". Dan Brown ha començat així la presentació en roda de premsa de la darrera obra amb Robert Langdon com a protagonista, amb un auditori de La Pedrera ple i expectant, sense defugir la qüestió política que es viu a Catalunya. "Sento un gran amor per Catalunya i per Espanya. És un moment dolorós, però tinc molta esperança, sóc optimista i crec que tot se solucionarà", ha afirmat. "Tinc la sensació que una de les raons per les quals escric és per crear un diàleg, més que mai quan els temps són turbulents. S'ha d'escoltar la gent, perquè compartir idees és fonamental, sobretot si són diferents a les nostres". Catalunya, escenari d'Origen Ambientat íntegrament a l'estat espanyol, i bona part a Catalunya, la trama d'Origen –i els llocs triats com a localitzacions de les accions– és un aspecte fonamental en la trama, ja que ha permès a l'autor parlar del més nou i del més antic. "L'estat espanyol era el lloc perfecte. Té la tradició arrelada de la cultura catòlica, però també té visió de futur. Un dels ordinadors més ràpids del món és a Barcelona!". En aquest sentit, Brown ha pogut passar moltes hores a la casa Milà, lloc on avui fa aquesta presentació. "He pogut visitar el museu que hi ha a l'àtic, i l'he pogut convertir en un apartament. M'encantaria viure allà dalt, no us enganyaré". Un altre dels punts clau és la Sagrada Família. "Sempre creus que tens el guió clar quan ja has començat a escriure, però sovint hi ha canvis que vols fer. Això em va passar a la Sagrada Família. L'escena la tenia clara, però vaig tornar-hi i vaig descobrir aquella escala de cargol, alta i perillosa. I vaig dir: algú ha de morir allà". Ho vaig reescriure i vaig afegir-ho, tal com apareix ara. "Considero les localitzacions un personatge més de la novel·la. Quan escric sobre Barcelona, escric sobre les coses que a mi m'emocionen i m'interessen, per això apareixen els llocs que apareixen. La meva esperança és que el lector apreciï el lloc, i que el lector estimi allò que jo estimo de cada indret". Ciència i religió, la pugna eterna Ambientada a llocs emblemàtics de Catalunya com la mateixa casa Milà, la Sagrada Família o Montserrat, l'autor de best-sellers tan cèlebres com El codi Da Vinci o Àngels i dimonis, sap que cada obra que publica acaba sent "el tresor més preuat" de les editorials. En aquesta ocasió, la premissa que ho inicia tot és intentar esbrinar què passaria amb la religió si la ciència trobés respostes a preguntes que encara no en tenen. L'església, com no podia ser d'altra manera, té un gran protagonisme. "A Origen he intentat equilibrar molt la ciència i la religió. L'Església és un marc moral per molta gent, la respecto molt, però a la vegada necessita evolucionar o s'estancarà", ha detallat. Per escriure el llibre, Brown també ha hagut de parlar amb molts futuròlegs i experts en computació. "Hi ha qui creu que la tecnologia del futur serà tan gran que podria acabar destruint-nos. De fet, la nostra espècie no ha creat mai cap tecnologia que no pugui acabar sent una arma, des del foc a l'energia nuclear. És ingenu pensar que els avenços en intel·ligència artificials no tindrà una aplicació maligna". Brown, però, torna a ser optimista, "perquè ara ja tenim el poder de destruir-nos i encara no ho hem fet", exclama. "Crec que al món hi ha molt més amor que odi, més capacitat creativa que destructiva. L'esperit humà és molt més proper a estimar que a odiar".
[ "llibres" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "\"Origen\" és la nova novel·la de Dan Brown, autor d'\"El codi Da Vinci\". Està ambientada íntegrament a l'estat espanyol i bona part a Catalunya, concretament a Barcelona i Montserrat. S'ha presentat a l'edifici de la Pedrera de Barcelona, on l'autor ha parlat també sobre la qüestió política que s'està vivint a Catalunya actualment.", "a2": "L'última novel·la de Dan Brown, “Origen”, està ambientada a l’estat espanyol i part de l’argument es desenvolupa a llocs emblemàtics de Barcelona, com la Sagrada Família o la Pedrera. Per això, l’autor ha presentat l’obra en aquest últim edifici. Durant la roda de premsa, Brown ha dedicat unes paraules d’ànims a la societat catalana per la situació actual.", "a3": "Dan Brown ha presentat el seu nou llibre a la Pedrera, ja que està ambientat a Barcelona. L'autor ha fet referència a la situació de Catalunya i a la importància d'establir diàlegs. A banda, el llibre tracta sobre què passaria amb la religió si la ciència aconseguís explicar qüestions que encara no pot." }, "extractive": { "a1": "Som a les entranyes de La Pedrera, lloc emblemàtic de Barcelona, un indret que té un pes rellevant al llibre i on, ara, aquestes paraules prenen un sentit que no pot deslligar-se de la realitat, especialment després de les detencions de les darreres hores.\nDan Brown ha començat així la presentació en roda de premsa de la darrera obra amb Robert Langdon com a protagonista, amb un auditori de La Pedrera ple i expectant, sense defugir la qüestió política que es viu a Catalunya.\n\"Tinc la sensació que una de les raons per les quals escric és per crear un diàleg, més que mai quan els temps són turbulents.\nAmbientat íntegrament a l'estat espanyol, i bona part a Catalunya, la trama d'Origen –i els llocs triats com a localitzacions de les accions– és un aspecte fonamental en la trama, ja que ha permès a l'autor parlar del més nou i del més antic.", "a2": "Dan Brown ha començat així la presentació en roda de premsa de la darrera obra amb Robert Langdon com a protagonista, amb un auditori de La Pedrera ple i expectant, sense defugir la qüestió política que es viu a Catalunya.\nÉs un moment dolorós, però tinc molta esperança, sóc optimista i crec que tot se solucionarà\", ha afirmat. \nAmbientat íntegrament a l'estat espanyol, i bona part a Catalunya, la trama d'Origen –i els llocs triats com a localitzacions de les accions– és un aspecte fonamental en la trama, ja que ha permès a l'autor parlar del més nou i del més antic.\nAmbientada a llocs emblemàtics de Catalunya com la mateixa casa Milà, la Sagrada Família o Montserrat, l'autor de best-sellers tan cèlebres com El codi Da Vinci o Àngels i dimonis, sap que cada obra que publica acaba sent \"el tresor més preuat\" de les editorials. ", "a3": "Dan Brown ha començat així la presentació en roda de premsa de la darrera obra amb Robert Langdon com a protagonista, amb un auditori de La Pedrera ple i expectant, sense defugir la qüestió política que es viu a Catalunya.\nAmbientat íntegrament a l'estat espanyol, i bona part a Catalunya, la trama d'Origen –i els llocs triats com a localitzacions de les accions– és un aspecte fonamental en la trama, ja que ha permès a l'autor parlar del més nou i del més antic.\nEn aquesta ocasió, la premissa que ho inicia tot és intentar esbrinar què passaria amb la religió si la ciència trobés respostes a preguntes que encara no en tenen.\nPer escriure el llibre, Brown també ha hagut de parlar amb molts futuròlegs i experts en computació." }, "extreme": { "a1": "Dan Brown, autor d'\"El codi Da Vinci\" presenta a Barcelona la seva darrera novel·la, \"Origen\", i opina sobre l'actualitat política catalana.", "a2": "Dan Brown ha presentat a La Pedrera la seva última novel·la, “Origen”, que està ambientada a l’estat espanyol.", "a3": "Dan Brown presenta el seu nou llibre sobre ciència i religió a Barcelona, ciutat on ocorren els fets." } }
786
Premis Ovidi Montllor 2015: Acostumant-nos a ser normals
Crònica de la gala de lliurament dels guardons de la música valenciana
Molts coincidien ahir a la nit en un mateix fet: allò no era normal. O no ho era fins fa quatre dies. Una gala dels Premis Ovidi Montllor al Palau de la Música, un espai fins fa poc vetat a la música i la cultura en català, i amb la presència de les principals institucions del país. Exacte, impensable. Fins ara. Una dècada després de la tancada històrica i simbòlica per a denunciar la manca de suport institucional, molts d’aquells mateixos músics i encara més de nous tornaven a omplir l’edifici, ara com a convidats, com a organitzadors, com a protagonistes, de la festa de la música valenciana. Impensable fins fa quatre dies veure el president de la Generalitat no únicament a la fila zero sinó lliurant un dels premis i aplaudint els guardonats, en aquest cas, ni més ni menys que a Obrint Pas, que van ser homenatjats amb el premi d’honor a la trajectòria musical. Obrint Pas recollint un premi de la mà del president del govern, qui els ho hauria dit i qui s’ho hauria cregut. Les coses han canviat molt. Aquell Enric Morera que fa deu anys també ocupava el Palau en suport als músics valencians, ahir trepitjava l’escenari com a president de les Corts al crit de ‘Hem recuperat la normalitat democràtica! Hem tornat al Palau’, assumint que encara hi havia molt per a fer. Doncs sí, hem començat a normalitzar allò que sempre hauria d’haver estat normal: l’estima i la defensa de la cultura i la llengua pròpies. Ho recordava Mónica Oltra, vice-presidenta del govern: ‘Que difícil que és ser normal quan la nostra llengua no pot prestigiar-se.’ Però de mica en mica les anomalies van minvant. Ja comencem a menjar-nos el pa sencer, que deia la conductora de la gala, la periodista Amàlia Garrigós. Una gala amb un parell de pífies que van fer descobrir el nom d’algun guardonat abans d’hora. Però de segur que el públic va perdonar la relliscada en una nit com aquella en què se celebrava, per sobre de tot, la vitalitat de l’escena musical valenciana i el grau de normalitat que, finalment, ha aconseguit. I això es mereix un brindis. A la salut no tan sols de la nostra música sinó de tots aquells que han fet possible una normalització que no s’ha esdevingut per art de màgia. N’és conscient el públic, que va retre un fort aplaudiment al Micalet i el seu principal responsable, Tonetxo Pardiñas, que durant tots aquests anys de vet institucional ha aixoplugat la música i la cultura d’aquest país. També en són un exemple, entre tants, els guardonats d’honor. ‘Batallar quan tot sembla perdut, eixa és la nostra força –recordava Xavi Sarrià–. No només no han pogut liquidar-nos sinó que aquesta escena musical és l’exemple de com podem sentir-nos d’orgullosos.’ Vicent Torrent, ex-cantant d’Al Tall, també va ser ovacionat, i va aprofitar la seva aparició a escena per a exigir als nous responsables polítics que no afluixin en la tasca de treure i mantenir a la superfície la música tan viva que tenim. I insistia en l’avís un altre ex-Al Tall, Manolo Miralles, president del Col·lectiu de Músics Ovidi Montllor: ‘La fera mossegarà amb ganes qui trenque l’alegria d’aquest poble.’ El president de la Generalitat, Ximo Puig, va demanar perdó als músics valencians pel tracte institucional rebut tots aquests anys i va voler reivindicar que el país era més viu que mai i que aquest renaixement del País Valencià havia d’incloure els seus músics i la seva cultura. I un pletòric Enric Morera sentenciava: ‘Estem fent país, estem recuperant posicions.’ I perquè tot plegat no quedi només en paraules, Mónica Oltra va anunciar una partida de 200.000 euros al pressupost per a la promoció de la música valenciana en català. El 22 de novembre de 2015, dia de Santa Cecília, patrona de la Música, va ser el dia que la Fera, aquella fera ferotge de l’Ovidi, va irrompre amb la força de cada vegada més músics i públic i va alliberar un Palau de la Música que feia massa temps que feia pudor de resclosit. Informació relacionada: Gener i Mox triomfen en la gala dels Premis Ovidi al Palau de la Música de València
[ "cultura", "música" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "Ahir es va celebrar la gala dels Premis Ovidi Montllor al Palau de la Música de València, amb la presència de les principals institucions del país. Aquest era un espai fins fa poc vetat a la música i la cultura en català, i fins ahir era impensable veure el president de la Generalitat a la fila zero lliurant un premi.", "a2": "La gala de Premis Ovidi Montllor, dedicada a la música en valencià, es va celebrar al Palau de la Música amb la presència de representants de les principals institucions. Durant l’entrega de premis, el president de la Generalitat va reivindicar la cultura valenciana i es va disculpar en nom de les institucions pel tracte als músics valencians en el passat.", "a3": "La música en valencià torna al Palau de la Música amb els Premis Ovidi Montllor, després de molts anys de vet a la cultura en català. Hi van participar les principals institucions i dirigents polítics, com Ximo Puig i Mònica Oltra, que van reivindicar el paper tan important de la música en valencià." }, "extractive": { "a1": "Una gala dels Premis Ovidi Montllor al Palau de la Música, un espai fins fa poc vetat a la música i la cultura en català, i amb la presència de les principals institucions del país.\nImpensable fins fa quatre dies veure el president de la Generalitat no únicament a la fila zero sinó lliurant un dels premis i aplaudint els guardonats, en aquest cas, ni més ni menys que a Obrint Pas, que van ser homenatjats amb el premi d’honor a la trajectòria musical.\nPerò de segur que el públic va perdonar la relliscada en una nit com aquella en què se celebrava, per sobre de tot, la vitalitat de l’escena musical valenciana i el grau de normalitat que, finalment, ha aconseguit.\nEl 22 de novembre de 2015, dia de Santa Cecília, patrona de la Música, va ser el dia que la Fera, aquella fera ferotge de l’Ovidi, va irrompre amb la força de cada vegada més músics i públic i va alliberar un Palau de la Música que feia massa temps que feia pudor de resclosit.", "a2": "Una gala dels Premis Ovidi Montllor al Palau de la Música, un espai fins fa poc vetat a la música i la cultura en català, i amb la presència de les principals institucions del país.\nImpensable fins fa quatre dies veure el president de la Generalitat no únicament a la fila zero sinó lliurant un dels premis i aplaudint els guardonats, en aquest cas, ni més ni menys que a Obrint Pas, que van ser homenatjats amb el premi d’honor a la trajectòria musical.\nPerò de segur que el públic va perdonar la relliscada en una nit com aquella en què se celebrava, per sobre de tot, la vitalitat de l’escena musical valenciana i el grau de normalitat que, finalment, ha aconseguit.\nEl president de la Generalitat, Ximo Puig, va demanar perdó als músics valencians pel tracte institucional rebut tots aquests anys i va voler reivindicar que el país era més viu que mai i que aquest renaixement del País Valencià havia d’incloure els seus músics i la seva cultura. ", "a3": "Una gala dels Premis Ovidi Montllor al Palau de la Música, un espai fins fa poc vetat a la música i la cultura en català, i amb la presència de les principals institucions del país.\nImpensable fins fa quatre dies veure el president de la Generalitat no únicament a la fila zero sinó lliurant un dels premis i aplaudint els guardonats, en aquest cas, ni més ni menys que a Obrint Pas, que van ser homenatjats amb el premi d’honor a la trajectòria musical.\nUna gala amb un parell de pífies que van fer descobrir el nom d’algun guardonat abans d’hora. Però de segur que el públic va perdonar la relliscada en una nit com aquella en què se celebrava, per sobre de tot, la vitalitat de l’escena musical valenciana i el grau de normalitat que, finalment, ha aconseguit.\nEl president de la Generalitat, Ximo Puig, va demanar perdó als músics valencians pel tracte institucional rebut tots aquests anys i va voler reivindicar que el país era més viu que mai i que aquest renaixement del País Valencià havia d’incloure els seus músics i la seva cultura." }, "extreme": { "a1": "Gala dels Premis Ovidi Montllor al Palau de la Música de València, amb la presència de les principals institucions.", "a2": "La gala dels Premis Ovidi Montllor es va celebrar al Palau de la Música, amb representants de les institucions valencianes.", "a3": "Els Premis Ovidi Montllor tornen la música en valencià al Palau de la Música, de la mà de les institucions." } }