id
int64 2
3k
| title
stringlengths 11
158
| subtitle
stringlengths 0
570
| content
stringlengths 3.42k
5.48k
| category
sequencelengths 0
3
| source
stringclasses 3
values | summaries
dict |
|---|---|---|---|---|---|---|
340 | Palau, Casas, Picasso i els barrets | La Fundació Palau ha inaugurat l'exposició 'Chapeau!', amb el barret com a fil conductor | D’exposicions temàtiques se n’han fet sempre, però ara sembla que prendre un element de la vida quotidiana, sense una influència directa o conscient en l’obra d’un artista, i veure com hi és present, té cada dia més comissaris i museus adeptes.
I fa un vincle amb el públic, també amb aquell que no acostuma a anar a exposicions.
Fa pocs mesos, era Picasso i la cuina al Museu Picasso de Barcelona i ara és la Fundació Palau de Caldes d’Estrac que s’ho ha proposat i fa un pas més amb l’exposició ‘Chapeau!
De Casas i Picasso a Balenciaga i Pertegaz‘.
L’exposició té el barret com a fil conductor, amb una primera part pictòrica a la primera planta i una segona part on es mostren estrictament 250 barrets, a la segona planta.
El resultat és una mostra curiosa, que barreja la representació simbòlica d’un objecte amb l’objecte mateix.
La directora de la Fundació Palau, Maria Choya, ha explicat que va acceptar de fer l’exposició perquè hi havia ‘molt de Palau’.
Efectivament, en la primera part, l’exposició mostra un bon nombre de peces que provenen del fons de la col·lecció Palau, i que Palau i Fabre va heretar en bona part del seu pare, Josep Palau i Oller.
Moltes d’aquestes peces s’han tret de la reserva, és a dir, que no s’exposen habitualment en la col·lecció permanent de la fundació.
La primera part, que pren el títol de ‘Casas, Picasso l’Alquimista i la Divina’, s’obre amb un retrat d’Opisso on apareixen amb barret, per descomptat, Picasso, Nonell i Vallmitjana.
Porten barrets tous d’ala ampla, propis del modernisme, de Casas i Rusiñol.
Ben sovint, Picasso va pintar aquests barrets per representar la figura de l’artista i per representar-se a ell mateix.
En aquesta sala hi ha obra de pintors modernistes i noucentistes que mostren escenes on apareixen els barrets.
Són obres d’Ismael Smith, Pablo Gargallo, Manuel Humbert, Josep de Togores, Xavier Nogués, Pere Torné Esquius, Josep Mompou, Josep Palau Oller, Emili Grau Sala, i un dibuix autògraf de Federico García Lorca dedicat a Josep Palau i Fabre.
També destaquen tres retrats de dona de Ramon Casas, amb figures femenines portant unes pameles ben sofisticades.
En aquest espai també podem contemplar l’apartat ‘Estimat Picasso’, on s’aprofundeix en la relació de Picasso amb Josep Palau i Fabre a partir de la gran quantitat de dibuixos que Picasso va dedicar al poeta català al frontispici de molts llibres, en els quals els barrets sempre són omnipresents.
A la vegada, l’apartat inclou manuscrits de Palau i Fabre sobre Picasso, pochoirs dels figurins del ballet Tricorne, de l’edició original que va fer Paul Rossenberg el 1920, i també gravats i linòleums de l’artista malagueny.
Aquests darrers són cinc peces que provenen del Museu Picasso de Barcelona, que per primera vegada ha deixat aquest volum d’obres a la Fundació Palau.
La sala contigua proposa obres dels artistes que van conformar el grup Dau al Set: Tàpies, Pons, Brossa, etc., les segones avantguardes.
En aquestes peces, el barret és un element que presenta el poder, ja sigui el del capitalisme, amb els barrets de copa presents tothora en l’obra de Tàpies d’aquell moment; el de la màgia i la creativitat, amb els barrets cònics d’arlequí, de bruixot o d’heretge, de Joan Ponç; o el de la transformació de les coses i les identitats, amb els jocs malabars i conceptuals de Joan Brossa.
El pas entre la primera part de l’exposició i la segona part es fa mitjançant l’actriu Greta Garbo.
Palau i Fabre tenia una obsessió per Garbo.
Ella, com cap altra artista de Hollywood, va fer dels barrets una icona glamurosa.
Acompanyant les fotografies de Greta Garbo, també podem veure el guió d’un documentari sobre l’actriu que va escriure Palau i Fabre.
El comissari de la mostra, l’historiador i crític d’art Josep Casamartina, director i vice-president de la col·lecció Antoni de Montpalau, explica que és la primera exposició de barrets, amb caràcter retrospectiu i amb una certa identitat, que s’ha vist mai en un museu o institució de Catalunya i de l’estat espanyol.
Casamartina va conèixer Palau i Fabre l’any 2000 i va muntar una exposició sobre estampats modernistes creats per Palau Oller.
D’aquí va néixer la vinculació amb la Fundació Palau.
A la segona planta de la fundació, es mostren, molt ben posats, quaranta-quatre barrets d’home i després dos-cents barrets de dona, que abracen de començament del segle XX a l’actualitat, d’alguns dels dissenyadors de moda catalans i estrangers més prestigiosos.
Aquesta segona part pren el nom ‘Ells i elles’.
El comissari observa el contrast entre la sobrietat dels barrets d’home i ‘el deliri’ de la moda en els barrets femenins.
Per a Casamartina, ‘dins el món de la moda, el barret és la peça més esbojarrada’.
I l’exposició així ho constata.
Es podrà visitar fins al 9 de juny. | [
"cultura",
"art i museus"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "S'ha inaugurat a la Fundació Palau de Caldes d’Estrac l’exposició sobre barrets anomenada \"Chapeau! De Casas i Picasso a Balenciaga i Pertegaz\". El comissari de la mostra, Josep Casamartina, explica que és la primera exposició retrospectiva de barrets, amb una certa identitat, que s’ha vist mai en un museu o institució de Catalunya i de l’estat espanyol.",
"a2": "La Fundació Palau de Caldes d’Estrac ha presentat una exposició, on els barrets serveixen per connectar obres modernistes i noucentistes de Casas i Picasso amb peces del grup Dau al Set, per a qui els barrets representen el poder. La mostra també inclou una col·lecció de barrets d’home i dona dels segles XX i XXI.",
"a3": "Fins al 9 de juny, es podrà visitar una exposició temàtica que té com a fil conductor el barret i que repassa l'ús i els canvis estilístics d'aquesta peça de roba, a més d'haver-hi un apartat dedicat a Picasso i la seva relació amb Josep Palau i Fabre, ja que l'artista li va fer molts dibuixos."
},
"extractive": {
"a1": "L’exposició té el barret com a fil conductor, amb una primera part pictòrica a la primera planta i una segona part on es mostren estrictament 250 barrets, a la segona planta.\nEfectivament, en la primera part, l’exposició mostra un bon nombre de peces que provenen del fons de la col·lecció Palau, i que Palau i Fabre va heretar en bona part del seu pare, Josep Palau i Oller.\nEn aquest espai també podem contemplar l’apartat ‘Estimat Picasso’, on s’aprofundeix en la relació de Picasso amb Josep Palau i Fabre a partir de la gran quantitat de dibuixos que Picasso va dedicar al poeta català al frontispici de molts llibres, en els quals els barrets sempre són omnipresents.\nEn aquestes peces, el barret és un element que presenta el poder, ja sigui el del capitalisme, amb els barrets de copa presents tothora en l’obra de Tàpies d’aquell moment; el de la màgia i la creativitat, amb els barrets cònics d’arlequí, de bruixot o d’heretge, de Joan Ponç; o el de la transformació de les coses i les identitats, amb els jocs malabars i conceptuals de Joan Brossa.",
"a2": "L’exposició té el barret com a fil conductor, amb una primera part pictòrica a la primera planta i una segona part on es mostren estrictament 250 barrets, a la segona planta.\nEfectivament, en la primera part, l’exposició mostra un bon nombre de peces que provenen del fons de la col·lecció Palau, i que Palau i Fabre va heretar en bona part del seu pare, Josep Palau i Oller.\nBen sovint, Picasso va pintar aquests barrets per representar la figura de l’artista i per representar-se a ell mateix.\nEn aquestes peces, el barret és un element que presenta el poder, ja sigui el del capitalisme, amb els barrets de copa presents tothora en l’obra de Tàpies d’aquell moment; el de la màgia i la creativitat, amb els barrets cònics d’arlequí, de bruixot o d’heretge, de Joan Ponç; o el de la transformació de les coses i les identitats, amb els jocs malabars i conceptuals de Joan Brossa.",
"a3": "L’exposició té el barret com a fil conductor, amb una primera part pictòrica a la primera planta i una segona part on es mostren estrictament 250 barrets, a la segona planta.\nEn aquest espai també podem contemplar l’apartat ‘Estimat Picasso’, on s’aprofundeix en la relació de Picasso amb Josep Palau i Fabre a partir de la gran quantitat de dibuixos que Picasso va dedicar al poeta català al frontispici de molts llibres, en els quals els barrets sempre són omnipresents.\nEn aquestes peces, el barret és un element que presenta el poder, ja sigui el del capitalisme, amb els barrets de copa presents tothora en l’obra de Tàpies d’aquell moment; el de la màgia i la creativitat, amb els barrets cònics d’arlequí, de bruixot o d’heretge, de Joan Ponç; o el de la transformació de les coses i les identitats, amb els jocs malabars i conceptuals de Joan Brossa.\nEl comissari de la mostra, l’historiador i crític d’art Josep Casamartina, director i vice-president de la col·lecció Antoni de Montpalau, explica que és la primera exposició de barrets, amb caràcter retrospectiu i amb una certa identitat, que s’ha vist mai en un museu o institució de Catalunya i de l’estat espanyol."
},
"extreme": {
"a1": "La Fundació Palau de Caldes d’Estrac ha inaugurat l’exposició \"Chapeau! De Casas i Picasso a Balenciaga i Pertegaz\".",
"a2": "La Fundació Palau ha organitzat una exposició sobre els barrets i el seu paper a l’obra de diferents artistes.",
"a3": "Es podrà visitar una nova exposició sobre els barrets i l'obra de Picasso fins al 9 de juny."
}
} |
2,032 | Un jove emprenedor llançarà al mercat espanyol un mecanisme que evitarà la pèrdua dels infants en llocs concorreguts | Es tracta d'un braçalet que hauran de dur el fill i el pare o la mare i que emetrà sons i vibracions en el moment en què l'infant se separi del seu progenitor | És freqüent veure pares buscant els fills que han perdut de vista un moment en parcs temàtics, a les platges o en grans superfícies comercials.
S'estima que a Europa es perden 250.000 nens cada any, la qual cosa provoca una gran ansietat en els seus progenitors.
Un jove emprenedor de la Universitat de Vic – UCC ha dissenyat un prototip a mode de braçalet per evitar que això passi i donar seguretat als pares quan duen els seus fills a indrets amb gran concentració de persones i on és fàcil que es puguin perdre en qualsevol moment.
El prototip s'ha dissenyat amb l'acompanyament de la universitat i ja ha cridat l'atenció d'algunes empreses que han apostat pel projecte.
La producció s'encarregarà al Brasil, país d'on l'estudiant és originari, i s'espera que els braçalets es puguin començar a comercialitzar aquest mateix any a un preu que ronda els 60 euros.
Oblidar els fills tancats al cotxe mentre es va a realitzar una compra és un fet que es dóna sovint al Brasil.
La idea d'evitar que això passi rondava pel cap de Matheus Tomio des de feia anys, perquè les conseqüències d'aquest descuit han provocat desenes de morts i cremades en infants al país sud-americà.
Als estats europeus això no és tan habitual, però sí ho és veure pares i mares desesperats en parcs temàtics, platges o grans superfícies comercials buscant els seus petits.
Per evitar situacions angoixants com aquestes, Tomio ha dissenyat unes polseres amb l'objectiu de mantenir connectats pares i fills.
L'emprenedor ha explicat que, per exemple, en un parc temàtic, un infant pot quedar meravellat fàcilment per una atracció.
El nen o la nena s'atura, i els pares continuen caminant.
La separació és inevitable i els pares perden el nen entre la multitud.
Amb les polseres de Tomio, en canvi, en una situació com aquesta, el braçalet dels pares en el moment que el fill s'allunya uns deu metres començaria a emetre senyals visuals i vibracions, i la del fill o filla començaria a sonar.
Això alertaria de la separació entre infant i progenitor i ràpidament es podrien tornar a trobar.
La idea és "senzilla", ha explicat Matheus Tomio a l'ACN, "però molt eficaç".
I tant és així que ja ha cridat l'atenció d'alguns inversors que han ajudat a aquest jove emprenedor estudiant d'enginyeria a tirar-la endavant.
Ara mateix, els prototips que ha creat s'estan testejant al Brasil, país d'on ell és originari, i en breu començarà una producció de 2.500 parells de braçalets que es vendran a finals del 2016 als mercats brasiler i espanyol.
Matheus Tomio ha explicat que si funciona, l'objectiu és acabar obrint mercat als Estats Units.
De moment, Tomio i el seu equip han creat un sistema de "polsera a polsera", fabricat amb materials barats com el plàstic, "perquè sigui accessible per a totes les butxaques", i més endavant voldrien perfeccionar-ho incorporant la connexió via mòbil o donar la possibilitat que es pugui connectar a l'AppleWatch.
L'objectiu de CareOn -la marca comercial sota la qual es distribuiran les polseres- té per objectiu "donar tranquil·litat" als pares i evitar que un simple oblit pugui acabar en tragèdia, ha explicat Tomio.
"La idea és salvar vides", ha clos.
Tomio ha reconegut que sense el suport de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya "la idea mai hauria passat d'una simple idea a un projecte viable".
Precisament, la unitat d'emprenedoria ha facilitat a Tomio els contactes necessaris, l'ha ajudat a crear un pla de viabilitat i l'ha encoratjat a presentar-se al concurs per a emprenedors 'JA Europe Startup Programme'.
En aquest concurs, celebrat a Madrid aquesta primavera, el projecte de les polseres va guanyar un dels primers premis.
La professora de la UVIc Elisenda Tarrats ha acompanyat el jove emprenedor en tot el procés i ha destacat que des del principi van veure que el projecte tenia molt potencial.
De fet, Tarrats ha assenyalat que els projectes que solen tenir més sortida i que són més atractius pel mercat "sempre tenen un component tecnològic i d'innovació", dos trets que són "fonamentals" per tenir èxit.
Segons Matheus Tomio, el sistema que ara s'ha pensat només per a infants pot tenir moltes més aplicacions.
De fet, en el full de ruta del projecte ja es contempla la possibilitat d'utilitzar-ho també amb gossos o amb persones que pateixen Alzheimer. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Un jove emprenedor de la Universitat de Vic (UCC) ha dissenyat un braçalet per evitar que es puguin perdre els infants en llocs concorreguts. L'aparell es comercialitzarà amb el nom de CareOn i emetrà sons i vibracions en el moment en què l'infant se separi del seu progenitor. Té per objectiu donar tranquil·litat als pares i evitar desgràcies.",
"a2": "Matheus Tomio, un jove emprenedor, ha dissenyat un sistema per evitar que els nens es perdin a llocs concorreguts. Es tracta de dues polseres, una per al nen i l’altra per als pares, que emeten senyals perceptibles quan s’allunyen entre elles. Els braçalets ja s’estan produint amb el nom de CareOn i es comercialitzaran a Espanya i Brasil.",
"a3": "Un estudiant brasiler a la Universitat de Vic ha creat un braçalet per evitar que els fills se separin dels pares i els perdin, sobretot en grans aglomeracions. Es produirà al Brasil i el cost del dispositiu serà d'uns seixanta euros. La unitat d'emprenedoria de la universitat ha ajudat el jove a aconseguir contactes i desenvolupar el projecte."
},
"extractive": {
"a1": "Un jove emprenedor de la Universitat de Vic – UCC ha dissenyat un prototip a mode de braçalet per evitar que això passi i donar seguretat als pares quan duen els seus fills a indrets amb gran concentració de persones i on és fàcil que es puguin perdre en qualsevol moment.\nAmb les polseres de Tomio, en canvi, en una situació com aquesta, el braçalet dels pares en el moment que el fill s'allunya uns deu metres començaria a emetre senyals visuals i vibracions, i la del fill o filla començaria a sonar. \nL'objectiu de CareOn -la marca comercial sota la qual es distribuiran les polseres- té per objectiu \"donar tranquil·litat\" als pares i evitar que un simple oblit pugui acabar en tragèdia, ha explicat Tomio.\nLa professora de la UVIc Elisenda Tarrats ha acompanyat el jove emprenedor en tot el procés i ha destacat que des del principi van veure que el projecte tenia molt potencial.",
"a2": "És freqüent veure pares buscant els fills que han perdut de vista un moment en parcs temàtics, a les platges o en grans superfícies comercials.\nUn jove emprenedor de la Universitat de Vic – UCC ha dissenyat un prototip a mode de braçalet per evitar que això passi i donar seguretat als pares quan duen els seus fills a indrets amb gran concentració de persones i on és fàcil que es puguin perdre en qualsevol moment.\nAmb les polseres de Tomio, en canvi, en una situació com aquesta, el braçalet dels pares en el moment que el fill s'allunya uns deu metres començaria a emetre senyals visuals i vibracions, i la del fill o filla començaria a sonar.\nAra mateix, els prototips que ha creat s'estan testejant al Brasil, país d'on ell és originari, i en breu començarà una producció de 2.500 parells de braçalets que es vendran a finals del 2016 als mercats brasiler i espanyol.",
"a3": "Un jove emprenedor de la Universitat de Vic – UCC ha dissenyat un prototip a mode de braçalet per evitar que això passi i donar seguretat als pares quan duen els seus fills a indrets amb gran concentració de persones i on és fàcil que es puguin perdre en qualsevol moment.\nAmb les polseres de Tomio, en canvi, en una situació com aquesta, el braçalet dels pares en el moment que el fill s'allunya uns deu metres començaria a emetre senyals visuals i vibracions, i la del fill o filla començaria a sonar. \nLa producció s'encarregarà al Brasil, país d'on l'estudiant és originari, i s'espera que els braçalets es puguin començar a comercialitzar aquest mateix any a un preu que ronda els 60 euros.\nPrecisament, la unitat d'emprenedoria ha facilitat a Tomio els contactes necessaris, l'ha ajudat a crear un pla de viabilitat i l'ha encoratjat a presentar-se al concurs per a emprenedors 'JA Europe Startup Programme'."
},
"extreme": {
"a1": "Un jove emprenedor de la Universitat de Vic comercialitzarà un braçalet per evitar que es perdin els infants.",
"a2": "Un emprenedor de la UVic ha dissenyat una polsera per alertar els pares quan s’allunyen els seus fills.",
"a3": "Un jove de la Universitat de Vic ha desenvolupat un dispositiu que ajudarà els nens a no perdre els pares."
}
} |
2,226 | Solsona i Cardona busquen dinamitzar l'economia local a través de la promoció conjunta del talent | La iniciativa del cicle de xerrades s'emmiralla en les experiències d'èxit de l'Anoia i el Montsià | L'Agència de Desenvolupament Local de Solsona i Cardona donarà el tret de sortida el proper 30 de març al Fòrum del Talent Solsona i Cardona.
Emmirallant-se en experiències similars de l'Anoia i el Montsià, el projecte pretén crear espais de reflexió conjunta entre els sectors públic i privat per promoure la innovació empresarial i social al territori a partir d'una altra mirada de a l'economia.
La directora de l'ens, Glòria Domínguez, ha explicat que amb aquest objectiu s'ha programat un cicle de vuit conferències, quatre tallers i dues taules rodones.
El professor Arcadi Oliveres serà el primer ponent per parlar d'un nou model econòmic .
De fet, per Domínguez, les xerrades només són l'"excusa" que permetrà generar un debat ampli i profund.
La directora de l'Agència de Desenvolupament Local de Solsona i Cardona, Glòria Domínguez, ha explicat que el cicle s'iniciarà el 30 de març i finalitzarà, en una primera ronda, el mes de juliol.
El primer ponent, Arcadi Oliveres, serà a Cardona pera plantejar els paradigmes per a un nou model econòmic que, segons la seva visió, es pot sintetitzar en el fracàs del sistema actual: pobresa, desigualtat i destrucció del planeta.
Segons explicarà detalladament Oliveres, les possibles alternatives passen per redefinir els tipus d'empresa, el funcionament de les finances, els sistemes de treball, l'estat del benestar, els hàbits de consum i les relacions econòmiques internacionals.
La segona sessió, a càrrec de Maria Carme Boqué, se celebrarà a Solsona el proper 27 d'abril i versarà sobre la mediació i resolució de conflictes.
El 18 de maig a Cardona, l'economista i coordinador de COOP57, Ramon Pascual, oferirà una ponència sobre els models financers alternatius.
L'1 de juny a Solsona, l'exsubdirector general de Triodos Bank a Espanya, Joan Antoni Melé, oferirà la ponència 'Créixer en valors, base per a una nova economia'.
Per últim, el 6 de juliol a Cardona, el professor Jordi Pigem, liderarà una sessió sota el títol 'Una economia centrada en les persones'.
Les conferències a Cardona seran al Centre Cívic de la plaça de la Fira, mentre que les que es realitzaran a Solsona seran al saló de les Homilies d'Organyà a la Biblioteca Carles Morató.
L'horari serà de 8 a 10 del vespre.
Pel que fa als tallers, s'organitzaran tallers participatius amb l'objectiu d'oferir un entorn de treball i de participació on es comparteixin les aportacions dels talleristes i s'aprengui d'una forma dinàmica i activa.
Els tallers es faran paral·lelament tant a Solsona com a Cardona.
El primer anirà a càrrec de Marc Bernadich i versarà sobre creativitat i innovació.
Pel que fa al segon taller, Xavier Gallofré parlarà sobre empresa i valors en el marc de l'emprenedoria social.
Domínguez ha assenyalat que el rerefons del fòrum és la creació de "xarxes" amb associacions professionals o no professionals que tenen incidència en el desenvolupament local, entenent que la cooperació pot donar fruit a les possibilitats de treball conjunt o idees noves respecte a desenvolupament integral del territori.
Per la seva banda, l'alcalde de Solsona, David Rodríguez, ha recordat que la política social i la política econòmica sempre s'han tractat de manera separada.
"Nosaltres les volem ajuntar perquè això no té sentit", ha destacat el batlle.
Les últimes dades que s'han donat a conèixer sobre atur tant a Solsona com a Cardona situen la xifra lleugerament per sobre del 13%.
Mentre que en el darrer any Cardona ha vist reduït el seu percentatge en un punt, a Solsona se situava al 16% de la població.
Per tant, segons ha destacat Domínguez, la reactivació econòmica ha estat important, però amb aquest fòrum es vol aconseguir més fruits que vagin en la direcció d'aquesta tendència.
El projecte, liderat per l'Agència de Desenvolupament Local de Solsona i Cardona, es desenvoluparà amb el suport tècnic de la cooperativa l'Arada i està finançat pel Servei d'Ocupació de Catalunya en el marc dels programes de suport al desenvolupament local. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "L'Agència de Desenvolupament Local de Solsona i Cardona inaugurarà el Fòrum del Talent Solsona i Cardona. El projecte es desenvoluparà a partir del proper 30 de març amb el suport tècnic de la cooperativa L'Arada i el finança el Servei d'Ocupació de Catalunya. Es pretén promoure la innovació empresarial i social al territori.",
"a2": "L'Agència de Desenvolupament Local de Solsona i Cardona ha organitzat el Fòrum del Talent Solsona i Cardona, que inclourà xerrades i tallers sobre els nous models econòmics, la resolució de conflictes, la creativitat, la innovació i l’emprenedoria social. L’objectiu és apropar els sectors públics i privats, i promoure el desenvolupament de la regió.",
"a3": "El 30 de març començarà el Fòrum del Talent Solsona i Cardona, que busca que el sector públic i privat reflexionin sobre la innovació empresarial i social al territori. Es duran a terme diferents ponències i tallers tant a Solsona com a Cardona. L'objectiu d'aquest fòrum és crear xarxes, professionals o no, per fomentar el desenvolupament local."
},
"extractive": {
"a1": "L'Agència de Desenvolupament Local de Solsona i Cardona donarà el tret de sortida el proper 30 de març al Fòrum del Talent Solsona i Cardona.\nEmmirallant-se en experiències similars de l'Anoia i el Montsià, el projecte pretén crear espais de reflexió conjunta entre els sectors públic i privat per promoure la innovació empresarial i social al territori a partir d'una altra mirada de a l'economia.\nPel que fa als tallers, s'organitzaran tallers participatius amb l'objectiu d'oferir un entorn de treball i de participació on es comparteixin les aportacions dels talleristes i s'aprengui d'una forma dinàmica i activa.\nEl projecte, liderat per l'Agència de Desenvolupament Local de Solsona i Cardona, es desenvoluparà amb el suport tècnic de la cooperativa l'Arada i està finançat pel Servei d'Ocupació de Catalunya en el marc dels programes de suport al desenvolupament local.",
"a2": "L'Agència de Desenvolupament Local de Solsona i Cardona donarà el tret de sortida el proper 30 de març al Fòrum del Talent Solsona i Cardona.\nEmmirallant-se en experiències similars de l'Anoia i el Montsià, el projecte pretén crear espais de reflexió conjunta entre els sectors públic i privat per promoure la innovació empresarial i social al territori a partir d'una altra mirada de a l'economia.\nDomínguez ha assenyalat que el rerefons del fòrum és la creació de \"xarxes\" amb associacions professionals o no professionals que tenen incidència en el desenvolupament local, entenent que la cooperació pot donar fruit a les possibilitats de treball conjunt o idees noves respecte a desenvolupament integral del territori. \nEl projecte, liderat per l'Agència de Desenvolupament Local de Solsona i Cardona, es desenvoluparà amb el suport tècnic de la cooperativa l'Arada i està finançat pel Servei d'Ocupació de Catalunya en el marc dels programes de suport al desenvolupament local.",
"a3": "L'Agència de Desenvolupament Local de Solsona i Cardona donarà el tret de sortida el proper 30 de març al Fòrum del Talent Solsona i Cardona.\nEmmirallant-se en experiències similars de l'Anoia i el Montsià, el projecte pretén crear espais de reflexió conjunta entre els sectors públic i privat per promoure la innovació empresarial i social al territori a partir d'una altra mirada de a l'economia.\nEl primer ponent, Arcadi Oliveres, serà a Cardona pera plantejar els paradigmes per a un nou model econòmic que, segons la seva visió, es pot sintetitzar en el fracàs del sistema actual: pobresa, desigualtat i destrucció del planeta.\nDomínguez ha assenyalat que el rerefons del fòrum és la creació de \"xarxes\" amb associacions professionals o no professionals que tenen incidència en el desenvolupament local, entenent que la cooperació pot donar fruit a les possibilitats de treball conjunt o idees noves respecte a desenvolupament integral del territori."
},
"extreme": {
"a1": "El proper 30 de març es posa en marxa el Fòrum del Talent Solsona i Cardona, per dinamitzar la regió.",
"a2": "L'Agència de Desenvolupament Local de Solsona i Cardona ha organitzat xerrades i tallers per afavorir el desenvolupament de la regió.",
"a3": "El Fòrum del Talent Solsona i Cardona busca crear xarxes per innovar i desenvolupar l'economia local."
}
} |
1,312 | Volen la imputació de 44 càrrecs de la FMC que haurien rebut sobresous | La Plataforma Sabadell Lliure de Corrupció assegura que si es confirma el que indica l'atestat dels Mossos també exigiran dimissions "siguin del color polític que siguin" els implicats | La Plataforma Sabadell Lliure de Corrupció està estudiant si demanar la imputació dels 44 càrrecs de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) que haurien rebut sobresous.
L'organització ha explicat en roda de premsa que van rebre tota la informació aquest dimecres i que ara l'estudiaran amb detall ja que es tracta de 3.000 folis.
Si un cop analitzat tot consideren que sí que hi van haver sobresous demanaran la imputació i exigiran la dimissió dels afectats, "siguin del color polític que siguin".
Fonts jurídiques han apuntat a l'ACN que la fiscalia també estaria estudiant la imputació d'una part dels implicats.
La Plataforma ha fet aquest dijous una roda de premsa després que ahir va rebre la interlocutòria i l'atestat dels Mossos d'Esquadra de la peça 25 sorgida arran de la investigació del 'cas Mercuri'.
En aquesta peça s'està investigant si 44 càrrecs de la FMC van rebre sobresous sota la premissa que el que rebien eren diners per dietes i desplaçaments.
L'advocat de l'Associació Lliure d'Advocats de Catalunya (ALLAC), Raul García, ha explicat que estan analitzant tota la documentació per determinar si es poden considerar o no sobresous i segons la conclusió a la que s'arribi demanaran les imputacions.
García ha dit que, en principi, tots ells han de saber que pel fet de ser càrrec públic "només poden rebre un sou".
Des de la Plataforma, i en un primer anàlisi, sí que s'han preguntat que si aquestes quantitats es rebien per desplaçaments com pot ser que rebin més els alcaldes de l'àrea metropolitana de Barcelona, més propers a la seu de la federació, que no pas d'altres procedents d'altres punts més llunyans de Catalunya.
Segons García, han pogut comprovar que les quantitats es rebien segons la jerarquia dins de la federació i afegeix que els mossos apunten en la interlocutòria la "coincidència" entre l'inici dels cobraments i l'entrada de l'exalcalde de Sabadell, Manuel Bustos, com a president de la FMC.
En tot cas, la Plataforma Sabadell Lliure de Corrupció considera que aquesta investigació també ha de servir per reflexionar sobre la creació d'estructures com la federació on s'acaben produint situacions aparentment "fraudulentes".
Implicats de tots els colors polítics
Segons la informació rebuda per la plataforma, els càrrecs que haurien rebut aquests sobre sous són Manuel Bustos (Sabadell) que va rebre 23.964 euros entre 2011 i 2012, Miquel Arisa (Centelles) amb 10.548, Joaquim Valcera (Gavà) amb 5.000, Maria Jose Beltran (Tivenys) per més de 4.000, Lluis Caldentell (Pontons) per 5.199 euros, Josep Maria Fraixenet (Olost) 5.720, Carme Garcia (Rubí) per 5.720 euros, Maria Montserrat Mundi (Sant Quirze) per més de 3.000, Lluis Tejedor (El Prat de Llobregat) per 12.870, Xavier Amor (Pineda de Mar) per 3.333, Josep Fèlix Ballesteros (Tarragona) amb 5.397, Xavier Casoliva (Guissona) per 3.333, Joan Castanyo (Sant Celoni) per 3.333, Ana del Frago (Barberà del Vallès) 3.333, Isabel Garcia (Santa Perpètua) amb 3.333, Núria Marín (L'Hospitalet de Llobregat) amb més de 7.500 i Joan Miguel Rodríguez (Monistrol) per 3.333.
Altres noms que surten són Joan Mora (Mataró) per 5.000 euros, Víctor Orrich (Tremp) 2.249, Carles Pellicer (Reus) per 5.000, Estaninslau Puigartigues (L'Escala), Martí Pujol (Llinars del Vallès) per 3.333, Esther Pujol (Tiana)per 3.333, Manuel Reyes (Castelldefels) per 5.0000, David Rodriguez Gonzalez (Solsona) per 7.5000, Teodoro Romero (Santa Margarida Montbui) per 3.333, Jordi SanJose Buenaventura (Sant Feliu de Llobregat) per 3.333 i Mirea Solsona (Matadepera) que va percebre més de 2.000 euros.
Pel que fa a l'antic comitè, haurien rebut també quantitats fixes Ivan Arcas (Molins), Llorenç Artigues (Vilassar de Mar), Jordi Baiget (Sitges), Joan Antoni Baron (Mataró), Josep Camprubí (Manresa), Ignasi Cardalus (Barcelona), Josep Coscunera (Guissona), Teresa Ginestar (Mollerussa) , Teresa Jordà (Ripoll), Glòria Mata (Torroelles de Llobregat), Anna Pagans (Girona), Lluís Miquel Pérez (Reus), Iolanda Pineda (Salt), Pere Prat (Manlleu), Joan Segué (Parets del Vallès) I Josep Maria Tos (Riudecanyes).
En aquests casos les quantitats rebudes van dels 800 als 2.784 euros.
Des de la Plataforma Sabadell Lliure de Corrupció han emfatitzat que hi ha càrrecs del PSC, CiU, ICV, ERC i PP "però majoritàriament del PSC", segons ha explicat la portaveu de l'organització Elvira Màrmol. | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "La Plataforma Sabadell Lliure de Corrupció va rebre ahir l'atestat dels Mossos d'Esquadra sobre la investigació del cas Mercuri. S'han detectat uns sobresous irregulars coincidint amb l'entrada de l'exalcalde de Sabadell, Manuel Bustos, com a president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC). La plataforma està estudiant si demanar la imputació de 44 càrrecs de la FMC.",
"a2": "La Plataforma Sabadell Lliure de Corrupció està analitzant un atestat dels Mossos d’Esquadra per veure si 44 càrrecs de la Federació de Municipis de Catalunya van rebre sobresous encoberts en forma de despeses per dietes i desplaçaments. Els implicats pertanyen sobretot al PSC, però també a CiU, ICV, ERC i el PP.",
"a3": "S'estudia la imputació de 44 polítics de la FMC per rebre sobresous al·legant que eren diners per dietes i desplaçaments. La Plataforma Sabadell Lliure de Corrupció afirma que aquesta investigació pot servir per recapacitar sobre la creació d'estructures on es donen situacions fraudulentes. Així mateix, s'ha explicat que s'investigaran els polítics siguin del partit que siguin."
},
"extractive": {
"a1": "La Plataforma Sabadell Lliure de Corrupció està estudiant si demanar la imputació dels 44 càrrecs de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) que haurien rebut sobresous.\nLa Plataforma ha fet aquest dijous una roda de premsa després que ahir va rebre la interlocutòria i l'atestat dels Mossos d'Esquadra de la peça 25 sorgida arran de la investigació del 'cas Mercuri'.\nDes de la Plataforma, i en un primer anàlisi, sí que s'han preguntat que si aquestes quantitats es rebien per desplaçaments com pot ser que rebin més els alcaldes de l'àrea metropolitana de Barcelona, més propers a la seu de la federació, que no pas d'altres procedents d'altres punts més llunyans de Catalunya.\nSegons García, han pogut comprovar que les quantitats es rebien segons la jerarquia dins de la federació i afegeix que els mossos apunten en la interlocutòria la \"coincidència\" entre l'inici dels cobraments i l'entrada de l'exalcalde de Sabadell, Manuel Bustos, com a president de la FMC.",
"a2": "La Plataforma Sabadell Lliure de Corrupció està estudiant si demanar la imputació dels 44 càrrecs de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) que haurien rebut sobresous.\nDes de la Plataforma, i en un primer anàlisi, sí que s'han preguntat que si aquestes quantitats es rebien per desplaçaments com pot ser que rebin més els alcaldes de l'àrea metropolitana de Barcelona, més propers a la seu de la federació, que no pas d'altres procedents d'altres punts més llunyans de Catalunya.\nSegons García, han pogut comprovar que les quantitats es rebien segons la jerarquia dins de la federació i afegeix que els mossos apunten en la interlocutòria la \"coincidència\" entre l'inici dels cobraments i l'entrada de l'exalcalde de Sabadell, Manuel Bustos, com a president de la FMC.\nDes de la Plataforma Sabadell Lliure de Corrupció han emfatitzat que hi ha càrrecs del PSC, CiU, ICV, ERC i PP \"però majoritàriament del PSC\", segons ha explicat la portaveu de l'organització Elvira Màrmol.",
"a3": "La Plataforma Sabadell Lliure de Corrupció està estudiant si demanar la imputació dels 44 càrrecs de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) que haurien rebut sobresous.\nEn aquesta peça s'està investigant si 44 càrrecs de la FMC van rebre sobresous sota la premissa que el que rebien eren diners per dietes i desplaçaments.\nDes de la Plataforma, i en un primer anàlisi, sí que s'han preguntat que si aquestes quantitats es rebien per desplaçaments com pot ser que rebin més els alcaldes de l'àrea metropolitana de Barcelona, més propers a la seu de la federació, que no pas d'altres procedents d'altres punts més llunyans de Catalunya.\nEn tot cas, la Plataforma Sabadell Lliure de Corrupció considera que aquesta investigació també ha de servir per reflexionar sobre la creació d'estructures com la federació on s'acaben produint situacions aparentment \"fraudulentes\"."
},
"extreme": {
"a1": "La Plataforma Sabadell Lliure de Corrupció estudia demanar la imputació dels 44 càrrecs de la FMC que haurien rebut sobresous.",
"a2": "S’està investigant si 44 càrrecs de la FMC, del PSC, CiU, ICV, ERC i el PP, van rebre sobresous encoberts.",
"a3": "S'estan investigant 44 càrrecs de la FMC per haver rebut sobresous sota la premissa que eren per dietes i desplaçaments."
}
} |
2,788 | Intermón recollirà firmes per exigir al govern espanyol que compleixi l'acord climàtic de París | L'ONG remarca que l'estat hauria d'aportar 500 milions extres per lluitar contra l'escalfament global però no ha pagat ni l'1% dels 120 milions compromesos | L'ONG humanitària Oxfam Intermón ha iniciat aquest dilluns una recollida de signatures fins a finals d'any per exigir al govern espanyol que compleixi l'acord climàtic consensuat l'any passat a París i que divendres va entrar en vigor.
Malgrat la intenció anunciada de ratificar l'acord, l'estat encara no ho ha fet formalment al·legant que el govern ha estat en funcions, i, de moment, ha aportat menys de l'1% dels fons extres compromesos per lluitar contra l'escalfament global, menys d'un milió d'euros dels 120 que hauria d'aportar.
Tot i això, l'entitat considera que a Espanya li correspondria aportar uns 500 milions d'euros, en consonància al seu PIB i contribució a la contaminació.
L'entitat ha presentat l'informe 'Contra vent i marea: Espanya ja no pot posar més excuses en la lluita contra el canvi climàtic', en el qual demana un canvi urgent de la política del govern espanyol en aquesta matèria.
Així, vol que les Corts espanyoles ratifiquin l'acord de París, cosa que es podria haver fet tot i tenir el govern en funcions, que compleixi el compromís d'aportar 120 milions d'euros fins el 2018 i que canviï les polítiques ambientals i energètiques internes per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle (geh), com per exemple tornar a potenciar les energies netes.
Els fons aportats, a més, no poden sorgir de l'ajuda oficial a la cooperació exterior, sinó que han de ser nous recursos específics per ajudar els països més pobres a lluitar contra els efectes de l'escalfament global.
Per al 2017, l'acord entre l'estat i l'anomenat Fons Verd del Clima, pactat a París, estableix una aportació de 17 milions d'euros, que s'haurien d'incloure en els propers pressupostos.
Però l'estat espanyol no és l'únic que incompleix, ja que dels 37.000 milions d'euros declarats pels països rics per lluitar contra el canvi climàtic, només entre 10.000 i 19.000 ho van ser realment per aquest propòsit, segons l'ONG.
D'aquesta quantitat, menys de 7.200 milions van anar a parar als països pobres.
L'estat espanyol només ha aportat el 8% del finançament entre el 2013 i el 2014.
Països com Tanzània o Etiòpia han dedicat més recursos propis a lluitar contra els efectes de l'escalfament dels que han rebut d'ajuda exterior.
Segons Oxfam, la meitat més pobra de la població mundial, uns 3.600 milions de persones, genera un 10% de les emissions mundials de geh, i alhora viu en els països més vulnerables als seus efectes, mentre que el 10% més ric genera el 50% de les emissions.
Del 2008 al 2014 més de 22 milions de persones s'han vist desplaçades a conseqüència de desastres naturals relacionats amb el canvi climàtic.
L'any 2050 hi haurà 26 milions de nens amb gana a l'Àfrica per culpa de l'escalfament, la meitat de tots els nens amb fam.
Dels deu països més afectats per fenòmens meteorològics extrems ocorreguts entre 1994 i 2004, nou tenien ingressos per càpita baixos o mitjans-baixos, i el desè és Tailàndia, que té ingressos mitjans-alts.
En aquests 20 anys hi va haver més de 15.000 fenòmens meteorològics extrems, que van causar més de mig milió de morts.
Un dels països més afectats és Burkina Faso, al Sahel, que pateix un increment de la violència dels desastres meteorològics, com tempestes monumentals o llargues sequeres, cosa que fa imprevisible el temps i dificulta l'agricultura de subsistència, que suposa el 80% de la riquesa del país.
L'informe també lamenta que les empreses del sector dels combustibles fòssils gastin 44 milions d'euros anuals en fer de 'lobby' a Brussel·les.
Francesc Mateu, director d'Oxfam Intermón a Catalunya, ha lamentat l'actitud del govern espanyol i li ha demanat que en la cimera de Marràqueix que comença aquest dilluns per concretar els acords de París es comprometi a aportar més fons.
Gisela Genebat, responsable de captació de fons i de la campanya, ha explicat que els fons dels països rics han de servir perquè els països més vulnerables pugin adaptar-se al canvi climàtic, sobretot als fenòmens periòdics.
Així, creu que cal "construir resiliència", per adaptar les estructures econòmiques i socials als "desastres per desgràcia previsibles", cosa que també permetria reduir les desigualtats.
En aquest sentit, ha explicat que els països més pobres els costa més superar els desastres naturals i que sovint no poden ressorgir d'un problema quan ja n'ha arribat un altre. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "L'ONG humanitària Oxfam Intermón recollirà firmes per exigir al govern espanyol que compleixi l'Acord de París. Segons L'ONG, l'estat hauria d'aportar 500 milions extres per lluitar contra el canvi climàtic, però de moment no ha pagat ni l'1 % dels 120 milions compromesos. Els fons dels països rics serviran perquè els països més vulnerables puguin adaptar-se al canvi climàtic.",
"a2": "Oxfam Intermón ha començat una campanya per recollir firmes i demanar al govern espanyol que compleixi els compromisos ambientals internacionals. L'ONG ha criticat que encara no s'hagi ratificat l'Acord de París i ha demanat que s'aportin més diners per ajudar altres països i es revisin les polítiques ambientals i energètiques per reduir les emissions.",
"a3": "Oxfam Intermón exigeix al govern espanyol que compleixi l'Acord de París i aporti la contribució que havia pactat per a la lluita climàtica. Amb els diners que els països es van comprometre a donar, es pretén lluitar contra els desastres naturals, que sobretot afecten països empobrits que tenen més difícil sortir-se'n."
},
"extractive": {
"a1": "L'ONG humanitària Oxfam Intermón ha iniciat aquest dilluns una recollida de signatures fins a finals d'any per exigir al govern espanyol que compleixi l'acord climàtic consensuat l'any passat a París i que divendres va entrar en vigor.\nMalgrat la intenció anunciada de ratificar l'acord, l'estat encara no ho ha fet formalment al·legant que el govern ha estat en funcions, i, de moment, ha aportat menys de l'1% dels fons extres compromesos per lluitar contra l'escalfament global, menys d'un milió d'euros dels 120 que hauria d'aportar.\nSegons Oxfam, la meitat més pobra de la població mundial, uns 3.600 milions de persones, genera un 10% de les emissions mundials de geh, i alhora viu en els països més vulnerables als seus efectes, mentre que el 10% més ric genera el 50% de les emissions.\nGisela Genebat, responsable de captació de fons i de la campanya, ha explicat que els fons dels països rics han de servir perquè els països més vulnerables puguin adaptar-se al canvi climàtic, sobretot als fenòmens periòdics.",
"a2": "L'ONG humanitària Oxfam Intermón ha iniciat aquest dilluns una recollida de signatures fins a finals d'any per exigir al govern espanyol que compleixi l'acord climàtic consensuat l'any passat a París i que divendres va entrar en vigor. \nL'entitat ha presentat l'informe 'Contra vent i marea: Espanya ja no pot posar més excuses en la lluita contra el canvi climàtic', en el qual demana un canvi urgent de la política del govern espanyol en aquesta matèria.\nAixí, vol que les Corts espanyoles ratifiquin l'acord de París, cosa que es podria haver fet tot i tenir el govern en funcions, que compleixi el compromís d'aportar 120 milions d'euros fins el 2018 i que canviï les polítiques ambientals i energètiques internes per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle (geh), com per exemple tornar a potenciar les energies netes.\nGisela Genebat, responsable de captació de fons i de la campanya, ha explicat que els fons dels països rics han de servir perquè els països més vulnerables pugin adaptar-se al canvi climàtic, sobretot als fenòmens periòdics.",
"a3": "L'ONG humanitària Oxfam Intermón ha iniciat aquest dilluns una recollida de signatures fins a finals d'any per exigir al govern espanyol que compleixi l'acord climàtic consensuat l'any passat a París i que divendres va entrar en vigor.\nAixí, vol que les Corts espanyoles ratifiquin l'acord de París, cosa que es podria haver fet tot i tenir el govern en funcions, que compleixi el compromís d'aportar 120 milions d'euros fins el 2018 i que canviï les polítiques ambientals i energètiques internes per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle (geh), com per exemple tornar a potenciar les energies netes.\nL'informe també lamenta que les empreses del sector dels combustibles fòssils gastin 44 milions d'euros anuals en fer de 'lobby' a Brussel·les.\nGisela Genebat, responsable de captació de fons i de la campanya, ha explicat que els fons dels països rics han de servir perquè els països més vulnerables pugin adaptar-se al canvi climàtic, sobretot als fenòmens periòdics."
},
"extreme": {
"a1": "Oxfam Intermón declara que l'estat ha aportat menys de l'1 % dels fons extres compromesos per lluitar contra l'escalfament global.",
"a2": "Oxfam Intermón ha començat a recollir firmes per demanar al govern espanyol que ratifiqui i compleixi l’Acord de París.",
"a3": "Oxfam Intermón reclama a Espanya que pagui l'acordat a París per a la lluita contra el canvi climàtic."
}
} |
1,985 | Calella de Palafrugell torna a convertir-se en epicentre de l'havanera i estreny llaços amb Cuba | La 53a edició de la tradicional Cantada introdueix per primer cop el debat sobre la discriminació de gènere i ètnia a les cançons | Calella de Palafrugell (Baix Empordà) ha tornat a convertir-se en epicentre de l'havanera, agermanant la nit amb els cants mariners.
Des de l'auditori de la platja del Port Bo, a través de les pantalles gegants o a bord de barques, més de 20.000 persones han seguit la tradicional Cantada, que dona el tret de sortida oficiós a la temporada d'estiu.
Aquesta 53a edició ha permès estrènyer llaços amb l'altre costat de l'Atlàntic, perquè s'ha dedicat a la celebració del mig segle d'història de la capital cubana, l'Havana.
A més del grup degà de la Cantada, Port Bo, per l'escenari de Calella hi han passat també les formacions Arjau, Son de l'Havana i la cantant Neus Mar.
Aquest 2019, per primera vegada, a més, la Cantada ha posat damunt la taula el debat sobre la discriminació de gènere i d'ètnia a les lletres de les havaneres.
La platja de Port Bo ha tornat a agermanar la nit, el mar i les havaneres.
La tradicional Cantada, que marca l'inici de l'estiu a la Costa Brava, ha atret milers de persones fins a Calella, el nucli de Palafrugell que any rere any –i ja en van 53- es converteix en capital del cant mariner.
Aquest 2019, la Cantada s'ha dedicat a la celebració dels 500 anys d'història de l'Havana.
Un homenatge que, de retruc, estreny llaços directament amb el passat indià de Catalunya.
I un llegat que té en l'havanera un dels seus màxims exponents.
Per l'escenari del Port Bo hi han passat els grups Arjau, Son de l'Havana, Port Bo i la cantant Neus Mar.
Cadascun ha interpretat cinc temes, en un repertori que ha combinat havaneres com Mar de bonança, Tamariu, El capità, La barca xica, Llop de mar o Cançó de la petxina amb d'altres que saltaven a l'altre costat de l'Atlàntic com Vivir en la Habana, Palmito de baracoa, El barquito de nácar o Mi madre fue una mulata.
El grup degà de la Cantada, Port Bo, s'ha encarregat d'homenatjar la capital de Cuba amb una cançó fora de repertori: Allá en la Habana, adient per a l'ocasió.
Al final, i com ja és tradició, mocadors onejant per cantar a l'uníson La bella Lola i El meu avi.
Les dues cançons icona de la Cantada d'Havaneres, interpretades conjuntament per tots els grups i artistes que hi participen.
Reflexió al voltant de les lletres
La principal novetat d'aquest 2019 és que, per primera vegada, la Cantada ha posat damunt la taula el debat sobre la discriminació de gènere i d'ètnia a les havaneres.
L'objectiu no ha estat censurar el repertori, sinó obrir una reflexió per evitar reproduir tòpics.
Perquè allò que expliquen les havaneres antigues no es traslladi a les actuals.
"En els relats d'havaneres la dona és tractada sovint com un objecte i el seu rol és d'inferioritat; i en la majoria dels casos, qui s'expressa, el protagonista, és un home", hi afegeix.
I com a exemple, esmenta explícitament part de la lletra de l'havanera La Catalana, que diu, literalment, "quién fuera dueño y marido de esa mujer".
"No reproduir patrons"
A partir d'aquí, precisa el director artístic, allò que han volgut fer és una "lectura serena, reposada i valenta de les lletres i dels valors que desprenen, perquè no són neutres".
I posar-ho damunt la taula amb la voluntat que l'havanera contemporània i del futur "no reprodueixi els patrons de discriminació de les antigues, per motius de gènere o ètnia".
Oller subratlla que l'havanera és "un diàleg amb l'ahir que ens connecta amb la nostra història".
I que precisament, per això cal conèixer "els referents" d'aquests cants mariners, per "interpretar-los i generar-ne de nous des del nosaltres i des de l'avui".
I aquí, reivindica el paper que juga la Cantada, perquè des del 2017 ha fet una "aposta clara per la creació" incorporant peces que no s'havien escoltat mai damunt l'escenari del Port Bo.
Com ja és habitual, per seguir la Cantada, s'han instal·lat pantalles gegants a les platges del Canadell i la del Port Pelegrí (a Calella mateix), a la plaça Nova de Palafrugell i a la platja de Llafranc. | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Calella de Palafrugell ha celebrat una nova edició de la Cantada d'havaneres. Aquesta edició s'ha dedicat a la celebració del mig segle d'història de la capital cubana, l'Havana. Aquest any, per primera vegada, la Cantada ha introduït el debat sobre la discriminació de gènere i ètnia a les lletres de les havaneres.",
"a2": "La 53a Cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell ha reunit 20.000 assistents per celebrar l’inici de l’estiu. Aquest any, la celebració s’ha dedicat al 500è aniversari de l’Havana i, per primer cop, ha inclòs un debat sobre la discriminació masclista i racista a les lletres de les havaneres, per evitar que les creacions contemporànies segueixin els mateixos patrons desfasats.",
"a3": "S'ha celebrat la 53a edició de la Cantada a Calella de Palafrugell i s'han commemorat els cinc-cents anys d'història de l'Havana. Així mateix, és el primer any en què s'ha posat sobre la taula la qüestió de gènere i ètnia respecte a les lletres de les cançons. No s'intenta canviar-les, sinó evitar que es reprodueixin aquests tòpics en cançons noves."
},
"extractive": {
"a1": "A més del grup degà de la Cantada, Port Bo, per l'escenari de Calella hi han passat també les formacions Arjau, Son de l'Havana i la cantant Neus Mar.\nAquest 2019, per primera vegada, a més, la Cantada ha posat damunt la taula el debat sobre la discriminació de gènere i d'ètnia a les lletres de les havaneres.\nLa principal novetat d'aquest 2019 és que, per primera vegada, la Cantada ha posat damunt la taula el debat sobre la discriminació de gènere i d'ètnia a les havaneres.\nI posar-ho damunt la taula amb la voluntat que l'havanera contemporània i del futur \"no reprodueixi els patrons de discriminació de les antigues, per motius de gènere o ètnia\".",
"a2": "Des de l'auditori de la platja del Port Bo, a través de les pantalles gegants o a bord de barques, més de 20.000 persones han seguit la tradicional Cantada, que dona el tret de sortida oficiós a la temporada d'estiu.\nAquest 2019, per primera vegada, a més, la Cantada ha posat damunt la taula el debat sobre la discriminació de gènere i d'ètnia a les lletres de les havaneres.\nAquest 2019, la Cantada s'ha dedicat a la celebració dels 500 anys d'història de l'Havana. \nI posar-ho damunt la taula amb la voluntat que l'havanera contemporània i del futur \"no reprodueixi els patrons de discriminació de les antigues, per motius de gènere o ètnia\".",
"a3": "Aquesta 53a edició ha permès estrènyer llaços amb l'altre costat de l'Atlàntic, perquè s'ha dedicat a la celebració del mig segle d'història de la capital cubana, l'Havana.\nAquest 2019, per primera vegada, a més, la Cantada ha posat damunt la taula el debat sobre la discriminació de gènere i d'ètnia a les lletres de les havaneres.\nL'objectiu no ha estat censurar el repertori, sinó obrir una reflexió per evitar reproduir tòpics.\nI posar-ho damunt la taula amb la voluntat que l'havanera contemporània i del futur \"no reprodueixi els patrons de discriminació de les antigues, per motius de gènere o ètnia\"."
},
"extreme": {
"a1": "Se celebra la 53a edició de la tradicional Cantada d'havaneres de Calella de Palafrugell, seguida per més de 20.000 persones.",
"a2": "La tradicional Cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell ha marcat l’inici de la temporada d’estiu amb 20.000 assistents.",
"a3": "La 53a Cantada celebra els cinc-cents anys de l'Havana i reflexiona sobre les lletres masclistes i racistes."
}
} |
727 | Rovira: ‘El que més m’entristeix és que no sé quan podré tornar’ | La secretària general d'ERC diu que quan va arribar a Suïssa es va presentar a les 'autoritats corresponents' | La secretària general d’ERC, Marta Rovira, ha assegurat que és exiliada a Suïssa per a continuar lluitant contra una ‘persecució política brutal’, per a recuperar la seva llibertat d’expressió i perquè a Catalunya es preservin els drets civils i polítics.
En una entrevista a l’ACN, Rovira ha explicat que es va trobar forçada a emprendre el camí de l’exili pel convenciment que el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena li dictaria presó preventiva.
‘El que més m’entristeix és que no sé quan podré tornar.
Sóc conscient que he marxat per molts anys, que he deixat enrere moltíssima gent que m’estimo, molts paisatges, la meva ciutat i que la meva família haurà de fer un canvi de vida brutal’, ha afegit.
Tres setmanes després d’arribar a Suïssa i de decidir de no presentar-se al Suprem espanyol, Rovira explica per quins motius ha triat aquest país i les principals línies de la seva defensa davant l’ordre internacional de detenció dictada pel jutge Llarena.
La seva defensa jurídica ja és a les mans de l’advocat Jean-Marc Carnicé, amb despatx a Ginebra.
‘He marxat a la força, obligatòriament; si no el que havia d’assumir eren les conseqüències d’una persecució política absolutament desproporcionada que no cap en un sistema polític democràtic’, ha dit Rovira.
Veia molt clar que el jutge Llarena dictaria presó preventiva per a ella i els altres líders polítics que havien d’anar a declarar com a represàlia per haver sotmès a votació la investidura de Jordi Turull com a president de la Generalitat.
Marxar de Catalunya ha estat per a Rovira una ‘mesura de protecció personal’ també pensant en la seva filla de set anys.
‘El que més m’entristeix és que no sé quan podré tornar’, lamenta.
És conscient que se n’ha anat ‘per molts anys’, però alhora creu que ser a Suïssa li dóna una oportunitat ‘per a continuar lluitant’.
Diu que la seva lluita pretén que a Catalunya es preservin els drets civils i polítics i que s’acabi ‘la injustícia que significa la persecució policial i judicial’ amb imputacions absolutament desmesurades que impliquen violència.
En aquest punt, remarca que ERC sempre ha dit que només defensarien les seves idees per vies pacífiques i democràtiques.
Un dels arguments que la va empènyer a anar-se’n a Suïssa és recuperar la seva llibertat d’expressió.
A Catalunya feia mesos que se sentia ‘absolutament coaccionada i amenaçada’.
Explica que s’anava autocensurant i es trobava cada vegada més cohibida: ‘Espero haver arribat aquí en part per poder recuperar la llibertat d’expressió, l’exercici dels meus drets civils i polítics, perquè a Catalunya era pràcticament impossible.’
Si l’opció escollida per a l’exili és Suïssa és perquè, segons Rovira, té un sistema polític que permet que els ciutadans tinguin veu, amb votacions molt sovintejades.
Per aquests motius, va entendre que aquest país entendria el motiu pel qual es defensa el dret de votar en referèndum dels catalans.
Sobre la seva activitat a Ginebra, Rovira es limita a dir que ha fet ‘contactes molt diversos i de molts tipus’ i que al món hi ha molta gent interessada per la situació de Catalunya.
Presentació a les ‘autoritats corresponents’
Segons que ha explicat, només d’arribar a Suïssa va posar en coneixement de les ‘autoritats corresponents’ els motius pels quals havia decidit d’establir-s’hi.
‘Respectarem les decisions que es prenguin, però ens interessa explicar que fugim d’una persecució política i que venim a buscar protecció i l’oportunitat de continuar lluitant contra la injustícia que significa la persecució política’, diu.
Sobre la possibilitat de sol·licitar asil polític, diu que estudien la situació amb ‘tots els elements legals que hi ha sobre la taula’ però que encara no han pres cap decisió.
Considera que cal continuar denunciant que no s’ha comès cap delicte de violència davant tots els tribunals ‘i amb la consciència que això beneficia tothom’, en referència també a la decisió de la justícia alemanya de deixar en llibertat Carles Puigdemont i descartar el delicte de rebel·lió.
Segons Rovira, hi ha determinats tribunals que volen escoltar les raons dels dirigents independentistes encausats i ‘sembla que les comencin a compartir’.
Una situació que ha contraposat amb les decisions dels tribunals espanyols.
ERC, un partit ‘a l’altura’
Tot i el moment ‘d’enorme dificultat’ que viu ERC, amb el president, Oriol Junqueras, a la presó i la secretària general a l’exili, Rovira està convençuda que ‘des del primer militant fins a l’últim’ sabran estar a l’altura.
I posa l’accent en el fet que ERC és un projecte que no es basa en els noms, sinó que té vuitanta-set anys d’història i ha hagut d’afrontar situacions adverses molt sovint. | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "La secretària general d’ERC, Marta Rovira, ha dit que és exiliada a Suïssa per a continuar lluitant contra la persecució política i judicial, i perquè a Catalunya es preservin els drets civils i polítics. Una de les raons que van fer que s'exiliés a Suïssa, on ha fet contactes de molts tipus, va ser recuperar la seva llibertat d’expressió.",
"a2": "Marta Rovira ha declarat que va marxar de Catalunya per evitar anar a la presó i que ha triat viure a Suïssa perquè és un país on es valora la llibertat d’expressió. També ha assegurat que continuarà lluitant contra les injustícies i la falta de llibertats a Catalunya, i ha recordat que ERC és un partit pacífic i democràtic.",
"a3": "Marta Rovira parla des de l'exili sobre què la va fer abandonar Catalunya i marxar a Suïssa, un país on es permet que els ciutadans tinguin veu i participin de les decisions. Des d'allà, afirma que continuarà lluitant per la seva causa i denunciant que no va cometre cap delicte greu."
},
"extractive": {
"a1": "La secretària general d’ERC, Marta Rovira, ha assegurat que és exiliada a Suïssa per a continuar lluitant contra una ‘persecució política brutal’, per a recuperar la seva llibertat d’expressió i perquè a Catalunya es preservin els drets civils i polítics.\nDiu que la seva lluita pretén que a Catalunya es preservin els drets civils i polítics i que s’acabi ‘la injustícia que significa la persecució policial i judicial’ amb imputacions absolutament desmesurades que impliquen violència.\nSobre la seva activitat a Ginebra, Rovira es limita a dir que ha fet ‘contactes molt diversos i de molts tipus’ i que al món hi ha molta gent interessada per la situació de Catalunya.\nConsidera que cal continuar denunciant que no s’ha comès cap delicte de violència davant tots els tribunals ‘i amb la consciència que això beneficia tothom’, en referència també a la decisió de la justícia alemanya de deixar en llibertat Carles Puigdemont i descartar el delicte de rebel·lió.",
"a2": "La secretària general d’ERC, Marta Rovira, ha assegurat que és exiliada a Suïssa per a continuar lluitant contra una ‘persecució política brutal’, per a recuperar la seva llibertat d’expressió i perquè a Catalunya es preservin els drets civils i polítics.\nVeia molt clar que el jutge Llarena dictaria presó preventiva per a ella i els altres líders polítics que havien d’anar a declarar com a represàlia per haver sotmès a votació la investidura de Jordi Turull com a president de la Generalitat.\nDiu que la seva lluita pretén que a Catalunya es preservin els drets civils i polítics i que s’acabi ‘la injustícia que significa la persecució policial i judicial’ amb imputacions absolutament desmesurades que impliquen violència.\nConsidera que cal continuar denunciant que no s’ha comès cap delicte de violència davant tots els tribunals ‘i amb la consciència que això beneficia tothom’, en referència també a la decisió de la justícia alemanya de deixar en llibertat Carles Puigdemont i descartar el delicte de rebel·lió.",
"a3": "La secretària general d’ERC, Marta Rovira, ha assegurat que és exiliada a Suïssa per a continuar lluitant contra una ‘persecució política brutal’, per a recuperar la seva llibertat d’expressió i perquè a Catalunya es preservin els drets civils i polítics.\nDiu que la seva lluita pretén que a Catalunya es preservin els drets civils i polítics i que s’acabi ‘la injustícia que significa la persecució policial i judicial’ amb imputacions absolutament desmesurades que impliquen violència.\nSobre la seva activitat a Ginebra, Rovira es limita a dir que ha fet ‘contactes molt diversos i de molts tipus’ i que al món hi ha molta gent interessada per la situació de Catalunya.\nConsidera que cal continuar denunciant que no s’ha comès cap delicte de violència davant tots els tribunals ‘i amb la consciència que això beneficia tothom’, en referència també a la decisió de la justícia alemanya de deixar en llibertat Carles Puigdemont i descartar el delicte de rebel·lió."
},
"extreme": {
"a1": "Marta Rovira diu que exiliada a Suïssa continua lluitant perquè a Catalunya es preservin els drets civils i polítics.",
"a2": "Marta Rovira ha afirmat que seguirà lluitant des de Suïssa contra les injustícies que s'estan produint a Catalunya.",
"a3": "Marta Rovira denuncia des de l'exili a Suïssa la persecució que estan patint els dirigents polítics a Catalunya."
}
} |
652 | El ‘ja n’hi ha prou’ que uneix i acuita la societat valenciana | Trenta mil persones es van aplegar ahir a la marxa de la diada del Vint-i-cinc d'Abril a València | Aquest ‘ja n’hi ha prou’ que se sentia ahir als carrers del centre de València pot ser entès per qui ho vulgui com una expressió de desesperació.
Però el to tenia més a veure amb el convenciment que neix una nova època per al País Valencià, que necessita consolidar el canvi i concretar les millores que havia promès.
Unes trenta mil ànimes participaven ahir en una marxa-exorcisme per a foragitar els mals esperits del model autonòmic ja esgotat.
Amb el lema ‘Ja n’hi ha prou!
Per un finançament just’, la convocatòria d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV) aplegava darrere de la pancarta d’obertura els representants de les principals institucions valencianes, dels sindicats (UGT, CC.OO i Intersindical) i dels partits polítics (Compromís, PSPV, Podem, ERC i EUPV).
El finançament just és un clam transversal que té un recorregut curt.
L’estat espanyol ha demostrat amb insistència que una reivindicació d’aquesta mena, encara que sigui molt majoritària, no serà mai satisfeta perquè posaria en risc la seva fórmula extractiva.
Però tot l’arc parlamentari i els principals agents de la societat s’han compromès a lluitar per aquest objectiu.
En aquest sentit, la manifestació d’ahir portava aquest segell de clam majoritari en el terreny del Vint-i-cinc d’Abril, diada històrica sobiranista.
Bloc anticapitalista
Certament, també hi havia el bloc final de la manifestació, convocat per l’independentisme anticapitalista (Endavant, Arran, CUP, SEPC…), que caminava darrere del lema ‘Des de totes les lluites construïm els Països Catalans’.
Per tant, cadascú des de la seva proposta, trenta mil persones es van aplegar un cap de setmana llarg i amb amenaça constant de pluja, un any més, per a recordar la batalla d’Almansa i el començament de la pèrdua de les llibertats a mans dels borbònics.
La diada va concloure amb un concert, com ja és tradició, però va començar amb activitats diverses a mig matí i durant tot el dia.
Una festa amb el Club Súper 3 de TV3, Na Bimbolles d’IB3 i el Rock Babalà de l’antiga ràdio i televisió valencianes convidava els més petits a una diada de cançons, jocs i rialles.
Una manifestació de l’extrema dreta contra la diada feia un ridícul històric perquè tan sols va aconseguir d’aplegar una cinquantena d’individus.
Els dinars populars convidaven a fer el pont del migdia cap a la vesprada i a fer temps fins a la marxa.
L’embriac i els policies de cinc en cinc
Quan la manifestació feia els primers passos, un individu solitari i visiblement embriac insultava Joan Baldoví, el diputat de Compromís, que sostenia la pancarta principal.
Al costat, ben preparada per a capturar l’escena en vídeo, una treballadora d’OKdiario –un portal ultra espanyolista– esperava una reacció per fer-ne la notícia habitual.
Un cop acabat el numeret, embriac i presumpta periodista abandonaven plegats l’escenari.
Uns carrers més endavant un altre personatge amb una bandera regionalista feia arribar els seus insults i amenaces als manifestants que desfilaven per davant seu amb completa indiferència.
Mentrestant, grups de cinc agents de la policia espanyola es desplaçaven pels diferents trams de la marxa atents a qualsevol indici d’incident.
Evidentment, una recerca frustrada davant de l’actitud cívica, positiva i democràtica de tothom.
La presència de la majoria de l’arc parlamentari, dels representants institucionals, dels agents sindicals, de les entitats i de tantes organitzacions tornava a marcar, un any més, la jornada reivindicativa del País Valencià.
Molts missatges complementaris sumaven ahir per a una imatge d’unitat, però també de dinamisme i de voluntat d’avançar més enllà del canvi de color polític.
La manifestació va acabar amb el parlaments de Mari Carmen Prat, de la Coordinadora de Plataformes per la Llei de Dependència, i de la representant de l’ACPV, Gemma Pasqual, davant la delegació del govern espanyol.
Un ‘ja n’hi ha prou’ que no es quedava en la queixa, sinó que proposava d’avançar sense aturar-se.
Vegeu ací les imatges de la manifestació:
La delegació de Compromís:
Els representants d’ERC del País Valencià:
Els d’Esquerra Unida:
Comissions Obreres:
El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans:
El Bloc d’Estudiants Agergamats del País Valencià:
El coordinador de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, Antoni Infante, i el president de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca, Cristòfol Soler:
L’esquerra independentista: | [
"país",
"país valencià"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Trenta mil persones van commemorar la batalla d'Almansa a la diada del Vint-i-cinc d'Abril a València, on es recorda el començament de la pèrdua de les llibertats a mans dels borbònics. La jornada reivindicativa al País Valencià, va comptar amb la participació de la majoria de partits parlamentaris, representants institucionals, agents sindicals, entitats i altres organitzacions.",
"a2": "La diada del Vint-i-cinc d'Abril va incloure diferents activitats i una manifestació que va reunir trenta mil persones a València, i va comptar amb la presència dels principals sindicats, institucions i partits polítics valencians. Amb el lema “Ja n’hi ha prou! Per un finançament just”, els manifestants van demostrar el seu desig de canviar i millorar la Comunitat Valenciana.",
"a3": "La diada del País Valencià d'aquest any ha reunit trenta mil persones i ha demanat un finançament just per a la regió. A la manifestació, el bloc final el conformaven l'independentisme anticapitalista i que van triar el lema \"Des de totes les lluites construïm els Països Catalans\". Malgrat una manifestació minoritària de l'extrema dreta, la jornada va transcórrer amb normalitat."
},
"extractive": {
"a1": "Amb el lema ‘Ja n’hi ha prou! Per un finançament just’, la convocatòria d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV) aplegava darrere de la pancarta d’obertura els representants de les principals institucions valencianes, dels sindicats (UGT, CC.OO i Intersindical) i dels partits polítics (Compromís, PSPV, Podem, ERC i EUPV).\nCertament, també hi havia el bloc final de la manifestació, convocat per l’independentisme anticapitalista (Endavant, Arran, CUP, SEPC…), que caminava darrere del lema ‘Des de totes les lluites construïm els Països Catalans’.\nPer tant, cadascú des de la seva proposta, trenta mil persones es van aplegar un cap de setmana llarg i amb amenaça constant de pluja, un any més, per a recordar la batalla d’Almansa i el començament de la pèrdua de les llibertats a mans dels borbònics.\nLa manifestació va acabar amb el parlaments de Mari Carmen Prat, de la Coordinadora de Plataformes per la Llei de Dependència, i de la representant de l’ACPV, Gemma Pasqual, davant la delegació del govern espanyol.",
"a2": "Amb el lema ‘Ja n’hi ha prou! Per un finançament just’, la convocatòria d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV) aplegava darrere de la pancarta d’obertura els representants de les principals institucions valencianes, dels sindicats (UGT, CC.OO i Intersindical) i dels partits polítics (Compromís, PSPV, Podem, ERC i EUPV).\nCertament, també hi havia el bloc final de la manifestació, convocat per l’independentisme anticapitalista (Endavant, Arran, CUP, SEPC…), que caminava darrere del lema ‘Des de totes les lluites construïm els Països Catalans’.\nPer tant, cadascú des de la seva proposta, trenta mil persones es van aplegar un cap de setmana llarg i amb amenaça constant de pluja, un any més, per a recordar la batalla d’Almansa i el començament de la pèrdua de les llibertats a mans dels borbònics.\nMolts missatges complementaris sumaven ahir per a una imatge d’unitat, però també de dinamisme i de voluntat d’avançar més enllà del canvi de color polític.",
"a3": "Amb el lema ‘Ja n’hi ha prou! Per un finançament just’, la convocatòria d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV) aplegava darrere de la pancarta d’obertura els representants de les principals institucions valencianes, dels sindicats (UGT, CC.OO i Intersindical) i dels partits polítics (Compromís, PSPV, Podem, ERC i EUPV).\nCertament, també hi havia el bloc final de la manifestació, convocat per l’independentisme anticapitalista (Endavant, Arran, CUP, SEPC…), que caminava darrere del lema ‘Des de totes les lluites construïm els Països Catalans’.\nUna manifestació de l’extrema dreta contra la diada feia un ridícul històric perquè tan sols va aconseguir d’aplegar una cinquantena d’individus.\nMolts missatges complementaris sumaven ahir per a una imatge d’unitat, però també de dinamisme i de voluntat d’avançar més enllà del canvi de color polític."
},
"extreme": {
"a1": "Marxa de trenta mil persones a València a la diada del Vint-i-cinc d'Abril per commemorar la batalla d’Almansa.",
"a2": "Trenta mil persones es van manifestar a la diada per demostrar el seu desig de millorar la Comunitat Valenciana.",
"a3": "El País Valencià demana un finançament just durant la seva diada amb el lema \"Ja n'hi ha prou!\"."
}
} |
1,710 | «Salvados» i la noia que vol fer teatre | «Què tal una segona part del Salvados per aprofundir una mica més? Amb tot, cal donar-los les gràcies per haver reivindicat i posat en valor la figura del professor» | Interessant però un pèl insatisfactori el Salvados de diumenge passat.
Sota el títol De padres a hijos, abordava una mica desordenadament temes vinculats amb l’ensenyança, des del suposat excés de deures –qüestió incomprensiblement de moda- al futur laboral dels estudiants, la motivació, la relació amb els professors, i d'altres més abstractes com el fracàs i la realització personal.
L'acció es desenvolupava en dos espais: una tertúlia de Jordi Évole amb professors i una classe del mestre de filosofia interactuant amb els seus alumnes.
— SALVADOS (Oficial) (@salvadostv) 20 de novembre de 2016
N'hi havia com per posar-se una mica nerviós escoltant joves de disset anys pronunciar frases com: "És que jo entreno moltes hores", "Els deures m’impedeixen tenir vida social", "Tinc un gran cansament físic i psicològic!", "No tinc ni cinc minuts per a descansar" i "Necessito desconnectar de l’institut perquè em passo aquí sis hores al dia i no puc més".
Són frases literals que em costa molt imaginar en boca d'un estudiant de, per exemple, l’època en què jo tenia aquesta edat.
Val a dir que en un tema com aquest és fàcil posar-se paternalista, passar-se de llest o de carcamal.
Intentaré no fer-ho.
La tertúlia dels professors, també expressant-se des del rol de pares, va transcórrer per camins força trillats, o com a mínim sabuts.
No van aprofundir gaire sobre la qüestió dels deures, només es van limitar a constatar diferències de criteri al respecte.
El Gabriel, el professor de filosofia i director de l’escola, feia consideracions elogioses sobre les noves tecnologies digitals: "Gràcies a elles els joves d’avui són més autònoms i tenen més informació a nivell sexual".
Un altre el va replicar amb molt bon ull: "Les noves eines digitals no fabriquen millors persones".
Van constatar també la progressiva falta de respecte vers als professors, no tan sols per part d’alumnes insolents sinó també de pares que s’extralimiten en la sobreprotecció.
El tema de fons, no cal dir-ho, és la plaga més nociva que assota els nostres joves: la por al fracàs.
Suspendre és un drama, un desastre colossal que l'alumne no està preparat per a afrontar.
Hauria estat bé indagar més en aquesta espinosa realitat.
Des de quan passa això?
On identifiquem el canvi de paradigma?
Altre cop: quan jo estudiava –no fa pas tants anys- això no passava.
El suspens era sempre una mala notícia, només faltaria, però no una catàstrofe mundial com és ara.
Dins la classe, les opinions amb més presència eren les d'una noia enamorada del teatre -quina gran notícia!- que assegura que si no en fes les seves notes serien pitjors.
Sensacional descoberta!
Però ella mateixa es mostrava escèptica amb les seves possibilitats.
El més segur és que acabi deixant el teatre encara que sigui el que més l'entusiasma del món, perquè no ho considera una feina de profit.
Tots els nois repetien dolorosament una idea: "Vull tenir feina estable".
Quin drama!
Segurament no tindran només una feina sinó dues o tres feines i l'estabilitat és poc menys que una quimera.
Una altra noia deia que d’aquí vint-i-cinc anys li agradaria estar vinculada al món de les lletres, de la literatura.
Fantàstic!
El drama, un altre, és que avui les escoles i els instituts -conec bé el tema- fan foragitar dels cervells influenciables dels alumnes tota espurna d'idea humanística, les carreres de lletres tenen mala premsa, no es consideren útils ni de profit.
A més a més, llegir per plaer, anar al cine o al teatre, cultivar la ment i l'esperit, són activitats demodé, que no es fomenten, per les quals els joves no tenen temps perquè el temps està obsessivament ocupat per altres coses.
Què tal una segona part del Salvados per aprofundir una mica més?
Amb tot, cal donar-los les gràcies per haver reivindicat i posat en valor la figura del professor.
Encara tinc calfreds quan penso en el segon episodi d’Economia en colors, un dels programes més nefastos que recordo en els últims anys.
El catedràtic de Columbia va utilitzar la televisió pública per relativitzar fins la nàusea la figura del mestre i la seva importància.
Se’ns va dir que els joves ja ho tenen tot a internet i que el professor només cal com un simple coach per si de cas el nano es perd massa.
Quin escàndol, quina vergonya. | [
"filiprim: crítica de tv"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "El programa Salvados de Jordi Évole, sota el títol \"De padres a hijos\", va abordar temes relacionats amb l'ensenyament. Dividit en dos espais, una tertúlia de Jordi Évole amb professors i una classe de filosofia, va tractar temes com l'excés de deures, el futur laboral dels estudiants, la motivació, la relació amb els professors, el fracàs i la realització personal.",
"a2": "El programa especial “De padres a hijos” de Salvados va tractar sobre l'ensenyament i les preocupacions actuals dels pares, fills i professors. En general, els estudiants es van queixar de la falta de temps lliure i les seves intervencions van deixar entreveure la seva por al fracàs. El programa també va reivindicar la importància dels professors, cada cop menys respectats.",
"a3": "L'últim Salvados tracta sobre l'ensenyament i els problemes pels quals passa avui dia, com l'excés de deures. Per una banda, els alumnes han expressat les seves preocupacions, com no poder dedicar-se a una carrera de lletres, perquè no es consideren útils. Per l'altra, professors (i pares) han parlat sobre la introducció de les noves tecnologies i la por al fracàs."
},
"extractive": {
"a1": "Sota el títol De padres a hijos, abordava una mica desordenadament temes vinculats amb l’ensenyança, des del suposat excés de deures –qüestió incomprensiblement de moda- al futur laboral dels estudiants, la motivació, la relació amb els professors, i d'altres més abstractes com el fracàs i la realització personal.\nEl tema de fons, no cal dir-ho, és la plaga més nociva que assota els nostres joves: la por al fracàs.\nEl més segur és que acabi deixant el teatre encara que sigui el que més l'entusiasma del món, perquè no ho considera una feina de profit.\nEl drama, un altre, és que avui les escoles i els instituts -conec bé el tema- fan foragitar dels cervells influenciables dels alumnes tota espurna d'idea humanística, les carreres de lletres tenen mala premsa, no es consideren útils ni de profit.",
"a2": "Sota el títol De padres a hijos, abordava una mica desordenadament temes vinculats amb l’ensenyança, des del suposat excés de deures –qüestió incomprensiblement de moda- al futur laboral dels estudiants, la motivació, la relació amb els professors, i d'altres més abstractes com el fracàs i la realització personal.\nEl Gabriel, el professor de filosofia i director de l’escola, feia consideracions elogioses sobre les noves tecnologies digitals: \"Gràcies a elles els joves d’avui són més autònoms i tenen més informació a nivell sexual\". \nEl drama, un altre, és que avui les escoles i els instituts -conec bé el tema- fan foragitar dels cervells influenciables dels alumnes tota espurna d'idea humanística, les carreres de lletres tenen mala premsa, no es consideren útils ni de profit.\nAmb tot, cal donar-los les gràcies per haver reivindicat i posat en valor la figura del professor.",
"a3": "Sota el títol De padres a hijos, abordava una mica desordenadament temes vinculats amb l’ensenyança, des del suposat excés de deures –qüestió incomprensiblement de moda- al futur laboral dels estudiants, la motivació, la relació amb els professors, i d'altres més abstractes com el fracàs i la realització personal.\nNo van aprofundir gaire sobre la qüestió dels deures, només es van limitar a constatar diferències de criteri al respecte.\nVan constatar també la progressiva falta de respecte vers als professors, no tan sols per part d’alumnes insolents sinó també de pares que s’extralimiten en la sobreprotecció.\nEl drama, un altre, és que avui les escoles i els instituts -conec bé el tema- fan foragitar dels cervells influenciables dels alumnes tota espurna d'idea humanística, les carreres de lletres tenen mala premsa, no es consideren útils ni de profit."
},
"extreme": {
"a1": "El programa Salvados de diumenge passat, sota el títol De padres a hijos, va abordar temes vinculats amb l'ensenyament.",
"a2": "Salvados va emetre un programa especial sobre l'ensenayment i els problemes actuals de les noves generacions.",
"a3": "Salvados tracta el tema de l'ensenyament amb la participació d'alumnes i professors que han compartit les seves preocupacions."
}
} |
441 | La policia espanyola escorcolla la casa de l’ex-president Jordi Pujol | El jutge de la Mata imputa i cita a declarar Josep i Pere Pujol Ferrusola | L’endemà de la constitució del primer parlament català amb majoria independentista de la història, la policia espanyola ha muntat una gran operació per escorcollar el domicili de l’ex-president de la Generalitat Jordi Pujol, a la ronda del General Mitre de Barcelona, i el de tres dels seus fills.
Segons que informen diversos mitjans espanyols, és una operació de la unitat de delictes econòmics i fiscals (UDEF) de la policia espanyola.
Segons El Confidencial, es fan catorze escorcolls i hi intervenen dos-cents agents.
I segons El País, els fills de Pujol que també són objecte de l’operació són Jordi, Marta i Mireia.
Al domicili de l’ex-president Pujol, també hi han entrat els fiscals anticorrupció Fernando Bermejo i José Grinda i l’ordre de l’operació, l’ha donada el jutge de l’Audiència espanyola José de la Mata, per a investigar l’origen dels fons de la família.
Segons els mitjans esmentats, els escorcolls tenen relació amb la causa judicial oberta el 2012 contra Jordi Pujol Ferrusola sobre presumpte frau fiscal i emblanquiment de capital.
Segons fonts de l’Audiència espanyola, els escorcolls es produeixen en el marc de les diligències 141/12 que segueix el jutge De la Mata, i l’entrada dels agents a casa de l’ex-president de la Generalitat té com a únic objectiu registrar una habitació que utilitza el seu fill gran mentre ha estat convalescent d’una intervenció quirúrgica.
També s’estan registrant dues naus industrials utilitzades per Jordi Pujol Ferrusola.
Tres furgonetes i diversos agents de la Policia espanyola custodien l’accés a casa de l’ex-president des de les vuit del matí.
Prop de les nou del matí ha arribat també l’advocat de la família, Cristóbal Martell.
Davant de l’edifici diversos mitjans que capten des de l’inici de l’operació com s’està desenvolupant l’escorcoll des del peu de carrer.
Jordi Pujol i Marta Ferrusola han sortit poc després de les deu del matí del seu domicili i han pujat a un cotxe que els esperava davant de la porta de l’edifici.
En el curt trajecte entre la sortida de l’immoble i el vehicle, el matrimoni ha saludat els nombrosos mitjans de comunicació que segueixen el registre de la policia espanyola, però han declinat fer declaracions.
Per la seva banda, la comitiva formada pels fiscals i els agents de Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) s’han traslladat a casa dels fills de Jordi Pujol per continuar amb els escorcolls.
El jutge té sobre la taula una petició de la Fiscalia anticorrupció perquè unifiqui tota la investigació sobre la família Pujol i demani al jutjat número 31 de Barcelona –que porta el cas de l’ex-president- que s’inhibeixi al seu favor, de manera que s’acumuli la causa amb la que l’Audiència Nacional ja té oberta al fill gran.
L’operació té lloc un cop De la Mata ha rebut la documentació d’Andorra sobre les activitats del fill gran de l’expresident, a qui la Fiscalia considera l’encarregat de blanquejar i distribuir els diners que la família tenia a l’estranger.
Es basa en part en la declaració de la seva ex-parella Victòria Álvarez, que va detallar els moviments amb diners entre Barcelona, Andorra i Madrid.
Escorcolls als domicilis de tres empresaris
A més dels domicilis de l’ex-president i de tres dels seus fills, l’operació té lloc a diverses seus d’empreses i domicilis d’empresaris que haurien tingut relació amb la família, així com a l’oficina del carrer Ganduixer, seu d’Iniciatives, Merketting i Inversions, propietat de Jordi Pujol Ferrusola.
Fonts de la investigació confirmen que s’està escorcollant també els domicilis del vicepresident del F.C. Barcelona, Carles Vilarrubí, del propietari de l’empresa Comsa, Carles Sumarroca Claverol, i del president d’Isolux Corsán, Luis Delso, els dos últims ja imputats pel jutge Ruz quan instruïa la causa.
Els dos primers registres tenen lloc a Barcelona, i el tercer a Madrid.
Tots ells haurien fet operacions amb el fill gran de l’expresident.
Delso i Sumarroca ja van donar explicacions per aquests moviments quan van comparèixer a l’Audiència Nacional.
L’origen de la investigació
L’Audiència espanyola va començar a investigar Jordi Pujol Ferrusola quan la seva ex-companya Victoria Álvarez el va denunciar per haver anat a Andorra amb bosses carregades de diners.
La denúncia, la va fer a instància del cap de gabinet de Mariano Rajoy, Jorge Moragas, segons que revelaven uns SMS fets públics l’any passat: ‘Si ho expliquessis tot, salvaries Espanya i jo et faria un monument’, deia Moragas en un d’aquests missatges.
Dos anys més tard, el juliol del 2014, l’ex-president Jordi Pujol va confessar que tenia comptes sense regularitzar a l’estranger amb diners d’una herència familiar, rebuda el 1980.
Jordi Pujol i la seva muller, Marta Ferrusola, van ser encausats, a més dels fills Marta, Pere, Mireia i Oleguer, per la sospita que la procedència d’aquell capital fos il·lícita. | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El jutge de l’Audiència espanyola, José de la Mata, ha ordenat l'escorcoll de la casa de l’expresident Jordi Pujol i les de tres dels seus fills, per a investigar l’origen dels fons de la família. Els escorcolls tenen relació amb la causa judicial oberta el 2012 contra Jordi Pujol Ferrusola, sobre presumpte frau fiscal i blanqueig de diners.",
"a2": "La policia ha escorcollat els domicilis de Jordi Pujol i de tres dels seus fills, així com altres oficines i domicilis d’empresaris connectats amb la família. L'operació s’ha realitzat en el marc de les investigacions per presumpte frau fiscal i blanqueig de capital, originades per una denúncia de Victoria Álvarez i per la confessió de l’expresident de tenir diners a l’estranger.",
"a3": "S'ha iniciat una investigació a l'expresident Pujol per blanqueig de capitals. La policia espanyola ha anat a casa de Pujol per escorcollar-la, a més de les de tres dels seus fills i les d'empresaris com el vicepresident del F.C. Barcelona. Aquesta investigació es va començar quan la seva excompanya el va denunciar per anar a Andorra amb diners carregats en bosses."
},
"extractive": {
"a1": "L’endemà de la constitució del primer parlament català amb majoria independentista de la història, la policia espanyola ha muntat una gran operació per escorcollar el domicili de l’ex-president de la Generalitat Jordi Pujol, a la ronda del General Mitre de Barcelona, i el de tres dels seus fills.\nAl domicili de l’ex-president Pujol, també hi han entrat els fiscals anticorrupció Fernando Bermejo i José Grinda i l’ordre de l’operació, l’ha donada el jutge de l’Audiència espanyola José de la Mata, per a investigar l’origen dels fons de la família.\nSegons fonts de l’Audiència espanyola, els escorcolls es produeixen en el marc de les diligències 141/12 que segueix el jutge De la Mata, i l’entrada dels agents a casa de l’ex-president de la Generalitat té com a únic objectiu registrar una habitació que utilitza el seu fill gran mentre ha estat convalescent d’una intervenció quirúrgica.\nEl jutge té sobre la taula una petició de la Fiscalia anticorrupció perquè unifiqui tota la investigació sobre la família Pujol i demani al jutjat número 31 de Barcelona –que porta el cas de l’ex-president- que s’inhibeixi al seu favor, de manera que s’acumuli la causa amb la que l’Audiència Nacional ja té oberta al fill gran.",
"a2": "L’endemà de la constitució del primer parlament català amb majoria independentista de la història, la policia espanyola ha muntat una gran operació per escorcollar el domicili de l’ex-president de la Generalitat Jordi Pujol, a la ronda del General Mitre de Barcelona, i el de tres dels seus fills.\nSegons fonts de l’Audiència espanyola, els escorcolls es produeixen en el marc de les diligències 141/12 que segueix el jutge De la Mata, i l’entrada dels agents a casa de l’ex-president de la Generalitat té com a únic objectiu registrar una habitació que utilitza el seu fill gran mentre ha estat convalescent d’una intervenció quirúrgica.\nDe la Mata ha rebut la documentació d’Andorra sobre les activitats del fill gran de l’expresident, a qui la Fiscalia considera l’encarregat de blanquejar i distribuir els diners que la família tenia a l’estranger.\nL’origen de la investigació L’Audiència espanyola va començar a investigar Jordi Pujol Ferrusola quan la seva ex-companya Victoria Álvarez el va denunciar per haver anat a Andorra amb bosses carregades de diners.",
"a3": "L’endemà de la constitució del primer parlament català amb majoria independentista de la història, la policia espanyola ha muntat una gran operació per escorcollar el domicili de l’ex-president de la Generalitat Jordi Pujol, a la ronda del General Mitre de Barcelona, i el de tres dels seus fills.\nSegons fonts de l’Audiència espanyola, els escorcolls es produeixen en el marc de les diligències 141/12 que segueix el jutge De la Mata, i l’entrada dels agents a casa de l’ex-president de la Generalitat té com a únic objectiu registrar una habitació que utilitza el seu fill gran mentre ha estat convalescent d’una intervenció quirúrgica.\nFonts de la investigació confirmen que s’està escorcollant també els domicilis del vicepresident del F.C. Barcelona, Carles Vilarrubí, del propietari de l’empresa Comsa, Carles Sumarroca Claverol, i del president d’Isolux Corsán, Luis Delso, els dos últims ja imputats pel jutge Ruz quan instruïa la causa.\nL’Audiència espanyola va començar a investigar Jordi Pujol Ferrusola quan la seva ex-companya Victoria Álvarez el va denunciar per haver anat a Andorra amb bosses carregades de diners."
},
"extreme": {
"a1": "La policia espanyola escorcolla el domicili de l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol i els de tres dels seus fills.",
"a2": "La policia ha escorcollat els domicilis de diversos membres de la família Pujol per investigar possibles delictes de frau fiscal.",
"a3": "Investiguen l'expresident Jordi Pujol per blanqueig de capitals, després que l'exparella del seu fill el denunciés."
}
} |
1,898 | Venturós demana quatre anys més per «transformar» Berga i «impedir que la dreta torni a l'Ajuntament» | El regidor de Capgirem Vic Joan Coma reclama als votants "fer que Montse Venturós segueixi sent l'alcaldessa dels Països Catalans" | La cap de llista de la CUP i alcaldessa de Berga, Montse Venturós ha demanat aquest divendres "quatre anys més de govern" per continuar "capgirant" la ciutat.
Montse Venturós ha ressaltat que "l'únic canvi passa per votar la CUP" i "impedir que la dreta torni a l’Ajuntament".
Segons ha defensat Venturós, "ens calen més legislatures com la present per seguir transformant la ciutat".
Coma ha recordat que "quan la CUP hi és, passen coses.
La justícia social és l’ADN de la CUP, i és imprescindible que la CUP estigui als governs dels Ajuntaments per fer-la valer".
Ha estat un acte molt coral en què hi han intervingut diversos col·lectius.
Quan parlava Joan Coma, les famílies i alumnes de l'escola de Sant Joan de Berga han pujat a l'escenari per fer visible la crida del centre per recuperar una segona línia de P3.
Una portaveu ha explicat que dimecres els representants polítics es reuniran amb el departament d'Ensenyament.
En aquest sentit, ha agraït el suport de l'equip de govern de la CUP a l'escola pública i ha desitjat sort a Venturós en la reunió a Barcelona.
També ha remarcat que ells continuaran dormint a les instal·lacions de l'escola fins que no se'ls escolti.
Montse Venturós ha explicat amb fermesa les prioritats del programa de la CUP per a Berga, que són la intervenció estratègica al barri vell, noves fórmules d'accés a l'habitatge, la sobirania energètica, l'anella verda (un itinerari-passeig al voltant de la ciutat), la remunicipalització de l'aigua, l'estació d'autobusos, l'hospital i residència Sant Bernabé públics, la nova teulada del pavelló municipal, millores al polígon industrial, Sant Francesc com a pol d'activitat cultural, nous formats culturals, la rehabilitació de la Torre de la Petita, inversió a les escoles públiques, estar més a prop dels berguedans, la nova regidoria de feminismes, LGTBI i societat inclusiva.
Montse Venturós també ha retret a altres partits que diguin que defensen l'escola pública al municipi, "quan en l'àmbit parlamentari ens la destrossen i continuen pagant 33 milions d'euros anuals a les escoles que segreguen per sexe".
Venturós ha afirmat que des de la CUP "hem viscut, coneixem i molt quina era la situació de l'ajuntament de Berga el 2015" i, per tant, ha afirmat: "podem presentar un programa electoral amb un pla de govern per executar al final del curs dels propers quatre anys.
"Volem una Berga diferent, volem una Berga feminista, volem una Berga ecologista, volem una Berga que estigui dempeus.
Jo crec que Berga té prou autoestima, crec que el que necessita precisament Berga són quatre anys més per continuar tirant endavant i capgirant la història que és el que veníem a fer fa quatre anys", ha recalcat Montse Venturós.
"Un canvi a Berga només és possible d'una manera, i és no permetent que la dreta entri un altre cop a les institucions.
Hem viscut 9 legislatures de la dreta a la ciutat, en volem una altra com la que hem vist els últims quatre anys", ha dit Montse Venturós.
Per això, sense mencionar-los directament, s'ha referit a Junts per Berga.
"Alguns diuen que són la garantia de canvi.
Però quin canvi?
Venturós ha repassat accions desenvolupades com el manteniment del caràcter públic de l'hospital, la internalització del servei de neteja dels edificis municipals, el reglament de participació popular, tot el que fa referència a l'àmbit cultural, la recuperació de la memòria històrica i la dignificació de totes aquelles persones que encara continuen enterrades en cunetes, fosses i pedreres".
La diputada Natàlia Sànchez ha recordat que "el municipalisme és la nostra essència.
Ho és, perquè és des de la base és des d’on pensem que les coses canvien.
A l'inici de l'acte, també hi ha intervingut Hèctor Aranda, que ha parlat per la Plataforma Salvem Coll de Pal, que s'oposa al projecte que ha de connectar Coll de Pal amb la Molina.
Hector Aranda ha defensat el vessant de defensa de la sostenibilitat de la CUP i ha assegurat que és amb l'esquerra independentista al govern que Berga ha exercit més la seva capitalitat.
Per exemple, assegurant el traspàs de l'Hospital Sant Bernabé a la Generalitat "per Berga i per la comarca". | [
"eleccions municipals 2019"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Montse Venturós, la cap de llista de la CUP i alcaldessa de Berga, ha explicat en un acte les prioritats del programa de la CUP per a Berga. Entre elles, hi trobem la intervenció estratègica al barri vell, noves fórmules d'accés a l'habitatge, l'estació d'autobusos, millores al polígon industrial i la nova regidoria de feminismes, LGTBI i societat inclusiva.",
"a2": "Montse Venturós, l’alcaldessa de Berga de la CUP, ha demanat el suport de la ciutadania per continuar al capdavant de l’Ajuntament. Venturós ha afirmat que el partit coneix les necessitats de la ciutat, ha explicat el seu programa electoral i ha fet un resum de les tasques realitzades per millorar Berga durant els seus quatre anys de mandat.",
"a3": "L'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, demana la confiança de la ciutadania per una nova legislatura de la CUP a Berga per poder continuar canviant la ciutat. Les seves prioritats com a partit són diverses, entre les quals trobem el suport als serveis públics, com l'ensenyament i la sanitat, i millores als edificis públics de la ciutat."
},
"extractive": {
"a1": "La cap de llista de la CUP i alcaldessa de Berga, Montse Venturós ha demanat aquest divendres \"quatre anys més de govern\" per continuar \"capgirant\" la ciutat.\nMontse Venturós ha explicat amb fermesa les prioritats del programa de la CUP per a Berga, que són la intervenció estratègica al barri vell, noves fórmules d'accés a l'habitatge, la sobirania energètica, l'anella verda (un itinerari-passeig al voltant de la ciutat), la remunicipalització de l'aigua, l'estació d'autobusos, l'hospital i residència Sant Bernabé públics, la nova teulada del pavelló municipal, millores al polígon industrial, Sant Francesc com a pol d'activitat cultural, nous formats culturals, la rehabilitació de la Torre de la Petita, inversió a les escoles públiques, estar més a prop dels berguedans, la nova regidoria de feminismes, LGTBI i societat inclusiva.\nVenturós ha afirmat que des de la CUP \"hem viscut, coneixem i molt quina era la situació de l'ajuntament de Berga el 2015\" i, per tant, ha afirmat: \"podem presentar un programa electoral amb un pla de govern per executar al final del curs dels propers quatre anys.\nHector Aranda ha defensat el vessant de defensa de la sostenibilitat de la CUP i ha assegurat que és amb l'esquerra independentista al govern que Berga ha exercit més la seva capitalitat.",
"a2": "La cap de llista de la CUP i alcaldessa de Berga, Montse Venturós ha demanat aquest divendres \"quatre anys més de govern\" per continuar \"capgirant\" la ciutat.\nVenturós ha afirmat que des de la CUP \"hem viscut, coneixem i molt quina era la situació de l'ajuntament de Berga el 2015\" i, per tant, ha afirmat: \"podem presentar un programa electoral amb un pla de govern per executar al final del curs dels propers quatre anys.\nVenturós ha repassat accions desenvolupades com el manteniment del caràcter públic de l'hospital, la internalització del servei de neteja dels edificis municipals, el reglament de participació popular, tot el que fa referència a l'àmbit cultural, la recuperació de la memòria històrica i la dignificació de totes aquelles persones que encara continuen enterrades en cunetes, fosses i pedreres\". \nHector Aranda ha defensat el vessant de defensa de la sostenibilitat de la CUP i ha assegurat que és amb l'esquerra independentista al govern que Berga ha exercit més la seva capitalitat.",
"a3": "La cap de llista de la CUP i alcaldessa de Berga, Montse Venturós ha demanat aquest divendres \"quatre anys més de govern\" per continuar \"capgirant\" la ciutat.\nMontse Venturós ha explicat amb fermesa les prioritats del programa de la CUP per a Berga, que són la intervenció estratègica al barri vell, noves fórmules d'accés a l'habitatge, la sobirania energètica, l'anella verda (un itinerari-passeig al voltant de la ciutat), la remunicipalització de l'aigua, l'estació d'autobusos, l'hospital i residència Sant Bernabé públics, la nova teulada del pavelló municipal, millores al polígon industrial, Sant Francesc com a pol d'activitat cultural, nous formats culturals, la rehabilitació de la Torre de la Petita, inversió a les escoles públiques, estar més a prop dels berguedans, la nova regidoria de feminismes, LGTBI i societat inclusiva.\nVenturós ha afirmat que des de la CUP \"hem viscut, coneixem i molt quina era la situació de l'ajuntament de Berga el 2015\" i, per tant, ha afirmat: \"podem presentar un programa electoral amb un pla de govern per executar al final del curs dels propers quatre anys.\n\"Un canvi a Berga només és possible d'una manera, i és no permetent que la dreta entri un altre cop a les institucions."
},
"extreme": {
"a1": "L'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, de la CUP, ha demanat els vots per continuar quatre anys més dirigint la ciutat.",
"a2": "L’alcaldessa de Berga ha explicat el programa electoral de la CUP i ha demanat seguir al capdavant de l’Ajuntament.",
"a3": "Montse Venturós demana quatre anys més de la CUP a l'alcaldia de Berga per continuar transformant la ciutat."
}
} |
1,874 | La Junta Electoral porta Torra a la Fiscalia i ordena als Mossos retirar els llaços | Els magistrats no donen per vàlida la substitució dels llaços grocs per uns de blancs i obren expedient al president de la Generalitat: els símbols s'hauran de retirar abans de les tres de la tarda d'aquest divendres | La Junta Electoral Central ha posat en marxa la via punitiva contra el president de la Generalitat, Quim Torra, en considerar que no s'està garantint la neutralitat dels edificis públics en període electoral.
Els magistrats no només han decidit obrir-li un expedient sancionador -que pot comportar una multa de fins a 3.000 euros-, sinó denunciar-lo a la Fiscalia per desobediència i encarregar al conseller d'Interior, Miquel Buch, que ordeni als Mossos d'Esquadra que retirin les noves pancartes amb llaços blancs que el Govern ha fet penjar tant del Palau de la Generalitat com de les conselleries abans de les tres de la tarda d'aquest divendres.
De poc li ha servit al president la solució imaginativa d'intentar esquivar l'ordre de retirada canviant el color del llaç però mantenint la petició de llibertat dels presos i els exiliats, una decisió que buscava fer equilibris per evitar transmetre una imatge d'acatament.
Tot i que el president ha fet arribar aquest mateix dijous a la tarda unes al·legacions on literalment indicava que ja "no hi havia llaços grocs i estelades" als edificis públics, els magistrats no donen per complerta la seva ordre i consideren que hi ha indicis de delicte de desobediència.
— NacióDigital (@naciodigital) 21 de març de 2019
La tossuderia de Torra amb els llaços després de dos ultimàtums, diversos episodis d'al·legacions i l'intent de delegar la decisió al Síndic de Greuges, el situa ara com a objectiu dels tribunals, un escenari que té diferents lectures en l'independentisme: un sector considera estèril la batalla dels símbols, mentre un altre creu que es pot treure rèdit polític de la situació.
Al Govern no hi ha hagut un posicionament granític sobre com s'havia d'actuar des del principi.
Una ordre que ha de gestionar el departament d'Interior
La nova patata calenta del Govern recau sobre el departament d'Interior, ja que els magistrats ordenen que sigui aquesta conselleria la que gestioni la retirada de tota la simbologia a través dels Mossos d'Esquadra.
Tenint en compte la incertesa electoral, pendent de la sentència del judici de l'1-O, no és descartable que tot el procediment acabés quan hi hagués un nou president a Palau, perquè Torra no repetirà.
De nou, complertes les expectatives de Ciutadans
La decidió de la Junta Elecoral es torna a ajustar a la petició que havia fet Ciutadans, que decidit a no donar treva amb la polèmica, pocs minuts després del canvi de pancartes ja ha tornat a presentar una denúncia reclamant a la Junta Electoral que deixés el cas en mans de la Fiscalia i actués amb "màxima urgència" per exigir als Mossos la retirada de les pancartes.
"Es pensen que enganyaran algú?
Es creuen molt llestos i graciosos?", ha lamentat la líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, tot assenyalant que el fet de mantenir les pancartes és "un nou atac a la democràcia".
Justament ha estat amb la col·locació de les noves pancartes quan l'actitud del PSOE ha canviat per complet després de dies de declaracions tèbies per no alimentar el conflicte en ple clima preelectoral.
El president Pedro Sánchez ha seguit mantenint-se prudent a l'espera de la decisió de la Junta Electoral, però la ministra de Defensa, Margarita Robles, ha titllat de "vergonya aliena" el "desafiament a les institucions" que està fent Torra.
De l'intent de delegar en el Síndic a les conseqüències personals
Després de dos ultimàtums, atrapat en la presa d'una decisió complexa tenint en compte que la defensa dels presos i els exiliats ha centrat bona part de l'acció del Govern, el president va deixar en mans del Síndic de Greuges la resposta final sobre si retirava o no la simbologia.
Tot i que els seus informes no són vinculants, Rafael Ribó va recomanar que no es mantinguessin els llaços en període electoral en un informe que ja existia des del divendres passat però que la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, va ocultar el dimarts.
En ser substituït de groc a blanc el color dels llaços, el Síndic ha evitat pronunciar-se sobre si considerava o no que s'havia complert la seva recomanació.
Des del principi de la polèmica, que va fer saltar Ciutadans amb una primera denúncia fa 15 dies, les ordres de la Junta Electoral havien anat adreçades personalment a Torra.
El president ha intentat que la presa de la decisió no pivotés sobre ell, però sí que ho faran a partir d'ara les possibles conseqüències que se'n derivin. | [
"eleccions espanyoles 28-a"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Els magistrats de la Junta Electoral Central han obert un expedient sancionador al president de la Generalitat, Quim Torra, i també l'han denunciat a la Fiscalia per desobediència. Han ordenat als Mossos d'Esquadra que retirin les noves pancartes amb llaços blancs que el Govern ha fet penjar en alguns edificis oficials abans de les tres de la tarda d'aquest divendres.",
"a2": "La Junta Electoral Central ha decidit obrir un expedient sancionador al president de la Generalitat, Quim Torra, i denunciar-lo a la Fiscalia per negar-se a retirar els llaços i pancartes de solidaritat amb els presos dels edificis públics durant el període electoral. A més, ha ordenat que els Mossos d’Esquadra retirin els símbols per mantenir la neutralitat política dels edificis.",
"a3": "La Junta Electoral Central considera que Quim Torra no garanteix la neutralitat dels edificis públics durant aquest període electoral perquè s'ha considerat que hi havia símbols independentistes als edificis. Els magistrats han denunciat Torra a la Fiscalia, i Ciutadans exigeix a aquesta institució que actuï amb màxima urgència per exigir als Mossos que retirin la simbologia."
},
"extractive": {
"a1": "Els magistrats no només han decidit obrir-li un expedient sancionador -que pot comportar una multa de fins a 3.000 euros-, sinó denunciar-lo a la Fiscalia per desobediència i encarregar al conseller d'Interior, Miquel Buch, que ordeni als Mossos d'Esquadra que retirin les noves pancartes amb llaços blancs que el Govern ha fet penjar tant del Palau de la Generalitat com de les conselleries abans de les tres de la tarda d'aquest divendres.\nLa tossuderia de Torra amb els llaços després de dos ultimàtums, diversos episodis d'al·legacions i l'intent de delegar la decisió al Síndic de Greuges, el situa ara com a objectiu dels tribunals, un escenari que té diferents lectures en l'independentisme: un sector considera estèril la batalla dels símbols, mentre un altre creu que es pot treure rèdit polític de la situació.\nLa decisió de la Junta Elecoral es torna a ajustar a la petició que havia fet Ciutadans, que decidit a no donar treva amb la polèmica, pocs minuts després del canvi de pancartes ja ha tornat a presentar una denúncia reclamant a la Junta Electoral que deixés el cas en mans de la Fiscalia i actués amb \"màxima urgència\" per exigir als Mossos la retirada de les pancartes.\nDesprés de dos ultimàtums, atrapat en la presa d'una decisió complexa tenint en compte que la defensa dels presos i els exiliats ha centrat bona part de l'acció del Govern, el president va deixar en mans del Síndic de Greuges la resposta final sobre si retirava o no la simbologia.",
"a2": "La Junta Electoral Central ha posat en marxa la via punitiva contra el president de la Generalitat, Quim Torra, en considerar que no s'està garantint la neutralitat dels edificis públics en període electoral. \nEls magistrats no només han decidit obrir-li un expedient sancionador -que pot comportar una multa de fins a 3.000 euros-, sinó denunciar-lo a la Fiscalia per desobediència i encarregar al conseller d'Interior, Miquel Buch, que ordeni als Mossos d'Esquadra que retirin les noves pancartes amb llaços blancs que el Govern ha fet penjar tant del Palau de la Generalitat com de les conselleries abans de les tres de la tarda d'aquest divendres.\nDesprés de dos ultimàtums, atrapat en la presa d'una decisió complexa tenint en compte que la defensa dels presos i els exiliats ha centrat bona part de l'acció del Govern, el president va deixar en mans del Síndic de Greuges la resposta final sobre si retirava o no la simbologia.\nTot i que els seus informes no són vinculants, Rafael Ribó va recomanar que no es mantinguessin els llaços en període electoral en un informe que ja existia des del divendres passat però que la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, va ocultar el dimarts.",
"a3": "La Junta Electoral Central ha posat en marxa la via punitiva contra el president de la Generalitat, Quim Torra, en considerar que no s'està garantint la neutralitat dels edificis públics en període electoral.\nEls magistrats no només han decidit obrir-li un expedient sancionador -que pot comportar una multa de fins a 3.000 euros-, sinó denunciar-lo a la Fiscalia per desobediència i encarregar al conseller d'Interior, Miquel Buch, que ordeni als Mossos d'Esquadra que retirin les noves pancartes amb llaços blancs que el Govern ha fet penjar tant del Palau de la Generalitat com de les conselleries abans de les tres de la tarda d'aquest divendres.\nTenint en compte la incertesa electoral, pendent de la sentència del judici de l'1-O, no és descartable que tot el procediment acabés quan hi hagués un nou president a Palau, perquè Torra no repetirà.\nDesprés de dos ultimàtums, atrapat en la presa d'una decisió complexa tenint en compte que la defensa dels presos i els exiliats ha centrat bona part de l'acció del Govern, el president va deixar en mans del Síndic de Greuges la resposta final sobre si retirava o no la simbologia."
},
"extreme": {
"a1": "La Junta Electoral Central denuncia Torra a la Fiscalia per desobediència i ordena als Mossos retirar els llaços blancs.",
"a2": "La Junta Electoral Central ha obert un expedient a Quim Torra i ha ordenat treure els llaços dels edificis públics.",
"a3": "Els magistrats denuncien Torra a la Fiscalia per no mantenir la neutralitat als edificis públics durant el període electoral."
}
} |
1,086 | La Guàrdia Civil creu que les actes de l'1-O servien per saber com incomplir les ordres judicials | El secretari d'atestats de Lleida diu que hi havia diverses "irregularitats" com ara documents on faltaven dades | El secretari d'atestats de la Guàrdia Civil a Lleida l'1-O, l'agent C17150G, creu que el model d'acta que els Mossos van utilitzar era una "via" per saber com actuar per "no complir" les ordres judicials.
Durant la seva declaració a l'Audiència Nacional, ha admès que no li consta una crida explícita a incomplir la interlocutòria del TSJC però que del coneixement públic que es va tenir del document "se'n desprèn" què havien de fer els Mossos i "la població civil".
Malgrat això, ha reconegut que no li constava cap document on Trapero donés ordres de no actuar amb contundència.
L'agent de la Benemèrita ha explicat també que a les actes que es van elaborar aquell dia hi havia diverses "irregularitats".
Entre elles, algunes no tenien signatura, els faltava el número de diligència o no hi havia el TIP de l'agent.
L'advocada de Trapero i de Laplana, Olga Tubau, ha preguntat a l'agent de la Guàrdia Civil si hi havia alguna prova que la prefectura de Mossos o a Trapero instessin a la "passivitat" dels efectius l'1-O o si el major va donar ordres de no actuar amb contundència.
El secretari d'atestats ha respost que no sabia què s'havia dit a la reunió de comandaments el 29 de setembre però ha afirmat que del coneixement públic que es va tenir del document "se'n desprèn" què havien de fer els Mossos i "la població civil".
En aquest sentit, ha dit que, al seu entendre, el document era una "via" per saber com actuar el dia del referèndum per "no complir els mandats judicials".
L'agent de la Benemèrita ha dit també que a les actes que van revisar –uns 190 documents- hi van trobar diverses irregularitats.
La més "cridanera", ha dit, el cas d'un agent que hauria omplert dues actes diferents "a la mateixa hora i en dues localitats a 44 km de distància".
Preguntat sobre si n'hi havia més, ha detallat que en algunes no hi havia firmes, en d'altres no hi constava el número de diligència o el TIP de l'agent.
"No puc saber la magnitud de les irregularitats de les actes perquè nosaltres no hi érem quan les omplien però sí que li puc dir que hi havia aquests missatges", ha dit en referència a un "xat" amb comandaments on es demanava que es fes constar que els col·legis tancats els havien fet clausurar els Mossos.
L'activitat de Mossos i les "vigilàncies"
El secretari d'atestats ha mantingut durant la seva declaració, igual que va fer l'instructor, que l'activitat dels Mossos va incrementar després de rebre els primers requeriments judicials, a la tarda.
També ha reiterat que la voluntat de la cúpula dels Mossos era tenir "el control absolut" de tot i ha dit que el fet que els "vigilessin" va provocar que els "anul·lessin" la capacitat d'acció.
"Si fan això el mandat judicial queda desemparat, no es pot complir", ha dit.
En aquest sentit, Tubau li ha demanat si tenia constància que la informació sobre les suposades vigilàncies arribés al Cecor central: "No es pot descartar, però tampoc ho hem pogut comprovar", ha dit.
Les "ordres" de Trapero
Preguntat sobre si en alguna comunicació entre comandaments dels Mossos de Lleida i polítics es feia referència a Trapero, l'agent de la Guàrdia Civil ha citat un cas en un xat durant el 20S.
Segons ha explicat, en una conversa entre l'aleshores alcalde de Vic, Joan Ballana, i l'inspector Roderic Moreno, el comandament de mossos va detallar al polític les unitats d'ARRO que s'estaven enviant a Barcelona i va assegurar que el major havia donat "ordres" de no intervenir si ell no ho deia.
"No s'actua sense ordres d'ell".
Ha admès però que no se'l cita en cap altre correu o xat, tot i que ha precisat que en "algun moment" es comenta que "estan orgullosos del paper que està fent". | [
"sentència de l'1-o"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "El secretari d'atestats de la Guàrdia Civil a Lleida l'1-O creu que les actes dels Mossos servien per incomplir les ordres judicials. Afirma que, entre les irregularitats, hi havia documents on faltaven dades o sense signatura. També diu que hi havia un xat amb comandaments on es demanava fer constar que els col·legis tancats els havien fet clausurar els Mossos.",
"a2": "Durant una declaració a l'Audiència Nacional, el secretari d'atestats de la Guàrdia Civil a Lleida ha declarat que les actes utilitzades l’1-O pels Mossos d’Esquadra fan pensar que van intentar evitar complir les ordres del TSJC. No hi ha proves contundents sobre que es demanés explícitament incomplir la interlocutòria, però les actes elaborades aquell dia inclouen moltes irregularitats.",
"a3": "El secretari d'atestats de la Guàrdia Civil afirma que els Mossos van utilitzar un model d'acta per no complir amb les ordres judicials l'1-O. L'agent ha explicat que hi va veure diverses irregularitats, com ara dades o signatures que faltaven. També ha dit que aquestes actes servien com a via perquè els Mossos sabessin com actuar."
},
"extractive": {
"a1": "El secretari d'atestats de la Guàrdia Civil a Lleida l'1-O, l'agent C17150G, creu que el model d'acta que els Mossos van utilitzar era una \"via\" per saber com actuar per \"no complir\" les ordres judicials.\nL'agent de la Benemèrita ha explicat també que a les actes que es van elaborar aquell dia hi havia diverses \"irregularitats\".\nEl secretari d'atestats ha respost que no sabia què s'havia dit a la reunió de comandaments el 29 de setembre però ha afirmat que del coneixement públic que es va tenir del document \"se'n desprèn\" què havien de fer els Mossos i \"la població civil\".\n\"No puc saber la magnitud de les irregularitats de les actes perquè nosaltres no hi érem quan les omplien però sí que li puc dir que hi havia aquests missatges\", ha dit en referència a un \"xat\" amb comandaments on es demanava que es fes constar que els col·legis tancats els havien fet clausurar els Mossos.",
"a2": "El secretari d'atestats de la Guàrdia Civil a Lleida l'1-O, l'agent C17150G, creu que el model d'acta que els Mossos van utilitzar era una \"via\" per saber com actuar per \"no complir\" les ordres judicials.\nL'agent de la Benemèrita ha explicat també que a les actes que es van elaborar aquell dia hi havia diverses \"irregularitats\".\n\"No puc saber la magnitud de les irregularitats de les actes perquè nosaltres no hi érem quan les omplien però sí que li puc dir que hi havia aquests missatges\", ha dit en referència a un \"xat\" amb comandaments on es demanava que es fes constar que els col·legis tancats els havien fet clausurar els Mossos.\nTambé ha reiterat que la voluntat de la cúpula dels Mossos era tenir \"el control absolut\" de tot i ha dit que el fet que els \"vigilessin\" va provocar que els \"anul·lessin\" la capacitat d'acció.",
"a3": "El secretari d'atestats de la Guàrdia Civil a Lleida l'1-O, l'agent C17150G, creu que el model d'acta que els Mossos van utilitzar era una \"via\" per saber com actuar per \"no complir\" les ordres judicials.\nL'agent de la Benemèrita ha explicat també que a les actes que es van elaborar aquell dia hi havia diverses \"irregularitats\".\nEl secretari d'atestats ha mantingut durant la seva declaració, igual que va fer l'instructor, que l'activitat dels Mossos va incrementar després de rebre els primers requeriments judicials, a la tarda.\nSegons ha explicat, en una conversa entre l'aleshores alcalde de Vic, Joan Ballana, i l'inspector Roderic Moreno, el comandament de mossos va detallar al polític les unitats d'ARRO que s'estaven enviant a Barcelona i va assegurar que el major havia donat \"ordres\" de no intervenir si ell no ho deia."
},
"extreme": {
"a1": "El secretari d'atestats de la Guàrdia Civil a Lleida l'1-O diu que a les actes dels Mossos hi havia irregularitats.",
"a2": "El secretari d'atestats de Lleida opina que els Mossos d’Esquadra van intentar evitar complir les ordres judicials l’1-O.",
"a3": "Des de la Guàrdia Civil s'ha afirmat que els Mossos van usar actes amb irregularitats l'1-O."
}
} |
2,067 | SCC denuncia a plaça Sant Jaume que el procés "roba" als catalans i reclama "passar-ne pàgina" | En una concentració, l'entitat avisa de "la mentida" sobiranista i qualifica el procés "d'artefacte profundament tòxic" | Societat Civil Catalana ha omplert aquest diumenge el migdia la plaça de Sant Jaume de Barcelona en una concentració sota el lema 'El procés ens roba'.
"Ara ens toca dir alt i clar que el procés ha fracassat i que ens toca passar pàgina", ha arengat el president de l'entitat, Rafael Arenas.
Ha lamentat que es prometi "el cel a la terra", ha avisat que tot plegat és "fals, és mentida" i ha reclamat que es "retornin" les institucions i els símbols a la ciutadania.
Al seu torn, el vicepresident de SCC, Joaquim Coll, ha afirmat que el procés pren temps, democràcia, recursos, drets, llibertats, convivència i oportunitats, i el país "en sentit global", entre d'altres.
Per tot plegat l'ha qualificat "d'artefacte profundament tòxic" i ha avisat que "alimenta una caça de bruixes": "Que no hi hagi violència física no vol dir que no n'hi hagi de simbòlica, coacció i xantatge".
Societat Civil Catalana (SCC) ha organitzat aquest diumenge al migdia una concentració a la plaça de Sant Jaume de Barcelona on, segons la Guàrdia Urbana, han assistit unes 3.500 persones.
S'hi han sentit lemes com 'Sí a la convivència, no a la independència'; 'Sí al progrés, no al procés' o 'Hem votat i heu fracassat".
Entre senyeres, banderes espanyoles i europees, el president de l'entitat, Rafael Arenas, ha demanat posar punt i final al procés.
Sobretot perquè, ha afirmat, els darrers dies "l'amenaça" independentista no ha desaparegut sinó que s'ha "intensificat" i que "acumula forces per dur a terme els plans quan cregui convenient" malgrat "el fracàs" de no haver reunit el "suport social majoritari dels catalans".
"No hem abraçat massivament ni majoritàriament l'entelèquia secessionista", ha dit.
Per això, ha assegurat que estan "farts" de tot plegat i ha reclamat que se'ls "retornin" les institucions i els símbols.
"Ara ens toca dir alt i clar que el procés ha fracassat i que ens toca passar pàgina, diem prou de procés, acabem amb el procés", ha resolt en intervenir des d'un escenari on es llegia el lema #prouprocés.
Apel·lant a la "reconciliació" posterior a la Guerra Civil, Arenas també ha criticat l'independentisme per prometre "el cel a la terra".
"Seríem més rics?
Més sans?
Més lliures?
És clar que no, és mentida, sabem que és fals i sabem que molts dels que venen aquesta mercaderia espatllada saben que és falsa però no els importa enganyar per aconseguir finalitats".
Arenas ha insistit que la independència no forma part de la solució als problemes de Catalunya sinó que és el problema i ha reivindicat el caràcter plural d'una diversitat que veu "orgullosa de la seva diversitat": "El procés ens sobra", ha reblat.
"El procés ens roba"
El vicepresident de l'entitat, Joaquim Coll, ha justificat el lema de la concentració d'aquest diumenge.
"Som aquí per denunciar no només la idea de la secessió, que els mateixos independentistes saben que ha fracassat, sinó per condemnar un procés que fa mal i que roba".
Creu que roba temps, diners, recursos, democràcia, drets, energies, llibertats, convivència i oportunitats.
I també el país "entès com a sentit global".
És a dir, "Espanya també és dels catalans, és nostra".
A més, creu que els pren Catalunya perquè la "redueix a un caricatura històrica, social, sentimental, política, cultura i lingüística, i al mateix temps roba Europa perquè "expulsa" els catalans de l'espai sociopolític "natural".
Creu que el procés roba també la memòria històrica i institucions com els ajuntaments, "un apèndix" del procés.
Per tot plegat ha assegurat que la transició nacional no és "festiva ni democràtica" sinó "un artefacte profundament tòxic, corrosiu a la convivència": "el paradigma del populisme nacionalista a Europa que dur l'ou de la serp de la intolerància i la confrontació social".
En una crítica als mitjans públics –"merament corretges de transmissió del poder nacionalista"-, Coll ha assegurat també que el procés "alimenta la caça de bruixes" contra qui és contrari a la independència.
"Que no hi hagi violència física no vol dir que no n'hi hagi de simbòlica, coacció i xantatge", ha etzibat.
L'acte ha acabat amb l'himne d'Europa, 'L'Oda a l'Alegria'.
Alguns dels manifestants han reclamat insistentment a l'organització per què no sonava l'himne d'Espanya. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Societat Civil Catalana (SCC) ha realitzat una concentració d'unes 3.500 persones a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, sota el lema \"El procés ens roba\". El president de l'entitat, Rafael Arenas, ha denunciat \"la mentida\" sobiranista i ha dit que el procés roba als catalans. També ha avisat que el procés alimenta una caça de bruixes.",
"a2": "Societat Civil Catalana ha reunit 3.500 persones a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per reclamar que el govern deixi de banda el procés. Segons el president de l'entitat, Rafael Arenas, el procés no ha aportat res positiu, ha robat temps, diners i recursos catalans, i ha dificultat la convivència entre els catalans i la d’aquests amb la resta d’Espanya.",
"a3": "Societat Civil Catalana va convocar una concentració a la plaça de Sant Jaume de Barcelona contra el procés, sota el lema \"El procés ens roba\". SCC sosté que el procés està furtant a la societat catalana diners, democràcia, drets, temps i llibertats. Així mateix, ha reivindicat que Espanya també pertany als catalans i ha exalçat el patriotisme."
},
"extractive": {
"a1": "Societat Civil Catalana ha omplert aquest diumenge el migdia la plaça de Sant Jaume de Barcelona en una concentració sota el lema 'El procés ens roba'.\nHa lamentat que es prometi \"el cel a la terra\", ha avisat que tot plegat és \"fals, és mentida\" i ha reclamat que es \"retornin\" les institucions i els símbols a la ciutadania.\nArenas ha insistit que la independència no forma part de la solució als problemes de Catalunya sinó que és el problema i ha reivindicat el caràcter plural d'una diversitat que veu \"orgullosa de la seva diversitat\": \"El procés ens sobra\", ha reblat.\nPer tot plegat ha assegurat que la transició nacional no és \"festiva ni democràtica\" sinó \"un artefacte profundament tòxic, corrosiu a la convivència\": \"el paradigma del populisme nacionalista a Europa que dur l'ou de la serp de la intolerància i la confrontació social\".",
"a2": "Societat Civil Catalana ha omplert aquest diumenge el migdia la plaça de Sant Jaume de Barcelona en una concentració sota el lema 'El procés ens roba'.\nEntre senyeres, banderes espanyoles i europees, el president de l'entitat, Rafael Arenas, ha demanat posar punt i final al procés.\nArenas ha insistit que la independència no forma part de la solució als problemes de Catalunya sinó que és el problema i ha reivindicat el caràcter plural d'una diversitat que veu \"orgullosa de la seva diversitat\": \"El procés ens sobra\", ha reblat.\nPer tot plegat ha assegurat que la transició nacional no és \"festiva ni democràtica\" sinó \"un artefacte profundament tòxic, corrosiu a la convivència\": \"el paradigma del populisme nacionalista a Europa que dur l'ou de la serp de la intolerància i la confrontació social\".",
"a3": "Societat Civil Catalana ha omplert aquest diumenge el migdia la plaça de Sant Jaume de Barcelona en una concentració sota el lema 'El procés ens roba'.\nAl seu torn, el vicepresident de SCC, Joaquim Coll, ha afirmat que el procés pren temps, democràcia, recursos, drets, llibertats, convivència i oportunitats, i el país \"en sentit global\", entre d'altres.\nSobretot perquè, ha afirmat, els darrers dies \"l'amenaça\" independentista no ha desaparegut sinó que s'ha \"intensificat\" i que \"acumula forces per dur a terme els plans quan cregui convenient\" malgrat \"el fracàs\" de no haver reunit el \"suport social majoritari dels catalans\".\nArenas ha insistit que la independència no forma part de la solució als problemes de Catalunya sinó que és el problema i ha reivindicat el caràcter plural d'una diversitat que veu \"orgullosa de la seva diversitat\": \"El procés ens sobra\", ha reblat."
},
"extreme": {
"a1": "En una concentració a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, Societat Civil Catalana denuncia el procés independentista.",
"a2": "Societat Civil Catalana ha organitzat una concentració a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per demanar la finalització del procés.",
"a3": "Societat Civil Catalana organitza una concentració en contra del procés, sota el lema \"El procés ens roba\"."
}
} |
1,909 | Els investigadors creuen que els terroristes del 17-A van actuar sense cap ajuda de l'exterior | La policia i els serveis d'intel·ligència segueixen pistes a França i Bèlgica però no tindrien "relació directa" amb els autors dels atemptats | Els investigadors creuen que la cèl·lula de Ripoll va actuar en solitari i sense cap ajuda l'exterior.
És el que sosté el tinent coronel Francisco Vázquez, cap de la unitat de la lluita contra el terrorisme de la Guàrdia civil en una entrevista a l'ACN.
"No hem trobat cap element extern que hagi impulsat l'acció", manifesta Vázquez.
El tinent coronel responsable de la lluita antiterrorista afirma que la cèl·lula està desarticulada i que se n'han identificat "tots els actors principals".
Ara bé, els investigadors continuen seguint pistes a França i Bèlgica (que encara estan secretes).
Segons el tinent coronel, aquestes investigacions han de determinar si hi ha més actors que fossin "partícips indirectes", com per exemple a nivell "intel·lectual".
Però descarta que al darrere dels atemptats hi hagués un ideòleg que no s'hagi identificat.
"Després d'un any d'investigació i important acumulació d'evidències, no trobem altres elements protagonistes directes de l'activitat de la cèl·lula", ha reblat.
També assegura que no hi havia "cap element" que permetés identificar la radicalització dels joves i fa una crida a la ciutadania per alertar a les autoritats de qualsevol conducta sospitosa.
Un any després i amb la investigació pràcticament acabada, el cap de la unitat de la lluita contra el terrorisme de la Guàrdia Civil sosté que els terroristes de Ripoll van actuar sols, sense cap ajuda exterior.
Per tant, situen l'imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty, com el cervell dels atemptats.
"Encara un any després tenim l'escenari que és un atemptat induït, no hem identificat cap connexió exterior a la de la cèl·lula que hagi aportat valor intel·lectual o directiu", ha manifestat.
El tinent coronel Vázquez també assegura que la cèl·lula ha quedat desarticulada.
Ara bé, afirma que s'estan fent investigacions a l'estranger però que les persones investigades "no tenen una participació directa" amb els fets.
La policia segueix algunes pistes a França i Bèlgica, on treballa amb les autoritats dels dos països.
"Encara estan secretes les línies d'investigació per buscar i eliminar sospites que hi ha d'altres elements implicats", ha afirmat.
El tinent coronel, que acumula més de 20 anys d'experiència en lluita antiterrorista, relata que un atemptat com el de Barcelona encara no s'havia produït a l'Estat i que la cèl·lula de Ripoll "es va inspirar" en altres atacs anteriors, com els de Niça o Berlín.
Les xarxes socials i l'espai virtual tenen una importància vital en la formació dels terroristes i, especialment, en la fabricació d'explosius.
Reconeix que el sistema va fallar
El tinent coronel no amaga que en el cas dels joves de Ripoll "el sistema va fallar".
Tal com es recullen en els testimonis de familiars inclosos en el sumari, els pares dels joves no s'havien adonat de cap canvi en l'actitud dels seus fills.
Tampoc va alertar de la seva radicalització cap servei educatiu o social i eren joves que, aparentment, portaven una vida normal.
Per això, fa una crida a la societat per tal que davant de cap sospita de comportament de radicalització alertin les autoritats.
En aquest sentit, destaca les campanyes que s'estan fent des del Ministeri de l'Interior per conscienciar la societat i alertar per qualsevol canal (fins i tot s'ha creat una aplicació mòbil) per poder alertar davant de comportaments sospitosos.
Afegeix, a més, que és important que les famílies també facin el pas.
"No es tracta d'exercir una acció repressiva contra ells sinó posar a disposició d'aquestes persones els mecanismes de resposta que facin que es pugui rehabilitar la conducta i no maduri la radicalització", ha valorat.
Per a Vázquez el més important és que després dels atemptats s'ha generat un "element intangible" i és la creença en una "consciència col·lectiva" per lluitar contra el terrorisme.
Segons el tinent coronel, en tenen responsabilitat no només els policies de tots els cossos sinó també la societat que pot identificar conductes i denunciar-les.
Control a la venda d'explosius
Arran dels atemptats de Barcelona i Cambrils també s'han fet canvis legals per evitar que es repeteixin algunes situacions.
Els terroristes de Ripoll van aconseguir comprar a botigues desenes de litres d'acetona per fabricar peròxid d'acetona (conegut com a TATP).
A la casa d'Alcanar, els investigadors creuen que acumulaven entre 200 i 500 kg d'explosius.
El tinent coronel reconeix que en aquest aspecte hi havia un "buit de seguretat" i que s'hi ha posat remei.
S'ha desenvolupat el reglament de la Unió Europea sobre precursors i ara hi ha una identificació obligatòria de tots aquells que adquireixen a les botigues materials sensibles per a la fabricació d'explosius.
No és rellevant que fos imam
El tinent coronel assegura que no han posat el focus en el fet que Es Satty fos el cervell de la cèl·lula i exercís d'imam a Ripoll.
Segons argumenta, la realitat a l'Estat és que els casos de radicalització que provenen de líders religiosos són "molt puntuals".
A més, defensa que és la mateixa comunitat musulmana la que sovint "depura els casos tòxics".
"L'estat de salut de la comunitat islàmica a Espanya és excel·lent", afirma. | [
"atemptats a barcelona i cambrils"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "El cap de la unitat de la lluita contra el terrorisme de la Guàrdia Civil sosté que la cèl·lula terrorista de Ripoll que va portar a terme l'atemptat del 17-A a Barcelona va actuar sense cap ajuda exterior. La policia i els serveis d'intel·ligència segueixen pistes a França i Bèlgica, però sense trobar cap relació amb els autors dels atemptats.",
"a2": "Un any després dels atemptats i de les investigacions corresponents, la Guàrdia Civil creu que la cèl·lula de Ripoll, liderada per l’imam Abdelbaki Es Satty, va planejar-ho tot en solitari i sense ajuda exterior. D’altra banda, insta la ciutadania a col·laborar amb les autoritats per detectar casos de radicalització al més aviat possible i lluitar contra el terrorisme.",
"a3": "El tinent coronel que ha investigat la cèl·lula de Ripoll afirma que no van actuar amb ajuda exterior, sinó que es tracta d'un cas puntual de radicalització, on un líder religiós estava al capdavant. També s'ha explicat que els joves es podrien haver inspirat en atemptats com els de Niça o Berlín, així que s'està investigant també a l'estranger."
},
"extractive": {
"a1": "És el que sosté el tinent coronel Francisco Vázquez, cap de la unitat de la lluita contra el terrorisme de la Guàrdia civil en una entrevista a l'ACN.\nUn any després i amb la investigació pràcticament acabada, el cap de la unitat de la lluita contra el terrorisme de la Guàrdia Civil sosté que els terroristes de Ripoll van actuar sols, sense cap ajuda exterior.\nEl tinent coronel, que acumula més de 20 anys d'experiència en lluita antiterrorista, relata que un atemptat com el de Barcelona encara no s'havia produït a l'Estat i que la cèl·lula de Ripoll \"es va inspirar\" en altres atacs anteriors, com els de Niça o Berlín.\nEl tinent coronel assegura que no han posat el focus en el fet que Es Satty fos el cervell de la cèl·lula i exercís d'imam a Ripoll.",
"a2": "Els investigadors creuen que la cèl·lula de Ripoll va actuar en solitari i sense cap ajuda l'exterior.\nTambé assegura que no hi havia \"cap element\" que permetés identificar la radicalització dels joves i fa una crida a la ciutadania per alertar a les autoritats de qualsevol conducta sospitosa.\nUn any després i amb la investigació pràcticament acabada, el cap de la unitat de la lluita contra el terrorisme de la Guàrdia Civil sosté que els terroristes de Ripoll van actuar sols, sense cap ajuda exterior.\nEl tinent coronel, que acumula més de 20 anys d'experiència en lluita antiterrorista, relata que un atemptat com el de Barcelona encara no s'havia produït a l'Estat i que la cèl·lula de Ripoll \"es va inspirar\" en altres atacs anteriors, com els de Niça o Berlín.",
"a3": "Un any després i amb la investigació pràcticament acabada, el cap de la unitat de la lluita contra el terrorisme de la Guàrdia Civil sosté que els terroristes de Ripoll van actuar sols, sense cap ajuda exterior.\nEl tinent coronel, que acumula més de 20 anys d'experiència en lluita antiterrorista, relata que un atemptat com el de Barcelona encara no s'havia produït a l'Estat i que la cèl·lula de Ripoll \"es va inspirar\" en altres atacs anteriors, com els de Niça o Berlín.\nAra bé, els investigadors continuen seguint pistes a França i Bèlgica (que encara estan secretes).\n\"No es tracta d'exercir una acció repressiva contra ells sinó posar a disposició d'aquestes persones els mecanismes de resposta que facin que es pugui rehabilitar la conducta i no maduri la radicalització\", ha valorat."
},
"extreme": {
"a1": "La policia creu que els terroristes que van portar a terme l'atemptat del 17-A a Barcelona van actuar sols.",
"a2": "La Guàrdia Civil assegura que la cèl·lula de Ripoll, ja desarticulada, no tenia connexions amb altres organitzacions terroristes.",
"a3": "Els investigadors de la cèl·lula de Ripoll confirmen que van actuar sols i continuen investigant a l'estranger."
}
} |
734 | Els abstencionistes guanyen la votació del comitè federal i el PSOE farà president Rajoy | En la seva intervenció durant el comitè, Iceta ha avisat que l’abstenció del PSOE afavorirà l’independentisme | Ho ha fet donant suport a una resolució –presentada per l’eurodiputada Elena Valenciano– que recull el criteri de la gestora del PSOE i de la presidenta andalusa, Susana Díaz, i que defensa que per desblocar la situació institucional excepcional que viu el país, el Grup Parlamentari Socialista s’abstindrà a la segona votació del pròxim debat d’investidura.
La decisió implica d’aquesta manera tot el grup parlamentari, malgrat que el PSC i diversos diputats han avançat que decidís el que decidís aquest comitè federal es mantenen en el no.
La votació de la resolució –per crida i a mà alçada- ha estat el punt culminant d’un comitè federal en que els prop de 250 delegats socialistes han demanat 54 torns de paraula.
És una diferència superior a la que va servir per forçar la marxa de Pedro Sánchez.
Aleshores els crítics es van imposar per 25 vots, i ara són 43.
A més, apunta, tindria efectes molt negatius per al PSOE perquè, diu el text, apareixerien davant la societat com els principals responsables d’un blocatgeque ningú desitja.
Han defensat aquest criteri el president Ximo Puig, la presidenta andalusa, Susana Díaz, el president extremeny Guiillermo Fernández Vara, l’ex-president de Castella-La Manxa José Maria Barreda, i l’ex-ministre Ramon Jáuregui, entre altres.
Durant la seva intervenció de 7 minuts, Díaz –que no ha citat en cap moment la paraula abstenció- ha desgranat les raons per evitar terceres eleccions i ha demanat unitat del partit.
‘Només se surt guanyant si se surt unit’, ha dit.
Malgrat que el text de la resolució no tanca definitivament la porta a què aquesta abstenció sigui ‘tècnica’, és a dir que la duguin a terme només 11 diputats, s’entén que afecta tot el grup parlamentari, fet que posarà en escac les relacions entre els socialistes espanyols i el PSC, que reuneix dimarts el seu consell nacional per ratificar el no a la investidura de Mariano Rajoy.
La gestora traslladarà el criteri sobre aquesta qüestió al Grup Socialista del Congrés al llarg de la setmana, previsiblement dimecres.
L’abstenció s’enfrontava a una altra proposta de resolució -que ja no s’ha arribat a votar- presentada pel delegat del Partit Socialista basc que advertia que la dicotomia entre abstenció i pèrdua de vots: ‘És falsa, perquè tard o d’hora aquest partit haurà d’enfrontar-se a unes noves eleccions i ho hem de fer fidels als nostres ideals’.
És el criteri que han defensat dins del comitè els partidaris del ‘no és no’, entre altres la mà dreta de Pedro Sánchez, César Luena, que ha advertit que una abstenció portarà a unes eleccions en 18 mesos.
Altres veus que han defensat el ‘no’ han estat, entre altres, les de Miquel Iceta, Francina Armengol, i Idoia Mendia.
Iceta alerta de l’auge de l’independentisme
En la seva intervenció, Iceta ha explicat que el PSC vol seguir caminant al costat del PSOE i, per això, ha insistit que els socialistes catalans no poden facilitar el govern a qui ha estat un dels màxims responsables de l’absència de diàleg entre Catalunya i l’Estat.
‘El problema del PSOE no és el PSC, és Rajoy.
L’independentisme té avui el suport de gairebé el 48% dels catalans.
També errors nostres.
I nosaltres fem en gran mesura responsable d’aquesta situació un Govern del PP incapaç d’obrir una perspectiva de diàleg’, ha dit Iceta, segons que recull El Periódico.
I ha afegit: ‘I en aquest moment, quan comença el curs en què el xoc de trens sembla inevitable, no podem aparèixer ni tan sols abstenint-nos en la investidura d’un dels màxims responsables de l’absència de diàleg.
Si ho féssim, deixaríem de ser útils per construir ponts, per trobar una solució.’
Ha dit que l’abstenció, a més, faria que molts catalans s’acabin de convèncer que el federalisme no és viable i que caiguin resignats a la idea que la independència és un fet inevitable.
Rumb a la investidura
La decisió del PSOE posa rumb ja a la investidura de Mariano Rajoy.
El ple podria començar dimecres o bé dijous, de manera que la investidura pot tenir lloc o bé dissabte 29 d’octubre o diumenge 30. | [
"món",
"espanya"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Per desblocar la situació institucional excepcional que es viu a Espanya, el Grup Parlamentari Socialista s’abstindrà a la segona votació del pròxim debat d’investidura. La decisió implica tot el grup parlamentari socialista, malgrat que el PSC i diversos diputats han avançat que es mantindran en el no. Per tant, aquesta abstenció pot ser ‘tècnica’, duta a terme només 11 diputats,",
"a2": "El PSOE ha decidit abstenir-se de votar al proper debat d'investidura i desbloquejar la situació política permetent perquè Mariano Rajoy sigui investit president del govern espanyol. Això ha provocat grans desacords dintre del grup parlamentari, sobretot amb el PSC, que no vol facilitar el nomenament d'un dels principals responsables dels problemes actuals a Catalunya.",
"a3": "El PSOE ha decidit abstenir-se durant la segona votació del debat d'investidura. S'ha decidit així, malgrat haver-hi partidaris del no, com Miquel Iceta, per tal de desblocar la situació política a Espanya. El dirigent del PSC ha intervingut i ha explicat que el PSOE no pot facilitar l'entrada al govern a un partit que no està disposat a dialogar."
},
"extractive": {
"a1": "Ho ha fet donant suport a una resolució –presentada per l’eurodiputada Elena Valenciano– que recull el criteri de la gestora del PSOE i de la presidenta andalusa, Susana Díaz, i que defensa que per desblocar la situació institucional excepcional que viu el país, el Grup Parlamentari Socialista s’abstindrà a la segona votació del pròxim debat d’investidura.\nMalgrat que el text de la resolució no tanca definitivament la porta a què aquesta abstenció sigui ‘tècnica’, és a dir que la duguin a terme només 11 diputats, s’entén que afecta tot el grup parlamentari, fet que posarà en escac les relacions entre els socialistes espanyols i el PSC, que reuneix dimarts el seu consell nacional per ratificar el no a la investidura de Mariano Rajoy.\nÉs el criteri que han defensat dins del comitè els partidaris del ‘no és no’, entre altres la mà dreta de Pedro Sánchez, César Luena, que ha advertit que una abstenció portarà a unes eleccions en 18 mesos.\nEn la seva intervenció, Iceta ha explicat que el PSC vol seguir caminant al costat del PSOE i, per això, ha insistit que els socialistes catalans no poden facilitar el govern a qui ha estat un dels màxims responsables de l’absència de diàleg entre Catalunya i l’Estat.",
"a2": "Ho ha fet donant suport a una resolució –presentada per l’eurodiputada Elena Valenciano– que recull el criteri de la gestora del PSOE i de la presidenta andalusa, Susana Díaz, i que defensa que per desblocar la situació institucional excepcional que viu el país, el Grup Parlamentari Socialista s’abstindrà a la segona votació del pròxim debat d’investidura.\nMalgrat que el text de la resolució no tanca definitivament la porta a què aquesta abstenció sigui ‘tècnica’, és a dir que la duguin a terme només 11 diputats, s’entén que afecta tot el grup parlamentari, fet que posarà en escac les relacions entre els socialistes espanyols i el PSC, que reuneix dimarts el seu consell nacional per ratificar el no a la investidura de Mariano Rajoy.\nEn la seva intervenció, Iceta ha explicat que el PSC vol seguir caminant al costat del PSOE i, per això, ha insistit que els socialistes catalans no poden facilitar el govern a qui ha estat un dels màxims responsables de l’absència de diàleg entre Catalunya i l’Estat.\nHa dit que l’abstenció, a més, faria que molts catalans s’acabin de convèncer que el federalisme no és viable i que caiguin resignats a la idea que la independència és un fet inevitable. ",
"a3": "Ho ha fet donant suport a una resolució –presentada per l’eurodiputada Elena Valenciano– que recull el criteri de la gestora del PSOE i de la presidenta andalusa, Susana Díaz, i que defensa que per desblocar la situació institucional excepcional que viu el país, el Grup Parlamentari Socialista s’abstindrà a la segona votació del pròxim debat d’investidura.\nA més, apunta, tindria efectes molt negatius per al PSOE perquè, diu el text, apareixerien davant la societat com els principals responsables d’un blocatgeque ningú desitja.\nMalgrat que el text de la resolució no tanca definitivament la porta a què aquesta abstenció sigui ‘tècnica’, és a dir que la duguin a terme només 11 diputats, s’entén que afecta tot el grup parlamentari, fet que posarà en escac les relacions entre els socialistes espanyols i el PSC, que reuneix dimarts el seu consell nacional per ratificar el no a la investidura de Mariano Rajoy.\nEn la seva intervenció, Iceta ha explicat que el PSC vol seguir caminant al costat del PSOE i, per això, ha insistit que els socialistes catalans no poden facilitar el govern a qui ha estat un dels màxims responsables de l’absència de diàleg entre Catalunya i l’Estat."
},
"extreme": {
"a1": "El grup parlamentari socialista s’abstindrà a la segona votació del pròxim debat d’investidura de Mariano Rajoy.",
"a2": "El PSOE ha decidit abstenir-se a la segona votació del debat d’investidura, per no haver de repetir les eleccions.",
"a3": "El PSOE s'abstindrà en el debat d'investidura malgrat haver-hi alguns integrants que no hi estan d'acord."
}
} |
926 | Com puc votar el 27-S des de l’estranger? | Per facilitar que tots els residents a l’estranger votin, el govern ha fet pública la informació detallada sobre la qüestió, en forma de preguntes i respostes, que reproduïm a continuació:
Què necessito per a votar si resideixo de manera permanentment a l’estranger?
Què he de fer per inscriure’m al cens electoral de residents absents a l’estranger (CERA)?
Puc consultar si sóc inscrit al CERA i modificar les dades que hi apareixen?
Sí.
Els electors que resideixen a l’estranger han de fer una sol·licitud per a votar?
En el cas que opteu per formular la sol·licitud de vot per correu postal o fax heu d’emplenar i signar l’imprès de sol·licitud de vot que us trametrà l’Oficina del Cens Electoral.
És important que penseu a signar-lo.
Quina documentació electoral tramet l’Oficina del Cens Electoral?
La delegació provincial de l’Oficina del Cens Electoral us tramet per correu no més tard del 15 de setembre (a aquest termini s’ha de sumar el temps que trigui a arribar la documentació a l’adreça a l’estranger) la documentació següent:
—Un full informatiu.
—Una papereta de cadascuna de les formacions polítiques que es presenten a les eleccions i un sobre de votació en què s’introduirà la papereta corresponent.
—Dos certificats d’inscripció al cens electoral.
—Un sobre en el qual figurarà l’adreça de la junta electoral provincial corresponent.
—Un sobre amb l’adreça de l’ambaixada o consolat.
—L’imprès de sol·licitud de devolució de les despeses d’enviament del vot per correu.
Un cop rebi la documentació electoral, com puc votar?
Un cop hàgiu rebut la documentació, heu d’escollir la papereta de la candidatura, introduir-la al sobre de votació i tancar-lo.
A partir d’aquí podeu optar per:
—Votar per correu: introduint el sobre tancat adreçat a la junta electoral provincial al sobre adreçat al consolat (oficina consular de carrera o secció consular de la missió diplomàtica) el qual, a més a més, inclourà el segon certificat d’inscripció al cens i, si ho voleu, l’imprès emplenat per a la devolució de despeses d’enviament.
Un cop el tanqueu, heu d’enviar aquest sobre a l’oficina consular de carrera o secció consular de la missió diplomàtica on sigueu adscrit, per correu certificat, no més tard del 22 de setembre.
—Votar a l’urna: dipositant el vot, personalment, en una urna habilitada a dependències consulars entre el 23 i el 25 de setembre (tots dos inclosos).
En aquest cas heu d’introduir el sobre de votació juntament amb un dels exemplars del certificat d’inscripció al cens electoral i una fotocòpia del passaport o del document d’identitat expedits per les autoritats espanyoles (o bé el certificat de nacionalitat o certificat d’inscripció al registre de matrícula consular expedit pel consolat espanyol al país de residència) al sobre adreçat a la junta electoral provincial.
—Lliurar personalment aquest sobre a l’oficina o secció consular en què sigueu inscrit, amb l’acreditació prèvia de la vostra identitat davant el funcionari consular, mitjançant el passaport, el document d’identitat o el certificat de nacionalitat o d’inscripció al registre de matrícula consular, expedit pel consolat espanyol al país de residència, amb l’exhibició prèvia i el lliurament de l’altre certificat d’inscripció al CERA.
—Dipositar en una urna el sobre adreçat a la junta electoral provincial un cop que el funcionari consular estampi el segell de l’oficina consular al sobre i hi faci constar la data de dipòsit.
Si estic inscrit al CERA i durant el procés electoral em trobo temporalment a l’estat espanyol, puc votar?
Sí.
Si esteu inscrits al cens d’electors residents absents a l’estranger (CERA) i durant la convocatòria del procés electoral sou temporalment a Catalunya, podeu sol·licitar el vot per correu a partir del 4 d’agost i fins el 17 de setembre, tots dos inclosos, sense que això us impliqui la baixa al CERA.
Per sol·licitar el vot per correu, heu d’emplenar la sol·licitud, disponible a qualsevol oficina de Correus, indicant expressament la vostra inscripció al cens de residents absents a l’estranger, signar-la i l’adreçar-la a la delegació provincial de l’Oficina del Cens Electoral corresponent.
Heu d’indicar una adreça a l’estat espanyol on voleu rebre la documentació.
Si ja s’ha enviat la documentació d’inscripció, perquè ja l’havíeu sol·licitat a l’estranger, rebreu un certificat d’inscripció amb la marca ‘duplicat’.
—Vot dels electors que es troben temporalment a l’estranger (ERTA)
Com puc votar si em trobo temporalment a l’estranger?
El termini per a presentar la sol·licitud comença el 4 d’agost i acaba el 29 d’agost.
Quan rebré la documentació?
La delegació provincial de l’Oficina del Cens Electoral us trametrà, per correu certificat i urgent, entre l’1 i el 15 de setembre la documentació electoral per a votar a l’adreça a l’estranger indicada a la vostra sol·licitud.
Com he de votar?
Una vegada rebuda la documentació, heu d’introduir la papereta de la candidatura que heu escollit dintre del sobre de votació.
En el cas que opteu per l’opció de vot en blanc, no heu d’introduir cap papereta dins del sobre de votació. | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Per sol·licitar el vot per correu, heu d’emplenar la sol·licitud, disponible a qualsevol oficina de Correus, indicant la inscripció al cens de residents a l’estranger. Cal signar-la i adreçar-la a la delegació provincial de l’Oficina del Cens Electoral corresponent. Entre l’1 i el 15 de setembre rebreu la documentació per a votar a l’adreça estrangera indicada a la vostra sol·licitud.",
"a2": "Per poder votar des de l’estranger, primer, els electors heu d’enviar una sol·licitud per rebre tota la documentació electoral. Després, heu de triar la papereta del partit a qui voleu votar i ficar-la al sobre que haureu de fer arribar, per correu o en persona, a la junta electoral provincial, a través del consolat.",
"a3": "Es detallen les instruccions per votar per correu en cas que la persona que vol votar el 27 de setembre visqui a l'estranger, sigui de forma permanent o temporal. Aquest procediment es farà per correu i se seguiran diferents passos segons la residència del votant o on es trobi durant el període de votació."
},
"extractive": {
"a1": "En el cas que opteu per formular la sol·licitud de vot per correu postal o fax heu d’emplenar i signar l’imprès de sol·licitud de vot que us trametrà l’Oficina del Cens Electoral.\nVotar per correu: introduint el sobre tancat adreçat a la junta electoral provincial al sobre adreçat al consolat (oficina consular de carrera o secció consular de la missió diplomàtica) el qual, a més a més, inclourà el segon certificat d’inscripció al cens i, si ho voleu, l’imprès emplenat per a la devolució de despeses d’enviament.\nEn aquest cas heu d’introduir el sobre de votació juntament amb un dels exemplars del certificat d’inscripció al cens electoral i una fotocòpia del passaport o del document d’identitat expedits per les autoritats espanyoles (o bé el certificat de nacionalitat o certificat d’inscripció al registre de matrícula consular expedit pel consolat espanyol al país de residència) al sobre adreçat a la junta electoral provincial.\nPer sol·licitar el vot per correu, heu d’emplenar la sol·licitud, disponible a qualsevol oficina de Correus, indicant expressament la vostra inscripció al cens de residents absents a l’estranger, signar-la i l’adreçar-la a la delegació provincial de l’Oficina del Cens Electoral corresponent.",
"a2": "Per facilitar que tots els residents a l’estranger votin, el govern ha fet pública la informació detallada sobre la qüestió, en forma de preguntes i respostes, que reproduïm a continuació: \nEn el cas que opteu per formular la sol·licitud de vot per correu postal o fax heu d’emplenar i signar l’imprès de sol·licitud de vot que us trametrà l’Oficina del Cens Electoral.\nUn cop hàgiu rebut la documentació, heu d’escollir la papereta de la candidatura, introduir-la al sobre de votació i tancar-lo. \nEn aquest cas heu d’introduir el sobre de votació juntament amb un dels exemplars del certificat d’inscripció al cens electoral i una fotocòpia del passaport o del document d’identitat expedits per les autoritats espanyoles (o bé el certificat de nacionalitat o certificat d’inscripció al registre de matrícula consular expedit pel consolat espanyol al país de residència) al sobre adreçat a la junta electoral provincial.",
"a3": "Què necessito per a votar si resideixo de manera permanentment a l’estranger?\nEn el cas que opteu per formular la sol·licitud de vot per correu postal o fax heu d’emplenar i signar l’imprès de sol·licitud de vot que us trametrà l’Oficina del Cens Electoral.\nEn aquest cas heu d’introduir el sobre de votació juntament amb un dels exemplars del certificat d’inscripció al cens electoral i una fotocòpia del passaport o del document d’identitat expedits per les autoritats espanyoles (o bé el certificat de nacionalitat o certificat d’inscripció al registre de matrícula consular expedit pel consolat espanyol al país de residència) al sobre adreçat a la junta electoral provincial.\nDipositar en una urna el sobre adreçat a la junta electoral provincial un cop que el funcionari consular estampi el segell de l’oficina consular al sobre i hi faci constar la data de dipòsit."
},
"extreme": {
"a1": "El govern ha fet pública la informació detallada sobre com votar el 27-S des de l’estranger.",
"a2": "El Govern ha fet pública una guia per explicar com votar des de l’estranger, per correu o als consolats.",
"a3": "Les instruccions per votar el 27 de setembre des de l'estranger ja estan disponibles i són molt detallades."
}
} |
|
2,721 | El TC anul·la l'acord de la Mesa que va permetre la votació de la declaració d'independència | El Tribunal Constitucional admet un recurs d'empara presentat pel PSC | El Tribunal Constitucional (TC) ha anul·lat l'acord de la Mesa que va permetre la votació de la declaració d'independència, segons ha informat el PSC i han confirmat fonts del tribunal.
El TC ha pres aquesta decisió en estimar el recurs d'empara interposat pel grup parlamentari del PSC contra les propostes de resolució de JxSí i la CUP 'Declaració dels representants de Catalunya' i 'Procés constituent' que es van votar a la cambra catalana en el ple del 27 d'octubre, i que incloïen la declaració d'independència.
El tribunal considera que "s'ha vulnerat el seu dret a exercir les funcions representatives amb els requisits que assenyalen les lleis" i per això declara la nul·litat de l'acord de la Mesa que les va admetre a tràmit.
Anul·la també l'acord de desestimar la petició de reconsideració que també van fer els socialistes.
El TC però ja havia anul·lat la declaració d'independència el passat 8 de novembre en considerar-la inconstitucional.
D'altra banda, el TC també ha notificat aquest dimarts als socialistes que estima el seu recurs presentat contra el ple que s'havia convocat pel 9 d'octubre del 2017 en que es volien valorar els resultats de l'1-O.
El TC va suspendre aquell mateix ple el 5 d'octubre acceptant les mesures cautelars que demanaven els socialistes i ara els notifica que estima el recurs i declara nul l'acord de la mesa que va qualificar i admetre a tràmit la convocatòria del ple.
Davant d'aquestes dues resolucions, la portaveu parlamentària del PSC-Units, Eva Granados, ha recomanat als independentistes "que facin lectura dels textos del Constitucional" i ha celebrat que el Constitucional els doni "la raó".
La diputada ha afirmat que les resolucions judicials evidencien que la via de al "desobediència, unilateralitat i d'arrabassar les competències autonòmiques" és una via "fracassada".
Contra els dels diputats
En el cas de les resolucions que incloïen la declaració d'independència, el TC estableix que la decisió de la Mesa de qualificar i admetre-les a tràmit es va fer "desatenent les anteriors advertències dels serveis jurídics del Parlament" i les resolucions del TC, com la suspensió de la llei del referèndum o de la convocatòria del mateix.
Això va fer que els recurrents "es veiessin en la tessitura obligatòria d'haver d'optar entre atendre el mandat representatiu dels ciutadans (...) assistint a un ple en el que s'anaven a debatre, contra la prohibició expressa del tribunal determinades propostes de resolució manifestament inconstitucionals; o no assistir a la sessió plenària".
Això últim comportaria haver-se d'absentar de l'hemicicle i "desatendre així les seves funcions com a parlamentaris electes".
Afegeix que qualsevol de les dues decisions "implicava una greu afectació de l''ius in officium'" dels diputats recurrents.
Considera també que les resolucions tenien com a objecte "rebutjar aquella ordenació constitucional e iniciar un procés de separació de Catalunya de l'Estat, així com la proclamació d'un estat independent d'aquest, prescindint de tot capteniment constitucional i legal".
El TC sosté també que, "indirectament" s'afecta el dret dels ciutadans a participar en els assumptes públics a través dels seus representants i que això afecta a la funció pròpia del Parlament, doncs ostenta la representació del poble de Catalunya "i no la de determinades forces polítiques, encara que siguin majoritàries".
En el cas del ple on havia de comparèixer Carles Puigdemont per valorar el resultats de l'1-O, el tribunal considera que es donen les circumstàncies per apreciar que la Mesa "ha incomplert el seu deure constitucional d'acatar allò resolt per aquest tribunal" i "ha vulnerat el 'ius in officium' dels diputats recurrents", i, com en l'anterior cas, "indirectament" el dret dels ciutadans a participar en els assumptes públics a través dels seus representants.
En concret, considera que l'admissió a tràmit contravé diverses resolucions del TC, com la providència del 7 de setembre contra la llei del referèndum.
Recorda que aquesta decisió va ser notificada als membres de la Mesa que tenien el "deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposés eludir la suspensió acordada" o la decisió contra el decret de convocatòria del mateix referèndum.
Afegeix que l'acte impugnant té com a objectiu també el fi "inconstitucional" que perseguien aquests dos actes.
Per últim, diu que l'admissió a tràmit de la proposta de ple "impedeix" que els diputats puguin portar a terme les seves funcions perquè això comportaria "no acatar allò resolt pel TC e incórrer, per tant, un greu il·lícit constitucional". | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Després d'estimar el recurs d'empara interposat pel PSC, el Tribunal Constitucional (TC) ha anul·lat l'acord de la mesa que va permetre la votació de la declaració d'independència. El tribunal considera que la mesa va desatendre les anteriors advertències dels serveis jurídics del Parlament i les resolucions del TC, com la suspensió de la llei del referèndum o la seva convocatòria.",
"a2": "El Tribunal Constitucional ha admès un recurs d’empara del PSC contra l’acord de la mesa que va autoritzar la votació de les declaracions d’independència de JxSí i la CUP. El tribunal ha considerat que la mesa ha actuat malgrat les advertències i resolucions anteriors, vulnerant les funcions del Parlament i el dret de tota la ciutadania a ser representada.",
"a3": "El PSC confirma que s'ha anul·lat l'acord de la mesa que va permetre la votació d'independència pel Tribunal Constitucional. Això ha sigut així perquè el TC considera que no s'ha respectat el seu dret a exercir les funcions representatives. Llavors, el TC ja va anul·lar la declaració d'independència el 8 de novembre per considerar-la anticonstitucional."
},
"extractive": {
"a1": "El TC ha pres aquesta decisió en estimar el recurs d'empara interposat pel grup parlamentari del PSC contra les propostes de resolució de JxSí i la CUP 'Declaració dels representants de Catalunya' i 'Procés constituent' que es van votar a la cambra catalana en el ple del 27 d'octubre, i que incloïen la declaració d'independència.\nEl tribunal considera que \"s'ha vulnerat el seu dret a exercir les funcions representatives amb els requisits que assenyalen les lleis\" i per això declara la nul·litat de l'acord de la Mesa que les va admetre a tràmit.\nEn el cas de les resolucions que incloïen la declaració d'independència, el TC estableix que la decisió de la Mesa de qualificar i admetre-les a tràmit es va fer \"desatenent les anteriors advertències dels serveis jurídics del Parlament\" i les resolucions del TC, com la suspensió de la llei del referèndum o de la convocatòria del mateix.\nEn el cas del ple on havia de comparèixer Carles Puigdemont per valorar el resultats de l'1-O, el tribunal considera que es donen les circumstàncies per apreciar que la Mesa \"ha incomplert el seu deure constitucional d'acatar allò resolt per aquest tribunal\" i \"ha vulnerat el 'ius in officium' dels diputats recurrents\", i, com en l'anterior cas, \"indirectament\" el dret dels ciutadans a participar en els assumptes públics a través dels seus representants.",
"a2": "El Tribunal Constitucional (TC) ha anul·lat l'acord de la Mesa que va permetre la votació de la declaració d'independència, segons ha informat el PSC i han confirmat fonts del tribunal. \nEl tribunal considera que \"s'ha vulnerat el seu dret a exercir les funcions representatives amb els requisits que assenyalen les lleis\" i per això declara la nul·litat de l'acord de la Mesa que les va admetre a tràmit.\nEn el cas de les resolucions que incloïen la declaració d'independència, el TC estableix que la decisió de la Mesa de qualificar i admetre-les a tràmit es va fer \"desatenent les anteriors advertències dels serveis jurídics del Parlament\" i les resolucions del TC, com la suspensió de la llei del referèndum o de la convocatòria del mateix.\nEl TC sosté també que, \"indirectament\" s'afecta el dret dels ciutadans a participar en els assumptes públics a través dels seus representants i que això afecta a la funció pròpia del Parlament, doncs ostenta la representació del poble de Catalunya \"i no la de determinades forces polítiques, encara que siguin majoritàries\".",
"a3": "El Tribunal Constitucional (TC) ha anul·lat l'acord de la Mesa que va permetre la votació de la declaració d'independència, segons ha informat el PSC i han confirmat fonts del tribunal.\nEl tribunal considera que \"s'ha vulnerat el seu dret a exercir les funcions representatives amb els requisits que assenyalen les lleis\" i per això declara la nul·litat de l'acord de la Mesa que les va admetre a tràmit.\nEn el cas de les resolucions que incloïen la declaració d'independència, el TC estableix que la decisió de la Mesa de qualificar i admetre-les a tràmit es va fer \"desatenent les anteriors advertències dels serveis jurídics del Parlament\" i les resolucions del TC, com la suspensió de la llei del referèndum o de la convocatòria del mateix.\nEn el cas del ple on havia de comparèixer Carles Puigdemont per valorar el resultats de l'1-O, el tribunal considera que es donen les circumstàncies per apreciar que la Mesa \"ha incomplert el seu deure constitucional d'acatar allò resolt per aquest tribunal\" i \"ha vulnerat el 'ius in officium' dels diputats recurrents\", i, com en l'anterior cas, \"indirectament\" el dret dels ciutadans a participar en els assumptes públics a través dels seus representants."
},
"extreme": {
"a1": "L'acord de la mesa que va permetre la votació de la declaració d'independència és anul·lat pel Tribunal Constitucional.",
"a2": "El Tribunal Constitucional ha recolzat el PSC i ha invalidat l’acord que va autoritzar la votació de la declaració d’independència.",
"a3": "El Tribunal Constitucional anul·la l'acord que permetia la votació d'independència i la seva declaració per considerar-les anticonstitucionals."
}
} |
1,438 | Els infants són poc transmissors de la Covid-19 | Només un 8% dels menors van transmetre la infecció al seu nucli familiar, segons un ampli estudi de la Vall d'Hebron | Un nou estudi de Vall d'Hebron confirma que els menors d'edats són poc transmissors de la Covid-19, ja que només un 8% dels pacients pediàtrics amb diagnòstic confirmat entre l'1 de juliol i el 31 d'octubre van transmetre la infecció al seu nucli familiar.
El treball, realitzat a partir de 1.081 menors amb PCR positiva i 3.515 contactes familiars diagnosticats, revela que només 86 casos van contagiar la família.
Es tracta de la segona part d'un estudi que ja es va fer durant el període de confinament (entre l'1 de març i el 31 de maig).
Llavors el percentatge de transmissió era del 3,4%.
A més, gairebé la meitat dels menors són asimptomàtics i només el 2,5% dels nens estudiats ha requerit hospitalització.
En aquesta segona part de l’estudi, en 783 dels casos (72,4% dels casos), va identificar-se un altre membre de la família amb PCR o diagnòstic microbiològic anterior a les del menor, o que clarament tenia símptomes de Covid-19 diagnosticats abans que el menor i en contacte directe amb ell.
Només en 86 casos (8%) es va determinar després de l’estudi de contactes que el pacient pediàtric havia contagiat a altres membres de la seva família.
Cal dir, però, que en 55 casos addicionals, el cas índex era un altre menor de la família (5%).
Mapa interactiu
MAPES Els contagis a alumnes i personal educatiu freguen ja el pitjor moment del curs passat
Consulta interactivament quines llars d'infants, escoles i instituts han hagut de tancar classes a causa d'algun positiu
"Ara constatem que la lliure circulació dels infants i el retorn a les escoles no han suposat una major transmissió del virus per part d’ells", constata el doctor Pere Soler, cap de la Unitat de Patologia Infecciosa i Immunodeficiències de Pediatria de Vall d’Hebron.
Això sí, el domicili és un espai amb una càrrega de malaltia considerable i sis de cada 10 convivents dels nuclis familiars participants en l’estudi han estat diagnosticats de Covid-19.
En la primera part de l'estudi, que va ser retrospectiu, es podia produir un biaix del rastreig dels contactes perquè els participants no recordessin amb exactitud la seva cadena de contactes.
En la part prospectiva, quan es detectava que el menor era positiu, immediatament s’iniciava l’estudi de contactes i, a més, aquest es realitzava per part dels pediatres de capçalera dels nens i nenes.
Gairebé la meitat dels menors són asimptomàtics
L’estudi prospectiu també assenyala que un 47% dels pacients pediàtrics amb Covid-19 (un total de 506) són asimptomàtics.
En els casos amb símptomes, el més habitual és la febre (70,6%; 406 infants), seguit de tos (36,9%, 212 infants), mal de cap (24,5%, 141 infants), fatiga (24,3%, 140 infants) i diarrea (16,3% 94 infants).
El nombre de nens que requereixen un ingrés hospitalari segueix sent molt baix.
Només un 2,5% dels pacients pediàtrics (27, d’un total dels 1.072 de l’estudi dels quals es tenia informació sobre hospitalització) han requerit hospitalització de l’1 de juliol al 31 d’octubre, mentre que en l’estudi retrospectiu (de l’1 de març al 31 de maig) van ser un 19%.
Un total de 118 nens (11%) presentaven comorbiditats o altres malalties prèvies, sense que aquestes hagin suposat un augment del risc d’ingrés.
El 99,2% (1.006 pacients) es va recuperar totalment i només cinc (0,4%) van presentar seqüeles.
No n'ha mort cap.
Altres notícies que et poden interessar
coronavirus
Oriol Mitjà explica per què un test d'antígens dona positiu dues setmanes després del contagi
La variant òmicron és un dels elements que provoquen aquest fenomen
coronavirus
Quins són els símptomes de l'òmicron sigil·losa
El subllinatge, sorgit a l'Índia, ja s'ha detectat a Dinamarca i al Regne Unit
coronavirus
Per què algunes persones no es contagien de Covid?
Els experts apunten a una immunitat natural derivada de la genètica
coronavirus
La UE canvia les normes per viatjar: dependrà de la vacunació
La incidència per països ja no condicionarà els requisits d'entrada
coronavirus
És hora de tractar la Covid com una grip?
La situació epidemiològica apunta a emprendre el camí cap a l'endèmia, però els experts demanen prudència i no confiar-se: "La incertesa és massa alta per fer aquest pas tan gran" | [
"coronavirus"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Un ampli estudi de la Vall d'Hebron confirma que els menors d'edat són poc transmissors de la covid-19. Dels pacients pediàtrics amb diagnòstic confirmat, només un 8 % va transmetre la infecció al seu nucli familiar i només un 2,5 % ha requerit hospitalització. En l’estudi retrospectiu aquesta mateixa xifra va ser d'un 19 %.",
"a2": "Un estudi de l’hospital Vall d'Hebron confirma que els menors no acostumen a transmetre la covid-19 a les seves famílies i que, de fet, en la majoria de casos, altres membres de la família s’encomanen abans que ells. La investigació també ha constatat que els menors d’edat solen presentar quadres més lleus, amb molt poques hospitalitzacions.",
"a3": "S'ha fet un estudi sobre la transmissió de la covid-19 per part de menors a la Vall d'Hebron i s'ha confirmat que són poc transmissors, ja que només un 8 % dels nens van transmetre la malaltia a un altre familiar. Per aquest motiu, la lliure circulació dels infants i el retorn a les classes no suposa un major risc de contagi."
},
"extractive": {
"a1": "Un nou estudi de Vall d'Hebron confirma que els menors d'edats són poc transmissors de la Covid-19, ja que només un 8% dels pacients pediàtrics amb diagnòstic confirmat entre l'1 de juliol i el 31 d'octubre van transmetre la infecció al seu nucli familiar.\nEs tracta de la segona part d'un estudi que ja es va fer durant el període de confinament (entre l'1 de març i el 31 de maig).\nEn aquesta segona part de l’estudi, en 783 dels casos (72,4% dels casos), va identificar-se un altre membre de la família amb PCR o diagnòstic microbiològic anterior a les del menor, o que clarament tenia símptomes de Covid-19 diagnosticats abans que el menor i en contacte directe amb ell.\nNomés un 2,5% dels pacients pediàtrics (27, d’un total dels 1.072 de l’estudi dels quals es tenia informació sobre hospitalització) han requerit hospitalització de l’1 de juliol al 31 d’octubre, mentre que en l’estudi retrospectiu (de l’1 de març al 31 de maig) van ser un 19%.",
"a2": "Un nou estudi de Vall d'Hebron confirma que els menors d'edats són poc transmissors de la Covid-19, ja que només un 8% dels pacients pediàtrics amb diagnòstic confirmat entre l'1 de juliol i el 31 d'octubre van transmetre la infecció al seu nucli familiar.\nEn aquesta segona part de l’estudi, en 783 dels casos (72,4% dels casos), va identificar-se un altre membre de la família amb PCR o diagnòstic microbiològic anterior a les del menor, o que clarament tenia símptomes de Covid-19 diagnosticats abans que el menor i en contacte directe amb ell.\n\"Ara constatem que la lliure circulació dels infants i el retorn a les escoles no han suposat una major transmissió del virus per part d’ells\", constata el doctor Pere Soler, cap de la Unitat de Patologia Infecciosa i Immunodeficiències de Pediatria de Vall d’Hebron. Això sí, el domicili és un espai amb una càrrega de malaltia considerable i sis de cada 10 convivents dels nuclis familiars participants en l’estudi han estat diagnosticats de Covid-19.\nNomés un 2,5% dels pacients pediàtrics (27, d’un total dels 1.072 de l’estudi dels quals es tenia informació sobre hospitalització) han requerit hospitalització de l’1 de juliol al 31 d’octubre, mentre que en l’estudi retrospectiu (de l’1 de març al 31 de maig) van ser un 19%.",
"a3": "Un nou estudi de Vall d'Hebron confirma que els menors d'edats són poc transmissors de la Covid-19, ja que només un 8% dels pacients pediàtrics amb diagnòstic confirmat entre l'1 de juliol i el 31 d'octubre van transmetre la infecció al seu nucli familiar.\nCal dir, però, que en 55 casos addicionals, el cas índex era un altre menor de la família (5%).\n\"Ara constatem que la lliure circulació dels infants i el retorn a les escoles no han suposat una major transmissió del virus per part d’ells\", constata el doctor Pere Soler, cap de la Unitat de Patologia Infecciosa i Immunodeficiències de Pediatria de Vall d’Hebron.\nNomés un 2,5% dels pacients pediàtrics (27, d’un total dels 1.072 de l’estudi dels quals es tenia informació sobre hospitalització) han requerit hospitalització de l’1 de juliol al 31 d’octubre, mentre que en l’estudi retrospectiu (de l’1 de març al 31 de maig) van ser un 19%."
},
"extreme": {
"a1": "Segons un nou estudi de Vall d'Hebron, els menors d'edat són poc transmissors de la covid-19.",
"a2": "Un estudi corrobora que els nens no solen transferir la covid-19 ni presentar símptomes greus o seqüeles.",
"a3": "Es confirma que els menors no transmeten la covid-19 igual que els adults, gràcies a un estudi de la Vall d'Hebron."
}
} |
2,654 | Una nova xarxa de bus d'altes prestacions millorarà el servei entre Barcelona i els municipis del seu entorn | Estarà formada per 21 noves línies que prioritzaran recorreguts més directes i amb més freqüència de pas | L'AMB posarà en marxa de forma progressiva a partir de la setmana vinent una nova xarxa de bus metropolità d'altes prestacions per millorar el servei entre Barcelona i els municipis del seu entorn.
Amb una inversió anual d'uns 10 MEUR, la nova xarxa, que complementarà l'actual, preveu posar en marxa 21 noves línies que es vertebraran en dos nous serveis de bus: l'AMB Exprés, que prioritzarà els recorreguts més directes, i l'AMB Metrobús, amb alta freqüència de pas.
Als municipis del Baix Llobregat més allunyats de Barcelona com són Castelldefels, Gavà o Viladecans, s'apostarà per l'AMB Exprés reduint parades intermitges per escurçar en fins a 15 minuts el temps del trajecte.
Als municipis més propers a la capital catalana com l'Hospitalet, Cornellà i els del cantó Besós, s'optarà per l'AMB Metrobús per arribar a freqüències de pas d'entre cinc i 10 minuts.
L'AMB calcula que uns 42 milions de passatgers faran ús de les noves línies cada any, dels que un 30% seran nous viatgers que canviaran el cotxe particular per l'autobús.
Durant la presentació de la nova xarxa de bus metropolità d'altes prestacions, Antoni Poveda, vicepresident de Mobilitat i Transport de l'AMB, ha destacat que el seu desplegament obeeix en part al gran creixement de demanda del transport públic de gestió indirecta, que l'any passat va ser d'entre el 4% i el 5%, i a la necessitat de reduir l'ús del transport privat i les emissions contaminants.
En aquest sentit, ha recordat que el 70% de les emissions a l'AMB provenen de vehicles privats.
Poveda ha afegit que la nova xarxa de bus arriba amb l'objectiu de millorar l'oferta de transport públic, donar resposta als corredors de mobilitat amb més demanda, crear línies més directes i amb més freqüència de pas i generar punts d'intercanvi per al transbordament, amb la creació d'una xarxa potent d'intercanviadors entre les diferents línies d'altes prestacions, la nova xarxa de bus de Barcelona i la resta de modes de mobilitat.
"Estem fent una oferta de transport amb nous serveis més directes, més ràpids, amb més freqüències i capacitats", ha resumit.
L'objectiu del servei AMB Exprés, que farà recorreguts més directes i amb poques parades, és augmentar la velocitat comercial i arribar més ràpid al punt de destinació.
En total, l'AMB posarà en funcionament 7 línies d'AMB Exprés, que es destinaran a cobrir principalment les rutes amb els municipis més allunyats del Baix Llobregat.
Així, rutes com la que uneix Barcelona amb Castelldefels, que actualment té una durada d'uns 45 minuts, es vol reduir en 5 minuts aproximadament.
Pel que fa al servei de AMB Metrobús es basarà en línies metropolitanes d'alta freqüència, amb un interval de pas inferior als 10 minuts, i per tant similars als del metro.
Aquesta xarxa recorrerà els principals corredors metropolitans, que actualment ja suporten un volum molt elevat de viatgers en transport públic, causant sovint problemes de congestió, puntualitat i pèrdua de qualitat.
És per això que algunes d'aquestes línies, a més, disposaran d'autobusos articulats que ofereixen un 30% més de capacitat.
En total, es preveu posar en funcionament un total de 14 línies de Metrobús: 4 a l'àrea del Baix Llobregat i 10 línies a l'àrea del Besòs.
Poveda ha destacat que la nova xarxa suposarà un important esforç per part de l'AMB i ha reclamat que la resta d'administracions facin el mateix en l'àmbit de les seves competències per millorar el transport públic.
Així, per exemple, ha insistit en la necessitat de millores a la xarxa de Rodalies i la construcció de carrils bus a les principals artèries d'entrada a Barcelona per fer més fluït el servei i donar sentit a iniciatives com la presentada aquest dilluns.
Per desplegar la nova xarxa de bus metropolità d'altes prestacions i atendre les necessitats de demanda dels dos nous serveis, l'AMB disposarà d'una flota de 230 vehicles, dels quals el 25% seran articulats.
Una part d'aquest vehicles procedirà de l'actual flota de l'AMB i, la resta, prop d'un centenar, seran vehicles nous.
Aquests darrers seran de baixes emissions: híbrids o elèctrics. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "L’AMB activarà una nova xarxa de bus que operarà a Barcelona i els municipis de l’entorn amb una inversió de 10 milions d’euros anuals. Es vol posar en marxa 21 línies que formaran dos serveis nous: l'AMB Exprés, que farà menys parades, i l'AMB Metrobús, amb alta freqüència de pas. Poveda afirma que s’ha d’invertir en el transport públic.",
"a2": "L'AMB invertirà uns 10 MEUR per complementar la xarxa actual de transport públic i posarà en marxa 21 línies dins de dos nous serveis de bus, AMB Exprés i AMB Metrobús. L'objectiu és tenir serveis més directes i ràpids que passin amb major freqüència i capacitat. També s'ha insistit en millorar la xarxa de Rodalies i busos.",
"a3": "Per optimitzar l’oferta de transport públic i promoure la mobilitat sostenible, la xarxa d’autobusos de Barcelona habilitarà dos nous serveis. Un cobrirà els recorreguts de mitja distància més ràpidament. L’altre descongestionarà les rutes més saturades, amb línies més freqüents i de major capacitat. L’AMB també ha demanat la millora de les altres xarxes perquè aquesta iniciativa doni realment resultat."
},
"extractive": {
"a1": "L'AMB posarà en marxa de forma progressiva a partir de la setmana vinent una nova xarxa de bus metropolità d'altes prestacions per millorar el servei entre Barcelona i els municipis del seu entorn.\nAmb una inversió anual d'uns 10 MEUR, la nova xarxa, que complementarà l'actual, preveu posar en marxa 21 noves línies que es vertebraran en dos nous serveis de bus: l'AMB Exprés, que prioritzarà els recorreguts més directes, i l'AMB Metrobús, amb alta freqüència de pas. \nL'AMB calcula que uns 42 milions de passatgers faran ús de les noves línies cada any, dels quals un 30% seran nous viatgers que canviaran el cotxe particular per l'autobús. \nPoveda ha afegit que la nova xarxa de bus arriba amb l'objectiu de millorar l'oferta de transport públic, donar resposta als corredors de mobilitat amb més demanda, crear línies més directes i amb més freqüència de pas i generar punts d'intercanvi per al transbordament, amb la creació d'una xarxa potent d'intercanviadors entre les diferents línies d'altes prestacions, la nova xarxa de bus de Barcelona i la resta de mètodes de mobilitat. \n",
"a2": "Amb una inversió anual d'uns 10 MEUR, la nova xarxa, que complementarà l'actual, preveu posar en marxa 21 noves línies que es vertebraran en dos nous serveis de bus: l'AMB Exprés, que prioritzarà els recorreguts més directes, i l'AMB Metrobús, amb alta freqüència de pas.\n\"Estem fent una oferta de transport amb nous serveis més directes, més ràpids, amb més freqüències i capacitats\", ha resumit.\nEn total, l'AMB posarà en funcionament 7 línies d'AMB Exprés, que es destinaran a cobrir principalment les rutes amb els municipis més allunyats del Baix Llobregat.\nAixí, per exemple, ha insistit en la necessitat de millores a la xarxa de Rodalies i la construcció de carrils bus a les principals artèries d'entrada a Barcelona per fer més fluït el servei i donar sentit a iniciatives com la presentada aquest dilluns.",
"a3": "Amb una inversió anual d'uns 10 MEUR, la nova xarxa, que complementarà l'actual, preveu posar en marxa 21 noves línies que es vertebraran en dos nous serveis de bus: l'AMB Exprés, que prioritzarà els recorreguts més directes, i l'AMB Metrobús, amb alta freqüència de pas.\nDurant la presentació de la nova xarxa de bus metropolità d'altes prestacions, Antoni Poveda, vicepresident de Mobilitat i Transport de l'AMB, ha destacat que el seu desplegament obeeix en part al gran creixement de demanda del transport públic de gestió indirecta, que l'any passat va ser d'entre el 4% i el 5%, i a la necessitat de reduir l'ús del transport privat i les emissions contaminants.\nPoveda ha afegit que la nova xarxa de bus arriba amb l'objectiu de millorar l'oferta de transport públic, donar resposta als corredors de mobilitat amb més demanda, crear línies més directes i amb més freqüència de pas i generar punts d'intercanvi per al transbordament, amb la creació d'una xarxa potent d'intercanviadors entre les diferents línies d'altes prestacions, la nova xarxa de bus de Barcelona i la resta de mètodes de mobilitat. \nAixí, per exemple, ha insistit en la necessitat de millores a la xarxa de Rodalies i la construcció de carrils bus a les principals artèries d'entrada a Barcelona per fer més fluït el servei i donar sentit a iniciatives com la presentada aquest dilluns. \n\n"
},
"extreme": {
"a1": "S'invertiran 10 mil euros per crear una xarxa de bus a Barcelona i municipis entorn: l'AMB Exprés i l'AMB Metrobús.",
"a2": "L'AMB llança dos nous serveis que milloraran la connexió entre la ciutat Barcelona i poblacions dels voltants.",
"a3": "L’ampliació dels serveis de bus de la xarxa de Barcelona millorarà les connexions i descongestionarà les línies més concorregudes."
}
} |
971 | Daniel Innerarity: ‘El panorama polític és molt histèric’ | El filòsof basc analitza la reacció política a la pandèmia a l'estat espanyol i quines implicacions futures pot tenir | —Per què no vam saber preveure la crisi sanitària?
—La nostra capacitat estratègica d’explorar el futur i observar les tendències latents en la societat ha disminuït molt perquè hem parat exclusivament l’atenció en les urgències del dia a dia i en els petits combats narcisistes.
Aquest dèficit és la causa que explica coses com ara que no tinguéssim màscares o que el metge que va donar l’alerta a la Xina acabés a la presó.
—Per això dieu que cal saber gestionar el desconeixement?
—El món presenta cada vegada situacions més indefinides i més imprevisible i per això ja no podem aprendre del passat; el passat ja ens dóna poques lliçons.
I la paradoxa és que hem d’aprendre del futur, cosa que significa tenir capacitat d’anticipació, de previsió, pensament estratègic i anàlisi de les coses que estan latents.
—Les institucions de l’estat espanyol, penseu que sortiran danyades o reforçades d’aquesta crisi?
—Crec que és difícil que es facin malbé més que no n’estan ja perquè darrere de tota la conflictivitat, la crispació i aquest debat polític tan de curta volada, no hi ha sinó una desconfiança realment profunda.
Ara com ara, als actors polítics els domina una gran ansietat que els dificulta d’entrar en una conducta més reflexiva.
—El desconfinament coincideix amb una escalada de l’enfrontament polític?
—Sí, i no m’ha sorprès.
Al subconscient col·lectiu hi ha la idea molt perversa que el curs institucional habitual no proporciona ni grans oportunitats de lluïment als governs ni grans oportunitats per a l’alternança.
I que els grans canvis que hi ha hagut en la història recent han estat per convulsions, com els atemptats de l’11-M o la crisi econòmica.
Per això molts polítics pensen que no poden desaprofitar una gran crisi.
A això s’uneix el fet que el marge de confiança que donen els ciutadans als seus candidats o els partits als seus dirigents també és més curt.
Avui la major part dels dirigents polítics tenen una sola bala, o bala i mitja.
I això crea una gran ansietat.
El panorama polític és molt histèric.
—Per calmar l’ansietat social cal transparència?
—Del govern espanyol hauria estat més intel·ligent fer que les comunitats autònomes s’impliquessin de veritat, perquè és una manera d’integrar els altres partits.
Però aquesta obligació de govern va acompanyada d’una obligació recíproca dels qui estan a l’oposició a l’hora de justificar les crítiques si més no amb la mateixa transparència i rigor exigit al govern, no amb arguments de l’estil que es castiga una comunitat autònoma o es produeix un atemptat contra la llibertat, com si un tingués, en la llista de llibertats, la d’encomanar un virus…
—I què passarà les pròximes setmanes de desconfinament?
—Durant el confinament les decisions eren binàries i el control era relativament senzill.
Ara, més que no pas prohibir o castigar, cal dotar la gent d’instruments per a ajudar-la a ser responsable.
Hem d’aprendre a viure en la pandèmia i aquesta situació de transició és una etapa molt delicada.
—A Espanya com haurien d’actuar el govern i l’oposició en aquesta etapa tan delicada?
—Quant al govern, són moments de no exagerar tant les diferències i de crear uns espais mínims per a crear confiança, aquest és el gran desafiament.
I a l’oposició cal dir-li que una crisi d’aquesta naturalesa no anul·la el pluralisme polític, sinó que en suavitza la dimensió competitiva.
Però en una democràcia com l’espanyola el moment electoral ha envaït tots els processos polítics.
Caldria combinar elements de competició i de col·laboració, però això és molt difícil quan els actors polítics estan en mode d’angoixa o en mode de pànic, fins i tot.
Si no s’aconsegueix, es cometran grans errors que es pagaran cars.
—Hi ha un camp adobat per al populisme?
—El populisme és un virus que ho ha infectat tot.
Fa molt temps que em refuso a parlar de partits populistes o no populistes.
El populisme ja és un tret del curt termini i de l’oportunisme amb què actuen molts dirigents polítics, fins i tot els que se’n consideren absolutament allunyats.
Però el populisme menysprea tres coses que la crisi ha revalorat: el valor de la ciència, la lògica institucional i el sentit de comunitat mundial.
—Perilla la mundialització?
—Un dels grans debats dels anys vinents serà sobre quin nivell de govern és més competent per a quines decisions, un debat que caldria fer sense prejudicis, i del qual estic convençut que les institucions europees sortiran reforçades.
Respecte dels instruments concrets per a gestionar perills sanitaris que han desbordat els instruments nacionals, la ciència serà cada vegada més transnacional, però és possible que descobrim que calen determinats nivells d’autosuficiència i autarquia en alguns productes sanitaris o de la cadena alimentària. | [
"món",
"espanya"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El panorama sanitari actualment és una bomba de rellotgeria. La capacitat per prevenir i observar tendències ha disminuït perquè ens fixem més en el dia a dia i la pandèmia ens ho ha demostrat. Ara hem d’aprendre del futur i ja no del passat. La política viu un moment d’angoixa que ens dificulta reflexionar i el panorama polític és histèric.",
"a2": "El filòsof Daniel Innerarity ha fet una reflexió sobre la situació política després del confinament. Afirma que cal mirar al futur en lloc del passat per poder prevenir grans crisis com la de la covid-19. El govern espanyol hauria d'haver donat més protagonisme a les comunitats autònomes perquè s'impliquessin. El filòsof també ha carregat contra el populisme.",
"a3": "La culpa de la crisi sanitària? La incapacitat dels dirigents d’analitzar els problemes latents i d’anticipar-s'hi. El desconfinament? Els responsables polítics haurien d’alternar competitivitat i col·laboració per rebaixar la histèria general, a més de responsabilitzar la població en lloc d’imposar mesures. La globalització? Si bé la ciència no tindrà fronteres, caldrà ser mínimament autosuficients en productes sanitaris o alimentaris. "
},
"extractive": {
"a1": "La nostra capacitat estratègica d’explorar el futur i observar les tendències latents en la societat ha disminuït molt perquè hem parat exclusivament l’atenció en les urgències del dia a dia i en els petits combats narcisistes. \nI la paradoxa és que hem d’aprendre del futur, cosa que significa tenir capacitat d’anticipació, de previsió, pensament estratègic i anàlisi de les coses que estan latents. \nAra, més que no pas prohibir o castigar, cal dotar la gent d’instruments per a ajudar-la a ser responsable. \nRespecte dels instruments concrets per a gestionar perills sanitaris que han desbordat els instruments nacionals, la ciència serà cada vegada més transnacional, però és possible que descobrim que calen determinats nivells d’autosuficiència i autarquia en alguns productes sanitaris o de la cadena alimentària.",
"a2": "La nostra capacitat estratègica d’explorar el futur i observar les tendències latents en la societat ha disminuït molt perquè hem parat exclusivament l’atenció en les urgències del dia a dia i en els petits combats narcisistes.\nDel govern espanyol hauria estat més intel·ligent fer que les comunitats autònomes s’impliquessin de veritat, perquè és una manera d’integrar els altres partits.\nPerò el populisme menysprea tres coses que la crisi ha revalorat: el valor de la ciència, la lògica institucional i el sentit de comunitat mundial.\nRespecte dels instruments concrets per a gestionar perills sanitaris que han desbordat els instruments nacionals, la ciència serà cada vegada més transnacional, però és possible que descobrim que calen determinats nivells d’autosuficiència i autarquia en alguns productes sanitaris o de la cadena alimentària.",
"a3": "La nostra capacitat estratègica d’explorar el futur i observar les tendències latents en la societat ha disminuït molt perquè hem parat exclusivament l’atenció en les urgències del dia a dia i en els petits combats narcisistes. \nAra, més que no pas prohibir o castigar, cal dotar la gent d’instruments per a ajudar-la a ser responsable.\nCaldria combinar elements de competició i de col·laboració, però això és molt difícil quan els actors polítics estan en mode d’angoixa o en mode de pànic, fins i tot. \nRespecte dels instruments concrets per a gestionar perills sanitaris que han desbordat els instruments nacionals, la ciència serà cada vegada més transnacional, però és possible que descobrim que calen determinats nivells d’autosuficiència i autarquia en alguns productes sanitaris o de la cadena alimentària."
},
"extreme": {
"a1": "Daniel Innerarity afirma que vivim un panorama complicat i que cal aprendre del futur i no del passat.",
"a2": "Daniel Innerarity reflexiona sobre el període després del confinament, el paper del govern espanyol i com gestionar perills sanitaris.",
"a3": "Reflexions sobre la incidència de la crisi sanitària en la política espanyola i en la globalització."
}
} |
980 | Vueling també deixa a terra pel neerlandès: “És com si a l’estranger mostressis un certificat en català” | No va deixar embarcar un passatger perquè el personal no entenia un document oficial belga en neerlandès | Perdre un vol perquè el personal de la companyia aèria no entén un document oficial en l’idioma del país on voles.
Això li va passar a Bernat Bardagil, un català resident a Bèlgica que el 14 de gener havia de tornar-hi després d’uns quants dies a Catalunya, però Vueling li va barrar el pas a la porta d’embarcament.
Tal com marca el Ministeri de Sanitat belga, els estrangers provinents d’una zona amb una forta incidència de casos han de presentar un resultat negatiu d’una PCR per a entrar al país; però els ciutadans amb nacionalitat belga o residents en tenen prou de fer la prova quan arriben a Bèlgica.
Després han de fer aïllament durant set dies i una altra PCR que, si és negativa, els permet de tornar a sortir.
El problema de Bardagil va ser que el personal de Vueling no li va reconèixer el document que l’acreditava com a resident perquè era escrit en neerlandès –llengua pròpia de Flandes i idioma oficial a Bèlgica–, i com que no era turista tampoc no tenia un certificat negatiu d’una PCR prèvia.
De resultes de tot això, va haver de veure com el vol se n’anava i ell es quedava a terra per una incompetència del personal de Vueling.
“Em van dir que si el document no era en anglès, podia tractar-se de qualsevol document i que no podia pretendre que ells entenguessin qualsevol llengua.
Però no era qualsevol llengua, era un idioma oficial del país on volava!”, exclama.
Bardagil, lingüista de professió, va mirar de fer-los entendre el contingut del document que l’acredita com a resident a Bèlgica, però no va servir de res.
Fins i tot va haver d’aguantar una comparació que el va molestar especialment: “Van dir que era com si en un aeroport estranger li ensenyés un certificat en català, no valia.”
Va provar de posar-se en contacte amb el consolat belga a Barcelona i l’ambaixada espanyola a Bèlgica, però a aquella hora eren tancats; de manera que ho va haver de deixar per a l’endemà.
A Bèlgica li van dir que allò que Vueling li havia demanat no tenia solta: els documents acreditatius de residència no podien ser en anglès, perquè no és llengua oficial del país.
Al final, al consolat belga a Barcelona el van posar en contacte amb un traductor que li va fer una traducció jurada del document de resident al castellà, i que ell va haver de pagar.
I també va haver de pagar la taxa pel canvi de vol, que sortia el dilluns següent.
En total: va haver-se d’esperar quatre dies i pagar una traducció jurada i un canvi de vol.
El dilluns següent, amb la traducció jurada al castellà, Bardagil va poder tornar a Bèlgica.
Un cop allà, mentre complia l’aïllament que han de fer els residents, va presentar una reclamació formal a Vueling.
Poc després d’enviar-la va rebre una resposta sorprenent: Vueling defensava la seva actuació i arxivava la reclamació interna.
“La nostra companyia va actuar en tot moment d’acord amb les nostres condicions de transport i a la normativa europea vigent de navegació aèria”, justificava.
La resposta el va indignar, però va pensar que poca cosa s’hi podia fer.
Fins que dilluns va veure a VilaWeb la notícia que Vueling havia impedit a Pere Soler d’embarcar en un vol a Brussel·les perquè el document que havia presentat acreditant que era negatiu en la prova PCR de la covid-19 era escrit en català.
La semblança entre els casos i la seva feina com a estudiós de les llengües amenaçades el va empènyer a posar-se en contacte amb la redacció d’aquest diari i a explicar el seu cas.
“Quan vaig intentar de fer una reclamació, una de les coses que em van arribar a dir va ser que era ‘com si presentés un document en català en un aeroport estranger.’
Ara he vist que ells mateixos el poden rebutjar en un aeroport català”, diu.
Consultada per VilaWeb, la resposta de la companyia Vueling és aquesta: “Lamentablement, som en una situació excepcional i amb uns requeriments en canvi constants i, si bé tractem d’oferir el millor servei a tots els nostres clients, a vegades pot haver-hi casos com aquest.”
A banda, diuen que estan disposats a ajudar Bardagil a insistir en la reclamació.
Expulsades d’un vol de Vueling per haver parlat en català | [
"cultura",
"llengua"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Bernat Bardagil volava a Brussel·les, però Vueling no el va deixar embarcar perquè el certificat de resident era en neerlandès. El consolat belga a Barcelona li va dir de traduir el document i comprar un altre vol. Va posar una reclamació i la companyia afirma que va actuar correctament amb la normativa europea. Vueling ha tingut altres incidències d'aquest tipus.",
"a2": "Un passatger no ha pogut agafar un vol a Bèlgica perquè el document que l'acreditava com a resident estava en neerlandès i no en anglès, com li va exigir Vueling en el moment de pujar a l'avió. No és la primera vegada, ja que va passar el mateix a un altre passatger, però el seu document estava en català.",
"a3": "Segons ha pogut saber VilaWeb, Vueling té una política lingüística diguem que curiosa. I és que la companyia no accepta documents en llengües cooficials dels països als quals vola. Per això, van quedar-se en terra dos catalans: per presentar certificats en català i neerlandès. La resposta de la línia aèria, ignorant la reclamació d’un d’ells, també va ser bastant desafortunada."
},
"extractive": {
"a1": "Perdre un vol perquè el personal de la companyia aèria no entén un document oficial en l’idioma del país on voles.\nEl problema de Bardagil va ser que el personal de Vueling no li va reconèixer el document que l’acreditava com a resident perquè estava escrit en neerlandès –llengua pròpia de Flandes i idioma oficial a Bèlgica–, i com que no era turista tampoc no tenia un certificat negatiu d’una PCR prèvia.\nEn total, va haver d’esperar quatre dies i pagar una traducció jurada i un canvi de vol.\n“La nostra companyia va actuar en tot moment d’acord amb les nostres condicions de transport i a la normativa europea vigent de navegació aèria”, justificava. ",
"a2": "Això li va passar a Bernat Bardagil, un català resident a Bèlgica que el 14 de gener havia de tornar-hi després d’uns quants dies a Catalunya, però Vueling li va barrar el pas a la porta d’embarcament.\nEl problema de Bardagil va ser que el personal de Vueling no li va reconèixer el document que l’acreditava com a resident perquè estava escrit en neerlandès –llengua pròpia de Flandes i idioma oficial a Bèlgica–, i com que no era turista tampoc no tenia un certificat negatiu d’una PCR prèvia.\nA Bèlgica li van dir que allò que Vueling li havia demanat no tenia raó: els documents acreditatius de residència no podien ser en anglès, perquè no és llengua oficial del país.\n“Quan vaig intentar fer una reclamació, una de les coses que em van arribar a dir va ser que era com si presentés un document en català en un aeroport estranger“.",
"a3": "El problema de Bardagil va ser que el personal de Vueling no li va reconèixer el document que l’acreditava com a resident perquè estava escrit en neerlandès –llengua pròpia de Flandes i idioma oficial a Bèlgica–, i com que no era turista tampoc no tenia un certificat negatiu d’una PCR prèvia.\nEn total, va haver d’esperar quatre dies i pagar una traducció jurada i un canvi de vol. \nPoc després d’enviar-la, va rebre una resposta sorprenent: Vueling defensava la seva actuació i arxivava la reclamació interna. \nFins que dilluns va veure a VilaWeb la notícia que Vueling havia impedit a Pere Soler d’embarcar en un vol a Brussel·les perquè el document que havia presentat acreditant que era negatiu en la prova PCR de la covid-19 estava escrit en català."
},
"extreme": {
"a1": "Vueling no va deixar embarcar a Bernat Bardagil al vol de Brussel·les perquè el certificat de resident estava en neerlandès.",
"a2": "Vueling no permet pujar a l'avió a un passatger perquè el document necessari estava en neerlandès i no en anglès.",
"a3": "Vueling impedeix viatjar a dos usuaris per presentar certificats acreditatius en català i neerlandès, en vols entre Catalunya i Bèlgica."
}
} |
2,491 | La PAH Barcelona 'recupera' un edifici a Gràcia i destina els tres habitatges a famílies desnonades | L'immoble, batejat com a 'Jahnela', està situat al número 156 de la Travessera de Gràcia | La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) de Barcelona ha presentat aquest diumenge la 'recuperació' d'un edifici al barri de la Vila de Gràcia per destinar els seus tres habitatges a reallotjar famílies en exclusió residencial.
L'immoble, batejat com a 'Jahnela', està situat al número 156 de la Travessera de Gràcia i és propietat de Promociones Lladero, una societat anònima vinculada a Goldman Sachs.
Segons en Carlos, portaveu de la PAH Barcelona, la intenció de la immobiliària era enderrocar l'edifici –i el contigu número 154, ja tapiat i també de la seva propietat- per construir-hi habitatges nous d'alt estànding.
El desnonament frustrat el passat mes de setembre de l'única veïna que quedava a l'immoble –una dona portuguesa i el seu fill- va posar sobre avís l'Obra Social de la PAH, que pretén ocupar edificis buits i cedir-los a les famílies que ho necessiten en considerar que hi ha manca de solucions de l'administració per fer front a l'emergència d'habitatge.
Actualment als tres pisos de la 'Jahnela' hi viuen cinc persones (una d'elles continua essent la Neide Pereira, la veïna portuguesa que ja hi vivia) i dues famílies més que havien estat desnonades del seus pisos.
"Jo no tenia on viure i tenia una ordre de desnonament per això vaig anar a demanar ajuda a la PAH.
Estava perduda i no sabia què fer", ha reconegut emocionada la Neide, que ha estat víctima d'una estafa ja que tot i pagar un lloguer va descobrir que ocupava il·legalment la casa.
Per això li va arribar l'ordre de desnonament el passat mes de setembre.
"Ara em quedo, i lluitaré amb la resta de veïns per obtenir un lloguer social.
A veure què aconseguim", ha continuat la Neide.
"Des de la PAH ens veiem impulsats a continuar la nostra obra social que passa per recuperar habitatges buits en mans de grans tenidors", ha afirmat en Carlos, que ha puntualitzat que aquest és el segon bloc que 'recuperen' a Barcelona i el 48è en tot l'Estat.
"A Barcelona per complir amb la llei catalana de l'habitatge s'han de mobilitzar 120.000 habitatges en 10 anys", ha recordat el portaveu de la PAH Barcelona, que lamenta que les xifres actuals estan lluny de satisfer les necessitats.
"El número 156 de Travessera de Gràcia estaria buit esperant el seu enderrocament si no fos per la recuperació que ha fet la PAH de la seva funció social", ha insistit en Carlos, que ha assegurat que l'edifici, a pesar del que diu la propietat, es troba "en perfectes condicions estructurals".
De fet, des de la PAH es critica obertament el procés de revalorització i gentrificació que està patint el barri de a Vila de Gràcia.
"La conseqüència d'aquest procés és l'expulsió de les seves classes populars residents.
Concretament, més de 2.000 veïns de Gràcia en els últims anys", han calculat des de la PAH Barcelona.
"L'única finalitat de Goldman Sachs és aterrar a Barcelona per seguir especulant amb l'habitatge i en lloc d'un parc social, crear-ne un d'apartaments de luxe alimentat així la nova bombolla immobiliària generada per l'augment dels preu dels lloguers provocat per la creixent gentrificació", ha disparat en Carlos, que posat xifres a la situació i ha destapat que inversors immobiliaris han comprat 4 de cada 10 pisos en venta a Barcelona aquest any i 5 de cada 10 al districte de Gràcia.
"Els informes de l'Incasòl mostren com des del 2013 al segon trimestre del 2016, el preu mitjà del lloguer a Barcelona ha pujat un 14% i concretament al barri de Gràcia un 16%, arribant a un màxim històric a la ciutat i el preu més alt de l'Estat", ha afegit el portaveu de la PAH Barcelona.
"La capital catalana no pot ser només una ciutat per a rics.
Hem de fer pressió per aturar la bombolla del lloguer i el turisme", ha exigit en Carlos, que ha precisat que l'estratègia al bloc la Jahnela de Travessera de Gràcia serà forçar una negociació a tres bandes per aconseguir que els pisos es quedin en règim de lloguer social.
"El que no podem permetre és que ho transformin en pisos de luxe, pisos turístics o hotels quan hi ha una gran manca d'habitatge social a Barcelona i, concretament, a la Vila de Gràcia", han conclòs des de la PAH Barcelona. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "La PAH ha recuperat un edifici que estava destinat a ser enderrocat i a convertir-se en apartaments de luxe. La Neide i el seu fill eren els únics que hi quedaven i tenien una ordre de desnonament, però ara hi podran seguir vivint, igual que altres veïns. A Barcelona hi ha una emergència d’habitatge causada per la gentrificació i l’especulació.",
"a2": "La PAH \"recupera\" un edifici de Gràcia perquè puguin viure-hi famílies en exclusió residencial. Aquest edifici és propietat de Goldman Sachs, empresa que intenta tombar l'edifici per construir-hi apartaments de luxe. Aquest procés de gentrificació és molt criticat per la PAH i volen que hi hagi una negociació a tres bandes perquè siguin un lloguer social.",
"a3": "Davant la falta d’iniciativa política per pal·liar la crisi de l’habitatge a Barcelona, l’obra social de la PAH es dedica a entregar edificis buits a famílies necessitades. La plataforma vol impedir que es continuï especulant amb l’habitatge de les classes populars i negociarà perquè els pisos recentment recuperats a Travessera de Gràcia es dediquin a lloguer social. "
},
"extractive": {
"a1": "La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) de Barcelona ha presentat aquest diumenge la \"recuperació\" d'un edifici al barri de la Vila de Gràcia per destinar els seus tres habitatges a reallotjar famílies en exclusió residencial.\nEl desnonament frustrat el passat mes de setembre de l'única veïna que quedava a l'immoble –una dona portuguesa i el seu fill– va posar sobre avís l'Obra Social de la PAH, que pretén ocupar edificis buits i cedir-los a les famílies que ho necessiten en considerar que hi ha manca de solucions de l'administració per fer front a l'emergència d'habitatge. \n\"El número 156 de Travessera de Gràcia estaria buit esperant el seu enderrocament si no fos per la recuperació que ha fet la PAH de la seva funció social\", ha insistit en Carlos, que ha assegurat que l'edifici, malgrat el que diu la propietat, es troba \"en perfectes condicions estructurals\". \n\"La capital catalana no pot ser només una ciutat per a rics. Hem de fer pressió per aturar la bombolla del lloguer i el turisme\", ha exigit en Carlos, que ha precisat que l'estratègia al bloc la Jahnela de Travessera de Gràcia serà forçar una negociació a tres bandes per aconseguir que els pisos es quedin en règim de lloguer social.",
"a2": "La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) de Barcelona ha presentat aquest diumenge la 'recuperació' d'un edifici al barri de la Vila de Gràcia per destinar els seus tres habitatges a reallotjar famílies en exclusió residencial.\nActualment als tres pisos de la 'Jahnela' hi viuen cinc persones (una d'elles continua essent la Neide Pereira, la veïna portuguesa que ja hi vivia) i dues famílies més que havien estat desnonades del seus pisos.\nDe fet, des de la PAH es critica obertament el procés de revalorització i gentrificació que està patint el barri de a Vila de Gràcia.\n\"La capital catalana no pot ser només una ciutat per a rics. Hem de fer pressió per aturar la bombolla del lloguer i el turisme\", ha exigit en Carlos, que ha precisat que l'estratègia al bloc la Jahnela de Travessera de Gràcia serà forçar una negociació a tres bandes per aconseguir que els pisos es quedin en règim de lloguer social.",
"a3": "El desnonament frustrat el passat mes de setembre de l'única veïna que quedava a l'immoble –una dona portuguesa i el seu fill– va posar sobre avís l'Obra Social de la PAH, que pretén ocupar edificis buits i cedir-los a les famílies que ho necessiten en considerar que hi ha manca de solucions de l'administració per fer front a l'emergència d'habitatge.\n\"El número 156 de Travessera de Gràcia estaria buit esperant el seu enderrocament si no fos per la recuperació que ha fet la PAH de la seva funció social\", ha insistit en Carlos, que ha assegurat que l'edifici, malgrat que diu la propietat, es troba \"en perfectes condicions estructurals\".\n\"Hem de fer pressió per aturar la bombolla del lloguer i el turisme\", ha exigit en Carlos, que ha precisat que l'estratègia al bloc la Jahnela de Travessera de Gràcia serà forçar una negociació a tres bandes per aconseguir que els pisos es quedin en règim de lloguer social.\n\"El que no podem permetre és que ho transformin en pisos de luxe, pisos turístics o hotels quan hi ha una gran manca d'habitatge social a Barcelona i, concretament, a la Vila de Gràcia\", han conclòs des de la PAH Barcelona."
},
"extreme": {
"a1": "La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca ha recuperat un edifici destinat a l'enderrocament i a convertir-se en apartaments de luxe. ",
"a2": "La PAH aconsegueix fer-se amb un edifici de Gràcia i exigeix que sigui un lloguer social per als veïns.",
"a3": "La PAH Barcelona continua amb la seva obra social, recuperant un edifici buit a Gràcia i cedint-lo per a habitatge social."
}
} |
680 | El primer atles il·lustrat de les festes de foc del Pirineu | L''Atles de les Festes de Foc dels Pirineus' es presenta dissabte a Bagà, al Berguedà, amb motiu de la Fia-faia | Bagà acull dissabte la presentació de l’Atles de les Festes de Foc dels Pirineus, amb motiu de la festa hivernal de la Fia-faia que fan dimarts, com cada 24 de desembre.
El llibre il·lustrat és per a totes les edats i té esperit divulgatiu i didàctic.
Les il·lustracions són de Lluís Ràfols, els textos són de l’antropòleg Jordi Alsina i ha estat editat per El Dimoni Pelut, editorial modesta que opta per la divulgació de cultura popular, la literatura i el patrimoni local.
Atles de les Festes de Foc dels Pirineus és un recorregut per aquestes celebracions dels solsticis d’estiu i d’hivern que es fan a més de vuitanta municipis, que van ser declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO l’any 2015 i que s’han convertit en les més emblemàtiques i popularitzades de la geografia pirinenca.
Destaquen els aspectes més visibles i algunes particularitats de cinquanta-quatre dels seixanta-tres pobles que van presentar la candidatura inicial per al reconeixement de la UNESCO.
Ja des del començament, l’atles presenta la festa com un culte mític al Sol i una manifestació popular del sentit de comunitat, un moment per a retrobar-se amb amistats i familiars i sentir-se poble.
En primer lloc, dibuixa un mapa de festes i divinitats solars d’arreu del planeta, per explicar que el Sol és un estel protector que ens agermana i serveix de nexe d’unió.
I, en segon lloc, inclou una il·lustració a manera de resum, a dues pàgines, que explica els elements i moments més identificables de totes les festes de foc del Pirineu: l’encesa de torxes, la crema d’una foguera i la celebració al seu voltant.
I ho fa amb detalls significatius com un campanar romànic, les teulades fosques de les cases, molts pics de muntanya, un músic tocant el rabequet amb faixa i sabates de careta, molta gent i ambient de xerinola.
El gruix del llibre està dividit en vuit territoris.
En total, passa per sis pobles de la Vall de Boí, cinc de l’Alta Ribagorça, quatre del Pallars Sobirà i un del Pallars Jussà, dos de la Vall d’Aran, dos de l’Alt Berguedà, quatre d’Andorra, nou de l’Aragó i vint-i-un d’Occitània.
Contextualitza cada territori amb tres fulls que inclouen un mapa, una introducció amb elements geogràfics i culturals rellevants, vocabulari local, l’explicació detallada de la festa d’algun dels municipis, una altra expressió de cultura popular remarcable i algun tret molt destacable i identificatiu del territori en qüestió.
Una característica general dels textos i de les il·lustracions és que expliquen el vocabulari ric i variat que la festa té arreu de l’istme: parlen de la ‘crèma deth taro’, de la teia, ‘faia’ o atxa, de la falla major, dels ‘rentiners’, de l’haro’, taro o ‘brandon’, etc.
Al llarg de cinquanta-dues pàgines, explica més curiositats: parla de les falles de paper reciclat i de llums d’Andorra, de les falles infantils de la Vall de Boí.
Cita el document de l’any 1759 que referencia les falles de Vilaller.
Explica els ‘trucs’, o grans esquellots, que sonen al Pont de Suert durant la baixada del ‘faro’ fins al poble.
Parla de les danses del Pallars Sobirà.
I convida a fer la ruta dels camins de foc per a conèixer deu ‘faros’ de l’Alta Ribagorça.
A més de tot això, també introdueix altres festes de foc i tradicions lligades a cada territori, municipi o al país, com la romeria de Sant Quirc a Durro, la Pila de Taüll amb els tres pisos d’altura i la salutació als quatre punts cardinals, l’endreça de Sant Julià de Cerdanyola, la Flama del Canigó, l’himne ‘Aquelles muntanyes’, la recepta de l’allioli de codony i molt més.
En definitiva, l’Atles de les Festes de Foc dels Pirineus no recull totes les festes de foc del Pirineu però en fa una selecció representativa amb caràcter volgudament divulgatiu i didàctic.
I, a més de servir per a aprendre vocabulari i conèixer particularitats de cada lloc, ajuda a trencar mites i a avançar com a societat.
De fet, valora el caràcter integrador i igualitari de les tradicions amb l’exemple de les festes de la Pobla de Segur, que van eliminar els rols de gènere l’any 2018.
I, entre més, explica que les bruixes del Pallars eren dones sàvies –i no pas dones dolentes– amb un text que diu: ‘Als reis, la noblesa i l’Església tampoc no els agradava que hi hagués persones que no fessin i pensessin allò que ells volien, per això les acusaven de bruixeria.’
Al remat, l’atles fa una aproximació panoràmica a les festes del foc del Pirineu que serveix de guia i introducció.
I s’afegeix a altres publicacions que han estudiat les festes de foc amb exhaustivitat, com ara Les falles del Pirineu, de Pagès Editors, i el Calendari de festes amb foc, de Botarga Produccions. | [
"cultura",
"cultura popular"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "L’Atles de les Festes de Foc és un llibre il·lustrat amb motius divulgatius i didàctics que es presentarà a Bagà amb motiu de la festa hivernal de la Fia-faia. El llibre és un recorregut per les celebracions dels solsticis d’estiu i d’hivern que es fan en els municipis i també fa referència a les bruixes del Pallars Sobirà.",
"a2": "Es presenta l'Atles de les Festes de Foc dels Pirineus, una publicació que recull les festivitats relacionades amb els solsticis i dirigida a tots els públics. En aquest, es contextualitza cada territori amb informació sobre la seva geografia i elements culturals, malgrat no recollir totes i cadascuna de les festes de foc del Pirineu.",
"a3": "Atles de les Festes de Foc dels Pirineus dóna a conèixer, de manera didàctica, aquestes celebracions populars reconegudes per la UNESCO com a patrimoni. A més de en què consisteixen, s’explica quines són les característiques geogràfiques i culturals més rellevants dels territoris on tenen lloc. El llibre també reflexiona sobre els falsos mites i la funció integradora de la tradició. "
},
"extractive": {
"a1": "Bagà acull dissabte la presentació de l’Atles de les Festes de Foc dels Pirineus, amb motiu de la festa hivernal de la Fia-faia que fan dimarts, com cada 24 de desembre. \nAtles de les Festes de Foc dels Pirineus és un recorregut per aquestes celebracions dels solsticis d’estiu i d’hivern que es fan a més de vuitanta municipis, que van ser declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO l’any 2015 i que s’han convertit en les més emblemàtiques i popularitzades de la geografia pirinenca. \nEn primer lloc, dibuixa un mapa de festes i divinitats solars d’arreu del planeta, per explicar que el Sol és un estel protector que ens agermana i serveix de nexe d’unió. \n. I, en segon lloc, inclou una il·lustració a manera de resum, a dues pàgines, que explica els elements i moments més identificables de totes les festes de foc del Pirineu: l’encesa de torxes, la crema d’una foguera i la celebració al seu voltant.",
"a2": "Bagà acull dissabte la presentació de l’Atles de les Festes de Foc dels Pirineus, amb motiu de la festa hivernal de la Fia-faia que fan dimarts, com cada 24 de desembre.\nEn primer lloc, dibuixa un mapa de festes i divinitats solars d’arreu del planeta, per explicar que el Sol és un estel protector que ens agermana i serveix de nexe d’unió.\nContextualitza cada territori amb tres fulls que inclouen un mapa, una introducció amb elements geogràfics i culturals rellevants, vocabulari local, l’explicació detallada de la festa d’algun dels municipis, una altra expressió de cultura popular remarcable i algun tret molt destacable i identificatiu del territori en qüestió.\nEn definitiva, l’Atles de les Festes de Foc dels Pirineus no recull totes les festes de foc del Pirineu però en fa una selecció representativa amb caràcter volgudament divulgatiu i didàctic.",
"a3": "El llibre il·lustrat és per a totes les edats i té esperit divulgatiu i didàctic.\nAtles de les Festes de Foc dels Pirineus és un recorregut per aquestes celebracions dels solsticis d’estiu i d’hivern que es fan a més de vuitanta municipis, que van ser declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO l’any 2015 i que s’han convertit en les més emblemàtiques i popularitzades de la geografia pirinenca.\nContextualitza cada territori amb tres fulls que inclouen un mapa, una introducció amb elements geogràfics i culturals rellevants, vocabulari local, l’explicació detallada de la festa d’algun dels municipis, una altra expressió de cultura popular remarcable i algun tret molt destacable i identificatiu del territori en qüestió. \nI, a més de servir per a aprendre vocabulari i conèixer particularitats de cada lloc, ajuda a trencar mites i a avançar com a societat. "
},
"extreme": {
"a1": "L’Atles de les Festes de Foc, un llibre que dóna a conèixer els solsticis d’estiu i d’hivern en els municipis. ",
"a2": "L'Atles de les Festes de Foc dels Pirineus, que recull informació sobre aquestes festivitats, es presentarà dissabte a Bagà.",
"a3": "Les festes de foc dels Pirineus, juntament amb moltes altres referències culturals interessants, han quedat recollides en un atles il·lustrat."
}
} |
2,816 | Alberto Marini: "No volíem oferir a 'Summer Camp' un film més sobre infectats sinó donar-li una volta" | Jaume Balagueró és el productor executiu d'aquesta pel·lícula que arriba al Festival de Cinema de Sitges | Alberto Marini, que va ser productor executiu de '[REC]' i va signar el guió de 'Mientras duermes', ha dirigit el film de terror 'Summer Camp' que compta en aquest cas amb la producció executiva de Jaume Balagueró.
Aquesta és una pel·lícula sobre infectats però el seu director tenia clar que no volien fer un film més sobre aquest gènere, sinó "donar-li la volta".
En una entrevista a l'ACN, Marini ha explicat que "a la mitologia dels infectats hi han introduït elements de la mitologia dels homes llop, ja que hi ha un concepte de temporalitat de la infecció".
'Summer Camp' arriba al Festival de Cinema de Sitges a la secció Oficial Fantàstic.
A 'Summer Camp', quatre joves s'apunten com a monitors d'un campament d'estiu esperant viure noves experiències.
Tot sembla normal, fins que la nit anterior a l'arribada dels nens, comencen a atacar-se entre ells sense motiu aparent.
Comença a partir d'aquí un joc violent del gat i la rata, en què els rols de caçador i presa s'intercanvien constantment els papers.Marini ha apuntat que la seva idea era fer una pel·lícula sobre infectats perquè "té a veure amb el control de l'instint i l'alliberar l'animal i la maldat que tothom té dins".
Tot això, ha assegurat que "no volien oferir una pel·lícula més sobre infectats sinó donar-li una volta al tema.
A la mitologia dels infectats hi vam introduir elements de la mitologia dels homes llop" perquè "hi ha un concepte de temporalitat de la infecció".
Com passa en les històries d'homes llop on aquests es transformen en llop i tornen al seu estat humà en un mateix dia, aquí passa el mateix amb els infectats.
Segons Marini, això "permet tenir un film on els papers dels personatges s'inverteixen i el perseguidor es converteix en pressa i viceversa".
En aquest sentit, ha declarat que "els quatre protagonistes juguen el paper de víctima i de carnisser, de malvat i personatge empàtic".
El director ha apuntat que la idea era jugar amb l'espectador i entrar en un joc d'expectatives no complides.
"'Summer Camp' porta a la memòria els slasher dels 80 com 'Viernes 13' o 'Piraña', però quan s'entra al film la gent veurà que no és un slasher clàssic, sinó que és diferent.
El mateix passa amb els infectats perquè hi ha un element nou".
Marini ha assenyalat que volien fer "una pel·lícula gamberra que fos de terror, però que no es prengués molt en serio a si mateixa.
Hi ha moltes gamberrades a la pel·lícula", ha afegit, al temps que ha dit que és un llargmetratge 100% Festival de Sitges.El film es va rodar a prop de Sant Cugat del Vallès a una casa de Valldoreix.
"Em va fascinar i vam enviar les fotos als partners americans i tots vam quedar fascinants amb aquest lloc que és un personatge més del film", ha assegurat.
'Summer Camp' està rodada en anglès.
El primer motiu d'això, ha explicat el director, és argumental: "És una por que tenim tots viure una situació de perill en un lloc molt lluny de casa".
El segon motiu és que volien canviar el registre i fer una pel·lícula en anglès.
El tàndem Marini / BalagueróMarini i Balagueró "són amics més que col·laboradors i tenien al cap invertir els rolls i veure com funcionaven invertint els papers" en una pel·lícula.
A 'Summer Camp' ell dirigeix i Balagueró fa de productor executiu.
Marini ha apuntat que ha estat molt important la seva presència perquè "el projecte despertés l'interès del mercat americà i a nivell creatiu m'ha donat suport, ha fet suggeriments i ha respectat molt la meva creativitat".
Balagueró ha reconegut que el va atraure de 'Summer Camp' "la seva originalitat i la proposta de girar totes les expectatives que té l'espectador sobre aquestes històries i donar la volta als clixés sobre els infectats i campaments d'estiu".
Segons l'aclamat director, "era una pel·lícula de gènere sense pretensions creada per divertir als espectadors.
És una pel·lícula petita que aspira a ser eficaç i faci que els espectadors s'ho passin molt bé".
El director de '[REC]' ha afirmat que es va renovant el gènere, però hi ha molta cosa de revival en aquest film.
"Aquesta veu molt de la cultura dels 80 i la capgira".
'Summer Camp' està produït per Filmax, Pantelion, Rebelión Terrestre i The Safran Company. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Alberto Marini, el productor de [REC] i “Mientras Duermes”, ha dirigit “Summer Camp”, un film sobre infectats i homes llop que s’estrenarà al Festival de Cinema de Sitges. La pel·lícula comença amb quatre joves que arriben al camp i a la nit els nens es comencen a atacar entre si. Martini pretén donar la volta a aquests clixés. ",
"a2": "Alberto Marini i Jaume Balagueró presenten la seva nova pel·lícula \"Summer Camp\", en què quatre joves que fan de monitors a un campament s'infecten i comencen a atacar-se sense cap motiu. El director juga amb la idea dels homes llop donada la temporalitat de la infecció. El tàndem Marini i Balagueró han intercanviat els papers per a aquest film.",
"a3": "La nova pel·lícula d’Alberto Marini i Jaume Balagueró pretén capgirar el gènere de terror. Així, la màxima ha sigut la introducció d’elements inesperats en el que seria un típic film sobre infectats per trencar les expectatives de l’espectador. Balagueró ha destacat la creativitat de Marini, mentre que aquest ha atribuït el mèrit de la internacionalització del projecte al seu company."
},
"extractive": {
"a1": "Alberto Marini, que va ser productor executiu de \"[REC]\" i va signar el guió de \"Mientras duermes\", ha dirigit el film de terror \"Summer Camp\", que compta en aquest cas amb la producció executiva de Jaume Balagueró. \nEn una entrevista a l'ACN, Marini ha explicat que \"a la mitologia dels infectats han introduït elements de la mitologia dels homes llop, ja que hi ha un concepte de temporalitat de la infecció\". \nMarini ha apuntat que la seva idea era fer una pel·lícula sobre infectats perquè \"té a veure amb el control de l'instint i alliberar l'animal i la maldat que tothom té dins\". \nBalagueró ha reconegut que el va atraure de \"Summer Camp\" \"la seva originalitat i la proposta de girar totes les expectatives que té l'espectador sobre aquestes històries i donar la volta als clixés sobre els infectats i campaments d'estiu\". Segons l'aclamat director, \"era una pel·lícula de gènere sense pretensions creada per divertir els espectadors\". ",
"a2": "Alberto Marini, que va ser productor executiu de \"[REC]\" i va signar el guió de \"Mientras duermes\", ha dirigit el film de terror \"Summer Camp\", que compta en aquest cas amb la producció executiva de Jaume Balagueró.\nEn una entrevista a l'ACN, Marini ha explicat que \"a la mitologia dels infectats han introduït elements de la mitologia dels homes llop, ja que hi ha un concepte de temporalitat de la infecció\".\nCom passa en les històries d'homes llop on aquests es transformen en llop i tornen al seu estat humà en un mateix dia, aquí passa el mateix amb els infectats.\nMarini ha assenyalat que volien fer \"una pel·lícula gamberra que fos de terror, però que no es prengués molt en serio a si mateixa\".",
"a3": "Alberto Marini, que va ser productor executiu de \"[REC]\" i va signar el guió de \"Mientras duermes\", ha dirigit el film de terror \"Summer Camp\", que compta en aquest cas amb la producció executiva de Jaume Balagueró.\nAquesta és una pel·lícula sobre infectats, però el seu director tenia clar que no volien fer un film més sobre aquest gènere, sinó \"donar-li la volta\".\nMarini ha apuntat que ha estat molt important la seva presència perquè \"el projecte despertés l'interès del mercat americà i a nivell creatiu m'ha donat suport, ha fet suggeriments i ha respectat molt la meva creativitat\". \nBalagueró ha reconegut que el va atraure de \"Summer Camp\" \"la seva originalitat i la proposta de girar totes les expectatives que té l'espectador sobre aquestes històries i donar la volta als clixés sobre els infectats i campaments d'estiu\"."
},
"extreme": {
"a1": "S'estrena al Festival de Cinema de Sitges la pel·lícula de terror \"Summer Camp\", dirigida per Alberto Martini.",
"a2": "\"Summer Camp\", de Marini i Balagueró, arriba al festival de Sitges i proposa un gir als \"slasher\" i homes llop.",
"a3": "“Summer Camp”, la divertida col·laboració entre Marini i Balagueró que trencarà amb els esquemes del gènere de terror."
}
} |
127 | Buscant el soldat desconegut | En els últims anys s’ha realitzat un esforç extraordinari per a identificar els soldats morts en la Primera Guerra Mundial (i en la Segona).
En aquest procés d’identificació, la participació d’arqueòlegs (forenses o de conflicte) i antropòlegs (forenses) s’ha reconegut cada vegada més en els darrers temps.
La major part del treball l’ha duta a terme la Commonwealth War Graves Commission (CWGC, “Comissió de Tombes de Guerra de la Commonwealth”) i els països representats en aquesta mancomunitat (vegeu CWGC, 2018).
Aquests esforços s’han centrat principalment en els militars britànics, australians, neozelandesos i canadencs, encara que també s’ha treballat amb soldats indis i sud-africans, entre altres.
Altres països com França i Alemanya (encara que una mica menys en el cas de la Primera Guerra Mundial) també han augmentat les campanyes d’identificació de les restes de soldats desconeguts (vegeu Hanson, 2006; Verdegem et al., 2018).
A més, diverses associacions d’historiadors i arqueòlegs (aficionats i professionals) de tot Europa treballen per localitzar els morts en les dues guerres mundials.
L’any 2018 es va celebrar el centenari del final de la Primera Guerra Mundial, un conflicte bèl·lic que va costar milions de vides, i aquest article aprofita l’oportunitat per a repassar el treball actual de cerca de desapareguts i identificació de les restes humanes de soldats sense nom.
En primer lloc, aquest article ofereix un breu repàs de l’arqueologia de la Gran Guerra, seguit per un esment a les diferents organitzacions que treballen localitzant els caiguts arreu del món, una sèrie de casos d’estudi que il·lustren com era la «vida en les trinxeres» i, finalment, un resum de les anàlisis d’ADN utilitzades per identificar els morts.
Algunes de les limitacions d’aquest treball en relació amb la publicació de dades específiques i imatges de les víctimes de guerra s’ajusten a les regulacions de diverses organitzacions, i també s’han tingut en compte altres consideracions ètiques.
Diversos grups europeus han tractat de donar un final digne a les restes humanes de soldats desapareguts, proporcionar-los un enterrament i, en la mesura que siga possible, identificar-ne les restes perquè els familiars puguen passar pàgina.
En els primers anys de la guerra, l’enterrament dels caiguts el realitzaven els mateixos soldats (hi havia unitats específiques dedicades a aquest efecte), ja fora en el lloc en què van morir o en cementeris pròxims (Wilson, 2012).
Amb el desenvolupament de la guerra i l’augment de la xifra de morts, la Unitat d’Enterrament de la Creu Roja (Red Cross Burial Unit en anglès), creada per Sir Fabian Ware i que en 1917 es convertiria en la Comissió Imperial de Tombes de Guerra (Imperial War Graves Commission o IWGC), va desplegar soldats per recuperar els cossos dels caiguts, enterrar els morts en els nous cementeris de guerra establits a partir de 1918, marcar-ne les tombes i respondre els dubtes dels seus familiars (Hanson, 2006; Wilson, 2012).
«El principal repte amb les identificacions de la Primera Guerra Mundial és la distància familiar entre el soldat que va morir en la guerra i els familiars vius»
Els països de la Commonwealth, igual com altres països com França i Alemanya, van crear molts d’aquests cementeris a Europa (Figura 2).
L’últim creat per la Comissió de Tombes de Guerra de la Commonwealth va ser el de Pheasant Woods, establit en 2010 per a enterrar els soldats a Fromelles (vegeu més endavant).
Moltes d’aquestes tombes tenen la inscripció «Known unto God» (“conegut per Déu”) quan no s’ha pogut identificar el soldat, i moltes de les restes sense identificar podrien correspondre als noms dels desapareguts que apareixen en monuments com la porta de Menin a la localitat d’Ypres (Bèlgica).
Avui dia, al Regne Unit, el departament que s’ocupa de les baixes militars, el Joint Casualty and Compassionate Centre del Ministeri de Defensa, col·labora avaluant la possibilitat d’identificar restes humanes suposadament britàniques de la Primera i de la Segona Guerra Mundial trobades a Europa i a la resta del món.
Llig l’article complet al web de Mètode
Roland Wessling.
Professor titular d’Arqueologia Forense i Antropologia en l’Institut Forense de Cranfield (Universitat de Cranfield, Regne Unit).
Victoria Moore.
Directora de Serveis Comercials d’ADN en LGC Limited (Regne Unit).
Què és Mètode? | [
"ciència i tecnologia",
"mètode"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Durant aquests anys els arqueòlegs, forenses de la Comissió de Tombes de Guerra de la Commonwealth treballen per identificar els soldats morts durant la Primera i Segona Guerra Mundial. S’ha intentat donar un final digne a les restes dels soldats desapareguts i enterrar-los dignament perquè les seves famílies descansin. S’han centrat en els soldats britànics, australians, neozelandesos i canadencs.",
"a2": "Ja fa anys que s'intenta identificar els soldats morts en les dues guerres mundials i diverses associacions intenten donar-los un enterrament digne per tal que les famílies puguin passar pàgina. Així, es van crear molts cementiris per tot Europa on soterrar els cadàvers amb una làpida per identificar-los, malgrat haver-hi sense identificar amb la inscripció \"conegut per Déu\".",
"a3": "Fa temps que la Commonwealth, França i Alemanya estan dedicant molts esforços a identificar els soldats caiguts durant les dues guerres mundials. Tot i la dificultat causada pel pas del temps, volen esbrinar quins dels desapareguts són en realitat morts desconeguts i proporcionar respostes que ajudin els familiars a sobreposar-se. També es pretén recuperar tots els cossos per enterrar-los dignament."
},
"extractive": {
"a1": "En els últims anys s’ha realitzat un esforç extraordinari per a identificar els soldats morts en la Primera Guerra Mundial (i en la Segona).\nEn aquest procés d’identificació, la participació d’arqueòlegs (forenses o de conflicte) i antropòlegs (forenses) s’ha reconegut cada vegada més en els darrers temps.\nLa major part del treball l’ha duta a terme la Commonwealth War Graves Commission (CWGC, “Comissió de Tombes de Guerra de la Commonwealth”) i els països representats en aquesta mancomunitat (vegeu CWGC, 2018). \nDiversos grups europeus han tractat de donar un final digne a les restes humanes de soldats desapareguts, proporcionar-los un enterrament i, en la mesura del possible, identificar-ne les restes perquè els familiars puguin passar pàgina. ",
"a2": "En els últims anys s’ha realitzat un esforç extraordinari per a identificar els soldats morts en la Primera Guerra Mundial (i en la Segona).\nA més, diverses associacions d’historiadors i arqueòlegs (aficionats i professionals) de tota Europa treballen per localitzar els morts en les dues guerres mundials.\nDiversos grups europeus han tractat de donar un final digne a les restes humanes de soldats desapareguts, proporcionar-los un enterrament i, en la mesura del possible, identificar-ne les restes perquè els familiars puguin passar pàgina.\nMoltes d’aquestes tombes tenen la inscripció «Known unto God» (“Conegut per Déu”) quan no s’ha pogut identificar el soldat, i moltes de les restes sense identificar podrien correspondre als noms dels desapareguts que apareixen en monuments com la porta de Menin a la localitat d’Ypres (Bèlgica).",
"a3": "En els últims anys s’ha realitzat un esforç extraordinari per a identificar els soldats morts en la Primera Guerra Mundial (i en la Segona). \nDiversos grups europeus han tractat de donar un final digne a les restes humanes de soldats desapareguts, proporcionar-los un enterrament i, en la mesura del possible, identificar-ne les restes perquè els familiars puguin passar pàgina. \n«El principal repte amb les identificacions de la Primera Guerra Mundial és la distància familiar entre el soldat que va morir en la guerra i els familiars vius».\nMoltes d’aquestes tombes tenen la inscripció «Known unto God» (“Conegut per Déu”) quan no s’ha pogut identificar el soldat, i moltes de les restes sense identificar podrien correspondre als noms dels desapareguts que apareixen en monuments com la porta de Menin a la localitat d’Ypres (Bèlgica). "
},
"extreme": {
"a1": "La Comissió de Tombes de Guerra de la Commonwealth treballa per identificar soldats morts durant la Primera Guerra Mundial.",
"a2": "La tasca d'identificació de soldats morts a les guerres mundials continua per ajudar les famílies a passar pàgina.",
"a3": "Avancen, a Europa, els treballs d’identificació i de recuperació dels cossos dels combatents desconeguts caiguts durant les guerres mundials."
}
} |
|
819 | Més de 3.000 persones es manifesten a Tarragona per a demanar més seguretat a les petroquímiques | La protesta ha dut per lema 'Volem seguretat a la química, informació i coordinació' | Més de 3.000 persones han participat aquest vespre a Tarragona en la manifestació convocada pels moviments socials, veïnals i sindicals arran de l’accident a IQOXE del 14 de gener.
Sota el lema ‘Volem seguretat, informació i coordinació’, la protesta ha arribat fins a la delegació del govern a Tarragona, on s’ha llegit un manifest unitari.
Els ajuntaments de la zona també s’han adherit l’acció, que ha servit per cloure una jornada de vaga general massiva a la petroquímica.
Els sindicats se n’han mostrat satisfets i confiats que l’accident suposarà un abans i un després, mentre els veïns han insistit a reclamar seguretat.
Mig miler de veïns de la Canonja i els barris de Bonavista i Torreforta han iniciat la mobilització a la tarda amb una marxa a peu fins al centre de la ciutat i han confluït amb els sindicats a la plaça Imperial Tarraco, a tocar de la seu de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT).
Els manifestats han iniciat la protesta al crit de ‘On és la seguretat?’, que han anat repetint durant el recorregut pel centre de la ciutat.
Una gran pancarta amb el lema ‘Volem seguretat, informació i coordinació’ ha presidit la capçalera de la marxa.
Els participants també han exhibit cartells reivindicatius, com ara els que es preguntaven ‘On estan les sirenes?’, i han fet sonar xiulets i botzines.
Miguel Corral i Ana María Bilbao són dos veïns del barri de Torreforta que han acudit a la manifestació equipats amb sengles mascaretes.
‘Venim perquè hi ha preocupació i sentiment d’impotència.
Els episodis que en diuen accidents no són normals’, ha dit Corral, qui ha recordat com un dels seus veïns va perdre la vida en rebre l’impacte d’un projectil d’IQOXE.
‘Vivim davant l’N-340 i fa 20 anys hi havia quatre o cinc dipòsits davant, i ara anem pels 40 o 50 dipòsits carregats de matèria tòxica, inflamable i explosiva.
Cal que ens donin seguretat perquè això no pot tornar a passar’, ha exclamat.
Els sindicats UGT i CCOO han afegit a la demanda de seguretat la denúncia de la precarietat que pateixen molts treballadors, principalment de les subcontractes.
‘Les empreses multiserveis tenen un problema molt greu amb la baixada de costos, de salaris i amb una productivitat altíssima que està degradant el treball dins les pròpies empreses’, ha denunciat el secretari general de la UGT al Camp de Tarragona, Joan Llort.
Juntament amb els sindicats majoritaris, la manifestació l’han convocat les Federacions de Veïns de Tarragona, Segle XXI i Llevant, i la Coordinadora d’Entitats de Tarragona i la Federació d’Amposta d’Associacions de Veïns.
També s’hi ha adherit els ajuntaments de Tarragona, Vila-seca, la Canonja, Perafort, la Pobla de Mafumet i Constantí.
Els moviments socials, veïnals i sindicals han aprofitat la manifestació per reiterar, un cop més, les seves demandes.
Una investigació exhaustiva de les causes i conseqüències del sinistre; l’impuls de mesures urgents per millorar les condicions de seguretat de l’activitat petroquímica, i revisar i millorar els protocols de comunicació i de control, han estat les principals reivindicacions recollides en el manifest que s’ha llegit davant la seu de la Generalitat.
Segons el batlle de Tarragona, un accident com el d’IQOXE ‘no pot tornar a passar’ i per això, ha dit, hi ha molta feina a fer per endavant per canviar els protocols, la formació de la ciutadania i la difusió d’informació.
‘Cal que la gent pugui conviure amb tranquil·litat amb la química’, ha defensat Ricomà.
L’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) ha emès un comunicat després de la manifestació en el qual ha remarcat el compromís amb la seguretat de les companyies i ha recordat les ‘condicions laborals més avantatjoses que la mitjana industrial’.
En el text l’entitat ha evitat valorar el seguiment de la vaga.
També ha assenyalat que les reivindicacions de la jornada ‘no s’ajusten a la realitat de la indústria química de Tarragona” i que les empreses treballaran per “revertir aquesta percepció i recuperar la confiança’.
L’associació ha afirmat que l’explosió a IQOXE va ser ‘una situació excepciona’, ‘però aquesta excepcionalitat no pot ser presentada com un fet habitual’.
‘La indústria química de Tarragona ha estat un referent de seguretat durant 50 anys i així seguirà sent amb la col·laboració de tots els agents involucrats’, s’indica en la nota.
L’AEQT ha reiterat la seva voluntat de diàleg per trobar solucions i ha apuntat que en la jornada d’aquest dimecres ha ‘escoltat els sindicats, associacions de veïns i part de la població’. | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "S’han manifestat 3.000 persones a Tarragona per denunciar la manca de seguretat i la falta de revisió dels protocols de comunicació i control, després de l’accident a IQOXE. Els sindicats UGT i CCOO han reafirmat la precarietat dels treballadors i dels subcontractes. L'AEQT ha remarcat el compromís amb la seguretat i creu que tenen unes condicions millors que la mitjana.",
"a2": "Veïns de Tarragona, junt amb alguns sindicats, han organitzat una manifestació a la tarda arran de l'accident IQOXE. Els veïns reclamen a les empreses petrolieres que hi hagi més seguretat i informació per tal de prevenir aquests accidents, més freqüents del normal segons alguns veïns. Els sindicats també han exigit millors condicions laborals perquè no hi hagin accidents.",
"a3": "Veïns, sindicats i ajuntaments de Tarragona s’han congregat per demanar l’aclariment total de les circumstàncies de l’accident a IQOXE. Reclamen més seguretat, comunicació i recursos, per evitar que torni a passar. Davant d’aquestes reivindicacions, l’AEQT ha defensat les condicions laborals a les petroquímiques i els protocols de seguretat, mostrant-se, tot i això, decidida a reparar la deteriorada imatge del sector."
},
"extractive": {
"a1": "Més de 3.000 persones han participat aquest vespre a Tarragona en la manifestació convocada pels moviments socials, veïnals i sindicals arran de l’accident a IQOXE del 14 de gener.\nEls sindicats UGT i CCOO han afegit a la demanda de seguretat la denúncia de la precarietat que pateixen molts treballadors, principalment de les subcontractes. \nUna investigació exhaustiva de les causes i conseqüències del sinistre, l’impuls de mesures urgents per millorar les condicions de seguretat de l’activitat petroquímica, i revisar i millorar els protocols de comunicació i de control, han estat les principals reivindicacions recollides en el manifest que s’ha llegit davant la seu de la Generalitat.\nL’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) ha emès un comunicat després de la manifestació en el qual ha remarcat el compromís amb la seguretat de les companyies i ha recordat les \"condicions laborals més avantatjoses que la mitjana industrial\".",
"a2": "Mig miler de veïns de la Canonja i els barris de Bonavista i Torreforta han iniciat la mobilització a la tarda amb una marxa a peu fins al centre de la ciutat i han confluït amb els sindicats a la plaça Imperial Tarraco, a tocar de la seu de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT).\n\"Els episodis que en diuen accidents no són normals\", ha dit Corral, que ha recordat com un dels seus veïns va perdre la vida en rebre l’impacte d’un projectil d’IQOXE.\n\"Les empreses multiserveis tenen un problema molt greu amb la baixada de costos, de salaris i amb una productivitat altíssima que està degradant el treball dins les pròpies empreses\", ha denunciat el secretari general de la UGT al Camp de Tarragona, Joan Llort.\nUna investigació exhaustiva de les causes i conseqüències del sinistre; l’impuls de mesures urgents per millorar les condicions de seguretat de l’activitat petroquímica, i revisar i millorar els protocols de comunicació i de control, han estat les principals reivindicacions recollides en el manifest que s’ha llegit davant la seu de la Generalitat.",
"a3": "Mig miler de veïns de la Canonja i els barris de Bonavista i Torreforta han iniciat la mobilització a la tarda amb una marxa a peu fins al centre de la ciutat i han confluït amb els sindicats a la plaça Imperial Tarraco, a tocar de la seu de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT).\nUna investigació exhaustiva de les causes i conseqüències del sinistre; l’impuls de mesures urgents per millorar les condicions de seguretat de l’activitat petroquímica, i revisar i millorar els protocols de comunicació i de control, han estat les principals reivindicacions recollides en el manifest que s’ha llegit davant la seu de la Generalitat. \nL’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) ha emès un comunicat després de la manifestació en el qual ha remarcat el compromís amb la seguretat de les companyies i ha recordat les \"condicions laborals més avantatjoses que la mitjana industrial\".\nTambé ha assenyalat que les reivindicacions de la jornada \"no s’ajusten a la realitat de la indústria química de Tarragona” i que les empreses treballaran per “revertir aquesta percepció i recuperar la confiança\"."
},
"extreme": {
"a1": "Manifestació de 3.000 persones per les condicions de treball precàries i la manca de seguretat a la petroquímica de Tarragona. ",
"a2": "Arran l'accident IQOXE, veïns i sindicats de Tarragona han organitzat una manifestació per exigir seguretat a les petrolieres.",
"a3": "Tarragona ha sentit el clam de la societat exigint més seguretat, coordinació i responsabilitat al sector petroquímic."
}
} |
925 | Quim Monzó, Carlos Alsina, ‘Espècies Protegides’, ‘El Suplement’, ‘Via Lliure’ i Ràdio Igualada reben els Premis Ràdio Associació | La periodista Fina Brunet rep el Guardó 1924 per la seva trajectòria audiovisual | El setzens Premis Ràdio Associació han distingit els diversos formats que utilitza la ràdio per presentar i apropar l’actualitat als oients premiant el programa ‘Espècies Protegides’ de Ser-Catalunya.
Els guardons han posat en aquesta edició èmfasi en les apostes pel cap de setmana distingint l’espai ‘Quatre Gats’ del ‘Suplement’ de Catalunya Ràdio, i l’especial del ‘Via Lliure al camp dels refugiats de Presevo (Sèrbia)’ de RAC1.
Els premis també han volgut emfatitzar el paper dels col·laboradors distingint Quim Monzó com a millor professional.
L’augment de la qualitat de la ràdio local també té el seu espai amb el guardó a l’informatiu especial de Ràdio Igualada pel núvol tòxic i el jurat reconeix un dels moments radiofònics més importants de l’any, l’entrevista del periodista d’Onda Cero, Carlos Alsina, al president Mariano Rajoy.
El Guardó 1924 ha estat per a Fina Brunet.
Els Premis Ràdio Associació busquen distingir la qualitat de la ràdio en tots els seus àmbits.
Per això, el jurat ha decidit atorgar el Premi al millor professional a Quim Monzó que, com a col·laborador de programes, forma part de la història de la ràdio d’aquest país, ja sigui des d’emissores públiques o privades, des de la seva versió de locutor, opinador, guionista o defensor de l’oient.
Pel jurat, al marge de la seva trajectòria principal d’escriptor, Quim Monzó és un exemple destacat de tots aquells professionals que fan una aportació indispensable per aconseguir la ràdio de qualitat.
En la categoria del Premi a la Innovació, els guanyadors han estat ex aequo l’espai ‘Quatre Gats’ del ‘Suplement’ de Catalunya Ràdio, i el programa especial del ‘Via Lliure al camp dels refugiats de Presevo (Sèrbia)’, de RAC1, per haver recuperat el cap de setmana per a la ràdio amb nous llenguatges i formats que fan que l’oient s’impliqui molt més en la informació presentada.
En aquesta categoria han rebut Menció de Qualitat els programes ‘Fun With English’, de Ràdio Pineda, i ‘Jazzland’, de Das Insel Radio, de Palma.
El Premi al millor programa de ràdio ha estat per a ‘Espècies Protegides’, de SER-Catalunya, per acostar l’actualitat cultural del país a l’oient d’una manera divertida, tot creant un hàbitat particular, festiu i pintoresc.
Ha rebut una Menció de Qualitat el programa ‘No venim amb Manual’, d’IB3, de Balears.
El Premi al millor programa de ràdio local ha estat per l’especial informatiu sobre l’episodi de núvol tòxic, de Ràdio Igualada, per executar perfectament les funcions d’alerta i informació d’una emissora local davant un fet puntual com és la situació d’emergència provocada per un accident d’una empresa del municipi.
En aquesta categoria, el jurat ha atorgat dues Mencions de Qualitat: una per ‘L’Estenedor’ de Boca Ràdio de Barcelona, i l’altra per ‘Enfilats’, de Ràdio Sabadell.
El Guardó 1924 ha estat per a Fina Brunet i Clopès, per la seva trajectòria audiovisual, especialment a Televisió de Catalunya-TV3, i als inicis de Cadena 13 i Catalunya Ràdio, que s’ha basat en una actitud de professionalitat constant.
A proposta del jurat i del Consell Rector de Ràdio Associació de Catalunya, també s’ha decidit atorgar les Mencions d’Honor als 25 anys de Ràdio Televisió Andorra, per una trajectòria imprescindible de servei públic que contribueix a la construcció i reforçament del marc comunicatiu català; al Dia de la Ràdio a Lleida, el passat 12 de febrer, per haver aconseguit la complicitat entre emissores públiques i privades, nacionals i locals, a l’hora de reivindicar la ràdio com a mitjà viu, proper i actual amb la participació d’Ua1, Emun FM, Alpicat Ràdio, Ràdio Balaguer, Cadena Ser, Ràdio Nacional, Onda Cero, Cadena Cope, Catalunya Ràdio i els alumnes de la Universitat de Lleida; i, finalment, Carlos Alsina Álvarez, periodista d’Onda Cero, per haver aconseguit amb l’entrevista al president Mariano Rajoy un dels moments radiofònics més potents de l’any. | [
"cultura",
"mitjans de comunicació"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El setzens Premis Ràdio Associació han repartit premis als millors programes i professionals del sector. Quim Monzó ha estat guardonat com a millor professional, el programa “Espècies Protegides” s’ha emportat el premi a millor programa de ràdio i Carlos Alsina, que va aconseguir destacar amb l’entrevista a Mariano Rajoy, entre molts d'altres premiats.",
"a2": "S'han atorgat els setzens Premis Ràdio Associació, que tenen com a objectiu remarcar la qualitat de la ràdio. S'ha reconegut l'entrevista d'Alsina a Rajoy com un dels moments radiofònics més importants de l'any, han guardonat Quim Monzó per ser el millor professional i el Guardó 1924 ha estat atorgat a Fina Brunet per la seva trajectòria.",
"a3": "Els Premis Ràdio Associació són un reconeixement a la qualitat d’aquest mitjà de comunicació. A l’edició d’enguany, s’ha premiat l’àmplia trajectòria de Quim Monzó, com a millor professional, a més de l’humor per transmetre l’actualitat cultural del programa “Espècies Protegides”. Entre d'altres iniciatives radiofòniques, també ha rebut una menció honorífica Carlos Alsina, per la seva potent entrevista a Mariano Rajoy."
},
"extractive": {
"a1": "El setzens Premis Ràdio Associació han distingit els diversos formats que utilitza la ràdio per presentar i apropar l’actualitat als oients premiant el programa \"Espècies Protegides\" de Ser-Catalunya. \nEls Premis Ràdio Associació busquen distingir la qualitat de la ràdio en tots els seus àmbits. Per això, el jurat ha decidit atorgar el Premi al millor professional a Quim Monzó que, com a col·laborador de programes, forma part de la història de la ràdio d’aquest país, ja sigui des d’emissores públiques o privades, des de la seva versió de locutor, opinador, guionista o defensor de l’oient. \nEl Premi al millor programa de ràdio ha estat per a \"Espècies Protegides\", de SER-Catalunya, per acostar l’actualitat cultural del país a l’oient d’una manera divertida, tot creant un hàbitat particular, festiu i pintoresc.\nEl Premi al millor programa de ràdio local ha estat per a l’especial informatiu sobre l’episodi de núvol tòxic, de Ràdio Igualada, per executar perfectament les funcions d’alerta i informació d’una emissora local davant un fet puntual com és la situació d’emergència provocada per un accident d’una empresa del municipi.",
"a2": "Els Premis Ràdio Associació busquen distingir la qualitat de la ràdio en tots els seus àmbits.\nL’augment de la qualitat de la ràdio local també té el seu espai amb el guardó a l’informatiu especial de Ràdio Igualada pel núvol tòxic i el jurat reconeix un dels moments radiofònics més importants de l’any, l’entrevista del periodista d’Onda Cero, Carlos Alsina, al president Mariano Rajoy.\nPer al jurat, al marge de la seva trajectòria principal d’escriptor, Quim Monzó és un exemple destacat de tots aquells professionals que fan una aportació indispensable per aconseguir la ràdio de qualitat.\nEl Guardó 1924 ha estat per a Fina Brunet i Clopès, per la seva trajectòria audiovisual, especialment a Televisió de Catalunya-TV3, i als inicis de Cadena 13 i Catalunya Ràdio, que s’ha basat en una actitud de professionalitat constant.",
"a3": "Els Premis Ràdio Associació busquen distingir la qualitat de la ràdio en tots els seus àmbits\nPer això, el jurat ha decidit atorgar el Premi al millor professional a Quim Monzó que, com a col·laborador de programes, forma part de la història de la ràdio d’aquest país, ja sigui des d’emissores públiques o privades, des de la seva versió de locutor, opinador, guionista o defensor de l’oient. \nEl Premi al millor programa de ràdio ha estat per a \"Espècies Protegides\", de SER-Catalunya, per acostar l’actualitat cultural del país a l’oient d’una manera divertida, tot creant un hàbitat particular, festiu i pintoresc.\nA proposta del jurat i del Consell Rector de Ràdio Associació de Catalunya, també s’ha decidit atorgar les Mencions d’Honor als 25 anys de Ràdio Televisió Andorra per una trajectòria imprescindible de servei públic que contribueix a la construcció i reforçament del marc comunicatiu català; al Dia de la Ràdio a Lleida, el passat 12 de febrer, per haver aconseguit la complicitat entre emissores públiques i privades, nacionals i locals, a l’hora de reivindicar la ràdio com a mitjà viu, proper i actual amb la participació d’Ua1, Emun FM, Alpicat Ràdio, Ràdio Balaguer, Cadena Ser, Ràdio Nacional, Onda Cero, Cadena Cope, Catalunya Ràdio i els alumnes de la Universitat de Lleida; i, finalment, Carlos Alsina Álvarez, periodista d’Onda Cero, per haver aconseguit amb l’entrevista al president Mariano Rajoy un dels moments radiofònics més potents de l’any."
},
"extreme": {
"a1": "Quim Monzó ha estat premiat pels setzens Premis Ràdio Associació com a millor professional del sector, juntament amb altres premiats.",
"a2": "Els Premis Ràdio Associació celebren la ràdio i guardonen Quim Monzó, Carlos Alsina i Fina Brunet, entre d'altres.",
"a3": "Els Premis Ràdio Associació han distingit, amb guardons i mencions, les històriques trajectòries de diferents professionals del medi."
}
} |
198 | Una cinquantena de víctimes del terrorisme denuncien la intencionalitat de l’acusació de l’AVT contra els detinguts el 23-S | 'Cal posar de manifest que els detinguts no han participat en cap acte que hagi provocat ni ferits ni morts', diuen en un comunicat | Una cinquantena de víctimes del terrorisme han difós un comunicat en què critiquen que l’Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) s’hagi personat com a acusació popular a l’Audiència espanyola en el procés judicial contra els nou independentistes detinguts el 23-S –set dels quals romanen empresonats a Soto del Real.
‘Personar-se com a acusació popular en un judici contra membres d’un col·lectiu l’únic presumpte delicte del qual és el de manifestar-se, ens sembla inadequat i que denigra les veritables víctimes d’atemptats terroristes de qualsevol índole.
Cal posar de manifest que els detinguts no han participat en cap acte que hagi provocat ni ferits ni morts’, diu el comunicat.
A més, consideren un atac a la dignitat de les víctimes que es comparin els aldarulls que hi ha hagut a Catalunya amb atacs terroristes que han causat centenars de morts i ferits.
També retreuen a l’AVT que no lluiti perquè s’investiguin els atemptats de Barcelona i Cambrils del 17-A i del 18-A, i qüestionen el paper d’aquesta associació i de l’AVCOT i la seva deixadesa de funcions en l’atenció a les víctimes del terrorisme.
Finalment, denuncien l’ús electoralista de les víctimes que fan alguns partits i dirigents polítics.
El text, redactat per Rosa Maria Cabré –òrfena per l’atemptat d’ETA a l’Hipercor el 1987– i Sílvia Vidal –germana de l’assassinat per atemptat del GRAPO el 1980–, ha rebut el suport d’una cinquantena de víctimes d’atemptats terroristes.
La llista de noms és Xavier, Nuri, Ricard, Elena, Ana, Rosa, Sandra, Yolanda, Carme, Enrique, Núria, Enric, Rafael, Carme, Natàlia, Sílvia, Marta, Miguel, Lluís, Francesc, Gabriel, Jordi, Francesc, Virgínia, Miguel Ángel, Javier, Carles, Lourdes, Albert, Sílvia, Marta, Jesús, Rubén, Susana, Amparo, Esteve, Manel, Jordi, Albert, Rosa, Gorka, Pilar, Maria Isabel, Nicolás, Asun, Iñaki, Lluís, Sílvia i Robert.
Heus ací el comunicat.
«En relació amb la recent notícia sobre que l’AVT, abrigallada per altres associacions de víctimes de terrorisme o de guàrdies civils, assumirà el paper d’acusació popular en el judici contra els membres dels CDR detinguts durant l’anomenada ‘Operació Judes’, nombroses víctimes de terrorisme hem debatut sobre aquest tema i hem arribat a les següents conclusions.
En primer lloc, qualsevol associació de víctimes ha de ser, per naturalesa, apolítica, atesa la pluralitat d’ideologies que poden tenir els afectats.
Igualment els terroristes pertanyen a diferents ideologies.
En aquest sentit, personar-se com a acusació popular en un judici contra membres d’un col·lectiu l’únic presumpte delicte del qual és el de manifestar-se, ens sembla inadequat i que denigra a les veritables víctimes d’atemptats terroristes de qualsevol índole.
Cal posar de manifest que els detinguts no han participat en cap acte que hagi provocat ni ferits ni morts.
L’AVT i altres associacions haurien de lluitar perquè es dugui a terme la investigació de, per exemple, els atemptats de l’agost de 2017 a Catalunya en lloc d’acusar a qui no ha participat en cap cas en actes que provoquin el terror entre la població.
Davant la notícia i la decisió que han pres, han consultat als membres de les associacions esmentades?
En segon lloc, la finalitat principal de les associacions de víctimes ha de ser l’assistència integral a aquestes.
Cal preguntar-se si en els últims atemptats a Catalunya, l’AVT i la ACVOT en cap moment s’han posat en contacte amb les víctimes d’aquests, obviant la finalitat per a la qual van ser creades.
Quantes víctimes representen?
Quantes han assistit, trucat o reunit els darrers anys?
En tercer lloc, ens veiem obligats a defensar per enèsima vegada la DIGNITAT de les veritables víctimes d’atemptats terroristes.
Comparar a ferits i assassinats durant anys de terrorisme amb uns altercats de carrer més o menys d’intensa violència, com puguin ser les manifestacions a Catalunya o les manifestacions de taxistes a Madrid o les protestes de fa anys dels miners d’Astúries, per citar-ne només algunes, és rebaixar la DIGNITAT de moltíssimes víctimes de terrorisme i els seus familiars a zero.
Finalment, volem destacar la baixesa moral d’aquells que utilitzen el dolor i el sofriment de les víctimes de terrorisme per a aconseguir rèdits electorals o fins i tot llocs polítics ben remunerats.
Les diferents associacions de víctimes tenen el deure de vetllar perquè la manipulació política no entorpeixi la labor que realment haurien d’exercir i evitar en tot cas que membres destacats d’aquestes associacions militin en els primers llocs de diferents partits polítics, alhora que han de dedicar tots els mitjans disponibles a l’atenció de les víctimes i no actuar com a preventiu en casos judicials en què ningú no pot acusar els detinguts de presumptes criminals.» | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Moltes víctimes de terrorisme han difós un comunicat on critiquen a l’AVT, ja que s’ha presenciat com a acusació particular en el cas dels independentistes del 23-S. Creuen que és una falta de respecte a les víctimes reals, ja que s’han manifestat i no han causat ni morts ni ferits. Recriminen a l’AVT que no lluiti perquè s’investiguin els passats atemptats.",
"a2": "Cinquanta víctimes del terrorisme han escrit un comunicat criticant l'AVT per personar-se com a acusació en el procés contra els detinguts el 23-S. Les víctimes critiquen que no és comparable uns aldarulls amb assassinats i que l'AVT utilitza aquest cas com a ferramenta política. Així mateix, també se'ls retreu no preocupar-se pels atemptats del 17-A i 18-A.",
"a3": "Una cinquantena de víctimes de terrorisme han fet públic el seu malestar amb l’AVT per la deixadesa en les seves funcions d’atenció a les víctimes, mentre s’ocupen de judicis per simples altercats. Reclamen dignitat i que no se’ls compari. Finalment, el comunicat denuncia interferències polítiques en la gestió d’aquestes associacions i l’ús partidista del dolor lligat al terrorisme."
},
"extractive": {
"a1": "Una cinquantena de víctimes del terrorisme han difós un comunicat en què critiquen que l’Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) s’hagi personat com a acusació popular a l’Audiència espanyola en el procés judicial contra els nou independentistes detinguts el 23-S –set dels quals romanen empresonats a Soto del Real. \n\"Personar-se com a acusació popular en un judici contra membres d’un col·lectiu l’únic presumpte delicte del qual és el de manifestar-se, ens sembla inadequat i que denigra les veritables víctimes d’atemptats terroristes de qualsevol índole\".\nA més, consideren un atac a la dignitat de les víctimes que es comparin els aldarulls que hi ha hagut a Catalunya amb atacs terroristes que han causat centenars de morts i ferits.\nTambé retreuen a l’AVT que no lluiti perquè s’investiguin els atemptats de Barcelona i Cambrils del 17-A i del 18-A, i qüestionen el paper d’aquesta associació i de l’AVCOT i la seva deixadesa de funcions en l’atenció a les víctimes del terrorisme. ",
"a2": "Una cinquantena de víctimes del terrorisme han difós un comunicat en què critiquen que l’Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) s’hagi personat com a acusació popular a l’Audiència espanyola en el procés judicial contra els nou independentistes detinguts el 23-S –set dels quals romanen empresonats a Soto del Real.\n\"En aquest sentit, personar-se com a acusació popular en un judici contra membres d’un col·lectiu l’únic presumpte delicte del qual és el de manifestar-se, ens sembla inadequat i que denigra a les veritables víctimes d’atemptats terroristes de qualsevol índole\".\nComparar a ferits i assassinats durant anys de terrorisme amb uns altercats de carrer més o menys d’intensa violència, com puguin ser les manifestacions a Catalunya o les manifestacions de taxistes a Madrid o les protestes de fa anys dels miners d’Astúries, per citar-ne només algunes, és rebaixar la DIGNITAT de moltíssimes víctimes de terrorisme i els seus familiars a zero.\nTambé retreuen a l’AVT que no lluiti perquè s’investiguin els atemptats de Barcelona i Cambrils del 17-A i del 18-A, i qüestionen el paper d’aquesta associació i de l’AVCOT i la seva deixadesa de funcions en l’atenció a les víctimes del terrorisme.",
"a3": "Una cinquantena de víctimes del terrorisme han difós un comunicat en què critiquen que l’Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) s’hagi personat com a acusació popular a l’Audiència espanyola en el procés judicial contra els nou independentistes detinguts el 23-S –set dels quals romanen empresonats a Soto del Real. \nL’AVT i altres associacions haurien de lluitar perquè es dugui a terme la investigació de, per exemple, els atemptats de l’agost de 2017 a Catalunya en lloc d’acusar a qui no ha participat en cap cas en actes que provoquin el terror entre la població. \nComparar a ferits i assassinats durant anys de terrorisme amb uns altercats de carrer més o menys d’intensa violència, com puguin ser les manifestacions a Catalunya o les manifestacions de taxistes a Madrid o les protestes de fa anys dels miners d’Astúries, per citar-ne només algunes, és rebaixar la DIGNITAT de moltíssimes víctimes de terrorisme i els seus familiars a zero.\nLes diferents associacions de víctimes tenen el deure de vetllar perquè la manipulació política no entorpeixi la tasca que realment haurien d’exercir i evitar en tot cas que membres destacats d’aquestes associacions militin en els primers llocs de diferents partits polítics, alhora que han de dedicar tots els mitjans disponibles a l’atenció de les víctimes i no actuar com a preventiu en casos judicials en què ningú no pot acusar els detinguts de presumptes criminals."
},
"extreme": {
"a1": "Les víctimes de terrorisme difonen un comunicat que critica l'AVT per presenciar-se com a acusació popular al cas dels independentistes. ",
"a2": "Víctimes del terrorisme critiquen l'AVT en un escrit que han difós sobre el seu paper en el judici pel 23-S.",
"a3": "Víctimes de terrorisme mostren, en un comunicat, la seva indignació amb el paper partidista de l’AVT i altres associacions."
}
} |
693 | Un assistent virtual fictici de Puigdemont permet enviar-li missatges i votar al referèndum | Es diu 'Puigdebot' i és un xat-bot no oficial que simula tenir una conversació amb l'ajudant del president de la Generalitat a través de les xarxes socials | Els interessats en enviar un missatge o una opinió al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, compten des d’avui amb una aplicació que permet contactar amb un assistent virtual, en ‘PuigdeBot‘, a través de les xarxes socials (Facebook o Telegram).
És un xat-bot no oficial, un programa que simula mantenir una conversa amb aquesta persona i que està programada per oferir respostes automàtiques.
A més a més, també permet votar en un referèndum simulat sobre la independència.
L’han ideat Josep Maria Ganyet, enginyer informàtic i professor de la Pompeu Fabra, i Quico Domingo, consultor IT, i l’han presentat oficialment aquest divendres en el marc del cicle de debats Catosfera que es fa a Girona.
‘No es tracta de suplantar a ningú sinó que és un assistent que li farà arribar els missatges; és una tecnologia que està molt a l’ordre del dia perquè permet comunicar-se d’una forma molt natural sense haver de descarregar-te cap aplicació’, ha explicat Ganyet.
‘Sóc en Carles Puigdebot, l’assistent virtual del President.
Com que sembla que se’ns gira feina, m’encarregaré de fer arribar els vostres missatges a Palau.
A més també puc ajudar-te a votar al referèndum d’independència!’.
Aquest és el missatge de presentació que el xat-bot ofereix a l’usuari.
El programa, que no necessita cap aplicació en concret, simula tenir una conversa amb aquest assistent de ficció a través de respostes automàtiques que s’han escollit tenint en compte el personatge i la situació política actual.
Un dels seus creadors, Josep Maria Ganyet, convida a tafanejar en aquesta aplicació perquè poden sortir respostes ‘molt divertides’ i reconeix que també s’ha incorporat algun tret gironí.
Els pronoms febles i el referèndum fictici
La gràcia d’aquesta eina, segons els impulsors, és que és ‘viva’ i que permet anar ampliant les respostes a mesura que avanci l’actualitat.
Així per exemple, aconsellen a l’usuari a revisar els pronoms febles, un aspecte que el president de la Generalitat té molt present sempre.
Per altra banda, també permet votar en un referèndum fictici sobre la independència de Catalunya i t’ofereix els resultats que hi ha en aquell moment i en quin percentatge els usuaris han votat ‘sí’ o ‘no’.
El perfil és fictici però els missatges que es vulguin fer arribar al president s’enviaran al seu equip.
‘Els vam explicar de què anava i el que m’ha arribat és que Puigdemont està encantat; esperem que agradi’, afegeix Ganyet.
La idea del ‘bot’ del president de la Generalitat va néixer com a divertiment després de conèixer que altres personatges, com ara el president dels EUA, Barack Obama, també en té un.
Aquest divendres s’ha presentat de forma oficial a la Catosfera, un cicle de xerrades sobre noves tecnologies i Internet que va començar ahir dijous a Girona i que s’allargarà fins demà dissabte a l’auditori de La Mercè.
En aquesta nova edició, s’ha obert per primer cop a alumnes de secundària que han pogut veure com es pot utilitzar aquesta tecnologia durant la xerrada ‘Tecnologia re-creativa’ de la mà de Josep Maria Ganyet i Quico Domingo.
De la mateixa manera que es pot conversar amb l’assistent del president també se’ls ha explicat com es pot crear un ajudant virtual similar del seu institut perquè informi als interessats de preguntes habituals, com ara direcció o horaris del centre.
Judit Travé, professora de l’IES Santa Eugènia, explicava que li ha semblat interessant pels usos pràctics que té mentre que Mohamed El-ouazghri, estudiant del centre, ha reconegut que l’hi ha ‘sorprès’ perquè aquest tipus de programes permeten ‘posar les respostes que un vol’ alhora que facilita la feina en alguns àmbits.
El ‘PuigdeBot’ es pot utilitzar a través de Facebook, Telegram o el web puigdebot.cat.
Les xerrades de la Catosfera continuaran aquesta tarda i s’allargaran durant tot el dissabte.
L’entrada és gratuïta però hi ha aforament limitat.
L’edició d’enguany està dedicada a ‘La Internet de les persones’. | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Josep Maria Ganyet i Josep Maria Ganyet han desenvolupat un assistent virtual anomenat “PuigdeBot” que simula tenir una conversa amb Puigdemont mitjançant respostes automàtiques ajustades a la situació sociopolítica del moment i pot arribar a traslladar-li peticions. També simula un referèndum i l’usuari pot votar-hi i veure'n els resultats. Els creadors han presentat l’aplicació al cicle de debats Catosfera.",
"a2": "S'ha presentat el PuigdeBot a la Catosfera. L'han ideat Josep Maria Ganyet i Quico Domingo amb l'objectiu de fer arribar els missatges de la ciutadania a Puigdemont. L'han programat perquè es pugui votar en un referèndum fictici i tenint en compte que ha de semblar Puigdemont quan parli, així que hi han afegit trets gironins al bot.",
"a3": "La Catosfera ha sigut l’espai escollit per presentar el “PuigdeBot”, un perfil fictici de Carles Puigdemont, que parla amb els usuaris mitjançant respostes automàtiques inspirades en el personatge. Tot i ser un joc virtual, els missatges s’enviaran al president. La gràcia és que l’aplicació es pot adaptar a l’actualitat fins al punt de permetre’ns votar en un referèndum de ficció."
},
"extractive": {
"a1": "Els interessats en enviar un missatge o una opinió al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, compten des d’avui amb una aplicació que permet contactar amb un assistent virtual, en \"PuigdeBot\", a través de les xarxes socials (Facebook o Telegram).\nL’han ideat Josep Maria Ganyet, enginyer informàtic i professor de la Pompeu Fabra, i Quico Domingo, consultor IT, i l’han presentat oficialment aquest divendres en el marc del cicle de debats Catosfera que es fa a Girona.\nEl programa, que no necessita cap aplicació en concret, simula tenir una conversa amb aquest assistent de ficció a través de respostes automàtiques que s’han escollit tenint en compte el personatge i la situació política actual.\nD'altra banda, també permet votar en un referèndum fictici sobre la independència de Catalunya i ofereix els resultats que hi ha en aquell moment i en quin percentatge els usuaris han votat \"sí\" o \"no\". ",
"a2": "Els interessats en enviar un missatge o una opinió al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, compten des d’avui amb una aplicació que permet contactar amb un assistent virtual, en \"PuigdeBot\", a través de les xarxes socials (Facebook o Telegram).\n\"No es tracta de suplantar ningú sinó que és un assistent que li farà arribar els missatges; és una tecnologia que està molt a l’ordre del dia perquè permet comunicar-se d’una forma molt natural sense haver de descarregar-te cap aplicació\", ha explicat Ganyet.\nD'altra banda, també permet votar en un referèndum fictici sobre la independència de Catalunya i ofereix els resultats que hi ha en aquell moment i en quin percentatge els usuaris han votat \"sí\" o \"no\".\nAquest divendres s’ha presentat de forma oficial a la Catosfera, un cicle de xerrades sobre noves tecnologies i Internet que va començar ahir dijous a Girona i que s’allargarà fins demà dissabte a l’auditori de La Mercè.",
"a3": "Els interessats en enviar un missatge o una opinió al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, compten des d’avui amb una aplicació que permet contactar amb un assistent virtual, en \"PuigdeBot\", a través de les xarxes socials (Facebook o Telegram).\nEl programa, que no necessita cap aplicació en concret, simula tenir una conversa amb aquest assistent de ficció a través de respostes automàtiques que s’han escollit tenint en compte el personatge i la situació política actual.\nD'altra banda, també permet votar en un referèndum fictici sobre la independència de Catalunya i ofereix els resultats que hi ha en aquell moment i en quin percentatge els usuaris han votat \"sí\" o \"no\".\nAquest divendres s’ha presentat de forma oficial a la Catosfera, un cicle de xerrades sobre noves tecnologies i Internet que va començar ahir dijous a Girona i que s’allargarà fins demà dissabte a l’auditori de La Mercè."
},
"extreme": {
"a1": "Un enginyer i un professor han creat l'aplicació \"PuigdeBot\", un assistent virtual per parlar amb el president. ",
"a2": "El PuigdeBot, una eina per fer arribar els missatges de la ciutadania a Puigdemont i votar en un referèndum fictici.",
"a3": "La presentació de l’assistent virtual de Puigdemont acapara tota l’atenció al cicle de xerrades sobre noves tecnologies de la Catosfera."
}
} |
533 | Els cinc trucs per a adaptar-se més bé al molest canvi d’hora | Molta gent té molèsties amb el canvi d'hora, però hi ha unes regles senzilles que poden ajudar a millorar les sensacions del cos | Molta gent té molèsties amb el canvi d’hora, però hi ha unes regles senzilles que poden ajudar a millorar les sensacions del cos
Aquest cap de setmana endarrerirem els rellotges una hora per marcar la tornada a l’horari d’hivern –o “estàndard”– després de sis mesos d’horari d’estiu.
El d’estiu es va implantar per primera vegada durant la Primera Guerra Mundial per aprofitar més hores de llum i estalviar energia.
Si bé això tenia sentit quan depeníem en gran part del carbó per a la llum, avui se’n discuteixen els beneficis.
De fet, noves investigacions suggereixen que canviar els rellotges dues vegades l’any té efectes negatius, fins i tot per a la salut.
Durant els primers dies després del canvi d’hora, molta gent té símptomes tan diversos com irritabilitat, disminució del son, fatiga diürna i reducció de la funció immunitària.
I, cosa que és més preocupant, els infarts de miocardi, els vessaments cerebrals i els accidents laborals són més freqüents en les primeres setmanes després del canvi d’hora.
També hi ha un creixement del 6% en els accidents de trànsit mortals durant la setmana del canvi a l’horari d’estiu.
La raó per la qual els canvis d’hora ens afecten tant és pel nostre “rellotge intern”, que controla les funcions fisiològiques bàsiques, com ara tenir gana i estar cansat.
Aquest rellotge es coneix com a ritme circadiari i dura unes vint-i-quatre hores.
El nostre cos no ho pot fer tot alhora, de manera que cadascuna de les seves funcions té un moment específic en què va més bé.
Per exemple, abans d’aixecar-nos al matí, el rellotge intern ens prepara per despertar-nos.
Atura la producció de l’hormona del son, la melatonina, per part de la glàndula pineal, i comença a alliberar cortisol, que regula el metabolisme.
La respiració també s’accelera, la pressió arterial s’eleva, el cor batega més de pressa i la temperatura corporal puja lleugerament.
Tot això es regeix pel rellotge biològic intern, els nombrosos dials del qual estan controlats per un “rellotge mestre” situat en una part del cervell anomenada hipotàlem.
De fet, mentre que cadascun dels nostres teixits i òrgans té un rellotge propi –anomenat perifèric–, el rellotge mestre del cervell hi és per sincronitzar-los tots i garantir que funcionin en harmonia en el moment adequat del dia.
Però, dues vegades a l’any, aquest ritme es veu interromput pel canvi d’hora, que dessincronitza el rellotge mestre i tota la resta.
Com que el nostre ritme no és de vint-i-quatre hores justes, es reajusta diàriament mitjançant senyals rítmics de l’entorn.
El senyal més fiable i constant és la llum, que controla de manera natural els ritmes circadiaris.
Cada matí el rellotge mestre s’ajusta al món exterior gràcies a ella.
El rellotge mestre dóna hora als rellotges perifèrics dels òrgans i teixits mitjançant la secreció d’hormones i l’activitat de les cèl·lules nervioses.
Quan canviem artificialment i bruscament els nostres ritmes diaris, el rellotge mestre es mou més de pressa que no els perifèrics i per això ens pertorbem.
Els rellotges perifèrics continuen al fus horari anterior.
Poden passar uns quants dies o setmanes perquè el cos s’adapti al canvi d’hora i perquè els teixits i òrgans tornin a funcionar en harmonia.
I segons si sou una persona naturalment matinera o un mussol nocturn, el canvi d’hora a la primavera i la tardor pot afectar-vos de manera diferent.
Als mussols nocturns, els costa més d’adaptar-se al canvi d’hora de la primavera, mentre que a les aloses matutines els afecta més el canvi d’hora a la tardor.
Algunes persones fins i tot són completament incapaces d’adaptar-se al canvi d’hora.
Tot i que qualsevol alteració del ritme circadiari pot ser perjudicial per al benestar, hi ha maneres d’ajudar el cos a adaptar-se millor al nou horari:
Després d’una consulta a escala europea, el Parlament Europeu va votar el març del 2019 la supressió de l’horari d’estiu, per la qual cosa aquesta podria ser una de les darreres vegades que ens hàgim de preocupar per reajustar els rellotges interns després d’un canvi d’hora.
Tot i que cada estat membre decidirà si adopta de manera permanent l’horari “estàndard” –de tardor a primavera– o el d’estiu –de primavera a tardor–, els científics són partidaris de mantenir el d’hivern, que va més d’acord amb els cicles naturals i quan la llum del sol és més coherent amb la nostra vida social: quan anem a la feina, a l’escola i als llocs socials.
Gisela Helfer és professora de Fisiologia i Metabolisme a la Universitat de Bradford.
Aquest article es va publicar originalment a The Conversation. | [
"societat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El canvi d’hora altera el nostre cos, el nostre rellotge intern i no ens és fàcil adaptar-nos. Durant els primers dies poden aparèixer símptomes d’irritabilitat, malestar, disminució del son i fatiga, fet que descompensa el nostre rellotge intern. Els científics són partidaris de mantenir l’horari d’hivern que va de bracet amb els nostres cicles naturals.",
"a2": "Nous estudis apunten que el canvi horari té efectes negatius en la nostra salut. El nostre rellotge intern es desestabilitza perquè depèn d'agents externs com la llum per donar ordres a tot el cos i que faci les seves funcions. El Parlament Europeu, a més, va votar per suprimir el canvi horari i els experts recomanen mantenir el d'hivern.",
"a3": "El Parlament Europeu ha decidit eliminar el canvi d’hora. I és que estudis recents han arribat a afirmar que aquest té efectes nocius per a la salut. Efectivament, el canvi artificial dels rellotges altera el ritme intern del nostre cos, causant-nos malestar. Ara tocarà decidir amb quin horari ens quedem, sabent que, científicament parlant, el d’hivern seria el més adequat."
},
"extractive": {
"a1": "Molta gent té molèsties amb el canvi d’hora, però hi ha unes regles senzilles que poden ajudar a millorar les sensacions del cos.\nPerò, dues vegades a l’any, aquest ritme es veu interromput pel canvi d’hora, que dessincronitza el rellotge mestre i tota la resta. \nPoden passar uns quants dies o setmanes perquè el cos s’adapti al canvi d’hora i perquè els teixits i òrgans tornin a funcionar en harmonia.\nTot i que cada Estat membre decidirà si adopta de manera permanent l’horari “estàndard” –de tardor a primavera– o el d’estiu –de primavera a tardor–, els científics són partidaris de mantenir el d’hivern, que va més d’acord amb els cicles naturals i quan la llum del sol és més coherent amb la nostra vida social: quan anem a la feina, a l’escola i als llocs socials.",
"a2": "De fet, noves investigacions suggereixen que canviar els rellotges dues vegades l’any té efectes negatius, fins i tot per a la salut.\nLa raó per la qual els canvis d’hora ens afecten tant és pel nostre “rellotge intern”, que controla les funcions fisiològiques bàsiques, com ara tenir gana i estar cansat.\nPerò, dues vegades a l’any, aquest ritme es veu interromput pel canvi d’hora, que dessincronitza el rellotge mestre i tota la resta.\nTot i que cada Estat membre decidirà si adopta de manera permanent l’horari “estàndard” –de tardor a primavera– o el d’estiu –de primavera a tardor–, els científics són partidaris de mantenir el d’hivern, que va més d’acord amb els cicles naturals i quan la llum del sol és més coherent amb la nostra vida social.",
"a3": "De fet, noves investigacions suggereixen que canviar els rellotges dues vegades l’any té efectes negatius, fins i tot per a la salut. \nQuan canviem artificialment i bruscament els nostres ritmes diaris, el rellotge mestre es mou més de pressa que no els perifèrics i per això ens pertorbem.\nDesprés d’una consulta a escala europea, el Parlament Europeu va votar el març del 2019 la supressió de l’horari d’estiu, per la qual cosa aquesta podria ser una de les darreres vegades que ens hàgim de preocupar per reajustar els rellotges interns després d’un canvi d’hora.\nTot i que cada Estat membre decidirà si adopta de manera permanent l’horari “estàndard” –de tardor a primavera– o el d’estiu –de primavera a tardor–, els científics són partidaris de mantenir el d’hivern, que va més d’acord amb els cicles naturals i quan la llum del sol és més coherent amb la nostra vida social: quan anem a la feina, a l’escola i als llocs socials. "
},
"extreme": {
"a1": "El canvi d'hora ens provoca fatiga i irritabilitat i pot descompensar el nostre rellotge intern. ",
"a2": "El canvi d'hora afecta la nostra salut i el Parlament Europeu proposa suprimir el canvi horari.",
"a3": "Amb la supressió del canvi d’hora, podrem per fi deixar de reajustar els nostres rellotges interns dues vegades l’any."
}
} |
2,156 | Presentaran un "inventari de danys" de l'aplicació del 155 als departaments de la Generalitat i empreses públiques | L'impulsa l'associació ServidorsCAT com a una eina de denúncia i per "vetllar" per les institucions catalanes, els treballadors i els usuaris que reben els serveis | L'associació ServidorsCAT està elaborant un informe on es vol visualitzar i recollir l'impacte i les conseqüències "reals" de les mesures adoptades per l'estat espanyol amb l'aplicació de l'article 155 de la constitució espanyola.
Es tracta d'un document viu, que s'anirà actualitzant i que es presentarà de forma oficial en els pròxims dies amb l'objectiu de ser una eina de denúncia però també per "vetllar" per les institucions catalanes, els treballadors i els usuaris que reben els serveis.
L'han anomenat "inventari de danys" i s'està elaborant a través d'un treball en xarxa amb representants de tots els departaments de la Generalitat i d'empreses públiques.
També hi col·laboren el sindicat Intersindical i la sectorial dels treballadors públics de l'ANC, entre d'altres.
"L'afectació és més greu dels que ens pensem, no es pot normalitzar aquesta situació", afirma una de les representants de la Intersindical CSC que aquest divendres han convocat una assemblea de treballadors de la Generalitat a Girona
La iniciativa va néixer arran de l'aplicació de l'article 155 per visualitzar i recollir la "intensitat dels danys" tant als departaments de la Generalitat com a les empreses públiques.
Ho impulsa l'associació ServidorsCAT que denuncia que aquesta intervenció de les institucions de la Generalitat per part de l'estat espanyol "no és en absolut legítima ni suau".
Entre els objectius que s'han fixat, hi ha l'elaboració d'aquest "inventari de danys" que serveixi com a instrument de denúncia i al mateix temps ser una eina de servei i "memòria col·lectiva" que pugui també ser útil per al proper "govern legítim de Catalunya".
D'altra banda, alerten que les mesures adoptades arran del 155 dins l'administració catalana suposarà "danys de gran magnitud" no només a nivell d'institucions sinó amb conseqüències directes a la ciutadania.
La informació s'està elaborant en xarxa (tenen el web www.servidorscat.cat) i procedent de fonts diverses, des de la recollida de dades oficials i públiques, fins a la informació publicada per mitjans o fonts internes de l'administració.
Són "dades exhaustives i contrastades", asseguren des de l'associació.
Distingeixen tres tipus de danys: els que afecten persones concretes, els perjudicis per a les institucions i organismes objecte de supressió, dissolució o intervenció i la resta de danys causats per pèrdua o "paralització" d'iniciatives o actuacions de les polítiques públiques.
I és que, des de ServidorsCAT asseguren que l'administració catalana "no funciona amb normalitat", com es diu "propagandísticament" des de l'estat espanyol, sinó que està "escapçada, vigilada, al ralentí i amb un nivell d'activitat molt inferior a l'habitual; mai no havia funcionat tan malament" i així es recollirà en l'informe que es donarà a conèixer els pròxims dies.
"L'afectació és més greu dels que ens pensem, aquesta situació no es pot normalitzar", ha assenyalat Roser Palol, delegada sindical per la Intersindical-CSC que també col·labora en aquest informe.
Palol també s'ha referit a aquesta suposada "normalitat" que es vol transmetre des de Madrid.
"S'ho inventen perquè no poden dir que (els treballadors) se'ls estan rebotant".
I posa l'exemple de la decoració que ha aparegut a les diferents oficines i despatxos, amb cartells dels consellers empresonats i dels líders de l'ANC i Òmnium i els llaços de color groc.
Evitar que es "normalitzi" aquesta situació
Els treballadors de la seu de la Generalitat de Girona han assistit aquest divendres a una sessió informativa per parlar de l'aplicació del 155.
"Creiem que és important deixar clars els aspectes que afecten al seu dia a dia, en aquest escenari tan injust", ha destacat Palol.
En el mateix sentit s'ha expressat el coordinador del sector públic de l'ANC, Josep Antolí, que ha lamentat la "no normalitat" amb la què estan obligats a treballar els empleats públics.
"Ens preocupa que es normalitzi una situació com aquesta.
Per això fem talls de trànsit, concentracions reivindicatives i altres accions", concreta.
Antolí ha reclamat que el 21-D s'acabi la intervenció per part de l'Estat.
"Hem d'arrasar amb els vots de tots aquells que volem mantenir viva la República", ha conclòs. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "L’”inventari de danys” és un informe que s’anirà actualitzant i que permet visualitzar els danys que ha causat l’aplicació de l’article 155 a Catalunya. Té l’objectiu de ser una eina de denúncia, però també de servei. Es creu que les mesures comportaran danys significatius tant a escala de les institucions com per a la ciutadania.",
"a2": "ServidorsCAT han començat a elaborar un informe per visualitzar l'impacte real sobre l'administració catalana amb l'aplicació del 155. Es tracta d'un treball en xarxa i alerta sobre els danys gegants que pateixen no només les institucions, sinó també hi ha conseqüències directes a la ciutadania. A més, l'associació afirma que l'administració de Catalunya no funciona amb normalitat.",
"a3": "Les institucions catalanes volen denunciar el perjudici que l’aplicació de l’article 155 està causant a l’Administració Pública, però també als ciutadans. Per visibilitzar els danys reals i protegir els treballadors i usuaris dels serveis, tenen previst recollir el greu impacte d’aquestes mesures en un informe que s’anirà actualitzant. Aquesta i altres accions reivindicatives busquen evitar la normalització d’aquesta situació."
},
"extractive": {
"a1": "L'associació ServidorsCAT està elaborant un informe on es vol visualitzar i recollir l'impacte i les conseqüències \"reals\" de les mesures adoptades per l'Estat espanyol amb l'aplicació de l'article 155 de la constitució espanyola.\nEs tracta d'un document viu, que s'anirà actualitzant i que es presentarà de forma oficial en els pròxims dies amb l'objectiu de ser una eina de denúncia però també per \"vetllar\" per les institucions catalanes, els treballadors i els usuaris que reben els serveis. \nD'altra banda, alerten que les mesures adoptades arran del 155 dins l'administració catalana suposarà \"danys de gran magnitud\" no només a nivell d'institucions sinó amb conseqüències directes a la ciutadania.\n\"L'afectació és més greu dels que ens pensem, aquesta situació no es pot normalitzar\", ha assenyalat Roser Palol, delegada sindical per la Intersindical-CSC que també col·labora en aquest informe.",
"a2": "L'associació ServidorsCAT està elaborant un informe on es vol visualitzar i recollir l'impacte i les conseqüències \"reals\" de les mesures adoptades per l'Estat espanyol amb l'aplicació de l'article 155 de la constitució espanyola.\nL'han anomenat \"inventari de danys\" i s'està elaborant a través d'un treball en xarxa amb representants de tots els departaments de la Generalitat i d'empreses públiques.\nD'altra banda, alerten que les mesures adoptades arran del 155 dins l'administració catalana suposarà \"danys de gran magnitud\" no només a nivell d'institucions sinó amb conseqüències directes a la ciutadania.\nI és que, des de ServidorsCAT asseguren que l'administració catalana \"no funciona amb normalitat\", com es diu \"propagandísticament\" des de l'Estat espanyol, sinó que està \"escapçada, vigilada, al ralentí i amb un nivell d'activitat molt inferior a l'habitual; mai no havia funcionat tan malament\" i així es recollirà en l'informe que es donarà a conèixer els pròxims dies.",
"a3": "L'associació ServidorsCAT està elaborant un informe on es vol visualitzar i recollir l'impacte i les conseqüències \"reals\" de les mesures adoptades per l'estat espanyol amb l'aplicació de l'article 155 de la constitució espanyola. \nEs tracta d'un document viu, que s'anirà actualitzant i que es presentarà de forma oficial en els pròxims dies amb l'objectiu de ser una eina de denúncia però també per \"vetllar\" per les institucions catalanes, els treballadors i els usuaris que reben els serveis.\n\"L'afectació és més greu dels que ens pensem, aquesta situació no es pot normalitzar\", ha assenyalat Roser Palol, delegada sindical per la Intersindical-CSC que també col·labora en aquest informe. \n\"Per això fem talls de trànsit, concentracions reivindicatives i altres accions\", concreta."
},
"extreme": {
"a1": "L'inventari de danys: un informe que permetrà veure les afectacions de l'aplicació del 155 a Catalunya. ",
"a2": "ServidorsCAT elabora un informe per visibilitzar les nefastes conseqüències de l'aplicacio del 155 en l'administració catalana.",
"a3": "Es presentarà un informe per demostrar les nefastes conseqüències de la intervenció de les institucions catalanes per part de l’Estat."
}
} |
32 | Robert Sapolsky: «Res del que fem està separat de la nostra biologia» | Robert Morris Sapolsky (EUA, 1957) és professor en diversos departaments de la Universitat de Stanford (Biologia, Neurologia i Neurocirurgia), als Estats Units, i un expert reconegut en diverses disciplines, des de la neuroendocrinologia al comportament dels babuïns o l’evolució humana.
El seu treball ha rebut molts premis, entre els quals la Beca MacArthur, el Premi Presidencial de Joves Investigadors de la Fundació Nacional per a la Ciència dels EUA, el Premi Sagan de Divulgació Científica i el premi «Emperor Has No Clothes» (“l’emperador va nu”) de la Fundació per a la Llibertat Religiosa per criticar obertament la religió.
Molt abans que arribe al costat de la seua dona, la neuropsicòloga Lisa Sapolsky, la llibreria Books Inc. de Palo Alto ja està abarrotada de persones que esperen escoltar-lo.
Hi ha cua per a comprar el seu últim llibre, i està plena de gent que discuteix quina de les seues anteriors obres és millor i que diu que és un gran orador.
Com Frans de Waal indica en la seua crítica de Behave, pocs llibres de 800 pàgines poden capturar el nostre interès de cap a cap com fa aquest.
El llibre en va ple, de dades fascinants organitzades amb elegància, explicades de manera concisa i interessant.
Comença descrivint la neurologia que subjau a un moviment simple i arriba a comentar el llunyà origen evolutiu de la nostra propensió a realitzar-lo.
I malgrat la seua posició tan assenyada pel que fa a la importància de tots els factors, des dels genètics i epigenètics fins als ambientals, socials i culturals, té suficients opinions controvertides per a mantenir-nos atents en tot moment.
Darwin va dir: «Qui entenga al babuí farà més per la metafísica que Locke» (Notebook, 1838).
Per què estudia els babuïns si prefereix els goril·les, i més quan hi ha tant a aprendre dels goril·les?
El meu primer amor, de fa molt molt de temps, va ser el goril·la de muntanya.
Tenia vuit anys quan vaig decidir que en el futur faria un estudi de camp sobre ells, i continuava tenint aquesta intenció mentre estudiava primatología en la universitat.
Però la realitat es va imposar: per a les qüestions que volia explorar (la relació entre comportament social i fisiologia), estudiar els goril·les no tenia sentit.
Necessitava una espècie que no estiguera en perill, que visquera en les sabanes (per a poder disparar-li dards anestèsics) i que visquera en grups socials de cinquanta i cent individus, no de prop d’una dotzena.
Així que vaig haver d’estudiar els babuïns.
No tots aconsegueixen ser president i no tots aconseguim estudiar els goril·les.
Quines són les raons principals per les quals els acadèmics en dret i filosofia haurien de llegir textos de biologia?
Els determinants socials de la salut?
Comprendre el comportament criminal?
Per ambdues, però sobretot per a entendre que som organismes biològics, ni més ni menys, i que res del que fem està separat de la nostra biologia.
No obstant això, cal destacar que biologia no equival a genètica.
Per contra, la biologia del nostre comportament reflecteix les interaccions de tots aquests nivells d’anàlisis, així com les seues interaccions amb el món social.
La gent de dret i filosofia tendeix a no llegir textos de biologia perquè ignoren fins quin punt pot ser rellevant i divertida.
Com els animaria a llegir biologia?
Per què tothom hauria de llegir biologia, especialment la biologia del comportament?
Perquè, conscientment o inconscientment, tots som biòlegs comportamentals.
Emetem opinions biològiques implícites quan som part d’un jurat, quan votem si el govern hauria de gastar més diners per a intentar resoldre un problema social, quan decidim si ens enfadem o no amb el nostre fill adolescent quan actua impulsivament.
Ja que en tots aquests casos actuem com a biòlegs comportamentals, podríem educar-nos sobre aquest tema.
Llig l’entrevista completa al web de Mètode
Paula Casal.
Investigadora ICREA, codirectora de l’UPF Center for Animal Ethics i presidenta del Projecte Gran Simi Espanya.
Llig més entrevistes publicades a Mètode
Què és Mètode? | [
"ciència i tecnologia",
"mètode"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Robert Morris Sapolsky, professor de biologia i neurologia i reconegut investigador, ha escrit un llibre sobre el comportament dels babuïns. La llibreria Books Inc. de Palo Alto té cua per comprar el llibre. Una admiradora de Sapolsky afirma que té un talent esplèndid per capturar el lector amb dades fascinants i idees organitzades de forma molt intel·ligent.",
"a2": "Morris Sapolsky, especialitzat en neuroendocrinologia, ha presentat el seu nou llibre. Ha explicat que va decidir estudiar els babuïns per la seva natura: no estan en perill d'extinció i viuen en grups grans. Així mateix, ha afirmat que tothom hauria de saber sobre biologia, ja que emetem opinions biològiques constantment sense adonar-nos-en i res del que fem hi està separat.",
"a3": "Ja podem comprar el nou llibre de Robert Sapolsky, on el reconegut i polifacètic expert en evolució humana ens enganxarà amb les seves opinions polèmiques. L’home, que va estudiar els babuïns per demostrar la relació entre comportament social i fisiologia, afirma que, com a éssers biològics que som, tots els factors que ens envolten influeixen en els nostres actes."
},
"extractive": {
"a1": "Robert Morris Sapolsky (EUA, 1957) és professor en diversos departaments de la Universitat de Stanford (Biologia, Neurologia i Neurocirurgia), als Estats Units, i un expert reconegut en diverses disciplines, des de la neuroendocrinologia al comportament dels babuïns o l’evolució humana. \nHi ha cua per a comprar el seu últim llibre, i està plena de gent que discuteix quina de les seves anteriors obres és millor i que diu que és un gran orador. \nCom Frans de Waal indica en la seva crítica de Behave, pocs llibres de 800 pàgines poden capturar el nostre interès de cap a cap com fa aquest.\nEl llibre en va ple, de dades fascinants organitzades amb elegància, explicades de manera concisa i interessant. ",
"a2": "Robert Morris Sapolsky (EUA, 1957) és professor en diversos departaments de la Universitat de Stanford (Biologia, Neurologia i Neurocirurgia), als Estats Units, i un expert reconegut en diverses disciplines, des de la neuroendocrinologia al comportament dels babuïns o l’evolució humana.\nNecessitava una espècie que no estigués en perill, que visqués a les sabanes (per a poder disparar-li dards anestèsics) i que visqués en grups socials de cinquanta i cent individus, no de prop d’una dotzena.\nEmetem opinions biològiques implícites quan som part d’un jurat, quan votem si el govern hauria de gastar més diners per a intentar resoldre un problema social, quan decidim si ens enfadem o no amb el nostre fill adolescent quan actua impulsivament.\nPer ambdues, però sobretot per a entendre que som organismes biològics, ni més ni menys, i que res del que fem està separat de la nostra biologia.",
"a3": "Robert Morris Sapolsky (EUA, 1957) és professor en diversos departaments de la Universitat de Stanford (Biologia, Neurologia i Neurocirurgia), als Estats Units, i un expert reconegut en diverses disciplines, des de la neuroendocrinologia al comportament dels babuïns o l’evolució humana.\nMalgrat la seva posició tan assenyada pel que fa a la importància de tots els factors, des dels genètics i epigenètics fins als ambientals, socials i culturals, té suficients opinions controvertides per a mantenir-nos atents en tot moment. \nPerò la realitat es va imposar: per a les qüestions que volia explorar (la relació entre comportament social i fisiologia), estudiar els goril·les no tenia sentit.\nPer ambdues, però sobretot per a entendre que som organismes biològics, ni més ni menys, i que res del que fem està separat de la nostra biologia."
},
"extreme": {
"a1": "Robert Morris Sapolsky, professor i investigador, ha escrit un llibre sobre babuïns que té les llibreres plenes de cues. ",
"a2": "Morris Sapolsky explica per què estudia els babuïns i els motius pels quals tothom hauria de saber sobre biologia.",
"a3": "Segons Robert Sapolsky, tots hauríem de llegir llibres de biologia perquè tots tenim comportaments que responen a bases biològiques."
}
} |
|
1,906 | Els plans del Govern per al referèndum: 4.500 voluntaris, fins a 8.500 urnes i junta electoral pròpia | L'executiu català pretén que la borsa de treballadors voluntaris permeti garantir la logística que implica l'organització del referèndum | La Generalitat designarà els col·legis i els coordinadors electorals en aquells municipis en què l'ajuntament no col·labori en la votació | El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha fixat aquest dimecres al Parlament els següents passos que farà el Govern en la preparació del referèndum, després que la setmana passada comuniqués la data i la pregunta de la votació en un acte solemne al Pati dels Tarongers.
Puigdemont ha anunciat durant la sessió de control, en resposta a Junts pel Sí, que el seu executiu estudia la creació d'una "borsa" voluntària de treballadors -no necessàriament públics- per participar en l'organització de la consulta.
Així, els ciutadans que ho desitgin es podran inscriure en aquest registre com a "agents electorals" i passaran a formar part de la maquinària per preparar la votació.
És el recurs que planteja el Govern per no "forçar" el paper dels funcionaris en la cita de l'1 d'octubre.
El paper dels treballadors públics ha generat polèmica en les últimes setmanes, i el govern espanyol pressiona per amenaçar tots aquells que participin en el referèndum.
Darrere de l'anunci d'aquesta borsa, però, hi una feina ingent de l'executiu per dotar el referèndum de garanties, uns detalls que s'explicaran a finals de juny -podria ser el dia 30-, però que ja han començat a transcendir.
Entre 6.000 i 8.500 meses
La Generalitat calcula que es necessitaran, com a mínim, 4.500 agents electorals per cobrir les necessitats de la jornada de votació en tant que "representants de l'administració" dins dels col·legis.
En els processos electorals que s'han celebrat durant les últimes dècades a Catalunya s'han fet servir entre 6.000 i 8.500 urnes, i els càlculs del Govern van en aquesta línia de cara al referèndum.
Això vol dir que, si s'agafa com a referència de 8.000 urnes -la més probable, tenint en compte l'acord marc de licitació per comprar-les-, vol dir que caldrien unes 72.000 persones implicades en l'operatiu.
D'on surt aquest número?
Inclou els tres titulars de la mesa, els tres primers suplents i els tres segons suplents.
La tria d'aquestes persones es farà a través de sorteig, com en els processos electorals habituals.
Les fonts consultades indiquen que encara cal decidir qui "assumirà" aquest sorteig en forma de procés de selecció.
Normalment, el fan els ajuntaments creuant les dades del cens i del padró.
La Generalitat està convençuda que no podrà fer servir el cens electoral espanyol -l'ha demanat, sense esperances-, de manera que haurà de trobar la manera de "legitimar" les dades que ja té per fer-lo servir en el referèndum.
El que sí que queda clar és que hi haurà una junta electoral pròpia que estarà inclosa dins la llei de transitorietat, que és d'on penjarà el referèndum.
"La Generalitat té les dades i trobarà la manera de legitimar-les", assenyalen dirigents consultats.
El Govern i el paper dels ajuntaments
Què farà el Govern per assegurar-se que el referèndum disposarà tant de col·legis electorals com del personal necessari per dur a terme la votació?
En unes eleccions, són els ajuntaments -via secretaris municipals- els que designen tant els punts de votació com els coordinadors electorals, una funció -aquesta última- que acostumen a assumir els propis secretaris.
La Generalitat s'encarrega de validar la proposta dels consistoris.
En el cas del referèndum de l'1 d'octubre, el Govern farà que els ajuntaments col·laboradors actuïn seguin el mateix procediment.
En el cas dels consistoris que no vulguin implicar-se en la votació, el Govern buscarà punts de votació alternatius -espais de la seva propietat- i designarà coordinadors electorals, que podran sortir de la borsa de voluntaris anunciada pel president.
De fet, la llei electoral espanyola -recorden fonts de l'executiu- no determina que hagi de ser el secretari municipal qui assumeixi la funció de controlar la votació i comunicar-ne els resultats.
La Generalitat ja treballa amb algoritmes per determinar, per exemple, els punts de votació més propers als col·legis electorals utilitzats en altres votacions en els casos dels municipis que no col·laborin activament en la cita de l'1 d'octubre.
Fonts parlamentàries han detallat que la Generalitat actuarà "quan falli la cadena de normalitat".
El Govern es planteja, fins i tot, enviar un avís personalitzat als ciutadans per detallar-nos quin és el seu punt de votació en el cas que no estigui obert el seu col·legi habitual. | [
"referèndum"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Puigdemont ja ha fixat data per al referèndum i els passos que seguiran per portar-lo a terme. Estudien realitzar una “borsa” de voluntaris que vulguin participar en l’organització de les votacions. En total, es necessitaran 72.000 persones i entre 6.000 i 8.500 urnes. Els ajuntaments determinaran el punt de votació i, si no hi col·laboren, es facilitaran punts alternatius. ",
"a2": "Puigdemont ha fixat quins seran els passos que farà el Govern per preparar el referèndum de l'1-O. Es crearà una \"borsa\" d'on es trauran els noms de les persones que s'encarregaran de les meses electorals, evitant així que hagin de ser funcionaris, a qui el govern espanyol ha amenaçat. També s'està treballant per trobar punts de votació.",
"a3": "Després de donar a conèixer la pregunta del referèndum, han començat a quedar al descobert les actuacions que es portaran a terme per garantir la logística i legitimar les dades que s’utilitzaran per la consulta. A aquest efecte, s’ha anunciat la creació d’una borsa de voluntaris. També, la Generalitat assumirà el rol dels consistoris que no vulguin participar dels comicis. "
},
"extractive": {
"a1": "El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha fixat aquest dimecres al Parlament els següents passos que farà el Govern en la preparació del referèndum, després que la setmana passada comuniqués la data i la pregunta de la votació en un acte solemne al Pati dels Tarongers.\nPuigdemont ha anunciat durant la sessió de control, en resposta a Junts pel Sí, que el seu executiu estudia la creació d'una \"borsa\" voluntària de treballadors -no necessàriament públics- per participar en l'organització de la consulta. \nAixò vol dir que, si s'agafa com a referència de 8.000 urnes -la més probable, tenint en compte l'acord marc de licitació per comprar-les-, vol dir que caldrien unes 72.000 persones implicades en l'operatiu.\nEn els processos electorals que s'han celebrat durant les últimes dècades a Catalunya s'han fet servir entre 6.000 i 8.500 urnes, i els càlculs del Govern van en aquesta línia de cara al referèndum. ",
"a2": "El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha fixat aquest dimecres al Parlament els següents passos que farà el Govern en la preparació del referèndum, després que la setmana passada comuniqués la data i la pregunta de la votació en un acte solemne al Pati dels Tarongers.\nDarrere de l'anunci d'aquesta borsa, però, hi una feina ingent de l'executiu per dotar el referèndum de garanties, uns detalls que s'explicaran a finals de juny -podria ser el dia 30-, però que ja han començat a transcendir.\nAixò vol dir que, si s'agafa com a referència de 8.000 urnes -la més probable, tenint en compte l'acord marc de licitació per comprar-les-, vol dir que caldrien unes 72.000 persones implicades en l'operatiu.\nLa Generalitat ja treballa amb algoritmes per determinar, per exemple, els punts de votació més propers als col·legis electorals utilitzats en altres votacions en els casos dels municipis que no col·laborin activament en la cita de l'1 d'octubre.",
"a3": "El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha fixat aquest dimecres al Parlament els següents passos que farà el Govern en la preparació del referèndum, després que la setmana passada comuniqués la data i la pregunta de la votació en un acte solemne al Pati dels Tarongers.\nLa Generalitat calcula que es necessitaran, com a mínim, 4.500 agents electorals per cobrir les necessitats de la jornada de votació en tant que \"representants de l'administració\" dins dels col·legis.\nLa Generalitat està convençuda que no podrà fer servir el cens electoral espanyol -l'ha demanat, sense esperances-, de manera que haurà de trobar la manera de \"legitimar\" les dades que ja té per fer-lo servir en el referèndum. \nEn el cas dels consistoris que no vulguin implicar-se en la votació, el Govern buscarà punts de votació alternatius -espais de la seva propietat- i designarà coordinadors electorals, que podran sortir de la borsa de voluntaris anunciada pel president."
},
"extreme": {
"a1": "Puigdemont posa en marxa els preparatius per al referèndum i dóna les instruccions necessàries per portar-lo a terme. ",
"a2": "La Generalitat busca formes de tirar endavant el referèndum amb la col·laboració ciutadana perquè els funcionaris no es vegin obligats.",
"a3": "El Parlament ultima un pla de viabilitat per a la celebració del referèndum malgrat les traves de l’executiu espanyol."
}
} |
623 | Neix Fibracat TV, una nova televisió en català, que es defineix com a ‘igualitària i tecnològica’ | Es pot veure a tot Catalunya a la freqüència que fins ara tenia RAC105 TV · La programació serà de càpsules de menys de mitja hora amb presentador, amb una intel·ligència artificial o sense | D’avui al 15 de juny emetrà en proves Fibracat TV, un nou canal privat de TDT en català de l’empresa de telecomunicacions manresana Fibracat.
Es tracta d’un canal temàtic sobre tecnologia amb un fort accent femení que emetrà en alta definició i arribarà a un 92% de les llars del Principat gràcies a l’arrendament de la freqüència que fins ara ocupava el canal musical RAC105 TV.
Per sintonitzar-lo n’hi ha prou de cercar la llista de canals del televisor.
Gran part del contingut anirà enfocat a donar visibilitat a dones de l’empresa i la tecnologia.
‘Volem acostar la tecnologia al públic general.
Parlarem de robòtica, d’intel·ligència artificial, de carreres STEM, de gamers o de youtubers amb normalitat total’, explica la presidenta de Fibracat TV Meritxell Bautista.
Per ella, la igualtat és un dels valors fundacionals del canal, un fet que es plasma en un manifest en què promet de combatre la discriminació d’identitat de gènere, d’orientació sexual, de raça, de cultura o de religió, tant en la producció pròpia com als continguts externs i la publicitat.
Aquest compromís també es mostra en la manera com parlaran els presentadors i col·laboradors, que faran servir un llenguatge respectuós envers les qüestions de gènere.
Se’n cuidarà especialment Mireia del Pozo, que serà l’editora de gènere.
Fibracat TV neix sense cotilles marcades per les expectatives d’audiència.
Bautista defensa que el més important és ‘fer coses interessants’ i es defineix dos grans objectius: ‘Un és fer conèixer la marca.
Som un operador amb xarxa independent, sempre hem corregut riscs.
I l’altre és materialitzar el nostre ADN: donar sortida al desig de visibilitzar els valors d’igualtat que sempre hem defensat.’
Durant les dues primeres setmanes de vida el canal s’obrirà pas amb vídeos que explicaran el projecte, en presentaran la programació i mostraran les cares que s’hi veuran habitualment.
El 15 de juny començarà la programació habitual, amb deu programes, que s’ampliarà al setembre.
Segons Bautista, no tenen cap intenció de competir amb TV3 fent una programació generalista i fugiran dels formats habituals mitjançant programes que no duraran més de trenta minuts.
‘Procurarem ser diferents i captar l’atenció amb unes altres coses, que el públic jove s’interessi pels nostres continguts i que el públic sènior, acostumat a la TDT, s’acosti a un món en què els productes siguin interessants i ràpids’, diu.
Aquests programes podran ser amb presentador, sense, o fins i tot conduïts per una intel·ligència artificial, com ara el programa d’entrevistes ‘Connectades’, que s’estrenarà la setmana del 15 de juny.
Serà centrat en dones relacionades amb la tecnologia i l’empresa implicades en l’apoderament femení.
Les entrevistes seran en línia i la presentadora serà un assistent de veu que recopilarà informació a internet d’aquestes dones i farà preguntes relacionades amb què hagi trobat.
A més, també disposarà d’un espai infantil sobre tecnologia, un programa de videojocs que vol ‘trencar estereotips de tota mena’, un de cuina amb la col·laboració de la Fundació Alícia o un altre que reivindicarà dones desconegudes de la història a qui devem part de la nostra quotidianitat.
Cada dia s’emetran píndoles curtes per promocionar grups de música en català emergents que al setembre es convertiran en un programa propi i el divendres a la nit s’oferiran sessions de música house amb DJ dones gràcies a la col·laboració amb el festival Manrusionica.
Tanmateix, també oferirà informació d’actualitat, que, com no pot ser de cap manera, se centrarà a explicar les novetats tecnològiques i què es mou a les xarxes socials.
‘No farem un telenotícies habitual, perquè per a això ja hi ha TV3.
Farem notícies enfocades a les xarxes per veure quin és el tema del moment i què passa al món d’internet.
Notícies que de vegades no s’expliquen a un telenotícies convencional però que ho rebenten a les xarxes’, diu Bautista.
A més, també faran informació meteorològica.
Fibracat TV començarà amb presentadors poc coneguts per l’audiència –tot i que Bautista explica que la intenció és incorporar tres dones mediàtiques al setembre– amb la intenció de cercar figures emergents.
‘Està bé de tenir cares conegudes pel gran públic, però volem donar difusió a gent que no ho és tant.’ | [
"cultura",
"mitjans de comunicació"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "FibracatTV començarà la seva programació el 15 de juny amb continguts que donaran veu a les dones de l’empresa i la tecnologia. Bautista afirma que és important fer coses interessants, que es conegui la marca i fer una crida a la igualtat de gènere. No vol fer competència a TV3, ja que serà un format totalment diferent. ",
"a2": "Fibracat TV començarà la seva emissió el 15 de juny. Serà un canal centrat sobretot en les tecnologies i tindrà molta presència de dones, ja que és un dels valors fundacionals del canal. La programació s'anirà ampliant i no pretén fer la competència a TV3, sinó que buscarà parlar de temes d'actualitat que no surten normalment al telediari.",
"a3": "Neix Fibracat TV, un canal igualitari, tecnològic, innovador i inclusiu. Tindrà una programació dirigida a tots els públics, amb formats curts i directes per captar l’atenció dels espectadors. Tocarà tots els pals, però amb una mirada alternativa, tecnològica i femenina. Sense expectatives d’audiència, la seva presidenta aposta per l’originalitat i la especificitat dels seus continguts per obrir-se pas. "
},
"extractive": {
"a1": "D’avui al 15 de juny emetrà en proves Fibracat TV, un nou canal privat de TDT en català de l’empresa de telecomunicacions manresana Fibracat.\nEs tracta d’un canal temàtic sobre tecnologia amb un fort accent femení que emetrà en alta definició i arribarà a un 92% de les llars del Principat gràcies a l’arrendament de la freqüència que fins ara ocupava el canal musical RAC105 TV. \nGran part del contingut anirà enfocat a donar visibilitat a dones de l’empresa i la tecnologia. \nEl 15 de juny començarà la programació habitual, amb deu programes, que s’ampliarà al setembre. ",
"a2": "Es tracta d’un canal temàtic sobre tecnologia amb un fort accent femení que emetrà en alta definició i arribarà a un 92% de les llars del Principat gràcies a l’arrendament de la freqüència que fins ara ocupava el canal musical RAC105 TV.\nPer a ella, la igualtat és un dels valors fundacionals del canal, un fet que es plasma en un manifest en què promet combatre la discriminació d’identitat de gènere, d’orientació sexual, de raça, de cultura o de religió, tant en la producció pròpia com als continguts externs i la publicitat.\nEl 15 de juny començarà la programació habitual, amb deu programes, que s’ampliarà al setembre.\n\"No farem un telenotícies habitual, perquè per a això ja hi ha TV3\".",
"a3": "Es tracta d’un canal temàtic sobre tecnologia amb un fort accent femení que emetrà en alta definició i arribarà a un 92% de les llars del Principat gràcies a l’arrendament de la freqüència que fins ara ocupava el canal musical RAC105 TV.\nPer a ella, la igualtat és un dels valors fundacionals del canal, un fet que es plasma en un manifest en què promet de combatre la discriminació d’identitat de gènere, d’orientació sexual, de raça, de cultura o de religió, tant en la producció pròpia com als continguts externs i la publicitat.\nFibracat TV neix sense cotilles marcades per les expectatives d’audiència. \n\"Procurarem ser diferents i captar l’atenció amb unes altres coses, que el públic jove s’interessi pels nostres continguts i que el públic sènior, acostumat a la TDT, s’acosti a un món en què els productes siguin interessants i ràpids\", diu. "
},
"extreme": {
"a1": "El 25 de junt Fibracat TV començarà a emetre contingut relacionat amb les dones i la tecnologia.",
"a2": "Neix Fibracat TV, un canal disponible a gairebé tot el Principat centrat en tecnologies i amb molta presència femenina.",
"a3": "El canal Fibracat TV es diferenciarà dels seus competidors per uns continguts sempre enfocats a la difusió de la tecnologia."
}
} |
1,823 | Les recomanacions dels experts per evitar afonies amb les mascaretes | Detecten més fatiga vocal entre els mestres per l'ús de les proteccions facials a classe | Els logopedes han començat a detectar nous perfils de pacients amb la pandèmia.
Es tracta de treballadors de cara al públic, sobretot a centres educatius i universitats, que han començat a tenir molèsties, ronquera o afonies.
"No havia tingut mai problemes amb la veu", es queixa Marta Llebaria, una mestre d'educació infantil que treballa al Lab_06 de Manresa.
Ha decidit posar-se a mans d'un logopeda per aprendre noves estratègies i detectar si hi ha alguna disfunció.
Beure aigua sovint, utilitzar amplificadors portàtils i vocalitzar millor són algunes de les pautes de prevenció.
"Des que porto mascareta per comunicar-me amb els infants, em costa que m'entenguin i no puc projectar bé la veu", detalla Marta Llebaria durant la visita a la logopeda Alexandra Lussaud de la Clínica Universitària de Manresa.
Explica que el primer que li surt és cridar més però també ha vist que això li està causant molèsties que abans no tenia, com ara sentir fatiga vocal i mal de coll.
"I això que tinc la veu forta", remarca.
Aquesta mestra d'educació infantil té la dificultat afegida que cada dia treballa amb nens diferents i per tant ni alumnes ni professa es coneixen.
Està al Lab_06 i és una mestra itinerant que visita les escoles.
A més a més acostuma a fer les sessions en espais grans, com ara gimnasos, una situació que complica la necessitat de captar la seva atenció.
És per això que ha decidit posar-se en mans de professionals per veure què està fent malament i si hi algunes pautes per millorar el seu dia a dia.
Li explica darrere d'una pantalla protectora contra la covid-19 que han hagut d'instal·lar a la consulta.
Hidratar-se i vocalitzar millor
Segons la logopeda Alexandra Lussaud, el més important és la prevenció.
Entre les pautes que caldria incorporar hi ha la de beure sovint glops petits d'aigua, evitar apujar el to de veu, vocalitzar millor i incorporar estratègies per captar l'atenció de l'alumnat.
Per exemple dur una campaneta per fer-la sonar quan es vol parlar amb tot el grup o, en cas sobretot de classes a la universitat, utilitzar amplificadors de veu portàtils.
Lussaud assenyala que Marta Llebaria és un clar exemple dels nous perfils de pacients que arriben a les seves consultes arran de la covid-19.
Són sobretot docents que no havien tingut mai problemes i, en menor mesura, gent que treballa de cara al públic.
També han detectat recaigudes d'usuaris que ja havien fet tractaments de logopèdia i que havien estat donats d'alta.
L'ús de la mascareta és el comú denominador de tots aquets casos.
Els primers símptomes són pèrdua de la veu a final de frases, molèsties i sequedat al coll, ronquera i fatiga vocal.
En els casos lleus, es resol amb una exploració i alguns exercicis personalitzats a cada cas.
I en situacions més greus, es deriva a l'otorrinolaringòleg per comprovar que no hi hagi lesions a les cordes, com ara nòduls.
La mascareta redueix molt poc el volum de la veu
Actualment s'està estudiant també com afecta l'ús de la mascareta a la veu.
Segons Lussaud, hi ha un article d'uns investigadors valencians que descarten que la mascareta faci de barrera del volum de la veu.
S'ha demostrat que només baixa dos decibels i "això és res", remarca.
Des del seu punt de vista, el que realment dificulta la comprensió de qui ens escolta és que no s'articula correctament, és a dir, no hi ha prou moviment de llavis i llengua per l'ús de mascareta.
"Això fa que forcem la veu, perquè veiem que no ens escolten", afegeix.
Per compensar-ho, recomana parlar més a poc a poc i vocalitzar millor.
Potenciar les expressions de la cara, malgrat estar parcialment tapada, seria una altra bona opció.
Les mascaretes amb la boca transparent serien una bona alternativa, conclou Lussaud, però actualment no estan homologades com a equip de protecció individual ni com a producte sanitari sinó com a mascareta higiènica. | [
"coronavirus"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Amb la Covid-19 moltes persones que treballen de cara al públic o molts docents es poden veure afectats per afonies, ja que la mascareta no ens permet articular correctament i projectar la veu adequadament, fet que dificulta la comprensió dels que ens escolten. Segons els especialistes, les pautes de prevenció són beure aigua, utilitzar amplificadors i vocalitzar millor.",
"a2": "L'ús obligatori de la mascareta ha provocat un augment de treballadors de cara al públic que busquen ajuda de logopedes per problemes relacionats amb la veu. Algunes de les pautes recomanades són beure més aigua i evitar apujar el to, cosa que es fa perquè no s'articula correctament i no s'entén l'interlocutor.",
"a3": "Amb la pandèmia, s’han incrementat les afeccions vocals entre docents i treballadors de cara al públic. També s’han detectat recaigudes de pacients ja curats. La causa? La mascareta. Però no perquè faci de barrera de volum, sinó perquè no ens permet articular correctament. Per això, les recomanacions dels logopedes per cuidar la veu es resumeixen principalment en hidratació i vocalització."
},
"extractive": {
"a1": "Es tracta de treballadors de cara al públic, sobretot a centres educatius i universitats, que han començat a tenir molèsties, ronquera o afonies.\n\"Des que porto mascareta per comunicar-me amb els infants, em costa que m'entenguin i no puc projectar bé la veu\", detalla Marta Llebaria durant la visita a la logopeda Alexandra Lussaud de la Clínica Universitària de Manresa.\nEntre les pautes que caldria incorporar hi ha la de beure sovint glops petits d'aigua, evitar apujar el to de veu, vocalitzar millor i incorporar estratègies per captar l'atenció de l'alumnat.\nDes del seu punt de vista, el que realment dificulta la comprensió de qui ens escolta és que no s'articula correctament, és a dir, no hi ha prou moviment de llavis i llengua per l'ús de mascareta.",
"a2": "Es tracta de treballadors de cara al públic, sobretot a centres educatius i universitats, que han començat a tenir molèsties, ronquera o afonies.\nL'ús de la mascareta és el comú denominador de tots aquets casos.\nEntre les pautes que caldria incorporar hi ha la de beure sovint glops petits d'aigua, evitar apujar el to de veu, vocalitzar millor i incorporar estratègies per captar l'atenció de l'alumnat.\nDes del seu punt de vista, el que realment dificulta la comprensió de qui ens escolta és que no s'articula correctament, és a dir, no hi ha prou moviment de llavis i llengua per l'ús de mascareta.",
"a3": "Es tracta de treballadors de cara al públic, sobretot a centres educatius i universitats, que han començat a tenir molèsties, ronquera o afonies. \nBeure aigua sovint, utilitzar amplificadors portàtils i vocalitzar millor són algunes de les pautes de prevenció. \nTambé han detectat recaigudes d'usuaris que ja havien fet tractaments de logopèdia i que havien estat donats d'alta.\nDes del seu punt de vista, el que realment dificulta la comprensió de qui ens escolta és que no s'articula correctament, és a dir, no hi ha prou moviment de llavis i llengua per l'ús de mascareta. "
},
"extreme": {
"a1": "Parlar i portar mascareta pot provocar afonia: els consells que calen seguir segons els especialistes. ",
"a2": "La mascareta provoca problemes en la veu en treballadors de cara al públic, que busquen ajuda en logopedes.",
"a3": "Per prevenir els problemes vocals causats per l’ús de la mascareta, els logopedes aconsellen vocalitzar en lloc d’alçar la veu."
}
} |
2,214 | Un 84% de persones amb discapacitat intel·lectual prenen medicació diària, segons un estudi | Prenen de mitjana més de quatre medicaments diaris i el 86% de la medicació és psiquiàtrica. | El 84% de les persones amb discapacitat intel·lectual prenen medicació cada dia, més de quatre medicaments diaris de mitjana, i en el 86% dels casos és medicació psiquiàtrica.
Gairebé un 20% dels enquestats prenen set o més medicaments diaris, segons un estudi.
L'ús d'aquests fàrmacs psiquiàtrics és "per controlar trastorns de conducta perquè no hi ha un diagnòstic clar", puntualitza un dels investigadors, Rafael Martínez.
Aquest és un dels motius principals pel qual demanen "l'elaboració d'una guia de medicació en persones amb discapacitat intel·lectual amb pautes clares badades en l'evidència".
Respecte el diagnòstic, només en un 19,6% dels casos es fa amb una prova estandarditzada.
Una altra de les investigadores, María José Cortés, afegeix que no només hi ha dificultats en trobar diagnòstics sinó en qüestions més trivials com "l'altura, el pes o fins i tot les vacunes de les persones amb discapacitat".
En un 61% dels casos, l'origen de la discapacitat és desconeguda i només un 18% obeeix a un patró genètic.
Algunes de les dades amb més diferència és l'epilèpsia: en les persones amb discapacitat intel·lectual s'arriba fins a un 31%, mentre que a la població general s'oscil·la entre un 0,4 i un 1%.
La federació de Discapacitats Intel·lectuals de Catalunya (DinCat) ha celebrat aquest dimecres una jornada al Col·legi de Metges de Barcelona per tractar sobre la salut d'aquest col·lectiu, on s'ha presentat l'estudi de la Fundació Villablanca i Sant Joan de Déu i de Pomona-Espanya, basat en gairebé 1.000 enquestes a tot l'estat.
Ramon Novell, psiquiatre i cap del servei de Discapacitat Intel·lectual de l'Institut d'Assistència Sanitària de Salt, ha dit que "hi ha una evidència de la desigualtat en la salut entre la població general i les persones amb discapacitat intel·lectual i per això la recerca és bàsica per a tenir evidències i poder treballar sobre aquestes dades".
Ha afegit que "cal desplegar dispositius en tot el territori per aconseguir una discriminació positiva així com una formació dels professionals".
En el marc d'aquesta presentació, les nutricionistes Carolina Alves i Anna Sansano, amb la col·laboració de la Fundació Finestrelles, durant un any han elaborat un estudi amb persones amb discapacitat amb un objectiu molt clar: mantenir o disminuir el pes seguint uns hàbits saludables i exercici físic.
Respecte el sobrepès, els percentatges entre la població general i la discapacitada són similars, al voltant del 35%, mentre que en l'obesitat, les persones amb discapacitat intel·lectual arriben a un 30% per un 17% en la població general.
La mostra de 234 persones posava de manifest que un 36% patia sobrepès i un 64%, obesitat.
Un any després, la piràmide estava invertida aconseguint un 5% de persones en un pes normal, un 53% amb sobrepès i un 42% amb obesitat.
Reduir la ingesta calòrica, menjar més a poc, augmentar el temps d'exercici físic i no picar entre hores han estat alguns dels punts més destacats que han fet possible aquesta pèrdua de pes.
Una de les accions que ha fet DinCat per millorar la salut del col·lectiu ha estat crear el decàleg '10 pautes per donar suport a una persona amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament a la consulta', un document adreçat als professionals del sector sanitari per saber com dirigir-se a les persones amb discapacitat intel·lectual.
"Volem que se'ns tracti com un pacient més i que si som majors d'edat se'ns tracti com a un adult.
A més de disposar dels suports necessaris per poder prendre decisions", ha explicat Xavier Orno, membre de l'Observatori de Drets de Dincat.
En el decàleg es demana als metges que no facin esperar gaire els afectats, que es dirigeixin al pacient encara que vagi acompanyat i hi parlin com a un altre pacient adult, malgrat adaptar el llenguatge a la seva capacitat de comprensió.
Igualment, es reclama que es vagi amb molta cura durant l'exploració i que s'expliqui al pacient tot el que passarà durant la visita.
També demanen als metges que verifiquin que el discapacitat té els suports necessaris per prendre decisions sobre la seva salut i que aquestes es respectin. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "El 84% de persones amb discapacitat intel·lectual pren medicació. Els investigadors demanen una guia de medicació per a persones amb discapacitat basada en evidències, ja que cada cas és diferent. Novell també afirma que la recerca és bàsica per tenir evidències i treballar amb una base. El DinCat ha creat un decàleg per saber com dirigir-se a persones amb discapacitat.",
"a2": "S'ha proposat elaborar una guia de medicació per a persones amb discapacitat intel·lectual perquè, en moltes ocasions, aquestes persones prenen medicació sense tenir un diagnòstic clar. Experts afirmen que hi ha una desigualtat en la salut evident. A banda, s'ha celebrat una jornada per tractar aquest tema, on el DinCat ha presentat 10 pautes per donar suport a aquestes persones.",
"a3": "Existeix una desigualtat en termes de salut entre la població general i els discapacitats intel·lectuals. Les dades més dispars són les de l’epilèpsia i l’obesitat. Els professionals reclamen més investigació per poder atendre aquest col·lectiu amb garanties. Per la seva part, DinCat ha creat un decàleg amb pautes per a una millor comunicació entre els metges i les persones amb discapacitat."
},
"extractive": {
"a1": "El 84% de les persones amb discapacitat intel·lectual prenen medicació cada dia, més de quatre medicaments diaris de mitjana, i en el 86% dels casos és medicació psiquiàtrica. \nAquest és un dels motius principals pel qual demanen \"l'elaboració d'una guia de medicació en persones amb discapacitat intel·lectual amb pautes clares badades en l'evidència\".\nRamon Novell, psiquiatre i cap del servei de Discapacitat Intel·lectual de l'Institut d'Assistència Sanitària de Salt, ha dit que \"hi ha una evidència de la desigualtat en la salut entre la població general i les persones amb discapacitat intel·lectual i per això la recerca és bàsica per a tenir evidències i poder treballar sobre aquestes dades\". \nUna de les accions que ha fet DinCat per millorar la salut del col·lectiu ha estat crear el decàleg \"10 pautes per donar suport a una persona amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament a la consulta\", un document adreçat als professionals del sector sanitari per saber com dirigir-se a les persones amb discapacitat intel·lectual.",
"a2": "Ramon Novell, psiquiatre i cap del servei de Discapacitat Intel·lectual de l'Institut d'Assistència Sanitària de Salt, ha dit que \"hi ha una evidència de la desigualtat en la salut entre la població general i les persones amb discapacitat intel·lectual i per això la recerca és bàsica per a tenir evidències i poder treballar sobre aquestes dades\".\nAquest és un dels motius principals pel qual demanen \"l'elaboració d'una guia de medicació en persones amb discapacitat intel·lectual amb pautes clares badades en l'evidència\".\nLa federació de Discapacitats Intel·lectuals de Catalunya (DinCat) ha celebrat aquest dimecres una jornada al Col·legi de Metges de Barcelona per tractar sobre la salut d'aquest col·lectiu, on s'ha presentat l'estudi de la Fundació Villablanca i Sant Joan de Déu i de Pomona-Espanya, basat en gairebé 1.000 enquestes a tot l'Estat.\nUna de les accions que ha fet DinCat per millorar la salut del col·lectiu ha estat crear el decàleg \"10 pautes per donar suport a una persona amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament a la consulta\", un document adreçat als professionals del sector sanitari per saber com dirigir-se a les persones amb discapacitat intel·lectual.",
"a3": "Algunes de les dades amb més diferència és l'epilèpsia: en les persones amb discapacitat intel·lectual s'arriba fins a un 31%, mentre que a la població general s'oscil·la entre un 0,4 i un 1%.\nRamon Novell, psiquiatre i cap del servei de Discapacitat Intel·lectual de l'Institut d'Assistència Sanitària de Salt, ha dit que \"hi ha una evidència de la desigualtat en la salut entre la població general i les persones amb discapacitat intel·lectual i per això la recerca és bàsica per a tenir evidències i poder treballar sobre aquestes dades\".\nRespecte el sobrepès, els percentatges entre la població general i la discapacitada són similars, al voltant del 35%, mentre que en l'obesitat, les persones amb discapacitat intel·lectual arriben a un 30% per a un 17% en la població general.\nUna de les accions que ha fet DinCat per millorar la salut del col·lectiu ha estat crear el decàleg \"10 pautes per donar suport a una persona amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament a la consulta\", un document adreçat als professionals del sector sanitari per saber com dirigir-se a les persones amb discapacitat intel·lectual. "
},
"extreme": {
"a1": "La majoria de persones amb discapacitat intel·lectual prenen medicació psiquiàtrica diàriament i molts cops sense un diagnòstic clar.",
"a2": "Les diferències en la salut de les persones amb discapacitat intel·lectual alerten els experts i demanen una guia de medicació.",
"a3": "Per oferir una atenció sanitària igualitària a les persones amb discapacitat es requereix més recerca i formació professional."
}
} |
525 | El Junqueras de sempre, en l’espai més trist mai vist | Crònica de la primera conferència de premsa d'Oriol Junqueras des de Soto del Real | ‘Com sempre’, responia Oriol Junqueras els dies previs a l’1-O cada vegada que li demanaven com podrien votar els ciutadans de Catalunya en un referèndum que l’estat espanyol deia que no es faria.
I al final es va fer, motiu pel qual ara és un pres polític obligat a fer campanya de la presó estant.
És com li ho va permetre la Junta electoral espanyola, i avui l’hem pogut veure responent a les preguntes dels periodistes.
Han vist el Junqueras de sempre.
Abans de respondre la primera pregunta davant els vuitanta periodistes que cobrien la conferència de premsa, primer Junqueras ha volgut saludar els seus fills, Lluc i Joana.
S’ha afanyat a posar-se la granota de treball polític i hem pogut veure el mateix Junqueras que feia mítings polítics en llibertat o al faristol del parlament.
Abrandat a moments, didàctic, passional i, també, hàbil escapolint-se de les respostes directes.
El Junqueras de sempre.
Escapolint-se com quan li han demanat si amb els seus diputats ERC investirà el Pedro Sánchez del ‘mai, mai, mai no hi haurà referèndum’.
Quan li han demanat si el referèndum serà una condició, Junqueras ha tornat a driblar esgrimint que, com més força tingui ERC, ‘en millors condicions estarem de defensar el referèndum i la independència’.
I ha repetit: ‘Oi que un govern d’extrema dreta no facilitaria el nostre camí cap a la independència?
Junqueras, de mica en mica, s’ha anat sentint més còmode, i ha anat allargant cada vegada més les respostes, un tret característic d’ell.
Per això no s’ha estalviat de repetir un dels missatges que ERC més vol transmetre en campanya.
Que el PSOE pactarà amb Ciutadans i que votar ERC és l’aposta per a evitar que això pugui passar: ‘Si ERC obté un resultat fantàstic, serem molt més a prop dels nostres objectius’, ha dit.
‘No és per res, però estic a la presó’
Amb la simpatia que el caracteritza però igualment directe, el dirigent d’ERC ha recordat als qui acusen ERC de fer un discurs autonomista i d’haver oblidat l’1-O, que mirin on està: ‘Algú diu això, de debò?
No és per res, eh, però jo estic aquí a la presó.
Ho trobo increïble, em fa riure i tot’, ha dit.
Junqueras ha remarcat que ERC es mereix la confiança de tothom: ‘Si no ens hem aturat ni cansat a la presó, no ens aturarem ni ens cansarem mai.’
Sobre l’estratègia unitària, ha recordat que ‘governem junts’, en al·lusió a Junts per Catalunya, i ha tornat a llançar un dard als rivals polítics que dubten de la seva estratègia independentista: ‘Representem espais polítics diferents, i sensibilitats i tradicions diferents.
Insisteixo, la nostra és la d’un partit de 88 anys d’història, un partit republicà des de fa 88 anys, un partit que és independentista, més que cap altre.’
El nom de Carles Puigdemont surava en l’ambient i al final ha aparegut.
Junqueras ha dit que, amb ell, vol continuar ‘treballant-hi’ i ‘entenent-s’hi’ i li ha enviat una abraçada.
Ha subratllat que posaran l’accent en el diàleg com a eina per a ser més, i que per això, cal unir: ‘La construcció de projectes complexos, com la República, també demana multilateralisme.
La millor manera de ser més és sumar a partir d’un projecte compartit i divers.’
Tot i que el temps s’anava esgotant, Junqueras ha trobat els moments per a fer broma.
Ha rigut i ha fet riure la sala de premsa i la tribuna política, formada per Gabriel Rufián, Sergi Sabrià i Diana Riba, que s’han aixecat a saludar-lo.
‘Avui hi hem estat una hora i mitja, però quan surti batrem el rècord mundial de durada de les conferències de premsa.’
‘Us estimo molt, gràcies a tots’.
Així s’ha acomiadat, abans no entrés una fosa a negra i es tallés l’emissió.
Així és com s’ha acabat la primera conferència de premsa d’Oriol Junqueras, que l’hem pogut veure, escoltar i preguntar després de 533 dies d’empresonament.
Recupereu ací l’acte complet: | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Avui s’ha pogut veure Junqueras responent preguntes als periodistes. Ha afirmat que votar ERC és apostar per la independència, que la situació de l’1-O està molt present a les seves vides i que ni la presó els cansaran ni s’aturaran. Al final Junqueras ha afirmat que vol continuar treballant i entenent-se amb Carles Puigdemont.",
"a2": "La primera conferència de premsa de Junqueras es dóna més d'un any després que entrés en presó. S'ha fet preguntes al dirigent d'ERC sobre la situació amb la investidura de Pedro Sánchez i si pactaran amb el PSOE, a més de preguntar si el referèndum seria una de les condicions per pactar amb ells.",
"a3": "Junqueras ha realitzat el seu primer acte de campanya des de la presó. Amb bon humor, ha reivindicat el paper independentista de ERC, responent amb sorna als que l’acusen d’haver fet un pas enrere en la seva determinació sobiranista. També s’ha mostrat obert al diàleg amb les forces catalanistes per sumar en la construcció de la República. Com sempre."
},
"extractive": {
"a1": "És com li ho va permetre la Junta electoral espanyola, i avui l’hem pogut veure responent a les preguntes dels periodistes.\nQuan li han demanat si el referèndum serà una condició, Junqueras ha tornat a driblar esgrimint que, com més força tingui ERC, \"en millors condicions estarem de defensar el referèndum i la independència\". \nVotar ERC és l’aposta per a evitar que això pugui passar: \"Si ERC obté un resultat fantàstic, serem molt més a prop dels nostres objectius\", ha dit. \nJunqueras ha dit que, amb ell, vol continuar \"treballant-hi\" i \"entenent-s’hi\" i li ha enviat una abraçada.",
"a2": "És com li ho va permetre la Junta electoral espanyola, i avui l’hem pogut veure responent a les preguntes dels periodistes.\nS’ha afanyat a posar-se la granota de treball polític i hem pogut veure el mateix Junqueras que feia mítings polítics en llibertat o al faristol del parlament.\nQuan li han demanat si el referèndum serà una condició, Junqueras ha tornat a driblar esgrimint que, com més força tingui ERC, \"en millors condicions estarem de defensar el referèndum i la independència\".\nAmb la simpatia que el caracteritza però igualment directe, el dirigent d’ERC ha recordat als qui acusen ERC de fer un discurs autonomista i d’haver oblidat l’1-O, que mirin on està.",
"a3": "El Junqueras de sempre.\nAmb la simpatia que el caracteritza però igualment directe, el dirigent d’ERC ha recordat als qui acusen ERC de fer un discurs autonomista i d’haver oblidat l’1-O, que mirin on està: \"Algú diu això, de debò?\"\nJunqueras ha remarcat que ERC es mereix la confiança de tothom: \"Si no ens hem aturat ni cansat a la presó, no ens aturarem ni ens cansarem mai\". \nHa subratllat que posaran l’accent en el diàleg com a eina per a ser més, i que per això, cal unir: \"La construcció de projectes complexos, com la República, també demana multilateralisme\". \n"
},
"extreme": {
"a1": "En la roda de premsa, Junqueras ha afirmat que la presó no farà que deixin de vetllar per la independència. ",
"a2": "La conferència de premsa de Junqueras ha estat carregada de preguntes sobre ERC i el pacte per investir Pedro Sánchez.",
"a3": "Un Junqueras animat ha insistit, des de la presó, en el paper rellevant d’ERC per apropar Catalunya a la independència."
}
} |
1,008 | Objectiu 2050: electricitat amb zero emissions | La capacitat de producció renovable d'Endesa passarà en només tres anys del 40 al 60% | La COP25 va acabar amb un acord de mínims.
Tanmateix, sobre la taula hi ha objectius molt ambiciosos que cal començar a aplicar i complir.
La Unió Europea, per exemple, planteja la reducció del 80-95% d'emissions de gasos d'efecte hivernacle respecte el 1990.
L'Acord de París, que la cimera no ha pogut acabar de desenvolupar, té com a compromís aconseguir la neutralitat d'emissions entre el 2050 i el 2100.
Aconseguir frenar –encara que sigui parcialment- el canvi climàtic passa obligatòriament per la denominada transició energètica.
Un concepte que cada vegada serà més protagonista i que passa per descarbonitzar l'economia i aconseguir que el sistema productiu deixi de dependre de les energies fòssils.
TEST Estàs a punt per a la transició energètica?
Posa't a prova amb les 10 preguntes del trívial sobre energia i canvi climàtic
Endesa, com una de les principals empreses productores d'energia de l'Estat, ha assumit públicament aquest nou paradigma.
I l'objectiu no és modest: aconseguir generar el 100% de l'electricitat l'any 2050 amb zero emissions.
Més d'enllà d'aquest objectiu a mig termini, els compromisos són immediats i van molt vinculats a l'abandonament l'any vinent del carbó.
De fet, la capacitat renovable passarà en només tres anys del 40 al 60%.
Una aposta clara per les renovables
Tots els experts assenyalen que la transició energètica passa per una electrificació urgent de l'economia –per ser l'únic vector amb una alternativa renovable- i per l'augment de l'eficiència energètica.
Així passarà a la història produir electricitat amb carbó
Dues de les últimes centrals tèrmoelèctriques de l'Estat seran substituïdes per megaprojectes d'energia renovable
Per Endesa, aquest procés requereix el desenvolupament de les energies renovables de manera programada, progressiva i basada en mecanismes de mercat, així com mantenir disponible en un primer moment la capacitat nuclear i de cicles combinats.
A més, es considera imprescindible fomentar el desenvolupament de noves tecnologies d'emmagatzematge, per tal de poder adaptar l'oferta d'energia renovable als pics de demanda, com faran en el megaprojecte renovable que substituirà la tèrmica d'Andorra.
Actualment, el 40% de la capacitat de generació d'Endesa és renovable mentre que el 60% restant es reparteix entre la nuclear i tèrmica –carbó i cicles combinats-.
El 2022 la situació s'haurà capgirat com un mitjó gràcies al tancament de les centrals termoelèctriques de carbó i el 60% passarà a ser renovable.
Per altra banda, la producció lliure d'emissions passarà en aquest mateix període del 72 al 85% gràcies a la duplicació de la d'origen renovable (de 9,4 a 17,8 TWh) i el manteniment de la nuclear.
Entre les renovables, Endesa fa una gran aposta per la solar que passarà de 0,3 a 2,2 GW instal·lats.
Aquest fet permetrà multiplicar la producció de 0,1 a 3,3 TWh, un increment que també viurà l'eòlica (de 4,0 a 7,6 TWh), malgrat que en capacitat instal·lada l'augment serà més modest.
Un marc legal més favorable a Catalunya?
Catalunya pateix un dèficit notable en energia renovables.
Actualment, al Principat hi ha instal·lats uns 1.270 MW eòlics i menys de 300 fotovoltaics, un fet que suposa tot just un 7,3% de la potència instal·lada a l'Estat.
Les xifres, de fet, queden molt lluny dels objectius de la Generalitat per al 2030: 4.000 i 6.000 MW, respectivament.
En aquest context, el Govern recentment ha aprovat el decret-llei de mesures urgents per a l'emergència climàtica i l'impuls a les energies renovables.
La mesura, que va ser convalidada pel Parlament fa un mes, deroga un decret llei del 2009 que limitava la implantació de parcs eòlics i fotovoltaics a Catalunya, i estableix un nou procediment de tramitació més àgil.
Per altra banda, la norma modifica la llei d’urbanisme per simplificar la instal·lació d’energies renovables en l’àmbit urbà, amb la voluntat d’afavorir la implantació de sistemes d’autoproducció en els edificis i en l’espai públic de les ciutats.
Finalment, aposta per l'electrificació dels ports, l'aposta per la mobilitat elèctrica en el sector del transport i la prohibició total del carbó per produir energia, també en estufes i calderes.
La convalidació del decret-llei, que també fixa la neutralitat d’emissions per al 2050, hauria d'obrir un nou escenari per impulsar les renovables a Catalunya.
S'aprofitarà?
Les ciutats del futur seran electrificades o no seran
Barcelona, de la mà de TMB i Endesa, serà la primera ciutat de l'Estat en tenir una línia d'autobusos 100% elèctrica
L'energia que es transforma sota les universitats
La subestació subterrània de Facultats donarà servei a 49.000 clients, entre els quals el Barça
Els dos gegants energètics ocults en una muntanya del Pirineu
Les centrals de Tavascan i Montamara, a banda de ser una colossal obra d'enginyeria, són dels pocs sistemes reversibles del país | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Endesa, que és una de les empreses de subministrament elèctric de l’Estat, ha afirmat que l’objectiu és generar el 100% de l’electricitat amb zero emissions el 2050. Per ara, ha comunicat que d'aquí a tres anys passarà d’un 40% a un 60% d’energia renovable, també gràcies al tancament de les centrals termoelèctriques de carbó.",
"a2": "Endesa s'ha posat l'objectiu de produir tota l'electricitat amb zero emissions l'any 2050. Així mateix, aposta per les renovables, que suposaran un 60% de l'energia produïda en tan sols tres anys. Llavors, és imprescindible desenvolupar tecnologies d'emmagatzematge per poder fer front als pics de demanda. A banda, el Govern de Catalunya ha aprovat decrets per impulsar les energies renovables.",
"a3": "Per aconseguir la neutralitat climàtica el 2050, caldrà portar a terme l’electrificació de l’economia i de les ciutats. Per això, Endesa apostarà per la descarbonització progressiva i pel desenvolupament programat d’energies renovables, principalment de la solar. També, el Govern ha aprovat mesures urgents per revertir el dèficit d’aquest tipus d’energia a Catalunya i afavorir una transició energètica més eficaç."
},
"extractive": {
"a1": "L'Acord de París, que la cimera no ha pogut acabar de desenvolupar, té com a compromís aconseguir la neutralitat d'emissions entre el 2050 i el 2100. \nDe fet, la capacitat renovable passarà en només tres anys del 40 al 60%.\nPer a Endesa, aquest procés requereix el desenvolupament de les energies renovables de manera programada, progressiva i basada en mecanismes de mercat, així com mantenir disponible en un primer moment la capacitat nuclear i de cicles combinats.\nD'altra banda, la producció lliure d'emissions passarà en aquest mateix període del 72 al 85% gràcies a la duplicació de la d'origen renovable (de 9,4 a 17,8 TWh) i el manteniment de la nuclear.\nD'altra banda, la norma modifica la llei d’urbanisme per simplificar la instal·lació d’energies renovables en l’àmbit urbà, amb la voluntat d’afavorir la implantació de sistemes d’autoproducció en els edificis i en l’espai públic de les ciutats.",
"a2": "Tots els experts assenyalen que la transició energètica passa per una electrificació urgent de l'economia –per ser l'únic vector amb una alternativa renovable– i per l'augment de l'eficiència energètica.\nI l'objectiu no és modest: aconseguir generar el 100% de l'electricitat l'any 2050 amb zero emissions.\nEl 2022 la situació s'haurà capgirat com un mitjó gràcies al tancament de les centrals termoelèctriques de carbó i el 60% passarà a ser renovable.\nEn aquest context, el Govern recentment ha aprovat el decret-llei de mesures urgents per a l'emergència climàtica i l'impuls a les energies renovables.",
"a3": "Aconseguir frenar –encara que sigui parcialment– el canvi climàtic passa obligatòriament per la denominada transició energètica.\nPer a Endesa, aquest procés requereix el desenvolupament de les energies renovables de manera programada, progressiva i basada en mecanismes de mercat, així com mantenir disponible en un primer moment la capacitat nuclear i de cicles combinats.\nEntre les renovables, Endesa fa una gran aposta per la solar que passarà de 0,3 a 2,2 GW instal·lats.\nEn aquest context, el Govern recentment ha aprovat el decret-llei de mesures urgents per a l'emergència climàtica i l'impuls a les energies renovables. "
},
"extreme": {
"a1": "En només tres anys el 60% de l’energia produïda per Endesa serà renovable i l'objectiu futur és d'arribar al 100%. ",
"a2": "La COP25 estableix els nous objectius de la transició ecològica i Endesa s'hi prepara, mentre el Govern impulsa les renovables.",
"a3": "Endesa i Govern posen fil a l’agulla en la transició energètica per intentar aconseguir la desitjada neutralitat climàtica."
}
} |
1,070 | El Suprem processa per rebel·lió tretze líders independentistes | Puigdemont, Junqueras, Turull, Forcadell i els "Jordis", entre els processats per Llarena pel delicte més greu | El jutge del Suprem no imputa finalment cap càrrec a Mas, Pascal i Lloveras | Processats per rebel·lió 13 líders independentistes.
El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha fet pública ja la interlocutòria en la qual detalla que estan sent investigats per aquest delicte Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Carme Forcadell i Jordi Turull, a més d'exconsellers, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
La decisió s'ha comunicat a les parts aquest divendres al matí poc després que transcendís que Marta Rovira marxava a l'exili.
La resta de processats per rebel·lió són Joaquim Forn, Raül Romeva, Clara Ponsatí, Josep Rull, Toni Comín, Dolors Bassa, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i la mateixa Rovira.
A Meritxell Borràs, Lluís Puig, Carles Mundó, Santi Vila i Meritxell Serret els imputa els delictes de malversació de diners públics i desobediència.
En el cas de Puigdemont, Junqueras i els set consellers processats per rebel·lió, Llarena hi suma els delictes de malversació.
Als exmembres de la mesa del Parlament durant l'etapa de Forcadell els processa, a més, per un delicte de desobediència.
Per desobediència també estan acusades Mireia Boya, expresidenta del grup parlamentari de la CUP, i a Anna Gabriel, exportaveu dels anticapitalistes i que està exiliada a Ginebra.
A més dels delictes pels quals estan processats, el jutge també ha fixat una fiança de responsabilitat civil de 2,1 milions d'euros que hauran de pagar de forma solidària pels 14 exmembres del Govern de Puigdemont.
Aquesta quantitat es deriva dels 1,6 milions que Llarena considera que es van utilitzar per pagar el referèndum de l'1-O més les fiances imposades per assegurar les responsabilitats pecuniàries.
A banda, el jutge apunta la possibilitat que les circumstàncies processals que ara s'inicien comportin "actuacions d'ocultació o fuga".
Finalment, el jutge Llarena no ha processat ni Artur Mas ni Marta Pascal ni Neus Lloveras.
L'origen del delicte
Posa el punt d'inici d'aquest el 19 de desembre del 2012, quan el llavors candidat a la presidència Artur Mas va firmar l'Arcord per a la Transició Nacional i per Garantir la Estabilitat del Govern de Catalunya.
El Llibre Blanc de la Transició Nacional és, segons el jutge, el punt de partida i el full de ruta per avançar cap a la independència.
Un llibre que contemplava "diferents procediments per a la creació d'un nou Estat".
Ja el 2015, prossegueix, i malgrat els avisos "d'inconstitucionalitat" a les actuacions del Parlament, entre les quals la nul·litat dels decrets per a la celebració del referèndum, després del nomenament de Carles Puigdemont, el Govern va continuar en la mateixa línia, fins al punt que, el passat 1 d'octubre, diversos consellers van assumir la seva organització i responsabilitat.
A més, el jutge també precisa que l'objectiu de l'operatiu dels Mossos d'Esquadra va ser el de "boicotejar el compliment de l'ordre judicial per inacció", amb un desplegament de 7.000 agents quan, en jornades electorals normals, aquests passen els 12.000.
Pel que fa al paper dels responsables d'Òmnium i l'ANC, va ser el "d'impulsar la major acceptació social de les iniciatives secessionistes", així com "afavorir la creença pública" que la declaració d'independència era "perfectament viable".
Una estratègia encara "latent"
Llarena fixa la despesa de la realització del referèndum a un total d'1,6 milions d'euros, i assegura que l'estratègia independentista pot ser encara "latent", encara que es trobi puntualment minvada.
Així doncs, creu que aquest pot tornar-se a posar en marxa quan es recuperi el control de les competències autonòmiques, ja que així mateix ho contemplava en un dels seus supòsits el Llibre Blanc.
La mobilització al carrer, el motiu del delicte de rebel·lió de Sànchez i Cuixart
En paral·lel al "pla del Govern", Llarena també recorda que els fets del dia 20 de setembre davant de la Conselleria d'Economia van reflectir un "acte violent" contra l'actuació de les forces policials, on a banda de "destrossar vehicles" de policies, també es van "atacar béns personals".
Així, no es pot entendre que la concentració tingués un caràcter "exclusivament intimidatori", diu, ja que l'ús de la força va ser similar a una situació o hi hagués "ostatges" i "trets a l'aire". | [
"procés català"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Aquest divendres el Suprem ha processat per rebel·lió tretze líders independentistes, entre ells es troba Puigdemont, Junqueras, Forcadell, Turull i els “Jordis”. A més, a Junqueres i Puigdemont se’ls acusa de malversació. El jutge Llarena ha afegit una fiança de 2,1 milions d’euros, quantitat que es considera que es va gastar en l’organització del referèndum.",
"a2": "Llarena processa els líders independentistes per rebel·lió, a més d'haver fixat una fiança de 2,1 milions, perquè considera que 1,6 milions es van invertir en el referèndum. El punt d'inici de tot aquest procés es considera el 19 de desembre del 2012, quan Mas va firmar l'Acord per la Transició Nacional. L'acte de Cuixart i Sánchez el considera \"violent\".",
"a3": "Els 13 líders independentistes acusats per rebel·lió, desobediència o malversació hauran de pagar una fiança de responsabilitat civil pels 1, 6 milions que, suposadament, va costar el referèndum. El jutge ha retret als implicats, incloent-hi els Mossos d’Esquadra, la seva passivitat davant les ordres judicials per inconstitucionalitat i ha advertit del perill latent que l’estratègia separatista continua representant."
},
"extractive": {
"a1": "Processats per rebel·lió 13 líders independentistes.\nEl jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha fet pública ja la interlocutòria en la qual detalla que estan sent investigats per aquest delicte Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Carme Forcadell i Jordi Turull, a més d'exconsellers, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.\nA més dels delictes pels quals estan processats, el jutge també ha fixat una fiança de responsabilitat civil de 2,1 milions d'euros que hauran de pagar de forma solidària pels 14 exmembres del Govern de Puigdemont. Aquesta quantitat es deriva dels 1,6 milions que Llarena considera que es van utilitzar per pagar el referèndum de l'1-O més les fiances imposades per assegurar les responsabilitats pecuniàries.\nAixí, no es pot entendre que la concentració tingués un caràcter \"exclusivament intimidatori\", diu, ja que l'ús de la força va ser similar a una situació o hi hagués \"ostatges\" i \"trets a l'aire\".",
"a2": "Processats per rebel·lió 13 líders independentistes.\nA més dels delictes pels quals estan processats, el jutge també ha fixat una fiança de responsabilitat civil de 2,1 milions d'euros que hauran de pagar de forma solidària pels 14 exmembres del Govern de Puigdemont.\nPosa el punt d'inici d'aquest el 19 de desembre del 2012, quan el llavors candidat a la presidència Artur Mas va firmar l'Arcord per a la Transició Nacional i per Garantir la Estabilitat del Govern de Catalunya.\nEn paral·lel al \"pla del Govern\", Llarena també recorda que els fets del dia 20 de setembre davant de la Conselleria d'Economia van reflectir un \"acte violent\" contra l'actuació de les forces policials, on a banda de \"destrossar vehicles\" de policies, també es van \"atacar béns personals\".",
"a3": "Processats per rebel·lió 13 líders independentistes.\nA més dels delictes pels quals estan processats, el jutge també ha fixat una fiança de responsabilitat civil de 2,1 milions d'euros que hauran de pagar de forma solidària pels 14 exmembres del Govern de Puigdemont. \nJa el 2015, prossegueix, i malgrat els avisos \"d'inconstitucionalitat\" a les actuacions del Parlament, entre les quals la nul·litat dels decrets per a la celebració del referèndum, després del nomenament de Carles Puigdemont, el Govern va continuar en la mateixa línia, fins al punt que, el passat 1 d'octubre, diversos consellers van assumir la seva organització i responsabilitat.\nUna estratègia encara \"latent\" Llarena fixa la despesa de la realització del referèndum a un total d'1,6 milions d'euros, i assegura que l'estratègia independentista pot ser encara \"latent\", encara que es trobi puntualment minvada. "
},
"extreme": {
"a1": "El Suprem processa per rebel·lió tretze dels líders independentistes i ha fixat una fiança d'1,2 milions d'euros. ",
"a2": "Llarena fixa una fiança de 2,1 milions per als ex membres del Govern i acusa de rebel·lió, entre d'altres, els independentistes.",
"a3": "Es fa pública la llista de processats pel referèndum i els delictes que se’ls hi imputa: rebel·lió, desobediència i malversació."
}
} |
2,624 | 424 blocs de formigó de 18 i 40 tones al port de Sant Feliu per prevenir els estralls de futurs temporals com el Gloria | La Generalitat inverteix 2,6 MEUR entre aquest port i el de Palamós per reparar les destrosses de la llevantada de gener | La Generalitat ha començat les obres per reparar els estralls que el Gloria va provocar als ports de Sant Feliu de Guíxols i Palamós (Baix Empordà).
Al port ganxó, s'inverteixen 1,7 milions d'euros (MEUR) per reposar les peces d'escullera i de blocs de formigó que la llevantada va arrencar del dic de recer.
En total, es construeixen 424 blocs de formigó, d'entre 18 i 40 tones, que a principis de juny es començaran a posar a mar.
El director general de Ports, Joan Pere Gómez, ha avançat que més endavant, ja dins el proper pla d'inversions que s'estendrà a partir del 2022, també es posaran entre sis i vuit calaixos més al dic exempt.
A Palamós, les obres costen 867.000 euros i permetran rehabilitar l'estació marítima i la zona de la Pedrera.
A Sant Feliu de Guíxols, el temporal Gloria va danyar l'extrem del dic de recer del costat de la bocana.
I a Palamós, el port va patir danys en dues zones, a l'estació marítima i a la zona de la Pedrera.
Ara, la Generalitat ja ha començat les obres d'emergència per reparar aquests danys estructurals, que en total sumen 2,6 MEUR.
"Estem treballant en el reforç de les infraestructures, per garantir la seguretat dels usuaris i les instal·lacions, i adaptar-les a futurs temporals i al canvi climàtic", ha destacat Joan Pere Gómez.
A Sant Feliu de Guíxols, a l'esplanada que hi ha al costat del club nàutic –on se situa l'escenari de Porta Ferrada- els operaris estan construint els 424 blocs de formigó per reposar les peces d'escullera que s'han perdut.
Ja s'han construït tots els 140 blocs de 18 tones.
I dels 284 que s'han de fer de 40, ja se n'han construït un norantena.
A partir del juny, es començaran a posar a mar amb l'ajuda d'una grua de gran tonatge.
Primer els de 18 tones a la zona menys exposada a l'acció de l'onatge.
I després, els de 40 a la zona on el mar hi impacta més.
També es col·locaran pedres d'escullera de 5 tones.
L'obra es preveu enllestir al setembre.
A més, s'ha tornat a col·locar la balisa verda que va patir desperfectes arran del temporal (que serveix per senyalitzar l'entrada dels vaixells a port i que és un emblema per a la ciutat).
"Un port 100% segur"
Joan Pere Gómez ha avançat que més endavant també es reforçarà el dic exempt de Sant Feliu de Guíxols amb nous calaixos.
Seran entre sis i vuit, "i suposarà una inversió important perquè estem parlant que cadascun tindrà un cost aproximat de mig milió d'euros".
Això, però, s'inclourà dins el proper pla d'inversions de Ports de Generalitat, que s'estendrà més enllà del 2022.
"D'aquesta manera, en un futur, el port de Sant Feliu de Guíxols serà un port 100% segur; i això evitarà que les onades puguin sobrepassar el dic de recer i facin mal a les embarcacions", ha subratllat Gómez.
I ha afegit: "Posem la seguretat davant de tot".
867.000 euros a Palamós
En paral·lel a aquest 1,7 MEUR, la Generalitat també n'inverteix 867.000 més al port de Palamós per reparar els estralls del Gloria.
En aquest cas, els treballs se subdivideixen entre l'estació marítima (317.000 euros) i la zona de la Pedrera (550.000 euros).
A l'estació, les obres acaben la setmana vinent; i a la Pedrera, s'enllestiran al juny.
A causa dels ultrapassaments de l'onatge, la força de l'aigua i el vent, l'estació marítima va patir danys a l'interior, el sostre i les parets.
Per exemple, el mar va arrencar dues finestres o va trencar les portes d'entrada principals, projectar pedres de l'escullera de l'espatller contra la instal·lació.
A la Pedrera, la llevantada va afectar la zona on hi ha la bàscula (al costat de les naus dels operadors portuaris) i l'esplanada d'emmagatzematge de les mercaderies.
La zona es reforça amb peces d'escullera i blocs de formigó, també perquè els temporals no afectin el vial de serveis.
A més, a banda de mar, al costat del Club Nàutic Costa Brava, es reforcen els murets de formigó.
3,6 MEUR al dic de recer
A banda, el director general també ha visitat el reforç del dic de recer del port de Palamós (una obra que es fa independentment de les reparacions del Gloria).
Ja s'han reposat el blocs de formigó a la part exterior del dic i s'està fent l'espatller i el passeig adjacent.
Les obres suposen una inversió de 3,6 MEUR i es preveuen acabar a l'octubre. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "La Generalitat activa les obres per reparar els danys que va causar el temporal Glòria a Sant Feliu de Guíxols i a Palamós. A Sant Feliu es destinaran 1,7 milions deures per canviar les peces d’escullera i afegir 424 blocs de formigó. A Palamós es destinaran 867.000 euros per rehabilitar l’estació marítima i la zona de la Pedrera.",
"a2": "S'invertiran més de 2,5 milions d'euros en la reparació dels estralls causats pel temporal Gloria al port de Sant Feliu de Guíxols i Palamós. S'estan construint blocs de formigó per reforçar les infraestructures i la seguretat de qui hi estigui, a més d'adaptar-ho per a futurs temporals o altres desastres climàtics.",
"a3": "La Generalitat es gastarà 2,6 milions d’euros en la reparació dels danys causats pel Glòria als ports de Palamós i de Sant Feliu de Guíxols. A banda d’arreglar els desperfectes, s’estan reforçant les infraestructures per convertir-les en 100% segures de cara a propers temporals. Amb aquesta intenció, es preveuen futures intervencions al marge d’aquestes obres d’emergència."
},
"extractive": {
"a1": "La Generalitat ha començat les obres per reparar els estralls que el Gloria va provocar als ports de Sant Feliu de Guíxols i Palamós (Baix Empordà).\nAl port ganxó, s'inverteixen 1,7 milions d'euros (MEUR) per reposar les peces d'escullera i de blocs de formigó que la llevantada va arrencar del dic de recer.\nA Palamós, les obres costen 867.000 euros i permetran rehabilitar l'estació marítima i la zona de la Pedrera.\nAra, la Generalitat ja ha començat les obres d'emergència per reparar aquests danys estructurals, que en total sumen 2,6 MEUR. ",
"a2": "La Generalitat ha començat les obres per reparar els estralls que el Gloria va provocar als ports de Sant Feliu de Guíxols i Palamós (Baix Empordà).\n\"Estem treballant en el reforç de les infraestructures, per garantir la seguretat dels usuaris i les instal·lacions, i adaptar-les a futurs temporals i al canvi climàtic\", ha destacat Joan Pere Gómez.\nA més, s'ha tornat a col·locar la balisa verda que va patir desperfectes arran del temporal (que serveix per senyalitzar l'entrada dels vaixells a port i que és un emblema per a la ciutat).\n\"D'aquesta manera, en un futur, el port de Sant Feliu de Guíxols serà un port 100% segur; i això evitarà que les onades puguin sobrepassar el dic de recer i facin mal a les embarcacions\", ha subratllat Gómez.",
"a3": "Ara, la Generalitat ja ha començat les obres d'emergència per reparar aquests danys estructurals, que en total sumen 2,6 MEUR. \n\"Estem treballant en el reforç de les infraestructures, per garantir la seguretat dels usuaris i les instal·lacions, i adaptar-les a futurs temporals i al canvi climàtic\", ha destacat Joan Pere Gómez. \n\"D'aquesta manera, en un futur, el port de Sant Feliu de Guíxols serà un port 100% segur; i això evitarà que les onades puguin sobrepassar el dic de recer i facin mal a les embarcacions\", ha subratllat Gómez. \nA banda, el director general també ha visitat el reforç del dic de recer del port de Palamós (una obra que es fa independentment de les reparacions del Gloria)."
},
"extreme": {
"a1": "La Generalitat invertirà un total de 2,6 milions d'euros en la rehabilitació dels ports de Palamós i Sant Feliu. ",
"a2": "Es fa una inversió per reforçar els ports de Sant Feliu de Guíxols i Palamós després del temporal Gloria.",
"a3": "La Generalitat inverteix 2,6 milions en treballs de reparació i prevenció als ports del Baix Empordà més destrossats pel temporal."
}
} |
589 | Les Corts acorden per unanimitat demanar un Pla de Xoc d’Inversions al Govern que destine 1.200 milions anuals | Les Corts han instat per unanimitat al Consell a demanar al Govern central l'engegada d'un Pla de Xoc d'Inversions que destine almenys 1.200 milions d'euros anuals entre 2017 i 2020 a la Comunitat Valenciana. La iniciativa, de Compromís, també reclama una Comissió mixta de seguiment de les inversions per a supervisar que els projectes pressupostats són realitzats en el terme corresponent. | Les Corts han instat per unanimitat al Consell a demanar al Govern central l’engegada d’un Pla de Xoc d’Inversions que destine almenys 1.200 milions d’euros anuals entre 2017 i 2020 a la Comunitat Valenciana.
La iniciativa, de Compromís, també reclama una Comissió mixta de seguiment de les inversions per a supervisar que els projectes pressupostats són realitzats en el terme corresponent.
A la proposta s’ha inclòs una esmena del PSPV en la qual se sol·licita que en els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) per a 2017 es contemple la finalització de les obres provisionals d’implantació de l’ample estàndard que permeten el transport de mercaderies entre la Comunitat i la frontera francesa i el de viatgers d’alta velocitat, així com iniciar de forma simultània les actuacions previstes en el Corredor Mediterrani.
Ferri ha indicat que la iniciativa pretén traslladar a Madrid l’acord de les Corts del mes d’octubre de 2015 que reclamava un finançament just per a la Comunitat, així com instar el Govern central a incloure en els PGE de 2017 inversions públiques que compensen l’infrafinançament i que s’ajusten al seu pes poblacional.
Segons ha indicat, la iniciativa “busca unir el poble valencià davant objectius comuns; mentre uns busquen afeblir la nostra posició davant Madrid, nosaltres plantegem consolidar un posicionament de força i reclamar el que és just”, ha defès el diputat, qui ha reclamat unes “inversions justes” per a la Comunitat i ha criticat que el PPCV no firmara la iniciativa per a la seua tramitació immediata.
“Hi ha diners per a fer inversions, el problema és que s’invertixen en una agenda oculta de l’Estat, decidida per encàrrec del senyor ministre –en referència al responsable de Foment, Íñigo de la Serna–“, ha lamentat el diputat, que també ha reprovat les paraules del titular de Justícia, Rafael Catalá, sobre el Corredor Mediterrani.
“Va dir que exageràvem”, ha lamentat Ferri.
“ABANDONAMENT” DE LA COMUNITAT
Des del PSPV, Sandra Martín, ha defès que la Comunitat representa l’11% de la població nacional però “mai ha rebut més del 10% de les inversions que li corresponen per part de l’Estat”, un fet que la “relega” respecte a la resta d’autonomies, ha asseverat.
“En els últims anys hem patit un dèficit inversor de 300 milions diaris per a la nostra Comunitat”, ha denunciat la diputada, qui ha destacat els incompliments en els Planes Generals de Carreteres per part del ministeri de Foment, així com en l’àmbit ferroviari i portuari.
“Abandonament per a la Comunitat”, ha subratllat.
En esta mateixa línia s’ha manifestat el parlamentari de Podem David Torres, qui ha afirmat que “a Madrid no li interessen els problemes dels valencians”, i el diputat de Ciudadanos (Cs) David de Miguel, que ha apuntat a l'”infrafinançament” de la regió.
“Per sort a l’octubre de 2015 coincidim tots en què tenim un problema”, ha assenyalat en referència a l’acord aconseguit en les Corts respecte al finançament.
CRÍTIQUES DEL PP Al CONSELL
Des del PPCV, Rubén Ibáñez ha dit a Ferri que podria “donar fins a les gràcies” a esta formació per no haver firmat– igual que la resta de partits– la iniciativa per a la seua tramitació immediata, ja que açò ha permès “un debat on s’han plantejat esmenes”.
A més, ha criticat les xifres d’execució d’inversions per part del Consell des de fa 18 mesos: “el Govern ha executat en assistència sanitària el 35%, en inversions en ensenyament el 20%, en infraestructures hídriques el 25%, en urbanisme el 0,12%”, ha relatat el ‘popular’.
Sobre este tema, Ferri ha replicat que l’execució de les inversions del Govern central a la Comunitat és del 35%.
“No pot ser que ací hui aprovem açò i el ministre no ens faça cas”, ha criticat el parlamentari, qui ha denunciat que l’actual responsable de Foment, que va ser alcalde de Santander, “haja fet un encàrrec personal per a l’AVE” este territori.
“No sé si –Isabel– Bonig ha de ser presidenta d’Espanya”, ha ironitzat, perquè les inversions es destinen a la Comunitat. | [
"país",
"país valencià"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El Govern activarà un Pla de Xoc d’Inversions i que proveeixi 1.200 milions d’euros a la Comunitat Valenciana per finalitzar les obres d’implantació de l’ample estàndard del transport de mercaderies entre la Comunitat i França i iniciar les accions previstes al Corredor Mediterrani. El PSPV afirma que sent que el Govern ha abandonat la Comunitat. ",
"a2": "Les Corts valencianes demanen unànimement al Govern que es deixi d'infrafinançar la comunitat i que destini 1.200 milions d'euros anuals entre 2017 i 2020. Així mateix, s'ha criticat també la poca inversió en el corredor mediterrani, que ajudaria la comunitat a millorar les exportacions a França. A banda, als Plans Generals de Carreteres tampoc no s'ha invertit la quantitat acordada.",
"a3": "Les Corts Valencianes protestaran a Madrid per l’abandonament de la comunitat en matèria de finançament. Critiquen l’incompliment dels acords en planificació viaria, ferroviària i portuària i el favoritisme del titular de Foment envers altres autonomies amb menys població. Per això, demanaran la inclusió en els pressupostos generals d’inversions públiques, destinades principalment a la consecució del Corredor Mediterrani, com a compensació."
},
"extractive": {
"a1": "Les Corts han instat per unanimitat al Consell a demanar al Govern central l’engegada d’un Pla de Xoc d’Inversions que destini almenys 1.200 milions d’euros anuals entre 2017 i 2020 a la Comunitat Valenciana.\nA la proposta s’ha inclòs una esmena del PSPV en la qual se sol·licita que en els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) per al 2017 es contempli la finalització de les obres provisionals d’implantació de l’ample estàndard que permeten el transport de mercaderies entre la Comunitat i la frontera francesa i el de viatgers d’alta velocitat, així com iniciar de forma simultània les actuacions previstes en el Corredor Mediterrani.\nSegons ha indicat, la iniciativa “busca unir el poble valencià davant objectius comuns; mentre uns busquen afeblir la nostra posició davant Madrid, nosaltres plantegem consolidar un posicionament de força i reclamar el que és just”, ha defensat el diputat, que ha reclamat unes “inversions justes” per a la Comunitat i ha criticat que el PPCV no firmarà la iniciativa per a la seva tramitació immediata.\n“Va dir que exageràvem”, ha lamentat Ferri. “ABANDONAMENT” DE LA COMUNITAT Des d.el PSPV, Sandra Martín, ha defensat que la Comunitat representa l’11% de la població nacional però “mai no ha rebut més del 10% de les inversions que li corresponen per part de l’Estat”, un fet que la “relega” respecte a la resta d’autonomies, ha asseverat.",
"a2": "Les Corts han instat per unanimitat al Consell a demanar al Govern central l’engegada d’un Pla de Xoc d’Inversions que destini almenys 1.200 milions d’euros anuals entre 2017 i 2020 a la Comunitat Valenciana.\nFerri ha indicat que la iniciativa pretén traslladar a Madrid l’acord de les Corts del mes d’octubre de 2015 que reclamava un finançament just per a la Comunitat, així com instar el Govern central a incloure en els PGE de 2017 inversions públiques que compenson l’infrafinançament i que s’ajustin al seu pes poblacional.\n“En els últims anys hem patit un dèficit inversor de 300 milions diaris per a la nostra Comunitat”, ha denunciat la diputada, que ha destacat els incompliments en els Plans Generals de Carreteres per part del ministeri de Foment, així com en l’àmbit ferroviari i portuari.\nSobre aquest tema, Ferri ha replicat que l’execució de les inversions del Govern central a la Comunitat és del 35%. “No pot ser que aquí aprovem això i el ministre no ens faci cas”, ha criticat el parlamentari, que ha denunciat que l’actual responsable de Foment, que va ser alcalde de Santander, “hagi fet un encàrrec personal per a l’AVE” en aquest territori.",
"a3": "A la proposta s’ha inclòs una esmena del PSPV en la qual se sol·licita que en els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) per a 2017 es contempli la finalització de les obres provisionals d’implantació de l’ample estàndard que permeten el transport de mercaderies entre la Comunitat i la frontera francesa i el de viatgers d’alta velocitat, així com iniciar de forma simultània les actuacions previstes en el Corredor Mediterrani.\nFerri ha indicat que la iniciativa pretén traslladar a Madrid l’acord de les Corts del mes d’octubre de 2015 que reclamava un finançament just per a la Comunitat, així com instar el Govern central a incloure en els PGE de 2017 inversions públiques que compensin l’infrafinançament i que s’ajustin al seu pes poblacional.\n“Hi ha diners per a fer inversions, el problema és que s’invertixen en una agenda oculta de l’Estat, decidida per encàrrec del senyor ministre –en referència al responsable de Foment, Íñigo de la Serna–“, ha lamentat el diputat, que també ha reprovat les paraules del titular de Justícia, Rafael Catalá, sobre el Corredor Mediterrani.\n“En els últims anys hem patit un dèficit inversor de 300 milions diaris per a la nostra Comunitat”, ha denunciat la diputada, que ha destacat els incompliments en els Plans Generals de Carreteres per part del ministeri de Foment, així com en l’àmbit ferroviari i portuari. "
},
"extreme": {
"a1": "Les Corts insten al Consell a demanar al Govern la inversió de 1.200 milions d’euros anuals en la Comunitat Valenciana. ",
"a2": "Els partits de les Corts valencianes s'uneixen per demanar al Govern un finançament just de la comunitat.",
"a3": "València denuncia una situació d’infrafinançament per part de l’Estat i exigeix compensacions econòmiques per a la consecució dels projectes conjunts. "
}
} |
462 | Mossos i Inspecció de Treball constaten que Zeta va vulnerar el dret de vaga dels treballadors de la rotativa | El grup editor va desviar la impressió de 'El Periódico' a impremtes d'altres grups mediàtics per fer arribar el diari als quioscos | Inspecció de Treball i Mossos d’Esquadra van constatar ahir a la matinada que el Grupo Zeta va vulnerar el dret de vaga dels treballadors de la rotativa de Parets del Vallès en desviar la impressió dels diaris ‘Sport’ i ‘El Periódico de Catalunya’ a impremtes d’altres grups editors, segons ha informat aquest dimarts el Col·lectiu Ronda, que defensa els treballadors.
Inspecció de Treball va acudir ahir a la matinada a les instal·lacions de Gráficas de Prensa Diaria (GPD), pertanyent a Grupo Zeta.
Els treballadors de GPD se sumaven en aquell moment a una convocatòria de vaga que paralitzava l’activitat de la planta d’impressió entre les 24 hores de diumenge i les 3 de la matinada de dilluns en el marc del període de consultes de l’expedient d’acomiadament col·lectiu iniciat el passat 18 d’abril, l’endemà de fer-se públic l’acord de compra de Grupo Zeta per part de Prensa Ibérica, mitjançant el qual l’empresa pretén extingir els cinquanta-sis llocs de treball actuals de la planta de Parets del Vallès.
La regulació del dret de vaga impedeix a les empreses desenvolupar qualsevol tipus d’acció tendent a minimitzar l’impacte i la visibilitat de la interrupció de la prestació laboral.
Tot i així, tal i com van constatar tant Inspecció de Treball com els propis agents de Mossos d’Esquadra, Grupo Zeta va aconseguir anul·lar l’efecte de l’aturada vehiculant la impressió dels diaris ‘Sport’ i ‘El Periódico’ a través de les rotatives Imprintsa, propietat de Prensa Ibérica, i Bermont, pertanyent al grup Unidad Editorial que edita els diaris ‘El Mundo’ i ‘Marca’, entre d’altres.
Precisament, fins a la planta d’aquesta darrera empresa es van adreçar agents dels Mossos d’Esquadra per constatar que era aquest el punt des d’on es feia la distribució dels exemplars impresos tant per Imprintsa com a la pròpia Bermont.
A través d’aquest il·lícit, Grupo Zeta va preservar les importants edicions del dilluns, que informaven dels resultats de les eleccions generals del dia anterior.
A banda de traslladar la producció a tercers, Grupo Zeta també va incórrer en una nova vulneració del dret de vaga obligant els treballadors vaguistes a allargar la seva jornada ordinària per completar la producció.
Per a Sandra Zahonero, advocada de Col·lectiu Ronda que assessora la plantilla de GPD en el procés negociador de l’expedient d’acomiadament col·lectiu, es tracta d’un ‘trencament greu’ del sistema de garanties laborals que considera la vaga ‘com un instrument legítim, vàlid, legal i absolutament necessari per a la defensa i reafirmació dels interessos dels treballadors immersos en un conflicte laboral on es posa en entredit la continuïtat dels seus llocs de treball’.
En aquest sentit, recorda que Grupo Zeta ‘ja va ser condemnat l’octubre passat pel propi Tribunal Suprem per idèntiques pràctiques il·legals en relació a la vaga desenvolupada l’any 2013 a GPD’, quan l’empresa va imposar nombroses extincions de lloc de treball i significatives retallades salarials que, en alguns casos, van arribar a suposar una minva del 40% del salari.
‘Fins i tot, en aquella ocasió, Grupo Zeta també va recórrer a aquestes dues mateixes impremtes per dinamitar el dret de vaga dels seus treballadors; Grupo Zeta està vulnerant greument la normativa laboral lesionant el dret de vaga i és reincident a l’hora de fer-ho’.
‘Esperem que Inspecció de Treball actuï davant d’aquesta actuació intolerable de Grupo Zeta i que ho faci de forma exemplar atenent a la reincidència.
No podem ignorar el fet que la present vulneració del dret arriba mentre es desenvolupa un procés negociador que pretén aplanar definitivament el camí pel multimilionari negoci de la venda de Grupo Zeta i no fa sinó denotar la manca de voluntat negociadora que s’està posant sobre la taula a l’hora de tancar les portes de GPD i deixar sense feina ni indemnitzacions dignes als seus treballadors’, conclou l’advocada. | [
"cultura",
"mitjans de comunicació"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Treball i Mossos han constatat que Grupo Zeta va vulnerar el dret de vaga dels treballadors i va traslladar la impressió de “Sport” i “El Periódico de Catalunya” a altres impremtes. Grupo Zeta va fer un acord amb Prensa Ibérica i es pretén eliminar 56 llocs de treball. No és el primer cop que es veu immers en aquestes acusacions.",
"a2": "Grupo Zeta ha vulnerat el dret de vaga dels treballadors desviant la impressió dels diaris a un altre lloc. A sobre, va obligar els treballadors a allargar la jornada laboral el dia d'abans per completar la producció. No és la primera vegada que l'empresa du a terme pràctiques il·legals, ja que ha estat condemnada per retallades salarials durant una altra vaga.",
"a3": "No és la primera vegada que Grupo Zeta desvia la impressió dels seus diaris a altres editorials per minimitzar l’impacte d’una vaga de treballadors. Aquesta vegada, els vaguistes també han denunciat que se’ls va obligar a treballar fora d’horari fins acabar la producció. Per aquesta continuada i reincident vulneració del dret de vaga, els treballadors han exigit una sanció exemplar."
},
"extractive": {
"a1": "Inspecció de Treball i Mossos d’Esquadra van constatar ahir a la matinada que el Grupo Zeta va vulnerar el dret de vaga dels treballadors de la rotativa de Parets del Vallès en desviar la impressió dels diaris \"Sport\" i \"El Periódico de Catalunya\" a impremtes d’altres grups editors, segons ha informat aquest dimarts el Col·lectiu Ronda, que defensa els treballadors. \nEls treballadors de GPD se sumaven en aquell moment a una convocatòria de vaga que paralitzava l’activitat de la planta d’impressió entre les 24 hores de diumenge i les 3 de la matinada de dilluns en el marc del període de consultes de l’expedient d’acomiadament col·lectiu iniciat el passat 18 d’abril, l’endemà de fer-se públic l’acord de compra de Grupo Zeta per part de Prensa Ibérica, mitjançant el qual l’empresa pretén extingir els cinquanta-sis llocs de treball actuals de la planta de Parets del Vallès. \nTot i així, tal i com van constatar tant Inspecció de Treball com els propis agents de Mossos d’Esquadra, Grupo Zeta va aconseguir anul·lar l’efecte de l’aturada vehiculant la impressió dels diaris \"Sport\" i \"El Periódico\" a través de les rotatives Imprintsa, propietat de Prensa Ibérica, i Bermont, pertanyent al grup Unidad Editorial que edita els diaris \"El Mundo\" i \"Marca\", entre d’altres. \nEn aquest sentit, recorda que Grupo Zeta \"ja va ser condemnat l’octubre passat pel propi Tribunal Suprem per idèntiques pràctiques il·legals en relació a la vaga desenvolupada l’any 2013 a GPD\", quan l’empresa va imposar nombroses extincions de lloc de treball i significatives retallades salarials que, en alguns casos, van arribar a suposar una minva del 40% del salari. ",
"a2": "Inspecció de Treball i Mossos d’Esquadra van constatar ahir a la matinada que el Grupo Zeta va vulnerar el dret de vaga dels treballadors de la rotativa de Parets del Vallès en desviar la impressió dels diaris \"Sport\" i \"El Periódico de Catalunya\" a impremtes d’altres grups editors, segons ha informat aquest dimarts el Col·lectiu Ronda, que defensa els treballadors.\nLa regulació del dret de vaga impedeix a les empreses desenvolupar qualsevol tipus d’acció tendent a minimitzar l’impacte i la visibilitat de la interrupció de la prestació laboral.\nA banda de traslladar la producció a tercers, Grupo Zeta també va incórrer en una nova vulneració del dret de vaga obligant els treballadors vaguistes a allargar la seva jornada ordinària per completar la producció.\nEn aquest sentit, recorda que Grupo Zeta \"ja va ser condemnat l’octubre passat pel propi Tribunal Suprem per idèntiques pràctiques il·legals en relació a la vaga desenvolupada l’any 2013 a GPD\", quan l’empresa va imposar nombroses extincions de lloc de treball i significatives retallades salarials que, en alguns casos, van arribar a suposar una minva del 40% del salari.",
"a3": "Inspecció de Treball i Mossos d’Esquadra van constatar ahir a la matinada que el Grupo Zeta va vulnerar el dret de vaga dels treballadors de la rotativa de Parets del Vallès en desviar la impressió dels diaris \"Sport\" i \"El Periódico de Catalunya\" a impremtes d’altres grups editors, segons ha informat aquest dimarts el Col·lectiu Ronda, que defensa els treballadors.\nLa regulació del dret de vaga impedeix a les empreses desenvolupar qualsevol tipus d’acció tendent a minimitzar l’impacte i la visibilitat de la interrupció de la prestació laboral. \nA banda de traslladar la producció a tercers, Grupo Zeta també va incórrer en una nova vulneració del dret de vaga obligant els treballadors vaguistes a allargar la seva jornada ordinària per completar la producció.\n\"Esperem que Inspecció de Treball actuï davant d’aquesta actuació intolerable de Grupo Zeta i que ho faci de forma exemplar atenent a la reincidència\". "
},
"extreme": {
"a1": "Grupo Zeta vulnera el dret de vaga dels seus treballadors i trasllada la impressió dels diaris a altres impremtes. ",
"a2": "Grupo Zeta incorre en accions legals per vulnerar el dret a vaga dels treballadors per segona vegada.",
"a3": "Es confirma que Grupo Zeta va traslladar la producció dels seus diaris, vulnerant així el dret de vaga dels treballadors. "
}
} |
2,778 | Amplien les places del centre de justícia juvenil per a menors amb problemes de salut mental i drogues | La meitat dels joves han estat víctimes de violència en l'àmbit familiar i també més del 50% pateix una addicció, majoritàriament al cànnabis | La Unitat Terapèutica del Centre Educatiu Els Til·lers, a Mollet del Vallès (Vallès Oriental), ha augmentat les places de 12 a 20 per a menors que han comès un delicte i també ha incorporat 14 nous professionals.
A Catalunya, hi ha set centres de justícia juvenil i aquest és l'únic per a l'atenció especialitzada d'aquests joves privats de llibertat per ordre judicial i amb problemes de salut mental i d'addicció a les drogues.
La majoria dels joves ingressats a la unitat terapèutica són nois (96%), de nacionalitat espanyola (70%), d'entre 16 i 17 anys (74%), amb un nivell socioeconòmic mitjà (65,5%) i amb estudis de secundària (71%).
Molts dels joves interns als centres educatius també són víctimes.
La meitat (52%) ha presenciat violència en l'àmbit familiar, el 18% ha patit maltractament físic i el 5%, abusos sexuals.
El 53% pateixen una addicció, majoritàriament al cànnabis.
Els departaments de Justícia i Salut han ampliat Els Til·lers amb vuit places més, que corresponen a una unitat de convivència educativa annexa per facilitar la rehabilitació i reinserció a la comunitat dels joves.
També s'han incorporat 14 professionals a l'equip que fins ara formaven 26 psicòlegs, psiquiatres, treballadors i educadors socials, monitors, infermers, mestres, auxiliars administratius i d'infermeria, cuiners i administratius.
L'ampliació ha suposat una inversió inicial de mig milió d'euros per adequar l'espai i un cost afegit d'1,7 MEUR cada any per al seu finançament.
En una visita institucional al centre aquest dimarts, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha assenyalat que aquesta ampliació era "molt necessària" ja que el Centre Educatiu Els Til·lers és l'únic per a una atenció i cura especialitzades d'aquests joves interns en centres de justícia juvenil que presenten problemes de salut mental i addició a les drogues greus.
Els professionals de la unitat terapèutica també atenen els interns d'altres centres de justícia juvenil que ho requereixen.
Els joves també són atesos pels centres de Salut Mental Infanto Juvenil (CESMIJ) de la xarxa pública de Salut.
La consellera de Justícia, Ester Capella, ha destacat que els joves d'aquesta unitat terapèutica són els més vulnerables del sistema de justícia juvenil: "Abans de transgredir les normes i de cometre un fet delictiu, molts han estat víctimes d'agressions.
I també són els més vulnerables perquè pateixen algun problema de salut mental", ha assenyalat Capella.
Els joves ingressats en aquesta unitat pateixen trastorns com per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH); esquizofrènia, depressió o bipolaritat, entre altres.
La meitat dels joves que ingressen a la unitat terapèutica es reinsereix, segons dades de Reincidència dels menors internats en la Unitat terapèutica del CE Els Til·lers, publicada el 2018 pel Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada.
És una taxa inferior a la general de reinserció en la justícia juvenil, del 70%.
Els joves interns han comès delictes contra les persones (44%), com maltractaments en l'àmbit familiar, lesions, homicidis i abusos sexuals; robatoris amb violència (23%) i robatoris sense violència (26%).
La mitjana de l'internament al centre són uns sis mesos.
Soldant el present
Sergi (nom fictici) és un dels joves ingressats a la unitat terapèutica d'Els Til·lers.
Té 17 anys i va ingressar fa poques setmanes al centre.
S'està traient l'ESO.
"És bastant important per a mi.
Puc tenir més possibilitats de trobar feina", assenyala, assegut a l'escriptori de la seva habitació.
A part dels estudis, explica que durant el dia fa diversos tallers amb els altres interns; esport, que també és 'fer salut', i es responsabilitzen de netejar les habitacions, rentar la roba i cuinar.
També fan assemblees per decidir les activitats que volen fer.
Mirant al futur, diu que li agradaria fer de soldador: "El meu avi havia estat soldador i paleta i des de ben petit m'ha animat.
Els treballs manuals se'm donen bastant bé".
Set centres a Catalunya
Els ser centres de justícia juvenil a Catalunya, que gestiona la Direcció General d'Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil, són Can Llupià (Barcelona), Montilivi (Girona), El Segre (Lleida), Folch i Torres (Granollers), L'Alzina (Palau-Solità i Plegamans, Vallès Occidental) i Oriol Badia (Guardiola de Font-rubí, Alt Penedès) i la Unitat Terapèutica del CE Els Til·lers (Mollet del Vallès).
El centre de justícia juvenil Els Til·lers es va inaugurar el 1985 com a centre de règim tancat amb cinc mòduls i una capacitat total de fins a 61 places.
Des de 2013, Els Til·lers només té operativa la unitat terapèutica, adreçada a adolescents i joves adults, de 14 a 21 anys, diagnosticats amb algun trastorn mental i/o problemes d'addicions associats a una complexitat clínica, social i familiar elevada.
Aquesta unitat va iniciar la seva activitat el 2006 fruit d'un conveni de col·laboració entre els departaments de Justícia i de Salut i el Parc Sanitari Sant Joan de Déu. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "La Unitat Terapèutica del Centre Educatiu Els Til·lers ha augmentat les places per a menors que han comès delictes i ha contractat 14 nous professionals. La majoria són nois espanyols de 17 anys amb un nivell econòmic mitjà i estudis secundaris. Molts també han patit abusos, violència o addiccions. Alba Vergés ha assenyalat que era una inversió necessària.",
"a2": "S'ha ampliat la capacitat del centre Els Til·lers amb una nova unitat que acollirà adolescents (de 14 a 21 anys) per facilitar la reinserció i rehabilitació de joves amb algun trastorn mental o problemes socials o d'addiccions. La consellera de Salut ha explicat que aquesta era una ampliació molt necessària, ja que aquest és l'únic centre especialitzat en això.",
"a3": "S’han ampliat les places per a interns i professionals del Centre Educatiu Els Til.lers, l’únic de Catalunya especialitzat en trastorns mentals i addiccions. Els joves que hi estan detinguts són la baula més feble del sistema judicial juvenil, ja que ells mateixos han estat víctimes de violència en algun moment. També tenen més difícil que els altres la reinserció social."
},
"extractive": {
"a1": "La Unitat Terapèutica del Centre Educatiu Els Til·lers, a Mollet del Vallès (Vallès Oriental), ha augmentat les places de 12 a 20 per a menors que han comès un delicte i també ha incorporat 14 nous professionals. \nLa majoria dels joves ingressats a la unitat terapèutica són nois (96%), de nacionalitat espanyola (70%), d'entre 16 i 17 anys (74%), amb un nivell socioeconòmic mitjà (65,5%) i amb estudis de secundària (71%). \nL'ampliació ha suposat una inversió inicial de mig milió d'euros per adequar l'espai i un cost afegit d'1,7 MEUR cada any per al seu finançament. \nEn una visita institucional al centre aquest dimarts, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha assenyalat que aquesta ampliació era \"molt necessària\", ja que el Centre Educatiu Els Til·lers és l'únic per a una atenció i cura especialitzades d'aquests joves interns en centres de justícia juvenil que presenten problemes de salut mental i addició a les drogues greus. ",
"a2": "Des de 2013, Els Til·lers només té operativa la unitat terapèutica, adreçada a adolescents i joves adults, de 14 a 21 anys, diagnosticats amb algun trastorn mental i/o problemes d'addicions associats a una complexitat clínica, social i familiar elevada. \nEls departaments de Justícia i Salut han ampliat Els Til·lers amb vuit places més, que corresponen a una unitat de convivència educativa annexa per facilitar la rehabilitació i reinserció a la comunitat dels joves.\nEn una visita institucional al centre aquest dimarts, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha assenyalat que aquesta ampliació era \"molt necessària\", ja que el Centre Educatiu Els Til·lers és l'únic per a una atenció i cura especialitzades d'aquests joves interns en centres de justícia juvenil que presenten problemes de salut mental i addició a les drogues greus.\nLa meitat dels joves que ingressen a la unitat terapèutica es reinsereix, segons dades de Reincidència dels menors internats en la Unitat terapèutica del CE Els Til·lers, publicada el 2018 pel Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada.",
"a3": "La Unitat Terapèutica del Centre Educatiu Els Til·lers, a Mollet del Vallès (Vallès Oriental), ha augmentat les places de 12 a 20 per a menors que han comès un delicte i també ha incorporat 14 nous professionals. \nEn una visita institucional al centre aquest dimarts, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha assenyalat que aquesta ampliació era \"molt necessària\", ja que el Centre Educatiu Els Til·lers és l'únic per a una atenció i cura especialitzades d'aquests joves interns en centres de justícia juvenil que presenten problemes de salut mental i addició a les drogues greus.\nLa consellera de Justícia, Ester Capella, ha destacat que els joves d'aquesta unitat terapèutica són els més vulnerables del sistema de justícia juvenil: \"Abans de transgredir les normes i de cometre un fet delictiu, molts han estat víctimes d'agressions.\nÉs una taxa inferior a la general de reinserció en la justícia juvenil, del 70%. "
},
"extreme": {
"a1": "Augment de places per a menors delinqüents i per a professionals a la Unitat Terapèutica del Centre Educatiu Els Til·lers.",
"a2": "Els Til·lers obre una nova unitat per a joves amb problemes de salut mental, addiccions i problemes socials.",
"a3": "L’ampliació de places del centre juvenil Els Til.lers servirà per atendre adequadament els problemes de salut mental dels seus interns. "
}
} |
1,971 | Chelsea Manning, la «traïdora» que va esdevenir un símbol | La vida de la filtradora de "Wikileaks" és una història personal de lluita per la pròpia identitat que s’ha convertit en símbol global | Barack Obama està decidit a fer història fins al darrer segon de la seva presidència.
Els períodes de transició als Estats Units solen ser, fins ara, dos mesos i mig de preparatius i espera.
Els presidents sortints solen quedar en un segon terme.
Obama està aconseguint preservar l’atenció i el màxim protagonisme, i això que té un competidor dur en aquest àmbit.
No és fàcil rivalitzar en el primer pla amb Donald Trump.
Manning va ser detinguda el 2010 i jutjada tres anys després per haver fet la filtració més gran de documents de seguretat nacional en tota la història dels Estats Units.
Se la va acusar de facilitar a Wikileaks, la plataforma de Julian Assange, més de 700.000 documents sobre la intervenció dels EUA en les guerres de l’Afganistan i l’Iraq.
Va declarar-se culpable i va demanar perdó.
La condemna va ser duríssima: 35 anys de presó, i les condicions que va patir a la presó (aïllada, sense dret a coixí ni a llençols, tancada 23 hores en la seva cel·la) van provocar un enorme debat nacional, que la commutació d’Obama no farà més que accentuar.
Però ahir, Obama va voler tancar un episodi, el més cruel, de l’escàndol de Wikileaks.
Un noi d’Oklahoma
Manning va néixer a l’Amèrica profunda, a Oklahoma, aquell estat que va inspirar una de les cançons més memorables de Merle Haggard, una de les llegendes del folk nord-americà, Okie from Muskogee que els anys seixanta es va convertir en un himne antihippy i que feia un cant als nois que no fumaven marihuana ni cremaven les cartilles militars.
No sabem què diria Haggard de Chelsea Manning, però segur que li trencaria els esquemes.
Crescut entre pares alcohòlics, en una família derruïda, va ser la seva germana gran qui va tenir cura d’ell, que aleshores es deia Bradley però ja se sentia dona.
Baix d’alçada i de gestos amanerats, va patir humiliacions al col·legi, d’aquelles que poden amargar la vida.
Però ja destacava en intel·ligència.
El 2007 va decidir ingresar a l’exèrcit, on de nou va tornar a viure burles i vexacions.
Les seves habilitats en tecnologia i la seva capacitat intel·lectual van fer que els comandaments es fixessin en ell i fos destinada a analista d’intel·ligència, i enviada a l’Orient Mitjà.
Bradley va conèixer les salvatjades que es produïen a l’Iraq i l’Afgansitan, mentre patia una crisi d’identitat.
És possible que la filtració de documents a Assange fos una manera de buscar la llibertat, de fugir de la presó interior masculina en què no s’hi trobava.
Els detractors l’acusen de desig de protagonisme.
Els seus defensors, de ser una persona sensible que va voler denunciar el que veia.
Però quan va filtrar el vídeo conegut com a Collateral murder, en què es veu un helicòpter dels EUA atacant un grup de civils innocents –entre ells dos periodistes- va començar el camí que la va convertir en un símbol de les llibertats, entre elles la de ser informat de manera veraç.
A la presó, on va sobreviure a dos intents de suïcidi l'any passat, va iniciar un combat per canviar de sexe, cosa que finalment va aconseguir.
En la seva declaració de culpabilitat, molts van veure-hi l’assumpció honesta de responsabilitats de qui admetia haver causat perjudicis al seu país i estava disposat a pagar la culpa.
Però Bradley no estaba disposat/disposada a patir dos empresonaments, el carcerari i el de la identitat sexual.
L’exanalista no responia al perfil típic d’un espia.
Per això, la causa de la seva llibertat va ser de seguida una batalla amb molts partidaris.
Obama, que la va titllar de traïdora, ara li ha obert les portes de la cel·la.
Qui va entrar com a Bradley, surt lliure com a Chelsea, deixant enrere dues presons.
En l’alliberar-la, el president sortint es retroba amb una part del missatge que ja fa anys va ser vist com una esperança. | [
"estats units: perfil"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "El 2012, Manning va ser detinguda per la filtració a Wikileaks més gran de documents nacionals de les guerres d’Iraq i l’Afganistan als Estats Units. La van condemnar a 35 anys de presó amb condicions inhumanes. Manning fou una dona atrapada en el cos d’un home amb una vida desestructurada, però que va esdevenir un símbol de llibertat.",
"a2": "Obama allibera Chelsea Manning abans d'abandonar el seu càrrec. Es va detenir Manning el 2010 per filtrar informació sobre els EUA a Wikileaks. Tot va començar el 2010 quan va filtrar el vídeo \"Collateral murder\", on un helicòpter dels EUA atacava un grup de civils innocents. L'empresonament de Chelsea ha sigut molt polèmic per les seves condicions.",
"a3": "Obama ha indultat la responsable de la major filtració de documents classificats dels Estats Units. Acusada de traïció per uns, exalçada com a símbol de les llibertats per d'altres, en realitat es desconeix la motivació dels actes de Manning. Potser no van ser més que un intent d’alliberar-se d’un passat traumàtic i d’un cos d’home que no la definia. "
},
"extractive": {
"a1": "Manning va ser detinguda el 2010 i jutjada tres anys després per haver fet la filtració més gran de documents de seguretat nacional en tota la història dels Estats Units. \nSe la va acusar de facilitar a Wikileaks, la plataforma de Julian Assange, més de 700.000 documents sobre la intervenció dels EUA en les guerres de l’Afganistan i l’Iraq. \nLa condemna va ser duríssima: 35 anys de presó, i les condicions que va patir a la presó (aïllada, sense dret a coixí ni a llençols, tancada 23 hores en la seva cel·la) van provocar un enorme debat nacional, que la commutació d’Obama no farà més que accentuar. \nObama, que la va titllar de traïdora, ara li ha obert les portes de la cel·la.",
"a2": "Manning va ser detinguda el 2010 i jutjada tres anys després per haver fet la filtració més gran de documents de seguretat nacional en tota la història dels Estats Units.\nLa condemna va ser duríssima: 35 anys de presó, i les condicions que va patir a la presó (aïllada, sense dret a coixí ni a llençols, tancada 23 hores en la seva cel·la) van provocar un enorme debat nacional, que la commutació d’Obama no farà més que accentuar.\nObama, que la va titllar de traïdora, ara li ha obert les portes de la cel·la.\nPerò quan va filtrar el vídeo conegut com a Collateral murder, en què es veu un helicòpter dels EUA atacant un grup de civils innocents –entre ells dos periodistes– va començar el camí que la va convertir en un símbol de les llibertats, entre elles la de ser informat de manera veraç.",
"a3": "Manning va ser detinguda el 2010 i jutjada tres anys després per haver fet la filtració més gran de documents de seguretat nacional en tota la història dels Estats Units.\nÉs possible que la filtració de documents a Assange fos una manera de buscar la llibertat, de fugir de la presó interior masculina en què no s’hi trobava.\nPerò quan va filtrar el vídeo conegut com a Collateral murder, en què es veu un helicòpter dels EUA atacant un grup de civils innocents –entre ells dos periodistes– va començar el camí que la va convertir en un símbol de les llibertats, entre elles la de ser informat de manera veraç.\nObama, que la va titllar de traïdora, ara li ha obert les portes de la cel·la. "
},
"extreme": {
"a1": "Manning: de detinguda per filtració de documents nacionals a ser un símbol de llibertat per al poble. ",
"a2": "Obama obre la cel·la de Chelsea Manning, filtradora de documents a Wikileaks, abans de cedir el càrrec a Trump.",
"a3": "Després d’haver-la acusat de traïció, Obama dóna una segona oportunitat a una Chelsea Manning alliberada físicament i personalment. "
}
} |
1,106 | Critiquen la retirada de la bandera espanyola a Girona i l'alcaldessa diu que l'han dut a rentar | Marta Madrenas assegura a PP i C's que és "el dia ideal" per despenjar-la i remarca que ho tornaria a fer | Guerra de banderes al ple de l'Ajuntament de Girona.
El PPC i Ciutadans han criticat que, coincidint amb la Diada, hagi desaparegut la bandera espanyola de l'edifici de l'ajuntament.
Els dos partits li han recordat a l'alcaldessa, Marta Madrenas, que hi ha una sentència ferma que obliga l'Ajuntament de Girona a penjar la bandera espanyola i li han reclamat que la torni a posar "d'immediat".
Des de la CUP, en canvi, li han fet una petició totalment a la inversa: que no la torni a penjar mai més.
L'alcaldessa ha explicat que va donar l'ordre de despenjar-la per portar-la a netejar.
"Les banderes necessiten manteniment i és el dia ideal per portar-la a rentar", ha manifestat.
Madrenas ha assegurat que "la majoria de ciutadans" no se senten representats per aquesta bandera i que, per tant, considera que el dia de la Diada és "ideal" per retirar-la.
És més, ha dit que ho tornaria a fer.
"Si no ho hem de fer més que sigui perquè haguem aconseguit la república catalana i ningú ens obligui a posar la bandera espanyola", ha manifestat.
El PPC vol que Madrenas sancioni la CUP
Des de PPC i C's han criticat també que durant un acte a la plaça del Vi –anomenat l'11 a les 12 h., que fa anys que organitza el casal independentista El Forn i l'ADAC- es permetés que un ciutadà accedís al balcó municipal i hi pengésuna estelada.
Des de la CUP, han reivindicat que va ser "l'esquerra independentista" qui va penjar aquesta estelada i, des del PPC, la regidora Concepció Veray ha demanat a Madrenas que es sancioni la CUP.
Madrenas ha assegurat que no pensa multar ningú pel fet de penjar una estelada.
Campanya en contra de les agressions sexistes
La CUP ha presentat una moció que demanava a l'ajuntament impulsar una campanya per tal que les festes (no només les de Sant Narcís, sinó també les de barri i d'altres activitats de caire festiu) estiguin "lliures d'actituds sexistes i discriminatòries".
Aquesta moció també demanava fer un pas més i elaborar un protocol en contra d'aquestes agressions, per donar eines a tots els organitzadors de les festes i als agents que vetllen per la seguretat per actuar davant d'aquestes situacions.
Aquest protocol hauria d'estar vigent per a les fires del 2017.
La moció ha rebut el suport de tots els grups, que han aplaudit la iniciativa.
L'equip de govern, però, s'ha abstingut.
El motiu l'ha explicat la regidora Eva Palau, que coordina les Fires de Sant Narcís, i que ha anunciat que ja tenen a punt una campanya la campanya "No és no", que va en aquesta línia.
"No hem fet públic encara però ja tenim la campanya a punt, està dissenyat el cartell, els tríptics i la difusió a través de xarxes socials", ha manifestat.
Palau ha remarcat que, en l'edició del 2015, no es va denunciar cap agressió d'aquest tipus però que, tot i així, han decidit tirar endavant aquesta campanya com han fet d'altres consistoris (especialment després dels fets dels Sanfermines).
Palau ha detallat que, a banda d'aquesta campanya, es treballa d'acord amb els agents de la policia municipal per detectar aquestes situacions i actuar.
"Durant les fires, hi ha agents no uniformats que estan preparats per intervenir si es produeixin situacions d'aquest tipus", ha manifestat.
La regidora també ha avançat que donaran a conèixer una aplicació que es diu 'No caminis sol', pensada per garantir que els menors tornin a casa de manera segura.
L'aplicació permet fer seguiment remot de l'itinerari que fa el menor i també permet que, si té qualsevol problema, pot contactar directament amb la policia.
La portaveu de la CUP, Laia Pèlach, ha agraït el suport dels grups però ha lamentat que el govern no hagi passat de l'abstenció.
"La moció va molt més enllà de la campanya que volen fer", ha dit Pèlach.
Per la seva banda, l'alcaldessa, Marta Madrenas, ha remarcat que el consens "sí que existeix".
"Mai hauríem permès que aquesta moció no s'aprovés", ha dit.
Tanmateix, ha defensat que s'han abstingut per no desmerèixer la feina dels tècnics, que ja tenen a punt la campanya.
El ple també ha aprovat una moció presentada pel PPC que demana a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) que actualitzi "de manera urgent" el projecte de reforma, millora i arranjament de la plaça Catalunya i al Govern que inclogui una partida en el pressupost del 2017.
El ple també havia de debatre una moció d'ERC-MES que demanava un salari mínim a la ciutat 947 euros mensuals però, finalment, s'ha deixat sobre la taula per tal de tenir més temps per debatre-la i es portarà al ple del mes d'octubre. | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Durant la diada, l’Ajuntament de Girona va despenjar la bandera espanyola. Ciutadans i PPC comuniquen que va contra la llei. En canvi, la CUP hi està a favor. L’alcaldessa afirma que necessita manteniment i que la diada és el dia ideal. A més, la CUP ha presentat una moció per impulsar una campanya anti actituds sexistes durant les festes.",
"a2": "Al ple de l'Ajuntament de Girona el PP i C's han criticat que es retirés la bandera espanyola durant la Diada, tot i que l'alcaldessa afirma que era per netejar-la. A més, la CUP ha presentat una moció per impulsar una campanya contra les agressions masclistes durant les festes. PP i C's també han demanat a l'ACA que s'actualitzi.",
"a3": "El ple de l’Ajuntament de Girona ha aprovat noves mesures per combatre les agressions sexistes i incrementar la seguretat durant les festes. També s’ha acordat donar un nou impuls a la reforma de la plaça Catalunya. L’enfrontament més dur entre partits independentistes i no independentistes s’ha produït per la retirada de la bandera espanyola de l’edifici del consistori."
},
"extractive": {
"a1": "El PPC i Ciutadans han criticat que, coincidint amb la Diada, hagi desaparegut la bandera espanyola de l'edifici de l'ajuntament. \nMadrenas ha assegurat que \"la majoria de ciutadans\" no se senten representats per aquesta bandera i que, per tant, considera que el dia de la Diada és \"ideal\" per retirar-la.\nLa CUP ha presentat una moció que demanava a l'ajuntament impulsar una campanya per tal que les festes (no només les de Sant Narcís, sinó també les de barri i d'altres activitats de caire festiu) estiguin \"lliures d'actituds sexistes i discriminatòries\". \nMadrenas ha assegurat que \"la majoria de ciutadans\" no se senten representats per aquesta bandera i que, per tant, considera que el dia de la Diada és \"ideal\" per retirar-la.\nLa moció ha rebut el suport de tots els grups, que han aplaudit la iniciativa.",
"a2": "El PPC i Ciutadans han criticat que, coincidint amb la Diada, hagi desaparegut la bandera espanyola de l'edifici de l'ajuntament.\nLa CUP ha presentat una moció que demanava a l'ajuntament impulsar una campanya per tal que les festes (no només les de Sant Narcís, sinó també les de barri i d'altres activitats de caire festiu) estiguin \"lliures d'actituds sexistes i discriminatòries\".\nPalau ha remarcat que, en l'edició del 2015, no es va denunciar cap agressió d'aquest tipus però que, tot i així, han decidit tirar endavant aquesta campanya com han fet d'altres consistoris (especialment després dels fets dels Sanfermines).\nEl ple també ha aprovat una moció presentada pel PPC que demana a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) que actualitzi \"de manera urgent\" el projecte de reforma, millora i arranjament de la plaça Catalunya i al Govern que inclogui una partida en el pressupost del 2017.",
"a3": "Guerra de banderes al ple de l'Ajuntament de Girona.\nLa CUP ha presentat una moció que demanava a l'ajuntament impulsar una campanya per tal que les festes (no només les de Sant Narcís, sinó també les de barri i d'altres activitats de caire festiu) estiguin \"lliures d'actituds sexistes i discriminatòries\".\nPalau ha detallat que, a banda d'aquesta campanya, es treballa d'acord amb els agents de la policia municipal per detectar aquestes situacions i actuar. \nEl ple també ha aprovat una moció presentada pel PPC que demana a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) que actualitzi \"de manera urgent\" el projecte de reforma, millora i arranjament de la plaça Catalunya i al Govern que inclogui una partida en el pressupost del 2017. "
},
"extreme": {
"a1": "El despenjament de la bandera espanyola a l’Ajuntament de Girona crea controvèrsia entre la CUP, PPC i Ciutadans.",
"a2": "Es retira la bandera espanyola durant la Diada a Girona i la CUP demana una campanya contra les agressions masclistes.",
"a3": "Polèmica al voltant de les banderes i acords sobre seguretat ciutadana al ple de l’Ajuntament de Girona."
}
} |
2,562 | Un fresc de Miquel Barceló homenatja Ramon Llull a la Biblioteca Nacional de França | El conseller Vila celebra "el moment dolç" que viu l'IRL "amb una gran complicitat entre el govern català i el balear" | Miquel Barceló ha inaugurat aquest dilluns el seu fresc monumental a la Biblioteca Nacional de França, que marca la reincorporació del govern balear a l'Institut Ramon Llull.
L'artista mallorquí ha creat in situ, als grans finestrals de l'edifici, un fresc d'argila de més de mil metres quadrats que introdueix l'exposició retrospectiva sobre la seva obra gràfica i impresa.
"És el fang que es torna llum, l'alquímia de la llum", ha explicat.
Barceló també ha inaugurat alhora una segona mostra, al Museu Picasso de París, que el converteix en el primer artista contemporani convidat per aquesta institució des que va reobrir el 2014.
Amb el títol 'Le Grand Verre de Terre.
Vidre de meravelles', el fresc homenatja Ramon Llull, que va escriure el 'Llibre de meravelles' entre el 1287 i el 1289, i alhora fa referència a l'obra de Marcel Duchamp 'Le Grand Verre'.
És una obra efímera, que durarà només el temps de l'exposició, prevista fins el 28 d'agost.
Es tracta d'un fresc gegant, amb dibuixos del seu bestiari fantàstic traçats amb les mans sobre la fina capa d'argila amb què ha recobert els finestrals del passadís Julien Cain, de 190 metres de llarg i 6 d'alt, que donen al jardí.
Barceló ha fet servir expressament fang del seu poble, Felanitx.
"No és perquè sigui fetitxista, és perquè és el fang que sempre faig servir per al meu treball en general, no és tòxic i els dits llisquen bé a sobre", ha explicat l'artista.
"Està fet amb les dues mans, amb els braços, amb el cos i amb alguns estris improvisats", ha afegit.
El cineasta i escriptor Manuel Huerga ha filmat tot el procés de creació del fresc.
Aquesta exposició a la Biblioteca Nacional de França és el tret de sortida a les accions conjuntes que han acordat els governs català i balear, després de l'acord del proppassat mes de novembre.
Destaquen la Fira del Llibre de Varsòvia, que se celebrarà del 19 al 22 de maig i que tindrà Barcelona i la literatura catalana com a convidades especials, amb una delegació d'autors i un estand conjunt, o el focus d'arts escèniques Avignon à la Catalane, al Festival Off d'Avinyó del juliol.
"És un dels moments estel·lars per a la projecció internacional de l'Any Llull i també de l'Institut Ramon Llull, que ara comença a viure de nou un moment dolç amb una gran complicitat entre el govern català i el balear", ha celebrat el conseller de Cultura, Santi Vila, que ha participat en la inauguració, juntament amb la presidenta balear, Francina Armengol.
"Desitjo que siguem capaços d'alliberar la política partidista d'aquestes institucions que estan per sobre, mai de la vida el govern balear hauria d'haver deixat el seu paper protagonista i de lideratge a l'Institut Ramon Llull i estic esperançat que mai més per raons conjunturals de curta volada prenguem decisions que ens perjudiquen com a comunitat cultural", ha insistit Vila.
L'exposició a la Biblioteca Nacional de França, que es podrà visitar a partir d'aquest dimarts, es completa amb una seixantena d'obres més: des de gerros i maons de terra cuita modelats, fins a un retrat amb lleixiu de la mare de l'artista o autoretrats de Barceló en forma de monstre, gos, peix o goril·la, sortits del seu taller de Vilafranca de Bonany.
També s'hi poden veure litografies com 'El ball de la carn' i el 'Llibre dels cecs' o les il·lustracions de 'La soledat sonora del toreo' de José Bergamín.
La mostra segueix un recorregut amb quatre temàtiques: les impressions, la metamorfosi animal, el cercle màgic de l'arena i la tauromàquia i la literatura.
"Pocs personatges tenim en aquests moments en el nostre univers cultural que siguin tan coneguts i reconeguts internacionalment com Barceló i París és des de sempre una referència per a la catalanitat, és una citat que sempre ha estimat i apreciat moltíssim la cultura catalana", ha defensat el conseller Vila.
França, ha afegit, "és un país que sempre ha estat molt catalanòfil" i la Generalitat vol "mantenir-hi una presència molt viva vinculada a la creativitat de futur, no tant a la història".
No és el primer cop que l'artista de Felanitx presenta dues exposicions alhora a França: el 1996, ja va fer doblet a París, al Pompidou i al Jeu de Paume.
I el 2010, a Avinyó, va tornar a exhibir les seves obres en dos llocs al mateix temps, al palau dels Papes i a la col·lecció Yvon Lambert.
La del Museu Picasso és la primera exposició monogràfica d'un artista viu des que aquesta institució va reobrir i ocupa tot el subsòl de l'Hôtel Sal, amb un centenar d'obres sobre la relació entre l'artista mallorquí el malagueny.
El quadre 'Floquet de neu, el goril·la albí', del 1999, obre la mostra. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Barceló inaugura aquest dilluns un fresc amb fang a la Biblioteca Nacional de França, que marca la tornada del govern balear a l’Institut Ramón Llull i un altre al Museu Picasso de París. El cineasta Manuel Huerga ha filmat el procés de creació. El govern balear desitja separar la política de la cultura i prendre decisions protegint sempre l’univers cultural. ",
"a2": "Barceló ha inaugurat dues exposicions a París, accions que han acordat els governs balear i català. No és la primera vegada que l'artista té dues exhibicions alhora a França, sinó que ja ho va fer el 1996. El conseller de Cultura expressa que vol que s'acabi la política partidista i que el govern balear ha de liderar l'Institut Ramon Llull.",
"a3": "Miquel Barceló ha tornat a fer doblet a París, inaugurant simultàniament un fresc homenatge a Ramon Llull a la Biblioteca Nacional de França i una mostra al Museu Picasso. Aquests actes s’han produït en el marc d’un renovat acord entre Catalunya i Balears per difondre la cultura comú de la mà d’un dels seus majors exponents."
},
"extractive": {
"a1": "Miquel Barceló ha inaugurat aquest dilluns el seu fresc monumental a la Biblioteca Nacional de França, que marca la reincorporació del govern balear a l'Institut Ramon Llull.\nL'artista mallorquí ha creat in situ, als grans finestrals de l'edifici, un fresc d'argila de més de mil metres quadrats que introdueix l'exposició retrospectiva sobre la seva obra gràfica i impresa. \nDestaquen la Fira del Llibre de Varsòvia, que se celebrarà del 19 al 22 de maig i que tindrà Barcelona i la literatura catalana com a convidades especials, amb una delegació d'autors i un estand conjunt, o el focus d'arts escèniques Avignon à la Catalane, al Festival Off d'Avinyó del juliol. \nL'exposició a la Biblioteca Nacional de França, que es podrà visitar a partir d'aquest dimarts, es completa amb una seixantena d'obres més: des de gerros i maons de terra cuita modelats, fins a un retrat amb lleixiu de la mare de l'artista o autoretrats de Barceló en forma de monstre, gos, peix o goril·la, sortits del seu taller de Vilafranca de Bonany.",
"a2": "Miquel Barceló ha inaugurat aquest dilluns el seu fresc monumental a la Biblioteca Nacional de França, que marca la reincorporació del govern balear a l'Institut Ramon Llull.\nNo és el primer cop que l'artista de Felanitx presenta dues exposicions alhora a França: el 1996, ja va fer doblet a París, al Pompidou i al Jeu de Paume. I el 2010, a Avinyó, va tornar a exhibir les seves obres en dos llocs al mateix temps, al palau dels Papes i a la col·lecció Yvon Lambert.\nAquesta exposició a la Biblioteca Nacional de França és el tret de sortida a les accions conjuntes que han acordat els governs català i balear, després de l'acord del proppassat mes de novembre.\n\"Desitjo que siguem capaços d'alliberar la política partidista d'aquestes institucions que estan per sobre, mai de la vida el govern balear hauria d'haver deixat el seu paper protagonista i de lideratge a l'Institut Ramon Llull i estic esperançat que mai més per raons conjunturals de curta volada prenguem decisions que ens perjudiquen com a comunitat cultural\", ha insistit Vila.",
"a3": "Miquel Barceló ha inaugurat aquest dilluns el seu fresc monumental a la Biblioteca Nacional de França, que marca la reincorporació del govern balear a l'Institut Ramon Llull. \nBarceló també ha inaugurat alhora una segona mostra, al Museu Picasso de París, que el converteix en el primer artista contemporani convidat per aquesta institució des que va reobrir el 2014. \n\"Pocs personatges tenim en aquests moments en el nostre univers cultural que siguin tan coneguts i reconeguts internacionalment com Barceló i París és des de sempre una referència per a la catalanitat, és una citat que sempre ha estimat i apreciat moltíssim la cultura catalana\", ha defensat el conseller Vila. \nNo és el primer cop que l'artista de Felanitx presenta dues exposicions alhora a França: el 1996, ja va fer doblet a París, al Pompidou i al Jeu de Paume. I el 2010, a Avinyó, va tornar a exhibir les seves obres en dos llocs al mateix temps, al palau dels Papes i a la col·lecció Yvon Lambert. "
},
"extreme": {
"a1": "Miquel Barceló presentarà dos frescos: un a la Biblioteca Nacional de França i l'altre al Museu Picasso de París. ",
"a2": "Barceló té una doble exposició a París, emmarcada dins dels acords entre els governs català i balear.",
"a3": "Doble inauguració de Miquel Barceló a París per celebrar el retrobament de Catalunya i Balears en pro de la cultura."
}
} |
2,297 | La programació digital del Teatre Lliure creix amb una comèdia documental i la versió familiar de 'Terra Baixa' | La 'influencer' Dulcinea presenta el llibre 'En la tierra de los primeros besos' a l'Instagram de Roca Editorial | La programació en línia de nova creació del Teatre Lliure suma aquest dijous dues noves propostes.
Es tracta, d'una banda, de la lectura dramatitzada de la peça documental 'El segon principi', de Mercè Sàrries i Miguel Casamayor, amb Mònica Glaenzel, Eli Iranzo i Maria Pau Pigem.
De l'altra, la versió familiar del clàssic d'Àngel Guimerà 'Terra Baixa', signada per Pau Miró en col·laboració amb l'artista visual Fito Conesa.
En un altre ordre de coses, la 'influencer' barcelonina Dulcinea (Paola Calasanz) presentarà el seu nou llibre 'En la tierra de los primeros besos' (Roca Editorial), a Instagram.
I els amants del western tenen ocasió d'assistir a la xerrada que Daniel Agudo ofereix sobre 'Centaures del desert'.
El Teatre Lliure estrena aquest dijous 'El segon principi', una comèdia documental sobre la corrupció i la creació teatral, dramatitzada a través de zoom.
És el segon i darrer muntatge del cicle Lectures dramatitzades, i aquest juga precisament amb les possibilitats dramàtiques que ofereix la plataforma de videoconferències Zoom, popularitzada durant la crisi sanitària.
Per reblar-ho, diumenge 31 de maig es farà un xat postfunció a la plataforma zoom obert al públic, en el qual participaran els dos creadors de l'espectacle i Itziar González, arquitecta, activista política i exregidora del districte de Ciutat Vella de Barcelona.
Clàssics per a criatures: 'Terra baixa'
"Hola, em dic Nuri i el que més m'agrada de ser una zombi és que puc treure'm el braç esquerre i posar-lo al lloc del braç dret i a l'inrevés".
Així comença la nova versió que ha fet el dramaturg Pau Miró del clàssic d'Àngel Guimerà 'Terra baixa', adaptada al públic familiar i molt diferent a la que va fer i dirigir el 2016 amb Lluís Homar de protagonista.
Ara qui parla és la Nuri, convertida en una zombi de 8 anys que explica la història del Manelic i la Marta 120 anys després.
Interpretada per Anna Alarcón, la Nuri és la veu narradora de la història.
Amb l'espontaneïtat pròpia d'una nena, explicarà el romanç entre la seva amiga Marta, el pastor Manelic i l'amo Sebastià, i parlarà de la seva por dels llops que habiten el món i de com va aconseguir vèncer-la.
El muntatge compta amb la participació de l'artista visual Fito Conesa, qui ha creat un vídeo immersiu -vídeo de 360 graus- on l'espectador podrà veure l'acció que s'està desenvolupant amb visió panoràmica.
El Lliure també estrena una nova manera de fer arribar el teatre al públic: un cop comprada l'entrada, el primer dia de funció l'espectador rebrà un correu electrònic amb un enllaç a la Sala online del Lliure per poder accedir a l'espectacle.
Aquest enllaç serà vàlid fins al diumenge 31 de maig a les 23:59h.
L'entrada d''El segon principi' té un cost de 5 euros, i la de 'Terra Baixa', tres.
Un cop comprada l'entrada, el primer dia de funció l'espectador rebrà un correu electrònic amb un enllaç a la Sala online del Lliure per poder accedir a l'espectacle.
Aquest enllaç serà vàlid fins al diumenge 31 de maig a mitjanit.
Trobada amb la 'influencer' barcelonina
Una altra proposta cultural del dia és la trobada virtual amb Dulcinea, la coneguda 'influencer' barcelonina Paola Calasanz, que comentarà amb els seus seguidors a través de l'Instagram de Roca Editorial el seu llibre 'En la tierra de los primeros besos'.
D'altra banda, l'Ateneu Barcelonès presenta el quart acte del seu cicle de conferències en línia -d'accés obert a través del web de la institució-.
La xerrada es titula 'Ateneus en temps de pandèmia, o com la tecnologia obre noves oportunitats de futur'.
A càrrec de Pep Montes, gerent de l'Associació Catalana d'Empreses del Lleure, l'Educació i la Cultura, gestor i consultor cultural, plantejarà com la crisi de la covid-19 "canviarà la relació del ciutadà amb les entitats i associacions culturals on la presencialitat i la relació social ha estat el seu principal pilar".
'Centaures del desert', revisitat
Pels amants del cinema i en particular del gènere western, la Biblioteca Joan Miró de Barcelona ha organitzat aquest dijous una xerrada dedicada al clàssic 'Centaures del desert' (John Ford, 1956).
L'especialista en cinema Daniel Agudo situarà el film en el seu context històric, la rellevància en la indústria audiovisual de l'època, i analitzarà els seus recursos tècnics i narratius. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "La programació en línia del Teatre Lliure augmenta les seves propostes per a aquest dijous. Podrem trobar la peça documental “El segon principi”, una versió zombi del clàssic “Terra Baixa”, la presentació del llibre de la influenciadora Dulcinea “En la tierra de los besos” i la xerrada de tema western de Daniel Agudo sobre “Centaures del desert”.",
"a2": "Arriben dues noves obres al Teatre Llima: una versió actualitzada de \"Terra baixa\" i \"El segon principi\", una comèdia. A banda, la influencer Dulcinea, de Barcelona, presentarà el seu nou llibre a Instagram. Així mateix, l'Ateneu Barcelonès presentarà una xerrada sobre les tecnologies en Ateneus durant la pandèmia. La Biblioteca Joan Miró també presentarà una xerrada sobre \"Centaures del desert\".",
"a3": "El món de la cultura ha hagut d’ampliar la seva oferta virtual per sobreviure a la pandèmia. Ara, mentre el Teatre Lliure proposa als espectadors sales en línia per veure els seus dos nous espectacles, l’Ateneu Barcelonès ofereix conferències a través del seu web. Roca Editorial també ha optat per les xarxes socials per la presentació del llibre de Dulcinea. "
},
"extractive": {
"a1": "La programació en línia de nova creació del Teatre Lliure suma aquest dijous dues noves propostes.\nEs tracta, d'una banda, de la lectura dramatitzada de la peça documental \"El segon principi\", de Mercè Sàrries i Miguel Casamayor, amb Mònica Glaenzel, Eli Iranzo i Maria Pau Pigem.\nDe l'altra, la versió familiar del clàssic d'Àngel Guimerà \"Terra Baixa\", signada per Pau Miró en col·laboració amb l'artista visual Fito Conesa.\nEn un altre ordre de coses, la influencer barcelonina Dulcinea (Paola Calasanz) presentarà el seu nou llibre \"En la tierra de los primeros besos\" (Roca Editorial), a Instagram.",
"a2": "La programació en línia de nova creació del Teatre Lliure suma aquest dijous dues noves propostes.\nAixí comença la nova versió que ha fet el dramaturg Pau Miró del clàssic d'Àngel Guimerà \"Terra baixa\", adaptada al públic familiar i molt diferent a la que va fer i dirigir el 2016 amb Lluís Homar de protagonista.\nEn un altre ordre de coses, la influencer barcelonina Dulcinea (Paola Calasanz) presentarà el seu nou llibre \"En la tierra de los primeros besos\" (Roca Editorial), a Instagram.\nLa xerrada es titula \"Ateneus en temps de pandèmia, o com la tecnologia obre noves oportunitats de futur\".",
"a3": "La programació en línia de nova creació del Teatre Lliure suma aquest dijous dues noves propostes.\nEl Lliure també estrena una nova manera de fer arribar el teatre al públic: un cop comprada l'entrada, el primer dia de funció l'espectador rebrà un correu electrònic amb un enllaç a la Sala online del Lliure per poder accedir a l'espectacle.\nUna altra proposta cultural del dia és la trobada virtual amb Dulcinea, la coneguda influencer barcelonina Paola Calasanz, que comentarà amb els seus seguidors a través de l'Instagram de Roca Editorial el seu llibre \"En la tierra de los primeros besos\".\nD'altra banda, l'Ateneu Barcelonès presenta el quart acte del seu cicle de conferències en línia -d'accés obert a través del web de la institució-. "
},
"extreme": {
"a1": "La programació en línia del Teatre Lliure espera noves propostes: \"Terra Baixa\", \"El Segon Principi\" i Dulcinea. ",
"a2": "Dues obres noves al Teatre Llima, la \"influencer\" Dulcinea presenta nou llibre i hi haurà xerrades sobre cinema i ateneus.",
"a3": "Les novetats teatrals del Teatre Lliure i el llançament literari de la influenciadora Dulcinea marquen l’agenda digital cultural del dia. "
}
} |
1,959 | Els veïns de la casa d'Alcanar: «Van dir que eren okupes inofensius, qui ho podia pensar?» | Durant molts anys, la calma de la urbanització Montecarlo compensava altres mancances però ara el concepte de tranquil·litat ha canviat per al veïnat | Aquest dissabte al matí, la petita urbanització Montecarlo continuava acordonada per la Policia.
S’hi feien noves detonacions, per descartar la presència de més artefactes explosius entre les runes del xalet que dimecres va saltar pels aires.
Agents i vehicles policials hi tallaven el pas.
Molt de tant en tant, ahir divendres algú s'aproximava a parlar amb algun mosso.
Xavi i Mercèvan van lliurar a un agent un petit paquet.
“Vivim a uns 150 metres i avui hem trobat prop de la nostra casa una documentació que va volar amb l'explosió, era un tros de diccionari espanyol-àrab i pensem que podria ser d'interès per a la recerca”, expliquen.
Dimecres va canviar el concepte de tranquil·litat a la urbanització Montecarlo.
Ara la calma que s’hi respira és artificial, tensa.
Durant molts anys, per als veïns la pau que oferia aquesta zona disseminada, on cadascú viu en una petita illa particular, sense fixar-se en el tràfec del veïnat, compensava les mancances i inconvenients que evidencien l’aspecte destartalat que ofereix, com la manca de clavegueram, de xarxa pública d'aigua, o de carrers asfaltats.
Però la calma i l’anonimat resulten també molt atractius per a aquells que volen operar lluny de les mirades.
“Estava molt tranquil·la, qui havia de pensar que l'enemic era el teu veí”, afirma Lolita.
Ella va comprar el seu xalet fa 25 anys.
Dijous hi van poder entrar: “Vam veure com està.
Els marcs de les portes i finestres trencats, les rajoles, les persianes… pensàvem passar aquí 15 dies de vacances, però ja no”, lamenta Marc Gili, el seu fill.
Ell és un dels molts que, vist com va quedar de destrossat l'habitatge, va pensar que no es podia tractar d’una simple explosió de butà.
“El butà et fa un esvoranc, però no et deixa la casa en ruïnes, aquesta és la mateixa imatge que veiem quan ha caigut una bomba”, sosté.
Al proper hotel Montecarlo, a 150 metres, regna una pau intranquil·la, poc habitual en ple agost.
La piscina està buida i exposats en el mostrador del bar, alguns fragments de paret que van caure en la terrassa amb l'explosió.
“Aquí tenim molt esglai i molta por, alguns inquilins se n’han anat.
El dijous a la tarda va marxar una família de Barcelona i quan estaven de camí a casa els vaig avisar que hi havia hagut un atemptat allà, però van arribar bé i estalvis”, explica trista Cristina Bolz, propietària de l'establiment.
També ella va recelar des del principi.
“Tothom deia que era gas, però jo no, per què?, no feia olor de gas, feia olor de pólvora, i altres clients van pensar el mateix”, assegura.
Avui, el concepte de tranquil·litat és un altre per a ella.
“Sempre pensàvem que esta era una zona tranquil·la i relaxant, però de què?”, lamentava.
Aquesta tranquil·litat d'una zona residencial disseminada, d'aspecte fins i tot abandonat i decrèpit, era un amagatall ideal per passar desapercebut.
Fins i tot la presència d'uns suposats okupes preocupava ben poc.
“Van dir que eren okupes però inofensius, qui ho podia pensar?.
Jo creia que aquest era el lloc més tranquil del món, ara em sento impotent, però alhora forta, no me n’aniré, aguantaré el que faci falta”, afirmava Núria Gil, una altra de les veïnes.
Sovint, no obstant això, plora per desfogar-se.
“Estic bé però en algun moment m’enfonso, penso que això és la guerra”, lamenta mentre recull un fragment de roca del xalet explotat que va fer cap al seu jardí.
A Núria el xalet esfondrat li queda al final del carrer.
A Mari Carmen Mitjavila, al costat.
Ella i la seva família han estat desallotjats.
El dimecres feia quinze dies que estaven de vacances, temps suficient per fixar-se en el trànsit de persones que freqüentaven la casa que va explotar, encara que, com la resta, no els va donar importància.
“Entraven i sortien diversos vehicles, en pocs dies vaig veure bastant moviment, però si hagués sospitat alguna cosa hagués avisat a la policia i me n’hagués anat”. | [
"atemptat a barcelona"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Aquest dissabte al matí, l’explosió del xalet de la urbanització Montecarlo ha fet trontollar la tranquil·litat dels veïns, que afirmen no haver sospitat mai ni vist res estrany, tot i que afirmen que eren okupes. Una veïna ha trobat un tros de diccionari espanyol-àrab i l’ha lliurat a la policia. La urbanització viu un moment d’incertesa, impotència i desesperació.",
"a2": "Dimecres passat va haver-hi una explosió a la urbanització Montecarlo, una zona tranquil·la on ningú no sospitava que un dels veïns pogués estar planejant un atemptat. Tot i atribuir l'explosió a una bombona de butà, molts veïns pensen que va ser provocada i amb pólvora. Ara hi regna una pau intranquil·la.",
"a3": "La tranquil·litat que, fins ara, els veïns de la urbanització Montecarlo havien valorat més que uns serveis públics de qualitat, se’ls hi va tornar en contra el passat dimecres. Efectivament, aquest anonimat es convertiria en el millor reclam per a uns terroristes que tothom havia detectat, però a qui ningú no havia donat importància. Ara, la calma és tensió i por."
},
"extractive": {
"a1": "S’hi feien noves detonacions, per descartar la presència de més artefactes explosius entre les runes del xalet que dimecres va saltar pels aires. \n\"Vivim a uns 150 metres i avui hem trobat prop de la nostra casa una documentació que va volar amb l'explosió, era un tros de diccionari espanyol-àrab i pensem que podria ser d'interès per a la recerca”, expliquen.\nFins i tot la presència d'uns suposats okupes preocupava ben poc.\n“Entraven i sortien diversos vehicles, en pocs dies vaig veure bastant moviment, però si hagués sospitat alguna cosa hagués avisat a la policia i me n’hagués anat”.",
"a2": "Durant molts anys, per als veïns la pau que oferia aquesta zona disseminada, on cadascú viu en una petita illa particular, sense fixar-se en el tràfec del veïnat, compensava les mancances i inconvenients que evidencien l’aspecte destartalat que ofereix, com la manca de clavegueram, de xarxa pública d'aigua, o de carrers asfaltats.\nFins i tot la presència d'uns suposats okupes preocupava ben poc.\nS’hi feien noves detonacions, per descartar la presència de més artefactes explosius entre les runes del xalet que dimecres va saltar pels aires.\nEll és un dels molts que, vist com va quedar de destrossat l'habitatge, va pensar que no es podia tractar d’una simple explosió de butà.",
"a3": "Dimecres va canviar el concepte de tranquil·litat a la urbanització Montecarlo.\nDurant molts anys, per als veïns la pau que oferia aquesta zona disseminada, on cadascú viu en una petita illa particular, sense fixar-se en el tràfec del veïnat, compensava les mancances i inconvenients que evidencien l’aspecte destartalat que ofereix, com la manca de clavegueram, de xarxa pública d'aigua, o de carrers asfaltats.\nPerò la calma i l’anonimat resulten també molt atractius per a aquells que volen operar lluny de les mirades.\nFins i tot la presència d'uns suposats okupes preocupava ben poc. "
},
"extreme": {
"a1": "L'explosió d'un xalet de la tranquil·la urbanització Montecarlo ha causat danys materials, però també ha causat moltes preocupacions als vins. ",
"a2": "Els Mossos investiguen si l'explosió a una urbanització es va provocar o va ser causada per una bombona de butà.",
"a3": "Els veïns de la urbanització Montecarlo no s’havien imaginat que els okupes que hi vivien podien ser terroristes."
}
} |
1,596 | L'independentisme fa un pas endavant «in extremis» | Carles Puigdemont es convertirà aquest diumenge en el 130è president de la Generalitat a poques hores que expiri el termini | Mas assumeix el sacrifici de deixar el Govern per evitar noves eleccions | La CUP es compromet a garantir l'estabilitat, assumeix la dimissió de dos diputats però mantindrà un grup parlamentari amb deu escons | L'acord a Catalunya pot accelerar una gran coalició a nivell espanyol | El "fil d'esperança" que ahir mantenia el president de l'ANC s'ha convertit, contra tot pronòstic, en un acord in extremis per desbloquejar la investidura.
No és la primera vegada ni molt menys que succeïx un fet similar en el procés sobiranista però en aquesta ocasió sí que sembla impossible.
Aquest diumenge, al vespre, a poques hores –o minuts- perquè expiri el termini, Carles Puigdemont es convertirà en el 130è president de la Generalitat.
A mesura que avançava la jornada anaven transcendint notícies que Junts pel Sí i la CUP estaven acostant posicions.
L'acord, després de "no" definitiu dels "cupaires" a Artur Mas, passava indefectiblement per un "pas al costat" de l'actual president en funcions.
Al llarg del dia han sonat diversos noms –Muriel Casals i Neus Munté semblaven inicialment els que tenien més opcions- però al migdia ha acabat transcendint el de Carles Puigdemont, alcalde de Girona i president de l'Associació de Municipis per la Independència.
Curiosament, pràcticament no havia aparegut en cap travessa en els darrers mesos, a diferència de Raül Romeva, Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Carles Viver i Pi Sunyer així com les mateixes Casals i Munté.
Ja en els minuts posteriors a l'anunci de l'acord –que oficialment ha realitzat el mateix Artur Mas- ja s'ha iniciat una lluita pel relat.
En aquest sentit el president en funcions s'ha mostrat força dur amb els "cupaires" per tercera vegada aquesta setmana i ha explicat que dos diputats de la formació de l'esquerra independentista "s'integrarien en la dinàmica parlamentària de Junts pel Sí".
L'objectiu és garantir l'estabilitat i, de fet, els "cupaires" també s'han compromès a "No votar en cap cas en el mateix sentit que els grups parlamentaris contraris al procés o el dret a decidir quan estigui en risc l'esmentada estabilitat".
Des de la CUP, per la seva banda, s'ha fet certa autocrítica per la "bel·ligerància" mantinguda en les darreres setmanes.
Això sí, han volgut insistir que mantindran un grup amb deu diputats –al llarg del dia diverses filtracions periodístiques havien arribat a parlar d'abandonar parcialment el Parlament- i que els dos parlamentaris que dimiteixin continuaran vinculats al grup però sense l'acta.
De moment però, no han aclarit qui assumirà el sacrifici, malgrat que s'havia donat per fet que serien Anna Gabriel i Josep Maria Busqueta.
Posteriorment, les executives de CDC –amb Mas i Puigdemont arribant plegats- i ERC han aprovat l'acord.
Formalment, només manca el "sí" del consell polític de la CUP que se celebrarà diumenge al matí.
A la tarda, lluita contra-rellotge per tenir president abans de la mitjanit.
A les quatre s'ha convocat una junta de portaveus i una hora després començarà un ple absolutament extraordinari en un diumenge que tornarà a ser un "dia històric".
Mas se centrarà en "refer" CDC
CDC tenia sobre la taula un difícil dilema: sacrificar Artur Mas o anar a unes eleccions al març amb perspectives molt difícils.
A més, sense la possibilitat de refundar el partit a partir del febrer com tenien previst.
Precisament "refer" CDC i "l'espai polític que representa" serà la tasca a la que es dedicarà a partir d'ara Artur Mas que deixarà el Govern.
"No em retiro de la política", ha assegurat.
Tanmateix, no ha aclarit si continuarà com a diputat.
Fer-ho, suposaria perdre la condició d'aforat en ple procés judicial per la consulta del 9-N.
L'acord pot accelerar la constitució del govern espanyol
L'acord in extremis suposarà que es posi en funcionament un Govern que té l'objectiu de fer la independència en 18 mesos.
Carles Puigdemont es convertirà en president mentre que a La Moncloa Mariano Rajoy ho continua sent en funcions.
L'executiu espanyol ha reaccionat ràpid amb un dur comunicat on ha advertit a les forces sobiranistes que "no hi ha majoria parlamentària que pugui justificar actes il·legals".
Curiosament, en el mateix text ha fet una apel·lació als partits espanyols per tal d'aconseguir constituir un govern que "garanteixi l'estabilitat i la capacitat per defensar amb solvència i eficàcia el dret de tots els espanyols a decidir sobre el seu país i fer front al desafiament independentista".
És probable que l'acord a Catalunya acceleri la possibilitat d'una gran coalició a nivell estatal i que eviti la repetició dels comicis. | [
"crònica"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Diumenge s'ha celebrat la investidura per al president de la Generalitat i ha sorgit el nom de Carles Puigdemont, alcalde de Girona. Serà el 130è president de la Generalitat. La CUP ha remarcat que mantindran deu diputats, encara que es pensava que abandonarien el Parlament. Rajoy ha fet una crida als partits per garantir l’estabilitat i lluitar contra la independència.",
"a2": "Puigdemont es convertirà en president de la Generalitat aquest diumenge. La CUP i Junts pel Sí han aconseguit acostar posicions i desbloquejar la investidura del president. Els cupaires han exigit que Mas es retiri a un costat, que es dedicarà a \"refer\" CDC. El govern d'Espanya també està en un bloqueig i veu que l'acord català accelerarà una gran coalició.",
"a3": "El president en funcions, Artur Mas, ha acabat cedint a les pressions de la CUP i ha deixat via lliure a la investidura, contra tot pronòstic, de Carles Puigdemont. L’acord contra rellotge evitarà noves eleccions i propiciarà la formació d’un govern independentista. Això podria suposar una coalició a nivell estatal per combatre el desafiament sobiranista. "
},
"extractive": {
"a1": "Aquest diumenge, al vespre, a poques hores –o minuts– perquè expiri el termini, Carles Puigdemont es convertirà en el 130è president de la Generalitat.\nAl llarg del dia han sonat diversos noms –Muriel Casals i Neus Munté semblaven inicialment els que tenien més opcions– però al migdia ha acabat transcendint el de Carles Puigdemont, alcalde de Girona i president de l'Associació de Municipis per la Independència. \nEn aquest sentit, el president en funcions s'ha mostrat força dur amb els \"cupaires\" per tercera vegada aquesta setmana i ha explicat que dos diputats de la formació de l'esquerra independentista \"s'integrarien en la dinàmica parlamentària de Junts pel Sí\". \nCuriosament, en el mateix text ha fet una apel·lació als partits espanyols per tal d'aconseguir constituir un govern que \"garanteixi l'estabilitat i la capacitat per defensar amb solvència i eficàcia el dret de tots els espanyols a decidir sobre el seu país i fer front al desafiament independentista\".",
"a2": "Aquest diumenge, al vespre, a poques hores –o minuts– perquè expiri el termini, Carles Puigdemont es convertirà en el 130è president de la Generalitat.\nEn aquest sentit, el president en funcions s'ha mostrat força dur amb els \"cupaires\" per tercera vegada aquesta setmana i ha explicat que dos diputats de la formació de l'esquerra independentista \"s'integrarien en la dinàmica parlamentària de Junts pel Sí\".\nPrecisament \"refer\" CDC i \"l'espai polític que representa\" serà la tasca a la que es dedicarà a partir d'ara Artur Mas que deixarà el Govern.\nÉs probable que l'acord a Catalunya acceleri la possibilitat d'una gran coalició a nivell estatal i que eviti la repetició dels comicis.",
"a3": "L'acord, després de \"no\" definitiu dels \"cupaires\" a Artur Mas, passava indefectiblement per un \"pas al costat\" de l'actual president en funcions. \nAl llarg del dia han sonat diversos noms –Muriel Casals i Neus Munté semblaven inicialment els que tenien més opcions– però al migdia ha acabat transcendint el de Carles Puigdemont, alcalde de Girona i president de l'Associació de Municipis per la Independència.\nA les quatre s'ha convocat una junta de portaveus i una hora després començarà un ple absolutament extraordinari en un diumenge que tornarà a ser un \"dia històric\".\nÉs probable que l'acord a Catalunya acceleri la possibilitat d'una gran coalició a nivell estatal i que eviti la repetició dels comicis."
},
"extreme": {
"a1": "Aquest diumenge s'ha decidit que Carles Puigdemont es covertirà en president de la Generalitat de Catalunya.",
"a2": "Puigdemont serà investit president després de negociacions entre la CUP i Junts pel Sí, mentre Espanya busca una coalició.",
"a3": "L’independentisme arriba a un acord d’últim moment per avançar en la investidura de president de Carles Puigdemont. "
}
} |
626 | Una tesi atribueix l’autoria de ‘Curial e Güelfa’ a Enyego d’Àvalos, gran camarlenc d’Alfons el Magnànim | L’autor sembla que és un valencià d’adopció, gran humanista de la cort de Nàpols, fascinat per la cultura italiana | Una tesi d’Abel Soler, historiador i doctor en filologia catalana per la Universitat de València, atribueix l’autoria del Curial e Güelfa, obra considerada anònima, a Enyego d’Àvalos, gran camarlenc d’Alfons el Magnànim.
Les conclusions d’aquesta tesi, de 5.200 pàgines i elaborada en quatre anys d’investigació, han estat presentades avui al centre cultural La Nau de València, pel seu autor, acompanyat del vice-rector de Cultura, Antoni Ariño, i del catedràtic de filologia catalana Antoni Ferrando.
La tesi de Soler recorre una línia d’investigació iniciada per Ferrando, que s’havia proposat d’identificar l’autoria del Curial a partir d’un lletraferit que recorre a molts termes característicament valencians, a calcs lingüístics i fonts literàries italianes.
Una de les conclusions principals de la tesi és l’autoria, que s’atribueix a Àvalos, que possiblement el va escriure entre els anys 1445 i 1448 entre les corts de Milà i Nàpols.
Enyego d’Àvalos, nascut a Toledo, va arribar a València quan tenia set anys.
El seu pare, el conestable Ruy López Dávalos, va haver-s’hi d’exiliar perquè era partidari dels infants d’Aragó en la guerra civil de Castella.
Enyego D’Àvalos
D’Àvalos es va educar a la cort del Palau del Real de València, abans de passar per Milà (1435-1440), on va ser cortesà de Filippo Maria Visconti i després ambaixador del rei d’Aragó (1443-1447).
Segons l’estudi, Curial e Güelfa va ser redactat entre Nàpols i Milà, els anys 1445-1448.
L’autor hi demostra els seus coneixements d’italià literari i col·loquial (amb llombardismes inclosos) i la familiaritat amb la geografia llombarda.
Soler assenyala que un inventari parcial de la seva biblioteca ajuda a identificar les fonts literàries del Curial i a explicar la novel·la.
La investigació de la Universitat de València dóna molta importància a l’onomàstica de l’obra (Honorada, Salonés de Verona, Guillalmes del Chastell, Pero-Maça Cornell, Johan Ximenes d’Urrea, etc.), atès que aquests personatges de ficció remeten a personatges històrics relacionats amb la biografia de D’Àvalos i amb el seu entorn nobiliari més immediat, constituït per nobles valencians de l’entorn del rei Alfons.
Per una altra banda, el paper del còdex conté marques de la ‘Biscia Viscontea’ (símbol de Milà) en el paper usat el 1447 a la cort milanesa.
Així mateix, a l’obra, coprotagonitzada per Güelfa, ‘senyora de Milà’, apareixen personatges relacionables amb les corts de Nàpols i de Milà, i errates que sols retrobem en un còdex ducal milanès.
Les armes heràldiques que fa Curial en honor de la seva estimada Güelfa (‘un lleó rampant que travessa les dues colors d’un escut migpartit’) coincideixen amb les adoptades per Enyego d’Àvalos el 1443, quan signà les esposalles amb la noble napolitana Antonella d’Aquino.
Segons l’autor de la investigació, en aquella època era una manera de signar la novel·la.
Curial e Güelfa
Curial e Güelfa es conserva en un còdex únic a la Biblioteca Nacional espanyola, a Madrid, amb enquadernació mudèjar de final del XV.
La novel·la és mancada de pròleg, títol i declaració d’autoria.
D’ençà que es descobrí (mitjan segle XIX) i es publicà (Barcelona, 1901), ha estat presentada com una obra escrita per algú de Catalunya.
Arran de l’absència de documentació sobre l’obra, hi hagué algun estudiós que la considerà una falsificació de Manuel Milà i Fontanals, el romanista que la donà a conèixer (1876).
Les dades codicològiques ho descarten.
La tesi presentada ara serà editada per la Institució Alfons el Magnànim, de la Diputació de València, i per la Universitat de València.
L’obra consta de tres volums.
En el primer s’ofereix una radiografia exhaustiva de la cort d’Alfons el Magnànim a Itàlia; en el segon s’analitzen les noves fonts de l’obra que s’han trobat; i en el tercer s’identifiquen els personatges ‘en clau’ i les accions descrites en la novel·la que encobreixen noms i situacions reals de la política italiana i internacional del Magnànim.
La pista biogràfica dels cortesans a Nàpols
Abans d’aquesta investigació, tots els indicis de l’obra apuntaven que s’havia redactat a Itàlia.
Ho havien suggerit, per exemple, Antoni Rubió, Antoni Comas, Antoni Ferrando, Júlia Butinyà i Maria Teresa Ferrer.
Alguns d’aquests estudiosos han proposat fins i tot un nom per a l’autor.
Entre aquests, el de Ferrando va destacar que els papers extrets de l’enquadernació del Curial procedien del senyoriu toledà de Fuensalida i va proposar de relacionar aquestes dades i algunes petges castellanes del còdex del Curial amb l’autor.
A partir d’aquestes dades i indicis, que aporten pistes sobre el perfil biogràfic de l’autor, Soler ha fet la ressenya biogràfica de tots aquells cortesans hispànics de Nàpols relacionables amb les lletres o l’escriptura (més de dos-cents personatges).
Això fou relacionat amb l’anàlisi de totes les fonts literàries i els elements ambientals de la novel·la.
D’aquesta manera s’ha comprovat que l’única persona en qui concorren tots aquests elements és Enyego d’Àvalos. | [
"cultura"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Enyego d’Àvalos, un camarlenc d’Alfons el Magnànim, és l’autor del Curial e Güelfa, segons les conclusions de la tesi d’Abel Soler, que l’ha presentat avui al centre cultural La Nau de València. Es creu que el va escriure durant el 1445 i el 1448 entre Milà i Nàpols. A la tesi s’analitzen diferents proves que apunten que Àvalos n’és l’autor.",
"a2": "Una tesi valenciana atribueix a Enyego d'Àvalos l'autoria de Curial e Güelfa. Malgrat que es pensava que s'havia redactat a Itàlia, Abel Soler ha recalcat que és possibe que D'Àvalos sigui l'autor perquè va viure a Itàlia durant un temps i va deixar marques al paper original, i per l'onomàstica de l'obra.",
"a3": "De les conclusions de la tesi d’Abel Soler sobre “Curial e Güelfa”, se’n destaquen l’autoria d’Enyego d’Àvalos i la redacció a Itàlia durant el segle XV. L’obra, de tres volums, analitza les fonts, les situacions i els personatges de la novel.la, fins arribar a la conclusió que l’esmentat gran camarlenc d’Alfons el Magnànim és l’únic relacionat amb tots els elements."
},
"extractive": {
"a1": "Una tesi d’Abel Soler, historiador i doctor en filologia catalana per la Universitat de València, atribueix l’autoria del Curial e Güelfa, obra considerada anònima, a Enyego d’Àvalos, gran camarlenc d’Alfons el Magnànim.\nLes conclusions d’aquesta tesi, de 5.200 pàgines i elaborada en quatre anys d’investigació, han estat presentades avui al centre cultural La Nau de València, pel seu autor, acompanyat del vice-rector de Cultura, Antoni Ariño, i del catedràtic de filologia catalana Antoni Ferrando. \nUna de les conclusions principals de la tesi és l’autoria, que s’atribueix a Àvalos, que possiblement el va escriure entre els anys 1445 i 1448 entre les corts de Milà i Nàpols. \nLes armes heràldiques que fa Curial en honor de la seva estimada Güelfa (\"un lleó rampant que travessa les dues colors d’un escut migpartit\") coincideixen amb les adoptades per Enyego d’Àvalos el 1443, quan signà les esposalles amb la noble napolitana Antonella d’Aquino. ",
"a2": "Una tesi d’Abel Soler, historiador i doctor en filologia catalana per la Universitat de València, atribueix l’autoria del Curial e Güelfa, obra considerada anònima, a Enyego d’Àvalos, gran camarlenc d’Alfons el Magnànim.\nLa tesi de Soler recorre una línia d’investigació iniciada per Ferrando, que s’havia proposat identificar l’autoria del Curial a partir d’un lletraferit que recorre a molts termes característicament valencians, a calcs lingüístics i fonts literàries italianes.\nAbans d’aquesta investigació, tots els indicis de l’obra apuntaven que s’havia redactat a Itàlia.\nLa investigació de la Universitat de València dóna molta importància a l’onomàstica de l’obra (Honorada, Salonés de Verona, Guillalmes del Chastell, Pero-Maça Cornell, Johan Ximenes d’Urrea, etc.), atès que aquests personatges de ficció remeten a personatges històrics relacionats amb la biografia de D’Àvalos i amb el seu entorn nobiliari més immediat, constituït per nobles valencians de l’entorn del rei Alfons.",
"a3": "Una tesi d’Abel Soler, historiador i doctor en filologia catalana per la Universitat de València, atribueix l’autoria del Curial e Güelfa, obra considerada anònima, a Enyego d’Àvalos, gran camarlenc d’Alfons el Magnànim. \nSegons l’estudi, Curial e Güelfa va ser redactat entre Nàpols i Milà, els anys 1445-1448.\nEn el primer s’ofereix una radiografia exhaustiva de la cort d’Alfons el Magnànim a Itàlia; en el segon s’analitzen les noves fonts de l’obra que s’han trobat; i en el tercer s’identifiquen els personatges \"en clau\" i les accions descrites en la novel·la que encobreixen noms i situacions reals de la política italiana i internacional del Magnànim.\nD’aquesta manera s’ha comprovat que l’única persona en qui concorren tots aquests elements és Enyego d’Àvalos."
},
"extreme": {
"a1": "Abel Soler conclou en la seva tesi que l'autoria de Curial e Güelfa és d'Enyego d’Àvalos.",
"a2": "Abel Soler afirma a la seva tesi que Enyego d'Àvalos és l'autor real de Curial e Güelfa.",
"a3": "Un estudi atribueix l’autoria de “Curial e Güelfa” a un ambaixador del rei Alfons el Magnànim molt relacionat amb Itàlia."
}
} |
1,787 | L'equip de govern de Terrassa ratificarà el procés d'elecció del síndic municipal | Isabel Cazorla, que intervindrà al ple aquest dijous, es postula com a futura síndica municipal de greuges | PSC i PDECat aposten per mantenir els resultats del polèmic procés malgrat la resolució del Síndic de Catalunya | Sàmper reconeix que hi ha hagut parers diferents al seu partit però finalment han conclòs que repetir el procés seria "la pitjor solució" | L’equip de govern de Terrassa, format per PSC i PDECat, tirarà endavant amb el procés d’elecció del síndic municipal de greuges de Terrassa endegat fa uns mesos i envoltat de polèmica.
Així ho han comunicat els portaveus dels dos grups del govern, Alfredo Vega i Miquel Sàmper, en la compareixença prèvia al ple municipal de dijous.
L’advocada Isabel Cazorla, doncs, es postula com a futura síndica.
La decisió de l'equip de govern arriba un mes després de la resolució del Síndic de Greuges de Catalunya que apuntava manca de garanties en el procés participatiu.
El nomenament de Cazorla, que va ser la candidata que va recollir més suports en el polèmic procés participatiu, es podria debatre al ple del proper mes de maig.
A més, en el ple d’abril, que tindrà lloc aquest dijous, Cazorla intervindrà per parlar sobre aquest procés.
L’equip de govern, segons el reglament, serà l’encarregat de respondre-li.
"Volem ratificar el procés", ha afirmat amb contundència el portaveu del PDECat, Miquel Sàmper, que ha respost així a les declaracions que al matí havia fet la regidora de la CUP, Maria Sirvent, en què afirmava que hi havia discrepàncies internes en el soci de govern del PSC.
Sàmper ha aclarit que si bé és cert que "a nivell intern del PDECat ha costat molt arribar a una conclusió", s’ha conclòs que repetir el procés "seria pitjor".
Sàmper ha reiterat que en la seva opinió "els errors no tenien magnitud suficient com per legitimar un nou procés" i ha reconegut que, en canvi, la regidora de Qualitat Democràtica, Meritxell Lluís, també del PDECat, considerava que "l’idíl·lic seria tornar-lo a fer".
Finalment, tots els regidors del govern faran front comú i buscaran suport en l’oposició per resoldre l’afer "aviat", després d’un any amb el càrrec de síndic municipal de greuges vacant.
Procés de nomenament
La situació es podria començar a desencallar en el ple de maig si l'alcalde decideix incloure el punt en l'ordre del dia.
Per fer-ho, primer, una majoria de la Junta de Portaveus haurà de proposar el nom d'un candidat i serà el ple municipal que decideixi finalment la tria.
En un primer moment, caldria una majoria de tres cinquenes parts de vots favorables per validar l'elecció.
Si no és així, caldria dur la votació novament al ple en el termini de dos mesos i n'hi haurà prou amb una majoria simple.
L'equip de govern haurà de trobar el suport d'algun grup de l'oposició per assolir el nomenament.
Tenint en compte que no es preveu un ampli consens, el nomenament del nou síndic o nova síndica es podria demorar fins al mes de juny o juliol.
Isabel Cazorla, si accepta el càrrec, té tots els números per ser l'escollida.
El seu nom ja va estar a punt de ser dut al ple de gener, però l'alcalde va retirar de l'ordre del dia la votació per intentar trobar més consens després d'esclatar la polèmica pel procés participatiu.
Malentesos amb el Síndic
El portaveu del PSC, Alfredo Vega, ha expressat que hi ha hagut "certs malentesos" amb el Síndic de Greuges de Catalunya.
Segons Vega, la resolució de Rafael Ribó sobre el procés d’elecció del síndic "no invalida el procés, només la part de la consulta".
El tinent d’alcalde considera que el procés d’elecció es dividia en tres parts: valoració del perfil del candidat, valoració del projecte i valoració dels suports, i que només aquesta última part ha aixecat polseguera mentre que els dos primers aspectes "continuen sent vàlids".
"El síndic considera que [el procés participatiu] s’ha de referenciar a la llei de consultes, però no era una consulta en el sentit legal", diu Vega.
"Hem pagat la inexperiència", reconeix.
En el mateix sentit es mostra Sàmper, que al·lega a les dificultats tècniques i legals per fer unes votacions amb vot electrònic.
A més, el portaveu demòcrata ha afegit que "estem en un bucle format per interessos polítics i mediàtics".
Vega ha reconegut, tal com havia anunciat la CUP, que falta per donar una resposta al Síndic de Greuges de Catalunya pel que fa a la seva resolució La resposta del govern egarenc serà en la línia que Vega exposava: no es repetirà el procés d’elecció perquè la resolució només afecta a la part de la participació ciutadana.
La CUP havia demanat hores abans que l'alcalde es posés en contacte amb el síndic i acceptés la resolució i la seva ajuda.
Des de l’Oficina del Síndic de Greuges de Catalunya havien manifestat que "estan esperant resposta de l'alcalde" i que "quan digui si accepta l'ajuda, el síndic començarà a actuar, abans no".
Finalment, pel que fa a la reunió del passat dimarts entre el Síndic de Greuges de Catalunya i els candidats a síndic municipal, Vega ha explicat que l’alcalde va demanar-li "mediació" en una reunió presencial amb Ribó.
La CUP, aquest mateix dimarts, havia denunciat que la reunió va ser improductiva i que ambdues parts es pensaven que l’havia convocada l’altra part. | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "El PSC i PDECat tiren endavant el procés d’elecció del síndic de greuges de Terrassa. El PDECat ratifica el procés i creu que no és necessari repetir-lo, ja que els errors no han sigut rellevants. En canvi, Meritxell Lluís afirma que cal tornar-lo a fer. Isabel Cazorla té tots els números per ser l'escollida.",
"a2": "Després d'un any sense síndic de greuges, el govern de Terrassa seguirà endavant amb el procés d'elecció. Els regidors s'uniran i buscaran suport en els partits de l'oposició per aconseguir nomenar Cazorla, la candidata amb més suports. Malgrat haver pogut dur el seu nom al ple de gener, l'alcalde va aturar el procés per falta de consens.",
"a3": "Finalment, el govern de Terrassa ha decidit continuar amb el procés d’elecció del nou síndic municipal de greuges. El consistori reconeix irregularitats en la part participativa, però no en els altres dos punts del procés. Així, el resultat seria vàlid. Encara no s’ha comunicat la decisió al Síndic de Greuges de Catalunya, denunciant de la manca de garanties de l’elecció."
},
"extractive": {
"a1": "L’equip de govern de Terrassa, format per PSC i PDECat, tirarà endavant amb el procés d’elecció del síndic municipal de greuges de Terrassa endegat fa uns mesos i envoltat de polèmica. \n\"Volem ratificar el procés\", ha afirmat amb contundència el portaveu del PDECat, Miquel Sàmper, que ha respost així a les declaracions que al matí havia fet la regidora de la CUP, Maria Sirvent, en què afirmava que hi havia discrepàncies internes en el soci de govern del PSC.\nSàmper ha reiterat que en la seva opinió \"els errors no tenien magnitud suficient com per legitimar un nou procés\" i ha reconegut que, en canvi, la regidora de Qualitat Democràtica, Meritxell Lluís, també del PDECat, considerava que \"l’idíl·lic seria tornar-lo a fer\". \nIsabel Cazorla, si accepta el càrrec, té tots els números per ser l'escollida.",
"a2": "L’equip de govern de Terrassa, format per PSC i PDECat, tirarà endavant amb el procés d’elecció del síndic municipal de greuges de Terrassa endegat fa uns mesos i envoltat de polèmica.\nFinalment, tots els regidors del govern faran front comú i buscaran suport en l’oposició per resoldre l’afer \"aviat\", després d’un any amb el càrrec de síndic municipal de greuges vacant.\nEl nomenament de Cazorla, que va ser la candidata que va recollir més suports en el polèmic procés participatiu, es podria debatre al ple del proper mes de maig.\nEl seu nom ja va estar a punt de ser dut al ple de gener, però l'alcalde va retirar de l'ordre del dia la votació per intentar trobar més consens després d'esclatar la polèmica pel procés participatiu.",
"a3": "L’equip de govern de Terrassa, format per PSC i PDECat, tirarà endavant amb el procés d’elecció del síndic municipal de greuges de Terrassa endegat fa uns mesos i envoltat de polèmica.\nLa decisió de l'equip de govern arriba un mes després de la resolució del Síndic de Greuges de Catalunya que apuntava manca de garanties en el procés participatiu.\nEl tinent d’alcalde considera que el procés d’elecció es dividia en tres parts: valoració del perfil del candidat, valoració del projecte i valoració dels suports, i que només aquesta última part ha aixecat polseguera mentre que els dos primers aspectes \"continuen sent vàlids\". \nVega ha reconegut, tal i com havia anunciat la CUP, que falta per donar una resposta al Síndic de Greuges de Catalunya pel que fa a la seva resolució."
},
"extreme": {
"a1": "El procés d'elecció del síndic de greuges de Terrassa està en marxa fa mesos i es troba envoltat de polèmica. ",
"a2": "Cazorla és el nom més repetit per ocupar el síndic de greuges a Terrassa, vacant des de fa un any.",
"a3": "El govern de Terrassa s’oposa a la resolució del Síndic de Greuges de Catalunya d’invalidar l’elecció del nou síndic municipal. "
}
} |
417 | Com podem saber si tenim anticossos després del vaccí? I de què serveix? | Les proves ràpides no serveixen per a saber si el vaccí ha generat anticossos | Fa poques setmanes que es va tenir notícia del primer mort per la covid-19 que havia rebut les dues dosis del vaccí.
És un cas excepcional.
El cap del Servei de Medicina Intensiva de l’Hospital de Bellvitge, Rafael Máñez, va explicar que aquell home, de vuitanta, anys tenia molt pocs anticossos, malgrat el vaccí.
“La seva resposta immunitària era dins el mínim de la normalitat.
Teòricament, tenia una vaccinació correcta, però amb uns nivells molt baixos d’anticossos”.
Aquesta resposta porta a tenir un dubte: hi ha manera de saber quants anticossos ens ha generat el vaccí contra la covid-19?
A continuació mirem d’explicar com fer-ho i què volen dir aquests indicadors.
Hi ha diverses proves per a saber si una persona té anticossos de la covid-19 o no, però no totes serveixen per a mirar si el vaccí n’ha generat.
Per exemple, la prova ràpida d’anticossos que es fa amb una gota de sang, i que es pot comprar a la farmàcia, no serveix.
L’estructura del coronavirus té quatre proteïnes: S, M, N i E. Les investigacions prèvies van servir per a saber que el punt crucial del virus estava en la proteïna S, que és la que necessita per a entrar al cos. Per això es va decidir de fer vaccins que actuen contra aquesta proteïna i prou.
Però el cas és que la major part d’aquestes proves ràpides fan servir les proteïnes M i N, que són les que s’expressen primer.
Per tant, que aquesta mena de proves surtin negatives no vol dir res.
Si volem saber quants anticossos ens ha generat el vaccí, hem d’anar a un laboratori i fer-nos una anàlisi de sang en què s’especifiquin els anticossos del vaccí.
Amb un tub de sang com el que extreuen quan la gent es fa una anàlisi rutinària n’hi ha prou perquè el laboratori sàpiga l’estat immunològic del pacient contra la covid-19.
Aquesta mena de proves acostumen a costar entre trenta euros i quaranta.
Els laboratoris ens donaran un número IgG de la proteïna S del SARS-CoV-2.
Però el problema es entendre’n el significat.
Els resultats d’aquesta mena de proves són molt dispars.
A partir de quina xifra estem protegits de la covid-19?
La doctora María Garcés, investigadora en l’àrea de vaccins de la Fundació Fisabio, assegura que ara com ara no se sap el correlat de protecció del vaccí, que és el nivell en què estem protegits.
Per això desaconsella de fer-se l’anàlisi.
“Actualment no serveix de res.
No sabem si tenir-ne cent és molt o poc.
Un pacient sa ha de pensar que hi haurà una bona resposta.
Una altra cosa seria una persona que ha tingut un càncer, per exemple.
Potser en aquests casos sí que seria justificat de fer la prova, perquè ens ajudaria a saber com ha reaccionat el cos en una situació que no és la normal.”
A més, Garcés creu que això pot originar frustracions innecessàries.
“Si algú té una xifra molt baixa d’IgG, no vol dir que el vaccí no el protegeixi.
Pot ser que el moment en què el virus entri en el cos, la vacuna faci reacció.
Hi ha la immunitat cel·lular, que no podem mesurar.”
En aquesta mateixa línia es pronunciava fa pocs dies Daniel Prieto-Alhambra, en una entrevista a VilaWeb: “Tinc dubtes que les proves d’anticossos siguin útils en aquests casos, perquè no es pot mesurar tota la immunitat, com ara la cel·lular, amb nivells d’anticossos.”
Com és que el vaccí pot ajudar a la immunitat cel·lular?
“Les cèl·lules T són les que es queden amb la cara del virus.
De manera que si torna a entrar, de seguida el podrien reconèixer.
Si reconeixen el virus i l’identifiquen, ràpidament, envien les cèl·lules B, perquè generin anticossos.
En canvi, si no el coneix, es produirà la malaltia, i llavors ha de ser el mateix sistema immunològic que treballi per fer anticossos”, explica Maria Garcés.
I afegeix: “Imagina’t que t’han vacunat contra la covid-19, però no tens anticossos.
Si ets una persona sana, quan el teu sistema immunològic ha reconegut el patogen generarà ràpidament anticossos.
Per tant, no podem dir que la vacuna no et protegeixi malgrat que no tinguis anticossos S.” | [
"societat",
"sanitat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Fa unes setmanes va morir un home per Covid-19 amb dues dosis de vaccí. Aquesta situació ens porta a preguntar-nos com podem saber si tenim anticossos del vaccí. L’única prova viable seria anar a un laboratori i fer-nos una anàlisi de sang, però la doctora Garcés assegura que no se sap el correlat de protecció, per tant tampoc no serviria.",
"a2": "Ara mateix, no es coneix exactament quin és el nombre d'anticossos que el vaccí contra la covid-19 genera al nostre cos. A banda, per conèixer aquesta dada, cal fer-nos una anàlisi, que experts recomanen només fer-la en casos en què el pacient ha tingut una altra malaltia, com pot ser el càncer. També dubten de les proves d'anticossos per mesurar-ho.",
"a3": "Malgrat la proliferació de proves d’anticossos de la covid-19, només n’hi ha una de fiable: l’anàlisi de sang. Els experts, però, dubten de la seva utilitat, ja que es desconeix la xifra mínima necessària per estar protegits. A més, el resultat no contempla la immunitat cel·lular, per la qual cosa és impossible saber el nivell d’anticossos real."
},
"extractive": {
"a1": "El cap del Servei de Medicina Intensiva de l’Hospital de Bellvitge, Rafael Máñez, va explicar que aquell home, de vuitanta anys, tenia molt pocs anticossos malgrat el vaccí. \nHi ha diverses proves per a saber si una persona té anticossos de la covid-19 o no, però no totes serveixen per a saber si el vaccí n’ha generat. \nSi volem saber quants anticossos ens ha generat el vaccí, hem d’anar a un laboratori i fer-nos una anàlisi de sang en què s’especifiquin els anticossos del vaccí. \nLa doctora María Garcés, investigadora en l’àrea de vaccins de la Fundació Fisabio, assegura que ara com ara no se sap el correlat de protecció del vaccí, que és el nivell en què estem protegits. Per això, desaconsella fer-se l’anàlisi. ",
"a2": "Aquesta resposta genera un dubte: Hi ha manera de saber quants anticossos ens ha generat el vaccí contra la covid-19?\nSi volem saber quants anticossos ens ha generat el vaccí, hem d’anar a un laboratori i fer-nos una anàlisi de sang en què s’especifiquin els anticossos del vaccí.\nLa doctora María Garcés, investigadora en l’àrea de vaccins de la Fundació Fisabio, assegura que ara com ara no se sap el correlat de protecció del vaccí, que és el nivell en què estem protegits.\n“Tinc dubtes sobre el fet que les proves d’anticossos siguin útils en aquests casos, perquè no es pot mesurar tota la immunitat, com ara la cel·lular, amb nivells d’anticossos.”",
"a3": "Hi ha diverses proves per a saber si una persona té anticossos de la covid-19 o no, però no totes serveixen per a saber si el vaccí n’ha generat. \nAmb un tub de sang com el que extreuen quan la gent es fa una anàlisi rutinària n’hi ha prou perquè el laboratori sàpiga l’estat immunològic del pacient contra la covid-19.\nLa doctora María Garcés, investigadora en l’àrea de vaccins de la Fundació Fisabio, assegura que ara com ara no se sap el correlat de protecció del vaccí, que és el nivell en què estem protegits. \nEn aquesta mateixa línia es pronunciava fa pocs dies Daniel Prieto-Alhambra en una entrevista a VilaWeb: “Tinc dubtes sobre el fet que les proves d’anticossos siguin útils en aquests casos, perquè no es pot mesurar tota la immunitat, com ara la cel·lular, amb nivells d’anticossos.” "
},
"extreme": {
"a1": "La mort per Covid-19 d'un home amb dues dosis de vaccí ens porta a pensar com sabem si tenim anticossos. ",
"a2": "Experts afirmen que no es pot saber la quantitat d'anticossos generats pel vaccí i que les proves no són útils.",
"a3": "Saber quants anticossos ens ha generat el vaccí no serveix per dictaminar la nostra immunitat real."
}
} |
132 | Oriol Junqueras: ‘La presó és indispensable perquè el món s’adoni de l’estat al qual ens enfrontem’ | Llegiu ací la carta completa | El pare, el germà i la cunyada del president d’ERC, Oriol Junqueras, n’han llegit una carta en l’acte d’homenatge a l’esplanada dels Lledoners, al costat de la presó.
‘La presó no és tan sols que pugui acabar essent útil, és que segurament és indispensable perquè el món obri els ulls i s’adoni de la mena d’estat al qual ens enfrontem’.
Junqueras hi ha afegit que la presó també és ‘imprescindible’ per a mostrar la ‘voluntat granítica’ en la defensa de la democràcia i les llibertats fonamentals.
Llegiu ací la carta completa:
La presó ha reforçat les meves conviccions, els meus ideals i tinc encara més ganes de treballar per la democràcia, la llibertat i els ciutadans d’aquest país.
No m’he mogut ni un mil·límetre d’allò que he defensat tota la vida i encara menys ara que som més a prop que mai.
No m’he mogut ni un mil·límetre de l’objectiu d’aconseguir la independència de Catalunya i de fer un nou país d’oportunitats per a tothom.
Si creien que empresonant-nos recularíem o canviaríem, no ens coneixen, ni a nosaltres ni al poble català.
I encara voldria dir més, la presó probablement serà la seva pitjor decisió, perquè serà la seva derrota.
Ara ja saben, com els havíem dit tantes vegades, que estem disposats a absolutament tot, sempre de manera pacífica, per defensar la democràcia i que els ciutadans de Catalunya, tots, puguin decidir el futur del país.
Ens deien que no faríem el referèndum, posaven en dubte la nostra voluntat, i avui han vist que el vam fer i que n’assumim les conseqüències amb tota la determinació, perquè sabem que defensar la democràcia no és cap delicte, i que fer un referèndum no és cap delicte.
Per tant, la presó no només és que pugui acabar sent útil, és que segurament és indispensable perquè el món obri els ulls i s’adoni del tipus d’estat al qual ens enfrontem i, a la vegada, és imprescindible també per mostrar la nostra voluntat granítica en defensa de la democràcia i les llibertats fonamentals.
En els estats poc democràtics, la presó no és cap excepcionalitat, no ho ha estat enlloc del món on s’ha lluitat per la defensa dels drets i les llibertats, de la justícia social i de la llibertat nacional.
I sabíem que això podia passar, tant o més perquè coneixem el rostre d’aquest estat i com ha reaccionat sempre davant l’exigència de llibertat i de justícia.
Probablement, la presó esdevé imprescindible per avançar, és el preu de la llibertat.
Avui, un any després, som molt forts.
Ens sentim forts, ho heu de saber.
I serem immensament forts si sabem que persistiu, que hi sou, serenament però amb tota la determinació i la il·lusió intactes.
Estem preparats pel judici que arribarà tard o d’hora i sabem que no serà just.
Ho sabem i ho afrontem molt conscients dels costos personals i humans.
Però nosaltres seguirem.
No saben que els hem perdut la por, que podran tancar-nos aquí anys i anys però que això no farà davallar l’anhel de llibertat sinó que n’esdevindrà un clam.
Estic molt orgullós de tots i cadascun de vosaltres.
I us encoratjo a seguir treballant per la llibertat, per la justícia social i per assolir una República de dones i d’homes lliures on mai no es pugui tancar ningú a la presó per voler votar, on la justícia sigui justa i on es posin els recursos al servei de la majoria.
Cada vespre sentim l’escalf de tots vosaltres, les vostres veus, i notem el suport a través de les cartes i cartes que arriben de tot arreu.
Aquí, sovint els detalls són d’una emotivitat intensa, impagable per a tots i cadascun de nosaltres.
A les nits, en la solitud de la cel·la, penso en el país, en la gent, en tota la gent, i cada dia en els meus fills, en la meva família, als que estimo tant i tant trobo a faltar.
És el més difícil de gestionar d’aquesta situació.
Perquè són ells els que pateixen de manera més crua aquesta repressió.
Sé, però, que ells també senten el vostre escalf, la vostra estima.
Us ho agraeixo profundament.
Evidentment, la presó és dura, sovint ho comentem amb els companys.
Porto gairebé un any lluny de la meva família, dels meus fills i dels meus amics, però sé que cada vegada que venen els puc mirar als ulls.
És per això que guanyarem!
Endavant i somrieu, perquè la nostra determinació és ferma i ho serà fins al final, fins que siguem lliures, fins que aconseguim la llibertat del país.
No fallarem a la vostra dignitat.
Guanyarem.
Oriol Junqueras.
President d’Esquerra Republicana.
Presó dels Lledoners, 1r de novembre de 2018» | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Els familiars de Junqueres llegeixen una carta davant la presó. Junqueres ha afirmat que el fet de ser a la presó és necessari per a conscienciar-nos del tipus d’Estat que tenim i per defensar la democràcia i les llibertats fonamentals. També vol ressaltar que els líders empresonats assumeixen les conseqüències del referèndum i defensen que l’autodeterminació no és un delicte. ",
"a2": "Familiars de Junqueres llegeixen una carta seva en l'homenatge un any després d'estar empresonat. Junqueras considera la presó indispensable perquè el món vegi com és l'estat espanyol que condemna els dirigents catalans i mostra la seva voluntat de democràcia. A més, Junqueras afirma no haver canviat de parer respecte a la independència i demana continuar treballant per la República.",
"a3": "En una carta llegida pels seus familiars, Oriol Junqueras ha definit el seu empresonament com a un mal necessari. Així, a banda d’haver-se demostrat la ferma voluntat dels catalans, l’Estat espanyol hauria mostrat la seva veritable cara al món. Junqueras ha agraït el suport als independentistes i els ha encoratjat a seguir lluitant fins a la victòria final."
},
"extractive": {
"a1": "El pare, el germà i la cunyada del president d’ERC, Oriol Junqueras, n’han llegit una carta en l’acte d’homenatge a l’esplanada dels Lledoners, al costat de la presó.\nJunqueras ha afegit que la presó també és \"imprescindible\" per a mostrar la \"voluntat granítica\" en la defensa de la democràcia i les llibertats fonamentals.\nEn els Estats poc democràtics, la presó no és cap excepcionalitat, no ho ha estat enlloc del món on s’ha lluitat per la defensa dels drets i les llibertats, de la justícia social i de la llibertat nacional.\nPer tant, la presó no només és que pugui acabar sent útil, és que segurament és indispensable perquè el món obri els ulls i s’adoni del tipus d’Estat al qual ens enfrontem i, a la vegada, és imprescindible també per mostrar la nostra voluntat granítica en defensa de la democràcia i les llibertats fonamentals.\nEns deien que no faríem el referèndum, posaven en dubte la nostra voluntat, i avui han vist que el vam fer i que n’assumim les conseqüències amb tota la determinació, perquè sabem que defensar la democràcia no és cap delicte, i que fer un referèndum no és cap delicte.",
"a2": "El pare, el germà i la cunyada del president d’ERC, Oriol Junqueras, n’han llegit una carta en l’acte d’homenatge a l’esplanada dels Lledoners, al costat de la presó.\nPer tant, la presó no només és que pugui acabar sent útil, és que segurament és indispensable perquè el món obri els ulls i s’adoni del tipus d’Estat al qual ens enfrontem i, a la vegada, és imprescindible també per mostrar la nostra voluntat granítica en defensa de la democràcia i les llibertats fonamentals.\nNo m’he mogut ni un mil·límetre de l’objectiu d’aconseguir la independència de Catalunya i de fer un nou país d’oportunitats per a tothom.\nI us encoratjo a seguir treballant per la llibertat, per la justícia social i per assolir una República de dones i d’homes lliures on mai no es pugui tancar ningú a la presó per voler votar, on la justícia sigui justa i on es posin els recursos al servei de la majoria.",
"a3": "El pare, el germà i la cunyada del president d’ERC, Oriol Junqueras, n’han llegit una carta en l’acte d’homenatge a l’esplanada dels Lledoners, al costat de la presó. \nLa presó ha reforçat les meves conviccions, els meus ideals i tinc encara més ganes de treballar per la democràcia, la llibertat i els ciutadans d’aquest país. \nPer tant, la presó no només és que pugui acabar sent útil, és que segurament és indispensable perquè el món obri els ulls i s’adoni del tipus d’Estat al qual ens enfrontem i, a la vegada, és imprescindible també per mostrar la nostra voluntat granítica en defensa de la democràcia i les llibertats fonamentals.\nÉs per això que guanyarem! "
},
"extreme": {
"a1": "Els familiars de Junqueres llegeixen una carta en l'homenatge que s'ha fet davant la presó. ",
"a2": "Junqueras afirma a una carta no haver canviat d'opinió respecte a l'1-O i demana la unió per aconseguir la independència.",
"a3": "Oriol Junqueras assumeix, des de la presó, les conseqüències del referèndum i ratifica el seu compromís amb els ideals independentistes. "
}
} |
1,519 | Manuel Valls proposa construir una gran mesquita al centre de Barcelona | Tots els candidats a l'alcaldia són favorables a un complex religiós d'aquest tipus, excepte Collboni i Bou | El candidat a l'alcaldia de Barcelona Manuel Valls proposa crear una gran mesquita al centre de Barcelona.
En una entrevista al llibre Déu a Barcelona, que pregunta als sis candidats sobre la seva relació amb la religió, Valls diu que una gran mesquita "no només dona una visió de respecte a la religió", sinó que també "ajuda a la convivència".
"És molt important que totes les religions estiguin representades en l'espai públic", afirma el cap de llista de Ciutadans.
La resta de candidats també són favorables a tenir una gran mesquita a la ciutat, excepte el candidat del PSC, Jaume Collboni, i el del PP, Josep Bou, que consideren que no és "necessària" i "prioritària", respectivament.
No preguntada directament per aquesta qüestió, l'alcaldessa i candidata de BComú, Ada Colau, es mostra favorable a que sigui cada comunitat la que defineixi si són necessaris més centres de culte.
Valls diu que és "útil" que hi hagi una gran mesquita a Barcelona i que veu "positiu" que sigui al centre.
Amb tot, el candidat a l'alcaldia assegura que "s'ha d'estudiar" si aquesta proposta "correspon amb el que volen els musulmans de Barcelona".
"Hem de construir un islam que sigui barceloní, espanyol i europeu", insisteix Valls en el llibre, escrit per Paris Grau Garceran i Jordi Roigé i Solé.
El posicionament de JxCat, ERC i comuns
El candidat de JxCat a l'alcaldia, Joaquim Forn, assegura que és una qüestió que s'ha de "tractar amb rigor i, si s'escau, caldrà cercar una ubicació idònia".
"D'espais religiosos i centres de culte a la ciutat caldrà que n'hi hagi més sempre que siguin necessaris", apunta.
"Si es planteja en termes adequats, des del punt de vista urbanístic, d'edificació i d'activitat associada, estarem en condicions de fer una tramitació normal", afirma el candidat d'ERC a l'alcaldia, Ernest Maragall, que diu que si els tràmits es fan de manera adequada no veu "cap raó" per no fer-la.
Malgrat que Colau és l'única candidata que no és preguntada per la qüestió de la mesquita, la cap de llista de BComú remarca la necessitat de "millorar els centres de culte" que ja tenen les diferents confessions religioses perquè "estiguin en condicions adequades".
En aquest sentit, recorda que des de l'Ajuntament es donen ajudes per millorar les condicions d'aquests espais.
Els candidats del PSC i del PP a l'alcaldia són els únics que s'han mostrat en contra de crear una gran mesquita a Barcelona.
Collboni considera que "no és necessària" i Bou creu que "no és una prioritat".
"Crec que és més important fer un treball d'aproximació als barris, de la tasca que fan moltes mesquites a nivell de barri per cohesionar la comunitat, per donar-se a conèixer, per interactuar amb el seu entorn.
És més important aquesta feina que no que hi hagi un gran temple", defensa Collboni.
Al seu torn, Bou alerta que s'han de "mirar els passos que es fan".
"Que després no ens en penedim", diu el candidat del PP.
A més, creu que els musulmans "venen amb una actitud impositiva" i que no se'ls hauria de donar ajudes.
L'acord amb la Sagrada Família que deixa fora l'escalinata del carrer Mallorca
La majoria dels candidats a l'alcaldia de Barcelona valoren positivament l'acord de l'Ajuntament amb la Sagrada Família per regularitzar la situació del temple, que no té llicència d'obres des que van començar-les fa 133 anys.
Per la seva banda, Maragall admet que no coneix prou els detalls de l'acord, però confia que sigui "el que la ciutat mereix".
Collboni defensa que l'acord és positiu, però "a mitges".
El candidat del PSC a l'alcaldia diu que "trobar un punt d'acord és bo", però critica que s'hagin deixat fora de l'acord dues parts molt importants, com l'Associació de Veïns de la Sagrada Família i l'escalinata del carrer Mallorca.
Bou: "Jo com a alcalde pagaria a la Sagrada Família"
Bou i Valls són els més crítics amb l'acord del govern de Colau amb la Sagrada Família.
Finalment, Valls critica que la tramitació de l'acord no hagi "complert degudament els procediments".
Considera que falta rigor i transparència, així com seguretat jurídica.
També lamenta la manca de treball per arribar a un consens i que no s'hagi sentit la veu de totes les parts implicades.
Per Valls, qualsevol actuació ha de tenir en compte la façana de la Glòria. | [
"eleccions municipals 2019"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Manuel Valls proposa construir una mesquita al centre de Barcelona. La resta de candidats s’han posicionat a favor i afirmen que és necessari millorar els centres de culte. El candidat del PSC, Jaume Callboni i el del PP, Josep Bou, consideren que no és necessària. Molts candidats també creuen que és necessari regular la llicència de la Sagrada Família.",
"a2": "S'ha preguntat als sis candidats a l'alcaldia de Barcelona quina relació tenen amb la religió. Valls ha explicat que cal una mesquita al centre de Barcelona per ajudar a la convivència. Els únics candidats que no hi estan d'acord són el del PSC i PP. A més, també s'ha tractat el tema de la Sagrada Família i la seva regularització.",
"a3": "Els candidats a l’alcaldia de Barcelona veuen amb bons ulls la construcció d’una gran mesquita a la capital. Tots excepte PSC i PP, que no ho veuen necessari. Igualment, s’haurien de millorar les condicions dels centres de culte existents. Malgrat algunes reticències en les formes, els partits també agraeixen la regularització de la llicència d’obres de la Sagrada Família. "
},
"extractive": {
"a1": "El candidat a l'alcaldia de Barcelona Manuel Valls proposa crear una gran mesquita al centre de Barcelona. \nEn una entrevista al llibre Déu a Barcelona, que pregunta als sis candidats sobre la seva relació amb la religió, Valls diu que una gran mesquita \"no només dóna una visió de respecte a la religió\", sinó que també \"ajuda a la convivència\". \nEl candidat de JxCat a l'alcaldia, Joaquim Forn, assegura que és una qüestió que s'ha de \"tractar amb rigor i, si s'escau, caldrà cercar una ubicació idònia\". \nLa resta de candidats també són favorables a tenir una gran mesquita a la ciutat, excepte el candidat del PSC, Jaume Collboni, i el del PP, Josep Bou, que consideren que no és \"necessària\" i \"prioritària\", respectivament.",
"a2": "En una entrevista al llibre Déu a Barcelona, que pregunta als sis candidats sobre la seva relació amb la religió, Valls diu que una gran mesquita \"no només dóna una visió de respecte a la religió\", sinó que també \"ajuda a la convivència\".\nEl candidat de JxCat a l'alcaldia, Joaquim Forn, assegura que és una qüestió que s'ha de \"tractar amb rigor i, si s'escau, caldrà cercar una ubicació idònia\".\nEls candidats del PSC i del PP a l'alcaldia són els únics que s'han mostrat en contra de crear una gran mesquita a Barcelona.\nLa majoria dels candidats a l'alcaldia de Barcelona valoren positivament l'acord de l'Ajuntament amb la Sagrada Família per regularitzar la situació del temple, que no té llicència d'obres des que van començar-les fa 133 anys.",
"a3": "En una entrevista al llibre Déu a Barcelona, que pregunta als sis candidats sobre la seva relació amb la religió, Valls diu que una gran mesquita \"no només dóna una visió de respecte a la religió\", sinó que també \"ajuda a la convivència\".\nLa resta de candidats també són favorables a tenir una gran mesquita a la ciutat, excepte el candidat del PSC, Jaume Collboni, i el del PP, Josep Bou, que consideren que no és \"necessària\" i \"prioritària\", respectivament.\nMalgrat que Colau és l'única candidata que no és preguntada per la qüestió de la mesquita, la cap de llista de BComú remarca la necessitat de \"millorar els centres de culte\" que ja tenen les diferents confessions religioses perquè \"estiguin en condicions adequades\". \nLa majoria dels candidats a l'alcaldia de Barcelona valoren positivament l'acord de l'Ajuntament amb la Sagrada Família per regularitzar la situació del temple, que no té llicència d'obres des que van començar-les fa 133 anys."
},
"extreme": {
"a1": "Manuel Valls proposa construir una gran mesquita al centre de Barcelona, però hi ha discrepàncies entre els candidats a l'alcaldia. ",
"a2": "Valls comenta que cal una gran mesquita al centre de Barcelona i els candidats del PSC i PP no coincideixen.",
"a3": "La religió i els centres de culte centren el debat polític entre els candidats a l’alcaldia de Barcelona. "
}
} |
1,939 | Barcelona màgica | La botiga El Rei de la Màgia del carrer Princesa és un punt de trobada per als aficionats d'aquesta especialitat artística | Des del 2011 l'oferta s'ha ampliat amb un teatre-museu al carrer Jonqueres | Botiga, teatre, museu, cafè i escola i amb una història centenària relacionada amb el món de la màgia.
Això i molt més és el que s'amaga rere el nom d'El Rei de la Màgia, un comerç emblemàtic del carrer Princesa de Barcelona que des del 2011 compta amb un segon local -on hi ha el museu, el teatre i el cafè- al carrer Junqueres, també al districte de Ciutat Vella.
Nascut el 1878 malgrat que el cartell de la porta situa la fundació definitiva el 1881, des del 1895 El Rei de la Màgia és un punt de referència per als aficionats a aquesta especialitat artística, però també una mostra de comerç centenari al servei dels barcelonins i alhora un reclam per al turista afamat de sensacions no massificades.
Fundat pel mag Joaquim Partagàs, el Rei de la Màgia ha canviat poc de mans en els seus gairebé 130 anys d'història.
A la seva mort el 1932 l'establiment va ser traspassat al seu client i admirador Carles Bucheli.
A la mort d'aquest, el 1981 el va regentar la seva neboda, Joana Grau, i a partir del 1984 se'n van fer càrrec Josep Maria Martínez i Rosa Maria Llop, del grup La Capsa Màgica.
Llop, actual responsable des de la jubilació de Martínez, apunta que per estar al davant d'un negoci d'aquest tipus cal tenir molt present que la màgia és un "sector vocacional i artístic", raó per la qual entre la seva clients es compten "aficionats a la màgia d'arreu del món que formen una clientela fixa".
Ara bé, també és cert que una façana especialment cuidada -i perfectament restaurada, procés durant el qual es va aprofitar per catalanitzar el nom- ajuda a l'hora d'esdevenir un reclam comercial, sobretot per als turistes.
"Som en un lloc històric -apunta Llop-, i volem preservar-lo".
Per això, l'interior de la botiga és en molts aspectes un viatge en el temps, pels seus mobles i la seva decoració, pel material que s'hi ven, però també pel tracte amb una clientela que busca alguna cosa més que un simple comerç.
"Això va més enllà", assegura.
En tot cas, per reivindicar la màgia "com a gènere artístic", l'equip de El Rei de la Màgia va embarcar-se el 2011 en una nova aventura, l'obertura d'un teatre museu en un vell magatzem del carrer Jonqueres, amb la intenció d'intentar assolir diversos objectius, començant per "donar continuïtat a un primer projecte de teatre" situat al carrer de l'Oli.
També es busca "crear vocació", i per això s'imparteixen classes, tant per a nens com per a adults, i s'ofereixen dos cops al mes -el segon i quart dimecres-, jam sessions obertes als aficionats que s'atreveixin a sortir a l'escenari.
Però a més, el teatre ofereix programació estable de màgia, amb actuacions de dijous a diumenge, un fet que permet que "els artistes s'atreveixin amb nous projectes escènics".
Museu de la màgia catalana
Pel que fa al museu, aquest conté una important col·lecció d'elements relacionats amb la màgia, fent esment que, en la majoria dels casos, es tracta del llegat de mags catalans, ja que històricament "la majoria de grans mags de l'estat espanyol eren i són catalans".
Per això els esmentats Partagàs i Bucheli, i també Joan Forns i Jordana i Antoni Rovira i Ferrer, tenen el seu espai al museu, que es complementa amb infinitat d'elements dedicats a la màgia, com ara una impressionant col·lecció de cartes.
Vestits utilitzats pels mags -sovint de tall oriental-, jocs de màgia, elements creats a la mateixa botiga i una bona representació de cartells i fotografia de l'època complementen una col·lecció que s'amplia a poc a poc, amb "noves adquisicions i de vegades, amb donacions".
Tot plegat, conjuntament amb la botiga, formen un entramat de visita recomanada per als amants de la màgia, però també per als que s'interessen per les singularitats de la ciutat. | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "El Rei de la Màgia és una botiga de Barcelona que també és teatre, museu, cafè i escola de màgia. Va néixer el 1878 i és un reclam per als aficionats a la màgia i per als turistes. També s'imparteixen classes de màgia, ja que es busca crear vocació i una programació d'actuacions de màgia al teatre.",
"a2": "La botiga El Rei de la Màgia és més que una botiga, ja que s'ha diversificat i també compta amb un museu o un cafè. A més, és un punt turístic important per a totes aquelles persones aficionades a la màgia. Al museu es poden veure els llegats de mags catalans.",
"a3": "El Rei de la Màgia no només és un històric establiment a Barcelona, sinó també un conjunt d’espais culturals, nascuts per reivindicar la màgia com a vocació artística. Barcelonins i visitants poden gaudir d’una encantadora botiga atemporal, però també d’un teatre-escola amb un programa variat de classes i espectacles. Finalment, el museu exhibeix una col·lecció d’articles relacionats amb aquesta disciplina. "
},
"extractive": {
"a1": "Això i molt més és el que s'amaga rere el nom d'El Rei de la Màgia, un comerç emblemàtic del carrer Princesa de Barcelona que des del 2011 compta amb un segon local -on hi ha el museu, el teatre i el cafè- al carrer Junqueres, també al districte de Ciutat Vella.\nNascut el 1878 malgrat que el cartell de la porta situa la fundació definitiva el 1881, des del 1895 El Rei de la Màgia és un punt de referència per als aficionats a aquesta especialitat artística, però també una mostra de comerç centenari al servei dels barcelonins i alhora un reclam per al turista afamat de sensacions no massificades.\nTambé es busca \"crear vocació\", i per això s'imparteixen classes, tant per a nens com per a adults, i s'ofereixen dos cops al mes -el segon i quart dimecres-, jam sessions obertes als aficionats que s'atreveixin a sortir a l'escenari.\nPerò a més, el teatre ofereix programació estable de màgia, amb actuacions de dijous a diumenge, un fet que permet que \"els artistes s'atreveixin amb nous projectes escènics\". ",
"a2": "Nascut el 1878 malgrat que el cartell de la porta situa la fundació definitiva el 1881, des del 1895 El Rei de la Màgia és un punt de referència per als aficionats a aquesta especialitat artística, però també una mostra de comerç centenari al servei dels barcelonins i alhora un reclam per al turista afamat de sensacions no massificades.\nTot plegat, conjuntament amb la botiga, formen un entramat de visita recomanada per als amants de la màgia, però també per als que s'interessen per les singularitats de la ciutat.\nEn tot cas, per reivindicar la màgia \"com a gènere artístic\", l'equip de El Rei de la Màgia va embarcar-se el 2011 en una nova aventura, l'obertura d'un teatre museu en un vell magatzem del carrer Jonqueres, amb la intenció d'intentar assolir diversos objectius, començant per \"donar continuïtat a un primer projecte de teatre\" situat al carrer de l'Oli.\nPel que fa al museu, aquest conté una important col·lecció d'elements relacionats amb la màgia, fent esment que, en la majoria dels casos, es tracta del llegat de mags catalans, ja que històricament \"la majoria de grans mags de l'estat espanyol eren i són catalans\".",
"a3": "Nascut el 1878 malgrat que el cartell de la porta situa la fundació definitiva el 1881, des del 1895 El Rei de la Màgia és un punt de referència per als aficionats a aquesta especialitat artística, però també una mostra de comerç centenari al servei dels barcelonins i alhora un reclam per al turista afamat de sensacions no massificades.\nPer això, l'interior de la botiga és en molts aspectes un viatge en el temps, pels seus mobles i la seva decoració, pel material que s'hi ven, però també pel tracte amb una clientela que busca alguna cosa més que un simple comerç.\nEn tot cas, per reivindicar la màgia \"com a gènere artístic\", l'equip de El Rei de la Màgia va embarcar-se el 2011 en una nova aventura, l'obertura d'un teatre museu en un vell magatzem del carrer Jonqueres, amb la intenció d'intentar assolir diversos objectius, començant per \"donar continuïtat a un primer projecte de teatre\" situat al carrer de l'Oli. \nPel que fa al museu, aquest conté una important col·lecció d'elements relacionats amb la màgia, fent esment que, en la majoria dels casos, es tracta del llegat de mags catalans, ja que històricament \"la majoria de grans mags de l'estat espanyol eren i són catalans\". "
},
"extreme": {
"a1": "El Rei de la Màgia: una botiga, teatre, museu i escola dirigit als aficionats a la màgia. ",
"a2": "El Rei de la Màgia és més que una botiga i un punt turístic de la ciutat.",
"a3": "El Rei de la Màgia és l’espai multidisciplinari de referència dels seguidors d’aquesta disciplina artística a Barcelona."
}
} |
2,583 | L'equip de govern de la Paeria proposa incloure en el pressupost 2016 una partida d'uns 150.000 euros per al nou Morera | La ubicació definitiva de l'equipament a l'edifici de antiga Audiència costarà prop de 4,8 milions d'euros | L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha presentat el projecte arquitectònic i museogràfic per a la ubicació definitiva del Museu d'Art Jaume Morera a l'edifici de l'antiga Audiència.
El projecte, amb un cost d'uns 4,8 milions d'euros, aposta per establir un diàleg entre el Turó de la Seu, l'edifici i la rambla Ferran, a través d'una terrassa-mirador que s'ubicaria a la cinquena planta i de la plaça pública de la planta baixa prevista en el projecte.
L'equip de govern del PSC proposarà a la resta de grups la inclusió d'una partida d'entre 150.000 i 200.000 euros en els pressupost municipal per al 2016, que se sumarien a les aportacions que puguin fer altres administracions i que haurien de permetre començar les obres l'any vinent, amb la voluntat que el nou museu pogués ser una realitat durant el 2018.
El Museu d'Art Jaume Morera de Lleida comptarà amb una seu definitiva a l'edifici de l'antiga Audiència, que es rehabilitarà i s'adaptarà per poder acollir l'equipament, o, al menys, aquesta és la voluntat de l'equip de govern de la Paeria, encapçalat per Àngel Ros.
El projecte arquitectònic del nou Morera, que s'ha presentat aquest dimecres, preveu sis plantes amb una planta zero d'acollida, tres plantes d'exposició, una quarta planta amb el magatzem de la pinacoteca, i la cinquena on hi haurà una sala d'actes polivalent i l'aula didàctica, a més d'una terrassa-mirador.
L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha remarcat que "el projecte integra la Seu Vella en l'espai paisatgístic del museu, estableix un diàleg entre la rambla Ferran i el Turó de la Seu i contribueix a donar nova vida a la rambla Ferran".
Per la seva part, l'arquitecte municipal i responsable del projecte, Jaume Terés, ha explicat que l'objectiu és "reconfigurar i reformular l'edifici i projectar una nova fita urbana destacada i consolidada, cabdal per dotar d'una nova singularitat al museu i per reactivar la rambla Ferran".
La planta baixa s'ha pensat com una mena de plaça pública –amb els serveis d'acolliment, botiga i altres espais encarats al visitant- i que interconnectarà la rambla Ferran amb la Seu Vella, a partir l'espai que es crearà arquitectònicament en sentit vertical del pati central fins arribar a la terrassa-mirador de l'última planta del nou museu, que tindrà vistes privilegiades al Turó de la Seu.
Pel que fa al projecte museogràfic, aquest s'ha plantejat amb una museografia flexible, modular, neutra i plenament accessible com a elements identificadors del nou museu, segons ha dit Jesús Navarro, director del Museu Morera.
Navarro ha assegurat que el nou Morera "donarà el testimoni del que ha estat la cultura de la Lleida del segle XX a través de les arts visuals i que pot ser un element d'autoestima dels lleidatans, i alhora un aparador perquè s'entengui des de fora quina ha estat l'aportació de Lleida a la cultura i a les arts del país".
El conjunt de l'actuació per ubicar el Museu Morera a la que ha de ser la seva seu definitiva està valorat en 4.767.437,15 euros (amb IVA), dels quals 3.998.822,16 euros corresponen a la part arquitectònica i 768.615 euros, a la museografia bàsica.
Fins ara, l'Ajuntament de Lleida ha destinat uns 50.000 euros per a la redacció del projecte museogràfic i 40.000 més per a treballs addicionals d'assistència tècnica.
Per poder licitar i iniciar les obres l'any 2016 l'equip de govern del PSC proposa a la resta de grups municipals consignar una partida d'entre 150.000 i 200.000 euros en el pressupost de la Paeria per a l'any vinent –que es debatrà la setmana que ve-.
Però a aquesta partida, l'alcalde de Lleida confia poder-hi sumar aportacions de la Generalitat i del govern de l'Estat, així com de la Diputació de Lleida ja que "no només es desitjable sinó just que un museu d'aquestes característiques per a Lleida tingui la contribució d'altres administracions".
Ros s'ha mostrat convençut que "la Paeria vol fer i farà aquest museu" i ha remarcat que es tracta d'un projecte "viable", respecte al que suposaria ubicar-lo al costat del Centre d'Art la Panera –com proposa alguna formació com ara ERC-, que superaria els 7 milions d'euros.
La voluntat de l'equip de govern passaria perquè el nou museu pogués ser una realitat durant el 2018.
Un Museu de referència a Catalunya, amb més de 3.500 obres
El Museu d'Art de Lleida –que posteriorment passaria a anomenar-se Jaume Morera- va néixer el 1915 a la Banqueta, a l'espai on actualment hi ha l'estació d'autobusos de la ciutat.
Durant la seva història l'equipament ha anat ocupant diferents seus de manera provisional –com ara l'antic hospital de Santa Maria o el convent del Roser-, la darrera de les quals l'edifici municipal de l'antic Casino.
Les col·leccions del Morera han anat creixent fins acollir un fons representatiu del segle XX, amb obres dels principals artistes lleidatans del cada etapa artística.
Actualment el museu compta amb un total de 3.568 obres. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "L’alcalde de Lleida ha presentat el projecte per a la ubicació del Museu d’Art Jaume Morera amb un cost de 4,8 milions d’euros. El projecte vol establir una relació entre el Turó de la Seu i l’edifici i la rambla Ferran mitjançant un mirador. El PSC afegirà en el pressupost 200.000 euros perquè el museu pugui estar llest el 2018.",
"a2": "L'alcalde de Lleida proposa la ubicació definitiva del Museu d'Art Jaume Morera: l'antiga Audiència. Necessita el suport dels grups municipals per aconseguir la partida del pressupost i s'espera que estigui acabat el 2018. El nou espai tindrà sis plantes on es repartiran exposicions, magatzems i una sala d'actes polivalent entre d'altres. El museu acollirà una museografia flexible i accessible.",
"a3": "Lleida vol que el museu Jaume Morera s’ubiqui definitivament a l’edifici de l’antiga Audiència. L’alcalde demanarà incloure una partida de diners en els pressupostos municipals, a més de la col·laboració dels governs català i espanyol en el cost del projecte. El museu, al voltant del qual es dinamitzarà l’espai públic, serà una mostra del llegat artístic i cultural de Lleida."
},
"extractive": {
"a1": "L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha presentat el projecte arquitectònic i museogràfic per a la ubicació definitiva del Museu d'Art Jaume Morera a l'edifici de l'antiga Audiència.\nEl projecte, amb un cost d'uns 4,8 milions d'euros, aposta per establir un diàleg entre el Turó de la Seu, l'edifici i la rambla Ferran, a través d'una terrassa-mirador que s'ubicaria a la cinquena planta i de la plaça pública de la planta baixa prevista en el projecte.\nL'equip de govern del PSC proposarà a la resta de grups la inclusió d'una partida d'entre 150.000 i 200.000 euros en els pressupost municipal per al 2016, que se sumarien a les aportacions que puguin fer altres administracions i que haurien de permetre començar les obres l'any vinent, amb la voluntat que el nou museu pogués ser una realitat durant el 2018. \nEl conjunt de l'actuació per ubicar el Museu Morera a la que ha de ser la seva seu definitiva està valorat en 4.767.437,15 euros (amb IVA), dels quals 3.998.822,16 euros corresponen a la part arquitectònica i 768.615 euros, a la museografia bàsica.",
"a2": "L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha presentat el projecte arquitectònic i museogràfic per a la ubicació definitiva del Museu d'Art Jaume Morera a l'edifici de l'antiga Audiència.\nPer poder licitar i iniciar les obres l'any 2016 l'equip de govern del PSC proposa a la resta de grups municipals consignar una partida d'entre 150.000 i 200.000 euros en el pressupost de la Paeria per a l'any vinent –que es debatrà la setmana que ve–.\nEl projecte arquitectònic del nou Morera, que s'ha presentat aquest dimecres, preveu sis plantes amb una planta zero d'acollida, tres plantes d'exposició, una quarta planta amb el magatzem de la pinacoteca, i la cinquena on hi haurà una sala d'actes polivalent i l'aula didàctica, a més d'una terrassa-mirador.\nPel que fa al projecte museogràfic, aquest s'ha plantejat amb una museografia flexible, modular, neutra i plenament accessible com a elements identificadors del nou museu, segons ha dit Jesús Navarro, director del Museu Morera.",
"a3": "L'equip de govern del PSC proposarà a la resta de grups la inclusió d'una partida d'entre 150.000 i 200.000 euros en el pressupost municipal per al 2016, que se sumarien a les aportacions que puguin fer altres administracions i que haurien de permetre començar les obres l'any vinent, amb la voluntat que el nou museu pogués ser una realitat durant el 2018. \nEl Museu d'Art Jaume Morera de Lleida comptarà amb una seu definitiva a l'edifici de l'antiga Audiència, que es rehabilitarà i s'adaptarà per poder acollir l'equipament o, al menys, aquesta és la voluntat de l'equip de govern de la Paeria, encapçalat per Àngel Ros. \nL'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha remarcat que \"el projecte integra la Seu Vella en l'espai paisatgístic del museu, estableix un diàleg entre la rambla Ferran i el Turó de la Seu i contribueix a donar nova vida a la rambla Ferran\".\nNavarro ha assegurat que el nou Morera \"donarà el testimoni del que ha estat la cultura de la Lleida del segle XX a través de les arts visuals i que pot ser un element d'autoestima dels lleidatans, i alhora un aparador perquè s'entengui des de fora quina ha estat l'aportació de Lleida a la cultura i a les arts del país\". "
},
"extreme": {
"a1": "L'alcalde de Lleida ha presentat el projecte del Museu d'Art de Jaume Morera amb un cost d'uns 4,8 milions d'euros.",
"a2": "Es proposa ubicar el Museu d'Art Jaume Morera on abans hi era l'Audiència i crear un espai polivalent.",
"a3": "Lleida demanarà ajut econòmic a les administracions regionals i estatals per a la consecució del projecte museístic del Jaume Morera. "
}
} |
655 | L’ANC anuncia que deixa de negociar amb Junts pel Sí i la CUP | La trobada havia començat a dos quarts de sis de la tarda | La reunió entre Junts pel Sí i la CUP a la seu de l’ANC per intentar assolir un acord d’investidura abans de diumenge ha finalitzat després de poc més d’una hora sense que se’n coneguin els resultats.
La trobada havia començat a dos quarts de sis de la tarda amb la presència del cap de llista de Junts pel Sí, Raül Romeva; la secretària general d’ERC, Marta Rovira; el coordinador general de CDC, Josep Rull; el president del grup parlamentari, Jordi Turull, i els membres de CDC Albert Batet i Lluís Guinó; i per part de la CUP les diputades Gabriela Serra i Eulàlia Reguant i per Hugo Alvira, membre del Secretariat Nacional.
També hi han assistit representants de les entitats sobiranistes, com el president de l’AMI, Carles Pugdemont.
El president de l’ANC, Jordi Sànchez, ha comparegut davant la premsa per explicar com ha anat la reunió d’avui i la d’ahir.
Ha dit que l’entitat havia fet tot el que estava a les seves mans per cercar l’acord entre JxSí i la CUP i que ara tocava als partits d’acabar de negociar.
Sànchez ha explicat que s’havien posat damunt la taula opcions per trobar una entesa, però que cap de les opcions ha tingut el suport de totes dues bandes.
Vegeu la intervenció inicial de la compareixença de Sànchez:
Sánchez ha reconegut que s’està més a prop d’unes eleccions que d’un acord d’investidura, però ha apuntat que encara manté un ‘fil d’esperança’.
El president de l’ANC ha assegurat que hi ha una línia oberta de diàleg, ja només entre formacions polítiques, però ha reconegut que no ho pot definir com una ‘negociació’.
‘No m’atreviria a afirmar que segueixen negociant, seria tant com dir que hi ha un escenari probable d’acord i no és cert’, ha dit.
Així doncs, sembla que serà l’últim intent.
En declaracions a Ara TV, Rull ha dit que calia explorar fins a l’últim racó per veure si es podia fer operatiu el mandat del 27-S.
Alhora ha reconegut que no era optimista i que les possibilitats de reeixir eren escasses.
Ha refermat la decisió de no cedir a l’exigència de la CUP de proposar un candidat alternatiu a Mas.
Rull reclama coherència a la CUP
‘Si avui no es tanca la possibilitat d’un acord per investir el candidat, es convocaran eleccions’, ha dit Rull.
Després de repetir que el procés no es podia construir excloent, ha recordat que durant al campanya la diputada de la CUP Anna Gabriel havia dit que avalarien un president que volgués proclamar la independència, fos qui fos.
‘Que siguin coherents amb això’, ha reclamat.
Segons Rull, la CUP desaprofita una oportunitat històrica perquè fa passar una ideologia concreta per sobre del projecte de país, tot i representar una part petita de la ciutadania de Catalunya.
Ha insinuat que els votants tenien una percepció de la CUP que no és la que s’ha fet palesa ara.
‘Potser es va mal interpretar l’abraçada entre Artur Mas i David Fernàndez’, ha exclamat.
Repetir Junts pel Sí amb el mateix esquema de candidatura
Una vegada més, el coordinador general de CDC ha defensat la repetició de la fórmula de Junts pel Sí en unes eleccions al març, i més després del resultat de les eleccions espanyoles.
‘Si estem convençuts que hi ha una eina que és bona, que el mandat democràtic existeix, que ara el problema és la majoria interior per a fer-ho fiable, explorem-ho.
Els vots per la independència hi són, transformem-los en escons’, ha dit.
Rull veu aquestes eleccions com una segona volta, i per això creu que s’ha de repetir l’esquema de candidatura del 27-S.
Si els convergents s’hi presentessin sols, hi anirien amb la sigla habitual, CDC.
La reunió d’ahir
Junts pel Sí i la CUP es van reunir ahir en una trobada convocada per les entitats sobiranistes per l’ANC i Òmnium.
La coalició de CDC i ERC va mantenir Artur Mas com a candidat a la presidència de la Generalitat i la CUP va insistir de rebutjar-lo.
Aquest partit va dir que continuava treballant i que no s’havia aixecat de la taula, però alhora no volia cap més trobada si no la convocava Junts pel Sí.
Se sap que de la CUP hi van acudir els diputats Anna Gabriel, Albert Botran i Eulàlia Reguant, a més de dos membres del secretariat nacional.
Per part de les entitats, hi van assistir Jordi Sànchez, president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC); Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural; i Carles Puigdemont, president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Junts pel Sí i la CUP no aconsegueixen arribar a un acord d’investidura. Sànchez explica que tot i les opcions proposades, cap ha convençut els dos. Rull qualifica d’incoherents les accions de la CUP, ja que va dir que avalarien qualsevol president sempre que volgués proclamar la independència, però després de la reunió no hi ha hagut resultats. ",
"a2": "Finalitza la reunió entre Junts pel Sí i la CUP per trobar un acord d'investidura, però no es coneixen els resultats d'aquesta. L'ANC ha intentat ajudar perquè trobin un acord, però la CUP es nega rotundament a acceptar Mas com a president de Catalunya, i Rull expressa que la CUP desaprofita una oportunitat única.",
"a3": "La trobada entre Junts pel Sí i la CUP acaba sense resultats concloents. Tot apunta que hi haurà noves eleccions, donada la decisió de CDC de no cedir davant la CUP. Encara així, Josep Rull ha demanat als cupaires d’anteposar el projecte sobiranista a qualsevol ideologia concreta, en un últim intent perquè la formació avali la investidura de Mas. "
},
"extractive": {
"a1": "La reunió entre Junts pel Sí i la CUP a la seu de l’ANC per intentar assolir un acord d’investidura abans de diumenge ha finalitzat després de poc més d’una hora sense que se’n coneguin els resultats. \nSánchez ha explicat que s’havien posat damunt la taula opcions per trobar una entesa, però que cap de les opcions ha tingut el suport de totes dues bandes. \nRull reclama coherència a la CUP: \"Si avui no es tanca la possibilitat d’un acord per investir el candidat, es convocaran eleccions\", ha dit Rull.\nDesprés de repetir que el procés no es podia construir excloent, ha recordat que durant la campanya la diputada de la CUP Anna Gabriel havia dit que avalarien un president que volgués proclamar la independència, fos qui fos. ",
"a2": "La reunió entre Junts pel Sí i la CUP a la seu de l’ANC per intentar assolir un acord d’investidura abans de diumenge ha finalitzat després de poc més d’una hora sense que se’n coneguin els resultats.\nHa dit que l’entitat havia fet tot el que estava a les seves mans per cercar l’acord entre JxSí i la CUP i que ara tocava als partits acabar de negociar.\nHa refermat la decisió de no cedir a l’exigència de la CUP de proposar un candidat alternatiu a Mas.\nSegons Rull, la CUP desaprofita una oportunitat històrica perquè fa passar una ideologia concreta per sobre del projecte de país, tot i representar una part petita de la ciutadania de Catalunya.",
"a3": "La reunió entre Junts pel Sí i la CUP a la seu de l’ANC per intentar assolir un acord d’investidura abans de diumenge ha finalitzat després de poc més d’una hora sense que se’n coneguin els resultats.\nSánchez ha reconegut que s’està més a prop d’unes eleccions que d’un acord d’investidura, però ha apuntat que encara manté un \"fil d’esperança\".\nHa refermat la decisió de no cedir a l’exigència de la CUP de proposar un candidat alternatiu a Mas. \nDesprés de repetir que el procés no es podia construir excloent, ha recordat que durant al campanya la diputada de la CUP Anna Gabriel havia dit que avalarien un president que volgués proclamar la independència, fos qui fos."
},
"extreme": {
"a1": "Junts pel Sí i la CUP no aconsegueixen arribar a un acord d'investidura i Rull demana coherència a la CUP.",
"a2": "La reunió entre Junts pel Sí i la CUP finalitza, però no es coneix el resultat de la negociació.",
"a3": "La incapacitat dels partits independentistes per arribar a un acord d’investidura sembla abocar Catalunya a unes noves eleccions."
}
} |
1,854 | Felicitats per la criatura | El PP i Cs han sembrat autoritarisme i han alimentat un discurs que ha donat vots a dojo a Vox i ara ho paguen, de moment a Andalusia. Avui també són notícia els pressupostos i ERC i el PDECat, Collboni, l'exnòvia de Pujol Jr, Societat Civil, Miquel Esquius, l'iPhone i Rigoberta Menchú | Doncs ja els tenim aquí.
I es fan notar.
Amb màxims i en un to grotesc que demana retornar les principals competències autonòmiques a l'Estat, derogar les lleis de protecció a les dones maltractades o contra l'homofòbia i, a l'hora, protegir la tauromàquia, la cacera i "els costums".
Vox va presentar els 19 punts que pretén per donar al PP i a Ciutadans el passaport cap a la Junta d'Andalusia i que aposten també per expulsar 52.000 immigrants sense papers.
PP i Cs han de gestionar el seu producte, la seva criatura.
Casado i Rivera s'han fet fotos a les concertines de Ceuta i Melilla, han criticat els "excessos" de l'estat autonòmic, impugnat al TC la llei catalana que prohibia les corrides de toros, i prometen aplicar el 155.
Han sembrat autoritarisme i han alimentat un discurs que ha donat vots a dojo a Vox.
Hi ha sectors de l'esquerra espanyola que culpen el procés de la irrupció de l'extrema dreta.
I segur que agitar el debat de la unitat d'Espanya els ha alimentat, però em temo que encara els ha carregat més de raons dir que l'assumpte només es resol amb autoritarisme, amb tribunals i policia i no amb diàleg i política.
Ara, la dreta espanyola haurà de decidir si entra al joc dels ultres o torna a fer eleccions a Andalusia a risc que surtin encara més reforçats.
Una jugada mestra, vaja.
Negociació pressupostària.
Ahir us explicava coses sobre els pressupostos espanyols i el gripau en què s'han convertit pels independentistes.
Just vam saber que el consell de ministres els aprovarà divendres i dissabte Sánchez serà a Barcelona per donar suport a Jaume Collboni com a cap de llista a la ciutat i solemnitzar algun gest amb Catalunya.
El PSOE diu que vol negociar-los i que seurà amb ERC i el PDECat.
Ho expliquen Sara González i Joan Serra Carné en aquesta informació.
Vist i llegit
Es pot demanar més temps a la gent per pal·liar els efectes de la crisi i corregir les desigualtats?
El premi Nobel d'Economia, Joseph Stiglitz, opina que no i que crítiques com les dels armilles grogues a França o d'altres moviments arreu tenen raó en el fons de les seves reivindicacions.
Ahir proposava en un article a l'Ara un programa d'inversions en forma de Green New Deal que creï ocupació i a la vegada lluiti contra el canvi climàtic.
Ahir era un dia trist al TSJC i al món jurídic català per la decisió del ministeri de Justícia d'endur-se, per primer cop en 20 anys, l'acte protocol·lari d'entrega de diplomes de l'Escola Judicial, que té seu a Vallvidrera, de Barcelona a Madrid.
El presideix el rei i l'argument era que valia més evitar problemes de seguretat tot i que es va vincular la decisió als 40 anys de la Constitució.
Malgrat tot hi va haver una representació del govern català: el cap dels Mossos, Miquel Esquius, va ser a l'acte a la capital espanyola i se'l va veure abraçant-se i departint alegrement amb comandaments del Cos Nacional de Policia.
Esquius, que diumenge ja va ser a la Pasqua Militar a Capitania a Barcelona, considera que mantenir bones relacions amb els cossos policials espanyols és una forma efectiva d'allunyar el fantasma de la intervenció o la retirada de les competències en seguretat pública.
Tal dia com avui de l'any 2007 el director executiu d'Apple, Steve Jobs, anunciava un llançament que seria revolucionari, el de l'iPhone, que s'ha convertit en el telèfon intel·ligent més cèlebre del món i ha anat evolucionant i guanyant en prestacions des de les seves primeres versions, ara ja molt llunyanes.
En aquest vídeo podeu veure la presentació que va fer Jobs avui fa 10 anys a la seu de la seva empresa del primer model del popular telèfon mòbil, que va canviar la forma de navegar i va fer imprescindible l'accés a internet des del cel·lular.
El 9 de gener de 1959, avui fa 60 anys, va néixer a Guatemala l'activista pels drets de les comunitats indígenes Rigoberta Menchú.
La seva autobiografia la va llençar a la fama i va convertir Menchú, d'ètnia maia i que des dels cinc anys havia treballat en una plantació de cafè, en una figura que es va posicionar contra la dictadura al seu país.
La seva lluita pels drets culturals, socials i polítics dels indígenes li van valdre el Nobel de la Pau el 1992.
Fa set anys va ser a Catalunya per participar en un fòrum de cooperació al desenvolupament a Cornellà de Llobregat i Manel Fuentes la va entrevistar a El Matí de Catalunya Ràdio per parlar de solidaritat i del seu país.
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi | [
"el despertador: 9 de gener"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "El PP i Cs han estat a favor dels discursos de Vox, fet que es veurà reflectit a la Junta d’Andalusia i amb l’expulsió de 52.000 immigrants sense papers. També s’ha parlat de la negociació pressupostària on Sánchez donarà suport a Collboni com a cap de llista de Barcelona. I també sobre l’iPhone com el telèfon intel·ligent més destacat.",
"a2": "El PP i Ciutadans han estat donant suport al partit d'extrema dreta, VOX, i ara han de fer front a les conseqüències i els punts que ha preparat el partit per donar el seu vot a PP i Ciutadans a la Junta d'Andalusia. A banda, Esquius pensa que cal mantenir bones relacions amb la policia espanyola.",
"a3": "De les notícies del dia, es destaca una moguda crònica política: aprovació de pressupostos a Madrid, visita simbòlica de Sánchez a Catalunya, canvi de lloc d’entrega de diplomes judicials... El plat fort: la irrupció de Vox com a força decisiva en les eleccions andaluses. Per una altra banda, es recorda la figura de Rigoberta Menchú i l’aparició del primer iPhone."
},
"extractive": {
"a1": "Amb màxims i en un to grotesc que demana retornar les principals competències autonòmiques a l'Estat, derogar les lleis de protecció a les dones maltractades o contra l'homofòbia i, alhora, protegir la tauromàquia, la cacera i \"els costums\".\nVox va presentar els 19 punts que pretén per donar al PP i a Ciutadans el passaport cap a la Junta d'Andalusia i que aposten també per expulsar 52.000 immigrants sense papers.\nJust vam saber que el consell de ministres els aprovarà divendres i dissabte Sánchez serà a Barcelona per donar suport a Jaume Collboni com a cap de llista a la ciutat i solemnitzar algun gest amb Catalunya. \nTal dia com avui de l'any 2007 el director executiu d'Apple, Steve Jobs, anunciava un llançament que seria revolucionari, el de l'iPhone, que s'ha convertit en el telèfon intel·ligent més cèlebre del món i ha anat evolucionant i guanyant en prestacions des de les seves primeres versions, ara ja molt llunyanes.\n",
"a2": "Vox va presentar els 19 punts que pretén per donar al PP i a Ciutadans el passaport cap a la Junta d'Andalusia i que aposten també per expulsar 52.000 immigrants sense papers.\nHan sembrat autoritarisme i han alimentat un discurs que ha donat vots a dojo a Vox.\nEl premi Nobel d'Economia, Joseph Stiglitz, opina que no i que crítiques com les dels armilles grogues a França o d'altres moviments arreu tenen raó en el fons de les seves reivindicacions.\nEsquius, que diumenge ja va ser a la Pasqua Militar a Capitania a Barcelona, considera que mantenir bones relacions amb els cossos policials espanyols és una forma efectiva d'allunyar el fantasma de la intervenció o la retirada de les competències en seguretat pública.",
"a3": "Vox va presentar els 19 punts que pretén per donar al PP i a Ciutadans el passaport cap a la Junta d'Andalusia i que aposten també per expulsar 52.000 immigrants sense papers. \nJust vam saber que el consell de ministres els aprovarà divendres i dissabte Sánchez serà a Barcelona per donar suport a Jaume Collboni com a cap de llista a la ciutat i solemnitzar algun gest amb Catalunya. \nAhir era un dia trist al TSJC i al món jurídic català per la decisió del ministeri de Justícia d'endur-se, per primer cop en 20 anys, l'acte protocol·lari d'entrega de diplomes de l'Escola Judicial, que té seu a Vallvidrera, de Barcelona a Madrid.\nLa seva lluita pels drets culturals, socials i polítics dels indígenes li van valdre el Nobel de la Pau el 1992. "
},
"extreme": {
"a1": "La Junta d'Andalusia comptarà amb de la presència de Vox i s'expulsaran 52.000 immigrants sense papers.",
"a2": "PP i Ciutadans hauran d'acceptar les exigències de Vox en cas que vulguin aconseguir la Junta d'Andalusia.",
"a3": "El tràngol de PP i Ciutadans a Andalusia és el punt destacat de la crònica política del dia."
}
} |
758 | Els comuns debaten no acceptar l’1-O com ‘el referèndum que necessita Catalunya’ | Els debats que estan celebrant els 'comuns' a les 8 vegueries catalanes per fixar el seu posicionament sobre l'1-O barregen no considerar-ho com "el referèndum que necessita Catalunya", ha explicat a Europa Press fonts assistents a diverses trobades. | Els debats que estan celebrant els ‘comuns’ a les 8 vegueries catalanes per fixar el seu posicionament sobre l’1-O barregen no considerar-ho com “el referèndum que necessita Catalunya”, ha explicat a Europa Press fonts assistents a diverses trobades.
El coordinador de CatComú, Xavi Domènech, va remetre una carta als inscrits a la que ha tingut accés Europa Press, i on els emplaçava a participar presencialment a les reunions per expressar la seva opinió respecte al posicionament del partit sobre l’1-O que fixessin en una reunió de la Coordinadora Nacional del partit el 8 de juliol a Terrassa, han explicat altres fonts del partit.
En la missiva, Domènech explicita que el 8 de juliol s’avançarà cap a “un primer posicionament” fins a tenir més informació de les pretensions del Govern, i que també podran debatre els inscrits en CatComú.
Domènech destaca a la carta que l’avenç en la consecució de suports a favor del dret a decidir dels catalans tant en l’Estat com a nivell internacional és un compromís dels ‘comuns’ i, sense oblidar aquest objectiu, raona que, després de l’anunci del Govern de la data del referèndum, els “correspon valorar la situació política que ofereixen els propers mesos”.
Els nou debats dels ‘comuns’ –es realitzaran dos a la vegueria de Barcelona, a L’Hospitalet de Llobregat i a Manresa– se celebraràn abans del 8 de juliol, després d’avançar els dos de Barcelona, que estaven prevists per després.
Assistents a les trobades han destacat que la participació als debats, als quals acudeixen grups d’entre 70 i 90 inscrits, és alta i s’espera que en els de Barcelona encara sigui més: “Esperem que els debats presencials aconsegueixin els 1.000 participants”.
PARTICIPACIÓ L’1-O
Un altre dels aspectes que es debaten és la manera com els ‘comuns’ participaran, després que Domènech hagi reiterat que CatComú “estarà a l’1-O”.
A la trobada de Tarragona del dimarts, el posicionament va ser “unànime” en no entendre l’1-O com un referèndum i majoritari en la voluntat d’acudir a votar, expliquen fonts assistents al debat a Europa Press, que aclareixen que també va haver-hi participants que van considerar que els ‘comuns’ no haurien de participar.
Al debat de Girona del dimarts, per contra, el sentiment majoritari va ser no acudir a la convocatòria del Govern per no considerar-la un referèndum, han explicat altres fonts, mentre que el 88% d’adherits a Comú de Lleida van recolzar en una consulta que es va tancar el dilluns el suport al referèndum “entenent que aquest ha de ser vinculant, efectiu i reconegut internacionalment”, després de celebrar el seu debat el 22 de juny.
“Si hi ha urnes, molts dels assistents als debats aniran a votar, encara que hi ha qui afirmen que no ho faran.
Uns defensen amb bel·ligerància que aniran a votar i que cal anar a votar.
Uns altres defensen amb bel·ligerància que no ho faran i donen les seves raons”, segons les mateixes fonts que afirmen que aquesta pluralitat interna en el projecte dels ‘comuns’ reflecteix la societat, i que el fet que en les trobades es debatin totes dues coses sense problemes és la via cohesionadora que volen per Catalunya.
En el document que treballen els ‘comuns’ es demana comptar per al referèndum amb algun reconeixement internacional, es posa l’accent que la gran majoria de catalans se senti interpel·lat a participar, i s’explicita la reivindicació de base de CatComú: “Un referèndum ha de ser efectiu jurídica i políticament”.
S’han celebrat ja els debats d’Alt Pirineu i Aran –el dijous–, i dimarts que ve, coincidint amb el dia en el qual el Govern preveu explicar el seu pla per aconseguir el referèndum de l’1-O, se celebraran altres tres debats a Vilanova i la Geltrú (Barcelona), Tortosa (Tarragona) i Mollet del Vallès (Barcelona), i, després de les explicacions del Govern, dijous que ve es duran a terme les de L’Hospitalet i Manresa.
L’ordre del dia de les trobades és informar de les accions realitzades des de l’Assemblea fundacional del 8 d’abril i els propers passos previstos deliberar col·lectivament respecte a l’acutal context polític de Catalunya.
Un altre punt que s’abordarà és: ‘Realitzar el debat que ens ha de portar a definir el codi ètic, a partir del document de Principis ètics i radicalitat democràtica aprovat a l’Assemblea’, que un dels compromisos de l’adreça dels ‘comuns’ va adquirir en la seva constitució. | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Els Comuns celebren a les 8 vegueries de Catalunya diferents debats per a fixar una posició unitària envers al referèndum de l'1-O. Hi ha qui considera que no era el referèndum que necessita Catalunya, però que sí participaran en la votació, mentre que d'altres consideren que no haurien de participar en la votació.",
"a2": "Els Comuns celebren debats per tot Catalunya on es dialoga sobre la participació en el referèndum de l'1-O convocat pel Govern i si ha de ser vinculant. Segons el lloc, hi ha hagut tendències dispars, com a Lleida, que sí que demanen que sigui vinculant i volen participar-hi, mentre que a Girona es dóna el cas contrari.",
"a3": "CatComú té previst emetre un document aclarint el seu posicionament sobre l’1-O i com hi participarà. Abans, però, s’està escoltant l’opinió dels inscrits, en debats a les vegueries catalanes. De moment, el resultat no és massa concloent degut a les diverses sensibilitats dels participants. El que es té clar és que, perquè tingui sentit, el referèndum ha de ser vàlid. "
},
"extractive": {
"a1": "Els debats que estan celebrant Els Comuns a les 8 vegueries catalanes per a fixar el seu posicionament sobre l’1-O barregen no considerar-ho com “el referèndum que necessita Catalunya\".\nA la trobada de Tarragona del dimarts, el posicionament va ser “unànime” en no entendre l’1-O com un referèndum i majoritari en la voluntat d’acudir a votar, expliquen fonts assistents al debat a Europa Press, que aclareixen que també va haver-hi participants que van considerar que Els Comuns no haurien de participar-hi.\nAl debat de Girona del dimarts, per contra, el sentiment majoritari va ser no acudir a la convocatòria del Govern per no considerar-la un referèndum, han explicat altres fonts, mentre que el 88% d’adherits a Comú de Lleida va recolzar en una consulta que es va tancar el dilluns el suport al referèndum “entenent que aquest ha de ser vinculant, efectiu i reconegut internacionalment”, després de celebrar el seu debat el 22 de juny.",
"a2": "Els debats que estan celebrant Els Comuns a les 8 vegueries catalanes per fixar el seu posicionament sobre l’1-O barregen no considerar-ho com “el referèndum que necessita Catalunya”, ha explicat a Europa Press fonts assistents a diverses trobades.\nA la trobada de Tarragona del dimarts, el posicionament va ser “unànime” en no entendre l’1-O com un referèndum i majoritari en la voluntat d’acudir a votar, expliquen fonts assistents al debat a Europa Press, que aclareixen que també va haver-hi participants que van considerar que Els Comuns no haurien de participar.\nAl debat de Girona del dimarts, per contra, el sentiment majoritari va ser no acudir a la convocatòria del Govern per no considerar-la un referèndum, han explicat altres fonts, mentre que el 88% d’adherits a Comú de Lleida van recolzar en una consulta que es va tancar el dilluns el suport al referèndum “entenent que aquest ha de ser vinculant, efectiu i reconegut internacionalment”, després de celebrar el seu debat el 22 de juny.\nEn el document que treballen Els Comuns es demana comptar per al referèndum amb algun reconeixement internacional, es posa l’accent que la gran majoria de catalans se senti interpel·lat a participar, i s’explicita la reivindicació de base de CatComú.",
"a3": "El coordinador de CatComú, Xavi Domènech, va remetre una carta als inscrits a la qual ha tingut accés Europa Press, i on els emplaçava a participar presencialment a les reunions per a expressar la seva opinió respecte al posicionament del partit sobre l’1-O que fixessin en una reunió de la Coordinadora Nacional del partit el 8 de juliol a Terrassa, han explicat altres fonts del partit.\nUn altre dels aspectes que es debaten és la manera com Els Comuns participaran després que Domènech hagi reiterat que CatComú “estarà a l’1-O”. \n“Si hi ha urnes, molts dels assistents als debats aniran a votar, encara que hi ha qui afirma que no ho farà\". \nEn el document que treballen Els Comuns es demana comptar per al referèndum amb algun reconeixement internacional, es posa l’accent que la gran majoria de catalans se senti interpel·lada a participar-hi i s’explicita la reivindicació de base de CatComú: “Un referèndum ha de ser efectiu jurídica i políticament”. "
},
"extreme": {
"a1": "Els Comuns celebren debats per fixar el seu posicionament de cara al referèndum de l'1-O amb posicions contràries.",
"a2": "Els Comuns organitzen debats per a parlar de la participació en el referèndum i si el consideren legítim i vinculant.",
"a3": "Els Comuns impulsen grups de debat entre els inscrits per a definir el seu posicionament i participació en el referèndum independentista."
}
} |
2,205 | Tarragona recupera dues peces de bronze d'època romana d'alt valor | Són dos caps de mula que formarien part de la decoració d'un llit utilitzat en els banquets | Tarragona ha recuperat dues peces escultòriques, considerades d'alt valor, en bronze d'època romana.
Són dos caps d'èquid, de mula molt probablement, que formarien part de la decoració d'un llit emprat en els banquets romans.
La troballa es va fa uns dos mesos durant els treballs arqueològics a l'antic solar de la caserna de la Guàrdia Civil, al carrer López Peláez, on s'han de construir habitatges.
En aquest solar s'han trobat restes d'un extens edifici d'època romana situat a extramurs amb elements destacats, com un espai de pilars que sostindrien una armadura de fusta de coberta, o una zona funerària on es va descobrir, entre d'altres, la tomba amb l'esquelet d'un noi jove, que ja es va presentar el gener passat.
Les peces escultòriques trobades estaran exposades al públic del 2 al 5 de maig, en horari de 8 a 15h, a l'entrada del Museu d'Història – Casa Castellarnau.
Les peces, de petites dimensions –uns 12-13cm-, formaven part d'un llit, concretament un 'lectus tricliniaris', emprat en els banquets romans.
Aquests elements formaven part d'un llit, concretament d'un lectus tricliniaris, un llit emprat en els fastuosos banquets dels romans.
L'estructura portant en fusta d'aquests llits es caracteritzava per un o dos respatllers als extrems en forma de coixí ondulat, denominats 'fulcra' i una armadura rectangular formada per travessers de fusta connectats a una graella de llistons o tires de cuir que sustentaven el matalàs i els coixins.
Al seu torn, les quatre potes anaven acoblades als quatre travessers del llit.
La decoració d'aquests 'fulcra' era acurada i seguia la silueta del respatller amb una estructura de bronze, d'on corresponen aquests caps de cavall, que formarien part d'una peça més gran, que no s'ha conservat.
El bon estat de conservació de totes dues peces és rellevant i destaca la presència de damasquinats d'argent i diversos elements acoblats, així com la gran qualitat tècnica i artística dels objectes, el seu realisme i refinament.
Les peces, que són buides, van ser realitzades a partir del procediment de la cera perduda.
Els dos extrems de 'fulcra' estan configurats com dos caps d'èquid, segurament de mula en una actitud dinàmica.
Ambdós animals giren bruscament el cap cap a un costat, fet que fa moure els pèls de la crinera.
Presenten la boca oberta, els ulls oberts de bat a bat, els narius dilatats i les llargarudes orelles plegades cap enrere.
Les mules van agençades amb diversos elements de guarniment: frontalera, muserola i collar.
Destaca el collar fet amb una pell de pantera i amb la testa d'aquest felí.
Les mules també duen uns penjolls de forma triangular fixats a la zona de les temples.
Aquests elements, són fets de xapa i van ser fixats a través d'uns encaixos que es van practicar al cos principal.
En aquest sentit, cal remarcar que una de les peces disposa d'un forat a la zona del coll realitzat a partir de la successió de tres forats circulars practicats amb un trepant i que molt probablement servia per sostenir un element ornamental que s'ha perdut.
A nivell general, les temàtiques elegides per decorar els 'fulcra' es refereixen al déu Dionís i a la seva comitiva.
El símbol de la mula es troba àmpliament testimoniat en els coronaments.
En la iconografia dionisíaca, tant els sàtirs com Silè o el mateix Dionís apareixen cavalcant mules.
La mula era considerada com un animal al marge de la civilització, amb comportaments sexuals estranys i de naturalesa bastarda i juganera, fet que lligava amb l'ambient dionisíac.
Datació
La gran majoria d'aquests objectes s'inspiren en el mobiliari hel·lenístic i es daten àmpliament entre el segle II aC i el segle I dC.
En el món romà destaquen els exemplars recuperats a la zona vesuviana (Casa de Menandre, casa de C. Vibius Italicus).
Altres 'fulcre' en bronze han estat localitzats a Amiternum i a Chieti en tombes datades a finals del segle I aC, principis del segle I dC. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Durant les excavacions d'un solar que antigament ocupava la caserna de la Guàrdia Civil i on es construiran habitatges a Tarragona, s'ha descobert dues peces escultòriques de bronze que formaven part de la decoració d'un llit d'època romana. Anteriorment ja s'havien descobert altres restes arqueològiques. Les peces s'exposaran al Museu d'Història de Tarragona.",
"a2": "S'han trobat dues peces escultòriques de l'època romana a Tarragona que formaven part d'un “lectus triclinaris“, un llit que s'usava als banquets romans. Les peces tenen forma de mula i es van fer mitjançant la tècnica de la cera perduda. Una de les peces sembla que sostenia un ornament que s'ha perdut.",
"a3": "Entre les recents troballes arqueològiques descobertes a Tarragona, hi ha dos valuosos caps de mula en moviment, presumiblement de l’època romana i en perfecte estat de conservació. Les dues petites escultures en bronze, d’exquisida i detallada qualitat, pertanyerien a un fulcre que no s’hauria conservat. Aquests fulcres formaven part de la composició dels llits que s’utilitzaven per als banquets."
},
"extractive": {
"a1": "Tarragona ha recuperat dues peces escultòriques considerades d'alt valor.\nSón dos caps d'èquid, de mula molt probablement, que formarien part de la decoració d'un llit emprat en els banquets romans.\nEn aquest sentit, cal remarcar que una de les peces disposa d'un forat a la zona del coll realitzat a partir de la successió de tres forats circulars practicats amb un trepant i que molt probablement servia per a sostenir un element ornamental que s'ha perdut.\nEn aquest solar s'han trobat restes d'un extens edifici d'època romana situat a extramurs amb elements destacats, com un espai de pilars que sostindrien una armadura de fusta de coberta, o una zona funerària on es va descobrir, entre d'altres, la tomba amb l'esquelet d'un noi jove, que ja es va presentar el gener passat.\nL'estructura portant en fusta d'aquests llits es caracteritzava per un o dos respatllers als extrems en forma de coixí ondulat, denominats “fulcra“ i una armadura rectangular formada per travessers de fusta connectats a una graella de llistons o tires de cuir que sustentaven el matalàs i els coixins.",
"a2": "Tarragona ha recuperat dues peces escultòriques, considerades d'alt valor, en bronze de l'època romana.\nLes peces, de petites dimensions –uns 12-13cm–, formaven part d'un llit, concretament un \"lectus tricliniaris\", emprat en els banquets romans.\nLes peces, que són buides, van ser realitzades a partir del procediment de la cera perduda.\nEn aquest sentit, cal remarcar que una de les peces disposa d'un forat a la zona del coll realitzat a partir de la successió de tres forats circulars practicats amb un trepant i que molt probablement servia per sostenir un element ornamental que s'ha perdut.",
"a3": "Tarragona ha recuperat dues peces escultòriques, considerades d'alt valor, en bronze de l'època romana. \nEn aquest solar s'han trobat restes d'un extens edifici d'època romana situat a extramurs amb elements destacats, com un espai de pilars que sostindrien una armadura de fusta de coberta, o una zona funerària on es va descobrir, entre d'altres, la tomba amb l'esquelet d'un noi jove, que ja es va presentar el gener passat.\nLes peces, de petites dimensions –uns 12-13cm–, formaven part d'un llit, concretament un \"lectus tricliniaris\", emprat en els banquets romans.\nEls dos extrems de \"fulcra\" estan configurats com dos caps d'èquid, segurament de mula en una actitud dinàmica. "
},
"extreme": {
"a1": "S'ha trobat a Tarragona les restes romanes que formaven part de l'estructura d'un llit durant l'excavació d'un solar.",
"a2": "Es troben dues peces escultòriques d'època romana a Tarragona, fetes de bronze i que eren part d'un “lectus triclinaris“.",
"a3": "Tarragona ha recuperat dos caps de mula d’incalculable valor que s’haurien fet servir per decorar mobiliari romà."
}
} |
978 | Torra, sobre reactivar la DUI: ‘Estava disposat i preparat per arribar tan lluny com els partits i el govern volguessin’ | El president entén que hi hagi gent decebuda perquè l'independentisme no ha culminat el procés: 'Jo mateix ho estic' | ‘Estava disposat i preparat per a arribar tan lluny com els grups que em donaven suport i el govern volguessin arribar.’
El president de la Generalitat, Quim Torra, explica en la segona part de l’entrevista a l’ACN que quan va acceptar el càrrec per a ‘servir el país’ estava a punt per a totes les possibilitats.
Torra entén que hi hagi gent decebuda perquè l’independentisme no ha culminat el procés: ‘Jo mateix ho estic’, admet.
Així mateix, diu que l’han sorprès enormement les discrepàncies internes que hi ha hagut, tot i la repressió: ‘No les podia entendre i encara no les entenc.’
Opina que com més s’eixampla la base sobiranista és amb una ‘confrontació democràtica’ contra l’estat espanyol, tal com ho va ser l’1-O.
Insisteix que el procés no va avançar més, per alguns factors: ‘Jo no em podia esperar que, en una situació amb presos i exiliats, es produïssin segons quines accions, sincerament.’
Ell –diu– es pensava que es podria donar continuïtat al procés independentista, ‘i no que de sobte canviessin tant les coses’.
‘Això m’ha xocat personalment’, admet.
Subratlla que, quan va acceptar de ser candidat a la Generalitat, pensava que el debat constituent serviria per a enllestir un projecte de constitució que hauria de ser referendat, i avançar per fer efectiva la república.
Torra defensa que l’1-O ha de ser l’eix central de l’estratègia independentista: ‘Qualsevol salt col·lectiu que ens proposem només pot produir-se si es torna a repetir aquesta fórmula màgica’, ha defensat després de destacar la unitat entre institucions, partits, entitats i ciutadana per fer possible el referèndum del 2017.
En aquesta línia, defensa un nou embat democràtic per ‘eixamplar més’ el suport independentista.
‘L’1-O, que és un acte de confrontació amb l’estat, és el moment que arribem a tocar la independència amb les puntes dels dits.
No sé per què tot allò que van tirar endavant els companys a la presó i a l’exili no ha de continuar essent el que ara hàgim de fer els qui tenim algunes responsabilitats.
No entenc per què hauríem de canviar d’estratègia’, diu.
Tot i la decepció que admet, Torra diu que està content d’haver ‘mantingut el pols i la dignitat’ de la institució, i de ‘no haver abaixat la guàrdia’, tot i les circumstàncies enormement difícils que ha afrontat el seu executiu.
Els polítics, afegeix, no van estar a l’altura durant la sentència del judici per l’1-O: ‘Devíem fallar tots, perquè la gent hi va ser.
Les discrepàncies no van saber trobar el canal adient i penso que, senzillament, la classe política no va estar a l’altura d’allò que la ciutadania requeria.’
També ha reconegut que era difícil d’engendrar el momentum i que, de fet, l’1-O va costar uns deu anys de crear.
Recorda que el 20% de la legislatura ha tingut lloc sota l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola, o amb el reial decret de l’estat d’alarma per l’epidèmia de la covid-19: ‘No hem aconseguit la república però penso que hem estat a l’altura, davant d’una situació tan complicada.’
El president lamenta les ‘discrepàncies’ que hi ha hagut dins el moviment independentista, també al si del seu executiu.
Tanmateix, diu que no ha pensat mai a fer fora ningú d’ERC: ‘Tots els consellers gaudeixen de la meva confiança.’
Diu també que, com a ciutadà que no havia tingut cap tracte directe amb la política, l’han sorprès enormement les discrepàncies, que no ha pogut entendre, en una situació tan difícil, a causa de la repressió.
Opina que l’executiu de Carles Puigdemont tenia un objectiu ‘fabulós, il·lusionant i estel·lar’, en referència a l’1-O.
I que, en canvi, el seu govern s’ha trobat amb una situació més defensiva, de recuperació i de resistència, amb dirigents a la presó i a l’exili, i que ha hagut d’afrontar diversos judicis. | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El president Quim Torra ha declarat que, sempre que tingui el suport dels grups parlamentaris i del govern, està preparat per arribar fins on calgui amb la declaració d'independència. A més, afegeix que entén que la població estigui decebuda perquè no s'ha culminat el procés. La confrontació amb l'Estat espanyol és necessària per a eixamplar la base sobiranista.",
"a2": "A la segona part de l'entrevista a l'ACN, Torra explica quina era la situació quan va acceptar el càrrec de president i que estava preparat per a qualsevol situació. Malgrat això, ha dit que la seva legislatura ha estat plena de dificultats, com l'article 155, polítics exiliats o l'Estat d'alarma per la pandèmia. ",
"a3": "Torra ha reconegut la decepció de l’independentisme per no haver culminat el procés sobiranista. I tot malgrat que la seva voluntat inicial era arribar fins al final. Ha culpat d’aquest fracàs a desavinences internes del moviment i a circumstàncies externes extraordinàries. No obstant, el president està orgullós del paper del seu govern durant l’estat d’alarma i l’aplicació del 155."
},
"extractive": {
"a1": "Estava disposat i preparat per a arribar tan lluny com els grups que em donaven suport i el govern volguessin arribar.\nDiu també que, com a ciutadà que no havia tingut cap tracte directe amb la política, l’han sorprès enormement les discrepàncies, que no ha pogut entendre, en una situació tan difícil, a causa de la repressió.\nTot i la decepció que admet, Torra diu que està content d’haver \"mantingut el pols i la dignitat\" de la institució, i de \"no haver abaixat la guàrdia\", tot i les circumstàncies enormement difícils que ha afrontat el seu executiu.\nRecorda que el 20% de la legislatura ha tingut lloc sota l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola, o amb el reial decret de l’estat d’alarma per l’epidèmia de la covid-19: \"No hem aconseguit la república, però penso que hem estat a l’altura, davant d’una situació tan complicada\".\nSubratlla que, quan va acceptar de ser candidat a la Generalitat, pensava que el debat constituent serviria per a enllestir un projecte de constitució que hauria de ser referendat i avançar per fer efectiva la república.",
"a2": "El president de la Generalitat, Quim Torra, explica en la segona part de l’entrevista a l’ACN que quan va acceptar el càrrec per a \"servir el país\" estava a punt per a totes les possibilitats.\n\"Qualsevol salt col·lectiu que ens proposem només pot produir-se si es torna a repetir aquesta fórmula màgica\", ha defensat després de destacar la unitat entre institucions, partits, entitats i ciutadana per fer possible el referèndum del 2017.\nRecorda que el 20% de la legislatura ha tingut lloc sota l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola, o amb el reial decret de l’estat d’alarma per l’epidèmia de la covid-19.\nI que, en canvi, el seu govern s’ha trobat amb una situació més defensiva, de recuperació i de resistència, amb dirigents a la presó i a l’exili, i que ha hagut d’afrontar diversos judicis.",
"a3": "Torra entén que hi hagi gent decebuda perquè l’independentisme no ha culminat el procés: \"Jo mateix ho estic\", admet. \nSubratlla que, quan va acceptar de ser candidat a la Generalitat, pensava que el debat constituent serviria per a enllestir un projecte de constitució que hauria de ser referendat, i avançar per fer efectiva la república.\nRecorda que el 20% de la legislatura ha tingut lloc sota l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola, o amb el reial decret de l’estat d’alarma per l’epidèmia de la covid-19: \"No hem aconseguit la república, però penso que hem estat a l’altura, davant d’una situació tan complicada\".\nEl president lamenta les \"discrepàncies\" que hi ha hagut dins el moviment independentista, també al si del seu executiu. "
},
"extreme": {
"a1": "El president està disposat a reactivar la DUI perquè està preparat per a arribar tan lluny com pugui.",
"a2": "Quim Torra explica què es va trobar quan va arribar a president i quines han estat les majors dificultats.",
"a3": "Torra s’ha mostrat sorprès per la deriva de l’independentisme tot i la seva disposició per fer efectiva la república."
}
} |
1,241 | Salut no es planteja de moment el confinament de Lleida | Vergés reclama als ciutadans que baixin el ritme i extremin precaucions | El Departament de Salut no planteja de moment el confinament selectiu d'algunes zones de Lleida, però sí que reclama als ciutadans que baixin el ritme i ajornin totes aquelles activitats que no siguin imprescindibles.
Dades
Dimarts va ser el dia de més positius a la regió de Lleida des de l'inici de la pandèmia
Els brots de Ponent provoquen que la xifra de contagis detectats a Catalunya fos la setmana passada superior a les dues anteriors
Vergés ha indicat a Catalunya Ràdio que la incidència de casos a Lleida aquesta setmana s'ha doblat respecte a la passada, però ha explicat que la major part de la mobilitat es dona dintre de la pròpia zona on estan augmentant els positius.
També ha aprofitat per reclamar als habitants de la Franja que vagin al seu hospital de referència, el de Barbastre, per poder destensionar l'Arnau de Vilanova.
Així mateix, a partir d'ara es vigilarà especialment el col·lectiu de persones grans i vulnerables.
La consellera ha explicat que no es planteja ara un confinament a Lleida com el de la Conca d'Òdena perquè la mobilitat ja es produeix en la mateixa zona.
"Abans de dir 'us heu de quedar a casa' estem demanant que siguin conscients i que baixin el ritme, i que només facin tot allò que hagin de fer, però amb molta precaució", ha remarcat.
Vergés ha reconegut que el volum de casos comença a ser important, i també algunes entrades a l'hospital i a les UCI.
"Això ens fa pensar que hem d'actuar i que hem de donar aquest missatge que això no és cap broma", ha afegit la consellera, que ha apuntat que els brots no preocupen, però sí el fet que creixi el volum de casos i que això faci que alguns es puguin escapar, el que implica transmissió comunitària i complexitat.
La setmana passada la incidència va ser de 167 casos, i aquesta és de 325, el doble.
A més, augmenten les hospitalitzacions.
"El virus s'està transmetent, volem realment doblegar aquesta corba de Lleida", ha insistit.
En aquest sentit, ha assenyalat que el paper més important el té la ciutadania, que "s'ho ha de prendre molt seriosament" "Ja hem vist que en una setmana o dues et pot canviar el panorama i pot fer estralls", ha avisat.
També s'està prestant especial atenció a persones grans i vulnerables, les que viuen a casa i les de les residències.
Ha explicat que s'implementaran mesures de control, com ara visites i vigilar molt la simptomatologia i els professionals.
També s'actua per protegir l'hospital de referència, l'Arnau de Vilanova, preparant-lo per si hi hagués un augment molt important de casos i d'hospitalitzacions.
Dades: coronavirus
MAPES Només una comarca s'ha deslliurat de nous casos de coronavirus al juny
Consulta com es reparteixen els 3.831 positius recents, a nivell local i comarcal, i com evoluciona la pandèmia, en mapes i taules interactives
Tornar a les aules
Quants professors més hi haurà?
Caldrà mascareta?
Guia per entendre com serà el curs que ve
Aragonès anuncia la contractació d'un mínim de 5.000 professionals aquest setembre, però Torra modifica a l'alça la xifra a l'espera de la negociació amb els sindicats
Estiu 2020
A quins països es pot viatjar aquest estiu?
Molts punts del planeta tenen les fronteres tancades als turistes de l'Estat, que si volen marxar hauran de triar entre una llista força limitada
Coronavirus
Les cicatrius de la pandèmia
El coronavirus lesiona el teixit productiu i obliga a obrir l'aixeta de recursos a costa de l'endeutament mentre es constaten reformes pendents del sistema de salut i afloren tensions polítiques després de tres mesos d'estat d'alarma
coronavirus
VÍDEO Com fer una mascareta casolana amb filtre per a grans i petits
Una mascareta fàcil de confeccionar que pot servir tant per prevenir el contagi com per aïllar de la pols | [
"coronavirus"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "La Conselleria de Salut va indicar que no es procedirà al confinament de Lleida. Això ho ha notificat desprès que el nombre de brots augmentés i arribés al màxim històric. L'argument per no tancar és que el moviment de població es produeix sobretot dins de la mateixa zona. La consellera ha recomanat seguir amb la vida diària però amb cautela.",
"a2": "Els casos de covid són el doble que la setmana passada a Lleida i la incidència comença a preocupar al Departament de Salut, que demana als ciutadans que siguin responsables i surtin de casa només per a fer coses imprescindibles. També preocupa el nombre d'hospitalitzats i es vol prevenir que augmenti i es saturin els hospitals.",
"a3": "Salut ha demanat la col·laboració ciutadana per frenar la multiplicació de casos de coronavirus a Lleida i evitar el confinament. S’ha demanat, doncs, als lleidatans de reduir al mínim la mobilitat i augmentar la precaució. Els habitants de la franja hauran d’acudir a l’hospital de Barbastre per no saturar l’Arnau de Vilanova. Finalment, s’extremarà la protecció envers les persones vulnerables."
},
"extractive": {
"a1": "Vergés ha indicat a Catalunya Ràdio que la incidència de casos a Lleida aquesta setmana s'ha duplicat respecte a la passada, però ha explicat que la major part de la mobilitat es dóna dintre de la pròpia zona on estan augmentant els positius.\nDimarts va ser el dia de més positius a la regió de Lleida des de l'inici de la pandèmia.\nLa consellera ha explicat que no es planteja ara un confinament a Lleida com el de la Conca d'Òdena perquè la mobilitat ja es produeix en la mateixa zona.\nTambé ha aprofitat per reclamar als habitants de la Franja que vagin al seu hospital de referència, el de Barbastre, per poder destensionar l'Arnau de Vilanova.",
"a2": "El Departament de Salut no planteja de moment el confinament selectiu d'algunes zones de Lleida, però sí que reclama als ciutadans que baixin el ritme i ajornin totes aquelles activitats que no siguin imprescindibles.\nVergés ha reconegut que el volum de casos comença a ser important, i també algunes entrades a l'hospital i a les UCI.\n\"El virus s'està transmetent, volem realment doblegar aquesta corba de Lleida\", ha insistit.\nHa explicat que s'implementaran mesures de control, com ara visites i vigilar molt la simptomatologia i els professionals.",
"a3": "El Departament de Salut no planteja de moment el confinament selectiu d'algunes zones de Lleida, però sí que reclama als ciutadans que baixin el ritme i ajornin totes aquelles activitats que no siguin imprescindibles.\nVergés ha indicat a Catalunya Ràdio que la incidència de casos a Lleida aquesta setmana s'ha duplicat respecte a la passada, però ha explicat que la major part de la mobilitat es dóna dintre de la pròpia zona on estan augmentant els positius.\nTambé ha aprofitat per reclamar als habitants de la Franja que vagin al seu hospital de referència, el de Barbastre, per poder destensionar l'Arnau de Vilanova.\nTambé s'està prestant especial atenció a persones grans i vulnerables, les que viuen a casa i les de les residències. "
},
"extreme": {
"a1": "Tot i augmentar el casos de la Covid, Vergés ha indicat que no es realitzarà un confinament a Lleida. ",
"a2": "Lleida duplica el nombre de casos per covid i implementarà mesures perquè la covid no continuï avançant.",
"a3": "Salut exigeix responsabilitat als lleidatans si volen evitar el confinament de la ciutat per l’onada de nous positius en coronavirus"
}
} |
746 | Oportunitat d’or del periodisme científic | Potser perquè és aviat, o potser perquè els periodistes científics són dels pocs professionals que han vist augmentar dràsticament la seva càrrega de treball durant aquest malson i no estem ara com per a mirar-nos el melic.
«Com vas?», preguntava per WhatsApp a un col·lega argentí que em responia: «Intentant capitalitzar la pandèmia».
«Disculpa que no t’hagi respost, vaig de bòlit», em deia un altre, dies després d’enviar-li un correu.
«Aquesta nit surto en la Sexta!», m’explicava un altre.
Però més enllà de l’obvi augment en la demanda d’informació científica respecte a la COVID-19, trobo que hi ha diverses reflexions que val la pena aplegar en un text, encara que ja les hàgim anat llançant per Twitter.
Per a mi, una de les més transcendentals és que, per primer cop, en l’àmbit de la biomedicina estem narrant la ciència detalladament a mesura que s’està fent, no després de publicar-se.
Per a alguns, tot això al començament era desconcertant, ja que la ciència sol presentar-se al públic quan ja està acabada, revisada i publicada, amb un grau d’incertesa molt menor.
Aquest rigor és el que la fa tan de confiança.
Però en una crisi com la que vivim no hi ha temps a perdre i toca informar i prendre decisions sense el nivell de confiança que agrada als investigadors.
Així és la vida.
El motiu de l’embolic va ser que, especialment al començament, saltaven als mitjans com si fossin resultats demostrats i cadascú –Trump, per exemple– els interpretava a la seva conveniència.
Penso que, considerant que l’auge de les prepublicacions científiques en biomedicina ha arribat per a quedar-se, el bon periodista científic no serà el caut que desatengui allò que no estigui revisat per experts sinó el que tingui les eines i l’instint per a separar el gra de la palla, contrastar-lo i presentar-lo en context.
Fa molt temps que em queixo que els científics siguin tan zelosos amb els seus treballs i argumento que no parlar-ne fins que estan acabats fa la ciència més asèptica i impedeix que es puguin explicar històries amb una certa intriga.
I, sobretot, que puguem incloure-hi matisos de la recerca com ara si una vacuna està en fase 1 o fase 2 i que la gent els atengui perquè forma part d’una història que els interessa.
Em sembla una oportunitat única.
Això representa un risc, òbviament, que és l’aparició d’informacions tergiversades o sense el mínim aval empíric exigible.
Exigirà una major professionalitat per part nostra i de rebot per la de companys periodistes generalistes, que hauran d’aprendre també un mínim sobre el funcionament de la ciència.
Però això és bo.
Després hi ha el tema de les notícies falses, que també ens afecta directament.
Sempre explico que, quan jo començava en això de la comunicació científica, abans que existissin les xarxes socials, la millor estratègia contra les faules o teories conspiratives era no fer-los cas i deixar que s’apaguessin soles.
Però actualment qualsevol notícia falsa es pot viralitzar per plataformes com Facebook, WhatsApp o YouTube.
Fins que aquestes no millorin els seus filtres, el periodisme científic ja no pot quedar-se’n al marge i limitar-se només a informar sobre el que diu la ciència.
Com ha quedat palès en la crisi de la COVID-19, ha d’actuar també com a fiscal de les notícies relacionades amb la ciència.
Hi ha diversos periodistes científics que, per la seva excel·lent labor durant aquesta crisi, s’estan convertint en referències per a altres periodistes generalistes, i les seves veus estan influint en el flux de la informació de manera més profunda que no sembla.
Jo no he estat dels més actius, però així i tot he notat aquest efecte.
Notareu que estic parlant de periodisme científic i no de divulgació ni de la labor dels investigadors en actiu.
Tots dos surten reforçats d’aquesta crisi, sens dubte, però trobo que l’impuls més fort –encara que silenciós– ha estat l’experimentat pel periodisme.
N’haurem d’extreure moltes, de lliçons, però una sens dubte n’és que explicar la ciència en procés genera molt més interès que explicar-la ja acabada.
Pere Estupinyà.
Escriptor i divulgador científic, Madrid. | [
"ciència i tecnologia",
"mètode"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El periodisme científic està vivint un moment d'or davant de la disbauxa mundial que suposa la COVID-19. Gràcies a les seves explicacions i narracions dels descobriments científics que passen a cada moment. Tot això es deu, en gran mesura, a l'augment en la demanda d'informació relacionada amb la pandèmia mundial. ",
"a2": "Amb la crisi de la covid-19, s'ha donat un auge en el periodisme científic, que també ha patit canvis. La ciència se sol presentar una vegada està acabada, però amb les circumstàncies actuals, es publica tot quan encara s'està fent recerca. Per aquest motiu, els periodistes científics (i generalistes) han de saber filtrar el contingut publicat i contrastar-lo.",
"a3": "La necessitat creada per la pandèmia de divulgar els descobriments científics a mida que es van produint, i no una vegada comprovats, ha canviat les regles del joc del periodisme d’investigació, que haurà de filar més prim a l’hora de publicar notícies amb un rigor acceptable. També s’imposa l’obligació de denunciar i minimitzar els riscos de la falsa informació. "
},
"extractive": {
"a1": "Per a mi, una de les més transcendentals és que, per primer cop, en l’àmbit de la biomedicina estem narrant la ciència detalladament a mesura que s’està fent, no després de publicar-se.\nHi ha diversos periodistes científics que, per la seva excel·lent labor durant aquesta crisi, s’estan convertint en referències per a altres periodistes generalistes, i les seves veus estan influint en el flux de la informació de manera més profunda que no sembla.\nPenso que, considerant que l’auge de les prepublicacions científiques en biomedicina ha arribat per a quedar-se, el bon periodista científic no serà el caut que desatengui allò que no estigui revisat per experts sinó el que tingui les eines i l’instint per a separar el gra de la palla, contrastar-lo i presentar-lo en context.\nPerò més enllà de l’obvi augment en la demanda d’informació científica respecte de la COVID-19, trobo que hi ha diverses reflexions que val la pena aplegar en un text, encara que ja s'hagin anat llançant per Twitter.",
"a2": "Per a mi, una de les més transcendentals és que, per primer cop, en l’àmbit de la biomedicina estem narrant la ciència detalladament a mesura que s’està fent, no després de publicar-se.\nPenso que, considerant que l’auge de les prepublicacions científiques en biomedicina ha arribat per a quedar-se, el bon periodista científic no serà el caut que desatengui allò que no estigui revisat per experts sinó el que tingui les eines i l’instint per a separar el gra de la palla, contrastar-lo i presentar-lo en context.\nExigirà una major professionalitat per part nostra i de rebot per la de companys periodistes generalistes, que hauran d’aprendre també un mínim sobre el funcionament de la ciència.\nFins que aquestes no millorin els seus filtres, el periodisme científic ja no pot quedar-se’n al marge i limitar-se només a informar sobre el que diu la ciència.",
"a3": "Per a mi, una de les més transcendentals és que, per primer cop, en l’àmbit de la biomedicina estem narrant la ciència detalladament a mesura que s’està fent, no després de publicar-se.\nPenso que, considerant que l’auge de les prepublicacions científiques en biomedicina ha arribat per a quedar-se, el bon periodista científic no serà el caut que desatengui allò que no estigui revisat per experts sinó el que tingui les eines i l’instint per a separar el gra de la palla, contrastar-lo i presentar-lo en context.\nAixò representa un risc, òbviament, que és l’aparició d’informacions tergiversades o sense el mínim aval empíric exigible.\nCom ha quedat palès en la crisi de la COVID-19, ha d’actuar també com a fiscal de les notícies relacionades amb la ciència. "
},
"extreme": {
"a1": "La COVID-19 ha portat a la primera plana els periodistes científics per narrar la ciència al moment.",
"a2": "El periodisme científic ha d'aprendre a filtrar el contingut publicat i fer-ne un bon ús durant la pandèmia.",
"a3": "El paper del periodisme científic, com a pedra angular de la informació contrastada, s’ha vist reforçat durant la pandèmia. "
}
} |
|
552 | Munté considera que la qüestió de confiança ‘seria el moment’ per a anunciar canvis al full de ruta | El govern comença a elaborar el pressupost del 2017 per portar-los al parlament a la tardor | La consellera de presidència, Neus Munté, ha assegurat que la qüestió de confiança a què se sotmetria el 28 de setembre el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ‘seria el moment’ per a anunciar possibles canvis al full de ruta independentista.
En una entrevista d’Europa Press, la que és també vice-presidenta del PDC ha destacat que encara era d’hora per a parlar del contingut exacte de la compareixença de Puigdemont.
Però considera que serà una bona ocasió per a ‘examinar si es poden introduir elements de millora’ del pla sobiranista.
El nou secretariat de la CUP exigeix que es modifiqui el full de ruta per incloure, entre més mesures, un referèndum unilateral d’independència (RUI), un pas que per a ells és imprescindible abans de començar a negociar el pressupost del 2017.
En canvi, el govern vincula les dues negociacions perquè, segons Munté, Puigdemont necessita uns nous pressupostos per a desplegar els seus compromisos sobiranistes i socials: ‘No és igual disposar de recursos per a avançar en les estructures d’estat que no tenir-los.’
Després del no de la CUP als comptes del 2016, els ciutadans, les empreses i les entitats socials han pogut comprovar que no era igual tenir o no tenir pressupost i que era molt important aprovar-ne un de nou.
Munté espera que la CUP s’adoni d’això i ‘reflexioni per entendre la vinculació necessària entre la qüestió de confiança i el pressupost’, tot i que recorda que seran dues tramitacions diferenciades al parlament.
A més, detalla que es van comprometre a facilitar la tasca del govern i a afavorir el desplegament de la ruta independentista: ‘No són els dubtes del full de ruta els que ens han portat fins aquí, sinó els dubtes si la CUP respecta els acords signats.’
Munté confia que Puigdemont superarà la qüestió de confiança i la veu com una oportunitat per a ‘agafar empenta’ i culminar el desplegament del full de ruta independentista.
Per a això, els comptes són indispensables: ‘No imagino un 2017 amb la contenció que aguantem aquest any’.
I la CUP hauria de reflexionar i adonar-se que el blocatge als comptes ha tingut perjudicis ben greus.
La portaveu del govern destaca que Catalunya suporta ofec financer de l’estat espanyol i que un partit independentista no hauria de posar ‘més pals a les rodes’.
Pactes amb els altres partits
En el cas que no hi hagi un acord, Munté no creu que s’hagin de convocar eleccions, sinó que caldrà cercar el suport d’uns altres partits de l’arc parlamentari: ‘Hi ha uns altres que, sense compartir l’objectiu de l’estat propi, poden tenir un interès en l’aprovació d’uns comptes que donin resposta a necessitats socials de la ciutadania.’
Ha assegurat que l’executiu català ja treballava en els nous comptes per a portar-los al parlament a l’octubre i que tornarien a ser ‘els més socials de la història’, cosa que podia seduir la CUP.
Ha defensat que el projecte de comptes del 2016 ja incorporava les partides socials més elevades de la història, i, quan li han preguntat per què creia que la CUP les acceptaria ara si llavors les havia rebutjades, ha respost que ningú no volia una situació de blocatge com la de l’estat espanyol.
‘Tots hem tret conclusions i reflexions d’allò i em consta que també la CUP, on hi ha hagut canvis en la direcció que potser tenen incidència a l’hora de negociar’, tot i que l’assumpte no s’abordarà fins l’última setmana d’agost.
Noves eleccions?
El pressupost no s’abordarà si finalment Puigdemont no supera la qüestió de confiança, una situació que Munté ni tan sols preveu perquè significaria unes noves eleccions: ‘Em penso que se superarà i, per tant, el procés en cap cas quedarà ni frenat ni perjudicat, sinó que agafarà més empenta.’
Quan li han preguntat si Puigdemont hauria de tornar a ser candidat a la presidència en cas que acabés fracassant la qüestió de confiança, Munté s’ha limitat a assenyalar la voluntat de ‘culminar el procés independentista i el compromís immens amb la ciutadania per deixar el país a les portes de la independència’. | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "La consellera de presidència, Neus Munté considera que la qüestió de confiança seria un bon moment per a presentar els pressupostos del Govern. Aquest pressupostos són els que incorporen les partides socials més altes de tota la història i el Govern està disposat a buscar el suport de grups no independentistes per a poder aprovar-los.",
"a2": "El Govern necessita el suport de la CUP per tirar endavant els pressupostos per al 2017. A més, la CUP exigeix un referèndum unilateral d'independència abans de negociar-los. La consellera de presidència no preveu que hi hagi noves eleccions perquè pensa que Puigdemont aconseguirà superar la qüestió de confiança i sortirà tot endavant.",
"a3": "El govern espera superar exitosament la qüestió de confiança i l’aprovació dels pressupostos que s’aveïnen. Per a ells, ambdues coses van de la mà i la CUP haurà de desbloquejar els recursos econòmics si vol que s’apliquin canvis al full de ruta sobiranista. Si no, es preveu apel·lar a la responsabilitat social dels grups no independentistes per acordar els comptes."
},
"extractive": {
"a1": "Quan li han preguntat si Puigdemont hauria de tornar a ser candidat a la presidència en cas que acabés fracassant la qüestió de confiança, Munté s’ha limitat a assenyalar la voluntat de \"culminar el procés independentista i el compromís immens amb la ciutadania per deixar el país a les portes de la independència\".\nHa defensat que el projecte de comptes del 2016 ja incorporava les partides socials més elevades de la història, i quan li han preguntat per què creia que la CUP les acceptaria ara si llavors les havia rebutjades, ha respost que ningú no volia una situació de blocatge com la de l’Estat espanyol.\nEn el cas que no hi hagi un acord, Munté no creu que s’hagin de convocar eleccions, sinó que caldrà cercar el suport d'altres partits de l’arc parlamentari: \"Hi ha uns altres que, sense compartir l’objectiu de l’Estat propi, poden tenir un interès en l’aprovació d’uns comptes que donin resposta a necessitats socials de la ciutadania\".\nLa consellera de presidència, Neus Munté, ha assegurat que la qüestió de confiança a què se sotmetria el 28 de setembre el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, \"seria el moment\" per a anunciar possibles canvis al full de ruta independentista.",
"a2": "La consellera de presidència, Neus Munté, ha assegurat que la qüestió de confiança a què se sotmetria el 28 de setembre el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, \"seria el moment\" per a anunciar possibles canvis al full de ruta independentista.\nEl nou secretariat de la CUP exigeix que es modifiqui el full de ruta per a incloure-hi, entre d'altres mesures, un referèndum unilateral d’independència (RUI), un pas que per a ells és imprescindible abans de començar a negociar el pressupost del 2017.\nDesprés del no de la CUP als comptes del 2016, els ciutadans, les empreses i les entitats socials han pogut comprovar que no era igual tenir o no tenir pressupost i que era molt important aprovar-ne un de nou.\nEl pressupost no s’abordarà si finalment Puigdemont no supera la qüestió de confiança, una situació que Munté ni tan sols preveu perquè significaria unes noves eleccions:",
"a3": "La consellera de presidència, Neus Munté, ha assegurat que la qüestió de confiança a què se sotmetria el 28 de setembre el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, \"seria el moment\" per a anunciar possibles canvis al full de ruta independentista. \nEl nou secretariat de la CUP exigeix que es modifiqui el full de ruta per a incloure-hi, entre d'altres mesures, un referèndum unilateral d’independència (RUI), un pas que per a ells és imprescindible abans de començar a negociar el pressupost del 2017. \nEn el cas que no hi hagi un acord, Munté no creu que s’hagin de convocar eleccions, sinó que caldrà cercar el suport d’uns altres partits de l’arc parlamentari: \"Hi ha uns altres que, sense compartir l’objectiu de l’Estat propi, poden tenir un interès en l’aprovació d’uns comptes que donin resposta a necessitats socials de la ciutadania\". \nEl pressupost no s’abordarà si finalment Puigdemont no supera la qüestió de confiança, una situació que Munté ni tan sols preveu perquè significaria unes noves eleccions: \"Em penso que se superarà i, per tant, el procés en cap cas quedarà ni frenat ni perjudicat, sinó que agafarà més empenta\". "
},
"extreme": {
"a1": "El govern comença l'elaboració dels pressupostos que podria presentar durant la qüestió de confiança a Puigdemont.",
"a2": "La CUP no vol negociar els pressupostos fins que no s'inclogui un referèndum unilateral d'independència en el full de ruta.",
"a3": "Puigdemont confia en sortir victoriós de les properes proves al Parlament i donar un nou impuls al procés sobiranista. "
}
} |
263 | Vicent Partal: “Es pot canviar de Déu, de sexe, de gènere o d’opinió, però no de nació?” | Vicent Partal presenta a la llibreria la Trenca d'Andorra la Vella el seu darrer llibre, 'Fronteres', publicat per Comanegra | Fa poques setmanes, la instal·lació d’unes plaques solars al cim de la Tossa va fer saltar les alarmes a la frontera més antiga del món, la que fixa els límits del sud d’Andorra.
El govern espanyol acusava el Principat d’Andorra d’haver-les instal·lades fora de les seves fronteres.
El conflicte ha obligat les autoritats de banda i banda a fixar el traçat d’unes de les poques fronteres que separen amb duanes, policies uniformats, banderes, tanques i senyals un dels territoris dels Països Catalans de la resta, i que també fixa els límits interns de la UE.
El volum s’afegeix a la col·lecció Espores, estrenada amb el best-seller andorrà Morts qui us ha mort?, d’Iñaki Rubio.
Partal ha volgut deixar clar que, fidel a la idea de nació completa i de combat contra el centralisme barceloní, predicava amb l’exemple fent la primera presentació a Andorra, “a casa meua”, el primer estat independent de la nació que conformen els Països Catalans.
A cavall de la reflexió geopolítica i les memòries professionals, Partal, que com a periodista ha estat testimoni d’alguns dels canvis de frontera més importants del segle XX –per exemple, el 9 de novembre de 1989, quan va obrir-se el mur que fins llavors havia dividit la ciutat de Berlín–, ofereix trenta-set relats sobre tota mena de fronteres a partir de l’experiència personal: “Tot i els conflictes, a les fronteres ha estat on he trobat les coses més meravelloses”, diu.
Partal ha recordat que, si tradicionalment les fronteres havien estat espais amables, on descobries l’altre i podies aprendre’n, fa dos-cents anys que es van convertir en fronts, on hi ha guerres i conflictes, com es pot veure ara mateix a Ucraïna.
Ha definit la frontera com un temps sobre un espai, en cap cas immutables: “Les fronteres les crea el poder.
Fins i tot al nostre país les fronteres han canviat”, ha dit, tot recordant que a l’època napoleònica Barcelona era la tercera ciutat de França, que tenia el límit meridional a Alcanar.
Durant aquests darrers segles, la frontera ha estat una manera de dibuixar la nació –que ha recordat que és el fenomen sociològic més important dels nostres temps– i de crear-la.
Això n’ha canviat el sentit tradicional.
Per exemple, Moscou havia estat una ciutat asiàtica, fins que el tsar Pere I va fer que els geògrafs s’inventessin una frontera per a convertir els russos en europeus.
Per això quan es crea la nació, aquesta necessita les fronteres.
Entre el 1100 i el 1800 apareixen només el 9% de les fronteres actuals, però a partir del 1875 comencen a traçar-se’n de noves, de manera que entre els segles XIX i el XX apareixen el 90% de les actuals.
Durant l’acte, Partal ha posat sobre la taula que, tot i l’èxit de les fronteres, el món no ha sabut acordar com decidir democràticament el traçat de les fronteres: “El món ha de trobar una manera democràtica de canviar les fronteres.”
“Es pot canviar de Déu, de sexe, de gènere o d’opinió, però no de nació?”, s’ha preguntat.
En l’apartat més personal, ha recordat que durant aquestes darreres dècades els europeus hem vist néixer Lituània i morir Iugoslàvia o l’URSS.
Així i tot, ha avisat que les fronteres estatals, administratives, no són les úniques que separen: “Atenent aquests límits, és impossible entendre conflictes com el de l’Afganistan.”
Recuperant històries personals, Partal ha evocat aquell jueu caraïta que li va ensenyar els set passaports que havia tingut –polonès, ucraïnès, bielorús, alemany, soviètic, lituà…– sense deixar de ser jueu; el moment emocionat, al mur del temple de Jerusalem, en el final del sàbat, mentre el muetzí cridava a l’oració a la mesquita d’al-Aqsa i sonaven les campanes del Sant Sepulcre; o el cas d’Hong Kong, que coneix de primera mà, on els ciutadans han passat en quaranta anys de sospirar per ser xinesos a sospirar per ser lliures, amb una repressió brutal.
Si bé actualment la frontera d’estat no és el lloc on coneixes l’altre, sinó el lloc on te’n separes, Partal ha apel·lat a la recuperació de la idea com a espai de contacte: “Les comunitats humanes per a reconèixer-se a elles mateixes necessiten l’espill de l’altre, del de davant, però no pas la intransigència, la violència, el racisme o la xenofòbia que provoquen moltes de les fronteres actuals.”
Ha recordat que la inestabilitat que causa l’obsessió de fer viure la gent en unes fronteres, tant si els agrada com si no, origina molt més perill que no pas atrevir-se a tocar-les.
Per Vicent Partal és un capitalisme sense fronteres, amb grans unitats com la UE, la Unió Africana, el Mercosur o l’ASEAN, però alhora amb una gran separació entre el Nord i el Sud.
La presentació de Fronteres ha anat acompanyat d’un nou èxit de l’exili: abans de començar l’acte el conseller Lluís Puig ha vingut a Andorra a comprar el llibre.
Una altra frontera esborrada.
Podeu comprar Fronteres a la Botiga de VilaWeb | [
"cultura",
"lletres"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Durant la presentació del seu nou llibre a Andorra, Fronteres, Vicent Partal ha aprofitat per a fer una reflexió sobre l'actual configuració de les fronteres arreu del món. Ha parlat de les seves experiències a conflictes fronterers i ha donat multitud d'exemples. A més, expressa com la idea de nació s'ha dibuixat gràcies a la configuració de les fronteres. ",
"a2": "Vicent Partal, defensor de la idea de nació, ha presentat el seu llibre Fronteres a Andorra. En aquest explica com han anat apareixent les fronteres i que la majoria s'han establert a partir del 1875. A més, detalla que les fronteres no són immutables i que on abans existia un espai de contacte avui s'ha transformat en un lloc de conflicte.",
"a3": "Vicent Partal fa una anàlisi sobre la situació actual de les fronteres en un llibre de relats on barreja reflexions professionals i experiència personal. El periodista ha lamentat la transformació d’aquests espais de convivència i autoconeixement en epicentre de conflicte i ruptura. Per això, ha fet una crida al poder per democratitzar la creació o el canvi de fronteres. "
},
"extractive": {
"a1": "Durant l’acte, Partal ha posat sobre la taula que, tot i l’èxit de les fronteres, el món no ha sabut acordar com decidir democràticament el traçat de les fronteres: “El món ha de trobar una manera democràtica de canviar les fronteres\".\nA cavall de la reflexió geopolítica i les memòries professionals, Partal, que com a periodista ha estat testimoni d’alguns dels canvis de frontera més importants del segle XX –per exemple, el 9 de novembre de 1989, quan va obrir-se el mur que fins llavors havia dividit la ciutat de Berlín–, ofereix trenta-set relats sobre tota mena de fronteres a partir de l’experiència personal: “Tot i els conflictes, les fronteres és on he trobat les coses més meravelloses”, diu.\nSi bé actualment la frontera d’Estat no és el lloc on coneixes l’altre, sinó el lloc on te’n separes, Partal ha apel·lat a la recuperació de la idea com a espai de contacte: “Les comunitats humanes per a reconèixer-se elles mateixes necessiten l’espill de l’altre, del de davant, però no pas la intransigència, la violència, el racisme o la xenofòbia que provoquen moltes de les fronteres actuals”.\nDurant aquests darrers segles, la frontera ha estat una manera de dibuixar la nació –que ha recordat que és el fenomen sociològic més important dels nostres temps– i de crear-la.",
"a2": "A cavall de la reflexió geopolítica i les memòries professionals, Partal, que com a periodista ha estat testimoni d’alguns dels canvis de frontera més importants del segle XX –per exemple, el 9 de novembre de 1989, quan va obrir-se el mur que fins llavors havia dividit la ciutat de Berlín–, ofereix trenta-set relats sobre tota mena de fronteres a partir de l’experiència personal.\nHa definit la frontera com un temps sobre un espai, en cap cas immutables.\nSi bé actualment la frontera d’Estat no és el lloc on coneixes l’altre, sinó el lloc on te’n separes, Partal ha apel·lat a la recuperació de la idea com a espai de contacte.\nEntre el 1100 i el 1800 apareixen només el 9% de les fronteres actuals, però a partir del 1875 comencen a traçar-se’n de noves, de manera que entre els segles XIX i el XX apareixen el 90% de les actuals.",
"a3": "A cavall de la reflexió geopolítica i les memòries professionals, Partal, que com a periodista ha estat testimoni d’alguns dels canvis de frontera més importants del segle XX –per exemple, el 9 de novembre de 1989, quan va obrir-se el mur que fins llavors havia dividit la ciutat de Berlín–, ofereix trenta-set relats sobre tota mena de fronteres a partir de l’experiència personal: “Tot i els conflictes, les fronteres és on he trobat les coses més meravelloses”, diu.\nHa definit la frontera com un temps sobre un espai, en cap cas immutables: “Les fronteres les crea el poder\".\nDurant l’acte, Partal ha posat sobre la taula que, tot i l’èxit de les fronteres, el món no ha sabut acordar com decidir democràticament el traçat de les fronteres: “El món ha de trobar una manera democràtica de canviar les fronteres”.\nSi bé actualment la frontera d’Estat no és el lloc on coneixes l’altre, sinó el lloc on te’n separes, Partal ha apel·lat a la recuperació de la idea com a espai de contacte: “Les comunitats humanes per a reconèixer-se elles mateixes necessiten l’espill de l’altre, del de davant, però no pas la intransigència, la violència, el racisme o la xenofòbia que provoquen moltes de les fronteres actuals”."
},
"extreme": {
"a1": "Vicent Partal fa una reflexió sobre el disseny de les fronteres durant la presentació del seu nou llibre.",
"a2": "El nou llibre de Partal reflexiona sobre les fronteres, la seva aparició i els canvis socials que hi ha hagut.",
"a3": "Partal plasma la seva experiència personal en diferents fronteres en un nou llibre presentat a Andorra."
}
} |
963 | ‘Aquí continuem en peu de lluita’, carta d’August Gil Matamala a Anna Gabriel | Carta d'August Gil Matamala a Anna Gabriel, exiliada a Suïssa des del 17 de febrer · 'Cartes per la llibertat' és un espai de VilaWeb per a expressar la solidaritat amb els presos polítics i exiliats i, alhora, per a fer saber qui són | Estimada Anna:
T’escric amb la presència del teu record i amb la punxada dolorosa de la teva absència.
Ben aviat farà un any que vam compartir per darrera vegada uns dies d’estada al nostre Mas de la Garrotxa, que tan bé coneixes.
Celebràvem en excel·lent companyia la revetlla de Sant Joan, però ho vam aprofitar per donar una última i definitiva empenta al llibre –teu i d’en David Fernández– al qual heu dedicat tantíssimes hores de treball il·lusionat, i que pren com a excusa la meva trajectòria vital i professional per a recuperar la memòria dels qui, en condicions molt pitjors, us van precedir en la lluita per la llibertat.
Més endavant, ens vam tornar a reunir per fer la primera presentació del llibre, acabat de publicar, en el marc solemne de la Sala de Columnes del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona.
Era el 27 de setembre de 2017, en aquells dies febrosos i esperançats, plens de brogit i de fúria, que van culminar en un 1 d’octubre que ha canviat les nostres vides.
En aquell acte em vas dedicar unes paraules, carregades d’emoció i profund afecte, que mai no podré oblidar ni agrair-te prou.
Encara vas poder participar en una altra presentació, organitzada per VilaWeb al CCCB, el 18 de desembre de 2017, poc abans que prenguessis la decisió –legítima i valenta– d’obrir la porta del que ja era una gàbia i emprendre el camí de l’exili.
Més endavant, em vaig poder comunicar amb tu, separats per centenars de quilòmetres, i escoltar la teva veu, càlida, decidida i precisa.
Era final de febrer d’enguany i des de Sallent –el teu poble i el meu–, en un acte solidari i de suport que et dedicava la teva gent, reunida a l’Ateneu Rocaus que tant estimes.
Després, tan sols algun flaix televisiu, algun tall de veu a la ràdio.
Visc amb profunda indignació la situació injusta en què es troben totes i cada una de les persones avui encara empresonades o exiliades per haver lluitat per una República catalana independent, i a totes he procurat, en la mesura de les meves possibilitats, fer arribar la meva solidaritat.
Però la teva absència m’afecta de manera més personal i molt intensa.
Al llarg dels molts anys que fa que us conec, a tu i al David, sento com si hagués creat amb vosaltres un teixit potent de vincles, fets de complicitat, afecte i respecte mutu, que va més enllà dels compromisos i aspiracions polítiques compartides, i que ens ha permès de superar la fractura generacional que representen els quaranta anys d’avantatge que us porto.
És per això que el buit de la teva absència m’és especialment dolorós.
I el dolor es fa encara més punyent quan penso en el buit, incomparablement més gran, que deus sentir davant la quantitat de coses i persones que el teu provisional exili t’ha obligat a deixar enrere.
Tinc una certa experiència en matèria d’exilis, i per tant em faig càrrec de les dificultats i incerteses de la teva situació.
Però et conec prou bé i sé que no defalliràs ni et rendiràs, i que sabràs aprofitar aquesta etapa de la teva vida, no com una via morta, sinó com una oportunitat per a sortir-ne reforçada intel·lectualment, políticament i humanament.
Em consta que comptes al teu voltant amb persones que t’ajuden i et donen el suport afectiu necessari.
He conegut a Barcelona el teu advocat, l’Olivier, que m’ha semblat un professional competent i compromès amb la defensa dels drets humans.
D’altra banda, estic segur que t’arriba des de Catalunya l’escalf de tantes persones que, de moltes maneres, et volen fer sentir la seva solidaritat.
M’hi afegeixo, al costat de la teva mare i família, exemple de dignitat i fermesa, de tot el poble de Sallent que et reclama, dels teus companys i companyes de militància política, i de tota la ciutadania compromesa amb la llibertat del nostre poble.
Dono fe que aquí continuem en peu de lluita, i que no afluixarem fins a aconseguir el teu lliure retorn i el de tots els nostres presos i exiliats polítics.
No perdem l’esperança que això sigui aviat, vista l’acceleració del procés històric que vivim, en el qual cada dia es fa realitat allò que vuit dies abans semblava impensable.
Estimada Anna: et volem a casa.
Amb una forta abraçada, meva i de la Maribel, fins aviat, salut i república!
August Gil Matamala, advocat
Barcelona, 9 de juny de 2018 | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "August Gil Matamala escriu una carta amb una alta càrrega sentimental a Anna Gabriel, exiliada a Suïssa. A la carta recorda els actes que van dur a terme tots dos junts i que van donar lloc a la votació de l'1-O. Això s'emmarca a l'espai Cartes per la Llibertat de Vilaweb. ",
"a2": "El poble de Sellent i, en concret, Gil Matamala, troben a faltar Anna Gabriel, exiliada des de febrer a Suïssa i amb qui han pogut tenir molt poc contacte des que va marxar. La indignació que senten és profunda, i no sols per ella, sinó per tots els que han hagut de marxar fora del país per qüestions polítiques.",
"a3": "En una emotiva carta, dirigida a Anna Gabriel, August Gil Matamala li expressa els seus sentiments d’indignació i dolor per la situació de pèrdua que estan patint els exiliats. També l’encoratja a sortir-ne reforçada professional i personalment. Finalment, li fa arribar el caliu dels seus, recordant-li que no l’abandonen i que continuaran en peu de guerra fins al seu retorn."
},
"extractive": {
"a1": "T’escric amb la presència del teu record i amb la punxada dolorosa de la teva absència. \nBen aviat farà un any que vam compartir per darrera vegada uns dies d’estada al nostre Mas de la Garrotxa, que tan bé coneixes.\nM’hi afegeixo, al costat de la teva mare i família, exemple de dignitat i fermesa, de tot el poble de Sallent que et reclama, dels teus companys i companyes de militància política, i de tota la ciutadania compromesa amb la llibertat del nostre poble.\nEra final de febrer d’enguany i des de Sallent –el teu poble i el meu–, en un acte solidari i de suport que et dedicava la teva gent, reunida a l’Ateneu Rocaus que tant estimes.\nEncara vas poder participar en una altra presentació, organitzada per VilaWeb al CCCB, el 18 de desembre de 2017, poc abans que prenguessis la decisió –legítima i valenta– d’obrir la porta del que ja era una gàbia i emprendre el camí de l’exili.\nMés endavant, ens vam tornar a reunir per fer la primera presentació del llibre, acabat de publicar, en el marc solemne de la Sala de Columnes del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona.",
"a2": "Celebràvem en excel·lent companyia la revetlla de Sant Joan, però ho vam aprofitar per donar una última i definitiva empenta al llibre –teu i d’en David Fernández– al qual heu dedicat tantíssimes hores de treball il·lusionat, i que pren com a excusa la meva trajectòria vital i professional per a recuperar la memòria dels qui, en condicions molt pitjors, us van precedir en la lluita per la llibertat.\nVisc amb profunda indignació la situació injusta en què es troben totes i cadascuna de les persones avui encara empresonades o exiliades per haver lluitat per una República catalana independent, i a totes he procurat, en la mesura de les meves possibilitats, fer arribar la meva solidaritat.\nI el dolor es fa encara més punyent quan penso en el buit, incomparablement més gran, que deus sentir davant la quantitat de coses i persones que el teu provisional exili t’ha obligat a deixar enrere.\nDono fe que aquí continuem en peu de lluita, i que no afluixarem fins a aconseguir el teu lliure retorn i el de tots els nostres presos i exiliats polítics.",
"a3": "Visc amb profunda indignació la situació injusta en què es troben totes i cadascuna de les persones avui encara empresonades o exiliades per haver lluitat per una República catalana independent, i a totes he procurat, en la mesura de les meves possibilitats, fer arribar la meva solidaritat. \nI el dolor es fa encara més punyent quan penso en el buit, incomparablement més gran, que deus sentir davant la quantitat de coses i persones que el teu provisional exili t’ha obligat a deixar enrere. \nPerò et conec prou bé i sé que no defalliràs ni et rendiràs, i que sabràs aprofitar aquesta etapa de la teva vida, no com una via morta, sinó com una oportunitat per a sortir-ne reforçada intel·lectualment, políticament i humanament.\nDono fe que aquí continuem en peu de lluita i que no afluixarem fins a aconseguir el teu lliure retorn i el de tots els nostres presos i exiliats polítics. "
},
"extreme": {
"a1": "Una carta sentimental de l'August Gil Matamala a l'Anna Gabriel durant el seu exili a Suïssa.",
"a2": "L'absència d'Anna Gabriel es nota al seu poble i Gil Matamala li escriu una carta obrint-se totalment.",
"a3": "August Gil Matamala es solidaritza i ret homenatge als exiliats polítics en una carta a la seva amiga, Anna Gabriel."
}
} |
2,815 | El Govern impulsa un nou pla salut mental per millorar la prevenció i la lluita contra l'estigma | El president Carles Puigdemont considera que el pla és necessari per aconseguir una societat ''més justa i inclusiva'' | La prevenció dels problemes de salut mental, la detecció precoç, la lluita contra l'estigma i l'atenció comunitària que garanteixi els drets de les persones són alguns dels objectius que es marca el Pla Integral d'atenció a les persones amb trastorn mental i addiccions (2017-2019) que impulsa el Govern al costat de diferents entitats del sector.
A través del pla, el Govern vol donar continuat a les accions iniciades amb el pla anterior i s'introdueixen nous àmbits com l'atenció a les persones grans o la prevenció de patologies relacionades amb la tecnologia.
El president Puigdemont ha destacat que el pla és necessari per aconseguir una societat ''més justa i inclusiva''.
El Govern ha presentat aquest dilluns el Pla integral d'atenció a les persones amb trastorn mental i addiccions, un programa que, agafa el relleu al pla finalitzat l'any passat per tal d'abordar de manera global i transversal la problemàtica creixent de les malalties mentals, que afecten 1 de cada 4 persones, i les addiccions.
Per això, el pla s'ha elaborat de manera interdepartamental amb Salut, Ensenyament, Justícia i Afers Socials, de manera que les accions definides, amb la prevenció i la lluita contra l'estigma al centre, treballen aspectes de tots els àmbits.
La millora en l'atenció a les persones grans, és una de les novetats que incorpora el pla, tenint en compte el seu entorn habitual, tant si viuen al seu domicili com en residències, ja que és un col·lectiu complex d'abordar perquè té associats altres problemàtiques.
També promocionarà l'atenció i la prevenció en infants, potenciant la inclusió a les escoles, i adolescents, sobretot els que tenen més risc o poden ser més vulnerables.
Pel que fa a la població adulta, les accions dissenyades aniran en la línia de potenciar la seva inserció laboral i una plena inclusió.
A més, també es té en compte l'àmbit penitenciari i judicial, i per a persones amb la capacitat modificada judicialment.
Des del Govern, Carles Puigdemont, ha destacat que el pla ''ens interpel·la a tots'' perquè el considera imprescindible per aconseguir una societat ''més justa i més inclusiva''.
Puigdemont creu que l'objectiu final és la ''igualtat social'' i serveix d'exemple per demostrar que juntament es pot construir ''un país millor''.
Per Puigdemont cal garantir un futur millor a aquestes persones, afectades per algun trastorn mental i a les seves famílies.
Per aquest motiu, l'atenció a les famílies també ocupa un punt important al pla, amb la promoció de l'associacionisme i de la participació ciutadana.
El Pla integral s'ha dut a terme amb la col·laboració d'entitats que treballen amb afectats i famílies de salut mental com el Consorci de Salut i Social de Catalunya, la Federació Salut Mental Catalunya, el Fòrum Salut Mental Catalunya o la Federació Veus.
En l'acte d'aquest dilluns, precisament, el president de la Federació Salut Mental Catalunya, Israel Molinero, ha explicat que el Pla Integral del 2017 torna a marcar-se objectius ambiciosos ja que "manté i reforça l'aposta que va iniciar el Govern el 2014" i, en alguns àmbits, "àmplia les expectatives del sector".
El President de la Federació ha afegit que el Pla inclourà nous aspectes destacables: el dels drets de les persones i la prevenció, ja que "prevenir és la millor manera d'assolir una bona salut mental de la societat catalana".
Des de la Federació Veus, Edgar Vinyals, el seu president, ha manifestat en un discurs emotiu i amb punts d'humor, que la creació del Pla Integral ha estat "un camí de molta feina i de molt diàleg" i que ha comptat amb la participació d'uns 100 professionals del sector que, a través de grups de treball, l'han elaborat.
Vinyals ha ressaltat que els grups eren "heterogenis", amb membres de diferents realitats territorials i amb "diferents rols dins el sector", fet que ha permès que el nou Pla que incorpori "diferents veus de la societat civil".
Des del Fòrum Salut Mental, el seu president Enric Arqués s'ha mostrat satisfet d'aquest pla però ha fet una crida a evitar que no es quedi en ''bones intencions''.
Per Arqués cal que d'aquí uns anys els ciutadans coneguin quines millores ''tangibles i concretes'' se n'han pogut extreure, com per exemple, una reducció significativa d'abandonament escolar, o menys morts per suïcidi. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "El Pla integral d'atenció a les persones amb trastorn mental i addiccions busca garantir els drets d'aquest col·lectiu i acabar amb els estigmes socials. És una mesura cap a una societat més justa i més inclusiva. Es posa èmfasi en la importància de la prevenció per assolir una bona salut mental.",
"a2": "S'ha presentat el Pla integral d'atenció a persones amb trastorns mental i addiccions amb l'objectiu d'abordar globalment els problemes sorgits arran les malalties mentals. Un dels eixos clau d'aquest pla és la prevenció per assolir una bona salut mental. Aquest pla és transversal i busca ajudar diferents col·lectius de la societat, des dels més joves fins a les persones grans.",
"a3": "El pla integral de salut mental del 2017 és encara més ambiciós que el del 2014. La novetat més important és el seu caràcter transversal i inclusiu. L’objectiu principal és lluitar contra l'estigmatització de les persones amb trastorns mentals i addicions des dels diferents àmbits de la societat. La prevenció i l’atenció familiar i comunitària són altres punts destacats. "
},
"extractive": {
"a1": "El President de la Federació ha afegit que el Pla inclourà nous aspectes destacables: el dels drets de les persones i la prevenció, ja que \"prevenir és la millor manera d'assolir una bona salut mental de la societat catalana\".\nLa prevenció dels problemes de salut mental, la detecció precoç, la lluita contra l'estigma i l'atenció comunitària que garanteixi els drets de les persones són alguns dels objectius que es marca el Pla Integral d'atenció a les persones amb trastorn mental i addiccions (2017-2019) que impulsa el Govern amb diferents entitats del sector.\nEl Govern ha presentat aquest dilluns el Pla integral d'atenció a les persones amb trastorn mental i addiccions, un programa que agafa el relleu al pla finalitzat l'any passat per tal d'abordar de manera global i transversal la problemàtica creixent de les malalties mentals, que afecten 1 de cada 4 persones, i les addiccions.\nDes de la Federació Veus, Edgar Vinyals, el seu president, ha manifestat en un discurs emotiu i amb punts d'humor, que la creació del Pla Integral ha estat \"un camí de molta feina i de molt diàleg\" i que ha comptat amb la participació d'uns 100 professionals del sector que, a través de grups de treball, l'han elaborat.",
"a2": "El Govern ha presentat aquest dilluns el Pla integral d'atenció a les persones amb trastorn mental i addiccions, un programa que agafa el relleu al pla finalitzat l'any passat per tal d'abordar de manera global i transversal la problemàtica creixent de les malalties mentals, que afecten 1 de cada 4 persones, i les addiccions.\nLa prevenció dels problemes de salut mental, la detecció precoç, la lluita contra l'estigma i l'atenció comunitària que garanteixi els drets de les persones són alguns dels objectius que es marca el Pla Integral d'atenció a les persones amb trastorn mental i addiccions (2017-2019) que impulsa el Govern amb diferents entitats del sector.\nEl President de la Federació ha afegit que el Pla inclourà nous aspectes destacables: el dels drets de les persones i la prevenció, ja que \"prevenir és la millor manera d'assolir una bona salut mental de la societat catalana\".\nDes de la Federació Veus, Edgar Vinyals, el seu president, ha manifestat en un discurs emotiu i amb punts d'humor, que la creació del Pla Integral ha estat \"un camí de molta feina i de molt diàleg\" i que ha comptat amb la participació d'uns 100 professionals del sector que, a través de grups de treball, l'han elaborat.",
"a3": "La prevenció dels problemes de salut mental, la detecció precoç, la lluita contra l'estigma i l'atenció comunitària que garanteixi els drets de les persones són alguns dels objectius que es marca el Pla Integral d'atenció a les persones amb trastorn mental i addiccions (2017-2019) que impulsa el Govern amb diferents entitats del sector.\nPer això, el pla s'ha elaborat de manera interdepartamental amb Salut, Ensenyament, Justícia i Afers Socials, de manera que les accions definides, amb la prevenció i la lluita contra l'estigma al centre, treballen aspectes de tots els àmbits.\nDes del Govern, Carles Puigdemont, ha destacat que el pla \"ens interpel·la a tots\" perquè el considera imprescindible per aconseguir una societat \"més justa i més inclusiva\". \nEn l'acte d'aquest dilluns, precisament, el president de la Federació Salut Mental Catalunya, Israel Molinero, ha explicat que el Pla Integral del 2017 torna a marcar-se objectius ambiciosos ja que \"manté i reforça l'aposta que va iniciar el Govern el 2014\" i, en alguns àmbits, \"amplia les expectatives del sector\".\n"
},
"extreme": {
"a1": "Es presenta el Pla integral d'atenció a les persones amb trastorn mental i addiccions de la Generalitat.",
"a2": "El Govern ha presentat el Pla integral d'atenció a persones amb trastorns mentals i addiccions, centrat en la prevenció.",
"a3": "El nou pla de salut mental incorpora veus de tots els sectors a fi d’eradicar l’estigma envers els malalts."
}
} |
2,772 | Borràs, Vergés i Jordà agafen el relleu de Puig, Comín i Serret i asseguren que "la seva veu no s'apagarà" | Els consellers fan el traspàs de carteres de Cultura, Salut i Agricultura a la delegació de la Generalitat a Brussel·les en el primer acte polític a l'edifici, intervingut durant set mesos arran del 155 | Laura Borràs, Alba Vergés i Teresa Jordà han agafat aquest dimarts el relleu de les conselleries de Cultura, Salut i Agricultura, respectivament.
En un acte conjunt a Brussel·les, les tres conselleres han comparegut juntament amb els seus predecessors en el càrrec, Lluís Puig, Toni Comín i Meritxell Serret, per agrair-los la seva tasca, transmetre'ls "l'honor" d'agafar-ne el relleu i assegurar que "la seva veu no s'apagarà".
"Això que estem fent avui no hauria d'haver passat mai", ha defensat Jordà destacant que Serret hauria de ser "a casa".
"Som aquí com a conseqüència de la repressió política de l'estat espanyol", ha recordat Vergés.
"Sé del cert que ni apagaran la veu del conseller Comín, ni la meva, ni dels que són a la presó o els que han anat a l'exili".
Les noves conselleres també han posat èmfasi en la "necessitat" que Catalunya disposés d'un govern després de mesos d'intervenció pel 155.
"Fer govern també és una forma de defensar-nos", ha dit per la seva banda Borràs, que ha agraït la "generositat" de Puig i la resta de consellers que volien restituir.
"L'objectiu del govern és també conegut: que deixi d'haver-hi presos polítics i exiliats i puguem treballar per un país millor", ha conclòs la consellera de Cultura, que ha dit que "tot sobrarà" de l'acció de govern si no és possible "tornar a casa" els seus predecessors.
El traspàs de carteres s'ha fet a la seu de la delegació de la Generalitat a Brussel·les i és el primer acte polític que s'hi fa en set mesos, etapa durant la qual ha estat intervinguda pel 155.
"És un plaer poder tornar a la delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya sense que acomiadin a ningú", ha afirmat en aquest sentit Puig, alertant que tenen "coneixement i constància" de la situació que han viscut els treballadors en els últims set mesos.
Per això ha agraït al personal de la delegació "tot l'esforç" aquest temps, durant el qual el govern espanyol va cessar la llavors directora de Relacions Exteriors de la Generalitat, Marina Borrell, per la participació de Puig en un esdeveniment cultural dins de l'edifici.
Comín justifica que han fet el que els "corresponia"
El diputat d'Esquerra i exconseller de Salut Toni Comín ha assegurat que "ningú" els ha obligat a "fer un pas al costat" i que han pres la decisió de no continuar batallant judicialment la seva designació com a nous consellers del president Quim Torra per evitar que s'allargués "moltes setmanes i molts mesos la posada en marxa del govern".
"Políticament era el que ens corresponia", ha afirmat.
Respecte al seu futur, Comín ha avançat que "l'acció política del govern a l'exili estarà sobretot vehiculada a través del Consell de la República" i que hauran "d'aprendre" a treballar amb la Generalitat per tal que "les dues institucions es potenciïn mútuament i es complementin".
"Tenim una certa ànsia perquè es posi en funcionament", ha admès.
Les noves conselleres prometen "continuïtat"
Les tres noves conselleres de Salut, Cultura i Agricultura han promès mantenir-se en contacte amb els seus predecessors i treballar-hi "en tàndem".
Així, la consellera de Salut s'ha compromès a donar "continuïtat a les polítiques encetades la darrera legislatura" i a "enfortir encara més" el sistema públic de salut.
Segons Vergés aquest "continua constantment atacat per l'estat espanyol" i, per això, ha defensat que la seva conselleria garantirà "l'atenció sanitària a tothom".
Per la seva banda, la titular d'Agricultura ha defensat la importància de la formació d'un nou executiu "efectiu" després del 155 per al sector primari.
"Molta falta li fa que el govern de Catalunya treballi", ha reconegut Jordà explicant que s'emporta "la motxilla plena de feina" de Brussel·les després del traspàs.
En aquest sentit, ha avançat que "hi ha moltes lleis i decrets" en l'àmbit agrari que "ja estan a punt de veure la llum verda", però no ha concretat quins seran. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Els conselleres Laura Borràs, Alba Vergés i Teresa Jordà han participat en el traspàs de carteres de les conselleries de Cultura, Salut i Agricultura, respectivament a la delegació de la Generalitat a Brussel·les. Han aprofitat per criticar l'aplicació de l'article 155 i celebrar que per fi la Generalitat de Catalunya torni a tenir un govern propi.",
"a2": "Hi ha hagut un relleu de les conselleries de Cultura, Salut i Agricultura a Brussel·les després que els antics consellers haguessin d'exiliar-se i que el govern de Catalunya faci mesos que està intervingut pel 155. Les noves conselleres afirmen que treballaran braç a braç amb els antics consellers i que Catalunya necessita un govern nou per continuar endavant.",
"a3": "Les carteres de Salut, Cultura i Agricultura canvien de mans després de la dimissió voluntària dels seus consellers titulars per evitar possibles traves judicials a la formació d’un nou govern. Durant el traspàs a Brusel·les, ja sense la intervenció de les institucions pel 155, s’han anunciat polítiques continuistes i col·laboració mútua entre la Generalitat i el govern a l’exili. "
},
"extractive": {
"a1": "El traspàs de carteres s'ha fet a la seu de la delegació de la Generalitat a Brussel·les i és el primer acte polític que s'hi fa en set mesos, etapa durant la qual ha estat intervinguda pel 155.\n\"És un plaer poder tornar a la delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya sense que acomiadin ningú\", ha afirmat en aquest sentit Puig, alertant que tenen \"coneixement i constància\" sobre la situació que han viscut els treballadors en els últims set mesos.\nEl diputat d'Esquerra i exconseller de Salut Toni Comín ha assegurat que \"ningú\" no els ha obligat a \"fer un pas al costat\" i que han pres la decisió de no continuar batallant judicialment la seva designació com a nous consellers del president Quim Torra per evitar que s'allargués \"moltes setmanes i molts mesos la posada en marxa del govern\".\n\"Fer govern també és una forma de defensar-nos\", ha dit per la seva banda Borràs, que ha agraït la \"generositat\" de Puig i la resta de consellers que volien restituir.",
"a2": "Laura Borràs, Alba Vergés i Teresa Jordà han agafat aquest dimarts el relleu de les conselleries de Cultura, Salut i Agricultura, respectivament.\nLes noves conselleres també han posat èmfasi en la \"necessitat\" que Catalunya disposés d'un govern després de mesos d'intervenció pel 155.\nPer això, ha agraït al personal de la delegació \"tot l'esforç\" aquest temps, durant el qual el govern espanyol va cessar la llavors directora de Relacions Exteriors de la Generalitat, Marina Borrell, per la participació de Puig en un esdeveniment cultural dins de l'edifici.\nRespecte al seu futur, Comín ha avançat que \"l'acció política del govern a l'exili estarà sobretot vehiculada a través del Consell de la República\" i que hauran \"d'aprendre\" a treballar amb la Generalitat per tal que \"les dues institucions es potenciïn mútuament i es complementin\".",
"a3": "El traspàs de carteres s'ha fet a la seu de la delegació de la Generalitat a Brussel·les i és el primer acte polític que s'hi fa en set mesos, etapa durant la qual ha estat intervinguda pel 155.\nEl diputat d'Esquerra i exconseller de Salut Toni Comín ha assegurat que \"ningú\" no els ha obligat a \"fer un pas al costat\" i que han pres la decisió de no continuar batallant judicialment la seva designació com a nous consellers del president Quim Torra per evitar que s'allargués \"moltes setmanes i molts mesos la posada en marxa del govern\".\nRespecte al seu futur, Comín ha avançat que \"l'acció política del govern a l'exili estarà sobretot vehiculada a través del Consell de la República\" i que hauran \"d'aprendre\" a treballar amb la Generalitat per tal que \"les dues institucions es potenciïn mútuament i es complementin\". \nLes tres noves conselleres de Salut, Cultura i Agricultura han promès mantenir-se en contacte amb els seus predecessors i treballar-hi \"en tàndem\"."
},
"extreme": {
"a1": "Es realitza el traspàs de carteres dels consellers a la delegació de la Generalitat a Brussel·les.",
"a2": "Les noves conselleres de Cultura, Salut i Agricultura demanen un nou govern de Catalunya després de la intervenció del 155.",
"a3": "Les noves conselleres del govern han promès continuar amb el llegat dels seus predecessors i treballar conjuntament amb els exiliats."
}
} |
2,760 | COMUNICAT:HM CIOCC Barcelona lidera un projecte de l'ISCIII per estudiar les resistències al tractament del càncer de pulmó | L'estudi serà finançat per l'Instituto de Salud Carlos III, mitjançant la Fundación de Investigación HM Hospitales | El treball es centrarà en els mecanismes de resistència a la quimioteràpia d'aquest tipus de tumor, que suposa el 15% de tots els càncers de pulmó
L'anàlisi es durà a terme a través d'HM CIOCC i tindrà una durada de 3 anys
Jordi Remon, responsable de l'Unidad de Tumores Torácicos del Centro Integral Oncológico Clara Campal HM CIOCC Barcelona, liderarà el projecte
Jordi Remon, cap de l'Unidad de Tumores Torácicos del Centro Integral Oncológico Clara Campal HM CIOCC Barcelona, ha rebut finançament de l'Instituto de Salud Carlos III (ISCIII) a través de l'Acción Estratégica en Salud 2019 per continuar una investigació, l'objectiu de la qual és descobrir perquè la quimioteràpia i immunoteràpia no resulten efectives en determinats tipus de càncer de pulmó.
El treball es centrarà en els possibles mecanismes de resistència del carcinoma microcític, el tipus de tumor que suposa el 15% de tots els càncers que afecten al pulmó.
Aquest estudi, que s'integra en el programa d'investigació de la Fundación de Investigación HM Hospitales i tindrà una durada de 3 anys, ha estat inclòs dins dels projectes de l'Acción Estratégica de Salud 2019 i comptarà amb la participació de patòlegs - especialment del Laboratorio de Dianas Terapéuticas -, biòlegs i oncòlegs d'HM CIOCC a Barcelona i Madrid especialitzats en tumors toràcics i, especialment, en el diagnòstic i tractament de pacients amb carcinoma microcític.
Resistències
Diversos treballs previs en càncer de pulmó i altres tumors suggereixen que l'activació de la via intracel·lular WNT de les cèl·lules cancerígenes podria ser el motiu pel qual alguns pacients amb càncer presenten resistència als tractaments estàndard.
Aquesta investigació permetrà en carcinoma microcític de pulmó precisar si, efectivament, en els casos en què aquesta via es troba activada, promou la resistència a la quimioteràpia i afavoreix que els càncers poguessin ser també menys sensibles a la immunoteràpia.
Igualment, pel Dr.
Remon, coordinador del projecte des d'HM CIOCC Barcelona, ubicat a l'Hospital HM Delfos, té especial rellevància el poder "establir si aquesta activació es produeix a l'inici o durant el tractament.
Per a això, és fonamental obtenir teixit tumoral i sang del pacient abans de començar el tractament i durant el curs de la seva malaltia, cosa que, fins ara, no ha estat sempre possible".
El coneixement més complet del comportament d'aquest tipus de tumor, així com de les alteracions trobades pot permetre el desenvolupament de noves estratègies terapèutiques pel carcinoma microcític de pulmó.
Actualment, la quimioteràpia és el tractament més eficaç en aquests tumors, tant si la malaltia es troba en un estadi localitzat com si existeix metàstasi.
No obstant això, encara un elevat percentatge de pacients presenten progressió a aquests tractaments.
Una de les principals causes de mort a Espanya
A Espanya, el càncer de pulmó és la causa de la mort de 21.200 persones cada any, segons el Grupo Español de Cáncer de Pulmón (GECP).
D'aquestes, el 82% són homes i el 17%, dones, encara que les pacients femenines ja representen un de cada quatre casos.
A més, es tracta d'un dels càncers amb menor índex de supervivència, ja que representa el 20,55% de les defuncions que es produeixen al nostre país per aquesta malaltia i la previsió és que segueixi augmentant el nombre de casos diagnosticats.
En aquest sentit, l'Asociación Española Contra el Cáncer (AECC) estima que, al 2035, afecti a més de 40.000 persones.
Fundación de Investigación HM Hospitales
La Fundación de Investigación HM Hospitales és una entitat sense ànim de lucre, constituïda l'any 2003 amb l'objectiu fonamental de liderar una R + D biosanitària, en el marc de la investigació traslacional, que beneficiï de manera directa al pacient i a la societat en general, tant en el tractament de les malalties com en la cura de la salut, amb l'objectiu de fer realitat la Medicina Personalitzada.
Igualment, pretén aconseguir l'excel·lència en l'assistència sanitària amb un clar compromís social, educatiu i de promoció de la investigació traslacional, perquè els avenços científics, en tecnologia i investigació, es puguin aplicar de forma ràpida i directa als pacients.
Des dels seus inicis, promou, finança i lidera projectes d'investigació en els quals metges i investigadors (bàsics i clínics) intenten resoldre problemes assistencials del dia a dia amb un benefici directe pels pacients, promovent una Medicina basada en l'evidència científica personalitzada.
Amb un clar compromís social, a més de dur a terme diversos projectes sociosanitaris, l'entitat promou la divulgació científica i l'educació sanitària, organitzant fòrums científics i editant monografies divulgatives i educatives. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Remon lidera un projecte que durarà tres anys i que pretén esbrinar per què el carcinoma microcític és resistent a la teràpia en molts casos. La quimioteràpia és eficaç per aquests tumors, però hi ha pacients que no la toleren. Cada any moren a Espanya 21.200 persones per càncer de pulmó, una de les principals causes de mort.",
"a2": "HM CIOCC Barcelona ha rebut finançament de l'Instituto de Salud Carlos III per continuar una investigació amb l’objectiu de descobrir per què la quimioteràpia i la immunoteràpia no resulten efectives en determinats tipus de càncer de pulmó. El programa tindrà una durada de tres anys i comptarà amb la participació de patòlegs, biòlegs i oncòlegs de Barcelona i Madrid.",
"a3": "Un projecte de recerca biomèdica encapçalada pel Dr. Remon, d'HM CIOCC Barcelona amb finançament de l'ISCIII, estudiarà el carcinoma microcític, responsable del 15% dels càncers de pulmó. Aquest tipus de tumor és especialment resistent a la quimioteràpia i la immunoteràpia i és responsable d'una bona part de les defuncions per càncer de pulmó, una de les principals causes de mort."
},
"extractive": {
"a1": "El treball es centrarà en els possibles mecanismes de resistència del carcinoma microcític, el tipus de tumor que suposa el 15% de tots els càncers que afecten al pulmó. \nAquest estudi, que s'integra en el programa d'investigació de la Fundación de Investigación HM Hospitales i tindrà una durada de 3 anys, ha estat inclòs dins dels projectes de l'Acción Estratégica de Salud 2019 i comptarà amb la participació de patòlegs - especialment del Laboratorio de Dianas Terapéuticas -, biòlegs i oncòlegs d'HM CIOCC a Barcelona i Madrid especialitzats en tumors toràcics i, especialment, en el diagnòstic i tractament de pacients amb carcinoma microcític.\nActualment, la quimioteràpia és el tractament més eficaç en aquests tumors, tant si la malaltia es troba en un estadi localitzat com si existeix metàstasi. \nA Espanya, el càncer de pulmó és la causa de la mort de 21.200 persones cada any, segons el Grupo Español de Cáncer de Pulmón (GECP). ",
"a2": "Barcelona, ha rebut finançament de l'Instituto de Salud Carlos III (ISCIII) a través de l'Acción Estratégica en Salud 2019 per continuar una investigació, l'objectiu de la qual és descobrir perquè la quimioteràpia i immunoteràpia no resulten efectives en determinats tipus de càncer de pulmó.\nEl treball es centrarà en els possibles mecanismes de resistència del carcinoma microcític, el tipus de tumor que suposa el 15% de tots els càncers que afecten al pulmó.\nAquest estudi, que s'integra en el programa d'investigació de la Fundación de Investigación HM Hospitales i tindrà una durada de 3 anys, ha estat inclòs dins dels projectes de l'Acción Estratégica de Salud 2019 i comptarà amb la participació de patòlegs - especialment del Laboratorio de Dianas Terapéuticas -, biòlegs i oncòlegs d'HM CIOCC a Barcelona i Madrid especialitzats en tumors toràcics i, especialment, en el diagnòstic i tractament de pacients amb carcinoma microcític.\nA Espanya, el càncer de pulmó és la causa de la mort de 21.200 persones cada any, segons el Grupo Español de Cáncer de Pulmón (GECP). ",
"a3": "Jordi Remon, cap de l'Unidad de Tumores Torácicos del Centro Integral Oncológico Clara Campal HM CIOCC Barcelona, ha rebut finançament de l'Instituto de Salud Carlos III (ISCIII) a través de l'Acción Estratégica en Salud 2019 per continuar una investigació, l'objectiu de la qual és descobrir perquè la quimioteràpia i immunoteràpia no resulten efectives en determinats tipus de càncer de pulmó.\nAquest estudi, que s'integra en el programa d'investigació de la Fundación de Investigación HM Hospitales i tindrà una durada de 3 anys, ha estat inclòs dins dels projectes de l'Acción Estratégica de Salud 2019 i comptarà amb la participació de patòlegs - especialment del Laboratorio de Dianas Terapéuticas -, biòlegs i oncòlegs d'HM CIOCC a Barcelona i Madrid especialitzats en tumors toràcics i, especialment, en el diagnòstic i tractament de pacients amb carcinoma microcític.\nEl coneixement més complet del comportament d'aquest tipus de tumor, així com de les alteracions trobades pot permetre el desenvolupament de noves estratègies terapèutiques pel carcinoma microcític de pulmó. \nA Espanya, el càncer de pulmó és la causa de la mort de 21.200 persones cada any, segons el Grupo Español de Cáncer de Pulmón (GECP). "
},
"extreme": {
"a1": "Jordi Remon liderarà el projecte per detectar mecanismes de resistència a la quimioteràpia en pacients amb carcinoma microcític.",
"a2": "HM CIOCC Barcelona liderarà un estudi sobre la resistència de determinats càncers de pulmó a la quimioteràpia i la immunoteràpia. ",
"a3": "Investigadors d'HM CIOCC Barcelona treballaran per trobar nous tractaments eficaços pel càncer de pulmó més difícil de combatre."
}
} |
109 | La nova Renda Valenciana d’Inclusió preveu beneficiar 95.000 persones en 2020 | El Consell aprova l'avantprojecte que contempla diversos tipus de prestacions, flexibilitza requisits i podrà ser indefinida | El ple del Consell ha aprovat aquest divendres l’avantprojecte de llei de Renda Valenciana d’Inclusió, que preveu beneficiar prop de 95.000 persones en 2020, any en què es produirà la seua última fase d’aplicació, que es durà a terme de forma “escalonada” des del 2018, quan entrarà en vigor.
Així ho ha indicat en roda de premsa la vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, qui ha explicat que la futura norma substituirà l’actual renda garantida de ciutadania amb diferents tipus de prestacions: una complementària del treball o de les prestacions que no arriben al 80% del salari mínim interprofessional, i una segona d’Inclusió Social, que es concedirà en funció d’una valoració individual de la persona sol·licitant i que variarà en funció de diversos aspectes.
L’import d’aquest serà de 532 euros en el cas d’un titular, enfront dels 385 actuals, tant en els casos en què la persona no necessite un itinerari d’inserció o d’acompanyament com en els quals sí que ho requerisca, i en aquest últim cas, si el sol·licitant renuncia voluntàriament a realitzar-ho, mantindrà l’ajuda, però es reduirà fins als 266 euros.
“Hi haurà una durada indefinida de l’ajuda mentre es mantinga la situació de la persona”, ha asseverat la consellera, qui ha indicat que fins ara el sistema es “col·lapsava” per la caducitat i renovació de les rendes, la qual cosa a més provoca que “el personal de servicis socials dels municipis contínuament estiga fent d’administratiu”.
Aquesta renda, a més, serà compatible amb un contracte laboral durant els tres primers mesos i en diversos casos suposarà un complement de suport al lloguer, així com accés automàtic a beques escolars per a les famílies que compten amb ella.
95.000 BENEFICIARIS EN 2020
Oltra ha assenyalat que la futura llei entrarà en vigor “de manera escalonada”, per la qual cosa les ajudes de complement de renda seran les últimes a oferir-se, en 2020, quan està previst que es done l’última fase d’aplicació de la norma.
“Farà falta un esforç molt gran”, ha destacat la també portaveu del Consell, qui ha indicat que la previsió de la Conselleria és incrementar en 40 milions cada any el pressupost de les ajudes.
Així, la llei, que entraria en vigor en el primer trimestre del 2018, comptarà aproximadament amb un pressupost de 80 milions per a eixe primer any, 120 per a 2019 i 160 milions per a 2020.
Eixe any, la Generalitat preveu que els beneficiaris aconseguisquen la xifra de 95.000.
DESIGUALTATS I POBRESA
“En l’última dècada el País Valencià s’han donat noves desigualtats, nous perfils d’empobriment, un debilitament de la cohesió social, i s’ha dificultat la integració”, ha apuntat Oltra, qui ha assegurat que “la normativa vigent està notablement superada per aquests fenòmens econòmics i socials”, per la qual cosa han observat “insuficiències d’adequació dels mitjans” a les noves necessitats.
En aquest sentit, ha afirmat que existeix una “verdadera alarma” davant aquesta situació d’empobriment, ja que s’ha produït una reducció gradual dels salaris mitjans del 2016, concretament d’un 18,7%.
A més, els ingressos de la població juvenil han caigut un 30%.
“En 2015 teniem una cobertura social irrellevant”, ha lamentat la consellera, qui ha agregat que en aquest període la taxa de pobresa en la regió era la quarta més elevada de tot el territori estatal i que l’accés a la renda mínima garantida només arribava al 3,3% de la població valenciana.
DRET A “VIURE DIGNAMENT”
“La finalitat és desenvolupar el dret fonamental als recursos i prestacions suficients per a viure dignament.
Que les persones puguen tindre un projecte vital”, ha afirmat Oltra, qui ha afirmat que la nova llei implica una renda que arribarà a més persones, ja que es flexibilitzen els requisits d’accés, sent necessari només un any d’empadronament, enfront dels 24 mesos actuals.
A més, exigeix únicament la residència efectiva al País Valencià per a tindre dret a aquesta, i àmplia l’edat per a poder sol·licitar-la a 18 anys.
Alhora que s’elimina el límit d’edat per a percebre-la, quan ara era només per a persones d’entre 25 i 65 anys.
Entre els beneficiaris estaran els jóvens que han sigut tutelats per la Generalitat i les víctimes de violència de gènere, que podran accedir a les ajudes independentment de la seua edat.
Entre les millores que arreplega el text, també s’inclou la redefinició de les unitats de convivència, de manera que ara dues unitats de convivència podran tindre el mateix domicili, sempre que els servicis socials així ho consideren, i la concentració de les ajudes, de manera que la persona que siga titular de la renda tindrà també accés a beneficis en altres àmbits com l’educatiu o el d’habitatge, sense necessitat d’haver de fer tràmits addicionals. | [
"país",
"país valencià"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El ple del Consell ha donat el vistiplau al projecte Renda Valenciana d’Inclusió, de la qual se’n beneficiaran 95.000 persones. Donarà prestacions complementàries al treball o a aquelles que no arriben al salari mínim, i una altra d’Inclusió Social. La consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, afirma que la Comunitat pateix una situació d’empobriment i desigualtats.",
"a2": "Aquest divendres, el ple del Consell de la Comunitat Valenciana ha aprovat l'avantprojecte de llei de Renda Valenciana d'Inclusió. La seva aplicació es portarà a terme escalonadament a partir del 2018, i es preveu que 95.000 persones se'n beneficiïn el 2020. El projecte contempla diversos tipus de prestacions, flexibilitza els requisits per demanar la renda i podrà ser indefinida.",
"a3": "El 2018 entrarà en vigor la nova llei de Renda Valenciana d'Inclusió, amb què es busca combatre l'alarmant augment de la pobresa al País Valencià els darrers anys. L'actual renda garantida se substituirà gradualment per noves prestacions que complementaran els salaris més baixos o el lloguer, entre altres supòsits. La llei permetrà que arribi a més persones i alleugereix requisits."
},
"extractive": {
"a1": "El ple del Consell ha aprovat aquest divendres l’avantprojecte de llei de Renda Valenciana d’Inclusió, que preveu beneficiar prop de 95.000 persones en 2020, any en què es produirà la seua última fase d’aplicació, que es durà a terme de forma “escalonada” des del 2018, quan entrarà en vigor\nAixí ho ha indicat en roda de premsa la vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, qui ha explicat que la futura norma substituirà l’actual renda garantida de ciutadania amb diferents tipus de prestacions: una complementària del treball o de les prestacions que no arriben al 80% del salari mínim interprofessional, i una segona d’Inclusió Social, que es concedirà en funció d’una valoració individual de la persona sol·licitant i que variarà en funció de diversos aspectes. \nAquesta renda, a més, serà compatible amb un contracte laboral durant els tres primers mesos i en diversos casos suposarà un complement de suport al lloguer, així com accés automàtic a beques escolars per a les famílies que compten amb ella. \n\"En l’última dècada el País Valencià s’han donat noves desigualtats, nous perfils d’empobriment, un debilitament de la cohesió social, i s’ha dificultat la integració”, ha apuntat Oltra, qui ha assegurat que “la normativa vigent està notablement superada per aquests fenòmens econòmics i socials”, per la qual cosa han observat “insuficiències d’adequació dels mitjans” a les noves necessitats. ",
"a2": "El ple del Consell ha aprovat aquest divendres l’avantprojecte de llei de Renda Valenciana d’Inclusió, que preveu beneficiar prop de 95.000 persones en 2020, any en què es produirà la seua última fase d’aplicació, que es durà a terme de forma “escalonada” des del 2018, quan entrarà en vigor.\nAixí ho ha indicat en roda de premsa la vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, qui ha explicat que la futura norma substituirà l’actual renda garantida de ciutadania amb diferents tipus de prestacions: una complementària del treball o de les prestacions que no arriben al 80% del salari mínim interprofessional, i una segona d’Inclusió Social, que es concedirà en funció d’una valoració individual de la persona sol•licitant i que variarà en funció de diversos aspectes.\nAixí, la llei, que entraria en vigor en el primer trimestre del 2018, comptarà aproximadament amb un pressupost de 80 milions per a eixe primer any, 120 per a 2019 i 160 milions per a 2020.\n“En 2015 teniem una cobertura social irrellevant”, ha lamentat la consellera, qui ha agregat que en aquest període la taxa de pobresa en la regió era la quarta més elevada de tot el territori estatal i que l’accés a la renda mínima garantida només arribava al 3,3% de la població valenciana.",
"a3": "El ple del Consell ha aprovat aquest divendres l’avantprojecte de llei de Renda Valenciana d’Inclusió, que preveu beneficiar prop de 95.000 persones en 2020, any en què es produirà la seua última fase d’aplicació, que es durà a terme de forma “escalonada” des del 2018, quan entrarà en vigor.\nAixí ho ha indicat en roda de premsa la vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, qui ha explicat que la futura norma substituirà l’actual renda garantida de ciutadania amb diferents tipus de prestacions: una complementària del treball o de les prestacions que no arriben al 80% del salari mínim interprofessional, i una segona d’Inclusió Social, que es concedirà en funció d’una valoració individual de la persona sol·licitant i que variarà en funció de diversos aspectes.\nEn aquest sentit, ha afirmat que existeix una “verdadera alarma” davant aquesta situació d’empobriment, ja que s’ha produït una reducció gradual dels salaris mitjans del 2016, concretament d’un 18,7%.\nQue les persones puguen tindre un projecte vital”, ha afirmat Oltra, qui ha afirmat que la nova llei implica una renda que arribarà a més persones, ja que es flexibilitzen els requisits d’accés, sent necessari només un any d’empadronament, enfront dels 24 mesos actuals."
},
"extreme": {
"a1": "Prop de 95.000 persones es beneficiaran de la Renda Valenciana d'Inclusió que s'ha aprovat avui al ple del Consell. ",
"a2": "El Consell de la Comunitat Valenciana aprova l’avantprojecte de llei de Renda Valenciana d’Inclusió, que preveu beneficiar 95.000 persones.",
"a3": "La nova Renda Valenciana d'Inclusió garantirà a més persones el dret a viure dignament i a tenir un projecte vital."
}
} |
2,095 | Acord per a l'inici de la reconstrucció de l'església de Rosselló, que començarà a finals de maig o principis de juny | El Bisbat, la Diputació de Lleida i Cultura, conjuntament amb l'Ajuntament, assumeixen el cost de la primera fase dels treballs, que permetran que el temple torni a acollir oficis religiosos | El Bisbat de Lleida, el Departament de Cultura i la Diputació de Lleida, conjuntament amb l'Ajuntament de Rosselló (Segrià), han tancat un acord per al finançament de la primera fase de les obres de reconstrucció de l'església de Rosselló, que se centraran en el recobriment de la part esfondrada el 29 de gener del 2016 i en la consolidació i habilitació del temple per tal que pugui tornar a acollir de nou oficis religiosos.
La previsió és que les obres d'aquesta primera fase de la rehabilitació de l'església, que tindran un cost d'uns 224.000 euros, puguin començar entre finals de maig o principis de juny i que s'enllesteixin cap a l'octubre.
Pel que fa a la segona fase dels treballs, que consistiran en la reconstrucció del campanar esfondrat, es deixa per més endavant tot i el compromís expressat per les diferents parts per tal de contribuir també al seu finançament, que serà d'entorn uns 280.000 euros.
La voluntat és que l'església amb el nou campanar pugui ser una realitat durant el 2018.
El Departament de Cultura, el Bisbat de Lleida i la Diputació de Lleida, conjuntament amb l'Ajuntament de Rosselló, han arribat aquest dimecres a un acord per fer-se càrrec dels 224.000 euros que suposarà l'execució de la primera fase de la reconstrucció de l'església d'aquest municipi del Segrià.
En concret, el Bisbat –propietari del temple- s'ha compromès a aportar a les obres uns 75.000 euros, mentre Cultura n'aportarà 78.000, i la Diputació de Lleida uns 52.000 euros.
A aquestes aportacions cal sumar-li el cost de les tasques de desenrunament assumides pel Bisbat després de l'esfondrament de part del temple i els 17.000 euros gastats pel consistori en el concurs d'idees que va servir per escollir, d'entre un total de vuit propostes, el projecte arquitectònic per a la reconstrucció de l'església i del campanar.
A més, s'han recollit més d'un miler d'euros d'aportacions de fidels.
La previsió és que la primera fase dels treballs, que consistiran en la consolidació, cobriment i posta a punt del temple per tal que pugui tornar a acollir oficis religiosos, comenci entre finals de maig o principis de juny, amb l'objectiu que estigui llesta cap a l'octubre, segons ha explicat l'alcalde de Rosselló, Josep Abad.
Properament està prevista la celebració d'una reunió entre l'arquitecte del Bisbat de Lleida, Miquel Àngel Sala, amb tècnics de Cultura i de la diputació lleidatana, per tal d'acabar d'adequar el projecte arquitectònic guanyador del concurs d'idees –obra de l'arquitecte Francisco Jurado- al projecte executiu de les obres, que serà supervisat per l'arquitecte del bisbat.
Un cop finalitzi la primera fase, la voluntat de les diferents parts implicades es poder tirar endavant la segona fase del projecte, que tindrà un cost pròxim als 280.000 euros i que consistirà en la reconstrucció del campanar de l'església.
La voluntat de les tres administracions públiques i del Bisbat de Lleida és que les obres de reconstrucció del campanar puguin ser una realitat abans d'un any i, per això, ja han expressat el compromís a col·laborar econòmicament també amb la segona fase dels treballs, per als quals encara no es compta amb el finançament.
El director dels serveis territorials de Cultura a Lleida, Josep Borrell, i la vicepresidenta de l'IEI, Rosa Pujol, han valorat positivament l'acord assolit per posar en marxa la primera fase de la reconstrucció del campanar de Rosselló i, en aquest sentit, han destacat l'esforç de l'alcalde per posar d'acord les diferents parts, tot i "no ser uns temps fàcils per trobar els recursos", segons ha remarcat Borrell.
Esfondrament del campanar de l'església de Rosselló
El campanar de l'església de Sant Pere de Rosselló (Segrià) es va esfondrar el 29 de gener del 2016 quan passaven quinze minuts de les onze del matí.
No hi va haver ferits ni persones atrapades perquè l'Ajuntament havia desallotjat l'edifici del costat i havia acordonat la zona en detectar que havia caigut una llosa de ''dimensions considerables'' que havia aixecat totes les alarmes.
Tres setmanes abans, tècnics municipals havien observat una esquerda al campanar de grans dimensions i van traslladar al Bisbat de Lleida la seva ''preocupació i alarma'' perquè havia sorgit ''d'un dia per l'altre''.
Des d'aleshores, el bisbat havia fet un seguiment i havia enviat enginyers per analitzar l'esquerda i adoptar mesures al respecte, però es va arribar tard.
L'església de Sant Pere de Rosselló -declarada Bé Cultural d'Interès Local (BCIL)- es va construir entre els anys 1756 i 1760, és propietat del Bisbat de Lleida i s'hi havien fet manteniments de forma esporàdica.
S'hi feien celebracions religioses entre setmana i també al cap de setmana. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "S’ha arribat a un acord de finançament entre el Bisbat de Lleida, el Departament de Cultura, la Diputació de Lleida i l’Ajuntament de Rosselló per activar la reconstrucció de l’església de Sant Pere de Rosselló. Les obres, que costaran uns 500.000 euros, consten d'una primera fase de consolidació i posada a punt del temple i una segona de reconstrucció del campanar.",
"a2": "El Bisbat de Lleida, el Departament de Cultura, la Diputació de Lleida i l'Ajuntament de Rosselló (Segrià) finançaran la primera fase de reconstrucció de l'església de Rosselló, el campanar de la qual es va esfondrar el 2016. Les obres d'aquesta primera fase, amb un cost d'uns 224.000 euros, consistiran en l'adequació del temple perquè pugui tornar a acollir oficis religiosos.",
"a3": "L'acord entre diferents entitats públiques i el Bisbat de Lleida han fet possible trobar finançament per a la primera fase de la reconstrucció de l'església de Rosselló (Segrià). El campanar de l'església es va esfondrar el gener del 2016 i ara es preveu reobrir el temple cap a l'octubre d'enguany. La reconstrucció del campanar haurà d'esperar almenys fins al 2018."
},
"extractive": {
"a1": "El Bisbat de Lleida, el Departament de Cultura i la Diputació de Lleida, conjuntament amb l'Ajuntament de Rosselló (Segrià), han tancat un acord per al finançament de la primera fase de les obres de reconstrucció de l'església de Rosselló, que se centraran en el recobriment de la part esfondrada el 29 de gener del 2016 i en la consolidació i habilitació del temple per tal que pugui tornar a acollir de nou oficis religiosos. \nLa previsió és que les obres d'aquesta primera fase de la rehabilitació de l'església, que tindran un cost d'uns 224.000 euros, puguin començar entre finals de maig o principis de juny i que s'enllesteixin cap a l'octubre. \nLa previsió és que la primera fase dels treballs, que consistiran en la consolidació, cobriment i posta a punt del temple per tal que pugui tornar a acollir oficis religiosos, comenci entre finals de maig o principis de juny, amb l'objectiu que estigui llesta cap a l'octubre, segons ha explicat l'alcalde de Rosselló, Josep Abad. \nUn cop finalitzi la primera fase, la voluntat de les diferents parts implicades es poder tirar endavant la segona fase del projecte, que tindrà un cost pròxim als 280.000 euros i que consistirà en la reconstrucció del campanar de l'església.",
"a2": "El Bisbat de Lleida, el Departament de Cultura i la Diputació de Lleida, conjuntament amb l'Ajuntament de Rosselló (Segrià), han tancat un acord per al finançament de la primera fase de les obres de reconstrucció de l'església de Rosselló, que se centraran en el recobriment de la part esfondrada el 29 de gener del 2016 i en la consolidació i habilitació del temple per tal que pugui tornar a acollir de nou oficis religiosos.\nLa previsió és que les obres d'aquesta primera fase de la rehabilitació de l'església, que tindran un cost d'uns 224.000 euros, puguin començar entre finals de maig o principis de juny i que s'enllesteixin cap a l'octubre.\nPel que fa a la segona fase dels treballs, que consistiran en la reconstrucció del campanar esfondrat, es deixa per més endavant tot i el compromís expressat per les diferents parts per tal de contribuir també al seu finançament, que serà d'entorn uns 280.000 euros.\nLa previsió és que la primera fase dels treballs, que consistiran en la consolidació, cobriment i posta a punt del temple per tal que pugui tornar a acollir oficis religiosos, comenci entre finals de maig o principis de juny, amb l'objectiu que estigui llesta cap a l'octubre, segons ha explicat l'alcalde de Rosselló, Josep Abad. ",
"a3": "El Bisbat de Lleida, el Departament de Cultura i la Diputació de Lleida, conjuntament amb l'Ajuntament de Rosselló (Segrià), han tancat un acord per al finançament de la primera fase de les obres de reconstrucció de l'església de Rosselló, que se centraran en el recobriment de la part esfondrada el 29 de gener del 2016 i en la consolidació i habilitació del temple per tal que pugui tornar a acollir de nou oficis religiosos.\nLa previsió és que la primera fase dels treballs, que consistiran en la consolidació, cobriment i posta a punt del temple per tal que pugui tornar a acollir oficis religiosos, comenci entre finals de maig o principis de juny, amb l'objectiu que estigui llesta cap a l'octubre, segons ha explicat l'alcalde de Rosselló, Josep Abad.\nUn cop finalitzi la primera fase, la voluntat de les diferents parts implicades es poder tirar endavant la segona fase del projecte, que tindrà un cost pròxim als 280.000 euros i que consistirà en la reconstrucció del campanar de l'església.\nEl campanar de l'església de Sant Pere de Rosselló (Segrià) es va esfondrar el 29 de gener del 2016 quan passaven quinze minuts de les onze del matí."
},
"extreme": {
"a1": "S’ha tancat l’acord de finançament per tirar endavant les obres de reconstrucció de l’església de Sant Pere de Rosselló.",
"a2": "Es tanca un acord de finançament per a la primera fase de la reconstrucció de l’església de Sant Pere de Rosselló.",
"a3": "Les institucions col·laboren per a reconstruir l'església de Sant Pere de Rosselló, però caldran més diners per completar el campanar."
}
} |
715 | Expoclàssic de Mollerussa recupera les dates primaverals i obre el cap de setmana amb el 600 de protagonista | El XXII Expoclàssic de Mollerussa recupera el calendari primaveral dels seus inicis i està enllestint detalls per obrir el cap de setmana del 6 i 7 de maig.
És la principal novetat d’un saló dedicat dedicat als vehicles històrics i clàssics, que comptarà, entre altres, amb una cinquantena de parades i les exposicions monogràfiques dedicades al 600 i la marca de motos Ducati.
El canvi de dates, de setembre a maig, s’ha fet perquè la data habituals en els darrers anys, el primer cap de setmana de setembre, coincidia amb la darrera d’agost, considerant-se que era “massa aviat” pel tema de les vacances d’estiu.
Així ho han explicat l’alcalde de Mollerussa i president de Fira de Mollerussa, Marc Solsona, i el director de l’ens firal, Poldo Segarra, en la presentació de l’Expoclàssic 2017.
En aquest sentit, el director ha afegit que la primera opció va ser passar el certamen a un altre cap de setmana de setembre o a l’octubre, si bé no es va creure adient donada la coincidència amb la Diada o altres certàmens del sector.
Finalment, ha dit Segarra, es va decidir passar-la al maig, una data que ja va acollir aquest saló en les seves primeres edicions.
Una cinquantena de parades
El Saló obrirà amb 47 expositors dels quals 41 són paradistes del Mercat de l’Automòbil, Motos, Accessoris i Col·leccionisme, i 6 de clubs.
A part, la fira compta amb una Secció de Venda de Cotxes i Motos de més de 25 anys, apartat al qual s’han inscrit ja cinc expositors més, si bé els participants en aquest espai acostumen a fer la seva inscripció el dia d’obertura de la fira.
Expositors d’arreu
Sobre la procedència d’aquests expositors, Segarra ha destacat que Expoclàssic és el certament que compta amb mes de fora de les comarques de Ponent.
Més de la meitat són dels Països Catalans i la resta d’Espanya comptant , enguany, amb un expositor britànic.
60 anys de 600
D’altra banda, els visitants i aficionats als clàssics podran gaudir també i com ja és habitual de monogràfics de cotxes i motos, unes exposicions que en aquesta ocasió es dedicaran a la firma SEAT, amb una vintena de vehicles i que constarà de dues mostres: la primera, al firal Pla d’Urgell, amb models del mític Seat 600, coincidint amb el seu 60è aniversari, i que inclou tres models 600 Abarth.
La segona, al firal 125è Aniversari, amb vehicles dels anys 70, representatius de la firma catalana.
Pel que fa a motos, es podrà veure una una exposició dedicada a la firma italiana Ducati.
Entre els models que es podran veure destaquen una 900 MHR del 1980 o una 750 SS dels anys setanta.
Per la seva part, l’alcalde Marc Solsona ha indicat que el certamen s’inaugurarà oficialment dissabte dia 6 a càrrec del representant territorial de l’Esport de la Generalitat de Catalunya a Lleida, Joan Segura.
Horari
Els Firals estaran oberts al públic en un horari de deu del matí a les vuit de la tarda, dissabte dia 6, i de les deu del matí a les dues del migdia, el diumenge dia 7.
El preu de l’entrada es manté en 3 euros.
Trobades de vehicles antics i clubs
A l’acte de presentació s’ha fet menció al paper de l’Expoclàssic com a punt de trobada per a associacions i clubs que aprofiten per convocar una sortida i visitar el saló.
En aquest sentit, enguany està prevista la visita dissabte del Club Històric Alt Urgell i del col·lectiu Amics del Volkswagen Catalunya, mentre que a nivell participatiu es comptarà amb la presència de l’Associació Motos Clàssiques Terres Ponent, Club Clàssic del Motor Lleida, Club de Vehicles Històrics de Lleida, Club Talbot España, Penya Motera 05 i Vespa Club Lleida.
Trobada de Motos Clàssiques
Coincidint amb el certamen, diumenge, 7, al matí es portarà a terme la 24a Trobada de Motos Clàssiques organitzada per Fira de Mollerussa amb la col·laboració de l’Associació Motos Clàssiques Ponent i el suport de l’Ajuntament.
La concentració serà a partir de les 8:30 del matí amb la recollida de pitrals, per continuar amb el tradicional esmorzar i posterior sortida a les 10.
El recorregut de la trobada, la qual va aplegar l’any passat una setantena de participants, serà d’uns 75 quilòmetres per municipis veïns a Mollerussa i amb parada a Cal Sinén de l’Estany d’Ivars i Vila-sana.
Sobre aquest punt, Segarra ha dit que la parada d’enguany s’ha triat amb l’objectiu de promocionar els punts turístics de la comarca. | [
"mollerussa",
"fira de mollerussa"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "L’Expoclàssic de Mollerussa, el saló de vehicles clàssics, obrirà les portes el 6 i 7 de maig. L’alcalde de Mollerussa ha decidit canviar la data perquè coincidia amb les vacances d’estiu. Al saló es podran veure exposicions del Seat 600 i motos de la marca Ducati, entre moltes altres, i també disposarà d’una secció de venda de vehicles clàssics.",
"a2": "Aquest any, l'Expoclàssic de Mollerussa recupera el calendari primaveral dels seus inicis i la seva vint-i-dosena edició se celebrarà el cap de setmana del 6 i el 7 de maig. La mostra comptarà amb una cinquantena de parades i exposicions monogràfiques, entre les quals destaquen les dedicades al 600 de SEAT i a la marca de motos Ducati.",
"a3": "L'Expoclàssic de Mollerussa, el saló dedicat als vehicles històrics i clàssics, torna a celebrar-se a la primavera en la seva XXII edició. A banda dels expositors, els visitants també podran visitar mostres com la dedicada al mític Seat 600 i una altra a les motos Ducati. El certamen també és l'ocasió perquè les associacions i clubs organitzin trobades i sortides."
},
"extractive": {
"a1": "El XXII Expoclàssic de Mollerussa recupera el calendari primaveral dels seus inicis i està enllestint detalls per obrir el cap de setmana del 6 i 7 de maig.\nÉs la principal novetat d’un saló dedicat dedicat als vehicles històrics i clàssics, que comptarà, entre altres, amb una cinquantena de parades i les exposicions monogràfiques dedicades al 600 i la marca de motos Ducati.\nEl canvi de dates, de setembre a maig, s’ha fet perquè la data habituals en els darrers anys, el primer cap de setmana de setembre, coincidia amb la darrera d’agost, considerant-se que era “massa aviat” pel tema de les vacances d’estiu.\nUna cinquantena de parades El Saló obrirà amb 47 expositors dels quals 41 són paradistes del Mercat de l’Automòbil, Motos, Accessoris i Col·leccionisme, i 6 de clubs.",
"a2": "El XXII Expoclàssic de Mollerussa recupera el calendari primaveral dels seus inicis i està enllestint detalls per obrir el cap de setmana del 6 i 7 de maig.\nÉs la principal novetat d’un saló dedicat dedicat als vehicles històrics i clàssics, que comptarà, entre altres, amb una cinquantena de parades i les exposicions monogràfiques dedicades al 600 i la marca de motos Ducati.\nD’altra banda, els visitants i aficionats als clàssics podran gaudir també i com ja és habitual de monogràfics de cotxes i motos, unes exposicions que en aquesta ocasió es dedicaran a la firma SEAT, amb una vintena de vehicles i que constarà de dues mostres: la primera, al firal Pla d’Urgell, amb models del mític Seat 600, coincidint amb el seu 60è aniversari, i que inclou tres models 600 Abarth. \nCoincidint amb el certamen, diumenge, 7, al matí es portarà a terme la 24a Trobada de Motos Clàssiques organitzada per Fira de Mollerussa amb la col·laboració de l’Associació Motos Clàssiques Ponent i el suport de l’Ajuntament.",
"a3": "El XXII Expoclàssic de Mollerussa recupera el calendari primaveral dels seus inicis i està enllestint detalls per obrir el cap de setmana del 6 i 7 de maig. \nÉs la principal novetat d’un saló dedicat dedicat als vehicles històrics i clàssics, que comptarà, entre altres, amb una cinquantena de parades i les exposicions monogràfiques dedicades al 600 i la marca de motos Ducati.\nD’altra banda, els visitants i aficionats als clàssics podran gaudir també i com ja és habitual de monogràfics de cotxes i motos, unes exposicions que en aquesta ocasió es dedicaran a la firma SEAT, amb una vintena de vehicles i que constarà de dues mostres: la primera, al firal Pla d’Urgell, amb models del mític Seat 600, coincidint amb el seu 60è aniversari, i que inclou tres models 600 Abarth.\nA l’acte de presentació s’ha fet menció al paper de l’Expoclàssic com a punt de trobada per a associacions i clubs que aprofiten per convocar una sortida i visitar el saló."
},
"extreme": {
"a1": "El saló Expoclàssic de Mollerussa, dedicat als vehicles clàssics i històrics, obre el 6 i 7 de maig.",
"a2": "L’Expoclàssic de Mollerussa tindrà lloc el 6 i 7 de maig i comptarà amb una cinquantena de parades i exposicions.",
"a3": "El saló de vehicles històrics i clàssics de Mollerussa se celebrarà a l'inici de maig i homenatjarà el 600."
}
} |
|
1,602 | El Festival Nits de Vic estrenarà una vintena de films i un concurs de curtmetratges | El certamen vol convertir la capital d'Osona en un gran plató creant, per exemple, un China Town al carrer de Gurb | Així ho explicava aquest matí el director del certamen Quim Crusellas, remarcant que enguany de la trentena de films que es projectaran a Vic, del 17 al 20 de juliol, un total de 21 són estrenes: dues de mundials, tretze d'internacionals i sis d'estatals.
"Com sempre combinem superproduccions d'èxit amb pel·lícules independents", continuava Crusellas, destacant com a cap de cartell un dels films: Montser Hunt 2.
Es tracta d'un "gran èxit comercial d'aquest any a la Xina" que tracta sobre un petit monstre perseguit per les forces obscures d'un malvat rei dels monstres.
D'altra banda també destacava la coproducció de Hong Kong i la Xina The Golden Monk, la tailandesa Bad Genius, o l'índia Baaghi 2.
Crusellas comentava que els films xinesos segueixen tenint un pes important en el festival, entre aquestes destaquen els thrillers The Looming Storm i The Wrath of Silence o les fantasioses Namiya i When Sun Meets Moon.
Pel que fa al cinema japonès destaca Tremble All You Want (Premi del Públic al Festival de Tòquio) i Reon.
D'altra banda, el director del festival remarcava que "els documentals guanyen terreny" en la 15a edició.
Aquests són: Ironhead, A Foley Artist, Top Knot Detective, The Cambodian Space Projecte: Not Easy Rock'n'Roll i The man from Katmandú.
Vic, un gran plató
Una de les novetats del festival d'enguany és que s'ha creat un concurs de curtmetratges per "convertir Vic en un gran plató".
Amb el nom de "Vicsudon", el certamen s'inspira en les produccions japoneses Tetsudon, uns reculls anuals de curtmetratges realitzats per directors de cinema fansàstic i de culte del Japó.
L'objectiu del festival és que aquesta originalitat trobi la seva versió vigatana.
Precisament, una part del carrer de Gurb es convertirà en un China Town, després de la intervenció de Vic Comerç amb alumnes de l'Escola d'Art i Superior de Disseny de Vic.
Crusellas comentava que hi ha una desena de grups interessats en participar-hi.
La temàtica del curt és lliure, només hi ha dos requisits: que es gravi a Vic i que contingui alguna referència del festival (o al "Més Nits!").
Les peces es poden entregar al Punt d'Informació del 17 al 20 de juliol.
L'últim dia de festival, el 22, es projectaran tots al Cinema Vigatà i es triarà el millor.
L'encarregat de coordinar-ho és cofundador del col·lectiu Tetsudon el japonès Reji Hoshino, guionista, director i productor de cinema alternatiu.
Nits més...
A més de crear curtmetratges també se'n podran veure 6 durant aquesta edició dins la secció "Les Nits més curtes".
Destaquen Meiying MG-01, Sota l'olor de la figuera i The Stained Flag.
També hi ha "Les Nits més petites", en el qual s'ofereixen films d'animació i reals per als més petits.
Cal destacar títols com Mai Mai Miracle, Sniff, Heroes Unite o Meow.
D'altra banda, enguany el festival recupera les sessions golfes.
S'hi projectarà la japonesa Big Boobs Sisters: The Yellow panties of Happiness.
De fet, també s'estrena el "Catolicsplay", és a dir, disfressar-se amb algun motiu religiós (cosplay).
Homenatge a Stephen Cow
El festival retrà homenatge a Stephen Chow, director i actor del primer film que es va projectar al certamen vigatà, el 2004: Shaolin Soccer.
Tal com explicava Crusellas es projectaran 4 dels seus títols "més desconeguts", ja que s'ha optat pels primers films "que van marcar un estil".
"Una oportunitat per veure cinema inèdit", reiterava el director.
Un referent amb moltes altres activitats
El Festival Nits té una llarga llista d'activitats.
De fet, ja es va començar amb els Centres Cívics de Vic amb la programació "Més Nits!".
En aquest sentit, la regidora de Cultura de Vic, Susagna Roura, destacava que es tracta d'una programació "consolidada" i que, gràcies al certamen, "Vic és un referent a Àsia".
La regidora reiterava que es reflectia en la presència dels convidats, com el cònsol general de Japó o el de la Xina.
D'altra banda, Roura destacava que enguany la Biblioteca Joan Triadú acollirà l'exposició "30 anys, 30 artistes" que tracta sobre el film El meu veí Totoro.
Aquesta exposició se suma a moltes d'altres activitats que es poden portar a terme durant el festival del juliol. | [
"cinema"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Vic projectarà una trentena de films al Festival Nits de Vic. Hi haurà dues estrenes mundials, tretze internacionals i sis estatals. El director, Quim Crusellas, destaca com a cap de cartell Monster Hunt 2, un gran èxit a la Xina. Els films xinesos continuen tenint un paper rellevant al festival. Una de les novetats és un concurs de curtmetratges.",
"a2": "Del 17 al 20 de juliol, es projectaran al Festival Nits de Vic una trentena de films, dels quals 21 són estrenes. La mostra combina superproduccions i pel·lícules independents d'estrena mundial, internacional i estatal. Aquest any, el festival també ha organitzat un concurs de curtmetratges i ha convertit la ciutat osonenca en un gran plató de cinema.",
"a3": "El Festival Nits de Vic, encetat el 2004, és un referent del cinema asiàtic. Enguany acollirà vint-i-una estrenes entre films xinesos, japonesos, de Hong Kong, Tailàndia o l'Índia. Hi ha tant superproduccions com films independents, documentals o curtmetratges. Com a novetat, aquest any es farà un concurs de curtmetratges vigatans, així com pel·lícules infantils i l'homenatge al cineasta Stephen Chow."
},
"extractive": {
"a1": "Així ho explicava aquest matí el director del certamen Quim Crusellas, remarcant que enguany de la trentena de films que es projectaran a Vic, del 17 al 20 de juliol, un total de 21 són estrenes: dues de mundials, tretze d'internacionals i sis d'estatals. \nCrusellas comentava que els films xinesos segueixen tenint un pes important en el festival, entre aquestes destaquen els thrillers The Looming Storm i The Wrath of Silence o les fantasioses Namiya i When Sun Meets Moon.\nUna de les novetats del festival d'enguany és que s'ha creat un concurs de curtmetratges per \"convertir Vic en un gran plató\". \nEn aquest sentit, la regidora de Cultura de Vic, Susagna Roura, destacava que es tracta d'una programació \"consolidada\" i que, gràcies al certamen, \"Vic és un referent a Àsia\".",
"a2": "Així ho explicava aquest matí el director del certamen Quim Crusellas, remarcant que enguany de la trentena de films que es projectaran a Vic, del 17 al 20 de juliol, un total de 21 són estrenes: dues de mundials, tretze d'internacionals i sis d'estatals.\n\"Com sempre combinem superproduccions d'èxit amb pel•lícules independents\", continuava Crusellas, destacant com a cap de cartell un dels films: Montser Hunt 2.\nUna de les novetats del festival d'enguany és que s'ha creat un concurs de curtmetratges per \"convertir Vic en un gran plató\".\nEn aquest sentit, la regidora de Cultura de Vic, Susagna Roura, destacava que es tracta d'una programació \"consolidada\" i que, gràcies al certamen, \"Vic és un referent a Àsia\".",
"a3": "Així ho explicava aquest matí el director del certamen Quim Crusellas, remarcant que enguany de la trentena de films que es projectaran a Vic, del 17 al 20 de juliol, un total de 21 són estrenes: dues de mundials, tretze d'internacionals i sis d'estatals.\nCrusellas comentava que els films xinesos segueixen tenint un pes important en el festival, entre aquestes destaquen els thrillers The Looming Storm i The Wrath of Silence o les fantasioses Namiya i When Sun Meets Moon.\nEl festival retrà homenatge a Stephen Chow, director i actor del primer film que es va projectar al certamen vigatà, el 2004: Shaolin Soccer.\nEn aquest sentit, la regidora de Cultura de Vic, Susagna Roura, destacava que es tracta d'una programació \"consolidada\" i que, gràcies al certamen, \"Vic és un referent a Àsia\"."
},
"extreme": {
"a1": "Es projectaran a Vic un total de 21 estrenes, entre internacionals, mundials i estatals, del 17 al 20 de juliol.",
"a2": "Aquest juliol el Festival Nits de Vic projectarà una trentena de pel·lícules i organitzarà un concurs de curtmetratges.",
"a3": "Vic acull al juliol el certamen de cinema asiàtic més important del país amb la participació de tota la ciutat."
}
} |
1,094 | «Ens aturem per canviar-ho tot»: així serà la vaga feminista del 8-M | La manifestació de Barcelona comptarà amb dos blocs, un d'ells per a dones, lesbianes i trans, i un segon que serà mixt | Sota els lemes “Qüestiona els teus privilegis”, “Les fronteres ens maten migrants”, “El 85% de les dones trans són a l’atur” i “Cap persona és il·legal” aquest dimecres més d’una vintena de dones i trans han explicat que la vaga feminista convocada per a aquest 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, portarà per lema “Ens aturem per canviar-ho tot” i que busca aturar el treball productiu a diferents escales: laboral, educativa i de consum.
Dolo Pulido, de Ca la Dona i membre de la comissió de comunicació de la Vaga Feminsta, ha afirmat que la mobilització d'enguany vol "ampliar l'èxit de l'any passat".
Si bé ha lamentat que les demandes de l'any passat "encara no s'han resolt" i que pràcticament es podria repetir el manifest del 2018, ha defensat que aquest 8-M compta amb un factor favorable: "portem un any d'organització, ens hem coordinat i ens hem mogut més".
Pel que fa a l’àmbit laboral, les feministes animen totes les dones a no anar a treballar aquest divendres per visibilitzar “que són imprescindibles per a fer funcionar el món”.
En aquesta línia, l’aturada busca denunciar la feminització de la pobresa, els salaris precaris i l’elevat índex d’atur que afecta el sector femení, “en especial si es tracta de dones trans, racialitzades o migrades”.
Així mateix, consideren que les feines de cures “segueixen invisibilitzades” i que requereixen un reconeixement perquè “també sostenen l’economia del país”.
Aquesta vaga feminista també és una aturada estudiantil.
Des de la comissió de vaga es reivindica que l’ensenyament “ni és laic ni inclusiu”, i que es transmeten “valors patriarcals que envia l'alumnat al fracàs, a la precarietat i al capitalisme”.
Per aquest motiu, les feministes demanen una educació de gènere que sigui transversal, més beques i abandonar “la perspectiva endocèntrica” del sistema educatiu.
Finalment, “aquesta vaga és també de consum” perquè “aquest món és insostenible, ens invisibilitza i l’aturada de consum qüestiona aquest model capitalista, així com les relacions laborals que tenim amb altres països”, han dit les portaveus de les entitats feministes que convoquen la mobilització.
El recorregut de la manifestació
Pulido ha explicat que la manifestació del 8-M tindrà dos blocs “per a tenir més recorregut”: el primer d’ells serà el de dones, lesbianes i trans, que estan convocades al carrer Entença, mentre que el segon bloc –mixt- començarà a plaça Espanya.
L’hora d’inici de la mobilització està prevista a les 18.30 h, encara que “hi haurà columnes que sortiran de tots els barris de la ciutat”, a més d’esmorzars, dinars i activitats durant el dia.
La manifestació acabarà a plaça Catalunya a les 20 h, on hi haurà actuacions fins a les 22 h.
A més d’aquestes dues convocatòries, el dijous 7 a les 19.30 h també hi ha convocada la manifestació nocturna només per a dones, lesbianes i trans a la parada de metro d’Horta.
Pel que fa als homes que vulguin sumar-se a la mobilització, Pulido ha informat que hi haurà els "punts de cura" orientats al sector masculí.
Els homes que vulguin dirigir-s'hi podran dur a terme tasques reproductives que, en el dia a dia quotidià, són exercides per dones.
Més enllà de Barcelona, les ciutats que també acolliran manifestacions convocades pels respectius comitès són Tarragona, Lleida, Girona, la Bisbal, Calella, Figueres, Agramunt, Valls, Badalona, Berga, Igualada, Manresa, Terrassa i Rubí.
A la vaga hi donen suport més de 150 col·lectius feministes i més de 550 associacions i partits de l’àmbit de la societat civil.
La lluita antiracista dins del moviment
Com també va dir Desirée Bela-Lobedde en aquesta entrevista a NacióDigital, "la lluita antiracista és residual dins del moviment feminista".
Sara Cuentas, de la Comissió de Migració, Descolonial i Antiracista de la Vaga Feminista, ha reivindicat que l'auge dels partits d'extrema dreta, racistes, feixistes i misògins també porta a les dones racialitzades, migrants i refugiades a sortir al carrer.
"Denunciem les pràctiques colonialistes, eurocèntriques i blanquejadores que invisibilitzen les capacitats, coneixements i trajectòries de les persones migrants en tots els àmbits, fins i tot dins del moviment", ha sentenciat.
Per aquest motiu, a les 8.30 h del matí estan cridades totes les dones, lesbianes i trans d'aquest sector poblacional a fer la Marxa per a descolonitzar la ruta, que anirà des de Via Augusta-Balmes fins a plaça Catalunya (punt de trobada: ferrocarrils de Sarrià).
A les 16 h també hi haurà la concentració de dones migrants -espai no mixt- a Gran Via amb el carrer Rocafort. | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "La manifestació feminista d'aquest 8 de març a Barcelona comptarà amb dos blocs, un per a dones, lesbianes i trans, i l'altre que serà mixt. Té com a objectiu aturar la feina a diversos sectors per a reivindicar que hi ha demandes encara no complertes i visibilitzar el paper imprescindible de la dona a la societat. Els estudiants també s'hi afegiran.",
"a2": "Amb motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora, s'ha convocat una vaga feminista que buscarà realitzar una aturada a escala laboral, educativa i de consum. L'objectiu és visibilitzar la feminització de la pobresa, la precarietat salarial i els elevats números d'atur que afecten les dones. A Barcelona tindrà lloc una gran mobilització dividida en dos blocs.",
"a3": "El Dia Internacional de la Dona Treballadora d'enguany es torna a convocar una vaga feminista en tots els àmbits: una vaga laboral, estudiantil i de consum. En tots els casos, es busca visibilitzar el paper imprescindible de les dones. S'ha fet una crida a la participació en especial de \"dones trans, racialitzades o migrades\" a la manifestació del 8-M."
},
"extractive": {
"a1": "Sota els lemes “Qüestiona els teus privilegis”, “Les fronteres ens maten migrants”, “El 85% de les dones trans són a l’atur” i “Cap persona és il·legal” aquest dimecres més d’una vintena de dones i trans han explicat que la vaga feminista convocada per a aquest 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, portarà per lema “Ens aturem per canviar-ho tot” i que busca aturar el treball productiu a diferents escales: laboral, educativa i de consum.\nFinalment, “aquesta vaga és també de consum” perquè “aquest món és insostenible, ens invisibilitza i l’aturada de consum qüestiona aquest model capitalista, així com les relacions laborals que tenim amb altres països”, han dit les portaveus de les entitats feministes que convoquen la mobilització.\nPulido ha explicat que la manifestació del 8-M tindrà dos blocs “per a tenir més recorregut”: el primer d’ells serà el de dones, lesbianes i trans, que estan convocades al carrer Entença, mentre que el segon bloc –mixt- començarà a plaça Espanya.\nLa manifestació acabarà a plaça Catalunya a les 20 h, on hi haurà actuacions fins a les 22 h. A més d’aquestes dues convocatòries, el dijous 7 a les 19.30 h també hi ha convocada la manifestació nocturna només per a dones, lesbianes i trans a la parada de metro d’Horta.\n",
"a2": "Sota els lemes “Qüestiona els teus privilegis”, “Les fronteres ens maten migrants”, “El 85% de les dones trans són a l’atur” i “Cap persona és il·legal” aquest dimecres més d’una vintena de dones i trans han explicat que la vaga feminista convocada per a aquest 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, portarà per lema “Ens aturem per canviar-ho tot” i que busca aturar el treball productiu a diferents escales: laboral, educativa i de consum.\nSi bé ha lamentat que les demandes de l'any passat \"encara no s'han resolt\" i que pràcticament es podria repetir el manifest del 2018, ha defensat que aquest 8-M compta amb un factor favorable: \"portem un any d'organització, ens hem coordinat i ens hem mogut més\".\nFinalment, “aquesta vaga és també de consum” perquè “aquest món és insostenible, ens invisibilitza i l’aturada de consum qüestiona aquest model capitalista, així com les relacions laborals que tenim amb altres països”, han dit les portaveus de les entitats feministes que convoquen la mobilització.\nPulido ha explicat que la manifestació del 8-M tindrà dos blocs “per a tenir més recorregut”: el primer d’ells serà el de dones, lesbianes i trans, que estan convocades al carrer Entença, mentre que el segon bloc –mixt- començarà a plaça Espanya.",
"a3": "Sota els lemes “Qüestiona els teus privilegis”, “Les fronteres ens maten migrants”, “El 85% de les dones trans són a l’atur” i “Cap persona és il·legal” aquest dimecres més d’una vintena de dones i trans han explicat que la vaga feminista convocada per a aquest 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, portarà per lema “Ens aturem per canviar-ho tot” i que busca aturar el treball productiu a diferents escales: laboral, educativa i de consum.\nPel que fa a l’àmbit laboral, les feministes animen totes les dones a no anar a treballar aquest divendres per visibilitzar “que són imprescindibles per a fer funcionar el món”.\nPulido ha explicat que la manifestació del 8-M tindrà dos blocs “per a tenir més recorregut”: el primer d’ells serà el de dones, lesbianes i trans, que estan convocades al carrer Entença, mentre que el segon bloc –mixt- començarà a plaça Espanya.\nSara Cuentas, de la Comissió de Migració, Descolonial i Antiracista de la Vaga Feminista, ha reivindicat que l'auge dels partits d'extrema dreta, racistes, feixistes i misògins també porta a les dones racialitzades, migrants i refugiades a sortir al carrer."
},
"extreme": {
"a1": "La vaga feminista vol aturar el treball productiu a escala laboral, educativa i de consum. ",
"a2": "Enguany, la vaga feminista convocada per al 8 de març serà laboral, educativa i de consum.",
"a3": "En ocasió del 8-M s'ha convocat una vaga feminista i una gran manifestació en dos blocs: només dones i mixt."
}
} |
2,370 | Tanquen temporalment els Centres de Desenvolupament Infantil i els d'Atenció a Persones amb Discapacitat | Se suspenen les activitats als centres de dia de teràpia ocupacional i als d'atenció especialitzada | Tanquen temporalment els Centres de Desenvolupament Infantil i els d'Atenció a Persones amb Discapacitat i els Serveis de Valoració de la Dependència de la xarxa pública.
Així ho ha informat en un comunicat el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, que segueix instruccions preventives del Departament de Salut pel coronavirus.
A banda, i amb l'objectiu de protegir les persones amb discapacitat, també se suspenen temporalment les activitats als centres de dia de teràpia ocupacional, el servei de centre de dia ocupacional d'inserció, els centres de dia d'atenció especialitzada, els clubs socials i el serveis prelaborals.
Segons Afers Socials, per als usuaris d'aquests serveis que requereixin continuïtat de l'atenció es garantirà el dispositiu més adient en cada cas.
També s'anul·len les activitats en els centres oberts i en els serveis d'intervenció socioeducativa i que estan dirigides als infants i adolescents, a excepció d'aquelles situacions d'atenció social "imprescindibles" com són el servei de menjador en coordinació amb els serveis socials bàsics i especialitzats en l'àmbit de l'atenció a la infància en risc.
Centres de dia i atenció domiciliària
Els centres de dia continuaran oberts però en cas de suspensió temporal de l'activitat d'un equipament, s'identificarà les persones en situació de vulnerabilitat que necessitin continuïtat d'atenció a la seva llar, tenint en compte criteris com si tenen o no suport familiar, si viuen soles i la seva situació de dependència.
Pel que fa al grup de persones en situació de vulnerabilitat, s'activarà el Servei d'Atenció Domiciliària (SAD) i d'àpats d'acord amb el circuit establert a cada territori, així com la intensitat d'atenció al domicili depenent de la casuística.
D'altra banda, el centre de dia posarà a disposició dels familiars un telèfon per resoldre incidències i en cas necessari activar els serveis que donin cobertura a les necessitats dels usuaris.
A més, s'ha actualitzat el protocol de mesures de protecció i d'actuació per als professionals d'aquest servei en relació, per exemple, al maneig de residus al domicili o les normes de convivència.
Atenció a dones maltractades
Un altre servei que es veu afectat pel coronavirus és el dirigit a dones que han patit violència masclista.
Mentre que el servei seguirà funcionant en cases d'acollida, pisos, serveis d'intervenció especialitzada (SIE) o serveis tècnics de punt de trobada (STPT), es restringirà l'accés de persones alienes.
A més se suspenen entrevistes i es reprogramen totes les visites presencials a contactes telèfonics o telèmatics i se suspenen temporalment les activitats de grups.
En tots els serveis, es faran les excepcions necessàries per a les atencions d'emergència per a dones que necessitin una avaluació urgent.
Servei a immigrants
En relació al Servei Info Migració, que ofereix informació d'estrangeria presencial, electrònica i telefònica via 012, se suprimeix la presencial.
A partir d'aquest divendres es farà per mitjans telefònics i telemàtics en els horaris habituals dels serveis i s'habilitarà un sistema electrònic de lliurament d'informes d'estrangeria que es posarà a disposició dels usuaris.
En línies generals, el departament d'Afers Socials i Famílies recomana als serveis de les àrees bàsiques de serveis socials prioritzar l'atenció en situacions urgents de persones vulnerables i reprogramar atencions no urgents, a més de fomentar l'atenció telefònica i el teletreball.
Altres mesures: SOC i albergs
A més de les mesures en l'àmbit social, el departament també ha comunicat que a partir de dilluns se suspenen durant 15 dies totes les accions formatives i d'orientació laboral grupals del SOC i del Consorci de la Formació Contínua de Catalunya, per tant, cursos, jornades, congressos i seminaris.
També es veurà afectada en l'àmbit formatiu la realització dels cursos de formació de caràcter presencial d'educadors I educadores en el lleure, que s'ajorna.
A més, les estades en albergs públics de l'Administració de la Generalitat se suspenen, excepte els casos que allotgin persones en acolliment social o en residència per motius de mobilitat obligada.
També se suspenen totes les activitats col·lectives, actes públics i sortides o viatges en grup en les que participin infants o joves, promogudes per associacions juvenils, entitats de serveis a la joventut o organismes de joventut de les administracions públiques i el programa "Vacances en família". | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha comunicat que es tancarà de manera temporal els Centres de Desenvolupament Infantil i els d'Atenció a Persones amb Discapacitat seguin les mesures preventives contra el coronavirus. A més, també se suspendran les activitats dels centres de dia. Només s'ocuparan de les situacions d'atenció social imprescindibles.",
"a2": "La crisi sanitària de la covid-19 ha portat al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies a tancar temporalment els Centres de Desenvolupament Infantil i els d'Atenció a Persones amb Discapacitat i els Serveis de Valoració de la Dependència de la xarxa pública. També tancaran els centres oberts dirigits a infants i adolescents i el servei d’atenció a dones maltractades.",
"a3": "Un bon nombre de serveis socials deixarà de prestar atenció presencial i veurà reduïda l'atenció en compliment de les mesures sanitàries pel coronavirus. El Departament d'Afers Socials i Famílies ha donat instruccions per prioritzar l'atenció als casos urgents, les persones més vulnerables i fomentar l'atenció remota. Aquesta reducció afectarà les persones amb discapacitat, en risc social, dones maltractades i estrangers."
},
"extractive": {
"a1": "Tanquen temporalment els Centres de Desenvolupament Infantil i els d'Atenció a Persones amb Discapacitat i els Serveis de Valoració de la Dependència de la xarxa pública.\nA banda, i amb l'objectiu de protegir les persones amb discapacitat, també se suspenen temporalment les activitats als centres de dia de teràpia ocupacional, el servei de centre de dia ocupacional d'inserció, els centres de dia d'atenció especialitzada, els clubs socials i el serveis prelaborals.\nUn altre servei que es veu afectat pel coronavirus és el dirigit a dones que han patit violència masclista.\nEn línies generals, el departament d'Afers Socials i Famílies recomana als serveis de les àrees bàsiques de serveis socials prioritzar l'atenció en situacions urgents de persones vulnerables i reprogramar atencions no urgents, a més de fomentar l'atenció telefònica i el teletreball.",
"a2": "Tanquen temporalment els Centres de Desenvolupament Infantil i els d'Atenció a Persones amb Discapacitat i els Serveis de Valoració de la Dependència de la xarxa pública.\nA banda, i amb l'objectiu de protegir les persones amb discapacitat, també se suspenen temporalment les activitats als centres de dia de teràpia ocupacional, el servei de centre de dia ocupacional d'inserció, els centres de dia d'atenció especialitzada, els clubs socials i el serveis prelaborals. \nTambé s'anul•len les activitats en els centres oberts i en els serveis d'intervenció socioeducativa i que estan dirigides als infants i adolescents, a excepció d'aquelles situacions d'atenció social \"imprescindibles\" com són el servei de menjador en coordinació amb els serveis socials bàsics i especialitzats en l'àmbit de l'atenció a la infància en risc. \nUn altre servei que es veu afectat pel coronavirus és el dirigit a dones que han patit violència masclista.",
"a3": "Tanquen temporalment els Centres de Desenvolupament Infantil i els d'Atenció a Persones amb Discapacitat i els Serveis de Valoració de la Dependència de la xarxa pública. \nAixí ho ha informat en un comunicat el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, que segueix instruccions preventives del Departament de Salut pel coronavirus.\nUn altre servei que es veu afectat pel coronavirus és el dirigit a dones que han patit violència masclista.\nEn línies generals, el departament d'Afers Socials i Famílies recomana als serveis de les àrees bàsiques de serveis socials prioritzar l'atenció en situacions urgents de persones vulnerables i reprogramar atencions no urgents, a més de fomentar l'atenció telefònica i el teletreball."
},
"extreme": {
"a1": "Es tanquen de forma temporal els Centres de Desenvolupament Infantil i els d'Atenció a Persones amb Discapacitat.",
"a2": "El coronavirus obliga a tancar temporalment centres com el de Desenvolupament Infantil i els d'Atenció a Persones amb Discapacitat.",
"a3": "Els serveis socials es redueixen o tanquen temporalment pel coronavirus i l'atenció als usuaris s'haurà de reorganitzar en conseqüència."
}
} |
147 | L’esborrany d’instruccions del curs 2017-18 no al·ludix al decret plurilingüe i permet robes religioses en els centres | El text diu que no s'ha d'impedir l'accés als centres a persones que vestisquen robes 'per motiu de la seua identitat religiosa' | L’esborrany de les instruccions d’inici de curs elaborat per la Conselleria d’Educació arribarà este dimarts, 11 de juliol, a la Mesa Sectorial per a ser abordat amb els sindicats docents.
El text no fa menció explícita al decret de plurilingüisme suspès de forma cautelar pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) i regula altres qüestions, com que ‘no s’ha d’impedir l’accés als centres a persones que vestisquen robes característiques o pròpies per motiu de la seua identitat religiosa’, entre les quals cita la toca, hijab, quipà o el solideu.
La negociació de les instruccions per al pròxim curs escolar 2017-2018 es produirà després de la suspensió del decret d’ensenyament plurilingüe del Consell que va ordenar el TSJCV arran del recurs interposat per la Diputació d’Alacant.
En l’esborrany que proposa Educació, al qual ha tingut accés Europa Press, no hi ha menció explícita ni al decret paralitzat ni al Programa Plurilingüe Enriquit Dinàmic que regulava.
La resolució del TSJ va fer que la Conselleria d’Educació encarregara a l’Advocacia de la Generalitat, a més del recurs de cassació, un informe jurídic amb la finalitat de delimitar amb exactitud les mesures per a donar compliment a la decisió del TSJ i les instruccions d’inici de curs.
El conseller d’Educació, Vicent Marzà, va explicar fa uns dies que l’Advocacia havia dit que el que no es pot fer és desenvolupar el decret, una cosa que ‘l’Executiu autonòmic està complint al no tindre en compte el decret de plurilingüisme en desenvolupaments normatius’, va asseverar.
En la proposta de resolució per la qual es dicten les instruccions que es faran arribar als centres educatius l’apartat referent al Projecte Lingüístic de Centre recorda que este és ‘el document que arreplega la concreció del nivell del programa lingüístic que aplica el centre i inclou les decisions de l’equip docent sobre l’organització de l’ensenyament i l’ús de llengües des d’una perspectiva plurilingüe, així com la promoció de l’ús social i institucional del valencià en el centre’.
Afig que ‘els centres d’Educació Infantil i Primària públics o privats concertats aplicaran els projectes lingüístics de centre que tinguen autoritzats per la Conselleria d’Educació’.
‘En este sentit, les diferents àrees presents en el currículum de Primària s’impartiran d’acord als projectes autoritzats conforme establix el decret que regula el currículum de Primària’, la modificació de la qual ha aprovat este divendres el ple del Consell.
Sobre el Pla d’Actuació de Millora (PAM) — un aspecte que s’ha readaptat per a no vincular-ho al decret suspès — es diu que ‘la seua elaboració permetrà que cada centre puga detectar les necessitats del seu alumnat i determinar els recursos necessaris per a atendre-les de manera més adequada’.
Afig que ‘en els casos en què els que calga fer una dotació de professorat addicional és fonamental que els centres coneguen el seu abast en el moment en el qual realitzen les programacions didàctiques’.
També en l’aspecte lingüístic, l’esborrany d’instruccions contempla la capacitació requerida al professorat i detalla, entre altres qüestions, que per a vehicular en valencià les diferents àrees d’Infantil i Primària cal estar en possessió del certificat de ‘capacitació per a l’ensenyament en valencià’ o del diploma de ‘mestre en valencià’, i per a fer-ho en llengües estrangera, com a mínim del B2.
PECES RELIGIOSES
Altres qüestions que s’establixen són les indicacions per a la reutilització de material didàctic i llibres; que els centres disposen d’un pla d’atenció a la diversitat i inclusió educativa (Padie) i una referència en el reglament de règim interior a la vestimenta, en concret a aquella de simbologia religiosa.
En este punt, s’aposta per ‘no impedir l’accés als centres a persones que vestisquen robes característiques o pròpies per motiu de la seua identitat religiosa (com toca, hijab, quipà, solideu) i que no suposen cap problema d’identificació o atempten contra la dignitat de les persones’.
Cal recordar que a principis del passat curs es va produir una polèmica a causa que un institut de València va prohibir a una alumna musulmana acudir a classe amb el ‘hijab’ –el mocador que cobrix el cap–.
L’estudiant va poder assistir finalment amb eixa peça, després de la intervenció de la Conselleria d’Educació, que va informar aleshores que havia ‘garantit el dret a l’ensenyament de l’alumna i podria assistir amb l’hijab al centre en totes les classes lectives’.
L’administració educativa va afegir que ‘el màxim objectiu és garantir el dret en l’educació de l’alumnat i que són necessàries tot tipus de ferramentes per a fomentar la convivència i la diversitat cultural als centres educatius valencians’ i va avançar realitzaria una normativa per a regular el referent a les peces de vestir de l’alumnat. | [
"societat",
"educació"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "L’esborrany d'instruccions per a l'inici del curs 2017-2018 indica que no es pot impedir l'accés als centres a persones amb roba per motiu d'identitat religiosa. Igualment, el text no indica de forma explícita al decret de plurilingüisme suspès de forma cautelar pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana arran del recurs interposat per la Diputació d’Alacant.",
"a2": "El dimarts 11 de juliol, la Conselleria d'Educació del País Valencià compartirà amb els sindicats docents l'esborrany d'instruccions per a l'inici del curs 2017-2018. El document no contempla el decret d'ensenyament plurilingüe suspès de forma cautelar pel TSJCV i regula qüestions com la capacitació lingüística requerida al professorat o la llibertat dels alumnes de vestir roba religiosa als centres.",
"a3": "La suspensió cautelar del decret de plurilingüisme pel TSJCV ha obligat Educació a modificar l'esborrany de les instruccions d'inici de curs que s'haurà de negociar amb els sindicats docents. Per tant, el text no fa menció al decret ni el desenvolupa. Així mateix, inclou les directrius per regular l'ús de peces de vestir religioses sense haver de prohibir-les."
},
"extractive": {
"a1": "L’esborrany de les instruccions d’inici de curs elaborat per la Conselleria d’Educació arribarà este dimarts, 11 de juliol, a la Mesa Sectorial per a ser abordat amb els sindicats docents. \nEl text no fa menció explícita al decret de plurilingüisme suspès de forma cautelar pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) i regula altres qüestions, com que ‘no s’ha d’impedir l’accés als centres a persones que vestisquen robes característiques o pròpies per motiu de la seua identitat religiosa’, entre les quals cita la toca, hijab, quipà o el solideu.\nEn la proposta de resolució per la qual es dicten les instruccions que es faran arribar als centres educatius l’apartat referent al Projecte Lingüístic de Centre recorda que este és ‘el document que arreplega la concreció del nivell del programa lingüístic que aplica el centre i inclou les decisions de l’equip docent sobre l’organització de l’ensenyament i l’ús de llengües des d’una perspectiva plurilingüe, així com la promoció de l’ús social i institucional del valencià en el centre’.\nL’administració educativa va afegir que ‘el màxim objectiu és garantir el dret en l’educació de l’alumnat i que són necessàries tot tipus de ferramentes per a fomentar la convivència i la diversitat cultural als centres educatius valencians’ i va avançar realitzaria una normativa per a regular el referent a les peces de vestir de l’alumnat.",
"a2": "L’esborrany de les instruccions d’inici de curs elaborat per la Conselleria d’Educació arribarà este dimarts, 11 de juliol, a la Mesa Sectorial per a ser abordat amb els sindicats docents. \nEl text no fa menció explícita al decret de plurilingüisme suspès de forma cautelar pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) i regula altres qüestions, com que ‘no s’ha d’impedir l’accés als centres a persones que vestisquen robes característiques o pròpies per motiu de la seua identitat religiosa’, entre les quals cita la toca, hijab, quipà o el solideu.\nEn la proposta de resolució per la qual es dicten les instruccions que es faran arribar als centres educatius l’apartat referent al Projecte Lingüístic de Centre recorda que este és ‘el document que arreplega la concreció del nivell del programa lingüístic que aplica el centre i inclou les decisions de l’equip docent sobre l’organització de l’ensenyament i l’ús de llengües des d’una perspectiva plurilingüe, així com la promoció de l’ús social i institucional del valencià en el centre’.\nL’administració educativa va afegir que ‘el màxim objectiu és garantir el dret en l’educació de l’alumnat i que són necessàries tot tipus de ferramentes per a fomentar la convivència i la diversitat cultural als centres educatius valencians’ i va avançar realitzaria una normativa per a regular el referent a les peces de vestir de l’alumnat.",
"a3": "El text no fa menció explícita al decret de plurilingüisme suspès de forma cautelar pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) i regula altres qüestions, com que ‘no s’ha d’impedir l’accés als centres a persones que vestisquen robes característiques o pròpies per motiu de la seua identitat religiosa’, entre les quals cita la toca, hijab, quipà o el solideu.\nLa resolució del TSJ va fer que la Conselleria d’Educació encarregara a l’Advocacia de la Generalitat, a més del recurs de cassació, un informe jurídic amb la finalitat de delimitar amb exactitud les mesures per a donar compliment a la decisió del TSJ i les instruccions d’inici de curs.\nEn la proposta de resolució per la qual es dicten les instruccions que es faran arribar als centres educatius l’apartat referent al Projecte Lingüístic de Centre recorda que este és ‘el document que arreplega la concreció del nivell del programa lingüístic que aplica el centre i inclou les decisions de l’equip docent sobre l’organització de l’ensenyament i l’ús de llengües des d’una perspectiva plurilingüe, així com la promoció de l’ús social i institucional del valencià en el centre’.\nL’administració educativa va afegir que ‘el màxim objectiu és garantir el dret en l’educació de l’alumnat i que són necessàries tot tipus de ferramentes per a fomentar la convivència i la diversitat cultural als centres educatius valencians’ i va avançar realitzaria una normativa per a regular el referent a les peces de vestir de l’alumnat."
},
"extreme": {
"a1": "L’esborrany d'instruccions d'inici de curs diu que no s'ha d'impedir l'accés als centres a qui porti robes per motiu d'identitat religiosa.",
"a2": "La Conselleria d'Educació del País Valencià presenta un esborrany d'instruccions de curs que no al·ludeix al decret plurilingüe.",
"a3": "La proposta d'instruccions d'inici de curs a la Comunitat Valenciana no podrà incloure el decret de plurilingüisme sospès pel TSJCV."
}
} |
1,860 | Colau s'enfronta a Endesa i Gas Natural: presenta al·legacions a la paralització del contracte elèctric | El govern municipal enllesteix l'argumentari en contra dels recursos que han presentat les dues companyies | El contracte vigent s'esgota el 25 de març i l'Ajuntament prepara un pla B per si la resolució del tribunal es fa esperar | El govern d'Ada Colau busca com aconseguir adjudicar el contracte elètric, després que un tribunal l'hagi paralitzat en haver acceptat les mesures cautelars que va demanar Endesa.
El regidor d'Energia, Eloi Badia, ha explicat aquest dijous que han fet al·legacions per reclamar la retirada de les cautelars i en contra dels recursos contra el contracte del consistori que han presentat la citada energètica i Gas Natural.
En el rerefons del conflicte hi ha l'obligació en el contracte municipal de complir la llei 24/2015 contra la pobresa energètica.
El Tribunal Català de Contractes del Sector Públic va acceptar aquest dimecres les mesures cautelars que havia sol·licitat Endesa per evitar que el govern de Colau pugui resoldre aquest divendres el concurs d'adjudicació del contracte municipal de la llum, amb una resolució que no admetia recurs.
Malgrat això, l'Ajuntament presentarà al·legacions per aconseguir que s'aixequin aquestes cautelars i contra els recursos de les energètiques.
El temps corre per a l'Ajuntament, i és que el contracte vigent s'esgota el 25 de març i no es pot prorrogar.
Si el tribunal no dóna una resposta favorable per a l'Ajuntament en els pròxims 15 dies perquè pugui resoldre el concurs, haurà de fer un conveni pont, és a dir, haurà de negociar amb una empresa un contracte provisional perquè es pugui garantir el subministrament energètic un cop esgotat el vigent.
Les energètiques no actuen igual a tot arreu
Badia ha defensat la legalitat del contracte elèctric municipal i ha afirmat que "no és tan extraordinari" incorporar clàusules contra la pobresa energètica en aquests contrates.
Ha citat el de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), el qual ja incorporava l'obligació del compliment de la llei 24/2015 contra la pobresa energètica.
S'hi van presentar Endesa i Gas Natural, i va ser adjudicat a la primera d'aquestes dues empreses.
Un dels motius que al·leguen aquestes companyies per no haver-se presentat al concurs i haver-lo recorregut és que no podien perquè no estaven prou detallades aquestes obligacions.
"No és que no hagin pogut presentar-se, sinó que no han volgut", ha ressaltat Badia, i ha retret a les dues grans energètiques que "el que s'està posant en dubte és la legislació catalana".
Ha explicat que el plec de condicions del contracte elèctric de Barcelona incorpora fins i tot "paràgrafs calcats" de la llei 24/2015, i ha insistit en el fet que, per a l'Ajuntament, és "ineludible" que el contracte elèctric impliqui complir-la.
Si el tribunal resol en contra de l'Ajuntament i cal repetir el concurs, aquest també incorporaria clàusules per garantir el compliment de la llei.
Badia també ha subratllat que "una allau de municipis" miren com imitar la via que ha obert Barcelona en els seus concursos elèctrics, i que l'Ajuntament de la capital catalana ha rebut el suport en la lluita contra la pobresa energètica del conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget; del president de l'ACM, Miquel Buch, i de l'altra gran entitat municipalista, la Federació de Municipis de Catalunya (FMC).
Un contracte de 65 milions d'euros
L'Ajuntament va treure a concurs el contracte per l'enllumenat de la ciutat per un valor de 65 milions d'euros, però les grans companyies elèctriques, Endesa i Gas Natural, no hi havien concorregut.
Les bases de la convocatòria estableixen clàusules contra la pobresa energètica, unes clàusules que cap de les dues companyies accepten.
Sí que s'hi han presentat, però, altres de dimensió molt menor.
El concurs està dividit en tres lots per facilitar que també se l'adjudiquin empreses petites.
El primer lot és el de subministrament en baixa tensió, amb un pressupost de 54,2 milions d'euros; el segon també és de baixa tensió i energia verda, d'1,9 milions –contempla edificis municipals generadors d'electricitat verda-, i el tercer és de mitja tensió, de nou milions, en un procés en el qual com a màxim es podran adjudicar dos lots a la mateixa empresa. | [
"barcelona: energia"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "El govern de Barcelona, presidit per Ada Colau, prepara al·legacions a la paralització del contracte elèctric. L'actual contracte s'esgota el 25 de març i l'Ajuntament prepara un pla alternatiu per si la resolució del tribunal triga més del compte. El conflicte s'ha generat per l'aplicació de la llei 24/2015 contra la pobresa energètica.",
"a2": "El Tribunal Català de Contractes del Sector Públic ha acceptat les mesures cautelars que havien demanat Endesa i Gas Natural contra el contracte elèctric de Barcelona, que inclou una clàusula contra la pobresa energètica. L’Ajuntament de Barcelona recorrerà la decisió, la qual ha paralitzat l’actual adjudicació del contracte. Altres municipis volen seguir l’exemple de Barcelona.",
"a3": "L'Ajuntament de Barcelona està pendent de la decisió judicial sobre el recurs d'Endesa contra el concurs del contracte elèctric del consistori per a poder adjudicar-lo a les empreses petites que s'hi han presentat. La motivació del recurs, afirmen fonts de l'Ajuntament, és la resistència de les grans elèctriques de complir la llei contra la pobresa energètica, que aquest considera \"ineludible\"."
},
"extractive": {
"a1": "El govern d'Ada Colau busca com aconseguir adjudicar el contracte elètric, després que un tribunal l'hagi paralitzat en haver acceptat les mesures cautelars que va demanar Endesa.\nEl regidor d'Energia, Eloi Badia, ha explicat aquest dijous que han fet al·legacions per reclamar la retirada de les cautelars i en contra dels recursos contra el contracte del consistori que han presentat la citada energètica i Gas Natural.\nEn el rerefons del conflicte hi ha l'obligació en el contracte municipal de complir la llei 24/2015 contra la pobresa energètica.\nHa explicat que el plec de condicions del contracte elèctric de Barcelona incorpora fins i tot \"paràgrafs calcats\" de la llei 24/2015, i ha insistit en el fet que, per a l'Ajuntament, és \"ineludible\" que el contracte elèctric impliqui complir-la.\nL'Ajuntament va treure a concurs el contracte per l'enllumenat de la ciutat per un valor de 65 milions d'euros, però les grans companyies elèctriques, Endesa i Gas Natural, no hi havien concorregut.",
"a2": "El govern d'Ada Colau busca com aconseguir adjudicar el contracte elètric, després que un tribunal l'hagi paralitzat en haver acceptat les mesures cautelars que va demanar Endesa.\nEn el rerefons del conflicte hi ha l'obligació en el contracte municipal de complir la llei 24/2015 contra la pobresa energètica.\nEl Tribunal Català de Contractes del Sector Públic va acceptar aquest dimecres les mesures cautelars que havia sol•licitat Endesa per evitar que el govern de Colau pugui resoldre aquest divendres el concurs d'adjudicació del contracte municipal de la llum, amb una resolució que no admetia recurs.\nBadia ha defensat la legalitat del contracte elèctric municipal i ha afirmat que \"no és tan extraordinari\" incorporar clàusules contra la pobresa energètica en aquests contrates.",
"a3": "El govern d'Ada Colau busca com aconseguir adjudicar el contracte elètric, després que un tribunal l'hagi paralitzat en haver acceptat les mesures cautelars que va demanar Endesa.\nEn el rerefons del conflicte hi ha l'obligació en el contracte municipal de complir la llei 24/2015 contra la pobresa energètica.\nSi el tribunal no dóna una resposta favorable per a l'Ajuntament en els pròxims 15 dies perquè pugui resoldre el concurs, haurà de fer un conveni pont, és a dir, haurà de negociar amb una empresa un contracte provisional perquè es pugui garantir el subministrament energètic un cop esgotat el vigent.\nBadia també ha subratllat que \"una allau de municipis\" miren com imitar la via que ha obert Barcelona en els seus concursos elèctrics, i que l'Ajuntament de la capital catalana ha rebut el suport en la lluita contra la pobresa energètica del conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget; del president de l'ACM, Miquel Buch, i de l'altra gran entitat municipalista, la Federació de Municipis de Catalunya (FMC)."
},
"extreme": {
"a1": "El govern de Barcelona prepara l'argumentari en contra dels recursos que han presentat Endesa i Gas Natural.",
"a2": "L'Ajuntament de Barcelona s'enfronta a Endesa i Gas Natural per la clàusula contra la pobresa energètica del contracte elèctric municipal.",
"a3": "Els gegants energètics pressionen als tribunals perquè els ajuntaments no els obliguin a complir la llei contra la pobresa energètica."
}
} |
765 | L’Audiència de Palma reprèn el judici del cas Nóos amb Cristina de Borbó al banc dels acusats | Els divuit encausats declararan fins a final de mes | L’11 de gener va començar el judici tractant de les qüestions prèvies de totes les parts, especialment la petició de la fiscalia d’arxivar la causa contra Cristina de Borbó.
Ara, amb la petició desestimada, els divuit acusats hauran de declarar, durant tres setmanes, de dimarts a divendres, fins el 26 de febrer.
Urdangarin i Cristina de Borbó
El fet de ser acusada per l’acusació popular i prou va fer que el tribunal s’hagués de pronunciar sobre la possible aplicació de l’anomenada ‘doctrina Botín’, que estableix que no es pot jutjar un acusat si només ho demana l’acusació popular.
Cristina de Borbó és acusada de dos delictes fiscals i el seu marit, Iñaki Urdangarin, és considerat, juntament amb el seu ex-soci Diego Torres, el cervell d’una trama que presumptament va malversar més de sis milions de fons públics.
Ara l’audiència de Palma jutjarà aquesta trama en què s’inclouen presumptes delictes de malversació de cabals públics, prevaricació, tràfic d’influències, delictes contra la hisenda pública i emblanquiment de capital.
La fiscalia demana dinou anys i mig de presó per a Urdangarin i setze i mig per a Torres.
En canvi, demana que s’arxivi la causa de Cristina de Borbó.
L’acusació popular, Manos Limpias, demana vint-i-sis anys de presó per a Urdangarin i vuit per a la seva esposa.
La resta d’acusats
A més de Cristina de Borbó i Urdangarin, entre els encausats també hi ha l’ex-president Jaume Matas i alts càrrecs del seu executiu, com ara José Luis Ballester, Gonzalo Bernal, Juan Carlos Alía i Miguel Ángel Bonet, i també alts càrrecs del govern de la Generalitat Valenciana durant el mandat de Francisco Camps, com ara Alfonso Grau, Luis Lobón, José Manuel Aguilar, Jorge Vela i Elisa Maldonado.
També hi ha l’ex-consellera delegada de la candidatura de Madrid 2016, Mercedes Coghen, i l’assessor fiscal Salvador Trinxet.
El primer de declarar serà José Luis Ballester, ex-director general d’Esports de les Illes.
Més tard declararan Jaume Matas, Marco Antonio Tejeiro, Ana María Tejeiro, Diego Torres, Urdangarin i Miguel Tejeiro.
L’última serà Cristina de Borbó, previsiblement el 26 de febrer.
Les declaracions de testimonis i experts
Després, des del mes de març al mes de maig, serà quan declararan desenes de testimonis.
Se’n destaquen, a banda els investigadors de la policia i de l’Agència Tributària, ex-consellers del govern amb Jaume Matas; Francisco Camps, ex-president de la Generalitat Valenciana; Rita Barberá, ex-batllessa de València i senadora; Esteban González Pons, ex-conseller valencià; Francisco Roig, empresari valencià; Marina Geli, ex-consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya; ex-membres de la casa reial espanyola; Rodrigo Rato, ex-ministre espanyol; Alberto Ruiz Gallardón, ex-batlle de Madrid i ex-ministre espanyol; i Jaime Lissavetszky, ex-secretari d’estat per a l’Esport.
Finalment, declararan alguns pèrits, sobretot econòmics, i al juny s’acabarà el judici amb les conclusions i informes finals i l’últim torn de paraula per als acusats.
El sumari del cas Nóos és format per 100 volums i 76.000 folis i es va començar a instruir com una peça separada del cas Palma Arena, l’any 2010.
Per al judici s’han acreditat gairebé 600 professionals de 84 mitjans de comunicació.
Les sessions no es fan a la seu de l’Audiència de Palma, sinó a l’edifici de l’Escola Balear d’Administració Pública, als afores de la ciutat, per raons d’aforament i de seguretat.
Els mitjans segueixen la sessió des de la sala de vistes i des d’una sala on reben el senyal de vídeo i so, que poden retransmetre en directe, cosa molt poc habitual en els judicis a l’estat espanyol.
Dins la sala de vistes hi ha poc espai per a la premsa, i els redactors que hi entren no poden sortir-ne durant tota la sessió ni hi poden portar cap aparell electrònic ni telèfon mòbil.
Així mateix, hi ha 36 cadires per al públic general, que també ha hagut de passar forts controls de seguretat. | [
"país",
"illes"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "L'Audiència de Palma ha tornat a obrir el cas Nóos i ha desestimat la petició que demanava que s'arxivés la causa contra Cristina de Borbó, a qui s'acusa de dos delictes fiscals. També es jutjarà Iñaki Urdangarin, considerat el cervell d’una trama de malversació de fons públics, i a divuit persones més.",
"a2": "Des de l’11 de gener fins al 26 de febrer tindrà lloc a l’Audiència de Palma el judici del cas Nóos. Malgrat la petició de la fiscalia, no s’ha arxivat la causa contra Cristina de Borbó, acusada de dos delictes fiscals. També serà jutjat el seu marit, Iñaki Urdangarín, considerat el cervell d’una trama de malversació de sis milions d’euros.",
"a3": "Finalment, Cristina de Borbó serà jutjada, a petició de l'acusació popular, per dos delictes fiscals junt amb altres disset acusats pel cas Nóos i haurà de declarar durant les vistes del judici de l'Audiència de Palma. La trama encapçalada per Urdangarin i Torres hauria malversat més de sis milions de diners públics. Les sessions es podran retransmetre en directe."
},
"extractive": {
"a1": "L’11 de gener va començar el judici tractant de les qüestions prèvies de totes les parts, especialment la petició de la fiscalia d’arxivar la causa contra Cristina de Borbó.\nCristina de Borbó és acusada de dos delictes fiscals i el seu marit, Iñaki Urdangarin, és considerat, juntament amb el seu ex-soci Diego Torres, el cervell d’una trama que presumptament va malversar més de sis milions de fons públics.\nEn canvi, demana que s’arxivi la causa de Cristina de Borbó.\nLes sessions no es fan a la seu de l’Audiència de Palma, sinó a l’edifici de l’Escola Balear d’Administració Pública, als afores de la ciutat, per raons d’aforament i de seguretat.",
"a2": "L’11 de gener va començar el judici tractant de les qüestions prèvies de totes les parts, especialment la petició de la fiscalia d’arxivar la causa contra Cristina de Borbó.\nCristina de Borbó és acusada de dos delictes fiscals i el seu marit, Iñaki Urdangarin, és considerat, juntament amb el seu ex-soci Diego Torres, el cervell d’una trama que presumptament va malversar més de sis milions de fons públics. \nAra l’audiència de Palma jutjarà aquesta trama en què s’inclouen presumptes delictes de malversació de cabals públics, prevaricació, tràfic d’influències, delictes contra la hisenda pública i emblanquiment de capital. \nL’acusació popular, Manos Limpias, demana vint-i-sis anys de presó per a Urdangarin i vuit per a la seva esposa. ",
"a3": "L’11 de gener va començar el judici tractant de les qüestions prèvies de totes les parts, especialment la petició de la fiscalia d’arxivar la causa contra Cristina de Borbó.\nCristina de Borbó és acusada de dos delictes fiscals i el seu marit, Iñaki Urdangarin, és considerat, juntament amb el seu ex-soci Diego Torres, el cervell d’una trama que presumptament va malversar més de sis milions de fons públics.\nA més de Cristina de Borbó i Urdangarin, entre els encausats també hi ha l’ex-president Jaume Matas i alts càrrecs del seu executiu, com ara José Luis Ballester, Gonzalo Bernal, Juan Carlos Alía i Miguel Ángel Bonet, i també alts càrrecs del govern de la Generalitat Valenciana durant el mandat de Francisco Camps, com ara Alfonso Grau, Luis Lobón, José Manuel Aguilar, Jorge Vela i Elisa Maldonado. \nEls mitjans segueixen la sessió des de la sala de vistes i des d’una sala on reben el senyal de vídeo i so, que poden retransmetre en directe, cosa molt poc habitual en els judicis a l’estat espanyol."
},
"extreme": {
"a1": "Es reprèn el judici del cas Nóos per part de l'audiència de Palma. Hi ha divuit encausats.",
"a2": "Es reprèn el judici del cas Nóos a l'Audiència de Palma, amb Cristina de Borbó acusada de dos delictes fiscals.",
"a3": "L'acusació popular de Manos Limpias aconsegueix l'encausament de la infanta Cristina per delictes fiscals en el marc del cas Nóos."
}
} |
2,541 | Ensenyament negocia amb deu ajuntaments gironins per afegir el servei de llar d'infants a les escoles rurals | Havien detectat que els alumnes d'1 a 3 anys que havien d'anar a municipis veïns ja no tornaven al col·legi del seu poble | Ensenyament està treballant amb deu ajuntaments de les comarques gironines per afegir el servei de llar d'infants a les seves escoles rurals.
El director dels serveis territorials a Girona, Josep Polanco, ha explicat que havien detectat que els alumnes d'entre 1 i 3 anys que havien d'anar a llars d'infants de municipis veïns sovint ja no tornaven al seu poble per anar al col·legi.
Segons Polanco, oferint educació infantil de primer cicle aconseguiran "fidelitzar les famílies al poble i a l'escola" i millorar la cohesió social.
Polanco ha desgranat l'oferta de places de preinscripció per al curs 2016-17.
Han suprimit quatre grups de P3 pel descens d'alumnes i incorporen tres noves escoles a la jornada intensiva.
El pla experimental per implantar educació infantil de primer cicle (d'1 a 3 anys) escoles rurals ha començat aquest curs a Lleida i a les Terres de l'Ebre i el Departament d'Ensenyament preveu estendre'l a les comarques gironines a partir del setembre vinent.
Per això, des dels serveis territorials han començat a treballar amb de ajuntaments de la demarcació que actualment tenen escola rural però no disposen de llar d'infants.
El director dels serveis territorials d'Ensenyament a Girona, Josep Polanco, ha explicat que actualment famílies de petits municipis rurals sense aquest tipus de servei es veuen obligades a portar els seus fills a escoles bressol de municipis veïns.
El que ha detectat el Departament, a més, és que sovint, opten per continuar l'ensenyament al poble veí en comptes d'inscriure els infants a l'escola del seu poble.
Per evitar aquest desplaçament i alhora "fidelitzar les famílies al poble i a l'escola", Ensenyament ha engegat aquest pla que preveu implantar el primer cicle d'educació infantil en grups de, com a màxim, deu alumnes.
Per fer-ho, cal el compromís de l'ajuntament i l'acord del centre educatiu i les famílies.
"Hem començat a treballar-ho amb aquests deu municipis que creiem que compleixin tots els requisits", ha explicat Polanco.
Els municipis amb els que han començat les converses són Sant Climent Sescebes, Sant Miquel de Campmajor, Vilanant, Osor, Vallfogona del Ripollès, Planoles, Garrigàs, Esponellà, Colera i Cabanes.
Jornada intensiva a vuit escoles
Polanco ha desgranat aquest divendres les dades de preinscripció per a P3 i 1r d'ESO a les comarques gironines.
Als cinc centres que ja van implantar la jornada contínua se n'hi sumen tres més.
Un comença des de zero, el col·legi Pedralta de Santa Cristina d'Aro, però les altres dues escoles que s'afegeixen a la prova pilot són centres on històricament ja feien jornada intensiva, l'escola Finestres de Mieres i l'escola de Lliurona.
En total, seran vuit centres de la demarcació amb jornada contínua.
Polanco ha explicat que, de moment, Ensenyament va analitzant el funcionament d'aquest tipus d'horari.
"Els resultats d'assoliment acadèmic són positius, però també és veritat que són molt semblants als dels altres centres sense intensiva", ha explicat.
També ha recalcat que la jornada intensiva ha d'anar acompanyada d'una bona oferta d'activitats a les tardes per evitar problemes horaris i organitzatius a les famílies treballadores.
Menys alumnes de P3
Com passa a la resta de Catalunya, a les comarques gironines hi ha hagut un descens en el nombre de nens de 3 anys.
Això ha provocat l'eliminació de quatre grups però Polanco ha recalcat que, tot i a davallada d'alumnat, no s'ha tancat cap escola.
En total, aquest curs preveuen que es matriculin 7.899 alumnes de P3, quan el curs passat en van ser 8.496.
El Departament ofereix 8.900 places, 100 menys que el 2015-2016.
A 1r d'ESO la situació és inversa.
Van incrementant el nombre d'alumnes i calculen que el pic serà d'aquí a quatre anys.
Per al setembre vinent, preveuen que s'inscriguin 8.405 alumnes, més que els 8.065 del curs anterior.
Per a secundària han creat, en global, un grup mes perquè ofereixen 8.610 places.
Polanco també ha ressaltat que l'evolució de les ràtios (nombre d'alumnes per aula) va en descens.
A P3 és aquest curs de 20,32 (d'un màxim fixat de 25) i a 1r d'ESO 28,07 (d'un límit de 30) | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Deu ajuntaments de les comarques de Girona treballen amb el Departament d'Ensenyament per a oferir serveis de llar d'infants a les escoles rurals. L'objectiu és fer que les famílies es quedin al poble i s'impliquin en la vida escolar, ja que havien detectat que els que havien d'anar a municipis veïns no tornaven al col·legi del seu poble.",
"a2": "El director dels serveis territorials a Girona, Josep Polanco, ha explicat que el Departament d’Ensenyament està treballant per afegir el servei de llar d’infants a les escoles rurals de deu municipis de les comarques gironines. Actualment, les famílies d’aquests municipis porten els seus fills a les escoles bressol de municipis veïns i, habitualment, opten per continuar l’escolarització allà.",
"a3": "Els serveis territorials d'Ensenyament a Girona tenen intenció d'implantar l'educació infantil (d'1 a 3 anys) a les escoles rurals de deu municipis per evitar desplaçaments a municipis veïns i fidelitzar les famílies als seus pobles d'origen. També s'estén la jornada intensiva a més centres gironins, tot i que això hauria d'acompanyar-se amb una oferta d'activitats a la tarda, segons recalquen."
},
"extractive": {
"a1": "Ensenyament està treballant amb deu ajuntaments de les comarques gironines per afegir el servei de llar d'infants a les seves escoles rurals.\nEl pla experimental per implantar educació infantil de primer cicle (d'1 a 3 anys) escoles rurals ha començat aquest curs a Lleida i a les Terres de l'Ebre i el Departament d'Ensenyament preveu estendre'l a les comarques gironines a partir del setembre vinent.\nEl director dels serveis territorials d'Ensenyament a Girona, Josep Polanco, ha explicat que actualment famílies de petits municipis rurals sense aquest tipus de servei es veuen obligades a portar els seus fills a escoles bressol de municipis veïns.\nCom passa a la resta de Catalunya, a les comarques gironines hi ha hagut un descens en el nombre de nens de 3 anys.",
"a2": "Ensenyament està treballant amb deu ajuntaments de les comarques gironines per afegir el servei de llar d'infants a les seves escoles rurals.\nEl pla experimental per implantar educació infantil de primer cicle (d'1 a 3 anys) escoles rurals ha començat aquest curs a Lleida i a les Terres de l'Ebre i el Departament d'Ensenyament preveu estendre'l a les comarques gironines a partir del setembre vinent.\nEl director dels serveis territorials d'Ensenyament a Girona, Josep Polanco, ha explicat que actualment famílies de petits municipis rurals sense aquest tipus de servei es veuen obligades a portar els seus fills a escoles bressol de municipis veïns.\nTambé ha recalcat que la jornada intensiva ha d'anar acompanyada d'una bona oferta d'activitats a les tardes per evitar problemes horaris i organitzatius a les famílies treballadores.",
"a3": "Ensenyament està treballant amb deu ajuntaments de les comarques gironines per afegir el servei de llar d'infants a les seves escoles rurals.\nEl director dels serveis territorials d'Ensenyament a Girona, Josep Polanco, ha explicat que actualment famílies de petits municipis rurals sense aquest tipus de servei es veuen obligades a portar els seus fills a escoles bressol de municipis veïns.\nTambé ha recalcat que la jornada intensiva ha d'anar acompanyada d'una bona oferta d'activitats a les tardes per evitar problemes horaris i organitzatius a les famílies treballadores.\nCom passa a la resta de Catalunya, a les comarques gironines hi ha hagut un descens en el nombre de nens de 3 anys."
},
"extreme": {
"a1": "Ensenyament treballa amb deu ajuntaments de Girona per a incloure el servei de llar d'infants a les escoles rurals.",
"a2": "El Departament d'Ensenyament treballa amb deu ajuntaments de la província de Girona per incorporar la llar d'infants en escoles rurals.",
"a3": "Més escoles bressol a l'àmbit rural, més jornada intensiva i reorganització de l'oferta escolar per l'evolució demogràfica a l'escola gironina."
}
} |
277 | El Pacte Nacional pel Referèndum es reuneix abans que el govern emprengui la via unilateral | La reunió es podria interpretar com un intent de seduir el Pacte cap a la via unilateral, però Elena ahir va deixar clar: 'Nosaltres hem acabat la feina' | L’acte del Palau de Congressos de fa tres setmanes havia de ser el final del Pacte Nacional pel Referèndum.
L’òrgan que coordina Joan Ignasi Elena va presentar 500.000 signatures per a un referèndum acordat.
Davant tot el sobiranisme, l’ex-diputat del PSC va fer una última crida al govern espanyol: ‘Amb aquest suport ens adrecem a l’Espanya democràtica perquè es rebel·li contra la por, i al govern espanyol perquè es tregui la bena dels ulls.’
Poc després, Rajoy ho enterrava tot davall el seu enèsim no.
L’independentisme semblava abocat a la via unilateral i hom preveia que del Pacte no se’n parlaria més.
Tanmateix, la setmana passada el govern, després de reunir-se amb tots els partits sobiranistes (tret dels comuns), va decidir de convocar el Pacte avui, potser per última vegada.
Precisament la setmana que s’anunciarà la data i la pregunta del referèndum.
‘El govern té la voluntat d’escoltar els diversos actors polítics i socials abans d’anunciar res’, va dir la portaveu Neus Munté.
La reunió es pot interpretar com un intent de seduir el Pacta cap a la via unilateral, però Elena ja va deixar-ho clar ahir: ‘Nosaltres hem acabat la feina.’
Ara –deia– pertoca als partits i a les institucions de ‘concretar el referèndum’.
Segons el coordinador, el Pacte ha servit per a evidenciar la voluntat ciutadana de decidir el futur de Catalunya a les urnes.
En una entrevista a TV3, Elena va expressar que fins a l’últim dia hi haurà voluntat de diàleg.
Va dir que era un ‘error esperpèntic’ l’escalada verbal del govern espanyol, que ha acusat diverses vegades l’independentisme de voler perpetrar un cop d’estat.
‘Confiem que sigui el pas previ a la trucada; no puc deixar d’esperar que un govern sigui responsable i atengui la trucada d’un país que vol votar’, va afegir.
Preservar el Pacte com a símbol d’unitat
Elena, malgrat insistir que la tasca del Pacte s’ha acabat, va proposar de preservar-lo com a símbol del ‘consens del catalanisme polític, que no es pot menystenir’.
D’aquesta manera, podria servir com a element cohesionador en els moments que el sobiranisme es vegi tesat per les discrepàncies polítiques.
‘El Pacte és un patrimoni molt preuat’, va reblar.
Símbol o no, avui es decidirà quin paper farà durant aquests mesos vinents, que seran clau per a la gestació del referèndum.
És possible que resti en un segon pla si finalment s’inhibeix quan es concretin els detalls de la consulta.
Tanmateix, se’n pot descartar la dissolució, perquè això seria obrir un nou front amb els comuns.
L’espai que encapçalen Ada Colau i Xavier Domènech ha fet passos cap a l’opció unilateral, però no hi ha fet mai costat.
Aquest cap de setmana, Catalunya en Comú va anunciar que faria una crida a la participació si el govern convocava un referèndum unilateral.
De totes maneres, va avisar que la consulta no tindrà ‘potència i legitimitat’ si no ‘apel·la a grans majories, reconeixement internacional i garanties democràtiques’.
El pla del govern
El govern farà avui la reunió habitual del dimarts, en què s’acabarà d’esbossar l’estratègia final del referèndum.
Però entre demà i divendres es convocarà una reunió extraordinària de l’executiu per anunciar tot seguit la data i la pregunta del referèndum.
L’anunci arribarà després d’haver constatat que la via pactada no és possible, de manera que el govern emprendrà la via unilateral.
Tanmateix, això no significa tancar la porta al diàleg.
Hi haurà negociació, si Madrid ho vol, ‘fins a l’últim minut de la pròrroga’, segons que va dir Puigdemont.
Sobre la pregunta, només se sap que serà binària i per tant no tindrà forma d’arbre, com al 9-N.
De totes maneres, el president ja va fer tres propostes, a tall d’exemple, en una entrevista a la cadena Aljazeera.
Heus-les ací: ‘Vol que Catalunya sigui un estat independent?’; ‘Vol que Catalunya sigui una república independent?’; i ‘Vol que Catalunya continuï formant part d’Espanya?’.
Aquesta última fórmula introduïa la possibilitat d’una resposta positiva que impliqués quedar-se a l’estat espanyol, una opció que ha perdut força arran de la negativa de Rajoy a negociar el referèndum.
Pel que fa a la data, el govern es decanta per l’1 o el 8 d’octubre.
Una altra opció és el 24 de setembre, però tres condicions la fan gairebé inviable.
Coincideix amb la festa de la Mercè, la patrona de Barcelona; l’Onze de Setembre quedaria dins la campanya i l’unionisme podria acusar el govern de beneficiar-se de la diada nacional; i, finalment, obliga a fer la convocatòria del referèndum durant l’agost, període de vacances de la majoria de la població. | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "A l'acte celebrat al Palau de Congressos, que havia de ser el final del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena fa una crida a les institucions democràtiques i presenta 500.000 firmes per a demanar un referèndum pactat. Es podria interpretar aquesta reunió com una manera d'atraure el Pacte cap a la via unilateral. ",
"a2": "Després d'aconseguir 500.000 signatures a favor de la celebració d'un referèndum acordat i la negativa del president espanyol Mariano Rajoy, el Pacte Nacional pel Referèndum ha deixat pas als partits perquè concretin la data i la pregunta del referèndum. Tot indica que el govern optarà per la via unilateral, i la votació es podria celebrar l'1 o el 8 d'octubre.",
"a3": "El Pacte Nacional pel Referèndum ha estat convocat de nou pel govern després de la fallida crida al govern espanyol per a un referèndum acordat. Els comuns han anunciat que cridaran a la participació endavant d'un possible referèndum unilateral, tot i que no hi donen el suport. El govern català decidirà pròximament la data i la pregunta del referèndum."
},
"extractive": {
"a1": "L’acte del Palau de Congressos de fa tres setmanes havia de ser el final del Pacte Nacional pel Referèndum.\nTanmateix, la setmana passada el govern, després de reunir-se amb tots els partits sobiranistes (tret dels comuns), va decidir de convocar el Pacte avui, potser per última vegada.\nElena, malgrat insistir que la tasca del Pacte s’ha acabat, va proposar de preservar-lo com a símbol del ‘consens del catalanisme polític, que no es pot menystenir’.\nAquest cap de setmana, Catalunya en Comú va anunciar que faria una crida a la participació si el govern convocava un referèndum unilateral.",
"a2": "L’òrgan que coordina Joan Ignasi Elena va presentar 500.000 signatures per a un referèndum acordat.\nTanmateix, la setmana passada el govern, després de reunir-se amb tots els partits sobiranistes (tret dels comuns), va decidir de convocar el Pacte avui, potser per última vegada.\nAquest cap de setmana, Catalunya en Comú va anunciar que faria una crida a la participació si el govern convocava un referèndum unilateral.\nL’anunci arribarà després d’haver constatat que la via pactada no és possible, de manera que el govern emprendrà la via unilateral. ",
"a3": "Tanmateix, la setmana passada el govern, després de reunir-se amb tots els partits sobiranistes (tret dels comuns), va decidir de convocar el Pacte avui, potser per última vegada.\nSegons el coordinador, el Pacte ha servit per a evidenciar la voluntat ciutadana de decidir el futur de Catalunya a les urnes.\nAquest cap de setmana, Catalunya en Comú va anunciar que faria una crida a la participació si el govern convocava un referèndum unilateral.\nPerò entre demà i divendres es convocarà una reunió extraordinària de l’executiu per anunciar tot seguit la data i la pregunta del referèndum."
},
"extreme": {
"a1": "El Pacte Nacional pel Referèndum s'ha reunit per última vegada abans que el govern engegui la via unilateral.",
"a2": "El Pacte Nacional pel Referèndum es reuneix per última vegada abans de l’anunci de la data de la votació.",
"a3": "Malgrat el fracàs de la proposta de referèndum acordat amb l'estat, el Pacte Nacional continuarà existint per facilitar el diàleg."
}
} |
1,077 | PP i PSC volen activar els terminis de la investidura en el ple del desbloqueig | Populars i socialistes presentaran propostes de resolució per tal que es posi en marxa el compte enrere per tal que comencin els dos mesos previs a la convocatòria de noves eleccions | PSC i PP aprofitaran el ple de la setmana vinent, destinat a "desbloquejar" la situació política a Catalunya, per intentar que corrin ja els terminis de la investidura.
Les dues formacions presentaran propostes de resolució per tal que s'activin el compte enrere de dos mesos en els quals cal procedir a triar president si no es vol anar automàticament cap a noves eleccions.
"L'última opció perquè corrin els terminis és el que el ple adopti un acord en aquest sentit", ha indicat Santi Rodríguez, portaveu parlamentari del PP, que considera que aquesta seria l'única "utilitat" del ple de la setmana vinent.
Ferran Pedret, portaveu adjunt del PSC a la cambra catalana, ha recalcat que esperen que hi hagi una entesa per "tenir un Parlament operatiu".
Rumb al TC
Ciutadans recorrerà la proposta de resolució amb la qual Junts per Catalunya vol restituir simbòlicament la figura de Carles Puigdemont.
"Això és Matrix, i ho recorrerem.
Tothom sap que no serà president, aviam qui és el valent que s'atreveix a dir-li", ha assenyalat Fernando de Páramo, referint-se al text que es votarà la setmana vinent al Parlament en un ple per al qual Roger Torrent, president de la cambra, fixarà data avui.
De Páramo, de fet, ha deixat oberta la porta a recórrer al Tribunal Constitucional (TC) la proposta en cas que s'aprovi a la cambra.
"Torrent, en lloc de defensar els drets de tots els diputats, està fent tot el contrari.
És el president del bloqueig", ha indicat De Páramo, que ha insistit que el procés està dividint la societat i causant el fre a les iniciatives parlamentàries.
"Gràcies a nosaltres, la setmana que ve la cambra es torna a obrir després de quatre mesos.
I abordarem com podem posar en marxa d'una vegada per totes la Generalitat amb un Govern que treballi per tots els catalans", ha recalcat el dirigent de Ciutadans.
— Ciutadans (@CiutadansCs) 23 de febrer de 2018
"Els independentistes no volien aquest ple, i Torrent ens donava allargues", ha criticat De Páramo.
Ciutadans ha presentat una proposta de resolució segons la qual cal un executiu que respecti la llei i posi fi al procés.
"Cal posar llum i taquígrafs a les baralles entre els partits.
Hauran de donar la cara i explicar què passa als despatxos entre Convergència i ERC", ha recalcat el dirigent liberal, que ha demanat reconsiderar la proposta de Junts per Catalunya sobre la restitució de Puigdemont.
El més "revolucionari", ha dit, és "defensar la democràcia".
"La seva proposta és Matrix, i la recorrerem.
Tothom sap que Puigdemont no serà president.
Aviam qui és el valent que s'atreveix a dir-li a ell", ha indicat De Páramo.
Ple imminent
El Parlament celebrarà la setmana que ve un ple la setmana que ve per debatre sobre la investidura, el calendari de la qual es manté congelat a l'espera que Junts per Catalunya i ERC ultimin el rol que assumirà Carles Puigdemont i la formació del nou Govern.
El president del Parlament, Roger Torrent, anunciarà al llarg d'aquest mateix divendres el dia d'aquesta sessió que arrencarà amb la proposta de resolució dels "comuns" per reivindicar la sobirania del Parlament i que inclourà el document presentat per Junts per Catalunya sense el suport d'ERC per exigir la "restitució" del Govern.
Es tracta d'un ple que Ciutadans havia demanat fent valer la seva majoria d'una cinquena part de la cambra per forçar-ho.
Fonts parlamentàries expliquen, però, que els d'Inés Arrimadas no volien que hi hagués una ordre del dia i la setmana passada van amenaçar de recórrer al Tribunal Constitucional si Torrent no fixava ja una data.
Els "comuns" també havien demanat una sessió d'aquest tipus que servís per "desbloquejar" la situació, però en base a una proposta de resolució que pivota en la reivindicació de la sobirania del Parlament i la defensa del model d'escola pública.
Fixat ja l'ordre del dia
Arrencarà amb el text registrat pels "comuns" i els grups tindran un temps d'intervenció de 15 minuts cadascun.
Seguirà amb la proposta de resolució presentada pel PSC per demanar que s'activi el rellotge dels dos mesos per a la investidura.
També ha estat inclosa la polèmica proposta de resolució que aquest divendres ha registrat Junts per Catalunya just abans de l'inici de la reunió de la mesa sense el suport dels republicans per exigir la "restitució" del Govern de Puigdemont.
I és que el ple se celebrarà, previsiblement, pocs dies abans que es tanqui l'acord per a la investidura i servirà perquè cada grup expressi la seva opinió al respecte.
Ciutadans, PSC i PP ja fa dies que pressionen perquè comencin a comptar els dos mesos de temps per proclamar un president abans de la celebració d'unes noves eleccions. | [
"procés català"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "PP i PSOE aprofiten el ple que tindrà lloc la setmana vinent, que té com a objectiu desbloquejar la investidura i la situació a Catalunya, per presentar propostes de resolució per tal que es posi en marxa el compte enrere per a la proclamació del president, ja que en cas d'esgotar-se el termini, s'haurien de convocar eleccions.",
"a2": "La setmana vinent se celebrarà al Parlament un ple per debatre la situació d’investidura, congelada a l’espera que ERC i Junts per Catalunya acabin de concretar el paper de Carles Puigdemont en la formació d’un nou govern. PP i PSC presentaran propostes perquè s'activin els terminis d’investidura i comenci el compte enrere de dos mesos perquè es convoquin noves eleccions.",
"a3": "PSC i PP han forçat la celebració del ple del Parlament perquè comenci a córrer el termini de dos mesos per a la proclamació del president de la Generalitat. En cas d'esgotar el termini, s'haurien de celebrar noves eleccions. Després de nombroses discussions entre els diferents grups i un possible recurs al TC, la sessió servirà per \"desbloquejar\" la cambra."
},
"extractive": {
"a1": "PSC i PP aprofitaran el ple de la setmana vinent, destinat a \"desbloquejar\" la situació política a Catalunya, per intentar que corrin ja els terminis de la investidura.\nEl Parlament celebrarà la setmana que ve un ple la setmana que ve per debatre sobre la investidura, el calendari de la qual es manté congelat a l'espera que Junts per Catalunya i ERC ultimin el rol que assumirà Carles Puigdemont i la formació del nou Govern.\nEl president del Parlament, Roger Torrent, anunciarà al llarg d'aquest mateix divendres el dia d'aquesta sessió que arrencarà amb la proposta de resolució dels \"comuns\" per reivindicar la sobirania del Parlament i que inclourà el document presentat per Junts per Catalunya sense el suport d'ERC per exigir la \"restitució\" del Govern.\nTambé ha estat inclosa la polèmica proposta de resolució que aquest divendres ha registrat Junts per Catalunya just abans de l'inici de la reunió de la mesa sense el suport dels republicans per exigir la \"restitució\" del Govern de Puigdemont.",
"a2": "PSC i PP aprofitaran el ple de la setmana vinent, destinat a \"desbloquejar\" la situació política a Catalunya, per intentar que corrin ja els terminis de la investidura.\nLes dues formacions presentaran propostes de resolució per tal que s'activin el compte enrere de dos mesos en els quals cal procedir a triar president si no es vol anar automàticament cap a noves eleccions.\nEl Parlament celebrarà la setmana que ve un ple la setmana que ve per debatre sobre la investidura, el calendari de la qual es manté congelat a l'espera que Junts per Catalunya i ERC ultimin el rol que assumirà Carles Puigdemont i la formació del nou Govern.\nEl president del Parlament, Roger Torrent, anunciarà al llarg d'aquest mateix divendres el dia d'aquesta sessió que arrencarà amb la proposta de resolució dels \"comuns\" per reivindicar la sobirania del Parlament i que inclourà el document presentat per Junts per Catalunya sense el suport d'ERC per exigir la \"restitució\" del Govern.",
"a3": "PSC i PP aprofitaran el ple de la setmana vinent, destinat a \"desbloquejar\" la situació política a Catalunya, per intentar que corrin ja els terminis de la investidura. \nLes dues formacions presentaran propostes de resolució per tal que s'activin el compte enrere de dos mesos en els quals cal procedir a triar president si no es vol anar automàticament cap a noves eleccions.\nEl Parlament celebrarà la setmana que ve un ple la setmana que ve per debatre sobre la investidura, el calendari de la qual es manté congelat a l'espera que Junts per Catalunya i ERC ultimin el rol que assumirà Carles Puigdemont i la formació del nou Govern.\nFonts parlamentàries expliquen, però, que els d'Inés Arrimadas no volien que hi hagués una ordre del dia i la setmana passada van amenaçar de recórrer al Tribunal Constitucional si Torrent no fixava ja una data."
},
"extreme": {
"a1": " PP i PSC presentaran propostes de resolució per a preparar la convocatòria de noves eleccions.",
"a2": "PP i PSC aprofitaran el ple del Parlament de Catalunya de la setmana que ve per intentar desbloquejar la investidura.",
"a3": "Els dos mesos de temps per a proclamar el president començaran amb el ple del \"desbloqueig\" de la setmana vinent."
}
} |
1,785 | La Plataforma per la Llengua crida a la desobediència civil contra el decret del castellà a l'escola | Comunicat de la Plataforma per la Llengua
La Plataforma per la Llengua ha criticat el Decret d'ensenyaments mínims aprovat pel Govern de l'Estat espanyol, que veu retrògrad i poc democràtic, i crida a la desobediència civil als ensenyants i sindicats si el decret tira endavant.
En relació al decret, la Plataforma per la Llengua vol manifestar les següents consideracions:
Pel que fa a Catalunya, el Decret d'ensenyances mínimes és una intromissió en les competències de la Generalitat de Catalunya.
Creiem que la seva aplicació pot perjudicar l'ús social de la llengua i l'acollida de les persones nouvingudes que arriben a casa nostra.
Un retrocés en l'ensenyament en català significa dificultar a les persones nouvingudes l'oportunitat d'una aproximació al país i a la llengua d'acollida, aproximació que contribueix a fer desaparèixer "l'estigma d'immigrant".
Cal tenir en compte que la immersió lingüística permet cohesionar la societat i tenir un dels valors més preuats, una sola comunitat.
Aquest és per nosaltres l'objectiu bàsic de la immersió lingüística.
A més a més, la immersió lingüística assegura que l'alumnat a Catalunya, en acabar els ensenyaments obligatoris, tingui el mateix grau de coneixement de català que de castellà, i això s'acompleix.
El que no s'acompleix encara és la capacitat d'ús oral de la llengua catalana, perquè així com tots els catalanoparlants poden parlar i comunicar-se en castellà, això no passa a la inversa.
Per tant, tenint en compte que l'alumnat de famílies no catalanoparlants no parla en català en l'àmbit familiar ni, en molts casos, en el seu àmbit social, per tal d'aconseguir que pugui expressar-se en català tant en la seva vida laboral com social, cal una discriminació positiva del català, tal com preveu el programa d'immersió lingüística que tants bons resultats ha donat en l'àmbit d'acollida d'alumnat de fora i en l'àmbit de renovació pedagògica.
Considerem que el decret és una agressió al plurilingüisme de l'estat, i un element més en el tractament desigual que l'estat espanyol fa respecte les llengües que conviuen sota les seves fronteres.
L'estat imposa el castellà en diferents àmbits i desatén el català, la qual cosa significa un tracte discriminatori dels ciutadans i ciutadanes de l'estat, i per tant un dèficit democràtic.
No hi ha en cap estat de l'Europa democràtica una llengua com la nostra que tingui tants milions de parlants i que no sigui obligatòria en l'ensenyament a tot l'estat, com sí que passa, per exemple, a països com Bèlgica, Finlandia o Canadà, països tots ells amb població semblant a la catalana pel que fa al nombre de parlants de la segona llengua.
L'estat espanyol no segueix en aquest aspecte el model de cap país democràtic amb una llengua de més de 7 milions de parlants.
Considerem incomprensible que, en un moment com l'actual, quan totes les universitats europees en el marc de l'espai europeu d'educació superior demanen que l'alumnat conegui i utilitzi com a mínim tres llengües, començant naturalment per la pròpia, el govern espanyol s'obsessioni en imposar un marc lingüístic que ens recorda temps passats.
Creiem que hi ha d'altres llengües més desateses i prioritàries, com ara l'anglès, que sí que necessiten més hores, ja que el nivell assolit és inferior que en el cas del castellà.
El català es troba en una situació de desigualtat respecte el castellà en diferents àmbits.
És necessària l'educació en català per compensar aquesta desigualtat.
Aquest decret perjudica el principi de discriminació positiva que el català es mereix a l'ensenyament.
Lamentem que aquest decret recordi polítiques similars igualment retrògades de governs del PP.
Per tot això, la Plataforma per la Llengua considera indispensable:
- Que la Generalitat de Catalunya presenti un recurs al decret en qüestió.
- Exigim l'acció coordinada de les forces polítiques catalanes per evitar l'aplicació d'un decret que considerem que vulnera els drets lingüístics i desatén les lloances del Consell d'Europa en relació a la immersió lingüística a Catalunya.
En tot cas, suggerim a la Generalitat de Catalunya, la Generalitat Valenciana i al Govern Balear que no apliquin aquest decret.
I
- ncitem a la desobediència civil als ensenyants i sindicats en el cas que el Govern de la Generalitat apliqui aquesta mesura, i els animem a fer pública la seva intenció de practicar aquesta desobediència. | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "La Plataforma per la Llengua ha criticat el decret del castellà a l'escola per considerar-lo retrògrad i poc democràtic. Segons la Plataforma el decret ataca el model d'immersió lingüística i perjudica l'ús social del català. És per això que la Plataforma crida a no acatar el decret mitjançant la desobediència civil.",
"a2": "La Plataforma per la Llengua ha cridat a la desobediència civil si s’acaba aplicant el Decret d'ensenyaments mínims aprovat pel Govern espanyol, que augmenta la presència del castellà a l’escola en detriment del català. L’organització considera que l’aplicació del decret pot perjudicar l'ús social del català en favor del castellà i dificultar la integració a Catalunya de les persones nouvingudes. ",
"a3": "La Plataforma per la Llengua crida a la desobediència civil i a què les autoritats dels Països Catalans no apliquin el Decret d'ensenyaments mínims del govern espanyol. Aquest decret, sostenen, perjudicarà l'ús social del català i l'acollida i integració de les persones nouvingudes. Defenen, a més, els bons resultats de les polítiques d'immersió lingüística i discriminació positiva del català."
},
"extractive": {
"a1": "La Plataforma per la Llengua ha criticat el Decret d'ensenyaments mínims aprovat pel Govern de l'Estat espanyol, que veu retrògrad i poc democràtic, i crida a la desobediència civil als ensenyants i sindicats si el decret tira endavant. \nPer tant, tenint en compte que l'alumnat de famílies no catalanoparlants no parla en català en l'àmbit familiar ni, en molts casos, en el seu àmbit social, per tal d'aconseguir que pugui expressar-se en català tant en la seva vida laboral com social, cal una discriminació positiva del català, tal com preveu el programa d'immersió lingüística que tants bons resultats ha donat en l'àmbit d'acollida d'alumnat de fora i en l'àmbit de renovació pedagògica.\nNo hi ha en cap estat de l'Europa democràtica una llengua com la nostra que tingui tants milions de parlants i que no sigui obligatòria en l'ensenyament a tot l'estat, com sí que passa, per exemple, a països com Bèlgica, Finlandia o Canadà, països tots ells amb població semblant a la catalana pel que fa al nombre de parlants de la segona llengua.\nConsiderem incomprensible que, en un moment com l'actual, quan totes les universitats europees en el marc de l'espai europeu d'educació superior demanen que l'alumnat conegui i utilitzi com a mínim tres llengües, començant naturalment per la pròpia, el govern espanyol s'obsessioni en imposar un marc lingüístic que ens recorda temps passats. ",
"a2": "La Plataforma per la Llengua ha criticat el Decret d'ensenyaments mínims aprovat pel Govern de l'Estat espanyol, que veu retrògrad i poc democràtic, i crida a la desobediència civil als ensenyants i sindicats si el decret tira endavant. \nUn retrocés en l'ensenyament en català significa dificultar a les persones nouvingudes l'oportunitat d'una aproximació al país i a la llengua d'acollida, aproximació que contribueix a fer desaparèixer \"l'estigma d'immigrant\".\nPer tant, tenint en compte que l'alumnat de famílies no catalanoparlants no parla en català en l'àmbit familiar ni, en molts casos, en el seu àmbit social, per tal d'aconseguir que pugui expressar-se en català tant en la seva vida laboral com social, cal una discriminació positiva del català, tal com preveu el programa d'immersió lingüística que tants bons resultats ha donat en l'àmbit d'acollida d'alumnat de fora i en l'àmbit de renovació pedagògica.\nConsiderem incomprensible que, en un moment com l'actual, quan totes les universitats europees en el marc de l'espai europeu d'educació superior demanen que l'alumnat conegui i utilitzi com a mínim tres llengües, començant naturalment per la pròpia, el govern espanyol s'obsessioni en imposar un marc lingüístic que ens recorda temps passats. ",
"a3": "La Plataforma per la Llengua ha criticat el Decret d'ensenyaments mínims aprovat pel Govern de l'Estat espanyol, que veu retrògrad i poc democràtic, i crida a la desobediència civil als ensenyants i sindicats si el decret tira endavant.\nCreiem que la seva aplicació pot perjudicar l'ús social de la llengua i l'acollida de les persones nouvingudes que arriben a casa nostra.\nPer tant, tenint en compte que l'alumnat de famílies no catalanoparlants no parla en català en l'àmbit familiar ni, en molts casos, en el seu àmbit social, per tal d'aconseguir que pugui expressar-se en català tant en la seva vida laboral com social, cal una discriminació positiva del català, tal com preveu el programa d'immersió lingüística que tants bons resultats ha donat en l'àmbit d'acollida d'alumnat de fora i en l'àmbit de renovació pedagògica.\nConsiderem incomprensible que, en un moment com l'actual, quan totes les universitats europees en el marc de l'espai europeu d'educació superior demanen que l'alumnat conegui i utilitzi com a mínim tres llengües, començant naturalment per la pròpia, el govern espanyol s'obsessioni en imposar un marc lingüístic que ens recorda temps passats. "
},
"extreme": {
"a1": "Plataforma per la Llengua crida a la desobediència civil en contra del decret de castellà a l'escola. ",
"a2": "La Plataforma per la Llengua critica el Decret d'ensenyaments mínims aprovat pel Govern espanyol i crida a la desobediència.",
"a3": "El Decret d'ensenyaments mínims és un retrocés impropi d'un país democràtic, segons un comunicat de la Plataforma per la Llengua."
}
} |
|
1,147 | Bárcenas diu al Congrés que Rajoy va ordenar a Fernández Díaz activar l'operació Kitchen | L'extresorer del PP admet haver enregistrat l'expresident del govern espanyol destruint documentació sobre la comptabilitat B del partit | L'extresorer del PP Luis Bárcenas s'ha acollit al dret de no declarar a la comissió d'investigació de l'operació Kitchen que avui ha començat al Congrés dels Diputats.
Tot i així, Bárcenas sí que ha donat alguns detalls sobre el paper de l'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy i la cúpula del PP a l'hora d'activar aquesta operació d'espionatge contra ell per descobrir si tenia documentació sobre el finançament irregular de la formació.
El portaveu del PP, Luis Santamaría, ha repassat els casos de corrupció de tots els partits que ara acusen els populars -els GAL, els ERE d'Andalusia, el cas de Núria Marín, el 3%, les investigacions de Podem, el cas de Laura Borràs, entre d'altres- i no ha fet cap pregunta a Bárcenas amb l'argument que la causa està sota secret de sumari i per preservar el dret de presumpció d'innocència de l'extresorer.
També ha retret a la comissió que han utilitzat aquesta eina per motius polítics i l'han convertida en una "causa general contra el PP".
Corrupció
Bárcenas confessa: «Rajoy va triturar la comptabilitat B del PP sense saber que jo en tenia una còpia»
L'extresorer assegura que el partit es va finançar de manera irregular entre el 1982 i el 2009 i detalla tots els dirigents de la formació que van rebre diners en metàl·lic en sobres
La tensió ha augmentat durant la intervenció de la portaveu de Vox, Macarena Olona, que ha criticat que Bárcenas hagi respost a les preguntes del PSOE però no a les seves.
El portaveu de Podem, Pablo Echenique, ha criticat que el PP s'hagi presentat "dopat" a totes les eleccions espanyoles gràcies a la comptabilitat B. Ha preguntat a Bárcenas si entre el material robat en el marc de la Kitchen hi havia proves que confirmessin la trama de finançament irregular i si les donacions dels empresaris al PP eren a canvi de l'adjudicació de contractes.
"Ho he respost en seu judicial i no puc respondre", ha dit l'extresorer popular.
Bárcenas també ha negat "cap acord" amb el PP per no dir res i evitar que la seva esposa, Rosalía Iglesias, entrés a la presó, però ha admès que l'advocat Javier Iglesias li va dir que si "callava" el seu cas acabaria anul·lat.
"Això va ser així", ha dit.
A preguntes del portaveu d'ERC, Gabriel Rufián, Bárcenas ha evitat dir si se sent "traït" i ha assegurat que és a la presó per haver comès delictes fiscal i no per culpa de la cúpula del PP.
L'extresorer ha dit que hi ha una gravació de Rajoy acceptant diners de la comptabilitat B del PP, però que desconeix on és.
També ha dit que no ha negociat amb el PP la no entrada a la presó de la seva esposa, que es troba també empresonada per delictes fiscals.
Bárcenas ha dit que l'excomissari Villarejo no li va demanar res per fer-li xantatge, tot i que va fer un cafè amb ell "sense saber que era ell".
Ha admès que el PP li va oferir diners per "indemnitzacions" i Rufián li ha recordat que no pot mentir.
L'extresorer ha dit que no se sent perseguit ni espiat pel PP, però ha dit que "creu" que la cúpula del PP de Rajoy i del Ministeri de l'Interior va ordenar que un capella "fals" entrés a casa seva per buscar informació i segrestar la seva família.
També ha dit que "persones del Ministeri de l'Interior" van ordenar que l'espiessin a través del seu xofer, Sergio Ríos.
A preguntes de Rufián ha dit que no va "pactar" la caiguda del ministre Alberto Ruiz-Gallardón però sí que se li va oferir aquesta possibilitat "a canvi del silenci".
Bárcenas ha dit que va rebre la instrucció per part d'Álvaro Lapuerta de muntar una caixa B al PP i ha evitat dir si qui va donar l'ordre va ser Francisco Álvarez Cascos.
També ha dit que és "rigurosament fals" que Rajoy fos l'avalador del compte que l'extresorer tenia a Suïssa.
No coneixia l'operació Catalunya
Bárcenas ha negat, a preguntes de la portaveu de Junts, Míriam Nogueras, tenir coneixement de l'operació Catalunya.
L'extresorer ha insistit que els papers sobre la comptabilitat B del PP són "certs" i així quedarà acreditat d'aquí uns mesos quan surti la sentència de la causa que s'està jutjant ara a l'Audiència Nacional.
Bárcenas ha dit que ell "personalment" no va donar mai diners a Rodrigo Rato ni a Ángel Acebes, però ha recordat que si consta en els papers és que va ser així.
L'extresorer ha dit que Aguirre i Aznar no tenien res a veure amb la caixa B, però sí que ha dit que va fer entregues de diners a Rajoy i Cospedal.
Bárcenas ha dit que no ha temut per la seva vida però "preocupació en algun moment" sí.
"Temo pel benestar de la meva esposa, que està injustament privada de llibertat", ha dit. | [
"operació kitchen"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "L'extresorer del PP Luis Bárcenas no ha volgut declarar en la investigació de l'operació Kitchen. Tanmateix, ha informat del rol que van tenir l'expresident del govern, Mariano Rajoy, i la cúpula del PP a l'hora de posar en marxa l'operació d'espionatge. Bárcenas admet l'existència d'una gravació en què es veu a Rajoy destruint documentació sobre la comptabilitat B del partit.",
"a2": "L'extresorer del Partit Popular, Luis Bárcenas, ha comparegut al Congrés amb motiu de la comissió d'investigació per l'operació d'espionatge Kitchen. Tot i acollir-se al dret de no declarar, ha implicat directament a Mariano Rajoy i membres de la cúpula del PP en el cas. També ha assegurat que el partit es va finançar il·legalment entre el 1982 i el 2009.",
"a3": "L'extresorer del PP Luis Bárcenas ha declarat a la comissió parlamentària sobre l'operació Kitchen, a voltes acollint-se al dret de no declarar i a voltes responent les preguntes de tots els grups parlamentaris excepte el PP, que ha declinat fer preguntes. Bárcenas s'ha reafirmat en l'autenticitat dels papers de la comptabilitat B i en el finançament irregular del partit."
},
"extractive": {
"a1": "L'extresorer del PP Luis Bárcenas s'ha acollit al dret de no declarar a la comissió d'investigació de l'operació Kitchen que avui ha començat al Congrés dels Diputats.\nL'extresorer ha dit que hi ha una gravació de Rajoy acceptant diners de la comptabilitat B del PP, però que desconeix on és.\nL'extresorer ha dit que no se sent perseguit ni espiat pel PP, però ha dit que \"creu\" que la cúpula del PP de Rajoy i del Ministeri de l'Interior va ordenar que un capella \"fals\" entrés a casa seva per buscar informació i segrestar la seva família.\nL'extresorer ha dit que Aguirre i Aznar no tenien res a veure amb la caixa B, però sí que ha dit que va fer entregues de diners a Rajoy i Cospedal.",
"a2": "L'extresorer del PP Luis Bárcenas s'ha acollit al dret de no declarar a la comissió d'investigació de l'operació Kitchen que avui ha començat al Congrés dels Diputats.\nTot i així, Bárcenas sí que ha donat alguns detalls sobre el paper de l'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy i la cúpula del PP a l'hora d'activar aquesta operació d'espionatge contra ell per descobrir si tenia documentació sobre el finançament irregular de la formació.\nL'extresorer assegura que el partit es va finançar de manera irregular entre el 1982 i el 2009 i detalla tots els dirigents de la formació que van rebre diners en metàl•lic en sobres.\nL'extresorer ha dit que hi ha una gravació de Rajoy acceptant diners de la comptabilitat B del PP, però que desconeix on és.",
"a3": "L'extresorer del PP Luis Bárcenas s'ha acollit al dret de no declarar a la comissió d'investigació de l'operació Kitchen que avui ha començat al Congrés dels Diputats. \nTot i així, Bárcenas sí que ha donat alguns detalls sobre el paper de l'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy i la cúpula del PP a l'hora d'activar aquesta operació d'espionatge contra ell per descobrir si tenia documentació sobre el finançament irregular de la formació.\nL'extresorer assegura que el partit es va finançar de manera irregular entre el 1982 i el 2009 i detalla tots els dirigents de la formació que van rebre diners en metàl·lic en sobres.\nL'extresorer ha dit que hi ha una gravació de Rajoy acceptant diners de la comptabilitat B del PP, però que desconeix on és."
},
"extreme": {
"a1": "Luis Bárcenas no declara en la investigació de l'operació Kitchen, però ha donat detalls del paper que va tenir Rajoy.",
"a2": "Luis Bárcenas compareix al Congrés per declarar sobre l'operació Kitchen i dona detalls de la implicació d’alts càrrecs del PP.",
"a3": "Bárcenas manté les acusacions contra càrrecs del PP pel cas Kitchen i pels pagaments en sobres a la comissió parlamentària."
}
} |
1,585 | La CUP apuja el to amb el Govern | La formació anticapitalista reclama un "canvi de rumb" a Aragonès, definir un pla B per a la taula de diàleg i concrecions als pressupostos | La CUP es va afanyar per tancar un acord amb ERC poques setmanes després de les eleccions per situar-se al centre del tauler polític.
Al discurs d'investidura, Pere Aragonès va prometre quatre "revolucions" -democràtica, social, feminista i verda- i canvis significatius respecte a l'anterior legislatura.
La música agradava als cupaires.
Tot plegat, a les portes de la negociació dels pressupostos, una qüestió central que marcarà el futur del Govern.
Aquesta manca de full de ruta que denuncia la CUP fa que les posicions sobre els comptes estiguin allunyades.
El pla de Govern -amb projectes com els Jocs Olímpics d'Hivern- preocupa els cupaires, que hi veuen un excés de "continuisme".
L'ampliació del Prat, amb un posicionament que veuen poc contundent per part d'ERC, o el desplegament de les renovables, també inquieten la formació.
Els "macroprojectes especulatius" que inclou el pla d'Aragonès fan més difícil l'aprovació dels pressupostos.
A això se li suma una interlocució irregular entre la CUP i els partits de Govern, amb poques trobades per fer seguiment de l'acord assolit amb ERC i una relació encara més escassa amb Junts.
Però l'acord, insisteixen al partit, és amb Esquerra, està tancat i "s'ha de complir".
Pressupostos: posicions allunyades
Una carpeta clau són els pressupostos.
El conseller d'Economia, Jaume Giró, revelava dimecres a Catalunya Ràdio que ja han començat les converses amb la CUP, que considera el soci prioritari per tirar endavant els comptes, malgrat que el PSC i els comuns també han allargat la mà.
Fonts dels anticapitalistes consultades relativitzen aquest optimisme de Giro i neguen que hi hagi hagut cap reunió de treball.
Ara per ara, les posicions estan allunyades i la CUP reclama concrecions als comptes.
"Per començar a parlar cal que s'estigui complint l'acord d'investidura, si no amb quina seguretat ens asseurem?", deia dimarts el diputat Xavier Pellicer.
De tota manera, la CUP vol separar l'acord d'investidura del suport als pressupostos i fan un advertiment clar al Govern: no serà una bona idea vendre les mateixes propostes de l'acord signat al març per intentar obtenir el suport als comptes a l'octubre.
Fonts consultades assenyalen que ERC i Junts no només han de convèncer els 10 diputats anticapitalistes, sinó també, i especialment, la militància.
Govern
La CUP critica el pla de Govern i exigeix un «canvi de rumb immediat»
Pellicer avisa que l'acord d'investidura s'ha de complir i lamenta el "continuisme" en les polítiques de l'executiu
Sense pla B a la taula de diàleg
El malestar hi és tant per la part d'acció de Govern com per la manca de full de ruta per tirar endavant el procés.
La CUP no confia en la taula de diàleg, però tampoc s'oposa a que ERC explori aquesta via.
Com consta en l'acord d'investidura, han donat dos anys de marge a aquest mecanisme.
La confiança que hi tenen els anticapitalistes és nul·la i la preocupació augmenta davant del fet que el Govern no té un "pla B" per si fracassa la taula.
El referèndum que planteja la CUP hauria de ser abans de 2025.
Una independència d'Escòcia, probablement lligada a un reingrés a la Unió Europea, seria un precedent a tenir en compte per a les aspiracions catalanes.
Els anticapitalistes volen fets i concreció per tornar a acostar posicions amb ERC i Junts.
La música de la investidura sonava bé, però amb això, apunten fonts dels cupaires, no n'hi ha prou.
El Govern, que vol portar els pressupostos al Parlament a mitjans d'octubre, té l'oportunitat de començar a definir el full de ruta i les alternatives a la taula de diàleg aquesta setmana amb el debat de política general que començarà dimarts a la tarda i acabarà dijous.
La CUP hi serà per "pressionar" i advertir de nou l'executiu de Pere Aragonès i Jordi Puigneró que cal fixar un rumb si vol tirar endavant la legislatura. | [
"govern"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "La CUP vol tancar un acord amb el Govern per a definir un nou pla envers la taula de diàleg i la negociació dels pressupostos. La CUP denuncia una falta de full de ruta per part d'ERC i demana mesures més concretes. El pla del govern preocupa la CUP pel seu immobilisme. ",
"a2": "Tot i l’acord d’investidura que va permetre a Pere Aragonès convertir-se en president gràcies als vots de la CUP, la relació entre ERC i la formació anticapitalista es troba en un moment delicat. Amb la votació dels pressupostos prevista per a l’octubre, la CUP denuncia una manca de full de ruta sobiranista i critica el continuisme dels comptes plantejats.",
"a3": "La CUP ha esdevingut l'aliat fonamental del nou govern ERC-Junts per tirar endavant els pressupostos. La formació anticapitalista reclama a canvi més concreció als comptes, establir un full de ruta amb l'objectiu del referèndum i una alternativa a la taula de diàleg, en la qual no confien. El Govern tindrà l'oportunitat de fer-ho tot durant el debat de política general."
},
"extractive": {
"a1": "Aquesta manca de full de ruta que denuncia la CUP fa que les posicions sobre els comptes estiguin allunyades.\nEl malestar hi és tant per la part d'acció de Govern com per la manca de full de ruta per tirar endavant el procés.\nLa confiança que hi tenen els anticapitalistes és nul·la i la preocupació augmenta davant del fet que el Govern no té un \"pla B\" per si fracassa la taula.\nEl Govern, que vol portar els pressupostos al Parlament a mitjans d'octubre, té l'oportunitat de començar a definir el full de ruta i les alternatives a la taula de diàleg aquesta setmana amb el debat de política general que començarà dimarts a la tarda i acabarà dijous.",
"a2": "Aquesta manca de full de ruta que denuncia la CUP fa que les posicions sobre els comptes estiguin allunyades. \nL'ampliació del Prat, amb un posicionament que veuen poc contundent per part d'ERC, o el desplegament de les renovables, també inquieten la formació.\nEl malestar hi és tant per la part d'acció de Govern com per la manca de full de ruta per tirar endavant el procés.\nEl Govern, que vol portar els pressupostos al Parlament a mitjans d'octubre, té l'oportunitat de començar a definir el full de ruta i les alternatives a la taula de diàleg aquesta setmana amb el debat de política general que començarà dimarts a la tarda i acabarà dijous.",
"a3": "La CUP es va afanyar per tancar un acord amb ERC poques setmanes després de les eleccions per situar-se al centre del tauler polític.\nEl conseller d'Economia, Jaume Giró, revelava dimecres a Catalunya Ràdio que ja han començat les converses amb la CUP, que considera el soci prioritari per tirar endavant els comptes, malgrat que el PSC i els comuns també han allargat la mà.\nEl malestar hi és tant per la part d'acció de Govern com per la manca de full de ruta per tirar endavant el procés.\nEl Govern, que vol portar els pressupostos al Parlament a mitjans d'octubre, té l'oportunitat de començar a definir el full de ruta i les alternatives a la taula de diàleg aquesta setmana amb el debat de política general que començarà dimarts a la tarda i acabarà dijous."
},
"extreme": {
"a1": "La CUP vol un canvi de rumb per a la taula de diàleg i els pressupostos.",
"a2": "La CUP, cada cop més crítica amb el govern de Pere Aragonès, no garanteix el seu suport als pressupostos.",
"a3": "El suport de la CUP als pressupostos forma part de l'acord amb ERC, però els cupaires hi posen algunes condicions."
}
} |
2,035 | L'Advocat General del TJUE diu que Espanya no pot reclamar l'extradició de Valtònyc amb un codi penal posterior als fets | El lletrat defensa que per examinar l'euroordre del cantant la llei de referència és "l'aplicable als fets" i no una de posterior més dura | L'Advocat General del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Michal Bobek, defensa que Espanya no pot reclamar l'extradició de Josep Miquel Arenas, àlies Valtònyc, amb un codi penal posterior als fets pels quals va ser condemnat que sigui més dur que el del moment del presumpte delicte.
En les seves conclusions sobre cas de l'euroordre del cantant mallorquí, Bobek afirma que la llei de referència per examinar l'extradició ha de ser "l'aplicable als fets", i no una de posterior, per donar "un marc de referència senzill, clar i previsible".
Tot i això, només accepta tenir com a referència el codi penal vigent en el moment de l'euroordre si "les modificacions posteriors són més favorables per a l'acusat".
Així, l'Advocat General dona la raó a Valtònyc i a la Comissió Europea i s'oposa a les tesis d'Espanya, Bèlgica i la fiscalia belga, que defensen aplicar el codi penal vigent en el moment d'emetre l'euroordre.
Per contra, Valtònyc i els serveis jurídics de l'executiu europeu reivindiquen que només la llei aplicable als fets és rellevant per fer una euroordre.
L'Advocat General considera que hi ha raons de pes "lògiques" per rebutjar la interpretació de la normativa sobre les euroordres que defensa Espanya perquè creu que l'ús de la llei aplicable als fets concrets és la que dóna més seguretat jurídica a l'acusat.
Matisos
Bobek recorda que la seva interpretació no té "cap impacte" en altres aspectes que pugui avaluar el jutge a l'hora de decidir si entrega a Valtònyc.
En aquest sentit, el lletrat només es pronuncia sobre com cal aplicar la llei per fer servir la via automàtica d'extradició.
Alternativament, Bèlgica pot també examinar si els delictes pels quals es reclama a Valtònyc són equiparables en la seva legislació.
És a dir, considerar l'extradició per la via de la doble tipificació.
D'altra banda, el txec aprofita les seves conclusions per remarcar que l'eficàcia de la cooperació judicial entre estats "no és l'únic valor" que busca la legislació europea perquè els drets fonamentals també s'han de "respectar".
Defensa un sistema previsible
El lletrat alerta que no seguir el seu criteri comportaria el "risc" que el sistema d'euroordres es converteixi en una "imprevisible partida de billar".
"No hi hauria límits a la possibilitat que es tornessin a emetre ordres de detenció europees referides als mateixos delictes amb marcs jurídics diferents", avisa.
Per això, creu que la postura defensada per Espanya i Bèlgica obriria la porta fins i tot a permetre "eleccions tàctiques" de les autoritats per fer una euroordre.
El lletrat creu que la interpretació dels governs espanyol i belga de fet "dificultaria el bon funcionament de sistema d'euroordres".
"Potser facilitaria l'entrega en el present cas individual, però certament no promouria el bon funcionament i l'eficàcia estructural del sistema d'euroordres", critica el txec.
Detecta un possible conflicte de drets
Malgrat assegurar que la pregunta prejudicial belga no entra en el fons del cas, l'Advocat General remarca en el seu escrit que "els fets i el context" d'aquest afer podrien "entrar en conflicte amb el dret fonamental a la lliure expressió".
Ara bé, el lletrat s'absté d'opinar sobre aquesta qüestió i recorda que les seves conclusions no tenen cap efecte al respecte.
El dubte dels tribunals belgues
Espanya va demanar l'extradició automàtica del cantant pel delicte d'enaltiment del terrorisme, però la legislació europea només permet aquesta via ràpida per crims castigats a l'estat en qüestió amb almenys tres anys de presó.
Valtònyc va ser condemnat a dos anys de presó pel delicte d'enaltiment del terrorisme amb la llei espanyola del 2012, però quan es va emetre l'euroordre la pena màxima que marcava el codi penal era de tres anys, arran d'una reforma del 2015.
Els magistrats belgues van preguntar a Luxemburg si es pot aplicar de manera retroactiva el codi penal a l'hora d'activar per la via ràpida una euroordre com va fer Espanya.
En concret, volien saber si es pot agafar com a referència la llei penal "en el moment en què es va dictar l'ordre de detenció europea".
Conclusions no vinculants
L'opinió de l'Advocat General no és vinculant ni definitiva.
En els pròxims mesos els magistrats de la sala s'hauran de pronunciar sobre la disputa i no tenen la obligació de seguir el criteri del lletrat txec.
Sentència no decisiva
En tot cas, encara que el TJUE resolgui en favor de Valtònyc, la seva sentència no serà decisiva per resoldre l'euroordre, tot i que podria donar més motius per rebutjar l'entrega a Espanya.
Després del dictamen de Luxemburg, el Tribunal d'Apel·lació de Gant serà qui decideixi si accepta o no l'extradició.
En qualsevol cas, l'eventual sentència encara podria ser recorreguda a una tercera instància judicial.
La primera instància va denegar l'extradició a Espanya que va reclamar a Valtònyc l'estiu del 2018. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Aegons el que indica l'Advocat General del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Espanya no pot reclamar l'extradició de Valtònyc. L'advocat defensa que la llei a la qual es fa referència per a examinar l'extradició ha de ser la llei penal aplicable als fets, i no l'aplicable al moment d'emissió de l'euroordre.",
"a2": "L'Advocat General del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Michal Bobek, ha dit que Espanya no pot reclamar l’extradició del raper Valtònyc amb un codi penal posterior als fets que sigui més dur per a l’acusat. Tot i això, la seva opinió no és vinculant i serà el Tribunal d'Apel·lació de Gant qui decideixi acceptar o no l'extradició.",
"a3": "La sentència del TJUE -no decisiva, però sí una referència de pes per als tribunals belgues- dona la raó a Valtònyc. Per decretar l'extradició automàtica a Espanya en virtut de l'euroordre, estableix l'Advocat General, s'ha de tenir en compte la llei penal aplicable als fets, i no l'aplicable al moment d'emissió de l'euroordre en qüestió. I això per seguretat jurídica."
},
"extractive": {
"a1": "L'Advocat General del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Michal Bobek, defensa que Espanya no pot reclamar l'extradició de Josep Miquel Arenas, àlies Valtònyc, amb un codi penal posterior als fets pels quals va ser condemnat que sigui més dur que el del moment del presumpte delicte.\nEn les seves conclusions sobre cas de l'euroordre del cantant mallorquí, Bobek afirma que la llei de referència per examinar l'extradició ha de ser \"l'aplicable als fets\", i no una de posterior, per donar \"un marc de referència senzill, clar i previsible\".\nEn tot cas, encara que el TJUE resolgui en favor de Valtònyc, la seva sentència no serà decisiva per resoldre l'euroordre, tot i que podria donar més motius per rebutjar l'entrega a Espanya.\nL'Advocat General considera que hi ha raons de pes \"lògiques\" per rebutjar la interpretació de la normativa sobre les euroordres que defensa Espanya perquè creu que l'ús de la llei aplicable als fets concrets és la que dóna més seguretat jurídica a l'acusat.",
"a2": "L'Advocat General del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Michal Bobek, defensa que Espanya no pot reclamar l'extradició de Josep Miquel Arenas, àlies Valtònyc, amb un codi penal posterior als fets pels quals va ser condemnat que sigui més dur que el del moment del presumpte delicte.\nEn les seves conclusions sobre cas de l'euroordre del cantant mallorquí, Bobek afirma que la llei de referència per examinar l'extradició ha de ser \"l'aplicable als fets\", i no una de posterior, per donar \"un marc de referència senzill, clar i previsible\".\nAixí, l'Advocat General dona la raó a Valtònyc i a la Comissió Europea i s'oposa a les tesis d'Espanya, Bèlgica i la fiscalia belga, que defensen aplicar el codi penal vigent en el moment d'emetre l'euroordre.\n\"Potser facilitaria l'entrega en el present cas individual, però certament no promouria el bon funcionament i l'eficàcia estructural del sistema d'euroordres\", critica el txec.",
"a3": "L'Advocat General del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Michal Bobek, defensa que Espanya no pot reclamar l'extradició de Josep Miquel Arenas, àlies Valtònyc, amb un codi penal posterior als fets pels quals va ser condemnat que sigui més dur que el del moment del presumpte delicte.\nEn les seves conclusions sobre cas de l'euroordre del cantant mallorquí, Bobek afirma que la llei de referència per examinar l'extradició ha de ser \"l'aplicable als fets\", i no una de posterior, per donar \"un marc de referència senzill, clar i previsible\".\nD'altra banda, el txec aprofita les seves conclusions per remarcar que l'eficàcia de la cooperació judicial entre estats \"no és l'únic valor\" que busca la legislació europea perquè els drets fonamentals també s'han de \"respectar\".\nEn tot cas, encara que el TJUE resolgui en favor de Valtònyc, la seva sentència no serà decisiva per resoldre l'euroordre, tot i que podria donar més motius per rebutjar l'entrega a Espanya."
},
"extreme": {
"a1": "L'Advocat General del TJUE indica que la reclamació d'extradició de Valtònyc a Espanya no és vàlida.",
"a2": "L'Advocat General del TJUE defensa que no es pot demanar l’extradició de Valtònyc segons un codi penal posterior als fets.",
"a3": "La seguretat jurídica i el respecte dels drets fonamentals són les motivacions principals de la sentència europea del cas Valtònyc."
}
} |
2,932 | La Cambra de Terrassa observa una "moderació" en el creixement de l'activitat empresarial en el segon trimestre de 2018 | Malgrat aquesta desacceleració, la marxa dels negocis manté un ritme superior al del 2017 | La Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa ha fet públiques aquest divendres les conclusions de l'estudi de conjunta econòmica corresponent al segon trimestre de 2018 i assegura que l'evolució de l'activitat econòmica ha experimentat una lleugera desacceleració.
L'estudi reflecteix una reducció d'1,5 punts respecte el trimestre anterior, tot i que la marxa dels negocis es manté per sobre del nivell d'activitat amb què es va tancar l'any 2017.
Segons informa la Cambra, aquesta tendència va en consonància amb l'evolució de l'activitat econòmica al conjunt de Catalunya.
Així mateix, l'informe constata que a Catalunya la indústria es manté com el motor econòmic, amb una previsió de taxes de creixements superiors als de la construcció i del comerç, tot i que pronostica una lleugera desacceleració en el ritme de creixement de les exportacions.
D'altra banda, l'informe no descarta que algunes circumstàncies que incideixen en l'evolució econòmica internacional dels propers mesos pugui influir en el ritme de creixement a llarg termini.
En aquest sentit, l'informe assenyala que es podria produir una lleu desacceleració del ritme de creixement de cara a l'any 2019 amb una previsió de la taxa de creixement del 2,7% com a conseqüència dels probables increments del preu del petroli i l'evolució dels tipus d'interès a Europa, així com els efectes derivats de la implementació del full de ruta definitiu per al Brexit, la crisi aranzelària originada pels Estats Units i la crisi de la lira turca i del pes argentí.
L'indicador de les expectatives sobre la marxa dels negocis a la demarcació de Terrassa per al tercer trimestre de 2018 ofereix un valor de 10,8 punts de saldo, superant en 1,2 punts el valor del segon trimestre, cosa que indica que el ritme d'activitat pot augmentar lleugerament respecte el trimestre anterior.
A més, es preveu que la marxa dels negocis mantingui el ritme de creixement i trenqui la desacceleració experimentada en el tancament del 2017.
Indicadors econòmics
El segon trimestre de 2018 s'ha tancat amb una ocupació a la demarcació de Terrassa d'un total de 182.500 persones en actiu (151.635 són treballadors assalariats i 30.865 autònoms).
Aquesta xifra suposa un increment del 0,8% i del 0,6% respectivament respecte el trimestre anterior.
Durant el segon trimestre del 2018 el nombre total d'empreses amb treballadors inscrits al Règim General de la Seguretat Social ha estat de 12.920, el que representa un lleu increment del 0,8% en relació al mateix període de l'any 2017.
Pel que fa a la distribució dels treballadors assalariats per activitat sectorial, el 0,06% treballen a l'agricultura; el 21,35% a la indústria; el 5,52% a la construcció; i el 73,08% al sector serveis.
Per la seva part, la distribució del col·lectiu de treballadors autònoms per sectors d'activitat revela que un 0,38% desenvolupa la seva activitat dins del sector de l'agricultura; el 9,05% a la indústria; el 13,45% a la construcció; i el 77,13% al sector serveis.
Pel que fa a l'evolució de l'atur, s'ha observat una millora en l'evolució d'aquest indicador en tancar el segon trimestre de 2018 i una moderació en el ritme de contractacions.
En relació a l'atur, el segon trimestre de l'any s'ha tancat amb un total de 23.542 persones enregistrades al servei d'ocupació de Catalunya, xifra que indica una variació de -2,97% respecte al mes anterior i una reducció interanual del 5,98%.
Per sectors d'activitat, el sector serveis agrupa el 65% del total, mentre que la indústria aglutina el 14,7% i la construcció el 10,4%.
Les persones en situació d'atur sense ocupació anterior representen el 9,2% del total.
Al conjunt de Catalunya, amb un nombre de persones en atur de 370.192, s'ha experimentat un descens del 3,99% mensual i 5,42% interanual.
Pel que fa a la contractació, el segon trimestre s'ha tancat amb la formalització de 15.105 contractes laborals al mes de juny, 2.136 dels quals -14,1%- corresponen a la modalitat de contractació fixa i 12.969 contractes -85,9%- a la modalitat de temporal.
Aquesta xifra expressa un descens en el ritme interanual de contractació del 6,64%.
Així mateix, des del mes de gener s'han formalitzat un total de 86.101 contractes laborals a la demarcació de Terrassa, xifra que representa un increment global del 5,62% en relació al mateix període de l'any 2017.
En el conjunt del primer semestre de l'any, la contractació fixa ha experimentat un increment anual d'un 11,8% i la contractació temporal un 4,54%. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "La Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa ha publicat les dades d'activitat empresarial per al segon trimestre de 2018. La reducció ha estat d'1,5 punts respecte al trimestre anterior. Les conclusions que extreu és que el creixement econòmic i empresarial ha sigut moderat, però que la marxa comercial manté un ritme superior al del 2017.",
"a2": "Aquest divendres, la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa ha publicat les dades de l’estudi de conjunta econòmica corresponent al segon trimestre de 2018. Tot i que la marxa dels negocis manté un ritme superior que durant el 2017, la Cambra ha observat una lleugera desacceleració de l’activitat empresarial que podria mantenir-se durant el 2019.",
"a3": "L'activitat econòmica de la demarcació de Terrassa ha patit una lleugera desacceleració al segon trimestre de 2018 que podria intensificar-se l'any vinent per la disminució de les exportacions. Tanmateix, la marxa dels negocis, així com altres indicadors econòmics com l'ocupació, l'evolució de l'atur o la contractació fixa, presenten xifres de creixement positives o almenys estables. "
},
"extractive": {
"a1": "La Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa ha fet públiques aquest divendres les conclusions de l'estudi de conjunta econòmica corresponent al segon trimestre de 2018 i assegura que l'evolució de l'activitat econòmica ha experimentat una lleugera desacceleració.\nL'indicador de les expectatives sobre la marxa dels negocis a la demarcació de Terrassa per al tercer trimestre de 2018 ofereix un valor de 10,8 punts de saldo, superant en 1,2 punts el valor del segon trimestre, cosa que indica que el ritme d'activitat pot augmentar lleugerament respecte el trimestre anterior.\nDurant el segon trimestre del 2018 el nombre total d'empreses amb treballadors inscrits al Règim General de la Seguretat Social ha estat de 12.920, el que representa un lleu increment del 0,8% en relació al mateix període de l'any 2017.\nAixí mateix, l'informe constata que a Catalunya la indústria es manté com el motor econòmic, amb una previsió de taxes de creixements superiors als de la construcció i del comerç, tot i que pronostica una lleugera desacceleració en el ritme de creixement de les exportacions.",
"a2": "La Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa ha fet públiques aquest divendres les conclusions de l'estudi de conjunta econòmica corresponent al segon trimestre de 2018 i assegura que l'evolució de l'activitat econòmica ha experimentat una lleugera desacceleració.\nAixí mateix, l'informe constata que a Catalunya la indústria es manté com el motor econòmic, amb una previsió de taxes de creixements superiors als de la construcció i del comerç, tot i que pronostica una lleugera desacceleració en el ritme de creixement de les exportacions. \nEn aquest sentit, l'informe assenyala que es podria produir una lleu desacceleració del ritme de creixement de cara a l'any 2019 amb una previsió de la taxa de creixement del 2,7% com a conseqüència dels probables increments del preu del petroli i l'evolució dels tipus d'interès a Europa, així com els efectes derivats de la implementació del full de ruta definitiu per al Brexit, la crisi aranzelària originada pels Estats Units i la crisi de la lira turca i del pes argentí. \nEn relació a l'atur, el segon trimestre de l'any s'ha tancat amb un total de 23.542 persones enregistrades al servei d'ocupació de Catalunya, xifra que indica una variació de -2,97% respecte al mes anterior i una reducció interanual del 5,98%.",
"a3": "La Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa ha fet públiques aquest divendres les conclusions de l'estudi de conjunta econòmica corresponent al segon trimestre de 2018 i assegura que l'evolució de l'activitat econòmica ha experimentat una lleugera desacceleració.\nAixí mateix, l'informe constata que a Catalunya la indústria es manté com el motor econòmic, amb una previsió de taxes de creixements superiors als de la construcció i del comerç, tot i que pronostica una lleugera desacceleració en el ritme de creixement de les exportacions.\nEn aquest sentit, l'informe assenyala que es podria produir una lleu desacceleració del ritme de creixement de cara a l'any 2019 amb una previsió de la taxa de creixement del 2,7% com a conseqüència dels probables increments del preu del petroli i l'evolució dels tipus d'interès a Europa, així com els efectes derivats de la implementació del full de ruta definitiu per al Brexit, la crisi aranzelària originada pels Estats Units i la crisi de la lira turca i del pes argentí.\nA més, es preveu que la marxa dels negocis mantingui el ritme de creixement i trenqui la desacceleració experimentada en el tancament del 2017."
},
"extreme": {
"a1": "La Cambra de Comerç de Terrassa indica que el creixement empresarial ha sigut moderat el segon trimestre de 2018.",
"a2": "La Cambra de Comerç de Terrassa observa una lleugera desacceleració de l'activitat econòmica en el segon trimestre del 2018.",
"a3": "La Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa posa en evidència la desacceleració de l'activitat econòmica de la zona."
}
} |
1,654 | Multat amb 600 euros per parlar en català a la policia espanyola a l'aeroport del Prat | El professor de la UPC Xavier Casanovas ha estat acusat "d'entorpir la feina de les forces de seguretat" per haver-se adreçat en català a un agent del control de passaports | "Sé on vius", li va etzibar el policia nacional abans de retornar-li el document d'identitat | Xavier Casanovas, un veí de Barcelona que imparteix classes a la Universitat Politècnica de Barcelona, haurà de pagar 601 euros de multa per haver-se dirigit en català a un agent de la Policia Nacional espanyola a l'aeroport del Prat.
Els fets es van produir el passat 4 de setembre.
Casanovas agafava un vol per dirigir-se a la capital d'Algèria i havia de passar pel control de passaports.
Quan va arribar a la finestreta, es va adreçar en català al policia que recollia els documents i llavors van començar els problemes.
"Vaig parlar-li en català perquè era a l'aeroport de Barcelona, però es va posar una mica tonto", explica Casanovas.
Segons el seu relat, l'agent "es va mirar el passaport més del normal i va convertir un tràmit de 20 segons en un procés de tres o quatre minuts".
Durant aquest temps, el professor assegura que el policia nacional "es va posar xulo" i li va exigir que li parlés en castellà.
Casanovas s'hi va negar i, finalment, l'agent va retornar-li el passaport mentre li etzibava: "Ja entenc el vostre problema: no estimeu el vostre país".
"Vaig marxar una mica estranyat, però em vaig dirigir a la porta d'embarcament amb normalitat", continua el professor.
Llavors la situació es va acabar de complicar.
El policia nacional que l'havia atès al control de passaports va tornar amb un company i li va demanar tota la documentació.
Segons Casanovas, els dos agents van estar-se força estona inspeccionant tant el seu DNI com el seu passaport.
"No entenia què passava i em vaig acostar a ells per demanar-los què estaven fent", relata.
Els agents no es van agafar gens bé la demanda d'explicacions i, després d'un estira i arronsa verbal, li van acabar exigint novament que els parlés en castellà.
"Si insisteix a parlar-nos en català haurem d'anar a buscar un traductor i perdrà el seu avió", van dir-li, segons el relat de Casanovas.
Finalment, enmig de "pressions i comentaris agressius", el professor va demanar als policies que s'identifiquessin.
Un d'ells, però, no portava el número de placa "perquè no m'hi cap a la camisa" i l'altre va reconèixer que en duia un de difícil de llegir "per evitar les denúncies tontes que ens posen".
El cas, als jutjats
El professor va poder agafar l'avió a última hora i viatjar a l'Alger amb normalitat, tot i que, al retornar-li la documentació, un dels agents li va etzibar: "Sé on vius".
A la tornada, Casanovas va adreçar-se a una comissaria dels Mossos d'Esquadra per denunciar els fets.
"Considerava que havien tingut un tracte denigrant cap a mi", apunta.
El jutge que va estudiar el seu cas, però va arxivar-lo perquè no va ser capaç d'identificar els agents que havien participat en els fets denunciats.
Casanovas ja donava el cas per tancat fins que ara, sis mesos després, ha rebut a casa una notificació per comunicar-li que la policia ha obert un precediment sancionador contra ell per "haver vulnerat la normativa de protecció de seguretat ciutadana", coneguda, popularment, com a llei mordassa.
Els agents acusen el professor d'haver "fet cas omís de les ordres donades, entorpint així la labor policial i endarrerint el flux normal de passatgers".
Casanovas s'enfronta a una multa d'almenys 601 euros per haver comès una falta de caràcter greu.
Ell té clar, tanmateix, que recorrerà, tal i com ha avançat a NacióDigital.
"En la denúncia que m'han fet arribar queda clar la identificació dels dos agents, o sigui que ara intentaré reobrir la denúncia que el jutge em va arxivar perquè no havia trobat els responsables dels fets", assenyala el professor.
A més, també té previst anar a la comissaria de la policia nacional espanyola per saber exactament de què se l'acusa i poder evitar el pagament de la multa. | [
"catalanofòbia"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "A Xavier Casanovas, professor de la UPC, se l'acusa d'entorpir la feina de les forces de seguretat per haver parlat en català a un agent del control de passaports de la Policia Nacional i haurà de pagar una multa de 601 euros. L'acusat recorrerà la multa pel que considera un tracte denigrant per part dels agents.",
"a2": "Un professor de Barcelona, Xavier Casanovas, ha estat acusat d’entorpir la feina de les forces de seguretat per haver-se adreçat en català a un agent de la Policia Nacional a l’aeroport. Casanovas, que ha estat multat amb 601 euros, va denunciar en una comissaria dels Mossos d’Esquadra el tracte denigrant que va rebre per part de l’agent i un company.",
"a3": "El professor de la UPC Xavier Casanovas va rebre un tracte \"agressiu i inadequat\" per part d'agents de la Policia Nacional per haver-se-hi adreçat en català. Tot i denunciar els fets, el professor no va poder identificar els agents. Temps després l'acusen d'haver vulnerat la denominada \"llei mordassa\" i el volen sancionar amb una multa de 601 euros."
},
"extractive": {
"a1": "Xavier Casanovas, un veí de Barcelona que imparteix classes a la Universitat Politècnica de Barcelona, haurà de pagar 601 euros de multa per haver-se dirigit en català a un agent de la Policia Nacional espanyola a l'aeroport del Prat.\nEl policia nacional que l'havia atès al control de passaports va tornar amb un company i li va demanar tota la documentació.\nUn d'ells, però, no portava el número de placa \"perquè no m'hi cap a la camisa\" i l'altre va reconèixer que en duia un de difícil de llegir \"per evitar les denúncies tontes que ens posen\".\nEl jutge que va estudiar el seu cas, però va arxivar-lo perquè no va ser capaç d'identificar els agents que havien participat en els fets denunciats.",
"a2": "Xavier Casanovas, un veí de Barcelona que imparteix classes a la Universitat Politècnica de Barcelona, haurà de pagar 601 euros de multa per haver-se dirigit en català a un agent de la Policia Nacional espanyola a l'aeroport del Prat.\nEl policia nacional que l'havia atès al control de passaports va tornar amb un company i li va demanar tota la documentació.\nEl jutge que va estudiar el seu cas, però va arxivar-lo perquè no va ser capaç d'identificar els agents que havien participat en els fets denunciats.\nCasanovas ja donava el cas per tancat fins que ara, sis mesos després, ha rebut a casa una notificació per comunicar-li que la policia ha obert un precediment sancionador contra ell per \"haver vulnerat la normativa de protecció de seguretat ciutadana\", coneguda, popularment, com a llei mordassa. ",
"a3": "Xavier Casanovas, un veí de Barcelona que imparteix classes a la Universitat Politècnica de Barcelona, haurà de pagar 601 euros de multa per haver-se dirigit en català a un agent de la Policia Nacional espanyola a l'aeroport del Prat.\nQuan va arribar a la finestreta, es va adreçar en català al policia que recollia els documents i llavors van començar els problemes.\nEl jutge que va estudiar el seu cas, però va arxivar-lo perquè no va ser capaç d'identificar els agents que havien participat en els fets denunciats.\nCasanovas ja donava el cas per tancat fins que ara, sis mesos després, ha rebut a casa una notificació per comunicar-li que la policia ha obert un precediment sancionador contra ell per \"haver vulnerat la normativa de protecció de seguretat ciutadana\", coneguda, popularment, com a llei mordassa."
},
"extreme": {
"a1": "Acusat d'entorpir la feina de les forces de seguretat per haver parlat en català a un agent de la Policia Nacional.",
"a2": "Un professor ha sigut multat amb 601 euros per dirigir-se en català a un agent de la Policia Nacional.",
"a3": "Parlar català amb agents de la Policia Nacional a l'aeroport del Prat li podria costar una multa de 601 euros."
}
} |
2,424 | El Mas Miró de Mont-roig reobrirà el 20 d'abril amb l'estudi del pintor com a principal atractiu | La Fundació busca patrocinis privats per desenvolupar les següents fases de la recuperació de l'espai | Compte enrere per a la recuperació del Mas Miró a Mont-roig del Camp (Baix Camp), considerat l'origen de l'univers mironià.
La casa d'estiueig de Joan Miró obrirà portes parcialment el 20 d'abril, coincidint amb el 125è aniversari del seu naixement.
La primera fase de rehabilitació de l'espai ha permès recuperar l'estudi del pintor, una part de la casa d'estiueig i l'antic magatzem, que funcionarà com a punt d'acollida de visitants.
El projecte es desenvolupa per fases, amb l'objectiu d'anar recuperant el conjunt del recinte.
Per aquest motiu, la Fundació Mas Miró engegarà en breu un procés de captació de patrocinadors privats.
Mont-roig del Camp resoldrà una de les seves assignatures pendents: retrobar-se amb Joan Miró, un dels màxims exponents del surrealisme.
El Mas Miró, adquirit per la família de l'artista l'any 1911, va ser una de les cases familiars on el pintor va passar llargues estades durant prop de 65 anys.
De fet, el recinte va quedar immortalitzat a 'La masia', una pintura a l'oli realitzada entre 1921 i 1922, que el propi Miró va definir com una peça clau en la seva carrera.
Després que el projecte de recuperació es comencés a gestar el 2010, el públic podrà visitar alguns espais de la finca a partir del 20 d'abril.
Una de les edificacions més singulars que s'obriran al públic és el taller que Miró es va fer construir l'any 1935 i on es conserven dos grafits estampats per ell mateix a la paret.
L'edifici que s'havia utilitzat com a magatzem acollirà la recepció, una petita botiga i una sala de projeccions per als visitants, mentre que encara s'han de definir les estances de la casa residencial que s'obriran al públic.
A més dels edificis, la finca disposa de deu hectàrees de terrenys on ja s'hi cultiven productes d'horta ecològica.
Més endavant, s'hi plantaran cultius autòctons de la zona, com ara ametllers i garrofers, per recuperar el paisatge que va inspirar l'obra de l'artista.
El pressupost d'aquesta primera fase d'intervenció està a l'entorn de 400.000 euros.
La Fundació vol incorporar la Generalitat
El president de la Fundació Mas Miró i alcalde de Mont-roig, Fran Morancho, explica que aquest mes de gener s'engegarà una fase de recerca de finançament privat per prosseguir amb les següents fases d'obertura.
A més, el batlle insisteix en la voluntat que la Generalitat s'incorpori a la junta del patronat i hi tingui "una presència estable i un compromís en el temps".
En aquest sentit, afirma que reprendran les negociacions tan bon punt es constitueixi un nou Govern.
L'alcalde de Mont-roig reivindica que el Mas Miró no és només un actiu del municipi, sinó "un projecte de país i mundial", que confia que esdevindrà un revulsiu per a la zona.
"Miró és conegut al món sencer, és una de les figures artístiques més reconegudes i la repercussió que tindrem és molt important", pronostica Morancho.
A banda del mas, el geni també va plasmar en les seves obres altres indrets del municipi de Mont-roig del Camp com ara la platja, l'ermita i el poble, que se senyalitzaran perquè els visitants s'hi desplacin i puguin observar-los des del mateix punt de vista que tenia el pintor quan els va plasmar a la tela.
A més, és possible que el Mas Miró aculli, de forma temporal, obres originals de l'artista a la casa museu, malgrat els costos que caldria assumir pel seu transport, assegurança i vigilància.
Pel que fa a l'esperada inauguració, fixada pel 20 d'abril, la família Miró té la voluntat de convidar-hi el rei Felip VI, segons el batlle.
Malgrat tot, més enllà de l'acte oficial s'organitzaran jornades de portes obertes perquè la ciutadania s'atansi a descobrir l'espai.
Una entitat de gestió privada
La Fundació Mas Miró, constituïda el 15 de març del 2013, és la impulsora de la museïtzació i l'obertura al públic del mas com a casa museu, i s'ha finançat majoritàriament amb aportacions privades.
La integren la Fundació Joan Miró, la Successió Miró -en representació de la família de l'artista, i l'Ajuntament de Mont-roig amb l'objectiu de recuperar el mas i col·locar-lo definitivament en el mapa mironià -juntament amb Barcelona i Palma- com a referència imprescindible per entendre l'essència de la seva obra.
També forma part de la Fundació la Secretaria d'Estat de Turisme, que s'hi va incorporar com a patró el juny de l'any passat amb la signatura d'un protocol de col·laboració pel qual s'han aportat 200.000 euros al projecte.
La família de Miró s'hi ha compromès des de bon principi i hi ha destinat 750.000 euros.
Al seu torn, la Generalitat ha subvencionat el projecte amb uns 150.000 euros -atès que el Mas Miró és Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN)- i la Diputació de Tarragona hi aporta 30.000 euros anuals. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Amb motiu del 125è aniversari del naixement de Joan Miró, la casa d'estiu del pintor, el Mas Miró de Mont-roig, tornarà a obrir les seves portes de manera parcial el proper 20 d'abril. El projecte consta de diverses fases per obrir de forma gradual el recinte, però l'estudi del pintor serà el principal atractiu.",
"a2": "Coincidint amb el 125è aniversari de Joan Miró, la seva casa d’estiueig a Mont-roig obrirà les portes parcialment el 20 d’abril després d’una primera fase de rehabilitació en què s’ha recuperat l'estudi del pintor, part de la casa d'estiueig i l'antic magatzem. Ara, el Mas Miró iniciarà una captació de patrocinadors privats per realitzar les fases de rehabilitació següents.",
"a3": "La Fundació Mas Miró està treballant per completar la recuperació del Mas Miró a Mont-roig del Camp, la casa d'estiueig de Joan Miró on es va inspirar i va crear bona part de la seva obra pictòrica. La Fundació, junt amb la família, ha impulsat la conversió en museu de la casa, que obrirà parcialment el pròxim 20 d'abril."
},
"extractive": {
"a1": "La casa d'estiueig de Joan Miró obrirà portes parcialment el 20 d'abril, coincidint amb el 125è aniversari del seu naixement.\nLa integren la Fundació Joan Miró, la Successió Miró -en representació de la família de l'artista, i l'Ajuntament de Mont-roig amb l'objectiu de recuperar el mas i col·locar-lo definitivament en el mapa mironià -juntament amb Barcelona i Palma- com a referència imprescindible per entendre l'essència de la seva obra.\nTambé forma part de la Fundació la Secretaria d'Estat de Turisme, que s'hi va incorporar com a patró el juny de l'any passat amb la signatura d'un protocol de col·laboració pel qual s'han aportat 200.000 euros al projecte.\nLa Fundació Mas Miró, constituïda el 15 de març del 2013, és la impulsora de la museïtzació i l'obertura al públic del mas com a casa museu, i s'ha finançat majoritàriament amb aportacions privades.",
"a2": "La casa d'estiueig de Joan Miró obrirà portes parcialment el 20 d'abril, coincidint amb el 125è aniversari del seu naixement.\nLa primera fase de rehabilitació de l'espai ha permès recuperar l'estudi del pintor, una part de la casa d'estiueig i l'antic magatzem, que funcionarà com a punt d'acollida de visitants.\nLa Fundació Mas Miró, constituïda el 15 de març del 2013, és la impulsora de la museïtzació i l'obertura al públic del mas com a casa museu, i s'ha finançat majoritàriament amb aportacions privades.\nLa integren la Fundació Joan Miró, la Successió Miró -en representació de la família de l'artista, i l'Ajuntament de Mont-roig amb l'objectiu de recuperar el mas i col·locar-lo definitivament en el mapa mironià -juntament amb Barcelona i Palma- com a referència imprescindible per entendre l'essència de la seva obra.",
"a3": "Compte enrere per a la recuperació del Mas Miró a Mont-roig del Camp (Baix Camp), considerat l'origen de l'univers mironià.\nLa casa d'estiueig de Joan Miró obrirà portes parcialment el 20 d'abril, coincidint amb el 125è aniversari del seu naixement.\nL'alcalde de Mont-roig reivindica que el Mas Miró no és només un actiu del municipi, sinó \"un projecte de país i mundial\", que confia que esdevindrà un revulsiu per a la zona.\nLa Fundació Mas Miró, constituïda el 15 de març del 2013, és la impulsora de la museïtzació i l'obertura al públic del mas com a casa museu, i s'ha finançat majoritàriament amb aportacions privades."
},
"extreme": {
"a1": "El Mas Miró de Mont-roig tornarà a obrir i mostrarà l'estudi del pintor aquest 20 d'abril.",
"a2": "El 20 d'abril s'obrirà al públic el Mas Miró de Mont-roig coincidint amb el 125è aniversari del naixement de Miró.",
"a3": "El llegat artístic de Joan Miró s'enriqueix en el seu 125è aniversari amb la inauguració del Mas Miró a Mont-roig."
}
} |
1,808 | Google I/O: moltes novetats en un dia | Bona part de les previsions es fan bones en la primera jornada de la conferència | Larry Page, durant la conferència inaugural del Google I/O 2013 Foto: Google
Si ahir esperàvem trobar-nos un Google I/O menys mogut que el d'anys anteriors, ja que Google havia mantingut cert silenci sobre les possibles novetats i més aviat s'havia dedicat a desmentir alguns rumors, la primera jornada ens ha confirmat que pràcticament tot el què no es desmentia, al final, ha acabat sent cert.
Analitzarem a continuació les novetats que hem vist durant aquest primer dia: el nou Google Maps, la nova missatgeria amb Hangouts, el Galaxy S4 amb Android "pur" o el nou disseny de Google+ en són alguns exemples.
A més, també s'han donat algunes dades sobre el ritme de creixement d'Android: 1,5 milions d'activacions diàries, que fan augmentar el total a 900 milions d'usuaris d'Android arreu del món.
Google Hangouts, tota la comunicació en una sola aplicació multiplataforma
El rumor que feia més temps que es podia llegir a la xarxa era aquest.
I abans tenia un nom: Babbler, que després hauria estat Babel.
Però al final, Google ha optat per mantenir el nom que ja té a Google+: els Hangouts.
Una combinació de missatgeria de text, de veu i vídeoconferència en versió multiplataforma: Android, iOS i ordinador.
A més, suma les opcions que abans estaven repartides: confirmació de lectura o avís quan l'usuari escriu, videoconferències en grup, i hi afegeix el fet que no cal que l'usuari estigui connectat per parlar-hi, ocupant així tant l'espai que podria tenir Skype com el de Whatsapp i semblants.
La lluita d'aplicacions ara és a la missatgeria, i sembla que Google acaba de fer una aposta que la competència no superarà fàcilment.
A més, la versió per iOS serà la primera d'un client de missatgeria oficial de Google.
El nou Google Maps
El canvi de Google Maps és de base, de concepte.
La idea rere el nou Maps és que la navegació no s'acabi quan trobem allò que ens interessa: ara ja no és el mapa on veure què hi ha en algun lloc o on són les coses, sinó que es converteix en un navegador o explorador de veritat.
Podem veure què hi ha en un lloc determinat, però quan volguem ampliar la informació ho farem en forma de targetes al mateix mapa, per poder continuar-lo navegant.
I aquestes targetes ens permetran fer cerques ocupant una part del mapa, però sense haver-ne de sortir ni perdre'l de vista.
A més, a la part inferior podrem veure fotografies de l'àrea on ens trobem.
El millor, però, és provar-lo.
Per fer-ho, de moment només podem demanar una invitació i esperar.
Novetats a Google+
Tothom ho esperava, precisament perquè el producte estrella de Google, segons Google, és Google+.
Tot i que aquesta opinió sigui diferent per la resta d'usuaris.
De totes maneres, Google ha decidit renovar el disseny de Google+: noves barres superior i lateral.
La lateral apareix o desapareix al passar el ratolí per sobre de l'opció on ens trobem, just sota el logotip de Google.
Per altra banda, el xat s'adapta a les novetats de Hangouts i es pot amagar, i la interfície, en general, s'assembla més a la dels clients de Google+ que ja hem pogut veure en tauletes, per exemple.
A més, hi ha algunes noves funcionalitats: Google+ Fotos permetrà editar les imatges, amb un botó de correcció automàtica, i en canvi, Google+ Jocs ja té data per desaparèixer, al mes de juny.
Google Play Music All Access, competència de Spotify
Google Play Music era la botiga de música de Google, això ja ho havíem vist.
Però ara, amb "All Access", hi suma la possibilitat d'escoltar música en línia.
De moment, només estarà disponible als Estats Units tot i que arribarà a més països properament, i tindrà un preu de 9,99 dòlars al mes.
Confirmat el Samsung Galaxy S4 amb Android "pur"
Ahir en parlàvem, d'aquesta opció.
Semblava improbable per la relació entre Samsung i Google, però al final s'ha confirmat: Google vendrà, per uns 650 dòlars, un Samsung Galaxy S4 amb la darrera versió d'Android original instal·lada, sense personalització de fabricant, i aquesta versió del terminal es tractarà com si fos un Nexus, sent el primer en rebre les properes actualitzacions.
Potser la decisió s'ha pres per motius de requeriments tecnològics, però Google també hauria pogut optar per l'HTC One, en aquest cas.
Potser només és un moviment "diplomàtic": escollint Samsung, haurem de deixar de dir que tenen mala relació, o deixarem de parlar tant dels moviments de Samsung de cara a dirigir els seus usuaris cap a serveis propis enlloc dels de Google, que en teoria són la veritable motivació darrere d'Android.
I moltes altres novetats i funcionalitats
També s'ha confirmat el centre de jocs, semblant al Game Center d'iOS: permetrà que els jocs desin "achievements" (objectius concrets), desar partides "al núvol" o fer partides multijugador.
A més, Google Now començarà a entendre nous idiomes i amb noves targetes, i arribaria a Chrome en el servei "Conversation", que amb un "Ok Google" permetria començar a demanar-li coses a l'ordinador. | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Larry Page en la conferència inaugural del Google I/O ha presentat les possibles novetats de la companyia. Entre aquestes novetats s'inclouen el nou Google Maps, la nova missatgeria amb Hangouts, el Galaxy S4 amb Android \"pur\" o el nou disseny de Google+. A més d'aquestes novetats l'empresa també ha presentat el ritme de creixement de la companyia.",
"a2": "El Google I/O ha començat amb una conferència inaugural en què el gegant tecnològic ha presentat diverses novetats. Destaquen el nou format de Google Maps, que passa a ser molt més que un mapa; el nou disseny de Google+; el llançament del Samsung Galaxy S4 amb Android integrat, o el nou Hangouts, una multiplataforma de text, veu i videoconferència.",
"a3": "El Google I/O 2013 porta novetats i confirma alguns rumors previs. Es presenten novetats, entre d'altres, per als serveis de Google Maps, que amplia les seves funcionalitats de navegació, de Hangouts, que es potencia com a servei de missatgeria multiplataforma, o de Google+, que renova el disseny. També s'ha anunciat la venda del nou Samsung Galaxy S4 amb Android \"pur\"."
},
"extractive": {
"a1": "Analitzarem a continuació les novetats que hem vist durant aquest primer dia: el nou Google Maps, la nova missatgeria amb Hangouts, el Galaxy S4 amb Android \"pur\" o el nou disseny de Google+ en són alguns exemples.\nLa idea rere el nou Maps és que la navegació no s'acabi quan trobem allò que ens interessa: ara ja no és el mapa on veure què hi ha en algun lloc o on són les coses, sinó que es converteix en un navegador o explorador de veritat.\nPer altra banda, el xat s'adapta a les novetats de Hangouts i es pot amagar, i la interfície, en general, s'assembla més a la dels clients de Google+ que ja hem pogut veure en tauletes, per exemple.\nSemblava improbable per la relació entre Samsung i Google, però al final s'ha confirmat: Google vendrà, per uns 650 dòlars, un Samsung Galaxy S4 amb la darrera versió d'Android original instal·lada, sense personalització de fabricant, i aquesta versió del terminal es tractarà com si fos un Nexus, sent el primer en rebre les properes actualitzacions.",
"a2": "Si ahir esperàvem trobar-nos un Google I/O menys mogut que el d'anys anteriors, ja que Google havia mantingut cert silenci sobre les possibles novetats i més aviat s'havia dedicat a desmentir alguns rumors, la primera jornada ens ha confirmat que pràcticament tot el què no es desmentia, al final, ha acabat sent cert. \nAnalitzarem a continuació les novetats que hem vist durant aquest primer dia: el nou Google Maps, la nova missatgeria amb Hangouts, el Galaxy S4 amb Android \"pur\" o el nou disseny de Google+ en són alguns exemples.\nLa idea rere el nou Maps és que la navegació no s'acabi quan trobem allò que ens interessa: ara ja no és el mapa on veure què hi ha en algun lloc o on són les coses, sinó que es converteix en un navegador o explorador de veritat.\nSemblava improbable per la relació entre Samsung i Google, però al final s'ha confirmat: Google vendrà, per uns 650 dòlars, un Samsung Galaxy S4 amb la darrera versió d'Android original instal·lada, sense personalització de fabricant, i aquesta versió del terminal es tractarà com si fos un Nexus, sent el primer en rebre les properes actualitzacions.",
"a3": "Analitzarem a continuació les novetats que hem vist durant aquest primer dia: el nou Google Maps, la nova missatgeria amb Hangouts, el Galaxy S4 amb Android \"pur\" o el nou disseny de Google+ en són alguns exemples.\nUna combinació de missatgeria de text, de veu i vídeoconferència en versió multiplataforma: Android, iOS i ordinador.\nLa idea rere el nou Maps és que la navegació no s'acabi quan trobem allò que ens interessa: ara ja no és el mapa on veure què hi ha en algun lloc o on són les coses, sinó que es converteix en un navegador o explorador de veritat.\nSemblava improbable per la relació entre Samsung i Google, però al final s'ha confirmat: Google vendrà, per uns 650 dòlars, un Samsung Galaxy S4 amb la darrera versió d'Android original instal·lada, sense personalització de fabricant, i aquesta versió del terminal es tractarà com si fos un Nexus, sent el primer en rebre les properes actualitzacions."
},
"extreme": {
"a1": "Hi ha moltes novetats en el sector tecnològic de la mà de les presentacions de Google.",
"a2": "Google presenta diverses novetats durant la conferència inaugural del Google I/O d’enguany i es confirmen bona part de les previsions.",
"a3": "Es presenten moltes novetats als serveis i un nou acord amb Samsung a la conferència inaugural del Google I/O 2013."
}
} |
1,782 | Jaume Puig guanya el premi Just Casero de novel·la curta amb «El veler magenta» | Gemma Sardà repeteix com a finalista amb l’obra "Mudances", després de ser-ho l'any passat amb "La veu del Cyrano" | La 36a edició del guardó ha estat de molt nivell, segons ha valorat el jurat | Jaume Puig ha guanyat la 36ena edició del premi de novel·la curta Just Casero, que s'entreguen a Girona.
L'autor, que ja havia estat finalista en dues edicions anteriors, s'ha imposat amb l'obra El veler magenta, una novel·la negra al voltant d'un segell molt estrany que alhora és molt ben valorat dins el món filatèlic.
L'autor ha reconegut que està "molt content", però assegura que el que més valora és el fet de poder ser finalista.
"Que el jurat et tingui en compte tres cops, és realment important", comenta el guanyador.
Puig s'ha imposat a Gemma Sardà, que presentava l'obra Mudances, que explica la història d'un home de 60 anys que es creua per atzar a la vida d'una noia de 20.
Aquesta 36a edició del premi Just Casero ha destacat per "la qualitat de totes les obres que s'han presentat", tal i com ha volgut subratllar Josep Maria Fonalleras, membre del jurat.
"El veler magenta", tercera obra de Puig al Premi Just Casero
Un segell de correus molt apreciat al món filatèlic és el desencadenant de la trama d'El veler magenta.
Jaume Puig, que signa amb el pseudònim de Gyögy Korin, ja havia estat finalista en dues ocasions anteriors i aquesta vegada s'ha imposat a Gemma Sardà.
La finalista Mudances relata la història d'un home i una dona separats per 40 anys que, després d'un error de l'empresa de mudances acaben rebent les pertinences canviades.
Cap dels dos es pot resistir a investigar el passat de l'altre i això genera una complicitat entre ells.
Sardà, que signa amb el pseudònim de Maria Gallimaire, repeteix després final, i és que l'any passat també es va quedar a les portes de guanyar, en aquella ocasió amb La veu del Cyrano.
Puig s'ha mostrat satisfet amb el premi i ha reconegut que va tenir dubtes alhora de presentar-se aquest 2016.
"Al final em va tornar a venir aquell cuquet, i vaig decidir presentar-me de nou", assenyala Puig.
Amb tot, l'escriptor i advocat gironí, diu que el més important és poder arribar a la final.
"El fet que et valorin la novel·la ja és un premi, i per mi, el més rellevant", comenta.
Sobre el llibre, que es publicarà amb l'editorial Empúries, Puig en destaca la força que prenen els personatges.
En aquest sentit, l'autor assenyala que "el segell desenvolupa aquests personatges".
El veler magenta és la tercera obra que Jaume Puig presenta al concurs Just Manuel Casero, i la primera en guanyar.
"Diuen que la tercera va la vençuda i ha estat així" explica el guanyador.
Per la seva banda, la finalista, Gemma Sardà, ha comentat que li feia molta "il·lusió i respecte" tornar a ser finalista i ha ironitzat al afirmar que "serà qüestió de persistir".
L'any passat Sardà va quedar darrere de Josep Maria Pagès.
L'acte, organitzat per la llibreria 22, ha estat presentat per el llibreter Guillem Terribas i ha comptat amb la presència de diverses autoritats encapçalades per el conseller de cultura, Santi Vila i el regidor de cultura de l'Ajuntament de Girona, Carles Ribas.
Un premi 2016 d'alt nivell, segons el jurat
Un dels fets més destacat pels organitzadors dels premis ha estat l'alt nivell de totes les obres, no només les dues finalistes.
El jurat, format per Mita Casacuberta, Josep M. Fonalleras, Imma Merino, Vicenç Pagès, Eva Vázquez i Guillem Terribas ha valorat "l'alta qualitat de tots els que s'han presentat".
Josep Maria Fonalleras destaca que "podia haver guanyat qualsevol dels dos finalistes.
El que els ha fet decantar per l'obra de Puig ha estat que l'autor ha sabut combinar una història íntima d'un personatge dins d'una novel·la d'aventures.
Fonalleras considera que el relat està molt ben treballat i cohesionat entre els personatges.
Es dóna la circumstància que Josep Maria Fonalleras va ser el guanyador del premi en l'edició de 1983 amb l'obra El rei del mambo.
Des de la primera edició, el 1981, on va guanyar Rafel Vallbona, el premi ha quedat desert en quatre ocasions, el 1989, el 1991, el 1993 i el 1995. | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "El jurat del premi Just Casero de novel·la ha atorgat el primer premi a Jaume Puig amb la seva obra \"El veler magenta\". Gemma Sardà torna a ser finalista amb l’obra \"Mudances\". Segons el jurat aquesta edició, la 36a, ha sigut d'un nivell molt alt per la gran qualitat de les obres presentades.",
"a2": "L'advocat i escriptor Jaume Puig ha guanyat la 36a edició del premi de novel·la curta Just Casero. Puig, finalista en les dues últimes edicions, s'ha imposat amb \"El veler magenta\". L'altra finalista ha estat Gemma Sardà, que presentava l'obra \"Mudances\". El jurat ha valorat la capacitat de Puig de combinar una història íntima amb una trama d'aventures.",
"a3": "La 36a edició del premi de novel·la curta Just Casero ha premiat l'obra de Jaume Puig \"El veler magenta\", una novel·la negra que combina magistralment la història íntima dels personatges amb la trama d'aventures, ha destacat el jurat. Ha estat finalista Gemma Sardà amb \"Mudances\", el relat d'un retrobament fortuït. L'acte d'entrega ha estat organitzat per la llibreria 22. "
},
"extractive": {
"a1": "Jaume Puig ha guanyat la 36ena edició del premi de novel·la curta Just Casero, que s'entreguen a Girona.\nL'autor, que ja havia estat finalista en dues edicions anteriors, s'ha imposat amb l'obra El veler magenta, una novel·la negra al voltant d'un segell molt estrany que alhora és molt ben valorat dins el món filatèlic.\nEs dóna la circumstància que Josep Maria Fonalleras va ser el guanyador del premi en l'edició de 1983 amb l'obra El rei del mambo.\nEl que els ha fet decantar per l'obra de Puig ha estat que l'autor ha sabut combinar una història íntima d'un personatge dins d'una novel·la d'aventures.\nPuig s'ha imposat a Gemma Sardà, que presentava l'obra Mudances, que explica la història d'un home de 60 anys que es creua per atzar a la vida d'una noia de 20.",
"a2": "Jaume Puig ha guanyat la 36ena edició del premi de novel•la curta Just Casero, que s'entreguen a Girona.\nL'autor, que ja havia estat finalista en dues edicions anteriors, s'ha imposat amb l'obra El veler magenta, una novel·la negra al voltant d'un segell molt estrany que alhora és molt ben valorat dins el món filatèlic.\nL'acte, organitzat per la llibreria 22, ha estat presentat per el llibreter Guillem Terribas i ha comptat amb la presència de diverses autoritats encapçalades per el conseller de cultura, Santi Vila i el regidor de cultura de l'Ajuntament de Girona, Carles Ribas.\nEl que els ha fet decantar per l'obra de Puig ha estat que l'autor ha sabut combinar una història íntima d'un personatge dins d'una novel•la d'aventures.",
"a3": "Jaume Puig ha guanyat la 36ena edició del premi de novel·la curta Just Casero, que s'entreguen a Girona. \nL'autor, que ja havia estat finalista en dues edicions anteriors, s'ha imposat amb l'obra El veler magenta, una novel·la negra al voltant d'un segell molt estrany que alhora és molt ben valorat dins el món filatèlic.\nLa finalista Mudances relata la història d'un home i una dona separats per 40 anys que, després d'un error de l'empresa de mudances acaben rebent les pertinences canviades.\nL'acte, organitzat per la llibreria 22, ha estat presentat per el llibreter Guillem Terribas i ha comptat amb la presència de diverses autoritats encapçalades per el conseller de cultura, Santi Vila i el regidor de cultura de l'Ajuntament de Girona, Carles Ribas."
},
"extreme": {
"a1": "El guanyador del premi Just Casero de novel·la curta és Jaume Puig amb l'obra \"El veler magenta\".",
"a2": "Jaume Puig guanya la 36a edició del premi de novel·la curta Just Casero amb \"El veler magenta\".",
"a3": "El premi Just Casero de novel·la curta premia dos veterans del certamen: Jaume Puig (guanyador) i Gemma Sardà (finalista)."
}
} |
1,079 | Llum verda a les APEU, l'eina de promoció i millora de les àrees d'activitat econòmica | El Parlament aprova la nova llei d'àrees de promoció econòmica i urbana | Les àrees de promoció econòmica i urbana (APEU) estan formades per la concentració d'una activitat econòmica en una zona geogràfica.
Des d'aquest desembre, compten amb una llei pròpia que el Parlament va validar amb el 88% del suport de la cambra.
La flamant llei de les àrees de promoció econòmica i urbana pretén ser una eina de promoció i millora de la competitivitat d'aquests pols d'activitat.
L’objectiu de la llei, impulsada per la direcció general de Comerç del Departament d’Empresa i Coneixement, és establir les bases d’un nou model de gestió en àrees de concentració d’activitat econòmica, ja sigui de caràcter comercial, turístic, industrial o bé de serveis.
La nova llei facilitarà a qualsevol zona de concentració d’activitat econòmica que vulgui augmentar la seva competitivitat o evitar situacions de degradació, pugui ser gestionada de manera conjunta
La constitució d'una APEU pot facilitar la modernització i promoció de determinades zones urbanes; la millora de la qualitat de l’entorn urbà mitjançant actuacions sostenibles; la consolidació del model de ciutat compacta, complexa, cohesionada, i mediambientalment eficient, i l'increment de la competitivitat afavorint la creació de l’ocupació, entre altres.
Els destinataris de la llei són els titulars d’activitats econòmiques d’una àrea determinada amb concentració d’establiments comercials, industrials, logístics i de serveis, a l’abast dels quals es posa una nova classe d’entitat, per ajudar-los a millorar el seu entorn.
La llei també va dirigida als ajuntaments, als quals correspon autoritzar i controlar la creació de les APEU per dinamitzar certes zones, amb els consegüents beneficis per als interessos generals del municipi, que complementaran les actuacions de caràcter dinamitzador de les administracions públiques locals.
Una eina amb 50 anys d’història
Les APEU tenen com a referent els Business Improvement District (BID).
El primer es va crear el 1969 a Toronto, al Canadà i pocs anys després a Nova Orleans (Estats Units).
Entre els anys 80 i 90 es va implantar arreu d'Amèrica del Nord i el 2004 es va constituir el primer BID urbà a Londres.
Els BID es defineixen com un model de gestió público-privada que completa i millora els serveis col·lectius (neteja, seguretat, promoció, atenció social...) finançada per uns recàrrecs obligatoris sobre l'impost municipal que grava la propietat.
El seu objectiu és potenciar el comerç local situat dins de les trames urbanes en les quals intervenen tant els comerciants implicats com alguna o diverses administracions públiques.
A Catalunya, la primera experiència data del 2017 amb una prova pilot als barris barcelonins de Sant Andreu i el Born.
Aquell mateix any, l'actual llei de comerç, serveis i fires instava a desplegar la flamant llei de les APEU.
Els principals aspectes de la nova llei
Les APEU que es constitueixin seran gestionades per entitats gestores de naturalesa privada, sense ànim de lucre, amb personalitat jurídica pròpia, formades pels titulars dels drets de possessió del locals (llogaters o propietaris) on s’exerceix una activitat empresarial o dels locals buits susceptibles d’exercir-ne.
Les funcions d'aquestes entitats gestores s'inclouran un pla d'actuació però, entre altres, podran incloure:
La realització d’activitats per reforçar la responsabilitat social empresarial.
Promoure actuacions de millora de l’entorn urbà i esdeveniments i d’activitats a l’espai públic, publicitat i espectacles.
Qui pot impulsar una APEU?
Per una banda, els mateixos negocis de la zona.
Concretament, els titulars de drets de possessió d’almenys el 25% dels locals amb accés directe a la via pública que representin com a mínim el 25% de la superfície construïda dels locals que es proposen incloure en l’àmbit de l’APEU.
El projecte es presentarà davant l’ajuntament, que haurà d’aprovar-lo inicialment, en el termini de dos mesos.
Posteriorment, se sotmetrà a informació pública durant un mes.
Finalitzat el termini d’informació pública i rebudes les al·legacions, s’acordarà la creació d’un grup de treball paritari integrat per representants de l’ajuntament i dels sol·licitants, que elaborarà un text refós del projecte, i que se sotmetrà a votació de tots els propietaris de locals que formen part de l’àrea delimitada.
Per a l’aprovació del projecte cal la participació dels titulars del dret de possessió que representin com a mínim el cinquanta per cent dels locals o establiments inclosos en l’àmbit de l’àrea de promoció econòmica urbana.
El projecte es considera aprovat si obté la majoria absoluta dels vots emesos.
Per l’aprovació definitiva, el projecte s’ha de sotmetre a aprovació del ple municipal. | [
"branded content"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "S'aprova al Parlament la nova llei de les APEU (àrees de promoció econòmica i urbana) com a eina de promoció i millora de determinades zones urbanes que funcionen com a pols d'activitat. La nova llei té com a objectiu la millora de la competitivitat d'aquests pols d'activitat, així com modernitzar i promocionar determinades zones urbanes.",
"a2": "Aquest desembre, el Parlament ha aprovat la llei d’àrees de promoció econòmica i urbana. Impulsada pel Departament d’Empresa i Coneixement, la llei vol ser una eina de promoció i millora de determinades zones urbanes que siguin pols d’activitat, ja siguin de caràcter comercial, turístic, industrial o de serveis. Els destinataris de la llei són els titulars d’activitats econòmiques i els ajuntaments.",
"a3": "La nova llei de les àrees de promoció econòmica i urbana (APEU) regula la creació d'un nou tipus d'entitat segons el model de gestió publicoprivada i per iniciativa dels titulars d'activitats econòmiques que estiguin concentrades en una determinada zona. Una APEU, autoritzada i controlada pels ajuntaments, permet impulsar la modernització i promoció d'aquestes zones urbanes complementant els serveis col·lectius."
},
"extractive": {
"a1": "La flamant llei de les àrees de promoció econòmica i urbana pretén ser una eina de promoció i millora de la competitivitat d'aquests pols d'activitat.\nLa constitució d'una APEU pot facilitar la modernització i promoció de determinades zones urbanes; la millora de la qualitat de l’entorn urbà mitjançant actuacions sostenibles; la consolidació del model de ciutat compacta, complexa, cohesionada, i mediambientalment eficient, i l'increment de la competitivitat afavorint la creació de l’ocupació, entre altres.\nEls destinataris de la llei són els titulars d’activitats econòmiques d’una àrea determinada amb concentració d’establiments comercials, industrials, logístics i de serveis, a l’abast dels quals es posa una nova classe d’entitat, per ajudar-los a millorar el seu entorn.\nPer a l’aprovació del projecte cal la participació dels titulars del dret de possessió que representin com a mínim el cinquanta per cent dels locals o establiments inclosos en l’àmbit de l’àrea de promoció econòmica urbana.",
"a2": "L’objectiu de la llei, impulsada per la direcció general de Comerç del Departament d’Empresa i Coneixement, és establir les bases d’un nou model de gestió en àrees de concentració d’activitat econòmica, ja sigui de caràcter comercial, turístic, industrial o bé de serveis.\nLa constitució d'una APEU pot facilitar la modernització i promoció de determinades zones urbanes; la millora de la qualitat de l’entorn urbà mitjançant actuacions sostenibles; la consolidació del model de ciutat compacta, complexa, cohesionada, i mediambientalment eficient, i l'increment de la competitivitat afavorint la creació de l’ocupació, entre altres.\nEls destinataris de la llei són els titulars d’activitats econòmiques d’una àrea determinada amb concentració d’establiments comercials, industrials, logístics i de serveis, a l’abast dels quals es posa una nova classe d’entitat, per ajudar-los a millorar el seu entorn.\nLes APEU que es constitueixin seran gestionades per entitats gestores de naturalesa privada, sense ànim de lucre, amb personalitat jurídica pròpia, formades pels titulars dels drets de possessió del locals (llogaters o propietaris) on s’exerceix una activitat empresarial o dels locals buits susceptibles d’exercir-ne.",
"a3": "Les àrees de promoció econòmica i urbana (APEU) estan formades per la concentració d'una activitat econòmica en una zona geogràfica.\nLa constitució d'una APEU pot facilitar la modernització i promoció de determinades zones urbanes; la millora de la qualitat de l’entorn urbà mitjançant actuacions sostenibles; la consolidació del model de ciutat compacta, complexa, cohesionada, i mediambientalment eficient, i l'increment de la competitivitat afavorint la creació de l’ocupació, entre altres.\nEls destinataris de la llei són els titulars d’activitats econòmiques d’una àrea determinada amb concentració d’establiments comercials, industrials, logístics i de serveis, a l’abast dels quals es posa una nova classe d’entitat, per ajudar-los a millorar el seu entorn.\nLa llei també va dirigida als ajuntaments, als quals correspon autoritzar i controlar la creació de les APEU per dinamitzar certes zones, amb els consegüents beneficis per als interessos generals del municipi, que complementaran les actuacions de caràcter dinamitzador de les administracions públiques locals."
},
"extreme": {
"a1": "El Parlament aprova les àrees de promoció econòmica i urbana des d'aquest desembre amb una llei pròpia.",
"a2": "El Parlament ha aprovat la nova llei d’àrees de promoció econòmica i urbana, destinada a titulars d’activitats econòmiques i ajuntaments.",
"a3": "La nova llei de les APEU facilitarà la col·laboració publicoprivada per a impulsar les àrees d'activitat econòmica a Catalunya."
}
} |
2,196 | Rivera després de reunir-se amb Rajoy: "Evitarem el cop a la democràcia des de la democràcia" | El líder de Cs demana una fotografia a tres amb Rajoy i Sánchez, però insinua que el líder del PSOE la vol evitar | El líder de Cs, Albert Rivera, ha assegurat aquest dijous després de reunir-se durant una hora amb el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que "aturarem el cop a la democràcia des de la democràcia".
Segons Rivera, el govern espanyol actuarà amb "serenitat i estratègia" a Catalunya, tot i que fruit del pas que ha fet aquest dijous la Fiscalia –que ha posat les policies judicials a les seves ordres en el combat contra el referèndum", "les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat tenen un paper fonamental".
Rivera també ha apostat perquè els líders del PP, del PSOE i de Cs facin una fotografia a tres per demostrar la unitat contra el sobiranisme, però ha afegit que Pedro Sánchez no es decanta per aquest moviment.
"En aquests moments, amb la que està caient, una foto a tres seria molt necessària i molt bona, preguntin als que no la volen", ha dit.
Segons Rivera, el pas que ha fet aquest dijous la Fiscalia és "molt important" perquè "ha pres mesures nítides i contundents" per evitar el "cop a la democràcia" i ha posat a les seves ordres "la Policia i els Mossos" per impedir "l'ús il·legal de diners públics" en forma "d'anuncis i paperetes", per exemple.
En aquest sentit, ha recordat que "els Mossos són una força de seguretat de l'Estat com qualsevol altra", i que està "convençudíssim que la immensa majoria dels funcionaris a Catalunya es deuen a la llei, a l'oposició que van aprovar, al sou que cobren i a la posició que ocupen com a funcionaris de l'Estat o de la Generalitat".
"Segurament els funcionaris, els policies, jutges i fiscals, seran els protagonistes de la defensa de la democràcia a Catalunya", ha dit després d'assegurar que "pararem el cop a la democràcia des de la democràcia".
El líder de C's també ha admès que entre altres qüestions com el TC, ha parlat amb el president espanyol de la Llei de Seguretat Nacional, que permet posar els cossos de policia i emergències a disposició de l'Estat en cas de declaració d'emergència nacional.
Segons Rivera, l'Estat actuarà amb "tranquil·litat, serenitat i estratègia" perquè té "totes les cartes" a la seva disposició.
"D'aquí a l'1-O passaran coses.
El govern [espanyol] té els seus instruments i l'últim que necessita aquest país són presses i nervis", ha dit.
També ha emplaçat el Tribunal Constitucional a resoldre "tan aviat com sigui possible" els recursos del govern espanyol contra l'1-O, perquè hi ha "tot Espanya pendent" de la seva actuació.
El líder de Cs ha afirmat que a hores d'ara cal "no ensenyar totes les cartes" però tampoc s'ha de descartar cap mesura contra el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en referència a una possible suspensió per part del Tribunal Constitucional a instàncies del govern espanyol.
Rivera ha recordat que la Llei autonòmica dels Mossos estableix que aquest cos actua com a policia judicial.
"No ha de ser notícia que en democràcia la policia persegueixi delinqüents", ha afirmat, malgrat que ha recordat que el Cos Nacional de Policia o la Guàrdia Civil també poden actuar com a policia judicial.
Suport "sense fissures" al govern de Rajoy
En aquest marc, ha assegurat que la seva formació dona suport "sense fissures" a les actuacions del govern de Mariano Rajoy a Catalunya, i ha assegurat que "davant un repte a l'ordre constitucional" com el que es planteja a Catalunya no s'hi val actuar amb "partidisme"
Defensa la moció de censura
Segons Rivera, en el transcurs de la conversa Rajoy li ha promès que abordarà amb el PP la possibilitat de donar suport a la moció de censura que va plantejar aquest dimecres Inés Arrimadas, tot i que el president no ha expressat cap compromís en ferm.
El líder de Cs ha assegurat que aquesta iniciativa no és comparable amb la moció de censura de Podem, perquè en aquest cas "una majoria dels catalans" no donen suport a les tesis independentistes, i la situació a Catalunya és de "cop a la democràcia".
En aquest sentit, ha admès que la suma de l'oposició no permet que la moció de censura prosperi, però ha apel·lat a la possibilitat que part dels diputats del PDeCAT es passi al seu bàndol.
"Si ens unim els grups de l'oposició ens falten 7 diputats per guanyar", ha afirmat, malgrat que el PSC i el PPC ja han rebutjat la proposta de la portaveu del partit, Inés Arrimadas. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Albert Rivera, ha assegurat que s'aturarà el cop a la democràcia des de la democràcia, en referència a la situació a Catalunya. El líder de Ciutadans afirma que des del govern s'actuarà amb serenitat i estratègia davant del que considera que és un cop a la democràcia que no comparteixen la gran majoria de catalans.",
"a2": "Aquest dijous, Albert Rivera s’ha reunit amb Mariano Rajoy per discutir la situació de Catalunya a les portes del referèndum de l’1 d’octubre. El líder de Ciutadans ha mostrat el seu suport a les possibles actuacions policials que el govern espanyol decideixi portar a terme i ha remarcat que tant els Mossos d’Esquadra com els funcionaris es deuen a l’Estat.",
"a3": "Albert Rivera confirma el suport \"sense fissures\" de Cs a les actuacions del govern de Rajoy a Catalunya i crida a la unitat contra el sobiranisme. El líder del partit taronja ha elogiat la Fiscalia per haver pres mesures \"nítides i contundents\" per evitar \"el cop a la democràcia\" i ha instat el TC a fer el mateix."
},
"extractive": {
"a1": "El líder de Cs, Albert Rivera, ha assegurat aquest dijous després de reunir-se durant una hora amb el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que \"aturarem el cop a la democràcia des de la democràcia\".\nSegons Rivera, el pas que ha fet aquest dijous la Fiscalia és \"molt important\" perquè \"ha pres mesures nítides i contundents\" per evitar el \"cop a la democràcia\" i ha posat a les seves ordres \"la Policia i els Mossos\" per impedir \"l'ús il•legal de diners públics\" en forma \"d'anuncis i paperetes\", per exemple. \nEl líder de C's també ha admès que entre altres qüestions com el TC, ha parlat amb el president espanyol de la Llei de Seguretat Nacional, que permet posar els cossos de policia i emergències a disposició de l'Estat en cas de declaració d'emergència nacional.\nEl líder de Cs ha assegurat que aquesta iniciativa no és comparable amb la moció de censura de Podem, perquè en aquest cas \"una majoria dels catalans\" no donen suport a les tesis independentistes, i la situació a Catalunya és de \"cop a la democràcia\".",
"a2": "El líder de Cs, Albert Rivera, ha assegurat aquest dijous després de reunir-se durant una hora amb el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que \"aturarem el cop a la democràcia des de la democràcia\".\nSegons Rivera, el pas que ha fet aquest dijous la Fiscalia és \"molt important\" perquè \"ha pres mesures nítides i contundents\" per evitar el \"cop a la democràcia\" i ha posat a les seves ordres \"la Policia i els Mossos\" per impedir \"l'ús il•legal de diners públics\" en forma \"d'anuncis i paperetes\", per exemple. \nEl líder de Cs ha afirmat que a hores d'ara cal \"no ensenyar totes les cartes\" però tampoc s'ha de descartar cap mesura contra el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en referència a una possible suspensió per part del Tribunal Constitucional a instàncies del govern espanyol.\nSegons Rivera, en el transcurs de la conversa Rajoy li ha promès que abordarà amb el PP la possibilitat de donar suport a la moció de censura que va plantejar aquest dimecres Inés Arrimadas, tot i que el president no ha expressat cap compromís en ferm.",
"a3": "El líder de Cs, Albert Rivera, ha assegurat aquest dijous després de reunir-se durant una hora amb el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que \"aturarem el cop a la democràcia des de la democràcia\".\nSegons Rivera, el pas que ha fet aquest dijous la Fiscalia és \"molt important\" perquè \"ha pres mesures nítides i contundents\" per evitar el \"cop a la democràcia\" i ha posat a les seves ordres \"la Policia i els Mossos\" per impedir \"l'ús il·legal de diners públics\" en forma \"d'anuncis i paperetes\", per exemple.\nEl líder de C's també ha admès que entre altres qüestions com el TC, ha parlat amb el president espanyol de la Llei de Seguretat Nacional, que permet posar els cossos de policia i emergències a disposició de l'Estat en cas de declaració d'emergència nacional.\nEn aquest marc, ha assegurat que la seva formació dona suport \"sense fissures\" a les actuacions del govern de Mariano Rajoy a Catalunya, i ha assegurat que \"davant un repte a l'ordre constitucional\" com el que es planteja a Catalunya no s'hi val actuar amb \"partidisme\"."
},
"extreme": {
"a1": "Albert Rivera, sobre Catalunya, diu que el cop a la democràcia s'aturarà des de la democràcia.",
"a2": "Albert Rivera dona tot el seu suport a Mariano Rajoy en les possibles actuacions de cara a l’1-O.",
"a3": "Ciutadans s'alinea amb el govern de Rajoy i reclama l'ús contundent de totes les armes de l'estat contra el referèndum."
}
} |
637 | Aturar-se per no morir d’èxit: canvis a Som Energia per l’impacte de la guerra | La cooperativa deixa de signar nous contractes per no arriscar-se a perdre diners en un context de volatilitat dels preus de l'electricitat | La guerra entre Rússia i Ucraïna ha causat una fluctuació sense precedents del preu de l’electricitat en el mercat majorista espanyol.
La setmana passada, va assolir un preu mitjà diari de 544 euros per MWh.
Avui, se situa en 263 euros, un 52% menys.
Aquests canvis bruscos difícils de preveure han tingut un efecte directe en les petites comercialitzadores elèctriques, que tenen poc múscul financer i han hagut de renunciar a donar d’alta nous clients.
És el cas de Som Energia.
Divendres passat, aquesta cooperativa energètica va enviar una carta als seus socis per a anunciar-los que no acceptaran nous contractes mentre no s’estabilitzi el mercat energètic.
Pot semblar una paradoxa, però ho fan per no perdre diners i no posar en risc les seves finances.
L’explicació, la fa Eduard Quintana, membre de Som Energia: “Per cada nou client que tenim, hem d’avançar uns avals assegurant que pagarem l’energia que es consumeixi.
Aquesta compra s’ha de fer cada setmana, però al client la facturem cada mes.
Per tant, paguem per endavant allò que consumirà cada client.”
En conseqüència, com més puja el preu de la llum al mercat majorista i com més clients tenen –han superat els 130.000–, més grans són aquests avals.
Les dades parlen per si soles.
Fa un any, la companyia pagava dos milions d’euros setmanals en avals; enguany, en paga sis milions.
Aquest esforç financer només el poden fer grans companyies que tenen capacitat d’avançar grans capitals.
Preguntat si la solució dependria de facturar setmanalment als clients, Quintana diu que seria una mesura d’emergència, però que de moment no és sobre la taula.
En paral·lel, el Consell Europeu estudiarà un canvi en la tarifació que hauria d’arribar a final de mes i reduiria el preu de les factures.
Aquest és l’altre motiu pel qual han aturat l’entrada de nous contractes a Som Energia: “Pot ser que ara compris a un preu, posis uns avals i que d’aquí a tres mesos el sistema de preus hagi canviat a la baixa i hagis fet un esforç financer en va.”
Aquests darrers mesos, Som Energia anava creixent a un ritme de mil contractes nous la setmana.
Això vol dir que d’aquí a dos mesos potser haurien hagut de finançar la compra d’electricitat a deu mil clients més, però hi han renunciat per assegurar-se la viabilitat econòmica.
“Ens ha sabut molt de greu, prendre la decisió, però havíem de fer una pausa per no morir d’èxit i no perdre qualitat en l’atenció dels clients que ja tenim”, diu Quintana.
La tarifació de la llum ve marcada per una subhasta en què el kilowatt més car és el que acaba establint el preu final.
Les primeres energies que es compren al mercat majorista són la nuclear i l’eòlica, les més barates, però si el sistema requereix més fonts d’energia, ha de recórrer a d’altres que són més cares.
La que té un cost més alt de producció actualment és l’electricitat que es fabrica amb gas, fet que acaba alterant el cost final de tota la factura elèctrica.
Això, afegit al context d’incertesa a causa de la guerra i que Rússia és el principal subministrador de gas, ha ocasionat canvis bruscos en el preu final de la llum.
Per tot això, Som Energia preveu que no tornarà a acceptar socis fins que no s’hagi actualitzat la normativa europea prevista i que desvincularà el preu del gas del de l’electricitat.
El canvi, previsiblement, hauria de rebaixar el preu de la llum.
Quintana creu que la reforma ha de significar una millora per als consumidors, però que s’ha de redactar amb cura.
“Cal anar amb cura, perquè potser fas una reforma de llei amb bones intencions i d’aquí a uns mesos comences a veure unes conseqüències no desitjades per una altra banda; o d’aquí a un any un tribunal diu que no has respectat la normativa i has d’indemnitzar empreses perjudicades.”
Per la seva banda, ahir, el govern espanyol va garantir que abaixaria el preu de la llum, el gas i la gasolina amb un decret que té previst d’aprovar el 29 de març.
Diu que ho farà independentment de si el Consell Europeu acorda finalment les mesures per a deslligar el preu del gas de l’electricitat en la reunió convocada la setmana vinent. | [
"societat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Som Energia ha decidit deixar d'acceptar contractes de nous clients per a no perdre diners i morir d'èxit. Tot això es deu a la situació inestable del mercat de l'energia marcat per les fluctuacions brusques per la guerra entre Rússia i Ucraïna. Fins que no s'estabilitzi el mercat, la companyia elèctrica no acceptarà nous clients.",
"a2": "La guerra entre Rússia i Ucraïna ha provocat fluctuacions exagerades en el preu de l’electricitat. Les petites comercialitzadores elèctriques no disposen del múscul financer per adaptar-s’hi i algunes, com Som Energia, han optat per deixar de registrar clients nous i no acceptar-ne més fins que no s’actualitzi la normativa europea i es desvinculi el preu del gas del de l’electricitat.",
"a3": "La pujada i la fluctuació dels preus de l'electricitat al mercat majorista perjudica especialment les petites comercialitzadores elèctriques, que no poden captar nous clients per l'obligació d'avançar avals milionaris. De moment, s'espera que les autoritats europees i nacionals facin canvis en la tarifació i aprovin mesures per deslligar el preu de la llum i del gas i abaixar els preus."
},
"extractive": {
"a1": "La guerra entre Rússia i Ucraïna ha causat una fluctuació sense precedents del preu de l’electricitat en el mercat majorista espanyol.\nAquests canvis bruscos difícils de preveure han tingut un efecte directe en les petites comercialitzadores elèctriques, que tenen poc múscul financer i han hagut de renunciar a donar d’alta nous clients.\nLa tarifació de la llum ve marcada per una subhasta en què el kilowatt més car és el que acaba establint el preu final.\nPer la seva banda, ahir, el govern espanyol va garantir que abaixaria el preu de la llum, el gas i la gasolina amb un decret que té previst d’aprovar el 29 de març.",
"a2": "La guerra entre Rússia i Ucraïna ha causat una fluctuació sense precedents del preu de l’electricitat en el mercat majorista espanyol.\nAquests canvis bruscos difícils de preveure han tingut un efecte directe en les petites comercialitzadores elèctriques, que tenen poc múscul financer i han hagut de renunciar a donar d’alta nous clients.\nAquest és l’altre motiu pel qual han aturat l’entrada de nous contractes a Som Energia: “Pot ser que ara compris a un preu, posis uns avals i que d’aquí a tres mesos el sistema de preus hagi canviat a la baixa i hagis fet un esforç financer en va.”\nPer tot això, Som Energia preveu que no tornarà a acceptar socis fins que no s’hagi actualitzat la normativa europea prevista i que desvincularà el preu del gas del de l’electricitat. ",
"a3": "La guerra entre Rússia i Ucraïna ha causat una fluctuació sense precedents del preu de l’electricitat en el mercat majorista espanyol.\nAquests canvis bruscos difícils de preveure han tingut un efecte directe en les petites comercialitzadores elèctriques, que tenen poc múscul financer i han hagut de renunciar a donar d’alta nous clients.\nEn conseqüència, com més puja el preu de la llum al mercat majorista i com més clients tenen –han superat els 130.000–, més grans són aquests avals.\nEn paral·lel, el Consell Europeu estudiarà un canvi en la tarifació que hauria d’arribar a final de mes i reduiria el preu de les factures."
},
"extreme": {
"a1": "La situació del mercat energètic per la guerra entre Rússia i Ucraïna fa que Som Energia no accepti nous clients.",
"a2": "Les petites comercialitzadores elèctriques fan front a les fluctuacions en el preu de l'electricitat provocades per la guerra a Ucraïna.",
"a3": "Les petites empreses energètiques es veuen obligades a aturar el seu creixement en l'entorn actual de volatilitat del mercat."
}
} |
1,752 | L'atur puja el setembre per primer cop des de 2012 | La xifra de desocupats augmenta en 1.205 persones a Catalunya | L'atur va pujar en 1.205 persones a Catalunya al setembre respecte al mes anterior i va situar la xifra total de desocupats en 372.623, segons ha informat el Ministeri de Treball aquest dimecres.
En comparació amb el mateix mes del 2018, hi ha 7.721 aturats menys, és a dir, una reducció del 2,03%.
Aquest és el tercer mes consecutiu en que el nombre d'aturats ha pujat.
També es tracta de la primera pujada de l'atur en un mes de setembre des del 2012, quan ho va fer un 5%.
Al conjunt de l'Estat, el nombre de desocupats va créixer un 0,45%, sumant 13.907 nous aturats fins als 3.079.711, la xifra més baixa en un mes de setembre des del 2008.
En relació amb el mateix mes del 2018, l'atur es va reduir en 122.798 persones, un 3,83% menys.
ATUR CATALUNYA
Infogram
Un atur "cada vegada menys estacionalitzat"
El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, ha valorat positivament la pujada de 1.205 persones registrades a les llistes d'atur durant el mes de setembre, un mes en el qual el nombre de desocupats augmenta tradicionalment per l'impacte del final de l'estiu.
El titular de Treball ha assegurat que aquest és "el segon millor més de setembre en 10 anys" i ha considerat que és un indici que l'economia catalana "cada vegada està menys estacionalitzada", sobretot a la demarcació de Barcelona
L'atur, per sectors d'activitat
Serveis és el que suma més desocupats, amb 255.228 persones (+2.193 respecte el juny), seguit del de la indústria, amb 40.737 (-175)i la construcció, amb 29.862 persones (318).
Pel que fa en el de l'agricultura, hi ha 7.148 persones inscrites a les llistes de l'atur, 102 més que el mes passat.
Per últim, 25.855 persones no tenien una feina anterior, 880 menys que el mes anterior.
D'altra banda, per sexes, dels 358.830 aturats, 150.618 eren homes (-0,26%) i 208.212 eren dones (+0,93%) i per edats, 23.318 són aturats menors de 25 anys.
D'aquests 12.278 són homes i 11.040 dones.
Pel que fa el nombre de contractes, al juliol se'n van signar 353.126, això són 47.794 més que el mes anterior, un 15,65% més; mentre que comparat amb fa un any, són 25.159 més (7,67%).
Del total, 39.339 contractes eren indefinits, un 12,89% més respecte el mes anterior, mentre que la variació anual va ser del -0,5%, és a dir, 218 menys.
Pel que fa els temporals, la gran majoria amb 313.787, és a dir, un 16% més que el juny, i un 8,80% respecte el juliol del 2018 (25.377).
L'atur només puja a la demarcació de Barcelona i cau a les de Girona, Lleida i Tarragona
La demarcació de Barcelona va ser l'única que va registrar un augment del nombre de desocupats, concretament de 2.328 persones respecte el juny, fins a les 270.092.
Això és un 0,87% més respecte el mes anterior tot i que 6.852 persones menys que fa un any, xifra que representa un descens del 2,47%.
A la demarcació de Girona, la xifra d'aturats es va situar en les 30.703 persones, això són 328 menys que al juny (-1,06%), mentre que comparat amb el mateix mes del 2018 el descens va ser de 1.125 persones, un 3,53% menys.
A les comarques de Lleida, es van registrar 17.260 aturats, és a dir, 194 persones menys que al juny, xifra que representa un descens de l'1,11%, mentre que respecte fa un any, el nombre de desocupats va caure en 687 persones, el què va suposar un 3,83% menys.
Per últim, a les comarques tarragonines la xifra d'aturats va ser de 40.775 persones, 248 aturats menys que fa un mes (-0,6%).
Respecte fa un any, el descens va ser del 2,79%, fins a les 10.294 persones.
Lleuger augment de l'afiliació a la Seguretat Social
L'afiliació a la Seguretat Social va pujar lleugerament al juliol respecte el mes anterior, un 0,35%, amb 12.193 treballadors més, fins als 3.520.636.
Respecte fa un any, l'afiliació va créixer un 2,31%, és a dir, 79.344 treballadors més.
Per règims, 2.960.036 pertanyen al general, en els quals s'inclouen 29.075 de sistema agrari, 61.568 de la llar; 7.517 del règim de la mar i un del carbó.
Al conjunt de l'Estat, els afiliats a la Seguretat Social sumaven 19.553.211 persones, un 0,08% més respecte al juny (+15.514) i un 2,58% més que la juliol de fa un any, fins a les 490.401 persones. | [
"atur"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Segons fonts del Ministeri de Treball, i per primer cop des de 2012, l'atur puja al setembre a Catalunya en 1.205 persones amb una xifra total de desocupats de 372.623. Aquest és el tercer mes consecutiu en què puja el nombre d'aturats i a la resta de l'Estat la suma d'aturats puja un 0,45%.",
"a2": "La xifra de desocupats a Catalunya ha crescut en 1.205 persones aquest mes de setembre. És la primera vegada des del 2012 que es registra un augment de l’atur en aquest mes, quan ho va fer un 5%. La xifra total de desocupats és de 372.623 persones, i el sector serveis és el que més en suma, amb 255.228 persones.",
"a3": "Encara que l'atur va augmentar a Catalunya al mes de setembre per primer cop des del 2012, el conseller de Treball valora la pujada positivament i hi veu un senyal de menor estacionalitat de l'economia. El sector serveis i la demarcació de Barcelona són els que acumulen un nombre més gran d'aturats. L'afiliació a la Seguretat Social va créixer lleument."
},
"extractive": {
"a1": "L'atur va pujar en 1.205 persones a Catalunya al setembre respecte al mes anterior i va situar la xifra total de desocupats en 372.623, segons ha informat el Ministeri de Treball aquest dimecres.\nEl conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, ha valorat positivament la pujada de 1.205 persones registrades a les llistes d'atur durant el mes de setembre, un mes en el qual el nombre de desocupats augmenta tradicionalment per l'impacte del final de l'estiu.\nLa demarcació de Barcelona va ser l'única que va registrar un augment del nombre de desocupats, concretament de 2.328 persones respecte el juny, fins a les 270.092.\nAixò és un 0,87% més respecte el mes anterior tot i que 6.852 persones menys que fa un any, xifra que representa un descens del 2,47%.",
"a2": "L'atur va pujar en 1.205 persones a Catalunya al setembre respecte al mes anterior i va situar la xifra total de desocupats en 372.623, segons ha informat el Ministeri de Treball aquest dimecres.\nTambé es tracta de la primera pujada de l'atur en un mes de setembre des del 2012, quan ho va fer un 5%.\nEl conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, ha valorat positivament la pujada de 1.205 persones registrades a les llistes d'atur durant el mes de setembre, un mes en el qual el nombre de desocupats augmenta tradicionalment per l'impacte del final de l'estiu.\nL'atur, per sectors d'activitat Serveis és el que suma més desocupats, amb 255.228 persones (+2.193 respecte el juny), seguit del de la indústria, amb 40.737 (-175)i la construcció, amb 29.862 persones (318).",
"a3": "L'atur va pujar en 1.205 persones a Catalunya al setembre respecte al mes anterior i va situar la xifra total de desocupats en 372.623, segons ha informat el Ministeri de Treball aquest dimecres.\nEl conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, ha valorat positivament la pujada de 1.205 persones registrades a les llistes d'atur durant el mes de setembre, un mes en el qual el nombre de desocupats augmenta tradicionalment per l'impacte del final de l'estiu.\nLa demarcació de Barcelona va ser l'única que va registrar un augment del nombre de desocupats, concretament de 2.328 persones respecte el juny, fins a les 270.092.\nL'afiliació a la Seguretat Social va pujar lleugerament al juliol respecte el mes anterior, un 0,35%, amb 12.193 treballadors més, fins als 3.520.636."
},
"extreme": {
"a1": "L'atur puja a Catalunya per primera vegada al setembre des de 2012 i augmenta en 1205 persones.",
"a2": "L’atur puja a Catalunya el setembre per primera vegada des del 2012 amb 1.205 persones més desocupades.",
"a3": "Les xifres de l'atur a Catalunya al setembre empitjoren respecte dels altres anys, però des de la Generalitat són optimistes."
}
} |
2,576 | La DO Empordà crea un nou apartat a la seva web amb 360 vins que es poden comprar online i rebre a casa | La iniciativa s'emmarca dins les mesures impulsades per reactivar les vendes que la crisi de la covid-19 ha aturat | La DO Empordà ha creat un nou apartat a la seva web que reuneix 360 vins empordanesos que es poden comprar online i rebre a casa.
Tots ells s'apleguen sota el paraigües de la denominació.
La iniciativa forma part de les mesures impulsades pel Consell Regulador per reactivar les vendes, que la crisi sanitària de la covid-19 ha aturat.
La plataforma organitza els vins per categories (blancs, negres, escumosos...) i per a cadascun inclou una fitxa amb les qualitats organolèptiques, informació sobre el celler que l'elabora i el preu.
La majoria de cops, la web redirigeix l'usuari a la botiga online de cada celler perquè acabi de fer l'operació.
En cas que el celler no en tingui, es facilita un correu electrònic i un telèfon per fer la comanda.
La web de la DO Empordà (www.doemporda.cat ) incorpora des d'avui un nou apartat que reuneix 360 vins de la denominació que es poden comprar online i rebre a casa.
La plataforma permet al comprador escollir i pagar els vins d'una manera ràpida, fàcil i segura.
El nou apartat de la web organitza els vins per categories: blanc, blanc amb bóta, rosat, negre, negre amb bóta, dolç i escumós.
Cada vi inclou una fitxa amb la informació del preu i les condicions de venda, així com un enllaç directe per realitzar la compra.
En la majoria dels casos, es redirigeix a l'usuari a la botiga online de cada celler perquè acabi de formalitzar l'operació.
En el cas que el celler no disposi de botiga online, es facilita un mail o telèfon de contacte per realitzar la comanda.
Els pagaments es realitzen a través de plataformes online o mitjançant transferència bancària.
Alguns cellers realitzen l'enviament dels vins de manera gratuïta, mentre que d'altres fixen una quantitat mínima de compra per fer-se càrrec de les despeses de transport dels productes.
La gran majoria de cellers realitzen enviaments a qualsevol punt de Catalunya, mentre que d'altres ho limiten a la seva àrea de proximitat.
El catàleg de vins de la DO Empordà està disponible en català i castellà.
La creació d'aquesta nova plataforma digital forma part de les iniciatives impulsades pel Consell Regulador i els cellers de l'Empordà per reactivar les vendes de vi que s'han aturat a causa de la crisi de la covid-19.
A banda de la creació d'aquesta nova plataforma unificada de venda, la DO Empordà organitza cada dissabte tastos de vins online dirigits per sommeliers o restauradors.
La xef Carme Ruscalleda, els cuiners Pep Nogué i Miquel Aldana, o els someliers Gerard Geli o Audrey Doré han participat en les primeres sessions dels 'Tastos confinats de vins DO Empordà', que es poden seguir al 'Live' de l'Instagram de la DO Empordà.
Més de 250 lots venuts
Els participants de l'activitat poden demanar els vins de cada tast durant la setmana per rebre'ls al domicili i, d'aquesta manera, poder seguir la sessió del dissabte tastant els vins seleccionats.
Més de 450 usuaris de mitjana s'han connectat a les sis primeres sessions dels tastos confinats i s'han venut més de 250 lots de vins que han arribat als domicilis dels participants a través de distribuïdors i botigues de vins que també col·laboren en la proposta.
El proper tast de vins confinats tindrà lloc aquest dissabte 9 de maig i anirà a càrrec d'Oriol Rovira, del Restaurant Els Casals, i amb els vins Mosst 2019, de Masia Serra, i 30.70 2019 del celler Hugas de Batlle.
Aquestes últimes setmanes, enòlegs, actors, músics, escriptors o periodistes de tot Catalunya també han mostrat el seu suport als vins DO Empordà amb la publicació de vídeos a les xarxes socials fent un brindis amb vins de l'Empordà.
Roger Mas, Lolita Bosch, Marc Giró, Sanjosex, Adrià Pujol, Elisenda Pineda, Maria Xinxó, Agnès Busquets, Rafel Nadal, Fel Faixedas, Llucia Ramis, o Josep Maria Pou, entre molts altres, s'han afegit a la iniciativa per convidar al públic a consumir vins de la DO Empordà.
#EmpordaEsCasa
Totes aquestes iniciatives impulsades durant el confinament han format part de la campanya #EmpordaDesdeCasa que ha promogut el consum dels vins de la denominació als domicilis de la ciutadania.
A mesura que avancin les fases de desconfinament, la DO Empordà posarà en marxa la nova campanya #EmpordaEsCasa.
Aquesta iniciativa inclourà accions per reactivar les visites a cellers i la resta d'activitats vinculades a l'enoturisme.
Durant la nova campanya es fomentarà especialment l'enogastronomia, convidant als ciutadans a omplir els restaurants per col·laborar en la recuperació d'un sector que és un gran aliat en la promoció i comercialització dels vins empordanesos. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "S'obre una nova secció a la pàgina web de la DO Empordà on s'agrupen 360 vins empordanesos per a poder comprar-los en línia i rebre'ls a casa. És una de les mesures impulsades pel Consell Regulador per reactivar les vendes. Els vins s'organitzen per categories i cadascun inclou una fitxa amb totes les qualitats del vi.",
"a2": "Arran del confinament decretat per combatre la covid-19, la DO Empordà ha creat un apartat a la seva pàgina web per facilitar el descobriment i la compra en línia de 360 vins empordanesos. La secció inclou la fitxa d'informació de cada vi i un enllaç a la web del productor. La DO Empordà també organitza tastos de vins en línia.",
"a3": "La denominació d'origen de vins de l'Empordà ha dut a terme diverses iniciatives per a impulsar les vendes durant la crisi sanitària, com per exemple els tastos de vins en línia amb la col·laboració de sommeliers, restauradors i personalitats conegudes. L'última d'elles ha estat la creació d'una plataforma de comerç electrònic integrada a la seva web per comprar vins per internet."
},
"extractive": {
"a1": "La DO Empordà ha creat un nou apartat a la seva web que reuneix 360 vins empordanesos que es poden comprar online i rebre a casa.\nLa creació d'aquesta nova plataforma digital forma part de les iniciatives impulsades pel Consell Regulador i els cellers de l'Empordà per reactivar les vendes de vi que s'han aturat a causa de la crisi de la covid-19.\nLa majoria de cops, la web redirigeix l'usuari a la botiga online de cada celler perquè acabi de fer l'operació.\nA banda de la creació d'aquesta nova plataforma unificada de venda, la DO Empordà organitza cada dissabte tastos de vins online dirigits per sommeliers o restauradors.",
"a2": "La DO Empordà ha creat un nou apartat a la seva web que reuneix 360 vins empordanesos que es poden comprar online i rebre a casa.\nLa iniciativa forma part de les mesures impulsades pel Consell Regulador per reactivar les vendes, que la crisi sanitària de la covid-19 ha aturat.\nCada vi inclou una fitxa amb la informació del preu i les condicions de venda, així com un enllaç directe per realitzar la compra.\nA banda de la creació d'aquesta nova plataforma unificada de venda, la DO Empordà organitza cada dissabte tastos de vins online dirigits per sommeliers o restauradors.",
"a3": "La DO Empordà ha creat un nou apartat a la seva web que reuneix 360 vins empordanesos que es poden comprar online i rebre a casa. \nLa iniciativa forma part de les mesures impulsades pel Consell Regulador per reactivar les vendes, que la crisi sanitària de la covid-19 ha aturat.\nA banda de la creació d'aquesta nova plataforma unificada de venda, la DO Empordà organitza cada dissabte tastos de vins online dirigits per sommeliers o restauradors.\nTotes aquestes iniciatives impulsades durant el confinament han format part de la campanya #EmpordaDesdeCasa que ha promogut el consum dels vins de la denominació als domicilis de la ciutadania."
},
"extreme": {
"a1": "La DO Empordà ha obert una nova secció a la seva pàgina web amb 360 vins empordanesos per comprar.",
"a2": "La DO Empordà crea un nou apartat a la seva pàgina web que reuneix 360 vins empordanesos.",
"a3": "La DO Empordà ha continuat promovent els vins empordanesos durant els confinaments amb la campanya #EmpordaDesdeCasa: venda i tastos online."
}
} |
2,648 | Buch i Lloveras asseguren al TSJC que els correus als ajuntaments eren per "escenificar el suport territorial" a l'1-O | La defensa del conseller i l'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú recorda que el Suprem ja va arxivar la causa i que no van rebre cap requeriment del TC | L'expresident de l'ACM i conseller d'Interior, Miquel Buch, i l'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú i expresidenta de l'AMI, Neus Lloveras, han assegurat aquest dimarts al matí davant del magistrat instructor del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que els correus electrònics que van enviar el setembre del 2017 com a dirigents de les entitats municipalistes als seus ajuntaments associats eren per intentar "escenificar el suport territorial a l'1-O".
Així, han explicat que les dues entitats, privades, van enviar una proposta de model de decret d'alcaldia per donar suport al referèndum i amb diversos cartells de propaganda electoral, però han recordat que cada ajuntament té plena autonomia per decidir si en feien cas.
Tots dos han declarat com a investigats per desobediència després d'una querella de la fiscalia també per malversació de fons públics presentada el setembre de l'any passat i que es tramita al TSJC perquè Buch, com a conseller, és aforat.
Les declaracions han durat menys de mitja hora cadascuna i els investigats han respost les preguntes del magistrat instructor.
El fiscal no ha fet cap pregunta, han explicat fonts jurídiques.
Les mateixes fonts han explicat que Lloveras ha explicat el mateix que al Suprem en el seu moment, i Buch ha anat en la mateixa direcció.
En un primer correu del 6 de setembre, es proposava un model de decret d'alcaldia per donar suport polític a l'1-O, que cada consistori, dins de la seva autonomia local, podia assumir o no.
Tots dos han recordat que les seves entitats són privades, que van enviar el correu des del compte corporatiu de les associacions i que ho van fer a tots els associats, que en el cas de l'ACM incloïa ajuntaments governats pel PSC o els comuns.
En un segon correu, només enviat per l'AMI, s'incloïa un informe dels Secretaris, Interventors i Tresorers de l'Administració Local per la Independència (SITxCAT) que avalaven la legalitat del referèndum, i Lloveras ha recordat que aquest informe era públic.
El tercer 'mail' era simplement un 'link' a uns cartells propagandístics que cada ajuntament podia imprimir per promoure la votació, però se'ls recordava que la campanya electoral començava al cap d'uns dies.
L'AMI, a més, va incloure un cartell a favor del 'sí' a la independència.
Tots dos han explicat també que no van rebre cap requeriment ni avís del Tribunal Constitucional, i que només va ser després del tercer correu, el 13 de setembre, quan tots els ajuntaments de Catalunya van rebre una notificació de la Delegació del govern espanyol a Catalunya on s'informava els consistoris que la llei del referèndum havia estat suspesa pel TC i que hi havia actuacions judicials en curs.
La defensa de Buch i Lloveras ha recordat també que el Suprem ja va arxivar aquesta investigació contra l'expresidenta de l'AMI, que va declarar a Madrid.
En la seva interlocutòria de processament, Llarena va deixar Lloveras fora de la causa i va dictar el sobreseïment lliure per a ella.
També el Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona va rebutjar assumir el cas.
El TSJC va admetre a tràmit la querella de la fiscalia, però només per desobediència, i va acordar citar-los a declarar com a investigats, encara que sense fixar una data, a l'espera que la resolució fos ferma.
El febrer passat, quan el magistrat instructor del Tribunal Suprem Pablo Llarena ja havia assumit la causa per rebel·lió contra els líders independentistes, el TSJC li va remetre la investigació sobre Buch i Lloveras, per evitar "resolucions contradictòries" i possibilitar "la investigació i enjudiciament conjunt" del cas relatiu al procés sobiranista.
Però Llarena va rebutjar la seva competència per investigar-la i, a més, va decretar el sobreseïment lliure de Lloveras, que va arribar a declarar a Madrid.
Segons l'exposició raonada que el magistrat instructor de la Sala Civil i Penal del TSJC Jordi Seguí va enviar a Llarena, a les 23.31 hores del 6 de setembre, minuts després d'haver-se aprovat la llei del referèndum al Parlament, Lloveras i Buch van enviar un correu electrònic des de les seves entitats als seus ajuntaments associats on se'ls indicava que podien procedir a confirmar la disponibilitat de locals de votació, i els facilitaven un model de decret d'alcaldia per mostrar el seu suport polític al referèndum.
Tot i la suspensió del referèndum per part del Constitucional, el 10 de setembre Lloveras va enviar un altre correu als associats amb un informe elaborat pel col·lectiu Secretaris, Interventors i Tresorers de l'Administració Local per la Independència (SITxCAT) sobre l'1-O, que concloïa que el dret internacional empararia l'actuació dels funcionaris que desobeïssin el TC i complissin la llei catalana.
El 12 de setembre, Lloveras i Buch van enviar un tercer correu amb el nom de 'Material de campanya pel Referèndum de l'1 d'octubre', que contenia el model de dos cartells de foment de la participació i, en el cas de l'AMI, un que demanava el vot afirmatiu. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "El conseller Buch i l'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú indiquen que els correus electrònics que van enviar a diferents ajuntaments eren per a mostrar el suport territorial a l'1-O. L'advocat de tots dos indica que el Suprem ja va arxivar la causa i que el TC no va enviar cap requeriment.",
"a2": "L'expresident de l'ACM, Miquel Buch, i l’expresidenta de l'AMI, Neus Lloveras, han comparegut aquest dimarts al TSJC per declarar sobre els tres correus que les seves entitats van enviar als ajuntaments associats de cara al referèndum de l’1 d’octubre. Investigats per desobediència i malversació de fons públics, ambdós han declarat que els correus pretenien escenificar el suport territorial a l'1-O.",
"a3": "Miquel Buch i Neus Lloveras han declarat al TSJC en qualitat d'expresidents de les associacions municipalistes ACM i AMI, respectivament. Ambdós han respost a preguntes sobre els correus enviats als municipis associats per promoure el referèndum de l'1-O, tant abans com després que aquest fos suspès pel TC. El Suprem ja va dictar el sobreseïment per a Lloveras pels fets."
},
"extractive": {
"a1": "L'expresident de l'ACM i conseller d'Interior, Miquel Buch, i l'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú i expresidenta de l'AMI, Neus Lloveras, han assegurat aquest dimarts al matí davant del magistrat instructor del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que els correus electrònics que van enviar el setembre del 2017 com a dirigents de les entitats municipalistes als seus ajuntaments associats eren per intentar \"escenificar el suport territorial a l'1-O\".\nSegons l'exposició raonada que el magistrat instructor de la Sala Civil i Penal del TSJC Jordi Seguí va enviar a Llarena, a les 23.31 hores del 6 de setembre, minuts després d'haver-se aprovat la llei del referèndum al Parlament, Lloveras i Buch van enviar un correu electrònic des de les seves entitats als seus ajuntaments associats on se'ls indicava que podien procedir a confirmar la disponibilitat de locals de votació, i els facilitaven un model de decret d'alcaldia per mostrar el seu suport polític al referèndum.\nTot i la suspensió del referèndum per part del Constitucional, el 10 de setembre Lloveras va enviar un altre correu als associats amb un informe elaborat pel col·lectiu Secretaris, Interventors i Tresorers de l'Administració Local per la Independència (SITxCAT) sobre l'1-O, que concloïa que el dret internacional empararia l'actuació dels funcionaris que desobeïssin el TC i complissin la llei catalana.\nEl 12 de setembre, Lloveras i Buch van enviar un tercer correu amb el nom de 'Material de campanya pel Referèndum de l'1 d'octubre', que contenia el model de dos cartells de foment de la participació i, en el cas de l'AMI, un que demanava el vot afirmatiu.",
"a2": "L'expresident de l'ACM i conseller d'Interior, Miquel Buch, i l'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú i expresidenta de l'AMI, Neus Lloveras, han assegurat aquest dimarts al matí davant del magistrat instructor del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que els correus electrònics que van enviar el setembre del 2017 com a dirigents de les entitats municipalistes als seus ajuntaments associats eren per intentar \"escenificar el suport territorial a l'1-O\".\nLloveras i Buch van enviar un correu electrònic des de les seves entitats als seus ajuntaments associats on se'ls indicava que podien procedir a confirmar la disponibilitat de locals de votació, i els facilitaven un model de decret d'alcaldia per mostrar el seu suport polític al referèndum.\nTot i la suspensió del referèndum per part del Constitucional, el 10 de setembre Lloveras va enviar un altre correu als associats amb un informe elaborat pel col•lectiu Secretaris, Interventors i Tresorers de l'Administració Local per la Independència (SITxCAT) sobre l'1-O, que concloïa que el dret internacional empararia l'actuació dels funcionaris que desobeïssin el TC i complissin la llei catalana.\nEl 12 de setembre, Lloveras i Buch van enviar un tercer correu amb el nom de 'Material de campanya pel Referèndum de l'1 d'octubre', que contenia el model de dos cartells de foment de la participació i, en el cas de l'AMI, un que demanava el vot afirmatiu.",
"a3": "L'expresident de l'ACM i conseller d'Interior, Miquel Buch, i l'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú i expresidenta de l'AMI, Neus Lloveras, han assegurat aquest dimarts al matí davant del magistrat instructor del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que els correus electrònics que van enviar el setembre del 2017 com a dirigents de les entitats municipalistes als seus ajuntaments associats eren per intentar \"escenificar el suport territorial a l'1-O\".\nAixí, han explicat que les dues entitats, privades, van enviar una proposta de model de decret d'alcaldia per donar suport al referèndum i amb diversos cartells de propaganda electoral, però han recordat que cada ajuntament té plena autonomia per decidir si en feien cas.\nTots dos han explicat també que no van rebre cap requeriment ni avís del Tribunal Constitucional, i que només va ser després del tercer correu, el 13 de setembre, quan tots els ajuntaments de Catalunya van rebre una notificació de la Delegació del govern espanyol a Catalunya on s'informava els consistoris que la llei del referèndum havia estat suspesa pel TC i que hi havia actuacions judicials en curs. \nTot i la suspensió del referèndum per part del Constitucional, el 10 de setembre Lloveras va enviar un altre correu als associats amb un informe elaborat pel col•lectiu Secretaris, Interventors i Tresorers de l'Administració Local per la Independència (SITxCAT) sobre l'1-O, que concloïa que el dret internacional empararia l'actuació dels funcionaris que desobeïssin el TC i complissin la llei catalana."
},
"extreme": {
"a1": "Buch i Lloveras asseguren que els correus enviats a diversos ajuntaments eren per a escenificar el suport territorial a l'1-O.",
"a2": "Miquel Buch i Neus Lloveras declaren al TSJC per explicar els correus que van enviar als ajuntaments abans de l’1-O.",
"a3": "Buch i Lloveres van enviar correus als ajuntaments en suport del referèndum i han declarat al TSJC com a investigats."
}
} |
2,973 | Concentració de protesta i condemna a l'apunyalament d'una treballadora del Consorci de Benestar Social Gironès-Salt | El comitè d'empresa assegura que Afers Socials s'ha compromès a elaborar un protocol per prevenir que aquest tipus d'agressions es repeteixin | Més d'un centenar de treballadors del Consorci de Benestar Social Gironès-Salt s'han concentrat aquest migdia davant de l'Ajuntament de Salt per protestar i condemnar l'apunyalament divendres d'una treballadora de l'ens.
Un home va agredir la dona al mig d'una plaça del municipi i els Mossos el van detenir poc després.
La presidenta del comitè d'empresa, Gemma Martínez, ha denunciat la situació de "vulnerabilitat" dels treballadors socials.
Per això el personal ha acordat un seguit de mobilitzacions i aturades durant tota la setmana i que divendres faran un concentració a la seu de la Generalitat a Girona, però que també es farà a les quatre demarcacions catalanes.
En paral·lel, el Departament d'Afers Socials ja s'ha compromès a elaborar un protocol de riscos per prevenir que es tornin a repetir agressions com aquesta.
Més d'un centenar de treballadors del Consorci de Benestar Social Gironès-Salt i de l'Ajuntament de Salt (Gironès) s'han concentrat aquest migdia davant de l'edifici consistorial per condemnar l'agressió d'una treballadora de l'ens, que aquest divendres va ser apunyalada per un home.
El personal ja va denunciar que l'agressor, que va ser arrestat poc després, havia protagonitzat altres aldarulls.
Els treballadors indiquen que aquesta persona ja havia causat desperfectes a l'edifici del centre obert infantil de Salt llençant pedres i també havia destrossat vehicles del personal.
Segons fonts properes al cas, l'agressor ja va ser denunciat i detingut per aquests fets.
De tota manera, la protesta d'avui ha estat "un punt d'inflexió a un conjunt de mobilitzacions", ha afirmat la presidenta del del comitè d'empresa, Gemma Martínez.
De fet, Martínez ha garantit que des d'aquest dilluns i fins divendres cada dia es reuniran a les portes de l'Ajuntament de Salt a les dues del migdia i pararan durant 15 minuts per protestat contra la situació de "vulnerabilitat" que pateixen els treballadors socials.
Martínez ha explicat que "des de fa dos anys vivim una situació d'augment d'insults i agressivitat" per part d'alguns usuaris dels serveis socials als treballadors.
A més, la presidenta del comitè d'empresa ha assegurat que, a vegades, l'agressivitat que mostren aquests usuaris acaba culminant amb "violència" com va passar aquest cap de setmana amb l'apunyalament d'una de les treballadores del consorci.
Concentracions a tot Catalunya
De cara al divendres, organitzaran una protesta "en clau de país" que es basarà en la concentració a les diferents seus dels serveis territorials de la Generalitat de Catalunya.
La protesta "està oberta a tots els serveis", però especialment enfocada als treballadors dels serveis socials.
Martínez ha assegurat que no poden seguir treballant amb les mateixes neceesitats en matèria de riscos i protecció "que un oficinista", ja que els treballadors socials formen part d'un "col·lectiu de risc".
Reunió amb les administracions per posar solucions
Aquest dilluns al matí, els treballadors ja s'han reunit amb les administracions per començar a abordar el problema.
Martínez ha detallat que la primera trobada ha servit per "traspassar informació" de tot el que havia passat durant el cap de setmana.
A més, els treballadors han aprofitat per demanar "que es revisin tots els protocols de seguretat", així com també un augment de la plantilla al municipi de Salt, perquè es troben desbordats.
A més, la Generalitat també s'ha mostrat oberta a "obrir un espai de diàleg" amb els sindicats i crear "un marc regulador" en què es detallin les "necessitats especifiques en matèria de riscos, salut i protecció".
D'aquesta manera, Martínez creu que seria més senzill crear protocols de seguretat des de les administracions locals i altres ens que evitin situacions de risc.
Davant de les propostes, Martínez ha afirmat que la Generalitat, el Consorci i l'Ajuntament de Salt han mostrat "voluntat" de canviar les coses, però tot i així, estaran pendents per veure "com es tradueix" aquesta "receptivitat".
Per això, s'han emplaçat a "començar a treballar temes" de cara a la setmana que ve.
A la reunió hi ha assistit el secretari d'Afers Socials i Famílies, Francesc Iglesias, i els directors dels serveis territorials a Girona d'Interior, Albert Ballesta, i de Treball, Afers Socials i Famílies, Marta Casacuberta.
En representació del món local també hi ha anat l'alcalde de Salt, Jordi Viñas, i el regidor de Serveis Socials, Ferran Burch.
La víctima evoluciona favorablement
En paral·lel, Gemma Martínez ha comunicat que la víctima que va ser apunyalada "està evolucionant bé".
La presidenta del comitè d'empresa ha avançat que "ja ha sortit de l'UCI", que era una de les coses "que més ens preocupava". | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Més de cent treballadors del Consorci de Benestar Social Gironès-Salt s'han manifestat per a protestar i condemnar l'atac contra una treballadora de l'organització. La treballadora va ser agredida per un home, a qui els Mossos van detenir més tard, en una plaça del municipi. Amb la concentració els treballadors han volgut denunciar la situació de vulnerabilitat en què es troben.",
"a2": "Aquest divendres, una treballadora social del Consorci de Benestar Social Gironès-Salt va ser apunyalada per un home. Un centenar de treballadors de l’ens s’han manifestat davant l’Ajuntament per condemnar els fets i han denunciat que l’agressor, arrestat poc després dels fets, era reincident. El Departament d'Afers Socials s'ha compromès a crear un protocol de riscos per prevenir actes similars.",
"a3": "Arran de l'apunyalament d'una treballadora dels serveis socials de Salt s'han convocat una sèrie de mobilitzacions i aturades per denunciar la situació de \"vulnerabilitat\" dels treballadors socials. La presidenta del comitè d'empresa del Consorci de Benestar Social ha explicat que les situacions de risc han augmentat molt i espera que les propostes de les administracions es traslladin a la pràctica."
},
"extractive": {
"a1": "Més d'un centenar de treballadors del Consorci de Benestar Social Gironès-Salt i de l'Ajuntament de Salt (Gironès) s'han concentrat aquest migdia davant de l'edifici consistorial per condemnar l'agressió d'una treballadora de l'ens, que aquest divendres va ser apunyalada per un home.\nDe fet, Martínez ha garantit que des d'aquest dilluns i fins divendres cada dia es reuniran a les portes de l'Ajuntament de Salt a les dues del migdia i pararan durant 15 minuts per protestat contra la situació de \"vulnerabilitat\" que pateixen els treballadors socials.\nDe cara al divendres, organitzaran una protesta \"en clau de país\" que es basarà en la concentració a les diferents seus dels serveis territorials de la Generalitat de Catalunya.\nLa presidenta del comitè d'empresa ha avançat que \"ja ha sortit de l'UCI\", que era una de les coses \"que més ens preocupava\".",
"a2": "Més d'un centenar de treballadors del Consorci de Benestar Social Gironès-Salt i de l'Ajuntament de Salt (Gironès) s'han concentrat aquest migdia davant de l'edifici consistorial per condemnar l'agressió d'una treballadora de l'ens, que aquest divendres va ser apunyalada per un home.\nUn home va agredir la dona al mig d'una plaça del municipi i els Mossos el van detenir poc després.\nEn paral•lel, el Departament d'Afers Socials ja s'ha compromès a elaborar un protocol de riscos per prevenir que es tornin a repetir agressions com aquesta.\nDe fet, Martínez ha garantit que des d'aquest dilluns i fins divendres cada dia es reuniran a les portes de l'Ajuntament de Salt a les dues del migdia i pararan durant 15 minuts per protestat contra la situació de \"vulnerabilitat\" que pateixen els treballadors socials.",
"a3": "Més d'un centenar de treballadors del Consorci de Benestar Social Gironès-Salt i de l'Ajuntament de Salt (Gironès) s'han concentrat aquest migdia davant de l'edifici consistorial per condemnar l'agressió d'una treballadora de l'ens, que aquest divendres va ser apunyalada per un home.\nPer això el personal ha acordat un seguit de mobilitzacions i aturades durant tota la setmana i que divendres faran un concentració a la seu de la Generalitat a Girona, però que també es farà a les quatre demarcacions catalanes.\nDe fet, Martínez ha garantit que des d'aquest dilluns i fins divendres cada dia es reuniran a les portes de l'Ajuntament de Salt a les dues del migdia i pararan durant 15 minuts per protestat contra la situació de \"vulnerabilitat\" que pateixen els treballadors socials.\nDavant de les propostes, Martínez ha afirmat que la Generalitat, el Consorci i l'Ajuntament de Salt han mostrat \"voluntat\" de canviar les coses, però tot i així, estaran pendents per veure \"com es tradueix\" aquesta \"receptivitat\"."
},
"extreme": {
"a1": "S'han concentrat més d'un centenar d'empleats del Consorci de Benestar Social Gironès-Salt per condemnar l'apunyalament d'una treballadora.",
"a2": "Els treballadors del Consorci de Benestar Social Gironès-Salt es concentren per rebutjar i condemnar l'apunyalament d'una companya.",
"a3": "Els treballadors socials denuncien l'atac a una companya de Salt i reclamen que se'ls consideri com a \"col·lectiu de risc\"."
}
} |
609 | Qui són els tres magistrats que decidiran si alliberen Junqueras? | El futur immediat del vice-president i les negociacions per a la presidència del parlament i la investidura, pendents de la decisió de tres jutges | Dijous el vice-president Oriol Junqueras assistirà a la vista del recurs d’apel·lació presentat pels seus advocats per a revertir la situació de presó incondicional i ser alliberat.
Pablo Llarena, jutge del Tribunal Suprem espanyol que instrueix la causa contra el govern per la proclamació de la República, va decidir el 4 de desembre d’alliberar sis consellers si pagaven una fiança: Raül Romeva, Carles Mundó, Jordi Turull, Josep Rull, Dolors Bassa i Meritxell Borràs.
En canvi, va mantenir empresonats Junqueras i el conseller Joaquim Forn, juntament amb Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
Ara tres magistrats de la sala segona del Suprem decidiran si alliberen Junqueras, que apel·larà al dret de participació política en la condició de diputat elegit en les eleccions del 21 de desembre.
La decisió marcarà les negociacions d’aquests dies entre els partits independentistes per a configurar la nova mesa i la presidència del Parlament de Catalunya, i també per a encarrilar la investidura del president de la Generalitat.
El futur immediat de Junqueras i, en conseqüència, de les pròximes decisions de l’independentisme, és a les mans de tres magistrats: Alberto Jorge Barreiro, Miguel Colmenero Menéndez de Luarca i Francisco Monterde Ferrer.
Jorge, un jutge de tarannà progressista
Alberto Jorge Barreiro és membre de l’associació Jutges per la Democràcia, catalogada de progressista.
Ha estat instructor del cas dels ERO d’Andalusia, pel qual són jutjats els ex-dirigents del PSOE andalús Manuel Chaves i José Antonio Griñán, i del cas del jutge Baltasar Garzón per espionatge de les comunicacions entre encausats per la trama Gürtel i els seus advocats.
També va fulminar la llei Corcuera, que permetia a la policia de fer escorcolls arbitraris si tenia coneixement d’un delicte.
Respecte del cas de Garzón, la Cadena SER va assenyalar un vincle entre Jorge i l’advocat Gonzalo Rodríguez Mourullo, que exercia la defensa de Pablo Crespo, el número dos de la trama Gürtel.
Concretament, Jorge treballava de professor associat de dret penal a la Universitat Autònoma de Madrid, al departament que dirigia Rodríguez Mourullo.
Segons fonts judicials esmentades per la SER, no hi havia res d’il·lícit, però aquesta relació laboral era motiu suficient per a l’abstenció de la causa.
Jorge també va reobrir el cas del general Emilio Alonso Manglano, ex-responsable del CESID (l’actual CNI) per un espionatge telefònic, i ha defensat la despenalització de l’ocupació de pisos.
El 2011 va emetre un vot discrepant en la decisió del Suprem d’impedir a Sortu de presentar-se a les eleccions espanyoles pels presumptes vincles amb ETA.
Colmenero, ex-candidat a la fiscalia general
Després de la mort de l’ex-fiscal general de l’estat espanyol José Manuel Maza, el govern espanyol va nomenar Julián Sánchez Melgar com a substitut.
Tanmateix, els dies previs havien sonat més noms.
Un era el de Miguel Colmenero Menéndez de Luarca.
Colmenero va ser portaveu de l’Associació de Fiscals, de tendència conservadora.
Segons que va informar l’agència EFE abans del nomenament de nou fiscal general, tenia el vist-i-plau de Carlos Lesmes, president del Suprem, i també de Manuel Marchena, president de la sala penal, de la qual forma part.
Així mateix, ha estat ponent del cas dels ERO i va ser un dels jutges que va condemnar Garzón el 2012.
Monterde, ex-vocal del CGPJ a proposta del PP
Francisco Monterde Ferrer va ser vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) a proposta del PP entre el 1996 i el 2001.
Més tard, va ser designat per a investigar la trama Gürtel.
És jutge de la sala penal del Suprem i membre de l’Associació Professional de Magistratura, de caràcter conservador.
Va defensar la doctrina Parot, tombada pel Tribunal Europeu dels Drets Humans, per la qual no s’admetien beneficis penitenciaris per als presos d’ETA.
A més, va ser recusat per Garzón en la causa que s’instruïa contra ell per haver-se declarat competent per a investigar els crims del franquisme.
Entre el 1981 i el 1983, Monterde va ser membre de l’Audiència de Girona.
És l’únic dels tres magistrats que ha treballat al Principat.
Vegeu també | [
"món",
"espanya"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El vicepresident, Oriol Junqueras, acudirà a la vista del recurs d'apel·lació que van presentar els seus advocats per aconseguir el seu alliberament i que acabi la seva situació de presó incondicional. El jutge Pablo Llarena va decidir d'alliberar sis consellers si pagaven una fiança, però va deixar a presó a Junqueras, el conseller Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.",
"a2": "Aquest dijous se celebrarà la vista del recurs d'apel·lació presentat per Oriol Junqueras, que vol revertir la seva situació de presó incondicional. Els magistrats encarregats de decidir el seu futur seran Alberto Jorge Barreiro, Miguel Colmenero Menéndez de Luarca i Francisco Monterde Ferrer. La decisió condicionarà les negociacions per configurar la mesa del Parlament i la investidura del president.",
"a3": "Tres magistrats del Tribunal Suprem, de diferent tarannà, decidiran la sort d'Oriol Junqueres, és a dir, si admeten el recurs d'apel·lació que li permeti sortir de presó. La situació de Junqueres serà crucial per a les negociacions entre els partits sobiranistes en relació amb la mesa, la presidència del Parlament de Catalunya i, per tant, la investidura del nou president."
},
"extractive": {
"a1": "Dijous el vice-president Oriol Junqueras assistirà a la vista del recurs d’apel·lació presentat pels seus advocats per a revertir la situació de presó incondicional i ser alliberat.\nSegons que va informar l’agència EFE abans del nomenament de nou fiscal general, tenia el vist-i-plau de Carlos Lesmes, president del Suprem, i també de Manuel Marchena, president de la sala penal, de la qual forma part.\nRespecte del cas de Garzón, la Cadena SER va assenyalar un vincle entre Jorge i l’advocat Gonzalo Rodríguez Mourullo, que exercia la defensa de Pablo Crespo, el número dos de la trama Gürtel.\nEl futur immediat de Junqueras i, en conseqüència, de les pròximes decisions de l’independentisme, és a les mans de tres magistrats: Alberto Jorge Barreiro, Miguel Colmenero Menéndez de Luarca i Francisco Monterde Ferrer.",
"a2": "Dijous el vice-president Oriol Junqueras assistirà a la vista del recurs d’apel•lació presentat pels seus advocats per a revertir la situació de presó incondicional i ser alliberat. \nLa decisió marcarà les negociacions d’aquests dies entre els partits independentistes per a configurar la nova mesa i la presidència del Parlament de Catalunya, i també per a encarrilar la investidura del president de la Generalitat. \nEl futur immediat de Junqueras i, en conseqüència, de les pròximes decisions de l’independentisme, és a les mans de tres magistrats: Alberto Jorge Barreiro, Miguel Colmenero Menéndez de Luarca i Francisco Monterde Ferrer. \nSegons que va informar l’agència EFE abans del nomenament de nou fiscal general, tenia el vist-i-plau de Carlos Lesmes, president del Suprem, i també de Manuel Marchena, president de la sala penal, de la qual forma part.",
"a3": "Dijous el vice-president Oriol Junqueras assistirà a la vista del recurs d’apel·lació presentat pels seus advocats per a revertir la situació de presó incondicional i ser alliberat.\nEn canvi, va mantenir empresonats Junqueras i el conseller Joaquim Forn, juntament amb Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.\nLa decisió marcarà les negociacions d’aquests dies entre els partits independentistes per a configurar la nova mesa i la presidència del Parlament de Catalunya, i també per a encarrilar la investidura del president de la Generalitat.\nEl futur immediat de Junqueras i, en conseqüència, de les pròximes decisions de l’independentisme, és a les mans de tres magistrats: Alberto Jorge Barreiro, Miguel Colmenero Menéndez de Luarca i Francisco Monterde Ferrer."
},
"extreme": {
"a1": "Oriol Junqueras anirà a la vista del seu recurs d'apel·lació i queda a l'espera de la decisió de tres jutges.",
"a2": "El futur d’Oriol Junqueras depèn de tres magistrats: Alberto Jorge Barreiro, Miguel Colmenero Menéndez de Luarca i Francisco Monterde Ferrer.",
"a3": "La sort immediata de Junqueras i de les institucions polítiques catalanes estan en mans de tres magistrats d'elevat perfil."
}
} |
1,016 | 30 anys de Catalunya Música | «Catalunya Música és des del 2009 això que ara s'anomena una "estructura d'Estat"» | Catalunya Música obre aquest dilluns els actes de celebració del seu trentè aniversari amb un doble objectiu: reivindicar el passat i encarar el futur amb energia renovada.
Durant els propers mesos lluirem la feina feta durant aquestes tres dècades per normalitzar la música clàssica en català a la ràdio, així com el suport de l'emissora pública al sector cultural i la internacionalització dels concerts que es fan al país i que enregistrem cada temporada.
Catalunya Música, lluny del cofoisme, assumeix el repte de reinventar l'emissora en els continguts i formats i de fer-la sostenible econòmicament en un context de canvis profunds dels hàbits de consum musicals, molt marcats pels nous canals de distribució i la digitalització.
És per això que proclamem que, de la mateixa manera que Catalunya Ràdio ha apostat pel lideratge i la recuperació dels nivells de prestigi i rellevància social que tenia històricament, l'emissora de clàssica ha de fer un pas endavant en la popularització i proximitat, amb un llenguatge i to que trenquin estereotips.
Igual que hem llençat l'etiqueta #CatRàdioEsMou, ara diem que #CatMúsicaEsMou perquè l'oferta cultural del grup d'emissores públiques és àmplia i potent, i perquè només des de l'ambició per arribar a la màxima audiència es pot complir la missió de servei públic per promocionar la música i la cultura del (i al) nostre país.
Catalunya Música és des del 2009 això que ara s'anomena una "estructura d'Estat" en la mesura que gràcies a la seva presència a la Unió Europea de Radiodifusió (UER) permet projectar internacionalment un centenar de concerts enregistrats a les principals sales i auditoris de tot Catalunya, molts d'ells amb presència d'obres de compositors catalans i intèrprets del país.
Aquests concerts que Catalunya Música posa en circulació a la UER reben més de 600 peticions de les emissores associades i tenen una audiència potencial, cadascun d'aquests concerts, de 7 milions d'oients.
La UER cobreix Europa i també països associats d'Amèrica i Àsia, i Austràlia.
Els concerts que Catalunya Música distribueix a través d'aquesta potent xarxa d'emissores de ràdio es basen en els criteris de qualitat, territorialitat, recuperació de patrimoni musical i projecció de nou talent.
Catalunya, doncs, figura entre els 20 primers dels 86 països integrants d'aquesta xarxa d'emissores pel que fa a aportació de continguts.
Un concert de la Fundació Victòria dels Àngels –el 10 de maig de 1987 Catalunya Música va començar les emissions amb una actuació de la soprano- serveix aquest dilluns per donar el tret de sortida a la celebració dels 30 anys de l'emissora.
Durant els propers mesos es faran diverses activitats, com concerts, l'edició de discos i accions amb els nostres oients, i durant la temporada 2016-17 l'antena experimentarà una evolució que haurà de desembocar en una nova manera de difondre la música clàssica.
Volem ser propers i aprofundir en la voluntat de servei amb els agents i les institucions culturals, però sobretot aspirem a trobar la fórmula màgica per apropar i popularitzar la música clàssica entre nous públics i l'audiència més jove.
No és una aspiració menor, però entenem que Catalunya Música hauria d'ampliar l'audiència -actualment tenim 50.000 oients fidels, segons els últims estudis difosos- i créixer en el consum digital, que se situa al voltant de les 20.000 reproduccions mensuals.
Si #CatRàdioÉsCultura i #CatMúsicaEsMou, aquestes xifres haurien de créixer a partir d'aquesta temporada.
La nova direcció de Catalunya Ràdio s'ha compromès des de la seva arribada amb l'obtenció d'ingressos per poder tancar l'actual exercici pressupostari sense dèficit i evitar algunes mesures que semblaven ineludibles.
En aquest sentit, la celebració dels 30 anys de Catalunya Música ha permès arribar a un acord amb la Fundació Bancària la Caixa amb motiu de l'aniversari de l'emissora.
És per aquest motiu que agraïm la implicació i sintonia aconseguida amb el seu director general, Jaume Giró, des del moment en què vam exposar la voluntat de rellançar Catalunya Música, així com la presència del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en el concert d'aniversari de l'emissora organitzat per la Fundació Victòria dels Àngels.
Una commemoració de tres dècades d'emissions diàries, totes les hores del dia, tots els dies de l'any, mereix també un agraïment i felicitació als treballadors de Catalunya Música, que han fet d'aquest projecte apassionant gairebé una aposta i un compromís vital.
Però el principal agraïment és amb els oients que han establert un vincle emocional amb Catalunya Música al llarg d'aquests anys, i que el continuaran conservant a través de la FM, la web, l'aplicació mòbil o les xarxes socials.
A tots i cadascun d'ells, moltes gràcies per formar part de la família de Catalunya Música. | [
"tribuna oberta"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Després de recordar la seva rellevància en la promoció de la música clàssica catalana arreu del món, Catalunya Música ha anunciat una renovació de continguts, estratègies d’aproximació i mitjans de difusió per captar l’atenció del jovent. També s’ha agraït el suport econòmic i institucional, rebut amb motiu del trentè aniversari de l’emissora, i l’impagable implicació dels seus treballadors. ",
"a2": "Catalunya Música, en el seu trentè aniversari, s'ha posat com a objectiu reinventar l'emissora tant en els seus continguts com en el seu format, a més d'augmentar els seus ingressos per ser sostenible econòmicament. Un altre dels seus objectius és apropar la música clàssica a més gent, especialment al públic més jove.",
"a3": "Aquest any, Catalunya Música compleix 30 anys. Aquesta emissora és des del 2009 una \"estructura d'Estat\". Gràcies a la seva presència a la Unió Europea de Radiodifusió, projecta internacionalment centenars de concerts, amb una audiència potencial de 7 milions d'oients. Les celebracions de l'aniversari començaran amb un concert de la Fundació Victòria dels Àngels."
},
"extractive": {
"a1": "Catalunya Música és des del 2009 això que ara s'anomena una \"estructura d'Estat\" en la mesura que, gràcies a la seva presència a la Unió Europea de Radiodifusió (UER), permet projectar internacionalment un centenar de concerts enregistrats a les principals sales i auditoris de tot Catalunya, molts d'ells amb presència d'obres de compositors catalans i intèrprets del país. \nDurant els propers mesos es faran diverses activitats, com concerts, edició de discos i accions amb els nostres oients, i durant la temporada 2016-17 l'antena experimentarà una evolució que haurà de desembocar en una nova manera de difondre la música clàssica. \nÉs per aquest motiu que agraïm la implicació i sintonia aconseguida amb el seu director general, Jaume Giró, des del moment en què vam exposar la voluntat de rellançar Catalunya Música, així com la presència del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en el concert d'aniversari de l'emissora organitzat per la Fundació Victòria dels Àngels.\nUna commemoració de tres dècades d'emissions diàries, totes les hores del dia, tots els dies de l'any, mereix també un agraïment i felicitació als treballadors de Catalunya Música, que han fet d'aquest projecte apassionant gairebé una aposta i un compromís vital.",
"a2": "Catalunya Música obre aquest dilluns els actes de celebració del seu trentè aniversari amb un doble objectiu: reivindicar el passat i encarar el futur amb energia renovada.\nCatalunya Música, lluny del cofoisme, assumeix el repte de reinventar l'emissora en els continguts i formats i de fer-la sostenible econòmicament en un context de canvis profunds dels hàbits de consum musicals, molt marcats pels nous canals de distribució i la digitalització.\nÉs per això que proclamem que, de la mateixa manera que Catalunya Ràdio ha apostat pel lideratge i la recuperació dels nivells de prestigi i rellevància social que tenia històricament, l'emissora de clàssica ha de fer un pas endavant en la popularització i proximitat, amb un llenguatge i to que trenquin estereotips.\nCatalunya Música és des del 2009 això que ara s'anomena una \"estructura d'Estat\" en la mesura que, gràcies a la seva presència a la Unió Europea de Radiodifusió (UER), permet projectar internacionalment un centenar de concerts enregistrats a les principals sales i auditoris de tot Catalunya, molts d'ells amb presència d'obres de compositors catalans i intèrprets del país.",
"a3": "Catalunya Música és des del 2009 això que ara s'anomena una \"estructura d'Estat\" en la mesura que, gràcies a la seva presència a la Unió Europea de Radiodifusió (UER), permet projectar internacionalment un centenar de concerts enregistrats a les principals sales i auditoris de tot Catalunya, molts d'ells amb presència d'obres de compositors catalans i intèrprets del país. \nAquests concerts que Catalunya Música posa en circulació a la UER reben més de 600 peticions de les emissores associades i tenen una audiència potencial, cadascun d'aquests concerts, de 7 milions d'oients. \nUn concert de la Fundació Victòria dels Àngels –el 10 de maig de 1987 Catalunya Música va començar les emissions amb una actuació de la soprano– serveix aquest dilluns per donar el tret de sortida a la celebració dels 30 anys de l'emissora.\nÉs per aquest motiu que agraïm la implicació i sintonia aconseguida amb el seu director general, Jaume Giró, des del moment en què vam exposar la voluntat de rellançar Catalunya Música, així com la presència del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en el concert d'aniversari de l'emissora organitzat per la Fundació Victòria dels Àngels."
},
"extreme": {
"a1": "La celebració dels 30 anys de Catalunya Música marcarà un punt d’inflexió en l'estratègia divulgativa de l'emissora.",
"a2": "Catalunya Música busca reinventar-se i apropar la música clàssica al públic més jove en el seu trentè aniversari.",
"a3": "El 30è aniversari de Catalunya Música pretén reivindicar aquesta emissora i encarar el futur amb energia renovada"
}
} |