id
int64
2
3k
title
stringlengths
11
158
subtitle
stringlengths
0
570
content
stringlengths
3.42k
5.48k
category
sequencelengths
0
3
source
stringclasses
3 values
summaries
dict
1,258
Desarticulada una banda de «narcos» a la Costa Brava
Alguns dels objectes i substàncies intervingudes per la policia. Foto: CNP. La policia estatal ha desarticulat una banda de narcotraficants que operava a la Costa Brava i es dedicava a distribuir cocaïna i marihuana a diverses poblacions del litoral gironí. Els narcotraficants amagaven i tractaven la droga a tres domicilis de Sant Antoni de Calonge i Palamós (el Baix Empordà), un dels quals havien convertit en un complet laboratori de cocaïna. Hi ha nou detinguts i la policia els ha intervingut 4,3 quilos de cocaïna, 50 plantes de marihuana i 500 grams de cabdells de la mateixa droga, tres vehicles, una pistola de fogueig, 11.000 euros i diferents eines per manipular i tractar les substàncies, entre d'altres objectes. Les investigacions es van iniciar després d'una operació policial que va acabar aquest estiu amb la detenció d'onze persones i el comís de 500 quilos d'haixix a un grup de narcotraficants que operava a Barcelona i Girona. Arran del desmantellament d'aquest grup, la policia estatal va continuar estirant del fil i ha detingut nou persones més a la Costa Brava. Es tractaria d'una ramificació d'aquella banda que actuava de manera paral·lela a la Costa Brava i es dedicava a la distribució de cocaïna i marihuana a diferents poblacions del litoral gironí. Agents de la policia estatal, en col·laboració amb la Policia Local de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), han estat els encarregats de desarticular aquesta banda. Els agents han descobert que la banda amagava i tractava les substàncies a tres domicilis de Sant Antoni de Calonge i Palamós (Baix Empordà). Els narcotraficants fins i tot havien convertit un d'aquests domicilis en un complet laboratori de cocaïna. Vuit dels nou detinguts són de nacionalitat colombiana i també hi ha implicat un home de nacionalitat espanyola. Els agents els han intervingut 4,3 quilos de cocaïna, 50 plantes de marihuana i 500 grams de cabdells, tres vehicles, una pistola de fogueig, 11.000 euros i diferents eines per tallar la droga, entre d'altres objectes. Un laboratori completament equipat Segons la policia, el grup desarticulat estava perfectament organitzat i disposava de tres domicilis des d'on operava. Un d'aquests es trobava a Sant Antoni de Calonge i s'havia habilitat com a laboratori destinat al processament, adulteració i tractament dels estupefaents. Des d'allà, les drogues sortien totalment preparades per a la seva venda i distribució. En aquest habitatge, la policia va trobar cinc quilos de substàncies per tallar la droga i diverses eines i instruments per tractar-la, així com una instal·lació elèctrica imprescindible per fer funcionar totes aquestes eines. En aquest registre també van comissar 800 grams de cocaïna i 500 grams de cabdells de marihuana. En un dels domicilis de Palamós, concretament al traster de l'aparcament, van trobar amagats entre diferents objectes fins a 3,5 quilos de cocaïna ja processada, a punt per ser venuda. En el tercer domicili, també a Palamós, es van trobar 50 plantes de marihuana. Estructura jerarquitzada Dels nou detinguts, set homes i una dona són de nacionalitat colombiana i el novè membre és un home de nacionalitat espanyola. La banda disposava de tres vehicles i una moto per poder-se desplaçar a les diverses poblacions on distribuïen la droga. Segons la policia, la seva estructura jeràrquica establia diversos esglaons en l'organització del grup. Hi havia un màxim responsable i, a banda, hi havia els membres que s'encarregaven de transportar les substàncies, d'altres que les processaven i, finalment, els que les distribuïen a llocs públics o a zones d'oci. Entre els efectes intervinguts, a part de la droga, també hi ha una pistola de fogueig, 11.000 euros i fins a deu telèfons mòbils diferents, usats aleatòriament per despistar a la policia. Els detinguts han estat posats a disposició judicial i el jutge ha decretat presó provisional per a tota la banda. Estan acusats dels delictes de pertinença a organització criminal i tràfic d'estupefaents.
[]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "Ja estan a presó els nou membres de la banda desarticulada, a la Costa Brava, per narcotràfic. En els escorcolls que els agents van portar a terme en tres pisos de Sant Antoni de Calonge i Palamós, van trobar droga, diners, un arma i tota una estructura muntada de processament i distribució de les substàncies arreu del litoral.", "a2": "Nou detinguts, vuit d'ells de nacionalitat colombiana, a la Costa Brava després d'una operació policial per a desarticular una banda de narcotràfic que operava a tres domicilis de Sant Antoni de Calonge i Palamós. Es van requisar cocaïna, plantes de marihuana, vehicles, una pistola de fogueig i 11.000 euros, entre d'altres. Un dels pisos l'havien convertit en un laboratori d'estupefaents.", "a3": "La policia estatal ha desarticulat una banda de traficants de droga a la Costa Brava. En concret, s'han fet nou detencions i s'han incautat 4,3 Kg de cocaïna, 50 plantes de marihuana i 500 gr de cabdells de la mateixa droga, 3 vehicles, una pistola de fogueig, 11.000 euros i altres utensilis. La banda estava molt ben organitzada." }, "extractive": { "a1": "La policia estatal ha desarticulat una banda de narcotraficants que operava a la Costa Brava i es dedicava a distribuir cocaïna i marihuana a diverses poblacions del litoral gironí.\nEls narcotraficants amagaven i tractaven la droga a tres domicilis de Sant Antoni de Calonge i Palamós (el Baix Empordà), un dels quals havien convertit en un complet laboratori de cocaïna.\nHi ha nou detinguts i la policia els ha intervingut 4,3 quilos de cocaïna, 50 plantes de marihuana i 500 grams de cabdells de la mateixa droga, tres vehicles, una pistola de fogueig, 11.000 euros i diferents eines per a manipular i tractar les substàncies, entre d'altres objectes.\nEls detinguts han estat posats a disposició judicial i el jutge ha decretat presó provisional per a tota la banda.", "a2": "La policia estatal ha desarticulat una banda de narcotraficants que operava a la Costa Brava i es dedicava a distribuir cocaïna i marihuana a diverses poblacions del litoral gironí.\nEls narcotraficants amagaven i tractaven la droga a tres domicilis de Sant Antoni de Calonge i Palamós (el Baix Empordà), un dels quals havien convertit en un complet laboratori de cocaïna.\nHi ha nou detinguts i la policia els ha intervingut 4,3 quilos de cocaïna, 50 plantes de marihuana i 500 grams de cabdells de la mateixa droga, tres vehicles, una pistola de fogueig, 11.000 euros i diferents eines per amanipular i tractar les substàncies, entre d'altres objectes.\nLes investigacions es van iniciar després d'una operació policial que va acabar aquest estiu amb la detenció d'onze persones i el comís de 500 quilos d'haixix a un grup de narcotraficants que operava a Barcelona i Girona.", "a3": "Hi ha nou detinguts i la policia els ha intervingut 4,3 quilos de cocaïna, 50 plantes de marihuana i 500 grams de cabdells de la mateixa droga, tres vehicles, una pistola de fogueig, 11.000 euros i diferents eines per amanipular i tractar les substàncies, entre d'altres objectes.\nEls agents han descobert que la banda amagava i tractava les substàncies a tres domicilis de Sant Antoni de Calonge i Palamós (Baix Empordà). \nVuit dels nou detinguts són de nacionalitat colombiana i també hi ha implicat un home de nacionalitat espanyola.\nHi havia un màxim responsable i, a banda, hi havia els membres que s'encarregaven de transportar les substàncies, d'altres que les processaven i, finalment, els que les distribuïen a llocs públics o a zones d'oci." }, "extreme": { "a1": "La policia estatal assesta un cop al narcotràfic amb la detenció d’una banda organitzada que actuava a la costa gironina.", "a2": "Una operació policial a la Costa Brava acaba amb nou detinguts per narcotràfic, vuit d'ells de nacionalitat colombiana.", "a3": "La policia ha desarticulat una banda traficant de drogues a la Costa Brava que estava molt ben organitzada." } }
2,911
CCOO alerta que el 45% d'estrangers que treballen al servei domèstic atesos al CITE ho fa de manera irregular
El sindicat exigeix al futur govern espanyol que regularitzi un sector en què hi treballen 170.000 persones a Catalunya de forma submergida
Comissions Obreres ha alertat que el 45% d'estrangers que treballen al servei domèstic, la majoria dones ateses al Centre d'Informació per a Treballadors Estrangers (CITE), ho fan de forma irregular. En total, el sindicat calcula que hi ha unes 170.000 persones que treballen de forma submergida en un sector que dóna feina a 700.000 persones a Catalunya, un "gran nombre" de les quals estan "obligades" a treballar "en situacions de semi-esclavatge", segons el director del CITE, Carles Bertran. Per això, Bertran ha reclamat al futur govern espanyol que signi el conveni de la OIT, pendent des de 2012 i signat per 5 països de la UE, per "regularitzar" la situació d'aquest col·lectiu. "És absolutament necessari. El motiu per a no ratificar-ho no és la falta de govern sinó la manca de voluntat política d'assumir-lo", ha reblat. La memòria del primer semestre de 2016 del CITE apunta el pes del sector del servei domèstic i de cura de les persones com a sector d'ocupació de dones estrangeres, que dóna feina al 41% de persones ateses, el 92% de les quals són dones. D'aquestes, el 45% ho fa de forma irregular. En aquest sentit, Bertran ha reivindicat "valorar i dignificar" la situació d'aquest col·lectiu, que passaria per la signatura "immediata" del conveni de la OIT per "equiparar" els drets del sector "a la resta de treballadors". "Canvi radical" en les polítiques migratòries El sindicat també ha constatat, un any més, "els efecte negatius" de la legislació d'estrangeria "més pensada per contrarestar fluxos de mà d'obra en moment de creixement econòmic que no pas en situacions de crisi de llarga durada", ha subratllat el també responsable de Migracions de CCOO. Segons Bertran, cal "un canvi radical" en les polítiques migratòries que passi del "control de fluxos migratoris" a la concepció de "drets de ciutadania". "Necessitat" de millorar la burocràcia Segons Bertran, la memòria també reitera les "dificultats" dels estrangers per regularitzar la seva situació. Per això, el director del CITE ha reclamat "garantir un accés àgil" a l'administració per resoldre les tramitacions perquè això "afecta al procés laboral i d'integració" dels estrangers. "La segregació legal implica segregació social, econòmica i habitacional", ha remarcat. Increment de persones irregulars, de l'atur i manteniment del treball irregular Malgrat que les dades "no es poden extrapolar al conjunt de Catalunya", la memòria del CITE observa que en el primer semestre de l'any hi ha hagut un increment de persones ateses sense papers d'un 1,4%, arribant al 44,7% i vinculat a "les dificultats de moltes persones per renovar les seves autoritzacions" a causa de la crisi, ha explicat Bertran. En aquest sentit, el Marroc és el primer país en el total d'irregulars seguit de Veneçuela, Hondures, Colòmbia i Bolívia. També es manté el creixement de la desocupació entre el col·lectiu d'atesos i es passa del 49% l'any passat al 47% al 2016, amb un lleu increment del percentatge d'homes que no treballen, que passa del 57% al 58%. Tanmateix, es manté el percentatge de treball irregular (disminueix un 0,6%) i se situa en el 55,1% dels atesos. Per països afecta especialment Hondures, Bolívia, Marroc i Colòmbia i afecta especialment les dones i el sector del servei domèstic, el 45% del total. Creix el nombre de consultes La memòria apunta que durant els primers sis mesos de l'any, les 33 oficines del CITE de Catalunya han atès 6.442 estrangers, un 12,5% més que l'any anterior. També han crescut un 24% el nombre de visites i un 22% el nombre de consultes. El Marroc (14%), Bolívia (8%), Colòmbia (6%), Hondures (6%) i Veneçuela (5,1%) són els cinc primers països per nombre de persones ateses. Tanmateix, un 50% del total d'atesos provenen de Llatinoamèrica. Les principals consultes s'han fet per renovació d'autoritzacions de residència, per targetes comunitàries, l'arrelament social o les renovacions de les autoritzacions de treball i reagrupament familiar. Una tipologia de consulta que es manté respecte al mateix període de l'any anterior. La memòria també apunta que es manté el nombre de dones ateses, amb un 58% del total d'atesos.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "Comissions Obreres alerta sobre les condicions laborals irregulars i infrahumanes, principalment, de treballadores del servei domèstic. Ha insistit en la poca agilitat de l’administració per a tramitar la documentació necessària per a la inserció sociolaboral dels immigrants. El sindicat exigeix mesures i convenis per a equiparar els drets d’aquests col·lectius als dels altres professionals. ", "a2": "Gairebé la meitat dels treballadors estrangers del sector domèstic, la gran majoria dels quals són dones, ho fan de manera irregular. Carles Bertran, director del Centre d'Informació per a Treballadors Estrangers (CITE), ha advertit de la importància de regularitzar la situació d'aquests treballadors, on hi treballen 170.000 persones a Catalunya de forma irregular.", "a3": "Comissions Obreres avisa que el 45% dels estrangers que treballen al servei domèstic ho fan de forma irregular. Segons Carles Bertran, director del CITE, molts estan obligats a treballar en situació de \"semi-esclavatge\". Per tant, Bertran ha reclamat al futur govern espanyol que signi en conveni de l'OIT per a \"regularitzar\" la situació d'aquest col\"lectiu." }, "extractive": { "a1": "Comissions Obreres ha alertat que el 45% d'estrangers que treballen al servei domèstic, la majoria dones ateses al Centre d'Informació per a Treballadors Estrangers (CITE), ho fan de forma irregular.\nEn aquest sentit, Bertran ha reivindicat \"valorar i dignificar\" la situació d'aquest col·lectiu, que passaria per la signatura \"immediata\" del conveni de l'OIT per a \"equiparar\" els drets del sector \"a la resta de treballadors\".\nSegons Bertran, la memòria també reitera les \"dificultats\" dels estrangers per a regularitzar la seva situació.\nPer això, el director del CITE ha reclamat \"garantir un accés àgil\" a l'administració per a resoldre les tramitacions, perquè això \"afecta el procés laboral i d'integració\" dels estrangers. ", "a2": "En total, el sindicat calcula que hi ha unes 170.000 persones que treballen de forma submergida en un sector que dóna feina a 700.000 persones a Catalunya, un \"gran nombre\" de les quals estan \"obligades\" a treballar \"en situacions de semi-esclavatge\", segons el director del CITE, Carles Bertran.\nPer això, Bertran ha reclamat al futur govern espanyol que signi el conveni de l'OIT, pendent des de 2012 i signat per 5 països de la UE, per a \"regularitzar\" la situació d'aquest col·lectiu.\nLa memòria del primer semestre de 2016 del CITE apunta el pes del sector del servei domèstic i de cura de les persones com a sector d'ocupació de dones estrangeres, que dóna feina al 41% de persones ateses, el 92% de les quals són dones.\nEl sindicat també ha constatat, un any més, \"els efecte negatius\" de la legislació d'estrangeria \"més pensada per a contrarestar fluxos de mà d'obra en moment de creixement econòmic que no pas en situacions de crisi de llarga durada\", ha subratllat el també responsable de Migracions de CCOO.", "a3": "Comissions Obreres ha alertat que el 45% d'estrangers que treballen al servei domèstic, la majoria dones ateses al Centre d'Informació per a Treballadors Estrangers (CITE), ho fan de forma irregular. \nEn total, el sindicat calcula que hi ha unes 170.000 persones que treballen de forma submergida en un sector que dóna feina a 700.000 persones a Catalunya, un \"gran nombre\" de les quals estan \"obligades\" a treballar \"en situacions de semi-esclavatge\", segons el director del CITE, Carles Bertran. \nPer això, Bertran ha reclamat al futur govern espanyol que signi el conveni de l'OIT, pendent des de 2012 i signat per 5 països de la UE, per a \"regularitzar\" la situació d'aquest col·lectiu. \nEl Marroc (14%), Bolívia (8%), Colòmbia (6%), Hondures (6%) i Veneçuela (5,1%) són els cinc primers països per nombre de persones ateses." }, "extreme": { "a1": "La memòria del CITE assenyala un increment de les irregularitats dels treballadors estrangers i demana al govern que es regularitzin.", "a2": "El director del CITE, Carles Bertran, adverteix sobre la importància de regularitzar la situació dels treballadors estrangers del sector domèstic.", "a3": "Segons CCOO, el 45% dels estrangers que treballen al servei domèstic ho fa de manera irregular." } }
1,118
L'Estat encara veu el totxo com a solució a la crisi
El secretari d'Estat d'Infraestructures aposta perquè la construcció "recuperi un pes important en l'economia"
Una maqueta de pisos en un estand expositor del saló Barcelona Meeting Point. Foto: Esther Romagosa. El secretari d'Estat d'Infraestructures, Rafael Catalá ha inaugurat avui la 17a. edició del Barcelona Meeting Point, destacant en el seu discurs que confiava que la construcció tornés "a ocupar una part important de l'economia espanyola", i situant el mercat del lloguer i la rehabilitació d'habitatges com els principals nínxols de creixement per aconseguir-ho. Ha afirmat que ja hi ha indicadors econòmics que apunten a una certa estabilitat i recuperació del sector com per exemple la inversió estrangera en immobles espanyols, que en el segon trimestre ha estat de més de 6.000 milions d'euros, una xifra, ha dit, que duplica la del 2010. Catalá ha celebrat que el saló arribi ja a la seva 17a edició "és un bon indicador de la importància i la qualitat del certamen" ha dit, tot destacant que aquest igual com el sector han sabut, al seu parer, "adequar-se a les circumstàncies, tant de bonança com de crisi". I passats ja cinc anys de crisi, el número dos de Foment s'ha mostrat optimista "sembla que entrem en una nova situació d'estabilitat i recuperació" o almenys així ho indiquen alguns indicadors econòmics, ha afegit. En aquest sentit ha destacat algunes dades com per exemple l'increment d'un 12% de les compra i venda d'immobles a Catalunya en el segon trimestre d'aquest any o la tendència a l'alça de la inversió estrangera en el conjunt d'immobles espanyols. En aquest sentit, ha remarcat que la xifra va superar els 6.000 milions d'euros entre abril i juny d'aquest any, una xifra que gairebé duplica a la registrada durant el mateix període del 2010. També ha donat la dada que encara hi ha 700.000 habitatges de nova construcció buits al conjunt de l'Estat. Català ha afirmat que el govern espanyol està implementant mesures i lleis - com la de flexibilització del lloguer o la llei de rehabilitació- per afavorir la recuperació del sector i que la seva aposta és que "el sector immobiliari torni a ocupar una part important de l'economia espanyola". En aquest sentit, ha destacat els mercats del lloguer i la rehabilitació de pisos com dos nínxols potencials de creixement. El secretari d'Estat d'Infraestructures ha reconegut que cal posar més dedicació i esforç en el mercat de rehabilitació i ha destacat que actualment a Espanya hi ha 6,5 milions d'immobles de més de 50 anys d'antiguitat i que del total de 26 milions d'habitatges actuals, el 50% tenen més de 30 anys d'antiguitat. Catalá ha inaugurat la 17a edició del Barcelona Meeting Point (BMP) que se celebra fins diumenge a la Fira de Barcelona, juntament amb l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, el delegat especial de l'Estat al Consorci de la Zona Franca, Jordi Cornet, i el president del saló, Enric Lacalle, entre d'altres. Un BMP amb els ulls posats als inversors xinesos Una dissetena edició del BMP que ha obert portes amb els ulls posats als inversors i agents immobiliaris xinesos, principal novetat d'aquest any. De fet, captar inversors estrangers és un dels objectius del saló per dinamitzar el sector, per això enguany s'ha decidit donar una presència destacada a la Xina, després de l'èxit de l'experiència amb Rússia que el certamen ve repetint des de fa cinc anys. El Barcelona Meeting Point 2013 compta doncs amb dues àrees exclusives per posar en contacte les empreses immobiliàries espanyoles amb inversors i agents de la propietat de la Xina i Rússia, els dos principals països que actualment ja estan invertint en l'immobiliari espanyol, a més d'una trentena d'operadors immobiliaris internacionals més. També en aquesta ocasió, el certamen presenta una nova aplicació "BMP365" per a professionals del sector perquè puguin oferir la seva cartera d'immobles els 365 dies de l'any. Aquesta aplicació per a mòbils i tauletes només serà per a venedors professionals, en cap cas per a particulars, i els seus preus oscil·len entre 300 i els 900 euros. Una altre de les novetats destacades d'enguany és el Congrés Internacional de Fons d'Inversió, que comptarà amb la participació dels principals fons internacionals, dins del Simposium Internacional de BMP. El Saló també tindrà un clúster d'Inversors i un clúster d'Espais Productius. El secretari d`Estat d`Infraestructures, Rafael Catalá, durant la visita inaugural de la 13a edició del Barcelona Meeting Point. Foto: Esther Romagosa
[]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "Rafael Català ha valorat positivament l’adquisició d’immobles espanyols per part d’estrangers i ha apostat pel ressorgir de la construcció com a peça clau de la recuperació econòmica. Així, el Barcelona Meeting Point serà un lloc de trobada entre inversors i professionals del sector, amb la presència destacada de Xina i la creació d’una aplicació on poder consultar tota l’oferta immobiliària.", "a2": "Com a motiu de la 17a edició del Barcelona Meeting Point, Rafael Català, secretari d'Estat d'Infraestructures, ha dit que confia en que el sector de la construcció torni a ser important per a l'economia espanyola, i s'ha mostrat optimista amb els indicadors econòmics que semblen indicar una certa recuperació del sector, destacant l'increment de la inversió estrangera en immobles espanyols.", "a3": "Rafael Català ha inaugurat la 17a edició del Barcelona Meeting Point. En el seu discurs, ha expressat que confia que la construcció torni a \"ocupar una part important de l'economia espanyola\". Segons ell, els elements clau per a la recuperació del sector són la inversió estrangera en immobles espanyols i les lleis de flexibilització del lloguer o de rehabilitació." }, "extractive": { "a1": "El secretari d'Estat d'Infraestructures, Rafael Català, ha inaugurat avui la 17a edició del Barcelona Meeting Point, destacant en el seu discurs que confiava que la construcció tornés \"a ocupar una part important de l'economia espanyola\", i situant el mercat del lloguer i la rehabilitació d'habitatges com els principals nínxols de creixement per a aconseguir-ho.\nHa afirmat que ja hi ha indicadors econòmics que apunten a una certa estabilitat i recuperació del sector com, per exemple, la inversió estrangera en immobles espanyols, que en el segon trimestre ha estat de més de 6.000 milions d'euros, una xifra, ha dit, que duplica la del 2010. \nDe fet, captar inversors estrangers és un dels objectius del saló per a dinamitzar el sector. Per això enguany s'ha decidit donar una presència destacada a la Xina, després de l'èxit de l'experiència amb Rússia que el certamen ve repetint des de fa cinc anys. \nTambé en aquesta ocasió el certamen presenta una nova aplicació \"BMP365\" per a professionals del sector perquè puguin oferir la seva cartera d'immobles els 365 dies de l'any.", "a2": "El secretari d'Estat d'Infraestructures, Rafael Català, ha inaugurat avui la 17a edició del Barcelona Meeting Point, destacant en el seu discurs que confiava que la construcció tornés \"a ocupar una part important de l'economia espanyola\", i situant el mercat del lloguer i la rehabilitació d'habitatges com els principals nínxols de creixement per a aconseguir-ho.\nHa afirmat que ja hi ha indicadors econòmics que apunten a una certa estabilitat i recuperació del sector com, per exemple, la inversió estrangera en immobles espanyols, que en el segon trimestre ha estat de més de 6.000 milions d'euros, una xifra, ha dit, que duplica la del 2010.\nCatalà ha celebrat que el saló arribi ja a la seva 17a edició \"és un bon indicador de la importància i la qualitat del certamen\" ha dit, tot destacant que aquest igual com el sector han sabut, al seu parer, \"adequar-se a les circumstàncies, tant de bonança com de crisi\".\nCatalà ha afirmat que el govern espanyol està implementant mesures i lleis, com la de flexibilització del lloguer o la llei de rehabilitació, per a afavorir la recuperació del sector i que la seva aposta és que \"el sector immobiliari torni a ocupar una part important de l'economia espanyola\".", "a3": "El secretari d'Estat d'Infraestructures, Rafael Català, ha inaugurat avui la 17a edició del Barcelona Meeting Point, destacant en el seu discurs que confiava que la construcció tornés \"a ocupar una part important de l'economia espanyola\", i situant el mercat del lloguer i la rehabilitació d'habitatges com els principals nínxols de creixement per a aconseguir-ho. \nHa afirmat que ja hi ha indicadors econòmics que apunten a una certa estabilitat i recuperació del sector com, per exemple, la inversió estrangera en immobles espanyols, que en el segon trimestre ha estat de més de 6.000 milions d'euros, una xifra, ha dit, que duplica la del 2010.\nCatalá ha celebrat que el saló arribi ja a la seva 17a edició \"és un bon indicador de la importància i la qualitat del certamen\" ha dit, tot destacant que aquest igual com el sector han sabut, al seu parer, \"adequar-se a les circumstàncies, tant de bonança com de crisi\".\nCatalà ha afirmat que el govern espanyol està implementant mesures i lleis, com la de flexibilització del lloguer o la llei de rehabilitació, per a afavorir la recuperació del sector i que la seva aposta és que \"el sector immobiliari torni a ocupar una part important de l'economia espanyola\"." }, "extreme": { "a1": "El Barcelona Meeting Point girarà entorn de la dinamització del sector de la construcció i de la captació d’inversió estrangera.", "a2": "Rafael Català, secretari d'Estat d'Infraestructures, optimista amb els indicadors econòmics que mostren una recuperació del sector de la construcció.", "a3": "Comença el Barcelona Meeting Point amb el desig que el sector de la construcció es recuperi." } }
1,026
La Taula del Tercer Sector reclama una reforma de les pensions que garanteixi «envellir amb dignitat»
Un estudi de l'entitat alerta que el model necessita ''solucions duradores'' per combatre les febleses i reclama un gran pacte per blindar el sistema
Una millora del mercat laboral, incloure la perspectiva de gènere en el sistema, tenir en compte el factor migratori, fomentar polítiques de natalitat i complementar les pensions amb la renda garantida de ciutadania són algunes de les solucions que la Taula del Tercer Sector proposa per reformar l'actual sistema de pensions de l'estat espanyol i garantir-ne la viabilitat. Aquest dimarts, la Taula ha presentat un estudi al voltant de les febleses d'aquest sistema a partir del qual demana als grups polítics i agents socials una reforma en base a ''solucions duradores'' que permeti a les futures generacions envellir ''amb dignitat''. Amb l'informe El sistema de pensions a Espanya. Les febleses d'un model que urgeix una solució immediata, elaborat per la periodista Natàlia Vila, la Taula del Tercer Sector ha analitzat l'evolució del sistema de pensions els darrers anys, quan la crisi econòmica ha posat de manifest la seva debilitat. Segons les dades recollides al dossier, les pensions són la principal font d'ingressos dels majors de 65 anys i en les llars on el cap de família és major de 70 anys, representen el 90% de les rendes disponibles. Amb la situació econòmica dels darrers anys a l'estat espanyol, on s'han donat menys sous a causa dels alts nivells d'atur i sous més baixos, i la precarietat del mercat de treball, els ingressos per cotitzacions han disminuït considerablement, mentre que el número les persones que han arribat a l'edat de jubilació s'ha disparat, un equilibri que, segons Vila, fa insostenible el sistema actual. De fet, es calcula que el 2002, l'Estat destinava 66.400 milions d'euros cada any a pagar les pensions, una xifra que el 2016 ja era de 135.500. Per això, Vila ha alertat que el model està tensat i que cal posar-hi solucions per garantir-ne la sostenibilitat. Segons la Taula del Tercer Sector, cal que els polítics facin ''polítiques valentes''. Així ho ha manifestat la presidenta de la Taula, Francina Alzina, que ha assegurat que la solidaritat entre generacions ''té un futur molt negre''. Qualifica de ''pedaços'' les solucions que s'han anat posant sobre la taula i per això demana als partits que deixin de banda els interessos electoralistes per poder redefinir un sistema ''pilar'' de l'estat del benestar. Vila ha detallat que un dels problemes del sistema espanyol rau en la taxa de substitució, és a dir, el percentatge de salari que es rep a partir de la jubilació, que el 2013 era del 80%, molt per sobre de la mitjana d'alguns països de la UE o l'OCDE que és entre el 58 o el 53%. Les previsions europees alerten que aquesta taxa anirà a la baixa i que el 2060, serà del 48,6%. Per aquest motiu, la Taula del Tercer Sector fa propostes als governs basades en la millora del mercat de treball i laboral. Així, demana que s'acabi amb la precarietat i es consolidi un increment de salaris que impliquin cotitzacions més altes i, per tant, ingressos més grans per part de l'Estat. També aposta per les polítiques que fomentin la natalitat i que afavoreixin la conciliació laboral i familiar per revertir les taxes actuals. En una línia similar, demanen que s'asseguri la plena inclusió dels treballadors immigrants com una oportunitat per al país, i a la vegada, reclama que els governs català i espanyol arribin a una ''entesa'' perquè la RGC pugui ser compatible amb altres pensions, afavorint així, complements a les pensions més baixes. Bretxa de gènere també per a les pensions Vila ha alertat també que el sistema actual de pensions, on la quantitat percebuda depèn de les cotitzacions al llarg de la vida laboral, perpetuen les desigualtats un cop superada l'edat de jubilació. Es calcula que les dones cobren de mitjana un 34% menys de pensió que els homes perquè històricament han treballat menys que els homes i en feines pitjors. Vila ha assenyalat que el sistema no és pròpiament discriminatori però sí que perpetua ''la bretxa'' d'una manera encara més gran que la dels salaris actuals, i per tant, no corregeix els problemes del mercat laboral i ''les diferències es mantenen''. Per això, es demanen mesures que solucionin aquesta situació i propiciïn un canvi de tendència per a les generacions futures.
[ "pensions" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "La Taula del Tercer Sector ha lamentat la incapacitat política de garantir pensions dignes i més igualitàries als ciutadans. L’actual desequilibri entre el baix volum de les cotitzacions i l’augment de nous jubilats és la causa de la inviabilitat del sistema. Les solucions proposades són: el creixement del mercat laboral, amb incentius socials i salarials, i l’aportació de rendes complementàries.", "a2": "La Taula del Tercer Sector ha elaborat un informe analitzant quina ha estat l'evolució del sistema de pensions de l'estat espanyol i quina és la seva situació actual. L'informe conclou que cal fer una reforma urgent del sistema degut, entre d'altres factors, als alts nivells d'atur, els sous baixos, la precarietat del mercat i la major quantitat de persones jubilades.", "a3": "La Taula del Tercer Sector ha publicat l'informe \"El sistema de pensions a Espanya. Les febleses d'un model que urgeix una solució immediata\". Proposa reformar el sistema de pensions per garantir-ne la viabilitat. Algunes de les propostes són: millorar el mercat laboral per aconseguir cotitzacions més elevades i fomentar polítiques de natalitat per afavorir la conciliació laboral i familiar." }, "extractive": { "a1": "Una millora del mercat laboral, incloure la perspectiva de gènere en el sistema, tenir en compte el factor migratori, fomentar polítiques de natalitat i complementar les pensions amb la renda garantida de ciutadania són algunes de les solucions que la Taula del Tercer Sector proposa per reformar l'actual sistema de pensions de l'estat espanyol i garantir-ne la viabilitat.\nAmb la situació econòmica dels darrers anys a l'estat espanyol, on s'han donat menys sous a causa dels alts nivells d'atur i sous més baixos, i la precarietat del mercat de treball, els ingressos per cotitzacions han disminuït considerablement, mentre que el número de persones que han arribat a l'edat de jubilació s'ha disparat, un equilibri que, segons Vila, fa insostenible el sistema actual. \nQualifica de \"pedaços\" les solucions que s'han anat posant sobre la taula i per això demana als partits que deixin de banda els interessos electoralistes per poder redefinir un sistema \"pilar\" de l'estat del benestar. \nVila ha alertat també que el sistema actual de pensions, on la quantitat percebuda depèn de les cotitzacions al llarg de la vida laboral, perpetuen les desigualtats un cop superada l'edat de jubilació.", "a2": "Una millora del mercat laboral, incloure la perspectiva de gènere en el sistema, tenir en compte el factor migratori, fomentar polítiques de natalitat i complementar les pensions amb la renda garantida de ciutadania són algunes de les solucions que la Taula del Tercer Sector proposa per a reformar l'actual sistema de pensions de l'estat espanyol i garantir-ne la viabilitat.\nAmb l'informe El sistema de pensions a Espanya, les febleses d'un model que urgeix una solució immediata, elaborat per la periodista Natàlia Vila, la Taula del Tercer Sector ha analitzat l'evolució del sistema de pensions els darrers anys, quan la crisi econòmica ha posat de manifest la seva debilitat.\nAmb la situació econòmica dels darrers anys a l'estat espanyol, on s'han donat menys sous a causa dels alts nivells d'atur i sous més baixos, i la precarietat del mercat de treball, els ingressos per cotitzacions han disminuït considerablement, mentre que el número de persones que han arribat a l'edat de jubilació s'ha disparat, un equilibri que, segons Vila, fa insostenible el sistema actual.\nVila ha detallat que un dels problemes del sistema espanyol rau en la taxa de substitució; és a dir, el percentatge de salari que es rep a partir de la jubilació, que el 2013 era del 80%, molt per sobre de la mitjana d'alguns països de la UE o l'OCDE que és entre el 58 o el 53%.", "a3": "Una millora del mercat laboral, incloure la perspectiva de gènere en el sistema, tenir en compte el factor migratori, fomentar polítiques de natalitat i complementar les pensions amb la renda garantida de ciutadania són algunes de les solucions que la Taula del Tercer Sector proposa per a reformar l'actual sistema de pensions de l'estat espanyol i garantir-ne la viabilitat. \nAixí, demana que s'acabi amb la precarietat i es consolidi un increment de salaris que impliquin cotitzacions més altes i, per tant, ingressos més grans per part de l'Estat. \nTambé aposta per les polítiques que fomentin la natalitat i que afavoreixin la conciliació laboral i familiar per revertir les taxes actuals. \nEn una línia similar, demanen que s'asseguri la plena inclusió dels treballadors immigrants com una oportunitat per al país i, a la vegada, reclama que els governs català i espanyol arribin a una \"entesa\" perquè la RGC pugui ser compatible amb altres pensions, afavorint així complements a les pensions més baixes. " }, "extreme": { "a1": "Un estudi assenyala la insostenibilitat del sistema de pensions actual i convida els polítics a pactar per reformar-lo.", "a2": "Cal reformar el sistema actual de pensions de l'estat espanyol per tal de garantir la seva viabilitat.", "a3": "La Taula del Tercer Sector presenta propostes concretes per a garantir la viabilitat del sistema de pensions. " } }
2,253
El sector del cava i vi escumós celebra que EUA no els apliqui nous aranzels però lamenta la "incertesa" que han viscut
Pimecava demana estar "alerta" perquè "d'episodis com aquest en passaran molts"
El sector del cava i vi escumós ha celebrat que els Estats Units hagi anunciat aquest dissabte que finalment no se'ls aplicaran nous aranzels i ho ha qualificat de "molt bona notícia". Tot i així, en declaracions a l'ACN les associacions sí que han lamentat la "incertesa" que han viscut durant els darrers mesos, des que al desembre l'executiu nord-americà va anunciar un increment aranzelari que afectava al cava i als vins d'altra graduació -per sobre dels 14o-. Part del sector, però, ha demanat estar "alerta", com és el cas de la patronal Pimecava, que ha augurat que "d'episodis com aquests en passaran molts" i cal, per tant, "estar preparats". El president de la patronal Pimecava, Pere Guilera, ha assegurat que l'anunci és "una bona notícia", tot i que s'ha mostrat previngut. "Porta implícita una mala notícia, que és aquest món tan volàtil: avui és una bona notícia però no sabem què passarà d'aquí a quinze dies", ha avisat. Guilera, a més, ha anat més enllà i ha advertit que "d'episodis com aquest en passaran molts". Per al president de la patronal, aquesta situació es podria tornar a donar tant al sector del cava català com en altres països i sectors i ha demanat a tots els empresaris "reaccionar de forma tranquil·la". Així, ha assegurat que s'ha d'estar "preparat per tots els escenaris" i que cal "tenir imaginació" davant de "governants inestables i de conflictes globals i econòmics brutals". "És una bona notícia, està bé i estem contents, però alerta, perquè coses com aquestes en passaran i en patirem les conseqüències", ha augurat. A més, Guilera ha atribuït la inestabilitat a les noves tecnologies. "Anys enrere la cosa era més tranquil·la, però avui en dia amb un cop de tuit es pot embarrancar tot", ha lamentat. La Confraria del Cava, en una línia similar, també ha dit que es tracta d'una "bona" notícia i ha reconegut que tot el sector estava "molt preocupat" per la possibilitat que els aranzels poguessin arribar fins al cent per cent, com s'havia plantejat. "Han estat uns mesos d'incertesa per a tots", ha admès el seu president, Eduard Sanfeliu, que ha remarcat que estaven "a l'expectativa" des del desembre, quan es va anunciar la mesura. Sanfeliu ha explicat que si s'haguessin incrementat els aranzels hauria suposat "un greuge comparatiu" per als productors europeus i es "penalitzaria" el seu producte, que probablement hauria vist caure les seves vendes. Una mesura "sense gaire sentit" Per la seva banda, el gerent de l'Associació de Viticultors i Elaboradors Corpinnat, Jaume Mata, també ha celebrat aquest canvi de rumb d'EUA. "Era el que esperàvem que passés", ha explicat, i ha afegit que era una mesura "que no tenia gaire sentit" perquè, al cap i a la fi, també perjudicava el consumidor nord-americà. Així, Mata ha explicat que per una banda impedia al ciutadà nord-americà adquirir aquest producte i per l'altra era un perjudici per al sector dels vins, que ha apuntat que "ja esta prou castigat". A més, Mata ha volgut remarcar el cas específic de Corpinnat i ha explicat que, en vendre vins escumosos de qualitat, el preu de venda és més alt que el de la mitjana. Per tant, ha dit que si l'aranzel és percentual com més elevat és el preu més car surt al consumidor, per la qual cosa hi havia el risc de perdre moltes vendes. Això, a més, ha assenyalat que també hauria "penalitzat" la pagesia i els productors de raïm, que haurien disminuït vendes i segurament haurien vist baixar el preu del raïm. Amenaça aranzelària Aquest dissabte l'United States Trade Representative ha informat que l'Oficina del Representant del Comerç Exterior ha decidit finalment no incrementar per sobre del 25% la taxa d'aranzels addicionals que s'aplica actualment als productes no aeronàutics, com s'havia plantejat a finals del 2019. Això, per tant, ha deixat fora de perill el cava i els vins escumosos, que veien en risc el seu producte. L'amenaça del president nord-americà, Donald Trump, de taxar al cent per cent els productes agroalimentaris europeus venia com a represàlia per les subvencions de la UE a l'aeronàutica Airbus. Sí que es manté, però, la taxa del 25% per a l'oli, el formatge i la majoria de vins, que està en vigor des de l'octubre.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "Com era d’esperar, els Estats Units han decidit no incrementar els aranzels als productes europeus no aeronàutics, mesura que hagués anat en contra d’ells mateixos. El sector del cava, i els propis pagesos, han rebut la notícia amb alleujament, però no volen abaixar la guàrdia davant d’una inestabilitat política i econòmica que els pot tornar a amenaçar en qualsevol moment.", "a2": "Finalment, els Estats Units no aplicaran nous aranzels al sector del cava i els vins d'altra graduació, després que al desembre van anunciar que els incrementarien. El sector celebra aquesta notícia, tot i que volen estar alerta perquè, degut a la situació volàtil i canviant actual, no està clar el que pot passar.", "a3": "Els Estats Units ha anunciat que no aplicarà nous aranzels al sector del cava i el vi escumós. Tot i que això, ha estat qualificat per Pere Guilera, president de la patronal Pimecava, com una \"molt bona notícia\", també ha avisat que cal estar preparats perquè \"d'episodis com aquests en passaran molts\"." }, "extractive": { "a1": "El sector del cava i vi escumós ha celebrat que els Estats Units hagi anunciat aquest dissabte que finalment no se'ls aplicaran nous aranzels i ho ha qualificat de \"molt bona notícia\".\nAixí, ha assegurat que s'ha d'estar \"preparat per a tots els escenaris\" i que cal \"tenir imaginació\" davant de \"governants inestables i de conflictes globals i econòmics brutals\".\n\"Era el que esperàvem que passés\", ha explicat, i ha afegit que era una mesura \"que no tenia gaire sentit\" perquè, al cap i a la fi, també perjudicava el consumidor nord-americà.\nAixò, a més, ha assenyalat que també hauria \"penalitzat\" la pagesia i els productors de raïm, que haurien disminuït vendes i segurament haurien vist abaixar el preu del raïm. ", "a2": "El sector del cava i vi escumós ha celebrat que els Estats Units hagi anunciat aquest dissabte que finalment no se'ls aplicaran nous aranzels i ho ha qualificat de \"molt bona notícia\".\nTot i així, en declaracions a l'ACN les associacions sí que han lamentat la \"incertesa\" que han viscut durant els darrers mesos, des que al desembre l'executiu nord-americà va anunciar un increment aranzelari que afectava el cava i els vins d'altra graduació –per sobre dels 14º–.\nEl president de la patronal Pimecava, Pere Guilera, ha assegurat que l'anunci és \"una bona notícia\", tot i que s'ha mostrat previngut.\nLa Confraria del Cava, en una línia similar, també ha dit que es tracta d'una \"bona\" notícia i ha reconegut que tot el sector estava \"molt preocupat\" per la possibilitat que els aranzels poguessin arribar fins al cent per cent, com s'havia plantejat.", "a3": "El sector del cava i vi escumós ha celebrat que els Estats Units hagi anunciat aquest dissabte que finalment no se'ls aplicaran nous aranzels i ho ha qualificat de \"molt bona notícia\". \nTot i així, en declaracions a l'ACN, les associacions sí que han lamentat la \"incertesa\" que han viscut durant els darrers mesos, des que al desembre l'executiu nord-americà va anunciar un increment aranzelari que afectava el cava i els vins d'altra graduació –per sobre dels 14º–. \nPart del sector, però, ha demanat estar \"alerta\", com és el cas de la patronal Pimecava, que ha augurat que \"d'episodis com aquests en passaran molts\" i cal, per tant, \"estar preparats\". \nL'amenaça del president nord-americà, Donald Trump, de taxar al cent per cent els productes agroalimentaris europeus venia com a represàlia per les subvencions de la UE a l'aeronàutica Airbus. " }, "extreme": { "a1": "Les associacions de cava i vi espumós celebren la decisió estatunidenca de mantenir els aranzels, però no se’n refien.", "a2": "Els Estats Units anuncia que no aplicaran nous aranzels al sector del cava i vi escumós, notícia celebrada pel sector.", "a3": "Els EUA no aplicarà nous aranzels al cava ni al vi escumós, però no és hora d'abaixar la guàrdia." } }
2,985
Andrés Barba guanya el 35è Premi Herralde de Novel·la amb l'obra 'República luminosa'
'La extinción de las especies' de Diego Vecchio és l'obra finalista del guardó convocat per Anagrama
L'escriptor Andrés Barba (Madrid, 1975) ha guanyat el 35è Premi Herralde de Novel·la amb l'obra 'República luminosa', mentre que 'La extinción de las especies' de Diego Vecchio (Buenos Aires, 1969) ha estat l'obra finalista del guardó convocat per Anagrama i que s'ha donat a conèixer aquest dilluns. 'República luminosa', novel·la guanyadora, relata com va afectar l'aparició de 32 nens violents a la petita ciutat tropical de San Cristóbal i tracta sobre la innocència salvatge, com han destacat des del jurat. El jurat del premi està format per Gonzalo Pontón Gijón, Marta Sanz, Jesús Trueba, Juan Pablo Villalobos i l'editora Silvia Sesé, i la dotació és de 18.000 euros. En total, s'han rebut 626 originals i n'han passat a la votació final, cinc. Es preveu que les dues novel·les es publiquin el 29 de novembre. A la presentació de la novel·la de Barba s'han fet diferents referències a l'obra de Joseph Conrad, autor d''El cor de les tenebres' (1902),. Ell mateix ha explicat que la novel·la neix d'una traducció "monumental" que va fer amb la seva dona dels relats complets de Conrad de 2.500 pàgines. "Conrad és un autor molt difícil, però envolupa i aquesta música de Conrad està a l'origen del llibre amb l'escenari i la seva escenografia". Una escenografia ubicada a una ciutat tropical al costat d'un gran riu i una selva enorme. Com les novel·les de Conrad, ha explicat, el context "té una presència espiritual i a vegades és lluminosa i imponent sobre el què passa al lloc". També ha apuntat que hi està present la discussió de Conrad sobre "on estan els límits de la civilització i on comença la barbàrie". A l'origen de la novel·la també hi ha un documental que el "va tornar boig" de Polònia i que tracta sobre uns nens que viuen al metro de Rússia, alguns d'ells drogoaddictes i delinqüents. Li va interessar el documental per veure com és una república infantil i com les persones que passaven per aquell lloc no tenien eines per comunicar-se amb ells. "Hi ha un lloc de la infantesa que no es pot mirar des de la civilització sense posar en compromís una visió idealitzada i ridícula del món infantil" i aquesta idea, ha afegit, "està al cor del llibre". "Estem acostumats a esperar que els nens siguin el que s'espera d'ells". Barba creu que és una novel·la realista i ha indicat que està escrita en un to de crònica i això li permet jugar amb molts tons de coses que havien passat a la comunitat a partir de l'episodi amb els 32 nens. De fet, la novel·la és una reconstrucció de totes les veus sobre com "una comunitat ha intentat encaixar dialècticament un episodi que està al marge de la realitat" i sobre "la seva visió de la infantesa". Un dels protagonistes de la novel·la narra els una crònica sobre els fets que van succeir sobre aquests 32 nens 20 anys endarrere. Barba es va donar a conèixer l'any 2001 amb 'La hermana de Katia' (finalista del Premi Herralde). A Anagrama també ha publicat 'La recta intención' i 'Ha dejado de llover' (Premio Nord-Sud), i cinc novel·les més 'Ahora tocad música de baile', 'Versiones de Teresa' (Premi Torrente Ballester), 'Las manos pequeñas', 'Agosto, octubre' i 'En presencia de un payaso'. També és autor de 'Muerte de un caballo' (Premio Juan March), els assajos 'Caminar en un mundo de espejos', 'La ceremonia del porno' (escrita amb Javier Montes i guanyador del Premi Anagrama d'Assaig) i 'La risa caníbal', el llibre de poemes 'Crónica natural' i, en col·laboració amb el pintor Pablo Angulo, 'Libro de las caídas' i 0Lista de desapariciones'. Ha publicat com a traductor versions d'autors como Herman Melville, Henry James, Joseph Conrad i Thomas De Quincey. 'La extinción de las especies' Diego Vecchio ha remarcat que a 'La extinción de las especies' es va basar en la darrera obra no finalitzada del francès Gustave Flaubert, que tractava sobre dos persones que es dediquen a estudiar totes les ciències possibles i cada vegada que intenten dedicar-se a una ciència fracassen. Vecchio ha explicat que la seva nova novel·la és una història natural en farsa dels museus. "El que em va interessar a partir de Flaubert és la relació que pot tenir la literatura amb una cosa exterior a ella com és la ciència". El protagonista del llibre 'La extinción de las especies' és un museu que es converteix en museus de diferents categories. Després, ha afegit, hi ha personatges però això depèn de la tipologia del museu. L'escriptor argentí és narrador, assagista i traductor. Ha publicat 'Historia calamitatum' (2000), 'Egocidios: Macedonio Fernández y la liquidación del Yo', (2003), 'Microbios' (2006) i 'Osos' (2010).
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "“República luminosa” ha sigut la novel·la guanyadora del Premi Herralde. L’escriptor Andrés Barba ens comparteix la seva visió de la infantesa a través d’una crònica realista de l’arribada de 32 nens violents a una petita comunitat. En quant a “La extinción de las especies”, l’obra finalista, és un llibre de Diego Vecchio on els museus són els protagonistes.", "a2": "El 35è Premi Herralde de Novel·la ha sigut exitós, amb 626 originals rebuts. El guanyador d'aquesta edició ha estat Andrés Barba amb la seva novel·la \"República luminosa\", que tracta sobre la innocència salvatge de 32 nens violents que 20 anys enrere van aparèixer a San Cristóbal i està inspirada per l'obra de Joseph Conrad, \"El cor de les tenebres\".", "a3": "La novel·la \"República luminosa\", d'Andrés Barba, ha guanyat el 35è Premi Herralde. Aquesta novel·la narra com va afectar l'aparició de 32 nens violents a San Cristóbal. D'altra banda, \"La extinción de las especies\", de l'autor Diego Vecchio, n'ha estat finalista. El premi d'aquest guardó, convocat per Anagrama, és de 18.000 euros." }, "extractive": { "a1": "L'escriptor Andrés Barba (Madrid, 1975) ha guanyat el 35è Premi Herralde de Novel·la amb l'obra \"República luminosa\", mentre que \"La extinción de las especies\" de Diego Vecchio (Buenos Aires, 1969) ha estat l'obra finalista del guardó convocat per Anagrama i que s'ha donat a conèixer aquest dilluns. \n\"República luminosa\", novel·la guanyadora, relata com va afectar l'aparició de 32 nens violents a la petita ciutat tropical de San Cristóbal i tracta sobre la innocència salvatge, com han destacat des del jurat. \nDe fet, la novel·la és una reconstrucció de totes les veus sobre com \"una comunitat ha intentat encaixar dialècticament un episodi que està al marge de la realitat\" i sobre \"la seva visió de la infantesa\".\nEl protagonista del llibre \"La extinción de las especies\" és un museu que es converteix en museus de diferents categories.", "a2": "\"República luminosa\", novel·la guanyadora, relata com va afectar l'aparició de 32 nens violents a la petita ciutat tropical de San Cristóbal i tracta sobre la innocència salvatge, com han destacat des del jurat.\nA la presentació de la novel·la de Barba s'han fet diferents referències a l'obra de Joseph Conrad, autor de \"El cor de les tenebres\" (1902).\nBarba creu que és una novel·la realista i ha indicat que està escrita en un to de crònica, i això li permet jugar amb molts tons de coses que havien passat a la comunitat a partir de l'episodi amb els 32 nens.\nDe fet, la novel·la és una reconstrucció de totes les veus sobre com \"una comunitat ha intentat encaixar dialècticament un episodi que està al marge de la realitat\" i sobre \"la seva visió de la infantesa\".", "a3": "L'escriptor Andrés Barba (Madrid, 1975) ha guanyat el 35è Premi Herralde de Novel·la amb l'obra \"República luminosa\", mentre que \"La extinción de las especies\" de Diego Vecchio (Buenos Aires, 1969) ha estat l'obra finalista del guardó convocat per Anagrama i que s'ha donat a conèixer aquest dilluns.\n\"República luminosa\", novel·la guanyadora, relata com va afectar l'aparició de 32 nens violents a la petita ciutat tropical de San Cristóbal i tracta sobre la innocència salvatge, com han destacat des del jurat.\nEl jurat del premi està format per Gonzalo Pontón Gijón, Marta Sanz, Jesús Trueba, Juan Pablo Villalobos i l'editora Silvia Sesé, i la dotació és de 18.000 euros. \nDiego Vecchio ha remarcat que \"La extinción de las especies\" es va basar en la darrera obra no finalitzada del francès Gustave Flaubert, que tractava sobre dues persones que es dediquen a estudiar totes les ciències possibles i cada vegada que intenten dedicar-se a una ciència fracassen. " }, "extreme": { "a1": "Els escriptors Andrés Barba i Diego Vecchio s’han alçat com a protagonistes de l’edició d’enguany del Premi Herralde de Novel.la. ", "a2": "Es reben 626 originals per a participar al 35è Premi Herralde de Novel·la. Andrés Barba ha estat el guanyador.", "a3": "Barba guanya el 35è Premi Herralde amb \"República luminosa\", i \"La extinción de las especies\" de Vecchio n'és finalista." } }
761
La jutgessa Lamela trasllada al Suprem la causa contra el govern, Sànchez, Cuixart, Trapero i Laplana
El jutge Pablo Llarena acumularà, doncs, la causa contra els presos polítics, i el major i la intendent dels Mossos
La jutgessa de l’Audiència espanyola Carmen Lamela ha traslladat la tota la causa contra els consellers del govern empresonats al Tribunal Suprem espanyol, a petició del jutge Pablo Llarena, que porta el cas contra la presidenta de parlament, Carme Forcadell, i els membres de la mesa encausats. Lamela també demana d’acumular al Suprem la causa que ella mateixa portava contra el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, i l’ex-president de l’ANC i candidat de Junts per Catalunya, Jordi Sànchez, que fa més d’un mes que són empresonats, i encara la causa contra el major dels Mossos d’Esquadra Josep Lluís Trapero i la intendent Teresa Laplana. En l’informe que ha enviat al Suprem, Lamela diu que cal acumular les causes ‘perquè s’investiguen els membres d’una complexa organització en què cadascú compleix una funció per aconseguir la secessió de Catalunya i la seva proclamació com a república independent’. La jutgessa diu que els delictes de què són acusats són connexos i si s’escindís la causa es dificultaria la investigació conjunta dels fets. Els arguments de Lamela Una volta enviat l’informe, el magistrat del Suprem haurà de manifestar si agafa tota la causa i l’acumula a la que ja porta contra els membres sobiranistes de la mesa. Tindrà damunt la taula també el criteri de la fiscalia, que, segons s’ha fet públic aquests últims dies, és contrari a aquest trasllat de la causa i demana que la mantingui l’Audiència espanyola. La diferència de criteri entre l’Audiència i el Suprem sobre les mesures preventives és clara: Lamela va dictar empresonament incondicional per a Sànchez i Cuixart i per als consellers del govern; en canvi, Llarena va deixar anar Forcadell i els membres de la mesa sota fiança. A l’informe que ha fet arribar al Suprem espanyol, Lamela insisteix en els criteris amb què va justificar les ordres de presó incondicional. Segons la jutgessa, tots els investigats formen part d’una ‘organització’ que des del 2015 ha desplegat ‘una premeditada estratègia perfectament coordinada’ amb un ‘repartiment de papers entre autoritats governamentals, parlamentàries i civils’. Aquesta argumentació li permet de decantar-se per l’acumulació de les causes: ‘La investigació s’ha de fer conjuntament i en un únic procediment per poder determinar i valorar amb coherència convenient la participació concreta de cadascuna de les persones investigades i els delictes en què cadascú pot haver incorregut.’ La jutgessa insisteix a dir que actuaven amb un propòsit compartit i d’acord amb un ‘pla comú’ i amb un ‘repartiment de tasques i responsabilitats’ per aconseguir la ‘secessió’ de Catalunya alterant ‘l’organització política de l’estat, i amb això la forma de govern, amb clara contravenció de l’ordre constitucional i estatutari’. Segons ue diu en l’informe, aquesta organització és integrada pels ‘membres del govern, els presidents de l’ANC i Òmnium, assessors i ideòlegs, a més de la policia autonòmica i l’actuació de determinades persones del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) i de les persones vinculades al Diplocat’. Segons la jutgessa, el pla es va desplegar basant-se en un ‘marc legislatiu inconstitucional, la convocatòria d’un referèndum –desdenyant els pronunciaments del TC– i la declaració d’independència’. I afegeix: ‘Mentre les tasques parlamentàries s’orientaven a aprovar una normativa en què es poguessin fonamentar i tenir una aparença de legalitat les diferents etapes del procés de desconnexió, la missió dels líders d’associacions independentistes com ANC i Òmnium era mobilitzar les masses per crear en la ciutadania un sentiment de rebuig a les institucions espanyoles i els poders de l’estat i, doncs, propiciar i justificar la desobediència de la societat a les ordres emanades cap a ells per propiciar, quan fos necessari, la mobilització social per donar suport a la consecució dels plans secessionistes.’ Torna a parlar de ‘congregacions tumultuoses’, que volien, diu, impedir l’execució de les resolucions judicials, on l’ANC i Òmnium ‘van actuar com a braç civil de l’aixecament afavorit per les autoritats del govern, ajudant a fer mobilitzacions com les que van tenir lloc els dies 20 i 21 de setembre i 1 d’octubre’. Acusa els Mossos d’haver espiat la Guàrdia Civil Segons la jutgessa, els Mossos van tenir un paper ‘d’especial rellevància’ per assegurar l’èxit del procés cap a la declaració d’independència. ‘Resultava essencial disposar de la capacitat investigadora i intimidadora dels Mossos d’Esquadra, cos policíac integrat per més de 17.000 efectius, amb el potencial efecte coercitiu que representaven’, assegura. La jutgessa conclou que els Mossos van ser posats al servei dels interessos independentistes ‘en la realització d’actuacions d’espionatge als membres de la policia i la Guàrdia Civil i accions de vigilància i contravigilància a membres de l’organització que eren seguits i vigilats durant les investigacions judicials’.
[ "país", "principat" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "La jutgessa Lamela ha reclamat l’acumulació al Suprem de tota la causa independentista. En un informe enviat a Llarena, ha detallat la missió de cadascun dels encausats dintre del que ella considera una organització delictiva amb l’objectiu d’aconseguir la secessió de Catalunya. Així, pretén demostrar que els actes comesos estan relacionats, motiu pel qual haurien de ser investigats conjuntament.", "a2": "Carmen Lamela, jutgessa de l’Audiència espanyola, ha traslladat al Tribunal Suprem les causes contra els presos polítics, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Josep Lluís Trapero i Teresa Laplana, demanant així que s'acumulin totes aquestes causes i que s'investiguin de manera conjunta. Ho ha argumentat afirmant que tots ells tenien un objectiu comú: la declaració d'independència per Catalunya.", "a3": "A petició del jutge Llarena, la jutgessa de l’Audiència espanyola Carmen Lamela ha traslladat al Tribunal Suprem tota la causa contra els consellers del govern empresonats i, a més, s'hi afegiran les causes contra Cuixart, Sànchez, Trapero i Laplana. Segons ella, tots els investigats formen part d’una \"organització\" que des del 2015 ha desplegat una \"estratègia\" per a la secessió." }, "extractive": { "a1": "En l’informe que ha enviat al Suprem, Lamela diu que cal acumular les causes \"perquè s’investiguin els membres d’una complexa organització en què cadascú compleix una funció per a aconseguir la secessió de Catalunya i la seva proclamació com a república independent\".\nLa jutgessa diu que els delictes de què són acusats són connexos i si s’escindís la causa es dificultaria la investigació conjunta dels fets.\nI afegeix: \"Mentre les tasques parlamentàries s’orientaven a aprovar una normativa en què es poguessin fonamentar i tenir una aparença de legalitat les diferents etapes del procés de desconnexió, la missió dels líders d’associacions independentistes com ANC i Òmnium era mobilitzar les masses per a crear en la ciutadania un sentiment de rebuig a les institucions espanyoles i els poders de l’estat i, així, propiciar i justificar la desobediència de la societat a les ordres emanades cap a ells per a propiciar, quan fos necessari, la mobilització social per a donar suport a la consecució dels plans secessionistes\".\nLa jutgessa conclou que els Mossos van ser posats al servei dels interessos independentistes \"en la realització d’actuacions d’espionatge als membres de la policia i la Guàrdia Civil i accions de vigilància i contravigilància a membres de l’organització que eren seguits i vigilats durant les investigacions judicials\".", "a2": "La jutgessa de l’Audiència espanyola Carmen Lamela ha traslladat tota la causa contra els consellers del govern empresonats al Tribunal Suprem espanyol, a petició del jutge Pablo Llarena, que porta el cas contra la presidenta de parlament, Carme Forcadell, i els membres de la mesa encausats.\nEn l’informe que ha enviat al Suprem, Lamela diu que cal acumular les causes \"perquè s’investiguen els membres d’una complexa organització en què cadascú compleix una funció per a aconseguir la secessió de Catalunya i la seva proclamació com a república independent\".\nI afegeix: \"Mentre les tasques parlamentàries s’orientaven a aprovar una normativa en què es poguessin fonamentar i tenir una aparença de legalitat les diferents etapes del procés de desconnexió, la missió dels líders d’associacions independentistes com ANC i Òmnium era mobilitzar les masses per a crear en la ciutadania un sentiment de rebuig a les institucions espanyoles i els poders de l’estat i, així, propiciar i justificar la desobediència de la societat a les ordres emanades cap a ells per a propiciar, quan fos necessari, la mobilització social per a donar suport a la consecució dels plans secessionistes\".\nLa jutgessa conclou que els Mossos van ser posats al servei dels interessos independentistes \"en la realització d’actuacions d’espionatge als membres de la policia i la Guàrdia Civil i accions de vigilància i contravigilància a membres de l’organització que eren seguits i vigilats durant les investigacions judicials\".", "a3": "La jutgessa de l’Audiència espanyola Carmen Lamela ha traslladat tota la causa contra els consellers del govern empresonats al Tribunal Suprem espanyol, a petició del jutge Pablo Llarena, que porta el cas contra la presidenta de parlament, Carme Forcadell, i els membres de la mesa encausats.\nLamela també demana acumular al Suprem la causa que ella mateixa portava contra el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, i l’ex president de l’ANC i candidat de Junts per Catalunya, Jordi Sànchez, que fa més d’un mes que són empresonats, i encara la causa contra el major dels Mossos d’Esquadra Josep Lluís Trapero i la intendent Teresa Laplana.\nSegons la jutgessa, tots els investigats formen part d’una \"organització\" que des del 2015 ha desplegat \"una premeditada estratègia perfectament coordinada\" amb un \"repartiment de papers entre autoritats governamentals, parlamentàries i civils\". \nI afegeix: \"Mentre les tasques parlamentàries s’orientaven a aprovar una normativa en què es poguessin fonamentar i tenir una aparença de legalitat les diferents etapes del procés de desconnexió, la missió dels líders d’associacions independentistes com ANC i Òmnium era mobilitzar les masses per a crear en la ciutadania un sentiment de rebuig a les institucions espanyoles i els poders de l’estat i, així, propiciar i justificar la desobediència de la societat a les ordres emanades cap a ells per a propiciar, quan fos necessari, la mobilització social per a donar suport a la consecució dels plans secessionistes\".\n" }, "extreme": { "a1": "El Tribunal Suprem haurà de decidir si accepta l’acumulació de les causes de tots els implicats en el procés independentista.", "a2": "La jutgessa Lamela demana l'acumulació de les causes dels presos polítics, Trapero i Laplana, argumentant que tenien un propòsit comú.", "a3": "Llarena assumirà la causa contra els consellers empresonats, així com la de Sànchez, Cuixart, Trapero i Laplana. " } }
2,929
Educació obrirà tot l'any la borsa d'interins per flexibilitzar les substitucions
El Departament incorpora l'experiència en monitoratges i el coneixement de llengües estrangeres com a mèrits
La borsa de treball del personal interí estarà oberta tot l'any a partir de dilluns vinent. El Departament d'Educació fa aquest canvi per flexibilitzar-ne l'accés i fer el sistema ''més útil'' per què pugui respondre ''amb rapidesa'' les necessitats de substitució i interinatge. Així ho ha explicat el conseller, Josep Bargalló, que creu que es respon així a una petició del professorat que alhora, beneficiarà tot el sistema. A més, s'incorpora l'experiència en educació no docent, les PAP o el coneixement de llengües entre els mèrits. La resolució publicada aquest dijous també preveu l'entrada a la borsa de graduats sense el màster de professorat però amb el compromís d'acabar-lo, una mesura que segons el conseller, seguirà endavant sempre que sigui necessària. Així, la borsa passarà d'obrir-se només durant tres setmanes a principi d'any a estar permanentment oberta des de dilluns vinent. D'aquesta manera, els candidats podran incorporar-se a la docència de forma immediata després d'obtenir el títol, i no hauran d'esperar la convocatòria. Actualment, hi havia graduats que acabaven els estudis al juny i no podien accedir a la funció docent fins a principi d'any. Amb aquest sistema, la borsa disposarà de més recursos de personal i per tant, les cobertures seran més fàcils i àgils. Segons ha explicat el conseller Bargalló, d'aquesta manera s'adopta una petició del professorat i es flexibilitza l'accés a la borsa, per fer-la ''més útil i més possible'' per respondre ''amb rapidesa'' les necessitats de substitució i interinatge. A més a més, l'accés a la borsa es farà des d'una nova aplicació que permetrà una major transparència del procés. Els aspirants podran saber en tot moment l'estat de la tramitació que han fet, comprovar la documentació que falta o autogestionar la disponibilitat que es podrà utilitzar en qualsevol moment sense necessitat de justificar-ho. Per tal d'adaptar la borsa a les necessitats reals del sistema, els serveis territorials actualitzaran cada quinze dies la relació d'especialitats dels cossos docents amb vacants i s'evitarà l'oferta d'especialitats amb molta disponibilitat, per garantir un nomenament a curt i a mitjà termini. Com a novetat, la nova regulació de la borsa incorpora mèrits més qualitatius que fins ara no es tenien en compte com és l'experiència en llocs d'atenció educativa no docent, i els qui estiguin acreditats com a directors o monitors d'educació en el lleure. També es tindrà en compte el fet d'haver accedit al grau de mestre o al màster de secundària mitjançant una prova d'aptitud personal (PAP), s'incrementarà la puntuació per nota mitjana obtinguda en els estudis i també en el coneixement de llengües estrangeres curriculars i d'altres. Docents sense requisits La manca de professors en algunes especialitats com ara català, castellà, matemàtiques o informàtica obliga al Departament a mantenir oberta la borsa a titulats sense el màster de secundària. Per Bargalló És una mesura que s'hi va recórrer el curs passat per solucionar una situació que s'hauria de resoldre els propers cursos amb el compromís de les universitats d'ampliar les places en les especialitats que es necessiten. Bargalló ha recalcat però que aquesta opció es mantindrà ''sempre que sigui necessari'' però preveu que amb la nova regulació de la borsa farà menys falta. De totes maneres, ha afegit que aquest curs, per exemple, en l'especialitat de llengua catalana, s'han fet només 76 nomenaments a docents sense el màster. Pel que fa al traspàs de mestres de Primària per exercir als primers cursos de Secundària, el director general de professorat i personal de centres públics, Ignasi Garcia Plata, ha explicat que s'està a ''l'expectativa'' del nou funcionament de la borsa, perquè són especialitats amb molta demanda. Garcia Plata recorda que aquestes especialitats ''més complexes'', són matèries curriculars i per tant, amb molta demanda, que fa que els qui accedeixin a la borsa sense requisit tindran moltes possibilitats de treballar. Per això, no descarten allargar la mesura.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "Educació ampliarà la disponibilitat de la borsa de treball tot l’any per a atendre les demandes del sector. Així, els centres podran cobrir les seves vacants ràpidament i els candidats llançar-se al món laboral sense demora. Es tractarà d’una borsa més inclusiva, que valorarà altres coneixements i experiència no docent i acceptarà, si s’escau, graduats sense el màster de professorat. ", "a2": "El Departament d'Educació ha fet canvis a la borsa de treball del personal interí, com deixar-la oberta tot l'any en comptes de només tres setmanes, perquè els candidats es puguin incorporar immediatament després d'obtenir el títol. A més, l'accés es farà des d'una nova aplicació, que permetrà als candidats comprovar l'estat de les seves tramitacions i fer les seves gestions.", "a3": "El Departament d'Educació obrirà tot l'any la borsa de treball d'interins. Pretén ser un sistema molt més àgil, ja que els candidats es podran incorporar a la docència immediatament després d'obtenir el títol. S'inclou l'experiència en educació no docent, com per exemple els directors o monitors d'educació en el lleure, o el coneixement de llengües com a mèrits. " }, "extractive": { "a1": "La borsa de treball del personal interí estarà oberta tot l'any a partir de dilluns vinent.\nA més, s'incorpora l'experiència en educació no docent, les PAP o el coneixement de llengües entre els mèrits. \nSegons ha explicat el conseller Bargalló, d'aquesta manera s'adopta una petició del professorat i es flexibilitza l'accés a la borsa, per fer-la \"més útil i més possible\" per respondre \"amb rapidesa\" a les necessitats de substitució i interinatge.\nLa manca de professors en algunes especialitats com ara català, castellà, matemàtiques o informàtica obliga al Departament a mantenir oberta la borsa a titulats sense el màster de secundària.", "a2": "El Departament d'Educació fa aquest canvi per a flexibilitzar-ne l'accés i fer el sistema \"més útil\" perquè pugui respondre \"amb rapidesa\" a les necessitats de substitució i interinatge.\nLa resolució publicada aquest dijous també preveu l'entrada a la borsa de graduats sense el màster de professorat, però amb el compromís d'acabar-lo, una mesura que segons el conseller continuarà endavant sempre que sigui necessària.\nAixí, la borsa passarà d'obrir-se només durant tres setmanes a principi d'any a estar permanentment oberta des de dilluns vinent.\nD'aquesta manera, els candidats podran incorporar-se a la docència immediatament després d'obtenir el títol, i no hauran d'esperar la convocatòria.", "a3": "La borsa de treball del personal interí estarà oberta tot l'any a partir de dilluns vinent.\nA més, s'incorpora l'experiència en educació no docent, les PAP o el coneixement de llengües entre els mèrits.\nD'aquesta manera, els candidats podran incorporar-se a la docència immediatament després d'obtenir el títol, i no hauran d'esperar la convocatòria.\nCom a novetat, la nova regulació de la borsa incorpora mèrits més qualitatius que fins ara no es tenien en compte, com és l'experiència en llocs d'atenció educativa no docent, i els qui estiguin acreditats com a directors o monitors d'educació en el lleure. " }, "extreme": { "a1": "Educació posa en marxa una borsa de treball de professors interins més útil i àgil, i oberta tot l’any.", "a2": "El Departament d'Educació fa canvis a la borsa de treball del personal interí per a millorar-ne l'accés i el sistema.", "a3": "Educació obrirà tot l'any la borsa d'interins i s'inclouen altres experiències no docents com a mèrits." } }
1,422
La Fira Mediterrània tanca amb més professionals que mai i gairebé totes les entrades esgotades
"Hem demostrat que la cultura no només és segura sinó que també és essencial", diu el director artístic del certamen, Jordi Fosas
La Fira Mediterrània de Manresa acomiada aquest diumenge la seva edició "més excepcional", marcada pel coronavirus, que ha fet que el certamen s'hagi viscut de portes endins, i sense la vida al carrer que tant la caracteritza. Malgrat això, el seu director artístic, Jordi Fosas, assegura a l'ACN que el certamen ha complert el seu objectiu i, a més, ha demostrat que la cultura en viu "no només és segura, sinó que també és essencial per a la ciutadania". Ho demostra el fet que la 23a edició de la Mediterrània ha tingut més professionals acreditats que mai, un total de 1.195, i pràcticament s'han esgotat les entrades de la cinquantena d'espectacles que s'hi han presentat. La pròxima edició serà del 14 al 17 d'octubre del 2021. L'organització de la Fira Mediterrània de Manresa ja s'havia plantejat totes les possibilitats per assumir restriccions com les que es van aprovar la setmana passada, just el mateix dia en què s'inaugurava el certamen. Això ha fet possible que la fira continués endavant i que no s'hagi hagut d'anul·lar cap espectacle, tan sols reprogramar els concerts de nit per complir amb la normativa. El certamen ha reduït el nombre d'espectadors al 50% i les actuacions s'han distribuït en sis dies per garantir les mesures de seguretat. A més, la mascareta ha estat obligatòria en tots els espectacles, s'ha respectat la distància en les cues d'entrada i sortida, i l'organització ha facilitat gel per netejar-se les mans. En total, al certamen, hi han participaran 56 companyies que han fet 46 espectacles en viu, a 13 espais diferents. Pràcticament totes les entrades s'han esgotat, tant les dels professionals com les del públic en general. A més, enguany, el certamen ha tingut més professionals acreditats que mai. Un fet que, per a Fosas, demostra la necessitat de la fira, ja que ha permès que els artistes mostrin la seva feina en un moment molt complicat per al sector. De cara a l'edició de l'any que ve, que amb tota probabilitat es durà a terme del 14 al 17 d'octubre, Fosas assegura que la voluntat és recuperar la fira al carrer, però admet que, tecnològicament, s'han fet avenços gràcies a la covid-19 que s'aprofitaran en pròximes edicions. Precisament el carrer és el que més s'ha trobat a faltar en el certamen del 2020. El coronavirus ha fet que la Mediterrània s'hagi viscut de portes endins i, d'aquesta manera, s'ha perdut una de les principals essències de la fira. Fira Mediterrània La invocació d'Alexandræ per un món més just embolcalla l'Anònima d'una deliciosa experiència sonora El duet format per Elena Tarrats i Marc Vilajuana va presentar el seu primer disc, "Gaudeamus Omnes", en el marc de la Fira Mediterrània Fira Mediterrània Coloma Bertran presenta nou disc amb Arnau Tordera, Carles Belda, Sanjosex i Gemma Humet La violinista i els seus col·laboradors han actuat aquest dissabte a la Fira Mediterrània Fira Mediterrània Marco Mezquida presenta el seu darrer disc, «Talismán», a la Fira Mediterrània El músic menorquí ha estat acompanyat del bateria Aleix Tobias i el violoncel·lista Martín Meléndez Fira Mediterrània Paula Grande i Anna Ferrer exploren el rol de la dona a través del repertori tradicional Han presentat en primícia a la Fira Mediterrània "Vega", el segon àlbum del projecte Càntut Fira Mediterrània Folklore asturià passat pel filtre de Rodrigo Cuevas i Raül Refree a la Fira Mediterrània Els dos artistes presenten "Labores", una adaptació en escena de "Manual de Cortejo", l'últim disc del músic d'Astúries Fira Mediterrània Religió i tecnologia interactuen en un espectacle on la música la crea una màquina en directe "Acte de Fe" és una coproducció de Fira Mediterrània, Fira Tàrrega, Eufònic, el Konvent i el convent d'Alcover Fira Mediterrània Un pati del Kursaal sense canalla obre la programació infantil d'una Mediterrània insòlita però vital Les companyies Príncep Totilau i Campi Qui Pugui han ofert un tastet dels seus espectacles més recents, tots dos itinerants, però adaptats per a l'ocasió per complir amb les mesures anti-Covid Fira Mediterrània Música tradicional passada pel filtre de la distorsió i la psicodèlia inaugura la 23a Fira Mediterrània La fusió entre ZA! i la Transmegacobla han estat els encarregats de donar el tret de sortida al certamen
[ "fira mediterrània" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "Les restriccions pel coronavirus no han deslluït una Fira Mediterrània marcada per l’èxit de participació d’espectadors i artistes invitats. Hi havia ganes de cultura i necessitat, per part del sector, de mostrar-se en aquests difícils moments. Malgrat l’anul·lació de la típica festa al carrer, els avenços tecnològics derivats d’aquesta situació obriran, en endavant, un nou món de possibilitats al certamen.", "a2": "La 23a edició de la Fira Mediterrània de Manresa ha acabat aquest diumenge i ha estat marcada per les restriccions necessàries pel coronavirus. Malgrat les restriccions, ha estat un èxit, gairebé s'han esgotat totes les entrades i hi han participat més professionals que mai. S'espera que l'any vinent es recuperi la fira al carrer.", "a3": "La Fira Mediterrània de Manresa d'enguany ha sigut excepcional tot i no poder-se celebrar a l'exterior per culpa del coronavirus. Enmig de les mesures pertinents, hi han participat 56 companyies que han fet 46 espectacles en viu a 13 indrets. Segons el director artístic de la Fira, Jordi Fosas, la cultura és \"essencial per a la ciutadania\"." }, "extractive": { "a1": "La Fira Mediterrània de Manresa acomiada aquest diumenge la seva edició \"més excepcional\", marcada pel coronavirus, que ha fet que el certamen s'hagi viscut de portes endins, i sense la vida al carrer que tant la caracteritza.\nMalgrat això, el seu director artístic, Jordi Fosas, assegura a l'ACN que el certamen ha complert el seu objectiu i, a més, ha demostrat que la cultura en viu \"no només és segura, sinó que també és essencial per a la ciutadania\". \nHo demostra el fet que la 23a edició de la Mediterrània ha tingut més professionals acreditats que mai, un total de 1.195, i pràcticament s'han esgotat les entrades de la cinquantena d'espectacles que s'hi han presentat. \nDe cara a l'edició de l'any que ve, que amb tota probabilitat es durà a terme del 14 al 17 d'octubre, Fosas assegura que la voluntat és recuperar la fira al carrer, però admet que, tecnològicament, s'han fet avenços gràcies a la covid-19 que s'aprofitaran en pròximes edicions. ", "a2": "La Fira Mediterrània de Manresa acomiada aquest diumenge la seva edició \"més excepcional\", marcada pel coronavirus, que ha fet que el certamen s'hagi viscut de portes endins, i sense la vida al carrer que tant la caracteritza.\nMalgrat això, el seu director artístic, Jordi Fosas, assegura a l'ACN que el certamen ha complert el seu objectiu i, a més, ha demostrat que la cultura en viu \"no només és segura, sinó que també és essencial per a la ciutadania\".\nHo demostra el fet que la 23a edició de la Mediterrània ha tingut més professionals acreditats que mai, un total de 1.195, i pràcticament s'han esgotat les entrades de la cinquantena d'espectacles que s'hi han presentat.\nEl certamen ha reduït el nombre d'espectadors al 50% i les actuacions s'han distribuït en sis dies per a garantir les mesures de seguretat.", "a3": "La Fira Mediterrània de Manresa acomiada aquest diumenge la seva edició \"més excepcional\", marcada pel coronavirus, que ha fet que el certamen s'hagi viscut de portes endins, i sense la vida al carrer que tant la caracteritza. \nMalgrat això, el seu director artístic, Jordi Fosas, assegura a l'ACN que el certamen ha complert el seu objectiu i, a més, ha demostrat que la cultura en viu \"no només és segura, sinó que també és essencial per a la ciutadania\".\nEl certamen ha reduït el nombre d'espectadors al 50% i les actuacions s'han distribuït en sis dies per a garantir les mesures de seguretat. \nEn total, al certamen, hi han participaran 56 companyies que han fet 46 espectacles en viu, a 13 espais diferents.\n" }, "extreme": { "a1": "La Fira Mediterrània de Manresa assoleix els seus objectius enmig de fortes mesures de seguretat per la pandèmia. ", "a2": "Tot i les restriccions pel coronavirus, la 23a edició de la Fira Mediterrània de Manresa ha estat un èxit.", "a3": "Aquesta edició de la Fira Mediterrània catalogada com la \"més excepcional\", tot i les mesures contra la pandèmia." } }
1,735
Una setmana política d'alt voltatge, en cinc claus
El terreny desconegut més enllà de la fracassada segona votació d'investidura de Mas; la lògica assembleària de la CUP; la necessitat d'escollir entre l'obediència al Parlament i al Constitucional; la ràpida i contundent reacció de l'Estat; i l'inici del procés de ruptura sense Govern constituït
La setmana del 9 al 12 de novembre prometia ser d'alt voltatge polític i no ha decebut. Això sí, amb poques sorpreses. El guió s'ha complert amb l'aprovació de la declaració independentista, la conseqüent reacció ràpida i contundent de l'Estat i l'atzucac amb el qual s'ha convertit la investidura del president quasi dos mesos després de les eleccions del 27-S. A continuació, cinc claus de la setmana i del futur més immediat. El terreny desconegut més enllà de la segona votació Aquest dijous la CUP ha repetit el "no" a Artur Mas i el president en funcions ha perdut la segona votació per ser investit. Dos dies després de la primera, s'han repetit els mateixos guarismes amb 62 vots a favor –els de Junts pel Sí- i 73 en contra –tot el bàndol unionista, Catalunya Sí que es Pot i la mateixa CUP-. Es tracta de la primera vegada en les onze legislatures des de la reinstauració de les institucions d'autogovern que un candidat a president cau en la segona votació. És, per tant, un autèntic terreny desconegut on, si no hi ha acord que garanteixi una investidura, acabarà el 9 de gener amb la dissolució del Parlament i la convocatòria de nous comicis. La lògica assembleària de la CUP La CUP té una lògica assembleària difícil de comprendre pels mitjans de comunicació i també pel ritme habitual de la resta de partits polítics. En aquest sentit era evident que, malgrat l'oferta d'última hora d'Artur Mas i Junts pel Sí, avui era quasi impossible que canviessin el sentit de vot sense reunir cap dels seus òrgans decisoris. De fet, la formació de l'esquerra independentista ha convocat la seva militància en una jornada política el proper 29 de novembre –informació avançada per NacióDigital- i que podria acabar sent, per tant, l'assemblea nacional “oberta” que hauria de ratificar qualsevol eventual acord en unes negociacions que continuaran malgrat el “no” d'aquest dijous. A més, aquest mateix cap de setmana se celebraran diverses reunions de l'entorn de la CUP. Una d'elles és la que es farà des de l'espectre del Moviment de Defensa de la Terra i Poble Lliure. De ben segur que es parlarà, en aquesta trobada, del debat que hi ha obert entre diversos quadres veterans a l'hora de facilitar un acord amb Junts pel Sí. Entre l'obediència al Parlament i l'obediència al Constitucional Un dels debats a l'entorn del sobiranisme és fins a quin punt s'ha de forçar la desobediència a les successives prohibicions que intentin frenar el procés. La declaració independentista, aprovada dilluns al Parlament i suspesa ahir pel Constitucional, és el primer cas on tant la cambra catalana com el Govern hauran de decidir. De moment, la vicepresidenta Neus Munté va assegurar que “obeiran al Parlament de Catalunya” però també és cert que des de sectors de Junts pel Sí no veuen amb bons ulls desenvolupar la declaració de ruptura –amb el conseqüent risc pels 21 alts càrrecs assenyalats pel TC- sense que es tanqui abans un acord amb la CUP. La ràpida i contundent reacció de l'Estat El govern espanyol va mobilitzar fins a tres institucions – el Consell d'Estat, el consell de ministres i el ple del Tribunal Constitucional- per tal que la declaració independentista estigués en vigor poc més de 48 hores. La reacció ràpida i contundent –amb el suport explícit del PSOE, C's i la corona- ha suposat que per primera vegada una resolució de l'alt tribunal es notifiqui nominalment –en aquest cas a Artur Mas, Carme Forcadell i la resta de la mesa del Parlament i del Govern- per advertir de la possibilitat de delinquir en cas de desacatament. Això sí, a diferència del què volia l'executiu de Mariano Rajoy no s'ha especificat quins tipus de delicte estarien cometent, una “rebaixa” en la duresa de la resolució que es va fer per mantenir la unanimitat del Tribunal Constitucional. El Parlament aprova iniciar la ruptura amb Espanya amb un govern en funcions La setmana ha acabat amb el segon “no” a Artur Mas però va començar amb l'aprovació d'una declaració d'inici del procés de ruptura amb l'estat espanyol. El Parlament va aprovar la resolució independentista pactada per Junts per Sí i la CUP amb l'oposició de la resta de grups, també Catalunya Sí que es Pot, just un any després de la consulta del 9-N. Tan bon punt es va acabar, la bancada independentista va aplaudir mentre que els diputats populars –també Alícia Sánchez Camacho des de la tribuna- van mostrat banderes espanyoles i senyeres en una de les imatges de la setmana. La declaració, malgrat que alguns sectors de Junts pel Sí creien que seria clau per un acord amb la CUP, esdevé un desafiament a l'Estat mentre Catalunya continua amb un govern en funcions.
[ "investidura i declaració parlament" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "Poques hores ha estat vigent la declaració d’independència promulgada pel Parlament a principi de setmana. La ràpida actuació dels òrgans judicials espanyols ha sembrat el dubte, entre els implicats, de fins a on tensar la corda del desacatament. I tot, enmig de l’impossibilitat d’investir un nou govern català, per la reiterada negativa de la CUP d’avalar Mas com a president.", "a2": "Per primera vegada en onze legislatures, un candidat a president –Artur Mas– ha perdut la segona votació per ser investit. Altres notícies polítiques de la setmana són la lògica assembleària de la CUP, el debat sobre l'obediència al Parlament o al Constitucional, la reacció del govern espanyol a la declaració independentista i l'inici de ruptura amb Espanya.", "a3": "La setmana política del 9 de novembre ha sigut d'alt voltatge. Després d'aprovar-se la declaració d'independència, l'Estat ha reaccionat amb contundència. Per tant, serà necessari decidir a qui obeir: Parlament o Estat. La CUP torna a dir no a Mas i, si no hi ha acord abans del 9 de gener, es dissoldrà el Parlament i caldran uns nous comicis." }, "extractive": { "a1": "El guió s'ha complert amb l'aprovació de la declaració independentista, la conseqüent reacció ràpida i contundent de l'Estat i l'atzucac amb el qual s'ha convertit la investidura del president quasi dos mesos després de les eleccions del 27-S.\nAquest dijous la CUP ha repetit el \"no\" a Artur Mas i el president en funcions ha perdut la segona votació per a ser investit. \nUn dels debats a l'entorn del sobiranisme és fins a quin punt s'ha de forçar la desobediència a les successives prohibicions que intentin frenar el procés. \nEl govern espanyol va mobilitzar fins a tres institucions –el Consell d'Estat, el consell de ministres i el ple del Tribunal Constitucional– per tal que la declaració independentista estigués en vigor poc més de 48 hores. ", "a2": "El guió s'ha complert amb l'aprovació de la declaració independentista, la conseqüent reacció ràpida i contundent de l'Estat i l'atzucac amb el qual s'ha convertit la investidura del president quasi dos mesos després de les eleccions del 27-S.\nAquest dijous la CUP ha repetit el \"no\" a Artur Mas i el president en funcions ha perdut la segona votació per a ser investit.\nUn dels debats a l'entorn del sobiranisme és fins a quin punt s'ha de forçar la desobediència a les successives prohibicions que intentin frenar el procés.\nEl govern espanyol va mobilitzar fins a tres institucions –el Consell d'Estat, el consell de ministres i el ple del Tribunal Constitucional– per tal que la declaració independentista estigués en vigor poc més de 48 hores.", "a3": "El guió s'ha complert amb l'aprovació de la declaració independentista, la conseqüent reacció ràpida i contundent de l'Estat i l'atzucac amb el qual s'ha convertit la investidura del president quasi dos mesos després de les eleccions del 27-S.\nAquest dijous la CUP ha repetit el \"no\" a Artur Mas i el president en funcions ha perdut la segona votació per a ser investit.\nÉs, per tant, un autèntic terreny desconegut on, si no hi ha acord que garanteixi una investidura, acabarà el 9 de gener amb la dissolució del Parlament i la convocatòria de nous comicis.\nDe moment, la vicepresidenta Neus Munté va assegurar que “obeiran el Parlament de Catalunya”, però també és cert que des de sectors de Junts pel Sí no veuen amb bons ulls desenvolupar la declaració de ruptura –amb el conseqüent risc pels 21 alts càrrecs assenyalats pel TC– sense que es tanqui abans un acord amb la CUP.\nEl govern espanyol va mobilitzar fins a tres institucions –el Consell d'Estat, el consell de ministres i el ple del Tribunal Constitucional– per tal que la declaració independentista estigués en vigor poc més de 48 hores. \n" }, "extreme": { "a1": "Un govern català en funcions declara la independència mentre les opcions d’arribar a un acord d’investidura amb la CUP desapareixen.", "a2": "Artur Mas perd la segona votació d'investidura i altres notícies claus referents a la setmana política.", "a3": "Després d'aprovar-se la declaració d'independència, cal arribar a un acord abans del 9 de gener per a evitar uns nous comicis." } }
922
Adenomiosi, la germana petita de l’endometriosi?
És difícil de precisar el percentatge d'afectades, però es calcula que és entre un 20% i un 35% de dones en edat reproductiva
L’adenomiosi és una malaltia ginecològica molt freqüent i, al mateix temps, molt poc coneguda. A vegades, no causa símptomes o implica únicament molèsties lleus. No obstant això, en molts altres casos, sí que fa que les dones que la sofreixen tinguin forts dolors pelvians, un sagnat uterí abundant, un dolor intens durant la menstruació, relacions sexuals doloroses i problemes d’esterilitat i infertilitat. Per què és important una Marató sobre l’endometriosi? És una malaltia crònica que pot rebaixar moltíssim la qualitat de vida i el benestar físic i emocional d’un nombre molt elevat de dones joves. És difícil precisar el percentatge d’afectades, però s’estima que se situa entre un 20% i un 35% de dones en edat reproductiva. L’endometri és el revestiment intern de l’úter, la funció del qual és permetre la implantació de l’òvul fecundat quan hi ha un embaràs. Quan hi ha adenomiosi, les cèl·lules de l’endometri penetren a l’interior de la paret muscular de l’úter. En la seva nova ubicació continuen funcionant com ho farien si no s’haguessin desplaçat del seu lloc natural. Les cèl·lules endometrials desplaçades (ara en la paret muscular), per efecte de les hormones de l’ovari, s’engrosseixen, es degraden i poden acabar causant un dolor intens i un sagnat abundant en cada cicle menstrual. Cada mes, en dones en edat reproductiva, l’endometri es prepara per a un possible embaràs, és a dir, per a acollir el fetus en cas que es fecundi l’òvul. Si no hi ha embaràs, l’endometri es desprèn de l’òvul en forma de menstruació. Quan una dona té adenomiosi, el teixit endometrial apareix en el múscul de la matriu. En el cas de l’endometriosi, l’endometri també s’implanta fora del seu lloc habitual, gairebé en qualsevol part del cos. Pot anar des de la pelvis fins a la part de l’abdomen on hi ha el recte, a l’últim tram del còlon, als ovaris o la bufeta, al fetge, a l’intestí o a l’apèndix. També pot trobar-se en llocs més distants, com el diafragma, la pleura, el pulmó, el cervell, els ulls, les parpelles, el nas o els dits. L’endometriosi i l’adenomiosi són malalties cròniques que generalment afecten dones en edat reproductiva, des que els ve el període fins que marxa. És a dir, dels deu anys o quinze fins als trenta-cinc o cinquanta. Com l’adenomiosi, l’endometriosi és una malaltia que pot causar molt de dolor, dificulta l’embaràs i, molt sovint, impedeix a les dones que la sofreixen de fer vida normal. La relació entre l’adenomiosi i l’endometriosi és objecte de debat entre els especialistes. Per a alguns, són dues malalties diferents. Per a uns altres, entre els quals es troba l’autor d’aquest article, l’adenomiosi és una forma d’endometriosi. Sigui com sigui, i malgrat que totes dues malalties estan infradiagnosticades, l’estudi de l’adenomiosi per part de la ciència ha arribat encara més tard. De fet, el nombre d’articles mèdics publicats sobre adenomiosi no supera el 10% dels publicats sobre endometriosi. Els símptomes de l’adenomiosi són similars en un grau o un altre a altres malalties ginecològiques o no ginecològiques, com l’endometriosi, els miomes uterins o la síndrome del còlon irritable. Per això, atès que l’adenomiosi pot confondre’s amb altres malalties, moltes dones són diagnosticades amb un retard significatiu o, directament, no arriben mai a ser diagnosticades i tractades convenientment. Actualment, per a la detecció de la malaltia, tant l’ecografia transvaginal com la ressonància magnètica nuclear han demostrat que són eines diagnòstiques precises i no invasives. Però, en tot cas, a més d’excel·lents mitjans diagnòstics, és imprescindible que tots els professionals sanitaris responsables de la cura de la salut de la dona comptin amb la formació adequada i un coneixement profund de la malaltia. Això els permetria de mantenir-se alerta i en disposició de fer la diagnosi pertinent en el temps més breu possible. Després de la menopausa, l’adenomiosi sol desaparèixer, per la qual cosa l’edat de la pacient, la intensitat dels símptomes i el desig de buscar l’embaràs determinen el tractament més adequat. D’una banda, trobem tractaments mèdics, com medicaments antiinflamatoris no esteroides o medicaments hormonals. També hi ha tractaments quirúrgics més conservadors o més radicals, com la histerectomia, que és la cirurgia per a extirpar l’úter. Els tractaments quirúrgics s’apliquen quan els símptomes són intensos i els tractaments previs no han aconseguit l’èxit desitjat. En definitiva, actualment disposem d’opcions terapèutiques amb les quals alleujar la situació de les pacients d’adenomiosi. Tenim mitjans per a millorar els símptomes de la malaltia i facilitar que gaudeixin d’un benestar més gran. No obstant això, cal desenvolupar pautes de diagnosi primerenca i una atenció multidisciplinària. A més, és fonamental dur a terme amplis estudis per a avançar en el coneixement de la malaltia i en el desenvolupament de tractaments cada vegada més personalitzats. Francesc Carmona és membre de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques Agugust Pi Sunyer- Hospital Clínic de Barcelona. Aquest article es va publicar originalment a The Conversation.
[ "societat" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "L’adenomiosi afecta la qualitat de vida, física i emocional de moltes dones en edat reproductiva. No obstant això, el desconeixement de la malaltia i la seva simptomatologia confusa en retarden el diagnòstic, si arriba mai a produir-se. Malgrat els excel·lents mitjans diagnòstics i tractaments actuals, cal més investigació i formació dels professionals ginecològics per a atendre adequadament aquestes pacients. ", "a2": "L’adenomiosi és una malaltia ginecològica que afecta dones en edat reproductiva, és freqüent però molt poc coneguda. Hi ha casos en què les dones pateixen símptomes que els impedeixen fer vida normal. Hi ha un debat entre els experts sobre la relació entre l’adenomiosi i l’endometriosi, alguns pensen que l’adenomiosi és una forma d’endometriosi, però no tothom hi està d'acord.", "a3": "L’adenomiosi, una malaltia ginecològica molt poc coneguda, podria estar afectant entre un 20% i un 35% de les dones en edat reproductiva. No se sap amb exactitud la relació entre aquesta malaltia i l'endometriosi. Totes dues causen molt de dolor, sagnats abundants i dificultats per a tenir una vida normal. Segons Francesc Carmona, l’adenomiosi és una forma d’endometriosi." }, "extractive": { "a1": "És una malaltia crònica que pot rebaixar moltíssim la qualitat de vida i el benestar físic i emocional d’un nombre molt elevat de dones joves. \nPer això, atès que l’adenomiosi pot confondre’s amb altres malalties, moltes dones són diagnosticades amb un retard significatiu o, directament, no arriben mai a ser diagnosticades i tractades convenientment.\nPerò, en tot cas, a més d’excel·lents mitjans diagnòstics, és imprescindible que tots els professionals sanitaris responsables de la cura de la salut de la dona comptin amb la formació adequada i un coneixement profund de la malaltia.\nA més, és fonamental dur a terme amplis estudis per a avançar en el coneixement de la malaltia i en el desenvolupament de tractaments cada vegada més personalitzats.", "a2": "L’adenomiosi és una malaltia ginecològica molt freqüent i, al mateix temps, molt poc coneguda.\nÉs una malaltia crònica que pot rebaixar moltíssim la qualitat de vida i el benestar físic i emocional d’un nombre molt elevat de dones joves.\nL’endometri és el revestiment intern de l’úter, la funció del qual és permetre la implantació de l’òvul fecundat quan hi ha un embaràs.\nCom l’adenomiosi, l’endometriosi és una malaltia que pot causar molt de dolor, dificulta l’embaràs i, molt sovint, impedeix a les dones que la sofreixen fer vida normal.", "a3": "L’adenomiosi és una malaltia ginecològica molt freqüent i, al mateix temps, molt poc coneguda. \nÉs difícil precisar el percentatge d’afectades, però s’estima que se situa entre un 20% i un 35% de dones en edat reproductiva.\nLes cèl·lules endometrials desplaçades (ara en la paret muscular), per efecte de les hormones de l’ovari, s’engrosseixen, es degraden i poden acabar causant un dolor intens i un sagnat abundant en cada cicle menstrual.\nLa relació entre l’adenomiosi i l’endometriosi és objecte de debat entre els especialistes. \nCom l’adenomiosi, l’endometriosi és una malaltia que pot causar molt de dolor, dificulta l’embaràs i, molt sovint, impedeix a les dones que la sofreixen fer vida normal.\nPerò, en tot cas, a més d’excel·lents mitjans diagnòstics, és imprescindible que tots els professionals sanitaris responsables de la cura de la salut de la dona comptin amb la formació adequada i un coneixement profund de la malaltia.\nL’endometri és el revestiment intern de l’úter, la funció del qual és permetre la implantació de l’òvul fecundat quan hi ha un embaràs.\nDesprés de la menopausa, l’adenomiosi sol desaparèixer, per la qual cosa l’edat de la pacient, la intensitat dels símptomes i el desig de buscar l’embaràs determinen el tractament més adequat." }, "extreme": { "a1": "Què és l’adenomiosi i com tractar i diagnosticar amb garanties el gran percentatge de dones que la pateixen?", "a2": "L’adenomiosi és una malaltia que afecta dones en edat reproductiva i que és molt poc coneguda.", "a3": "L’adenomiosi, que podria ser un tipus d’endometriosi, afecta entre el 20% i el 35% de les dones en edat reproductiva." } }
2,049
Feliu Ventura: "La felicitat és no haver de demanar permís per ser com som"
El cantautor de Xàtiva fa el salt a la novel·la amb 'Com un record d'infantesa', que parteix de les cançons d'Ovidi Montllor per parlar sobre les dictadures xilena i espanyola
El cantautor de Xàtiva Feliu Ventura ha fet el salt a l'univers de la novel·la amb 'Com un record d'infantesa' (Sembra Llibres), una obra es publicarà el 28 d'octubre i que parteix de les cançons d'Ovidi Montllor per aprofundir en les ferides de les dictadures xilena i espanyola, dos territoris "units pel dolor". La novel·la manlleva el primer vers de la cançó més popular de Montllor, 'Homenatge a Teresa', i utilitza aquesta "càpsula de la memòria" per dissoldre-la en un llibre. Feliu Ventura reflexiona a l'ACN sobre el context polític actual i afirma que la felicitat és "no haver de demanar permís per ser com som" i per tenir la pròpia llengua, identitat i cultura. 'Com un record d'infantesa sempre recordaré a la Teresa, ballant el vals'. Així comença la cançó més popular d'Ovidi Montllor, 'Homenatge a Teresa', inclosa al disc 'A Alcoi' (Edigsa). Feliu Ventura n'ha escollit el primer vers com a títol per al seu debut novel·lístic, motivat per les ganes de provar "un nou format" d'una dificultat "enorme". El protagonista és un nou xilè orfe que viu amb el seu avi des de petit, un vell republicà exiliat. En morir, l'avi li deixa una carta on amb la seva última voluntat escrita en un missatge ocult en un disc d'Ovidi Montllor que el porta fins al País Valencià, on mirarà de trobar resposta al seu passat familiar. És en aquest moment quan el protagonista "descobrirà que té dos països i històries familiars a les dues bandes" que l'ajudaran a "construir-se com a persona", segons explica el seu autor en una entrevista a l'ACN. "No és possible plantar arbre del demà sense una llavor ben assaonada, que és la memòria", ha precisat. La novel·la va acompanyada de les il·lustracions de Daniel Olmo, que no constitueixen un element narratiu però que permeten visualitzar la història real que hi ha rere el llibre. La idea per a l'obra va sorgir d'un viatge que el mateix Ventura va fer a Xile, on va experimentar que, a diferència de l'estat espanyol, el país sud-americà ha reconstruït la seva memòria històrica a partir d'elements simbòlics. "La memòria està en moltes coses, un jardí de flors, un edifici o una cançó", ha precisat. El mateix repertori d'Ovidi Montllor constitueix una "càpsula de memòria", com ell mateix l'ha definit. Aires nous al País Valencià En la mateixa entrevista, Feliu Ventura ha constatat que al País Valencià es respira un "ambient d'aire fresc", però adverteix que només hi ha hagut "un canvi", un pas que no sempre condueix a la veritable transformació que necessita el territori. "Sense que res ens prengui l'optimisme, hem de ser cauts, perquè el pitjor que hi ha és un poble decebut", ha reblat. Al seu entendre, el que cal és una "transformació real" per fer "més feliç" la societat, una circumstància que parteix d'una major justícia i economia social però, sobretot, d'un "canvi de pantalla". "Volem ser nosaltres, utilitzar la nostra llengua, identitat i cultura sense haver de passar filtres ni permisos", ha insistit a l'ACN, afegint que la felicitat és "no haver de demanar permís per tenir la nostra llengua, identitat o cultura". En aquesta línia, al País Valencià s'ha parlat el català "sempre sense demanar permís", malgrat que a nivell institucional hi ha hagut "més dificultats" que en altres territoris. Ventura defensa que "sempre s'ha parlat més valencià a Xàtiva que a Cornellà", un fet que, diu, no se soluciona "ni amb imposicions ni amb permisos, sinó amb la voluntat de comunicar-se en una llengua que explica una determinada visió del món. "Si no hi fos, el món seria molt menys plural", ha insistit. Feliu Ventura considera que els països de parla catalana han sabut col·locar la llengua i la cultura "sense cap imposició", sinó com una eina de generositat cap a la resta. "Molta gent ha vingut a la nostra llengua i a la cultura amb els sentits oberts, a diferència d'altres llengües, que han anat a altres països a matar indis".
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "En el seu primer llibre, Feliu Ventura reivindica la memòria com a base sòlida per a la construcció del futur. Ho fa endinsant-se en les cicatrius de les dictadures espanyola i xilena. Per al cantautor, la felicitat és gaudir lliurement de la pròpia cultura i celebra la transformació del País Valencià en aquest sentit, tot i ser només un primer pas.", "a2": "La idea de la primera novel·la del cantautor Xàtiva Feliu Ventura, \"Com un record d'infantesa\", sorgeix d'un viatge que va fer a Xile, on es va adonar que allà han reconstruït la seva memòria històrica, a diferència d'Espanya. Feliu Ventura afirma que cal un canvi real i que ningú no hauria de demanar permís per ser ells mateixos.", "a3": "Feliu Ventura publica la seva primera novel·la, \"Com un record d'infantesa\". Fa servir la cançó d'Ovidi Montllor, \"Homenatge a Teresa\", per a aprofundir en les ferides de les dictadures xilena i espanyola. En una entrevista, el cantautor parla de l'actualitat política i defineix la felicitat com el fet de \"no haver de demanar permís per ser com som\"." }, "extractive": { "a1": "El cantautor de Xàtiva Feliu Ventura ha fet el salt a l'univers de la novel·la amb \"Com un record d'infantesa\" (Sembra Llibres), una obra que es publicarà el 28 d'octubre i que parteix de les cançons d'Ovidi Montllor per a aprofundir en les ferides de les dictadures xilena i espanyola, dos territoris \"units pel dolor\".\n\"No és possible plantar arbre del demà sense una llavor ben assaonada, que és la memòria\", ha precisat. \nEn la mateixa entrevista, Feliu Ventura ha constatat que al País Valencià es respira un \"ambient d'aire fresc\", però adverteix que només hi ha hagut \"un canvi\", un pas que no sempre condueix a la veritable transformació que necessita el territori.\n\"Volem ser nosaltres, utilitzar la nostra llengua, identitat i cultura sense haver de passar filtres ni permisos\", ha insistit a l'ACN, afegint que la felicitat és \"no haver de demanar permís per tenir la nostra llengua, identitat o cultura\".", "a2": "El cantautor de Xàtiva Feliu Ventura ha fet el salt a l'univers de la novel·la amb \"Com un record d'infantesa\" (Sembra Llibres), una obra que es publicarà el 28 d'octubre i que parteix de les cançons d'Ovidi Montllor per a aprofundir en les ferides de les dictadures xilena i espanyola, dos territoris \"units pel dolor\".\nLa novel·la manlleva el primer vers de la cançó més popular de Montllor, \"Homenatge a Teresa\", i utilitza aquesta \"càpsula de la memòria\" per dissoldre-la en un llibre.\nFeliu Ventura reflexiona a l'ACN sobre el context polític actual i afirma que la felicitat és \"no haver de demanar permís per ser com som\" i per tenir la pròpia llengua, identitat i cultura.\nLa idea per a l'obra va sorgir d'un viatge que el mateix Ventura va fer a Xile, on va experimentar que, a diferència de l'estat espanyol, el país sud-americà ha reconstruït la seva memòria històrica a partir d'elements simbòlics.", "a3": "El cantautor de Xàtiva Feliu Ventura ha fet el salt a l'univers de la novel·la amb \"Com un record d'infantesa\" (Sembra Llibres), una obra que es publicarà el 28 d'octubre i que parteix de les cançons d'Ovidi Montllor per a aprofundir en les ferides de les dictadures xilena i espanyola, dos territoris \"units pel dolor\". \nLa novel·la manlleva el primer vers de la cançó més popular de Montllor, \"Homenatge a Teresa\", i utilitza aquesta \"càpsula de la memòria\" per dissoldre-la en un llibre. \nFeliu Ventura reflexiona a l'ACN sobre el context polític actual i afirma que la felicitat és \"no haver de demanar permís per ser com som\" i per tenir la pròpia llengua, identitat i cultura.\nFeliu Ventura considera que els països de parla catalana han sabut col·locar la llengua i la cultura \"sense cap imposició\", sinó com una eina de generositat cap a la resta." }, "extreme": { "a1": "Feliu Ventura ret homenatge a les cançons d’Ovidi Montllor en un debut literari marcat per la importància de la memòria.", "a2": "Xàtiva Feliu Ventura ha publicat la seva primera novel·la, inspirada en un viatge que va fer a Xile.", "a3": "La primera novel·la de Feliu Ventura, \"Com un record d'infantesa\", tracta sobre les dictadures xilena i espanyola." } }
2,027
Desconcert entre bars i restaurants de Girona perquè encara no han rebut indicacions per l'ampliació de les terrasses
El sector mostra el seu "escepticisme" a poques hores de passar a la fase 1 malgrat "les ganes" dels clients
L'hostaleria de Girona es mostra "desconcertada" ja que encara no ha rebut cap indicació per part de l'Ajuntament per ampliar les terrasses de cara a aquest dilluns, quan la ciutat passarà a la fase 1. El sector agraeix la mesura que va prendre el consistori i recorden que és "molt important" per poder facturar suficient com per arrencar de nou. El president de l'Associació d'Hostaleria de Girona, Josep Carreras, explica que s'han fet diverses sol·licituds i a escasses hores de passar a la fase 1 la majoria d'establiments no han rebut cap comunicat. "Sembla mentida que passi, però és així", assenyala. Carreras també mostra el seu "escepticisme" en relació a l'obertura, tot i les ganes de molts gironins d'anar a una terrassa. Bars i restaurants de les comarques de Girona es preparen per passar a la fase 1. Es preveu que siguin pocs els qui aquest dilluns aixequin la persiana. I és que molts dels establiments, o no tenen terrassa, o bé no els surt a compte per les despeses de personal i Seguretat Social que suposa. Per això, la majoria dels que sí que han decidit començar a treballar aquest dilluns han sol·licitat una ampliació de terrassa a l'ajuntament corresponent. De fet, aquesta és una de les mesures més habituals entre consistoris, per tal de permetre a aquests bars i restaurants poder facturar, almenys, una quantitat similar a la que feien abans de la crisi. L'Ajuntament de Girona va revelar aquesta mateixa setmana que 52 establiments s'havien posat en contacte amb l'àrea d'Urbanisme per tal de poder-se acollir a aquesta mesura. Un dels que ho va fer va ser en Xavier Manresa, propietari de diversos locals, entre els quals el Porcus, situat a la Plaça Catalunya i que comptava, abans de la crisi, amb una terrassa amb dotze taules. Manresa lamenta que a poques hores d'obrir encara no li han dit res en relació a ocupar més espai per tal de poder mantenir les distàncies de seguretat. "De moment ens han demanat que aquest dilluns obrim amb el 50% del que teníem autoritzat fins ara", lamenta. Això significa passar de les dotze taules de dos persones a només sis. "Si tothom mengés un plat de pernil encara, però hi ha molta gent que ve a fer el cafè o la cervesa. Així no es pot mantenir set treballadors", argumenta. D'altra banda, els restauradors que tenen una terrassa molt petita es queixen que el govern espanyol no els hagi permès obrir amb restriccions els restaurants a l'interior. Asseguren que és molt més fàcil mantenir una distància de seguretat, ja que pots separar i controlar el nombre de taules i clients que hi ha, que no pas en una terrassa on "el cambrer acaba fent de policia". Incertesa en el sector i clients "amb ganes" Des de l'Associació d'Hostaleria de Girona expliquen que ara per ara hi ha "incertesa" en el sector ja que "no saben com respondrà la gent". El president de l'entitat, Josep Carreras, espera que el client local doni suport i aposti per anar als establiments. En aquest sentit, la predisposició dels veïns de Girona és "bona". De fet, un dels llocs més concorreguts – sempre mantenint les distàncies – és el bar que hi ha al carrer de la Força, que fa cafès o infusions per emportar. Aquest diumenge era constant el degoteig de veïns que s'acostaven a comprar-ne un, i després xerraven al mig del carrer. Una d'elles l'Ana Paula, una noia del Brasil que viu a Girona i que reconeix que té moltes ganes que s'obrin les terrasses per poder anar a prendre alguna cosa. "Per mi va ser important que ens deixessin fer esport i ara agraeixo molt poder anar a un bar a fer la cervesa amb les amigues", assenyala. En aquest sentit, l'Assumpció i en Carles es mostren satisfets que "hi torni haver vida" al centre de la ciutat, si bé adverteixen que "cal anar molt en compte". "Ho trobàvem molt a faltar, però hem de recordar que hi ha el virus i encara córrer massa gent sense mascareta", lamenta l'Assumpció.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "La fase 1 ha generat encara més incertesa i indignació en l’hostaleria gironina. La majoria dels locals no ha rebut resposta de l’ajuntament per a l’ampliació de les terrasses. També es queixen els que no poden obrir a l’interior, aplicant les mateixes restriccions. Finalment, es desconeix si la bona predisposició de la gent serà suficient per a una reobertura viable. ", "a2": "Girona passarà a la fase 1 en escasses hores, i els establiments encara no saben si podran ampliar les terrasses. El sector es mostra desconcertat i, segons explica Josep Carreras, president de l'Associació d'Hostaleria de Girona, s'han fet diverses sol·licituds d'ampliació de terrassa. A més, establiments amb terrassa petita s'han queixat per no poder obrir a l'interior amb restriccions.", "a3": "Dintre de poques hores, Girona entrarà a la fase 1. Però l'Associació d'Hostaleria de Girona encara no ha rebut instruccions per a ampliar les terrasses dels bars i restaurants. Això genera desconcert en el gremi i escepticisme de cara a la reobertura. L'Ajuntament de Girona informa que aquesta mateixa setmana 54 establiments han sol·licitat ampliar terrasses." }, "extractive": { "a1": "L'hostaleria de Girona es mostra \"desconcertada\", ja que encara no ha rebut cap indicació per part de l'Ajuntament per a ampliar les terrasses de cara a aquest dilluns, quan la ciutat passarà a la fase 1.\nEs preveu que siguin pocs els qui aquest dilluns aixequin la persiana. \nD'altra banda, els restauradors que tenen una terrassa molt petita es queixen que el govern espanyol no els hagi permès obrir amb restriccions els restaurants a l'interior. \nDes de l'Associació d'Hostaleria de Girona expliquen que ara per ara hi ha \"incertesa\" en el sector, ja que \"no saben com respondrà la gent\".", "a2": "L'hostaleria de Girona es mostra \"desconcertada\", ja que encara no ha rebut cap indicació per part de l'Ajuntament per a ampliar les terrasses de cara a aquest dilluns, quan la ciutat passarà a la fase 1.\nEs preveu que siguin pocs els qui aquest dilluns aixequin la persiana.\nPer això, la majoria dels que sí han decidit començar a treballar aquest dilluns han sol·licitat una ampliació de terrassa a l'ajuntament corresponent.\nD'altra banda, els restauradors que tenen una terrassa molt petita es queixen que el govern espanyol no els hagi permès obrir amb restriccions els restaurants a l'interior.", "a3": "L'hostaleria de Girona es mostra \"desconcertada\", ja que encara no ha rebut cap indicació per part de l'Ajuntament per a ampliar les terrasses de cara a aquest dilluns, quan la ciutat passarà a la fase 1.\nCarreras també mostra el seu \"escepticisme\" en relació a l'obertura, tot i les ganes de molts gironins d'anar a una terrassa. \nL'Ajuntament de Girona va revelar aquesta mateixa setmana que 52 establiments s'havien posat en contacte amb l'àrea d'Urbanisme per tal de poder-se acollir a aquesta mesura. \n\"De moment, ens han demanat que aquest dilluns obrim amb el 50% del que teníem autoritzat fins ara\", lamenta. " }, "extreme": { "a1": "Malgrat la bona voluntat de clients i ajuntament, la reobertura de l’activitat hostalera en la fase 1 continua sent incerta.", "a2": "A unes hores de passar a la fase 1, l'hostaleria de Girona encara no sap si podran ampliar les terrasses.", "a3": "Quan falten poques hores per a la fase 1, l'Ajuntament de Girona encara no ha autoritzat l'ampliació de terrasses." } }
2,875
Un metge de l'Arnau de Vilanova assegura que no estan col·lapsats però que aquesta setmana serà "determinant"
Yuguero explica que han vist gent jove pendent d'una PCR anant a dinar o sopar "saltant-se les normes de confinament"
El metge del servei d'urgències de l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida Oriol Yuguero ha assegurat que ara mateix el centre sanitari no està "col·lapsat", però que s'han preparat pel que pugui arribar en els pròxims dies. Tot i que ara la situació està "controlada", ha advertit que, amb l'experiència del mes de març, saben que "en una setmana es pot col·lapsar". En declaracions a l'ACN, Yuguero preveu que aquesta setmana serà "determinant" per veure com evoluciona el virus al Segrià i si els casos continuen sent lleus o es comencen a requerir més ingressos. A més, ha dit que han trobat casos entre temporers, però també han vist gent "molt jove" pendents dels resultats d'una PCR anant a dinar o sopar "saltant-se les normes de confinament". Durant el mes de juny, al servei d'urgències de l'Arnau de Vilanova arribaven "molts pocs" casos de coronavirus, però la situació va començar a canviar fa uns dies. "Vèiem més casos compatibles, la majoria lleus que podien tornar al seu domicili", ha explicat Yuguero. Des de finals de la setmana passada, però, l'augment ja va ser "molt significatiu com per estar en una situació similar a la que teníem abans de la declaració de l'estat d'alarma al març". Davant d'aquesta situació, van fer "saltar les alarmes" a l'equip directiu del centre. Tot i que els pacients que arribaven eren lleus, "la majoria de sospitós acabaven sent positives" i les urgències van avisar que això podia provocar que en pocs dies tornessin a tenir els espais previstos per a malalts de covid-19 plens. Ara mateix arriben urgències entre 30 i 40 persones amb sospita de covid-19, tot i que la majoria són casos lleus que tornen al seu domicili. Ara mateix, Yuguero ha assegurat que la situació a l'Arnau de Vilanova està "controlada". El centre no està col·lapsat, però ha avisat: "Al març no sabíem què passaria, ara sabem que en una setmana es pot col·lapsar i l'hospital s'ha anat preparant perquè no sigui un problema". Entre les mesures que s'han pres, el centre ja ha preparat una segona planta d'hospitalització amb la previsió que necessitin més llits i s'han derivat pacients en altres dispositius que hi ha a la ciutat. També s'ha habilitat la carpa muntada pel Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) a l'exterior del centre per separar bé el circuït de pacients amb sospita de covid-19 que arriben al centre dels que ho fan per altres patologies. Yuguero ha explicat que de moment no s'ha fet servir perquè el "circuit brut" de les urgències de l'Arnau de Vilanova "no està col·lapsat" i funciona "bastant àgilment". De moment, l'espera a urgències "no és prou llarga com per tenir una sala d'espera extra", però Yuguero ha defensat que s'hagi instal·lat la carpa perquè no saben si es pot disparar el número de pacients diaris que arribin a les urgències per sospita de coronavirus. Pacients joves que no compleixen normes Fins ara, al servei d'urgències de l'Arnau de Vilanova arriben pacients joves, menors de 50 anys, amb els mateixos símptomes que al mes de març, febre, mal de cap, diarrees o mal de coll. La majoria són casos lleus que tornen a casa seva i a qui se'ls fa un control domiciliari. Yuguero ha explicat que alguns d'aquests pacients joves són treballadors del sector alimentari, alguns d'ells temporers, però altres relacionats amb la manipulació de càmeres o bé transportistes i els seus familiars. "Hi havia temporers, però també gent molt jove que, pendents del resultat de la PCR, se n'anaven a dinar o a sopar sense complir les normes de confinament", ha dit, "això sí que ho hem vist". Sobre la crida feta pel Departament de Salut perquè personal sanitari es desplaci a Lleida per donar-hi suport, Yuguero ho ha emmarcat en el fet que ara mateix hi ha serveis en què un terç del personal està de vacances i davant la previsió que hi hagi professionals sanitari que puguin acabar infectats. "Ens estem preparant per un brot a l'octubre i els professionals necessitaven descans", ha dit, "si tenim el mateix volum que al març hem de disposar d'efectius per poder-ho solucionar".
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "Els nous positius per coronavirus, detectats entre temporers i joves irrespectuosos de les normes de confinament, han posat en alerta l’Hospital Arnau de Vilanova. Encara s’està lluny del col·lapse, però en conseqüència amb l’experiència passada, Salut ha començat a buscar personal sanitari de suport i habilitar espais i circuits per a la gestió d’un possible brot de la malaltia.", "a2": "Tot i que la situació està controlada, l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, segons l'experiència de mesos anteriors en els quals en una setmana tot va col·lapsar, està prenent mesures per a evitar arribar a una situació d'emergència. Entre les mesures, destaquen la preparació d'una segona planta d'hospitalització i l'habilitació d'una carpa exterior per a separar els potencials pacients amb coronavirus.", "a3": "Oriol Yuguero, dels serveis d'urgències de Lleida, ha afirmat que el centre no està col·lapsat. També ha advertit que aquesta setmana serà \"determinant\" per saber l'evolució del virus. Ha explicat que, per experiència, han après que el sistema es pot col·lapsar en una sola setmana. I ha apel·lat a no saltar-se les normes de confinament." }, "extractive": { "a1": "El metge del servei d'urgències de l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida Oriol Yuguero ha assegurat que ara mateix el centre sanitari no està \"col·lapsat\", però que s'han preparat pel que pugui arribar en els pròxims dies.\nEl centre no està col·lapsat, però ha avisat: \"Al març no sabíem què passaria, ara sabem que en una setmana es pot col·lapsar i l'hospital s'ha anat preparant perquè no sigui un problema\". \n\"Hi havia temporers, però també gent molt jove que, pendents del resultat de la PCR, se n'anaven a dinar o a sopar sense complir les normes de confinament\", ha dit, \"això sí que ho hem vist\". \nSobre la crida feta pel Departament de Salut perquè personal sanitari es desplaci a Lleida per donar-hi suport, Yuguero ho ha emmarcat en el fet que ara mateix hi ha serveis en què un terç del personal està de vacances i davant la previsió que hi hagi professionals sanitari que puguin acabar infectats.", "a2": "El metge del servei d'urgències de l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida Oriol Yuguero ha assegurat que ara mateix el centre sanitari no està \"col·lapsat\", però que s'han preparat pel que pugui arribar en els pròxims dies.\nEn declaracions a l'ACN, Yuguero preveu que aquesta setmana serà \"determinant\" per a veure com evoluciona el virus al Segrià i si els casos continuen sent lleus o es comencen a necessitar més ingressos.\nEntre les mesures que s'han pres, el centre ja ha preparat una segona planta d'hospitalització amb la previsió que necessitin més llits i s'han derivat pacients a altres dispositius que hi ha a la ciutat.\nTambé s'ha habilitat la carpa muntada pel Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) a l'exterior del centre per separar bé el circuït de pacients amb sospita de covid-19 que arriben al centre dels que ho fan per altres patologies.", "a3": "El metge del servei d'urgències de l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida Oriol Yuguero ha assegurat que ara mateix el centre sanitari no està \"col·lapsat\", però que s'han preparat pel que pugui arribar en els pròxims dies.\nEn declaracions a l'ACN, Yuguero preveu que aquesta setmana serà \"determinant\" per a veure com evoluciona el virus al Segrià i si els casos continuen sent lleus o es comencen a necessitar més ingressos. \nA més, ha dit que han trobat casos entre temporers, però també han vist gent \"molt jove\" pendents dels resultats d'una PCR anant a dinar o sopar \"saltant-se les normes de confinament\". \nEl centre no està col·lapsat, però ha avisat: \"Al març no sabíem què passaria, ara sabem que en una setmana es pot col·lapsar i l'hospital s'ha anat preparant perquè no sigui un problema\". " }, "extreme": { "a1": "L’Arnau de Vilanova es tem el pitjor davant el rebrot de la covid-19 i posa en marxa mesures de prevenció.", "a2": "L'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida pren mesures per si l'hospital col·lapsa per pacients amb coronavirus.", "a3": "Yuguero, un metge dels serveis d'urgències de Lleida, explica que no estan col·lapsats i que aquesta setmana pot ser clau." } }
85
Alamany diu que deixa el grup de Catalunya en Comú ‘per renovar col·lectivament el projecte dels comuns’
Per ara mantindrà l'escó al parlament, però ha dit que no descarta deixar-lo
‘Fins aquí hem arribat, deixo el grup parlamentari de Catalunya en Comú-Podem, perquè la direcció del partit ha emprès un rumb que s’allunya dels ideals fundacionals dels comuns’. Elisenda Alamany s’ha acomiadat així del grup parlamentari del qual va ser portaveu al costat de Xavier Domènech, que va deixar la política el mes de setembre. En una conferència de premsa acompanyada de Joan Josep Nuet, amb qui va impulsar la plataforma Sobiranistes, Alamany ha criticat el rumb actual de Catalunya en Comú-Podem i ha anunciat que ella no deixa la política, sinó que continuarà ‘compromesa amb el projecte dels comuns, que va més d’unes sigles, i amb la construcció d’un nou país’. Joan Josep Nuet, que es manté al grup, ha dit que a EUiA hi ha un ‘debat polític’ –’el judici al procés i el calendari electoral ho aviva’- sobre el futur de la coalició parlamentària amb els comuns. Els comuns, per la seva part, censuren que la fins ara diputada no deixi l’escó malgrat abandonar el seu grup parlamentari, doncs afirmen que l’acta de diputat és de ‘representació col·lectiva’ i no ‘individual’. Alamany ha publicat un comunicat al seu canal de Telegram. Podeu llegir-lo ací: «Avui tanco una etapa per obrir-ne una altra. Som en un moment clau en la història del nostre país. Jutgen líders polítics i socials per voler posar urnes i crec que cal moure el país. I perquè el país avanci, ens hem de moure nosaltres. El passat octubre vaig presentar, amb molts companys i companyes, el corrent Sobiranistes que tenia l’objectiu d’acabar amb el replegament de Catalunya en Comú i amb les dinàmiques de la vella política que empetitien l’espai dels Comuns. Durant aquests últims mesos aquestes pràctiques s’han multiplicat i el balanç ens situa molt pitjor del que esperàvem: S’ha canviat l’ideari per la porta del darrere, sense cap tipus de debat participatiu, esborrant els ideals fundacionals dels Comuns: ja no es parla de república catalana, ni del procés constituent amb el dret a l’autodeterminació en el seu centre. Després de la marxa d’en Xavier Domènech hi ha hagut una voluntat d’eliminar la pluralitat i s’ha fet neteja de persones que representaven el projecte inicial. En nombrosos municipis, veiem com els Comuns es presenten partits. Veiem com candidatures amb lògica superadora i amb capacitat per fer-se amb alcaldies o mantenir-les, pateixen la competència de candidatures oficialistes de Catalunya en Comú. Sempre amb els mateixos actors com a protagonistes. És el cas de Girona, Vilanova i la Geltrú, Manresa, Sant Boi o Terrassa. Fins i tot, podria passar a Badalona contra Dolors Sabater. Mentre jutgen el govern del nostre país, mentre liders polítics i socials són acusats al Tribunal Suprem per posar urnes, el principal missatge i obsessió de Catalunya en Comú ha sigut defensar l’aprovació del pressupost del PSOE. Aquesta ha estat una actitud obsessiva que constrastava amb un PSOE passiu amb l’aprovació del pressupost de l’Estat. S’ha fet de crossa d’un partit socialista que ha estat incapaç de fer cap gest per una solució democràtica entre Catalunya i Espanya, per rebaixar la pressió de la repressió o pel diàleg. Estem en un moment clau en la història del nostre país. Estan jutjant líders socials i polítics per voler posar urnes. Un moment en què toca estar a l’altura. Estar a l’altura contra la repressió i per a construir un futur. El diàleg o les garanties democràtiques no es poden condicionar a l’aprovació d’un pressupost. No em rendeixo ni em resigno. Deixo el grup parlamentari de Catalunya en Comú per poder renovar col•lectivament el projecte dels Comuns. Perquè no vull renunciar a la regeneració democràtica que cal a Catalunya, així com a la modernització de l’agenda de polítiques públiques. Des del compromís amb els valors dels comuns, i perquè aquest projecte és més necessari que mai pel futur del nostre país. Faig aquest pas individual, per poder fer passos col·lectius que ens permetin emprendre nous camins i dibuixar la necessària renovació dels Comuns. Perquè tenim un país per construir, que s’ha de construir des d’una visió sobiranista d’esquerres. Si volem que el sobiranisme progressista lideri un nou país cal que passin coses. I cal que les persones empenyem perquè passin. Cal moure el país. Avui em moc jo. Demà serem nosaltres.»
[ "país", "principat" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "Elisenda Alamany ha anunciat que deixa Catalunya en Comú-Podem, però no l’escó al Parlament, cosa que se li ha retret. La diputada denuncia l’abandó de la pluralitat i dels ideals democràtics dels comuns per a aliar-se amb el PSOE. No obstant, manifesta el seu compromís amb els valors fundacionals del grup, que lluitarà per a recuperar des de fora. ", "a2": "Elisenda Alamany ha anunciat que deixa el grup de Catalunya en Comú-Podem, però no deixa la política. Segons Alamany, el partit està tenint canvis d'ideals i el procés pel dret a la independència ha deixat de ser una de les seves preocupacions principals. Un altre dels motius ha estat la marxa al setembre de Xavier Domènech.", "a3": "Elisenda Alamany abandona el grup parlamentari de Catalunya en Comú-Podem, tot adduint que el partit s'ha allunyat dels seus ideals. De moment, però, no deixarà la politíca i mantindrà el seu escó al parlament, perquè segons ella: \"Cal moure el país\". Davant d'això, els comuns la critiquen perquè afirmen que l’acta de diputat és de \"representació col·lectiva\" i no \"individual\". " }, "extractive": { "a1": "En una conferència de premsa acompanyada de Joan Josep Nuet, amb qui va impulsar la plataforma Sobiranistes, Alamany ha criticat el rumb actual de Catalunya en Comú-Podem i ha anunciat que ella no deixa la política, sinó que continuarà \"compromesa amb el projecte dels comuns, que va més d’unes sigles, i amb la construcció d’un nou país\".\nEls comuns, per la seva part, censuren que la fins ara diputada no deixi l’escó malgrat abandonar el seu grup parlamentari, doncs afirmen que l’acta de diputat és de \"representació col·lectiva\" i no \"individual\". \nDurant aquests últims mesos aquestes pràctiques s’han multiplicat i el balanç ens situa molt pitjor del que esperàvem: S’ha canviat l’ideari per la porta del darrere, sense cap tipus de debat participatiu, esborrant els ideals fundacionals dels Comuns: ja no es parla de república catalana ni del procés constituent amb el dret a l’autodeterminació en el seu centre.\nMentre jutgen el govern del nostre país, mentre liders polítics i socials són acusats al Tribunal Suprem per posar urnes, el principal missatge i obsessió de Catalunya en Comú ha sigut defensar l’aprovació del pressupost del PSOE.", "a2": "\"Fins aquí hem arribat, deixo el grup parlamentari de Catalunya en Comú-Podem, perquè la direcció del partit ha emprès un rumb que s’allunya dels ideals fundacionals dels comuns\".\nElisenda Alamany s’ha acomiadat així del grup parlamentari del qual va ser portaveu al costat de Xavier Domènech, que va deixar la política el mes de setembre.\nEn una conferència de premsa acompanyada de Joan Josep Nuet, amb qui va impulsar la plataforma Sobiranistes, Alamany ha criticat el rumb actual de Catalunya en Comú-Podem i ha anunciat que ella no deixa la política, sinó que continuarà \"compromesa amb el projecte dels comuns, que va més d’unes sigles, i amb la construcció d’un nou país\".\nEls comuns, per la seva part, censuren que la fins ara diputada no deixi l’escó malgrat abandonar el seu grup parlamentari, doncs afirmen que l’acta de diputat és de \"representació col·lectiva\" i no \"individual\".", "a3": "\"Fins aquí hem arribat, deixo el grup parlamentari de Catalunya en Comú-Podem, perquè la direcció del partit ha emprès un rumb que s’allunya dels ideals fundacionals dels comuns\". \nElisenda Alamany s’ha acomiadat així del grup parlamentari del qual va ser portaveu al costat de Xavier Domènech, que va deixar la política el mes de setembre. \nEn una conferència de premsa acompanyada de Joan Josep Nuet, amb qui va impulsar la plataforma Sobiranistes, Alamany ha criticat el rumb actual de Catalunya en Comú-Podem i ha anunciat que ella no deixa la política, sinó que continuarà \"compromesa amb el projecte dels comuns, que va més d’unes sigles, i amb la construcció d’un nou país\".\nEls comuns, per la seva part, censuren que la fins ara diputada no deixi l’escó malgrat abandonar el seu grup parlamentari, doncs afirmen que l’acta de diputat és de \"representació col·lectiva\" i no \"individual\". \n\n" }, "extreme": { "a1": "Alamany marxa de Catalunya en Comú-Podem per diferències amb l'actual gestió del projecte, però no renuncia al seu escó. ", "a2": "Després de la marxa de Xavier Domènech, Elisenda Alamany deixa el grup de Catalunya en Comú-Podem, però no la política.", "a3": "Alamany abandona Catalunya en Comú-Podem, però manté el seu escó al parlament perquè \"cal moure el país\"." } }
510
Àlvarez creu que guanyar per escons sense majoria de vots ‘condiciona la legitimitat’ d’avalar la independència
Barcelona (ACN).- Els diputats sorgits del 27-S, a més de treballar pel full de ruta sobiranista no podran ”obviar” els pressupostos del 2016, on s’hauran de decidir les polítiques de la Generalitat, segons Josep Maria Àlvarez, secretari general de la UGT. En una entrevista a l’ACN, Àlvarez ha manifestat que li ”agradaria que el pròxim Parlament faci saltar pels aires la política d’estabilitat econòmica” que aquests últims anys ha imposat el govern espanyol i la UE i que el Govern ha acceptat amb ”submissió”. En relació amb la majoria que hauria de tenir el Parlament per avalar la independència, Àlvarez adverteix que guanyar per escons sense una clara majoria de vots ”condicionarà la legitimitat” del resultat. Josep Maria Àlvarez creu que probablement ”el punt de més feblesa” del futur Parlament sigui la posició ideològicament transversal de les llistes de ‘Junts pel Sí’ i ‘Catalunya sí que es pot’ que els sondejos electorals apunten com de les llistes més votades. Per al secretari general, aquesta manca de definició ideològica i adscripció política es veurà reflectida en el debat dels diputats per aprovar els pressupostos de la Generalitat del 2016. A més del full de ruta sobiranista ”és evident que aquest Parlament haurà de fer uns pressupostos per al 2016 que hauran de definir les polítiques que ha de fer la Generalitat en l’àmbit de la política industrial, la creació d’ocupació, la salut, l’educació i els serveis socials”, entre d’altres competències i ”això no es podrà obviar” per part dels diputats. El secretari general veu en aquesta indefinició ideològica ”un escenari adient per tal de negociar les millors condicions possibles” i que afecten directament al benestar de les persones. A Àlvarez li ”agradaria que el pròxim Parlament faci saltar pels aires la política d’estabilitat que ha imposat l’estat espanyol i la UE” i que el Govern ha acceptat de desplegar durant aquests anys amb ”submissió”. ”No he vist que la batalla s’hagi plantejat” contra aquestes polítiques, ha reblat. Per això, el secretari general de la UGT preveu que ”la tardor no serà tranquil·la de cap de les maneres” ni en el Parlament, ni en l’àmbit de l’actuació del govern espanyol, ni en el de les empreses privades. ”Serà una tardor en la que s’intentarà que es pugui repartir la riquesa que s’ha generat aquest anys i no ha arribat als treballadors”. El marc estatutari, superat Àlvarez subratlla una clara evidència que s’observa en el fet que ”sumat el vot independentista i el vot dels que estan pel dret a decidir a Catalunya hi ha una immensa majoria de catalans que veuen que l’actual marc estatutari” de relació entre Espanya i Catalunya ”ha estat superat”. ”Catalunya vol refer la seva relació amb Espanya i en aquesta idea de refer n’hi ha qui la vol refer per continuar junts i n’hi ha qui la vol refer per sortir-se’n”. El bloc d’aquestes dues opcions és ”un bloc que suma i és el que ens ha portat fins aquí” però d’ara endavant ”no es podrà comptar tot junt” cosa que fa que el futur del projecte depengui ”de la capacitat que es tingui després del 27-S d’analitzar el resultat i posar-lo en positiu”. En aquell moment es veurà si la decisió d’anar més enllà del dret a decidir ha fet que el que procés ”surti tocat o no”. El secretari general de la UGT creu que ”l’estirada” del procés sobiranista a definir un full de ruta de transició cap a la independència ”s’ha de veure més com una resposta a l’immobilisme de l’estat espanyol que als desitjos de la societat catalana”. La legitimitat del resultat En relació amb la majoria que hauria de tenir el futur Parlament per avalar el procés independentista, Àlvarez ho considera ”irrellevant”. El que és ”evident” és que el Parlament per iniciar un procés constituent ho ha de fer a través d’aprovar lleis i que per aconseguir-ho s’ha de tenir un suport social molt ampli ”i això a vegades es dóna amb el 51% i a vegades amb el 75%”. El sistema de representació del Parlament és un sistema on les proporcions estan molt corregides i pot donar-se una majoria absoluta en escons que estigui ”allunyada d’una majoria absoluta de vots i això, digui qui ho digui, genera debat, polèmica i condiciona la legitimitat” del resultat. Per Josep Maria Àlvarez cal esperar l’índex de participació en les eleccions que marcaran el grau ”d’implicació” de la societat catalana en el procés sobiranista..
[ "país", "principat" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "El secretari general de la UGT ha demanat al Parlament el fi de l’actual política d’estabilitat. També ha avisat que hi haurà debat sobre la legitimitat i la consecució del procés independentista. Finalment, ha augurat que la diferència ideològica entre partits que s’havien entès en el desafiament a l’Estat acabarà sent un problema per a acordar els pressupostos.", "a2": "El secretari general de la UGT, Josep Maria Àlvarez, ha afirmat a una entrevista a l'ACN que el fet que es pugui guanyar per escons però sense tenir una majoria de vots genera debat i polèmica. Afirma a més que veurem com d'implicats estan els catalans en el procés sobiranista quan sapiguem l'índex de participació en les eleccions.", "a3": "El secretari general de la UGT, Josep Maria Àlvarez, explica que per tal que el Parlament iniciï un procés constituent ho ha de fer aprovant lleis i que per a aconseguir això cal tenir un suport social molt ampli. Per tant, segons ell, guanyar per escons sense una clara majoria de vots \"condicionarà la legitimitat\" d’avalar la independència." }, "extractive": { "a1": "Els diputats sorgits del 27-S, a més de treballar pel full de ruta sobiranista no podran ”obviar” els pressupostos del 2016, on s’hauran de decidir les polítiques de la Generalitat, segons Josep Maria Àlvarez, secretari general de la UGT.\nA Àlvarez li ”agradaria que el pròxim Parlament faci saltar pels aires la política d’estabilitat que ha imposat l’estat espanyol i la UE” i que el Govern ha acceptat de desplegar durant aquests anys amb ”submissió”. \n”Catalunya vol refer la seva relació amb Espanya i en aquesta idea de refer n’hi ha qui la vol refer per continuar junts i n’hi ha qui la vol refer per sortir-se’n”. \nEl sistema de representació del Parlament és un sistema on les proporcions estan molt corregides i pot donar-se una majoria absoluta en escons que estigui ”allunyada d’una majoria absoluta de vots i això, digui qui ho digui, genera debat, polèmica i condiciona la legitimitat” del resultat. ", "a2": "Els diputats sorgits del 27-S, a més de treballar pel full de ruta sobiranista no podran ”obviar” els pressupostos del 2016, on s’hauran de decidir les polítiques de la Generalitat, segons Josep Maria Àlvarez, secretari general de la UGT.\nEn relació amb la majoria que hauria de tenir el Parlament per a avalar la independència, Àlvarez adverteix que guanyar per escons sense una clara majoria de vots ”condicionarà la legitimitat” del resultat.\nJosep Maria Àlvarez creu que probablement ”el punt de més feblesa” del futur Parlament sigui la posició ideològicament transversal de les llistes de Junts pel Sí i Catalunya sí que es pot que els sondejos electorals apunten com de les llistes més votades.\nA més del full de ruta sobiranista ”és evident que aquest Parlament haurà de fer uns pressupostos per al 2016 que hauran de definir les polítiques que ha de fer la Generalitat en l’àmbit de la política industrial, la creació d’ocupació, la salut, l’educació i els serveis socials”, entre d’altres competències i ”això no es podrà obviar” per part dels diputats.", "a3": "En relació amb la majoria que hauria de tenir el Parlament per a avalar la independència, Àlvarez adverteix que guanyar per escons sense una clara majoria de vots ”condicionarà la legitimitat” del resultat. \nEl secretari general de la UGT creu que ”l’estirada” del procés sobiranista a definir un full de ruta de transició cap a la independència \"s’ha de veure més com una resposta a l’immobilisme de l’estat espanyol que als desitjos de la societat catalana”.\nEl que és ”evident” és que el Parlament, per a iniciar un procés constituent, ho ha de fer a través d’aprovar lleis, i que per aconseguir-ho s’ha de tenir un suport social molt ampli ”i això a vegades es dóna amb el 51% i a vegades amb el 75%”.\nSegons Josep Maria Àlvarez, cal esperar l’índex de participació en les eleccions que marcaran el grau ”d’implicació” de la societat catalana en el procés sobiranista.\n" }, "extreme": { "a1": "Àlvarez preveu un polèmic debat entorn a la independència i moltes dificultats per a aconseguir un acord pressupostari.", "a2": "Josep Maria Àlvarez afirma que la participació en les eleccions definirà la implicació dels catalans en el procés independentista.", "a3": "Àlvarez, secretari general de la UGT, que per a avalar la legimitat de la independència cal un suport social molt ampli." } }
2,457
La previsió d'ocupació turística durant les festes de Nadal i Cap d'Any se situa al voltant del 75% al Pirineu de Lleida
El Patronat de Turisme de la Diputació calcula que es faran unes 190.000 pernoctacions i que les estacions d'esquí vendran més de 200.000 forfets
El Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida preveu una mitjana d'ocupació turística del 75% durant les festes de Nadal i Cap d'Any, en el període comprès del 26 de desembre fins al 4 de gener, a les zones turístiques de Lleida i de manera especial a les del Pirineu amb estacions d'esquí. La millor ocupació es produirà per Cap d'Any, del 30 de desembre fins a l'1 de gener, quan s'arribarà pràcticament a penjar el cartell de complert a la major part d'establiments d'allotjament turístic de Pirineu. El Patronat estima que durant els 14 dies de Festes es faran unes 190.000 pernoctacions en establiments de turisme reglat, i que les estacions d'esquí vendran més de 200.000 forfets. Tots els complexos d'esquí del Pirineu de Lleida estan oberts per aquestes dates amb bona qualitat de neu, llevat de la mixta de Tavascan i la nòrdic de Virós-Vallferrera. Si per Cap d'Any serà quan hi hauran més turistes al Pirineu, del 5 al 8 de gener, de cara a la festivitat de Reis, els percentatges seran inferiors a la mitjana, per sota del 50%, ja que moltes famílies volen passar aquestes dates als seus llocs d'origen. L'ocupació a l'entorn de les estacions d'esquí també podrà ser bona per aquestes dates tot i que el resultat final estarà molt condicionat per la meteorologia i l'estat de la neu als complexos. D'altra banda, durant el primer tram del període vocacional, del dilluns 26, festivitat de Sant Esteve, fins al divendres 30, l'ocupació en el sector hoteler es situarà entre el 60 i el 70% de mitjana. Degut a com s'escauen enguany al calendari aquestes festes nadalenques, es produirà un altre tram bo d'ocupació turística entre el 2 i el 4 de gener, com a prolongació de la festa de Cap d'Any. En concret, en aquest període els establiments d'hoteleria a les zones del Pirineu amb estacions d'esquí tindran una ocupació que oscil·larà entre el 60 i el 70%; els establiments de turisme rural estaran per sobre del 70%; i els bungalous mantindran una ocupació alta que podria rondar el 90%. A la Val d'Aran i segons les previsions de Torisme Val d'Aran, la primera setmana que va de Nadal fins a Cap d'Any el percentatge d'ocupació hotelera serà d'un 80% i s'arribarà a la plena ocupació per Cap d'Any. En canvi, les previsions amb vista a la segona setmana festiva, i d'acord amb les reserves fetes fins ara, el percentatge d'ocupació al conjunt de la vall estarà entre el 60 i el 70%, essent els establiments propers a l'estació d'esquí de Baqueira Beret els que tindran una millor ocupació. Les perspectives als complexos d'esquí del Pirineu de Lleida també són bones, sobretot després que la nevada de la nit passada ha permès incrementar gruixos de neu entre 10 i 15 centímetres en algunes estacions. Gràcies a la bona gestió que han fet de la neu caiguda i a la producció de neu nova amb els 1.380 canons de nova generació, es podran mantenir unes bones condicions per a la pràctica de l'esquí, aprofitant les baixes temperatures d'aquests dies i el bon temps previst per aquest període festiu. Baixada de torxes i diversos actes a les estacions per celebrar les festes Les mateixes estacions d'esquí del Pirineu de Lleida han organitzat diverses activitats per celebrar el Nadal, Cap d'Any i Reis. És el cas de Baqueira Beret, que ha programat per al dia de Nadal la visita del Pare Noel i pel dia 31 una baixada de torxes a la cota 1.800 seguida d'un gran castell de focs artificial, i a partir de les dotze de la nit una gran festa de Cap d'Any a les discoteques de l'estació. Diumenge 1 de gener se celebrarà un concert d'any nou. Per la seva banda, al centre de Boí Taüll Resort s'ha organitzat també la visita de Pare Noel a les pistes de l'estació el 24 de desembre, i el 31 la festa de Cap d'Any. Pel 2 de gener hi ha programada una baixada de torxes enceses. Finalment el 5 de gener hi ha prevista la visita dels Reis Mags a l'estació. Els complexos d'Espot Esquí, Port Ainé, i Port del Comte han organitzat activitats per al dia de Reis. A banda de l'esquí, al Pirineu els turistes podran escollir entre una àmplia oferta d'activitats complementària que proposen un total de 80 empreses com poden ser els trineus arrossegats per gossos, el senderisme amb raquetes, el patinatge sobre gel, solàrium i motos de neu, entre d'altres especialitats. Altres activitats que es duran a terme durant aquestes festes estan relacionades amb la celebració de diferents parcs de Nadal, concerts nadalencs i la representació dels tradicionals Pastorets a diverses localitats i capitals de comarca, com també l'escenificació de pessebres vivents.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "El Pirineu de Lleida preveu una alta ocupació per les festes de Nadal, amb l’esquí com a protagonista. Les estacions estaran en òptimes condicions, per la neu caiguda i la gestió que se n’ha fet amb els cànons, però també existirà una oferta inesgotable d’activitats d’hivern complementàries. A més, s’organitzaran activitats culturals i de lleure per a celebrar els dies assenyalats.", "a2": "La millor ocupació als establiments d'allotjament turístic al Pirineu de Lleida es produirà per a Cap d'Any, amb la majoria d'ells complerts totalment. S'espera que l'ocupació sigui bona també durant les festes de Nadal. En quant a la festivitat de Reis, els percentatges d'ocupació seran menors, per sota del 50%, perquè moltes famílies prefereixen no viatjar aquests dies.", "a3": "Segons el Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, l'ocupació turística durant Nadal i Cap d'Any al Pirineu de Lleida serà d'un 75%. La previsió és que es facin 190.000 pernoctacions i que se superin els 200.000 forfets. Les estacions d'esquí, com Baqueira Beret i Boí Taüll Resort, han organitzat diverses activitats per a celebrar aquestes festes." }, "extractive": { "a1": "El Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida preveu una mitjana d'ocupació turística del 75% durant les festes de Nadal i Cap d'Any, en el període comprès del 26 de desembre fins al 4 de gener, a les zones turístiques de Lleida i de manera especial a les del Pirineu amb estacions d'esquí.\nGràcies a la bona gestió que han fet de la neu caiguda i a la producció de neu nova amb els 1.380 canons de nova generació, es podran mantenir unes bones condicions per a la pràctica de l'esquí, aprofitant les baixes temperatures d'aquests dies i el bon temps previst per a aquest període festiu. \nLes mateixes estacions d'esquí del Pirineu de Lleida han organitzat diverses activitats per a celebrar el Nadal, Cap d'Any i Reis. \nA banda de l'esquí, al Pirineu els turistes podran escollir entre una àmplia oferta d'activitats complementàries que proposen un total de 80 empreses com poden ser els trineus arrossegats per gossos, el senderisme amb raquetes, el patinatge sobre gel, solàrium i motos de neu, entre d'altres especialitats. ", "a2": "El Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida preveu una mitjana d'ocupació turística del 75% durant les festes de Nadal i Cap d'Any, en el període comprès entre el 26 de desembre i el 4 de gener, a les zones turístiques de Lleida i de manera especial a les del Pirineu amb estacions d'esquí.\nLa millor ocupació es produirà per Cap d'Any, des del 30 de desembre fins a l'1 de gener, quan s'arribarà pràcticament a penjar el cartell de complert a la majoria d'establiments d'allotjament turístic dels Pirineus.\nSi per Cap d'Any serà quan hi hauran més turistes al Pirineu, del 5 al 8 de gener, de cara a la festivitat de Reis, els percentatges seran inferiors a la mitjana, per sota del 50%, ja que moltes famílies volen passar aquestes dates als seus llocs d'origen.\nL'ocupació a l'entorn de les estacions d'esquí també podrà ser bona per aquestes dates, tot i que el resultat final estarà molt condicionat per la meteorologia i l'estat de la neu als complexos.", "a3": "El Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida preveu una mitjana d'ocupació turística del 75% durant les festes de Nadal i Cap d'Any, en el període comprès entre el 26 de desembre i el 4 de gener, a les zones turístiques de Lleida i de manera especial a les del Pirineu amb estacions d'esquí.\nEl Patronat estima que durant els 14 dies de Festes es faran unes 190.000 pernoctacions en establiments de turisme reglat, i que les estacions d'esquí vendran més de 200.000 forfets.\nÉs el cas de Baqueira Beret, que ha programat per al dia de Nadal la visita del Pare Noel i per al dia 31 una baixada de torxes a la cota 1.800 seguida d'un gran castell de focs artificial i, a partir de les dotze de la nit, una gran festa de Cap d'Any a les discoteques de l'estació.\nPer la seva banda, al centre de Boí Taüll Resort s'ha organitzat també la visita del Pare Noel a les pistes de l'estació el 24 de desembre, i el 31 la festa de Cap d'Any." }, "extreme": { "a1": "Tot preparat al Pirineu lleidatà per al Nadal, amb el cartell gairebé complert a les estacions d’esquí. ", "a2": "La majoria d'establiments d'allotjament turístic al Pirineu de Lleida estan complerts per a Cap d'Any, amb bones previsions per al Nadal.", "a3": "Al Pririneu de Lleida es preveu una ocupació turística del 75% i una venda de forfets superior als 200.000." } }
1,550
L'independentisme converteix en agònica la negociació per arrencar la legislatura
El desacord entre JxCat i ERC en la fórmula per investir Puigdemont ajorna fins a darrer moment la tria de la mesa del Parlament i la presidència de la cambra | Els republicans tenen diversos noms sobre la taula, en funció de com de generosa hagi de ser la interpretació que calgui fer del reglament
Quan falten 24 hores per a la constitució del Parlament, encara no se sap qui el presidirà en la nova legislatura, quins altres membres tindrà la mesa, com s'investirà el president, ni com s'ho farà l'independentisme per mantenir el control de la cambra. JxCat, ERC i la CUP van aconseguir una majoria folgada de 70 diputats el 21-D, però fins ara han estat incapaços de traduir-ho en uns acords mínims per arrencar la legislatura. El repte més urgent és el de la mesa, la qual, al seu torn, depèn de la fórmula que s'acordi per investir el president català. Fonts de diverses formacions han confirmat a NacióDigital que aquesta qüestió encara està oberta i, de fet, se seguirà negociant aquest dimarts. I és que la candidatura de Puigdemont vol que s'habilitin les vies per investir a distància, ja sigui per via telemàtica o delegant la representació en algun altre diputat present, per bé que la segona opció guanya pes. Els lletrats del Parlament, però, han deixat clar en el seu informe que cap d'aquestes vies té cabuda en el reglament. En aquest sentit, els republicans preveuen diverses opcions per presidir-la en funció d'aquesta decisió. Així, si la interpretació ha de ser molt laxa i, per tant, el xoc amb els tribunals és previsible, optaria per un perfil independent i no del nucli dur del partit, com Ernest Maragall, per no cremar més dirigents, mentre que, si la normativa es respectés més, s'hi podria situar algun diputat de carnet, com Roger Torrent, que va ser portaveu adjunt de Junts pel Sí en la legislatura passada. El nom del conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, també és una opció que està sobre la taula per rellevar Carme Forcadell. Facin el que facin, Mariano Rajoy ja posa pressió en anunciar que pot mantenir l'aplicació del 155 si s'avala la investidura a distància. Un acord menys global De fet, fins i tot queda encara la possibilitat -més remota- que ERC renunciï a presidir la cambra catalana, si se li exigeix alguna lectura del reglament del tot inverosímil per part de JxCat. I és que els republicans van reclamar a l'inici de les negociacions tenir tancat un acord que englobés la mesa i el Govern, mentre que després l'aspiració ha passat a ser incloure la mesa i la fórmula per investir el president. Però ara pot ser que ni tan sols aquesta segona qüestió estigui del tot tancada dimecres, cosa que donaria més força negociadora a la candidatura de Puigdemont per reclamar una via de votació a la qual ERC li costaria rebutjar públicament apel·lant a la legalitat. Tot apunta, per tant, que l'acord no es resoldrà fins al darrer instant, tot i que fonts de la negociació apuntaven la setmana passada que l'entesa arribaria, aquesta vegada, amb més antelació. És l'escenari que descrivien veus de Junts per Catalunya, i que dibuixaven RAC1 i Catalunya Ràdio quan van anunciar un principi d'acord entre JxCat i ERC per a la investidura de Puigdemont i la confecció d'una majoria independentista a la mesa. Aquestes informacions van ser puntualitzades per ERC, que remetia a una anàlisi més acurada dels seus serveis jurídics. La CUP i els "comuns" I encara hi ha altres incògnites a resoldre a poc més de 24 hores del ple de constitució de la mesa, com si la CUP hi tindrà algun membre. Li ho van oferir tant JxCat com ERC a costa d'un representant seu i els anticapitalistes van acceptar, però cadascú posa les seves condicions per fer el gest. En canvi, qui s'allunya de tenir presència a la mesa del Parlament són els "comuns". Fonts consultades per NacióDigital exposen que, tot i que han participat de l'anàlisi dels diversos escenaris, ara mateix no existeix l'"opció" de formar-ne part. Veus de Catalunya en Comú detallen que no s'ha concretat "mai" cap possibilitat "real" d'integrar-s'hi. Així mateix, l'independentisme no veu perillar la seva majoria de cara a la votació de la mesa, malgrat que l'informe dels lletrats del Parlament no deixa marge per aconseguir rendibilitzar el vot dels diputats a la presó i a l'exili. Malgrat que l'oposició tingui 65 escons i JxCat, ERC i CUP només 62 de presents, el fet que els "comuns" hagin anunciat que no donaran suport als candidats de Cs permet que la majoria parlamentària no pateixi per ara. Diferent serà quan calgui investir president, que haurà de decidir si els diputats empresonats o exiliats -que han presentat les credencials per ser diputats- dimiteixen o no. Un altre interrogant encara per resoldre in extremis.
[ "procés català: crònica" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "A 24 hores del començament de la legislatura, no hi ha acord sobre qui la presidirà. Com la proposta de Puigdemont d’una investidura a distància, amb els vots dels condemnats, no és legal, ERC està valorant altres noms, en funció de com de rigorosos vulguin ser amb el reglament. També es desconeix quins partits acabaran formant part de la mesa.", "a2": "JxCat, ERC i la CUP encara no han acordat la tria de la mesa del Parlament ni qui presidirà la nova legislatura, a un dia de la constitució del Parlament. La candidatura de Puigdemont vol que sigui possible investir a distància, però això no ha estat acceptat pel Parlament. Sembla que no s'arribarà a un acord fins a últim moment.", "a3": "El 21 de desembre, JxCat, ERC i la CUP van aconseguir l'ampla majoria de 70 diputats. Però encara no han sigut capaços d'arribar a acords mínims per a arrencar la legislatura, i només falten 24 hores per a la constitució del Parlament. Tot rau en la interpretació del reglament per a investir Puigdemont i, en funció d'aquesta, ERC presentarà diferents noms." }, "extractive": { "a1": "Quan falten 24 hores per a la constitució del Parlament, encara no se sap qui el presidirà en la nova legislatura, quins altres membres tindrà la mesa, com s'investirà el president, ni com s'ho farà l'independentisme per amantenir el control de la cambra.\nI és que la candidatura de Puigdemont vol que s'habilitin les vies per a investir a distància, ja sigui per via telemàtica o delegant la representació en algun altre diputat present, per bé que la segona opció guanya pes.\nEls lletrats del Parlament, però, han deixat clar en el seu informe que cap d'aquestes vies té cabuda en el reglament. \nEn aquest sentit, els republicans preveuen diverses opcions per a presidir-la en funció d'aquesta decisió. \nI encara hi ha altres incògnites a resoldre a poc més de 24 hores del ple de constitució de la mesa, com si la CUP hi tindrà algun membre.", "a2": "Quan falten 24 hores per a la constitució del Parlament, encara no se sap qui el presidirà en la nova legislatura, quins altres membres tindrà la mesa, com s'investirà el president, ni com s'ho farà l'independentisme per a mantenir el control de la cambra.\nJxCat, ERC i la CUP van aconseguir una majoria folgada de 70 diputats el 21-D, però fins ara han estat incapaços de traduir-ho en uns acords mínims per a arrencar la legislatura.\nFacin el que facin, Mariano Rajoy ja posa pressió en anunciar que pot mantenir l'aplicació del 155 si s'avala la investidura a distància.\nTot apunta, per tant, que l'acord no es resoldrà fins al darrer instant, tot i que fonts de la negociació apuntaven la setmana passada que l'entesa arribaria, aquesta vegada, amb més antelació.", "a3": "Quan falten 24 hores per a la constitució del Parlament, encara no se sap qui el presidirà en la nova legislatura, quins altres membres tindrà la mesa, com s'investirà el president, ni com s'ho farà l'independentisme per a mantenir el control de la cambra.\nJxCat, ERC i la CUP van aconseguir una majoria folgada de 70 diputats el 21-D, però fins ara han estat incapaços de traduir-ho en uns acords mínims per a arrencar la legislatura. \nAixí, si la interpretació ha de ser molt laxa i, per tant, el xoc amb els tribunals és previsible, optaria per un perfil independent i no del nucli dur del partit, com Ernest Maragall, per a no cremar més dirigents, mentre que, si la normativa es respectés més, s'hi podria situar algun diputat de carnet, com Roger Torrent, que va ser portaveu adjunt de Junts pel Sí en la legislatura passada. \nEl nom del conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, també és una opció que està sobre la taula per a rellevar Carme Forcadell. " }, "extreme": { "a1": "A les portes de la nova investidura, continua el misteri sobre la composició de la mesa i del propi Parlament. ", "a2": "Encara hi han moltes incògnites sobre l'acord independentista, a un dia per a la constitució del Parlament.", "a3": "L'urgent negociació per a arrencar la legislatura de l'independentisme depèn de la interpretació del reglament sobre la investidura del president català." } }
882
Recital de castells de nou a la diada de la Bisbal del Penedès
La Joves de Valls ha aconseguit la tripleta màgica, mentre que els Castells de Vilafranca i la Colla Vella han descarregat la torre de nou amb folre i manilles
La diada castellera de la Mare de Déu d’agost de la Bisbal del Penedès (Baix Penedès) s’ha tancat amb vuit castells de nou descarregats, dos dels quals de ‘gamma extra’. Aquests últims els han aconseguit la Colla Vella dels Xiquets de Valls i els Castellers de Vilafranca, dues colles que han signat la mateixa actuació amb el tres de nou amb folre, la torre de nou amb folre i manilles i el quatre de nou amb folre. A la ronda de pilars, però, els de la camisa verda han descarregat un pilar de vuit amb folre i manilles i la Vella un pilar de set amb folre. De la seva banda, la Joves de Valls ha aconseguit la tripleta màgica amb el quatre de nou amb folre, el cinc de vuit i el tres de nou amb folre. La recent creada colla castellera de la Bisbal del Penedès, els Bous, ha estat l’encarregada d’alçar el primer castell a la diada de la Mare de Déu d’agost. En una plaça plena de gom a gom, els Bous han descarregat el seu primer castell de sis de la història. De fet, aquesta és la segona actuació oficial de la colla local, després d’actuar per primer cop el passat 9 de maig al memorial Ramon Barrufet de Valls, on van descarregar un pilar de quatre. Els Bous han donat pas a les colles convidades: els Castellers de Vilafranca, que han tornat a actuar a la Bisbal després de dos anys d’absència, la Colla Joves Xiquets de Valls i la Colla Vella Xiquets de Valls. Els Castellers de Vilafranca han escollit el tres de nou amb folre i manilles per encetar la seva actuació, el desè castell d’aquestes característiques que descarreguen aquesta temporada. En la segona ronda, els de la camisa verda han optat per un castell de ‘gamma extra’, la torre de nou amb folre i manilles, que han completat amb tranquil·litat i ja sumen cinc aquest temporada. A la tercera ronda, els Verds han descarregat el quatre de nou amb folre. D’aquesta manera, els Castellers de Vilafranca han aconseguit l’objectiu que s’havien marcat i han descarregat amb comoditat els tres castells de nou. A la ronda de pilars, els Verds han optat pel pilar de vuit amb folre i manilles, que en aquesta temporada ja han descarregat en tres ocasions. La Colla Vella dels Xiquets de Valls ha signat aquest dissabte 15 d’agost una molt bona actuació a la Bisbal del Penedès. A la primera ronda, la colla ha optat pel tres de nou amb folre, que ha aconseguit descarregar després d’un peu desmuntat. A la segona ronda, els vallencs han descarregat la torre de nou amb folre i manilles, fet que els ha permès arribar a la xifra de 300 castells de nou superiors descarregats, un títol que fins ara només ostentaven els Castellers de Vilafranca i els Minyons de Terrassa. Finalment, a la tercera ronda, la Colla Vella ha aconseguit descarregar, tot i que amb una mica de patiment, el quatre de nou amb folre. A la ronda de pilars la colla ha optat pel pilar de set amb folre, que ha aconseguit descarregar. De la seva banda, la Joves de Valls, tot i començar la seva actuació amb mal peu, ha aconseguit la primera tripleta màgica de la temporada. Els de la camisa vermella han intentat a la primera ronda un quatre de nou amb folre, que ha acabat cedint a l’entrada dels dosos. Amb tot, al final de la primera ronda l’han aconseguit descarregar. A la segona ronda, la Joves han optat pel cinc de vuit, el segon que descarreguen aquesta temporada després de fer-ho diumenge passat a Llorenç del Penedès. Finalment, a la tercera ronda, la Colla Joves ha pogut descarregar sense problemes el tres de nou amb folre, castell que els ha servit per aconseguir la tripleta màgica. De fet, la colla no l’aconseguia des de la diada de la Bisbal del Penedès de l’any passat.
[ "cultura", "cultura popular" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "La colla local i les altres tres bandes convidades a la diada castellera de la Mare de Déu d’agost de la Bisbal del Penedès han deixat el llistó ben alt. Totes han aconseguit els seus objectius i han tancat actuacions estel·lars, oferint a la multitud congregada dos castells de gamma extra i la primera tripleta màgica de la temporada.", "a2": "Gran acollida a la diada castellera de la Mare de Déu d’agost de la Bisbal del Penedès, amb una plaça plena. Els Bous, una colla castellera de la Bisbal creada fa poc, han alçat el primer castell, seguits de les colles convidades: els Castellers de Vilafranca, la Colla Joves Xiquets de Valls i la Colla Vella Xiquets de Valls.", "a3": "La diada castellera del 15 d'agost a la Bisbal del Penedès s'ha tancat amb vuit castells de nou descarregats. Tant la Colla Vella dels Xiquets de Valls i com els Castellers de Vilafranca han aconseguit la torre de nou amb folre i manilles, mentre que La Colla Joves de Valls ha aconseguit la tripleta màgica." }, "extractive": { "a1": "La diada castellera de la Mare de Déu d’agost de la Bisbal del Penedès (Baix Penedès) s’ha tancat amb vuit castells de nou descarregats, dos dels quals de \"gamma extra\".\nLa recent creada colla castellera de la Bisbal del Penedès, els Bous, ha estat l’encarregada d’alçar el primer castell a la diada de la Mare de Déu d’agost. \nD’aquesta manera, els Castellers de Vilafranca han aconseguit l’objectiu que s’havien marcat i han descarregat amb comoditat els tres castells de nou. \nDe la seva banda, la Joves de Valls, tot i començar la seva actuació amb mal peu, ha aconseguit la primera tripleta màgica de la temporada.", "a2": "La diada castellera de la Mare de Déu d’agost de la Bisbal del Penedès (Baix Penedès) s’ha tancat amb vuit castells de nou descarregats, dos dels quals de \"gamma extra\".\nLa recent creada colla castellera de la Bisbal del Penedès, els Bous, ha estat l’encarregada d’alçar el primer castell a la diada de la Mare de Déu d’agost.\nEn una plaça plena de gom a gom, els Bous han descarregat el seu primer castell de sis de la història.\nEls Bous han donat pas a les colles convidades: els Castellers de Vilafranca, que han tornat a actuar a la Bisbal després de dos anys d’absència, la Colla Joves Xiquets de Valls i la Colla Vella Xiquets de Valls.", "a3": "La diada castellera de la Mare de Déu d’agost de la Bisbal del Penedès (Baix Penedès) s’ha tancat amb vuit castells de nou descarregats, dos dels quals de \"gamma extra\". \nAquests últims els han aconseguit la Colla Vella dels Xiquets de Valls i els Castellers de Vilafranca, dues colles que han signat la mateixa actuació amb el tres de nou amb folre, la torre de nou amb folre i manilles i el quatre de nou amb folre.\nPer la seva banda, la Joves de Valls ha aconseguit la tripleta màgica amb el quatre de nou amb folre, el cinc de vuit i el tres de nou amb folre. \nLa Colla Vella dels Xiquets de Valls ha signat aquest dissabte 15 d’agost una molt bona actuació a la Bisbal del Penedès. " }, "extreme": { "a1": "Gran èxit casteller a la Bisbal del Penedès, amb vuit de nou castells descarregats per 4 colles invitades.", "a2": "La plaça s'omple de gent per a veure els castells de la diada castellera de la Bisbal del Penedès (Baix Penedès).", "a3": "A la carrera diada castellera de la Bisbal del Penedès s'han descarregat vuit castells de nou." } }
2,523
JxSí i la CUP proposen una comissió de transició nacional i procés constituent i avaluen si serà d'estudi o legislativa
Catalunya Sí que es Pot reclama que sigui d'estudi mentre que C's, PPC i PSC la rebutgen de qualsevol manera
Junts pel Sí i la CUP han proposat aquest divendres la creació d'una comissió sobre transició nacional i procés constituent, i avaluen ara si serà d'estudi o legislativa. La diferència rau en la possibilitat de sumar Catalunya Sí que es Pot, que ha demanat que sigui d'estudi amb l'argument que això garantiria la seva perdurabilitat. De fet, C's, PSC i PPC ja han rebutjat la creació d'aquesta comissió de qualsevol manera, ja sigui d'un tipus o d'un altre. En cas que fos legislativa, els populars ja han donat per fet que el Tribunal Constitucional intervindrà d'ofici i la suspendrà. Els grups s'han donat temps fins dilluns per acabar de concretar la proposta, que es votarà, juntament amb la resta de comissions, en el ple del 20 de gener. La portaveu de Junts pel Sí al Parlament, Marta Rovira, ha explicat que la CUP i el seu grup plantejaven inicialment aquesta comissió perquè fos legislativa, però estudiaran fins dilluns la possibilitat que sigui d'estudi perquè així es pugui sumar Catalunya Sí que es Pot. En tot cas, ha garantit que sigui d'una forma o de l'altra, aquesta comissió treballarà per aprovar dues lleis al Parlament, la de transitorietat jurídica i la del procés constituent. Rovira ha argumentat que el debat es pot iniciar de diferents maneres, però que el final sempre serà el mateix, perquè els diputats independentistes tenen "un mandat democràtic i legal per fer al Parlament el debat legislatura sobre aquestes dues futures lleis". "Com acabarà aquest debat? Amb dues lleis, i això acabarà passant", ha reblat. Per la seva banda, el portaveu de Catalunya Sí que es Pot, Joan Coscubiela, ha argumentat que té "molt més sentit" que aquesta comissió sigui d'estudi, "sobretot per una raó d'efectivitat", perquè si fos legislativa, és molt possible que "duri poc en el temps" perquè sigui suspesa pel TC. La proposta de Catalunya Sí que es Pot també demana que el nom de la comissió es limiti a parlar de procés constituent. Des de C's, el portaveu adjunt del grup, Fernando de Páramo, ha explicat que s'oposen a la creació de qualsevol tipus de comissió sobre el tema. "No es poden dedicar més recursos i més temps dels diputats a dividir-nos i separar-nos de la resta d'Espanya", ha explicat als passadissos del Parlament. Si finalment opten per una comissió legislativa, el Parlament "se saltaria directament les lleis" i als diputats que la promoguessin se'ls podrien imputar diversos delictes de "desobediència", ha avisat. El portaveu parlamentari del PPC, Enric Millo, ha recordat que ni el Govern ni el Parlament tenen competències per legislar sobre un procés constituent. "Aquells que vulguin venir al Parlament a portar propostes sabent que no tenen recorregut, l'únic que fan és fer servir la cambra com a instrument per generar conflicte", ha subratllat. "Per què volen forçar el conflicte?", ha preguntat. Millo ha garantit que el PPC s'oposarà políticament a aquesta comissió. En cas que JxSí i la CUP optin per tirar endavant una comissió legislativa, està convençut, a més, que el TC actuarà "des del minut 1" per anul·lar-la. Si es tracta d'una comissió d'estudi, els populars "valoraran" quina és la seva resposta. També la portaveu del PSC a la cambra catalana, Eva Granados, ha rebutjat aquesta comissió, d'una forma o de l'altre, i ha advertit que JxSí i la CUP "hauran de decidir si van a un xoc de trens i per tant en contra de la sentència del TC que anul·la la resolució del 9-N o si segueixen amb el 'postureo' i el simbolisme que ens ha caracteritzat en aquest Parlament amb la comissió del dret a decidir, que va tenir molt rebombori però que no va arribar ni a fer conclusions". Granados ha advertit, a més, que si la comissió fos legislativa, "no aniria enlloc", ja que seria recorreguda Ordre del dia del ple El ple de la propera setmana aprovarà la creació de les comissions parlamentàries, ordenades aproximadament segons els diferents departaments del Govern. Ara bé, sí que s'ha creat una comissió específica d'Ocupació i una altra d'Afers Socials, encara que a l'executiu figuren dintre de la mateixa cartera, decisió que han celebrat des del PSC i Catalunya Sí que es Pot. També s'ha acordat constituir una comissió de Medi Ambient. A més de la creació de les comissions parlamentàries, l'ordre del dia del ple fixat per la junta de portaveus inclou la compareixença del president de la Generalitat, però també el debat de la proposta de resolució perquè els treballadors públics recuperin la paga extraordinària del 2012, signada per tots els grups menys JxSí. La junta ha acordat també el calendari de plens d'aquest període de sessions.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "Tots els grups polítics, excepte la CUP i Junts pel Sí, es posicionen en contra d’una comissió legislativa de transició nacional i procés constituent per considerar que no tindrà recorregut legal. Catalunya Sí que es Pot ha proposat que aquesta sigui d’estudi. Mentre que els independentistes s’han obert a valorar aquesta possibilitat, la resta de partits s’hi ha oposat. ", "a2": "Junts pel Sí i la CUP han proposat crear una comissió per treballar en aprovar les lleis de transitorietat jurídica i del procés constituent. Estan avaluant si la comissió serà d'estudi o legislativa. Catalunya Sí que es Pot ha demanat que sigui d'estudi, argumentant que així seria més efectiva i duradora. C's, PSC i PPC han rebutjat la proposta.", "a3": "La proposta de crear una comissió sobre transició jurídica i procés constituent per part de Junts pel Sí i la CUP és rebutjada per Ciutadans, el PSC i el PPC. Aquest últim grup dóna per suposat que si aquesta comissió és legislativa, serà suspesa pel TC. Catalunya Sí que es Pot opina que per a ser efectiva hauria de ser d'estudi." }, "extractive": { "a1": "Junts pel Sí i la CUP han proposat aquest divendres la creació d'una comissió sobre transició nacional i procés constituent, i avaluen ara si serà d'estudi o legislativa. \nDe fet, C's, PSC i PPC ja han rebutjat la creació d'aquesta comissió de qualsevol manera, ja sigui d'un tipus o d'un altre. \nRovira ha argumentat que el debat es pot iniciar de diferents maneres, però que el final sempre serà el mateix, perquè els diputats independentistes tenen \"un mandat democràtic i legal per a fer al Parlament el debat legislatura sobre aquestes dues futures lleis\". \nPer la seva banda, el portaveu de Catalunya Sí que es Pot, Joan Coscubiela, ha argumentat que té \"molt més sentit\" que aquesta comissió sigui d'estudi, \"sobretot per una raó d'efectivitat\", perquè si fos legislativa és molt possible que \"duri poc en el temps\" perquè sigui suspesa pel TC.", "a2": "La portaveu de Junts pel Sí al Parlament, Marta Rovira, ha explicat que la CUP i el seu grup plantejaven inicialment aquesta comissió perquè fos legislativa, però estudiaran fins a dilluns la possibilitat que sigui d'estudi, perquè així es pugui sumar Catalunya Sí que es Pot.\nEn tot cas, ha garantit que sigui com sigui, aquesta comissió treballarà per a aprovar dues lleis al Parlament, la de transitorietat jurídica i la del procés constituent.\nPer la seva banda, el portaveu de Catalunya Sí que es Pot, Joan Coscubiela, ha argumentat que té \"molt més sentit\" que aquesta comissió sigui d'estudi, \"sobretot per una raó d'efectivitat\", perquè si fos legislativa és molt possible que \"duri poc en el temps\" perquè sigui suspesa pel TC.\nA més de la creació de les comissions parlamentàries, l'ordre del dia del ple fixat per la junta de portaveus inclou la compareixença del president de la Generalitat, però també el debat de la proposta de resolució perquè els treballadors públics recuperin la paga extraordinària del 2012, signada per tots els grups menys JxSí.", "a3": "Junts pel Sí i la CUP han proposat aquest divendres la creació d'una comissió sobre transició nacional i procés constituent, i avaluen ara si serà d'estudi o legislativa.\nDe fet, C's, PSC i PPC ja han rebutjat la creació d'aquesta comissió de qualsevol manera, ja sigui d'un tipus o d'un altre.\nLa portaveu de Junts pel Sí al Parlament, Marta Rovira, ha explicat que la CUP i el seu grup plantejaven inicialment aquesta comissió perquè fos legislativa, però estudiaran fins dilluns la possibilitat que sigui d'estudi perquè així es pugui sumar Catalunya Sí que es Pot.\nPer la seva banda, el portaveu de Catalunya Sí que es Pot, Joan Coscubiela, ha argumentat que té \"molt més sentit\" que aquesta comissió sigui d'estudi, \"sobretot per una raó d'efectivitat\", perquè si fos legislativa és molt possible que \"duri poc en el temps\" perquè sigui suspesa pel TC. " }, "extreme": { "a1": "Polèmica servida al Parlament en relació a la creació d’una comissió de transició nacional i procés constituent.", "a2": "JxSí i la CUP proposen una comissió per a treballar en la llei de transitorietat jurídica i del procés constituent.", "a3": "Junts pel Sí i la CUP han proposat la creació d'una comissió sobre transició nacional i procés constituent." } }
896
Cleries assegura que el Senat vol castigar econòmicament el PDeCAT després d’aconseguir-hi grup propi
El portaveu del Partit Demòcrata a la cambra alta qualifica de 'molt greus' els interrogatoris de la Guàrdia Civil contra alts càrrecs del Govern
El portaveu del Partit Demòcrata (PDeCAT) al Senat, Josep Lluís Cleries, ha assegurat que la cambra alta vol ‘castigar econòmicament’ la formació després d’haver-hi aconseguit grup propi. En una entrevista a l’ACN, Cleries ha explicat que el Senat no vol pagar al partit els assessoraments amb caràcter retroactiu, tot i que la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sí que ho permet. D’altra banda, l’exconseller ha qualificat de ‘molt greus’ els interrogatoris de la Guàrdia Civil a alts càrrecs del Govern i a l’exportaveu del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena. ‘Ens heu guanyat, però us volem castigar’, ha personificat Cleries l’actitud del Senat en contra dels interessos del PDeCAT. En aquesta línia, el portaveu a la cambra alta ha replicat que el ‘gran guany’ del partit és defensar els interessos de Catalunya. ‘És cert que hi ha recursos econòmics que ens han de venir donats pel fet de tenir grup, però el més important és el fet parlamentari’, ha argumentat. Així doncs, Cleries celebra que, a partir d’ara, en comptes d’una sola pregunta al president espanyol el PDeCAT en podrà fer tres, i que podrà realitzar 17 interpel·lacions a ministres per les vuit que podia fer-ne abans d’obtenir el grup propi al Senat. L’exconseller s’ha mostrat indignat que la Mesa de la cambra alta hagi volgut tancar una de les veus polítiques del Senat, quan la seva funció és ‘defensar els drets de tots els parlamentaris, siguin del color que siguin’. ‘Han volgut reduir la pluralitat del Senat i una veu que representa Catalunya, que per tot el que s’està vivint els interessava deixar de banda’, ha opinat Cleries. Uns 100.000 euros El portaveu del PDeCAT al Senat ha explicat que les conseqüències econòmiques de tenir grup parlamentari propi es tradueixen en uns 100.000 euros. La diferència entre els ingressos per formar part del grup mixt -on es trobava el partit fins ara- i els que ha de rebre el Partit Demòcrata ara que té grup propi és de 60.000 euros. Tot i això, Cleries ha explicat que el Senat no vol pagar amb caràcter retroactiu els assessoraments que pertocarien al PDeCAT, tot i que la sentència del TC és retroactiva, de manera que anul·la els acords previs de la Mesa de la cambra alta. Per tant, segons aquesta sentència del Constitucional, el PDeCAT consta que té grup propi des del juny del 2016, és a dir, des de l’inici de la legislatura. És per això que la part pendent dels assessoraments superaria els 40.000 euros, tal com ha detallat Cleries en l’entrevista. D’aquí surten els 100.000 euros que hauria de rebre el Partit Demòcrata després de la sentència del TC.’Com a PDeCAT ha estat una gran victòria que haguem donat una bufetada política al Senat, on el PP hi té majoria absoluta’, ha comentat Cleries, que ha assegurat que els populars van ‘rebre ordres de dalt’ per castigar el Partit Demòcrata. ‘Es nota que fem nosa a Madrid, per la nostra defensa del procés i perquè estem al centre polític, cosa que a ells els descentra’, ha valorat el senador. Segons el dirigent independentista, els populars donaven per fet que el PDeCAT finalment tindria grup propi al Senat, però confiaven que la sentència del TC arribés més tard, fins i tot un cop s’acabés la legislatura. Compareixences de Zoido i Catalá A partir d’ara, els sis senadors del PDeCAT intensificaran l’activitat parlamentària al Senat. De fet, la formació ja ha demanat la compareixença del ministre d’Interior, Juan Ignacio Zoido, a la cambra alta, perquè doni explicacions sobre els interrogatoris de la Guàrdia Civil a alts càrrecs de la Generalitat. ‘En una democràcia és molt greu que la Guàrdia Civil digui que actua per ordre d’un jutjat, i que aquest negui que hagi ordenat cap interrogatori’, ha asseverat Cleries. A més, el Partit Demòcrata també hi ha demanat la compareixença del ministre de Justícia, Rafael Catalá, perquè s’expliqui sobre l’anomenada Operació Catalunya. El partit també ha fet diverses preguntes per escrit tant pels interrogatoris de la Guàrdia Civil com per tot el que envolta les conegudes com ‘clavegueres de l’Estat’.
[ "país", "principat" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "El PDeCAT ha acusat el Senat de voler contrarestar la seva victòria política negant-li el pagament retroactiu corresponent a l’obtenció d’un grup parlamentari propi; pagament avalat pel Tribunal Constitucional. Tot i això, els independentistes ja han començat a intervenir políticament a la cambra, per exemple, interpel·lant dos ministres per actuacions en contra de les institucions catalanes. ", "a2": "El portaveu del PDeCAT, Josep Lluís Cleries, assegura que, com que han aconseguit un grup propi, el Senat no vol pagar al partit pels seus assessoraments de forma retroactiva, una quantitat que superaria els 40.000 euros, malgrat la sentència del TC. Cleries afirma que és degut al fet que des de Madrid no estan contents per la seva defensa del procés.", "a3": "El portaveu del grup del PDeCAT al senat, Josep Lluís Cleries, creu que aquesta cambra els vol penalitzar, ja que no admet que una formació independentista hi sigui i hi faci política. De fet, ja han començat a demanar explicacions per algunes actuacions poc clares de la Guàrdia civil i altes assumptes de les \"clavegueres de l'Estat\"." }, "extractive": { "a1": "En una entrevista a l’ACN, Cleries ha explicat que el Senat no vol pagar al partit els assessoraments amb caràcter retroactiu, tot i que la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sí que ho permet.\nLa diferència entre els ingressos per a formar part del grup mixt –on es trobava el partit fins ara– i els que ha de rebre el Partit Demòcrata ara que té grup propi és de 60.000 euros.\n\"Com a PDeCAT, ha estat una gran victòria que haguem donat una bufetada política al Senat, on el PP hi té majoria absoluta\", ha comentat Cleries, que ha assegurat que els populars van \"rebre ordres de dalt\" per a castigar el Partit Demòcrata.\nDe fet, la formació ja ha demanat la compareixença del ministre d’Interior, Juan Ignacio Zoido, a la cambra alta, perquè doni explicacions sobre els interrogatoris de la Guàrdia Civil a alts càrrecs de la Generalitat.", "a2": "En una entrevista a l’ACN, Cleries ha explicat que el Senat no vol pagar al partit els assessoraments amb caràcter retroactiu, tot i que la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sí que ho permet.\nL’ex conseller s’ha mostrat indignat que la Mesa de la cambra alta hagi volgut tancar una de les veus polítiques del Senat, quan la seva funció és \"defensar els drets de tots els parlamentaris, siguin del color que siguin\".\nEl portaveu del PDeCAT al Senat ha explicat que les conseqüències econòmiques de tenir grup parlamentari propi es tradueixen en uns 100.000 euros.\nSegons el dirigent independentista, els populars donaven per fet que el PDeCAT finalment tindria grup propi al Senat, però confiaven que la sentència del TC arribés més tard, fins i tot un cop s’acabés la legislatura.", "a3": "El portaveu del Partit Demòcrata (PDeCAT) al Senat, Josep Lluís Cleries, ha assegurat que la cambra alta vol \"castigar econòmicament\" la formació després d’haver-hi aconseguit grup propi.\nTot i això, Cleries ha explicat que el Senat no vol pagar amb caràcter retroactiu els assessoraments que pertocarien al PDeCAT, tot i que la sentència del TC és retroactiva, de manera que anul·la els acords previs de la Mesa de la cambra alta.\n\"Es nota que fem nosa a Madrid, per la nostra defensa del procés i perquè estem al centre polític, cosa que a ells els descentra\".\nDe fet, la formació ja ha demanat la compareixença del ministre d’Interior, Juan Ignacio Zoido, a la cambra alta, perquè doni explicacions sobre els interrogatoris de la Guàrdia Civil a alts càrrecs de la Generalitat. " }, "extreme": { "a1": "Les represàlies econòmiques per part del Senat no minven la voluntat política del PDeCAT d’exercir com a nou grup parlamentari.", "a2": "Josep Lluís Cleries, portaveu del PDeCAT, diu que el Senat no vol pagar al partit pels seus assessoraments retroactivament.", "a3": "Josep Lluís Cleries ha manifestat que el Senat vol castigar econòmicament el grup propi que el PDeCAT ha aconseguit tenir-hi." } }
2,071
Salut alerta que Lleida està tornant a nivells de contagi de principis de juliol i demana limitar la vida social
Comencen les PCR massives a la capital del Segrià pel barri de Balàfia i continuaran la setmana que ve en tres zones més
El Departament de Salut ha alertat aquest divendres que la Regió Sanitària de Lleida està tornant a nivells de contagi de covid-19 de principis de juliol. La gerent de la Regió Sanitària, Divina Farreny, ha fet una crida a la ciutadania a reduir la vida social perquè amb les dades actuals, la tornada a l'escola i a la feina prevista per als propers dies "pot suposar un problema". Els testos PCR massius per detectar asimptomàtics han començat a Lleida ciutat pel barri de Balàfia. S'ha començat a fer proves als veïns d'entre 18 i 40 anys i la setmana que ve es continuarà per altres barris de la ciutat com Pardinyes i el Secà de Sant Pere, però també el Centre Històric i la Mariola. Després d'un descens en el nombre de nous casos amb covid-19 a la Regió Sanitària de Lleida durant les darrers setmanes, el Departament de Salut ha constatat que la situació no s'està estabilitzant sinó tot el contrari, que tornen a augmentar. Divina Farreny ha assenyalat per això que no es tracta d'una situació "exclusiva" de Lleida sinó que està passant al conjunt del país i per això ha dit que els propers dies faran una cerca activa de casos per trobar asimptomàtics en un lloc on durant l'estiu hi ha hagut una incidència "alta i sostinguda en el temps". Farreny ha alertat de la necessitat de detectar aquests casos i assegurar que facin la quarantena ja que "ens hi juguem la represa de l'activitat laboral i la tornada a l'escola". Els nivells de contagis i rebrot actuals són iguals que a l'inici de juliol, quan es va fer el tancament perimetral del Segrià i diversos municipis de Lleida pel rebrot de casos. Per aquest motiu aquest divendres a la tarda ha començat el cribratge amb proves PCR a la ciutat de Lleida. El primer punt escollit ha estat el barri de Balàfia, on la previsió era de fer-ne uns 300 al llarg de tota la tarda a persones entre 18 i 40 anys però també a menors d'edat, als qui se'ls fa la prova serològica. El sotscap del SEM a Lleida, Sergi Hijazo, ha detallat que la peculiaritat del cribratge és que fins ara es feien a partir de llistats de persones als qui s'havia contactat i avisat amb cita prèvia però a Balàfia s'ha fet a "demanda". Hijazo també ha recordat que és important que les persones que es fan la prova s'aïllin preventivament fins a tenir el resultat ja que sinó aquest no tindrà validesa. Aquest de Balàfia no és el primer cribratge massiu que es fa a la ciutat de Lleida, ja que el 19 de maig se'n va fer un a la plaça del Dipòsit, al Centre Històric, adreçat específicament a les persones temporeres que acabaven d'arribar per treballar a la campanya de la fruita. La setmana que ve, dimarts es tornaran a fer proves massives PCR al Centre Cívic de l'Ereta, que correspon al barri del Centre Històric; dimecres també se'n faran en un altre punt de la ciutat encara per determinar; i dijous se'n faran al barri de la Mariola. Divina Farreny ha recordat que des de l'inici dels rebrots s'han fet 3.000 proves a residències de la Regió Sanitària i en els darrers dies 4.000 entre diferents municipis i empreses, sobretot del sector fructícola. Van començar fa quinze dies a Torregrossa (Pla d'Urgell) i Sunyer (Segrià). La setmana passada se'n van fer a Albesa i Balaguer, a la Noguera, i aquesta setmana se'n van fer dimecres a Alcarràs (Segrià). Pel que fa al resultat de les proves, segons Farreny, dels 700 que es van fer en una central fructícola de la Noguera, 30 persones han donat positiu. Els resultats provisionals del cribratge d'Alcarràs són de 21 positius dels 115 resultats que ja s'han obtingut de 380 testos fets. Dos ordres judicials a Lleida ciutat per obligar a complir el confinament D'altra banda, Divina Farreny ha explicat que s'han aplicat dos ordres judicials a persones de la ciutat de Lleida que no volien complir amb l'aïllament tot i haver donat positiu al test de la covid-19. Segons Farreny, són persones que després es van derivar a l'Hotel Rambla i la Casa de Colònies de la Manreana i que no havien complert amb el protocol de confinament en reiterades ocasions. Respecte a aquests dispositius destinats a acollir persones que han de fer l'aïllament i no tenen mitjans per fer-ho, Farreny ha assenyalat que des que es van posar en funcionament al maig 740 persones han estat donades d'alta. Actualment n'hi ha 57, entre l'Hotel Rambla, la Manreana i l'Hotel Ibis de Torrefarrera.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "La represa de l’activitat escolar i laboral a la Regió Sanitària de Lleida pot veure’s amenaçada per l’increment massiu de casos positius de la covid-19. Per a intentar controlar la situació, s’estan fent cribratges amb tests PCR i s’ha demanat responsabilitat a la ciutadania perquè limitin la vida social i respectin l’aïllament preventiu fins a saber si són positius o no.", "a2": "Divina Farreny, gerent de la Regió Sanitària de Lleida, fa una crida a la població per a reduir la vida social, ja que les dades actuals de la covid-19 tornen a mostrar uns nivells de contagi similars als de principis de juliol. Assegura que és important detectar els casos asimptomàtics i per això s'han organitzat testos PCR massius.", "a3": "Els cribratges massius tornen a la Regió Sanitària de Lleida, ja que el nombre de contagis ha crescut força. La gerent d'aquesta Regió Sanitària, Divina Farreny, ha manifestat la importància de detectar aquests casos i de què facin la quarantena, ja que la tornada a l'escola i la represa de l'activitat laboral poden ser problemàtiques en aquestes condicions." }, "extractive": { "a1": "El Departament de Salut ha alertat aquest divendres que la Regió Sanitària de Lleida està tornant a nivells de contagi de la covid-19 de principis de juliol.\nLa gerent de la Regió Sanitària, Divina Farreny, ha fet una crida a la ciutadania per a reduir la vida social perquè, amb les dades actuals, la tornada a l'escola i a la feina prevista per als propers dies \"pot suposar un problema\". \nPer aquest motiu, aquest divendres a la tarda ha començat el cribratge amb proves PCR a la ciutat de Lleida. \nHijazo també ha recordat que és important que les persones que es fan la prova s'aïllin preventivament fins a tenir el resultat, ja que sinó aquest no tindrà validesa. ", "a2": "La gerent de la Regió Sanitària, Divina Farreny, ha fet una crida a la ciutadania per a reduir la vida social perquè, amb les dades actuals, la tornada a l'escola i a la feina prevista per als propers dies \"pot suposar un problema\".\nDesprés d'un descens en el nombre de nous casos amb la covid-19 a la Regió Sanitària de Lleida durant les darreres setmanes, el Departament de Salut ha constatat que la situació no s'està estabilitzant sinó tot el contrari, que tornen a augmentar.\nDivina Farreny ha assenyalat per això que no es tracta d'una situació \"exclusiva\" de Lleida sinó que està passant al conjunt del país i, per això, ha dit que els propers dies faran una cerca activa de casos per trobar asimptomàtics en un lloc on durant l'estiu hi ha hagut una incidència \"alta i sostinguda en el temps\".\nPer aquest motiu, aquest divendres a la tarda ha començat el cribratge amb proves PCR a la ciutat de Lleida.", "a3": "Després d'un descens en el nombre de nous casos amb la covid-19 a la Regió Sanitària de Lleida durant les darreres setmanes, el Departament de Salut ha constatat que la situació no s'està estabilitzant sinó tot el contrari, que tornen a augmentar.\nFarreny ha alertat de la necessitat de detectar aquests casos i assegurar que facin la quarantena ja que \"ens hi juguem la represa de l'activitat laboral i la tornada a l'escola\". \nPer aquest motiu, aquest divendres a la tarda ha començat el cribratge amb proves PCR a la ciutat de Lleida. \nEl sotscap del SEM a Lleida, Sergi Hijazo, ha detallat que la peculiaritat del cribratge és que fins ara es feien a partir de llistats de persones als qui s'havia contactat i avisat amb cita prèvia, però a Balàfia s'ha fet a \"demanda\". " }, "extreme": { "a1": "La Regió Sanitària de Lleida, en alerta per l’alt nivell de contagis, ja ha començat a aplicar mesures de control.", "a2": "La gerent de la Regió Sanitària demana a la població reduir la vida social davant les dades actuals de la covid-19.", "a3": "A la Regió Sanitària de Lleida es tornen a fer cribratges massius a causa de l'augment de contagis de la covid-19." } }
2,994
El primer investigat citat al jutjat per les mobilitzacions de l'aniversari de l'1-O desobeeix i no entra a declarar
La defensa dels detinguts pel tall de l'AVE afirma que és "extremadament greu" que el Ministeri "menteixi" dient que no es van presentar a una citació policial
El primer investigat citat a declarar al jutjat per les mobilitzacions durant l'aniversari de l'1-O a Girona ha decidit "no cooperar" i no entrar a declarar. Es tracta del denunciat pels Mossos d'Esquadra per desordres públics, ultratge a la bandera, danys i delicte lleu de lesions per suposadament formar part del grup de manifestants que van entrar a la seu de la Generalitat i van despenjar la bandera espanyola. La setmana vinent estan citats a declarar la resta d'investigats, entre ells els 16 detinguts per la policia espanyola el 16 de gener pel tall de l'AVE. Un dels advocats de la defensa, Benet Salellas, afirma que és "extremadament greu" que el Ministeri de l'Interior "menteixi" en una resposta al Senat dient que no es van presentació a una citació. "Amb els companys de la campanya '21 raons' hem decidit que no em presentaria, opto per la no cooperació amb la justícia espanyola", ha dit a les portes dels Jutjats de Girona Jordi Alemany, el primer investigat citat a declarar per les mobilitzacions durant l'aniversari de l'1-O a Girona. En el seu cas, és un dels denunciats pels Mossos d'Esquadra per, suposadament, formar part del grup que va entrar a la seu de la Generalitat i va despenjar la bandera espanyola. Alemany, que també és membre del secretariat nacional de l'ANC, ha criticat l'actuació dels Mossos i els ha acusat de contribuir en l'estratègia repressiva contra el moviment independentista. "Us exigim com a policia que estigueu al costat del vostre poble", ha dit. L'advocat de l'activista, Benet Salellas, ha explicat que ara el jutjat d'instrucció 4 de Girona haurà de decidir si torna a citar Jordi Alemany o si ordena la seva detenció. L'activista defensa la desobediència pacífica: "No podem cedir a la repressió com han fet els nostres líders, que estan de genolls, el govern autonomista està traint el poble i, si ens acusen de protestar, el que hem de dir és que ho tornarem a fer". A les portes dels jutjats s'hi ha concentrat una trentena de persones per donar suport a l'investigat. Els activistes també han col·locat a l'entrada de l'edifici una bandera espanyola mig cremada i una placa d'unes dependències de la subdelegació del govern espanyol. El Ministeri "menteix" La setmana que ve estan citats a declarar la resta d'investigats per les mobilitzacions de l'1 d'octubre del 2018. Entre ells, els 16 detinguts per la policia espanyola per suposadament tallar les vies de l'AVE, entre els quals hi ha l'alcalde de Verges (Baix Empordà), Ignasi Sabater, i el de Celrà (Gironès), Dani Cornellà, tots dos de la CUP. Els advocats dels arrestats estan ultimant una denúncia contra la policia espanyola per detenció il·legal i lesions. Salellas ha carregat contra la resposta del Govern a una pregunta del senador d'EH Bildu, Jon Iñárritu, sobre les detencions del 16 de gener. En concret, la resposta afirma que els detinguts "van ser citats per complimentar, amb assistència lletrada, la presa de les corresponents declaracions". "Se'ls va citar a tots ells a les 11.30 del mateix dia a la comissaria", afegeix. Salellas creu que el Ministeri està intentant crear "una falsa realitat" dient que "les detencions es van produir per incompareixença dels citats". "Sabem que això no és així", afirma l'advocat que subratlla que aquestes citacions "no existeixen". "És extremadament greu i terrible que per justificar detencions arbitràries i injustificades, la resposta del ministeri sigui a través de mentides i inventant-se citacions que no van existir", ha apuntat Benet Salellas. "La realitat incontestable és que setze ciutadans van ser privats de llibertat de forma injustificada i el govern espanyol el que hauria de fer és començar a investigar i a depurar responsabilitats enlloc d'intentar tapar-nos la boca amb mentides", ha criticat. A més, també critica que la resposta del govern espanyol negui que els advocats de la defensa van tenir problemes per accedir a la comissaria i per parlar català amb els agents que hi havia a l'entrada. "Hi ha testimonis, queixes i constància documental, és absolutament indiscutible el que va passar aquell dia, hi ha una voluntat de matar al missatger insistint amb un fals relat", ha conclòs.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "Els investigats per diferents mobilitzacions a Girona es neguen a cooperar amb la justícia espanyola. L’activista Jordi Alemany ha reivindicat la legitimitat de la protesta pacífica contra la repressió i ha acusat els mossos, i el govern català, de traïció. Els acusats del tall de l’AVE han denunciat la manipulació del motiu de la seva detenció per part de l’Estat.", "a2": "Jordi Alemany, primer investigat per desordres públics, ultratge a la bandera, danys i delicte de lesió a les mobilitzacions durant l'aniversari de l'1-O a Girona, ha decidit no presentar-se a declarar al jutjat i ha dit que no cedirà a la repressió. La setmana vinent estan citats la resta d'investigats, incloent-hi els arrestats per suposadament tallar les vies de l'AVE.", "a3": "El primer dels investigats per les protestes durant el primer aniversari de l'1-O ha decidit que no cooperarà amb la justícia espanyola i, per tant, no es presentarà al jutjat. Se l'acusa de formar part d'un grup que va despenjar una bandera espanyola. El jutjat d'instrucció número 4 de Girona decidirà si el deté o el torna a citar." }, "extractive": { "a1": "\"Amb els companys de la campanya '21 raons' hem decidit que no em presentaria, opto per la no cooperació amb la justícia espanyola\", ha dit a les portes dels Jutjats de Girona Jordi Alemany, el primer investigat citat a declarar per les mobilitzacions durant l'aniversari de l'1-O a Girona.\nL'activista defensa la desobediència pacífica: \"No podem cedir a la repressió com han fet els nostres líders, que estan de genolls, el govern autonomista està traint el poble i, si ens acusen de protestar, el que hem de dir és que ho tornarem a fer\".\nEntre ells, els 16 detinguts per la policia espanyola per suposadament tallar les vies de l'AVE, entre els quals hi ha l'alcalde de Verges (Baix Empordà), Ignasi Sabater, i el de Celrà (Gironès), Dani Cornellà, tots dos de la CUP. \nSalellas creu que el Ministeri està intentant crear \"una falsa realitat\" dient que \"les detencions es van produir per incompareixença dels citats\". ", "a2": "Es tracta del denunciat pels Mossos d'Esquadra per desordres públics, ultratge a la bandera, danys i delicte lleu de lesions per suposadament formar part del grup de manifestants que van entrar a la seu de la Generalitat i van despenjar la bandera espanyola.\nLa setmana vinent estan citats a declarar la resta d'investigats, entre ells els 16 detinguts per la policia espanyola el 16 de gener pel tall de l'AVE.\n\"Amb els companys de la campanya '21 raons' hem decidit que no em presentaria, opto per la no cooperació amb la justícia espanyola\", ha dit a les portes dels Jutjats de Girona Jordi Alemany, el primer investigat citat a declarar per les mobilitzacions durant l'aniversari de l'1-O a Girona.\nL'advocat de l'activista, Benet Salellas, ha explicat que ara el jutjat d'instrucció 4 de Girona haurà de decidir si torna a citar Jordi Alemany o si ordena la seva detenció.", "a3": "El primer investigat citat a declarar al jutjat per les mobilitzacions durant l'aniversari de l'1-O a Girona ha decidit \"no cooperar\" i no entrar a declarar.\nEn el seu cas, és un dels denunciats pels Mossos d'Esquadra per, suposadament, formar part del grup que va entrar a la seu de la Generalitat i va despenjar la bandera espanyola. \nL'advocat de l'activista, Benet Salellas, ha explicat que ara el jutjat d'instrucció 4 de Girona haurà de decidir si torna a citar Jordi Alemany o si ordena la seva detenció.\n\"És extremadament greu i terrible que per a justificar detencions arbitràries i injustificades, la resposta del ministeri sigui a través de mentides i inventant-se citacions que no van existir\", ha apuntat Benet Salellas." }, "extreme": { "a1": "Tensió als jutjats gironins davant la manca de col·laboració dels acusats pels disturbis de l’AVE i de l'aniversari de l'1-O.", "a2": "Jordi Alemany, investigat per desordres públics i ultratge a la bandera espanyola, decideix no declarar a la citació al jutjat.", "a3": "El primer citat per les mobilitzacions pel primer aniversari de l'1-O ha decidit no presentar-se al jutjat." } }
486
La llei de l’Agència Catalana de Protecció Social supera les esmenes a la totalitat i segueix el tràmit parlamentari
També s'ha refusat l'esmena amb text alternatiu presentada conjuntament per PSC i CSQP
La llei de creació de l’Agència Catalana de Protecció Social continua el tràmit parlamentari amb els vots de Junts pel Sí i la CUP després d’haver superat les esmenes a la totalitat que hi havien presentat Ciutadans i el PP, i també l’esmena conjunta amb text alternatiu de PSC i Catalunya sí que Es Pot. La proposició crea l’organisme que desplegarà el sistema de protecció social català i tindrà la gestió centralitzada de les prestacions socials. A més, s’ocuparà de gestionar els recursos del sistema de serveis socials i representarà el govern a les institucions internacionals en matèria de protecció social. L’alternativa de PSC i CSQP demanava de desenvolupar les competències que té actualment la Generalitat excloent la gestió de les pensions i de la desocupació. Hi ha hagut dues votacions. La primera ha servit per a tombar les esmenes a la totalitat de Ciutadans i PP, que han estat rebutjades per Junts pel Sí i la CUP, amb l’abstenció de PSC i CSQP. En la segona votació, l’esmena conjunta d’aquests dos grups ha estat tombada per la majoria independentista i pel PP, amb l’abstenció de Ciutadans. La diputada de la CUP Mireia Vehí ha dit que aquesta agència és imprescindible per a la construcció de la república catalana, perquè és la carcassa del que serà l’estructura de drets del nou país, un organisme ‘autònom, públic, transparent i auster’, que no implicarà cap augment d’alts càrrecs. ‘Sí, som independentistes i estem generant estructures d’estat’, ha dit. Per Junts pel Sí, Chakir El Homrani ha dit que havia de servir per a gestionar de manera més justa el present i que en el futur Catalunya tingués la capacitat de gestionar tota la protecció social. Ha destacat que en la futura agència hi haurà control parlamentari (amb un president escollit per la cambra) i participació dels agents socials i econòmics. També s’ha obert a acceptar les propostes de la resta de grups durant la tramitació parlamentària. El diputat del PP Fernando Sánchez ha dubtat que l’aplicació d’aquesta Agència de Protecció Social sigui la primera llei de desconnexió. ‘Tanta faramalla i soroll mediàtic per acabar anunciant-nos una agència de caràcter conservador i autonomista, amanida d’inconstitucionalitat’, ha dit. Segons ell, JxSí i la CUP no volen una agència, sinó que ‘només els interessa la moció de confiança, vendre fum i aparentar que avancen cap a la independència’. Pel diputat de Ciutadans Joan Garcia, es tracta d’una proposta ‘placebo, buida de contingut i amb un articulat confús, ambigu i recurrent’. Ha dit que era favorable a l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS), creat l’any 2006, que ‘CDC i ERC van decidir d’eliminar’. Eva Granados, del PSC, ha criticat que Junts pel Sí i la CUP haguessin elaborat un text que ‘ha fet quedat curt’, perquè segons ella no pensa en el món local. A parer seu, no és una llei de ruptura, car Catalunya ja havia tingut institucions i agències com les que preveu aquesta llei, però el govern s’ha encarregat d’anar eliminant instruments i capacitat d’intervenció del sector públic i a més retallant. Segons Granados, l’alternativa que presentaven el seu grup i CSQP volia millorar la protecció social a partir de desenvolupar la llei de serveis socials del tripartit, que ja parlava d’una agència de desplegament de polítiques públiques. La renda mínima de ciutadania –ha dit– ha de ser l’instrument que ho vehiculi tot. Granados ha apel·lat a ERC, que va elaborar la llei de serveis socials. Així mateix, el portaveu de CSQP, Joan Coscubiela, ha demanat als partits independentistes que tinguessin ‘la mateixa diligència amb la renda garantida de ciutadania que tenen amb les lleis de desconnexió’, perquè –ha dit– la gent que pateix ‘no viu de declaracions grandiloqüents i abrandades’. I encara ha insistit: ‘Del que ens hem de desconnectar és de la creixent pobresa i desigualtat.’ Coscubiela ha dit que Junts pel Sí i la CUP es preocupaven només ‘pel que farien si fossin no sé què quan gran part de les competències actuals no estan desenvolupades’. També ha criticat que –a parer seu– el text ‘creï expectatives falses i obri les portes a la privatització’.
[ "país", "principat" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "La llei de creació de l’Agència Catalana de Protecció Social ha superat les esmenes de l’oposició, amb el suport dels grups independentistes. Aquests la consideren un pilar fonamental del projecte sobiranista, mentre que els altres partits ho veuen com un postureig. De fet, aclareixen que ja existien aquest tipus d’instruments i que la seva proposta demanava, precisament, desenvolupar-los.", "a2": "La llei de creació de l’Agència Catalana de Protecció Social continua endavant amb els vots de Junts pel Sí i la CUP. L'organisme crearia el sistema de protecció català amb una gestió centralitzada, i seria imprescindible per a una Catalunya independent, segons membres de la CUP. El PP, Ciutadans, PSC i CSQP han criticat la llei.", "a3": "La llei que crearà l'Agència Catalana de Protecció Social continua el seu recorregut parlamentari. Hi són a favor Junts pel Sí i la CUP; Ciutadans i el PP han presentat esmenes a la totalitat i el PSC i Catalunya Sí Que Es Pot ha presentat una alternativa al conjunt de la llei." }, "extractive": { "a1": "La llei de creació de l’Agència Catalana de Protecció Social continua el tràmit parlamentari amb els vots de Junts pel Sí i la CUP després d’haver superat les esmenes a la totalitat que hi havien presentat Ciutadans i el PP, i també l’esmena conjunta amb text alternatiu de PSC i Catalunya sí que Es Pot.\nLa diputada de la CUP Mireia Vehí ha dit que aquesta agència és imprescindible per a la construcció de la república catalana, perquè és la carcassa del que serà l’estructura de drets del nou país, un organisme \"autònom, públic, transparent i auster\" que no implicarà cap augment d’alts càrrecs.\nA parer seu, no és una llei de ruptura, perquè Catalunya ja havia tingut institucions i agències com les que preveu aquesta llei, però el govern s’ha encarregat d’anar eliminant instruments i capacitat d’intervenció del sector públic i, a més, retallant.\nSegons Granados, l’alternativa que presentaven el seu grup i CSQP volia millorar la protecció social a partir de desenvolupar la llei de serveis socials del tripartit, que ja parlava d’una agència de desplegament de polítiques públiques. ", "a2": "La llei de creació de l’Agència Catalana de Protecció Social continua el tràmit parlamentari amb els vots de Junts pel Sí i la CUP després d’haver superat les esmenes a la totalitat que hi havien presentat Ciutadans i el PP, i també l’esmena conjunta amb text alternatiu de PSC i Catalunya sí que Es Pot.\nLa proposició crea l’organisme que desplegarà el sistema de protecció social català i tindrà la gestió centralitzada de les prestacions socials.\nA més, s’ocuparà de gestionar els recursos del sistema de serveis socials i representarà el govern a les institucions internacionals en matèria de protecció social.\nLa diputada de la CUP Mireia Vehí ha dit que aquesta agència és imprescindible per a la construcció de la república catalana, perquè és la carcassa del que serà l’estructura de drets del nou país, un organisme \"autònom, públic, transparent i auster\" que no implicarà cap augment d’alts càrrecs.", "a3": "La llei de creació de l’Agència Catalana de Protecció Social continua el tràmit parlamentari amb els vots de Junts pel Sí i la CUP després d’haver superat les esmenes a la totalitat que hi havien presentat Ciutadans i el PP, i també l’esmena conjunta amb text alternatiu de PSC i Catalunya sí que Es Pot.\nLa diputada de la CUP Mireia Vehí ha dit que aquesta agència és imprescindible per a la construcció de la república catalana, perquè és la carcassa del que serà l’estructura de drets del nou país, un organisme \"autònom, públic, transparent i auster\" que no implicarà cap augment d’alts càrrecs.\nEl diputat del PP Fernando Sánchez ha dubtat que l’aplicació d’aquesta Agència de Protecció Social sigui la primera llei de desconnexió.\nAixí mateix, el portaveu de CSQP, Joan Coscubiela, ha demanat als partits independentistes que tinguessin \"la mateixa diligència amb la renda garantida de ciutadania que tenen amb les lleis de desconnexió\", perquè –ha dit– la gent que pateix \"no viu de declaracions grandiloqüents i enceses\". " }, "extreme": { "a1": "Els independentistes donen impuls a l’agència catalana de protecció social, tombant totes les esmenes en contra de la seva creació.", "a2": "Continua endavant la llei de creació de l'Agència Catalana de Protecció Social, amb l'oposició de PP, Ciutadans, PSC i CSQP.", "a3": "La llei que crearà l'organisme que gestionarà el sistema de protecció social català continua el seu tràmit parlamentari." } }
2,677
La Fundació Mapfre mostra l'evolució de Renoir a través de la representació de la dona
L'exposició 'Renoir entre dones.
De l'ideal modern a l'ideal clàssic' conté obres del Museu d'Orsay i de l'Orangerie ACN Barcelona.-La Fundació Mapfre estrenarà el 17 de setembre una exposició dedicada a Renoir amb una setantena d'obres, la majoria procedents del Museu d'Orsay i de l'Orangerie. 'Renoir entre dones. De l'ideal modern a l'ideal clàssic' presenta una evolució de l'obra del pintor basada en diferents interpretacions de la imatge femenina, des de la parisenca moderna fins a la visió més intimista de la imatge maternal i la bellesa del nu integrat a la naturalesa. El cor de la mostra és el llenç 'Bal du Moulin de la Galette', una obra mestra de la història de la pintura que va sortir per primera vegada de França ara fa un segle amb destí, precisament, a Barcelona. La ciutat va acollir una exposició de pintura francesa en solidaritat amb el país aleshores immers en la Primera Guerra Mundial. El nou projecte expositiu de la Fundació Mapfre proposa seguir la trajectòria artística del gran pintor francès Pierre-Auguste Renoir a partir de la representació de la figura femenina. El mestre de l'impressionisme va pintar al llarg de la seva vida nombrosos quadres en què la dona era la protagonista, canviant amb el pas dels anys la seva mirada i manera de representar-les. Cronològicament, Renoir mostrava als seus inicis gust per pintar la dona més moderna i urbana. Amb l'arribada de la paternitat el pintor comença a crear llenços més intimistes, imatges maternals, i s'introdueix en el nu femení. Els darrers anys l'artista abraça les creacions de nus integrats a la natura, exemple de les quals és el cèlebre 'Les banyistes'. Aquesta evolució respon a la voluntat del pintor de tornar "a la tradició de la gran pintura", apunta el director de l'Àrea de Cultura de la Fundació Mapfre i co comissari de l'exposició, Pablo Jiménez Burillo. Un "retorn" només temàtic, és clar, perquè l'estil i la tècnica impressionistes sí que eren els propis del seu temps, i Renoir en va ser un dels abanderats. En aquest sentit Burillo nega que aquesta darrera etapa del pintor es pugui qualificar "d'acadèmica". Pel comissari, la representació del nu femení a la natura, la idea de bellesa intemporal, no tenen res d'acadèmic en la pintura de Renoir, i més aviat coincideix amb la tendència dels seus coetanis, com el propi Picasso. "És una aventura compartida amb una part important de la pintura de la seva època", destaca. És per aquest motiu que entre la setantena d'obres de l'exposició no només s'hi troben obres de Renoir, sinó també una petita selecció de peces de Van Goch, Degas, Picasso, Bonard o Maillol, procedents també de les col·leccions dels museus d'Orsay i de l'Orangerie. 'Bal du Moulin de la Galette', el "cor" de l'exposició La història d'aquesta exposició comença amb el popular quadre de Renoir 'Bal du Moulin de la Galette'. D'una banda, per la pròpia significació de l'obra en la trajectòria del pintor: "És una de les cinquanta obres mestres de la història de la pintura, que marca un punt culminant d'un Renoir interessat per un prototip de dona moderna i mostra el seu afany per mostrar sempre un món feliç i en harmonia". No obstant això, si aquest llenç és, en expressió de Burillo, "el cor de l'exposició", és per la seva relació amb Barcelona. I és que 'Bal du Moulin de la Galette' és un llenç que només ha sortit cinc vegades de França, i que la primera vegada que ho va fer, l'any 1917, va venir a Barcelona per ser exhibit en una gran mostra. L'exposició, doncs commemora el –gairebé- centenari d'aquella primera visita i rememora el motiu pel qual es va produir. Aquella exposició es va celebrar durant la Primera Guerra Mundial, que va minvar l'activitat artística a França, en especial la projecció dels seus artistes. Per això, segons recorda el comissari, un grup de pintors catalans van decidir organitzar una gran exposició de 1.500 quadres d'autors francesos "perquè els salons parisencs poguessin tenir continuïtat". L'estrella, el gran quadre d'aquell esdeveniment, va ser el 'Bal du Moulin de la Galette'.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "Una setantena d’obres de Renoir i d’altres pintors coetanis, procedents de museus parisencs, s’exposaran a Barcelona. La mostra tractarà l’evolució de la imatge femenina a l’obra de l’impressionista francès. El llenç central serà el “Bal du Moulin de la Galette”, no només per temàtica i importància, sinó per a commemorar el quasi centenari de la primera exhibició del quadre a Barcelona.", "a2": "El 17 de setembre, la Fundació Mapfre estrena l'exposició \"Renoir entre dones. De l'ideal modern a l'ideal clàssic\", dedicada al pintor Pierre-Auguste Renoir, que representava la figura femenina a les seves pintures. L'obra principal serà el llenç \"Bal du Moulin de la Galette\", que va sortir de França per primera vegada l'any 1917, per a exhibir-se a Barcelona.", "a3": "La fundació Mapfre presenta una exposició sobre la pintura de Renoir, en concret, sobre la seva visió de la dona. Al principi, la representava moderna i urbana; al final, el pintor va fer nus en contexts naturals. El cor és un quadre que va ser exposat el 1917 a Barcelona, mentre França estava immersa en la Primera Guerra Mundial." }, "extractive": { "a1": "La Fundació Mapfre estrenarà el 17 de setembre una exposició dedicada a Renoir amb una setantena d'obres, la majoria procedents del Museu d'Orsay i de l'Orangerie. \n\"De l'ideal modern a l'ideal clàssic\" presenta una evolució de l'obra del pintor basada en diferents interpretacions de la imatge femenina, des de la parisenca moderna fins a la visió més intimista de la imatge maternal i la bellesa del nu integrat a la naturalesa. \nEl cor de la mostra és el llenç \"Bal du Moulin de la Galette\", una obra mestra de la història de la pintura que va sortir per primera vegada de França ara fa un segle amb destí, precisament, Barcelona. \nÉs per aquest motiu que entre la setantena d'obres de l'exposició no només s'hi troben obres de Renoir, sinó també una petita selecció de peces de Van Goch, Degas, Picasso, Bonard o Maillol, procedents també de les col·leccions dels museus d'Orsay i de l'Orangerie.", "a2": "La Fundació Mapfre estrenarà el 17 de setembre una exposició dedicada a Renoir amb una setantena d'obres, la majoria procedents del Museu d'Orsay i de l'Orangerie.\n\"Renoir entre dones. De l'ideal modern a l'ideal clàssic\" presenta una evolució de l'obra del pintor basada en diferents interpretacions de la imatge femenina, des de la parisenca moderna fins a la visió més intimista de la imatge maternal i la bellesa del nu integrat a la naturalesa.\nEl cor de la mostra és el llenç \"Bal du Moulin de la Galette\", una obra mestra de la història de la pintura que va sortir per primera vegada de França ara fa un segle amb destí, precisament, Barcelona.\nL'exposició, doncs, commemora el quasi centenari d'aquella primera visita i rememora el motiu pel qual es va produir.", "a3": "La Fundació Mapfre estrenarà el 17 de setembre una exposició dedicada a Renoir amb una setantena d'obres, la majoria procedents del Museu d'Orsay i de l'Orangerie.\nEl nou projecte expositiu de la Fundació Mapfre proposa seguir la trajectòria artística del gran pintor francès Pierre-Auguste Renoir a partir de la representació de la figura femenina.\nCronològicament, Renoir mostrava als seus inicis una tendència per pintar la dona més moderna i urbana.\nEls darrers anys l'artista abraça les creacions de nus integrats a la natura; un exemple n'és el cèlebre \"Les banyistes\". " }, "extreme": { "a1": "La Fundació Mapfre dedicarà una exposició a Renoir i, més concretament, a la representació femenina en la seva pintura.", "a2": "La Fundació Mapfre estrena una exposició dedicada a Renoir, les pintures del qual tenen a la dona com a protagonista.", "a3": "La fundació Mapfre inaugurarà el pròxim 17 de setembre una exposició sobre Renoir i la seva representació de la dona." } }
992
Durangoko Azoka: cinquanta anys acompanyant la llengua i la cultura basques
A Euskal Herria hi ha, pel cap baix, tres grans esdeveniments al calendari en què la llengua i la cultura pròpies adquireixen tot el protagonisme: la final del campionat de bertsolaris, cada quatre anys; la Korrika, la quilomètrica cursa per relleus anual en defensa de l’èuscar; i la Durangoko Azoka, la concorreguda fira del llibre i el disc de Durango, que comença demà i convertirà aquest municipi biscaí a mig camí entre Bilbao, Sant Sebastià i Vitòria en ‘la capital d’Euskadi’ fins el 8 de desembre. Enguany ‘la cita del desembre’ s’ha allargat un dia més que l’any passat, perquè se n’ha de celebrar com cal el cinquantenari. Parlem de mig segle d’activitat, sí, i la pregunta salta quasi automàticament: qui i com s’ho va fer, el 1965, per engegar una fira cultural de temàtica basca enmig de la dictadura franquista? En té la resposta Nerea Mujika, presidenta de l’associació Gerediaga, promotora de la Durangoko Azoka: ‘Aleshores hi havia una llei d’associacions molt restrictiva i, diguem-ne que per mitjà d’una mena d’enginyeria cultural, un grup de persones de molt distint color va ésser molt llest i va aconseguir d’oficialitzar Gerediaga, malgrat totes les dificultats, amb l’objectiu de treballar, protegir i sobretot difondre el patrimoni que tenia a veure amb la comarca del Duranguesat, en concret, i la cultura basca, en general.’ ‘La columna vertebral de Gerediaga –continua Mujika– és el patrimoni, tant material com immaterial, de la comarca o antiga “merindad”, que té per nosaltres un valor geogràfic i històric importantíssim.’ Per volum d’activitat, veterania i impacte social, la fira del llibre i el disc és ‘el principal desafiament i també la gran il·lusió’ de l’associació Gerediaga. Fou idea de Leopoldo Zugaza, un home sempre vinculat al món cultural basc i un dels creadors de la ikastola de Durango: ‘Veient la fira del llibre de Madrid, va tenir la pensada d’organitzar-ne una a Durango amb llibres i “dònuts” (com en deien, fent broma, dels discs) de temàtica basca.’ De la primera edició, desenvolupada de manera molt modesta en un pòrtic de l’església de Santa Maria de Durango, a l’actual, escampada com una taca d’oli per tot el municipi, ja han passat cinc dècades. Prou temps per a consolidar la proposta i, alhora, per a veure’n l’evolució i els canvis, diu convençuda Mujika: ‘Els espais han variat, els formats i suports del llibre i el disc també han variat i, lògicament, ha variat el volum de produccions presentades: de la quinzena d’estands presents el 1965 s’ha passat als més de dos-cents cinquanta del present, complementats amb dues-centes cinquanta activitats culturals més.’ Malgrat que els estands editorials i discogràfics han de continuar essent el centre de la fira, ‘per poder veure la cara d’un autor o grup musical concrets’, a mesura que avança el nou segle la Durangoko Azoka ‘ha de reflectir també, de cara a la transmissió, els diversos formats actuals de la cultura, incloent-hi noves disciplines que ens porten a una altra etapa d’aquesta evolució paral·lela de la fira i la societat basca’. Amb el pla estratègic que es va començar a aplicar fa pocs anys, la fira s’ha obert de bat a bat al creixent i creatiu sector de l’autoproducció, al de les noves tecnologies, al del teatre i el cinema i també al de la televisió, amb un canal específic i tot: ‘No diem que aquests dies tota la cultura és a Durango, però molts dels formats sí que hi són’, diu orgullosament convençuda Mujika. De tot això, la presidenta de Gerediaga se’n sent satisfeta. I s’avé a enumerar què l’omple més: ‘La fira em dóna moltíssim, personalment. La gent de Durango s’hi reconeix, està orgullosa de l’Azoka tot i les grans dimensions actuals de l’esdeveniment. D’una altra banda, em dóna peu a conèixer creadors de la cultura basca que, d’una altra manera, no coneixeria. Però allò que més m’agrada és obrir la porta el primer dia a les escoles i veure nois i noies plens d’energia corrent amunt i avall pel recinte i participant activament en els tallers que els hem preparat. Això m’emociona, sincerament.’
[ "món", "cultura", "país basc" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "La Durangoko Azoka és la fira del llibre i el disc de Durango, organitzada per l’associació Gerediaga, nascuda durant el franquisme per a protegir i promoure el patrimoni basc. En 50 anys, l’esdeveniment ha crescut enormement i s’ha adaptat a l’evolució de la societat. Per això, ara s’hi presenten també altres formats culturals, com les arts audiovisuals o les noves tecnologies.", "a2": "Se celebren cinquanta anys de la Durangoko Azoka, fira del llibre i el disc de temàtica basca. Durant tots aquests anys, hi han hagut canvis en el format de la fira per tal d'adaptar-se a l'actualitat cultural i a les noves tecnologies. La presidenta de l’associació Gerediaga, Nerea Mujika, se sent molt orgullosa de la fira.", "a3": "Demà comença a Durango la Durango Azoka, un dels quatre esdeveniments més importants de la cultura basca. Es tracta d'una fira del llibre i del disc bascs que es celebra des de fa cinquanta anys. Ho organitza l'associació Gerediaga i s'ha anat adaptant als canvis de la societat basca i, enguany, s'hi poden trobar diversos nous formats i disciplines culturals." }, "extractive": { "a1": "En té la resposta Nerea Mujika, presidenta de l’associació Gerediaga, promotora de la Durangoko Azoka: \"Aleshores, hi havia una llei d’associacions molt restrictiva i, diguem-ne que mitjançant una mena d’enginyeria cultural, un grup de persones de molt diferent color va ésser molt llest i va aconseguir d’oficialitzar Gerediaga, malgrat totes les dificultats, amb l’objectiu de treballar, protegir i sobretot difondre el patrimoni que tenia a veure amb la comarca del Duranguesat, en concret, i la cultura basca, en general\".\nPer volum d’activitat, veterania i impacte social, la fira del llibre i el disc és \"el principal desafiament i també la gran il·lusió\" de l’associació Gerediaga.\nProu temps per a consolidar la proposta i, alhora, per a veure’n l’evolució i els canvis, diu convençuda Mujika: \"Els espais han variat, els formats i suports del llibre i el disc també han variat i, lògicament, ha variat el volum de produccions presentades: de la quinzena d’estands presents el 1965 s’ha passat als més de dos-cents cinquanta del present, complementats amb dues-centes cinquanta activitats culturals més\".\nAmb el pla estratègic que es va començar a aplicar fa pocs anys, la fira s’ha obert de bat a bat al creixent i creatiu sector de l’autoproducció, al de les noves tecnologies, al del teatre i el cinema i també al de la televisió, amb un canal específic i tot: \"No diem que aquests dies tota la cultura és a Durango, però molts dels formats sí que hi són\", diu orgullosament convençuda Mujika. ", "a2": "A Euskal Herria hi ha, pel cap baix, tres grans esdeveniments al calendari en què la llengua i la cultura pròpies adquireixen tot el protagonisme: la final del campionat de bertsolaris, cada quatre anys; la Korrika, la quilomètrica cursa per relleus anual en defensa de l’èuscar; i la Durangoko Azoka, la concorreguda fira del llibre i el disc de Durango, que comença demà i convertirà aquest municipi biscaí a mig camí entre Bilbao, Sant Sebastià i Vitòria en \"la capital d’Euskadi\" fins al 8 de desembre.\nEnguany \"la cita del desembre\" s’ha allargat un dia més que l’any passat, perquè s’ha de celebrar el cinquantenari com cal.\nFou idea de Leopoldo Zugaza, un home sempre vinculat al món cultural basc i un dels creadors de la ikastola de Durango: \"Veient la fira del llibre de Madrid, va tenir la pensada d’organitzar-ne una a Durango amb llibres i 'dònuts' (com en deien, fent broma, dels discs) de temàtica basca\".\n\"Els espais han variat, els formats i suports del llibre i el disc també han variat i, lògicament, ha variat el volum de produccions presentades: de la quinzena d’estands presents el 1965 s’ha passat als més de dos-cents cinquanta del present, complementats amb dues-centes cinquanta activitats culturals més\".", "a3": "A Euskal Herria hi ha, pel cap baix, tres grans esdeveniments al calendari en què la llengua i la cultura pròpies adquireixen tot el protagonisme: la final del campionat de bertsolaris, cada quatre anys; la Korrika, la quilomètrica cursa per relleus anual en defensa de l’èuscar; i la Durangoko Azoka, la concorreguda fira del llibre i el disc de Durango, que comença demà i convertirà aquest municipi biscaí a mig camí entre Bilbao, Sant Sebastià i Vitòria en \"la capital d’Euskadi\" fins al 8 de desembre.\nPer volum d’activitat, veterania i impacte social, la fira del llibre i el disc és \"el principal desafiament i també la gran il·lusió\" de l’associació Gerediaga.\nMalgrat que els estands editorials i discogràfics han de continuar essent el centre de la fira, \"per a poder veure la cara d’un autor o grup musical concrets\", a mesura que avança el nou segle la Durangoko Azoka \"ha de reflectir també, de cara a la transmissió, els diversos formats actuals de la cultura, incloent-hi noves disciplines que ens porten a una altra etapa d’aquesta evolució paral·lela de la fira i la societat basca\".\nEnguany \"la cita del desembre\" s’ha allargat un dia més que l’any passat, perquè s’ha de celebrar el cinquantenari com cal." }, "extreme": { "a1": "La Durangoko Azoka celebra en gran els seus 50 anys al servei de la difusió de la cultura basca.", "a2": "Mig segle de la fira del llibre i el disc de durango, la Durangoko Azoka, fira cultural de temàtica basca.", "a3": "Demà comença un important esdeveniment de la cultura basca: la Durango Azoka, una fira del llibre i el disc." } }
969
Gonzalo Boye es querella contra la magistrada Tardón per encobriment d’assassinat
Fa extensiva la querella al fiscal Ignacio de Lucas per haver protegit un investigat d'assassinat perquè pogués declarar contra Boye
L’advocat Gonzalo Boye i quatre associacions d’advocats han presentat una querella contra la magistrada de l’Audiència espanyola María Tardón, contra la lletrada del mateix jutjat Ángeles Monedero i contra el fiscal especial antidroga Ignacio Miguel de Lucas per la possible comissió d’un delicte d’encobriment d’assassinat i un altre de prevaricació. Són el fiscal i la jutgessa de la causa oberta contra Boye pel cas Sito Miñanco, en què l’intenten involucrar en un suposat cas d’emblanquiment de diners del narcotràfic. Entrevista a Gonzalo Boye: “Ho tinc complicat” A més de Boye, signen la querella l’Associació d’Advocats d’Osona en Defensa dels Drets Humans, l’Associació de Juristes de les Terres de l’Ebre, l’Associació de Juristes pels Drets Humans del Maresme i Juristes per la República. Entenen que tant Tardón com el fiscal De Lucas van aprofitar els seus càrrecs per mirar de perjudicar Boye i processar-lo per un delicte de falsedat documental i un altre d’emblanquiment de diners del narcotràfic. Per a fer això, diuen, tots dos “van simular el seu ànim d’informar les autoritats colombianes sobre els indicis de participació activa d’un dels investigats en la causa, Manuel Puentes Saavedra, en l’assassinat del coinvestigat Santiago Quintero a Colòmbia”. Puentes Saavedra va demanar de declarar voluntàriament i va incriminar directament Boye en una trama per a recuperar uns diners intervinguts a l’aeroport de Madrid que l’acusació diu que havien estat obtinguts del narcotràfic. I arran d’aquesta declaració, el fiscal De Lucas va informar favorablement de l’excarceració de Puentes Saavedra, i la jutgessa Tardón el va deixar anar. I des de la seva sortida en llibertat provisional, diu Boye que “no s’ha comunicat a les autoritats colombianes els indicis de la seva participació activa en l’assassinat de Santiago Quintero.” Com que aquell assassinat “es va gestar a Madrid, contra la víctima, que residia a Madrid, pel presumpte autor, que viu a Madrid”, les autoritats judicials espanyoles també són competents per a investigar-lo. Però ni Tardón ni de Lucas “‘no s’han interessat en dos anys a propiciar una investigació per l’assassinat comès presumptament per Puentes Saavedra, sinó tot al contrari, l’han encobert, per protegir aquest investigat a canvi de perjudicar greument el lletrat Gonzalo Boye”. Sobre la lletrada de l’administració de justícia Ángeles Monedero, diu Boye que “la seva actitud d’auxili en el delicte presumptament comès per la magistrada i el fiscal querellats es fa palesa, a més de l’indubtable ànim de perjudicar el lletrat Gonzalo Boye, mitjançant una acció encobridora consistent a negar-se obstinadament, fins a tres vegades, a complir la seva obligació de certificar les actuacions executades per a informar les autoritats colombianes sobre la possible participació de Puentes Saavedra en l’assassinat de Santiago Quintero.” El fiscal De Lucas ha tingut un paper sorprenent en aquest cas, que ha comportat el processament de Boye. Aquella declaració fou intranscendent i no va aportar res útil a la instrucció. Segons que sembla, finalment no el va enviar i ara per ara Puentes Saavedra no s’ha hagut d’enfrontar a cap petició d’extradició. Al cap de pocs dies, el 5 d’agost, la magistrada Tardón va decretar l’alliberament de Puentes Saavedra, amb mesures cautelars. Durant l’interrogatori, va respondre a totes les preguntes. En aquella sessió, segons es pot entendre en l’àudio de la intervenció al qual ha tingut accés VilaWeb, Puentes Saavedra va córrer tant a voler parlar de “l’advocat Boye” que Tardón fins i tot li va dir que s’esperés un moment, que ja en parlarien tot seguit. La seva actitud va ser de col·laboració total amb el fiscal i la jutgessa, un canvi radical respecte de la seva darrera declaració, el gener anterior. Gràcies a aquesta declaració, va obtenir la llibertat condicional i la magistrada Tardón ha pogut processar Boye, que va demanar per escrit que la magistrada donés explicacions. Els agents només van endur-se còpies del seu telèfon mòbil i del correu electrònic, i van estar-s’hi quinze hores. L’advocat del president Puigdemont, que havia de comparèixer pocs dies després davant la justícia belga a causa de la tercera euroordre, va declarar a l’Audiència espanyola i va sortir-ne sense mesures cautelars. L’estranya maniobra del fiscal Ignacio Miguel de Lucas per a perseguir Boye A més, en la querella tant Boye com les associacions d’advocats consideren que l’ordre d’entrada i escorcoll al domicili i al despatx de l’advocat l’octubre del 2019 i l’aixecament de part del secret del contingut del seu mòbil i de les carpetes de correus electrònics són un delicte de prevaricació. I encara apunten la possible comissió d’un delicte de revelació de secrets per part de funcionaris o una autoritat pública “perquè la magistrada Tardón ha accedit il·lícitament a dades reservades relatives a la tasca de defensa del lletrat Gonzalo Boye, tenint en compte les causes de gran rellevància social i política que defensa, com és la defensa de Carles Puigdemont, Clara Ponsatí, Toni Comín i Lluís Puig, tant a Bèlgica com al Tribunal de Justícia de la UE com al Tribunal Suprem mateix.”
[ "societat", "policia i justícia" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "L’advocat de Puigdemont ha respost a l’acusació de falsedat documental i emblanquiment de diners del narcotràfic que li ha fet l’Audiència espanyola amb una denúncia contra la magistrada Tardón i el Fiscal de Lucas. Els imputa l’encobriment d’un assassinat, a canvi de perjudicar-lo, i un possible delicte de revelació de secrets de casos tan rellevants com els dels exiliats catalans.", "a2": "Gonzalo Boye, a qui acusen d'un delicte de falsedat documental i d’emblanquiment de diners del narcotràfic pel cas Sito Miñanco, ha presentat una querella contra la magistrada María Tardón i el fiscal Ignacio Miguel de Lucas. Boye assegura que van fer servir els seus càrrecs per a encobrir al presumpte autor de l'assassinat de Santiago Quintero, Manuel Puentes Saavedra.", "a3": "Gonzalo Boye i quatre associacions de juristes han presentat una denúncia contra els càrrecs jurídics que intenten involucrar-lo en un cas de narcotràfic. Haurien deixat anar un reclús a canvi que aquest acusés directament Boye d'estar implicat en el narcotràfic colombià. L'actitud d'aquest pres va ser diametralment oposada a la que havia tingut en la seva compareixença anterior." }, "extractive": { "a1": "L’advocat Gonzalo Boye i quatre associacions d’advocats han presentat una querella contra la magistrada de l’Audiència espanyola María Tardón, contra la lletrada del mateix jutjat Ángeles Monedero i contra el fiscal especial antidroga Ignacio Miguel de Lucas per la possible comissió d’un delicte d’encobriment d’assassinat i un altre de prevaricació. \nEntenen que tant Tardón com el fiscal De Lucas van aprofitar els seus càrrecs per a intentar perjudicar Boye i processar-lo per un delicte de falsedat documental i un altre d’emblanquiment de diners del narcotràfic.\nPerò ni Tardón ni de Lucas \"no s’han interessat en dos anys a propiciar una investigació per l’assassinat comès presumptament per Puentes Saavedra, sinó tot el contrari, l’han encobert, per a protegir aquest investigat a canvi de perjudicar greument el lletrat Gonzalo Boye”. \nI encara apunten la possible comissió d’un delicte de revelació de secrets per part de funcionaris o una autoritat pública “perquè la magistrada Tardón ha accedit il·lícitament a dades reservades relatives a la tasca de defensa del lletrat Gonzalo Boye, tenint en compte les causes de gran rellevància social i política que defensa, com és la defensa de Carles Puigdemont, Clara Ponsatí, Toni Comín i Lluís Puig, tant a Bèlgica com al Tribunal de Justícia de la UE com al mateix Tribunal Suprem”.", "a2": "L’advocat Gonzalo Boye i quatre associacions d’advocats han presentat una querella contra la magistrada de l’Audiència espanyola María Tardón, contra la lletrada del mateix jutjat Ángeles Monedero i contra el fiscal especial antidroga Ignacio Miguel de Lucas per la possible comissió d’un delicte d’encobriment d’assassinat i un altre de prevaricació.\nSón el fiscal i la jutgessa de la causa oberta contra Boye pel cas Sito Miñanco, en què l’intenten involucrar en un suposat cas d’emblanquiment de diners del narcotràfic.\nA més de Boye, signen la querella l’Associació d’Advocats d’Osona en Defensa dels Drets Humans, l’Associació de Juristes de les Terres de l’Ebre, l’Associació de Juristes pels Drets Humans del Maresme i Juristes per la República.\nEntenen que tant Tardón com el fiscal De Lucas van aprofitar els seus càrrecs per a intentar perjudicar Boye i processar-lo per un delicte de falsedat documental i un altre d’emblanquiment de diners del narcotràfic.", "a3": "L’advocat Gonzalo Boye i quatre associacions d’advocats han presentat una querella contra la magistrada de l’Audiència espanyola María Tardón, contra la lletrada del mateix jutjat Ángeles Monedero i contra el fiscal especial antidroga Ignacio Miguel de Lucas per la possible comissió d’un delicte d’encobriment d’assassinat i un altre de prevaricació.\nSón el fiscal i la jutgessa de la causa oberta contra Boye pel cas Sito Miñanco, en què l’intenten involucrar en un suposat cas d’emblanquiment de diners del narcotràfic.\nPuentes Saavedra va demanar declarar voluntàriament i va incriminar directament Boye en una trama per a recuperar uns diners intervinguts a l’aeroport de Madrid que l’acusació diu que havien estat obtinguts del narcotràfic.\nLa seva actitud va ser de col·laboració total amb el fiscal i la jutgessa, un canvi radical respecte de la seva darrera declaració, el gener anterior." }, "extreme": { "a1": "Gonzalo Boye es querella contra l’Audiència espanyola per la comissió de diversos delictes amb l’única finalitat d’involucrar-lo en activitats il·lícites.", "a2": "Gonzalo Boye, acusat pel cas Sito Miñanco, presenta una querella contra la magistrada Tardón i el fiscal de Lucas.", "a3": "Gonzalo Boye ha presentat una querella contra els càrrecs judicials que el volen acusar de narcotràfic." } }
1,905
La proposta del Govern a la CUP: 3.500 mestres, renda garantida i impost als cotxes contaminants
L'executiu i els anticapitalistes s'han reunit aquest dilluns al matí i els primers han lliurat un document que debatran les assemblees | El tribut als vehicles amb excés de CO2 ja estava previst a la llei contra el canvi climàtic, però s'avançaria un any la seva implantació i recaptaria 77 milions | El Govern manté la negativa a reformar l'IRPF, però concreta nou fons addicionals i un "banc de terres"
Ja s'ha produït la darrera reunió entre el Govern i la CUP abans que les assemblees territorials dels anticapitalistes comencin a debatre el seu vot al projecte de pressupostos, una decisió que prendrà dissabte el consell polític de la formació en base a una proposta que l'executiu ha lliurat aquest dilluns al matí als negociadors "cupaires". Tal com ha avançat NacióDigital, aquest document no incorpora massa novetats en relació a la despesa social, per bé que incorpora algun canvi fiscal -sense tocar els grans impostos-, com un impost als cotxes més contaminants. D'aquesta manera, el document, fet públic després de la reunió de Govern d'aquest dilluns a la tarda, inclou la incorporació d'uns 3.500 docents el curs vinent -2.500 dels quals per reduir en una hora la jornada lectiva setmanal dels professors i 1.000 per la millora de l'atenció educativa als alumnes en funció de la necessitat dels centre, abaixant ràtios, desdoblant grups o situant dos docents a la mateixa aula-, tot i que l'Ara ha fet públic que els sindicats i els anticapitalistes tenen sobre la taula el compromís d'incorporar 2.850 docents més els dos cursos següents, una promesa que no tindria repercussió en els comptes del 2017. En total la inversió és de 140 milions d’euros que implicarien la reducció d’una hora lectiva a mestres i professors i contractació de professorat per a reforç i millora de la qualitat educativa. Per altra banda, pel que fa a renda garantida de ciutadania, el Govern s'obre a avançar-ne dos anys la implantació plena, i que es paguessin totes les quantitats previstes ja el 2020 i no el 2022, com va plantejar inicialment Junts pel Sí. La dotació inicial, de 208 milions, puja fins als 253 a més de 35 milions addicionals per a polítiques d'ocupació. L'impost als vehicles contaminants, un any abans L'última peça de la proposta, però, seria la inclusió en els comptes d'un impost als vehicles més contaminants, el qual ja estava previst al projecte de llei del canvi climàtic. D'aquesta manera, el tribut començaria a recaptar-se aquest 2017, en lloc del 2018 -com preveia la llei específica-, i el pagarien els propietaris de turismes i furgonetes, en funció dels grams de CO2 per quilòmetre que emetin. Quan estigui plenament operatiu (inicialment, la implantació havia de ser progressiva i fins el 2020), ha de permetre recaptar uns 77 milions anuals que anirien destinats a lluitar contra el canvi climàtic. A això s'hi afegeix el ja anunciat tribut sobre els actius no productius de les empreses. Tot i això, el Govern manté la negativa a incrementar l'IRPF a les rendes amb una base liquidable d'entre 60.000 i 175.000 euros, com reclamava la CUP i rebutjava el PDECat. Segons les fonts consultades, la proposta inclouria algunes mesures més, però de caràcter més secundari, i l'executiu té previst fer-la pública en les properes hores. A partir d'aquí, les assemblees territorials dels anticapitalistes hauran de decidir si troben suficient el contingut del document per avalar els comptes. Fons addicionals A més la proposta del Govern inclou la creació de 9 fons pressupostaris finançats amb crèdit procedents de baixes en altres partides del pressupost. Són els següents: 1. Fons estructurals de cohesió social i garantia de rendes, dotat amb 45 milions d’euros destinat a la Renda Garantida de Ciutadania, un cop sigui aprovada pel Parlament de Catalunya. 2. Fons estructurals per a la cobertura pública de necessitats i equipaments formatius, amb un pressupost de 140 milions d’euros. 3. Fons especial per a la lluita contra la corrupció i l’evasió fiscal, destinat a finançar la posada en marxa del Mecanisme català de prevenció i lluita contra la corrupció i el frau. Es nodriria dels ingressos percebuts per la Generalitat en "concepte d’indemnització en els procediments judicials vinculats a delictes de corrupció". 4. Fons estructural per a la cobertura pública de necessitats residencials a partir de recursos procedents de l’Impost sobre els a habitatges buits. 5. Fons d’ajuda a la cooperació, que té com a finalitat incrementar els recursos destinats a les polítiques de cooperació al desenvolupament. Es dotarà amb 500.000 euros addicionals. 6. Fons de lluita contra el canvi climàtic i Fons de patrimoni natural. Ambdós fons es finançaran, en un primer moment, amb el 50% dels ingressos recaptats per l’Impost sobre emissions de CO2 dels vehicles de tracció mecànica. 7. Fons de patrimoni natural 8. Fons de formació del personal d’administracions públiques en matèria d’igualtat entre gèneres. 9. Fons transversal de reactivació econòmica i foment de l’economia cooperativa. A banda, el govern promet crear en nou mesos un "banc de terres" per garantir el màxim aprofitament del sòl no urbanitzable agrari i forestal propietat de la Generalitat que es trobi fora d'espais naturals de protecció així com fer auditories dels grans projectes d'inversió.
[ "pressupostos 2017" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "Amb la proposta pressupostària del Govern a la mà, la CUP consultarà amb les assemblees territorials si avalen els comptes. El document destina més partides a Educació, però no reforma l'IRPF. A més, avança la implantació plena de la renda garantida i de l’impost sobre els cotxes contaminants. També contempla la creació de nou fons pressupostaris i d’un banc de terres.", "a2": "El Govern, a la reunió mantinguda amb la CUP, ha lliurat un document on proposa la incorporació de 3.500 docents el curs vinent i avançar dos anys la implantació de la renda garantida. D'altra banda, proposen la inclusió d'un impost als vehicles més contaminants que ja estava previst com a part de la lluita contra el canvi climàtic.", "a3": "Aquest dilluns, la CUP i el Govern han tingut la darrera reunió abans que la formació anticapitalista decideixi dissabte si dóna suport a la proposta de pressupostos de l'executiu. Aquests incorporen la contractació de més mestres, l'avançament dos anys de la renda garantida i la creació d'un impost als vehicles més contaminants." }, "extractive": { "a1": "Ja s'ha produït la darrera reunió entre el Govern i la CUP abans que les assemblees territorials dels anticapitalistes comencin a debatre el seu vot al projecte de pressupostos, una decisió que prendrà dissabte el consell polític de la formació en base a una proposta que l'executiu ha lliurat aquest dilluns al matí als negociadors \"cupaires\". \nTal com ha avançat NacióDigital, aquest document no incorpora massa novetats en relació a la despesa social, per bé que incorpora algun canvi fiscal –sense tocar els grans impostos–, com un impost als cotxes més contaminants.\nD'aquesta manera, el document, fet públic després de la reunió de Govern d'aquest dilluns a la tarda, inclou la incorporació d'uns 3.500 docents el curs vinent –2.500 dels quals per a reduir en una hora la jornada lectiva setmanal dels professors i 1.000 per a la millora de l'atenció educativa als alumnes en funció de la necessitat dels centre, abaixant ràtios, desdoblant grups o situant dos docents a la mateixa aula–, tot i que l'Ara ha fet públic que els sindicats i els anticapitalistes tenen sobre la taula el compromís d'incorporar 2.850 docents més els dos cursos següents, una promesa que no tindria repercussió en els comptes del 2017.\nSegons les fonts consultades, la proposta inclouria algunes mesures més, però de caràcter més secundari, i l'executiu té previst fer-la pública en les properes hores.", "a2": "Ja s'ha produït la darrera reunió entre el Govern i la CUP abans que les assemblees territorials dels anticapitalistes comencin a debatre el seu vot al projecte de pressupostos, una decisió que prendrà dissabte el consell polític de la formació en base a una proposta que l'executiu ha lliurat aquest dilluns al matí als negociadors \"cupaires\".\nTal com ha avançat NacióDigital, aquest document no incorpora massa novetats en relació a la despesa social, per bé que incorpora algun canvi fiscal –sense tocar els grans impostos–, com un impost als cotxes més contaminants.\nD'aquesta manera, el document, fet públic després de la reunió de Govern d'aquest dilluns a la tarda, inclou la incorporació d'uns 3.500 docents el curs vinent –2.500 dels quals per reduir en una hora la jornada lectiva setmanal dels professors i 1.000 per la millora de l'atenció educativa als alumnes en funció de la necessitat dels centre, abaixant ràtios, desdoblant grups o situant dos docents a la mateixa aula–, tot i que l'Ara ha fet públic que els sindicats i els anticapitalistes tenen sobre la taula el compromís d'incorporar 2.850 docents més els dos cursos següents, una promesa que no tindria repercussió en els comptes del 2017.\nA més, la proposta del Govern inclou la creació de 9 fons pressupostaris finançats amb crèdit procedents de baixes en altres partides del pressupost.", "a3": "Ja s'ha produït la darrera reunió entre el Govern i la CUP abans que les assemblees territorials dels anticapitalistes comencin a debatre el seu vot al projecte de pressupostos, una decisió que prendrà dissabte el consell polític de la formació en base a una proposta que l'executiu ha lliurat aquest dilluns al matí als negociadors \"cupaires\". \nEn total, la inversió és de 140 milions d’euros, que implicarien la reducció d’una hora lectiva a mestres i professors i contractació de professorat per a reforç i millora de la qualitat educativa. \nD'altra banda, pel que fa a renda garantida de ciutadania, el Govern s'obre a avançar-ne dos anys la implantació plena, i que es paguessin totes les quantitats previstes ja el 2020 i no el 2022, com va plantejar inicialment Junts pel Sí.\nL'última peça de la proposta, però, seria la inclusió en els comptes d'un impost als vehicles més contaminants, el qual ja estava previst al projecte de llei del canvi climàtic. " }, "extreme": { "a1": "Les assemblees de la CUP decidiran si les cessions del Govern en els pressupostos són suficients per a votar-hi a favor.", "a2": "El Govern proposa la incorporació de 3.500 docents, avançar la implantació de la renda garantida i un nou impost.", "a3": "El consell polític de la CUP ha de decidir dissabte si aprova els pressupostos del Govern." } }
192
Desacord en la forma i en el fons de la reunió entre governs d’avui a Pedralbes
La reunió, encapçalada pels presidents Torra i Sánchez, precedirà una llarga jornada de mobilitzacions contra el consell de ministres espanyol
La vigília de la polèmica reunió del consell de ministres del govern de Pedro Sánchez a la Llotja de Mar de Barcelona el nerviosisme polític precedeix la mobilització ciutadana. La cita d’avui és al Palau de Pedralbes, a les sis de la tarda: el president de la Generalitat, Quim Torra, i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, es veuran, acompanyats, segons el govern català, de tres consellers i de tres ministres. La reunió serà poc abans del sopar de Foment del Treball al qual assistiran Sánchez i uns quants ministres. Al vespre, davant l’hotel Sofia, on es farà l’acte empresarial, començaran les protestes convocades per diverses entitats i organitzacions contra la reunió de demà. Totes les protestes contra el consell de ministres espanyol del 21-D a Barcelona El format de la reunió ha estat molt discutit per la importància política que tindrà, fins al punt que tots dos governs posen l’accent en la fotografia que més els pot convenir: la dels dos presidents o la de les cúpules reduïdes dels dos governs. Segons fonts de la Generalitat, poden ser uns minuts de cortesia de reunió entre tots dos presidents, abans o després de la reunió entre governs; per l’executiu espanyol, són el cara a cara que la Moncloa cercava des del primer moment, allunyat d’una reunió de treball entre dos executius. ‘No hi haurà una reunió de dos governs, això no és procedent perquè nosaltres som el govern de Catalunya, també’, deia Carme Calvo als passadissos del congrés espanyol. La pressió de la dreta espanyola sobre Sánchez augmenta com més va més: l’ataquen pel fet de voler parlar amb els independentistes i li demanen que apliqui l’article 155 per a intervenir l’autonomia de Catalunya. Sánchez ahir abaixava el to contra el govern català i contra l’independentisme, dos dies abans del 21-D, i es desmarcava de l’actitud de Pablo Casado i d’Albert Rivera. Just una setmana després del seu discurs dur i agressiu al congrés. Casado l’acusava precisament de tenir ‘reunions bilaterals amb Torra, que vol que hi hagi un vessament de sang i una guerra civil’. La resposta de Sánchez a aquestes paraules de Casado fou criticar-lo pel seu ‘autoritarisme’ i pel fet d’insultar l’adversari polític i de receptar només ‘a por ellos’ com a resposta a la crisi. Però després Calvo procurava, amb les seves declaracions, que Casado no tingués raó, que no pogués dir que efectivament hi havia hagut a Barcelona una reunió bilateral entre dos governs, com si es tractés de dos estats diferents. Presos i autodeterminació En canvi, en la sessió de control al Parlament de Catalunya, Quim Torra insistia a remarcar la necessitat que en la reunió d’avui a la tarda hi hagi una agenda política potent, és a dir, que es parli de la situació dels presos polítics, de la repressió i de l’autodeterminació de Catalunya. El president ha dit que la reunió d’avui podia ser una oportunitat per a parlar dels grans consensos que hi ha a la societat catalana, entre els quals el refús a la monarquia espanyola com a institució pròpia, la defensa de l’escola catalana i l’oposició a l’aplicació de l’article 155. Torra esmentava així els punts que pretén que s’incloguin en l’ordre del dia. Però la Moncloa ho vol deixar en una fotografia, en una salutació protocol·lària entre els dos presidents. Això no vol pas dir que Torra refusi d’abordar-hi més qüestions que proposi Sánchez. Els dos governs negocien encara l’ordre del dia de la reunió. ‘És més necessari que mai que aquest diàleg sigui sincer, honest i realment efectiu’, ha dit al parlament, en resposta a una pregunta del PSC. Miquel Iceta li havia demanat que es fes una reunió presidencial i que es mantingués la represa de la relació institucional entre tots dos executius. La segona reunió de l’Espai de Diàleg, el 8 de febrer Els comuns han demanat a Torra que també parli amb Sánchez de les demandes socials que han fet els sindicats al govern aquestes darreres setmanes. Torra ha recollit el guant i també ha anunciat que el 8 de febrer es farà la segona reunió de l’Espai de Diàleg, per perseverar en l’intent d’arribar a acords amb els grups parlamentaris catalans. A la primera reunió, tanmateix, només hi van assistir els comuns i el PSC, a banda els dos socis de govern.
[ "país", "principat" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "Continua sense definir-se la naturalesa de la reunió entre Torra i Sánchez a Pedralbes. L'única cosa segura són les protestes generades al seu voltant. I és que el govern català enfoca la trobada com una sessió de treball entre executius per a negociar els termes de la independència, mentre que l’espanyol ho veu com un simple cara a cara protocol·lari. ", "a2": "Abans del sopar de Foment del Treball, Pedro Sánchez i Quim Torra es reuniran. Els partits de dreta han criticat que Sánchez vulgui parlar amb els independentistes i han demanat l'aplicació de l'article 155. Quim Torra ha insistit que la reunió serà important per a parlar de la situació dels presos polítics i la independència, però l'agenda encara no està clara.", "a3": "El Consell de Ministres espanyol es reuneix demà a Barcelona. El govern espanyol no vol donar la imatge de què es tracta d'una reunió bilateral entre dos governs de dos estats, però alhora vol desmarcar-se de l'actitud bel·ligerant de Pablo Casado. El president Quim Torra vol aprofitar per parlar dels punts en què hi ha consens entre la ciutadania catalana." }, "extractive": { "a1": "Al vespre, davant l’hotel Sofia, on es farà l’acte empresarial, començaran les protestes convocades per diverses entitats i organitzacions contra la reunió de demà. \nEl format de la reunió ha estat molt discutit per la importància política que tindrà, fins al punt que tots dos governs posen l’accent en la fotografia que més els pot convenir: la dels dos presidents o la de les cúpules reduïdes dels dos governs.\nEn canvi, en la sessió de control al Parlament de Catalunya, Quim Torra insistia a remarcar la necessitat que en la reunió d’avui a la tarda hi hagi una agenda política potent; és a dir, que es parli de la situació dels presos polítics, de la repressió i de l’autodeterminació de Catalunya.\nPerò la Moncloa ho vol deixar en una fotografia, en una salutació protocol·lària entre els dos presidents. ", "a2": "La cita d’avui és al Palau de Pedralbes, a les sis de la tarda: el president de la Generalitat, Quim Torra, i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, es veuran, acompanyats, segons el govern català, de tres consellers i de tres ministres.\nAl vespre, davant l’hotel Sofia, on es farà l’acte empresarial, començaran les protestes convocades per diverses entitats i organitzacions contra la reunió de demà.\nLa pressió de la dreta espanyola sobre Sánchez augmenta més: l’ataquen pel fet de voler parlar amb els independentistes i li demanen que apliqui l’article 155 per a intervenir l’autonomia de Catalunya.\nEn canvi, en la sessió de control al Parlament de Catalunya, Quim Torra insistia a remarcar la necessitat que en la reunió d’avui a la tarda hi hagi una agenda política potent; és a dir, que es parli de la situació dels presos polítics, de la repressió i de l’autodeterminació de Catalunya.", "a3": "La vigília de la polèmica reunió del consell de ministres del govern de Pedro Sánchez a la Llotja de Mar de Barcelona, el nerviosisme polític precedeix la mobilització ciutadana.\nSánchez ahir abaixava el to contra el govern català i contra l’independentisme, dos dies abans del 21-D, i es desmarcava de l’actitud de Pablo Casado i d’Albert Rivera.\nPerò després Calvo procurava, amb les seves declaracions, que Casado no tingués raó, que no pogués dir que efectivament hi havia hagut a Barcelona una reunió bilateral entre dos governs, com si es tractés de dos estats diferents.\nEl president ha dit que la reunió d’avui podia ser una oportunitat per a parlar dels grans consensos que hi ha a la societat catalana, entre els quals el refús a la monarquia espanyola com a institució pròpia, la defensa de l’escola catalana i l’oposició a l’aplicació de l’article 155. " }, "extreme": { "a1": "Trobada de presidents o reunió bilateral entre governs? Què es pot esperar del cara a cara de Torra i Sánchez?", "a2": "Reunió de Pedro Sánchez amb Quim Torra abans del sopar de Foment del Treball, pel qual hi han protestes convocades.", "a3": "La reunió del Consell de Ministres espanyol arriba amb nerviosisme per part dels polítics i convocatòria de protestes al carrer." } }
2,317
S'esfondra part del sostre de l'església de Constantí, tancada al culte des del 2016 per l'aparició d'esquerdes
El sinistre no ha deixat ferits i la caiguda de runes no ha afectat la via pública
La coberta i part del sostre de l'església de Sant Feliu Màrtir de Constantí (Tarragonès) s'ha esfondrat sense causar ferits, segons han informat els Bombers de la Generalitat. L'avís del succés s'ha rebut a les 09.36 hores d'aquest dilluns i dues dotacions dels Bombers s'han desplaçat al lloc. Per motius de seguretat, el temple estava tancat al culte des de març del 2016 a causa de l'aparició d'esquerdes i per això no s'han hagut de lamentar desgràcies personals per l'esfondrament. L'arquitecte municipal i l'alcalde, Oscar Sánchez, s'han traslladat a l'església per avaluar els danys al temple. Les runes han caigut a l'interior del recinte, no hi ha afectació a la via pública i només s'ha procedit a abalisar l'entorn de Sant Feliu Màrtir. Les esquerdes van aparèixer l'any 2012 i eren provocades per moviments al subsòl i humitats en el terreny. Segons els tècnics, es requeria una inversió de 2 MEUR per reparar els danys, tot i que no es garantia que s'aturessin els moviments. L'esfondrament s'hauria produït aquest diumenge, pels volts de dos quarts de deu de la nit. Alguns veïns han explicat que van sentir sorolls, però que no en van identificar l'origen i hi van restar importància. Amb la primera del llum del dia, la imatge de la coberta mig ensorrada ha corregut ràpidament entre la ciutadania i s'han activat els serveis d'emergències i tècnics per analitzar l'incident. Segons ha explicat l'arquitecte Enric Casanovas, després de la primera inspecció a l'interior del temple, la superfície de la coberta afectada oscil·laria entre un 15 i un 20%. L'estructura ja havia estat apuntalada per reforçar el cor, però en les darreres visites no havia donat senyals d'empitjorament. A hores d'ara, els tècnics no n'han pogut determinar les causes, si bé l'arquitecte ha subratllat que no han trobat restes d'aigua ni indicis que la pluja hagi anat deteriorant la coberta. L'arquitecte ha recordat que el temple es troba afectat per una esquerda "important" que creua diversos punts del nucli i que genera "deformacions, moviments o desplaçament del terreny", que és argilós. El fenomen seria similar al que afecta Barberà de la Conca, a la Conca de Barberà, segons ha assenyalat. A Constantí, les afectacions són presents en diversos edificis a més de l'església, on l'esquerda és molt visible a la façana. Arran d'aquest fenomen, el temple romania tancat des del març del 2016 i només hi entraven puntualment el mossèn o persones autoritzades, com es va fer recentment durant la Setmana Santa per recollir les imatges religioses. Ara, s'iniciarà un procés d'anàlisi a fons de la problemàtica, mentre està previst que l'Arquebisbat liciti i adjudiqui al més aviat possible les tasques de retirada de la runa i la instal·lació d'un cobriment que eviti l'entrada d'aigua a la nau. L'arquitecte Enric Casanovas ha assenyalat que s'ha produït un ensolsiment puntual d'una crugia situada entre dues encavallades i que caldrà decidir si es procedeix a fer una reconstrucció o una reparació puntual. En qualsevol cas, l'actuació serà costosa, segons ha admès l'ecònom diocesà de l'Arquebisbat, Daniel Sobradillo, el qual ha recordat que els tècnics ja van desaconsellar actuar en el temple davant la manca d'expectatives de poder reobrir-lo al culte. El representant de l'Arquebisbat de Tarragona ha indicat que, fa uns dies, el tram de coberta afectat "estava bé" i no s'hi apreciaven danys. Així mateix, ha insistit que no havien observat goteres o restes d'aigua a l'interior de l'església que poguessin fer pensar en un problema de filtracions. S'estima que, un cop adjudicat el projecte, els treballs es puguin allargar durant un període de dos mesos. Per la seva banda, l'alcalde de Constantí, Oscar Sánchez, ha explicitat la voluntat del consistori de seguir fent "costat" a l'Arquebisbat i de col·laborar a nivell tècnic i humà per restablir la situació. "Per nosaltres és un dia molt trist perquè tots hem passat per l'església, que és com una petita catedral", ha lamentat. De moment, es mantindrà acordonada la plaça i s'analitzarà si hi ha perill per als edificis més propers. L'alcalde ha recordat que fa temps que mantenen converses a tots nivells per abordar la situació i ha avançat que enfortiran les reivindicacions per propiciar que "la Generalitat intenti aportar també la seva ajuda". De moment, el temple continuarà tancat al públic i els fidels hauran de seguir acudint al centre parroquial, on el mossèn Antoni Pérez de Mendiguren ofereix els serveis religiosos.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "La coberta de l’església de Constantí ha acabat esfonsant-se, presumiblement a causa dels danys estructurals que patia i que eren deguts a la inestabilitat del terreny. No s’ha pogut trobar cap altre motiu del sinistre. L’Arquebisbat s’encarregarà de la neteja i protecció del temple, mentre que l’alcalde mirarà d'involucrar la Generalitat en un problema que afecta tot el poble. ", "a2": "Els experts estimen que entre un 15 i un 20% de la superfície de la coberta de l'església de Sant Feliu Màrtir de Constantí ha estat afectada per l'esfosament. No hi han hagut ferits perquè l'església estava tancada des del 2016, degut a que hi havien esquerdes provocades per moviments al subsòl i humitats. Ara s'iniciarà una anàlisi de la problemàtica.", "a3": "Dilluns al matí s'ha esfonsat la teulada de l'església de Sant Feliu Màrtir de Constantí, al Tarragonès. No hi ha hagut ferits, perquè ja estava tancada al públic a causa de l'aparició d'esquerdes. Ara s'haurà de decidir quin tipus d'actuació es farà i, mentrestant, es cobrirà per a evitar que la pluja entri dins la nau." }, "extractive": { "a1": "La coberta i una part del sostre de l'església de Sant Feliu Màrtir de Constantí (Tarragonès) s'ha esfonsat sense causar ferits, segons han informat els Bombers de la Generalitat.\nL'arquitecte ha recordat que el temple es troba afectat per una esquerda \"important\" que creua diversos punts del nucli i que genera \"deformacions, moviments o desplaçament del terreny\", que és argilós.\nAra s'iniciarà un procés d'anàlisi a fons de la problemàtica, mentre està previst que l'Arquebisbat liciti i adjudiqui el més aviat possible les tasques de retirada de la runa i la instal·lació d'un cobriment que eviti l'entrada d'aigua a la nau.\nL'alcalde ha recordat que fa temps que mantenen converses a tots nivells per a abordar la situació i ha avançat que enfortiran les reivindicacions per a propiciar que \"la Generalitat intenti aportar també la seva ajuda\".", "a2": "La coberta i part del sostre de l'església de Sant Feliu Màrtir de Constantí (Tarragonès) s'ha esfonsat sense causar ferits, segons han informat els Bombers de la Generalitat.\nPer motius de seguretat, el temple estava tancat al culte des de març del 2016 a causa de l'aparició d'esquerdes i, per això, no s'han hagut de lamentar desgràcies personals per l'esfonsament.\nL'arquitecte municipal i l'alcalde, Oscar Sánchez, s'han traslladat a l'església per a avaluar els danys al temple.\nA hores d'ara, els tècnics no n'han pogut determinar les causes, si bé l'arquitecte ha subratllat que no han trobat restes d'aigua ni indicis que la pluja hagi anat deteriorant la coberta.", "a3": "La coberta i part del sostre de l'església de Sant Feliu Màrtir de Constantí (Tarragonès) s'ha esfonsat sense causar ferits, segons han informat els Bombers de la Generalitat.\nL'arquitecte ha recordat que el temple es troba afectat per una esquerda \"important\" que creua diversos punts del nucli i que genera \"deformacions, moviments o desplaçament del terreny\", que és argilós.\nL'arquitecte Enric Casanovas ha assenyalat que s'ha produït un enfonsament puntual d'una crugia situada entre dues encavallades i que caldrà decidir si es procedeix a fer una reconstrucció o una reparació puntual. \nAra s'iniciarà un procés d'anàlisi a fons de la problemàtica, mentre està previst que l'Arquebisbat liciti i adjudiqui al més aviat possible les tasques de retirada de la runa i la instal·lació d'un cobriment que eviti l'entrada d'aigua a la nau." }, "extreme": { "a1": "L’Arquebisbat i l’alcalde de Constantí valoren quines accions emprendre després de l’esfonsament d’una part del sostre de l’església.", "a2": "Les causes de l'esfonsament d'una part de l'església de Sant Feliu Màrtir de Constantí encara no han estat determinades.", "a3": "La coberta i una part del sostre de l'església de Sant Feliu Màrtir de Constantí, al Tarragonès, s'ha enfonsat." } }
1,178
Els líders europeus es reuniran a Malta per rellançar una UE assetjada
Aquest divendres els caps d’Estat i de govern celebren una trobada informal sense el Regne Unit per reforçar el projecte europeu | El 25 de març se celebren 60 anys de la signatura del Tractat de Roma
Malta, 3 de febrer. Els caps d’Estat i de govern dels països de la Unió Europea es reuniran a l’illa per establir les bases d’un rellançament del projecte d’integració europea. Malta és el país que presideix la Unió el primer semestre d’any. En la trobada es tractarà també de la celebració dels 60 anys del Tractat de Roma, bressol de l’actual UE. Serà una reunió informal i alhora rellevant. Informal perquè aquesta és la fórmula que permet que els líders europeus es trobin sense el Regne Unit, que ja ha iniciat el seu viatge de retorn a casa. Però és una cimera important, ja que forma part del procés de debat posterior a la crisi que va suposar el 24 de juny, el referèndum del Brexit, i que es va iniciar el setembre passat amb la trobada de Bratislava. Les primeres declaracions de Donald Trump adreçades a Europa, ja des de la Casa Blanca, han estat vistos com una agressió des de Brussel·les. A Malta, hi haurà dos punts destacats en l’ordre del dia: l’estudi dels problemes migratoris (prevenir els fluxos d’entrada il·legal i fer front a necessitats humanitàries) i una reflexió política sobre el futur de la UE. Aplegar en una mateixa trobada el futur de la UE i la política migratòria ja indica que els líders europeus consideren que el flux incontrolat d’immigrants és un dels elements que preocupen una part de l’opinió. A Bratislava es va aprovar una declaració i un full de ruta que reconeixia la gravetat del problema migratori i es va manifestar la voluntat de “no permetre mai que tornin a produir-se els fluxos produïts el 2015 i reduir el nombre d'immigrants irregulars”. A Bratislava, els líders europeus també van assenyalar la necessitat d’afrontar el repte que suposa el terrorisme i la necessitat de coordinar encara més la política de seguretat. Un aniversari amb un menys El 25 de març hi haurà festassa a la UE. Es commemoraran a la capital italiana els 60 anys del Tractat de Roma. En pocs mesos, tot ha canviat a Europa. Matteo Renzi, que esperava ser l’amfitrió, s’ho haurà de mirar des de casa. Tampoc hi assistirà David Cameron. I el mateix mes, com una burla a la celebració, el Regne Unit iniciarà formalment el procés de divorci amb la UE. Serà una festa d’aniversari enmig de sensacions estranyes. El Tractat de Roma va crear la Comunitat Econòmica Europea. Naixia el mercat comú i la unió duanera. Sovint es parla de tractats en plural perquè alhora es va signar la Comunitat Europea de l’Energia Atòmica (CEEA), que junt amb la Comunitat Europea del Carbó i l’Acer (CECA) del 1952 forma el que podríem anomenar el bloc constituent del projecte europeu. Els van signar els sis països fundadors: França, Alemanya, Itàlia, Bèlgica, Luxemburg i Holanda. El somni de Spinelli La signatura del Tractat de Roma la van protagonitzar els governants dels sis països fundadors, amb un predomini democristià. És el cas de l’alemany Konrad Adenauer o l’italià Antonio Segni. Però en l’origen del moviment europeista hi ha també la petjada de combatents de l’esquerra europea. Un dels més destacats va ser el socialista belga Paul-Hnery Spaak, però és impossible no parlar de l’italià Altiero Spinelli (1907-86). Va ser ell qui, reclòs a la presó de l’illa de Ventotene, junt amb altres companys de combat contra Mussolini, va redactar el Manifest de Ventotene. Era el 1941 i reclamava una Europa unida que pogués reagrupar els pobles després de la guerra. El Manifest de Ventotene va ser adoptat com a document fundacional pel Moviment Federalista Europeu. Spinelli va ser fins a la seva mort un dels referents de l’europeisme, membre de la Comissió Europea i eurodiputat, i un gran defensor de les institucions comunitàries. En el debat en què ara es troba la UE, la recuperació de l’impuls inicial que va bastir una Europa sense guerres que pensava també en els drets socials serà essencial davant de les amenaces que encerclen la UE.
[ "unió europea" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "Per reflexionar sobre el futur polític de la Unió Europea, es reuniran els seus líders a Malta; en una cimera on es debatran temes com el Brexit, el terrorisme o el drama migratori. A pocs dies de la commemoració dels 60 anys de l’organització, potser recuperar els seus valors fundacionals donaria un nou impuls a un projecte actualment en crisi.", "a2": "El 3 de febrer es reuniran a Malta els caps d'Estat i de govern de la Unió Europea, per tractar principalment dos temes: els problemes migratoris, per tal de reduir el nombre d'immigrants irregulars, i el futur polític de la UE, en una reunió sense el Regne Unit. El 25 de març es commemoraran 60 anys del Tractat de Roma.", "a3": "Els caps d'Estat i de govern dels països de la Unió Europea es reuniran a Malta el 3 de febrer per tornar a les bases del projecte europeu. Principalment, es tractaran dos temes: la immigració i el futur de la Unió. Aquesta trobada forma part del debat que implica la sortida del Regne Unit de la Unió." }, "extractive": { "a1": "Els caps d’Estat i de govern dels països de la Unió Europea es reuniran a l’illa per establir les bases d’un rellançament del projecte d’integració europea. \nPerò és una cimera important, ja que forma part del procés de debat posterior a la crisi que va suposar el 24 de juny, el referèndum del Brexit, i que es va iniciar el setembre passat amb la trobada de Bratislava.\nA Malta, hi haurà dos punts destacats en l’ordre del dia: l’estudi dels problemes migratoris (prevenir els fluxos d’entrada il·legal i fer front a necessitats humanitàries) i una reflexió política sobre el futur de la UE. \nEn el debat en què ara es troba la UE, la recuperació de l’impuls inicial que va bastir una Europa sense guerres que pensava també en els drets socials serà essencial davant de les amenaces que encerclen la UE.", "a2": "A Malta, hi haurà dos punts destacats en l’ordre del dia: l’estudi dels problemes migratoris (prevenir els fluxos d’entrada il·legal i fer front a necessitats humanitàries) i una reflexió política sobre el futur de la UE.\nAplegar en una mateixa trobada el futur de la UE i la política migratòria ja indica que els líders europeus consideren que el flux incontrolat d’immigrants és un dels elements que preocupen una part de l’opinió.\nEl 25 de març hi haurà festassa a la UE.\nEs commemoraran a la capital italiana els 60 anys del Tractat de Roma.", "a3": "Els caps d’Estat i de govern dels països de la Unió Europea es reuniran a l’illa per establir les bases d’un rellançament del projecte d’integració europea. \n\n Però és una cimera important, ja que forma part del procés de debat posterior a la crisi que va suposar el 24 de juny, el referèndum del Brexit, i que es va iniciar el setembre passat amb la trobada de Bratislava.\n\n A Malta, hi haurà dos punts destacats en l’ordre del dia: l’estudi dels problemes migratoris (prevenir els fluxos d’entrada il·legal i fer front a necessitats humanitàries) i una reflexió política sobre el futur de la UE.\n\nA Bratislava es va aprovar una declaració i un full de ruta que reconeixia la gravetat del problema migratori i es va manifestar la voluntat de “no permetre mai que tornin a produir-se els fluxos produïts el 2015 i reduir el nombre d'immigrants irregulars”." }, "extreme": { "a1": "La Unió Europea es conjura a Malta per trobar solucions que rellancin un projecte esgotat per les amenaces que l’envolten.", "a2": "Reunió dels líders europeus a Malta per tractar els problemes migratoris i el futur polític de la UE.", "a3": "Els responsables dels països de la Unió Europea es reuniran a Malta per rellançar el projecte d'una Europa unida." } }
1,286
El nombre de menors atesos en centres de salut mental creix un 6,9% en un any
L’increment es deu a una millor detecció, i no a un augment dels trastorns mentals | Els principals diagnòstics són trastorns de dèficit d’atenció, d’espectre autista, de comportament i alimentaris
El nombre de menors atesos als centres de salut mental durant el 2014 va augmentar un 6,9% en relació amb l’any anterior. Així es desprèn de les dades de l’Informe Anual de la Central de Resultats 2014 en l’àmbit de la Salut Mental. L’increment, però, no es deu tant a l’augment dels trastorns mentals sinó, de fet, a una millor detecció i derivació des de les escoles o altres institucions d’atenció als infants. Tot i així, és cert que aquells trastorns que són molt influïts pels factors socials, com l’ansietat o la depressió, en un moment de crisi com l’actual, poden incrementar, tal com corrobora l’informe “Efectes de la crisi econòmica en la salut de la població de Catalunya” publicat per l’Observatori de la Salut. En total, doncs, s’han atès 62.634 menors, un 4,4% del total de la població amb menys de 18 anys. MENORS ATESOS EN CENTRES DE SALUT MENTAL. En milers Menors atesos en centres de salut mental (En milers) Create your own infographics Sobre els motius que expliquen per què hi ha ara una millor detecció que anys enrere, la responsable de l’Observatori del Sistema de Salut, Anna Garcia-Altés explica que “s’hi han invertit molts esforços”. Cristina Molina en detalla alguns d’ells: des de l’augment del pressupost del CatSalut, que ara és de 16,6 milions d’euros, fins el programa de suport a l’atenció primària, passant per protocols que han publicat des de la conselleria per formar i informar metges, famílies i professorat. “Estudis científics de primer nivell han revelat que com més aviat detectem els trastorns mentals més problemes evitem en el futur. En el cas del trastorn d’hiperactivitat, està demostrat que les persones que no han rebut ajuda tenen més probabilitats de caure en l’alcoholisme o de tenir més accidents de cotxe. I no només, una detecció precoç pot revertir en alguns casos el trastorn”, assegura el doctor Josep Antoni Ramos-Quiroga, cap del departament psiquiatria de la Vall d’Hebron. PRINCIPALS TRASTORNS DIAGNOSTICATS EN MENORS. En percentatge Evolució dels principals trastorns mentals diagnosticats en menors (En %). Create line charts El dèficit d’atenció i hiperactivitat, el trastorn més diagnosticat De fet, de les 386.017 visites que els 54 centres de salut mental infantil de Catalunya han programat durant tot l’any 2014, un 22,7% tenen com a diagnòstic un trastorn de dèficit d’atenció i hiperactivitat. D’aquests, assegura Ramos-Quiroga, “només entre 1,6% i 1,8% ha de ser medicat. La resta de nens diagnosticats reben suport psicològic”. Per darrere de la hiperactivitat, s’hi troben els trastorns d’espectre autista, que es diagnostiquen en un 8,4% dels casos atesos. Aquesta xifra, recorda la responsable del Pla director de Salut Mental i Addiccions, Cristina Molina, ha anat augmentant any rere any degut, sobretot, a un canvi en els criteris de detecció del trastorn, que ara inclouen graus molt diversos. A aquests dos trastorns –el d’hiperactivitat i el d’espectre autista– els segueixen els trastorns de comportament i els de conducta alimentària, que es donen sobretot durant l’adolescència. D’entre tots ells, n’hi ha alguns que són considerats més greus perquè realment dificulten les relacions amb els amics i la família, l’aprenentatge a l’escola o el ple desenvolupament de l’infant. En els centres de salut mental, un 11,7% dels casos atesos són considerats trastorns mentals greus, entre els quals hi ha principalment infants diagnosticats amb trastorn d’espectre autista. Aquesta xifra va augmentant lleugerament cada any. Les famílies, essencials en el tractament psicològic Tanmateix, la prevalença de la major part de trastorns mentals, és a dir, el percentatge de població infantil que els pateix, “és gairebé sempre la mateixa entre països i estrats socials”, argumenta el doctor Garcia-Quiroga. Només les desigualtats socials podrien fer que algunes famílies no tinguessin els recursos per detectar els trastorns mentals dels seus infants, i rebre un tractament adequat. El tractament psicològic amb les famílies, un dels pilars importantíssims per ajudar els menors a comprendre i lidiar amb el trastorn, tal com reconeixen Cristina Molina o el doctor Josep Antoni Ramos-Quiroga, tanmateix, ha disminuït en relació amb l’any anterior. Mentre que el 2013, un 54% dels tractaments rebien la participació de les famílies, ara aquesta xifra és un pèl inferior, d’un 50,1%.
[ "salut" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "La millora en la detecció de possibles trastorns en menors ha fet augmentar la quantitat d’infants i adolescents tractats als centres de salut mental. Les malalties més diagnosticades són: hiperactivitat i diferents graus d’autisme, problemes de conducta i amb l’alimentació. La gravetat es jutja en funció de la seva afectació en les relacions, l’aprenentatge o el desenvolupament del menor.", "a2": "S'atenen més menors als centres de salut mental, degut principalment a que hi ha una millor detecció. La responsable de l’Observatori del Sistema de Salut, Anna Garcia-Altés, assegura que hi han hagut esforços invertits, com l'augment del pressupost de CatSalut o el programa de suport a l’atenció primària. La clau és detectar els trastorn mentals com més aviat millor.", "a3": "Els centres de salut mental han atès més menors el 2014 que l'any anterior. Aquest augment es deu a una millor detecció i no a un augment real dels trastorns. Els més diagnosticats són la hiperactivitat i el dèficit d'atenció, els de l'espectre autista i els relacionats amb la conducta alimentària." }, "extractive": { "a1": "El nombre de menors atesos als centres de salut mental durant el 2014 va augmentar un 6,9% en relació amb l’any anterior.\nL’increment, però, no es deu tant a l’augment dels trastorns mentals sinó, de fet, a una millor detecció i derivació des de les escoles o altres institucions d’atenció als infants. \nA aquests dos trastorns –el d’hiperactivitat i el d’espectre autista– els segueixen els trastorns de comportament i els de conducta alimentària, que es donen sobretot durant l’adolescència.\nD’entre tots ells, n’hi ha alguns que són considerats més greus perquè realment dificulten les relacions amb els amics i la família, l’aprenentatge a l’escola o el ple desenvolupament de l’infant. ", "a2": "Així es desprèn de les dades de l’Informe Anual de la Central de Resultats 2014 en l’àmbit de la Salut Mental.\nTot i així, és cert que aquells trastorns que són molt influïts pels factors socials, com l’ansietat o la depressió, en un moment de crisi com l’actual, poden incrementar, tal i com corrobora l’informe “Efectes de la crisi econòmica en la salut de la població de Catalunya” publicat per l’Observatori de la Salut.\nSobre els motius que expliquen per què hi ha ara una millor detecció que anys enrere, la responsable de l’Observatori del Sistema de Salut, Anna Garcia-Altés explica que “s’hi han invertit molts esforços”.\nCristina Molina en detalla alguns d’ells: des de l’augment del pressupost del CatSalut, que ara és de 16,6 milions d’euros, fins al programa de suport a l’atenció primària, passant per protocols que han publicat des de la conselleria per a formar i informar metges, famílies i professorat.", "a3": "El nombre de menors atesos als centres de salut mental durant el 2014 va augmentar un 6,9% en relació amb l’any anterior. \nDe fet, de les 386.017 visites que els 54 centres de salut mental infantil de Catalunya han programat durant tot l’any 2014, un 22,7% té com a diagnòstic un trastorn de dèficit d’atenció i hiperactivitat.\nPer darrere de la hiperactivitat, s’hi troben els trastorns d’espectre autista, que es diagnostiquen en un 8,4% dels casos atesos.\nA aquests dos trastorns –el d’hiperactivitat i el d’espectre autista– els segueixen els trastorns de comportament i els de conducta alimentària, que es donen sobretot durant l’adolescència." }, "extreme": { "a1": "La millora dels circuits per a detectar més precoçment els trastorns mentals en menors s’ha traduït en un increment dels casos.", "a2": "Gràcies als esforços invertits, millora la detecció de trastorns de salut mental entre els menors atesos.", "a3": "Els trastorns mentals més diagnosticats als menors són la hiperactivitat, l'autisme i els relacionats amb l'alimentació." } }
2,153
La Diputació de Lleida fa entrega d'una carta extraviada durant l'Holocaust a la seva destinatària en un acte a Israel
La missiva es va trobar ara fa un any a Sort després de fer un llarg recorregut per l'Estat, Portugal i Egipte
El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha entregat aquest dimecres a Rishon Lezion (Israel) una carta extraviada de l'any 1944 d'una víctima de la persecució dels jueus durant la Segona Guerra Mundial. Es tracta d'una missiva que anava dirigida a Rachel Gewürz de part de la seva germana bessona, Fanny Gewürz, que es va enviar des de Sort on havia arribat clandestinament. Rachel Gewürz no va arribar a rebre el document que, després d'un llarg recorregut per l'Estat espanyol, Portugal i Egipte, es va trobar ara fa un any entre la documentació dels fills dels antics propietaris d'una pensió on s'havia allotjat Fanny Gewürz. En el marc el projecte 'Perseguits i Salvats', l'historiador Josep Calvet s'ha encarregat de localitzar a la família Gewürz a Israel per retornar el document a la seva destinatària. Rachel Gewürz va aconseguir emigrar a Palestina l'any 1939, mentre que Fanny Gewürz va quedar-se a França fins que el 1944 va escapar cap a l'Estat espanyol formant part d'una expedició de joves jueus que creuà caminant el Pirineu de Lleida. Fanny Gewürz va ser detinguda el maig de 1944 però, gràcies a les gestions d'una organització jueva de suport als refugiats, es va allotjar a la pensió Martín Cases de Sort. Dies després d'instal·lar-s'hi va escriure l'emotiva carta a la seva germana comunicant-li la nova situació i expressant-li el seu desig de reunir-se a Palestina. Rachel Gewürz, actualment Rachel Furstenberg de 92 anys, ha rebut la carta acompanyada del fill de la difunta Fanny i la resta de la família. El fill de Rachel Furstenberg, Udi Firstenberg, s'ha mostrat sorprès i ha explicat que rebre la carta 74 anys després "els fa feliços" i que és "com un somni". "És important per la meva mare perquè significa cloure un cercle de la seva vida", ha apuntat Firstenberg en declaracions a l'Agència Catalana de Notícies (ACN). En aquest sentit, ha subratllat que la carta informava que la germana de la seva mare havia sobreviscut de la persecució durant la Segona Guerra Mundial i que volia retrobar-se amb la mare de Firstenberg. "La meva mare mai va rebre la carta perquè va ser retornada a Espanya", ha lamentat Firstenberg "Avui és un dia molt feliç perquè finalment hem rebut la carta", ha conclòs Firstenberg. Tot i això, Firstenberg ha lamentat que la carta s'hagi trobat 10 anys després de la mort de la persona que la va escriure. El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha definit la jornada com un "acte de justícia". Reñé ha constatat la rellevància històrica del document perquè "representa" un testimoni de primera mà de com van ser les fugides pels Pirineus durant la persecució per part dels nazis. Reñé ha considerat que l'entrega del document, "que es va enviar en uns moments crítics", posa en valor la història i el contingut moral i humà "excepcional" que representa la carta. "És important que es destaqui una història poc explicada, en que milers de persones van creuar els Pirineus durant la Segona Guerra Mundial per salvar les seves vides", ha recordat. El president de la Diputació de Lleida ha celebrat que aquest dimecres s'hagi pogut fer "allò que en el seu moment no va ser possible". Reñé ha concretat que la carta s'ha documentat i que ara s'ha entregat a la seva destinatària perquè era "de justícia". "L'hem vista carregada de sentiments perquè ha recordat que dues germanes van salvar les seves vides en situacions molt diferents, cosa que no va passar amb la resta de la seva família", ha expressat. El projecte "Perseguits i salvats" és una iniciativa de la Diputació de Lleida que té com a principal objectiu recuperar la memòria del pas pel Pirineu lleidatà de milers de jueus que fugien de la persecució nazi durant la Segona Guerra Mundial. De fet, en el marc d'aquest projecte, la Diputació i la Xarxa de Comunicació Local han estrenat recentment el documental 'Perseguits i Salvats', que ressegueix sobre el terreny la travessa d'alguns dels refugiats amb els seus descendents i els mateixos supervivents. L'Ajuntament de Rishon Lezion, municipi on resideix Rachel Furstenberg, ha ofert una recepció a la delegació catalana. Entre els assistents, a banda del màxim representant de la Diputació de Lleida, també hi ha hagut vicepresidenta de l'ens, Rosa Pujol i la parella que regenta la pensió on es va trobar el document.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "En el marc del projecte “Perseguits i salvats”, s’ha retornat a la seva legítima destinatària una carta de 1944; carta que, a més, representa un testimoni històric de la fugida dels jueus a través del Pirineu. La Diputació de Lleida ha definit l’acte com \"de justícia\". La família ha reconegut, emocionada, la importància de la missiva per a poder passar pàgina.", "a2": "La Diputació de Lleida ha entregat a Rishon Lezion una carta que va escriure la seva germana bessona, víctima de la persecució dels jueus, al 1944. La carta s'ha entregat com a part del projecte \"Perseguits i Salvats\", que busca recuperar la memòria del pas de milers de jueus pel Pirineu de Lleida per a fugir dels nazis.", "a3": "En el marc del projecte \"Perseguits i Salvats\", la Diputació de Lleida ha entregat una carta que una dona jueva que fugia dels nazis va enviar a la seva germana bessona, ara de 92 anys. Totes dues van poder sobreviure, tot i que la dona que la va escriure ja és morta." }, "extractive": { "a1": "El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha entregat aquest dimecres a Rishon Lezion (Israel) una carta extraviada de l'any 1944 d'una víctima de la persecució dels jueus durant la Segona Guerra Mundial.\n\"És important per a la meva mare perquè significa cloure un cercle de la seva vida\", ha apuntat Firstenberg en declaracions a l'Agència Catalana de Notícies (ACN).\nReñé ha concretat que la carta s'ha documentat i que ara s'ha entregat a la seva destinatària perquè era \"de justícia\". \nEl projecte \"Perseguits i salvats\" és una iniciativa de la Diputació de Lleida que té com a principal objectiu recuperar la memòria del pas pel Pirineu lleidatà de milers de jueus que fugien de la persecució nazi durant la Segona Guerra Mundial. ", "a2": "El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha entregat aquest dimecres a Rishon Lezion (Israel) una carta extraviada de l'any 1944 d'una víctima de la persecució dels jueus durant la Segona Guerra Mundial.\nEs tracta d'una missiva que anava dirigida a Rachel Gewürz de part de la seva germana bessona, Fanny Gewürz, que es va enviar des de Sort on havia arribat clandestinament.\nEn el marc el projecte \"Perseguits i Salvats\", l'historiador Josep Calvet s'ha encarregat de localitzar la família Gewürz a Israel per a retornar el document a la seva destinatària.\nEl projecte \"Perseguits i salvats\" és una iniciativa de la Diputació de Lleida que té com a principal objectiu recuperar la memòria del pas pel Pirineu lleidatà de milers de jueus que fugien de la persecució nazi durant la Segona Guerra Mundial.", "a3": "El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha entregat aquest dimecres a Rishon Lezion (Israel) una carta extraviada de l'any 1944 d'una víctima de la persecució dels jueus durant la Segona Guerra Mundial.\nRachel Gewürz, actualment Rachel Furstenberg de 92 anys, ha rebut la carta acompanyada del fill de la difunta Fanny i la resta de la família.\nReñé ha constatat la rellevància històrica del document perquè \"representa\" un testimoni de primera mà de com van ser les fugides pels Pirineus durant la persecució per part dels nazis.\nEl projecte \"Perseguits i salvats\" és una iniciativa de la Diputació de Lleida que té com a principal objectiu recuperar la memòria del pas pel Pirineu lleidatà de milers de jueus que fugien de la persecució nazi durant la Segona Guerra Mundial. " }, "extreme": { "a1": "La Diputació de Lleida entrega una carta escrita per una víctima de la persecució dels jueus a la seva destinatària.", "a2": "La Diputació de Lleida entrega als familiars una carta del 1944 escrita per una víctima de la persecució dels jueus.", "a3": "La Diputació de Lleida ha lliurat a una carta, enviada el 1944 per una dona jueva a la seva germana." } }
1,455
Orhan Pamuk: «La contrapartida de no tenir pare va ser la llibertat, i això em va fer escriptor»
El Premi Nobel de literatura explora la culpa, el desig i la paternitat a "La dona pèl-roja", que presenta aquest dimarts 3 d'abril al CCCB, en un diàleg amb la periodista Pepa Fernández
Orhan Pamuk (Istanbul, 1952) és l'escriptor turc més reconegut i aclamat, amb un èxit de vendes a nivell internacional indiscutible, que prova el fervor del públic lector més exigent. El Premi Nobel de literatura també és, a banda d'un gran prosista, tota una referència pel que fa a l'aproximació cultural entre Occident i Orient, sempre subtil en els matisos, en la manera de dir-se i de ser. Després de nou anys de no publicar cap novetat en català, l'autor torna amb La dona pèl-roja (Penguin, Mésllibres) una novel·la personal, generacional i fortament política. "Podem dir que és política –precisa Pamuk–, però ho és a nivell antropològic, experimental i de jugar amb les idees". Escrita durant el febrer del 2016 a Istanbul, l'escriptor confessa que fa 25 anys que tenia la història en ment i que va decidir escriure-la "veient els rumbs autoritaris" pels quals va el seu país. El resultat és una tragèdia que explora temes com la culpa, el desig i la paternitat, amb un recorregut que comença els anys 80 i arriba fins a l’actualitat, fidel retrat de la pèrdua d'algunes de les marques d'identitat d'Istanbul, així com de la deriva autoritària que ha transformat Turquia. "A la novel·la vull fer pensar a la gent –subratlla–. Que es preguntin per què continuen votant pares que esclafen fills". "Em vaig criar amb un pare absent: mai no vaig viure en primera persona la relació que significa tenir la figura paterna quan ets un nen. Per això em va cridar tant l'atenció la relació entre els dos personatges, inspirats en una escena real". La "celebració" de l'absència del pare "Estic molt content amb el meu pare absent", detalla l'autor, preguntat pel paper que va tenir aquest fet vital per nodrir de pes la novel·la. "No es tracta d'una reconciliació, sinó d'una gran celebració d'aquell pare. No em queixo que fos absent, perquè això m'ha fet més lliure, m'ha permès no ser esclafat per ell. Vaig tenir la sort que tingués una gran biblioteca, i que fos un llibertari i un lliurepensador, molt diferent al viscut per la resta dels meus amics turcs". Sí que li va faltar la tendresa, afegeix. "Com a contrapartida, vaig tenir molta llibertat. I això és el que em va permetre ser escriptor". La novel·la també rellegeix dos dels mites fundacionals d'Occident i Orient: l'Èdip Rei de Sòfocles i la història de Rostam i Sohrab, immortalitzada pel poeta persa Ferdousí en l'epopeia del Shahname. A la primera, el fill mata el pare sense saber-ho. A la segona, és el pare qui mata el fill, també sense saber-ho. "En els dos casos, però, l'ansietat de fons és la mateixa: 'ho vaig fer sense voler', 'jo no soc culpable', diuen els personatges. I això en legitima l'acció", sosté Pamuk. Família, passió i llibertats individuals Les dues paràboles sobre pares i fills serveixen l'autor per emprendre una exploració sobre la família, la passió i les llibertats individuals. "Quan Sòfocles va escriure Èdip Rei, no volia que el seu lector sentís llàstima per Èdip, al contrari. Si el destí té marcada alguna cosa per a tu, no tens escapatòria: culpa i destí estan íntimament relacionats. Com a públic postmodern sentim gran tristesa per la sort d'Èdip, i el legitimem". En la tradició literària persa, però, quan ens sentim malament pel pare que mata el fill, l'efecte és un altre: "el que fem és legitimar l'estat totpoderós que mata els seus fills i que exerceix l'autoritat esclafant-los". Una precisa radiografia de la deriva repressiva que pateix l'estat turc. Malgrat tot aquest pes simbòlic i mític, no podem passar per alt que la novel·la té un fort component realista. Sobretot, en el detallisme de mostrar com es cavaven els pous a l'antiga, imatge que ens remet El llibre negre. "És una metàfora que beu de la gran tradició literària de l'Orient mitjà, on l'aigua escasseja. El pou és un element fonamental per la civilització. En aquest sentit, són un símbol fonamental de les accions humanes: moltes vegades no trobes aigua, però quan en trobes, et fas ric, pots viure, pots crear mons". De la radiografia política al realisme, fins arribar a la passió, simbolitzat per la dona pèl-roja del títol. "A la part del món on jo visc, la gent pensa que una dona pèl-roja té un component artificial, i que, o bé és una artista, o bé de sexe fàcil", rebla Pamuk. "Més enllà d'això, és aquell qui es vol diferenciar i no vol seguir les regles. I també és un posicionament cultural, polític i de gènere". Matèria primera per a una novel·la que mostra un Pamuk en plena forma, amb l'espurna de qui va sacsejar les lletres turques i les va portar a ser reconegudes arreu del món.
[ "literatura" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "Orhan Pamuk torna disposat a fer pensar la gent amb una novel·la realista, que aborda l’actual autoritarisme de Turquia a través de la mitologia i el simbolisme fundacional d’Orient i d’Occident. El Nobel de literatura, magistral com sempre, es posiciona personal, cultural i políticament en un llibre on la paternitat, la culpa o el desig tenen un paper protagonista.", "a2": "Orhan Pamuk és un escriptor turc aclamat internacionalment i Premi Nobel de literatura. L'autor és conegut per apropar la cultura entre Occident i Orient. Després de nou anys sense publicar en català, torna amb la novel·la \"La dona pèl-roja\", una tragèdia que va escriure l'any 2016 a Istanbul i que tracta diversos temes com la paternitat i la política.", "a3": "El Premi Nobel de Literatura turc Orhan Pamuk acaba de publicar una altra novel·la, \"La dona pèl-roja\", la primera després de nou anys. Es tracta d'una tragèdia ubicada a Turquia que parla d'aquest país i la deriva autoritària que l'empeny els últims anys, des dels anys 80 fins als nostres dies." }, "extractive": { "a1": "Després de nou anys de no publicar cap novetat en català, l'autor torna amb \"La dona pèl-roja\" (Penguin, Mésllibres), una novel·la personal, generacional i fortament política.\nEl resultat és una tragèdia que explora temes com la culpa, el desig i la paternitat, amb un recorregut que comença els anys 80 i arriba fins a l’actualitat, fidel retrat de la pèrdua d'algunes de les marques d'identitat d'Istanbul, així com de la deriva autoritària que ha transformat Turquia.\nLa novel·la també rellegeix dos dels mites fundacionals d'Occident i Orient: l'Èdip Rei de Sòfocles i la història de Rostam i Sohrab, immortalitzada pel poeta persa Ferdousí en l'epopeia del Shahname.\nMatèria primera per a una novel·la que mostra un Pamuk en plena forma, amb l'espurna de qui va sacsejar les lletres turques i les va portar a ser reconegudes arreu del món.", "a2": "Orhan Pamuk (Istanbul, 1952) és l'escriptor turc més reconegut i aclamat, amb un èxit de vendes a nivell internacional indiscutible, que prova el fervor del públic lector més exigent.\nEl Premi Nobel de literatura també és, a banda d'un gran prosista, tota una referència pel que fa a l'aproximació cultural entre Occident i Orient, sempre subtil en els matisos, en la manera de dir-se i de ser.\nDesprés de nou anys de no publicar cap novetat en català, l'autor torna amb \"La dona pèl-roja\" (Penguin, Mésllibres), una novel·la personal, generacional i fortament política.\nEl resultat és una tragèdia que explora temes com la culpa, el desig i la paternitat, amb un recorregut que comença els anys 80 i arriba fins a l’actualitat, fidel retrat de la pèrdua d'algunes de les marques d'identitat d'Istanbul, així com de la deriva autoritària que ha transformat Turquia.", "a3": "Orhan Pamuk (Istanbul, 1952) és l'escriptor turc més reconegut i aclamat, amb un èxit de vendes a nivell internacional indiscutible, que prova el fervor del públic lector més exigent. \nEl Premi Nobel de literatura també és, a banda d'un gran prosista, tota una referència pel que fa a l'aproximació cultural entre Occident i Orient, sempre subtil en els matisos, en la manera de dir-se i de ser. \nDesprés de nou anys de no publicar cap novetat en català, l'autor torna amb \"La dona pèl-roja\" (Penguin, Mésllibres), una novel·la personal, generacional i fortament política. \nEl resultat és una tragèdia que explora temes com la culpa, el desig i la paternitat, amb un recorregut que comença els anys 80 i arriba fins a l’actualitat, fidel retrat de la pèrdua d'algunes de les marques d'identitat d'Istanbul, així com de la deriva autoritària que ha transformat Turquia." }, "extreme": { "a1": "El reconegut escriptor turc, Orhan Pamuk, celebra haver tingut un pare absent en la presentació de \"La dona pèl-roja\".", "a2": "L'escriptor turc Orhan Pamuk torna amb la novel·la \"La dona pèl-roja\", després de nou anys sense publicar en català.", "a3": "L'escriptor turc i Premi Nobel de Literatura Orhan Pamuk acaba de publicar un nou llibre \"La dona pèl-roja\"." } }
798
Pedro Sánchez decep amb un govern polèmic i hostil amb aquells que el van votar
Els nomenaments de l'executiu socialista desperten recel a Catalunya i al País Basc
Cinc dies després de ser nomenat president del govern espanyol, Pedro Sánchez va tancar ahir la formació del seu govern, format per disset ministres. Tot i que va poder tombar Mariano Rajoy amb el suport dels partits independentistes catalans, ERC i PDECat, a més d’EH Bildu i el PNB, els nomenaments que ha fet han estat especialment polèmics a Catalunya i al País Basc. De fet, el primer anunci, el de Josep Borrell, ja va despertar recel perquè darrerament s’ha erigit en un crític dels més furibunds contra l’independentisme. Però Sánchez ha anat més enllà. Entre els triats, hi trobem la vice-presidenta, Carmen Calvo, negociadora del 155 i que es vantava de ser-ho. O el ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, sobre qui pesen greus acusacions d’haver permès tortures mentre era jutge i també pel fet d’haver estat designat pel PP a ocupar una plaça al Consell General del Poder Judicial. O la ministra de Medi, Teresa Ribera, que va ser la responsable d’autoritzar el polèmic projecte Castor, impulsat per la constructora ACS de Florentino Pérez. A continuació repassem els polítics que tenen un passat marcadament hostil amb Catalunya i que han fet accions que han aixecat polseguera. Josep Borrell, minstre d’Afers Estrangers L’ex-ministre i ex-secretari general del PSOE Josep Borrell torna a la primera línia política. Aquests últims temps s’ha erigit en una de les figures més preuades de l’unionisme per a atacar l’independentisme. Les últimes declaracions que va fer foren especialment polèmiques. El 15 de desembre, enmig de la campanya electoral, va adreçar-se en un míting a Miquel Iceta, que havia dit que calia ‘cosir ferides’. Borrell va dir: ‘Està bé això de cosir ferides, però abans s’han de desinfectar. Perquè si les cuses sense curar després es podreixen.’ A part de comparar l’independentisme amb una infecció, també va comparar Oriol Junqueras amb un capellà. Luis Planas, ministre d’Agricultura Luis Planas fou diputat del PSOE al congrés espanyol per Còrdova; conseller de la Junta d’Andalusia i ambaixador d’Espanya al Marroc. El càrrec d’ambaixador li va durar sis anys, entre el 2004 i el 2010, i fou aleshores que va participar en un homenatge molt polèmic, el del tinent general Mohamed Mizzian, un dels militars franquistes més sanguinaris. A final de maig del 2006 es va inaugurar a la ciutat de Nador un museu privat dedicat a Mizzian, en una casa que li havia regalat Franco, amb nombroses fotografies del dictador. I qui va tallar la cinta fou justament Luis Planas. També va encapçalar una delegació espanyola en l’acte d’homenatge i reconeixement en què va participar el segon cap d’estat major de l’exèrcit espanyol, segons que recullen les cròniques d’aquells dies, com aquesta del diari El País. Teresa Ribera, ministra de Medi La nova ministra d’Energia i Medi del govern de Pedro Sánchez és Teresa Ribera, que va tenir un paper decisiu perquè es dugués a terme el polèmic projecte Castor, impulsat per la constructora ACS de Florentino Pérez i que tant impacte ambiental va tenir a les Terres de l’Ebre i del Sénia. La signatura de Ribera, com a secretària d’estat de Canvi Climàtic del govern de José Luis Rodríguez Zapatero, va avalar el 2009 la declaració d’impacte ambiental del projecte. I la va signar malgrat els advertiments dels experts, de la Generalitat de Catalunya i la Plataforma del Sénia. Ribera va acreditar els arguments de la constructora, segons la qual l’estructura geològica on s’havia d’instal·lar el magatzem de gas submarí funcionaria ‘com un tanc’ i en cap cas no hi hauria pressions que poguessin desencadenar sismes. Fernando Grande-Marlaska, ministre d’Interior Fernando Grande-Marlaska fou acusat de no haver impedit tortures contra quaranta joves encausats per la suposada pertinença a l’organització il·legalitzada Segi, que finalment van ser absoluts. Hi ha nombrosos casos de denúncies de tortures durant la incomunicació de persones que ell va ordenar de detenir. És il·lustratiu aquest vídeo la televisió basca EiTB, concretament del programa ‘PFV’ del 7 de novembre del 2014, en què Grande-Marlaska fou entrevistat. El periodista Alberto Pradilla el va acorralar: Carmen Calvo, vice-presidenta i ministra d’Igualtat Serà la mà dreta de Pedro Sánchez al govern, amb qui ja va formar equip al PSOE. Va ser l’encarregada de negociar amb el govern de Mariano Rajoy l’abast i l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola. Una volta ja era vigent, va dir: ‘Amb l’aplicació del 155 he sentit tots els paràmetres del toreig.’ Màxim Huerta, ministre de Cultura i Esports Ha estat l’últim nom de l’executiu a ser anunciat i, segurament, el que més ha sorprès per la manca d’experiència política. De fet, Huerta, és periodista de formació i va fer-se famós a ‘El programa de Ana Rosa’ de Telecinco, on cobria informació del cor. És activista pels drets LGTBI i aquests últims anys s’ha dedicat a l’escriptura i ha publicat de vuit llibres.
[ "món", "espanya" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "L’elecció dels ministres del nou govern ha sorprès bascos i catalans, després que aquests avalessin la investidura de Pedro Sánchez. La polèmica ha sorgit pel nomenament de persones excessivament crítiques i actives contra l’independentisme. Tampoc no ha agradat el nom de Grande-Marlaska, acusat de tortures a joves sota la seva custòdia judicial.", "a2": "La formació del govern escollida per Pedro Sánchez està creant polèmica i recel, sobretot a Catalunya i al País Basc. Entre els ministres trobem Carmen Calvo, que va negociar el 155; Fernando Grande-Marlaska, acusat de permetre greus delictes mentre era jutge; Teresa Ribera, que està darrere del polèmic projecte Castor; o Màxim Huerta, conegut periodista del cor.", "a3": "Els nomenaments fets pel president del govern espanyol, Pedro Sánchez, han aixecat polseguera, sobretot a Catalunya i el País Basc. Alguns dels nous ministres tenen un passat clarament en contra de l'independentisme català i basc, amb actuacions poc ètiques, com les de Grande-Marlaska, que no va impedir tortures contra joves encausats que, finalment, van ser absolts." }, "extractive": { "a1": "Tot i que va poder tombar Mariano Rajoy amb el suport dels partits independentistes catalans, ERC i PDECat, a més d’EH Bildu i el PNB, els nomenaments que ha fet han estat especialment polèmics a Catalunya i al País Basc.\nDe fet, el primer anunci, el de Josep Borrell, ja va despertar recel perquè darrerament s’ha erigit en un crític dels més furibunds contra l’independentisme.\nEntre els triats, hi trobem la vice presidenta, Carmen Calvo, negociadora del 155 i que es vantava de ser-ho. \nFernando Grande-Marlaska fou acusat de no haver impedit tortures contra quaranta joves encausats per la suposada pertinença a l’organització il·legalitzada Segi, que finalment van ser absolts. ", "a2": "Cinc dies després de ser nomenat president del govern espanyol, Pedro Sánchez va tancar ahir la formació del seu govern, format per disset ministres.\nEntre els triats, hi trobem la vicepresidenta, Carmen Calvo, negociadora del 155 i que es vantava de ser-ho.\nO el ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, sobre qui pesen greus acusacions d’haver permès tortures mentre era jutge i també pel fet d’haver estat designat pel PP a ocupar una plaça al Consell General del Poder Judicial.\nO la ministra de Medi, Teresa Ribera, que va ser la responsable d’autoritzar el polèmic projecte Castor, impulsat per la constructora ACS de Florentino Pérez.", "a3": "Cinc dies després de ser nomenat president del govern espanyol, Pedro Sánchez va tancar ahir la formació del seu govern, format per disset ministres.\nTot i que va poder tombar Mariano Rajoy amb el suport dels partits independentistes catalans, ERC i PDECat, a més d’EH Bildu i el PNB, els nomenaments que ha fet han estat especialment polèmics a Catalunya i al País Basc.\nFernando Grande-Marlaska fou acusat de no haver impedit tortures contra quaranta joves encausats per la suposada pertinença a l’organització il·legalitzada Segi, que finalment van ser absolts.\nVa ser l’encarregada de negociar amb el govern de Mariano Rajoy l’abast i l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola." }, "extreme": { "a1": "El nomenament de ministres hostils amb la causa basca i catalana ha molestat alguns partits que havien recolzat Pedro Sánchez.", "a2": "Els ministres que Pedro Sánchez ha escollit per a governar han creat polèmica, sobretot a Catalunya i al País Basc.", "a3": "El nou govern espanyol nomenat per Pedro Sánchez crea polèmica, especialment a Catalunya i al País Basc." } }
7
Parlament de la vicealcaldessa Ali Brancal al “cementeri civil”
El va dedicar a les víctimes del franquisme i a alertar contra el feixisme que torna
Bon dia a totes i tots. Estem ací, al cementiri civil. Fa pensar que li diguem aixina a la zona més amagada i oculta durant anys, quan de sempre, a tot l’estat espanyol els cementeris son municipals Les instal.lacions municipals haurien d’haver estat sempre obertes a tota la ciutadania sense distinció d’ideologia política ni religió. Ara ho estan. Que aquesta nomenclatura haja arrelat i que continue utilitzant-se és indicatiu de la distancia que encara ens separa dels ideals d’igualtat i laïcitat. estem ací, en concret, per retre homenatge a les persones aquí enterrades i a moltes que mai estaran ací i que ni tan sols sabem on son. Cada vegada que intentem recordar-les hi ha qui ens critica dient que no és hora de mirar al passat. I açó és del tot fals. Les víctimes del franquisme son presents i segueixen vives en el record, sempre dolorós. Els vius demanen justícia. Necessitem rescatar la memòria des de la veritat. Els de sempre ens recepten amnèsia, mentre volen seguir ocultant el coneixement dels fets. Però no ho consentirem, perquè els pobles que ignoren el seu passat es veuen abocats a repetir-lo. En aquestos moments de retallades de llibertats reclamem el dret a recordar, a fer memòria. En estos moments que torna la foscor de la repressió dels drets, cal no defallir. Encara que els hereus de la dictadura proclamen que recordar el passat no serveis de res, que recuperar la memòria històrica du a reobrir ferides tancades en la transició, no ho farem. La memòria històrica no pot quedar tancada en la camisa de força de l’oblit. La volem ben viva. Els morts dels vencedors van poder ser plorats , van rebre homenatges, han vist els seus noms escrits a les façanes. Els morts han segut honrats ací, durant anys. l’any passat, gràcies al treball del Grup de recerca de la Memòria Històrica i la regidoria de Cultura per fi vam fer públics els noms dels centenars de represaliats, als assesinats per defensar la democràcia. Però les víctimes son moltes més. Morts i vius. Encara que sobreviuiren, han seguit estant perseguides i assetjades durant anys. Sense posibilitat d’expressar-se. Encara ara, els hereus d’aquell feixisme continuen volent aturar la nostra veu i les nostres idees. Ara com aleshores, voldrien que el seu fora l´únic pensament, la seua la única religió. i els seus morts els únics a recordar. A tots, a totes els que vegeu coartada la vostra llibertat d’expressió, a tots els que us segueixen dient que pensar, qué estimar, a qui recordar i com, dir-vos que tenim memòria. Que no s’ens ha d’oblidar la repressió, les agressions, la barbàrie. Que estem ací per fer memòria i per transmetre la memòria. Per defensar, també, els drets i les llibertats dels vius. Que entre tots i totes estem construint uns capítols importants del que ara és present i en passar el temps serà història. Dir-vos que des de l’ajuntament ajudarem tot el que puguem a escriure pàgines de decència i respecte a les llibertats. Que colaborarem en la difusió de la veritat amb conferències, xarrades, teatre. Que volem dignificar els morts de totes les maneres que tinguem a l’abast, des de donar-los un soterrament digne, recuperar i difondre els seus noms. Que recuperarem els espais on les coses passaven, siga este cementiri o el refugi de Tetuan. La persistència en el poder d’uns hereus que no han sabut o volgut desfer-se d’aquest passat repressiu continua retallant-nos drets , ens continua negant les conquestes socials, laborals i polítiques. Defensarem amb fermesa els valors republicans i democràtics. Avui quan les llibertats que tants anys han costat d’aconseguir perillen, reprimides de les mateixes maneres que van portar a la mort als nostres avis, és el moment de dir ben fort que treballarem per tal d’evitar que el feixisme encara viu ens torne a arrebatar les llibertats.
[ "comarca", "castelló de la plana" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "Aquest és un homenatge a totes les víctimes del franquisme, morts, vius i desapareguts. Farem tot el que sigui necessari per a identificar-los, dignificar la seva pèrdua i fer justícia pels supervivents. Encara que els hereus del feixisme vulguin destruir la memòria històrica, lluitarem per a difondre-la i restablir la veritat. No ens tornaran a arrencar la llibertat i la democràcia.", "a2": "En el seu discurs, dedicat a la memòria històrica i a totes les víctimes del franquisme, ha demanat justícia i que mai no ens oblidem dels dolorosos fets, ja que sempre s'ha de recordar el passat per no tornar a repetir els mateixos errors. Ha destacat que és en aquests moments de retallades de la llibertat quan hem de fer memòria.", "a3": "La vicealcaldessa Ali Brancal, en el seu discurs al cementiri civil, ha recordat les víctimes del bàndol perdedor de la Guerra Civil que no van poder ser plorats i homenatjats com sí ho van ser les víctimes del bàndol guanyador. També ha recordat que el feixisme és present i cal combatre'l." }, "extractive": { "a1": "Estem aquí, en concret, per a retre homenatge a les persones aquí enterrades i a moltes que mai no estaran aquí i que ni tan sols sabem on son.\nEncara que els hereus de la dictadura proclamen que recordar el passat no serveix de res, que recuperar la memòria històrica du a reobrir ferides tancades en la transició, no ho farem.\nQue volem dignificar els morts de totes les maneres que tinguem a l’abast, des de donar-los un soterrament digne, recuperar i difondre els seus noms.\nAvui, quan les llibertats que tants anys han costat d’aconseguir perillen, reprimides de les mateixes maneres que van portar a la mort als nostres avis, és el moment de dir ben fort que treballarem per tal d’evitar que el feixisme encara viu ens torni a arrebatar les llibertats.", "a2": "Les víctimes del franquisme són presents i segueixen vives en el record, sempre dolorós.\nEn aquestos moments de retallades de llibertats, reclamem el dret a recordar, a fer memòria.\nEncara que els hereus de la dictadura proclamen que recordar el passat no serveis de res, que recuperar la memòria històrica du a reobrir ferides tancades en la transició, no ho farem.\nL’any passat, gràcies al treball del Grup de recerca de la Memòria Històrica i la regidoria de Cultura, per fi vam fer públics els noms dels centenars de represaliats, als assesinats per defensar la democràcia.", "a3": "Les víctimes del franquisme són presents i segueixen vives en el record, sempre dolorós.\nEls morts dels vencedors van poder ser plorats, van rebre homenatges, han vist els seus noms escrits a les façanes.\nLa persistència en el poder d’uns hereus que no han sabut o no han volgut desfer-se d’aquest passat repressiu continua retallant-nos drets, ens continua negant les conquestes socials.\nAvui, quan les llibertats que tants anys han costat d’aconseguir perillen, reprimides de les mateixes maneres que van portar a la mort als nostres avis, és el moment de dir ben fort que treballarem per tal d’evitar que el feixisme encara viu ens torni a arrebatar les llibertats." }, "extreme": { "a1": "Des de l’Ajuntament col·laborarem per a mantenir viva la memòria històrica i continuar lluitant contra el feixisme renaixent.", "a2": "El discurs està dedicat a la memòria històrica i a les víctimes del franquisme, tant mortes com vives.", "a3": "La vicealcaldessa Ali Brancal centra el seu discurs en el rècord de les víctimes republicanes del franquisme." } }
1,543
Científics catalans col·laboren en la descoberta d'una revolucionària tecnologia contra la ceguesa
L'estudi, on hi han participat investigadors de l'Hospital Clínic de Barcelona, obre noves vies per al tractament de malalties de la retina, neurològiques o cardíaques
Científics del Salk Institute for Biological Studies, en col·laboració amb investigadors de l'Hospital Clínic de Barcelona-IDIBAPS i la Universitat Catòlica San Antonio de Múrcia, entre d'altres, han descobert una important eina per a l'edició de gens. Han aconseguit inserir ADN en una localització concreta en cèl·lules que no es divideixen, és a dir, les cèl·lules de la major part dels òrgans i teixits adults. Amb aquesta tècnica l'equip d'investigadors ha aconseguit restablir parcialment la visió en rosegadors cecs i, en aquest sentit, s'obren noves vies per a la investigació bàsica i per al desenvolupament d'una gran varietat de tractaments en malalties de la retina, neurològiques o cardíaques. L'estudi es publica aquest dimecres a la revista Nature. Fins ara, les tècniques existents per modificar l'ADN, com el sistema CRISPR-CAS9, han estat més eficaces en cèl·lules en divisió com les de la pell o l'intestí, utilitzant els mecanismes propis de còpia de les cèl·lules. Però els investigadors destaquen que el més important és que la tècnica permet, per primer cop, inserir un nou gen en una localització exacta de l'ADN en cèl·lules adultes que ja no es divideixen, com les de l'ull, cervell, pàncrees o cor, oferint noves possibilitats per terapèutiques en aquestes cèl·lules. "Estem entusiasmats amb la tecnologia que hem descobert perquè és una cosa que no es podia fer abans", assenyala el doctor Juan Carlos Izpisúa-Belmonte, director d'aquest estudi i professor del Laboratori d'Expressió Genètica del Salk Institute. "Per primera vegada, podem entrar en cèl·lules que no es divideixen i modificar l'ADN. Les possibles aplicacions d'aquest descobriment són enormes", explica Izpisúa-Belmonte. Per aconseguir-ho, els investigadors del Salk Institute s'han centrat en una via cel·lular de reparació de la doble cadena ADN anomenada recombinació no homòloga o unió d'extrems no homòlegs (NHEJ, per les seves sigles en anglès). Aparellant aquest procés amb la tecnologia existent d'edició de gens han aconseguit col·locar amb èxit el nou ADN en una ubicació precisa en cèl·lules que no es divideixen. "L'ús de la via de NHEJ per inserir ADN és revolucionari per a l'edició del genoma d'organismes adults vius", assegura Keiichiro Suzuki, investigador associat al laboratori del doctor Izpisúa-Belmonte i un dels autors principals de l'article. En un principi, els investigadors van treballar en l'optimització de la maquinària NHEJ per al seu ús amb el sistema CRISPR-CAS9, que permet inserir l'ADN en llocs molt precisos dins del genoma. L'equip va crear un paquet d'inserció personalitzat compost per un còctel d'àcids nucleics, al que van denominar HITI (homology-independent targeted integration). Posteriorment, van utilitzar un virus inert per lliurar el paquet d'instruccions genètiques de HITI a neurones derivades de cèl·lules mare embrionàries humanes. Així, els investigadors van aconseguir transportar el paquet d'inserció a cervells de ratolins adults. Finalment, per explorar la possibilitat d'utilitzar HITI per a la teràpia de reemplaçament de gens, van provar la tècnica en un model de rata per retinitis pigmentosa, un trastorn hereditari causat per diversos defectes genètics i que provoca ceguesa en els éssers humans. Aquesta vegada, l'equip va utilitzar HITI per implantar, a les cèl·lules de la retina de rates de tres setmanes d'edat, una còpia funcional d'un dels gens danyats en aquesta malaltia. L'anàlisi, que es va realitzar quan les rates tenien vuit setmanes d'edat, va mostrar que els animals eren capaços de respondre a la llum i es van dur a terme diverses proves que indicaven la curació en les seves cèl·lules retinianes. Els propers passos de l'equip investigador seran millorar l'eficiència de lliurament del paquet de HITI. Precisament, cal destacar que la tecnologia HITI es pot adaptar a qualsevol sistema d'enginyeria genòmica, no només a CRISPR-CAS9 i, per tant, a mesura que la seguretat i l'eficiència d'aquests sistemes millorin, també serà major la utilitat de HITI. "Ara tenim una tecnologia que ens permet modificar l'ADN de les cèl·lules que no es divideixen per reparar defectes en gens en el cervell, el cor i el fetge", assenyala Izpisúa-Belmonte. "Ens permet per primera vegada poder somiar amb guarir malalties que abans no podíem", sentencia.
[]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "Científics de diverses nacionalitats descobreixen una tècnica per a modificar l’ADN de les cèl·lules de l’ull, del cervell, del cor o del pàncreas, per a reparar-les genèticament. De moment, han aconseguit que rosegadors cecs tornin a veure. Per primera vegada, els investigadors es permeten somiar amb noves possibilitats d’investigació i tractaments alternatius per a malalties relacionades amb aquest òrgans. ", "a2": "Científics de l'Hospital Clínic de Barcelona han col·laborat en el descobriment d'una eina revolucionària per a l'edició de gens, amb la qual han aconseguit restaurar parcialment la visió en rosegadors que estaven cecs. Així, aquesta nova tecnologia dóna esperança per al desenvolupament de tractaments per a malalties de la retina, neurològiques o cardíaques que abans no es podien curar.", "a3": "Investigadors de l'Hospital Clínic, del Salk Intitute for Biological Studies i la Universitat Catòlica San Antonio de Múrcia, entre d'altres, han descobert una tècnica per a modificar gens de les cèl·lules que no es divideixen, la majoria de les quals formen els teixits adults. Això representa la possibilitat de desenvolupar noves teràpies per a malalties del cor, fetge o cervell." }, "extractive": { "a1": "Científics del Salk Institute for Biological Studies, en col·laboració amb investigadors de l'Hospital Clínic de Barcelona-IDIBAPS, i la Universitat Catòlica San Antonio de Múrcia, entre d'altres, han descobert una important eina per a l'edició de gens.\nAmb aquesta tècnica l'equip d'investigadors ha aconseguit restablir parcialment la visió en rosegadors cecs i, en aquest sentit, s'obren noves vies per a la investigació bàsica i per al desenvolupament d'una gran varietat de tractaments en malalties de la retina, neurològiques o cardíaques. \n\"Ara tenim una tecnologia que ens permet modificar l'ADN de les cèl·lules que no es divideixen per a reparar defectes en gens en el cervell, el cor i el fetge\", assenyala Izpisúa-Belmonte.\n\"Ens permet per primera vegada poder somiar amb guarir malalties que abans no podíem\", sentencia.", "a2": "Científics del Salk Institute for Biological Studies, en col·laboració amb investigadors de l'Hospital Clínic de Barcelona-IDIBAPS i la Universitat Catòlica San Antonio de Múrcia, entre d'altres, han descobert una important eina per a l'edició de gens.\nHan aconseguit inserir ADN en una localització concreta en cèl·lules que no es divideixen; és a dir, les cèl·lules de la major part dels òrgans i teixits adults.\nAmb aquesta tècnica l'equip d'investigadors ha aconseguit restablir parcialment la visió en rosegadors cecs i, en aquest sentit, s'obren noves vies per a la investigació bàsica i per al desenvolupament d'una gran varietat de tractaments en malalties de la retina, neurològiques o cardíaques.\nPerò els investigadors destaquen que el més important és que la tècnica permet, per primer cop, inserir un nou gen en una localització exacta de l'ADN en cèl·lules adultes que ja no es divideixen, com les de l'ull, cervell, pàncrees o cor, oferint noves possibilitats per a terapèutiques en aquestes cèl·lules.", "a3": "Científics del Salk Institute for Biological Studies, en col·laboració amb investigadors de l'Hospital Clínic de Barcelona-IDIBAPS i la Universitat Catòlica San Antonio de Múrcia, entre d'altres, han descobert una important eina per a l'edició de gens. \nHan aconseguit inserir ADN en una localització concreta en cèl·lules que no es divideixen; és a dir, les cèl·lules de la major part dels òrgans i teixits adults.\nFins ara, les tècniques existents per a modificar l'ADN, com el sistema CRISPR-CAS9, han estat més eficaces en cèl·lules en divisió com les de la pell o l'intestí, utilitzant els mecanismes propis de còpia de les cèl·lules. \nPerò els investigadors destaquen que el més important és que la tècnica permet, per primer cop, inserir un nou gen en una localització exacta de l'ADN en cèl·lules adultes que ja no es divideixen, com les de l'ull, cervell, pàncrees o cor, oferint noves possibilitats per terapèutiques en aquestes cèl·lules." }, "extreme": { "a1": "Un grup d’investigadors descobreix una tècnica d’edició genètica de cèl·lules que podria curar malalties neurològiques, cardíaques o de la retina.", "a2": "Descobreixen una eina per a l'edició de gens que podria ajudar en malalties de la retina, neurològiques o cardíaques.", "a3": "Científics de diversos països han aconseguit una tècnica genòmica que obre les portes a nous tractaments." } }
638
Neix Demòcrates de Catalunya, la refundació independentista d’Unió
El nou partit ha estat presentat durant un acte multitudinari a Barcelona · Entre més, hi han intervingut Núria de Gispert, Joan Rigol i Antoni Castellà
El sector independentista d’Unió que s’havia agrupat en la Plataforma Hereus UDC 1931 ha presentat avui el nou partit Demòcrates de Catalunya. La presentació pública s’ha fet a la Sala Barts de Barcelona, plena de gom a gom amb un miler de persones i gent que ha hagut de seguir l’acte des del vestíbul. L’ex-president del Parlament Joan Rigol, l’actual presidenta Núria de Gispert i el secretari d’Universitats, Antoni Castellà, han estat les cares més visibles del nou projecte, que han assegurat que neix per ‘estar al costat del president Mas’ i treballar perquè el 27-S s’entengui com un plebiscit i aconseguir la independència de Catalunya. Tots ells han estat molt crítics amb a direcció d’UDC. Castellà ha explicat que el nou partit neix per ‘salvar’ l’esperit d’UDC ja que ha assegurat que tot i que es perden les sigles no perden l’ànima. ‘Ens poden treure les lletres però no l’ànima d’un projecte fidel al poble i que defensa la independència’, ha declarat. Segons ha dit, el partit neix amb la voluntat de ser diferents als tradicionals, sense estructures tancades, sense militants i ‘amb voluntaris’, sense secretari general i amb un comitè de govern nacional i territorial ‘iguals’. Ha afegit que l’objectiu d’aquest comitè serà coordinar el debat ideològic i escollit els candidats, que ha assegurat que es farà a través de primàries ‘de veritat’. Sobre si el 27-s hi haurà un candidat de Demòcrates de Catalunya, Castellà ha assegurat que aquest és un dels debats que s’ha de tractar en el si del nou partit. Ha explicat també que Demòcrates de Catalunya neix com un partit ‘pobre’ perquè no compta amb finançament per part dels bancs i s’han compromès a no endeutar-se demanant diners als bancs. Durant tota la presentació, la crítica a l’actual direcció d’UDC, encarnada per Josep Antoni Duran i Lleida, ha estat constant. Per exemple, Castellà ha dit que el partit neix ‘perquè mai més ningú passi por ni rebi una trucada amenaçadora’. ‘Avui tanquem la porta, passem pàgina i deixem enrere el Palace i tot el que representa’, ha asseverat. De Gispert ha assegurat que amb la presentació del nou partit acaba ‘l’agonia’ de cinc anys i ha afirmat que volen defensar clarament la independència de Catalunya i deixar enrere aquells que encara defensen un projecte ‘regionalista i autonomista’. En aquest sentit, ha dit que si encara hi ha qui vol defensar ‘una miqueta d’autogovern’ que ho continuï fent. La presidenta també ha dit que el nou partit vol sentir la veu del poble ‘i anar AVE amunt i avall a la suite del Palace, a Chile o a Nova York i dient amb tuits que això que es fa a Catalunya no té futur’, en una al·lusió clara a Duran i Lleida. D’altra banda, també ha criticat que els tres consellers d’Unió Ramon Espadaler, Josep Maria Pelegrí i Joana Ortega han estat durant la legislatura ‘al costat de Mas i teòricament del procés’ i han marxat dient que ho feien per coherència. Ha afirmat que l’objectiu del partit és contribuir al procés que viu Catalunya ‘per enriquir-lo i eixamplar-lo’ i no defensar terceres vies ni mitges sobiranies. ‘Volem estar al costat del president Mas’, ha dit. En aquesta línia, De Gispert ha defensat que Mas ‘ha donat la cara i s’ha compromès’. Per la seva part, Rigol ha defensat que volen la independència per aconseguir la màxima plenitud i desenvolupament del país i per ‘dir no a l’expoli fiscal’. Demanen sacrificis en pro del procés Tant Castellà com De Gispert han explicat que el procés per arribar al nou partit no ha estat fàcil i que han viscut un moment ‘trist i difícil’, en paraules de la presidenta, perquè han hagut de trencat amb el seu partit. Castellà ha dit que aquest ha estat el seu ‘sacrifici’ i que ho han fet per ‘fer pinya’ a favor del procés que viu Catalunya. Per això, ha reclamat que la resta de partits i entitats que tenen aquest mateix objectiu també facin els seus sacrificis. De Gispert també s’ha dirigit a CDC assegurant que els crítics no haurien trencat la federació sinó que ‘l’han trencat els altres’ i per això ha augurat que mantindran ‘lligams’ amb els convergents. Aquetes demandes les han pogut sentir des de la primera família representants de diversos partits i entitats civils. Entre ells Alfred Bosch (ERC), Josep Rull (CDC), el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell; la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau; el president de l’Associació Catalana de Municipis (AMI), Josep Maria Vila d’Abadal i la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals, entre d’altres. En l’acte també han participat el fill de Carrasco Pi i Formiguera, Raimon Carrasco.
[ "país", "principat" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "Avui s'ha presentat, de manera multitudinària, Demòcrates de Catalunya: un nou partit, sense estructures fixes ni finançament, nascut de la disconformitat d’un sector de UDC amb les mitges tintes de l’actual direcció. Encara no se sap si tindran participació en el 27-s, però han anunciat el seu compromís total amb el procés d’independència i el seu recolzament al president Mas.", "a2": "Avui s'ha presentat a la Sala Barts de Barcelona un nou partit independentista, Demòcrates de Catalunya, nascut per a donar suport al president Mas i aconseguir la independència de Catalunya. L'acte de presentació ha estat marcat per les crítiques de Joan Rigol, Núria de Gispert i Antoni Castellà a la direcció de l'UDC, liderada per Josep Antoni Duran i Lleida.", "a3": "Els independentistes d'Unió han presentat avui el seu nou partit, Demòcrates de Catalunya. En la presentació, s'ha criticat àmpliament la direcció d'UDC. Joan Rigol, Núria de Gispert i Antoni Castellà, els impulsors de la iniciativa, han manifestat que aquest partit neix per a estar al costat del president Mas i treballar cap a la independència de Catalunya." }, "extractive": { "a1": "L’ex president del Parlament Joan Rigol, l’actual presidenta Núria de Gispert i el secretari d’Universitats, Antoni Castellà, han estat les cares més visibles del nou projecte, que han assegurat que neix per \"estar al costat del president Mas\" i treballar perquè el 27-S s’entengui com un plebiscit i aconseguir la independència de Catalunya.\nSegons ha dit, el partit neix amb la voluntat de ser diferents als tradicionals, sense estructures tancades, sense militants i \"amb voluntaris\", sense secretari general i amb un comitè de govern nacional i territorial \"iguals\". \nSobre si el 27-s hi haurà un candidat de Demòcrates de Catalunya, Castellà ha assegurat que aquest és un dels debats que s’ha de tractar en el si del nou partit.\nDe Gispert ha assegurat que amb la presentació del nou partit acaba \"l’agonia\" de cinc anys i ha afirmat que volen defensar clarament la independència de Catalunya i deixar enrere aquells que encara defensen un projecte \"regionalista i autonomista\".", "a2": "El sector independentista d’Unió que s’havia agrupat en la Plataforma Hereus UDC 1931 ha presentat avui el nou partit Demòcrates de Catalunya.\nL’ex president del Parlament Joan Rigol, l’actual presidenta Núria de Gispert i el secretari d’Universitats, Antoni Castellà, han estat les cares més visibles del nou projecte, que han assegurat que neix per \"estar al costat del president Mas\" i treballar perquè el 27-S s’entengui com un plebiscit i aconseguir la independència de Catalunya.\nSobre si el 27-s hi haurà un candidat de Demòcrates de Catalunya, Castellà ha assegurat que aquest és un dels debats que s’ha de tractar en el si del nou partit.\nDurant tota la presentació, la crítica a l’actual direcció d’UDC, encarnada per Josep Antoni Duran i Lleida, ha estat constant.", "a3": "El sector independentista d’Unió que s’havia agrupat en la Plataforma Hereus UDC 1931 ha presentat avui el nou partit Demòcrates de Catalunya.\nL’ex president del Parlament Joan Rigol, l’actual presidenta Núria de Gispert i el secretari d’Universitats, Antoni Castellà, han estat les cares més visibles del nou projecte, que han assegurat que neix per a \"estar al costat del president Mas\" i treballar perquè el 27-S s’entengui com un plebiscit i aconseguir la independència de Catalunya.\nDurant tota la presentació, la crítica a l’actual direcció d’UDC, encarnada per Josep Antoni Duran i Lleida, ha estat constant.\nDe Gispert també s’ha dirigit a CDC assegurant que els crítics no haurien trencat la federació sinó que \"l’han trencat els altres\" i, per això, ha augurat que mantindran \"lligams\" amb els convergents." }, "extreme": { "a1": "Neix Demòcrates de Catalunya, amb la voluntat de superar l’immobilisme de Duran i Lleida i contribuir activament a la independència.", "a2": "Crítiques de Rigol, de Gispert i Castellà a UDC a la presentació pública del nou partit independentista, Demòcrates de Catalunya.", "a3": "El sector independentista d'Unió ha fet pública avui la creació d'un nou partit: Demòcrates de Catalunya." } }
2,980
Catalunya torna a batre rècords en trasplantaments i donacions d'òrgans el 2017
Es consolida també la tendència a la baixa de les negatives i només 1 de cada 10 famílies no dona el consentiment
Al llarg del 2017, els hospitals catalans van fer fins a 1.106 trasplantaments d'òrgans, una xifra de rècord que supera el nombre d'operacions que es van fer el 2016, que ja havia traspassat la barrera del miler. A més, també es registra rècord en nombre de donants, fins els 333, cosa que suposa arribar a la xifra de 44,1 donants per milió d'habitants, amb un increment del 5,7%. Aquest augment de donants es dona gràcies a l'increment de les donacions de mort a cor parat, controlat o no controlat, que va suposar 1 de cada 3 trasplantaments. Des de l'Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT) es valoren molt positivament les xifres obtingudes aquest darrer any, i també el fet que en 4 anys, les negatives s'hagin reduït fins el 13%, 9 punts menys que fa deu anys. L'augment, d'un 5,7%, de la donació de cadàver ha fet possible que el 2017, Catalunya hagi registrat un nou rècord de donacions i de trasplantaments. Així, s'han pogut utilitzar òrgans de 333 donants vàlids. L'increment més important d'aquestes donacions prové de la mort per asistòlia, és a dir, per parada cardíaca, controlada o no. Segons ha explicat el director de l'OCATT, Jaume Tort, fa uns anys, aquest tipus de donació era només testimonial. Des que es va posar en marxa, gràcies a la tasca dels equips de coordinació de trasplantaments, ha anat guanyant terreny i ja suposa el 24,8% de totes les donacions. A banda, Tort també ha destacat que la donació per mort encefàlica, que havia disminuït en paral·lela a la disminució de les morts per accident de trànsit o per l'èxit d'alguns programes com el codi Ictus o el codi Infart, no només no han disminuït, sinó que ha seguit augmentant un 2,9%. Aquest tipus de donació representa actualment el 45,9% del total, però aporten un major nombre d'òrgans. Tort també ha destacat el canvi que s'ha donat en les negatives i el consentiment del familiar, que fa 10 era del 22% i ara s'ha registrat del 13%. Pel director de l'OCATT, és un ''reflex del què pensa la societat'' i resposta de la tasca que fan els professionals a l'hora de detectar possibles donants. Per Tort, que només 1 de cada 10 famílies es negui a donar els òrgans del difunt és una altra de les dades ''extraordinàries'' que poden presentar aquest 2018. Amb aquest nombre de donants, s'han pogut fer realitat 1.106 trasplantaments, un 8,8% més que el 2016, i arribant així, als 146,5 trasplantaments per milió de població, una de les taxes més elevades a nivell mundial. Els trasplantaments més freqüents, 780, són el de ronyó, que han crescut un 10%, seguit del de fetge, que ha disminuït un 4,19%, amb 160 operacions. Els segueixen els trasplantaments de cor, pulmó i pàncreas, amb menys prevalença. Per centres, l'Hospital Vall d'Hebron ha liderat amb 271 trasplantaments, seguit de Bellvitge, amb 252, i l'Hospital Clínic, amb 245. A Catalunya doncs, es fan cada dia 3 trasplantaments, 2 de ronyó i un altre d'un òrgan diferent. Malgrat aquests resultats, ha recalcat Elvira, hi ha 1.226 persones pendents d'un trasplantaments, entre els quals destaquen els 16 infants, i per això creu que no s'ha d'abaixar la guàrdia perquè sempre hi ha ''assignatura pendent''. Per això, defensa que des del Departament es continuarà treballant per aconseguir fer créixer encara més el nombre de donants i trasplantaments. El perfil del donant de Catalunya té, de mitjana, 60,2 anys. La meitat, de fet, tenen més de 60 anys, i 92 en tenien més de 70, una característica que ja s'ha anat donat els darrers anys i que segons Tort, obliga a assumir més riscos. El 52% van morir per un accident cerebro-vascular, un 31.5% degut a una anòxia i un 10,2% per un traumatisme craneo-encefàlic. Donació de teixits, també a l'alça La donació de teixits també segueix la mateixa tendència a l'alça i el 2017 es van registrar 1.557 donants al Banc de Sang i de Teixits de Catalunya, un 7.8% més que l'any anterior. Es van obtenir 2.432 teixits, entre els quals destaquen les 1.537 còrnies, 185 vàlvules cardíaques, 136 vasos sanguinis. També hi va haver 338 donants de teixit múscul-esquelètic i 246 de pell. Les donacions de medul·la òssia també han crescut amb 5.689 nous donants. En total, a finals d'any, hi havia 43.249 persones inscrites per ser donants, que han fet augmentar un 31,6% els donants efectius, les persones que finalment han donat medul·la òssia o sang perifèrica destinada a un trasplantament. Entre les noves teràpies que ha impulsat el Banc de Teixits destaca la consolidació del trasplantaments de còrnes que permet trasplantar només la part danyada de la còrnia i la posada en marxa de la preservació de cartílag fresc pel tractament de defectes osteocondrals de mida gran, en pacients joves que fins ara no disposaven d'una opció terapèutica efectiva.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "Durant el 2017, Catalunya ha batut rècords en donació de cadàver, però també de teixits i de medul·la òssia. Un altre punt positiu és la considerable disminució de negatives per part de les famílies. Tot i l’èxit d’aquests resultats, caldrà continuar treballant per a fer créixer el nombre de donants fins que no quedin persones pendents de trasplantaments. ", "a2": "Catalunya té una de les taxes de trasplantaments d'òrgans més altes a nivell mundial i, el 2017, s'ha assolit una xifra rècord. El nombre de donants també ha augmentat, i només una de cada deu famílies es nega a donar els òrgans del seu familiar difunt. Malgrat les bones notícies, encara hi ha persones pendents de trasplantaments.", "a3": "A Catalunya, els trasplantaments han augmentat, arribant a una xifra mai assolida. Això és degut a l'augment de donacions de mort a cor parat (el 33%) i a la disminució en les negatives dels familiars. Pel que fa a la donació de teixits, també s'observa la mateixa tendència a l'alça (7,8% més de donants que l'any anterior)." }, "extractive": { "a1": "Des de l'Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT) es valoren molt positivament les xifres obtingudes aquest darrer any, i també el fet que en 4 anys les negatives s'hagin reduït fins al 13%, 9 punts menys que fa deu anys.\nL'augment, d'un 5,7%, de la donació de cadàver ha fet possible que el 2017 Catalunya hagi registrat un nou rècord de donacions i de trasplantaments. \nMalgrat aquests resultats, ha recalcat Elvira, hi ha 1.226 persones pendents d'un trasplantaments, entre els quals destaquen els 16 infants, i per això creu que no s'ha d'abaixar la guàrdia perquè sempre hi ha \"una assignatura pendent\". \nLa donació de teixits també segueix la mateixa tendència a l'alça i el 2017 es van registrar 1.557 donants al Banc de Sang i de Teixits de Catalunya, un 7,8% més que l'any anterior. ", "a2": "Al llarg del 2017, els hospitals catalans van fer fins a 1.106 trasplantaments d'òrgans, una xifra de rècord que supera el número d'operacions que es van fer el 2016, que ja havia traspassat la barrera del miler.\nA més, també es registra rècord en número de donants, fins als 333, fet que suposa arribar a la xifra de 44,1 donants per milió d'habitants, amb un increment del 5,7%.\nDes de l'Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT) es valoren molt positivament les xifres obtingudes aquest darrer any i també el fet que en 4 anys les negatives s'hagin reduït fins al 13%, 9 punts menys que fa deu anys.\nLa donació de teixits també segueix la mateixa tendència a l'alça i el 2017 es van registrar 1.557 donants al Banc de Sang i de Teixits de Catalunya, un 7,8% més que l'any anterior.", "a3": "Al llarg del 2017, els hospitals catalans van fer fins a 1.106 trasplantaments d'òrgans, una xifra de rècord que supera el número d'operacions que es van fer el 2016, que ja havia traspassat la barrera del miler.\nAquest augment de donants es dóna gràcies a l'increment de les donacions de mort a cor parat, controlat o no controlat, que va suposar 1 de cada 3 trasplantaments.\nTort també ha destacat el canvi que s'ha donat en les negatives i el consentiment del familiar, que fa 10 era del 22% i ara s'ha registrat del 13%.\nLa donació de teixits també segueix la mateixa tendència a l'alça i el 2017 es van registrar 1.557 donants al Banc de Sang i de Teixits de Catalunya, un 7,8% més que l'any anterior. " }, "extreme": { "a1": "Catalunya es situa amb una de les taxes de donacions i transplantaments més elevades del món.", "a2": "Augmenten el trasplantaments d'òrgans a Catalunya, que compta amb una de les taxes més elevades mundialment.", "a3": "Els trasplantaments d'òrgans ha assolit una xifra rècord, gràcies sobretot a l'augment de les donacions de mort a cor parat." } }
2,165
Els Mossos investiguen una altra persona per la filtració de les dades personals de més de 5.500 agents
Aquesta persona s'ha presentat aquest dijous a les dependències policials
Els Mossos d'Esquadra investiguen una altra persona per la filtració de les dades personals de més de 5.500 agents del cos després que el Sindicat de Mossos d'Esquadra (SME) fos piratejat al maig de l'any passat. Dimarts passat la policia catalana ja va detenir dues persones a Barcelona i una a Salamanca per la seva presumpta relació amb la filtració d'aquestes dades. Aquesta quarta persona investigada s'ha presentat aquest dijous a les dependències policials. Segons els Mossos, es tracta d'una acció coordinada de grups de 'hackers' que van dur a terme l'atac, en van fer difusió i en van reivindicar l'autoria. L'objectiu d'aquesta acció era, segons els investigadors, crear els majors perjudicis possibles als policies afectats. La investigació l'han dut a terme els especialistes de la Unitat de Delictes Informàtics en coordinació amb la Fiscalia de Delictes Tecnològics i el Jutjat número 33 de Barcelona i s'han establert en dues fases: una primera en la qual l'objectiu immediat era recuperar el Twitter del sindicat, la seva pàgina web i els llistats i els seus repositoris. A la segona fase es van marcar tres prioritats: la difusió que s'havia fet dels llistats amb dades dels agents de policia, la reivindicació del fet pròpiament i l'atac que es va fer a les plataformes informàtiques del sindicat. Es tracta d'una investigació basada en criteris tecnològics. De fet, cap de les detencions que s'han realitzat s'ha fet per reproduir o difondre els llistats obtinguts a partir de l'atac. En aquest sentit i tot que els atacants utilitzaven plataformes com la xarxa Thor o servidors 'proxy', el seguiment de les IP dels ordinadors atacants i algunes errades que van fer els hacktivistes van conduir els investigadors a les detencions de Barcelona i Salamanca. El perfil dels atacants és el d'enginyers informàtics que tenen al seu abast tant el material necessari com el programari per fer dur-lo a terme. L'únic objectiu d'aquestes persones ha estat lesionar els interessos dels Mossos d'Esquadra com a organització i de part dels seus membres a partir de posar les seves dades de caràcter personal a l'abast de qualsevol persona, amb el risc que això suposa en el context actual d'eventuals atacs terroristes a integrants d'organitzacions policials. Dimarts passat es van realitzar dues entrades i registres, una en un domicili de Salamanca i, l'altra, al districte de Sants de Barcelona. En el primer cas els Mossos han detingut, conjuntament amb la policia espanyola, un home espanyol de 33 anys, que ja ha quedat en llibertat a l'espera de citació judicial. En el cas de Barcelona, els agents han detingut un home de 31 anys i una dona de 35, tots dos de nacionalitat espanyola, tots com a presumptes autors dels fets, i han intervingut material informàtic i documentació que estan pendents d'anàlisi. En l'habitatge de Sants també s'hi va localitzar forfaits falsificats d'una estació d'esquí andorrana i 51 comandaments a distància d'automòbils d'una mateixa marca, ja que alguns d'ells hi havia tingut una relació professional. Aquest dijous al matí una quarta persona implicada amb aquesta investigació s'ha presentat a les dependències policials. Des del primer moment, la Direcció General de la Policia i els diferents serveis operatius coordinats per la Prefectura van establir com a prioritat del cos dels Mossos la investigació per aconseguir el restabliment de l'entorn informàtic del sindicat i dels efectes que es poguessin derivar de l'ús de les dades de caràcter personal i la seva eventual publicitació per qualsevol mitjà, segons apunten els Mossos. Els Mossos assenyalen que la difusió d'aquestes dades de caràcter privat d'agents de policia tenia un component de gravetat important, i més encara en el context de nivell 4 d'alerta antiterrorista. Per aquest motiu, el conseller d'Interior, Jordi Jané, va anunciar en seu parlamentària que la Direcció General de la Policia va posar a disposició, tant del sindicat com dels afectats per l'atac, els recursos que en minimitzessin els efectes com un sistema permanent de coordinació amb el sindicat SME i amb d'altres sindicats del cos, la posada a disposició d'un telèfon de 24 hores per als agents afectats per la filtració de dades, a banda de proporcionar-los de xerrades informatives descentralitzades per augmentar el nivell d'autoprotecció, tant personal com digital. A més, es van posar en marxa els mecanismes disponibles amb l'objectiu de retirar de la xarxa amb immediatesa l'accés a les dades que havien estat publicades. D'altra banda, els Mossos van contactar amb la resta de sindicats amb la finalitat de reiterar els consells de seguretat sobre les dades personals dels seus afiliats, en la línia del que ja es va fer l'any 2012. També, com a mesura preventiva, es va aconsellar que aquelles persones potencialment afectades fessin els passos necessaris per blindar els seus perfils informàtics. Des de la Direcció General de la Policia es demana que qualsevol persona que accedeixi a aquestes dades no en faci cap tipus de difusió per garantir la seguretat i privacitat dels afectats.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "Continua la investigació per a detenir els responsables de la filtració de dades personals de 5.500 mossos d’esquadra, amb la intenció de perjudicar el cos i el conseqüent risc per a la integritat física dels professionals. Per a minimitzar aquests danys, s’ha prioritzat la recuperació de l’entorn informàtic i la seguretat dels afectats, oferint-los més protecció personal i digital. ", "a2": "Ja són quatre les persones investigades per la filtració de dades personals de milers de Mossos d'Esquadra, després de piratejar el sistema informàtic del sindicat. Els atacants volien crear perjudicis sobre els Mossos, segons els investigadors. La investigació tindrà com a principal objectiu aconseguir que l'entorn informàtic del sindicat torni a funcionar.", "a3": "Una quarta persona relacionada amb la filtració de dades personals dels Mossos s'ha presentat a la comissaria. L'objectiu d'aquest robatori no era altre que posar aquestes dades a l'abast de qualsevol que volgués perjudicar els agents. Això és especialment greu ara, puix que l'alerta terrorista és de nivell 4 i els cossos de les forces de seguretat poden ser un objectiu." }, "extractive": { "a1": "Els Mossos d'Esquadra investiguen una altra persona per la filtració de les dades personals de més de 5.500 agents del cos després que el Sindicat de Mossos d'Esquadra (SME) fos piratejat al maig de l'any passat. \nL'únic objectiu d'aquestes persones ha estat lesionar els interessos dels Mossos d'Esquadra com a organització i de part dels seus membres a partir de posar les seves dades de caràcter personal a l'abast de qualsevol persona, amb el risc que això suposa en el context actual d'eventuals atacs terroristes a integrants d'organitzacions policials. \nDes del primer moment, la Direcció General de la Policia i els diferents serveis operatius coordinats per la Prefectura van establir com a prioritat del cos dels Mossos la investigació per a aconseguir el restabliment de l'entorn informàtic del sindicat i dels efectes que es poguessin derivar de l'ús de les dades de caràcter personal i la seva eventual publicitació per qualsevol mitjà, segons apunten els Mossos.\nPer aquest motiu, el conseller d'Interior, Jordi Jané, va anunciar en seu parlamentària que la Direcció General de la Policia va posar a disposició, tant del sindicat com dels afectats per l'atac, els recursos que en minimitzessin els efectes com un sistema permanent de coordinació amb el sindicat SME i amb altres sindicats del cos, la posada a disposició d'un telèfon de 24 hores per als agents afectats per la filtració de dades, a banda de proporcionar-los de xerrades informatives descentralitzades per a augmentar el nivell d'autoprotecció, tant personal com digital.", "a2": "Dimarts passat la policia catalana va detenir dues persones a Barcelona i una a Salamanca per la seva presumpta relació amb la filtració d'aquestes dades.\nLa investigació s'ha dut a terme pels especialistes de la Unitat de Delictes Informàtics en coordinació amb la Fiscalia de Delictes Tecnològics i el Jutjat número 33 de Barcelona i s'han establert en dues fases: una primera, en la qual l'objectiu immediat era recuperar el Twitter del sindicat, la seva pàgina web i els llistats i els seus repositoris.\nA la segona fase es van marcar tres prioritats: la difusió que s'havia fet dels llistats amb dades dels agents de policia, la reivindicació del fet pròpiament i l'atac que es va fer a les plataformes informàtiques del sindicat.\nDes del primer moment, la Direcció General de la Policia i els diferents serveis operatius coordinats per la Prefectura van establir com a prioritat del cos dels Mossos la investigació per a aconseguir el restabliment de l'entorn informàtic del sindicat i dels efectes que es poguessin derivar de l'ús de les dades de caràcter personal i la seva eventual publicitació per qualsevol mitjà, segons apunten els Mossos.", "a3": "Els Mossos d'Esquadra investiguen una altra persona per la filtració de les dades personals de més de 5.500 agents del cos després que el Sindicat de Mossos d'Esquadra (SME) fos piratejat al maig de l'any passat.\nL'únic objectiu d'aquestes persones ha estat lesionar els interessos dels Mossos d'Esquadra com a organització i de part dels seus membres a partir de posar les seves dades de caràcter personal a l'abast de qualsevol persona, amb el risc que això suposa en el context actual d'eventuals atacs terroristes a integrants d'organitzacions policials.\nEls Mossos assenyalen que la difusió d'aquestes dades de caràcter privat d'agents de policia tenia un component de gravetat important, i més encara en el context de nivell 4 d'alerta antiterrorista. \nPer aquest motiu, el conseller d'Interior, Jordi Jané, va anunciar en seu parlamentària que la Direcció General de la Policia va posar a disposició, tant del sindicat com dels afectats per l'atac, els recursos que en minimitzessin els efectes com un sistema permanent de coordinació amb el sindicat SME i amb d'altres sindicats del cos, la posada a disposició d'un telèfon de 24 hores per als agents afectats per la filtració de dades, a banda de proporcionar-los de xerrades informatives descentralitzades per a augmentar el nivell d'autoprotecció, tant personal com digital." }, "extreme": { "a1": "S’investiga una quarta persona pel delicte informàtic contra el Sindicat de Mossos d’Esquadra que va afectar 5.500 agents.", "a2": "Quatre persones investigades per piratejar el Sindicat de Mossos d'Esquadra. Es treballa per a restablir l'entorn informàtic del sindicat.", "a3": "Els Mossos d'Esquadra investiguen un quart sospitós per la filtració de dades personals de milers d'agents del cos." } }
2,473
Els sindicats criden la comunitat educativa a mobilitzar-se dimecres en contra de les polítiques del Departament
Avisen que les concentracions a Tortosa, Barcelona, Tarragona, Girona, Manresa i Sabadell són l'"inici d'un procés" i no descarten aturades amb la mirada posada al curs que ve
Els sindicats USTEC-STEs, CCOO, ASPEPC-SPS, CGT i UGT criden la comunitat educativa a mobilitzar-se en contra de les polítiques del Departament d'Ensenyament amb diverses concentracions aquest dimecres a Tortosa, Barcelona, Tarragona, Girona, Manresa i Sabadell. A Lleida, on dimecres és festiu, la protesta serà dijous. Els sindicats exigeixen el retorn a l'horari lectiu de 18 hores a Secundària i 23 a Primària i la substitució de tot el personal des del primer dia de la baixa i des de l'1 de setembre. També demanen al Departament que retiri l'extensió del pla pilot del Decret de Plantilles, que no tanqui cap aula en l'ensenyament públic i que en redueixi les ràtios. Els sindicats han subratllat que les concentracions de dimecres són "l'inici d'un procés" de mobilitzacions en què no descarten aturades i han avisat d'accions "més contundents" de cara al començament del curs escolar. Els sindicats d'Ensenyament començaran aquest dimecres un procés de mobilitzacions en què no estan disposats a "anar enrere". "S'ha acabat. A Catalunya hi continua havent retallades i no estem disposats a passar per aquí", ha advertit Xavier Massó, del Sindicat de Professors de Secundària ASPEPC-SPS, que ha augurat un inici de curs "mogudet" si el Departament no rectifica. Els sindicats d'Ensenyament han ofert una roda de premsa conjunta aquest dilluns a la seu de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) per presentar les concentracions de dimecres en diverses ciutats i han avisat que no descarten aturades de cara al proper curs. "Quan tornem a fer una vaga estarà ben preparada i serà per guanyar-la, per aconseguir els objectius, no perquè sigui un fet testimonial", ha assegurat Ramon Font, d'USTEC-STEs. La concentració de dimecres a Tortosa serà davant la seu dels serveis territorials del Departament d'Ensenyament, a les 13:30h. A la resta de ciutats, s'han programat per les 6 de la tarda: a Barcelona, a la plaça Sant Jaume; a Girona, a la plaça Pompeu Fabra; a Tarragona, a l'estàtua dels Despullats, i a Manresa i Sabadell, a les seus dels serveis territorials del Departament d'Ensenyament. A Lleida, serà dijous. Laia Martí, de FETE-UGT, ha denunciat que les administracions estan "maltractant els docents i especialment els substituts i els interins" i que estan "ofegant els centres" de Catalunya, que és, ha assegurat, "la comunitat més castigada". Els sindicats denuncien en un manifest conjunt "la política continuista" de la nova consellera d'Ensenyament, Meritxell Ruiz, que "no serveix per afrontar els problemes reals de l'educació". Retreuen al Departament haver "empitjorat" les condicions laborals dels treballadors i l'acusen d'"impulsar el tancament de línies públiques de P3, rebutjat pel propi Parlament", així com de "promoure una avaluació externa opaca i injusta de l'alumnat, centres i professionals". Els sindicats també li recriminen la "manca de voluntat política real per evitar l'aplicació de la LOMCE a Catalunya", tot i una "aparent oposició a les polítiques educatives impulsades pel govern central". "Volem fer la feina millor" Ramon Font ha afirmat que l'augment de l'horari lectiu a 20 hores a Secundària i 25 a Primària significa una "retallada molt important en la qualitat del servei" i que ha quantificat en "uns 230 milions d'euros (MEUR), ja que es necessitarien uns 6.000 docents més". "No volem treballar menys, sinó que volem fer la feina millor", ha deixat clar Font, que ha reblat: "Entenem que hi ha restriccions pressupostàries, però que no ens expliquin sopars de duro perquè, quan han necessitat diners, els han trobat". Marta Tejedor, de CCOO, ha subratllat el "desgavell organitzatiu" als centres i la "càrrega de treball" per als docents que ha suposat la mesura de deu dies lectius per cobrir baixes, al marge d'excepcions en alguns supòsits. Els sindicats demanen al Departament que "exigeixi la derogació immediata del decret que inclou la mesura" i que "ampliï els supòsits per poder definir les substitucions des del primer dia". "És imprescindible la cobertura d'aquestes substitucions per garantir la qualitat", ha ressaltat Tejedor. Els sindicats també demanen la retirada de l'extensió del pla pilot dels nomenaments i de la definició de perfils de llocs de treball específics. En el manifest, titllen el Decret de Plantilles com la "pitjor fórmula de concreció del desplegament de la LEC als centres educatius". Xavier Massó ha afirmat que el decret significa la "possibilitat tècnica de nomenar a dit" i ha ressaltat que un lloc de treball públic s'ha d'atorgar de "manera transparent i seguint principis de publicitat, mèrit i capacitat perfectament establerts que evitin qualsevol tipus de nepotisme o favoritisme". Miquel González, de CGT, ha assenyalat que la baixada demogràfica amb què el Departament d'Ensenyament justifica la reducció de línies de P3 no hauria de ser un "argument" per al tancament d'aules sinó una "oportunitat per a una millora de la qualitat educativa" amb una baixada de les ràtios. González també ha demanat un "calendari progressiu per a la supressió dels concerts educatius, començant per les escoles que segreguen per sexe".
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "Els sindicats d’Ensenyament acaben d’iniciar un procés de protesta que començarà dimecres, amb concentracions a totes les ciutats, i podria acabar en aturades més contundents de cara a l’inici del curs. Reclamen recursos per a oferir un treball de qualitat i la derogació de mesures que maltracten els docents i ofeguen els centres amb una càrrega de feina insostenible. ", "a2": "La comunitat educativa es mobilitza a diverses ciutats de Catalunya contra el Departament d'Ensenyament i les seves polítiques. Els sindicats demanen que es torni als horaris lectius anteriors, després que s'hagin ampliat a 20 hores a Secundària i 25 a Primària. També demanen més agilitat amb les substitucions de personal i la retirada del Decret de Plantilles.", "a3": "Els sindicats de l'ensenyament han convocat mobilitzacions per a demanar el retorn a l'horari lectiu de 23 hores a la Primària i 18 a la Secundària, així com la retirada de l'extensió del pla pilot del Decret de Plantilles, entre d'altres. També opinen que la voluntat de no aplicar la LOMCE a Catalunya per part del Departament no és real." }, "extractive": { "a1": "Els sindicats exigeixen el retorn a l'horari lectiu de 18 hores a Secundària i 23 a Primària i la substitució de tot el personal des del primer dia de la baixa i des de l'1 de setembre.\nTambé demanen al Departament que retiri l'extensió del pla pilot del Decret de Plantilles, que no tanqui cap aula en l'ensenyament públic i que en redueixi les ràtios. \nEls sindicats d'Ensenyament han ofert una roda de premsa conjunta aquest dilluns a la seu de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) per a presentar les concentracions de dimecres en diverses ciutats i han avisat que no descarten aturades de cara al proper curs. \n\"No volem treballar menys, sinó que volem fer la feina millor\", ha deixat clar Font, que ha reblat: \"Entenem que hi ha restriccions pressupostàries, però que no ens expliquin sopars de duro perquè, quan han necessitat diners, els han trobat\". ", "a2": "Els sindicats exigeixen el retorn a l'horari lectiu de 18 hores a Secundària i 23 a Primària i la substitució de tot el personal des del primer dia de la baixa i des de l'1 de setembre.\nTambé demanen al Departament que retiri l'extensió del pla pilot del Decret de Plantilles, que no tanqui cap aula en l'ensenyament públic i que en redueixi les ràtios.\nEls sindicats han subratllat que les concentracions de dimecres són \"l'inici d'un procés\" de mobilitzacions en què no descarten aturades i han avisat d'accions \"més contundents\" de cara al començament del curs escolar.\n\"S'ha acabat. A Catalunya hi continua havent retallades i no estem disposats a passar per aquí\", ha advertit Xavier Massó, del Sindicat de Professors de Secundària ASPEPC-SPS, que ha augurat un inici de curs \"mogudet\" si el Departament no rectifica.", "a3": "Els sindicats USTEC-STEs, CCOO, ASPEPC-SPS, CGT i UGT criden la comunitat educativa a mobilitzar-se en contra de les polítiques del Departament d'Ensenyament amb diverses concentracions aquest dimecres a Tortosa, Barcelona, Tarragona, Girona, Manresa i Sabadell.\nEls sindicats exigeixen el retorn a l'horari lectiu de 18 hores a Secundària i 23 a Primària i la substitució de tot el personal des del primer dia de la baixa i des de l'1 de setembre.\nTambé demanen al Departament que retiri l'extensió del pla pilot del Decret de Plantilles, que no tanqui cap aula en l'ensenyament públic i que en redueixi les ràtios. \nXavier Massó ha afirmat que el decret significa la \"possibilitat tècnica de nomenar a dit\" i ha ressaltat que un lloc de treball públic s'ha d'atorgar de \"manera transparent i seguint principis de publicitat, mèrit i capacitat perfectament establerts que evitin qualsevol tipus de nepotisme o favoritisme\". " }, "extreme": { "a1": "Ensenyament es prepara per a lluitar contra les constants retallades al sector, que van en detriment de la qualitat del servei.", "a2": "Mobilitzacions de la comunitat educativa per a reivindicar, entre d'altres, canvis en l'horari lectiu i substitucions de personal a temps.", "a3": "Els sindicats de l'ensenyament han convocat diverses protestes en contra de l'actual política del Departament d'Ensenyament." } }
291
Una majoria de berlinesos vota en referèndum d’expropiar més de dos-cents mil pisos: què passarà ara?
La iniciativa que vol resoldre el creixement del preu dels lloguers s'enfronta a molts obstacles polítics i legals
Els berlinesos han aprovat en referèndum, amb 56,4% dels vots a favor, i un 39% en contra, d’expropiar centenars de milers de pisos de grans propietaris. Les mesura hauria d’afectar uns 240.000 apartaments, és a dir, un 11% dels habitatges de la ciutat, i els impulsors consideren que així s’aturaria la gentrificació i l’augment del preu dels lloguers, que s’ha doblat en deu anys. Segons argumenten els impulsors, la nova llei seria legal emparant-se en l’article 15 de la constitució alemanya, que estableix: “El sòl, els recursos naturals i els mitjans de producció poden ser situats sota un règim de propietat col·lectiva o de més formes de gestió col·lectiva per una llei que fixi la manera i la suma de la indemnització.” L’afectat principal seria l’empresa immobiliària Deutsche Wohnen, que té en propietat uns 113.000 habitatges a Berlín, però també repercutiria en més companyies com ara Vonovia i William Pears Group. Per forçar la votació, els impulsors van recollir 343.000 signatures de ciutadans amb dret a vot a Berlín, el doble de les necessàries, fet que ja demostra el gran suport popular. El sí ha superat aquest topall amb escreix. El quòrum necessari era de 611.900 vots i n’ha aconseguit 1.034.709, més d’un milió. El setembre de 2019, els assessors jurídics del parlament de Berlín van arribar a la conclusió que la proposta era compatible amb l’article 15 de la constitució alemanya. No obstant això, si s’aprova una llei d’expropiació, de ben segur que hi haurà molts obstacles, incerteses i molts recursos judicials en contra. El Tribunal Constitucional alemany ja va intervenir en la qüestió l’abril proppassat i va declarar inconstitucional la decisió de la ciutat d’imposar un topall als lloguers perquè considerava que anul·lava la legislació federal sobre habitatge. En una línia similar, és possible que pugui deixar sense efecte una llei d’expropiació. Paral·lelament, hi ha una qüestió fonamental que és el preu d’expropiar. El Senat de Berlín calcula que pot costar uns 30.000 milions d’euros, mentre que els impulsors ho estimen en 8.000 milions. La llei marca que ha d’haver-hi un reemborsament “just” i que, com a conseqüència, més enllà de privar de la propietat, no pot haver-hi un enriquiment ni un dany econòmic a les empreses. I ací entra la qüestió sobre què és just. Les autoritats, i òbviament les empreses, consideren que la indemnització hauria de ser el valor de mercat. En canvi, els impulsors consideren que hauria de ser un preu més baix. Un primer argument és que els habitatges ja s’han pagat més de cent vegades a través dels lloguers, i que “realment els pertanyen”. El segon argument, amb més força, és que les empreses en molts casos han obtingut els pisos a un preu molt més baix. Per exemple, la privatització per part de les autoritats berlineses de l’empresa pública GSW, que comptava amb 60.000 pisos, va fer que Deutsche Wohnen els aconseguís el 2013 per 450 milions d’euros, o sigui, uns 7.500 euros per pis. Per això, consideren que tampoc no seria just de pagar el valor de mercat per aquests habitatges. La qüestió del lloguer s’ha agreujat a Berlín en gran part perquè d’ençà de la caiguda del mur, les autoritats s’han anat venent el parc d’habitatge públic a un preu més baix que no el que marcava el mercat. D’ençà del 1990, Berlín ha venut vora de 200.000 apartaments a fons de cobertura i empreses de capital privat. Ara com ara, un 80-85% dels berlinesos són llogaters, cosa que vol dir que l’augment dels lloguers afecta una immensa majoria. Més enllà de les dificultats legals, també hi ha un seguit de dificultats polítiques, perquè hi ha una polarització forta sobre aquest afer. Un sondatge fet un mes abans de la votació revela que el suport a la proposta és majoritari entre els votants de l’Esquerra (90%) i dels Verds (64%) i, en canvi, s’hi oposen la major part dels de la CDU (74%), dels liberals de l’FDP (69%) i dels d’extrema dreta de l’AFD (57%). Per part seva, els votants de l’SPD, el partit que ara governa l’estat, estan totalment dividits, amb un 43% a favor i un 41% en contra. La situació s’embolica si tenim en compte que l’SPD com a partit s’hi oposa, però, en canvi, dels seus socis de govern, l’Esquerra hi és totalment a favor i Verds tenen una posició més ambigua. Molt probablement la coalició es mantindrà i seran els encarregats de tractar la qüestió. Després del vot favorable en el referèndum, encara hi ha molt recorregut polític. Pot ser que la llei romangui aturada al parlament, que sigui aprovada i que se solucioni als tribunals o fins i tot que el Senat de Berlín simplement faci servir el resultat per negociar i obtenir concessions dels propietaris.
[ "món", "europa" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "Berlín ha votat sí a l’expropiació de pisos de grans propietaris com a mesura contra l’imparable augment dels lloguers. Malgrat l’article 15 de la constitució alemanya, que empararia la seva aplicació, no està tan clar que una llei d’aquest tipus s’aprovés al Parlament, ni que superés altres qüestions legals, com per exemple, quin seria el preu just a pagar.", "a2": "Més de la meitat dels berlinesos voten a favor d'expropiar 240.000 apartaments de grans propietaris, després de que la recollida de 343.000 signatures dels ciutadans fes possible la votació. L'objectiu principal és aturar l'augment del preu dels lloguers, que s'ha duplicat durant l'última dècada. Després de l'aprovació en el referèndum, ara hi hauran obstacles polítics i legals.", "a3": "Els ciutadans de Berlín han votat en un referèndum l'expropiació de centenars de milers de pisos de grans propietaris, basant-se en un article de la constitució que preveu la possibilitat de col·lectivitzar el sòl. Tanmateix, es preveu que, si prosperés, l'import de les indemnitzacions als propietaris causaria molts recursos judicials en contra. " }, "extractive": { "a1": "Els berlinesos han aprovat en referèndum, amb un 56,4% dels vots a favor i un 39% en contra, expropiar centenars de milers de pisos de grans propietaris.\nLes mesura hauria d’afectar uns 240.000 apartaments, és a dir, un 11% dels habitatges de la ciutat, i els impulsors consideren que així s’aturaria la gentrificació i l’augment del preu dels lloguers, que s’ha duplicat en deu anys.\nSegons argumenten els impulsors, la nova llei seria legal emparant-se en l’article 15 de la constitució alemanya, que estableix: “El sòl, els recursos naturals i els mitjans de producció poden ser situats sota un règim de propietat col·lectiva o de més formes de gestió col·lectiva per una llei que fixi la manera i la suma de la indemnització”. \nPot ser que la llei romangui aturada al parlament, que sigui aprovada i que se solucioni als tribunals, o fins i tot que el Senat de Berlín simplement faci servir el resultat per a negociar i obtenir concessions dels propietaris.", "a2": "La qüestió del lloguer s’ha agreujat a Berlín en gran part perquè, d’ençà de la caiguda del mur, les autoritats s’han anat venent el parc d’habitatge públic a un preu més baix que no el que marcava el mercat.\nSegons argumenten els impulsors, la nova llei seria legal emparant-se en l’article 15 de la constitució alemanya, que estableix: “El sòl, els recursos naturals i els mitjans de producció poden ser situats sota un règim de propietat col·lectiva o de més formes de gestió col·lectiva per una llei que fixi la manera i la suma de la indemnització”.\nPer a forçar la votació, els impulsors van recollir 343.000 signatures de ciutadans amb dret a vot a Berlín, el doble de les necessàries, fet que ja demostra el gran suport popular.\nUn sondatge fet un mes abans de la votació revela que el suport a la proposta és majoritari entre els votants de l’Esquerra (90%) i dels Verds (64%) i, en canvi, s’hi oposen la major part dels de la CDU (74%), dels liberals de l’FDP (69%) i dels d’extrema dreta de l’AFD (57%).", "a3": "Els berlinesos han aprovat en referèndum, amb 56,4% dels vots a favor, i un 39% en contra, d’expropiar centenars de milers de pisos de grans propietaris.\nNo obstant això, si s’aprova una llei d’expropiació, de ben segur que hi haurà molts obstacles, incerteses i molts recursos judicials en contra.\nLes autoritats, i òbviament les empreses, consideren que la indemnització hauria de ser el valor de mercat.\nPot ser que la llei romangui aturada al parlament, que sigui aprovada i que se solucioni als tribunals, o fins i tot que el Senat de Berlín simplement faci servir el resultat per a negociar i obtenir concessions dels propietaris." }, "extreme": { "a1": "Malgrat l’ampli suport dels berlinesos, es preveuen impediments polítics i legals a una possible llei d’expropiació.", "a2": "Els berlinesos aproven amb un 56,4% dels vots l'expropiació de 240.000 apartaments, per a aturar l'augment del preu dels lloguers.", "a3": "Els berlinesos han aprovat per referèndum l'expropiació de centenars de milers de pisos de grans propietaris." } }
649
La resposta comunicativa a la crisi del coronavirus
La comunicació pública sobre el coronavirus en gran part del món ha consistit en una cacofonia d’esvarades i imprudències. Una perspectiva basada en la transiliència de la interacció de forces que donen forma a la comunicació i les polítiques socials mostra que és complicat o lent (però, encara així, possible) seguir un model discursiu diferent. El discurs entorn de la necessitat de posar-se màscareta il·lustra com es prenen decisions comunicatives a partir de la interacció entre l’objectiu d’ajustar el comportament públic i el prestigi i les limitacions de la ciència. Al gener es va qualificar l’ús de mascaretes d’efectiu en certa manera, però innecessari. Quan va començar l’escassetat, es va dir que la ciència havia conclòs que les mascaretes eren efectives per al personal mèdic, però no per a la gent del carrer. Quan els confinaments occidentals van resultar ser menys efectius que els asiàtics, es va al·ludir a estudis científics que indicaven que les mascaretes oferien una protecció parcial. La interpretació d’aquests estudis estava motivada per qüestions socials i per objectius concrets: Quantes mascaretes hi ha? On resultarien més útils? No obstant això, la naturalesa probabilística de la investigació científica i la variació dels resultats en cada situació proporcionaven una fonamentació per a totes aquestes afirmacions. Aquestes vacil·lacions també van donar peu a la desconfiança d’algunes persones davant les afirmacions basades en fets científics. Però, cosa que és més greu, també va conduir a prendre decisions equivocades. Després de la negació, la política principal dels governs va ser la del confinament. La raó, basada en la biologia, per a centrar-se en aquests aïllaments era estendre les infeccions en el temps perquè el sistema sanitari poguera ocupar-se de tothom. Però atendre només la biologia va portar a prendre decisions inadequades a causa d’un aspecte social comú a molts països. La limitada capacitat dels sistemes sanitaris significava que el confinament duraria molts mesos, i no un parell de setmanes, si volíem mantenir-nos per sota del llindar de tractament. Ampliar el nostre concepte de ciència per a incloure-hi qüestions socials ens ajudaria a posar l’accent en unes polítiques més àmplies. Fabriquem més equipament, construïm més hospitals! Contractem més gent! Es va optar per una visió més estreta de la ciència, basada únicament en la biologia, perquè s’ajustava a altres imperatius socials. El poble xinès tenia experiència en aquesta mena de control. A Occident, els confinaments desplacen la responsabilitat cap als individus. «Quarantena!», a més, era un missatge atractiu, perquè semblava demostrar que s’estaven prenent decisions contundents, proporcionals a la gravetat del virus. Combatre una amenaça amb una altra amenaça! Altres interessos personals, almenys en el cas d’alguns països, van alçar obstacles addicionals a l’aplicació d’una visió científica àmplia que integrara fets biològics i socials. Recórrer a persones sense titulació mèdica oficial amenaça el poder i els privilegis dels membres del gremi. D’igual manera, ordenar la fabricació de mascaretes, tests i respiradors interromp la producció de les empreses privades. Aquests interessos van sufocar els missatges que tractaven de donar una resposta al virus basada en la disponibilitat de recursos sanitaris. La literatura científica explica en gran manera per què les polítiques i els missatges sanitaris tendeixen a no centrar-se en certs mecanismes que són essencials per a abordar una emergència. Les ciències socials prediuen que els governs, els científics i el personal mèdic s’aferraran a la necessitat de mantenir el seu estatus. La ciència integrada explica que els circuits de comunicació porten els periodistes a amplificar la por perquè aquesta és l’emoció perfecta per a multiplicar els «clics». Per desgràcia, aquesta visió més àmplia de la ciència ens ensenya que hi ha dinàmiques retòriques que afavoreixen els líders que plantegen accions «dures» o «extraordinàries», però que no tenen la imaginació necessària per a aplicar-ne i equilibrar-ne d’altres, les que són innovadores, diverses, moderades i realistes. Aquest virus està matant persones i continuarà fent-ho. No hi ha política que puga canviar això, però centrar la comunicació mèdica de forma més ràpida i intensa en l’augment de la capacitat sanitària, en lloc de repetir el mantra del confinament, podria salvar més vides i escurçar el període d’alteració de la normalitat. Una versió de la ciència més autoreflexiva i integrada podria ajudar-nos més ràpidament a crear i amplificar missatges més adequats a les necessitats socials, missatges que superen la predisposició de la nostra espècie a la cacofonia. Estratègia per al llarg partit contra el coronavirus I després què? Aquests mateixos models indiquen que una quantitat molt inferior a la meitat de les poblacions hauran desenvolupat alguna immunitat al virus. Si s’eliminen els confinaments tan inclements, sembla probable que l’ona torne amb fúria. Celeste Condit.
[ "ciència i tecnologia", "mètode" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "La perspectiva únicament biològica amb què es va tractar la crisi del coronavirus va ser la responsable del caos informatiu i d’una presa de decisions, basades en interessos personals i imperatius socials, sense cap criteri sanitari. Una visió de la ciència més integral hagués generat missatges més útils sobre la possible ampliació dels recursos sanitaris, en lloc d’escampar la por.", "a2": "La crisi del coronavirus ha mostrat problemes de la comunicació pública en gran part del món, que anava canviant de perspectiva segons es publicaven diferents estudis científics. L'ús de la mascareta n'és un bon exemple: primer van dir que eren efectives, però innecessàries, després que només eren efectives per al personal mèdic, després que només oferien protecció parcial.", "a3": "Els missatges referents al coronavirus adreçats a la població es van basar en una visió de la ciència purament biològica. Cap política pot canviar el fet que el virus mata i ho seguirà fent, però centrar-se a ampliar la capacitat sanitària en lloc de fer del confinament el centre de les actuacions hagués pogut salvar vides." }, "extractive": { "a1": "La comunicació pública sobre el coronavirus en gran part del món ha consistit en una cacofonia d’esvarades i imprudències. \nEs va optar per una visió més estreta de la ciència, basada únicament en la biologia, perquè s’ajustava a altres imperatius socials.\nAquests interessos van sufocar els missatges que tractaven de donar una resposta al virus basada en la disponibilitat de recursos sanitaris. \nUna versió de la ciència més autoreflexiva i integrada podria ajudar-nos més ràpidament a crear i amplificar missatges més adequats a les necessitats socials, missatges que superen la predisposició de la nostra espècie a la cacofonia.", "a2": "La comunicació pública sobre el coronavirus en gran part del món ha consistit en una cacofonia d’esvarades i imprudències.\nEl discurs entorn de la necessitat de posar-se màscareta il·lustra com es prenen decisions comunicatives a partir de la interacció entre l’objectiu d’ajustar el comportament públic i el prestigi i les limitacions de la ciència.\nLes ciències socials prediuen que els governs, els científics i el personal mèdic s’aferraran a la necessitat de mantenir el seu estatus.\nUna versió de la ciència més autoreflexiva i integrada podria ajudar-nos més ràpidament a crear i amplificar missatges més adequats a les necessitats socials, missatges que superen la predisposició de la nostra espècie a la cacofonia.", "a3": "La comunicació pública sobre el coronavirus en gran part del món ha consistit en una cacofonia d’esvarades i imprudències.\nEs va optar per una visió més estreta de la ciència, basada únicament en la biologia, perquè s’ajustava a altres imperatius socials.\nPer desgràcia, aquesta visió més àmplia de la ciència ens ensenya que hi ha dinàmiques retòriques que afavoreixen els líders que plantegen accions \"dures\" o \"extraordinàries\", però que no tenen la imaginació necessària per a aplicar-ne i equilibrar-ne d’altres, les que són innovadores, diverses, moderades i realistes.\nNo hi ha política que pugui canviar això, però centrar la comunicació mèdica de forma més ràpida i intensa en l’augment de la capacitat sanitària, en lloc de repetir el mantra del confinament, podria salvar més vides i escurçar el període d’alteració de la normalitat." }, "extreme": { "a1": "L'estretesa científica escollida per a la comunicació sobre el coronavirus, culpable de la cacofonia entorn a la crisi.", "a2": "La comunicació pública sobre la pandèmia del coronavirus ha estat imprudent, les regles sobre l'ús de mascaretes n'és un exemple.", "a3": "La comunicació pública sobre el coronavirus s'ha ajustat a una visió de la ciència limitada i subordinada a imperatius socials." } }
2,179
El Congrés publica les declaracions de béns dels diputats de la nova legislatura
Sánchez és el líder amb més estalvis, Iglesias comparteix hipoteca de quasi 500.000 euros i Abascal va ingressar 55.148 euros per presidir Vox
El Congrés ha publicat les declaracions de béns dels diputats de la nova legislatura. Entre els principals líders, destaca que el president en funcions, Pedro Sánchez, és qui té més diners estalviats: 144.091. Com a president, va cobrar de juny a desembre un total de 35.299 euros. Destaca també que Pablo Iglesias té estalvis per valor de 114.000 euros i comparteix una hipoteca de 540.00 euros amb Irene Montero per la polèmica compra de la casa de Galapagar. En un any, han eixugat 64.412 euros. Per primer cop, fa la declaració Santiago Abascal, que va ingressar 55.148 euros per presidir Vox. En canvi, no apareixen dades del diputat de Cs Marcos de Quintos, exvicepresident de Coca-Cola. El partit al·lega que els lletrats del Congrés li van aconsellar paralitzar la declaració fins que tingués les dades de l'IRPF. També apareixen les dades dels diputats suspesos com Junqueras i Sànchez, que van sortir de la presó per fer aquests tràmits. La pàgina web del Congrés dels Diputats publica aquest dijous les declaracions de béns i activitats que van signar quan van presentar les credencials per ser diputats. Es tracta d'una mesura de transparència perquè la societat conegui què cobren, de qui ho ingressen i quines propietats o deutes acumulen. Pel que fa als ingressos, no consten els sous de diputats per estar ja publicats al web de la cambra. En el cas del president en funcions, Pedro Sánchez, apareix que té un total de 144.091 euros estalviats, dels quals 104.091 en un pla de pensions. També inclou que va cobrar l'any passat 39.261 euros del PSOE (de gener a maig) i un total de 35.299 euros com a president del govern espanyol, de juny a desembre. I consten 16.666 euros de drets d'autor. Pel que fa al líder del PP, Pablo Casado, consta que va cobrar 47.720 com a president del PP (no s'inclouen en aquests imports el sou de diputats), que té 30.831 al compte corrent i que li queda per pagar 234.000 euros d'hipoteca. Sobre el líder de Cs, Albert Rivera, consta que va cobrar 48.000 euros del partit i 41.373 del Congrés dels Diputats i que té 4.500 euros a la vista. I té dues hipoteques de les quals li queda per pagar 308.600 euros. A la declaració de Pablo Iglesias destaca la hipoteca de 540.000 euros que va demanar amb la seva parella, la portaveu al Congrés de Podem, Irene Montero, per a la casa de Galapagar. En un any, ha eixugat més de 60.000 euros. Iglesias és un dels líders que més diners té al compte corrent: 114.006 euros. El 2018 va ingressar 46.460 en concepte d'activitats econòmiques. Per primera vegada, també ha hagut de presentar declaració de béns el líder de Vox. Consta que l'any passa va cobrar 55.148 euros del partit, té 13.356 euros al compte corrent, no té propietats i declara un cotxe i una moto. També dos préstecs personals dels que li queden per pagar uns 13.557 euros. Una de les declaracions que no apareix és la del diputat de Cs Marcos de Quintos. Segons el partit,, va presentar la declaració de patrimoni davant del Congrés el 10 de maig, quan va recollir la credencial, però que els lletrats li van recomanar paralitzar el procés fins que tingués les dades de l'IRPF del 2018. Tanmateix, i per "màxima transparència", des del partit expliquen que avui mateix ha tornat a presentar la declaració a falta d'incloure les dades de l'IRPF i que es publicarà. Declaracions dels diputats suspesos A les fitxes dels diputats també consten les dades dels diputats empresonats que estan suspesos des del 21 de maig. En el cas del líder d'ERC, Oriol Junqueras, consta que va ingressar l'any passat del Parlament un total de 16.336 euros 12.416 com a exmembres del Govern. També dos comptes al banc amb 11.273 euros i quatre fons de pensions de més de 210.000 euros. Pel que fa a Jordi Sànchez, declara 20.000 euros d'intressos del Parlament de Catalunya, 5.460 euros al compte (dada del 2017), no declara cap propietat i 176.333 euros en plans de pensions. També reconeix una hipoteca de 254.127 euros, concedida al 50%. Són informacions que van aportar quan van sortir de la presó el dia 20 de maig per presentar la credencial i aportar la informació sobre la declaració d'activitats i de patrimoni.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "De les declaracions de béns i activitats dels membres del Congrés, publicades aquest dijous, se’n destaquen les de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias. El president és el més estalviador, mentre que el líder de Podemos és un dels que més diners acumula al compte corrent. Cal recordar que els diputats han de presentar aquesta informació com a mesura de transparència. ", "a2": "La pàgina web del Congrés dels Diputats ha fet pública la informació sobre béns i activitats dels diputats, incloent-hi els seus ingressos, propietats i deutes. Destaca que Pedro Sánchez es qui té més estalvis amb 144.091 euros i que Pablo Iglesias també té uns estalvis elevats i una hipoteca de 540.000 euros compartida amb la portaveu de Podem, Irene Montero.", "a3": "Les declaracions de béns que van presentar els diputats de la nova legislatura quan van signar l'acte han estat fetes públiques pel Congrés. Es tracta d'una mesura de transparència perquè els ciutadans coneguin què cobren i de qui, així com quins deutes tenen i quines activitats econòmiques realitzen. Destaquen les de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias." }, "extractive": { "a1": "Entre els principals líders, destaca que el president en funcions, Pedro Sánchez, és qui té més diners estalviats: 144.091 euros. \nLa pàgina web del Congrés dels Diputats publica aquest dijous les declaracions de béns i activitats que van signar quan van presentar les credencials per ser diputats.\nEs tracta d'una mesura de transparència perquè la societat conegui què cobren, de qui ho ingressen i quines propietats o deutes acumulen. \nIglesias és un dels líders que més diners té al compte corrent: 114.006 euros.", "a2": "La pàgina web del Congrés dels Diputats publica aquest dijous les declaracions de béns i activitats que van signar quan van presentar les credencials per a ser diputats.\nEs tracta d'una mesura de transparència perquè la societat conegui què cobren, de qui ho ingressen i quines propietats o deutes acumulen.\nEn el cas del president en funcions, Pedro Sánchez, apareix que té un total de 144.091 euros estalviats, dels quals 104.091 en un pla de pensions.\nA la declaració de Pablo Iglesias destaca la hipoteca de 540.000 euros que va demanar amb la seva parella, la portaveu al Congrés de Podem, Irene Montero, per a la casa de Galapagar.", "a3": "El Congrés ha publicat les declaracions de béns dels diputats de la nova legislatura.\nEntre els principals líders, destaca que el president en funcions, Pedro Sánchez, és qui té més diners estalviats: 144.091 euros.\nEs tracta d'una mesura de transparència perquè la societat conegui què cobren, de qui ho ingressen i quines propietats o deutes acumulen.\nA les fitxes dels diputats també consten les dades dels diputats empresonats que estan suspesos des del 21 de maig. " }, "extreme": { "a1": "Ja es poden consultar els béns dels diputats i conèixer, així, la procedència dels seus ingressos i el que deuen.", "a2": "El Congrés fa pública la informació d'ingressos, propietats i deutes dels diputats, per tal de mostrar transparència amb la societat.", "a3": "El Congrés ha fet públiques les dades de patrimoni i activitats econòmiques dels diputats de la nova legislatura." } }
2,544
ACTUALIZACIÓ:Vilanova vol liberalitzar els horaris comercials als polígons per facilitar la construcció d'una àrea de grans botigues
Un inversor ha anunciat que destinarà 75 MEUR a crear una nou parc comercial a la parcel·la de l'antiga fàbrica Cemex
L'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú reclama la liberalització d'horaris comercials als polígons de la ciutat per facilitar la construcció d'una nova àrea de mitjanes i grans botigues a la zona Masia d'en Barreres, al nord de la ciutat. El promotor Cel Urbà ha adquirit fa pocs mesos la parcel•la de l'antiga fàbrica de ciment Cemex –on hi ha permisos urbanístics d'ús comercial- amb la intenció de crear una àrea de 19.000 metres quadrats de botigues, segons ha confirmat aquest dimarts el govern vilanoví. En concret, Cel Urbà preveu una inversió de 75 milions d'euros per urbanitzar els terrenys i crear nous accessos a la zona des de la C-31 i la C-15. Abans, però, l'Ajuntament reclama que el polígon disposi de llibertat horària per a què les botigues puguin obrir els diumenges i festius, alhora que serà necessari una modificació del PGOUM per poder construir els nous accessos. Els dos punts es sotmetran a provació del Ple el proper mes de març. (A l'actualització es matisa la informació en relació a la liberalització horària. El govern demanarà ampliar l'horari comercial a tots els polígons de la ciutat, no només a Masia d'en Barreres) El projecte de l'empresa Cel Urbà que ha donat a conèixer el govern de Vilanova es centra en una parcel•la on l'estiu del 2017 la Generalitat va autoritzar excepcionalment els mateixos usos comercials que hi ha al centre de la ciutat. L'excepcionalitat, però, fixa que la nova àrea comercial ha d'estar en funcionament l'any 2021 a tot estirar, fet que inquieta el govern a desencallar dues qüestions que envolten la inversió del promotor privat: la liberalització horària i la construcció dels accessos. Pel que fa als horaris, l'executiu vol demanar a la Direcció General de Comerç una ampliació de l'actual zona liberalitzada, situada ara al barri marítim i només durant l'estiu. La intenció del govern és estendre els permisos per obrir els diumenges i festius de tot l'any a tots els polígons, afectant, d'aquesta manera, els establiments que ara hi ha al lateral est de la ciutat i amb previsió de beneficiar les futures botiges de Masia d'en Barreres. El regidor de Promoció Econòmica, Juan Luis Ruiz, ha lamentat que els diferents estudis de què disposa l'Ajuntament senyalen que "els horaris actuals són incompatibles amb els usos turístics", mentre ha insistit que el projecte no pretén crear un centre comercial unificat en un edifici, com a les grans ciutats, sinó un model de botigues mitjanes i grans com les que hi ha als polígons Les Salines de Cubelles i al Parc del Garraf de Sant Pere de Ribes. Abans de traslladar a la Generalitat la petició per liberalitzar els horaris comercials als polígons de la ciutat, però, caldrà que ho aprovi el Ple municipal, en un debat previst pel proper mes de març. En aquest mateix Ple, el govern hi durà una modificació del Pla General per autoritzar la construcció dels nous accessos viaris des de la C-31 i la C-15, dues carreteres a tocar de la futura àrea comercial. El regidor d'Urbanisme, Gerard Llobet, ha apuntat que la construcció dels nous vials és una condició indispensable per obrir els nous comerços al polígon, ja que els accessos més propers són les vies d'entrada a la ciutat, i ara per ara es troben pràcticament "col•lapsats". En aquest cas, l'aprovació del Ple per modificar el Pla General caldrà que sigui per majoria absoluta (13 regidors), però els 9 regidors del govern s'han mostrat optimistes a l'hora d'aconseguir el suport de la resta de grups. Gerard Llobet ha defensat la importància de la nova zona comercial com a primer pas per recuperar la zona d'oci de l'antic Vila Lauren i per motivar l'arribada d'altres negocis. El regidor d'Urbanisme ha recordat que ara a Masia d'en Barreres només hi ha una empresa de materials per a la construcció, la qual s'estava plantejant marxar degut a la deixadesa de la zona. "El polígon es troba en una situació alarmant i preocupant", ha reconegut Llobet. Al seu torn, l'alcaldessa Neus Lloveras ha celebrat l'oferta de Cel Urbà, perquè "sempre havíem lamentat que teníem un problema per emplaçar projectes com aquest". Lloveras ha destacat especialment que els 19.000 metres quadrats de botigues –el doble que el Parc del Garraf – poden generar 600 llocs de treball directes. "És una oportunitat que no podem deixar passar", ha remarcat, tot insistint que es tracta d'un projecte "de comarca". De moment, però, el govern assegura desconèixer quins seran els primers comerços que s'instal•laran en aquesta àrea, ja que és una qüestió que dependrà de l'empresa promotora.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "L’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú confia que en el proper Ple s’aprovi la liberalització d’horaris comercials als polígons i la construcció de nous vials d’accés a la zona de Masia d’en Barreres. Aquestes són les condicions de Cel Urbà per crear-hi un gran complex de botigues. Una oportunitat per a dinamitzar l’economia que no es pot desaprofitar. ", "a2": "El promotor Cel Urbà ha ofert invertir 75 milions d'euros per a crear una zona de botigues amb una àrea de 19.000 metres quadrats a la zona on abans estava la fàbrica de ciment Cemex. Abans de poder tirar endavant el projecte, l'Ajuntament demana la liberalització dels polígons de Vilanova i la Geltrú. El Ple municipal ho haurà d'aprovar.", "a3": "La promotora Cel Urbà ha comprat una parcel·la al municipi de Vilanova i la Geltrú amb la intenció de construir-hi un centre comercial. L'Ajuntament demana que els horaris d'obertura comercial puguin incloure els diumenges i festius per a totes les àrees comercials del municipi, així com la construcció de nous accessos per carretera, per facilitar l'arribada dels clients a aquestes zones." }, "extractive": { "a1": "El promotor Cel Urbà ha adquirit fa pocs mesos la parcel·la de l'antiga fàbrica de ciment Cemex –on hi ha permisos urbanístics d'ús comercial– amb la intenció de crear-hi una àrea de 19.000 metres quadrats de botigues, segons ha confirmat aquest dimarts el govern vilanoví.\nAbans, però, l'Ajuntament reclama que el polígon disposi de llibertat horària perquè les botigues puguin obrir els diumenges i festius, alhora que serà necessari una modificació del PGOUM per a poder construir-hi els nous accessos.\nEls dos punts es sotmetran a l'aprovació del Ple el proper mes de març. \nGerard Llobet ha defensat la importància de la nova zona comercial com a primer pas per a recuperar la zona d'oci de l'antic Vila Lauren i per a motivar l'arribada d'altres negocis.", "a2": "El promotor Cel Urbà ha adquirit fa pocs mesos la parcel·la de l'antiga fàbrica de ciment Cemex –on hi ha permisos urbanístics d'ús comercial– amb la intenció de crear-hi una àrea de 19.000 metres quadrats de botigues, segons ha confirmat aquest dimarts el govern vilanoví.\nEn concret, Cel Urbà preveu una inversió de 75 milions d'euros per urbanitzar els terrenys i crear-hi nous accessos a la zona des de la C-31 i la C-15.\nEl regidor de Promoció Econòmica, Juan Luis Ruiz, ha lamentat que els diferents estudis de què disposa l'Ajuntament senyalen que \"els horaris actuals són incompatibles amb els usos turístics\", mentre ha insistit que el projecte no pretén crear un centre comercial unificat en un edifici, com a les grans ciutats, sinó un model de botigues mitjanes i grans com les que hi ha als polígons Les Salines de Cubelles i al Parc del Garraf de Sant Pere de Ribes.\nAbans de traslladar a la Generalitat la petició per a liberalitzar els horaris comercials als polígons de la ciutat, però, caldrà que ho aprovi el Ple municipal en un debat previst per al proper mes de març.", "a3": "L'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú reclama la liberalització d'horaris comercials als polígons de la ciutat per a facilitar la construcció d'una nova àrea de mitjanes i grans botigues a la zona Masia d'en Barreres, al nord de la ciutat.\nEl promotor Cel Urbà ha adquirit fa pocs mesos la parcel·la de l'antiga fàbrica de ciment Cemex –on hi ha permisos urbanístics d'ús comercial– amb la intenció de crear-hi una àrea de 19.000 metres quadrats de botigues, segons ha confirmat aquest dimarts el govern vilanoví.\nAbans de traslladar a la Generalitat la petició per a liberalitzar els horaris comercials als polígons de la ciutat, però, caldrà que ho aprovi el Ple municipal en un debat previst pel proper mes de març.\nEn aquest mateix Ple el govern durà una modificació del Pla General per a autoritzar la construcció dels nous accessos viaris des de la C-31 i la C-15, dues carreteres a tocar de la futura àrea comercial. " }, "extreme": { "a1": "Vilanova i la Geltrú promourà l’aprovació de mesures comercials i urbanístiques per a afavorir la construcció d’un nou parc de botigues.", "a2": "El Ple municipal haurà d'aprovar la liberalització dels horaris comercials als polígons de Vilanova, per a obrir nous comerços.", "a3": "L'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú demana la llibertat d'horaris comercials per als polígons industrials de la ciutat." } }
576
Propaganda pel fet!: 20 anys d’activisme musical
El segell discogràfic manresà gestiona actualment una quinzena de grups
No els agraden les etiquetes. De fet, consideren que qualsevol persona que avui dia, amb l’actual context de crisi, es dedica a la cultura és un activista cultural, però reconeixen que se senten més còmodes amb aquesta definició que amb la de gestors cultural. El segell discogràfic manresà Propaganda pel fet! ha celebrat enguany 20 anys de trajectòria, dues dècades treballant amb una mateixa filosofia: la de fer d’altaveu d’artistes alternatius. ‘Busquem la capacitat transformadora de la societat a través de la música. Volem donar veu al moviment social’, ha explicat a l’ACN un dels socis de la cooperativa musical, Dani Castellano. Aquest és el motiu que els va fer néixer i que els manté dempeus. Actualment, el segell gestiona una quinzena de grups musicals. És usual relacionar el segell discogràfic manresà Propaganda pel fet! amb la música alternativa i reivindicativa, però en realitat va molt més enllà d’aquesta definició. Segons han explicat a l’ACN els seus membres, l’essència de la discogràfica té a veure amb una manera de treballar que implica l’artista i que, lluny de dirigir-lo, l’acompanya perquè sigui ell mateix qui pugui decidir el seu camí. Això, segons han explicat des de la discogràfica, agrada a molts artistes, però també n’hi ha d’altres que ‘l’únic que volen és triomfar i, per tant, prefereixen no haver-se d’implicar tant en les decisions de com fer-ho’. ‘Nosaltres, en canvi, pensem que no li pots dir a l’artista que ha de fer això, això i això, sinó que els acompanyem, els assessorem i els hi mostrem les eines que coneixem, però és el grup qui ha de decidir el seu camí’, ha explicat un dels membres, en Litus. Aquesta manera de treballar ha atret centenars d’artistes com Obrint Pas, Feliu Ventura, Miquel Gil i Pep Gimeno, ZOO, Kòdul o Xavi Sarrià. Fins al moment, el segell discogràfic ha editat uns 120 discos. I és que els membres de la discogràfica tenen clar el motiu que els va fer néixer: ‘buscar la capacitat transformadora de la societat a través de la música’. Quan es van decidir a engegar la discogràfica, ara fa dues dècades, la majoria de grups que hi havia al mercat eren comercials. Una realitat força diferent de l’actual, però asseguren que, més enllà de les lletres de les cançons o el fet que cantin en català, el concepte de reivindicatiu també va lligat amb la manera cooperativista de treballar que té la discogràfica. ‘Nosaltres som uns socis de l’artista, no pensem en un producte que l’hàgim de col·locar en un mercat. Dins d’haver de treballar dins d’una societat de mercat, el què volem és que l’artista tingui poder sobre allò que està fent’, ha explicat Castellano. Model ‘360 graus’ Propaganda pel fet! va néixer quan tot just es començaven a gravar els primers discos de música. Des de llavors, la realitat canviant del mercat ha fet que la discogràfica s’hagi hagut d’adaptar de manera constant. Va ser un dels primers segells a llançar l’anomenat model ‘360 graus’, que consisteix a gestionar totes les necessitats de l’artista, des de treure el disc fins a promocionar-lo, impulsar les gires i els concerts, i gestionar els drets de les cançons. El naixement de la Stroika, un dels grans projectes La manca d’espais amb bones condicions per fer-hi concerts els va dur a atrevir-se amb un dels projectes que més ha marcat la seva trajectòria, el naixement de la Stroika, una sala de concerts situada als afores de Manresa. ‘Sempre hi ha bogeries al cap, però després del gran enrenou de la Stroika, ara estem més tranquils’, han assegurat. De cara al futur, no preveuen grans projectes, però asseguren que això també forma part de la seva filosofia: ‘viure el present i no pensar massa en el futur’.
[ "cultura", "música" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "Fa 20 anys que Propaganda pel fet! va començar a ajudar artistes alternatius amb tot el procés de creació musical, edició i promoció dels discos a la gestió econòmica. Cedint-los sempre el poder de decisió. Un altre projecte sonat del segell musical va ser l’adquisició de la sala manresana Stroika per a garantir una música en directe en bones condicions. ", "a2": "El segell discogràfic manresà Propaganda pel fet! celebra 20 anys de trajectòria. La filosofia d'aquesta cooperativa musical és donar visibilitat a artistes alternatius i transformar la societat amb la música. Membres de la discogràfica afirmen que la seva manera de treballar és fer que els artistes decideixin el seu camí, en comptes de fer-ho per ells.", "a3": "La discogràfica manresana Propaganda pel fet! ha complert vint anys de trajectòria, creient com als seus inicis en la possibilitat de canviar la societat a través de la música. Van ser pioners en el seu model de gestió, basat a acompanyar el músic en totes les facetes: llançament i promoció dels discs, gires, concerts i drets d'autor." }, "extractive": { "a1": "El segell discogràfic manresà Propaganda pel fet! ha celebrat enguany 20 anys de trajectòria, dues dècades treballant amb una mateixa filosofia: la de fer d’altaveu d’artistes alternatius.\nSegons han explicat a l’ACN els seus membres, l’essència de la discogràfica té a veure amb una manera de treballar que implica l’artista i que, lluny de dirigir-lo, l’acompanya perquè sigui ell mateix qui pugui decidir el seu camí. \nVa ser un dels primers segells a llançar l’anomenat model \"360 graus\", que consisteix a gestionar totes les necessitats de l’artista, des de treure el disc fins a promocionar-lo, impulsar les gires i els concerts, i gestionar els drets de les cançons. \nLa manca d’espais amb bones condicions per fer-hi concerts els va dur a atrevir-se amb un dels projectes que més ha marcat la seva trajectòria, el naixement de la Stroika, una sala de concerts situada als afores de Manresa.", "a2": "El segell discogràfic manresà Propaganda pel fet! ha celebrat enguany 20 anys de trajectòria, dues dècades treballant amb una mateixa filosofia: la de fer d’altaveu d’artistes alternatius.\nSegons han explicat a l’ACN els seus membres, l’essència de la discogràfica té a veure amb una manera de treballar que implica l’artista i que, lluny de dirigir-lo, l’acompanya perquè sigui ell mateix qui pugui decidir el seu camí.\nAixò, segons han explicat des de la discogràfica, agrada a molts artistes, però també n’hi ha d’altres que \"l’únic que volen és triomfar i, per tant, prefereixen no haver-se d’implicar tant en les decisions sobre com fer-ho\".\nAquesta manera de treballar ha atret centenars d’artistes com Obrint Pas, Feliu Ventura, Miquel Gil i Pep Gimeno, ZOO, Kòdul o Xavi Sarrià.", "a3": "El segell discogràfic manresà Propaganda pel fet! ha celebrat enguany 20 anys de trajectòria, dues dècades treballant amb una mateixa filosofia: la de fer d’altaveu d’artistes alternatius.\nI és que els membres de la discogràfica tenen clar el motiu que els va fer néixer: \"buscar la capacitat transformadora de la societat a través de la música\".\nVa ser un dels primers segells a llançar l’anomenat model \"360 graus\", que consisteix a gestionar totes les necessitats de l’artista, des de treure el disc fins a promocionar-lo, impulsar les gires i els concerts, i gestionar els drets de les cançons.\nLa manca d’espais amb bones condicions per fer-hi concerts els va dur a atrevir-se amb un dels projectes que més ha marcat la seva trajectòria, el naixement de la Stroika, una sala de concerts situada als afores de Manresa." }, "extreme": { "a1": "Propaganda pel fet! reivindica, en l’aniversari dels seus 20 anys, la seva manera cooperativista de treballar amb els artistes.", "a2": "20è aniversari del segell discogràfic manresà Propaganda pel fet!, cooperativa musical que busca transformar la societat amb la música.", "a3": "La discogràfica Propaganda pel fet! ha complert 20 anys i encara busca transformar la societat a través de la música." } }
2
Llarena presenta unes pre-judicials al TJUE per a poder perseguir Puigdemont i ataca la justícia belga
Diu que és el jutge competent, menysté el grup de l’ONU i no fa cas dels arguments de Boye
El jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena mou fitxa ara que el ple del Parlament Europeu ha retirat la immunitat del president Carles Puigdemont i els consellers Toni Comín i Clara Ponsatí. Avui mateix, Llarena ha enviat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) un seguit de qüestions pre-judicials sobre l’abast de les euroordres, arran de la negativa de Bèlgica de lliurar el conseller Lluís Puig. En concret, Llarena exposa set preguntes, una de les quals amb dues preguntes derivades, en què posa el dubte sobre la justícia belga a l’hora de denegar l’euroordre de Puig, que qüestionava que el Suprem fos competent per jutjar-lo. A més, qüestiona la validesa de l’informe del Grup de Treball contra les Detencions Arbitràries de l’ONU. A més, demana si, en cas que el TJUE considerés que els arguments de la justícia belga no són vàlids, podria tornar a perseguir amb una nova euroordre algú que ja té una sentència ferma, com passa amb Puig. La primera pregunta és si una autoritat judicial pot refusar el lliurament d’una persona reclamada amb una euroordre d’acord amb causes de denegació previstes en el dret, però no previstes a la decisió marc europea que regula les euroordres. En cas que la resposta a aquesta pregunta sigui positiva, demana si l’autoritat judicial que emet l’euroordre ha d’investigar l’estat de dret on resideix la persona que vol que sigui lliurada, per tenir en consideració “les eventuals causes de denegació d’una euroordre no recollides a la decisió marc”. En tercer lloc –i tenint en compte la situació presentada en les preguntes anteriors i que l’article 6.1 de la decisió marc de les euroordres diu que la competència de l’autoritat judicial per a dictar una euroordre s’estableix en virtut del dret de l’estat que l’ha d’emetre– demana si l’estat que vol que lliuri la persona pot “qüestionar la competència que l’autoritat judicial d’emissió té per a actuar a la causa penal concreta i refusar el lliurament per entendre que no és competent per a emetre-la“. Llarena també demana al TJUE que es posicioni sobre “l’eventual possibilitat de control per part de l’autoritat judicial d’execució del respecte dels drets fonamentals de la persona reclamada a l’estat emissor”, i exposa tres preguntes relacionades. La primera és si la decisió marc de les euroordres permet que es pugui denegar el lliurament per apreciar que hi ha un risc de violació dels seus drets fonamentals en aquell estat, a partir de l’informe d’un Grup de Treball presentat per la mateixa persona reclamada, en relació amb el Grup de Treball contra les Detencions Arbitràries de l’ONU. Així mateix, qüestiona que l’informe sigui un “element objectiu, fiable, precís i degudament actualitzat per justificar, atesa la jurisprudència del Tribunal de Justícia, la denegació del lliurament de la persona reclamada sobre la base d’un risc seriós de vulneració dels seus drets fonamentals”. En cas que la resposta a aquesta pregunta sigui positiva, Llarena demana quins elements exigeix el dret de la Unió perquè un estat membre pugui concloure que a l’altre estat membre que emet l’euroordre hi ha un risc de violació de drets fonamentals que justifiqui la denegació de l’euroordre. Llarena també pregunta si les respostes a les anteriors qüestions estan condicionades per la circumstància que la persona reclamada hagi pogut qüestionar davant l’autoritat judicial que el reclama la competència per a jutjar-lo, detenir-lo i la garantia dels seus drets fonamentals. Així mateix, demana si les respostes anteriors es veuen condicionades quan l’autoritat judicial que ha de decidir sobre una euroordre la refusa “per causes no expressament previstes a la referida decisió marc”, com serien l’apreciació de la falta de competència de l’autoritat judicial que el reclama i el risc de vulneració de drets fonamentals, i ho fa sense demanar-li abans informació complementària específica que condicionin la decisió en aquest sentit. Per últim, demana si el TJUE, en cas de resoldre que no es pot denegar una euroordre pels motius que ho va fer la justícia belga amb Lluís Puig, s’oposaria a permetre que el Suprem cursi una nova euroordre contra ell i davant la justícia belga una altra vegada. Anàlisi de Josep Casulleras: Puigdemont, Comín i Ponsatí es podran moure lliurement per Europa?
[ "món", "europa" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "El jutge Llarena ha exposat al tribunal de justícia europeu una sèrie de qüestions sobre les euroordres per a determinar els passos a seguir en la persecució judicial dels exiliats catalans. El magistrat també ha posat en dubte les raons dels tribunals belgues per no entregar Lluís Puig a Espanya, així com la legitimitat de les proves presentades pels acusats.", "a2": "Després de que Bèlgica s'hagi negat a deixar lliure el conseller Lluís Puig, Pablo Llarena, jutge del Tribunal Suprem espanyol, ha exposat set preguntes prejudicials al TJUE, posant en qüestió la justícia belga. En concret, ha preguntat per la capacitat d'una autoritat judicial per a refusar deixar lliure algú que tingui una euroordre i demana al TJUE que es posicioni.", "a3": "El jutge del Tribunal Suprem espanyol, Pablo Llarena, ha aprofitat que el Parlament Europeu ha llevat la immunitat a Puigdemont, Comín i Ponsatí per a adreçar al TJUE una sèrie de preguntes prejudicials amb relació a la negativa de Bèlgica de lliurar Lluís Puig, segons demanava Llarena a la seva euroordre d'extradició." }, "extractive": { "a1": "Avui mateix, Llarena ha enviat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) un seguit de qüestions prejudicials sobre l’abast de les euroordres, arran de la negativa de Bèlgica de lliurar el conseller Lluís Puig.\nEn concret, Llarena exposa set preguntes, una de les quals amb dues preguntes derivades, en què posa el dubte sobre la justícia belga a l’hora de denegar l’euroordre de Puig, que qüestionava que el Suprem fos competent per jutjar-lo.\nA més, qüestiona la validesa de l’informe del Grup de Treball contra les Detencions Arbitràries de l’ONU.\nAixí mateix, demana si, en cas que el TJUE considerés que els arguments de la justícia belga no són vàlids, podria tornar a perseguir amb una nova euroordre algú que ja té una sentència ferma, com passa amb Puig. ", "a2": "El jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena mou fitxa ara que el ple del Parlament Europeu ha retirat la immunitat del president Carles Puigdemont i els consellers Toni Comín i Clara Ponsatí.\nAvui mateix, Llarena ha enviat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) un seguit de qüestions prejudicials sobre l’abast de les euroordres, arran de la negativa de Bèlgica de lliurar el conseller Lluís Puig.\nEn concret, Llarena exposa set preguntes, una de les quals amb dues preguntes derivades, en què posa el dubte sobre la justícia belga a l’hora de denegar l’euroordre de Puig, que qüestionava que el Suprem fos competent per jutjar-lo.\nA més, qüestiona la validesa de l’informe del Grup de Treball contra les Detencions Arbitràries de l’ONU.", "a3": "El jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena mou fitxa ara que el ple del Parlament Europeu ha retirat la immunitat del president Carles Puigdemont i els consellers Toni Comín i Clara Ponsatí.\nEn concret, Llarena exposa set preguntes, una de les quals amb dues preguntes derivades, en què posa el dubte sobre la justícia belga a l’hora de denegar l’euroordre de Puig, que qüestionava que el Suprem fos competent per jutjar-lo.\nA més, qüestiona la validesa de l’informe del Grup de Treball contra les Detencions Arbitràries de l’ONU.\nLlarena també demana al TJUE que es posicioni sobre “l’eventual possibilitat de control per part de l’autoritat judicial d’execució del respecte dels drets fonamentals de la persona reclamada a l’estat emissor”, i exposa tres preguntes relacionades." }, "extreme": { "a1": "Llarena recrimina a la justícia belga la seva manca de col·laboració i demana al TJUE aclariments sobre les euroordres.", "a2": "Pablo Llarena, jutge del Tribunal Suprem espanyol, llança set preguntes prejudicials al TJUE sobre l'abast de les euroordres.", "a3": "Pablo Llarena, jutge del Tribunal Suprem espanyol, ha adreçat una sèrie de qüestions prejudicials al TJUE." } }
1,200
Feijóo, Marhuenda i sobre la impunitat
«Torpedinar la impunitat de qui trepitja fort i es creu per sobre del bé i del mal. Ho trobo senzillament sensacional»
Potser sigui el més desesperant del nostre món i del nostre temps. La impunitat, sí, la sensació (o hauria d’escriure “certesa”) que existeixen persones intocables, crims pels quals mai es farà justícia, realitats enquistades que ningú té ganes de canviar, injustícies flagrants que no només no es resolen sinó que hi ha persones interessades en mantenir, potenciar i premiar. La impunitat, sí, cada dia exemples a cabassos. Ahir mateix, dia de la vaga de dones, quina quantitat d’impunitat vam poder veure. La impunitat d’aquells que fan i que diuen el que volen i no han de passar comptes amb ningú. Pel que diuen, la llibertat d’expressió els empara, només faltaria, però saben que estan faltant a la veritat, que contribueixen a cronificar situacions injustes i estan encantadíssims de fer-ho. A Twitter va fer fortuna la piulada del tal Francisco Marhuenda, que afirma ser periodista i es queda tan ample, en què sostenia que la vaga d’ahir era “pija” perquè moltes de les dones que si adherien mai havien tingut cap problema. I afegia que mai havia vist una situació de desigualtat entre homes i dones en una redacció. Va ser la periodista Noelia Ramírez qui li va etzibar una resposta memorable: — Noelia Ramírez (@NoeliaRMontes) 8 de març de 2018 — Francisco Marhuenda (@pacomarhuenda) 8 de març de 2018 — Noelia Ramírez (@NoeliaRMontes) 8 de març de 2018 També la periodista Mariona Sanuy –les dues van treballar a La Razón- li va respondre sense arrugar-se. Aquest matí la primera resposta de Ramírez tenia més de 13.000 retuits, cosa que és una barbaritat i que resulta prou eloqüent sobre quin és el grau de credibilitat que té ara mateix el director de La Razón. La conversa es comenta sola, no cal que faci grans valoracions estrictament temàtiques. El que més m’interessa de tot plegat és el fons de la qüestió, el fet de torpedinar la impunitat de qui trepitja fort i es creu per sobre del bé i del mal. Ho trobo senzillament sensacional. Sobre la impunitat també val la pena remarcar l’entrevista que diumenge a Salvados li va fer Jordi Évole a Alberto Núñez Feijóo, el president de Galícia. En aquesta columna apareix sovint Salvados i no voldria resultar reiteratiu però és que val la pena recalcar que el que es fa en aquest programa –de manera més o menys reeixida segons el capítol- costa bastant de trobar en el periodisme que tenim a la vora. A la recent i fabulosa Los papeles del Pentágono Steven Spielberg ens explica com dos diaris van ser capaços de posar el govern de Richard Nixon contra les cordes i com va ser d’important i rellevant la llibertat de premsa. Doncs l’entrevista de diumenge passat va ser senzillament extraordinària. De esa relación habla el libro que le hemos regalado: #Fariña pic.twitter.com/Yk8QTqJcuS — Salvados (@salvadostv) 4 de març de 2018 Feijóo es va mostrar molt natural i tranquil, molt eloqüent i fins i tot convincent en tot allò que deia. Raonable i autocrític, capaç d’admetre alguns errors i frases desafortunades. No sé si era una pose estudiada per agradar però s’ha d’admetre que estava quedant bé, com un polític amb més talla i capacitat d’empatia que el 99% de tots els altres. El moment crucial va arribar quan Évole li va regalar un exemplar de Fariña, el famós llibre de Nacho Carretero que ha sigut segrestat per un jutge. Un altre cas d’impunitat, vaja. Feijóo hi apareix al llibre quan es menciona la seva relació d’amistat amb el narcotraficant Marcial Dorado –les fotos plegats a la coberta d’un vaixell- a mitjans dels anys noranta. El periodista li va posar les imatges en què Feijóo explicava que en el moment d’aquelles fotos ell no tenia ni idea de quines eren les ocupacions de Dorado. El polític va reafirmar-se en les seves paraules. I acte seguit, Évole li va treure unes quantes portades, notícies i articles de diversos diaris gallecs –entre ells el més destacat La voz de Galicia- en què s’explicava clarament qui era Dorado. El més rellevant era la data dels diaris: principis dels anys noranta. Com és possible que quan el 1994 Feijóo va pujar al vaixell amb Dorado no tingués ni la més remota idea de qui era? D’això se’n diu periodisme, amics. Ser capaç de posar contra les cordes un polític que esteu convençuts que menteix o no diu tota la veritat. Em vaig entusiasmar amb l’entrevista. Fantàstica! Felicitats de nou a Jordi Évole. PD: Feijóo, per cert, després de veure les portades dels diaris, va continuar negant que tingués coneixement de les activitats delictives de Dorado.
[ "filiprim: anàlisi" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "Davant el constant degoteig d’impunitat que hem d’aguantar, cal destacar el coratge de qui busca fer caure del pedestal els que es creuen intocables. Per això, la recent exposició a la llum pública de les mentides de Marhuenda o Feijóo, de la mà d’unes experiodistes de La Razón i del programa Salvados, és una petita victòria i tota una satisfacció. ", "a2": "La impunitat és la sensació que hi han persones que poden fer el que vulguin sense que hi hagi conseqüències ni justícia. El més interessant és atacar aquesta impunitat, com Jordi Évole quan va entrevistar a Feijóo. El periodista li va ensenyar imatges seves amb el Dorado i diverses notícies on s'explicava clarament a què es dedicava Dorado.", "a3": "La impunitat és un dels pitjors mals de la nostra societat actual. El periodisme hauria de ser capaç de posar entre l'espasa i la paret aquelles persones, sobretot si són públiques, que falten a la veritat o no la diuen tota. Com el Sr. Feijoo, que nega conèixer les activitats il·legals del seu amic Marcial Dorado, un conegut narcotraficant gallec." }, "extractive": { "a1": "La impunitat, sí, cada dia exemples a cabassos. \nAquest matí la primera resposta de Ramírez tenia més de 13.000 retuits, cosa que és una barbaritat i que resulta prou eloqüent sobre quin és el grau de credibilitat que té ara mateix el director de La Razón.\nEl que més m’interessa de tot plegat és el fons de la qüestió, el fet de torpedinar la impunitat de qui trepitja fort i es creu per sobre del bé i del mal.\nEn aquesta columna apareix sovint Salvados i no voldria resultar reiteratiu, però és que val la pena recalcar que el que es fa en aquest programa –de manera més o menys reeixida segons el capítol– costa bastant de trobar en el periodisme que tenim a la vora. ", "a2": "La impunitat, sí, la sensació (o hauria d’escriure “certesa”) que existeixen persones intocables, crims pels quals mai no es farà justícia, realitats enquistades que ningú no té ganes de canviar, injustícies flagrants que no només no es resolen sinó que hi ha persones interessades en mantenir, potenciar i premiar.\nSobre la impunitat també val la pena remarcar l’entrevista que diumenge a Salvados li va fer Jordi Évole a Alberto Núñez Feijóo, el president de Galícia.\nEl periodista li va posar les imatges en què Feijóo explicava que en el moment d’aquelles fotos ell no tenia ni idea de quines eren les ocupacions de Dorado.\nI, acte seguit, Évole li va treure unes quantes portades, notícies i articles de diversos diaris gallecs –entre ells el més destacat La voz de Galicia– en què s’explicava clarament qui era Dorado.", "a3": "La impunitat, sí, la sensació (o hauria d’escriure “certesa”) que existeixen persones intocables, crims pels quals mai no es farà justícia, realitats enquistades que ningú té ganes de canviar, injustícies flagrants que no només no es resolen sinó que hi ha persones interessades en mantenir, potenciar i premiar. \nPel que diuen, la llibertat d’expressió els empara, només faltaria, però saben que estan faltant a la veritat, que contribueixen a cronificar situacions injustes i estan encantadíssims de fer-ho. \nEl que més m’interessa de tot plegat és el fons de la qüestió, el fet de torpedinar la impunitat de qui trepitja fort i es creu per sobre del bé i del mal.\nSer capaç de posar contra les cordes un polític que esteu convençuts que menteix o no diu tota la veritat. " }, "extreme": { "a1": "Quan el periodisme revela les mentides d'aquells que parlen avalats per la impunitat és un fet meravellós.", "a2": "Parlem sobre la impunitat i l'entrevista a Salvados de Jordi Évole a Alberto Núñez Feijóo, el president de Galícia.", "a3": "El periodisme hauria de ser capaç de combatre la impunitat, potser el pitjor dels mals de la societat actual." } }
2,610
La quota de mercat dels vins amb DO catalana creix fins al 41,3%
L'Incavi celebra la "reacció" del sector per guanyar terreny i aconseguir créixer 14 punts els últims deu anys
El consum de vins amb DO catalana ha crescut per sisè any consecutiu i ara se situa en el 41,3%, segons recull l'informe Nielsen del 2019 fet públic ara per l'Incavi (Institut Català de la Vinya i el Vi). L'estudi, que analitza el consum de vi al conjunt de Catalunya, reflecteix un increment d'un 3,5% respecte al 2018, mentre que el creixement ha estat del 14% durant l'última dècada. Un progrés que el director general de l'INCAVI, Salvador Puig, atribueix a una "reacció" per part de les empreses i l'administració per millorar la promoció i guanyar terreny a altres DO espanyoles amb campanyes "més agressives". Puig destaca a l'ACN que l'augment de litres de vi consumit també ha anat acompanyat d'un creixement del 4% en el valor. Segons l'informe Nielsen encarregat per l'Incavi, durant el 2019 a Catalunya es van vendre 95,8 milions de litres de vi, dels quals 57,5 eren procedents d'alguna Denominació d'Origen. D'aquests, 23,7 milions corresponen a alguna DO catalana. La dominant és la DO Catalunya, que representa un 16,6% del consum (+3%), mentre la segona posició l'ocupa la DO Penedès, amb un 7,2% (-0,2%). La tercera regió més consumida a Catalunya és la DO Terra Alta, amb un 5,5% del mercat i els mateixos resultats que el 2018, seguida de la DO Costers del Segre amb un 3,2% (+0,2%) i la DO Montsant amb 2,7% (-0,1%). La llista continua amb la DO Empordà, que ocupa un 2,4% i creix un 0,6%, mentre que la DOQ Priorat representa l'1,6% del mercat (+0,2%) i la DO Tarragona n'ocupa l'1,2% (+0,4%). Finalment, la DO Conca de Barberà representa un 0,4% del consum (+0,1%), la DO Pla de Bages un 0,3% (-0,1%) i la DO Alella manté l'0,1% del darrer any. El creixement en conjunt del consum de vins catalans a Catalunya és vist com "un salt molt important" pel director general de l'Incavi. En declaracions a l'ACN des de la seu de l'Institut, Puig destaca que és el resultat "de picar pedra de forma continuada, donant informació al consumidor per fer créixer la cultura del vi en una ciutadania molt urbana que s'ha connectat amb la ciutadania rural". En aquest sentit, Puig considera que l'evolució del 27,8% del 2010 fins al 41,3% del 2019 respon a la "reacció" dels cellers, les empreses i les administracions "per moure fitxa" davant les polítiques de promoció "bastant agressives" que despleguen altres regions vinícoles de la resta de l'estat espanyol, especialment al món de la restauració. Pel que fa als canals de distribució, l'informe Nielsen 2019 constata que els vins amb DO catalana ocupen un 40,8% del mercat de l'alimentació, amb 14 milions de litres de vi. En el cas del canal HORECA, la quota dels vins catalans és del 42%, amb un total de 9,7 litres de vi consumits. Puig aplaudeix que el consum de vins amb DO catalana sigui similar als dos canals i assegura que els clients aposten per aquests productes "perquè són garantia de traçabilitat, d'origen i de proximitat". "És important que el consumidor vulgui conèixer la diversitat de vins de les DO catalanes i que, quan triï, prioritzi aquell producte procedent d'una Denominació d'Origen perquè vol dir que l'associa clarament a la qualitat i la garantia", afegeix. Arribar al 50%, objectiu per al 2020 Salvador Puig subratlla que les dades del 2019 es basen en un context totalment diferent de l'actual conjuntura sanitària i econòmica derivada de la pandèmia de la covid-19. El director general de l'Incavi recorda que el confinament decretat durant l'estat d'alarma "ha fet molt de mal" al sector vinícola, que basa més de la meitat del negoci en la restauració, on es paga el preu més elevat que no pas a les botigues i supermercats. Així i tot, Puig confia que la pandèmia ajudarà a fer pujar la quota de consum dels vins catalans "perquè la ciutadania ha obert els ulls". "Una de les reaccions que hi ha hagut arreu del món ha estat que la gent dona més valor al producte de proximitat", destaca, tot preveient que aquesta tendència a l'alça dels vins catalans "es reforçarà més" quan es coneguin les dades d'aquest 2020. L'anhel de Puig és assolir el 50% de la quota de mercat durant aquest any.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "L’Incavi ha celebrat, un any més, l’increment del consum de vins catalans amb DO a Catalunya. El seu director ha atribuït aquest èxit a l’aplicació d’estratègies de promoció més competitives. També creu que, arran de la pandèmia, s’ha produït una major connexió del consumidor urbà amb el producte local i una aposta per les DO com a garantia de qualitat. ", "a2": "L'any 2019 s'han venut a Catalunya 57,5 milions de litres de vi procedents d'alguna Denominació d'Origen, 23,7 milions dels quals procedeixen d'alguna DO catalana, arribant així a una quota de mercat del 41,3%. La primera posició l'ocupa DO Catalunya. Salvador Puig, director general de l'INCAVI, atribueix l'increment a una millora en la promoció i les campanyes.", "a3": "La venda de vins amb DO catalana ha crescut els sis darrers anys. Una de les causes ha estat la bona reacció de les institucions catalanes per a contrarrestar les campanyes agressives per part de DO de la resta de l'Estat. Malgrat que el confinament va fer abaixar les vendes, perquè els restaurants estaven tancats, les autoritats són optimistes." }, "extractive": { "a1": "El consum de vins amb DO catalana ha crescut per sisè any consecutiu i ara se situa en el 41,3%, segons recull l'informe Nielsen del 2019 fet públic ara per l'Incavi (Institut Català de la Vinya i el Vi).\nEn aquest sentit, Puig considera que l'evolució del 27,8% del 2010 fins al 41,3% del 2019 respon a la \"reacció\" dels cellers, les empreses i les administracions \"per a moure fitxa\" davant les polítiques de promoció \"bastant agressives\" que despleguen altres regions vinícoles de la resta de l'estat espanyol, especialment al món de la restauració.\n\"És important que el consumidor vulgui conèixer la diversitat de vins de les DO catalanes i que, quan triï, prioritzi aquell producte procedent d'una Denominació d'Origen perquè vol dir que l'associa clarament a la qualitat i la garantia\", afegeix. \n\"Una de les reaccions que hi ha hagut arreu del món ha estat que la gent dóna més valor al producte de proximitat\", destaca, tot preveient que aquesta tendència a l'alça dels vins catalans \"es reforçarà més\" quan es coneguin les dades d'aquest 2020.", "a2": "Segons l'informe Nielsen encarregat per l'Incavi, durant el 2019 a Catalunya es van vendre 95,8 milions de litres de vi, dels quals 57,5 eren procedents d'alguna Denominació d'Origen.\nD'aquests, 23,7 milions corresponen a alguna DO catalana.\nLa dominant és la DO Catalunya, que representa un 16,6% del consum (+3%), mentre la segona posició l'ocupa la DO Penedès, amb un 7,2% (-0,2%).\nEn declaracions a l'ACN des de la seu de l'Institut, Puig destaca que és el resultat \"de picar pedra de forma continuada, donant informació al consumidor per a fer créixer la cultura del vi en una ciutadania molt urbana que s'ha connectat amb la ciutadania rural\".", "a3": "El consum de vins amb DO catalana ha crescut per sisè any consecutiu i ara se situa en el 41,3%, segons recull l'informe Nielsen del 2019 fet públic ara per l'Incavi (Institut Català de la Vinya i el Vi).\nEn aquest sentit, Puig considera que l'evolució del 27,8% del 2010 fins al 41,3% del 2019 respon a la \"reacció\" dels cellers, les empreses i les administracions \"per a moure fitxa\" davant les polítiques de promoció \"bastant agressives\" que despleguen altres regions vinícoles de la resta de l'estat espanyol, especialment al món de la restauració.\nEl director general de l'Incavi recorda que el confinament decretat durant l'estat d'alarma \"ha fet molt de mal\" al sector vinícola, que basa més de la meitat del negoci en la restauració, on es paga el preu més elevat que no pas a les botigues i supermercats.\n\"Una de les reaccions que hi ha hagut arreu del món ha estat que la gent dóna més valor al producte de proximitat\", destaca, tot preveient que aquesta tendència a l'alça dels vins catalans \"es reforçarà més\" quan es coneguin les dades d'aquest 2020." }, "extreme": { "a1": "Les DO catalanes continuen creixent a Catalunya, arribant el seu consum pràcticament al 50% de la quota de mercat. ", "a2": "Creix el consum de vins amb Denominació d'Origen catalana, amb vendes de 23,7 milions de litres de vi el 2019.", "a3": "El consum de vins amb DO catalana a Catalunya ha augmentat fins a arribar al 41,3%." } }
2,292
Art, comerç i turisme convergeixen en una nova edició del Manlleu Galeria d'Art amb més espais buits per llogar
La mostra d'art contemporani es podrà veure fins el 7 de gener pels carrers de la capital del Ter
L'art contemporani, dinamitzar el comerç i fomentar el turisme convergeixen en la proposta Manlleu Galeria d'Art. Fins el 7 de gener, els carrers i places de Manlleu (Osona) són una mica més bonics gràcies a la vintena d'obres que s'hi exposen de 16 artistes catalans, tant novells com professionals. Els 11 locals de l'edició d'enguany s'han actualitzat per acollir les peces d'art que el públic observa des dels aparadors. Pintura, escultura, 'toy art' o disseny de moda són alguns dels exemples que s'hi poden trobar i que es barregen amb altres propostes més conceptuals com la de l'artista Jordi Lafon. El comissari de l'exposició, Pol Robles, ha destacat a l'ACN la voluntat d'acostar al gran públic, d'una forma descentralitzada, un art contemporani "accessible" i que pugui entendre tothom. Una desena de locals comercials buits de Manlleu han apujat la persiana i s'han convertit per uns mesos en aparadors artístics que acullen obres d'art contemporani. El comissari de la mostra, Pol Robles (Arkham Studio), ha assenyalat que el Manlleu Galeria d'Art (MGA) suposa una oportunitat pel públic per conèixer nous artistes, però també pels artistes que es donen a conèixer en àmbits fora de les galeries d'art més convencionals. De fet, Robles ha explicat que els agrada dir que el MGA és com un petit "tastet" d'art. L'aparador permet fer visible una o dues peces dels artistes i, si el públic mostra interès, llavors aquest pot anar més enllà i introduir-se en la seva obra. "Les obres d'art contemporani que exposem són art vigent, que s'està fent ara", ha assenyalat Pol Robles. Així, fins a principis del mes de gener, el públic podrà veure a Manlleu obres de diferents formats i estils que van des de la que presenta l'escultor Eudald de Juana, passant pel 'toy art' del manlleuenc Cesc Grané, fins a arribar a la pintura de dones nues sota l'aigua de Xavi Figueres o l'art de carrer de Rice. L'interès perquè s'ocupessin els locals buits dels principals eixos comercials de la ciutat i com a manera per dinamitzar el comerç després dels anys de crisi va portar a l'Ajuntament de Manlleu a mirar-se amb molts bons ulls la proposta que els van fer des d'Arkham Studio. Embellir els locals que fins llavors tenien la persiana abaixada, obrir-los i acostar-hi l'art ha provocat que alguns s'acabin llogant. El regidor de Promoció Econòmica, Eudald Sellarès, ha explicat que, fins al moment, el balanç entre lloguers i compres de locals durant les darreres quatre edicions ha estat de quatre locals. Hi ha locals que es mantenen en les diferents edicions del MGA, però molts van canviant. En l'edició d'enguany es pot trobar des d'un habitatge de dues plantes amb botiga al carrer Sant Jaume, fins a locals de gairebé 100 metres quadrats a la Plaça Fra Bernadí. A més, el regidor ha destacat que la proposta no només és atractiva per aquells que passegen per la ciutat, sinó que els mateixos comerciants de Manlleu també ho aprecien com una iniciativa que els és beneficiosa. Sellarès ha destacat que els comerciants valoren el fet que la mostra doni "llum i vida" als seus carrers. Recentment, el Manlleu Galeria d'Art ha rebut el premi a la Gestió Pública dels Premis Nacionals a la Iniciativa Comercial que atorga la Generalitat pel seu suport al teixit comercial i per la seva implicació en el desenvolupament de projectes que impulsen el model català de comerç. Segons Eudald Sellarès, el premi els reforça la idea que estan fent una bona feina i, fins i tot, hi ha hagut altres municipis de Catalunya que s'han interessat per poder adaptar la iniciativa comercial als barris de les seves ciutats, com per exemple Viladecans. El comissari Pol Robles ha explicat que, com qualsevol galeria d'art, a Manlleu també s'hi fa negoci i algunes de les obres que s'hi han exposat s'han acabat comprant. Per poder conèixer tots els detalls de les obres de la mostra també es proposa concertar visites guiades.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "S'inicia la mostra Manlleu Galeria d'Art, amb l'objectiu d'impulsar l'art contemporani, dinamitzar el comerç i fomentar el turisme. 16 artistes catalans exposen una vintena d'obres als carrers i places de Manlleu. L'edició actual compta amb 11 locals per acollir les peces d'art, inclosa la pintura, l'escultura, el \"toy art\" o el disseny de moda, que el públic observa des dels aparadors.", "a2": "La nova edició del Manlleu Galeria d’Art mostrarà diferents tipus de peces d’art contemporani de 16 artistes catalans a locals buits de Manlleu. Aquesta iniciativa apropa l’art contemporani a la ciutadania, dona a conèixer artistes, facilita el lloguer dels locals que en formen part, afavoreix el comerç a la zona i possibilita la venda de les peces.", "a3": "Se celebra la proposta artística Manlleu Galeria d'Art, que consisteix a omplir alguns locals comercials buits del municipi amb projectes artístics de qualsevol mena fins al 7 de gener. Aquesta proposta ajuda el comerç local i, a més, també aconsegueix que els locals buits atreguin l'atenció de compradors i tornin a obrir-se al públic." }, "extractive": { "a1": "El comissari de la mostra, Pol Robles (Arkham Studio), ha assenyalat que el Manlleu Galeria d'Art (MGA) suposa una oportunitat pel públic per conèixer nous artistes, però també pels artistes que es donen a conèixer en àmbits fora de les galeries d'art més convencionals.\nAixí, fins a principis del mes de gener, el públic podrà veure a Manlleu obres de diferents formats i estils que van des de la que presenta l'escultor Eudald de Juana, passant pel 'toy art' del manlleuenc Cesc Grané, fins a arribar a la pintura de dones nues sota l'aigua de Xavi Figueres o l'art de carrer de Rice.\nA més, el regidor ha destacat que la proposta no només és atractiva per aquells que passegen per la ciutat, sinó que els mateixos comerciants de Manlleu també ho aprecien com una iniciativa que els és beneficiosa.\nEl comissari Pol Robles ha explicat que, com qualsevol galeria d'art, a Manlleu també s'hi fa negoci i algunes de les obres que s'hi han exposat s'han acabat comprant.", "a2": "Una desena de locals comercials buits de Manlleu han apujat la persiana i s'han convertit per uns mesos en aparadors artístics que acullen obres d'art contemporani.\nEl comissari de la mostra, Pol Robles (Arkham Studio), ha assenyalat que el Manlleu Galeria d'Art (MGA) suposa una oportunitat pel públic per conèixer nous artistes, però també pels artistes que es donen a conèixer en àmbits fora de les galeries d'art més convencionals.\nAixí, fins a principis del mes de gener, el públic podrà veure a Manlleu obres de diferents formats i estils que van des de la que presenta l'escultor Eudald de Juana, passant pel 'toy art' del manlleuenc Cesc Grané, fins a arribar a la pintura de dones nues sota l'aigua de Xavi Figueres o l'art de carrer de Rice.\nA més, el regidor ha destacat que la proposta no només és atractiva per aquells que passegen per la ciutat, sinó que els mateixos comerciants de Manlleu també ho aprecien com una iniciativa que els és beneficiosa.", "a3": "Fins el 7 de gener, els carrers i places de Manlleu (Osona) són una mica més bonics gràcies a la vintena d'obres que s'hi exposen de 16 artistes catalans, tant novells com professionals.\nAixí, fins a principis del mes de gener, el públic podrà veure a Manlleu obres de diferents formats i estils que van des de la que presenta l'escultor Eudald de Juana, passant pel 'toy art' del manlleuenc Cesc Grané, fins a arribar a la pintura de dones nues sota l'aigua de Xavi Figueres o l'art de carrer de Rice.\nEmbellir els locals que fins llavors tenien la persiana abaixada, obrir-los i acostar-hi l'art ha provocat que alguns s'acabin llogant.\nA més, el regidor ha destacat que la proposta no només és atractiva per aquells que passegen per la ciutat, sinó que els mateixos comerciants de Manlleu també ho aprecien com una iniciativa que els és beneficiosa." }, "extreme": { "a1": "Una nova edició de la mostra d'art contemporani Manlleu Galeria d'Art dinamitza el comerç i fomenta el turisme.", "a2": "Manlleu acull el Manlleu Galeria d'Art, una exposició d’art contemporani català a locals buits de la ciutat.", "a3": "El Manlleu Galeria d'Art torna aquest any amb propostes artístiques diverses per donar vida al municipi." } }
1,927
​Enric Millo deixa la presidència del PP gironí després d'onze anys
Maria Àngels Olmedo el relleva en el càrrec
Enric Millo ha deixat la presidència del PP gironí després d'onze anys en el càrrec. Millo, que des de fa sis mesos és secretari d'Acció Exterior de la Junta d'Andalusia, assegura que tanca etapa amb "una sensació de gratitud" i havent tingut "l'honor" de presidir "un partit de gent valenta". L'exdelegat de l'Estat a Catalunya, a més, marxa assegurant que als populars els toca "afrontar nous reptes", en un moment "difícil" marcat "pels qui s'obstinen a trencar la convivència a Catalunya". A Millo el relleva en el càrrec la figuerenca Maria Àngels Olmedo, en una elecció que no s'ha fet mitjançant un congrés, sinó que s'ha tirat endavant a través d'un canvi en la junta directiva. El secretari general del PPC, Daniel Serrano, ha agraït la feina que Millo ha fet al capdavant del partit a les comarques gironines. "Vull dir-li: missió complerta", ha assegurat. Enric Millo tanca etapa al capdavant del PP gironí. Després d'onze anys presidint-lo, aquest dilluns ha presentat la seva renúncia al càrrec. Ha estat en una reunió de la junta directiva provincial que s'ha celebrat a Palamós (el Baix Empordà), i d'on ja n'ha sortit nova directiva. Els populars han decidit optat per aquesta via, que preveuen els estatuts del partit, perquè anar a un congrés els suposaria allargar el relleu en el temps. I segons ha assegurat Serrano, hi havia el risc que aquest congrés pogués coincidir amb unes futures eleccions catalanes, "perquè es poden convocar en qualsevol moment". Això ha suposat que el relleu hagi estat automàtic, i que ja hi hagi nova junta directiva provincial. La presideix la figuerenca Maria Àngels Olmedo, que agafa el relleu de Millo, i compta amb el regidor de Calonge (Baix Empordà) Alberto Mas com a secretari. "Gratitud, honor i privilegi" El ja expresident s'ha acomiadat dient que marxa "amb sensació de gratitud" i havent tingut "l'honor i el privilegi" d'haver presidit "un partit de gent valenta que ha afrontat reptes molt importants, i ha obtingut grans resultats". I aquí, Millo no s'ha estat de referir-se a la situació que viu Catalunya. Ell, va ser també el delegat de l'Estat durant l'1-O i l'aplicació del 155. "Estem en un moment de canvi, en què Catalunya viu un moment difícil a causa dels que volen trencar la convivència i la unitat", ha afirmat. I hi ha afegit: "Aquells que volen imposar la seva voluntat damunt dels altres que defensen l'estat de dret, la democràcia i la llibertat". "Missió complerta" El secretari general del PPC ha agraït a Millo la feina feta. "Missió complerta", li ha dit Daniel Serrano. I d'ell, n'ha destacat que ha fet "un magnífic treball, no només al capdavant del partit a Girona sinó també per totes les responsabilitats que ha assumit" dins el PP. Serrano també ha encoratjat la nova junta directiva provincial, presidida per Olmedo. "Teniu recorregut, i rebreu l'ajuda de les estructures del partit", ha dit el secretari general. Serrano ha explicat que les enquestes "apunten en la bona direcció", perquè "totes" indiquen que els populars tenen "molt a prop" poder obtenir un escó al Parlament per Girona. "Fa falta una petita empenta, i des de la nova directiva treballarem per fer efectiva aquesta realitat; perquè Catalunya, a més, vol noves eleccions i es poden convocar en qualsevol moment", ha dit Serrano. Per la seva banda, la nova presidenta provincial ha agraït a Enric Millo "la tasca feta durant tots aquests anys", dient que ha deixat "el llistó molt alt". Maria Àngels Olmedo també confia saber "estar a l'alçada" i ha dit que treballarà per al partit, amb l'objectiu "d'incorporar-hi més gent" i estar "preparats" de cara a les futures convocatòries electorals. Ara bé, el relleu al capdavant del PP gironí es produeix en un moment en què el partit, a la demarcació, està en hores baixes. No té diputat ni a Madrid ni a Barcelona i compta tan sols amb tres regidors arreu dels municipis gironins.
[ "pp" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "Maria Àngels Olmedo ha substituït Enric Millo com a presidenta del PP de Girona, després d'onze anys en el càrrec. Millo, que va ser delegat de l'Estat a Catalunya, és des de fa sis mesos secretari d'Acció Exterior de la Junta d'Andalusia. El secretari general del PPC, Daniel Serrano, ha agraït la feina de Millo.", "a2": "Enric Millo ha renunciat a ser el president del PP gironí per centrar-se en el seu càrrec de secretari d'Acció Exterior a la Junta d'Andalusia i li ha passat el relleu a Maria Àngels Olmedo. L'exdelegat de l'Estat a Catalunya ha declarat que el PP s'enfronta a nous reptes a causa de la difícil situació a Catalunya.", "a3": "El president del PP a Girona, Enric Millo, abandona el càrrec després d'onze anys i el cedeix a Maria Àngels Olmedo. Millo ara és secretari d'Acció Exterior de la Junta d'Andalusia. El secretari general del PPC li ha agraït tota la feina durant aquests anys. La nova presidenta espera estar a l'altura i busca incorporar-hi més gent." }, "extractive": { "a1": "Enric Millo ha deixat la presidència del PP gironí després d'onze anys en el càrrec.\nA Millo el relleva en el càrrec la figuerenca Maria Àngels Olmedo, en una elecció que no s'ha fet mitjançant un congrés, sinó que s'ha tirat endavant a través d'un canvi en la junta directiva.\nEl secretari general del PPC, Daniel Serrano, ha agraït la feina que Millo ha fet al capdavant del partit a les comarques gironines.\nHa estat en una reunió de la junta directiva provincial que s'ha celebrat a Palamós (el Baix Empordà), i d'on ja n'ha sortit nova directiva.", "a2": "Enric Millo ha deixat la presidència del PP gironí després d'onze anys en el càrrec. \nL'exdelegat de l'Estat a Catalunya, a més, marxa assegurant que als populars els toca \"afrontar nous reptes\", en un moment \"difícil\" marcat \"pels qui s'obstinen a trencar la convivència a Catalunya\". \nEl secretari general del PPC, Daniel Serrano, ha agraït la feina que Millo ha fet al capdavant del partit a les comarques gironines.\nA Millo el relleva en el càrrec la figuerenca Maria Àngels Olmedo, en una elecció que no s'ha fet mitjançant un congrés, sinó que s'ha tirat endavant a través d'un canvi en la junta directiva.", "a3": "Enric Millo ha deixat la presidència del PP gironí després d'onze anys en el càrrec.\nA Millo el relleva en el càrrec la figuerenca Maria Àngels Olmedo, en una elecció que no s'ha fet mitjançant un congrés, sinó que s'ha tirat endavant a través d'un canvi en la junta directiva.\nEl secretari general del PPC, Daniel Serrano, ha agraït la feina que Millo ha fet al capdavant del partit a les comarques gironines.\nI d'ell, n'ha destacat que ha fet \"un magnífic treball, no només al capdavant del partit a Girona sinó també per totes les responsabilitats que ha assumit\" dins el PP." }, "extreme": { "a1": "Després d'onze anys, Enric Millo deixa la presidència del PP de Girona i serà substituït per Maria Àngels Olmedo.", "a2": "Després d’onze anys com a president del PP gironí, Enric Millo ha estat rellevat per Maria Àngels Olmedo.", "a3": "Enric Millo abandona el càrrec de president del PP a Girona després d'onze anys i el substitueix Maria Àngels Olmedo." } }
2,111
Condemnen a 6 anys i 9 mesos de presó Francisco Correa per les adjudicacions d'Aena a empreses de la Gürtel
El cap de la trama ja acumula diverses condemnes de l'Audiència Nacional que sumen més de 63 anys de presó
L'Audiència Nacional ha condemnat a 6 anys i 9 mesos de presó Francisco Correa per les adjudicacions d'Aena a empreses de la Gürtel entre els anys 2000 i 2002. El cap de la trama ja acumula diverses condemnes que sumen més de 63 anys de presó. En aquesta peça separada del cas Gürtel, l'Audiència també condemna a 3 anys i 3 mesos el comptable del Grup Correa José Luis Izquierdo, i a 5 anys l'exdirector de Comunicació d'Aena Ángel López de la Mota i el seu subordinat José María Gavari. La condemna a Correa és per un delicte continuat de prevaricació, frau a les administracions públiques, suborn actiu continuat i falsedat en document mercantil. S'acorda la intervenció del benefici obtingut pels contractes irregulars, que va ascendir a més de 2,2 MEUR. En el cas de José Luis Izquierdo, els jutges el condemnen per delicte continuat de suborn actiu i falsedat documental, li imposen una multa de 654.000 euros i l'absolen de prevaricació i frau a les administracions públiques. La sentencia també condemna López de la Mota i Gavari per delictes continuats de prevaricació administrativa, frau a les administracions públiques i continuat de suborn passiu. Se'ls intervindran els regals rebuts per valor de més de 95.000 euros, en el cas del primer, i de 168.000, en el cas del segon. El tribunal els absol del delicte de falsedat documental. L'Audiència Nacional constata en aquesta sentència com Correa va desplegar una activitat comercial dirigida a l'organització d'esdeveniments relacionats amb la prestació de determinats serveis, fonamentalment dirigits al PP, organitzant actes i campanyes electorals, així com a la contractació amb les administracions públiques. Correa es posa en contacte amb López de la Mota quan va ser nomenat director de Comunicació d'Aena per "enriquir-se il·lícitament amb càrrec als fons públics, mitjançant contractes celebrats entre Aena i les seves societats amb vulneració de la normativa administrativa", diu la sentència. Els dos es coneixien perquè De la Mota havia treballat al PP. López de la Mota i Gavari, apunta l'Audiència, van acordar amb Correa o amb subordinats seus que es produís l'adjudicació irregular a les societats del Grup Correa de diferents contractes d'Aena per realitzar diferents esdeveniments o participar en fires. "Tot a canvi d'entregar-los diferents regals durant dos anys, com ara diners en efectiu o prestació de serveis, fonamentalment viatges turístics per a ells i les seves famílies o obres de reforma en els seus habitatges", continua la sentència. La sala afirma que José Luis Izquierdo, comptable de les empreses del Grup Correa, va ser l'encarregat de gestionar els imports en efectiu i els serveis abonats, registrant, documentant i comptabilitzant totes les quantitats i serveis entregats. "Actuant de forma concertada, Ángel López de la Mota, amb la directa col·laboració de José María Gavari, va decidir realitzar una sèrie d'actuacions irregulars que permetessin adjudicar els contractes en favor de les societats de Francisco Correa", conclou. En total van ser 22 contractes entre el 2001 i el 2002, com ara el de FITUR 2001 i 2002, Expo Ocio 2002, o el muntatge de estands en fires de Barcelona, Londres, Valladolid i Madrid. La documentació intervinguda ha permès confirmar el pagament de viatges a Eurodisney, a Menorca o a Tenerife, així com obres en un domicili particular i entregues de diners en efectiu. Per amagar els expedients de les contractacions, s'utilitzava el procediment de contractació sense publicitat i amb concurrència. López de la Mota va fer memòries "al·legant de forma indeguda i barroera inexistents raons d'urgència per proposar la contractació directa amb concurrència tot i que el seu pressupost de licitació excedia els 150.000 euros", subratlla la sentència. La sala ha rebutjat aplicar les atenuants de dilacions indegudes (la causa s'ha prolongat 9 anys) i de confessió de Correa.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "Francisco Correa ha sigut condemnat per l'Audiència Nacional a sis anys i nou mesos de presó per les adjudicacions d'Aena a empreses de la trama Gürtel entre els anys 2000 i 2002. L'empresari i cap de la trama de corrupció que implica el PP acumula diverses condemnes de l'Audiència Nacional, amb un total de més de 63 anys de presó.", "a2": "L’Audiència Nacional ha condemnat a presó Francisco Correa, José Luis Izquierdo, Ángel López de la Mota i José María Gavari per delictes de prevaricació, frau, suborn i falsedat documental relacionats amb les adjudicacions de 22 contractes d'Aena a empreses de la trama Gürtel. Les proves han demostrat que es van pagar viatges, reformes i diners en efectiu.", "a3": "Condemnen a sis anys i nou mesos de presó a Francisco Correa per prevaricació, frau a les administracions públiques, falsedat en document mercantil i suborn actiu continuat. Així mateix, també s'ha condemnat a José Luis Izquierdo, López de la Mota i Gavari. Es van beneficiar dels contractes adjudicats irregularment per Aena a les seves empreses." }, "extractive": { "a1": "L'Audiència Nacional ha condemnat a 6 anys i 9 mesos de presó Francisco Correa per les adjudicacions d'Aena a empreses de la Gürtel entre els anys 2000 i 2002. \nEn aquesta peça separada del cas Gürtel, l'Audiència també condemna a 3 anys i 3 mesos el comptable del Grup Correa José Luis Izquierdo, i a 5 anys l'exdirector de Comunicació d'Aena Ángel López de la Mota i el seu subordinat José María Gavari.\nEn el cas de José Luis Izquierdo, els jutges el condemnen per delicte continuat de suborn actiu i falsedat documental, li imposen una multa de 654.000 euros i l'absolen de prevaricació i frau a les administracions públiques.\n\"Actuant de forma concertada, Ángel López de la Mota, amb la directa col·laboració de José María Gavari, va decidir realitzar una sèrie d'actuacions irregulars que permetessin adjudicar els contractes en favor de les societats de Francisco Correa\", conclou.", "a2": "L'Audiència Nacional ha condemnat a 6 anys i 9 mesos de presó Francisco Correa per les adjudicacions d'Aena a empreses de la Gürtel entre els anys 2000 i 2002.\nEn aquesta peça separada del cas Gürtel, l'Audiència també condemna a 3 anys i 3 mesos el comptable del Grup Correa José Luis Izquierdo, i a 5 anys l'exdirector de Comunicació d'Aena Ángel López de la Mota i el seu subordinat José María Gavari.\nCorrea es posa en contacte amb López de la Mota quan va ser nomenat director de Comunicació d'Aena per \"enriquir-se il·lícitament amb càrrec als fons públics, mitjançant contractes celebrats entre Aena i les seves societats amb vulneració de la normativa administrativa\", diu la sentència.\nEn total van ser 22 contractes entre el 2001 i el 2002, com ara el de FITUR 2001 i 2002, Expo Ocio 2002, o el muntatge de estands en fires de Barcelona, Londres, Valladolid i Madrid.", "a3": "L'Audiència Nacional ha condemnat a 6 anys i 9 mesos de presó Francisco Correa per les adjudicacions d'Aena a empreses de la Gürtel entre els anys 2000 i 2002. \nEn aquesta peça separada del cas Gürtel, l'Audiència també condemna a 3 anys i 3 mesos el comptable del Grup Correa José Luis Izquierdo, i a 5 anys l'exdirector de Comunicació d'Aena Ángel López de la Mota i el seu subordinat José María Gavari.\nLa condemna a Correa és per un delicte continuat de prevaricació, frau a les administracions públiques, suborn actiu continuat i falsedat en document mercantil.\nPer amagar els expedients de les contractacions, s'utilitzava el procediment de contractació sense publicitat i amb concurrència." }, "extreme": { "a1": "L'Audiència Nacional condemna a sis anys i nou mesos de presó Francisco Correa per les adjudicacions del cas Gürtel.", "a2": "L’Audiència Nacional ha condemnat Francisco Correa per delictes de prevaricació, frau, suborn i falsedat documental relacionats amb contractes d'Aena.", "a3": "Correa passarà sis anys i nou mesos a la presó per frau i prevaricació a la trama Gürtel." } }
1,444
Les aigües residuals de Tarragona mostren l'augment de contagis de Covid-19 amb dies d'antelació
Dos o tres dies abans ja es poden detectar rebrots a la ciutat i per barris
L'anàlisi de les aigües residuals de Tarragona està permetent detectar l'augment de casos de Covid-19 a la ciutat amb dos o tres dies d'antelació. Des de l'empresa d'aigües Ematsa van començar a buscar restes del virus SARS-CoV-2 a l'abril i des de fa uns mesos traslladen els resultats dos cops per setmana al Departament de Salut, amb el qual es reuneixen cada quinze dies per tractar la situació. El gerent d'Ematsa, Daniel Milan, explica a l'ACN que hi ha una correlació entre les dades de les analítiques i l'evolució dels contagis que s'acaba constatant des de Salut. El mostreig també es fa per barris, fet que permet les autoritats sanitàries treballar amb més precisió a l'hora de prendre decisions. Segons diferents estudis científics, el cos humà expulsa restes del virus dies abans que es manifestin els símptomes; i aquestes restes acaben a les aigües residuals que es tracten a les depuradores. Durant uns mesos, Ematsa va treballar amb un procés de validació del sistema d'anàlisi i recollida de mostres per poder donar un valor científic al procés. De fet, la companyia es va integrar en dos projectes internacionals. Un d'ells està impulsat per la Comissió Europea, agrupa les dades de 90 depuradores i laboratoris d'arreu d'Europa i fixa estàndards per tal que els resultats siguin fiables i comparables. Les mostres s'analitzen amb tècniques de biologia molecular (PCR). Milan valora que el sistema permet "una certa capacitat d'anticipació", d'entre 48 i 72 hores. Les anàlisis es fan a la depuradora de Tarragona, a la qual hi arriben les aigües residuals de tota la ciutat, la Canonja i els Pallaresos. A més, poden estudiar les partícules per Àrea Bàsica Sanitària, que en certa manera equivaldrien a barris. Són vuit: La Canonja i Campclar; Torreforta i Eixample sud; Serrallo, Llevant, Sant Pere i Sant Pau; Eixample nou i nord; Sant Salvador i els Pallaresos; i Part Alta. En algun cas fins i tot poden "subsectoritzar" cada districte, fet que els permet tenir "més informació". "L'objectiu és tenir un sistema més robust d'anàlisi", defensa el gerent d'Ematsa. Amb tot, reconeix que a l'estiu han tingut "resultats molt baixos" de Covid-19, però "ara estan pujant altre cop". "Salut ho processa com una dada més a tenir en compte a l'hora de prendre decisions", assenyala, i quan les mostres "indiquen que es creua algun llindar perillós", el departament actua. Eina econòmica i amb recorregut Milan indica que fins ara el control i la vigilància de les aigües residuals per estudiar la salut d'una comunitat era "incipient". "Es controlaven paràmetres de consum de drogues il·lícites o de la polio, però ara s'estan posant les bases per consolidar aquesta eina com una eina de control de la salut pública", assenyala. Tal com comenta, l'aigua residual "dona informació de manera relativament barata". En el cas de la Covid-19, a més, té el valor que detecta els asimptomàtics, ja que "també excreten fragments de coronavirus". Segons el gerent, a les aigües s'hi poden buscar patògens, antidepressius o agents de resistència als antibiòtics, entre altres, i avança que la Comissió Europa hi està treballant amb força. Altres notícies que et poden interessar coronavirus Oriol Mitjà explica per què un test d'antígens dona positiu dues setmanes després del contagi La variant òmicron és un dels elements que provoquen aquest fenomen coronavirus Quins són els símptomes de l'òmicron sigil·losa El subllinatge, sorgit a l'Índia, ja s'ha detectat a Dinamarca i al Regne Unit coronavirus Per què algunes persones no es contagien de Covid? Els experts apunten a una immunitat natural derivada de la genètica coronavirus La UE canvia les normes per viatjar: dependrà de la vacunació La incidència per països ja no condicionarà els requisits d'entrada coronavirus És hora de tractar la Covid com una grip? La situació epidemiològica apunta a emprendre el camí cap a l'endèmia, però els experts demanen prudència i no confiar-se: "La incertesa és massa alta per fer aquest pas tan gran"
[ "coronavirus" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "Des de l'empresa d'aigües de Tarragona, Ematsa, es fan anàlisis de restes del virus SARS-CoV-2 i es comuniquen els resultats dos cops per setmana al Departament de Sanitat. Les anàlisis es fan a la depuradora de Tarragona. Això està permetent detectar l'augment de casos de covid-19 a la ciutat amb dos o tres dies d'antelació.", "a2": "L'empresa d'aigües Ematsa analitza les aigües residuals que arriben a la depuradora de Tarragona per detectar restes del virus SARS-CoV-2 i veure així l'evolució de la covid-19 amb uns dies d'antelació. Aquest sistema és un exemple del control de les aigües residuals que es pot emprar per estudiar la salut de les comunitats, una eina cada cop més important.", "a3": "L'empresa Ematsa ha estat analitzant l'aigua de la depuradora de Tarragona i s'ha aconseguit detectar l'augment de casos de covid-19 abans que les persones donin positiu, ja que fins dos dies abans el cos ja comença a produir restes que acaben a les aigües residuals. Fins i tot s'ha pogut fer un estudi dels casos per barris." }, "extractive": { "a1": "L'anàlisi de les aigües residuals de Tarragona està permetent detectar l'augment de casos de Covid-19 a la ciutat amb dos o tres dies d'antelació.\nLes anàlisis es fan a la depuradora de Tarragona, a la qual hi arriben les aigües residuals de tota la ciutat, la Canonja i els Pallaresos.\n\"Salut ho processa com una dada més a tenir en compte a l'hora de prendre decisions\", assenyala, i quan les mostres \"indiquen que es creua algun llindar perillós\", el departament actua.\n\"Es controlaven paràmetres de consum de drogues il·lícites o de la polio, però ara s'estan posant les bases per consolidar aquesta eina com una eina de control de la salut pública\", assenyala.", "a2": "L'anàlisi de les aigües residuals de Tarragona està permetent detectar l'augment de casos de Covid-19 a la ciutat amb dos o tres dies d'antelació. \nEl gerent d'Ematsa, Daniel Milan, explica a l'ACN que hi ha una correlació entre les dades de les analítiques i l'evolució dels contagis que s'acaba constatant des de Salut.\n\"Salut ho processa com una dada més a tenir en compte a l'hora de prendre decisions\", assenyala, i quan les mostres \"indiquen que es creua algun llindar perillós\", el departament actua.\nSegons el gerent, a les aigües s'hi poden buscar patògens, antidepressius o agents de resistència als antibiòtics, entre altres, i avança que la Comissió Europa hi està treballant amb força.", "a3": "L'anàlisi de les aigües residuals de Tarragona està permetent detectar l'augment de casos de Covid-19 a la ciutat amb dos o tres dies d'antelació.\nSegons diferents estudis científics, el cos humà expulsa restes del virus dies abans que es manifestin els símptomes; i aquestes restes acaben a les aigües residuals que es tracten a les depuradores.\nLes anàlisis es fan a la depuradora de Tarragona, a la qual hi arriben les aigües residuals de tota la ciutat, la Canonja i els Pallaresos.\n\"Salut ho processa com una dada més a tenir en compte a l'hora de prendre decisions\", assenyala, i quan les mostres \"indiquen que es creua algun llindar perillós\", el departament actua." }, "extreme": { "a1": "L'anàlisi de les aigües residuals de Tarragona mostra l'augment de casos de covid-19 a la ciutat amb uns dies d'antelació.", "a2": "L’empresa d'aigües Ematsa analitza regularment les aigües residuals de Tarragona per detectar l’evolució de la covid-19.", "a3": "Es detecten casos de covid-19 amb dies d'antelació gràcies als anàlisis d'aigües de l'empresa Ematsa a Tarragona." } }
400
Cinc dels vuit investigats per l’1-O a la plaça Imperial Tàrraco compareixen davant del jutge
Se’ls imputa un possible delicte de desordre públic i atemptat contra l’autoritat
Cinc dels vuit investigats citats aquest dimecres pels fets de l’1-O a Tarragona han comparegut davant del jutge, i tres han optat per no fer-ho. Només un dels encausats que ha comparegut davant del jutge ha declarat per assegurar que no estava al lloc dels fets. Els investigats, que no havien rebut una imputació clara prèvia a la citació, se’ls imputa un possible delicte de desordres públics i atemptat contra l’autoritat en l’actuació policíaca del dia del referèndum entre l’INS Tarragona i la plaça Imperial Tàrraco. Entre els encausats hi ha el regidor de la CUP a Tarragona, Jordi Martí, i el president d’ERC a Tarragona, Sergi Albarrán, que precisament va resultar ferit en la càrrega policíaca, per la qual també ha interposat una denúncia que segueix el seu curs i en què s’ha citat dos agents a declarar. ‘Són els mateixos fets, interpretats de manera contrària’, ha detallat un dels advocats, Ramon Setó. Els advocats demanaran l’arxivament de la causa perquè entenen que no hi ha cap causa que justifiqui el procediment. Els encausats han rebut el suport de desenes de persones a les portes dels jutjats, entre els quals hi havia la diputada de la CUP Maria Sirvent o el diputat d’ERC Òscar Peris. L’advocat Carles Perdiguero ha considerat que no hi ha cap tipus de motiu per continuar endavant amb el procediment i que, per tant, ‘mereixeria el sobreseïment immediat’, que demanaran aviat. Paral·lelament, estudiaran d’on surten les dades dels investigats que consten a l’expedient, com alguns telèfons mòbils, i que els encausats afirmen que provenen d’un arxiu il·legal de la policia espanyola. El portaveu dels encausats, Josep Maria Martorell, també investigat, ha afirmat que aquest és ‘un altre episodi de persecució política’, amb un expedient on s’acusa persones que ‘ni tan sols estaven físicament ni a l’INS Tarragona ni a la plaça Imperial Tàrraco’ pel simple fet de tenir ‘una trajectòria de lluita política’ a la ciutat. ‘Tant els que hi érem com els que no, no ens hem d’avergonyir de res’, ha reivindicat Martorell, que ha explicat que els encausats tenen una actitud de no col·laborar amb la justícia en aquest cas que consideren de persecució política. Així, mentre cinc han decidit comparèixer davant del jutge –només un ha declarat per explicar que no es trobava al lloc dels fets–, tres han preferit quedar-se a les portes dels jutjats. Desenes de persones s’han aplegat a les portes dels jutjats de Tarragona des de dos quarts de nou del matí per donar suport als investigats, citats a partir de les nou. Amb pancartes de ‘Llibertat’ i crits de ‘No esteu sols’ o ‘Jo també hi era’, en referència al dia del referèndum. Entre els presents hi havia regidors d’ERC i la CUP a l’Ajuntament de Tarragona. ‘Mostres de suport com aquestes demostren que la flama de l’1 d’octubre continua viva i que no defallirem’, ha afirmat Martorell. La denúncia contra la policia espanyola d’Albarrán El procediment per la denúncia interposada pel president local d’ERC a Tarragona, Sergi Albarrán, després de resultar ferit en la càrrega de la policia espanyola a la plaça Imperial Tàrraco també està en marxa. Albarrán va denunciar aleshores que va rebre un cop a un casc que duia a les mans –que va quedar trencat-, un cop d’escut i un cop de porra al cap que el van fer caure a terra. Segons que ha explicat l’advocat Setó, ja es va acordar l’assenyalament de declaracions de dos agents investigats que es van poder identificar. Concretament, se’ls va citar per videoconferència fa unes tres setmanes, però el lletrat va reclamar la suspensió i va demanar que se’ls cités de manera personal, com hauran de fer la setmana vinent. ‘No és el mateix interrogar una persona des de Saragossa en una pantalla de vídeo que tenir-lo davant i poder-li formular preguntes’, ha argumentat l’advocat, que ha explicat que el criteri se sustenta en què té interès de mostrar-los vídeos i fotos de l’actuació de l’1-O per veure com obraven, una acció que era difícil fer-la a través de la pantalla.
[ "país", "principat" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "Cinc dels vuit investigats citats pels fets de l’1-O a Tarragona han comparegut davant del jutge. Només un dels encausats que ha comparegut ha declarat i ha assegurat que no estava al lloc dels fets. Als investigats se’ls imputa un possible delicte per desordre públic i atemptat contra l’autoritat, en l’actuació policíaca de Tarragona.", "a2": "Els vuits encausats pels esdeveniments de l’1-O a Tarragona, que inclouen un regidor de la CUP i el president d’ERC a Tarragona, han rebut el suport de desenes de persones a les portes dels jutjats. Durant la seva compareixença, a la qual tres d'ells no s'han presentat, se’ls ha acusat formalment per desordre públic i atemptat contra l’autoritat.", "a3": "S'ha investigat vuit encausats, entre els quals hi ha polítics, pels fets de l'1-O a Tarragona. Se'ls acusa de delicte de desordre públic i atemptat contra l'autoritat. La seva defensa ha demanat aturar el procediment per manca de motius i s'ha explicat que sembla un episodi de persecució política, perquè s'ha acusat persones que ni eren al lloc dels fets." }, "extractive": { "a1": "Els investigats, que no havien rebut una imputació clara prèvia a la citació, se’ls imputa un possible delicte de desordres públics i atemptat contra l’autoritat en l’actuació policíaca del dia del referèndum entre l’INS Tarragona i la plaça Imperial Tàrraco. \nEntre els encausats hi ha el regidor de la CUP a Tarragona, Jordi Martí, i el president d’ERC a Tarragona, Sergi Albarrán, que precisament va resultar ferit en la càrrega policíaca, per la qual també ha interposat una denúncia que segueix el seu curs i en què s’ha citat dos agents a declarar.\nEls encausats han rebut el suport de desenes de persones a les portes dels jutjats, entre els quals hi havia la diputada de la CUP Maria Sirvent o el diputat d’ERC Òscar Peris.\n‘Tant els que hi érem com els que no, no ens hem d’avergonyir de res’, ha reivindicat Martorell, que ha explicat que els encausats tenen una actitud de no col·laborar amb la justícia en aquest cas que consideren de persecució política.", "a2": "Els investigats, que no havien rebut una imputació clara prèvia a la citació, se’ls imputa un possible delicte de desordres públics i atemptat contra l’autoritat en l’actuació policíaca del dia del referèndum entre l’INS Tarragona i la plaça Imperial Tàrraco. \nEntre els encausats hi ha el regidor de la CUP a Tarragona, Jordi Martí, i el president d’ERC a Tarragona, Sergi Albarrán, que precisament va resultar ferit en la càrrega policíaca, per la qual també ha interposat una denúncia que segueix el seu curs i en què s’ha citat dos agents a declarar. \nEl portaveu dels encausats, Josep Maria Martorell, també investigat, ha afirmat que aquest és ‘un altre episodi de persecució política’, amb un expedient on s’acusa persones que ‘ni tan sols estaven físicament ni a l’INS Tarragona ni a la plaça Imperial Tàrraco’ pel simple fet de tenir ‘una trajectòria de lluita política’ a la ciutat.\nAixí, mentre cinc han decidit comparèixer davant del jutge –només un ha declarat per explicar que no es trobava al lloc dels fets–, tres han preferit quedar-se a les portes dels jutjats. ", "a3": "Els investigats, que no havien rebut una imputació clara prèvia a la citació, se’ls imputa un possible delicte de desordres públics i atemptat contra l’autoritat en l’actuació policíaca del dia del referèndum entre l’INS Tarragona i la plaça Imperial Tàrraco.\nEntre els encausats hi ha el regidor de la CUP a Tarragona, Jordi Martí, i el president d’ERC a Tarragona, Sergi Albarrán, que precisament va resultar ferit en la càrrega policíaca, per la qual també ha interposat una denúncia que segueix el seu curs i en què s’ha citat dos agents a declarar.\nEl portaveu dels encausats, Josep Maria Martorell, també investigat, ha afirmat que aquest és ‘un altre episodi de persecució política’, amb un expedient on s’acusa persones que ‘ni tan sols estaven físicament ni a l’INS Tarragona ni a la plaça Imperial Tàrraco’ pel simple fet de tenir ‘una trajectòria de lluita política’ a la ciutat.\nSegons que ha explicat l’advocat Setó, ja es va acordar l’assenyalament de declaracions de dos agents investigats que es van poder identificar." }, "extreme": { "a1": "Compareixença judicial de cinc dels vuit investigats per l’1-O a la plaça Imperial Tàrraco de Tarragona.", "a2": "Els vuit investigats pels fets de l’1-O a Tarragona han estat acusats formalment per desordre públic i atemptat contra l’autoritat.", "a3": "La defensa dels encausats a Tarragona per l'1-O demana que s'aturi el procediment i titlla els fets de persecució política." } }
562
Junqueras adverteix que el control per part de la Hisenda espanyola pot portar al ‘col·lapse total’ de les administracions
La Generalitat assegura que la normativa europea impedeix al govern espanyol de blocar els seus comptes
El vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, ha acusat el ministeri d’Hisenda espanyol de conduir al ‘col·lapse total’ les administracions si es persisteix en el control de les nòmines i factures de l’executiu català. En una entrevista a RAC1, Junqueras ha considerat ‘irresponsable’ aquesta posició del govern espanyol i ha reiterat que la Generalitat presentarà un recurs contenciós administratiu per evitar que s’intervinguin les seves finances: ‘Com s’ho faran per validar factura per factura?’, s’ha preguntat. ‘Nosaltres apliquem un dret internacional, el dret a l’autodeterminació, i l’implantem amb una llei a Catalunya. Han anunciat que ho intervindran tot’, ha explicat Junqueras. I ha afegit que disposen dels recursos, per exemple, per fer front a les nòmines dels mestres i els mossos: ‘Els recursos els tenim, però ells ens diuen que no els podem fer servir i que els hi hem de comentar factura per factura. No sé fins on arribaran’. Un 155 de facto Segons el vicepresident, el govern espanyol vol aplicar l’article 155 de la Constitució per ‘intervenir totalment’ Catalunya. Tanmateix, està utilitzant la llei d’estabilitat pressupostària perquè l’aplicació del 155 tardaria massa temps i ‘té costos polítics’ de cara al referèndum de l’1-O. ‘Ens intervenen perquè ho fem bé, que és el súmmum de la tergiversació de la llei d’estabilitat pressupostària’, ha conclòs. Junqueras també ha assegurat que els treballadors públics i els proveïdors del Govern ‘estan cobrant més d’hora que mai’. Davant d’això, el govern d’Espanya diu que ‘és que vol comprovar factura per factura i, fins que no s’hagi fet, no es paga res de res’. ‘No puc donar garanties de fins on portaran la seva irresponsabilitat. Volen que surti malparat tothom’, ha sentenciat. Avui s’acaba el termini de quaranta-vuit hores que el govern espanyol va donar a la Generalitat perquè presentés el compromís de no disponibilitat pressupostària, que a la pràctica implica la intervenció gairebé total dels comptes del govern. El ministre d’Hisenda espanyol, Cristóbal Montoro, va amenaçar que, en cas que el govern es negués a presentar-lo, l’hi forçaria; per exemple, ordenant a les entitats bancàries que bloquessin els comptes bancaris de la Generalitat. Segons la Directa, Caixa Bank ja ho té tot a punt per a blocar els comptes del govern. Però fonts del Departament d’Economia van informar ahir VilaWeb que aquesta entitat bancària els havia dit que no havien fet cap canvi en aquest sentit. Segons les mateixes fonts, Caixa Bank diu que no farà cap moviment sense haver-ho estudiat abans amb la seva assessoria jurídica. I, de fet, recorden que la normativa europea impedeix al govern espanyol de forçar aquest blocatge dels comptes: tant la directiva europea de serveis de pagaments com la d’emblanquiment de capital. Recurs contra la intervenció El vice-president, Oriol Junqueras, va dir ahir, en una entrevista a TV3, que presentarien ‘recurs amb efectes de suspensió’ contra l’ordre del Ministeri d’Hisenda espanyol que implica la intervenció de les finances de la Generalitat. Junqueras va explicar que la intervenció dels comptes de la Generalitat que vol fer el govern espanyol significaria un blocatge pressupostari que afectaria nombrosos àmbits de l’economia, sobretot el pagament de serveis socials, com ara la renda garantida. Per això explicava que la decisió de Montoro té unes conseqüències de magnitud social que van ‘més enllà del debat sobre la independència i fins i tot del debat sobre la democràcia’. La intervenció del govern espanyol compromet les partides pressupostàries per al sector empresarial, la internacionalització de l’economia, agricultura, ramaderia i pesca, joventut, cultura, esports, habitatge i renda garantida. Junqueras ho va resumir així: ‘Ho bloquen tot i no permeten que nosaltres ho puguem assumir.’ Així mateix, va criticar que el govern espanyol s’escudés en la llei d’estabilitat pressupostària per adoptar un a mesura com aquesta, perquè Catalunya compleix els paràmetres de reducció del dèficit, creixement i pagament a proveïdors. ‘Ens intervenen i ens prohibeixen d’ajudar la gent aquells que s’han polit el fons de la Seguretat Social’, va reblar.
[ "país", "principat" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "Avui s’acaba el termini que el govern espanyol va donar a la Generalitat perquè presentés el compromís de no disponibilitat pressupostària. Això implica la intervenció gairebé total dels comptes del govern. Cristóbal Montoro, va amenaçar que, en cas que el govern no el presentés, l’hi forçaria. Junqueras ha manifestat que això pot portar al \"col·lapse total\" de les administracions.", "a2": "Oriol Junqueras ha advertit que les intencions del govern espanyol de controlar totes les nòmines i factures de la Generalitat conduiran al col·lapse de les administracions, i ha afirmat que presentarà un recurs contra l’ordre d’intervenció. Segons el Departament d’Economia català, les lleis europees prohibeixen la intervenció dels comptes bancaris, però el ministre d’Hisenda espanyol ha amenaçat de fer-ho.", "a3": "El govern espanyol vol intervenir les finances de la Generalitat, segons va afirmar Oriol Junqueras a una entrevista a TV3. Montoro va afirmar que forçaria el blocatge dels comptes bancaris de la Generalitat, cosa que provocaria que es comprometessin les partides pressupostàries de molts sectors de l'economia, fins i tot de la renda garantida." }, "extractive": { "a1": "Avui s’acaba el termini de quaranta-vuit hores que el govern espanyol va donar a la Generalitat perquè presentés el compromís de no disponibilitat pressupostària, que a la pràctica implica la intervenció gairebé total dels comptes del govern.\nI, de fet, recorden que la normativa europea impedeix al govern espanyol de forçar aquest blocatge dels comptes: tant la directiva europea de serveis de pagaments com la d’emblanquiment de capital. \nEl vice-president, Oriol Junqueras, va dir ahir, en una entrevista a TV3, que presentarien ‘recurs amb efectes de suspensió’ contra l’ordre del Ministeri d’Hisenda espanyol que implica la intervenció de les finances de la Generalitat.\nJunqueras va explicar que la intervenció dels comptes de la Generalitat que vol fer el govern espanyol significaria un blocatge pressupostari que afectaria nombrosos àmbits de l’economia, sobretot el pagament de serveis socials, com ara la renda garantida.", "a2": "El vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, ha acusat el ministeri d’Hisenda espanyol de conduir al ‘col·lapse total’ les administracions si es persisteix en el control de les nòmines i factures de l’executiu català. \nAvui s’acaba el termini de quaranta-vuit hores que el govern espanyol va donar a la Generalitat perquè presentés el compromís de no disponibilitat pressupostària, que a la pràctica implica la intervenció gairebé total dels comptes del govern.\nI, de fet, recorden que la normativa europea impedeix al govern espanyol de forçar aquest blocatge dels comptes: tant la directiva europea de serveis de pagaments com la d’emblanquiment de capital. \nEl vice-president, Oriol Junqueras, va dir ahir, en una entrevista a TV3, que presentarien ‘recurs amb efectes de suspensió’ contra l’ordre del Ministeri d’Hisenda espanyol que implica la intervenció de les finances de la Generalitat.", "a3": "El ministre d’Hisenda espanyol, Cristóbal Montoro, va amenaçar que, en cas que el govern es negués a presentar-lo, l’hi forçaria; per exemple, ordenant a les entitats bancàries que bloquessin els comptes bancaris de la Generalitat.\nI, de fet, recorden que la normativa europea impedeix al govern espanyol de forçar aquest blocatge dels comptes: tant la directiva europea de serveis de pagaments com la d’emblanquiment de capital.\nEl vice-president, Oriol Junqueras, va dir ahir, en una entrevista a TV3, que presentarien ‘recurs amb efectes de suspensió’ contra l’ordre del Ministeri d’Hisenda espanyol que implica la intervenció de les finances de la Generalitat.\nLa intervenció del govern espanyol compromet les partides pressupostàries per al sector empresarial, la internacionalització de l’economia, agricultura, ramaderia i pesca, joventut, cultura, esports, habitatge i renda garantida." }, "extreme": { "a1": "La Generalitat denuncia la il·legalitat de la intervenció de gairebé la totalitat dels comptes del govern per part d'Espanya.", "a2": "Junqueras ha criticat el govern espanyol per voler controlar totes les nòmines i factures, i col·lapsar així les administracions catalanes.", "a3": "El govern espanyol vol blocar els comptes bancaris de la Generalitat, segons ha afirmat Junqueras en una entrevista a TV3." } }
2,406
Mor el poeta Màrius Sampere als 89 anys
Es tracta d'una de les veus més potents de la poesia catalana i un autor multipremiat amb guardons com el Crítica Serra d'Or, el Nacional de Literatura, el Lletra d'Or o la Creu de Sant Jordi
El poeta Màrius Sampere (Barcelona, 1928) ha mort als 89 anys. L'escriptor és considerat una de les veus més potents de la poesia catalana i ha estat multipremiat al llarg de la seva trajectòria amb guardons com el Premi Carles Riba (1963, per 'L'home i el límit'), el Crítica Serra d'Or (2001, per 'Subllum'), el Nacional de Literatura (2003, per 'Les Imminències'), el Lletra d'Or (2016, per 'L'esfera insomne') o la Creu de Sant Jordi (1999). "La poesia no serveix per a res i serveix per a tot; pràcticament no serveix per a res, però intel·lectualment serveix per a molt", afirmava Sampere en una entrevista a l'ACN l'any 2010. De fet, els poemes de l'escriptor barceloní engloben un ampli ventall de conceptes que van des dels éssers humans i les seves emocions fins a les tragèdies, l'amor, el dolor i la mort. "Dia de tristeses. Ha mort el poeta Màrius Sampere. El meu condol a la família i amics. 'I penso, ja de lluny, que la poesia és fer emmudir el llavi de la terra amb la paraula justa'", ha piulat el president de la Generalitat, Quim Torra, un dels primers a lamentar el decés de l'escriptor. "Màrius Sampere, poeta immens, tendresa i foc, s'ha unit al silenci", ha comentat també a les xarxes socials el lingüista, director de la Institució Cultural del CIC i president del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, Carles Duarte. Nascut el 28 de desembre del 1928 al barri del Guinardó de Barcelona, Sampere va ser un escriptor autodidacte i un àvid lector de poesia en diverses idiomes. Va cursar estudis superiors de música i fou director d'un dels grups de la nova cançó entre 1963 i 1976, pel qual va compondre lletres i cançons. La poesia, però, va ser la disciplina que el va fer reconegut i ja amb el seu primer recull, 'L'home i el límit', va guanyar el premi Carles Riba l'any 1963, tot i que el llibre no sortirà publicat fins cinc anys més tard, el 1968. Durant les quatre dècades següents, la seva producció és molt prolífica (Poemes de baixa freqüència, Samsara, Llibre de les inauguracions, L'ocell que udola, La taula i les estrelles, Si no fos en secret, Mutacions, Ens trobarem a fora....) i també ho són els reconeixements literaris, tot i que amb un cert retard. El 2010, i amb 81 anys, Màrius Sampere s'estrenava amb la seva primera novel·la, 'El gratacel'. "També és una continuïtat de mi mateix. Quan era jovenet ja escrivia prosa, sempre he escrit poesia i prosa. Anys enrere em vaig presentar dues vegades al Premi Víctor Català i les dues vegades en vaig quedar finalista. Vaig presentar contes, una mica surrealistes, a l'estil de Pere Calders. Sempre m'ha agradat i seduït aquest tipus de literatura. Però ho he deixat, perquè he anat seguint el meu camí practicant la poesia. Vaig pensar que havia de quedar constància de tot el que he escrit en prosa, i per això vaig donar vida a aquest llibre. Ja el tenia mig escrit anys enrere, hi he afegit coses, l'he retocat i n'estic força content", es justificava el propi Sampere en l'entrevista a l'ACN. Quatre anys després, al juliol del 2014, el poeta va ser homenatjat a l'auditori de l'Arts Santa Mònica amb una lectura de les seves obres a càrrec d'admiradors, amics i deixebles. La selecció de poemes va anar a càrrec de l'escultor i amic personal Josep Maria Camí i el crític literari Sam Abrams va lloar la figura de Sampere: "Ocupa inqüestionablement una butaca ben visible a la primera fila -dels poetes catalans- al costat de Pere Quart, Vinyoli o Brossa". "La poesia és una cosa, diuen, de la inspiració. Quan et ve la inspiració escrius. I, de fet, estic elaborant-la tot el dia, tot el dia estic pensant coses afins a la poesia als pensaments. I quan se m'acut o tinc l'ocasió, ho anoto i, amb posterioritat, ho elaboro i hi dono forma", assenyalava Sampere sobre el seu procés d'escriptura. "El que em motiva és la realitat, aquesta realitat tan complexa i tan injusta de la vida. I d'aquí, afegint-hi les meves visions filosòfiques i, fins i tot, paranormals, doncs en surt la meva poesia", finalitzava l'escriptor barceloní.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "Mor als 89 anys el poeta Màrius Sampere, considerat un dels millors exponents de la poesia catalana. Ha rebut molts guardons al llarg de la seva trajectòria, com el Premi Carles Riba (\"L'home i el límit\"), el Crítica Serra d'Or (\"Subllum\"), el Nacional de Literatura (\"Les Imminències\"), el Lletra d'Or (\"L'esfera insomne\") o la Creu de Sant Jordi.", "a2": "El poeta Màrius Sampere, considerat una de les figures més importants de la poesia catalana, ha mort als 89 anys, i diverses personalitats polítiques i del món artístic han expressat el seu condol. L'autor havia escrit nombrosos llibres de poesia sobre diferents temes i la seva feina havia estat reconeguda en moltes ocasions amb premis i homenatges.", "a3": "Ha mort el poeta barceloní Màrius Sempere i personatges públics com el president Torra han lamentat la seva mort. Sempere va tractar un ampli ventall de temes a la seva obra poètica, disciplina que el va fer conegut. Així mateix, també va escriure prosa i la va publicar el 2010. Va rebre nombrosos premis gràcies a la seva producció literària." }, "extractive": { "a1": "El poeta Màrius Sampere (Barcelona, 1928) ha mort als 89 anys.\nL'escriptor és considerat una de les veus més potents de la poesia catalana i ha estat multipremiat al llarg de la seva trajectòria amb guardons com el Premi Carles Riba (1963, per 'L'home i el límit'), el Crítica Serra d'Or (2001, per 'Subllum'), el Nacional de Literatura (2003, per 'Les Imminències'), el Lletra d'Or (2016, per 'L'esfera insomne') o la Creu de Sant Jordi (1999).\n'I penso, ja de lluny, que la poesia és fer emmudir el llavi de la terra amb la paraula justa'\", ha piulat el president de la Generalitat, Quim Torra, un dels primers a lamentar el decés de l'escriptor.\nLa poesia, però, va ser la disciplina que el va fer reconegut i ja amb el seu primer recull, 'L'home i el límit', va guanyar el premi Carles Riba l'any 1963, tot i que el llibre no sortirà publicat fins cinc anys més tard, el 1968.", "a2": "El poeta Màrius Sampere (Barcelona, 1928) ha mort als 89 anys.\nL'escriptor és considerat una de les veus més potents de la poesia catalana i ha estat multipremiat al llarg de la seva trajectòria amb guardons com el Premi Carles Riba (1963, per 'L'home i el límit'), el Crítica Serra d'Or (2001, per 'Subllum'), el Nacional de Literatura (2003, per 'Les Imminències'), el Lletra d'Or (2016, per 'L'esfera insomne') o la Creu de Sant Jordi (1999).\nDe fet, els poemes de l'escriptor barceloní engloben un ampli ventall de conceptes que van des dels éssers humans i les seves emocions fins a les tragèdies, l'amor, el dolor i la mort.\nLa poesia, però, va ser la disciplina que el va fer reconegut i ja amb el seu primer recull, 'L'home i el límit', va guanyar el premi Carles Riba l'any 1963, tot i que el llibre no sortirà publicat fins cinc anys més tard, el 1968.", "a3": "El poeta Màrius Sampere (Barcelona, 1928) ha mort als 89 anys.\nDe fet, els poemes de l'escriptor barceloní engloben un ampli ventall de conceptes que van des dels éssers humans i les seves emocions fins a les tragèdies, l'amor, el dolor i la mort.\nLa poesia, però, va ser la disciplina que el va fer reconegut i ja amb el seu primer recull, 'L'home i el límit', va guanyar el premi Carles Riba l'any 1963, tot i que el llibre no sortirà publicat fins cinc anys més tard, el 1968.\nEl 2010, i amb 81 anys, Màrius Sampere s'estrenava amb la seva primera novel·la, 'El gratacel'." }, "extreme": { "a1": "El poeta Màrius Sampere, una de les veus més potents de la poesia catalana, mor als 89 anys.", "a2": "Ha mort el multipremiat autor barceloní Màrius Sampere, un dels principals representants de la poesia catalana contemporània.", "a3": "Mor el poeta Màrius Sempere, nascut a Barcelona i que va centrar la seva obra en la poesia." } }
24
Autotardor de Mollerussa aconsegueix xifres històriques de vendes i volum de negoci
El conjunt del sector d’automoció de la Fira de Mollerussa segueix creixent
El sorteig dels 3.000 euros entre els compradors d’automòbils en la darrera Autotardor ha servit per donar les xifres de vendes i volum de negoci de la mateixa, que han superat les obtingudes des que es fa el sorteig i es té un control real de les dades. Així s’han venut 131 cotxes per un preu total d’1.724.271 euros, superant els números de fins ara els seus millors anys, el 2006 i el 2015. Ho ha explicat el director de la Fira de Mollerussa, Poldo Segarra, qui ha considerat que malgrat la celebració de fires en el darrer mes amb el mateix contingut de vehicle d’ocasió i en municipis propers, “la gent ha confiat més en Mollerussa”, un fet que ha atribuït a la garantia de la marca Fira de Mollerussa i també dels expositors que han participat a l’Autotardor, així com al fet que aquests han exposat a la fira “el producte adequat per a les necessitats de la gent”. Increment del preu mitjà Pel que fa a la mitja del preu de cotxe venut en aquesta convocatòria de l’Autotardor, l’import va pujar enguany als 13.162 euros pels 12.319 euros de la mitja de l’any passat i gairebé 3.000 euros més de la mitja de fa dos anys. Aquest increment en els preus es tradueix també en el fet que fins al 52% dels cotxes venuts va tenir un preu superior als 12.000 euros. Altra de les dades de les butlletes corresponents als cotxes venuts es refereix al cotxe més car venut en aquesta edició del certamen i que va ser un BMW per 34.150 euros, mentre que el més econòmic va estar un Ford Tourneo per 1.900 euros. Procedència Respecte a la procedència dels compradors també d’aquesta edició de l’Autotardor, es manté el 15% dels compradors de fora de la demarcació de Lleida que ja es va enregistrar l’any passat i que va significar un creixement important respecte a anys anteriors. Per percentatges, els compradors van ser: 20% de Mollerussa, 14% de la resta del Pla d’Urgell, 14% de Lleida i 37% d’altres punts de Ponent. Un 9% seria de la resta de Catalunya i un 6% de fora de Catalunya, sobretot de la Franja de Ponent. Pel que fa a les compres per dies, tant dissabte com diumenge van registrar bon ritme de vendes, amb 58 i 52 cotxes venuts, respectivament. Sector d’automoció anual Gairebé 9 milions d’euros, exactament 8.862.719 euros, és la xifra corresponent al volum de negoci tancat pels expositors d’automoció que han participat aquest 2016 en algun dels tres certàmens organitzades per la Fira de Mollerussa i en què ha estat present aquest sector (Fira de Sant Josep, Autotrac i Autotardor). La xifra significa 1,3 milions més (un 17,5%) que l’assolida l’any passat que va ser de 7,5. Segarra ha mostrat la satisfacció des de l’organització davant aquesta pujada que ha definit de “molt i molt important”. Amb aquests resultats, tant pel que fa al número de vendes (en total 483) com de l’import, es recuperen també unes dades que no es registraven des d’abans de la crisi, concretament des de l’any 2007, quan la mateixa suma va pujar als 9,3 milions d’euros. Segons el director de la Fira de Mollerussa, el balanç anual ha superat de llarg les expectatives de l’ens firal, a més de consolidar una tendència en positiu de les operacions realitzades en el marc dels certàmens de la capital del Pla d’Urgell; una recuperació que es va iniciar el 2011, quan es va tancar l’any amb poc més de 5 milions d’euros. Desglossat per fires, el volum de negoci s’ha situat aquest any en 219 cotxes nous venuts per un import de més de 5,4 milions d’euros, per la Fira de Sant Josep. En vehicles usats, 133 automòbils i 1,6 milions d’euros per l’Autotrac, i 131 cotxes i 1,7 milions d’euros a l’Autotardor. El Premi dels 3.000 euros, per a una veïna de Mollerussa Pel que fa al sorteig, davant notari, del Premi de 3.000 euros entre els compradors d’un cotxe d’ocasió en el marc de l’Autotardor ha resultat guanyadora d’aquest premi la veïna de Mollerussa, Mireia Santacana, per la compra d’un Seat Exeo a l’expositor Multiauto Balaguer. A banda del sector automobilístic, el director de l’ens firal ha manifestat que, si bé no es tenen dades de vendes, el sector de la maquinària agrícola i de camions d’ocasió, també presents a la fira Autotardor, van tancar també amb una “molt bona fira”, amb operacions i contactes., inclosa la venda d’un camió.
[ "mollerussa", "fira de mollerussa" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "La Fira de Mollerussa ha organitzat aquest any 2016 tres certàmens en el sector de l'automoció: Fira de Sant Josep, Autotrac i Autotardor. El volum de negoci ha estat de gairebé 9 milions d’euros, 1,3 milions més (un 17,5 %) que l’any passat. El nombre de vendes ha estat de 483 vehicles. Aquestes són les millors dades des de l'any 2007.", "a2": "L'última edició de l’Autotardor de Mollerussa ha sigut tot un èxit. Les vendes han superat les dels anys anteriors, gràcies al sorteig de 3.000 euros entre els compradors. Al final, l’Autotardor, l’Autotrac i la Fira de Sant Josep juntes han aconseguit facturar gairebé nou milions d'euros, cosa que representa una tornada als nivells d'ingressos anteriors a la crisi.", "a3": "La Fira de Mollerussa ha tancat aquesta edició amb un augment en les vendes, que superen les dels millors anys (2006 i 2015). Des que es fa un sorteig de 3000 € entre els compradors, les vendes també han augmentat. Amb això, s'està aconseguint una recuperació econòmica al Pla d'Urgell, pel que fa al sector automobilístic." }, "extractive": { "a1": "El sorteig dels 3.000 euros entre els compradors d’automòbils en la darrera Autotardor ha servit per donar les xifres de vendes i volum de negoci de la mateixa, que han superat les obtingudes des que es fa el sorteig i es té un control real de les dades.\nHo ha explicat el director de la Fira de Mollerussa, Poldo Segarra, qui ha considerat que malgrat la celebració de fires en el darrer mes amb el mateix contingut de vehicle d’ocasió i en municipis propers, “la gent ha confiat més en Mollerussa”, un fet que ha atribuït a la garantia de la marca Fira de Mollerussa i també dels expositors que han participat a l’Autotardor, així com al fet que aquests han exposat a la fira “el producte adequat per a les necessitats de la gent”.\nGairebé 9 milions d’euros, exactament 8.862.719 euros, és la xifra corresponent al volum de negoci tancat pels expositors d’automoció que han participat aquest 2016 en algun dels tres certàmens organitzades per la Fira de Mollerussa i en què ha estat present aquest sector (Fira de Sant Josep, Autotrac i Autotardor).\nSegons el director de la Fira de Mollerussa, el balanç anual ha superat de llarg les expectatives de l’ens firal, a més de consolidar una tendència en positiu de les operacions realitzades en el marc dels certàmens de la capital del Pla d’Urgell; una recuperació que es va iniciar el 2011, quan es va tancar l’any amb poc més de 5 milions d’euros.", "a2": "El sorteig dels 3.000 euros entre els compradors d’automòbils en la darrera Autotardor ha servit per donar les xifres de vendes i volum de negoci de la mateixa, que han superat les obtingudes des que es fa el sorteig i es té un control real de les dades.\nAixí s’han venut 131 cotxes per un preu total d’1.724.271 euros, superant els números de fins ara els seus millors anys, el 2006 i el 2015.\nGairebé 9 milions d’euros, exactament 8.862.719 euros, és la xifra corresponent al volum de negoci tancat pels expositors d’automoció que han participat aquest 2016 en algun dels tres certàmens organitzades per la Fira de Mollerussa i en què ha estat present aquest sector (Fira de Sant Josep, Autotrac i Autotardor).\nAmb aquests resultats, tant pel que fa al número de vendes (en total 483) com de l’import, es recuperen també unes dades que no es registraven des d’abans de la crisi, concretament des de l’any 2007, quan la mateixa suma va pujar als 9,3 milions d’euros.", "a3": "El sorteig dels 3.000 euros entre els compradors d’automòbils en la darrera Autotardor ha servit per donar les xifres de vendes i volum de negoci de la mateixa, que han superat les obtingudes des que es fa el sorteig i es té un control real de les dades.\nRespecte a la procedència dels compradors també d’aquesta edició de l’Autotardor, es manté el 15% dels compradors de fora de la demarcació de Lleida que ja es va enregistrar l’any passat i que va significar un creixement important respecte a anys anteriors.\nGairebé 9 milions d’euros, exactament 8.862.719 euros, és la xifra corresponent al volum de negoci tancat pels expositors d’automoció que han participat aquest 2016 en algun dels tres certàmens organitzades per la Fira de Mollerussa i en què ha estat present aquest sector (Fira de Sant Josep, Autotrac i Autotardor).\nA banda del sector automobilístic, el director de l’ens firal ha manifestat que, si bé no es tenen dades de vendes, el sector de la maquinària agrícola i de camions d’ocasió, també presents a la fira Autotardor, van tancar també amb una “molt bona fira”, amb operacions i contactes., inclosa la venda d’un camió." }, "extreme": { "a1": "Èxit de vendes i volum de negoci en els tres certàmens d'automoció organitzats enguany per la Fira de Mollerussa.", "a2": "L’Autotardor de Mollerussa d’enguany ha tancat amb uns ingressos d' 1.724.271 euros, els més alts enregistrats fins ara.", "a3": "La Fira de Mollerussa de 2016 tanca amb un augment considerable de les vendes i preveu una recuperació econòmica important." } }
1,849
Clam contra les retallades de Rajoy
Milers de persones es manifesten pel centre de Barcelona contra les mesures del govern espanyol. Mobilització unitària de múltiples col·lectius, que aconsegueixen una unitat sindical inèdita
Capçalera de la manifestació. Foto: Jordi Borràs/Nació Digital Milers de persones s'han manifestat aquest dijous a la tarda pel centre de Barcelona per protestar contra les retallades del govern espanyol. Les mesures aprovades per l'executiu de Mariano Rajoy han provocat una mobilització unitària de col·lectius tant diversos com bombers, policies, aturats, pensionistes, estudiants i altres ciutadans, que han marxat entre la Plaça Urquinaona i el Pla de Palau de la capital catalana. Els líders sindicals han coincidit en criticar que les darreres retallades del govern espanyol afecten a tots els ciutadans, però especialment als sectors més vulnerables i han cridat a una "mobilització permanent" contra la "vulneració de l'Estat del Benestar i la democràcia". El secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego, ha alertat que "la democràcia està en joc", ja que el govern espanyol està legislant "al marge del seu programa electoral" i això fractura el "contracte democràtic" entre els ciutadans i els seus dirigents. Gallego ha recordat que la gent "ha de parlar" sobre aquestes "mesures regresives" i ha reclamat que es faci un referèndum sobre les retallades. "Si no el volen fer legalment, el farem il·legalment", ha sentenciat. El secretari general de la UGT de Catalunya, Josep Maria Àlvarez, s'ha sumat a la idea de la consulta popular perquè "la ciutadania triï quines polítiques vol". El dirigent de la UGT ha indicat que els sindicats seguiran convocant mobilitzacions per reclamar aquest referèndum i que recolliran signatures a tot Catalunya per sumar adhesions a la consulta. "Aquest govern és indecent perquè no negocia i fa el contrari del que va prometre, ja que cap retallada estava al seu programa", ha reblat. Els sindicats criden a una "mobilització permanent" contra les retallades La manifestació ha congregat col·lectius molt diversos que s'han vist afectats d'una manera o altra per les retallades del govern espanyol. Àlvarez ha apuntat que aquesta és "la primera gran mobilització contra la darrera onada de retallades" i ha assegurat que els sindicats iniciaran "una mobilització permanent a les empreses, als carrers i a les places de tot el país per lluitar contra les retallades i perquè "la crisi no la paguin els ciutadans". Gallego ha assenyalat també que les retallades han suscitat "el rebuig d'una amplíssima majoria social", ja que "castiguen les persones que viuen de l'atur i a pensionistes, mentre deixa incòlumes les grans fortunes. Ataca els drets dels que menys tenen i no fa res amb els que tenen més. A banda dels seus efectes socials, els dos líders sindicals també han criticat les retallades del govern de l'Estat ja que són "econòmicament irracionals. Així no sortirem de la crisi, si no que deprimirem la demanda interna i abocarem les petites i mitjanes empreses al tancament", segons Gallego. Per la seva banda, el líder de la UGT ha proposat que "el qui té més pagui més, que s'acabi amb amnisties fiscals indignes i amb el frau fiscal, ja que provocaria un augment de la recaptació pública". La vaga general "està al calendari", però "s'ha d'amninistrar" Sobre la possibilitat d'una vaga general contra les mesures de l'executiu de Mariano Rajoy, Àlvarez ha aclarit que "si no hi ha canvis, la vaga general està al calendari, però s'han d'administrar bé, perquè la gent ho paga amb un dia de sou i amb l'enfrontament amb empresaris que cada dia s'aprofiten més de la crisi". Gallego ha afegit que "si hem d'arribar a la vaga general, hi arribarem, però des de la unitat de totes les forces sindicals i socials". Uns 400.000 manifestants segons els sindicats, 40.000 segons la Guàrdia Urbana Els sindicats han calculat que la participació a la manifestació de Barcelona ha estat de 400.000 persones, mentre que la Guàrdia Urbana ha xifrat el seguiment de la protesta en 40.000 ciutadans. Al finalitzar l'acte, els guardonats amb el Premi Nacional de Cultura, Carme Sansa i Pere Camps, han llegit un manifest titulat 'No callem. Defensem els nostres drets!".
[]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "Les retallades aprovades pel govern de Mariano Rajoy han provocat una manifestació a Barcelona de col·lectius tan diversos com bombers, policies, aturats, pensionistes, estudiants i altres ciutadans, entre la plaça Urquinaona i el pla de Palau. Els sindicats han calculat que la participació ha estat de 400.000 persones, mentre que la Guàrdia Urbana l'ha xifrat en 40.000 persones.", "a2": "Milers de persones s’han ajuntat al centre de Barcelona per protestar contra les retallades aprovades pel govern espanyol. Segons els líders sindicals, aquestes mesures faran que s’ensorrin les pimes, afectaran sobretot el benestar dels sectors més vulnerables, com els aturats o els pensionistes, i, a sobre, són antidemocràtiques perquè no formaven part del programa electoral del PP.", "a3": "Les noves retallades del govern han aconseguit que ciutadans de tots els col·lectius surtin als carrers a protestar contra aquestes mesures que des dels sindicats consideren un atac directe al benestar. Així mateix, aquests sindicats han demanat un referèndum per votar les retallades i amenacen amb una vaga general, si escau." }, "extractive": { "a1": "Les mesures aprovades per l'executiu de Mariano Rajoy han provocat una mobilització unitària de col·lectius tant diversos com bombers, policies, aturats, pensionistes, estudiants i altres ciutadans, que han marxat entre la Plaça Urquinaona i el Pla de Palau de la capital catalana.\nÀlvarez ha apuntat que aquesta és \"la primera gran mobilització contra la darrera onada de retallades\" i ha assegurat que els sindicats iniciaran \"una mobilització permanent a les empreses, als carrers i a les places de tot el país per lluitar contra les retallades i perquè \"la crisi no la paguin els ciutadans\".\nSobre la possibilitat d'una vaga general contra les mesures de l'executiu de Mariano Rajoy, Àlvarez ha aclarit que \"si no hi ha canvis, la vaga general està al calendari, però s'han d'administrar bé, perquè la gent ho paga amb un dia de sou i amb l'enfrontament amb empresaris que cada dia s'aprofiten més de la crisi\".\nEls sindicats han calculat que la participació a la manifestació de Barcelona ha estat de 400.000 persones, mentre que la Guàrdia Urbana ha xifrat el seguiment de la protesta en 40.000 ciutadans.", "a2": "Les mesures aprovades per l'executiu de Mariano Rajoy han provocat una mobilització unitària de col·lectius tant diversos com bombers, policies, aturats, pensionistes, estudiants i altres ciutadans, que han marxat entre la Plaça Urquinaona i el Pla de Palau de la capital catalana. \nEls líders sindicals han coincidit en criticar que les darreres retallades del govern espanyol afecten a tots els ciutadans, però especialment als sectors més vulnerables i han cridat a una \"mobilització permanent\" contra la \"vulneració de l'Estat del Benestar i la democràcia\".\nÀlvarez ha apuntat que aquesta és \"la primera gran mobilització contra la darrera onada de retallades\" i ha assegurat que els sindicats iniciaran \"una mobilització permanent a les empreses, als carrers i a les places de tot el país per lluitar contra les retallades i perquè \"la crisi no la paguin els ciutadans\".\nEls sindicats han calculat que la participació a la manifestació de Barcelona ha estat de 400.000 persones, mentre que la Guàrdia Urbana ha xifrat el seguiment de la protesta en 40.000 ciutadans.", "a3": "Les mesures aprovades per l'executiu de Mariano Rajoy han provocat una mobilització unitària de col·lectius tant diversos com bombers, policies, aturats, pensionistes, estudiants i altres ciutadans, que han marxat entre la Plaça Urquinaona i el Pla de Palau de la capital catalana.\n\"Aquest govern és indecent perquè no negocia i fa el contrari del que va prometre, ja que cap retallada estava al seu programa\", ha reblat.\nGallego ha afegit que \"si hem d'arribar a la vaga general, hi arribarem, però des de la unitat de totes les forces sindicals i socials\".\nEls sindicats han calculat que la participació a la manifestació de Barcelona ha estat de 400.000 persones, mentre que la Guàrdia Urbana ha xifrat el seguiment de la protesta en 40.000 ciutadans." }, "extreme": { "a1": "Manifestació de múltiples col·lectius al centre de Barcelona contra les retallades del govern de Mariano Rajoy.", "a2": "Milers de persones han protestat a Barcelona per les retallades del govern espanyol, que afectaran sobretot els sectors més vulnerables.", "a3": "Les retallades de Rajoy empenten els ciutadans a sortir al carrer per protestar juntament amb els sindicats." } }
1,913
La X legislatura, en solfa
Aquest dilluns es constitueix el Parlament més sobiranista
Els nous diputats, moments abans de la constitució del Parlament. Foto: Núria Julià A partir de les onze del matí d'aquest dilluns, els 135 diputats de la 10a legislatura ocuparan, per primera vegada, el seu escó a l'hemicicle del Parlament. La cambra catalana es constitueix aquest dilluns per obrir la legislatura i escollir els set membres de la Mesa. Amb tota probabilitat Núria de Gispert (CiU) repetirà com a presidenta del Parlament i les vicepresidències de la cambra seran per Anna Simó (ERC) i Lluís Corominas (CiU). Completaran la Mesa els secretaris Miquel Iceta (PSC) Josep Rull (CiU), Pere Calbó (PPC) i un representant d'ICV-EUiA per definir. Els noms ja han estat avançats pels partits, tot i que durant la sessió els representants de la Mesa s'escolliran per votació secreta. Abans de definir quins seran els màxims responsables de l'hemicicle, la sessió constitutiva s'iniciarà amb la presidència de la Mesa d'Edat. La diputada més gran, Dolors Montserrat (PPC) de 65 anys presidirà la sessió i estarà assistida pels dos diputats més joves, José Antonio Coto (PPC), de 26, i Marta Vilalta (ERC), de 28. La sessió l'obrirà la secretària general del Parlament, Imma Folchi, que llegirà el decret de convocatòria i convidarà Montserrat, Coto i Vilalta a ocupar els seus llocs a la Mesa. Es llegiran un a un els 135 diputats escollits per a la 10a legislatura i, a continuació, es procedirà a l'elecció dels set membres de la mesa per votació secreta. Primer s'escollirà qui ocuparà la presidència del Parlament. Els diputats podran votar per qualsevol diputat -també per sí mateixos- per tal de seleccionar el president o presidenta. Amb tota probabilitat serà escollida Núria de Gispert, la representant del partit majoritari, després de l'acord al que han arribat els partits. La següent votació serà per definir qui són els vicepresidents. En aquest cas Anna Simó es postula com a vicepresidenta primera de la Mesa i, qui fins ara ocupava aquest càrrec, Lluís Corominas, podria ocupar la vicepresidència segona. La tercera votació serà per definir qui ocupa les quatre secretàries. En aquest cas, Miquel Iceta, Josep Rull, Pere Calbó i, probablement un dels diputats d'EUiA, seran els escollits. Com a conseqüència dels resultats electorals, CiU i PSC perdran un representant a la Mea, que recaurà durant la propera legislatura en ERC i ICV-EUiA. Precisament aquestes dues formacions no havien estat representades en l'òrgan de direcció del Parlament durant l'anterior legislatura. Un cop definida la Mesa, la presidenta adreçarà unes paraules als diputats i donarà per tancada la sessió. Més tard, comunicarà per escrit la constitució de la cambra al cap de l'estat, al president de la Generalitat en funcions i als presidents del Congrés de Diputats i el Senat. Ubicació dels partits En la darrera reunió de la Mesa de la Diputació Permanent es va acordar la ubicació provisional dels diputats al saló de sessions per als primers plens, incloent la sessió constitutiva d'aquest dilluns i la del debat d'investidura. La nova distribució manté el PPC darrere del president, Artur Mas, i les primeres files de CiU, però el col·loca a més distància de les primeres fileres. Un moviment semblant s'ha fet amb el PSC, que s'ubica més amunt i més allunyat del Govern, donat que ERC passarà per davant dels socialistes. C's i la CUP estaran a la part més alta, i ICV-EUiA mantindrà el seu lloc a l'esquerra de l'hemicicle. Els 135 diputats de la 10 legislatura ocuparan per primer cop els seus escons. La ubicació dels diputats (50 de CiU, 21 d'ERC, 20 del PSC, 19 del PPC, 13 d'ICV-EUiA, 9 de C's i 3 de la CUP) en aquesta sessió és provisional, ja que l'assignació definitiva dels escons la decidiran la Mesa i la junta de portaveus en la primera reunió conjunta que tindran. També ocuparan el seu lloc en el banc del govern el president de la Generalitat en funcions i la resta de membres de l'executiu, també en funcions. Sessió d'investidura Després de la sessió constitutiva, la presidenta del Parlament es trobarà amb els representants dels grups parlamentaris -tenen 8 dies hàbils per configurar-se- per tal de proposar algun dels candidats a president de la Generalitat. Es dóna per fet que aquesta persona tornarà a ser Artur Mas, que compta amb el suport de CiU i ERC per a esdevenir, de nou, el president de la Generalitat. La sessió d'investidura podria, però, allargar-se si CiU i ERC no tanquen ràpid un acord de governabilitat. El mateix Mas va explicar després del Consell Nacional de CDC del passat dissabte que és partidari de ser investit un cop l'acord ja sigui una realitat. El termini màxim perquè el president sigui investit és el 4 de gener i és la presidenta del Parlament qui té la responsabilitat de convocar la sessió d'investidura.
[]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "Aquest dilluns es constituirà la X legislatura del Parlament amb 135 diputats (50 de CiU, 21 d'ERC, 20 del PSC, 19 del PPC, 13 d'ICV-EUiA, 9 de C's i 3 de la CUP). Molt probablement, Núria de Gispert (CiU) tornarà a ser la presidenta del Parlament i els vicepresidents de la cambra seran Anna Simó (ERC) i Lluís Corominas (CiU).", "a2": "Els nous 135 diputats del Parlament escolliran aquest dilluns els set membres de la mesa, és a dir, aquells que ocuparan la presidència, les vicepresidències i les secretaries del Parlament. Un cop constituïda la mesa i després de comunicar els resultats, es passarà a negociar amb els grups parlamentaris per tal de trobar un candidat a president de la Generalitat.", "a3": "Dilluns s'escolliran els membres de la mesa de la desena legislatura. Tot i que els vots són secrets, ja es coneix qui ocuparà cada càrrec. Després, els representants dels grups parlamentaris tindran vuit dies per proposar un candidat a president de la Generalitat, que s'espera que sigui Artur Mas una vegada més." }, "extractive": { "a1": "A partir de les onze del matí d'aquest dilluns, els 135 diputats de la 10a legislatura ocuparan, per primera vegada, el seu escó a l'hemicicle del Parlament.\nMés tard, comunicarà per escrit la constitució de la cambra al cap de l'estat, al president de la Generalitat en funcions i als presidents del Congrés de Diputats i el Senat.\nLa ubicació dels diputats (50 de CiU, 21 d'ERC, 20 del PSC, 19 del PPC, 13 d'ICV-EUiA, 9 de C's i 3 de la CUP) en aquesta sessió és provisional, ja que l'assignació definitiva dels escons la decidiran la Mesa i la junta de portaveus en la primera reunió conjunta que tindran.\nDesprés de la sessió constitutiva, la presidenta del Parlament es trobarà amb els representants dels grups parlamentaris -tenen 8 dies hàbils per configurar-se- per tal de proposar algun dels candidats a president de la Generalitat.", "a2": "A partir de les onze del matí d'aquest dilluns, els 135 diputats de la 10a legislatura ocuparan, per primera vegada, el seu escó a l'hemicicle del Parlament.\nMés tard, comunicarà per escrit la constitució de la cambra al cap de l'estat, al president de la Generalitat en funcions i als presidents del Congrés de Diputats i el Senat. \nLa ubicació dels diputats (50 de CiU, 21 d'ERC, 20 del PSC, 19 del PPC, 13 d'ICV-EUiA, 9 de C's i 3 de la CUP) en aquesta sessió és provisional, ja que l'assignació definitiva dels escons la decidiran la Mesa i la junta de portaveus en la primera reunió conjunta que tindran.\nDesprés de la sessió constitutiva, la presidenta del Parlament es trobarà amb els representants dels grups parlamentaris -tenen 8 dies hàbils per configurar-se- per tal de proposar algun dels candidats a president de la Generalitat.", "a3": "A partir de les onze del matí d'aquest dilluns, els 135 diputats de la 10a legislatura ocuparan, per primera vegada, el seu escó a l'hemicicle del Parlament.\nEs llegiran un a un els 135 diputats escollits per a la 10a legislatura i, a continuació, es procedirà a l'elecció dels set membres de la mesa per votació secreta.\nUn cop definida la Mesa, la presidenta adreçarà unes paraules als diputats i donarà per tancada la sessió.\nDesprés de la sessió constitutiva, la presidenta del Parlament es trobarà amb els representants dels grups parlamentaris -tenen 8 dies hàbils per configurar-se- per tal de proposar algun dels candidats a president de la Generalitat." }, "extreme": { "a1": "Aquest dilluns, els 135 diputats de la 10a legislatura ocuparan els seus escons per constituir el Parlament.", "a2": "Els nous 135 diputats començaran ocupant el seu escó al Parlament amb l’elecció dels membres de la Mesa.", "a3": "Dilluns es formarà la nova Mesa al Parlament i vuit dies després sortirà el candidat a president de la Generalitat." } }
544
La UdL rebutja adherir-se al Pacte Nacional pel Referèndum
La proposta ha rebut 19 vots en contra i 9 a favor · 'L'obligació institucional del rector és mantenir la neutralitat política de la UdL', ha dit Roberto Fernández
El consell de govern de la Universitat de Lleida (UdL) ha rebutjat avui adherir-se al Pacte Nacional pel Referèndum amb dinou vots en contra i nou a favor. També s’han recollit cinc vots en blanc i un de nul. Dues persones han sortit de la sala per no haver de votar i es considera que s’han abstingut, segons han informat fonts de la UdL. Malgrat que els acords del consell de govern de la UdL se solen votar a mà alçada en aquest cas s’ha habilitat una urna per garantir el vot secret a petició de l’equip rectoral. La campanya del Pacte Nacional pel Referèndum es va posar en marxa el 23 de desembre per recollir el suport d’institucions, entitats i particulars a favor de la celebració d’un referèndum d’independència a Catalunya. Amb la votació del consell de govern, la UdL es desmarca d’altres universitats que sí que s’han sumat a la iniciativa com la Politècnica de Catalunya (UPC), la Pompeu Fabra (UPF) i la Rovira i Virgili de Tarragona (URV). La moció s’ha debatut i votat després que ho demanessin onze membres del consell de govern, entre docents i investigadors, personal d’administració i serveis (PAS) i estudiants. El consell de govern el formen cinquanta-quatre membres i per poder incloure alguna qüestió en l’ordre del dia són necessàries les firmes d’una cinquena part dels integrants. El rector de la UdL, Roberto Fernández, no ha volgut fer declaracions sobre aquest tema. En un comunicat de premsa posterior al consell de govern la UdL informa que, en el transcurs del debat, el rector ha manifestat que ‘ni es pronuncia ni es pronunciarà sobre les diverses polítiques partidàries del nostre país. Només ho fa en el cas que afecti els interessos de la Universitat de Lleida o del Sistema Universitari Català. L’obligació institucional del rector és mantenir la neutralitat política de la UdL’. També ha manifestat que ‘el Consell de govern no representa ideològicament la comunitat universitària. Els seus membres no són elegits per raons ideològiques sinó acadèmiques. I, en coherència amb la decisió que es va adoptar al Consell Interuniversitari de Catalunya, que siguin institucions com el Parlament, i no el Consell de govern, les que es dediquin a regular la vida política del nostre país’. Un dels onze signants de la proposta i representant del PAS al consell de govern, Josep Maria Romero, ha lamentat que finalment s’hagi imposat aquesta tesi i ha recordat que altres universitats públiques catalanes sí que s’han sumat al Pacte Nacional pel Referèndum sense que això signifiqui donar suport a un referèndum unilateral ni a la independència. ‘Creiem que les universitats sí que han de donar resposta als problemes de la societat i aquest és un tema que la societat viu molt intensament; el referèndum té el suport del 80% de la ciutadania i, per tant, entenem que la Universitat s’hi havia de manifestar a favor’, ha assegurat. En el mateix sentit s’ha expressat un dels representants dels estudiants, Dídac Montero. Afirma que és comprensible que la UdL no es posicioni a favor o en contra de la independència, però insisteix que la moció que s’ha votat aquest dijous només era per donar suport al dret a decidir. ‘Avui la Universitat ha dit NO a la democràcia, ha dit no al Pacte Nacional pel Referèndum, que l’únic que pretén és fomentar la participació de la societat’, ha reblat. L’exrector de la UdL Joan Viñas és un dels més de 15.000 particulars de les comarques de Lleida que han donat el seu suport al manifest. També ho han fet prop de 300 entitats. A tot Catalunya, s’han superat les cinc-centes mil adhesions. Pel que fa a les universitats, de moment s’han sumat al Pacte Nacional pel Referèndum la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la Pompeu Fabra (UPF) i la Rovira i Virgili de Tarragona (URV). Centres privats com la Universitat Ramon Llull, la Universitat Internacional de Catalunya i l’Abat Oliba ho han rebutjat.
[ "societat" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "La Universitat de Lleida (UdL) ha rebutjat unir-se al Pacte Nacional pel Referèndum. Altres universitats sí que s’han sumat a la iniciativa, com la Politècnica de Catalunya (UPC), la Pompeu Fabra (UPF) i la Rovira i Virgili de Tarragona (URV). La UdL ha comunicat que l’obligació institucional del rector és mantenir la neutralitat política de la universitat.", "a2": "El consell de govern de la UdL ha sotmès a votació l’adhesió al Pacte Nacional pel Referèndum i, a diferència d’altres universitats catalanes, ha decidit no formar-hi part. Segons el rector, la universitat ha de mantenir la neutralitat política. Tanmateix, algunes persones opinen que el pacte només implica donar suport al dret a decidir i no a determinats partits polítics.", "a3": "La Universitat de Lleida ha votat que no s'adherirà al Pacte Nacional pel Referèndum, malgrat que això no signifiqui estar d'acord amb la independència o no. El rector ha explicat que la universitat s'ha de mantenir políticament neutral, mentre que un representant dels estudiants pensa que la universitat ha d'implicar-se en els problemes socials." }, "extractive": { "a1": "Amb la votació del consell de govern, la UdL es desmarca d’altres universitats que sí que s’han sumat a la iniciativa com la Politècnica de Catalunya (UPC), la Pompeu Fabra (UPF) i la Rovira i Virgili de Tarragona (URV).\nI, en coherència amb la decisió que es va adoptar al Consell Interuniversitari de Catalunya, que siguin institucions com el Parlament, i no el Consell de govern, les que es dediquin a regular la vida política del nostre país’.\n‘Creiem que les universitats sí que han de donar resposta als problemes de la societat i aquest és un tema que la societat viu molt intensament; el referèndum té el suport del 80% de la ciutadania i, per tant, entenem que la Universitat s’hi havia de manifestar a favor’, ha assegurat.\nPel que fa a les universitats, de moment s’han sumat al Pacte Nacional pel Referèndum la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la Pompeu Fabra (UPF) i la Rovira i Virgili de Tarragona (URV).", "a2": "El consell de govern de la Universitat de Lleida (UdL) ha rebutjat avui adherir-se al Pacte Nacional pel Referèndum amb dinou vots en contra i nou a favor. \nAmb la votació del consell de govern, la UdL es desmarca d’altres universitats que sí que s’han sumat a la iniciativa com la Politècnica de Catalunya (UPC), la Pompeu Fabra (UPF) i la Rovira i Virgili de Tarragona (URV).\nEn un comunicat de premsa posterior al consell de govern la UdL informa que, en el transcurs del debat, el rector ha manifestat que ‘ni es pronuncia ni es pronunciarà sobre les diverses polítiques partidàries del nostre país. \n‘Creiem que les universitats sí que han de donar resposta als problemes de la societat i aquest és un tema que la societat viu molt intensament; el referèndum té el suport del 80% de la ciutadania i, per tant, entenem que la Universitat s’hi havia de manifestar a favor’, ha assegurat.", "a3": "El consell de govern de la Universitat de Lleida (UdL) ha rebutjat avui adherir-se al Pacte Nacional pel Referèndum amb dinou vots en contra i nou a favor.\nAmb la votació del consell de govern, la UdL es desmarca d’altres universitats que sí que s’han sumat a la iniciativa com la Politècnica de Catalunya (UPC), la Pompeu Fabra (UPF) i la Rovira i Virgili de Tarragona (URV).\nEn un comunicat de premsa posterior al consell de govern la UdL informa que, en el transcurs del debat, el rector ha manifestat que ‘ni es pronuncia ni es pronunciarà sobre les diverses polítiques partidàries del nostre país.\n‘Creiem que les universitats sí que han de donar resposta als problemes de la societat i aquest és un tema que la societat viu molt intensament; el referèndum té el suport del 80% de la ciutadania i, per tant, entenem que la Universitat s’hi havia de manifestar a favor’, ha assegurat." }, "extreme": { "a1": "El consell de la Universitat de Lleida (UdL) rebutja adherir-se al Pacte Nacional pel Referèndum, desmarcant-se d'altres universitats.", "a2": "El consell de govern de la UdL ha decidit per votació que no s’adherirà al Pacte Nacional pel Referèndum.", "a3": "La Universitat de Lleida no s'adherirà al Pacte Nacional pel Referèndum, d'acord amb la votació del seu consell de govern." } }
2,058
8 anys d'internament terapèutic en règim tancat per a la menor que va matar la mare a ganivetades a Banyoles
Fiscalia, acusació particular i defensa acorden també 10 anys de llibertat vigilada i allunyament de part de la família
El Jutjat de Menors de Girona imposa fins a 8 anys d'internament terapèutic en règim tancat per assassinat per a la menor que va matar la mare a ganivetades a Banyoles el 9 de gener passat. La vista pel cas, que s'ha saldat amb una conformitat, s'ha fet aquest dimarts al Palau de Justícia. La menor, que en el moment del crim tenia 17 anys, ha acceptat la pena, que també preveu 10 anys de llibertat vigilada i que no es pugui apropar a part de la família de la víctima. La menor continuarà al Centre Educatiu Els Til·lers, que compta amb una unitat terapèutica per rebre tractament específic. La menor ja va reconèixer que va assestar diverses ganivetades a la seva mare al domicili familiar de l'avinguda Països Catalans perquè estava enfadada amb ella arran d'una discussió que havien tingut la nit anterior. Després, la noia va fugir, però l'endemà mateix els Mossos d'Esquadra la van detenir a Platja d'Aro (Baix Empordà). Sentència de conformitat en el cas de la menor que va matar la mare a ganivetades a Banyoles. A la vista, que s'ha fet aquest dimarts a porta tancada al Jutjat de Menors de Girona, la noia ha acceptat la condemna de fins a 8 anys d'internament terapèutic en règim tancat. Segons fonts judicials, la jove continuarà al Centre Educatiu Els Til·lers de Mollet del Vallès perquè és el que compta amb una unitat terapèutica que acull joves amb problemes de salut mental o addicions i és on seguirà tractament. Les mateixes fonts assenyalen que els professionals li faran seguiment i resoldran en quin moment se li pot modificar la mesura o sortir en llibertat. Fiscalia, acusació particular i defensa també han acordat que, un cop acabi el tractament i surti del centre, la noia estigui 10 anys en llibertat vigilada. A més, no es podrà apropar a la part dels familiars que s'han personat com a acusació a través de l'advocat Carles Monguilod. Tant Monguilod com l'advocat de la defensa, Josep Costa, han declinat fer declaracions a la sortida de la vista. El crim va tenir lloc cap a dos quarts de deu del matí del 9 de gener passat. Segons va reconèixer la noia, que aleshores tenia 17 anys però ara ja ha complert la majoria d'edat, estava enfadada amb la seva mare arran d'una discussió que van tenir la nit abans per un càstig que li havia imposat. Aleshores, va agafar un ganivet de cuina i es va dirigir cap al dormitori de la víctima, que no va tenir cap possibilitat de defensar-se perquè l'atac va ser per sorpresa. La noia li va assestar diverses ganivetades però, segons va apuntar l'autòpsia, la ferida mortal va ser una punyalada al coll que la va degollar. Després, la menor va fugir. No va ser fins la nit del mateix 9 de genera que un altre fill de la víctima va trobar el cos i va alertar els serveis d'emergències. A l'escena del crim, els investigadors van trobar una nota manuscrita on la noia reconeixia implícitament l'autoria dels fets i s'acomiadava de la família. La Divisió d'Investigació Criminal (DIC) dels Mossos d'Esquadra a Girona va obrir una investigació i els agents van desplegar un dispositiu per localitzar la menor, que ja era la principal sospitosa del crim. Els investigadors li van seguir el rastre fins a Platja d'Aro perquè sospitaven que podria haver-se desplaçat a un apartament de la família en aquesta població de la costa. Els Mossos van muntar un dispositiu de vigilància al voltant de l'apartament i van constatar que la noia hi era des del dia dels fets a la tarda perquè havia anat a comprar a comerços propers. L'endemà la van localitzar i detenir quan sortia d'una botiga de roba.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "El Jutjat de Menors de Girona imposa un màxim de vuit anys d'internament terapèutic en règim tancat per a la menor que va matar la mare a ganivetades a Banyoles. La pena també preveu deu anys de llibertat vigilada i que no es pugui apropar a part de la família de la víctima.", "a2": "La noia jutjada per matar la seva mare a ganivetades a Banyoles arran d’una discussió haurà d’estar fins a vuit anys internada en règim tancat per seguir un tractament. Un cop es consideri que pot sortir, estarà deu anys en llibertat vigilada i no se li permetrà apropar-se als familiars que formen part de l’acusació.", "a3": "La menor que va matar la seva mare el passat 9 de gener passarà vuit anys d'internament terapèutic en règim tancat per l'assassinat. La noia va matar a ganivetades la seva mare per una discussió i, després, va deixar una nota on reconeixia els fets. A banda, se li han demanat deu anys en llibertat vigilada." }, "extractive": { "a1": "El Jutjat de Menors de Girona imposa fins a 8 anys d'internament terapèutic en règim tancat per assassinat per a la menor que va matar la mare a ganivetades a Banyoles el 9 de gener passat.\nLa menor, que en el moment del crim tenia 17 anys, ha acceptat la pena, que també preveu 10 anys de llibertat vigilada i que no es pugui apropar a part de la família de la víctima.\nSentència de conformitat en el cas de la menor que va matar la mare a ganivetades a Banyoles.\nSegons va reconèixer la noia, que aleshores tenia 17 anys però ara ja ha complert la majoria d'edat, estava enfadada amb la seva mare arran d'una discussió que van tenir la nit abans per un càstig que li havia imposat.", "a2": "El Jutjat de Menors de Girona imposa fins a 8 anys d'internament terapèutic en règim tancat per assassinat per a la menor que va matar la mare a ganivetades a Banyoles el 9 de gener passat. \nLa menor, que en el moment del crim tenia 17 anys, ha acceptat la pena, que també preveu 10 anys de llibertat vigilada i que no es pugui apropar a part de la família de la víctima.\nSegons fonts judicials, la jove continuarà al Centre Educatiu Els Til·lers de Mollet del Vallès perquè és el que compta amb una unitat terapèutica que acull joves amb problemes de salut mental o addicions i és on seguirà tractament.\nSegons va reconèixer la noia, que aleshores tenia 17 anys però ara ja ha complert la majoria d'edat, estava enfadada amb la seva mare arran d'una discussió que van tenir la nit abans per un càstig que li havia imposat.", "a3": "El Jutjat de Menors de Girona imposa fins a 8 anys d'internament terapèutic en règim tancat per assassinat per a la menor que va matar la mare a ganivetades a Banyoles el 9 de gener passat.\nSegons va reconèixer la noia, que aleshores tenia 17 anys però ara ja ha complert la majoria d'edat, estava enfadada amb la seva mare arran d'una discussió que van tenir la nit abans per un càstig que li havia imposat.\nA l'escena del crim, els investigadors van trobar una nota manuscrita on la noia reconeixia implícitament l'autoria dels fets i s'acomiadava de la família.\nFiscalia, acusació particular i defensa també han acordat que, un cop acabi el tractament i surti del centre, la noia estigui 10 anys en llibertat vigilada." }, "extreme": { "a1": "La menor que va matar la mare a ganivetades a Banyoles és sentenciada a 8 anys d'internament terapèutic.", "a2": "La menor acusada de matar la seva mare a Banyoles seguirà internada en règim tancat al Centre Educatiu Els Til·lers.", "a3": "La noia que va assassinar la seva mare passarà vuit anys dins d'un centre terapèutic i deu en llibertat vigilada." } }
1,210
Les urnes que van canviar el rumb polític de Reus
Aquest dissabte es compleix una dècada de la victòria de Carles Pellicer a les eleccions municipals
Aquest dissabte es compleix el desè aniversari de la primera victòria de Carles Pellicer en unes eleccions municipals a Reus. El 22 de maig de 2011, i al capdavant de la llista electoral de CiU, va obtenir prop de 10.500 vots i 10 regidors. Per darrere, el PSC de Lluís Miquel Pérez en va tenir poc més de 8.000, de suports, el que va certificar el canvi de rumb en la gestió de la capital del Baix Camp després de més de tres de dècades de domini dels socialistes. El tripartit format per aquests, ERC i ICV va quedar enrere, tot obrint una nova etapa a la ciutat que ara per ara és ja al tercer mandat com a batlle de Pellicer. "Va ser un dia important perquè vèiem que les urnes s'omplien de vots, i que podia ser que guanyéssim. "Vam haver d'aturar el cop" A la tercera, la vençuda. Pellicer ja havia intentat l'assalt a l'alcaldia en dues ocasions anteriors, el 2003 i el 2007, i sempre va quedar per darrere del PSC. "Arribar-hi no va ser fàcil. Vam haver de treballar molt, a l'oposició. La victòria del 2011, de fet, va ser fruit de la feina dels anteriors caps de llista convergents", diu. A les municipals de fa 10 anys va aconseguir dos regidors més dels que ja tenia (de vuit va passar a 10) i es va perfilar de seguida com el nou batlle en substitució de Pérez, al càrrec des de 1999. Val a dir que els fins llavors socis dels socialistes al tripartit van aconseguir mals resultats a les urnes, mentre que el PP d'Alícia Alegret es va elevar fins als sis regidors, dos més que en les anteriors eleccions. D'aquells comicis cal destacar també l'entrada a l'Ajuntament d'Ara Reus, el partit que Jordi Cervera va crear precisament en sortir de CiU per les seves desavinences amb el propi Pellicer, així com de la CUP. El cert és que si en determinats escenaris Reus s'havia definit com un oasi, la situació derivada del canvi de govern va sacsejar la política municipal i la va fer entrar als jutjats pel cas Innova. "Tot allò va ser complicat tant des del punta de vista judicial com des de l'econòmic. Per tot plegat, quan fa balanç del mandat per a aquest mitjà, Pellicer assenyala que la prioritat va ser la de "posar ordre" als números del consistori "després de molt d'esforç i patiment". "El primers quatre anys van ser molt complexos. Com a cap de l'oposició durant vuit anys, jo tenia certa experiència, sí, però la situació va ser realment complicada pel context econòmic. La crisi va ser profunda, tots vam viure moments delicats i es va punxar una bombolla que els anys abans s'havia inflat de manera exagerada. Això va provocar problemes, a l'Ajuntament", recorda. "El més difícil va ser aturar el cop, i mirar de sortir-se'n. En determinats moments, va ser complicat pagar els treballadors i els proveïdors. El divorci amb els populars I és que tan sols un mes després de la seva investidura (també amb els vots d'Ara), el juny de 2011, va comparèixer amb el PP per presentar els comptes de l'Ajuntament: l'endeutament era d'uns 400 milions, raó per la qual es va anunciar un pla de reajustament de les finances. "L'Estat va intervenir el consistori, econòmicament parlant, el que no va ser agradable. Més triomfs electorals Un dels arguments habituals de Pellicer quan fa balanç de la seva trajectòria passa per descriure cadascun dels mandats en funció de l'entorn que el va envoltar. D'aquesta manera, i com ha apuntat en més d'una ocasió, en arribar a l'alcaldia el 2011 es va trobar "els calaixos buits". A posteriori, el contextos existents el 2015 (en què va repetir triomf a les urnes) van limitar igualment la seva tasca. Si bé Pellicer va reiterar en no poques ocasions que la seva intenció era la de persistir a l'alcaldia per un parell de mandats, el 2019 va anunciar que tornaria a presentar-se els comicis per intentar el tercer. Si la mala situació financera del consistori primer i l'esmentat bloqueig de l'oposició al saló de plens, després, el van frenar, les raons per tornar a encapçalar la llista (sota la marca Junts per Reus) passaven per poder desenvolupar les inversions i els grans projectes de ciutat previstos durant anys, i endarrerits per diversos motius. La irrupció de la Covid-19, amb tot, sembla haver frustrat altre cop les intencions del batlle. La pregunta que qualsevol pot fer-se, en conseqüència, és si pel fet que la pandèmia hagi alterat els seus plans polítics, l'alcalde es presentarà a la cita de 2023 a la recerca d'un quart mandat.
[ "política" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "Carles Pellicer, de CiU, va guanyar per primera vegada les eleccions municipals de Reus fa deu anys. Va obtenir prop de 10.500 vots i 10 regidors, per davant de Lluís Miquel Pérez, del PSC, que va obtenir poc més de 8.000 vots. Això va suposar un gran canvi després de més de tres de dècades de domini dels socialistes.", "a2": "Després de més de trenta anys de domini socialista, fa deu anys, Carles Pellicer va guanyar les eleccions municipals a Reus i va començar una nova etapa. Els primers anys, la prioritat de CiU va ser millorar la situació econòmica de l’Ajuntament i, ara, Pellicer vol continuar al càrrec per poder executar finalment els projectes de millora de la ciutat.", "a3": "Fa deu anys que Carles Pellicer ocupa el càrrec de batlle de Reus. Durant aquests anys, Pellicer s'ha hagut d'enfrontar a diverses dificultats, com ara la crisi del 2008 o l'endeutament de 400 milions d'euros de l'Ajuntament. Tot i això, la pregunta resta en si es tornarà a presentar a l'alcaldia el 2023." }, "extractive": { "a1": "Aquest dissabte es compleix el desè aniversari de la primera victòria de Carles Pellicer en unes eleccions municipals a Reus.\nI és que tan sols un mes després de la seva investidura (també amb els vots d'Ara), el juny de 2011, va comparèixer amb el PP per presentar els comptes de l'Ajuntament: l'endeutament era d'uns 400 milions, raó per la qual es va anunciar un pla de reajustament de les finances.\nSi bé Pellicer va reiterar en no poques ocasions que la seva intenció era la de persistir a l'alcaldia per un parell de mandats, el 2019 va anunciar que tornaria a presentar-se els comicis per intentar el tercer.\nSi la mala situació financera del consistori primer i l'esmentat bloqueig de l'oposició al saló de plens, després, el van frenar, les raons per tornar a encapçalar la llista (sota la marca Junts per Reus) passaven per poder desenvolupar les inversions i els grans projectes de ciutat previstos durant anys, i endarrerits per diversos motius.", "a2": "Aquest dissabte es compleix el desè aniversari de la primera victòria de Carles Pellicer en unes eleccions municipals a Reus.\nEl tripartit format per aquests, ERC i ICV va quedar enrere, tot obrint una nova etapa a la ciutat que ara per ara és ja al tercer mandat com a batlle de Pellicer.\nPer tot plegat, quan fa balanç del mandat per a aquest mitjà, Pellicer assenyala que la prioritat va ser la de \"posar ordre\" als números del consistori \"després de molt d'esforç i patiment\".\nSi la mala situació financera del consistori primer i l'esmentat bloqueig de l'oposició al saló de plens, després, el van frenar, les raons per tornar a encapçalar la llista (sota la marca Junts per Reus) passaven per poder desenvolupar les inversions i els grans projectes de ciutat previstos durant anys, i endarrerits per diversos motius.", "a3": "Aquest dissabte es compleix el desè aniversari de la primera victòria de Carles Pellicer en unes eleccions municipals a Reus.\nD'aquells comicis cal destacar també l'entrada a l'Ajuntament d'Ara Reus, el partit que Jordi Cervera va crear precisament en sortir de CiU per les seves desavinences amb el propi Pellicer, així com de la CUP.\nPer tot plegat, quan fa balanç del mandat per a aquest mitjà, Pellicer assenyala que la prioritat va ser la de \"posar ordre\" als números del consistori \"després de molt d'esforç i patiment\".\nSi la mala situació financera del consistori primer i l'esmentat bloqueig de l'oposició al saló de plens, després, el van frenar, les raons per tornar a encapçalar la llista (sota la marca Junts per Reus) passaven per poder desenvolupar les inversions i els grans projectes de ciutat previstos durant anys, i endarrerits per diversos motius." }, "extreme": { "a1": "Es compleixen deu anys de la primera victòria de Carles Pellicer, de CiU, a les eleccions municipals a Reus.", "a2": "Ja fa deu anys que Carles Pellicer és alcalde de Reus i s’esforça per millorar la situació financera de l’Ajuntament.", "a3": "Carles Pellicer celebra el desè aniversari com a alcalde de Reus i fa un repàs a la seva trajectòria." } }
2,585
Més de mil persones denuncien a la Catalunya del Nord que se senten "menystinguts" per l'estat francès
Lamenten que la nova regió es digui Occitània i elimini qualsevol referència a Catalunya o al País Català
Més de mil persones s'han manifestat aquest dissabte a Perpinyà amb motiu de la diada de la Catalunya del Nord i per reivindicar la identitat catalana dins l'estat francès. La manifestació d'aquest any s'ha centrat en demanar una modificació del nom de la regió perquè inclogui, també, alguna referència al País Català. Un dels impulsors del col·lectiu SEM que aplega associacions i entitats nord-catalanes, Pere Manzanares, ha assegurat que se senten "menystinguts" per l'estat francès perquè ha anomenat la nova regió Occitània i ha eliminat qualsevol referència a Catalunya o al País Català. "Volem decidir i volem un Estatut propi perquè ens sembla la solució per sortir d'aquesta situació de poc reconeixement de les nostres especificitats", ha afirmat. Reivindicació i festa s'han fusionat, un any més, a la diada de la Catalunya del Nord. Aquest dissabte s'ha tancat oficialment la vintena edició del Correllengua que ha coincidit, de nou, amb la tradicional mobilització contra del Tractat dels Pirineus que es fa a Perpinyà amb motiu de la commemoració del 7 novembre del 1659, la data en la qual les comarques nord-catalanes van passar sota sobirania francesa. La manifestació d'aquest any ha aplegat més de mil persones que han omplert el centre de Perpinyà d'estelades per reivindicar la identitat catalanista de la Catalunya del Nord. Sota el lema "Sem Catalunya Nord. Sem un país català. Volem decidir", els manifestants han sortit de la plaça Catalunya de Perpinyà, han rodejat simbòlicament la prefectura i han acabat amb la lectura dels Manifest al Castellet. Les entitats de la Catalunya del Nord han tornat a reclamar un Estatut propi que reconegui explícitament i de manera efectiva l'oficialitat del català i el reconeixement de les arrels polítiques i culturals catalanes. A més, aquesta reivindicació aquest any guanya encara més pes, segons Manzanares, perquè és la primera que es fa després d'escollir Occitània com a nom de la nova regió que aplega el Llenguadoc-Pirineus i Migdia-Pirineus. El Consell d'Estat francès va escollir Occitània bandejant així incloure qualsevol afegitó de referència catalana al nom de la macroregió. "Aquest és un país català com els demés, que només hi hagi Occitània al nom de la regió molesta profundament la majoria de la gent del país, siguin catalans d'origen o acabats d'arribar", ha afirmat Pere Manzanares. Segons l'activista, la Catalunya del Nord té un "sentiment molt fort de catalanitat" encara que no s'expressi lingüísticament i se senten menyspreats per l'estat francès. El col·lectiu SEM reclama amb més força que mai un Estatut propi. "És la solució pragmàtica per sortir d'aquesta mala situació de poc reconeixement de les nostres especificitats i per tirar endavant un futur català, ambiciós i que beneficiï la seva població i el territori", ha conclòs Manzanares. Pere Manzanares també ha assegurat que segueixen amb molta atenció l'actualitat política de Catalunya i assegura no entendre que l'estat espanyol recorri a la justícia per resoldre problemes polítics. "França és un país amb molta cultura democràtica i el que fa Espanya ens son a antic, no ho entenem", ha exposat. Com és habitual, la diada ha començat amb la manifestació festiva que ha sortit de la plaça Catalunya a les quatre de la tarda. Després de la lectura del manifest, han fet la tradicional marxa de torxes pels carrers del casc antic. Un any més, aquest esdeveniment ha estat una iniciativa conjunta de les organitzacions nord-catalanes i la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL). El Correllengua 2016 La vintena edició del Correllengua s'ha dedicat a la periodista i escriptora Montserrat Roig coincidint amb el 25è aniversari de la seva mort. Els actes del moviment han recordat el compromís de Roig amb la llengua i el país. També s'ha divulgat la inestimable tasca periodística de l'autora per recuperar la memòria històrica dels crims del nazisme, i han posat l'accent en la seva essència marcadament feminista i d'esquerres. Tot plegat, amb la voluntat d'estendre el llegat d'una de les figures més rellevants del país. El Correllengua 2016 haurà passat enguany per un total de 112 indrets d'arreu dels Països Catalans. Al Principat han celebrat més de 300 actes que han mobilitzat milers de persones i col·lectius ben diversos. Des de fa 20 anys, el Correllengua treballa per a la difusió de l'ús de la llengua i la promoció de la cultura popular de les terres de parla catalana des d'una aposta lúdica, festiva, participativa i transversal. La CAL és una de les principals entitats que promocionen el moviment, especialment al Principat i a la Catalunya Nord.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "S'ha celebrat la diada de la Catalunya del Nord amb una manifestació de més de mil persones a Perpinyà. La celebració d'aquest any s'ha centrat a demanar que es modifiqui el nom de la regió, que l'estat francès ha passat a anomenar Occitània, perquè inclogui també alguna referència al País Català.", "a2": "La diada de la Catalunya del Nord, que commemora l’annexió de les comarques nord-catalanes al territori francès el 1659, ha reunit més de mil persones que s’han manifestat a Perpinyà per reivindicar la identitat catalana. La diada ha coincidit amb el tancament de la 20a edició del Correllengua, que promou la difusió de la llengua i cultura catalanes.", "a3": "Durant la diada a Perpinyà, que ha coincidit amb el Correllengua, s'ha reclamat aquest any que s'inclogui d'alguna manera al nom oficial de la regió que són part dels Països Catalans, ja que el govern francès l'ha denominat \"Occitània\", i la seva població troba a faltar que s'explicitin les seves arrels catalanes. També han exigit un estatut propi." }, "extractive": { "a1": "Més de mil persones s'han manifestat aquest dissabte a Perpinyà amb motiu de la diada de la Catalunya del Nord i per reivindicar la identitat catalana dins l'estat francès. \nUn dels impulsors del col·lectiu SEM que aplega associacions i entitats nord-catalanes, Pere Manzanares, ha assegurat que se senten \"menystinguts\" per l'estat francès perquè ha anomenat la nova regió Occitània i ha eliminat qualsevol referència a Catalunya o al País Català.\nAquest dissabte s'ha tancat oficialment la vintena edició del Correllengua que ha coincidit, de nou, amb la tradicional mobilització contra del Tractat dels Pirineus que es fa a Perpinyà amb motiu de la commemoració del 7 novembre del 1659, la data en la qual les comarques nord-catalanes van passar sota sobirania francesa.\nLes entitats de la Catalunya del Nord han tornat a reclamar un Estatut propi que reconegui explícitament i de manera efectiva l'oficialitat del català i el reconeixement de les arrels polítiques i culturals catalanes.", "a2": "Més de mil persones s'han manifestat aquest dissabte a Perpinyà amb motiu de la diada de la Catalunya del Nord i per reivindicar la identitat catalana dins l'estat francès\nAquest dissabte s'ha tancat oficialment la vintena edició del Correllengua que ha coincidit, de nou, amb la tradicional mobilització contra del Tractat dels Pirineus que es fa a Perpinyà amb motiu de la commemoració del 7 novembre del 1659, la data en la qual les comarques nord-catalanes van passar sota sobirania francesa.\nLes entitats de la Catalunya del Nord han tornat a reclamar un Estatut propi que reconegui explícitament i de manera efectiva l'oficialitat del català i el reconeixement de les arrels polítiques i culturals catalanes. \nUn dels impulsors del col·lectiu SEM que aplega associacions i entitats nord-catalanes, Pere Manzanares, ha assegurat que se senten \"menystinguts\" per l'estat francès perquè ha anomenat la nova regió Occitània i ha eliminat qualsevol referència a Catalunya o al País Català.", "a3": "Més de mil persones s'han manifestat aquest dissabte a Perpinyà amb motiu de la diada de la Catalunya del Nord i per reivindicar la identitat catalana dins l'estat francès.\nUn dels impulsors del col·lectiu SEM que aplega associacions i entitats nord-catalanes, Pere Manzanares, ha assegurat que se senten \"menystinguts\" per l'estat francès perquè ha anomenat la nova regió Occitània i ha eliminat qualsevol referència a Catalunya o al País Català.\nLes entitats de la Catalunya del Nord han tornat a reclamar un Estatut propi que reconegui explícitament i de manera efectiva l'oficialitat del català i el reconeixement de les arrels polítiques i culturals catalanes.\nEl Correllengua 2016 La vintena edició del Correllengua s'ha dedicat a la periodista i escriptora Montserrat Roig coincidint amb el 25è aniversari de la seva mort." }, "extreme": { "a1": "Més de mil persones es manifesten a Perpinyà amb motiu de la diada de la Catalunya del Nord.", "a2": "La diada de la Catalunya del Nord ha reunit més de mil persones a Perpinyà per reivindicar la identitat catalanista.", "a3": "Perpinyà celebra la diada de la Catalunya del Nord i exigeix a França un estatut que reconegui les seves arrels catalanes." } }
1,815
Les voreres del voltant de la Sagrada Família no tindran terrasses
La normativa definitiva redueix fins a 56 taules i 224 cadires l'ocupació màxima i preveu la instal·lació de sis plataformes desmuntables
La Comissió de Govern de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat definitivament l'ordenació singular de terrasses dels entorns de la Sagrada Família. La nova normativa redueix fins a 56 taules i 224 cadires l'ocupació màxima dins les zones de regulació específica, on actualment hi ha 89 taules i 336 cadires. A partir d'ara es prohibeixen terrasses a les voreres del perímetre del temple i els xamfrans dels quatre encreuaments corresponents, excepte el de Sardenya/Provença; es preveu l'ampliació puntual de la vorera als trams dels carrers de Sardenya i de la Marina i s'estableix una amplada de vorera lliure de 4,5 metres en alguns trams afectats i s'instal·laran sis noves plataformes desmuntables. A banda de la prohibició de terrasses a les zones properes al temple, la normativa preveu als trams dels carrers de Sardenya i de la Marina, l'ampliació puntual de la vorera amb les plataformes desmuntables que ja s'han començat a instal·lar al cordó d'estacionament en calçada. Tres d'elles admetran dues taules per a quatre persones cadascuna, i les altres tres plataformes admetran quatre taules per a quatre persones cadascuna. La iniciativa està finançada amb 91.694,83 euros provinents de l'Impost sobre estades en establiments turístics (IEET), i suposa la continuació de la prova pilot pionera a la ciutat que va començar l'estiu passat amb les quatre primeres plataformes al carrer de la Marina –tres al tram entre Mallorca i València i una entre València i Aragó–. Les plataformes de Sardenya tindran una longitud de 8,6 metres i una amplada d'1,6 metres incloent les jardineres de l'entorn. A més, comptarà amb una separació de seguretat de 40 cm, amb proteccions, respecte al carril de circulació. Altres mesures previstes en l'ordenança és que s'estableix una amplada de vorera lliure de 4,5 metres als trams que formen part de la ruta des de les parades d'autocar habilitades a la Diagonal, i a les voreres dels carrers de Provença i Mallorca davant del temple. Quant a la plaça de la Sagrada Família, es delimita un àmbit d'ocupació màxima vinculat a la guingueta del parc; a la resta de zones s'aplicaran els paràmetres estàndards de l'Ordenança de terrasses. Segons aquests criteris, es redueix fins a 56 taules i 224 cadires l'ocupació màxima dins les zones de regulació específica, on actualment hi ha 89 taules i 336 cadires. A la resta de voreres, s'aplica la regulació de l'ordenança de terrasses. S'admetran mòduls bàsics d'una taula i quatre cadires d'1,50m x 1,50m en tota l'ordenació excepte a les plataformes en calçada, on els mòduls s'adaptaran a la dimensió del cordó d'aparcament ocupat i seran d'1,30m x 2,00m. La normativa pretén resoldre les "disfuncions provocades per l'ús intensiu de l'espai públic per part dels visitants de la Sagrada Família i proporcionar una ordenació correcta de l'espai ocupat per les terrasses", segons ha informat l'Ajuntament en un comunicat. Segons el consistori, es tracta de garantir el flux de vianants, els accessos de veïns al comerç, el pas de vehicles d'emergència i serveis i les condicions d'accessibilitat. Alhora, ha de permetre preservar el gaudi visual, un endreçament global i la visió dels edificis de concurrència pública i les plantes baixes comercials. L'Ajuntament recorda que a l'àmbit de la Sagrada Família ha crescut de manera clara l'afluència de turistes que visiten el temple. Hi ha al voltant de 4 milions de visitants a l'any a l'interior del temple, i 10 milions de visitants anuals en tot l'entorn. A la zona hi ha 49 locals amb terrassa situats dins l'àmbit d'ordenació i amb més concentració al tram del carrer de Sardenya, entre Mallorca i València. Els trams del carrer de la Marina i de Sardenya des de l'avinguda Diagonal fins al temple són les zones on es concentra el pas de visitants que van i venen dels autocars. D'altra banda, l'Ajuntament ha presentat un recurs d'apel·lació contra la sentència que anul·la l'ordenació singular del carrer de Blai en considerar que la seva aplicació cerca l'equilibri entre l'ús privat de l'espai públic i el descans dels veïns.
[]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "L'Ajuntament de Barcelona ha aprovat una normativa per reduir fins a 56 taules i 224 cadires l'ocupació màxima dins les zones de regulació específica als entorns de la Sagrada Família. Es prohibeixen les terrasses a les voreres del perímetre del temple i als xamfrans dels quatre encreuaments corresponents, excepte el de Sardenya/Provença. Es preveu la instal·lació puntual de plataformes desmuntables.", "a2": "L’Ajuntament de Barcelona posarà en marxa una nova normativa per regular les terrasses a la zona de la Sagrada Família i millorar el pas de vianants i de vehicles i l’accessibilitat general. Així doncs, desapareixeran les terrasses a les voreres que rodegen el temple i s’ampliaran algunes voreres de la zona amb plataformes desmuntables.", "a3": "S'ha aprovat l'ordenació de terrasses dels entorns de la Sagrada Família, segons la qual es reduirà el nombre de taules i cadires que poden ocupar les voreres d'aquest entorn per facilitar el flux de vianants de la zona, que està molt concorreguda tant pels veïns com pels turistes. També s'ha delimitat una ocupació màxima de la guingueta del parc." }, "extractive": { "a1": "A partir d'ara es prohibeixen terrasses a les voreres del perímetre del temple i els xamfrans dels quatre encreuaments corresponents, excepte el de Sardenya/Provença; es preveu l'ampliació puntual de la vorera als trams dels carrers de Sardenya i de la Marina i s'estableix una amplada de vorera lliure de 4,5 metres en alguns trams afectats i s'instal·laran sis noves plataformes desmuntables.\nA banda de la prohibició de terrasses a les zones properes al temple, la normativa preveu als trams dels carrers de Sardenya i de la Marina, l'ampliació puntual de la vorera amb les plataformes desmuntables que ja s'han començat a instal·lar al cordó d'estacionament en calçada.\nAltres mesures previstes en l'ordenança és que s'estableix una amplada de vorera lliure de 4,5 metres als trams que formen part de la ruta des de les parades d'autocar habilitades a la Diagonal, i a les voreres dels carrers de Provença i Mallorca davant del temple.\nEls trams del carrer de la Marina i de Sardenya des de l'avinguda Diagonal fins al temple són les zones on es concentra el pas de visitants que van i venen dels autocars.", "a2": "A partir d'ara es prohibeixen terrasses a les voreres del perímetre del temple i els xamfrans dels quatre encreuaments corresponents, excepte el de Sardenya/Provença; es preveu l'ampliació puntual de la vorera als trams dels carrers de Sardenya i de la Marina i s'estableix una amplada de vorera lliure de 4,5 metres en alguns trams afectats i s'instal·laran sis noves plataformes desmuntables. \nA banda de la prohibició de terrasses a les zones properes al temple, la normativa preveu als trams dels carrers de Sardenya i de la Marina, l'ampliació puntual de la vorera amb les plataformes desmuntables que ja s'han començat a instal·lar al cordó d'estacionament en calçada.\nAltres mesures previstes en l'ordenança és que s'estableix una amplada de vorera lliure de 4,5 metres als trams que formen part de la ruta des de les parades d'autocar habilitades a la Diagonal, i a les voreres dels carrers de Provença i Mallorca davant del temple.\nLa normativa pretén resoldre les \"disfuncions provocades per l'ús intensiu de l'espai públic per part dels visitants de la Sagrada Família i proporcionar una ordenació correcta de l'espai ocupat per les terrasses\", segons ha informat l'Ajuntament en un comunicat", "a3": "A partir d'ara es prohibeixen terrasses a les voreres del perímetre del temple i els xamfrans dels quatre encreuaments corresponents, excepte el de Sardenya/Provença; es preveu l'ampliació puntual de la vorera als trams dels carrers de Sardenya i de la Marina i s'estableix una amplada de vorera lliure de 4,5 metres en alguns trams afectats i s'instal·laran sis noves plataformes desmuntables.\nA banda de la prohibició de terrasses a les zones properes al temple, la normativa preveu als trams dels carrers de Sardenya i de la Marina, l'ampliació puntual de la vorera amb les plataformes desmuntables que ja s'han començat a instal·lar al cordó d'estacionament en calçada.\nQuant a la plaça de la Sagrada Família, es delimita un àmbit d'ocupació màxima vinculat a la guingueta del parc; a la resta de zones s'aplicaran els paràmetres estàndards de l'Ordenança de terrasses.\nLa normativa pretén resoldre les \"disfuncions provocades per l'ús intensiu de l'espai públic per part dels visitants de la Sagrada Família i proporcionar una ordenació correcta de l'espai ocupat per les terrasses\", segons ha informat l'Ajuntament en un comunicat." }, "extreme": { "a1": "L'Ajuntament de Barcelona redueix fins a 56 taules i 224 cadires l'ocupació màxima als entorns de la Sagrada Família.", "a2": "L’Ajuntament de Barcelona ha aprovat una ordenança per reduir i regular les terrasses al voltant de la Sagrada Família.", "a3": "Es reduirà el nombre de cadires i taules que poden ocupar les voreres properes a la Sagrada Família." } }
311
Artur Mas: ‘No hi ha hagut finançament irregular a CDC, ho puc dir més alt però no més clar’
L'ex-president assegura que totes les donacions són 'legals i transparents' i que té 'confiança absoluta' en els gestors del partit
L’ex-president de la Generalitat i exlíder de CDC, Artur Mas, ha negat taxativament que hagi existit finançament il·legal al seu partit. ‘No hi ha hagut finançament irregular a CDC, ho puc dir més alt però no més clar’, ha declarat durant una entrevista a ‘La Sexta’. Mas ha reconegut que el partit ha rebut donacions d’empresaris però que totes són ‘legals i transparents’ i ha negat cap vinculació entre aquestes donacions i adjudicacions d’obres públiques. A més, l’ex-president creu que aquestes acusacions estan incloses dins l’anomenada ‘Operació Catalunya’. ‘Se’ns persegueix per unes idees que no agraden’, ha subratllat. L’exlíder de Convergència ha reiterat que té confiança ‘absoluta i total’ en la gestió dels tresorers del partit i ha detallat que ell estava ‘al marge’ dels temes financers. Sobre el judici contra Francesc Homs -que comença dilluns a Madrid-, ha assegurat que ‘no existeix base jurídica’ per inhabilitar-lo. Després de les darreres informacions publicades sobre el sumari del cas 3%, l’ex-president de la Generalitat, Artur Mas, ha negat que existís cap finançament il·legal al seu partit. En una entrevista al programa ‘El Objetivo’ ha reconegut que Convergència ha rebut diverses donacions d’empresaris però que totes són ‘legals, transparents i estan reflectides a la comptabilitat’. A més, ha negat que existeixi cap relació entre aquestes donacions i adjudicacions d’obres públiques. Un testimoni protegit hauria implicat per primera vegada i davant el jutge Artur Mas en el cas del 3%. Segons publicava dissabte el diari ‘El Mundo’, es tractaria d’un empresari que es va reunir amb Mas i el llavors gerent de CDC, Germà Gordó, per ‘negociar’ donacions a canvi d’adjudicacions d’obra pública. ‘Jo m’he reunit amb centenars i milers d’empresaris abans de ser president’, ha explicat Mas, que nega que en cap ocasió hagi tractat amb cap empresari de facilitar adjudicacions a canvi de donacions al partit. Relació amb ‘l’operació Catalunya’ L’ex-líder de CDC, en canvi, assegura que aquestes acusacions estan orquestrades des del govern espanyol i el diari ‘El Mundo’. ‘Aquest mateix diari va cometre un delicte electoral publicant informacions falses en plena campanya electoral contra la meva persona i contra la de l’exalcalde de Barcelona, Xavier Trias’, ha recordat. Per a Mas, hi ha una relació entre aquestes investigacions i l”operació Catalunya’. ‘Hi ha una Operació Catalunya muntada des del Ministeri d’Interior, la Moncloa i ‘El Mundo’ per calumniar i difamar gent, per perseguir-los per les seves idees, i això hi està relacionat’, ha sentenciat. D’altra banda, Mas ha assegurat que estava al marge de la comptabilitat del partit i que els extresorers Andreu Viloca i Daniel Osácar eren els ‘responsables únics’ de la gestió del partit. Novament, l’exlíder de Convergència ha reiterat que té ‘confiança absoluta i total’ en tots dos. ‘Són persones que mai es posarien un euro a la butxaca’, ha manifestat. Un judici ‘polític’ Mas també s’ha referit al judici que comença dilluns al Tribunal Suprem contra Francesc Homs per organitzar el 9-N, llavors com a conseller de la Presidència. ‘No hi ha base jurídica per condemnar-lo ni a ell ni a la resta de consellers ni a mi mateix’, ha manifestat. Segons l’ex-president, es tracta d’un ‘judici d’Estat, amb una càrrega tremendament política’. ‘Em dona la impressió que la democràcia espanyola està plena de fissures, se’ns jutja a nosaltres que complim mandats parlamentaris’, ha afegit. A més, l’ex-president de la Generalitat ha assegurat que no reconeix el Tribunal Constitucional des de la sentència contra l’Estatut del 2010. No descarta ser candidat Durant l’entrevista, Mas també ha assegurat que confia que el Govern podrà portar a bon terme el referèndum i, en cas d’eleccions, reconeix que es planteja fer el pas. ‘Jo no m’autodescarto com ha fet el president Puigdemont, que ja m’ho va comunicar des del primer moment’, ha detallat. Mas ha vinculat la seva possible candidatura al moment que visqui Catalunya, el seu partit i el context en què es convoquin les eleccions. Sobre la reunió secreta entre Puigdemont i Rajoy, no ha volgut aclarir si n’estava al cas, malgrat ha deixat entreveure que sí. ‘Estic al corrent del que passa, tot i que no conec tots els detalls’, ha dit. Per a Mas, aquest tipus de trobades no poden ser públiques i, a més, ha reconegut que mentre ell era president també es va trobar en nombroses ocasions amb Rajoy sense que transcendís.
[ "país", "principat" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "Artur Mas, expresident de la Generalitat i exlíder de CDC, ha negat que hi hagi hagut finançament irregular al seu partit, CDC. Ha reconegut que el partit va rebre donacions d’empresaris, però afirma que totes eren legals i transparents. Ha negat també cap vinculació entre aquestes donacions i adjudicacions d’obres públiques.", "a2": "Artur Mas ha assegurat que CDC no ha rebut pagaments a canvi de facilitar adjudicacions d’obres públiques i que ell, malgrat no formar part dels assumptes financers, té total confiança en els extresorers del partit. D’altra banda, ha afirmat que tot forma part d’una campanya per desacreditar-los per part del Ministeri d’Interior, la Moncloa i el diari “El Mundo”.", "a3": "Artur Max, expresident de la Generalitat, ha desmentit el finançament il·legal de CDC. Així mateix, ha confirmat que Convergència sí que va rebre donacions d'empresaris, però que eren legals i es van deixar reflectides a la comptabilitat del partit. Mas ha titllat aquestes acusacions d'estar orquestrades pel govern per a l'Operació Catalunya." }, "extractive": { "a1": "L’ex-president de la Generalitat i exlíder de CDC, Artur Mas, ha negat taxativament que hagi existit finançament il·legal al seu partit.\nMas ha reconegut que el partit ha rebut donacions d’empresaris però que totes són ‘legals i transparents’ i ha negat cap vinculació entre aquestes donacions i adjudicacions d’obres públiques.\nDesprés de les darreres informacions publicades sobre el sumari del cas 3%, l’ex-president de la Generalitat, Artur Mas, ha negat que existís cap finançament il·legal al seu partit.\nA més, l’ex-president de la Generalitat ha assegurat que no reconeix el Tribunal Constitucional des de la sentència contra l’Estatut del 2010.", "a2": "L’ex-president de la Generalitat i exlíder de CDC, Artur Mas, ha negat taxativament que hagi existit finançament il·legal al seu partit.\nMas ha reconegut que el partit ha rebut donacions d’empresaris però que totes són ‘legals i transparents’ i ha negat cap vinculació entre aquestes donacions i adjudicacions d’obres públiques.\nL’exlíder de Convergència ha reiterat que té confiança ‘absoluta i total’ en la gestió dels tresorers del partit i ha detallat que ell estava ‘al marge’ dels temes financers.\nEm dona la impressió que la democràcia espanyola està plena de fissures, se’ns jutja a nosaltres que complim mandats parlamentaris’, ha afegit.", "a3": "L’ex-president de la Generalitat i exlíder de CDC, Artur Mas, ha negat taxativament que hagi existit finançament il·legal al seu partit.\nMas ha reconegut que el partit ha rebut donacions d’empresaris però que totes són ‘legals i transparents’ i ha negat cap vinculació entre aquestes donacions i adjudicacions d’obres públiques.\nL’ex-líder de CDC, en canvi, assegura que aquestes acusacions estan orquestrades des del govern espanyol i el diari ‘El Mundo’.\nA més, l’ex-president de la Generalitat ha assegurat que no reconeix el Tribunal Constitucional des de la sentència contra l’Estatut del 2010." }, "extreme": { "a1": "L’expresident de la Generalitat, Artur Mas, nega taxativament que hagi existit finançament il·legal al seu partit.", "a2": "Mas ha assegurat que CDC no ha rebut finançaments il·legals i ha reiterat la seva confiança en els seus extresorers.", "a3": "Mas nega que CDC rebés finançament il·legal i culpa el govern espanyol d'aquestes acusacions per l'Operació Catalunya." } }
1,801
La «low-cost» Norwegian connectarà Barcelona amb Los Angeles, San Francisco, Nova York i Miami
Les rutes arrencaran a l'estiu de 2017 i el primer any s'oferiran 325.000 places, 175.000 de les quals amb destinació Califòrnia
L'aerolínia de baix cost Norwegian oferirà vols directes des de Barcelona a Los Angeles, San Francisco, Nova York i Miami a partir del 5 de juny de 2017. La companyia noruega basarà a l'Aeroport del Prat els dos Boeing 787-8 Dreamlines que operaran les rutes. A partir del 22 d'agost de l'any vinent, quan començaran a operar simultàniament les dues aeronaus, Norwegian oferirà quatre rutes setmanals a Nova York, tres a Los Angeles i San Francisco, i dues setmanals a Miami. En total, el primer any s'oferiran 325.000 places, 175.000 de les quals amb destinació Califòrnia. La ruta amb San Francisco serà l'única directa entre la ciutat californiana i qualsevol aeroport espanyol. El conseller delegat de Norwegian, Bjorn Kjos, ha destacat que l'espanyol "és un mercat molt important per a la companyia" i ha avançat que en breu oferiran més destinacions des de l'aeròdrom català. Al seu torn, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha destacat que l'aposta de Norwegian suposa un pas més per fer de l'aeroport del Prat un hub de connexions internacionals. L'acte de presentació de les noves rutes que s'ha fet aquest dimarts a l'aeroport del Prat ha comptat amb la presència del conseller delegat i fundador de Norwegian, Bjorn Kjos, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, el primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, i la directora de l'aeroport de Barcelona-El Prat, Sònia Corrochano. Com ha explicat el conseller delegat de Norwegian, Bjorn Kjos, les quatre noves rutes intercontinentals operaran durant tot l'any i entraran en funcionament progressivament a partir del 5 de juny per estar a ple rendiment el 22 d'agost de l'any vinent, quan començarà a operar el segon dels Boeing 787-8 Dreamlines que tindran com a base l'aeròdrom català. Així, la ruta amb Los Angeles començarà a operar el 5 de juny i la de Miami no ho farà fins el 22 d'agost. Quan totes dues aeronaus ja estiguin operatives, Norwegian oferirà quatre freqüències setmanals a Nova York, tres a Los Angeles i San Francisco i dues a Miami, amb preus que partiran dels 179 euros per trajecte taxes incloses. La companyia noruega oferirà 325.000 places durant el primer any, de les que 175.000 tindran com a destinació Califòrnia, un mercat, com a destacat Kjos, amb el que Catalunya patia fins ara una manca crònica de connexions directes. De fet, la ruta amb San Francisco serà l'única que uneixi un aeroport de l'estat espanyol amb la ciutat californiana. En aquest sentit, Kjos ha recordat que l'any passat 145.000 passatgers van volar fent escala entre Barcelona i Califòrnia, fet que demostra la importància de posar en marxa les noves rutes. Amb les quatre noves rutes, Norwegian oferirà un total de 26 destinacions des de l'aeroport de Barcelona: quatre domèstiques, 18 a destinacions europees i les quatre intercontinentals presentades aquest dimarts. Pel que fa al nombre de passatgers, l'aerolínia noruega ha transportat 1,3 milions de viatgers des de l'aeroport del Prat en els 12 mesos anteriors al juliol de 2016, el que suposa un increment interanual del 41% i que la situa com la sisena aerolínia entre les que operen a l'aeroport del Prat. Els vols seran operats amb la novíssima flota de Boeings 787-8 Dreamliner de Norwegian, amb capacitat per a 291 passatgers. Actualment, l'aerolínia noruega compta amb una flota d'onze avions d'aquest tipus, que creixerà fins els 42 aparells l'any 2020. El hub de vols intercontinentals més a prop A l'hora dels parlaments, tant el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, com el tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, han destacat que l'aposta de Norwegian per l'aeroport del Prat suposa fer una passa més en l'objectiu de convertir l'aeròdrom català en un 'hub' de vols intercontinentals al sud d'Europa, un anhel compartit des fa molts anys per la classe política, el món econòmic i la societat civil. Rull ha assegurat que Barcelona "funciona com a destinació" pel seu pes econòmic i turístic que la posa al mateix nivell que altres "ciutats globals" del seu entorn amb les que ha de poder competir en igualtat de condicions. "Barcelona i Catalunya necessiten eines com aquesta per desplegar aquest potencial sense límit que tenen", ha afegit. Rull també ha destacat que si l'aerolínia noruega, la tercera entre les 'low cost', ha apostat per Barcelona és perquè reconeix el potencial de Barcelona i Catalunya i no perquè s'hagin subvencionat les quatre noves rutes. Al seu torn, Jaume Collboni ha destacat que les noves rutes suposen pal·liar un greuge històric pel que fa a les connexions entre Barcelona i les principals ciutats dels Estats Units. Unes ciutats, ha recordat, que són "grans centres de valor afegit" com ho és la capital catalana. En aquest sentit, el tinent d'alcalde a l'Ajuntament de Barcelona ha destacat que els vols directes faran que moltes empreses optin per radicar la seva seu a Barcelona.
[]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "A partir de l'estiu de 2017, la companyia aèria de «low-cost» Norwegian connectarà amb vols directes Barcelona amb Los Angeles, San Francisco, Nova York i Miami. El primer any s'oferiran 325.000 places, 175.000 d'elles amb destinació Califòrnia. L'aposta de Norwegian per l'aeroport del Prat suposa un pas més en l'objectiu de convertir l'aeroport en un centre de vols intercontinentals.", "a2": "Norwegian planeja oferir vols a Los Angeles, San Francisco, Nova York i Miami des de Barcelona. Segons el conseller delegat de l’aerolínia, Barcelona és una destinació important per a la companyia. Així mateix, Josep Rull i Jaume Collboni han celebrat la decisió de Norwegian de contribuir a fer que l’aeroport de Barcelona es converteixi en un “hub” de vols internacionals.", "a3": "Norwegian, una aerolínia de baix cost, ha triat Barcelona per establir nous vols directes amb Los Angeles, San Francisco, Nova York i Miami. Amb això, Barcelona serà l'única ciutat de l'Estat que gaudirà de connexions directes amb Califòrnia i es convertirà la capital catalana en un \"hub\". A més, això demostra el potencial de Barcelona com a destinació." }, "extractive": { "a1": "L'aerolínia de baix cost Norwegian oferirà vols directes des de Barcelona a Los Angeles, San Francisco, Nova York i Miami a partir del 5 de juny de 2017.\nAl seu torn, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha destacat que l'aposta de Norwegian suposa un pas més per fer de l'aeroport del Prat un hub de connexions internacionals.\nPel que fa al nombre de passatgers, l'aerolínia noruega ha transportat 1,3 milions de viatgers des de l'aeroport del Prat en els 12 mesos anteriors al juliol de 2016, el que suposa un increment interanual del 41% i que la situa com la sisena aerolínia entre les que operen a l'aeroport del Prat.\nA l'hora dels parlaments, tant el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, com el tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, han destacat que l'aposta de Norwegian per l'aeroport del Prat suposa fer una passa més en l'objectiu de convertir l'aeròdrom català en un 'hub' de vols intercontinentals al sud d'Europa, un anhel compartit des fa molts anys per la classe política, el món econòmic i la societat civil.", "a2": "L'aerolínia de baix cost Norwegian oferirà vols directes des de Barcelona a Los Angeles, San Francisco, Nova York i Miami a partir del 5 de juny de 2017. \nEl conseller delegat de Norwegian, Bjorn Kjos, ha destacat que l'espanyol \"és un mercat molt important per a la companyia\" i ha avançat que en breu oferiran més destinacions des de l'aeròdrom català.\nAl seu torn, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha destacat que l'aposta de Norwegian suposa un pas més per fer de l'aeroport del Prat un hub de connexions internacionals.\nA l'hora dels parlaments, tant el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, com el tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, han destacat que l'aposta de Norwegian per l'aeroport del Prat suposa fer una passa més en l'objectiu de convertir l'aeròdrom català en un 'hub' de vols intercontinentals al sud d'Europa, un anhel compartit des fa molts anys per la classe política, el món econòmic i la societat civil.", "a3": "L'aerolínia de baix cost Norwegian oferirà vols directes des de Barcelona a Los Angeles, San Francisco, Nova York i Miami a partir del 5 de juny de 2017.\nAl seu torn, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha destacat que l'aposta de Norwegian suposa un pas més per fer de l'aeroport del Prat un hub de connexions internacionals.\nCom ha explicat el conseller delegat de Norwegian, Bjorn Kjos, les quatre noves rutes intercontinentals operaran durant tot l'any i entraran en funcionament progressivament a partir del 5 de juny per estar a ple rendiment el 22 d'agost de l'any vinent, quan començarà a operar el segon dels Boeing 787-8 Dreamlines que tindran com a base l'aeròdrom català.\nRull ha assegurat que Barcelona \"funciona com a destinació\" pel seu pes econòmic i turístic que la posa al mateix nivell que altres \"ciutats globals\" del seu entorn amb les que ha de poder competir en igualtat de condicions." }, "extreme": { "a1": "La companyia aèria Norwegian oferirà vols directes des de Barcelona a Los Angeles, San Francisco, Nova York i Miami.", "a2": "L'aeroport de Barcelona comença a ser un \"hub\" de vols internacional, amb noves destinacions als Estats Units de l'aerolínia Norwegian.", "a3": "Norwegian obrirà noves connexions des de Barcelona fins a quatre ciutats estatunidenques a partir de juny del 2017." } }
887
L’assemblea de CsenM decideix per àmplia majoria abandonar la comissió de seguiment del Pacte del Grau.
Ho ha fet per considerar que aquest espai de treball no és útil per per a assegurar la consecució dels objectius acordats
Divendres passat 8 d’abril, en el local municipalista de les comarques de Castelló “la Teixidora”, va tenir lloc l’assemblea extraordinària de Castelló en Moviment on la militància va abordar l’avaluació del Pacte del Grau signat per Castelló en Moviment, Compromís i PSPV/PSOE i les relacions que la formació assembleària manté amb l’equip de govern. Després de debatre l’estat actual de les relacions del grup municipal de Castelló en Moviment i fer una valoració de l’escàs grau de compliment de propostes clau compromeses en aqueix pacte, la formació assembleària considera que no té sentit mantenir un espai de treball com és la Comissió de Seguiment del Pacte del Grau, ja que s’ha demostrat inútil per a avançar en la consecució dels objectius fixats que incloga continguts avaluables. Segons han informat des de la formació municipalista, el 66% de l’assemblea ha considerat innecessari acudir a la comissió que hauria de convocar-se al llarg del mes d’abril fins que no hi haja una oferta damunt de la taula amb compromisos clars i temporalitzats per part del govern municipal. Recorden des de CsenM que la comissió de seguiment del pacte es convoca trimestralment i té com a objectiu que les tres organitzacions valoren i facen el seguiment de l’acord de govern. En l’última reunió es van decidir alguns temes que comptarien amb una major presència dels tres socis. Aquests temes eren: ordenances fiscals, model de ciutat i PGOU, participació ciutadana, pressupostos i inspecció de contractes. “Després de tres mesos”, indiquen des de CsenM, “poca presència hem tingut en aquests temes fonamentals per a la ciutat. La forma de procedir per part del govern segueix sempre el mateix patró: una vegada elaborats els seus projectes “estrella”, s’anuncien en roda de premsa i després arriben als grups municipals ja tancats”. La poca permeabilitat del govern s’evidencia, segons CsenM en qüestions concretes com el pla per a la gratuïtat del transport per a aturats presentat per la formació assembleària i que porta mesos sense resposta. En el si de Castelló en Moviment existeix el convenciment que la maniobra per part del govern municipal de canviar el seu compromís públic de negociar la reforma de les ordenances fiscals a tres bandes per a convocar ara una taula amb tots els grups municipals, “oculta l’acostament del govern a postures més conservadores, allunyant-nos de l’objectiu fixat que siguen els qui més tenen els que més paguen”. Recorda la formació assembleària el compromís ineludible d’aconseguir una fiscalitat profundament progressiva. Tampoc s’entén des de Castelló en Moviment com, mentre existeix el compromís d’estudiar la possibilitat de remunicipalitzar serveis públics, el govern anuncia la possibilitat que una empresa privada gestione el nou aparcament de caravanes construït al costat del Planetari. “Creiem que la Comissió de seguiment del Pacte del Grau és un instrument ineficaç i una pèrdua de temps, per la qual cosa hem acordat no seguir participant fins que no hi haja un replantejament de la mateixa i fins que Castelló en Moviment no forme part de l’agenda del govern municipal”, han conclòs des de l’assemblea de Castelló en Moviment. La mostra que la forma de relacionar-se que té l’equip de govern amb els seus socis signataris del pacte és millorable, ho demostra el reconeixement per part de l’alcaldessa, Amparo Marco, de la necessitat d’una revisió d’aquests mecanismes. “Creiem que la Comissió de seguiment del Pacte del Grau és un instrument ineficaç i una pèrdua de temps, per la qual cosa hem acordat no seguir participant fins que no hi haja un replantejament de la mateixa i fins que Castelló en Moviment no forme part de l’agenda del govern municipal. Açò implica el reconeixement de CSenM com a socis d’un Pacte de Govern amb els quals s’ha de debatre i aconseguir un alt grau de consens en aquelles propostes i projectes que van a perfilar el model de ciutat”, han conclòs des de l’assemblea de Castelló en Moviment.
[ "comarca", "castelló de la plana", "castelló de la plana" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "Divendres passat, 8 d'abril, es va celebrar l’assemblea extraordinària de Castelló en Moviment (CsenM), on es va abordar l’avaluació del Pacte del Grau signat per Castelló en Moviment, Compromís i PSPV/PSOE, i les relacions que la formació manté amb l’equip de govern. Després de debatre, es va acordar per àmplia majoria abandonar la Comissió de Seguiment del Pacte del Grau.", "a2": "L’assemblea extraordinària de Castelló en Moviment ha decidit deixar de participar en la Comissió de Seguiment trimestral del Pacte del Grau, signat per Castelló en Moviment, Compromís i PSPV/PSOE. La comissió té com a objectiu valorar el grau de compliment dels acords de govern, però, segons l’assemblea, no funciona per falta de compromís i comunicació.", "a3": "L'assemblea de Castelló en Moviment ha decidit no participar de la Comissió de Seguiment del Pacte del Grau, ja que considera que és un instrument sense eficàcia, perquè l'Ajuntament no el té en compte en les seves decisions municipals. El 66 % de l'assemblea ha decidit no participar-hi més, fins que no formi part de l'agenda del govern." }, "extractive": { "a1": "Divendres passat 8 d’abril, en el local municipalista de les comarques de Castelló “la Teixidora”, va tenir lloc l’assemblea extraordinària de Castelló en Moviment on la militància va abordar l’avaluació del Pacte del Grau signat per Castelló en Moviment, Compromís i PSPV/PSOE i les relacions que la formació assembleària manté amb l’equip de govern. \nDesprés de debatre l’estat actual de les relacions del grup municipal de Castelló en Moviment i fer una valoració de l’escàs grau de compliment de propostes clau compromeses en aqueix pacte, la formació assembleària considera que no té sentit mantenir un espai de treball com és la Comissió de Seguiment del Pacte del Grau, ja que s’ha demostrat inútil per a avançar en la consecució dels objectius fixats que incloga continguts avaluables.\n“Creiem que la Comissió de seguiment del Pacte del Grau és un instrument ineficaç i una pèrdua de temps, per la qual cosa hem acordat no seguir participant fins que no hi haja un replantejament de la mateixa i fins que Castelló en Moviment no forme part de l’agenda del govern municipal.\nAçò implica el reconeixement de CSenM com a socis d’un Pacte de Govern amb els quals s’ha de debatre i aconseguir un alt grau de consens en aquelles propostes i projectes que van a perfilar el model de ciutat”, han conclòs des de l’assemblea de Castelló en Moviment.", "a2": "Divendres passat 8 d’abril, en el local municipalista de les comarques de Castelló “la Teixidora”, va tenir lloc l’assemblea extraordinària de Castelló en Moviment on la militància va abordar l’avaluació del Pacte del Grau signat per Castelló en Moviment, Compromís i PSPV/PSOE i les relacions que la formació assembleària manté amb l’equip de govern.\nSegons han informat des de la formació municipalista, el 66% de l’assemblea ha considerat innecessari acudir a la comissió que hauria de convocar-se al llarg del mes d’abril fins que no hi haja una oferta damunt de la taula amb compromisos clars i temporalitzats per part del govern municipal.\nDesprés de debatre l’estat actual de les relacions del grup municipal de Castelló en Moviment i fer una valoració de l’escàs grau de compliment de propostes clau compromeses en aqueix pacte, la formació assembleària considera que no té sentit mantenir un espai de treball com és la Comissió de Seguiment del Pacte del Grau, ja que s’ha demostrat inútil per a avançar en la consecució dels objectius fixats que incloga continguts avaluables.\n“Creiem que la Comissió de seguiment del Pacte del Grau és un instrument ineficaç i una pèrdua de temps, per la qual cosa hem acordat no seguir participant fins que no hi haja un replantejament de la mateixa i fins que Castelló en Moviment no forme part de l’agenda del govern municipal”, han conclòs des de l’assemblea de Castelló en Moviment.", "a3": "Divendres passat 8 d’abril, en el local municipalista de les comarques de Castelló “la Teixidora”, va tenir lloc l’assemblea extraordinària de Castelló en Moviment on la militància va abordar l’avaluació del Pacte del Grau signat per Castelló en Moviment, Compromís i PSPV/PSOE i les relacions que la formació assembleària manté amb l’equip de govern.\nSegons han informat des de la formació municipalista, el 66% de l’assemblea ha considerat innecessari acudir a la comissió que hauria de convocar-se al llarg del mes d’abril fins que no hi haja una oferta damunt de la taula amb compromisos clars i temporalitzats per part del govern municipal.\nLa poca permeabilitat del govern s’evidencia, segons CsenM en qüestions concretes com el pla per a la gratuïtat del transport per a aturats presentat per la formació assembleària i que porta mesos sense resposta.\n“Creiem que la Comissió de seguiment del Pacte del Grau és un instrument ineficaç i una pèrdua de temps, per la qual cosa hem acordat no seguir participant fins que no hi haja un replantejament de la mateixa i fins que Castelló en Moviment no forme part de l’agenda del govern municipal”, han conclòs des de l’assemblea de Castelló en Moviment." }, "extreme": { "a1": "L’assemblea extraordinària de Castelló en Moviment acorda abandonar la Comissió de Seguiment del Pacte del Grau per àmplia majoria.", "a2": "L’assemblea de Castelló en Moviment ha decidit que no té sentit mantenir la Comissió de Seguiment del Pacte del Grau.", "a3": "Castelló en Moviment decideix deixar de participar de la Comissió de Seguiment del Pacte del Grau per la seva ineficàcia." } }
2,237
Un espectacle de percussió amb pilotes de bàsquet inaugura la 27a edició de la Mostra d'Igualada
La Big Band Basket Beat Barcelona ha actuat al Teatre de l'Ateneu amb joves en risc d'exclusió social i alumnes d'escoles de la ciutat
La companyia Big Band Basket Beat Barcelona ha estat l'encarregada d'inaugurar oficialment la 27a edició de la Mostra d'Igualada – Fira de teatre infantil i juvenil, que fins el dia 7 d'abril portarà a la capital de l'Anoia 56 espectacles amb 102 representacions. Amb 'Basket Beat', la banda barcelonina ha portat a l'escenari una orquestra que té com a motor el ritme i la sonoritat que generen les pilotes de bàsquet i compta amb membres amb risc d'exclusió social. També hi ha participat joves d'Igualada que han estat assajant amb la companyia els dies previs al festival. Una de les novetats d'aquest any del festival és la Mostra Jove, un espai propi on s'oferiran espectacles per a joves de 12 a 18 anys. La Big Band Basket Beat Barcelona és una orquestra que té com a motor el ritme i la sonoritat que generen les pilotes de bàsquet, el seu instrument principal. El resultat és una banda propera al rock i a la música urbana que uneix les trajectòries de músics professionals i joves en situació de risc d'exclusió social. A més, la companyia barcelonina ha actuat al Teatre de l'Aurora amb joves d'Igualada, que han estat assajant l'espectacle els dies previs a la funció. Segons ha explicat a l'ACN el codirector de la Big Band Basket Beat Barcelona, David Sitges-Sardà, l'espectacle parteix de la metodologia 'basket beat' que consisteix en ensenyar música a través de pilotes. Per Sitges-Sardà, la pilota és un objecte molt quotidià i familiar al qual "tothom hi està avesat" i això provoca que "a l'hora d'ensenyar música es creï una horitzontalitat". "Per fer alguna cosa interessant amb una pilota necessites més persones i, per tant, t'obliga a relacionar-te amb els altres", ha detallat el codirector de la banda, qui creu que aquesta metodologia "a banda d'ensenyar música, ensenya habilitats per a la vida". Aquest és un dels espectacles integradors que enguany proposa la Mostra, però se'n podran veure d'altres com 'H+G', de la companyia italiana Accademia Perduta, una versió molt especial i emotiva de Hansel i Gretel. Un altre muntatge destacat és el de la creadora Carla Rovira amb alumnes de l'Escola Municipal de Teatre La Tarima d'igualada, que es convertiran en el Grup de Pollastres Rebels a 'Most of all, you've got to hide it from the chiks'. 55 companyies i 102 representacions La Mostra reunirà aquest any un total de 55 companyies que oferiran un total de 56 espectacles i 102 representacions al llarg de quatre dies. Hi haurà 16 estrenes, de les quals set són absolutes i nou a Catalunya. De les companyies, 37 són de Catalunya, 13 de la resta de l'estat i cinc internacionals. Els muntatges s'han escollit entre més de 430 propostes. La Mostra d'Igualada continua enguany amb la línia de reforçar el públic juvenil i, per aquest motiu, ha reforçat els espectacles destinats als joves de 12 a 18 anys. L'any passat aquest públic anava només fins els 16 anys i en aquesta edició s'ha ampliat. A més, una altra de les novetats és que se centralitzaran totes les propostes dedicades al públic jove en un mateix espai, el recinte de l'Escorxador. La Llotja es trasllada al Museu de la Pell Una altra de les novetats d'aquesta edició és el trasllat de la Llotja professional al Museu de la Pell amb l'objectiu de potenciar-la. El nou espai és més diàfan i operatiu, fet que permetrà propiciar tot tipus de trobades i activitats. Així, aquest any tornaran els estands per a companyies, institucions, xarxes i empreses del sector, que seran l'epicentre de l'activitat professional de La Llotja. L'espai acollirà un conjunt d'activitats com conferències, sessions de 'speed meetings', un mercat de projectes ('pitching') i trobades pactades informacions que afavoreixen el contacte entre els diferents agents. El pressupost d'aquest any ronda els 300.000 euros entre el Departament de Cultura i l'Ajuntament d'Igualada.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "La companyia Big Band Basket Beat Barcelona ha inaugurat oficialment la 27a edició de la Mostra d'Igualada – Fira de teatre infantil i juvenil. Entre les novetats d'aquest any de la Mostra, hi trobem la Mostra Jove, un espai propi on s'oferiran espectacles per a joves de 12 a 18 anys.", "a2": "La 27a edició de la Mostra d’Igualada ha començat amb un espectacle de la companyia Big Band Basket Beat Barcelona, on participen joves en situació de risc d'exclusió social i s’utilitzen pilotes de bàsquet per fer música urbana. La mostra inclourà 56 espectacles, 102 representacions, conferències i trobades, i té un espai destinat als joves de 12 a 18 anys.", "a3": "S'ha iniciat la 27a edició de la Mostra d'Igualada amb un espectacle de música amb pilotes de bàsquet per part de la companyia Big Band Beat Barcelona. Aquest espectacle ha unit persones en risc d'exclusió social amb joves del municipi. A més, s'ha intentat reforçar el públic jove de 12 a 18 anys." }, "extractive": { "a1": "La companyia Big Band Basket Beat Barcelona ha estat l'encarregada d'inaugurar oficialment la 27a edició de la Mostra d'Igualada – Fira de teatre infantil i juvenil, que fins el dia 7 d'abril portarà a la capital de l'Anoia 56 espectacles amb 102 representacions.\nUna de les novetats d'aquest any del festival és la Mostra Jove, un espai propi on s'oferiran espectacles per a joves de 12 a 18 anys.\nA més, la companyia barcelonina ha actuat al Teatre de l'Aurora amb joves d'Igualada, que han estat assajant l'espectacle els dies previs a la funció.\nUna altra de les novetats d'aquesta edició és el trasllat de la Llotja professional al Museu de la Pell amb l'objectiu de potenciar-la.", "a2": "La companyia Big Band Basket Beat Barcelona ha estat l'encarregada d'inaugurar oficialment la 27a edició de la Mostra d'Igualada – Fira de teatre infantil i juvenil, que fins el dia 7 d'abril portarà a la capital de l'Anoia 56 espectacles amb 102 representacions.\nAmb 'Basket Beat', la banda barcelonina ha portat a l'escenari una orquestra que té com a motor el ritme i la sonoritat que generen les pilotes de bàsquet i compta amb membres amb risc d'exclusió social. \nUna de les novetats d'aquest any del festival és la Mostra Jove, un espai propi on s'oferiran espectacles per a joves de 12 a 18 anys.\nLa Mostra reunirà aquest any un total de 55 companyies que oferiran un total de 56 espectacles i 102 representacions al llarg de quatre dies. ", "a3": "La companyia Big Band Basket Beat Barcelona ha estat l'encarregada d'inaugurar oficialment la 27a edició de la Mostra d'Igualada – Fira de teatre infantil i juvenil, que fins el dia 7 d'abril portarà a la capital de l'Anoia 56 espectacles amb 102 representacions.\nUna de les novetats d'aquest any del festival és la Mostra Jove, un espai propi on s'oferiran espectacles per a joves de 12 a 18 anys.\nEl resultat és una banda propera al rock i a la música urbana que uneix les trajectòries de músics professionals i joves en situació de risc d'exclusió social.\nLa Mostra d'Igualada continua enguany amb la línia de reforçar el públic juvenil i, per aquest motiu, ha reforçat els espectacles destinats als joves de 12 a 18 anys." }, "extreme": { "a1": "S'inaugura la 27a Mostra d'Igualada – Fira de teatre infantil i juvenil, amb 56 espectacles i 102 representacions.", "a2": "La 27a Mostra d'Igualada ha començat amb un espectacle inclusiu de la companyia Big Band Basket Beat Barcelona.", "a3": "Comença la 27a Mostra d'Igualada, més orientada al públic juvenil amb un espectacle musical amb pilotes de bàsquet." } }
2,879
Absolen els dos alts càrrecs de la Diputació de Lleida acusats d'assetjament laboral
El jutge considera que no ha quedat acreditat que els denunciats duguessin a terme "actes hostils o vexatoris greus" contra els funcionaris denunciants
El penal 2 de Lleida ha absolt la cap d'Organització i Gestió de la Diputació de Lleida, Marlen Minguell, i el coordinador de Noves Tecnologies, Gerard Serra, del delicte d'assetjament laboral que denunciaven dos funcionaris de l'ens provincial. Segons la sentència, "no ha quedat acreditat que els acusats acordessin amb tercers la posada en marxa d'un pla d'assetjament cap als dos denunciants ni que en l'execució d'aquest o per iniciativa personal pròpia, duguessin a terme actes hostils o vexatoris greus successius, aprofitant la seva relació de superioritat i amb la finalitat d'aconseguir que tots dos sortissin de la Diputació així com d'impedir o limitar l'exercici de la llibertat sindical". Se'ls acusava dels delictes contra la integritat moral en l'àmbit funcionarial i contra la llibertat sindical. Les acusacions estudien recórrer la sentència. Els denunciants eren el tècnic informàtic i delegat sindical de la Central Sindical Independent de Funcionaris, Josep Maria Veganzones i l'exinterventor, Josep Mateu. Acusaven Serra i Minguell de registrar els seus ordinadors perquè els culpaven d'haver filtrat informació confidencial a la premsa, i també d'apartar-los finalment del seu lloc de treball, l'octubre de 2015. Segons la denúncia, Mateu, des que va ser cessat del seu lloc de treball, va ser ubicat, per ordre de Marlen Minguell, en un despatx en què s'havia col·locat un armari que tapava la porta que donava accés a l'àrea d'intervenció i se li va baixar el sou. A més disposava d'un mobiliari deteriorat i no se li van facilitar durant un any les eines informàtiques que necessitava per fer la seva feina. Tant els acusats com el mateix president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, que va declarar com a testimoni, van negar les acusacions. Reñé va dir que es va cessar Mateu com a interventor per les queixes de diversos alcaldes i per pèrdua de confiança. La fiscalia sol·licitava que se li imposés a Minguell un any i nou mesos de presó per un delicte d'assetjament funcionarial, mentre que l'acusació particular, representada per l'advocat Pau Simarro, els considerava responsables a tots dos i demanava per a cadascun d'ells quatre anys de presó (dos per assetjament laboral i dos més per un delicte contra la llibertat sindical). El jutge del penal 2 ha donat la raó a la defensa que demanava l'absolució dels dos acusats. Segons la sentència, dels actes hostils reiterats que denuncien els acusats, "o bé no són així o bé no obeeixen a la finalitat que denuncien". A més, continua l'escrit, "en molt pocs (actes) van intervenir els acusats i per tant no se'ls pot responsabilitzar de la majoria d'ells". Segons la sentència, del les afectacions a Mateu, la reducció en la nòmina i la pèrdua de despatx queden justificades perquè la funció que duia a terme quan ocupava el càrrec d'interventor no era la mateixa que quan ho va deixar de ser. Així mateix el jutge destaca que la decisió de cessar l'interventor va ser del president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, i no dels acusats i que és el cessament la causa de les conseqüències que han estat interpretades com a actes d'assetjament i que "erròniament" s'atribueixen als acusats. Pel que fa a la intervenció de l'ordinador de Veganzones, segons el jutge, es va fer per investigar, segons els protocols de la Diputació, les infraccions de la Llei de Protecció de Dades detectades a l'àrea d'Intervenció, de la qual Veganzones en formava part quan es van produir. Els fets, per tant, continua l'escrit, "no es poden atribuir a la finalitat de perseguir Veganzones sinó a la de perseguir la infracció". El jutge tampoc considera acreditat que amb les decisions adoptades es limités l'exercici de les funcions de Veganzones com a representant sindical. Finalment, argumenta el jutge, en la hipòtesi (indemostrada) que els acusats, entre altres càrrecs, acordessin amb Reñé un pla d'assetjament laboral, crida l'atenció que no es formulés acusació també contra el president de la Diputació com a responsable principal del pla criminal.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "El jutjat penal 2 de Lleida ha absolt la cap d'Organització i Gestió de la Diputació de Lleida, Marlen Minguell, i el coordinador de Noves Tecnologies, Gerard Serra, del delicte d'assetjament laboral, després de ser denunciats per dos funcionaris. La sentència dictamina que no ha quedat acreditat que els acusats realitzessin actes hostils o vexatoris greus contra els denunciants.", "a2": "Marlen Minguell i Gerard Serra, funcionaris de la Diputació de Lleida, han estat absolts pel jutge del penal 2 de Lleida dels delictes d’assetjament funcionarial i contra la llibertat sindical. Segons el jutge, no s’han pogut provar els delictes denunciats, relacionats amb la posada en marxa d’un pla d'assetjament contra Josep Maria Veganzones i Josep Mateu.", "a3": "Els acusats de la Diputació de Lleida per assetjament laboral han quedat absolts dels càrrecs. Se'ls acusava d'haver tingut actituds discriminatòries i contra la integritat moral envers dos treballadors de l'ens, Veganzones i Mateu. El jutge ha estimat que cap de les accions dels acusats estava injustificada, com la baixada de sou de Mateu, ja que el càrrec era diferent." }, "extractive": { "a1": "El penal 2 de Lleida ha absolt la cap d'Organització i Gestió de la Diputació de Lleida, Marlen Minguell, i el coordinador de Noves Tecnologies, Gerard Serra, del delicte d'assetjament laboral que denunciaven dos funcionaris de l'ens provincial.\nSegons la sentència, \"no ha quedat acreditat que els acusats acordessin amb tercers la posada en marxa d'un pla d'assetjament cap als dos denunciants ni que en l'execució d'aquest o per iniciativa personal pròpia, duguessin a terme actes hostils o vexatoris greus successius, aprofitant la seva relació de superioritat i amb la finalitat d'aconseguir que tots dos sortissin de la Diputació així com d'impedir o limitar l'exercici de la llibertat sindical\".\nAixí mateix el jutge destaca que la decisió de cessar l'interventor va ser del president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, i no dels acusats i que és el cessament la causa de les conseqüències que han estat interpretades com a actes d'assetjament i que \"erròniament\" s'atribueixen als acusats.\nPel que fa a la intervenció de l'ordinador de Veganzones, segons el jutge, es va fer per investigar, segons els protocols de la Diputació, les infraccions de la Llei de Protecció de Dades detectades a l'àrea d'Intervenció, de la qual Veganzones en formava part quan es van produir.", "a2": "El penal 2 de Lleida ha absolt la cap d'Organització i Gestió de la Diputació de Lleida, Marlen Minguell, i el coordinador de Noves Tecnologies, Gerard Serra, del delicte d'assetjament laboral que denunciaven dos funcionaris de l'ens provincial.\nSegons la sentència, \"no ha quedat acreditat que els acusats acordessin amb tercers la posada en marxa d'un pla d'assetjament cap als dos denunciants ni que en l'execució d'aquest o per iniciativa personal pròpia, duguessin a terme actes hostils o vexatoris greus successius, aprofitant la seva relació de superioritat i amb la finalitat d'aconseguir que tots dos sortissin de la Diputació així com d'impedir o limitar l'exercici de la llibertat sindical\".\nLa fiscalia sol·licitava que se li imposés a Minguell un any i nou mesos de presó per un delicte d'assetjament funcionarial, mentre que l'acusació particular, representada per l'advocat Pau Simarro, els considerava responsables a tots dos i demanava per a cadascun d'ells quatre anys de presó (dos per assetjament laboral i dos més per un delicte contra la llibertat sindical).\nAixí mateix el jutge destaca que la decisió de cessar l'interventor va ser del president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, i no dels acusats i que és el cessament la causa de les conseqüències que han estat interpretades com a actes d'assetjament i que \"erròniament\" s'atribueixen als acusats.", "a3": "El penal 2 de Lleida ha absolt la cap d'Organització i Gestió de la Diputació de Lleida, Marlen Minguell, i el coordinador de Noves Tecnologies, Gerard Serra, del delicte d'assetjament laboral que denunciaven dos funcionaris de l'ens provincial.\nSegons la sentència, \"no ha quedat acreditat que els acusats acordessin amb tercers la posada en marxa d'un pla d'assetjament cap als dos denunciants ni que en l'execució d'aquest o per iniciativa personal pròpia, duguessin a terme actes hostils o vexatoris greus successius, aprofitant la seva relació de superioritat i amb la finalitat d'aconseguir que tots dos sortissin de la Diputació així com d'impedir o limitar l'exercici de la llibertat sindical\".\nSegons la denúncia, Mateu, des que va ser cessat del seu lloc de treball, va ser ubicat, per ordre de Marlen Minguell, en un despatx en què s'havia col·locat un armari que tapava la porta que donava accés a l'àrea d'intervenció i se li va baixar el sou.\nEl jutge tampoc considera acreditat que amb les decisions adoptades es limités l'exercici de les funcions de Veganzones com a representant sindical." }, "extreme": { "a1": "Queden absolts els dos alts càrrecs de la Diputació de Lleida acusats d'assetjament laboral per dos funcionaris.", "a2": "Marlen Minguell i Gerard Serra han estat absolts dels delictes contra la llibertat sindical i d'assetjament funcionarial.", "a3": "Minguell i Serra queden absolts dels càrrecs per assetjament laboral a la Diputació de Lleida contra Mateu i Veganzones." } }
541
Quatre novetats de Feliu Formosa s’endinsen en les seves facetes de poeta, dietarista, home de teatre i traductor
L'escriptor segueix molt interessat en la traducció i admet que li costa 'trobar el camí de la poesia', però no descarta fer-ne més
Aquest mes de febrer coincideixen a les llibreries quatre novetats de Feliu Formosa publicades per Pagès Editors, Adesiara, la revista ‘El Procés’ i ‘Núvol’, que mostren les diferents facetes de l’autor: el poeta, el dietarista, l’home de teatre i el traductor. Així, Pagès Editors publica Papallona de l’ombra, una tria personal de poemes de Formosa; ‘Núvol’ reedita el dietari El present vulnerable; l’editorial Adesiara publica El meu piano blau, que es pot considerar el testament poètic d’Else Lasker-Schüler, i va ser traduït per Formosa, i la revista ‘El Procés’ dedica el seu número 9 a un monogràfic únic i especial d’unes 240 pàgines sobre la seva figura. Als seus 83 anys, Formosa ha apuntat que la traducció el segueix ‘interessant molt’ i està molt content que s’hagi publicat el llibre de Lasker-Schüler. Ha assenyalat que li costa trobar el camí de la poesia una altra vegada, tot i que no descarta tornar-s’hi a posar. ‘Núvol’ ha publicat El present vulnerable, una obra que s’edita per tercera vegada després que fos publicat per primera vegada l’any 79. A ‘El present vulnerable’, Formosa recull fets de la vida quotidiana, descripcions d’un lloc o d’un ambient, creacions literàries, reflexions socials i polítiques de l’època, anàlisis minucioses de la feina pròpia, informes de lectures i transcripcions de somnis. ‘Ha tingut tres vides en 40 anys i és un llibre que es resisteix a morir’, ha assegurat Bernat Puigtobella, editor de ‘Núvol’, al mateix temps que ha recalcat que, al seu moment, el llibre va ser una fita amb texts escrits amb ‘molta autenticitat’. L’editorial Adesiara ha publicat El meu piano blau, que es pot considerar el testament poètic d’Else Lasker-Schüler, i que va ser traduït per Formosa. La publicació inclou els poemes en alemany i les seves traduccions al català. ‘Al llibre hi ha una part dedicada a la memòria del seu fill’, ha ressaltat Formosa. ‘Else Lasker-Schüler va ser una poetessa molt especial amb una imaginació desbocada i crec que és una poetessa única’. Papallona de l’ombra ‘Una tria personal des del 73 fins l’actualitat amb diferents temes com l’amor, la relació amb l’altra i la mort i són 110 poemes en 11 capítols i acompanyat amb 14 il·lustracions’, ha explicat l’editora Eulàlia Pagès. Aquest recorregut repassa dotze llibres de poemes justament quan el poeta acaba de fer els 83 anys. La revista ‘El Procés’ dedica el seu número nou a un monogràfic únic i especial d’unes 240 pàgines sobre la figura de Feliu Formosa i aquest és el primer número que es dedica a un poeta viu. La seva idea de fons és descobrir qui és Formosa, no fer cap mena d’assaig crític sobre ell sinó deixar a la gent que parlés d’en Feliu sobre la seva vida i obra. Joaquim Armengol, editor de la revista, ha recalcat que també s’ha inclòs un article de tota la seva vida teatral, també hi ha textos inèdits de l’escriptor. Activitat actual Formosa, dotat amb una gran memòria, s’ha mostrat molt actiu. ‘Sempre que em trucaven per fer coses, sempre em resistia i ara últimament tinc una actitud contrària perquè, en tenir 83 anys, penso que si em demanen un pròleg o una presentació, ho faig perquè encara estic viu. Faig la viu-viu’, ha dit. Ha recordat que Juan Luis Panero va dir, quan tenia 70 anys, que la poesia l’havia abandonat. Formosa ha assegurat que a ell li passa exactament el mateix. ‘Ara tinc un llarg diari inèdit i em costa trobar el camí de la poesia una altra vegada, però no ho descarto’, ha afegit l’escriptor. Sobre aquest dietari inèdit, ha apuntat que té dues parts, una el 2015 i l’altra el 2016. De fet, al número de la revista ‘El Procés’ hi ha un fragment d’aquest dietari i que se centra en la seva relació amb Montserrat Roig. A la roda de premsa també ha assenyalat que li agrada anar al teatre a saludar a antics alumnes seus. ‘Sóc molt amic de la gent de teatre i són molt bona gent, tenen un ofici molt complicat i toquen molt de peus a terra’. Ho ha comparat amb els poetes que a vegades estan en un pedestal.
[ "cultura", "lletres" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "Coincideixen a les llibreries quatre novetats de l'escriptor Feliu Formosa. Pagès Editors publica \"Papallona de l’ombra\", de poemes de Formosa; \"Núvol\" reedita el seu dietari \"El present vulnerable\"; Adesiara publica \"El meu piano blau\", traduït per Formosa, i la revista \"El Procés\" dedica el seu número 9 a un monogràfic únic i especial d’unes 240 pàgines sobre la seva figura.", "a2": "Al febrer, apareixeran quatre obres centrades en l’autor Feliu Formosa, que inclouran un recull de poemes, una reedició del dietari “El present vulnerable”, la traducció de Formosa de l’obra \"El meu piano blau\", de la poetessa alemanya Else Lasker-Schüler, i un monogràfic a la revista ”El Procés” sobre la vida i l’obra de l’escriptor català.", "a3": "Aquest febrer es publicaran diverses novetats de l'escriptor Feliu Formosa a diverses editorials i revistes, que permetran conèixer millor les diverses facetes de l'autor. Formosa ha afirmat que encara està interessat en la traducció i que li costa una mica tornar a la poesia, però que encara no ha descartat la idea." }, "extractive": { "a1": "Aquest mes de febrer coincideixen a les llibreries quatre novetats de Feliu Formosa publicades per Pagès Editors, Adesiara, la revista ‘El Procés’ i ‘Núvol’, que mostren les diferents facetes de l’autor: el poeta, el dietarista, l’home de teatre i el traductor.\nAixí, Pagès Editors publica Papallona de l’ombra, una tria personal de poemes de Formosa; ‘Núvol’ reedita el dietari El present vulnerable; l’editorial Adesiara publica El meu piano blau, que es pot considerar el testament poètic d’Else Lasker-Schüler, i va ser traduït per Formosa, i la revista ‘El Procés’ dedica el seu número 9 a un monogràfic únic i especial d’unes 240 pàgines sobre la seva figura.\n‘Ha tingut tres vides en 40 anys i és un llibre que es resisteix a morir’, ha assegurat Bernat Puigtobella, editor de ‘Núvol’, al mateix temps que ha recalcat que, al seu moment, el llibre va ser una fita amb texts escrits amb ‘molta autenticitat’.\nLa revista ‘El Procés’ dedica el seu número nou a un monogràfic únic i especial d’unes 240 pàgines sobre la figura de Feliu Formosa i aquest és el primer número que es dedica a un poeta viu.", "a2": "Aquest mes de febrer coincideixen a les llibreries quatre novetats de Feliu Formosa publicades per Pagès Editors, Adesiara, la revista ‘El Procés’ i ‘Núvol’, que mostren les diferents facetes de l’autor: el poeta, el dietarista, l’home de teatre i el traductor.\nAixí, Pagès Editors publica Papallona de l’ombra, una tria personal de poemes de Formosa; ‘Núvol’ reedita el dietari El present vulnerable; l’editorial Adesiara publica El meu piano blau, que es pot considerar el testament poètic d’Else Lasker-Schüler, i va ser traduït per Formosa, i la revista ‘El Procés’ dedica el seu número 9 a un monogràfic únic i especial d’unes 240 pàgines sobre la seva figura.\nLa revista ‘El Procés’ dedica el seu número nou a un monogràfic únic i especial d’unes 240 pàgines sobre la figura de Feliu Formosa i aquest és el primer número que es dedica a un poeta viu.\n‘Ara tinc un llarg diari inèdit i em costa trobar el camí de la poesia una altra vegada, però no ho descarto’, ha afegit l’escriptor.", "a3": "Aquest mes de febrer coincideixen a les llibreries quatre novetats de Feliu Formosa publicades per Pagès Editors, Adesiara, la revista ‘El Procés’ i ‘Núvol’, que mostren les diferents facetes de l’autor: el poeta, el dietarista, l’home de teatre i el traductor.\nAixí, Pagès Editors publica Papallona de l’ombra, una tria personal de poemes de Formosa; ‘Núvol’ reedita el dietari El present vulnerable; l’editorial Adesiara publica El meu piano blau, que es pot considerar el testament poètic d’Else Lasker-Schüler, i va ser traduït per Formosa, i la revista ‘El Procés’ dedica el seu número 9 a un monogràfic únic i especial d’unes 240 pàgines sobre la seva figura.\nHa assenyalat que li costa trobar el camí de la poesia una altra vegada, tot i que no descarta tornar-s’hi a posar.\nL’editorial Adesiara ha publicat El meu piano blau, que es pot considerar el testament poètic d’Else Lasker-Schüler, i que va ser traduït per Formosa." }, "extreme": { "a1": "A la venda quatre novetats de l'escriptor Feliu Formosa publicades per Pagès Editors, Adesiara, la revista \"El Procés\" i \"Núvol\".", "a2": "Aquest febrer apareixeran quatre novetats de l’escriptor Feliu Formosa: un recull de poemes, un dietari, una traducció i un mongràfic.", "a3": "Feliu Formosa publicarà diverses novetats aquest mes de febrer i explica que vol tornar a la poesia malgrat que li costa." } }
1,098
Macron guanya, Trump cedeix i el clima pateix, l'escenari després del G-7
El president francès aprofita la seva condició d'amfitrió i els Estats Units semblen afluixar davant l'acord amb l'Iran, mentre Boris Johnson no aconsegueix que la UE li faci concessions en el Brexit
La cimera del G-7 a Biarritz ja és història. Durant tres dies, ha reunit els líders de les principals potències econòmiques democràtiques: el president dels EUA, Donald Trump; el de França, Emmanuel Macron; la cancellera alemanya, Angela Merkel; el primer ministre britànic, Boris Johnson; el d'Itàlia, Giuseppe Conte; el del Canadà, Justin Trudeau, i el del Japó, Shinzo Abe, més el president del Consell Europeu, Donald Tusk. La trobada deixa un escenari complex amb algunes sorpreses. Aquests són alguns elements que ofereix el panorama internacional després de la cimera. El president francès ha aconseguit un èxit diplomàtic en la cimera de Biarritz. Ha sabut aprofitar el seu paper d'amfitrió i ha escenificat amb eficàcia la posició de França. No s'ha arronsat davant els seus interlocutors més difícils, com Donald Trump i Boris Johnson. Ha consolidat un bloc junt a la cancellera alemanya, Angela Merkel, i la Unió Europea. S'ha plasmat en la defensa de l'acord nuclear amb l'Iran i el gest sorprenent del viatge del ministre d'Exteriors iranià a Biarritz de diumenge per entrevistar-se amb els caps de la diplomàcia francesa. El president nord-americà fa concessions L'encontre al País Basc francès ha servit també per contemplar un Trump inhabitual. Si l'inici de la trobada l'ambient era crispat, Trump s'ha acomiadat explicant que la Xina havia demanat tornar a negociar per encarrilar la guerra comercial i mostrant-se obert a dialogar. Sobre l'Iran, ha assegurat que no vol derrocar el règim de la República Islàmica i que Teheran té una oportunitat de resoldre la seva crisi. El president nord-americà ha explicitat que tots els aliats coincideixen en la voluntat d'impedir que l'Iran sigui una potència nuclear. A què es deu aquest aparent Trump moderat? És fruit d'un càlcul davant la campanya nord-americana o el risc d'una recessió? Potser simplement sigui un bon dia dins d'una presidència molt llunàtica. La UE planta cara al Brexit dur El G-7 s'ha reunit dos mesos abans del 31 d'octubre, quan es farà efectiu el Brexit (si no hi ha un nou ajornament in extremis). El nou primer ministre britànic, Boris Johnson, s'ha entrevistat amb els seus aliats i ha intentat convèncer-los que modifiquin la seva posició. Però tot i la cordialitat, ni Merkel, ni Macron, ni Donald Tusk, el president del Consell Europeu, han obert la porta a cap més concessió a Londres. Una opció que veuen com a perillosa i que afebliria la UE. Johnson es troba entre l'espasa del Parlament de Westminster, que no vol un Brexit sense acord, i la paret de Brussel·les, que no li vol donar més aire. El clima, una batalla de resultat incert El G-7 ha aprovat un pla d'ajuda de 20 milions de dòlars per a l'Amazonia en flames. Aquest és un dels titulars de la cimera. Però el cert és que es tracta d'una mesura paliativa que no és una mostra de cap gir significatiu pel que fa a la política de combat contra el canvi climàtic. S'ha anunciat (ho ha fet Macron acompanyat d'un dels presidents convidats, el de Xile, Sebastián Piñera) que la propera assemblea general de l'ONU debatrà un pla integral de reforestació de l'Amazònia. Però el ritme de destrucció del gran pulmó verd corre més que tots els plans de reforestació que es puguin engegar. I el presdient brasiler, l'ultra Bolsonaro, que ha protagonitzat una polèmica sorollosa amb Macron, ja ha deixat clar que no facilitarà la intervenció internacional a l'Amazònia. El clima té mala peça al teler. Rússia, encara no Els líders del G-7 han deixat clar que no ha arribat encara el moment de tornar a obrir la porta a Moscou perquè es reincorpori al grup. Això malgrat que Trump ha expressat en diverses ocasions la seva posició favorable al retorn de Vladimir Putin a la taula. La resta de líders mundials s'hi neguen en rodó, després que decidissin l'expulsió de Rússia arran de l'annexió de Crimea. En això, el britànic Johnson coincideix amb els altres cinc enfront Washington.
[ "g-7" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "La cimera del G-7 a Biarritz ha reunit els líders de les principals potències econòmiques democràtiques: Estats Units, Regne Unit, Alemanya, França, Itàlia, Canadà i Japó. Macron ha aconseguit un èxit diplomàtic, consolidant un bloc amb Angela Merkel i la Unió Europea. Trump ha cedit davant l'acord amb l'Iran. Johnson no ha obtingut concessions de la UE en el Brexit.", "a2": "Les principals potències democràtiques es van reunir a Biarritz durant la cimera del G-7 per discutir sobre temes d’interès internacional, com l'acord nuclear amb l'Iran, la guerra comercial amb la Xina, el Brexit o la desforestació. Malgrat alguns desacords, els líders van aprovar un pla d’ajuda per a l’Amazònia i van acordar mantenir Rússia fora del G-7.", "a3": "La cimera del G-7 ha acabat després de tres dies on els principals dirigents mundials s'han reunit per debatre sobre temes que afecten a tots. Per una banda, s'ha consolidat el bloc França-Alemanya-UE. Entre altres temes, també s'ha parlat del Brexit i dels incendis de l'Amazònia, que han demostrat que Bolsonaro no posarà fàcil la intervenció internacional." }, "extractive": { "a1": "Durant tres dies, ha reunit els líders de les principals potències econòmiques democràtiques: el president dels EUA, Donald Trump; el de França, Emmanuel Macron; la cancellera alemanya, Angela Merkel; el primer ministre britànic, Boris Johnson; el d'Itàlia, Giuseppe Conte; el del Canadà, Justin Trudeau, i el del Japó, Shinzo Abe, més el president del Consell Europeu, Donald Tusk.\nEl president francès ha aconseguit un èxit diplomàtic en la cimera de Biarritz.\nSobre l'Iran, ha assegurat que no vol derrocar el règim de la República Islàmica i que Teheran té una oportunitat de resoldre la seva crisi.\nEl G-7 ha aprovat un pla d'ajuda de 20 milions de dòlars per a l'Amazonia en flames.", "a2": "Durant tres dies, ha reunit els líders de les principals potències econòmiques democràtiques: el president dels EUA, Donald Trump; el de França, Emmanuel Macron; la cancellera alemanya, Angela Merkel; el primer ministre britànic, Boris Johnson; el d'Itàlia, Giuseppe Conte; el del Canadà, Justin Trudeau, i el del Japó, Shinzo Abe, més el president del Consell Europeu, Donald Tusk.\nEl president nord-americà ha explicitat que tots els aliats coincideixen en la voluntat d'impedir que l'Iran sigui una potència nuclear. \nEl G-7 ha aprovat un pla d'ajuda de 20 milions de dòlars per a l'Amazonia en flames.\nEls líders del G-7 han deixat clar que no ha arribat encara el moment de tornar a obrir la porta a Moscou perquè es reincorpori al grup. ", "a3": "Durant tres dies, ha reunit els líders de les principals potències econòmiques democràtiques: el president dels EUA, Donald Trump; el de França, Emmanuel Macron; la cancellera alemanya, Angela Merkel; el primer ministre britànic, Boris Johnson; el d'Itàlia, Giuseppe Conte; el del Canadà, Justin Trudeau, i el del Japó, Shinzo Abe, més el president del Consell Europeu, Donald Tusk.\nSi l'inici de la trobada l'ambient era crispat, Trump s'ha acomiadat explicant que la Xina havia demanat tornar a negociar per encarrilar la guerra comercial i mostrant-se obert a dialogar.\nEl nou primer ministre britànic, Boris Johnson, s'ha entrevistat amb els seus aliats i ha intentat convèncer-los que modifiquin la seva posició.\nEl G-7 ha aprovat un pla d'ajuda de 20 milions de dòlars per a l'Amazonia en flames." }, "extreme": { "a1": "Ha finalitzat la cimera del G-7 a Biarritz, que ha reunit els líders de les 7 principals potències econòmiques democràtiques.", "a2": "La cimera del G-7 a Biarritz ha reunit els líders de les principals potències democràtiques per debatre sobre problemes globals.", "a3": "Acaba el G7 amb dos blocs diferenciats i debats sobre el canvi climàtic i el retorn de Rússia a la taula." } }
2,185
Domènech apunta que el que es voti el 26-J repercutirà en els pressupostos de la Generalitat de Catalunya
La creació de treball digne, donar resposta a l'emergència social i transformar el model productiu, eixos del programa d'En Comú Podem en matèria econòmica
El cap de llista per Barcelona d'En Comú Podem, Xavier Domènech, ha dibuixat un tercer escenari més enllà del suport de la CUP als pressupostos o que no hi hagi pressupostos. "El 26-J els catalans tenen la oportunitat de votar una opció que derogarà la 'llei Montoro' –referint-se a la llei d'Estabilitat Pressupostària del 2012-, que estableix la intervenció de les finances de la Generalitat de Catalunya i el topall dels pressupostos", ha assenyalat. Ho ha dit en la presentació dels compromisos del partit en matèria econòmica per a les pròximes eleccions generals. Un programa que té com a línies d'actuació la creació de llocs de treball amb condicions i salaris dignes, donar resposta a l'emergència social i transformar el model productiu cap a una economia verda i del coneixement. Aquest darrer punt es refereix a un canvi de model que hauria de dirigir-se a "circuits curts, sostenibles i distribuïts" el qual Catalunya podria ser capdavantera en la "transició energètica ecològica". La candidatura liderada per Xavier Domènech també vol combatre les desigualtats socials. Primer recuperant drets com els dels treballadors, proposant no només la derogació del reforma laboral del 2012 del PP, sinó també la del 2010 que va impulsar el PSOE. El conjunt de propostes del partit es resumeixen, segons ha esmentat el número 3 de la candidatura, Josep Vendrell, en els conceptes "ètica", "equitat" i "ecologia". En el primer concepte, Vendrell afirma que cal combatre el frau fiscal i els paradisos fiscals per revertir que, actualment, "ser ric sigui tan barat". Per aquest motiu una de les propostes és poder fer una "auditoria ciutadana del deute públic" per indagar el qui, què, quant i perquè de la situació financera del país. En Comú Podem aposta també per un impost als bancs perquè retornin els diners del rescat, més de 60.000 milions d'euros que s'haurien de retornar i la via, segons el partit, seria gravar a aquelles entitats que han estat rescatades i que han obtingut beneficis en els darrers anys. També vol impulsar l'augment de l'IRPF de les rendes altes i ajudar a les famílies amb menys recursos amb un augment del salari mínim que arribi a ser equivalent al d'altres països de la Unió Europea. En concret, En Comú Podem vol passar dels 640 euros actuals als 950 euros al final de la legislatura, i també fixar al renda mínima garantida als 650 euros. El cap de llista d'En Comú Podem ha reclamat, a més, "un pla d'inversió pública" de 96.000 milions d'euros, per recuperar els drets "que la societat ha perdut durant la crisis". Aquestes i altres propostes han anat precedides de la presentació d'un diagnòstic de la situació econòmica dels darrers anys a Catalunya i l'Estat. A banda de Domènech i Vendrell, també han estat presents els economistes Lluís Torrents i Sergi Cutillas així com la número 4 de la candidatura a Barcelona, Sònia Farrè. Una de les conclusions és que la suposada recuperació econòmica s'està fent en fals i que persisteixen els greuges de les polítiques d'austeritat que s'imposen des de la Unió Europea. En aquest sentit, Domènech ha insistit en què aquest model econòmic de retallades i precarietat "ha deixat una realitat profundament ferida". Per això, el cap de llista d'En Comú Podem ha proposat que, per exemple, la partida destinada al pagament de les pensions s'ha d'incloure dins dels pressupostos de l'Estat, perquè sinó "serà insostenible'. Domènech respon a Junqueras sobre el referèndum El cap de llista d'En Comú Podem s'ha mostrat sorprès davant les declaracions del vicepresident econòmic de la Generalitat, Oriol Junqueras, qui apuntava de la inviabilitat del model de referèndum que proposava a la coalició. "És molt preocupant que a aquestes altures no sàpiga la nostra proposta", ha assenyalat, aclarint que no depèn de dues terceres parts dels Congrés, sinó de l'aplicació de la llei orgànica 2/1980 sobre modalitats de referèndum, el qual es podria fer a partir "d'un decret del govern". "Ho hem explicat fins a la sacietat", ha indicat Domènech, mostrant la seva preocupació: "si un responsable que ha de dirigir el procés no coneix les proposta que hi ha sobre la taula per fer efectiu el dret a decidir m'ha preocupat", ha dit. Pel que fa a la proposta de referèndum per a una constitució de la república catalana que ha recordat el també líder d'ERC, Domènech ha valorat que "forma part del seu full de ruta" però ha assenyalat que "em costa d'entendre perquè (un model de referèndum) és impossible i l'altre és possible". "Amb aquesta discurs instal·lat en el 'no, no i no', en el 'això és impossible' i en la negació es pensen que estan fent un combat electoral", ha declarat. "I el que estan fent fan és negar-se a ells mateixos", ha conclòs.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "Xavier Domènech, cap de llista per Barcelona d'En Comú Podem, ha presentat els compromisos del partit en matèria econòmica per a les pròximes eleccions generals. Els punts principals són la creació de treball digne, derogar la llei Montoro, donar resposta a l'emergència social i transformar el model productiu. Proposen un model de referèndum diferent del proposat pels independentistes.", "a2": "Xavier Domènech ha declarat que el programa d’En Comú Podem, centrat en l’ètica, l’equitat i l’ecologia, inclou la creació de llocs de treball, la millora de les condicions laborals amb un augment dels salaris mínims, la lluita contra el frau fiscal i millores en el model econòmic de l’Estat que afectarien les finances de la Generalitat. ", "a3": "Domènech, candidat d'En Comú Podem, ha presentat els compromisos del partit per a les eleccions del 26-J. Ha explicat que les principals vies d'actuació són l'ètica, l'equitat i l'ecologia. A més, ha proposat un impost als bancs que van rebre diners de rescat que ja tenen beneficis. Així mateix, ha recordat que el referèndum està al seu full de ruta." }, "extractive": { "a1": "\"El 26-J els catalans tenen la oportunitat de votar una opció que derogarà la 'llei Montoro' –referint-se a la llei d'Estabilitat Pressupostària del 2012-, que estableix la intervenció de les finances de la Generalitat de Catalunya i el topall dels pressupostos\", ha assenyalat.\nPer això, el cap de llista d'En Comú Podem ha proposat que, per exemple, la partida destinada al pagament de les pensions s'ha d'incloure dins dels pressupostos de l'Estat, perquè sinó \"serà insostenible'.\nEl cap de llista d'En Comú Podem s'ha mostrat sorprès davant les declaracions del vicepresident econòmic de la Generalitat, Oriol Junqueras, qui apuntava de la inviabilitat del model de referèndum que proposava a la coalició.\nPel que fa a la proposta de referèndum per a una constitució de la república catalana que ha recordat el també líder d'ERC, Domènech ha valorat que \"forma part del seu full de ruta\" però ha assenyalat que \"em costa d'entendre perquè (un model de referèndum) és impossible i l'altre és possible\".", "a2": "\"El 26-J els catalans tenen la oportunitat de votar una opció que derogarà la 'llei Montoro' –referint-se a la llei d'Estabilitat Pressupostària del 2012-, que estableix la intervenció de les finances de la Generalitat de Catalunya i el topall dels pressupostos\", ha assenyalat.\nUn programa que té com a línies d'actuació la creació de llocs de treball amb condicions i salaris dignes, donar resposta a l'emergència social i transformar el model productiu cap a una economia verda i del coneixement.\nEl cap de llista d'En Comú Podem s'ha mostrat sorprès davant les declaracions del vicepresident econòmic de la Generalitat, Oriol Junqueras, qui apuntava de la inviabilitat del model de referèndum que proposava a la coalició.\nPel que fa a la proposta de referèndum per a una constitució de la república catalana que ha recordat el també líder d'ERC, Domènech ha valorat que \"forma part del seu full de ruta\" però ha assenyalat que \"em costa d'entendre perquè (un model de referèndum) és impossible i l'altre és possible\".", "a3": "\"El 26-J els catalans tenen la oportunitat de votar una opció que derogarà la 'llei Montoro' –referint-se a la llei d'Estabilitat Pressupostària del 2012-, que estableix la intervenció de les finances de la Generalitat de Catalunya i el topall dels pressupostos\", ha assenyalat.\nEl conjunt de propostes del partit es resumeixen, segons ha esmentat el número 3 de la candidatura, Josep Vendrell, en els conceptes \"ètica\", \"equitat\" i \"ecologia\".\nEn Comú Podem aposta també per un impost als bancs perquè retornin els diners del rescat, més de 60.000 milions d'euros que s'haurien de retornar i la via, segons el partit, seria gravar a aquelles entitats que han estat rescatades i que han obtingut beneficis en els darrers anys.\nPel que fa a la proposta de referèndum per a una constitució de la república catalana que ha recordat el també líder d'ERC, Domènech ha valorat que \"forma part del seu full de ruta\" però ha assenyalat que \"em costa d'entendre perquè (un model de referèndum) és impossible i l'altre és possible\"." }, "extreme": { "a1": "El cap de llista per Barcelona d'En Comú Podem, Xavier Domènech, presenta els compromisos electorals del partit en matèria econòmica.", "a2": "Xavier Domènech ha afirmat que el programa d'En Comú Podem vol millorar les condicions laborals i la sostenibilitat.", "a3": "El cap de llista d'En Comú Podem ha presentat els compromisos del partit per a les eleccions del 26-J." } }
367
Pressupost 2016: les xifres principals del projecte de llei
Passa de 23.700 milions, un 78% dels quals es destinarà a despeses socials ·
Avui el vice-president d’Economia, Oriol Junqueras, lliurarà al govern el projecte de llei del pressupost del 2016. És previst que sigui sotmès a debat al ple del 8 de juny, però encara no és segur que sigui aprovat. Aquests dies és objecte de negociacions dures entre Junts pel Sí i la CUP. Fins demà no es podrà saber amb pèls i senyals com Junqueras ha organitzat les despeses i els ingressos del govern. Tanmateix, sí que se saben algunes dades destacables de l’avantprojecte. Una de les partides que s’ampliarà és la de despeses socials, que inclourà el pla de xoc de 270 milions d’euros pactat entre JxSí i la CUP. Segons que va explicar Junqueras ahir a RAC1, salut creixerà de 317 milions, ensenyament 211 i serveis socials 173. Aquestes tres partides representaran el 73% del pressupost global. Però la despesa social serà més gran, del 78% del total, és a dir, 18.500 milions aproximadament, perquè, a banda de salut, ensenyament i educació, hi ha més despeses socials, com ara la d’Universitats i Recerca. Concretament, aquesta partida s’ampliarà de 50 milions. Pressupost sense reforma fiscal El capítol d’ingressos ha estat un dels més polèmics en el període previ a la presentació del projecte de llei de pressupost. La CUP vol rebaixar l’IRPF a les classes mitjanes i baixes i apujar-lo a les classes benestants; vol que l’impost de successions recuperi els nivells del tripartit; i vol convertir l’impost de patrimoni en un impost sobre les grans fortunes. El debat sobre aquesta qüestió pot tenir un impacte polític en l’aprovació o no del pressupost, però no en el capítol d’ingressos perquè és poc probable que es pugui prendre cap decisió que afecti els recursos del 2016. Per tant, el document que el govern aprovarà avui no inclou cap canvi en els principals imposts catalans, per bé que caldrà veure si hi ha cap novetat durant la negociació parlamentària. La CUP també demana que s’hi incloguin els imposts anul·lats pel Tribunal Constitucional espanyol, com ara el de dipòsits bancaris, el d’emissió de gasos de la indústria, el de les nuclears i el d’aviació comercial. El govern descarta aquesta opció perquè vol un pressupost realista, però sí que inclourà els dos imposts que actualment són suspesos pel TC, tot esperant una resolució judicial ferma: el de pisos buits (pel qual es preveu de recaptar 14 milions d’euros) i el de les empreses d’internet (15 milions). Quin tràmit parlamentari s’ha de seguir? El projecte de llei del pressupost del 2016 començarà el tràmit parlamentari avui, tan bon punt el consell executiu de la Generalitat l’aprovi formalment. Així que els grups parlamentaris tinguin accés al projecte de llei de pressupost i al de la llei de mesures fiscals i financeres que l’acompanya, començarà a comptar el temps fins al debat final. Els grups hi podran presentar esmenes a la totalitat que, probablement, es debatran al ple dels dies 8 i 9 de juny, immediatament abans de començar la campanya de les eleccions espanyoles. JxSí haurà de menester el suport de la CUP (almenys 2 vots a favor i 8 abstencions) per a rebutjar les esmenes a la totalitat. Si no reïxen, els comptes començaran a debatre’s en comissió, amb la compareixença de tots els consellers per a presentar els capítols d’ingressos i despeses. Si en comissió superen les esmenes a la totalitat que es puguin presentar, els projectes de llei aniran avançant fins a la segona quinzena de juliol, quan estaran preparats per a ser aprovats. El govern calcula que el pressupost podria ser aprovat a final de juliol. Tanmateix, la història recent demostra que el tràmit es pot allargar encara més. Tant el 2014 com el 2015 el Partit Popular va presentar recursos al Consell de Garanties Estatutàries contra la llei de pressupost i la llei de mesures fiscals i financeres. El tràmit del consell es pot allargar durant un mes, i això podria obligar a aprovar el pressupost el mes d’agost o a principi de setembre. Sempre, és clar, que JxSí hagi aconseguit el suport de la CUP o dels diputats necessaris dels altres grups. Si el govern preveu de no obtenir la majoria, també podria optar per retirar el projecte, un fet sense precedents.
[ "economia" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "Avui començarà el tràmit parlamentari del projecte de llei del pressupost del 2016, tan bon punt sigui aprovat pel consell executiu de la Generalitat. La despesa social serà del 78 % del total, és a dir, 18.500 milions aproximadament, dels més de 23.700 milions totals. El debat final es farà al ple del 8 de juny.", "a2": "Avui començarà el procés per aprovar el projecte de llei del pressupost del 2016. El projecte vol augmentar les partides destinades a salut, ensenyament i serveis socials, i incloure els impostos de pisos buits i d'empreses d’internet. Tanmateix, no inclourà els impostos anul·lats pel Tribunal Constitucional ni les modificacions en l’IRPF o l’impost de successions que demanava la CUP.", "a3": "Oriol Junqueras lliurarà el projecte de llei del pressupost del 2016 al govern, en el qual s'ha previst un augment en la despesa social, que serà d'un 78 % del total del pressupost. Es calcula que són uns 18.500 milions que aniran destinats a sanitat i ensenyament, entre d'altres. La CUP ha demanat rebaixar l'IRPF a la classe mitjana i baixa." }, "extractive": { "a1": "Avui el vice-president d’Economia, Oriol Junqueras, lliurarà al govern el projecte de llei del pressupost del 2016.\nUna de les partides que s’ampliarà és la de despeses socials, que inclourà el pla de xoc de 270 milions d’euros pactat entre JxSí i la CUP.\nEl projecte de llei del pressupost del 2016 començarà el tràmit parlamentari avui, tan bon punt el consell executiu de la Generalitat l’aprovi formalment.\nAixí que els grups parlamentaris tinguin accés al projecte de llei de pressupost i al de la llei de mesures fiscals i financeres que l’acompanya, començarà a comptar el temps fins al debat final.", "a2": "Avui el vice-president d’Economia, Oriol Junqueras, lliurarà al govern el projecte de llei del pressupost del 2016.\nSegons que va explicar Junqueras ahir a RAC1, salut creixerà de 317 milions, ensenyament 211 i serveis socials 173. \nEl govern descarta aquesta opció perquè vol un pressupost realista, però sí que inclourà els dos imposts que actualment són suspesos pel TC, tot esperant una resolució judicial ferma: el de pisos buits (pel qual es preveu de recaptar 14 milions d’euros) i el de les empreses d’internet (15 milions).\nAixí que els grups parlamentaris tinguin accés al projecte de llei de pressupost i al de la llei de mesures fiscals i financeres que l’acompanya, començarà a comptar el temps fins al debat final.", "a3": "Avui el vice-president d’Economia, Oriol Junqueras, lliurarà al govern el projecte de llei del pressupost del 2016.\nPerò la despesa social serà més gran, del 78% del total, és a dir, 18.500 milions aproximadament, perquè, a banda de salut, ensenyament i educació, hi ha més despeses socials, com ara la d’Universitats i Recerca.\nLa CUP vol rebaixar l’IRPF a les classes mitjanes i baixes i apujar-lo a les classes benestants; vol que l’impost de successions recuperi els nivells del tripartit; i vol convertir l’impost de patrimoni en un impost sobre les grans fortunes.\nAixí que els grups parlamentaris tinguin accés al projecte de llei de pressupost i al de la llei de mesures fiscals i financeres que l’acompanya, començarà a comptar el temps fins al debat final." }, "extreme": { "a1": "Junqueras presenta el projecte de llei del pressupost del 2016, que es debatrà al ple del Parlament al juny.", "a2": "Oriol Junqueras presentarà avui el projecte de llei del pressupost del 2016, que inclou alguns dels pactes amb la CUP.", "a3": "Junqueras lliurarà el projecte de llei del pressupost del 2016, amb un increment en la despesa social." } }
2,807
Rovira crida al suport dels votants del PSC: "Els socialistes amb els que volem pactar es presenten a la nostra llista"
La republicana erigeix ERC com el partit que "té ganes de representar tots els socialistes" i aquells que "es van sentir expulsats de l'Estat a cops de porra l'1-O"
La candidata d'ERC i número dos de la llista, Marta Rovira, ha tancat aquest dijous l'acte que els republicans ha celebrat amb antics militants i dirigents del PSC. I ho ha fet, precisament, apel·lant al suport de tots els "socialistes demòcrates" de Catalunya. Segons Rovira, de fet, aquells socialistes que realment mantenen l'esperit d'aquesta ideologia han deixat el PSC i ara estan a les diferents plataformes que donen suport a ERC. "Els socialistes amb els que volem pactar són amb els que hem muntar aquesta llista. En aquestes eleccions ens presentem amb els socialistes amb els que ens volem entendre", ha sentenciat. De la mateixa manera, la republicana ha apel·lat a tots aquells que des de la sentència del TC sobre l'Estatut al 2010 venen "sentint-se expulsats de l'Estat espanyol". "I ara el que aspirem és a que tots els que es van sentir expulsats de l'Estat l'1-O a cops de porra i tots els que van sortir el 3-O per reivindicar els drets fonamental, ens acompanyin el 21-D", ha sentenciat, tot afegint que té "ganes de representar-los i continuar treballant per ells". "Això és el socialisme democràtic", ha conclòs. L'acte, on han intervingut veus que temps enrere havien representat el PSC, ha servit perquè Marta Rovira pogués fer apel·lacions al suport dels votants socialistes i crítiques al partit de Miquel Iceta. En aquest sentit, ha definit el PSC com "aquells que s'autoanomenen socialistes, que s'han quedat el nom i la rosa, però que entren en contradiccions absolutes". "Acaben aplicant la dictadura del 155, i quan això posa a la presó a Oriol Junqueras demanen l'indult fent-se un embolic; són aquells que ens van dir que 'no era no' i que Pedro 'nos tenia que librar de Rajoy' i al final l'acaben fent president; són aquells que van abanderar la proposta de reforma estatutària però quan van arribar a les institucions espanyoles van retallar l'Estatut sense cap mirament i el van menysprear", ha sentenciat, tot afegint que el PSC "no representa el que ha significat el socialisme democràtic al nostre país". Abans que Rovira ha intervingut el que fos conseller amb el PSC i eurodiputat amb ERC, Ernest Maragall, que forma part de la candidatura al Parlament per a aquest 21-D. Maragall ha assegurat que el PSC ha perdut la S i la C de les sigles. "Només li queda la P, de Partit, de gestió d'interessos. El que està fent Iceta amb el PSC és convertir-lo en la nova vella Convergència, la del 'lobbie', la que té de padrí a Duran i Lleida, la del pacte petit, la de mercadeig. Aquesta és l'oferta que fa el socialisme oficial", ha sentenciat. I és que per a Maragall, el PSC actual "no té res a veure amb el de Reventós, Isidre Moles, Pallac i Obiols". Per la seva part, l'exalcaldessa de Badalona i exsenadora del PSC, Maite Arqué, ha explicat que temps enrere va lluitar pel federalisme però va veure que l'estratègia no donava resultat, de manera que va abraçar l'independentisme. De la mateixa manera, ha assegurat que la reforma de la Constitució no és cap garantia per als catalans. "Jo crec que si obren la Constitució serà per anar a pitjor", ha sentenciat. El sindicalista i exmilitant del PSC José Rodríguez 'trinitro', també ha intervingut a l'acte, donat que apareix al lloc 24è de la llista d'ERC per Barcelona. Ell ha aprofitat per criticar que el PSC ha deixat de defensar l'obrerisme català. "El món ha canviat i el PSC no", ha dit, tot reivindicant un estat català com a via per aconseguir millores laborals. L'exdirigent del PSC i fundador del moviment Avancem, Fabián Mohedano – candidat 27è de la llista d'ERC per Barcelona al 21-D-, ha demanat que la independència no faci oblidar que l'educació ha de ser una prioritat. I per últim, l'exmembre de La Trinca i productor audiovisual, Josep Maria Mainat, -que ha fet de presentador de l'acte- ha assegurat que aquest de Sant Andreu de la Barca no era un míting "antiPSC", però també ha criticat els socialistes per no ser un partit "independent" del PSOE i per haver renunciat a la defensa del dret d'autodeterminació dels pobles.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "ERC ha celebrat un acte amb antics militants i dirigents del PSC, amb la participació, entre d'altres, d'Ernest Maragall i l'exmembre de La Trinca, Josep Maria Mainat. Marta Rovira, la candidata d'ERC i número dos de la llista, ha demanat el suport de tots els socialistes demòcrates de Catalunya en les pròximes eleccions.", "a2": "ERC ha celebrat un acte amb antics militants del PSC per parlar sobre l’evolució d’aquest partit. Entre altres coses, els assistents han criticat les contradiccions dels socialistes catalans, la seva dependència del PSOE i que ja no defensin l’obrerisme ni el dret d'autodeterminació dels pobles. Tot plegat, els republicans opinen que el PSC ja no representa el socialisme democràtic.", "a3": "Marta Rovira, candidata d'ERC, ha fet una crida als votants del PSC i els socialistes demòcrates perquè els donin suport. Considera que el PSC ja no representa el socialisme democràtic i és incongruent amb les seves decisions i la seva manera d'actuar, com quan van aplicar el 155, però es van lamentar quan Junqueras va ser empresonat." }, "extractive": { "a1": "La candidata d'ERC i número dos de la llista, Marta Rovira, ha tancat aquest dijous l'acte que els republicans ha celebrat amb antics militants i dirigents del PSC.\n\"I ara el que aspirem és a que tots els que es van sentir expulsats de l'Estat l'1-O a cops de porra i tots els que van sortir el 3-O per reivindicar els drets fonamental, ens acompanyin el 21-D\", ha sentenciat, tot afegint que té \"ganes de representar-los i continuar treballant per ells\".\nAbans que Rovira ha intervingut el que fos conseller amb el PSC i eurodiputat amb ERC, Ernest Maragall, que forma part de la candidatura al Parlament per a aquest 21-D.\nI per últim, l'exmembre de La Trinca i productor audiovisual, Josep Maria Mainat, -que ha fet de presentador de l'acte- ha assegurat que aquest de Sant Andreu de la Barca no era un míting \"antiPSC\", però també ha criticat els socialistes per no ser un partit \"independent\" del PSOE i per haver renunciat a la defensa del dret d'autodeterminació dels pobles.", "a2": "La candidata d'ERC i número dos de la llista, Marta Rovira, ha tancat aquest dijous l'acte que els republicans ha celebrat amb antics militants i dirigents del PSC. \nL'acte, on han intervingut veus que temps enrere havien representat el PSC, ha servit perquè Marta Rovira pogués fer apel·lacions al suport dels votants socialistes i crítiques al partit de Miquel Iceta.\nPer la seva part, l'exalcaldessa de Badalona i exsenadora del PSC, Maite Arqué, ha explicat que temps enrere va lluitar pel federalisme però va veure que l'estratègia no donava resultat, de manera que va abraçar l'independentisme. \nI per últim, l'exmembre de La Trinca i productor audiovisual, Josep Maria Mainat, -que ha fet de presentador de l'acte- ha assegurat que aquest de Sant Andreu de la Barca no era un míting \"antiPSC\", però també ha criticat els socialistes per no ser un partit \"independent\" del PSOE i per haver renunciat a la defensa del dret d'autodeterminació dels pobles.", "a3": "La candidata d'ERC i número dos de la llista, Marta Rovira, ha tancat aquest dijous l'acte que els republicans ha celebrat amb antics militants i dirigents del PSC.\n\"I ara el que aspirem és a que tots els que es van sentir expulsats de l'Estat l'1-O a cops de porra i tots els que van sortir el 3-O per reivindicar els drets fonamental, ens acompanyin el 21-D\", ha sentenciat, tot afegint que té \"ganes de representar-los i continuar treballant per ells\".\n\"Acaben aplicant la dictadura del 155, i quan això posa a la presó a Oriol Junqueras demanen l'indult fent-se un embolic; són aquells que ens van dir que 'no era no' i que Pedro 'nos tenia que librar de Rajoy' i al final l'acaben fent president; són aquells que van abanderar la proposta de reforma estatutària però quan van arribar a les institucions espanyoles van retallar l'Estatut sense cap mirament i el van menysprear\", ha sentenciat, tot afegint que el PSC \"no representa el que ha significat el socialisme democràtic al nostre país\".\nI per últim, l'exmembre de La Trinca i productor audiovisual, Josep Maria Mainat, -que ha fet de presentador de l'acte- ha assegurat que aquest de Sant Andreu de la Barca no era un míting \"antiPSC\", però també ha criticat els socialistes per no ser un partit \"independent\" del PSOE i per haver renunciat a la defensa del dret d'autodeterminació dels pobles." }, "extreme": { "a1": "Marta Rovira ha tancat l'acte que els republicans han celebrat amb antics militants i dirigents del PSC.", "a2": "ERC ha celebrat un acte amb antics militants del PSC on s'han criticat l’evolució i les contradiccions dels socialistes catalans.", "a3": "S'ha fet una crida des d'ERC als socialistes demòcrates del PSC perquè els donin suport i s'han criticat els socialistes catalans." } }
686
Per què cal pagar els imposts a Catalunya encara que la Generalitat s’ho miri de reüll?
La campanya "Jo pago a Catalunya", impulsada per l'ANC, anima a pagar l'IVA i l'IRPF a l'Agència Tributària de Catalunya per exercir la sobirania fiscal a partir d'aquest mes de gener
Aquest mes, pagar els imposts del quart trimestre del 2020 pot implicar una decisió política, individual o d’empresa, de transcendència col·lectiva. Després de molt de temps d’estar arraconada la idea de fer servir el pagament d’imposts com a instrument polític de sobirania, la campanya “Jo pago a Catalunya”, impulsada per l’ANC amb decisió, la torna a posar sobre la taula com una acció de llarg recorregut, però d’efecte irreversible. Tot i ser anunciada l’11 de setembre passat per Elisenda Paluzie, presidenta de l’ANC, és ara quan aquesta iniciativa perquè els imposts es paguin directament a l’Agència Tributària de Catalunya és a la recta de sortida. És una acció sense gaire soroll, fàcil de fer, sense risc, que necessita la perseverança de molts per a tenir èxit. Tal com especifica la web de l’ANC només cal posar el compte corrent de l’Agència Tributària Catalana de la demarcació que correspongui, que és diferent per a cada demarcació: Això es pot fer tant si es presenta telemàticament, com presencialment, però s’ha de presentar, com sempre, amb el model d’autoliquidació de l’AEAT. De manera que l’única cosa diferent és el compte de domiciliació. Aquest canvi s’ha de fer cada vegada que es faci un pagament. Abans, per pagar directament a la Generalitat s’havia de fer obligatòriament de manera presencial; ara es pot fer telemàticament, sense problemes Fent-ho d’aquesta manera, els diners dels imposts dels catalans van a parar a l’Agència Tributària de Catalunya, de la Generalitat. Tot i que en aquest moment el govern no té pensat de quedar-se els diners sinó que els ingressa en nom del contribuent a l’Agència Tributària Espanyola, l’ANC veu necessari aquest canvi de domiciliació per enfortir la sobirania de les institucions catalanes amb vista a tenir una posició de força en el moment d’una futura ruptura amb Espanya. Elisenda Paluzie no té cap dubte sobre la importància del gest, encara que el govern actual ingressi els diners a l’estat. “Aquesta acció sí que té sentit, molt: sobretot aporta un benefici polític molt gran, és una escletxa que cal aprofitar perquè un govern és efectiu en un territori quan recapta els impostos. Aquest és un dels elements bàsics que defineixen el poder d’un estat.” I afegeix: “A més, quan ho fas et sents molt millor.” És una acció del passat? La presidenta de l’ANC pensa que no: “Hem de ser realistes. Són coses que no es van fer i que si s’haguessin fet de manera massiva hauríem estat en una situació millor l’octubre del 2017. Hem de tornar a fer coses per a preparar-nos. Hi va haver moltes coses que es van dir però no es van fer.” Paluzie valora poder comptar amb l’experiència de Carme Teixidó, que va encapçalar la campanya “Catalunya diu prou”, per a dur endavant aquesta acció. Precisament la gran tasca que va fer aquesta plataforma ha permès d’aprofitar l’escletxa legal actual que fa que el contribuent no hagi d’assumir cap responsabilitat que pugui penalitzar l’estat. Ara la campanya es proposa més com una cursa de fons, de llarg recorregut, que canviï els hàbits i alhora sigui un exercici de pressió cap al govern català perquè es prepari més enllà de les paraules. Del 2015 al 2017 el Departament d’Economia de la Generalitat va canviar algunes estructures fonamentals per a poder gestionar millor els imposts propis, una tasca que els governs anteriors no havien fet. Tanmateix, no va veure mai amb bons ulls aquesta gestió dels imposts. Sempre la va entendre com un destorb burocràtic, més que no pas com un actiu polític de primera magnitud, que és com la veuen els dirigents de l’Assemblea de Catalunya, impulsors de la idea. Aquesta iniciativa va adreçada tant a les persones físiques (autònoms i assalariats) com jurídiques (empreses, entitats, sindicats, patronals, partits polítics, administracions públiques…). En resten exclosos els qui no han de pagar o aquells a qui l’estat ha de retornar diners, avançats prèviament en les retencions de la renda. Els imposts que es paguen al gener tenen com a data límit de pagament el 30 de gener en el cas de l’IVA, i el 20 de gener en el cas de l’IRPF. Però aquesta campanya és extensiva a tots els imposts que fins ara la majoria de gent pagava a l’Agència Tributària Espanyola (IRPF, IVA, impost de societats, renda…). Per evitar el col·lapse burocràtic de la Generalitat, l’ANC recomana de fer els pagaments a l’Agència Tributària de Catalunya deu dies abans que acabi el termini, com a mínim.
[ "economia" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "La campanya “Jo pago a Catalunya”, impulsada per l’ANC, anima a pagar l'IVA i l'IRPF a l'Agència Tributària de Catalunya. En aquest moment el govern no té pensat quedar-se els diners, sinó ingressar-los en nom del contribuent a l’Agència Tributària espanyola. L'objectiu d'aquesta proposta és enfortir la sobirania de les institucions catalanes.", "a2": "L’ANC ha llançat una iniciativa per convèncer la ciutadania de pagar els seus impostos a l’Agència Tributària de Catalunya i no a l’espanyola. De moment, seria un acte simbòlic, ja que la Generalitat transferiria tots els diners a l’Agència Tributària espanyola, però tindria significació política i serviria per pressionar el govern català a passar a l'acció.", "a3": "La campanya \"Jo pago a Catalunya\", proposada per l'ANC, comença amb vista al pagament d'impostos de gener. Aquesta campanya suggereix pagar els imposts directament a l'Agència Tributària de Catalunya, en lloc de l'espanyola. Es considera una eina útil per demostrar la potència econòmica que pot tenir Catalunya. Així mateix, va dirigida a persones físiques i jurídiques." }, "extractive": { "a1": "Després de molt de temps d’estar arraconada la idea de fer servir el pagament d’imposts com a instrument polític de sobirania, la campanya “Jo pago a Catalunya”, impulsada per l’ANC amb decisió, la torna a posar sobre la taula com una acció de llarg recorregut, però d’efecte irreversible.\nTot i ser anunciada l’11 de setembre passat per Elisenda Paluzie, presidenta de l’ANC, és ara quan aquesta iniciativa perquè els imposts es paguin directament a l’Agència Tributària de Catalunya és a la recta de sortida.\nTot i que en aquest moment el govern no té pensat de quedar-se els diners sinó que els ingressa en nom del contribuent a l’Agència Tributària Espanyola, l’ANC veu necessari aquest canvi de domiciliació per enfortir la sobirania de les institucions catalanes amb vista a tenir una posició de força en el moment d’una futura ruptura amb Espanya.\nSempre la va entendre com un destorb burocràtic, més que no pas com un actiu polític de primera magnitud, que és com la veuen els dirigents de l’Assemblea de Catalunya, impulsors de la idea.", "a2": "Després de molt de temps d’estar arraconada la idea de fer servir el pagament d’imposts com a instrument polític de sobirania, la campanya “Jo pago a Catalunya”, impulsada per l’ANC amb decisió, la torna a posar sobre la taula com una acció de llarg recorregut, però d’efecte irreversible.\nFent-ho d’aquesta manera, els diners dels imposts dels catalans van a parar a l’Agència Tributària de Catalunya, de la Generalitat. \nTot i que en aquest moment el govern no té pensat de quedar-se els diners sinó que els ingressa en nom del contribuent a l’Agència Tributària Espanyola, l’ANC veu necessari aquest canvi de domiciliació per enfortir la sobirania de les institucions catalanes amb vista a tenir una posició de força en el moment d’una futura ruptura amb Espanya.\nAquesta iniciativa va adreçada tant a les persones físiques (autònoms i assalariats) com jurídiques (empreses, entitats, sindicats, patronals, partits polítics, administracions públiques…).", "a3": "Després de molt de temps d’estar arraconada la idea de fer servir el pagament d’imposts com a instrument polític de sobirania, la campanya “Jo pago a Catalunya”, impulsada per l’ANC amb decisió, la torna a posar sobre la taula com una acció de llarg recorregut, però d’efecte irreversible.\nAquesta iniciativa va adreçada tant a les persones físiques (autònoms i assalariats) com jurídiques (empreses, entitats, sindicats, patronals, partits polítics, administracions públiques…).\nFent-ho d’aquesta manera, els diners dels imposts dels catalans van a parar a l’Agència Tributària de Catalunya, de la Generalitat.\nTot i que en aquest moment el govern no té pensat de quedar-se els diners sinó que els ingressa en nom del contribuent a l’Agència Tributària Espanyola, l’ANC veu necessari aquest canvi de domiciliació per enfortir la sobirania de les institucions catalanes amb vista a tenir una posició de força en el moment d’una futura ruptura amb Espanya." }, "extreme": { "a1": "L'ANC impulsa la campanya \"Jo pago a Catalunya\", per animar a pagar l'IVA i l'IRPF a l'Agència Tributària de Catalunya.", "a2": "L’ANC ha llançat una iniciativa per aconseguir que els impostos catalans es paguin a l’Agència Tributària de Catalunya.", "a3": "L'ANC proposa la campanya \"Jo pago a Catalunya\", perquè es paguin els imposts directament a l'Agència Tributària de Catalunya." } }
2,187
Les cooperatives agràries de Catalunya augmenten un 6,1% la xifra de negoci i un 4,3% l'ocupació
Són 221, aglutinen 34.420 socis productors i facturen més de 1.600 milions d'euros
Les cooperatives agràries de Catalunya han augmentat un 4,3% la creació de llocs de treball, donant feina a més de 5.000 persones. Les 221 cooperatives agràries catalanes aglutinen 34.420 socis productors i facturen 1.612 milions d'euros, un 6,1% més que l'exercici anterior. Aquestes dades s'extrauen de l'Anuari socioeconòmic de les cooperatives agràries de Catalunya corresponent al 2015, que acaba de publicar la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC). A més han apostat per processos de concentració i per la comercialització, tant a nivell nacional com internacional. També s'ha incrementat un 8% la facturació mitjana per cooperativa, que actualment ja supera els 7 milions d'euros i que posa de manifest la tendència a processos de concentració en el sector, que s'ha experimentat ja durant els darrers anys. Les cooperatives agràries aporten un 35% de la Producció Final Agrària de Catalunya. En concret, representen un 51% de l'activitat agrícola i un 26% de la ramadera. Els sectors en què les cooperatives tenen més pes en relació amb el conjunt de Catalunya són els cultius mediterranis (oli -72% del total-, arròs -69% del total-, vi -51% del total- i fruita seca –ametlla 78%, avellana 52% i garrofa 62%-). També tenen molta presència en els conreus herbacis (cereals -52% del total- i farratges -25%-) i en fruita dolça (fruita de llavor 48% i fruita de pinyol 45%). Finalment, estan presents a tots els altres sectors agroalimentaris del territori (cítrics, horta, llet, ramaderia, pinsos i mel). L'Anuari posa de manifest un lleuger increment (4,5%) de les cooperatives que participen en comerç exterior i ja són 70 cooperatives amb projectes d'internacionalització, pràcticament un terç del total. La principal destinació és la Unió Europea però també tenen un pes destacat mercats amb valor afegit com els Estats Units o el Japó i països emergents com el Brasil, els Emirats Àrabs Units o la Xina. En paral·lel, les cooperatives tenen obertes un total de 103 agrobotigues enfocades a la comercialització de producte cooperatiu i de territori. La facturació d'aquests punts de venda, que ocupen una superfície global de 20.000 metres quadrats, supera els 41 milions d'euros, un 2,9% més que l'exercici anterior. El president de la FCAC, Ramon Sarroca, explica que "som un sector que creix i estem aconseguint posicionar-nos amb indicadors favorables, tant en la facturació com en la creació de llocs de treball i la presència en el mercat. A dia d'avui, el preu comercialitzat per les cooperatives és superior al conjunt del sector agrari en la major part de produccions i continuem treballant per avançar en la cadena agroalimentària i guanyar més valor afegit per a les produccions dels socis, que en definitiva són els propietaris de l'empresa". COOPERATIVES I FACTURACIÓ PER DEMARCACIONS La distribució territorial de les 221 cooperatives agràries es concentra, majoritàriament, a les comarques de Lleida (67) i Tarragona (67), seguides de les Terres de l'Ebre (43). A les comarques de Barcelona hi ha 27 cooperatives i a les de Girona, 17. Les comarques amb major presència de cooperatives són el Segrià (29 cooperatives), les Garrigues (18), el Baix Camp (18), el Priorat (15), l'Alt Camp (12), el Baix Ebre (12), el Montsià (11), la Ribera d'Ebre (10) i la Terra Alta (10). Quant a facturació, les 67 cooperatives de les comarques de Lleida facturen un total de 873 milions d'euros (un 54,2% del total). Les 67 cooperatives de Tarragona tenen una xifra de negoci de 208 milions d'euros que, sumada als 155 milions d'euros de les 43 cooperatives de Terres de l'Ebre, representa un 22,5% del total. Les 27 cooperatives de les comarques de Barcelona arriben a una facturació de 270 milions d'euros (16,8%) i les 17 de Girona, a 104 milions (6,5%). Les comarques de Catalunya a on les cooperatives assoleixen volums més elevats de facturació són el Segrià (373 milions d'euros), el Pla d'Urgell (244), la Noguera (118), el Baix Camp (94) i el Bages (89). La major part de cooperatives agràries, un 97%, són pimes. Les de més dimensió se situen principalment a les comarques de Lleida i Barcelona, mentre que Tarragona i Terres de l'Ebre sumen un major nombre de cooperatives però de menor dimensió.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "Segons l'anuari socioeconòmic de les cooperatives agràries de Catalunya corresponent al 2015 i publicat per la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), les cooperatives agràries han augmentat un 4,3 % l'ocupació. Les 221 cooperatives agràries catalanes donen feina a més de 5.000 persones, aglutinen 34.420 socis productors i facturen 1.612 milions d'euros, un 6,1 % més que l'any anterior.", "a2": "L'anuari socioeconòmic de les cooperatives agràries de Catalunya del 2015 mostra que les cooperatives agràries catalanes han augmentat els seus ingressos, els llocs de treball i la seva participació en el comerç exterior. Actualment, hi ha 221 cooperatives, el sector dels cultius mediterranis és el més habitual i la comarca amb més cooperatives és el Segrià.", "a3": "Les cooperatives de Catalunya han facturat un 6,1 % més que l'exercici anterior i també ha augmentat la facturació mitjana per cooperativa. Així, el president de la FCAC ha confirmat que és un sector en creixement, tant en facturació com en llocs de treball. La província que més ha facturat en aquest sector ha sigut Lleida, amb un 54,2 % del total." }, "extractive": { "a1": "Les cooperatives agràries de Catalunya han augmentat un 4,3% la creació de llocs de treball, donant feina a més de 5.000 persones.\nLes 221 cooperatives agràries catalanes aglutinen 34.420 socis productors i facturen 1.612 milions d'euros, un 6,1% més que l'exercici anterior.\nQuant a facturació, les 67 cooperatives de les comarques de Lleida facturen un total de 873 milions d'euros (un 54,2% del total).\nLes 67 cooperatives de Tarragona tenen una xifra de negoci de 208 milions d'euros que, sumada als 155 milions d'euros de les 43 cooperatives de Terres de l'Ebre, representa un 22,5% del total.", "a2": "Les cooperatives agràries de Catalunya han augmentat un 4,3% la creació de llocs de treball, donant feina a més de 5.000 persones.\nLes 221 cooperatives agràries catalanes aglutinen 34.420 socis productors i facturen 1.612 milions d'euros, un 6,1% més que l'exercici anterior.\nL'Anuari posa de manifest un lleuger increment (4,5%) de les cooperatives que participen en comerç exterior i ja són 70 cooperatives amb projectes d'internacionalització, pràcticament un terç del total.\nEn paral·lel, les cooperatives tenen obertes un total de 103 agrobotigues enfocades a la comercialització de producte cooperatiu i de territori. ", "a3": "Les cooperatives agràries de Catalunya han augmentat un 4,3% la creació de llocs de treball, donant feina a més de 5.000 persones.\nLes 221 cooperatives agràries catalanes aglutinen 34.420 socis productors i facturen 1.612 milions d'euros, un 6,1% més que l'exercici anterior.\nEl president de la FCAC, Ramon Sarroca, explica que \"som un sector que creix i estem aconseguint posicionar-nos amb indicadors favorables, tant en la facturació com en la creació de llocs de treball i la presència en el mercat.\nQuant a facturació, les 67 cooperatives de les comarques de Lleida facturen un total de 873 milions d'euros (un 54,2% del total)." }, "extreme": { "a1": "Les cooperatives agràries catalanes creen més llocs de treball i augmenten la seva xifra de negoci.", "a2": "Les cooperatives agràries de Catalunya han augmentat els seus ingressos i han creat llocs de treball durant el 2015.", "a3": "Creix la facturació i el nombre de llocs de treball en el sector de les cooperatives agràries a Catalunya." } }
1,928
Advertència de Jaume Padrós per Setmana Santa davant l'«amenaça real» que la situació es dispari
El president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona confia en la vacuna d'AstraZeneca i en que es pugui tornar a administrar
El president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), Jaume Padrós, ha reclamat "màxima responsabilitat" a les portes de Setmana Santa perquè hi ha una "amenaça real" que la situació es pugui "disparar" i hi hagi quarta onada. El doctor ha reconegut a RAC1 la seva preocupació davant d'una situació d'estancament i, tot i entendre la necessitat de sortir, ha afirmat que cal "buscar l'equilibri" però mantenint al màxim el compliment de les mesures. Padrós assegura que la situació de països veïns com Itàlia ha de fer "mantenir-se en alerta" i ha assegurat que una quarta onada "no és ficció". Sobre el fet que la situació pugui empitjorar, considera que sí que s'haurà de fer "marxa enrere". A més, ha confiat també que es pugui tornar a vacunar amb AstraZeneca. A més a més, el president del COMB, que havia demanat anteriorment que la gent no es mogués del seu domicili, ha afirmat que aquest cop no ho farà. Ho ha justificat assegurant que més enllà de la Covid-19 hi ha altres aspectes, com la salut mental i la pobresa. Ha insistit però que tot el que es faci ha de seguir al detall les mesures de seguretat per evitar els contagis. Ha afirmat que el Govern disposarà els pròxims dies de la informació sobre els indicadors per tal de prendre les decisions que consideri de cara a un nou relaxament a les portes de Setmana Santa però ha considerat que haver de fer marxa enrere deixaria "tocats" els ciutadans. El doctor ha assegurat que per la informació que disposa, abril i maig han de ser mesos de vacunacions "massives" i ha tornat a demanar que es prioritzin els grups de més risc. En aquest sentit, ha insistit que la sortida de la pandèmia passa per la vacunació, tot i que ha afirmat que caldrà mantenir mesures de seguretat quan tothom estigui vacunat. D'altra banda, ha demanat al futur Govern que fixi el sistema sanitari com una prioritat "en totes les seves variants" i en aquest sentit ha fet valdre que la salut mental ha estat sempre la "germaneta pobra". Padrós ha afirmat que han detectat més casos de gent jove que ja tenien una malaltia mental prèvia o un trastorn alimentari i també l'aparició de quadres depressius entre gent gran, que fins i tot han derivat en "pseudodemències". "El fenomen hi és", ha manifestat. Considera una prioritat tornar a vacunar amb AstraZeneca Padrós ha demanat "confiança" en l'Agència Europea del Medicament i s'ha mostrat esperançat i "convençut" que el vaccí d'AstraZeneca es torni a posar en circulació. Ha explicat que molts dels interrogants que tenen aquestes vacunes s'aniran veient a mesures que es vagin aplicant però ha afegit que cada cop hi ha més evidències que són vacunes segures. Ha apuntat que l'aturada no l'han demanat les agències de medicaments però ha afirmat entendre la "necessitat de transparència i informació". Ha afegit que això és necessari per "tornar a generar confiança" en la població. Podeu escoltar aquí l'entrevista completa: Altres notícies que et poden interessar coronavirus Oriol Mitjà explica per què un test d'antígens dona positiu dues setmanes després del contagi La variant òmicron és un dels elements que provoquen aquest fenomen coronavirus Quins són els símptomes de l'òmicron sigil·losa El subllinatge, sorgit a l'Índia, ja s'ha detectat a Dinamarca i al Regne Unit coronavirus Per què algunes persones no es contagien de Covid? Els experts apunten a una immunitat natural derivada de la genètica coronavirus La UE canvia les normes per viatjar: dependrà de la vacunació La incidència per països ja no condicionarà els requisits d'entrada coronavirus És hora de tractar la Covid com una grip? La situació epidemiològica apunta a emprendre el camí cap a l'endèmia, però els experts demanen prudència i no confiar-se: "La incertesa és massa alta per fer aquest pas tan gran"
[ "coronavirus" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "El president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), Jaume Padrós, ha advertit a les portes de Setmana Santa que hi pot haver una quarta onada de covid. Ha assegurat que la situació de països veïns com Itàlia ha de fer mantenir-se en alerta. També ha insistit que la sortida de la pandèmia passa per la vacunació.", "a2": "Jaume Padrós, president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, ha ressaltat la importància de la vacunació i de seguir les mesures de seguretat per evitar els contagis de covid-19 i posar fi a la pandèmia. Tanmateix, aquest cop no ha demanat que la gent es quedi a casa, perquè, arran del confinament, han augmentat els casos de malalties mentals.", "a3": "Jaume Padrós, president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, demana responsabilitat a la ciutadania abans de Setmana Santa, perquè existeix la possibilitat que es doni una quarta onada. No veu viable, però, que els ciutadans no puguin sortir del domicili, perquè hi ha altres factors en risc, com la salut mental o la pobresa." }, "extractive": { "a1": "Padrós assegura que la situació de països veïns com Itàlia ha de fer \"mantenir-se en alerta\" i ha assegurat que una quarta onada \"no és ficció\".\nHa insistit però que tot el que es faci ha de seguir al detall les mesures de seguretat per evitar els contagis.\nHa afirmat que el Govern disposarà els pròxims dies de la informació sobre els indicadors per tal de prendre les decisions que consideri de cara a un nou relaxament a les portes de Setmana Santa però ha considerat que haver de fer marxa enrere deixaria \"tocats\" els ciutadans.\nEn aquest sentit, ha insistit que la sortida de la pandèmia passa per la vacunació, tot i que ha afirmat que caldrà mantenir mesures de seguretat quan tothom estigui vacunat.", "a2": "El president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), Jaume Padrós, ha reclamat \"màxima responsabilitat\" a les portes de Setmana Santa perquè hi ha una \"amenaça real\" que la situació es pugui \"disparar\" i hi hagi quarta onada.\nHa insistit però que tot el que es faci ha de seguir al detall les mesures de seguretat per evitar els contagis.\nHa afirmat que el Govern disposarà els pròxims dies de la informació sobre els indicadors per tal de prendre les decisions que consideri de cara a un nou relaxament a les portes de Setmana Santa però ha considerat que haver de fer marxa enrere deixaria \"tocats\" els ciutadans.\nEn aquest sentit, ha insistit que la sortida de la pandèmia passa per la vacunació, tot i que ha afirmat que caldrà mantenir mesures de seguretat quan tothom estigui vacunat.", "a3": "El president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), Jaume Padrós, ha reclamat \"màxima responsabilitat\" a les portes de Setmana Santa perquè hi ha una \"amenaça real\" que la situació es pugui \"disparar\" i hi hagi quarta onada.\nHa afirmat que el Govern disposarà els pròxims dies de la informació sobre els indicadors per tal de prendre les decisions que consideri de cara a un nou relaxament a les portes de Setmana Santa però ha considerat que haver de fer marxa enrere deixaria \"tocats\" els ciutadans.\nEn aquest sentit, ha insistit que la sortida de la pandèmia passa per la vacunació, tot i que ha afirmat que caldrà mantenir mesures de seguretat quan tothom estigui vacunat.\nPadrós ha afirmat que han detectat més casos de gent jove que ja tenien una malaltia mental prèvia o un trastorn alimentari i també l'aparició de quadres depressius entre gent gran, que fins i tot han derivat en \"pseudodemències\". " }, "extreme": { "a1": "El president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona adverteix sobre l'\"amenaça real\" que la covid es pugui disparar.", "a2": "El president del COMB ha demanat que se segueixin les mesures de seguretat per evitar una quarta onada de covid-19.", "a3": "El president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona demana responsabilitat abans de Setmana Santa per evitar una quarta onada." } }
1,355
La justícia considera provat el finançament irregular de CDC i condemna Osàcar
El partit haurà d'abonar 6,6 milions d'euros per tràfic d'influències, tot i que recorrerà una sentència que situa en el 4% les comissions irregulars | L'extresorer rep una pena de quatre anys i cinc mesos de presó
Ja hi ha veredicte judicial sobre el cas Palau. La secció desena de l'Audiència de Barcelona, amb la magistrada Montserrat Comas al capdavant, ha fet pública aquest dilluns la sentència del saqueig de la institució cultural vuit anys i mig després de l'esclat dels fets. Convergència ha estat condemnada per finançament irregular, haurà d'abonar 6,6 milions d'euros -el que demanava la Fiscalia- per tràfic d'influències i ha vist com el seu extresorer Daniel Osàcar rep una pena de quatre anys i cinc mesos de presó. Francesc Sànchez, que actua com a advocat de CDC, ha anunciat a la sortida del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que recorreran la sentència. La condemna a Osàcar és per tràfic d'influències, blanqueig de capitals en concurs medial amb un delicte continuat de falsedat en document mercantil continuada i falsedat comptable. El veredicte manté que el partit es va finançar irregularment a través de comissions de Ferrovial vehiculades pel Palau. La sentència encara no és ferma i això vol dir que els condemnats encara poden recórrer. Fonts jurídiques consultades, però, no preveuen que es dilati molt aquest procediment i donen per fet que la sentència ferma serà aquest mateix any. De moment, els hereus de l'antiga Convergència -el PDECat- es mantenen en silenci, com també ho fa Artur Mas, que dimarts passat va deixar la presidència del partit. Mas va ocupar els càrrecs de secretari general i president de CDC durant setze anys. Segons la sentència, Millet i Montull, juntament amb Gemma Montull, van contribuir al "desenvolupament, perfeccionament i manteniment" de l'entramat La comissió que Ferrovial i CDC van pactar que pagaria aquella per l'exercici d'aquell "impuls" per l'obtenció d'obra pública, era del 4% de l'import del total de les adjudicacions obtingudes i aquesta quantitat es repartiria entre CDC per una banda i Millet i Montull per altra, en un percentatge de 2'5% per al partit i un 1'5% per als dos condemnats. Al seu temps, Fèlix Millet i Jordi Montull es repartien el percentatge que els corresponia en un 80% per al primer i un 20% per al segon. Segons la sentència, Millet i Montull, juntament amb Gemma Montull, van contribuir al "desenvolupament, perfeccionament i manteniment" de l'entramat. "Van posar a disposició dels directius de Ferrovial i membres de CDC tota l'estructura econòmica del Palau de la Música, per tal que poguessin ocultar el pagament i el cobrament de les comissions, sota la forma de patrocini els primers i sota el conveni de col·laboració i pagament de factures per serveis no prestats per al Palau els segons". La decisió del jutge estableix que una de les accions a través de les quals els responsables del Palau van buscar i van obtenir enriquiment particular va ser un pacte amb l'extresorer de CDC Carles Torrent sense excloure la participació d'altres persones del partit que no han pogut ser completament identificades o de qui s'ha considerat prescrita la responsabilitat penal perquè Ferrovial pagués diners al partit a canvi d'adjudicació d'obra pública. CDC va admetre que se li poden reclamar 2,4 milions La darrera jornada del judici del cas Palau va estar marcada pels al·legats finals d'alguns dels acusats, com l'extresorer de Convergència (CDC) Daniel Osàcar, que va demanar clemència i va assegurar que "sempre" va portar el Palau al "cor". El seu advocat, Xavier Melero, ja va reconèixer que es podien reclamar 2,4 milions procedents del Palau a la formació política, una quantitat significativament inferior als 6,6 milions que demanava el fiscal. Condemnes a Millet i a Montull Fèlix Millet, saquejador confés del Palau, ha rebut nou anys i sis mesos de presó, mentre que Jordi Montull ha estat condemnat a set anys i mig. La seva filla Gemma ha vist com el pacte amb la Fiscalia no li ha servit per evitar una pena de 4 anys i mig. — NacióPolítica (@naciopolitica) 15 de gener de 2018 Qui es va veure més beneficiada de l'acord amb la Fiscalia va ser la filla de l'ex-mà dreta de Millet, Gemma Montull. En l'informe final d'Ulled, l'ex-directora financera del Palau va passar de ser "coautora" de l'espoli a "còmplice", cosa que va tenir una important repercussió en la seva petició de pena: Gemma Montull va passar d'enfrontar-se a 26 anys i mig de presó a només dos més 24 mesos que poden ser substituïts per una multa amb una quota diària de 20 euros, a més d'una altra sanció de deu milions.
[ "cas palau" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "Es fa públic el veredicte del cas del Palau de la Música. Condemnen Convergència per finançament irregular i haurà d'abonar 6,6 milions d'euros per tràfic d'influències; el seu extresorer, Daniel Osàcar, quatre anys i cinc mesos de presó; Fèlix Millet nou anys i sis mesos; Jordi Montull set anys i mig, i la seva filla, Gemma, quatre anys i mig.", "a2": "El cas Palau ha demostrat que Convergència, Fèlix Millet, Jordi Montull i Emma Montull van cobrar comissions de Ferrovial per l'obtenció de les obres públiques al Palau de la Música. Convergència ha estat condemnada a pagar 6,6 milions d’euros per finançament irregular i tràfic d’influències i el seu extresorer, Daniel Osàcar, haurà d’anar a la presó.", "a3": "En el marc del cas Palau, s'ha condemnat a Convergència i haurà d'abonar 6,6 milions d'euros. Aquesta sentència s'ha donat per finançament irregular i tràfic d'influències. L'extresorer del partit ha rebut una condemna de quatre anys i cinc mesos de presó, entre altres delictes, per blanqueig de capitals. També s'ha condemnat Millet i Montull amb penes de presó." }, "extractive": { "a1": "Convergència ha estat condemnada per finançament irregular, haurà d'abonar 6,6 milions d'euros -el que demanava la Fiscalia- per tràfic d'influències i ha vist com el seu extresorer Daniel Osàcar rep una pena de quatre anys i cinc mesos de presó.\nLa comissió que Ferrovial i CDC van pactar que pagaria aquella per l'exercici d'aquell \"impuls\" per l'obtenció d'obra pública, era del 4% de l'import del total de les adjudicacions obtingudes i aquesta quantitat es repartiria entre CDC per una banda i Millet i Montull per altra, en un percentatge de 2'5% per al partit i un 1'5% per als dos condemnats.\n\"Van posar a disposició dels directius de Ferrovial i membres de CDC tota l'estructura econòmica del Palau de la Música, per tal que poguessin ocultar el pagament i el cobrament de les comissions, sota la forma de patrocini els primers i sota el conveni de col·laboració i pagament de factures per serveis no prestats per al Palau els segons\".\nEn l'informe final d'Ulled, l'ex-directora financera del Palau va passar de ser \"coautora\" de l'espoli a \"còmplice\", cosa que va tenir una important repercussió en la seva petició de pena: Gemma Montull va passar d'enfrontar-se a 26 anys i mig de presó a només dos més 24 mesos que poden ser substituïts per una multa amb una quota diària de 20 euros, a més d'una altra sanció de deu milions.", "a2": "Convergència ha estat condemnada per finançament irregular, haurà d'abonar 6,6 milions d'euros -el que demanava la Fiscalia- per tràfic d'influències i ha vist com el seu extresorer Daniel Osàcar rep una pena de quatre anys i cinc mesos de presó.\nLa comissió que Ferrovial i CDC van pactar que pagaria aquella per l'exercici d'aquell \"impuls\" per l'obtenció d'obra pública, era del 4% de l'import del total de les adjudicacions obtingudes i aquesta quantitat es repartiria entre CDC per una banda i Millet i Montull per altra, en un percentatge de 2'5% per al partit i un 1'5% per als dos condemnats.\n\"Van posar a disposició dels directius de Ferrovial i membres de CDC tota l'estructura econòmica del Palau de la Música, per tal que poguessin ocultar el pagament i el cobrament de les comissions, sota la forma de patrocini els primers i sota el conveni de col·laboració i pagament de factures per serveis no prestats per al Palau els segons\".\nEn l'informe final d'Ulled, l'ex-directora financera del Palau va passar de ser \"coautora\" de l'espoli a \"còmplice\", cosa que va tenir una important repercussió en la seva petició de pena: Gemma Montull va passar d'enfrontar-se a 26 anys i mig de presó a només dos més 24 mesos que poden ser substituïts per una multa amb una quota diària de 20 euros, a més d'una altra sanció de deu milions.", "a3": "Convergència ha estat condemnada per finançament irregular, haurà d'abonar 6,6 milions d'euros -el que demanava la Fiscalia- per tràfic d'influències i ha vist com el seu extresorer Daniel Osàcar rep una pena de quatre anys i cinc mesos de presó.\nLa condemna a Osàcar és per tràfic d'influències, blanqueig de capitals en concurs medial amb un delicte continuat de falsedat en document mercantil continuada i falsedat comptable.\n\"Van posar a disposició dels directius de Ferrovial i membres de CDC tota l'estructura econòmica del Palau de la Música, per tal que poguessin ocultar el pagament i el cobrament de les comissions, sota la forma de patrocini els primers i sota el conveni de col·laboració i pagament de factures per serveis no prestats per al Palau els segons\".\nEn l'informe final d'Ulled, l'ex-directora financera del Palau va passar de ser \"coautora\" de l'espoli a \"còmplice\", cosa que va tenir una important repercussió en la seva petició de pena:" }, "extreme": { "a1": "Es coneix el veredicte sobre el cas del saqueig del Palau de la Música, amb presó pels quatre principals imputats.", "a2": "L'Audiència de Barcelona ha condemnat Convergència a pagar 6,6 milions d'euros per delictes de finançament irregular en el cas Palau.", "a3": "Convergència ha estat condemnada i haurà de pagar 6,6 milions d'euros per tràfic d'influències i finançament irregular." } }
1,349
L'estiu més transcendental a Lledoners
Els presos observen amb prudència la desunió estratègica a les portes de la Diada i calibren el seu paper en l'escenari posterior a la sentència
"I si ens octubrem tots plegats? És a dir, i si ens amarem de nou d'aquelles actituds de l'1 d'octubre, d'unitat, autoexigència, confiança, respecte, pacifisme i determinació? Vaja! Com ho fan tants ciutadans per tots els racons del país". Són paraules de Jordi Turull, que les va traslladar a través de Twitter fa tot just una setmana. La reflexió arribava en un context en què els presos observen des de Lledoners, Mas d'Enric i Puig de les Basses com l'independentisme travessa un moment difícil a les portes de la Diada més complexa de l'última dècada i de la sentència del Tribunal Suprem. Tant les preses -Carme Forcadell i Dolors Bassa- com els presos -Turull, Josep Rull, Jordi Sànchez, Joaquim Forn, Oriol Junqueras, Raül Romeva i Jordi Cuixart- estan pendents de saber en quin moment hauran de viatjar a Madrid per conèixer el veredicte de Manuel Marchena. Una sentència que marcarà un abans i un després en el procés, i que determinarà quin futur espera als líders independentistes. Existeix un cert consens en el seu entorn -polític i legal- que el veredicte serà "dur", amb penes que superaran els deu anys, i observen amb prudència l'escenari que s'obrirà a la tardor. Perquè, un cop més, no serà una tardor qualsevol. A la inquietud per la sentència s'hi sumen factors interns i externs que marcaran el futur de la legislatura i dels partits que l'integren, a banda de la incertesa sobre què passarà al Congrés dels Diputats amb la investidura de Pedro Sánchez. Dins i fora de Lledoners existeixen discrepàncies sobre totes aquestes qüestions, plasmades en el primer debat d'investidura: si bé ERC va abstenir-se sense obtenir res a canvi, Junts per Catalunya (JxCat) va votar-hi en contra malgrat que tant Rull com Turull i Sànchez havien defensat en les setmanes prèvies l'abstenció, sempre i quan el líder del PSOE abonés el terreny. Els presos reivindiquen la capacitat que tenen de fer política i sovint defensen posicions més pragmàtiques que les d'altres dirigents en llibertat Madrid és un dels epicentres de la desunió estratègica de l'independentisme, però entre els dirigents consultats per NacióDigital es dona per fet que "més d'hora que tard" les discrepàncies poden tornar a aterrar al Parlament, on no s'ha viscut una legislatura precisament senzilla. La presó segueix sent escenari de reunions de primer nivell, a un ritme menor que en l'anterior etapa, i si hi ha un missatge que surt unívoc de les cel·les és que els encausats tenen tot el dret a fer política. En aquests termes s'expressava, per exemple, Jordi Sànchez en una entrevista al diari Ara. "Se'ns ha de discutir, però no s'hi val a desqualificar la nostra opinió política pensant que està condicionada pel fet de ser a la presó", defensava l'expresident de l'Assemblea. Es trobava en plena polèmica per la qüestió dels indults, una opció que cap dels presos demanarà però que se'ls atribueix des dels sectors més abrandats. Dinàmiques internes Aquesta reforma, defensada pels comuns, tindria com a objectiu reformular de rebel·lió per tal que no pugui ser aplicat a fets com els protagonitzats per la cúpula del procés. Passi el que passi amb la condemna, però, l'influx dels presos continuarà notant-se en les cúpules dels partits. A ERC, per exemple, el lideratge de Junqueras és indiscutit, i continuarà com a president dels republicans fent tàndem al costat de Marta Rovira com a secretària general. Al mateix temps, els encausats de JxCat exerceixen de ròtula en la refundació de l'espai nacionalista i malden per posar tothom d'acord en paral·lel al paper que exerceixen Artur Mas des de Barcelona i Carles Puigdemont des de Waterloo. El paper de l'expresident de la Generalitat, tal com es constata en el llibret Re-unim-nos (La Campana), tornarà a ser rellevant en els propers mesos. A diferència de l'entesa amb el PSOE que promou Junqueras -partidari de no bloquejar la investidura de Sánchez- i de la via més possibilista -sense línies vermelles, com defensava Jordi Sànchez en campanya electoral- d'alguns dels presos de JxCat, Puigdemont insisteix que caldrà tornar a la "confrontació" amb l'Estat. I, tenint en compte que considera el diàleg una "fantasia", això xoca amb la visió que es té en sectors de Lledoners. Mentre Puigdemont aposta obertament per admetre la necessitat d'un conflicte amb l'Estat, Junqueras contemporitza i estén la mà a Sánchez L'esperit més lliure a la presó de Sant Joan de Vilatorrada és el de Jordi Cuixart, president d'Òmnium, instal·lat en el lema "ho tornarem a fer" i més centrat que mai en estendre la influència del sobiranisme en tots els estrats de la societat. El seu leitmotiv ha estat plenament adoptat pel president de la Generalitat, Quim Torra, sempre pendent del que passa a Waterloo i a Lledoners. I això que les visions existents entre determinades cel·les i la de Torra no sempre són coincidents. Un factor que impactarà en l'estiu -i el principi de tardor- més transcendental en el centre penitenciari.
[ "procés català" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "Des de les presons de Lledoners, Mas d'Enric i Puig de les Basses, els líders independentistes presos observen com l'independentisme travessa un moment difícil a les portes de la Diada i de la sentència del Tribunal Suprem. La presó continua sent escenari de reunions de primer nivell, amb diferents opinions sobre la futura relació amb l'estat espanyol.", "a2": "Els presos polítics segueixen a l’espera de la seva sentència, que podria suposar penes llargues de presó, mentre cada cop se separen més els diferents sectors independentistes. Per una banda, hi ha els partidaris del diàleg i de no desbloquejar la investidura de Pedro Sánchez a Madrid i, per l’altra, aquells que prefereixen un enfrontament directe amb l’Estat.", "a3": "L'independentisme passarà per un dels moments més complexos, ja que els presos polítics estan a l'aguait de la sentència del Tribunal Suprem quasi un any després de l'1-O. Dels dirigents polítics empresonats, Junqueras aposta per no bloquejar la investidura de Pedro Sánchez, mentre que des de l'estranger, Puigdemont remarca que s'ha de tornar a la confrontació amb l'Estat." }, "extractive": { "a1": "La reflexió arribava en un context en què els presos observen des de Lledoners, Mas d'Enric i Puig de les Basses com l'independentisme travessa un moment difícil a les portes de la Diada més complexa de l'última dècada i de la sentència del Tribunal Suprem.\nLa presó segueix sent escenari de reunions de primer nivell, a un ritme menor que en l'anterior etapa, i si hi ha un missatge que surt unívoc de les cel·les és que els encausats tenen tot el dret a fer política.\nA diferència de l'entesa amb el PSOE que promou Junqueras -partidari de no bloquejar la investidura de Sánchez- i de la via més possibilista -sense línies vermelles, com defensava Jordi Sànchez en campanya electoral- d'alguns dels presos de JxCat, Puigdemont insisteix que caldrà tornar a la \"confrontació\" amb l'Estat.\nL'esperit més lliure a la presó de Sant Joan de Vilatorrada és el de Jordi Cuixart, president d'Òmnium, instal·lat en el lema \"ho tornarem a fer\" i més centrat que mai en estendre la influència del sobiranisme en tots els estrats de la societat.", "a2": "La reflexió arribava en un context en què els presos observen des de Lledoners, Mas d'Enric i Puig de les Basses com l'independentisme travessa un moment difícil a les portes de la Diada més complexa de l'última dècada i de la sentència del Tribunal Suprem.\nA la inquietud per la sentència s'hi sumen factors interns i externs que marcaran el futur de la legislatura i dels partits que l'integren, a banda de la incertesa sobre què passarà al Congrés dels Diputats amb la investidura de Pedro Sánchez. \nMadrid és un dels epicentres de la desunió estratègica de l'independentisme, però entre els dirigents consultats per NacióDigital es dona per fet que \"més d'hora que tard\" les discrepàncies poden tornar a aterrar al Parlament, on no s'ha viscut una legislatura precisament senzilla.\nA diferència de l'entesa amb el PSOE que promou Junqueras -partidari de no bloquejar la investidura de Sánchez- i de la via més possibilista -sense línies vermelles, com defensava Jordi Sànchez en campanya electoral- d'alguns dels presos de JxCat, Puigdemont insisteix que caldrà tornar a la \"confrontació\" amb l'Estat.", "a3": "La reflexió arribava en un context en què els presos observen des de Lledoners, Mas d'Enric i Puig de les Basses com l'independentisme travessa un moment difícil a les portes de la Diada més complexa de l'última dècada i de la sentència del Tribunal Suprem.\nUna sentència que marcarà un abans i un després en el procés, i que determinarà quin futur espera als líders independentistes.\nMadrid és un dels epicentres de la desunió estratègica de l'independentisme, però entre els dirigents consultats per NacióDigital es dona per fet que \"més d'hora que tard\" les discrepàncies poden tornar a aterrar al Parlament, on no s'ha viscut una legislatura precisament senzilla.\nA diferència de l'entesa amb el PSOE que promou Junqueras -partidari de no bloquejar la investidura de Sánchez- i de la via més possibilista -sense línies vermelles, com defensava Jordi Sànchez en campanya electoral- d'alguns dels presos de JxCat, Puigdemont insisteix que caldrà tornar a la \"confrontació\" amb l'Estat." }, "extreme": { "a1": "Els líders independentistes presos observen com l'independentisme travessa un moment difícil a les portes de la Diada més complexa.", "a2": "Els presos polítics esperen la seva sentència, mentre veuen com creixen les discrepàncies entre els independentistes.", "a3": "Els presos polítics estan a l'espera de la sentència del Tribunal Suprem, mentre l'independentisme travessa un dels moments més complexos." } }
1,399
Qui mana a TV3 i Catalunya Ràdio?
«Per evitar que es reproduïssin les crítiques pel bloqueig d’Om d’ara fa un any, aquesta vegada el Consell es va molestar a raonar el seu bloqueig: cal promoure el talent intern»
A finals de juny coneixíem que la direcció de Catalunya Ràdio havia fitxat Cristina Puig per a conduir la segona hora del Catalunya Vespre, l’espai que aquesta temporada ha estat en mans de Sílvia Cóppulo. Una bona notícia ja que suposava una cara nova que de ben segur hauria dinamitzat aquesta franja horària en la nostra ràdio pública. Però, ai las, la setmana passada aquest fitxatge es va truncar per decisió del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), presidit per Núria Llorach i en el qual sembla que encara té un pes executiu qui la va precedir, Brauli Duart. La notícia va passar força desapercebuda excepte per als que seguim els afers interns de la Corpo. Perquè el cas era calcat al d’ara fa un any, quan Albert Om estava a punt de fitxar per Catalunya Ràdio i finalment ho va fer per RAC1. En aquell moment el director de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo, va escriure una carta al Consell de la CCMA en la qual els feia responsables d’aquesta pèrdua pels “obstacles” i el “desinterès” amb el que havien gestionat el tema. I el mateix comitè d’empresa va donar suport a Gordillo, acusant el Consell de la CCMA d’afavorir RAC1 per interessos ideològics i partidistes. Quan el talent intern és només una excusa. Precisament per evitar que es reproduïssin les crítiques pel bloqueig d’Om d’ara fa un any, aquesta vegada el Consell es va molestar a raonar el seu bloqueig: cal promoure el talent intern. Usant un argument que pogués desarticular les crítiques procedents del comitè o de les forces polítiques que, com la CUP, defensem que es cuidi i promogui el talent intern més enllà dels fitxatges estrella que acostumen a anar acompanyats de sous estrella. Breument, perquè s’entengui: promoure el talent intern significa donar espai a qui ja està en plantilla i no haver de fitxar productores externes. L’argument del talent intern és, tanmateix, oportunista. En primer lloc, perquè és la primera vegada que aquest esdevé un criteri vàlid per al Consell de la CCMA. El mateix Consell que fa dues temporades, per exemple, va decidir la contractació de Xavi Freixes com a director de L’Oracle, quan en aquell moment es podria haver donat l’oportunitat al talent intern. En segon lloc, perquè aquest espai que guanya el talent intern no serveix per a “estalviar” en producció externa: Sílvia Cóppulo continuarà contractada per Catalunya Ràdio fent un programa els caps de setmana. Per una quantitat bastant superior al que significaria el fitxatge de Puig. I en tercer lloc, perquè si s’hagués volgut cobrir el Catalunya Vespre amb talent intern hi havia l’opció, per exemple, d’encomanar-ho a Agnès Marquès. Una figura a l’alça que feia temps que havia traslladat al Consell de la CCMA i la direcció de TV3 que volia canviar d’aires i fer ràdio. Ningú va atendre aquesta demanda i Marquès ha acabat fitxant per RAC1. Sembla ser, per tant, que el veritable argument és un altre, i tindria a veure amb l’oposició al fitxatge de Puig per raons ideològiques, per part de qui té massa poder sobre els mitjans públics: Llorach i Duart, lligats al PDECat (o a un sector del PDECat més concretament). Cal una nova manera de fer en els mitjans públics El Catalunya Vespre serà assumit per talent intern i molt probablement funcionarà. Però el que demostra aquest episodi és que en la direcció dels nostres mitjans públics hi ha massa coses que apunten a ingerències polítiques d’un Consell de la CCMA mancat de legitimitat. Perquè tenen el mandat caducat i perquè la seva presidenta ha estat reprovada pel Parlament precisament per aquesta manera de gestionar. Els grups parlamentaris ja hem posat fil a l’agulla en la redacció d’una nova llei per a la CCMA que, per exemple, obligui a acordar entre 2/3 del Parlament els noms que han de ser al Consell, amb l’objectiu de trobar perfils més professionals i menys partidistes. Després debatrem, també, si el Consell ha de mantenir aquesta capacitat executiva sobre qüestions com la contractació, o això ha de recaure en unes respectives direccions de TV3 i Catalunya Ràdio amb més poder de decisió. I finalment, cal promoure de debò el talent intern, no de forma oportunista. Si sincerament es creu en aquesta via, caldria començar per derogar les disposicions que, des de les primeres retallades en els mitjans públics amb Duart al capdavant del Consell, impedeixen incorporar gent a la plantilla. Aquests són alguns dels canvis que calen als nostres mitjans públics per a que la seva orientació sigui professional i plural.
[ "opinió" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "Els fitxatges truncats de Cristina Puig i Albert Om per part Catalunya Ràdio han provocat múltiples crítiques i acusacions. El director de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo, va acusar el Consell de la CCMA d’afavorir RAC1 per interessos ideològics i partidistes, i el comitè d'empresa li va donar suport. El Consell de la CCMA ha estat acusat de massa ingerències polítiques.", "a2": "Després d’anunciar el fitxatge de Cristina Puig a Catalunya Ràdio, la CCMA es va tirar enrere amb l’excusa de voler promoure el talent intern. Aquest argument és poc creïble per diferents raons i, probablement, el veritable motiu va ser per temes ideològics, cosa que no hauria d’influir als mitjans de comunicació públics.", "a3": "La CCMA va decidir que Cristina Puig no passés a conduir la segona hora de Catalunya Vespre, justificant que cal promoure el talent intern. És a dir, volen donar espai a qui ja està contractat perquè així no s'han de fitxar productores externes. Aquesta decisió s'ha pres un any després que passés el mateix amb Albert Om." }, "extractive": { "a1": "A finals de juny coneixíem que la direcció de Catalunya Ràdio havia fitxat Cristina Puig per a conduir la segona hora del Catalunya Vespre, l’espai que aquesta temporada ha estat en mans de Sílvia Cóppulo.\nPerò, ai las, la setmana passada aquest fitxatge es va truncar per decisió del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), presidit per Núria Llorach i en el qual sembla que encara té un pes executiu qui la va precedir, Brauli Duart.\nEn aquell moment el director de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo, va escriure una carta al Consell de la CCMA en la qual els feia responsables d’aquesta pèrdua pels “obstacles” i el “desinterès” amb el que havien gestionat el tema.\nPerò el que demostra aquest episodi és que en la direcció dels nostres mitjans públics hi ha massa coses que apunten a ingerències polítiques d’un Consell de la CCMA mancat de legitimitat.", "a2": "A finals de juny coneixíem que la direcció de Catalunya Ràdio havia fitxat Cristina Puig per a conduir la segona hora del Catalunya Vespre, l’espai que aquesta temporada ha estat en mans de Sílvia Cóppulo.\nPerò, ai las, la setmana passada aquest fitxatge es va truncar per decisió del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), presidit per Núria Llorach i en el qual sembla que encara té un pes executiu qui la va precedir, Brauli Duart.\nSembla ser, per tant, que el veritable argument és un altre, i tindria a veure amb l’oposició al fitxatge de Puig per raons ideològiques, per part de qui té massa poder sobre els mitjans públics: Llorach i Duart, lligats al PDECat (o a un sector del PDECat més concretament).\nPerò el que demostra aquest episodi és que en la direcció dels nostres mitjans públics hi ha massa coses que apunten a ingerències polítiques d’un Consell de la CCMA mancat de legitimitat.", "a3": "A finals de juny coneixíem que la direcció de Catalunya Ràdio havia fitxat Cristina Puig per a conduir la segona hora del Catalunya Vespre, l’espai que aquesta temporada ha estat en mans de Sílvia Cóppulo.\nPerò, ai las, la setmana passada aquest fitxatge es va truncar per decisió del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), presidit per Núria Llorach i en el qual sembla que encara té un pes executiu qui la va precedir, Brauli Duart.\nPrecisament per evitar que es reproduïssin les crítiques pel bloqueig d’Om d’ara fa un any, aquesta vegada el Consell es va molestar a raonar el seu bloqueig: cal promoure el talent intern.\nSi sincerament es creu en aquesta via, caldria començar per derogar les disposicions que, des de les primeres retallades en els mitjans públics amb Duart al capdavant del Consell, impedeixen incorporar gent a la plantilla." }, "extreme": { "a1": "En la direcció dels mitjans públics catalans hi ha massa ingerències polítiques d’un Consell de la CCMA sense legitimitat.", "a2": "El nou fitxatge de Cristina Puig a Catalunya Ràdio posa de manifest un cop més la politització de la CCMA.", "a3": "La CCMA aposta per promoure el talent intern i no fitxa a Cristina Puig per a Catalunya Vespre." } }
2,440
Foment anuncia que el soterrament de les vies a l'Hospitalet costarà 608 MEUR i que les obres començaran el 2020
El projecte contempla la integració de les línies R2 i R4 i la construcció del nou intercanviador de La Torrassa
El ministre de Foment, Íñigo de la Serna, ha anunciat aquest dimarts que les obres de soterrament de les vies a l'Hospitalet de Llobregat, una de les reivindicacions històriques de la ciutat, començaran el 2020 i tindran un cost de 608 MEUR. El projecte preveu cobrir sis quilòmetres de vies de les de les línies R2 i R4 i la construcció del nou intercanviador de La Torrassa que permetrà descongestionar els túnels de Rodalies al subsòl de l'àrea metropolitana de Barcelona i connectar amb les línies 1 i 9 del metro. Per fer seguiment dels compromisos adquirits, el ministre ha anunciat la creació d'una comissió que comptarà amb la participació de Generalitat, Ajuntament i veïns que es reunirà cada tres mesos. L'alcaldessa de l'Hospitalet, Núria Marín, ha celebrat l'anunci però s'ha mostrat "escèptica" recordant que el 2008 ja se'n va fer un de similar que mai va tirar endavant. Com en el cas de Montcada i Reixac i Sant Feliu de Llobregat, el ministre de Foment, després de reunir-se amb l'alcaldessa Núria Marín, s'ha compromès a desencallar el projecte de soterrament de les vies al seu pas per l'Hospitalet de Llobregat, la segona ciutat de Catalunya. D'aquesta manera es dona resposta a una reivindicació històrica de la ciutat que ja es va anunciar el 2008 però que avui arrenca de nou. Els plans del ministeri passen per començar les obres el 2020 i finalitzar-les aproximadament cinc anys després. El ministre de Foment, Íñigo de la Serna, ha destacat que l'actuació anunciada "va molt més enllà" d'un projecte urbanístic de soterrament perquè, a més de la integració de les línies R2 i R4, preveu la construcció de l'intercanviador de La Torrassa que millorarà la integració de la xarxa de Rodalies i metro a la ciutat i que també servirà per millorar la fluïdesa i la flexibilitat del servei de Rodalies al conjunt de l'àrea metropolitana al descongestionar els túnels de la capital catalana. El ministre de Foment també ha posat en valor que respecte al projecte presentat 10 anys enrere, aquest incorpora el ja previst soterrament de les vies de la R2 i també les de la R4. Concretament, l'àmbit del soterrament començarà a la sortida de l'estació de Sants i serà comú per les dues línies fins el nou intercanviador. Posteriorment, s'estendrà fins passada l'estació de Bellvitge, en el cas de la R2, i fins les immediacions de l'estació de l'Hospitalet en el cas de la R4. Per evitar incompliments del que s'ha anunciat, Íñigo de la Serna ha anunciat que a banda de la comissió de seguiment també es redactarà un conveni amb els terminis i la resta de compromisos per escrit. "Demanem un vot de confiança perquè tot el que hem anunciat avui ho portarem a terme amb la màxima intensitat possible i el menor termini i amb la voluntat política d'agilitzar tot el que és la tramitació", ha afegit. Al seu torn, l'alcaldessa de l'Hospitalet, Núria Marín, ha celebrat l'anunci perquè el projecte d'integració de les vies a la ciutat permetrà cosir una ferida que la dividia en dos i, de retruc, millorar el servei de Rodalies. Això sí, ha deixat clar que tant des del consistori com entre els veïns hi ha "escepticisme" i que estaran vigilants perquè el projecte tiri endavant i en els terminis previstos. És per això que ha valorat molt positivament que Foment hagi acceptat crear la comissió de seguiment i firmar un conveni que obliga les parts a complir amb allò anunciat. Un cop presentat el projecte, ara s'obre el procés administratiu previ amb la tramitació de l'estudi informatiu per desenvolupar i aprovar els projectes constructius que permetran executar les obres. Unes obres d'alta complexitat, ha puntualitzat de la Serna, que obligaran a que totes les administracions implicades col·laborin estreta i lleialment per tirar endavant el projecte. Obres a l'estació de Bellvitge De la Serna ha aprofitat la visita a l'Hospitalet per anunciar també l'inici de les obres a l'estació de Bellvitge aquest mes de març amb l'objectiu de tenir-les enllestides en un termini de 6 o 8 mesos. Unes obres que tindran un cost de 5,2 MEUR. De forma paral·lela, es tramitarà la licitació per instal·lar l'ascensor que consistori i veins fa anys que reclamen i que podria entrar en funcionament al llarg de l'any vinent.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "El ministre de Foment, Íñigo de la Serna, ha anunciat que les obres de soterrament de les vies a l'Hospitalet de Llobregat començaran el 2020 i tindran un cost de 608 MEUR. El projecte preveu cobrir sis quilòmetres de vies de les línies R2 i R4, i la construcció del nou intercanviador de la Torrassa.", "a2": "El ministre de Foment ha afirmat que el 2020 començaran les obres per soterrar les línies R2 i R4 a l'Hospitalet de Llobregat i per construir un nou intercanviador que contribuirà a millorar el servei de Rodalies a l’àrea metropolitana. A més, ha assegurat que s'establirà una comissió de seguiment i un conveni amb els compromisos per escrit.", "a3": "Íñigo de la Serna, ministre de Foment, ha anunciat que el 2020 començaran les obres de soterrament de les vies de l'Hospitalet de Llobregat. Tindran un cost de 608 MEUR i s'integraran les línies R2 i R4, a més de construir un intercanviador a l'estació de la Torrassa, la qual cosa millorarà la fluïdesa dels serveis de transport." }, "extractive": { "a1": "El ministre de Foment, Íñigo de la Serna, ha anunciat aquest dimarts que les obres de soterrament de les vies a l'Hospitalet de Llobregat, una de les reivindicacions històriques de la ciutat, començaran el 2020 i tindran un cost de 608 MEUR.\nCom en el cas de Montcada i Reixac i Sant Feliu de Llobregat, el ministre de Foment, després de reunir-se amb l'alcaldessa Núria Marín, s'ha compromès a desencallar el projecte de soterrament de les vies al seu pas per l'Hospitalet de Llobregat, la segona ciutat de Catalunya.\nEl ministre de Foment, Íñigo de la Serna, ha destacat que l'actuació anunciada \"va molt més enllà\" d'un projecte urbanístic de soterrament perquè, a més de la integració de les línies R2 i R4, preveu la construcció de l'intercanviador de La Torrassa que millorarà la integració de la xarxa de Rodalies i metro a la ciutat i que també servirà per millorar la fluïdesa i la flexibilitat del servei de Rodalies al conjunt de l'àrea metropolitana al descongestionar els túnels de la capital catalana.\nDe la Serna ha aprofitat la visita a l'Hospitalet per anunciar també l'inici de les obres a l'estació de Bellvitge aquest mes de març amb l'objectiu de tenir-les enllestides en un termini de 6 o 8 mesos.", "a2": "El ministre de Foment, Íñigo de la Serna, ha anunciat aquest dimarts que les obres de soterrament de les vies a l'Hospitalet de Llobregat, una de les reivindicacions històriques de la ciutat, començaran el 2020 i tindran un cost de 608 MEUR.\nEl ministre de Foment, Íñigo de la Serna, ha destacat que l'actuació anunciada \"va molt més enllà\" d'un projecte urbanístic de soterrament perquè, a més de la integració de les línies R2 i R4, preveu la construcció de l'intercanviador de La Torrassa que millorarà la integració de la xarxa de Rodalies i metro a la ciutat i que també servirà per millorar la fluïdesa i la flexibilitat del servei de Rodalies al conjunt de l'àrea metropolitana al descongestionar els túnels de la capital catalana.\nPer evitar incompliments del que s'ha anunciat, Íñigo de la Serna ha anunciat que a banda de la comissió de seguiment també es redactarà un conveni amb els terminis i la resta de compromisos per escrit.\nAl seu torn, l'alcaldessa de l'Hospitalet, Núria Marín, ha celebrat l'anunci perquè el projecte d'integració de les vies a la ciutat permetrà cosir una ferida que la dividia en dos i, de retruc, millorar el servei de Rodalies. ", "a3": "El ministre de Foment, Íñigo de la Serna, ha anunciat aquest dimarts que les obres de soterrament de les vies a l'Hospitalet de Llobregat, una de les reivindicacions històriques de la ciutat, començaran el 2020 i tindran un cost de 608 MEUR.\nEl ministre de Foment, Íñigo de la Serna, ha destacat que l'actuació anunciada \"va molt més enllà\" d'un projecte urbanístic de soterrament perquè, a més de la integració de les línies R2 i R4, preveu la construcció de l'intercanviador de La Torrassa que millorarà la integració de la xarxa de Rodalies i metro a la ciutat i que també servirà per millorar la fluïdesa i la flexibilitat del servei de Rodalies al conjunt de l'àrea metropolitana al descongestionar els túnels de la capital catalana.\nPer evitar incompliments del que s'ha anunciat, Íñigo de la Serna ha anunciat que a banda de la comissió de seguiment també es redactarà un conveni amb els terminis i la resta de compromisos per escrit.\nUnes obres d'alta complexitat, ha puntualitzat de la Serna, que obligaran a que totes les administracions implicades col·laborin estreta i lleialment per tirar endavant el projecte." }, "extreme": { "a1": "El ministre de Foment ha anunciat l'inici de les obres de soterrament de les vies a l'Hospitalet de Llobregat.", "a2": "Les obres per soterrar les vies i construir un nou intercanviador a l’Hospitalet de Llobregat començaran el 2020.", "a3": "S'anuncien les obres de soterrament de les vies de l'Hospitalet de Llobregat, que milloraran el transport a la ciutat." } }
2,114
El Ministeri de Cultura acaba la restauració de les dues figures de l'Arqueta de Sant Martirià recuperades l'any passat
Els treballs han costat 4.000 euros i les talles de Sant Cristòfol i Santa Anna ja són al monestir de Banyoles
El Ministeri de Cultura ha acabat la restauració de les dues figures de l'Arqueta de Sant Martirià recuperades l'any passat. L'Estat ja les ha entregades al monestir de Sant Esteve de Banyoles, perquè s'integrin a l'arqueta i s'exposin amb el conjunt d'orfebreria gòtica del segle XV. La restauració de les dues talles, que corresponen a Sant Cristòfol amb el Nen i Santa Anna amb la Verge i el Nen, ha tingut un cost de 4.000 euros. Els treballs han consistit en retirar la sulfuració i la brutícia acumulada sobre els elements de plata, corregir les llacunes de color i aplicar una capa de protecció. Amb aquestes, ja són 21 les figures recuperades de l'Arqueta de Sant Martirià, després que la banda d'Èrik el Belga les robés ara fa 39 anys. El Ministeri de Cultura ha entregat dues noves figures recuperades i restaurades de l'Arqueta de Sant Martirià al monestir de Sant Esteve de Banyoles. Les figures corresponen a Sant Cristòfol amb el Nen i Santa Anna amb la Verge i el Nen, recuperades el 2018 i de les quals l'Institut de Patrimoni Cultural d'Espanya (IPCE), a petició de la Direcció General de Belles Arts, en va assumir la restauració i el posterior muntatge a l'Arqueta. La restauració s'ha completat d'ofici als tallers de l'IPCE; els estudis de laboratori corresponents es van portar a terme també d'ofici per part de tècnics especialistes de l'àrea d'investigació de l'IPCE i la restitució dels relleus de l'Arqueta es va fer in situ per una empresa especialitzada en la restauració d'orfebreria a les dependències del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles, amb la finalitat de minimitzar els riscos de manipulació i trasllat del conjunt i garantir l'estabilitat de la peça. Els estudis de laboratori de les figures s'han fet amb tècniques analítiques no destructives. Els resultats han confirmat que les peces són autèntiques, per la seva composició i l'encaix dins el conjunt d'orfebreria gòtica espoliat el 1980. La figura de Santa Anna amb la Verge i el Nen estava en un estat de conservació estable, però amb opacitat i enfosquiment de la superfície metàl·lica per sulfuració de la plata. La representació de Sant Cristòfol amb el Nen, a més d'aquestes alteracions descrites a la figura de Santa Anna, presentava algunes deformacions a la figura del nen i a les cames del Sant, així com alguns talls i soldadures amb pèrdua de color. És possible que alguna d'aquestes dues figures fos modificada en alguna de les intervencions de l'Arqueta (documentades als anys 1734 i 1806). El tractament de restauració s'ha centrat en l'eliminació de la sulfuració dels elements de plata i la brutícia superficial de les encarnacions. La neteja ha alternat sistemes mecànics i químics. Les llacunes de color de les carnacions s'han reintegrat amb pigments de vernís amb el propòsit d'incorporar només aquelles faltes que interferien o molestaven en la lectura correcta de les figures. Per prorrogar l'eficàcia del tractament s'hi ha aplicat una capa de protecció. Per a la reposició s'han utilitzat elements de plata daurada, o del seu color mateix, que garanteixen la compatibilitat amb els elements originals sense originar danys futurs. Conservació de l'Arqueta A més, s'ha aprofitat també la intervenció per fer tasques de manteniment i conservació preventiva a l'Arqueta, netejant-ne àrees puntuals de sulfuració de la plata (sorgides per l'envelliment del vernís protector). Les celebracions de Sant Martirià, d'altra banda, havien anat provocant alteracions derivades de la inevitable manipulació durant el ritus. Aquestes alteracions es traduïen en lleugers aixecaments de la xapa de plata del perímetre i a les zones més exposades, que s'han solucionat durant la intervenció in situ a través de la col·locació de nous elements de plata. L'Arqueta de Sant Martirià és una obra mestra de l'orfebreria gòtica del segle XV d'una gran complexitat iconogràfica realitzada al taller dels Artau. Està treballada en plata sobre una ànima de fusta de xiprer que representa un temple cristià d'estil gòtic, enriquida amb la presència de relleus de figures de Sants i màrtirs inserits en fornícules. Aquestes figures també estan fetes en plata amb detalls sobredaurats i policromia a les carnacions. El 12 de gener de 1908, el prolífic lladre d'obres d'art René Alphonse van der Berghe, més conegut amb el sobrenom d'Èrik el Belga, va robar les 28 figures que adornaven l'Arqueta entrant al Monestir de Sant Esteve de Banyoles. Amb les dues d'ara, ja s'han recuperat 21 de les figures desaparegudes. Aquest dissabte es podrà veure l'arqueta durant la missa solemne que es fa a Banyoles amb motiu de la celebració de sant Martirià. Una cerimònia que s'oficia cada any al monestir de Sant Esteve per la festa major.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "El Ministeri de Cultura ha acabat la restauració de les dues figures de l'Arqueta de Sant Martirià, que corresponen a Sant Cristòfol amb el Nen i Santa Anna amb la Verge i el Nen, recuperades l'any passat, que havien estat robades fa 39 anys. L'Estat les ha entregades al monestir de Sant Esteve de Banyoles, on seran exposades.", "a2": "El Ministeri de Cultura ha entregat dues figures de l’Arqueta de Sant Martirià al monestir de Sant Esteve de Banyoles, després de trobar-les i restaurar-les a l'Institut de Patrimoni Cultural d'Espanya. Les figures representen Sant Cristòfol amb el Nen i Santa Anna amb la Verge i el Nen, i formen part d’un conjunt d'orfebreria gòtica robat fa 39 anys.", "a3": "S'ha acabat la restauració de dues figures de l'Arqueta de Sant Martirià. Ja se n'han recuperat 21 figures, després que les robessin fa quasi quaranta anys una banda de lladres belgues. S'ha seguit un procediment molt similar per a ambdues peces, que també ha permès constatar que són autèntiques i formen part del conjunt d'orfebreria gòtica." }, "extractive": { "a1": "El Ministeri de Cultura ha acabat la restauració de les dues figures de l'Arqueta de Sant Martirià recuperades l'any passat.\nEl Ministeri de Cultura ha entregat dues noves figures recuperades i restaurades de l'Arqueta de Sant Martirià al monestir de Sant Esteve de Banyoles.\nLa restauració s'ha completat d'ofici als tallers de l'IPCE; els estudis de laboratori corresponents es van portar a terme també d'ofici per part de tècnics especialistes de l'àrea d'investigació de l'IPCE i la restitució dels relleus de l'Arqueta es va fer in situ per una empresa especialitzada en la restauració d'orfebreria a les dependències del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles, amb la finalitat de minimitzar els riscos de manipulació i trasllat del conjunt i garantir l'estabilitat de la peça.\nEl tractament de restauració s'ha centrat en l'eliminació de la sulfuració dels elements de plata i la brutícia superficial de les encarnacions.", "a2": "El Ministeri de Cultura ha entregat dues noves figures recuperades i restaurades de l'Arqueta de Sant Martirià al monestir de Sant Esteve de Banyoles.\nAmb aquestes, ja són 21 les figures recuperades de l'Arqueta de Sant Martirià, després que la banda d'Èrik el Belga les robés ara fa 39 anys.\nLa restauració s'ha completat d'ofici als tallers de l'IPCE; els estudis de laboratori corresponents es van portar a terme també d'ofici per part de tècnics especialistes de l'àrea d'investigació de l'IPCE i la restitució dels relleus de l'Arqueta es va fer in situ per una empresa especialitzada en la restauració d'orfebreria a les dependències del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles, amb la finalitat de minimitzar els riscos de manipulació i trasllat del conjunt i garantir l'estabilitat de la peça.\nEl tractament de restauració s'ha centrat en l'eliminació de la sulfuració dels elements de plata i la brutícia superficial de les encarnacions.", "a3": "El Ministeri de Cultura ha acabat la restauració de les dues figures de l'Arqueta de Sant Martirià recuperades l'any passat.\nEl Ministeri de Cultura ha entregat dues noves figures recuperades i restaurades de l'Arqueta de Sant Martirià al monestir de Sant Esteve de Banyoles.\nAmb aquestes, ja són 21 les figures recuperades de l'Arqueta de Sant Martirià, després que la banda d'Èrik el Belga les robés ara fa 39 anys.\nLa restauració s'ha completat d'ofici als tallers de l'IPCE; els estudis de laboratori corresponents es van portar a terme també d'ofici per part de tècnics especialistes de l'àrea d'investigació de l'IPCE i la restitució dels relleus de l'Arqueta es va fer in situ per una empresa especialitzada en la restauració d'orfebreria a les dependències del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles, amb la finalitat de minimitzar els riscos de manipulació i trasllat del conjunt i garantir l'estabilitat de la peça." }, "extreme": { "a1": "Les dues figures de l'Arqueta de Sant Martirià recuperades l'any passat han sigut restaurades i enviades al monestir de Banyoles.", "a2": "El Ministeri de Cultura ha restaurat dues figures de l'Arqueta de Sant Martirià a Banyoles que portaven 39 anys desaparegudes.", "a3": "Restaurades dues figures de l'Arqueta de Sant Martirià recuperades l'any passat i que es van furtar fa quasi quaranta anys." } }
130
Margallo esbomba discrepàncies en el govern espanyol sobre l’estratègia a Catalunya
'Judicialitzar la vida política ens porta a un xoc de trens', diu l'ex-ministre d'Afers Estrangers espanyol
L’ex-ministre d’Afers Estrangers espanyol José Manuel García-Margallo ha admès que durant el temps que va formar part del gabinet de Mariano Rajoy va tenir discrepàncies amb la vice-presidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, i amb el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, sobre la ‘visió d’Espanya’ i com encarar la relació amb Catalunya. En una entrevista a la Cadena Ser, ha dit que ell era partidari d’una reforma del sistema de finançament autonòmic, ‘però el ministre d’Hisenda no creia que calgués de moment’ i ha criticat la judicialització de la política: ‘La via d’aplicar la norma i portar totes les qüestions als tribunals és judicialitzar la vida política i això ens duu a un xoc de trens, a un conflicte, que és allò que cal evitar.’ ‘Jo defensava de ser molt ferm en les línies essencials’ –ha dit–, com ara defensar la unitat d’Espanya, però ‘molt flexible en aquelles coses que han produït un auge del separatisme en poc temps’. A més de la inversió en infrastructures i el respecte a la identitat cultural, ha al·ludit al sistema de finançament autonòmic, que va produir ‘distorsions i discriminacions molt importants i va motivar l'”Espanya ens roba”. És obvi que això no se satisfà amb préstecs, com s’ha vingut fent’, ha afegit. També ha deixat clar que hi havia discrepàncies sobre què havia de ser la unitat, la cohesió i la manera de guanyar-se l’afecte dels catalans ‘que s’han sentit molests amb l’actuació del govern espanyol’. A parer seu, ‘en política cal mantenir sempre els ponts oberts’. Per Margallo, el sobiranisme català és el principal problema que té Espanya: ‘Avui dia hi ha més separatistes que fa quatre anys i és responsabilitat de tothom.’ Tot i això, després ha matisat que la màxima responsabilitat és de Convergència, que amb la seva estratègia ha passat de poder negociar amb tothom des de CiU a caure en ‘la irrellevància més absoluta’. De passada, ha avisat que Catalunya, si continua com ara, ‘es troba abocada a caure en mans de l’esquerra, o de l’extrema esquerra, que és el contrari del que convé a una societat industrialitzada’. Encara més, creu que a Catalunya no li convé que Ada Colau governi a Barcelona i que la CUP dicti la política des del parlament. Margallo creu que deduir una victòria de les tesis de Montoro i Santamaría –que es mantenen al govern espanyol, mentre que ell n’ha sortit– seria simplificar. Passava –ha afegit–que al consell de ministres espanyol hi havia opinions diferents, que es manifestaven amb absoluta claredat, i les seves de vegades no coincidien ‘amb la línia majoritària’. Dos grups en el govern espanyol També reconeix que al govern espanyol hi havia dos grups: ‘els més liberals, que creuen que el mercat ho arregla tot’, i els que vénen, com ell mateix, de la democràcia cristiana, que creuen que ‘hi ha d’haver unes regles perquè el mercat funcioni’ i mecanismes de compensació. Margallo està convençut que el grup del qual formava part, i que es reunia de tant en tant, continuarà veient-se, perquè són tots amics. Fins i tot ha afegit que són ‘probablement els més fidels a Mariano Rajoy’. Com a membres d’aquest grup ha esmentat els ex-ministres Ana Pastor (avui presidenta del congrés), Miguel Arias Cañete (avui comissari europeu), José Manuel Soria (que va dimitir) i la ministra d’Agricultura, Isabel García Tejerina. Aquest grup, ha admès, tenia una ‘visió del govern molt diferent que un altre grup que també tenia certs vincles d’amistat i solidaritat interna’. ‘La vice-presidenta és obvi que lidera un grup i que tenia una visió d’Espanya diferent de la meva.’ Ha dit que estava disposat a continuar com a ministre, però ha deixat clar que entenia la seva substitució i que no n’ha demanat cap explicació al president, Mariano Rajoy. Tot i que no ha volgut vincular-ho explícitament, ha apuntat que ell probablement havia expressat les seves opinions ‘amb excessiva claredat’, fins i tot les seves discrepàncies ‘amb excessiva tossuderia’.
[ "país", "principat" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "L’exministre d’Afers Estrangers espanyol José Manuel García-Margallo ha admès que mentre era un membre del govern espanyol, va tenir discrepàncies amb altres membres del govern sobre l'estratègia a Catalunya. Ha dit que ell era partidari d’una reforma del sistema de finançament autonòmic i ha criticat la judicialització de la política. També ha matisat que la màxima responsabilitat és de Convergència.", "a2": "L’exministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel García-Margallo, ha explicat que no tothom pensa igual dins el PP i que va haver-hi discrepàncies sobre com enfrontar la situació a Catalunya. Segons ell, una reforma del finançament autonòmic a temps podria haver previngut part del conflicte català, que és actualment el principal problema d’Espanya, sobretot si Catalunya acaba controlada per l'esquerra.", "a3": "L'exministre José Manuel García-Margallo ha concedit una entrevista a la Cadena Ser, on ha parlat de les discrepàncies dins del Partit Popular respecte al tema de la independència de Catalunya, la visió del país, la judicialització de la política, les normes i l'economia, i sobre la seva substitució al capdavant del ministeri d'Afers Estrangers espanyol." }, "extractive": { "a1": "L’ex-ministre d’Afers Estrangers espanyol José Manuel García-Margallo ha admès que durant el temps que va formar part del gabinet de Mariano Rajoy va tenir discrepàncies amb la vice-presidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, i amb el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, sobre la ‘visió d’Espanya’ i com encarar la relació amb Catalunya.\nEn una entrevista a la Cadena Ser, ha dit que ell era partidari d’una reforma del sistema de finançament autonòmic, ‘però el ministre d’Hisenda no creia que calgués de moment’ i ha criticat la judicialització de la política: ‘La via d’aplicar la norma i portar totes les qüestions als tribunals és judicialitzar la vida política i això ens duu a un xoc de trens, a un conflicte, que és allò que cal evitar.’.\nTot i això, després ha matisat que la màxima responsabilitat és de Convergència, que amb la seva estratègia ha passat de poder negociar amb tothom des de CiU a caure en ‘la irrellevància més absoluta’.\nTambé reconeix que al govern espanyol hi havia dos grups: ‘els més liberals, que creuen que el mercat ho arregla tot’, i els que vénen, com ell mateix, de la democràcia cristiana, que creuen que ‘hi ha d’haver unes regles perquè el mercat funcioni’ i mecanismes de compensació.", "a2": "L’ex-ministre d’Afers Estrangers espanyol José Manuel García-Margallo ha admès que durant el temps que va formar part del gabinet de Mariano Rajoy va tenir discrepàncies amb la vice-presidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, i amb el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, sobre la ‘visió d’Espanya’ i com encarar la relació amb Catalunya.\nEn una entrevista a la Cadena Ser, ha dit que ell era partidari d’una reforma del sistema de finançament autonòmic, ‘però el ministre d’Hisenda no creia que calgués de moment’ i ha criticat la judicialització de la política: ‘La via d’aplicar la norma i portar totes les qüestions als tribunals és judicialitzar la vida política i això ens duu a un xoc de trens, a un conflicte, que és allò que cal evitar.’.\nDe passada, ha avisat que Catalunya, si continua com ara, ‘es troba abocada a caure en mans de l’esquerra, o de l’extrema esquerra, que és el contrari del que convé a una societat industrialitzada’.\nTot i que no ha volgut vincular-ho explícitament, ha apuntat que ell probablement havia expressat les seves opinions ‘amb excessiva claredat’, fins i tot les seves discrepàncies ‘amb excessiva tossuderia’.", "a3": "L’ex-ministre d’Afers Estrangers espanyol José Manuel García-Margallo ha admès que durant el temps que va formar part del gabinet de Mariano Rajoy va tenir discrepàncies amb la vice-presidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, i amb el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, sobre la ‘visió d’Espanya’ i com encarar la relació amb Catalunya.\nEn una entrevista a la Cadena Ser, ha dit que ell era partidari d’una reforma del sistema de finançament autonòmic, ‘però el ministre d’Hisenda no creia que calgués de moment’ i ha criticat la judicialització de la política: ‘La via d’aplicar la norma i portar totes les qüestions als tribunals és judicialitzar la vida política i això ens duu a un xoc de trens, a un conflicte, que és allò que cal evitar.’.\nTambé reconeix que al govern espanyol hi havia dos grups: ‘els més liberals, que creuen que el mercat ho arregla tot’, i els que vénen, com ell mateix, de la democràcia cristiana, que creuen que ‘hi ha d’haver unes regles perquè el mercat funcioni’ i mecanismes de compensació.\nHa dit que estava disposat a continuar com a ministre, però ha deixat clar que entenia la seva substitució i que no n’ha demanat cap explicació al president, Mariano Rajoy." }, "extreme": { "a1": "L’exministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel García-Margallo, explica discrepàncies que hi havia al govern espanyol sobre la relació amb Catalunya.", "a2": "José Manuel García-Margallo ha explicat que no tothom al Govern espanyol pensava igual sobre les relacions amb Catalunya.", "a3": "Entrevisten García-Margallo sobre la seva substitució, les diferents visions dins del PP i la situació catalana." } }
2,474
Joel Joan i Hèctor Claramunt porten el fenomen de les 'escape room' al Teatre Goya amb una comèdia "al límit"
Els directors asseguren que necessitaven crear un "divertimento" després d''El Crac' de TV3, però amb un "suspens" que permet parlar de "debilitats" dels humans
Dues parelles d'amics es posen a prova amb una 'escape room' al barri d'Hostafrancs, on recentment s'ha trobat el cadàver d'un home esquarterat. Aquest joc de moda dona nom a la nova creació de Joel Joan i Hèctor Claramunt, 'Escape Room', que del 10 de novembre fins al 3 de febrer portaran al Teatre Goya de Barcelona. "Necessitàvem aire fresc després d''El Crac'. És un divertimento", ha dit aquest dijous Joel Joan a la presentació de l'obra. No obstant, ha assegurat que malgrat tractar-se d'una comèdia, "genera suspens", i que el terror que viuen els personatges, interpretats per Oriol Vila, Àgata Roca, Paula Vives i el mateix Joel Joan, els permeten parlar de les "debilitats" dels humans. El director artístic del Teatre Goya, Josep Maria Pou, ha dit que el text és "trepidant" i que estem davant d'una una història portada "al límit". Un assassí que ronda pel barri d'Hostafrancs és el "ganxo" de la nova comèdia de Joel Joan, que ha escrit i dirigeix amb Hèctor Claramunt. Són quatre amics "innocents" que queden al barri per anar a fer una de les activitats que estan més de moda actualment, una 'escape room', és a dir intentar escapar de sales resolent misteris i proves. Però tan bon punt es tanca la porta de l'habitació, i el compte enrere de 60 minuts –com una 'escape room' real– es posa en marxa, coses estranyes comencen a passar. "Els personatges pateixen un drama i és el públic qui riu del que pateixen. Viure el seu drama però no oblidar que estàs servint una comèdia", ha explicat Joel Joan. I és que assegura que "necessitaven una nova joguina, nous personatges" i crear una cosa "una mica més frívola" que els 24 episodis d''El Crac', la sèrie televisiva que van idear juntament amb Hèctor Claramunt. Un fenomen portat a escena "Gairebé no ens podem creure que siguem els primers que fem una obra que està situada en una 'escape room'. És un escenari ideal, és molt teatral", ha explicat Hèctor Claramunt, que ha dit que tot va néixer perquè van anar a fer una 'escape room' amb en Joel Joan. Volien personatges molt "identificables", que cada un d'ells tingués alguna cosa per amagar, "com passa al teatre i a la vida". Són, a més de Joel Joan, Paula Vives, Àgata Roca i Oriol Vila. Aquests han d'interactuar constantment amb tot tipus d'artefactes, com candaus, i cenyir l'acció als 60 minuts, per això confessen que la funció és "complicada tècnicament". "Qui no hagi estat mai en una 'escape room' segurament li farà gràcia provar-ho. Qui hi hagi estat en reconeixerà algunes dinàmiques", han dit els directors d'un fenomen que posa a prova l'instint de supervivència. De la mateixa manera, han afirmat que Barcelona és la capital europea d'aquest joc, amb més de 100 sales dissenyades amb diferents proves i misteris per resoldre en grup. "L'obra és un petit trencaclosques, com ho són les 'escape room', ha dit Joan. El director artístic del Teatre Goya, Josep Maria Pou, ha definit l'espectacle amb dues paraules: enginy i engany. "Escrites semblen casi bessones. Té enginy en el sentit d'intel·ligència i engany en el sentit més noble del teatre, fer creure allò que no és", ha dit. Al parer dels autors, l'obra és "molt localista" i "actual", ja que se situa a Hostafrancs l'any 2018 i les referències a l'actualitat barcelonina són constants. "Aquest localisme tan bèstia ens universalitza la historia. El concret és el que creiem que podria funcionar a qualsevol ciutat on hi hagi 'escape room'", ha dit Joan. Tot amb un to de comèdia la dificultat del qual Joan ha volgut advertir: "per fer riure has de tenir molta veritat", ha reblat. L'estrena oficial és el 19 de novembre i malgrat al Teatre Goya finalitzaran funcions el 3 de febrer, continuaran fent gira per Catalunya a una trentena de localitats fins el mes de juny de l'any vinent.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "Joel Joan i Hèctor Claramunt dirigeixen la comèdia \"Escape Room\", que es representarà durant uns mesos al Teatre Goya de Barcelona. L'argument tracta sobre quatre amics \"innocents\" que queden al barri per anar a fer una activitat molt de moda actualment, un escape room, mentre hi ha un assassí que ronda pel barri d'Hostafrancs.", "a2": "Joel Joan i Hèctor Claramunt han decidit crear un nou espectacle per descansar de la sèrie “El Crac”. L’obra es presentarà al Teatre Goya de Barcelona i fa moltes referències a l’actualitat de la ciutat. L’espectacle, que combina la comèdia amb el suspens, tracta sobre quatre amics que van a un escape room i allà els passen coses estranyes.", "a3": "Joel Joan i Hèctor Claramunt han escrit una nova obra de teatre, \"Escape room\", basada en les sales de jocs amb misteris i proves per resoldre per poder sortir-ne. El plantejament és a Hostafrancs, on una persona ha estat assassinada i un grup d'amics han de resoldre el crim mentre juguen a un escape room." }, "extractive": { "a1": "Aquest joc de moda dona nom a la nova creació de Joel Joan i Hèctor Claramunt, 'Escape Room', que del 10 de novembre fins al 3 de febrer portaran al Teatre Goya de Barcelona.\nUn assassí que ronda pel barri d'Hostafrancs és el \"ganxo\" de la nova comèdia de Joel Joan, que ha escrit i dirigeix amb Hèctor Claramunt.\nSón quatre amics \"innocents\" que queden al barri per anar a fer una de les activitats que estan més de moda actualment, una 'escape room', és a dir intentar escapar de sales resolent misteris i proves.\nÉs un escenari ideal, és molt teatral\", ha explicat Hèctor Claramunt, que ha dit que tot va néixer perquè van anar a fer una 'escape room' amb en Joel Joan.", "a2": "Aquest joc de moda dona nom a la nova creació de Joel Joan i Hèctor Claramunt, 'Escape Room', que del 10 de novembre fins al 3 de febrer portaran al Teatre Goya de Barcelona.\nNo obstant, ha assegurat que malgrat tractar-se d'una comèdia, \"genera suspens\", i que el terror que viuen els personatges, interpretats per Oriol Vila, Àgata Roca, Paula Vives i el mateix Joel Joan, els permeten parlar de les \"debilitats\" dels humans.\nSón quatre amics \"innocents\" que queden al barri per anar a fer una de les activitats que estan més de moda actualment, una 'escape room', és a dir intentar escapar de sales resolent misteris i proves.\nTé enginy en el sentit d'intel·ligència i engany en el sentit més noble del teatre, fer creure allò que no és\", ha dit.", "a3": "Aquest joc de moda dona nom a la nova creació de Joel Joan i Hèctor Claramunt, 'Escape Room', que del 10 de novembre fins al 3 de febrer portaran al Teatre Goya de Barcelona.\nSón quatre amics \"innocents\" que queden al barri per anar a fer una de les activitats que estan més de moda actualment, una 'escape room', és a dir intentar escapar de sales resolent misteris i proves.\nI és que assegura que \"necessitaven una nova joguina, nous personatges\" i crear una cosa \"una mica més frívola\" que els 24 episodis d''El Crac', la sèrie televisiva que van idear juntament amb Hèctor Claramunt.\nAquests han d'interactuar constantment amb tot tipus d'artefactes, com candaus, i cenyir l'acció als 60 minuts, per això confessen que la funció és \"complicada tècnicament\"." }, "extreme": { "a1": "Els directors Joel Joan i Hèctor Claramunt estrenen l'obra \"Escape Room\" al Teatre Goya de Barcelona.", "a2": "El Teatre Goya de Barcelona presentarà l’obra “Escape Room”, l’última creació de Joel Joan i Hèctor Claramunt.", "a3": "La nova obra teatral de Joel Joan i Hèctor Claramunt se centra en un escape room." } }
2,568
Ara Malikian, Paquito D'Rivera i Naturally 7, caps de cartell de l'edició de plata de la Mostra de Jazz de Tortosa
La Mostra celebra 25 edicions tornant a convidar tres dels grans noms que han passat pel festival jazzístic de referència a la demarcació
La Mostra de Jazz de Tortosa celebra aquest mes de juliol 25 edicions i ho farà tornant a convidar tres dels grans caps de cartell que han passat pel festival en edicions anteriors. Ara Malikian torna un any després de la primera actuació a la capital ebrenca, amb la segona part de la seva gira mundial del Violí, 'El Corral de les Comèdies'. També Paquito D'Rivera i el Pepe Rivera Trio, tornaran a dur a Tortosa el millor latin jazz mundial i hi arrencaran la gira commemorativa pels 70 anys recent complerts del músic. Una dècada després, convertits en el millor grup nord-americà a capella i després d'haver compartit escenari amb estrelles internacionals com Michael Bublé, Coldplay o Phil Collins, entre d'altres, també tornen a Tortosa els Naturally 7. 24 dels 45 grups que s'han presentat a la Mostra de Jazz Jove dels Països Catalans faran actuacions per diferents espais de la ciutat. Hi haurà una nova edició de les Jornades de Cuina Cajún i una exposició virtual amb tots els cartells dels 25 anys de la Mostra de Jazz de Tortosa. La Mostra de Jazz de Tortosa es farà aquest any entre el 2 i 7 de juliol. Ara Malikian actuarà el 2 de juliol i Paquito D'Rivera el 3 de juliol a l'Auditori Felip Pedrell. Els Naturally 7 ho faran en la penúltima jornada del festival, el 6 de juliol. Les entrades i abonaments ja estan a la venda a Acadèmic tot i que l'espectacle de Malikian només es pot comprar de forma anticipada a través de la seva web. A més dels caps de cartell, la Mostra Jazz Tortosa comptarà amb actuacions musicals d'una trentena de grups que han estat seleccionats en la dotzena edició de l'Espai Jazz Jove dels Països Catalans, on s'han presentat una quarantena de grups i solistes. El certamen vol fomentar la participació de nous solistes o grups de jazz residents i suposa una plataforma per promoure artistes poc coneguts. Les actuacions es fan en carrers i locals de tota la ciutat. Els bars i restaurants també ofereixen les Jornades de Cuina Cajún, una elaborada fusió de plats de la cuina tradicional de les Terres de l'Ebre i de la gastronomia Cajún del delta del Mississippí. L'associació Platigot impulsa aquesta proposta culinària des de fa 15 edicions del festival. També es marida el jazz amb les tapes en La Música al Mercat de Tortosa, que treu a la plaça Barcelona els venedors del mercat municipal. Serà l'última nit del festival i es farà coincidir amb la 2a Trobada de Lindy Night organitzada per l'escola Making Dance. La Música la posarà la Tortosa Big Band amb un repertori especial per l'ocasió. "Aquesta edició serà una mescla, un recull de la filosofia de tot allò que hem viscut aquests 25 anys i una mica de l'ànima d'anar fent pinzellades d'altres músiques i gpeneres que s'hi poden incorporar, com és el cas d'Ara Malikian", ha explicat Xavi Bertomeu, director de la Mostra de Jazz de Tortosa. Bertomeu ha considerat que la clau de la consolidació de la Mostra de Jazz de Tortosa, en un territori poc amant d'aquesta música, ha estat la constància i la perseverança que han mantingut per oferir un bri d'aquesta cultura al públic de les Terres de l'Ebre, i que s'ha acabat "fent seu" el festival i fent-lo gran. El director de la Mostra de Jazz ha destacat que el certamen ocupa un espai a les comarques de Tarragona i l'Ebre encara sense competència directa, excepte altres propostes germanes com el Dixie de Tarragona. "S'ha tractat de buscar un punt a nivell internacional que li doni un sentit. Un dels pocs esdeveniments de les Terres de l'Ebre que té artistes de nivell mundial és la Mostra de Jazz, i podem treure pit", ha defensat Bertomeu. En aquests 25 anys, per la Mostra de Jazz de Tortosa hi ha desfilat artistes de primera línia internacional com Michel Camilo, Yellowjackets, Marcus Miller, Soulbop Band amb Bill Evans i Randy Brecker, Pedro Iturralde, Arturo Sandoval, Tete Montoliu, Chucho Valdés, Mezzoforte, Avisai Cohen, Spyro Gyra, Vicente Amigo o Chick Corea, un dels concerts elegits entre els top 3 dels més de 400 que ha organitzat, pel seu director Xavi Bertomeu.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "Se celebra la 25a edició de la Mostra de Jazz de Tortosa. Tornarà a comptar amb la presència de tres dels grans caps de cartell que han passat pel festival en edicions anteriors: Ara Malikian, Paquito D'Rivera i Naturally 7. Aquesta edició serà una mescla de la filosofia de tot allò que s'ha viscut al festival els darrers 25 anys.", "a2": "La 25a Mostra de Jazz de Tortosa, celebrada del 2 al 7 de juliol, comptarà amb les actuacions d’Ara Malikian, Paquito D'Rivera i Naturally 7, així com de trenta grups més seleccionats a la 12a edició de l'Espai Jazz Jove dels Països Catalans. A més, inclourà la 2a Trobada de Lindy Night i les Jornades de Cuina Cajún.", "a3": "La Mostra de Jazz de Tortosa celebrarà la 25a edició amb caps de cartell que ja han passat pel festival anteriorment. A banda de música, també hi haurà unes jornades culinàries, on es barreja el menjar típic de la zona amb la cuina cajun. Aquest festival ha pogut continuar endavant, segons el director, gràcies a la constància." }, "extractive": { "a1": "La Mostra de Jazz de Tortosa celebra aquest mes de juliol 25 edicions i ho farà tornant a convidar tres dels grans caps de cartell que han passat pel festival en edicions anteriors.\nHi haurà una nova edició de les Jornades de Cuina Cajún i una exposició virtual amb tots els cartells dels 25 anys de la Mostra de Jazz de Tortosa.\n\"Aquesta edició serà una mescla, un recull de la filosofia de tot allò que hem viscut aquests 25 anys i una mica de l'ànima d'anar fent pinzellades d'altres músiques i gpeneres que s'hi poden incorporar, com és el cas d'Ara Malikian\", ha explicat Xavi Bertomeu, director de la Mostra de Jazz de Tortosa.\nBertomeu ha considerat que la clau de la consolidació de la Mostra de Jazz de Tortosa, en un territori poc amant d'aquesta música, ha estat la constància i la perseverança que han mantingut per oferir un bri d'aquesta cultura al públic de les Terres de l'Ebre, i que s'ha acabat \"fent seu\" el festival i fent-lo gran.", "a2": "La Mostra de Jazz de Tortosa celebra aquest mes de juliol 25 edicions i ho farà tornant a convidar tres dels grans caps de cartell que han passat pel festival en edicions anteriors.\nHi haurà una nova edició de les Jornades de Cuina Cajún i una exposició virtual amb tots els cartells dels 25 anys de la Mostra de Jazz de Tortosa.\nA més dels caps de cartell, la Mostra Jazz Tortosa comptarà amb actuacions musicals d'una trentena de grups que han estat seleccionats en la dotzena edició de l'Espai Jazz Jove dels Països Catalans, on s'han presentat una quarantena de grups i solistes.\n\"Aquesta edició serà una mescla, un recull de la filosofia de tot allò que hem viscut aquests 25 anys i una mica de l'ànima d'anar fent pinzellades d'altres músiques i gpeneres que s'hi poden incorporar, com és el cas d'Ara Malikian\", ha explicat Xavi Bertomeu, director de la Mostra de Jazz de Tortosa.", "a3": "La Mostra de Jazz de Tortosa celebra aquest mes de juliol 25 edicions i ho farà tornant a convidar tres dels grans caps de cartell que han passat pel festival en edicions anteriors.\nHi haurà una nova edició de les Jornades de Cuina Cajún i una exposició virtual amb tots els cartells dels 25 anys de la Mostra de Jazz de Tortosa.\nEl certamen vol fomentar la participació de nous solistes o grups de jazz residents i suposa una plataforma per promoure artistes poc coneguts.\nBertomeu ha considerat que la clau de la consolidació de la Mostra de Jazz de Tortosa, en un territori poc amant d'aquesta música, ha estat la constància i la perseverança que han mantingut per oferir un bri d'aquesta cultura al públic de les Terres de l'Ebre, i que s'ha acabat \"fent seu\" el festival i fent-lo gran." }, "extreme": { "a1": "La Mostra de Jazz de Tortosa celebra 25 edicions i torna a convidar tres dels grans caps de cartell anteriors.", "a2": "La 25a Mostra de Jazz de Tortosa inclourà actuacions d’Ara Malikian, Paquito D'Rivera, Naturally 7 i trenta grups més.", "a3": "Se celebra la 25a edició de la Mostra de Jazz de Tortosa, amb grans caps de cartell i altres activitats." } }
2,463
Es reprenen els exàmens pràctics del carnet de conduir a Girona amb menys alumnes per reduir contagis
Les autoescoles critiquen que fins el dia abans al migdia no sabien l'hora ni el lloc de sortida
La Direcció General de Trànsit a Girona ha reprès aquesta setmana els exàmens pràctics del carnet de conduir. Ho ha fet amb menys alumnes per cada examen per tal d'evitar contactes i minimitzar el risc de contagis. De fet, els examinadors tan sols accepten "deu alumnes cada dia i això ens fa baixar encara més la ràtio" de persones que opten a examinar-se, ha detallat el president de l'Associació d'Autoescoles de les comarques gironines, Joan Sala. Sala, a més, ha lamentat que fins aquest dimecres a les dues del migdia "no sabíem ni l'hora ni el lloc de sortida dels exàmens", quan habitualment es comunicava amb 48 hores d'antelació. El president ha afirmat que entenen la complexitat de la situació però demana una comunicació més "fluïda". Després de més de tres mesos d'aturada, els examinadors de trànsit a la demarcació de Girona han tornat a avaluar alumnes de les autoescoles. Aquest dijous s'han fet les proves de circulació a la ciutat de Girona i el dimecres es van fer a Olot. De fet, els alumnes de la Garrotxa i el Ripollès van ser els primers en tornar-se a examinar de tota la demarcació després de la pandèmia. Tot i així, el retorn de les proves pràctiques ha aixecat les crítiques de les autoescoles pels retards en les comunicacions amb la prefectura gironina de la Direcció General de Trànsit (DGT). El president de de l'Associació d'Autoescoles de les comarques gironines, Joan Sala, ha afirmat que fins el dimecres a les dues del migdia no sabien res de les proves pel dijous. El president creu que "no és lògic" que ni 24 hores abans no sabessin quants alumnes podien examinar-se, a quina hora ni a quin lloc. Joan Sala, ha recordat que abans de la pandèmia, la prefectura comunicava a les autoescoles aquestes dades amb 48 hores d'antelació. Sala ha apuntat que "els alumnes estan emprenyats" perquè alguns havien de demanar festa a la feina o organitzar-se per poder anar a l'examen i des de l'autoescola no els podien dir l'hora d'examen. De tota manera, aquesta situació es repetirà el divendres, ja que aquest dijous al migdia encara no tenien ni l'hora ni el lloc de les proves del dia següent. Pel president de l'Associació aquests retards es deuen a la falta de personal que hi ha a la prefectura de Trànsit de Girona. Per això, ha detallat que les autoescoles entenen que la situació és complicada, però tot i així exigeixen una "comunicació més fluïda" amb l'administració. Aquests retards se sumen al canvi de programari per presentar la documentació dels alumnes que s'examinen. Durant la pandèmia, des de la DGT han aprofitat per canviar el sistema habitual i centralitzar-ho tot des de Madrid. Això ha obligat a canviar els programes a les autoescoles i també la prefectura s'ha hagut d'adaptar als canvis. "Sabem que van molt atabalats i ho entenem però han tingut temps per preparar-se", ha afegit Joan Sala. Menys alumnes per evitar contagis Per altra banda, la represa de la part pràctica ha arribat amb canvis per evitar contagis entre alumnes i examinadors. D'aquesta manera, cada examinador només avaluarà deu alumnes per dia. A més, a la demarcació de Girona hi ha un dèficit d'examinadors, fet que genera retards i cues a l'hora de treure's el carnet. Ara, caldrà sumar-hi la reducció de ràtios d'alumnes per cada examinador, fet que provocarà més retards. Per Joan Sala, "l'única cosa" positiva que ha portat la represa dels exàmens és que durant l'agost se seguiran fent proves pràctiques. Això farà reduir les llistes d'espera actuals. Tot i així, el president de l'Associació d'Autoescoles de les comarques gironines creu que també s'ha de tenir en compte que durant l'agost "les examinadors també hauran de fer vacances" i, per tant, hi haurà menys personal disponible i menys alumnes que podran optar a treure's el permís de conducció.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "La Direcció General de Trànsit a Girona ha reprès els exàmens pràctics del carnet de conduir. S'ha fet amb menys alumnes per cada examen per reduir el risc de contagi. Els examinadors només accepten deu alumnes cada dia. Les autoescoles critiquen els retards amb la prefectura gironina de la Direcció General de Trànsit (DGT).", "a2": "Després d’una llarga aturada per la pandèmia, la Direcció General de Trànsit de Girona ha tornat a començar els exàmens pràctics del carnet de conduir amb algunes mesures de seguretat. Tanmateix, els alumnes i les autoescoles han criticat els problemes de comunicació amb la prefectura, causats per la manca de personal, i els derivats del canvi de sistema de la DGT.", "a3": "Han reprès els exàmens pràctics de conduir a Girona després de la pandèmia. Com que els examinadors només avaluaran deu alumnes per dia, la congestió del sistema continuarà existint, però des de l'Associació d'Autoescoles s'entén aquesta decisió. No obstant això, el que no comprenen és per què no s'anuncia el lloc i l'hora d'examen amb la mateixa antelació que abans." }, "extractive": { "a1": "De fet, els examinadors tan sols accepten \"deu alumnes cada dia i això ens fa baixar encara més la ràtio\" de persones que opten a examinar-se, ha detallat el president de l'Associació d'Autoescoles de les comarques gironines, Joan Sala.\nTot i així, el retorn de les proves pràctiques ha aixecat les crítiques de les autoescoles pels retards en les comunicacions amb la prefectura gironina de la Direcció General de Trànsit (DGT).\nEl president de l'Associació d'Autoescoles de les comarques gironines, Joan Sala, ha afirmat que fins el dimecres a les dues del migdia no sabien res de les proves pel dijous.\nTot i així, el president de l'Associació d'Autoescoles de les comarques gironines creu que també s'ha de tenir en compte que durant l'agost \"les examinadors també hauran de fer vacances\" i, per tant, hi haurà menys personal disponible i menys alumnes que podran optar a treure's el permís de conducció.", "a2": "Després de més de tres mesos d'aturada, els examinadors de trànsit a la demarcació de Girona han tornat a avaluar alumnes de les autoescoles.\nDe fet, els examinadors tan sols accepten \"deu alumnes cada dia i això ens fa baixar encara més la ràtio\" de persones que opten a examinar-se, ha detallat el president de l'Associació d'Autoescoles de les comarques gironines, Joan Sala.\nTot i així, el retorn de les proves pràctiques ha aixecat les crítiques de les autoescoles pels retards en les comunicacions amb la prefectura gironina de la Direcció General de Trànsit (DGT).\nDurant la pandèmia, des de la DGT han aprofitat per canviar el sistema habitual i centralitzar-ho tot des de Madrid. ", "a3": "Després de més de tres mesos d'aturada, els examinadors de trànsit a la demarcació de Girona han tornat a avaluar alumnes de les autoescoles.\nDe fet, els examinadors tan sols accepten \"deu alumnes cada dia i això ens fa baixar encara més la ràtio\" de persones que opten a examinar-se, ha detallat el president de l'Associació d'Autoescoles de les comarques gironines, Joan Sala.\nTot i així, el retorn de les proves pràctiques ha aixecat les crítiques de les autoescoles pels retards en les comunicacions amb la prefectura gironina de la Direcció General de Trànsit (DGT).\nDurant la pandèmia, des de la DGT han aprofitat per canviar el sistema habitual i centralitzar-ho tot des de Madrid." }, "extreme": { "a1": "La Direcció General de Trànsit a Girona reprèn els exàmens pràctics del carnet de conduir amb menys alumnes per examen.", "a2": "Els exàmens pràctics del carnet de conduir han tornat a començar a les comarques gironines, però amb alguns problemes d’organització.", "a3": "Es tornen a fer exàmens pràctics de conduir a Girona, però amb menys alumnes per examinador al dia." } }
335
Castelló es declara ‘Ciutat en Defensa de l’Esport Lliure de Violència’
La corporació municipal aprova en ple un acord per tal d’acabar amb la xenofòbia, l’homofòbia i el masclisme en l’esport
L’Ajuntament de Castelló ha aprovat una declaració institucional en el ple ordinari del mes d’abril, celebrat el dijous, per tal de posar fi a qualsevol tipus de violència a l’esport. Aquesta moció proposada pels grups Socialista, Compromís, Popular i Ciudadanos pretén acabar amb les conductes de violència que es van repetint en diferents instal·lacions esportives de tot l’estat i “especialment en el futbol professional i el futbol base”, segons manifesta l’acord. D’aquesta manera, l’Ajuntament de Castelló “rebutja de forma contundent la violència en l’esport, molt especialment en el futbol base”, i es declara Ciutat en Defensa de l’Esport Lliure de Violència, després que al 2017 s’hagen incrementat de forma notable les discriminacions a diferents camps de futbol de les comarques de Castelló. L’objectiu és acabar amb els insults a àrbitres, entrenadors, jugadors i aficionats que, en molts dels casos, comporten conductes d’apologia a l’odi per actituds xenòfobes, homòfobes i masclistes. Per aquests motius, la declaració institucional insta als clubs esportius a “col·laborar de forma decidida i valenta per aconseguir implantar els valors de respecte, civisme i foment de conductes igualitàries”, i al col·lectiu arbitral a “notificar a l’Ajuntament còpies de les actes en què hi haja incidències o insults de cara a prendre les mesures oportunes”. Així, el regidor d’Esports, Enric Porcar, ha apuntat que “aquesta moció naix del ferm compromís amb el col·lectiu arbitral perquè des de les institucions no podem mirar cap a un altre lloc davant la violència a l’esport. Cap tipus de violència ha de tindre cabuda a la nostra ciutat, i molt menys a l’esport, perquè l’esport és lleure, salut i valors, però també és una eina educativa”. Rebuig dels fets de la processó de Divendres Sant Pel que fa a les declaracions durant la processó de Setmana Santa per part del capatàs del pas processional de Santa Maria Magdalena, l’Ajuntament ha aprovat també una declaració institucional per rebutjar de forma contundent les exaltacions de sublevació militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura i convidar al Bisbat de la diòcesi de Sogorb-Castelló a què siguen part activa del compliment de la llei vigent 52/2007, que ordena que “les administracions públiques prendran les mesures oportunes per a la retirada d’escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d’exaltació, personal o col·lectiva, de la sublevació militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura. Entre aquestes mesures podrà incloure’s la retirada de subvencions o ajudes públiques”. Declaració contra la desigualtat salarial D’altra banda, al plenari també s’ha aprovat una declaració institucional contra la desigualtat salarial de les dones i instar a la Inspecció de Treball i Seguretat Social (ITSS) a combatre amb major fermesa la desigualtat salarial que aquestes pateixen. Al respecte, la vicealcaldessa i regidora d’Igualtat, Ali Brancal, ha apuntat que “quan parlem de bretxa salarial parlem d’un problema que va molt més enllà de pràctiques merament denunciables per il·legals, el problema de la discriminació salarial també té a veure amb els complements salarials, els horaris, les funcions o la possibilitat de fer hores extres”. “La desigualtat salarial no pot atribuir-se només a una mala pràctica d’unes quantes empreses. Està relacionada amb factors tan diversos com la segregació laboral, les limitacions de promoció, el sostre de cristall, les responsabilitats i cures de familiars, o les renúncies voluntàries a majors retribucions o responsabilitats per part de moltes dones”, ha manifestat Brancal. La vicealcaldessa també ha anunciat que “des de la Regidoria d’Igualtat farem un estudi sobre feminització de la pobresa, amb els resultats del qual podrem definir quines són les àrees d’actuació sobre les que, com Ajuntament, volem i podem incidir”. Per últim, també s’ha aprovat una moció per a la promoció del comerç de proximitat a través dels escolars impulsant unitats didàctiques per al professorat, creant un espai a la pàgina web municipal amb tota la informació i creant una guia i visites guiades per fomentar els productes locals.
[ "esports", "castelló de la plana" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "El ple de l’Ajuntament de Castelló ha aprovat una declaració institucional per tal de posar fi a la violència a l’esport, especialment en el futbol professional i base. Es declara Ciutat en Defensa de l’Esport Lliure de Violència. L’objectiu és acabar amb els insults a àrbitres, entrenadors, jugadors i aficionats, que, en molts casos, comporten conductes xenòfobes, homòfobes i masclistes.", "a2": "L’Ajuntament de Castelló ha aprovat diverses declaracions institucionals per lluitar contra la violència i les conductes xenòfobes, homòfobes i masclistes a l’esport, rebutjar les exaltacions de sublevació militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura, combatre la desigualtat salarial de les dones i promoure el comerç de proximitat des de les escoles.", "a3": "Al ple d'abril de l'Ajuntament de Castelló s'ha aprovat una declaració institucional per posar fi a la violència en l'esport, sigui de la mena que sigui. S'ha posat l'èmfasi en el futbol, ja que molts àrbitres han estat patint vexacions durant els partits. Així mateix, se n'ha aprovat una altra per rebutjar qualsevol exaltació de sublevació militar, entre d'altres." }, "extractive": { "a1": "D’aquesta manera, l’Ajuntament de Castelló “rebutja de forma contundent la violència en l’esport, molt especialment en el futbol base”, i es declara Ciutat en Defensa de l’Esport Lliure de Violència, després que al 2017 s’hagen incrementat de forma notable les discriminacions a diferents camps de futbol de les comarques de Castelló.\nL’objectiu és acabar amb els insults a àrbitres, entrenadors, jugadors i aficionats que, en molts dels casos, comporten conductes d’apologia a l’odi per actituds xenòfobes, homòfobes i masclistes. \nPel que fa a les declaracions durant la processó de Setmana Santa per part del capatàs del pas processional de Santa Maria Magdalena, l’Ajuntament ha aprovat també una declaració institucional per rebutjar de forma contundent les exaltacions de sublevació militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura i convidar al Bisbat de la diòcesi de Sogorb-Castelló a què siguen part activa del compliment de la llei vigent 52/2007, que ordena que “les administracions públiques prendran les mesures oportunes per a la retirada d’escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d’exaltació, personal o col·lectiva, de la sublevació militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura.\nD’altra banda, al plenari també s’ha aprovat una declaració institucional contra la desigualtat salarial de les dones i instar a la Inspecció de Treball i Seguretat Social (ITSS) a combatre amb major fermesa la desigualtat salarial que aquestes pateixen.", "a2": "L’Ajuntament de Castelló ha aprovat una declaració institucional en el ple ordinari del mes d’abril, celebrat el dijous, per tal de posar fi a qualsevol tipus de violència a l’esport.\nPel que fa a les declaracions durant la processó de Setmana Santa per part del capatàs del pas processional de Santa Maria Magdalena, l’Ajuntament ha aprovat també una declaració institucional per rebutjar de forma contundent les exaltacions de sublevació militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura i convidar al Bisbat de la diòcesi de Sogorb-Castelló a què siguen part activa del compliment de la llei vigent 52/2007, que ordena que “les administracions públiques prendran les mesures oportunes per a la retirada d’escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d’exaltació, personal o col·lectiva, de la sublevació militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura.\nD’altra banda, al plenari també s’ha aprovat una declaració institucional contra la desigualtat salarial de les dones i instar a la Inspecció de Treball i Seguretat Social (ITSS) a combatre amb major fermesa la desigualtat salarial que aquestes pateixen. \nPer últim, també s’ha aprovat una moció per a la promoció del comerç de proximitat a través dels escolars impulsant unitats didàctiques per al professorat, creant un espai a la pàgina web municipal amb tota la informació i creant una guia i visites guiades per fomentar els productes locals.", "a3": "L’Ajuntament de Castelló ha aprovat una declaració institucional en el ple ordinari del mes d’abril, celebrat el dijous, per tal de posar fi a qualsevol tipus de violència a l’esport.\nD’aquesta manera, l’Ajuntament de Castelló “rebutja de forma contundent la violència en l’esport, molt especialment en el futbol base”, i es declara Ciutat en Defensa de l’Esport Lliure de Violència, després que al 2017 s’hagen incrementat de forma notable les discriminacions a diferents camps de futbol de les comarques de Castelló.\nPel que fa a les declaracions durant la processó de Setmana Santa per part del capatàs del pas processional de Santa Maria Magdalena, l’Ajuntament ha aprovat també una declaració institucional per rebutjar de forma contundent les exaltacions de sublevació militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura i convidar al Bisbat de la diòcesi de Sogorb-Castelló a què siguen part activa del compliment de la llei vigent 52/2007, que ordena que “les administracions públiques prendran les mesures oportunes per a la retirada d’escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d’exaltació, personal o col·lectiva, de la sublevació militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura.\nD’altra banda, al plenari també s’ha aprovat una declaració institucional contra la desigualtat salarial de les dones i instar a la Inspecció de Treball i Seguretat Social (ITSS) a combatre amb major fermesa la desigualtat salarial que aquestes pateixen." }, "extreme": { "a1": "L’Ajuntament de Castelló aprova un acord per tal d’acabar amb la xenofòbia, l’homofòbia i el masclisme en l’esport, entre altres mesures.", "a2": "L’Ajuntament de Castelló vol acabar amb la violència a l’esport i la desigualtat salarial, i promoure el comerç de proximitat.", "a3": "L'Ajuntament de Castelló aprova una declaració institucional contra qualsevol mena de violència en l'àmbit esportiu, entre altres mesures de caràcter social." } }
216
El parlament iraquià aprova una moció per a expulsar les tropes nord-americanes
És la resposta a l'assassinat del general iranià Qasem Soleimani, les despulles del qual han tingut una rebuda multitudinària a l'Iran
L’assassinat selectiu del general iranià Qasem Soleimani divendres a Bagadad per part dels Estats Units ja té una resposta oficial: la cambra de representants del parlament iraquià ha aprovat una moció que exigeix l’expulsió de les forces militars nord-americanes, segons que ha informat l’agència de notícies iraquiana NINA. Concretament, exigeix al govern que anul·li l’acord de col·laboració amb la coalició internacional contra l’Estat Islàmic i que faci les gestions perquè s’acabi la presència de forces estrangeres en territori iraquià. La moció inclou la signatura de 170 diputats xiïtes i implica posar fi a l’acord amb la Coalició Internacional per a combatre l’organització gihadista, amb l’argument que ha estat derrotada a l’Irac i que, per tant, la presència de tropes estrangeres ja no és necessària. A més, obliga el govern a comprometre’s a fer públic qualsevol acord que aconsegueixi més endavant per sol·licitar assessors i formadors militars estrangers i subratlla que ha de fer-se públic el nombre del contingent que entri al país. Així doncs, insta el govern a ‘posar fi a totes les activitats de qualsevol força estrangera a la seva terra i evitar que l’espai aeri es faci servir amb qualsevol finalitat’ relacionada. En tercer lloc, demana a l’executiu de presentar una denúncia contra els Estats Units al Consell de Seguretat de l’ONU per la ‘perillosa violació de la sobirania i la seguretat de l’Irac’. El mateix parlament iraquià va anunciar que la moció seria de compliment obligatori quan fos aprovada a la cambra. ‘No necessita l’aprovació del president de la república i serà efectiva a partir de la data de la votació’, informa NINA. Els partits xiïtes han negociat la proposta que demana l’expulsió de les forces militars nord-americanes en resposta de l’assassinat selectiu del general iranià, en un atac d’uns drons nord-americans sobre un aeroport de Bagdad. Tant Soleimani com el número dos de les milícies xiïtes iraquianes de les Forces de Mobilització Popular, Abu Mahdi al-Muhandis, van morir amb vuit persones més per l’atac d’un avió no tripulat MQ-9 Reaper de l’exèrcit nord-americà, en una escalada de tensió sense precedents aquests últims quaranta anys entre els Estats Units i la república islàmica. La coalició internacional contra l’Estat Islàmic, l’Operació Resolució Inherent, ha anunciat avui la suspensió indefinida de les operacions contra el grup gihadista i de formació de forces iraquianes atesa la inestabilitat al país. ‘Els atacs reiterats amb coets dels dos darrers mesos obra de Kataeb Hezbollah han causat la mort de personal de les forces de seguretat iraquianes i d’un civil nord-americà’, explica la coalició en un comunicat. Consegüentment, ‘ara estem completament concentrats en la protecció de les bases iraquianes que acullen les tropes de la coalició’. ‘Això ha limitat la nostra capacitat de desenvolupar la formació i donar suport a les seves operacions contra l’Estat Islàmic i, per tant, hem aturat aquestes activitats, una decisió que serà sotmesa a revisions contínues’, apunta l’OIR. ‘La nostra prioritat és protegir tot el personal de la coalició implicat en la derrota d’Estat Islàmic’, subratlla el comunicat, que manifesta la voluntat de continuar col·laborant amb el govern i el poble de l’Irac. La mort de Soleimani ha causat una escalada de tensió. A més, els Estats Units ha bombardat Kataeb Hezbollah, milícia enquadrada en les Forces de Mobilització Popular, avantguarda de l’ofensiva contra Estat Islàmic. A l’Iran, milers de persones han començat la processó de comiat de les restes mortals del general Soleimani, mà dreta del líder suprem, Ali Khamenei en la política exterior. La ciutat d’Ahwaz és la primera destinació de les restes del militar, que seran traslladades per diverses ciutats fins a l’enterrament final a la seva localitat natal de Kerman dimarts vinent, informa l’agència de notícies iraniana Tasnim. La gran cerimònia serà avui a la nit a la capital, Teheran, i gaudirà de la presència tant de Khamenei com del president Hassan Rouhani, que han promès ‘venjança’ en represàlia per la mort del militar.
[ "món", "llevant" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "El parlament iraquià, en resposta a l’assassinat selectiu del general iranià Qasem Soleimani a Bagadad per part dels Estats Units, ha aprovat una moció que exigeix l’expulsió de les forces militars nord-americanes. La moció exigeix al govern que anul·li l’acord de col·laboració amb la coalició internacional contra l’Estat Islàmic, acabant així amb la presència de forces estrangeres en territori iraquià.", "a2": "El parlament iraquià ha decidit expulsar les tropes nord-americanes del seu territori, després que aquestes posessin en perill la seguretat nacional llançant un atac amb drons sobre un aeroport de Bagdad, per assassinar el general iranià Qasem Soleimani. Així mateix, la coalició internacional contra l’Estat Islàmic ha anunciat que ja no realitzarà més operacions contra el grup gihadista.", "a3": "Des dels Estats Units han assassinat el general Soleimani i el parlament iraquià ha decidit expulsar les forces militars estatunidenques del país. Així mateix, es demana denunciar els Estats Units a l'ONU per violar la seguretat i sobirania de l'Iraq. El president Hassan Rouhani anirà a la cerimònia que se celebrarà a Teheran i ha promès \"venjança\"." }, "extractive": { "a1": "L’assassinat selectiu del general iranià Qasem Soleimani divendres a Bagadad per part dels Estats Units ja té una resposta oficial: la cambra de representants del parlament iraquià ha aprovat una moció que exigeix l’expulsió de les forces militars nord-americanes, segons que ha informat l’agència de notícies iraquiana NINA.\nLa moció inclou la signatura de 170 diputats xiïtes i implica posar fi a l’acord amb la Coalició Internacional per a combatre l’organització gihadista, amb l’argument que ha estat derrotada a l’Irac i que, per tant, la presència de tropes estrangeres ja no és necessària.\nTant Soleimani com el número dos de les milícies xiïtes iraquianes de les Forces de Mobilització Popular, Abu Mahdi al-Muhandis, van morir amb vuit persones més per l’atac d’un avió no tripulat MQ-9 Reaper de l’exèrcit nord-americà, en una escalada de tensió sense precedents aquests últims quaranta anys entre els Estats Units i la república islàmica.\n‘La nostra prioritat és protegir tot el personal de la coalició implicat en la derrota d’Estat Islàmic’, subratlla el comunicat, que manifesta la voluntat de continuar col·laborant amb el govern i el poble de l’Irac.", "a2": "L’assassinat selectiu del general iranià Qasem Soleimani divendres a Bagadad per part dels Estats Units ja té una resposta oficial: la cambra de representants del parlament iraquià ha aprovat una moció que exigeix l’expulsió de les forces militars nord-americanes, segons que ha informat l’agència de notícies iraquiana NINA. \nLa moció inclou la signatura de 170 diputats xiïtes i implica posar fi a l’acord amb la Coalició Internacional per a combatre l’organització gihadista, amb l’argument que ha estat derrotada a l’Irac i que, per tant, la presència de tropes estrangeres ja no és necessària.\nEn tercer lloc, demana a l’executiu de presentar una denúncia contra els Estats Units al Consell de Seguretat de l’ONU per la ‘perillosa violació de la sobirania i la seguretat de l’Irac’. \nTant Soleimani com el número dos de les milícies xiïtes iraquianes de les Forces de Mobilització Popular, Abu Mahdi al-Muhandis, van morir amb vuit persones més per l’atac d’un avió no tripulat MQ-9 Reaper de l’exèrcit nord-americà, en una escalada de tensió sense precedents aquests últims quaranta anys entre els Estats Units i la república islàmica.", "a3": "L’assassinat selectiu del general iranià Qasem Soleimani divendres a Bagadad per part dels Estats Units ja té una resposta oficial: la cambra de representants del parlament iraquià ha aprovat una moció que exigeix l’expulsió de les forces militars nord-americanes, segons que ha informat l’agència de notícies iraquiana NINA.\nEn tercer lloc, demana a l’executiu de presentar una denúncia contra els Estats Units al Consell de Seguretat de l’ONU per la ‘perillosa violació de la sobirania i la seguretat de l’Irac’.\nTant Soleimani com el número dos de les milícies xiïtes iraquianes de les Forces de Mobilització Popular, Abu Mahdi al-Muhandis, van morir amb vuit persones més per l’atac d’un avió no tripulat MQ-9 Reaper de l’exèrcit nord-americà, en una escalada de tensió sense precedents aquests últims quaranta anys entre els Estats Units i la república islàmica.\nLa gran cerimònia serà avui a la nit a la capital, Teheran, i gaudirà de la presència tant de Khamenei com del president Hassan Rouhani, que han promès ‘venjança’ en represàlia per la mort del militar." }, "extreme": { "a1": "En resposta a l’assassinat del general iranià Qasem Soleimani, el parlament iraquià aprova l'expulsió de les tropes nord-americanes.", "a2": "Iraq ha decidit fer fora les tropes nord-americanes, a causa de l'assassinat d'un general iranià a Bagdad amb drons nord-americans.", "a3": "El general Soleimani ha estat assassinat per un avió nord-americà i el parlament iraquià demana l'expulsió de les seves tropes." } }
461
Què vota la bombolla de Twitter?
Segons el Baròmetre d'Opinió Política del CEO, els partits independentistes, amb ERC al capdavant, estan sobrerepresentats a Twitter
Molts usuaris i personalitats properes als partits consideren que Twitter és una bombolla, un univers aliè al pols del carrer, del qual no es poden extrapolar resultats fiables. Aquesta metàfora, la de la bombolla, reapareix cada cert temps, quan els partits es veuen atacats per missatges a les xarxes, crítics amb els seus moviments polítics. ‘Twitter és una bombolla, no en feu cas.’ És aleshores quan activen la maquinària mediàtica i desacrediten aquesta xarxa social per desfer la pressió ambiental. Però què vota Twitter? Quins partits tenen més representació en aquesta xarxa social? Anem a pams. És veritat que Twitter no és representatiu de la realitat, com tampoc no ho són Facebook ni Instagram. Ho demostren diverses preguntes de la segona onada del Baròmetre d’Opinió Política del CEO. Per exemple, entre tots els usuaris de Twitter que s’informen de política, un 65% vol que Catalunya sigui independent, però en el conjunt de la societat, el suport es queda al 44%. I quan demana sobre la participació del 21-D, un 87% dels qui s’informen per Twitter va votar-hi, però la participació real es va quedar set punts per sota. De fet, si observem quins són els partits més votats a l’univers Twitter, comprovarem una vegada més que la xarxa no és representativa de la societat. Si el CEO calcula que un 27% dels catalans votaria ERC en unes pròximes eleccions, la xifra es dispara si se cenyeix a Twitter. El 36% dels usuaris d’aquesta xarxa votarien ERC. Qui ‘més bé’ viu a Twitter és la CUP. Tot i que obtindria un 5% dels vots en unes eleccions, a Twitter gairebé triplica la influència, arribant fins al 13% dels suports. Junts per Catalunya passa del 9% al 12% i els comuns del 9% a l’11%. Segons aquestes mateixes dades, els partits que més ‘pateixen’ la bombolla de Twitter són els unionistes. Per exemple, si el PSC rebria el 16% dels suports en unes eleccions, a Twitter només el votaria el 8% dels usuaris. Ciutadans, per la seva banda, cauria del 4% al 3%. Que la xarxa és més sobiranista que no pas unionista es fa palès en la pregunta que ens mostra quins partits tenen un electorat amb més presència a Twitter. Aquí guanya la CUP: un 53,7% dels seus votants fa servir aquesta xarxa. La segueixen JxCat (37,8%), ERC (37,6%) i els comuns (25,2%). Els unionistes cauen per sota el 20%: PSC (17,5%), Ciutadans (17,1%) i PP (11,1%). També trobem que els usuaris tenen el seu vot més decidit, hi ha menys indecisos i, a més, tenen més intenció de participar en les eleccions que no pas els que no formen part d’aquesta xarxa. Els catalans que s’informen de política per mitjà de Twitter tenen un perfil peculiar dins el conjunt de la societat, però no hi tenen gaire pes, només són el 15,3%. Destaquen, en gran part, per l’edat i per l’interès en la política. Hi ha més joves que s’informen de política per Twitter que no pas gent d’edat més avançada. Concretament, un 27% dels joves entre divuit i vint-i-quatre anys, per un 4,6% dels més grans de seixanta-cinc anys. En conjunt, si menys d’un 20% de la població té menys de 34 anys, a Twitter són un terç dels usuaris. En canvi, els més grans fan servir els diaris com a font d’informació. A la vegada, un 81% dels usuaris estan molt o bastant interessats en la política. En canvi, en el conjunt de la societat, aquest interès només el manifesta un 54% de la població. Aquest percentatge explica, en bona part, que l’independentisme sigui tan alt en aquesta xarxa social. Un 68% dels independentistes té molt o bastant interès en la política, per sobre del 42% dels qui no volen un estat independent. Els votants de la CUP també estan sobrepresentats en aquestes dues variables i, per tant, amb més presència a Twitter. Més de la meitat dels votants de la CUP s’informa per aquesta xarxa, un 87% té molt o bastant interès en la política, i la formació duplica el seu percentatge de vot entre les franges d’edat més joves. Els votants d’ERC (69%) i JxCat (76%) també estan més interessats en la política que no pas el conjunt de la població i també tenen un percentatge més alt que no pas en el total de la societat.
[ "país", "principat" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "Segons el Baròmetre d’Opinió Política del CEO, ni Twitter, ni Facebook ni Instagram no són representatius de la realitat política. Una de les conclusions d'aquest baròmetre és que entre tots els usuaris de Twitter que s’informen de política, un 65 % vol que Catalunya sigui independent, mentre que en el conjunt de la societat, el suport és només del 44 %.", "a2": "Les xarxes socials com Twitter no representen el total de la població i no es poden fer servir per generalitzar. Alguns sectors de població amb ideologies concretes fan servir les xarxes socials més que altres. Per exemple, mentre més de la meitat dels votants de la CUP fa servir Twitter, només un 11 % dels votants del PP ho fa.", "a3": "La idea que Twitter és una \"bombolla\", políticament parlant, ha estat demostrada pel CEO, ja que s'ha extret que a Twitter regna el vot sobiranista, mentre que a la realitat aquesta xifra és molt inferior. Així mateix, també s'ha pogut concloure que els partits com la CUP, ERC i JxCat són els que tenen més representació a la xarxa." }, "extractive": { "a1": "Per exemple, entre tots els usuaris de Twitter que s’informen de política, un 65% vol que Catalunya sigui independent, però en el conjunt de la societat, el suport es queda al 44%.\nQue la xarxa és més sobiranista que no pas unionista es fa palès en la pregunta que ens mostra quins partits tenen un electorat amb més presència a Twitter.\nMés de la meitat dels votants de la CUP s’informa per aquesta xarxa, un 87% té molt o bastant interès en la política, i la formació duplica el seu percentatge de vot entre les franges d’edat més joves.\nEls votants d’ERC (69%) i JxCat (76%) també estan més interessats en la política que no pas el conjunt de la població i també tenen un percentatge més alt que no pas en el total de la societat.", "a2": "Molts usuaris i personalitats properes als partits consideren que Twitter és una bombolla, un univers aliè al pols del carrer, del qual no es poden extrapolar resultats fiables.\nPer exemple, entre tots els usuaris de Twitter que s’informen de política, un 65% vol que Catalunya sigui independent, però en el conjunt de la societat, el suport es queda al 44%.\nQue la xarxa és més sobiranista que no pas unionista es fa palès en la pregunta que ens mostra quins partits tenen un electorat amb més presència a Twitter.\nMés de la meitat dels votants de la CUP s’informa per aquesta xarxa, un 87% té molt o bastant interès en la política, i la formació duplica el seu percentatge de vot entre les franges d’edat més joves.", "a3": "Ho demostren diverses preguntes de la segona onada del Baròmetre d’Opinió Política del CEO.\nSi el CEO calcula que un 27% dels catalans votaria ERC en unes pròximes eleccions, la xifra es dispara si se cenyeix a Twitter.\nQue la xarxa és més sobiranista que no pas unionista es fa palès en la pregunta que ens mostra quins partits tenen un electorat amb més presència a Twitter.\nMés de la meitat dels votants de la CUP s’informa per aquesta xarxa, un 87% té molt o bastant interès en la política, i la formació duplica el seu percentatge de vot entre les franges d’edat més joves." }, "extreme": { "a1": "Els partits polítics independentistes, és a dir, CUP i ERC, estan sobrerepresentats a Twitter, segons el Baròmetre d'Opinió Política del CEO.", "a2": "Twitter representa només un subgrup de la societat, amb una majoria sobiranista que no es correspon del tot amb la realitat.", "a3": "El CEO demostra que Twitter és una bambolla política: s'hi concentra un nombre elevat de sobiranistes." } }
2,199
Iceta i Rabell fan costat els alcaldes del Baix Llobregat contra el tancament de línies de P3 a la comarca
Tots dos han criticat que el Govern desobeeixi la resolució del Parlament aprovada el passat 5 d'abril per amb àmplia majoria per evitar el tancament de nous grups escolars
El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, i el president del grup parlamentari de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, s'han concentrat aquest divendres, juntament amb alcaldes del Baix Llobregat d'ambdues formacions, davant els Serveis Territorials del Departament d'Ensenyament a Sant Feliu de Llobregat per denunciar el tancament de 14 línies de P3 a la comarca. Tots dos han criticat que el Govern hagi pres aquesta decisió desobeint la resolució aprovada per majoria al Parlament el passat 5 d'abril per evitar el tancament de noves línies de P3 i que ara en vulgui suprimir 53 al conjunt del país. En aquest sentit, Rabell ha assegurat que "seria trist que en un moment on es parla tant de desobediència l'única que es practiqués fos la de les resolucions del Parlament". Al seu torn, Iceta ha destacat que en un context de crisi econòmica com l'actual "no ens podem permetre baixar la guàrdia" afeblint l'educació pública. També han criticat que el Govern hagi pres aquesta decisió "sense diàleg amb els ajuntaments". A l'acte de protesta d'aquest divendres davant la seu dels Serveis Territorials d'Ensenyament al Baix Llobregat hi ha assistit una nodrida representació d'alcaldes socialistes i d'ICV-EUiA. Entre ells hi havia l'alcaldessa de Castelldefels, Candela López, l'alcalde del Prat, Lluís Tejedor o el de Sant Feliu, Jordi San José, per part ecosocialista, i les alcaldesses de Gavà i Sant Boi, Raquel Sànchez i Lluïsa Moret, o l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, entre d'altres representants municipals. Tots ells han denunciat que el Govern hagi decidit el tancament de 14 grups de P3 a la comarca sense un diàleg previ amb els alcaldes del territori i, el que consideren més greu, desobeint la resolució del Parlament aprovada al Parlament a petició dels dos grups parlamentaris. Sobre la unilateralitat amb que el Govern ha aplicat la mesura, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha destacat que "no es pot governar Catalunya en terrenys tant sensibles com el de l'educació i la sanitat sense un diàleg previ amb el ajuntaments" que són els que "estan al peu del canó" i els que coneixen millor les necessitats del territori. En el mateix sentit, l'alcaldessa de Sant Boi, Lluïsa Moret, ha reivindicat que "els ajuntaments hem de decidir i treballar conjuntament amb el Departament l'oferta educativa i no només rebre comunicacions i decisions ja fetes". Pel que fa a l'incompliment de la resolució del Parlament, tant Rabell com Iceta han qualificat d'incomprensible que en un moment com l'actual on es parla tant de desobediència, l'única que es practiqués fos contra les resolucions del Parlament, com ha denunciat el portaveu del grup parlamentari de Catalunya Sí que es Pot. Al seu torn, Iceta ha qualificat de molt greu que "un acord majoritari del Parlament de Catalunya sobre un tema tant sensible com el servei públic d'educació no es compleixi". L'alcaldessa de Castelldefels, Candela López, desprès de lamentar que al seu municipi es tancarà una línia de P3, ha assegurat que "el Govern no només li està donant l'esquena" a la resolució aprovada al Parlament "sinó també al territori, que ha aprovat en molts ajuntaments resolucions per unanimitat en contra del tancament de línies de P3 al nostre territori". L'alcaldessa de Sant Boi també ha afegit que els alcaldes volen "un nou model de planificació educativa i no que l'única solució que trobi un govern sigui la d'anar tancant línies". "Volem una educació de qualitat i per això continuarem lluitant per a que el Govern a no tanqui cap línia de P3 a la comarca i treballi per baixar les ràtios i no retallar plantilles", ha reblat. Per últim, Iceta i Rabell han assegurat que continuaran lluitant per la defensa de l'escola pública i per evitar el tancament de línies de P3 i que la setmana vinent tornaran a posar la qüestió sobre la taula al ple del Parlament.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, i el president de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, s'han concentrat a Sant Feliu de Llobregat, juntament amb alcaldes del Baix Llobregat d'ambdues formacions, per denunciar el tancament de 14 línies de P3 a la comarca. Han criticat que el govern desobeeixi la resolució del Parlament per evitar el tancament.", "a2": "Miquel Iceta, Lluís Rabell i un grup d’alcaldes del Baix Llobregat han assistit a un acte de protesta a Sant Feliu de Llobregat contra la decisió del govern de tancar 14 línies de P3 a la comarca, sense consultar amb els respectius ajuntaments i incomplint la resolució del Parlament de no tancar més línies de P3.", "a3": "Iceta i Rabell s'han concentrat per denunciar el tancament de catorze línies de tercer curs d'infantil a la comarca del Baix Llobregat. Això s'ha dut a terme malgrat haver decidit al Parlament evitar tancar-les. Des del PSC, Iceta afirma voler lluitar per l'educació pública i la setmana vinent tornaran a dur la qüestió al Parlament." }, "extractive": { "a1": "El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, i el president del grup parlamentari de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, s'han concentrat aquest divendres, juntament amb alcaldes del Baix Llobregat d'ambdues formacions, davant els Serveis Territorials del Departament d'Ensenyament a Sant Feliu de Llobregat per denunciar el tancament de 14 línies de P3 a la comarca.\nTots ells han denunciat que el Govern hagi decidit el tancament de 14 grups de P3 a la comarca sense un diàleg previ amb els alcaldes del territori i, el que consideren més greu, desobeint la resolució del Parlament aprovada al Parlament a petició dels dos grups parlamentaris.\nPel que fa a l'incompliment de la resolució del Parlament, tant Rabell com Iceta han qualificat d'incomprensible que en un moment com l'actual on es parla tant de desobediència, l'única que es practiqués fos contra les resolucions del Parlament, com ha denunciat el portaveu del grup parlamentari de Catalunya Sí que es Pot.\nL'alcaldessa de Castelldefels, Candela López, desprès de lamentar que al seu municipi es tancarà una línia de P3, ha assegurat que \"el Govern no només li està donant l'esquena\" a la resolució aprovada al Parlament \"sinó també al territori, que ha aprovat en molts ajuntaments resolucions per unanimitat en contra del tancament de línies de P3 al nostre territori\".", "a2": "El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, i el president del grup parlamentari de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, s'han concentrat aquest divendres, juntament amb alcaldes del Baix Llobregat d'ambdues formacions, davant els Serveis Territorials del Departament d'Ensenyament a Sant Feliu de Llobregat per denunciar el tancament de 14 línies de P3 a la comarca. 44\nTots dos han criticat que el Govern hagi pres aquesta decisió desobeint la resolució aprovada per majoria al Parlament el passat 5 d'abril per evitar el tancament de noves línies de P3 i que ara en vulgui suprimir 53 al conjunt del país.\nTots ells han denunciat que el Govern hagi decidit el tancament de 14 grups de P3 a la comarca sense un diàleg previ amb els alcaldes del territori i, el que consideren més greu, desobeint la resolució del Parlament aprovada al Parlament a petició dels dos grups parlamentaris.\nPer últim, Iceta i Rabell han assegurat que continuaran lluitant per la defensa de l'escola pública i per evitar el tancament de línies de P3 i que la setmana vinent tornaran a posar la qüestió sobre la taula al ple del Parlament.", "a3": "El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, i el president del grup parlamentari de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, s'han concentrat aquest divendres, juntament amb alcaldes del Baix Llobregat d'ambdues formacions, davant els Serveis Territorials del Departament d'Ensenyament a Sant Feliu de Llobregat per denunciar el tancament de 14 línies de P3 a la comarca.\nTots ells han denunciat que el Govern hagi decidit el tancament de 14 grups de P3 a la comarca sense un diàleg previ amb els alcaldes del territori i, el que consideren més greu, desobeint la resolució del Parlament aprovada al Parlament a petició dels dos grups parlamentaris.\nPel que fa a l'incompliment de la resolució del Parlament, tant Rabell com Iceta han qualificat d'incomprensible que en un moment com l'actual on es parla tant de desobediència, l'única que es practiqués fos contra les resolucions del Parlament, com ha denunciat el portaveu del grup parlamentari de Catalunya Sí que es Pot.\nPer últim, Iceta i Rabell han assegurat que continuaran lluitant per la defensa de l'escola pública i per evitar el tancament de línies de P3 i que la setmana vinent tornaran a posar la qüestió sobre la taula al ple del Parlament." }, "extreme": { "a1": "El líders del PSC i Catalunya Sí que es Pot s'oposen al tancament de línies de P3 a la comarca.", "a2": "Iceta i Rabell han protestat per la decisió unilateral del govern de tancar 14 línies de P3 al Baix Llobregat.", "a3": "S'han donat protestes pel tancament de 14 línies de P3 al Baix Llobregat, malgrat haver-se decidit no fer-ho al Parlament." } }
729
El FLA, protagonista de la Diputació Permanent de les Corts del 24 d’abril vinent
També es debatrà la reversió de la gestió privada a pública de l'Hospital de Dénia
Les Corts celebraran el 24 d’abril vinent una reunió de la Diputació Permanent per a parlar del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), a proposta del PP, i de la reversió de la gestió privada a pública de l’Hospital de Dénia, a iniciativa de Podem. Així s’ha acordat en la Junta de Síndics celebrada en la cambra, com han informat en la roda de premsa posterior a aquesta trobada els portaveus i portaveus adjunts dels partits amb representació en aquesta institució (PSPV, Compromís, Podem, PP i Cs). El primer dels punts ha comptat amb el suport de PP i Cs i el segon, amb el d’aquestes dues formacions i Podem. El portaveu de Podem, Antonio Estañ, ha justificat el suport del seu grup a tractar aquest assumpte per considerar que és ‘pertinent’ fer-ho per a conèixer si el ‘retard del FLA’ pot ‘implicar un cost’ i ‘afectar els pressupostos que aprovem amb PSPV i Compromís’ i a l’acord ‘vinculat a un compromís de no fer retallades en inversió social’. El portaveu de Compromís, Fran Ferri, pel seu costat, ha manifestat l’oposició del seu grup a parlar d’aquest assumpte en la Diputació Permanent per no compartir el plantejament fet pel PP, ‘que orienta aquesta proposta des del punt de vista que els valencians hem de renunciar als nostres drets a canvi que l’estat espanyol no ens posi pegues’. ‘No s’han demanat retallades’, ha subratllat Ferri, que ha agregat que Compromís podria haver donat suport a aquest punt si el PP hagués demanat ‘la unió de tots els partits i valencians per a dir a l’estat espanyol: fins que no tinguem un sistema de finançament just no se’ns pot demanar el mateix que a altres territoris’. El representant d’aquesta coalició ha lamentat que per contra el PP hagi optat per preguntar ‘d’on es pensa retallar els drets dels valencians’. ‘L’orientació no ens agrada. Si hagués estat la contrària: què faran tots els partits davant un govern espanyol que ens torna a discriminar i a aplicar les mesures que s’apliquen a territoris amb més euros per habitant haguera estat diferent i haguéssim votat a favor’, ha insistit. Pel que respecta al punt de la Diputació Permanent referit a la reversió de l’Hospital de Dénia, el portaveu de Podem ha defensat la conveniència d’abordar-lo tenint en compte que aquest és ‘un compromís que portem esperant quatre anys’ per part del Govern del Botànic. La portaveu adjunta del PP, Eva Ortiz, ha precisat que la proposta de debatre sobre el FLA pretén abordar ‘tant el retard de l’arribada’ com que es detalli ‘el pla d’ajust que s’ha presentat per a complir les exigències que des del govern espanyol s’han demanat a la Generalitat’. ‘El PP sempre ha advertit que són 1.300 milions d’euros ficticis, falsos, per a enganyar als 5 milions de valencians. Volem saber d’on han llevat aquestes partides o d’on les llevaran; quins col·lectius o àrees han estat afectades per una retallada que tots sabíem que s’anava a produir’, ha indicat Ortiz. El portaveu del PSPV, Manolo Mata, ha considerat que amb la inclusió en la Diputació Permanent de les Corts d’aquestes dues qüestions ‘ha sortit el tir per la culata’ dels qui pretenien demanar explicacions al govern ‘perquè les dues compareixences són molt bones per al Botànic’. ‘Podrem explicar per què va arribar el FLA ràpid i també sense pla d’ajust’, ha afirmat Mata sobre aquest tema, que ha defensat també l’oportunitat d’abordar la reversió de l’hospital de Dénia encara que ‘les negociacions no són públiques’. Ha assegurat que el Consell intenta fer-les ‘en les millors condicions’. La Junta de Síndics ha deixat, d’altra banda, fora de l’ordre del dia de la Diputació Permanent el punt proposat pel PP sobre l’informe de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) respecte a À Punt i els objectius d’estabilitat del Consell.
[ "país", "país valencià" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "La Junta de Síndics ha aprovat que les Corts celebrin el 24 d’abril vinent una reunió de la Diputació Permanent. L'objectiu és parlar del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), a proposta del PP, i de la reversió de la gestió privada a pública de l’Hospital de Dénia, a proposta de Podem.", "a2": "La Junta de Síndics ha acordat convocar una reunió de la Diputació Permanent per debatre sobre les raons del retard del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) i sobre el pla d’ajustament als requisits del govern central. A més, també es parlarà de la gestió de l’Hospital de Dénia, que hauria de passar de ser privada a pública.", "a3": "Se celebrarà una reunió de les Corts valencianes per a parlar del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) i de la gestió de l'Hospital de Dénia. Els partits polítics volen demanar un finançament just per a la seva comunitat, malgrat que Compromís no hagi fet costat a aquesta proposta, perquè pensen que suposa cedir els drets dels valencians." }, "extractive": { "a1": "Les Corts celebraran el 24 d’abril vinent una reunió de la Diputació Permanent per a parlar del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), a proposta del PP, i de la reversió de la gestió privada a pública de l’Hospital de Dénia, a iniciativa de Podem. \nEl portaveu de Compromís, Fran Ferri, pel seu costat, ha manifestat l’oposició del seu grup a parlar d’aquest assumpte en la Diputació Permanent per no compartir el plantejament fet pel PP, ‘que orienta aquesta proposta des del punt de vista que els valencians hem de renunciar als nostres drets a canvi que l’estat espanyol no ens posi pegues’.\nPel que respecta al punt de la Diputació Permanent referit a la reversió de l’Hospital de Dénia, el portaveu de Podem ha defensat la conveniència d’abordar-lo tenint en compte que aquest és ‘un compromís que portem esperant quatre anys’ per part del Govern del Botànic.\nLa portaveu adjunta del PP, Eva Ortiz, ha precisat que la proposta de debatre sobre el FLA pretén abordar ‘tant el retard de l’arribada’ com que es detalli ‘el pla d’ajust que s’ha presentat per a complir les exigències que des del govern espanyol s’han demanat a la Generalitat’.", "a2": "Les Corts celebraran el 24 d’abril vinent una reunió de la Diputació Permanent per a parlar del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), a proposta del PP, i de la reversió de la gestió privada a pública de l’Hospital de Dénia, a iniciativa de Podem. \nPel que respecta al punt de la Diputació Permanent referit a la reversió de l’Hospital de Dénia, el portaveu de Podem ha defensat la conveniència d’abordar-lo tenint en compte que aquest és ‘un compromís que portem esperant quatre anys’ per part del Govern del Botànic.\nEl portaveu de Compromís, Fran Ferri, pel seu costat, ha manifestat l’oposició del seu grup a parlar d’aquest assumpte en la Diputació Permanent per no compartir el plantejament fet pel PP, ‘que orienta aquesta proposta des del punt de vista que els valencians hem de renunciar als nostres drets a canvi que l’estat espanyol no ens posi pegues’.\nLa portaveu adjunta del PP, Eva Ortiz, ha precisat que la proposta de debatre sobre el FLA pretén abordar ‘tant el retard de l’arribada’ com que es detalli ‘el pla d’ajust que s’ha presentat per a complir les exigències que des del govern espanyol s’han demanat a la Generalitat’.", "a3": "Les Corts celebraran el 24 d’abril vinent una reunió de la Diputació Permanent per a parlar del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), a proposta del PP, i de la reversió de la gestió privada a pública de l’Hospital de Dénia, a iniciativa de Podem.\nEl primer dels punts ha comptat amb el suport de PP i Cs i el segon, amb el d’aquestes dues formacions i Podem.\nPel que respecta al punt de la Diputació Permanent referit a la reversió de l’Hospital de Dénia, el portaveu de Podem ha defensat la conveniència d’abordar-lo tenint en compte que aquest és ‘un compromís que portem esperant quatre anys’ per part del Govern del Botànic.\nLa Junta de Síndics ha deixat, d’altra banda, fora de l’ordre del dia de la Diputació Permanent el punt proposat pel PP sobre l’informe de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) respecte a À Punt i els objectius d’estabilitat del Consell." }, "extreme": { "a1": "Les Corts celebraran a l'abril una reunió de la Diputació Permanent per a parlar del FLA i de l'Hospital de Dénia.", "a2": "La Junta de Síndics ha acordat debatre sobre el FLA i l’Hospital de Dénia a la Diputació Permanent.", "a3": "Es farà una reunió de les Corts per a parlar sobre el Fons de Liquiditat Autonòmica i l'Hospital de Dénia." } }
158
Ministres torturadors i jutges prevaricadors: els indults més escandalosos del govern espanyol
El PP i Ciutadans volen convèncer el PSOE de prohibir l'indult als independentistes catalans que siguin condemnats
El PP vol prohibir els indults als condemnats per rebel·lió i sedició, que són els delictes de què són acusats els dirigents polítics independentistes catalans. Ciutadans ja li ha donat suport i el PSOE ha dit que s’ho pensaria. Com ho volen justificar? Segons el ministre de Justícia espanyol, Rafael Catalá, és ‘una demanda social’ i, doncs, cal incloure aquests delictes en la llista d’excepcions –al costat de l’homicidi dolós, terrorisme, genocidi, delictes contra la monarquia, tràfic de persones, finançament il·legal de partits i corrupció de càrrecs electes. Catalá ha afegit que, d’indults, el govern espanyol en concedeix pocs. Però, fent un repàs històric, resulta que no són pas tan pocs, i en alguns casos han estat escandalosos. En efecte, el PP vol prohibir l’indult pels presos polítics catalans preveient ja que seran condemnats per rebel·lió o sedició. En canvi, el govern presidit per José María Aznar va arribar a indultar condemnats que havien estat considerats responsables d’accions de terrorisme d’estat (tot i que aquest concepte no és tipificat com a delicte), jutges que van prevaricar i policies condemnats per tortures. Rafael Vera i José Barrionuevo, condemnats pels GAL El 23 de desembre de 1998 el govern d’Aznar va concedir l’indult de dos terços de la pena de presó a l’ex-secretari d’estat de Seguretat Rafael Vera i a l’ex-ministre d’Interior José Barrionuevo, condemnats com a responsables dels GAL. Barrionuevo havia estat condemnat per la implicació en el segrest de Segundo Marey que van cometre els GAL. Concretament, es va considerar provat que, com a ministre d’Interior, havia sabut i aprovat i havia donat diners dels fons reservats de l’estat per a segrestar Marey, que van pensar que era un membre d’ETA. Indult a un policia condemnat per cinc delictes de tortura El juliol del 1998 fou indultat l’agent de la policia espanyola Francisco Tudanca Nuñez, condemnat quatre anys abans per cinc delictes de tortures i detenció il·legal i arbitrària de diversos vianants a Madrid el 1982. La pena era de quaranta-vuit anys d’inhabilitació especial i cinc mesos i mig d’arrest. Arias-Salgado indulta el seu germà El 16 d’octubre de 1998 el consell de ministres va aprovar l’indult de Gabriel Arias-Salgado, germà del ministre d’aquell mateix govern Rafael Arias-Salgado. Havia estat condemnat per un delicte de falsedat documental i estafa en la liquidació de la societat de la seva ex-muller. L’indult a l’engròs de la fi del mil·lenni, per Ángel Acebes L’any 2000 el ministre de Justícia Ángel Acebes va promoure un indult multitudinari amb l’argument que era any jubilar i que s’acabava el mil·lenni. Un dels molts indultats fou l’ex-jutge de l’Audiència espanyola Javier Gómez de Liaño, condemnat a quinze anys d’inhabilitació el 1999 per un delicte continuat de prevaricació en el cas Sogecable. A més, també van ser indultats tres condemnats pel cas Filesa; concretament, el diputat del PSOE Carlos Navarro i dos responsables de l’empresa Filesa, Luís Oliveró i Alberto Flores, que van veure com les seves penes per associació il·lícita, falsedat documental i delictes contra la hisenda pública en el finançament irregular del PSOE es reduïen a la meitat. Indult a quatre mossos condemnats per tortures. 2012 El 23 de novembre de 2012 el govern de Rajoy va indultar quatre agents dels Mossos d’Esquadra que havien estat condemnats per tortura i delictes contra la integritat personal per haver colpejat i amenaçat el 2006 un home davant el portal de casa seva a qui van confondre amb un atracador. No es van identificar com a policies i fins i tot li van introduir una pistola dins la boca. Hi va haver un primer indult que els va reduir la condemna a dos anys de presó i, com que no tenien antecedents, no van entrar a la presó. Però l’Audiència de Barcelona s’hi va oposar i va decretar-ne l’ingrés a la presó. Tanmateix, un segon indult els va rebaixar la pena a una multa de 7.200 euros. El comandant i capità mèdic del Yak-42 José Ramón Ramírez García i Miguel Ángel Sáez García, comandant del Yak-42 i capità mèdic de l’avió militar, respectivament, van ser indultats parcialment l’abril del 2012 pel govern de Mariano Rajoy. Havien estat condemnats a divuit mesos de presó, un any d’inhabilitació especial i una multa de nou-cents euros per haver falsejat la identitat de trenta dels seixanta-dos militars morts en l’accident aeri. El govern espanyol va imposar un indult que va afectar la pena d’inhabilitació a què els havia condemnat l’Audiència espanyola.
[ "món", "espanya" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "El govern d’Aznar va concedir l’indult parcial a l’exsecretari d’estat de Seguretat Rafael Vera i a l’exministre d’Interior José Barrionuevo, condemnats com a responsables dels GAL. El govern de Rajoy va indultar quatre agents dels Mossos d’Esquadra que havien estat condemnats per tortura i amenaces. Actualment, però, el PP vol prohibir els indults dels polítics independentistes condemnats per rebel·lió i sedició.", "a2": "Al llarg dels anys, el govern espanyol ha concedit indults per diferents tipus de delictes, com accions de terrorisme d’estat, prevaricació, tortures, estafa o associació il·lícita, però, ara, el PP vol prohibir l’indult dels condemnats per rebel·lió i sedició, ja que inclou aquests delictes en la llista d’excepcions, junt amb el terrorisme, el genocidi o el tràfic de persones.", "a3": "El PP i Ciutadans demanen al PSOE que prohibeixi l'indult als condemnats per rebel·lió i sedició. Tot i que s'ha manifestat que l'estat espanyol en concedeix pocs, hi ha molts casos d'indult durant el govern d'Aznar i fins i tot durant la presidència de Mariano Rajoy, ja que es va concedir l'indult el 2012 a quatre mossos d'esquadra." }, "extractive": { "a1": "El PP vol prohibir els indults als condemnats per rebel·lió i sedició, que són els delictes de què són acusats els dirigents polítics independentistes catalans. \nEl 23 de desembre de 1998 el govern d’Aznar va concedir l’indult de dos terços de la pena de presó a l’ex-secretari d’estat de Seguretat Rafael Vera i a l’ex-ministre d’Interior José Barrionuevo, condemnats com a responsables dels GAL.\nEl 23 de novembre de 2012 el govern de Rajoy va indultar quatre agents dels Mossos d’Esquadra que havien estat condemnats per tortura i delictes contra la integritat personal per haver colpejat i amenaçat el 2006 un home davant el portal de casa seva a qui van confondre amb un atracador.\nEl govern espanyol va imposar un indult que va afectar la pena d’inhabilitació a què els havia condemnat l’Audiència espanyola.", "a2": "El PP vol prohibir els indults als condemnats per rebel·lió i sedició, que són els delictes de què són acusats els dirigents polítics independentistes catalans. \nSegons el ministre de Justícia espanyol, Rafael Catalá, és ‘una demanda social’ i, doncs, cal incloure aquests delictes en la llista d’excepcions –al costat de l’homicidi dolós, terrorisme, genocidi, delictes contra la monarquia, tràfic de persones, finançament il·legal de partits i corrupció de càrrecs electes.\nEn canvi, el govern presidit per José María Aznar va arribar a indultar condemnats que havien estat considerats responsables d’accions de terrorisme d’estat (tot i que aquest concepte no és tipificat com a delicte), jutges que van prevaricar i policies condemnats per tortures.\nEl 23 de novembre de 2012 el govern de Rajoy va indultar quatre agents dels Mossos d’Esquadra que havien estat condemnats per tortura i delictes contra la integritat personal per haver colpejat i amenaçat el 2006 un home davant el portal de casa seva a qui van confondre amb un atracador.", "a3": "El PP vol prohibir els indults als condemnats per rebel·lió i sedició, que són els delictes de què són acusats els dirigents polítics independentistes catalans.\nEn efecte, el PP vol prohibir l’indult pels presos polítics catalans preveient ja que seran condemnats per rebel·lió o sedició.\nEl 23 de desembre de 1998 el govern d’Aznar va concedir l’indult de dos terços de la pena de presó a l’ex-secretari d’estat de Seguretat Rafael Vera i a l’ex-ministre d’Interior José Barrionuevo, condemnats com a responsables dels GAL.\nEl 23 de novembre de 2012 el govern de Rajoy va indultar quatre agents dels Mossos d’Esquadra que havien estat condemnats per tortura i delictes contra la integritat personal per haver colpejat i amenaçat el 2006 un home davant el portal de casa seva a qui van confondre amb un atracador." }, "extreme": { "a1": "El PP vol prohibir que es pugui indultar els dirigents polítics independentistes condemnats per rebel·lió i sedició.", "a2": "El PP vol prohibir l’indult dels presos polítics catalans, malgrat haver indultat altres presos per delictes com la tortura o l’estafa.", "a3": "El PP vol que no es doni l'indult als presos, ja preveient que se'ls acusarà de rebel·lió i sedició." } }
1,887
L'avís de Puigdemont i Torra a Sánchez: «S'acaba el període de gràcia»
El president a l'exili anuncia que viatjarà "per tot arreu del continent" per exigir l'alliberament dels presos i dels exiliats i el dret a l'autodeterminació de Catalunya
El president a l'exili, Carles Puigdemont, i el president de la Generalitat, Quim Torra, han demanat a l'estat espanyol aquest dissabte des de Brussel·les que aturi la repressió i que s'"alineï" amb Europa. Els dos dirigents han exigit al govern de Pedro Sánchez que passi de la voluntat de diàleg als "fets", que entenen que passa per la llibertat i el referèndum, que han definit com el gran objectiu de la legislatura. Puigdemont ha advertit que al president espanyol se li acaba "el període de gràcia" i ha anunciat que està disposat a "viatjar per tot arreu del continent" fins que els presos siguin alliberats, els exiliats puguin tornar a casa seva i Catalunya pugui exercir el seu dret a l'autodeterminació. Carles Puigdemont ha tornat a Bèlgica quatre mesos després de la detenció a Alemanya, i després que el jutge Pablo Llarena hagi retirat l'ordre de detenció europea i internacional. El retrobament a Brussel·les amb els consellers exiliats és, ha dit, "el primer acte de justícia" després d'una estratègia de defensa que els dos presidents han celebrat per l'èxit que suposa a l'hora de desmuntar "la farsa" de la causa instruïda pel Tribunal Suprem. Quina és la recepta Sánchez per a Catalunya? "La vergonya per l'existència dels presos i represaliats és més gran que mai", ha subratllat Puigdemont, que ha recordat que hi ha nou persones "pacífiques, honorables i demòcrates" que no haurien d'haver entrat mai a la presó. El líder de JxCat ha insistit que la resposta europea hauria de "colpir" tots els demòcrates espanyols. L'Estat, ha demanat, ha de "rectificar" i fer "el mateix" que la justícia Alemanya. "Que l'estat espanyol s'alineï amb Europa i s’allunyi de posicionaments eurofòbics", ha etzibat. Puigdemont ha advertit que desconeixen a hora d'ara quina és la "recepta Sánchez" per a Catalunya i ha fixat la tardor com el termini raonable per conèixer quins són els seus plans i si pensa acceptar o no un referèndum. "Per què l'hem votat com a president sinó?", ha dit ras i curt. "Quantes derrotes judicials i polítiques necessitarà l'Estat per entendre que cal una solució política? Quant patiment més provocarà als represaliats i a les seves famílies?", ha insistit Torra. El president de la Generalitat ha explicat que l'equació és clara: "L'única manera de resoldre políticament el problema és votant. Veurem si el diàleg es converteix en fets palpables". La "plena restitució", ha precisat Puigdemont, segueix sent un objectiu primordial, tot i que ha aclarit que és Torra el president de la Generalitat i els seus consellers són els encarregats de gestionar la Generalitat. La via unilateral, ha argumentat, no és la prioritat en un moment en què aspiren a tenir una relació bilateral amb el govern espanyol, però sí ha afegit que aquest és "un últim recurs" que tenen si la demanda pel dret a l'autodeterminació no dona fruits. Reunió amb els consellers a l'exili El president a l'exili ha volat aquest matí des d'Hamburg fins a la capital europea amb un vol de Brussels Airlines i ha desembarcat poc després de les vuit. Puigdemont ha arribat a la delegació del Govern poc abans de les deu del matí, on s'ha retrobat amb Quim Torra i els consellers a l'exili, Toni Comín i Meritxell Serret. — Jaume Clotet 🎗 (@jaumeclotet) 28 de juliol de 2018 A la tarda, l'anomenada Casa de la República, a Waterloo, acollirà l'acte de benvinguda de Puigdemont amb la participació de Torra, d'una important representació del grup parlamentari de JxCat i de representants de la societat civil i els familiars dels dirigents presos i exiliats. Es preveu que sigui una jornada de celebració d'un retorn fruit de l'èxit de l'estratègia judicial de la defensa dels exiliats, però també de reivindicació per seguir reclamant la llibertat dels presos. L'independentisme considera que després dels revessos europeus i la renúncia de Llarena a les extradicions per delictes inferiors a la rebel·lió el relat del Suprem es debilita, un fet que consideren que hauria de tenir com a resultat l'alliberament d'Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
[ "procés català" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "El president a l'exili, Carles Puigdemont, ha tornat a Bèlgica quatre mesos després de la detenció a Alemanya i s'ha trobat amb els consellers exiliats i amb el president Torra. Els dos dirigents han exigit al govern espanyol que passi de la voluntat de diàleg als fets. La llibertat i el referèndum són el seu gran objectiu de la legislatura.", "a2": "Quim Torra s’ha reunit a Brussel·les amb Carles Puigdemont i els consellers exiliats, i els dos presidents han exigit al govern espanyol que segueixi l’exemple d’Europa i acabi amb la repressió, és a dir, que alliberi els presos polítics, faciliti la tornada dels exiliats i accepti la realització d’un referèndum d’autodeterminació.", "a3": "Torra i Puigdemont es van retrobar a Brussel·les, des d'on han demanat al govern espanyol que actuï com la resta d'Europa, que ha deixat en llibertat Puigdemont, i passi del diàleg als fets. A més, també han demanat l'alliberament dels dirigents polítics empresonats per l'1-O, seguint les polítiques de la Unió Europea." }, "extractive": { "a1": "El president a l'exili, Carles Puigdemont, i el president de la Generalitat, Quim Torra, han demanat a l'estat espanyol aquest dissabte des de Brussel·les que aturi la repressió i que s'\"alineï\" amb Europa.\nEls dos dirigents han exigit al govern de Pedro Sánchez que passi de la voluntat de diàleg als \"fets\", que entenen que passa per la llibertat i el referèndum, que han definit com el gran objectiu de la legislatura.\nEl retrobament a Brussel·les amb els consellers exiliats és, ha dit, \"el primer acte de justícia\" després d'una estratègia de defensa que els dos presidents han celebrat per l'èxit que suposa a l'hora de desmuntar \"la farsa\" de la causa instruïda pel Tribunal Suprem.\nLa \"plena restitució\", ha precisat Puigdemont, segueix sent un objectiu primordial, tot i que ha aclarit que és Torra el president de la Generalitat i els seus consellers són els encarregats de gestionar la Generalitat.", "a2": "El president a l'exili, Carles Puigdemont, i el president de la Generalitat, Quim Torra, han demanat a l'estat espanyol aquest dissabte des de Brussel·les que aturi la repressió i que s'\"alineï\" amb Europa.\nEls dos dirigents han exigit al govern de Pedro Sánchez que passi de la voluntat de diàleg als \"fets\", que entenen que passa per la llibertat i el referèndum, que han definit com el gran objectiu de la legislatura.\nEl retrobament a Brussel·les amb els consellers exiliats és, ha dit, \"el primer acte de justícia\" després d'una estratègia de defensa que els dos presidents han celebrat per l'èxit que suposa a l'hora de desmuntar \"la farsa\" de la causa instruïda pel Tribunal Suprem.\nLa via unilateral, ha argumentat, no és la prioritat en un moment en què aspiren a tenir una relació bilateral amb el govern espanyol, però sí ha afegit que aquest és \"un últim recurs\" que tenen si la demanda pel dret a l'autodeterminació no dona fruits. ", "a3": "El president a l'exili, Carles Puigdemont, i el president de la Generalitat, Quim Torra, han demanat a l'estat espanyol aquest dissabte des de Brussel·les que aturi la repressió i que s'\"alineï\" amb Europa.\nEls dos dirigents han exigit al govern de Pedro Sánchez que passi de la voluntat de diàleg als \"fets\", que entenen que passa per la llibertat i el referèndum, que han definit com el gran objectiu de la legislatura.\nPuigdemont ha advertit que desconeixen a hora d'ara quina és la \"recepta Sánchez\" per a Catalunya i ha fixat la tardor com el termini raonable per conèixer quins són els seus plans i si pensa acceptar o no un referèndum.\nLa via unilateral, ha argumentat, no és la prioritat en un moment en què aspiren a tenir una relació bilateral amb el govern espanyol, però sí ha afegit que aquest és \"un últim recurs\" que tenen si la demanda pel dret a l'autodeterminació no dona fruits." }, "extreme": { "a1": "Carles Puigdemont i Quim Torra han demanat a l'estat espanyol des de Brussel·les que aturi la repressió.", "a2": "Quim Torra i Carles Puigdemont s'han reunit a Brussel·les i han exigit al govern espanyol que acabi la repressió.", "a3": "Puigdemont i Torra demanen a Sánchez que s'alineï amb Europa i passi del diàleg als fets." } }
1,566
Rajoy s'ennuega amb el final del 155
Torra manté la presa de possessió dels consellers malgrat que els nomenaments són bloquejats pel president espanyol, collat per Cs i PSOE a l'hora de mantenir la intervenció i pendent del sí del PNB als pressupostos
Poc s'imaginava Mariano Rajoy, quan va aplicar el 155, que Carles Puigdemont seria el candidat independentista més votat, que Quim Torra acabaria sent president de la Generalitat i que la primera mesura que prendria en el càrrec seria el nomenament de consellers empresonats i a l'exili. Rajoy pretenia que es formés Govern el més aviat possible -per això va convocar eleccions el 21 de desembre, amb la perspectiva d'una intervenció acotada-, però les circumstàncies han fet que s'ennuegui amb el final del 155. No només perquè -de moment, a l'espera de prendre una decisió definitiva al llarg de les properes hores- Torra aguanta el pols de la presa de possessió, sinó perquè Ciutadans i PSOE el pressionen per mantenir el control sobre la Generalitat. El context és enormement complex perquè hi ha una superposició de legalitats i legitimitats entre l'Estat i la Generalitat. La Moncloa segueix sent la màxima responsable del Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) i juga amb el calendari -té deu dies des de dissabte- per publicar el nomenament dels consellers. Rajoy va pactar amb Albert Rivera, líder de Ciutadans, i Pedro Sánchez, secretari general del PSOE, mantenir el 155 després de veure que Torra situava Toni Comín, Lluís Puig, Josep Rull i Jordi Turull. El jutge Pablo Llarena, sempre atent a les dinàmiques polítiques, ha vetat la presència dels dos últims dirigents, empresonats a Estremera, a la presa de possessió. El paisatge s'acaba de fer complex si s'atén al debat que hi ha aquests dies sobre els pressupostos generals de l'Estat. El PNB, en preveure que el 155 s'aixecaria amb la investidura de Torra i la formació d'un nou executiu català, va emprendre el gir per facilitar la tramitació dels comptes. Aquesta posició ha entrat en qüestió tan bon punt el PP ha decidit allargar el la intervenció, i ara els nacionalistes bascos no decidiran "fins a l'últim moment" el vot sobre el dictamen dels comptes. De moment, però, han anat ajudant el govern espanyol en totes les seccions que ja s'han sotmès a votació. Hi ha un seguit d'inversions milionàries pactades amb Rajoy per a Euskadi que depenen de la tramitació dels pressupostos, així com també la pujada de les pensions. El PNB encara no té una decisió definitiva presa sobre el vot decisiu en la tramitació dels comptes, els quals deia que no avalaria amb el 155 en vigor "No hi ha una decisió definitiva presa", recalcava Aitor Esteban, portaveu del PNB, als passadissos del Congrés. "Espero que facin honor al que han promès", ha ressaltat Torra en una entrevista a RAC1. El president de la Generalitat encara no té resposta a la carta que va enviar divendres a Rajoy en la qual li demana una reunió per encetar el diàleg "sense condicions", i a partir d'aquest dimecres començarà a enviar missives a tots els líders europeus per denunciar la situació política excepcional a Catalunya. Sense substituts L'existència de presos polítics i d'exiliats serà una part central d'aquesta carta. De moment, Torra assegura que no pensa en substituir Rull, Turull, Comín i Puig com a membres del Govern, per bé que dirigents de Junts per Catalunya (JxCat) van maniobrar a finals de la setmana passada perquè alguns d'ells renunciessin a ser nomenats amb l'argument que Rajoy s'hi aferraria per mantenir el 155. Tots quatre es van refermar en la voluntat de seguir sent membres del Govern, i el president de la Generalitat es va comprometre amb ells a restituir-los. La restitució era, precisament, l'eix central de la campanya de JxCat, tot i que s'ha anat diluint amb el pas del temps. Fonts de Presidència assenyalen, això sí, que l'acte de presa de possessió -no convocat oficialment- no s'acabarà de definir fins demà al matí. A Palau estan pendents de la resposta a una carta que ha enviat Víctor Cullell, secretari del Govern, a la Moncloa per preguntar sobre el motiu pel qual els nomenaments no han estat publicats. El corrent més estès dins de JxCat és que consignar la tria de Torra al DOGC és un "acte degut", i per tant obligatori, després que es conegui la tria de consellers i conselleres. La CUP i, fins i tot, Catalunya en Comú Podem, són partidaris de fer efectiva la presa de possessió i emeten crítiques cap a l'actitud de Rajoy. Torra manté que no plantejarà alternatives a Rull, Turull, Comín i Puig, els empresonats i exiliats nomenats dissabte i combatuts per l'Estat El bloqueig del govern espanyol, en tot cas, ho deixa tot en l'aire. El president de l'executiu estatal prometia -i així consta en l'acord sobre el 155 aprovat al Senat el 27 d'octubre- que la intervenció de l'autonomia cessaria quan hi hagués nou Govern a Catalunya. Aquest nou executiu ha estat designat, però la composició no convenç la Moncloa. El xoc, de moment, no té final.
[ "procés català" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "A les eleccions del 21 de desembre, Carles Puigdemont va ser el candidat independentista més votat, i Quim Torra va acabar sent president de la Generalitat. La primera mesura que va prendre va ser el nomenament de consellers empresonats i a l'exili. Després de veure això, Rajoy va pactar amb Albert Rivera i Pedro Sánchez mantenir el 155.", "a2": "L’aplicació del 155 hauria d'haver acabat amb la formació d’un nou govern a Catalunya, però el PP l’ha allargat, amb el suport de Ciutadans i el PSOE, després del nomenament de diferents presos polítics com a consellers. Tot això ha complicat més la situació política i ha provocat que el PNB potser retiri el seu suport als pressupostos generals de l’Estat.", "a3": "El govern va acceptar que cessaria el 155 quan hi hagués un nou govern a Catalunya. Malgrat haver-se'n format un de nou amb Torra, des de la Moncloa no es preveu retirar el 155 perquè s'ha nomenat presos polítics com a consellers. Per aquest motiu, la formació de govern a Espanya s'ha vist ennuegada." }, "extractive": { "a1": "Poc s'imaginava Mariano Rajoy, quan va aplicar el 155, que Carles Puigdemont seria el candidat independentista més votat, que Quim Torra acabaria sent president de la Generalitat i que la primera mesura que prendria en el càrrec seria el nomenament de consellers empresonats i a l'exili.\nEl PNB encara no té una decisió definitiva presa sobre el vot decisiu en la tramitació dels comptes, els quals deia que no avalaria amb el 155 en vigor.\nEl president de la Generalitat encara no té resposta a la carta que va enviar divendres a Rajoy en la qual li demana una reunió per encetar el diàleg \"sense condicions\", i a partir d'aquest dimecres començarà a enviar missives a tots els líders europeus per denunciar la situació política excepcional a Catalunya.\nDe moment, Torra assegura que no pensa en substituir Rull, Turull, Comín i Puig com a membres del Govern, per bé que dirigents de Junts per Catalunya (JxCat) van maniobrar a finals de la setmana passada perquè alguns d'ells renunciessin a ser nomenats amb l'argument que Rajoy s'hi aferraria per mantenir el 155.", "a2": "Poc s'imaginava Mariano Rajoy, quan va aplicar el 155, que Carles Puigdemont seria el candidat independentista més votat, que Quim Torra acabaria sent president de la Generalitat i que la primera mesura que prendria en el càrrec seria el nomenament de consellers empresonats i a l'exili.\nDe moment, Torra assegura que no pensa en substituir Rull, Turull, Comín i Puig com a membres del Govern, per bé que dirigents de Junts per Catalunya (JxCat) van maniobrar a finals de la setmana passada perquè alguns d'ells renunciessin a ser nomenats amb l'argument que Rajoy s'hi aferraria per mantenir el 155.\nEl PNB encara no té una decisió definitiva presa sobre el vot decisiu en la tramitació dels comptes, els quals deia que no avalaria amb el 155 en vigor.\nEl president de la Generalitat encara no té resposta a la carta que va enviar divendres a Rajoy en la qual li demana una reunió per encetar el diàleg \"sense condicions\", i a partir d'aquest dimecres començarà a enviar missives a tots els líders europeus per denunciar la situació política excepcional a Catalunya. ", "a3": "Poc s'imaginava Mariano Rajoy, quan va aplicar el 155, que Carles Puigdemont seria el candidat independentista més votat, que Quim Torra acabaria sent president de la Generalitat i que la primera mesura que prendria en el càrrec seria el nomenament de consellers empresonats i a l'exili.\nRajoy va pactar amb Albert Rivera, líder de Ciutadans, i Pedro Sánchez, secretari general del PSOE, mantenir el 155 després de veure que Torra situava Toni Comín, Lluís Puig, Josep Rull i Jordi Turull.\nAquesta posició ha entrat en qüestió tan bon punt el PP ha decidit allargar el la intervenció, i ara els nacionalistes bascos no decidiran \"fins a l'últim moment\" el vot sobre el dictamen dels comptes.\nEl president de la Generalitat encara no té resposta a la carta que va enviar divendres a Rajoy en la qual li demana una reunió per encetar el diàleg \"sense condicions\", i a partir d'aquest dimecres començarà a enviar missives a tots els líders europeus per denunciar la situació política excepcional a Catalunya." }, "extreme": { "a1": "Rajoy manté el 155 mentre Torra anuncia la presa de possessió dels consellers empresonats i a l'exili.", "a2": "La investidura de Torra i el nomenament dels presos com a consellers han complicat les relacions amb el govern espanyol.", "a3": "El 155 continua vigent a Catalunya malgrat haver-hi nou govern i Rajoy veu ennuegada la situació." } }
2,374
Puigdemont reivindica la importància de l'"equilibri cultural arreu del país" per aconseguir "combatre les bretxes socials"
El president inaugura l'exposició central de l'any Ramon Casas destacant la reinterpretació que les noves generacions fan del llegat de l'artista
El president Carles Puigdemont ha inaugurat aquest dimecres l'exposició central de l'Any Casas destacant que la mostra s'hagi instal•lat a Sitges, fet que considera un exemple de l'"equilibri cultural" del país per aconseguir eliminar les "bretxes socials". "No farem res per combatre les desigualtats socials si no ens vacunem contra la bretxa cultural", ha afirmat el president. Amb la inauguració de 'Ramon Casas: la modernitat anhelada', Puigdemont també ha reivindicat la "grandesa cultural" de Catalunya, que considera que es demostra a través de les noves interpretacions que es fan del llegat dels artistes del passat. Per aquest motiu, ha convidat a valorar els "nous relats" que es construeixen avui en dia a partir d'obres com la de Casas. L'exposició, amb 180 obres del pintor català i altres artistes coetanis, serà al Museu Maricel fins a mitjans de febrer. Carles Puigdemont ha lloat el conjunt d'obres que es reuneixen a l'exposició que ha obert portes aquest dimecres a Sitges i ho ha fet demanant que s'analitzi la relació que les generacions actuals tenen amb el llegat d'artistes d'èpoques passades. Així, ha instat a reflexionar sobre el valor que es dóna a dia d'avui a aquestes obres, quina actualització se'n fa i quins relats nous es poden construir a partir d'aquests quadres, cartells i dibuixos. "La manera com les noves generacions recollim el testimoni explica la grandesa d'un país", ha reblat el president. Al mateix temps, Puigdemont ha definit l'exposició 'Ramon Casas: la modernitat anhelada' com "la joia de la corona" de la commemoració del 150è aniversari del naixement de l'artista, i ha destacat que els comissaris han creat "el millor relat" perquè "no és autocomplaent, ni nostàlgic, ni cronològic". En aquest sentit, ha destacat que la mostra "obliga a relacionar la modernitat artística del segle XX amb la modernitat d'avui" i ha proposat reflexionar sobre quin seria el retrat de la societat que Casas faria actualment. En aquesta mateixa línia, la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, ha aplaudit el relat de l'exposició subratllant que "permet entrar a l'interior de les reflexions de l'època modernista". Conesa ha destacat així com l'obra de Casas i dels artistes coetanis recollits a l'exposició ofereixen "aquella visió crítica i específica d'un món que no era el quotidià" i ha assegurat que la mostra permet comprovar com "des del món més íntim es pot tenir una visió d'allò que anhelava el modernisme". Per la seva part, l'alcalde de Sitges, Miquel Forns, ha recordat que els museus del municipi acullen de forma permanent un centenar d'obres de Ramon Casas, ja que l'artista es va instal•lar a viure a la vila durant una etapa de la seva vida. Si bé Forns ha destacat que els darrers dos anys el conjunt museístic modernista ha rebut 60.000 visitants des de la seva reobertura, també ha augurat que la mostra central de l'Any Casas repercutirà en un augment dels visitants. "Situem Sitges al primer pla del panorama cultural nacional", ha destacat l'alcalde, assegurat que ara es situa l'herència de Casas "al servei de la vila, de la cultura i de les arts, i del país". Sitges, Madrid i Palma de Mallorca, indrets seleccionats 'Ramon Casas: la modernitat anhelada' presenta un total de 180 obres del dibuixant i d'altres pintors coetanis, algunes de les quals s'han exposat en comptades ocasions, i d'altres veuran la llum pública per primera vegada. Entre les obres exposades, n'hi ha que provenen de col•leccions privades d'arreu de l'estat espanyol i de diverses pinacoteques de primer nivell. Així, s'han reunit obres, entre altres, del Museu Cau Ferrat de Sitges, el MNAC, la Col•lecció Carmen Thyssen, el Museu del Prado de Madrid, el Museu d'Orsay i el Picasso de París, el Museu de Versalles i la Galeria dels Uffizi de Florència. La mostra serà a Sitges fins a mitjans de febrer, quan viatjarà al CaixaForum de Madrid i posteriorment es traslladarà al CaixaFòrum de Palma de Mallorca. Està organitzada per Museus de Sitges, l'Obra Social 'La Caixa' i el Museu Nacional d'Art de Catalunya, en col•laboració amb la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Sitges.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "A la inauguració de l'exposició central de l'Any Casas, el president Carles Puigdemont destaca que la mostra s'hagi instal·lat a Sitges. La mostra està organitzada per museus de Sitges, l'Obra Social \"La Caixa\" i el Museu Nacional d'Art de Catalunya, i compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Sitges.", "a2": "Carles Puigdemont ha inaugurat l’exposició “Ramon Casas: la modernitat anhelada”, que inclou 180 obres d’aquest pintor i d'altres de l’època. La mostra, que inclou obres provinents de diferents col·leccions catalanes, espanyoles i estrangeres, commemora el 150è aniversari de Casas i reflexiona sobre l’època modernista. Ara mateix, es pot veure a Sitges i, més endavant, a Madrid i Palma de Mallorca.", "a3": "Puigdemont ha inaugurat una exposició sobre l'obra de Ramon Casas, artista modernista, a Sitges. Això, segons el president, és un exemple d'equilibri cultural i s'ha de continuar potenciant, ja que ajuda a eliminar les bretxes socials. A més, ha animat a pensar sobre el valor que es dona a aquesta mena d'obres en l'actualitat." }, "extractive": { "a1": "El president Carles Puigdemont ha inaugurat aquest dimecres l'exposició central de l'Any Casas destacant que la mostra s'hagi instal•lat a Sitges, fet que considera un exemple de l'\"equilibri cultural\" del país per aconseguir eliminar les \"bretxes socials\".\nAmb la inauguració de 'Ramon Casas: la modernitat anhelada', Puigdemont també ha reivindicat la \"grandesa cultural\" de Catalunya, que considera que es demostra a través de les noves interpretacions que es fan del llegat dels artistes del passat.\n\"Situem Sitges al primer pla del panorama cultural nacional\", ha destacat l'alcalde, assegurat que ara es situa l'herència de Casas \"al servei de la vila, de la cultura i de les arts, i del país\".\nEstà organitzada per Museus de Sitges, l'Obra Social 'La Caixa' i el Museu Nacional d'Art de Catalunya, en col•laboració amb la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Sitges.", "a2": "El president Carles Puigdemont ha inaugurat aquest dimecres l'exposició central de l'Any Casas destacant que la mostra s'hagi instal•lat a Sitges, fet que considera un exemple de l'\"equilibri cultural\" del país per aconseguir eliminar les \"bretxes socials\".\nAmb la inauguració de 'Ramon Casas: la modernitat anhelada', Puigdemont també ha reivindicat la \"grandesa cultural\" de Catalunya, que considera que es demostra a través de les noves interpretacions que es fan del llegat dels artistes del passat.\nL'exposició, amb 180 obres del pintor català i altres artistes coetanis, serà al Museu Maricel fins a mitjans de febrer.\nAl mateix temps, Puigdemont ha definit l'exposició 'Ramon Casas: la modernitat anhelada' com \"la joia de la corona\" de la commemoració del 150è aniversari del naixement de l'artista, i ha destacat que els comissaris han creat \"el millor relat\" perquè \"no és autocomplaent, ni nostàlgic, ni cronològic\".", "a3": "El president Carles Puigdemont ha inaugurat aquest dimecres l'exposició central de l'Any Casas destacant que la mostra s'hagi instal•lat a Sitges, fet que considera un exemple de l'\"equilibri cultural\" del país per aconseguir eliminar les \"bretxes socials\".\nAmb la inauguració de 'Ramon Casas: la modernitat anhelada', Puigdemont també ha reivindicat la \"grandesa cultural\" de Catalunya, que considera que es demostra a través de les noves interpretacions que es fan del llegat dels artistes del passat.\nAixí, ha instat a reflexionar sobre el valor que es dóna a dia d'avui a aquestes obres, quina actualització se'n fa i quins relats nous es poden construir a partir d'aquests quadres, cartells i dibuixos.\nConesa ha destacat així com l'obra de Casas i dels artistes coetanis recollits a l'exposició ofereixen \"aquella visió crítica i específica d'un món que no era el quotidià\" i ha assegurat que la mostra permet comprovar com \"des del món més íntim es pot tenir una visió d'allò que anhelava el modernisme\"." }, "extreme": { "a1": "Carles Puigdemont inaugura l'exposició central de l'Any Casas destacant que la mostra s'hagi instal·lat a Sitges.", "a2": "Carles Puigdemont ha inaugurat a Sitges una exposició amb obres de Ramon Casas per commemorar el 150è aniversari del pintor.", "a3": "El president inaugura una exposició sobre l'obra de Ramon Casas a Sitges i destaca la importància de l'equilibri cultural." } }
691
Els refugiats, la identitat sexual, la transformació social i els mons íntims, protagonistes del DocsBarcelona 2016
Dels 30 títols que conformen la programació de Secció Oficial, Latitud DocsBarcelona i Sessions especials, vuit són de producció catalana
“El DocsBarcelona reflectirà aquest any la societat actual des dels refugiats passant per la identitat sexual, la transformació social i els mons íntims”. Amb aquestes paraules ha definit el director Joan Gonzàlez la dinovena edició del certamen de cinema documental, que tindrà lloc a la capital catalana demà. Una edició que presentarà 46 pel·lícules de 28 països a l’Aribau Club i el CCCB. Dels 30 títols que conformen la programació de Secció Oficial, Latitud DocsBarcelona i Sessions especials, 8 són de producció catalana. Gonzàlez ha desgranat la programació del certamen que té com títol ‘Mirades inquietes’ i ha explicat que entre els temes principals hi ha els refugiats, la identitat sexual, la transformació social i els mons íntims. Ha indicat que això “es veurà acompanyat amb la companyia dels directors. Més del 50% de les pel·lícules tindran els seus directors que podran parlar amb el públic”, ha explicat. La fornada universitària de documentalistes també gaudeix de secció pròpia al festival, la secció DOC-U, un espai d’exhibició per als estudiants del Grau de Comunicació Audiovisual que tindrà lloc a l’Antiga Fàbrica Estrella DAMM comptarà amb 11 curtmetratges que competiran pel Premi DOC-U patrocinat per OVIDE. En aquesta edició 20 títols participaran a la Secció Oficial, que competeixen pel Premi DocsBarcelona TV3 al Millor Documental i el Premi Nou Talent a la millor pel·lícula dels directors debutants. Cinc títols de la programació apropen al drama dels refugiats de països com Síria, Iraq o l’Afganistan com per exemple ‘Síria: una història d’amor’ (A Syrian Love Story), ‘The Longest Run‘, ‘Bakur‘ i ‘Kandahar Journals‘. El festival també s’endinsarà en dues campanyes electorals paradigmàtiques. D’una banda, s’entrarà als bastidors de la campanya de Barcelona en Comú gràcies a ‘Metamorphosis‘ i ‘Alcaldessa’ amb visions diferents de la mateixa història. De l’altra, es coneixerà el retrat més personal del president equatorià Rafael Correa al llarg de la campanya del 2013, amb el documental ‘Instantes de campaña‘. El festival també aborda l’homofòbia, la transexualitat i la pedofília. Entre d’altres, la protagonista de ‘Call me Marianna’ comença una nova vida després de 40 anys dins del cos d’un home, encara que la seva mare continuï dient-li “fill”, la seva exdona no la vulgui veure i els seus fills la rebutgin. ‘Daniel’s World‘ és un retrat d’un estudiant de 25 anys, el primer membre de la comunitat txeca de pedòfils que parla de la seva malaltia i que, tot i no haver abusat mai de cap menor, planteja sotmetre’s a una castració química. La música com a eina d’alliberament queda recollida en tres propostes de la programació ‘Sonita‘, ‘City Of Dreams – A Musical’ i ‘Esto es lo que hay‘. Dels 30 títols que conformen la programació de Secció Oficial, Latitud DocsBarcelona i Sessions especials, vuit són de producció catalana: ‘Freightened‘, ‘Campo a través’ del director artístic de La Fura dels Baus, Pep Gatell; Toni Segarra, qui és protagonista del documental homònim signat per José Manuel Pinillo; ‘Sexe, maraques i chihuahues‘ retrata el mític Xavier Cugat en un biopic alegre i glamurós’, i les ja citades ‘Alcaldessa’ i ‘Metamorphosis‘. Dins de la secció Docs&Teens s’han programat les produccions ¡Joana Biarnés, una entre tots’ i ‘Game Over‘. Com a novetat, amb motiu de l’estrena d‘‘Informe General II’, el cineasta català Pere Portabella serà el convidat a la màster class 7 PLANS 7, on triarà set plans o seqüències per reflexionar sobre el llenguatge cinematogràfic el divendres 27 de maig l’Auditori de La Pedrera. Així mateix, aquest any 48 dels 156 projectes presentats optaran a trobar finançament als Speed Meetings, al Latin Pitch o a l’Interactive Pitch, activitats de l’apartat Indústria de DOCSBARCELONA. El 33% d’aquests projectes provenen de Catalunya i la resta de 42 països diferents, amb una bona representació de Regne Unit, França, Itàlia, Colòmbia i Argentina. També Metges Sense Fronteres presenta l’exposició itinerant ‘Seguir con vida‘ al DocsBarcelona. A través de vídeos, l’espectador se situarà al bell mig de l’acció i podrà tenir una experiència propera a la realitat que es viu entrant a la costa grega damunt d’una llanxa o al camp de refugiats de Malakal a Sudan del Sud. L’exposició es podrà visitar, mentre duri el festival, al Pati de les Dones del CCCB.
[ "cultura", "cinema" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "S'inaugura la dinovena edició del certamen de cinema documental DocsBarcelona, titulat \"Mirades inquietes\", que té com a temes principals els refugiats, la identitat sexual, la transformació social i els mons íntims. Vuit dels trenta títols que conformen la programació de Secció Oficial, Latitud DocsBarcelona i Sessions especials són de producció catalana. En aquesta edició es presentaran 46 pel·lícules de 28 països.", "a2": "La 19a edició del DocsBarcelona inclourà 46 pel·lícules de temes diversos, com el drama dels refugiats, les campanyes polítiques, l’homofòbia, la transsexualitat o la pedofília. Els títols, provinents de 28 països diferents, inclouen vuit obres de producció catalana i optaran a diferent tipus de premis i finançaments. A més, serà possible parlar amb alguns directors i participar en diferents activitats.", "a3": "Aquest any es tractaran temes com els refugiats, la sexualitat i la identitat de gènere al DocsBarcelona, un certamen de cinema documental que se celebrarà a Barcelona. El públic tindrà l'oportunitat de parlar amb molts dels directors i, a més, el 33 % dels projectes que s'hi presentaran provenen de Catalunya. La resta provenen de 42 països diferents." }, "extractive": { "a1": "“El DocsBarcelona reflectirà aquest any la societat actual des dels refugiats passant per la identitat sexual, la transformació social i els mons íntims”.\nLa fornada universitària de documentalistes també gaudeix de secció pròpia al festival, la secció DOC-U, un espai d’exhibició per als estudiants del Grau de Comunicació Audiovisual que tindrà lloc a l’Antiga Fàbrica Estrella DAMM comptarà amb 11 curtmetratges que competiran pel Premi DOC-U patrocinat per OVIDE.\nDe l’altra, es coneixerà el retrat més personal del president equatorià Rafael Correa al llarg de la campanya del 2013, amb el documental ‘Instantes de campaña‘.\nDels 30 títols que conformen la programació de Secció Oficial, Latitud DocsBarcelona i Sessions especials, vuit són de producció catalana: ‘Freightened‘, ‘Campo a través’ del director artístic de La Fura dels Baus, Pep Gatell; Toni Segarra, qui és protagonista del documental homònim signat per José Manuel Pinillo; ‘Sexe, maraques i chihuahues‘ retrata el mític Xavier Cugat en un biopic alegre i glamurós’, i les ja citades ‘Alcaldessa’ i ‘Metamorphosis‘.", "a2": "“El DocsBarcelona reflectirà aquest any la societat actual des dels refugiats passant per la identitat sexual, la transformació social i els mons íntims”. \nLa fornada universitària de documentalistes també gaudeix de secció pròpia al festival, la secció DOC-U, un espai d’exhibició per als estudiants del Grau de Comunicació Audiovisual que tindrà lloc a l’Antiga Fàbrica Estrella DAMM comptarà amb 11 curtmetratges que competiran pel Premi DOC-U patrocinat per OVIDE.\nEn aquesta edició 20 títols participaran a la Secció Oficial, que competeixen pel Premi DocsBarcelona TV3 al Millor Documental i el Premi Nou Talent a la millor pel·lícula dels directors debutants.\nDels 30 títols que conformen la programació de Secció Oficial, Latitud DocsBarcelona i Sessions especials, vuit són de producció catalana: ‘Freightened‘, ‘Campo a través’ del director artístic de La Fura dels Baus, Pep Gatell; Toni Segarra, qui és protagonista del documental homònim signat per José Manuel Pinillo; ‘Sexe, maraques i chihuahues‘ retrata el mític Xavier Cugat en un biopic alegre i glamurós’, i les ja citades ‘Alcaldessa’ i ‘Metamorphosis‘.", "a3": "“El DocsBarcelona reflectirà aquest any la societat actual des dels refugiats passant per la identitat sexual, la transformació social i els mons íntims”.\nLa fornada universitària de documentalistes també gaudeix de secció pròpia al festival, la secció DOC-U, un espai d’exhibició per als estudiants del Grau de Comunicació Audiovisual que tindrà lloc a l’Antiga Fàbrica Estrella DAMM comptarà amb 11 curtmetratges que competiran pel Premi DOC-U patrocinat per OVIDE.\nCinc títols de la programació apropen al drama dels refugiats de països com Síria, Iraq o l’Afganistan com per exemple ‘Síria: una història d’amor’ (A Syrian Love Story), ‘The Longest Run‘, ‘Bakur‘ i ‘Kandahar Journals‘.\nEl 33% d’aquests projectes provenen de Catalunya i la resta de 42 països diferents, amb una bona representació de Regne Unit, França, Itàlia, Colòmbia i Argentina." }, "extreme": { "a1": "Demà tindrà lloc a la ciutat comtal la dinovena edició del certamen de cinema documental DocsBarcelona.", "a2": "La 19a edició del DocsBarcelona inclourà 46 pel·lícules sobre temes d’actualitat social provinents de 28 països diferents.", "a3": "El DocsBarcelona acollirà peces audiovisuals sobre els refugiats, la sexualitat i el gènere a l'edició d'aquest any." } }
873
Les palanques de poder del PDECat que es resisteixen al trencament amb JxCat
El partit mantindrà quotes de poder, sobretot al congrés espanyol i a la Diputació de Barcelona, malgrat la ruptura amb Junts per Catalunya
El trencament del PDECat amb JxCat i el degoteig de baixes dóna pas a una situació nova a les institucions on els dos partits tenen representació. El focus principal és al congrés espanyol –amb quatre diputats de cada partit– i a la Diputació de Barcelona, on de moment se sosté el pacte de govern amb el PSC. Al Parlament de Catalunya, dels 34 diputats que hi ha només quatre –Marc Solsona, Narcís Clara, Montserrat Macià i Lluís Font– romanen al PDECat. I tots els senadors van fer el pas d’incorporar-se a JxCat. Al govern de la Generalitat, només la consellera d’Empresa, Àngels Chacón, es manté com a associada al PDECat. De fet, s’ha especulat que Chacón pot ser una de les candidates del PDECat si el partit decideix de presentar-se pel seu compte a les eleccions catalanes. En canvi, els consellers Damià Calvet, Miquel Buch, Jordi Puigneró i Meritxell Budó han estripat el carnet del partit per a afegir-se a Junts per Catalunya. Uns quants batlles i regidors també han deixat el partit per a afegir-se a JxCat. Tanmateix, alguns altres romanen al PDECat, que conservarà bastions de poder municipal, a més de diputats i probablement àrees de govern a les diputacions de Tarragona i Lleida. A la de Girona, en canvi, els diputats de JxCat es decanten clarament cap al nou partit. De baixes, ja n’hi ha més de 800, segons que va confirmar ahir el portaveu del PDECat, Marc Solsona, és a dir, un 7% dels associats. Qui manté silenci és l’ex-president de la Generalitat Artur Mas que no s’ha pronunciat en tot l’estiu. Bonvehí va continuar negociant amb Junts després de portar el partit als tribunals El PDECat, tot esperant el resultat que podria obtenir si concorre tot sol a les eleccions, manté dues palanques de poder destacades. La primera, al congrés espanyol, on la candidatura va obtenir vuit diputats el 10-N. Laura Borràs, Míriam Nogueras, Jaume Alonso-Cuevillas i Mariona Illamola formen part del projecte de JxCat, i Ferran Bel, Sergi Miquel, Genís Boadella i Concepció Cañadell es mantenen al PDECat, ara per ara. Malgrat que el grup parlamentari pot romandre unit fins a les eleccions espanyoles següents, s’obre la porta a la possible divisió del vot entre les dues faccions en qüestions tan decisives com el pressupost espanyol. Els quatre vots del PDECat en un congrés de majories ajustades poden decantar votacions importants, malgrat que un possible pacte del PSOE amb Ciutadans allunyaria una entesa amb els diputats del PDECat. Els set diputats de JxCat a la Diputació de Barcelona van ser decisius per a investir Núria Marín com a presidenta de la institució, en detriment d’ERC. L’entorn de JxCat va intentar de justificar aquest pacte amb el PSC amb l’argument que l’havia cuinat el PDECat, i uns quants dirigents se’n van desmarcar. El trencament entre els dos partits obre un interrogant sobre la continuïtat de l’acord. Neus Munté s’hi manté, ara per ara, com també Pere Pons, batlle de Subirats, Josep Tarín, batlle de Talamanca, Joan Carles Garcia, batlle de Tordera, i Josep Arimany, regidor de Vic. Tot i que podria haver-hi alguna baixa més, el PDECat pot mantenir el pacte amb el PSC a la Diputació de Barcelona. Actualment, malgrat que governen plegats, els socialistes i JxCat no tenen majoria absoluta al ple de la institució. Com que a les diputacions (i als ajuntaments) no hi pot haver eleccions anticipades, Marín podria continuar com a presidenta encara que es trenqués el pacte que va permetre-li de ser investida. Només una moció de censura que reunís una majoria absoluta podria apartar el PSC del govern de la Diputació de Barcelona, però les majories d’aquesta legislatura la fan poc viable. Per a reeixir, els comuns haurien de votar el candidat d’ERC –juntament amb JxCat i el PDECat– per a expulsar Marín de la presidència.
[ "país", "principat" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "Després del trencament entre PDECat i JxCat, i les múltiples baixes, al congrés espanyol hi ha quatre diputats de cada partit i a la Diputació de Barcelona de moment se sosté el pacte de govern amb el PSC. Al Parlament de Catalunya només quatre diputats romanen al PDECat. Tots els senadors van incorporar-se a JxCat.", "a2": "Amb el trencament del PDECat i JxCat, alguns diputats, consellers, batlles i regidors han deixat el PDECat per passar a JxCat, i s’ha modificat el panorama polític. El congrés espanyol mantindrà quatre diputats de cada partit, però, al Parlament de Catalunya, la majoria de diputats han passat a ser de JxCat.", "a3": "Està havent-hi un gran nombre de baixes del PDECat pel trencament amb JxCat, cosa que provocarà una nova situació a les institucions en què tenen representació. Molts càrrecs polítics han deixat el PDECat i han passat a les fileres de JxCat, la qual cosa posa en perill els pactes signats amb altres partits." }, "extractive": { "a1": "El trencament del PDECat amb JxCat i el degoteig de baixes dóna pas a una situació nova a les institucions on els dos partits tenen representació.\nEl focus principal és al congrés espanyol –amb quatre diputats de cada partit– i a la Diputació de Barcelona, on de moment se sosté el pacte de govern amb el PSC.\nMalgrat que el grup parlamentari pot romandre unit fins a les eleccions espanyoles següents, s’obre la porta a la possible divisió del vot entre les dues faccions en qüestions tan decisives com el pressupost espanyol.\nTot i que podria haver-hi alguna baixa més, el PDECat pot mantenir el pacte amb el PSC a la Diputació de Barcelona.", "a2": "El trencament del PDECat amb JxCat i el degoteig de baixes dóna pas a una situació nova a les institucions on els dos partits tenen representació. \nTanmateix, alguns altres romanen al PDECat, que conservarà bastions de poder municipal, a més de diputats i probablement àrees de govern a les diputacions de Tarragona i Lleida. \nMalgrat que el grup parlamentari pot romandre unit fins a les eleccions espanyoles següents, s’obre la porta a la possible divisió del vot entre les dues faccions en qüestions tan decisives com el pressupost espanyol. \nTot i que podria haver-hi alguna baixa més, el PDECat pot mantenir el pacte amb el PSC a la Diputació de Barcelona. ", "a3": "El trencament del PDECat amb JxCat i el degoteig de baixes dóna pas a una situació nova a les institucions on els dos partits tenen representació.\nDe baixes, ja n’hi ha més de 800, segons que va confirmar ahir el portaveu del PDECat, Marc Solsona, és a dir, un 7% dels associats.\nMalgrat que el grup parlamentari pot romandre unit fins a les eleccions espanyoles següents, s’obre la porta a la possible divisió del vot entre les dues faccions en qüestions tan decisives com el pressupost espanyol.\nCom que a les diputacions (i als ajuntaments) no hi pot haver eleccions anticipades, Marín podria continuar com a presidenta encara que es trenqués el pacte que va permetre-li de ser investida." }, "extreme": { "a1": "El trencament del PDECat amb JxCat i les múltiples baixes donen pas a una nova situació a les institucions.", "a2": "El PDECat ha trencat amb JxCat i cada partit mantindrà els seus representants a cadascuna de les institucions.", "a3": "El degoteig d'afiliats del PDECat que passen a JxCat podria posar en perill els acords entre partits." } }
381
Munté nega que marxés del govern per motius polítics
Vegeu el vídeo de la declaració de l'ex-consellera de Presidència i ex-portaveu del govern
L’ex-consellera de la presidència Neus Munté ha mostrat la seva ‘incomoditat i profunda tristesa’ perquè ‘una formació d’extrema dreta’, en referència a Vox, exerceixi l’acusació popular, ha explicat que va sol·licitar al president Carles Puigdemont el seu ‘relleu’ després de fer ‘una reflexió personal’ i amb la seva família. ‘Em veia desbordada en les meves funcions’, ha dit, sobretot com a portaveu del govern. Munté ha assegurat que acusava ‘sobrecàrrega de treball’ i que el primer semestre del 2017 va ser ‘especialment dur en l’àmbit familiar’, fet que va fer que no estava ‘en disposició d’exercir el càrrec amb normalitat’. L’exconseller ha explicat al tribunal que a finals d’abril va perdre el seu pare i que el seu estat anímic ‘no era el millor’. L’ex-consellera de la Presidència ha desvinculat la seva marxa del govern d’un eventual desacord amb la línia política que estava seguint el govern. En aquest sentit, ha recordat que en aquell moment, el juliol del 2014, s’estava treballant ‘en la recerca d’una via de diàleg per acordar amb l’estat’ un referèndum, que és una via que ‘comparteix’. Pel que fa al cessament uns dies abans de l’ex-conseller d’Empresa Jordi Baiget, Munté ha respost al fiscal Jaime Moreno que hi tenia una ‘molt bona relació’, que li va saber greu la seva sortida del govern i que ho va fer saber a Puigdemont. No ha volgut entrar, però, en els motius de la seva destitució La fiscalia ha preguntat a Munté sobre les anotacions de l’agenda atribuïda a l’ex-secretari general de Vicepresidència i Economia Josep Maria Jové. L’ex-consellera ha dit desconèixer el contingut d’aquesta agenda i ‘si és veraç o no’. El fiscal s’ha interessat per reunions celebrades entre el febrer i el setembre del 2016. Munté ha explicat que les reunions en aquell moment ‘formaven part del seu dia a dia’ i que es feien per ‘diferents motius’. Munté ha situat el febrer del 2016 com l’inici de la legislatura i ha explicat que a l’agost d’aquell any estaven centrats a preparar la qüestió de confiança a què s’havia de sotmetre Puigdemont després que la CUP no donés suport als pressupostos. Munté ha assegurat que en cap de les reunions es va parlar de celebrar un referèndum ‘il·legal’. També ha justificat que com a portaveu del govern sempre va defensar que els Mossos ‘actuarien com sempre i que respondrien com a autoritat judicial a qualsevol mandat d’un jutge’. L’ex-consellera ha reconegut que havia rebut cinc advertències del TC però ha insistit que en aquell moment ‘l’únic escenari era una desobediència’ perquè s’emmirallaven en el 9-N. ‘No teníem la sensació que estiguéssim desobeint el que assenyalava el TC’, ha afirmat. Munté ha reconegut que va assistir a la concentració del 20-S i també va anar a votar l’1-O ‘com ho van fer més de dos milions de persones’. També ha explicat que el 20-S va veure ‘persones serenes en una protesta legítima’. Ha reconegut que les intervencions dels presidents d’ANC i Òmnium anaven en la línia de demanar ‘demanant tranquil·litat i civisme, valors absolutament consubstancials al moviment independentista’. ‘No vaig veure cap altercat i cap crida que no fos a la serenitat’, ha reblat. Sobre l’1-O, ha dit que va votar ‘amb normalitat’ perquè al seu col·legi electoral no hi va haver càrregues policies. I també ha reconegut haver fet crides a la participació. ‘Segur que vaig fer crides a votar i vaig lamentar els fets lamentables de l’1-O’, ha afegit. A preguntes del lletrat Francesc Homs, ha dit que en aquella època –abans que plegués- el govern de l’estat espanyol no parlava del 155. També ha reconegut que va participar en una reunió entre Puigdemont i el lehendakari Iñigo Urkullu. ‘Li va demanar que mitjancés per aconseguir un acord polític amb l’estat’, ha explicat Munté, que ha valorat que la ‘voluntat era sincera’. Homs també ha preguntat per un conveni que va signar Economia amb el CTTI. Segons Munté, era un conveni per les necessitats que prèviament havien posat de manifest diferents departaments que necessitaven més espai per fer conferències o selecció de personal. I es va signar amb el CTTI perquè tenia una nau ‘infrautilitzada’. Per això, Munté ha negat que les obres en aquesta nau tingués ‘res a veure’ amb l’1-O. En un informe de la Guàrdia Civil s’apunta com a malversació el milió d’euros gastat per habilitar aquesta nau. El lletrat de Joaquim Forn, Xavier Melero, ha preguntat si Forn pertanyia a una ‘corrent ideològica o més radical’ que Jané, a qui va substituir en el càrrec. ‘No, a cap en concret, i a res que se li pugui semblar a la radicalitat’, ha afirmat.
[ "país" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "En la seva declaració judicial, l’exconsellera de la presidència de la Generalitat, Neus Munté, ha desvinculat la seva marxa del govern d’un eventual desacord amb la línia política que seguia el govern i ha afirmat que va ser per raons personals. També ha mostrat la seva \"incomoditat i profunda tristesa\" perquè \"una formació d’extrema dreta\", Vox, exerceixi l’acusació popular.", "a2": "Neus Munté ha explicat que la seva renúncia al càrrec de consellera de presidència va ser per motius familiars i no per desacords polítics. Així mateix, ha declarat que van rebre advertències del TC abans del referèndum, però no van considerar que estiguessin fent res il·legal. Finalment, ha afirmat que no va veure cap altercat quan va anar a votar.", "a3": "L'exconsellera Neus Munté ha explicat la seva marxa del càrrec. Munté ha dit que no el va abandonar per motius polítics, com podria ser un desacord en la línia política, sinó que ho va fer per motius personals. Així mateix, ha expressat que sent incomoditat i tristesa perquè Vox sigui el partit que exerceix l'acusació popular." }, "extractive": { "a1": "L’ex-consellera de la presidència Neus Munté ha mostrat la seva ‘incomoditat i profunda tristesa’ perquè ‘una formació d’extrema dreta’, en referència a Vox, exerceixi l’acusació popular, ha explicat que va sol·licitar al president Carles Puigdemont el seu ‘relleu’ després de fer ‘una reflexió personal’ i amb la seva família.\nL’ex-consellera de la Presidència ha desvinculat la seva marxa del govern d’un eventual desacord amb la línia política que estava seguint el govern. \nEn aquest sentit, ha recordat que en aquell moment, el juliol del 2014, s’estava treballant ‘en la recerca d’una via de diàleg per acordar amb l’estat’ un referèndum, que és una via que ‘comparteix’.\nMunté ha reconegut que va assistir a la concentració del 20-S i també va anar a votar l’1-O ‘com ho van fer més de dos milions de persones’.", "a2": "L’ex-consellera de la presidència Neus Munté ha mostrat la seva ‘incomoditat i profunda tristesa’ perquè ‘una formació d’extrema dreta’, en referència a Vox, exerceixi l’acusació popular, ha explicat que va sol·licitar al president Carles Puigdemont el seu ‘relleu’ després de fer ‘una reflexió personal’ i amb la seva família. \nL’ex-consellera de la Presidència ha desvinculat la seva marxa del govern d’un eventual desacord amb la línia política que estava seguint el govern. \nL’ex-consellera ha reconegut que havia rebut cinc advertències del TC però ha insistit que en aquell moment ‘l’únic escenari era una desobediència’ perquè s’emmirallaven en el 9-N.\nHa reconegut que les intervencions dels presidents d’ANC i Òmnium anaven en la línia de demanar ‘demanant tranquil·litat i civisme, valors absolutament consubstancials al moviment independentista’.", "a3": "L’ex-consellera de la presidència Neus Munté ha mostrat la seva ‘incomoditat i profunda tristesa’ perquè ‘una formació d’extrema dreta’, en referència a Vox, exerceixi l’acusació popular, ha explicat que va sol·licitar al president Carles Puigdemont el seu ‘relleu’ després de fer ‘una reflexió personal’ i amb la seva família.\nL’ex-consellera de la Presidència ha desvinculat la seva marxa del govern d’un eventual desacord amb la línia política que estava seguint el govern.\nMunté ha assegurat que en cap de les reunions es va parlar de celebrar un referèndum ‘il·legal’.\nL’ex-consellera ha reconegut que havia rebut cinc advertències del TC però ha insistit que en aquell moment ‘l’únic escenari era una desobediència’ perquè s’emmirallaven en el 9-N." }, "extreme": { "a1": "Declaració de l’exconsellera de la presidència de la Generalitat, Neus Munté, per respondre al fiscal i al lletrat Francesc Homs.", "a2": "Neus Munté ha declarat que la seva renúncia al càrrec de consellera va ser per motius familiars i no polítics.", "a3": "Neus Munté explica els motius que la van fer abandonar la política i mostra rebuig cap a Vox." } }
146
Marquen en un mapa els comerços d’aliments poc saludables i ecològics a Barcelona
L'oferta d'alimentació ecològica a la ciutat augmenta d'un 38% entre el 2016 i el 2019
L’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) ha fet una radiografia de l’oferta d’alimentació a Barcelona. Segons uns quants estudis, del total de botigues i serveis de menjar ràpid per a consumir a casa, un 62,2% es consideren punts de venda d’aliments saludables, mentre que un 38,8% es classifiquen com a punts de venda en què predomina l’oferta menys saludable. D’una altra banda, destaca també que l’oferta d’alimentació ecològica a la ciutat ha crescut d’un 38% entre el 2016 i el 2019. En concret, l’anàlisi feta per l’IERMB quantifica que el 2016 hi havia 437 comerços d’aquesta mena i que el 2019 ja n’eren 605. D’acord amb els estudis, els factors principals que n’expliquen el creixement són les preocupacions per a la salut, la idea que els aliments orgànics són més naturals, la consciència ambiental, el benestar dels animals i donar suport a la producció local. Si a les botigues s’afegeixen iniciatives ciutadanes, com ara cooperatives i grups de consum, l’oferta d’alimentació ecològica representa el 10,7% del total a la ciutat. En concret, les cooperatives i grups de consum passen de 99 a 105 entre el 2016 i el 2019 i els horts urbans de 48 a 71. L’oferta ecològica ha augmentat de manera desigual segons els districtes. Es concentra principalment a l’Eixample, Gràcia, Sant Martí, Sants-Montjuïc i Sarrià-Sant Gervasi. On té menys presència és a Ciutat Vella. Tot i això, a les Corts (16%) i a Gràcia (14%) és on hi ha la proporció més alta de comerços alimentaris amb producte ecològic respecte del total. A Ciutat Vella, és del 4%. Els estudis mostren també que, en els barris amb percentatges elevats de població en risc de pobresa, la diversitat d’oferta ecològica és més baixa. Per tant, es conclou que la posició socioeconòmica hi influeix. També s’observa que tant la densitat de població com la densitat d’allotjaments hotelers afavoreixen aquesta mena de comerços saludables. Per una altra banda, l’IERMB també es fixa en la presència de punts de venda d’alimentació segons si és menjar saludable. Del total de botigues alimentàries especialitzades i generalistes i de serveis de menjar ràpid per consumir a casa, un 62,2% es consideren punts de venda d’aliments saludables, mentre que un 38,8% tenen una oferta menys saludable. Els autoserveis són la categoria més present entre els punts de venda amb predomini d’aliments no saludables i són un 18,1% de l’oferta total. La segona categoria són els establiments de menjar per emportar-se més petits en què es ven menjar ràpid, com ara hamburgueses, frànkfurts, pollastre fregit, pizza i kebab. La disponibilitat d’aliments no saludables, aquesta mena d’establiments de baixa i molt baixa qualitat, és més alta als barris de Ciutat Vella, l’Eixample i als més turístics dels districtes de Sants-Montjuïc i la Vila de Gràcia. El 2019, Barcelona tenia 1.358 establiments d’autoservei considerats d’oferta no saludable. Amb la radiografia feta, l’IERMB insta les administracions a afavorir els establiments d’alimentació saludable amb planificació urbana i més mesures, atès que els estudis conclouen que l’accés a l’oferta saludable no és igual segons la zona en què es viu i la renda de la població. A més, es constata que aquest accés impacta directament en la salut de les persones i en el risc, per exemple, de tenir obesitat. Un exemple és el de Torre Baró, considerat un “desert alimentari”. A l’àmbit metropolità, un 52,74% de la població viu a menys de 250 metres d’un supermercat i un 94,03% a 1.000 metres o menys. El percentatge d’habitants amb privacions que viuen en àrees en què l’accés a supermercats és deficitari és menys de l’1%, unes 8.700 persones, situades en barris com ara Torre Baró i nuclis urbans petits i disseminats. Així, a Torre Baró es combina la manca d’oferta comercial de fruites i verdures fresques i el predomini de llars amb rendes baixes. Els resultats dels estudis elaborats per l’Àrea de Sostenibilitat Urbana de l’IERMB s’han presentat aquest dijous en la jornada “Entorns alimentaris locals: com influeixen en la dieta i la salut de la població”.
[ "país", "barcelona" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "Segons l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), del total de botigues i serveis de menjar ràpid per a consumir a casa, un 62,2 % són punts de venda d’aliments saludables, mentre que un 38,8 % són punts de venda d'aliments poc saludables. L’alimentació ecològica a la ciutat ha crescut d’un 38 % entre el 2016 i el 2019.", "a2": "L’IERMB ha fet un estudi que demostra que ha augmentat l’oferta d’alimentació saludable a Barcelona des del 2016. El creixement varia per barris, en funció de l’entorn socioeconòmic, i està motivat per diverses raons, com la salut, el benestar animal o la producció local. L'IERMB ha demanat a les administracions que facilitin aquest creixement també a les zones amb menys recursos.", "a3": "L'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona ha fet una radiografia sobre les botigues d'aliments de Barcelona. Aquest estudi ha conclòs que l'oferta menys saludable es dona als barris amb menys capacitat adquisitiva. Un dels factors que ha fet que augmentin aquests establiments pot ser la conscienciació més gran sobre l'alimentació saludable." }, "extractive": { "a1": "Segons uns quants estudis, del total de botigues i serveis de menjar ràpid per a consumir a casa, un 62,2% es consideren punts de venda d’aliments saludables, mentre que un 38,8% es classifiquen com a punts de venda en què predomina l’oferta menys saludable.\nPer una altra banda, l’IERMB també es fixa en la presència de punts de venda d’alimentació segons si és menjar saludable.\nDel total de botigues alimentàries especialitzades i generalistes i de serveis de menjar ràpid per consumir a casa, un 62,2% es consideren punts de venda d’aliments saludables, mentre que un 38,8% tenen una oferta menys saludable.\nAmb la radiografia feta, l’IERMB insta les administracions a afavorir els establiments d’alimentació saludable amb planificació urbana i més mesures, atès que els estudis conclouen que l’accés a l’oferta saludable no és igual segons la zona en què es viu i la renda de la població.", "a2": "Segons uns quants estudis, del total de botigues i serveis de menjar ràpid per a consumir a casa, un 62,2% es consideren punts de venda d’aliments saludables, mentre que un 38,8% es classifiquen com a punts de venda en què predomina l’oferta menys saludable.\nD’acord amb els estudis, els factors principals que n’expliquen el creixement són les preocupacions per a la salut, la idea que els aliments orgànics són més naturals, la consciència ambiental, el benestar dels animals i donar suport a la producció local.\nLa disponibilitat d’aliments no saludables, aquesta mena d’establiments de baixa i molt baixa qualitat, és més alta als barris de Ciutat Vella, l’Eixample i als més turístics dels districtes de Sants-Montjuïc i la Vila de Gràcia. \nAmb la radiografia feta, l’IERMB insta les administracions a afavorir els establiments d’alimentació saludable amb planificació urbana i més mesures, atès que els estudis conclouen que l’accés a l’oferta saludable no és igual segons la zona en què es viu i la renda de la població.", "a3": "Segons uns quants estudis, del total de botigues i serveis de menjar ràpid per a consumir a casa, un 62,2% es consideren punts de venda d’aliments saludables, mentre que un 38,8% es classifiquen com a punts de venda en què predomina l’oferta menys saludable.\nD’acord amb els estudis, els factors principals que n’expliquen el creixement són les preocupacions per a la salut, la idea que els aliments orgànics són més naturals, la consciència ambiental, el benestar dels animals i donar suport a la producció local.\nEls estudis mostren també que, en els barris amb percentatges elevats de població en risc de pobresa, la diversitat d’oferta ecològica és més baixa.\nAmb la radiografia feta, l’IERMB insta les administracions a afavorir els establiments d’alimentació saludable amb planificació urbana i més mesures, atès que els estudis conclouen que l’accés a l’oferta saludable no és igual segons la zona en què es viu i la renda de la població." }, "extreme": { "a1": "L’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona fa uns estudis sobre els comerços d’aliments poc saludables i ecològics a Barcelona.", "a2": "Un estudi de l'IERMB demostra que ha augmentat l’oferta d’alimentació saludable a Barcelona i que està influïda per factors socioeconòmics.", "a3": "L'IERMB ha detectat una major consciènciació i un augment dels establiments de menjar saludable als barris amb major capacitat adquisitiva." } }
1,436
L'anime One Piece fa història: aquest diumenge arriba als mil episodis
Més de la meitat estan doblats al català, malgrat que la sèrie ja no s'emet en obert
Una de les sèries més longeves de la televisió, One Piece, arriba aquest dissabte 20 de novembre al Japó al miler d'episodis. L'adaptació animada de l'obra original d'Eiichiro Oda ha superat d'aquesta manera una barrera simbòlica però difícil d'assolir per a productes audiovisuals de moltíssima popularitat. Les aventures del Luffy, el Zoro, la Nami, l'Usopp, el Sanji, el Chopper, la Nico Robin, el Franky i el Brook no han perdut l'interès dels espectadors malgrat els anys que han transcorregut. Estrenada al 20 d'octubre de 1999, dos anys després que es comencés a publicar el manga, ha anat sumant adeptes i fins i tot noves generacions, a les qui no els fa tirar enrere la gran quantitat d'episodis ja acumulats. Centrada en un ficcionat món dominat pels pirates enfrontat a un govern mundial, un grup d'amics es dedica a recórrer les onades primer amb l'objectiu d'arribar a la Gran Line i, més tard, el Nou Món. Batalles mítiques, personatges característics i una història ben traçada fan que sigui considerat un dels anime més ben valorats més enllà del cercle habituat al món del manga. La tripulació del barret de palla va aparèixer a la petita pantalla per primer cop a Telecinco l'any 2003. En català no va arribar fins al 2006, de la mà de Televisió de Catalunya. En total es van arribar a emetre durant gairebé una dècada fins a 516 episodis, és a dir, més de la meitat, tots ells doblats en català amb les veus de Carles Lladó, Marc Zanni, Elisabet Bargalló, Miquel Bonet, Josep Maria Mas, Neus Sendra, entre d'altres. La direcció de TV3, però, va decidir deixar d'apostar per aquesta sèrie i els últims cops que s'ha pogut tornar a escoltar en Luffy parlant en català han estat al cinema o a les plataformes d'streaming, amb One Piece Gold i One Piece Estampida. Per la seva banda, també la històrica Ràdio Televisió Valenciana va emetre fins a 195 episodis amb doblatge en valencià. Es va emetre a Punt 2, entre els anys 2007 i 2009, cloent amb la sisena temporada, centrada en la saga d'Skypea. Pel que fa a la versió de Televisió de Catalunya, l'episodi 516 va finalitzar precisament en la saga de Marineford, una de les més aclamades i que dona pas al Nou Món, malgrat que aquesta part ja no està doblada. Més de dues dècades fent història Els aficionats a aquesta sèrie, animada per Toei Animation, saben que a One Piece li queda corda per estona. Oda ha fet en diverses ocasions declaracions a mitjans japonesos prometent que ja és al seu equador, que ja sap fins i tot com s'acabarà, però tot plegat és un misteri. En total en aquests gairebé 22 anys de producció s'ha emès en 80 països, s'han distribuït també 13 llargmetratges, i la versió de còmic original té el rècord absolut de vendes. Tot i així, One Piece no és la sèrie més longeva de la història. Més enllà de les telenovel·les anglosaxones d'imatge real, al Japó hi ha un títol que ha superat tots els rècords: Sazae-san. Es va començar a emetre al 1969, basant-se en un còmic immediatament posterior a la Segona Guerra Mundial (1946), i en té prop de 8.000. Curiosament, l'emissió de l'episodi 1.000 de One Piece ha coincidit en el mateix any en què s'ha publicat al Japó el volum 100 del manga. Va ser el passat 3 de setembre i inclou els capítols 1.005 fins al 1.015 (actualment ja van pel capítol 1.031, a la revista on es publica originalment, la Weekly Shonen Jump). A banda de la sèrie original, la versió en còmic acumula no només tones de marxandatge sinó també spin-offs ideats pel mateix autor. D'aquesta manera, aquesta sèrie en particular ha esdevingut no només un fenomen cultural sinó sobretot comercial, que envaeix fins i tot les botigues de souvenirs al Japó. D'altra banda, Netflix està preparant la pel·lícula amb actors reals per a la qual ja ha donat a conèixer fins i tot el càsting. On i quan es podrà veure el capítol 1000 de One Piece Arribats a aquest punt, hi ha qui no es voldrà perdre aquest esdeveniment. Televisió de Catalunya no ha programat cap programació especial, per la qual cosa l'únic idioma en el qual es podran gaudir els subtítols al nostre país serà el castellà. La plataforma especialitzada en anime, Crunchyroll, posarà a disposició dels aficionats de manera legal l'episodi diumenge 21 de novembre a partir de dos quarts de deu del matí, en hora catalana. I és que l'emissió al Japó, de Fuji TV, es fa dissabte, sí, però per la diferència horària caldrà esperar encara una mica més.
[ "televisió" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "L'anime \"One Piece\", una de les sèries més longeves de la televisió, arriba aquest dissabte 20 de novembre al Japó al miler d'episodis. Va arribar en català a Catalunya l'any 2006, a Televisió de Catalunya. Aquí, l'episodi 1000 es podrà veure de forma legal diumenge 21 a la plataforma especialitzada en anime, Crunchyroll.", "a2": "Una de les sèries més longeves de la televisió arribarà el 20 de novembre el seu episodi número mil. Es tracta de la sèrie japonesa animada “One Piece”, basada en un famosíssim manga sobre un món ficcionat, de la qual s’han transmès en català a TV3 fins a 516 episodis. Tanmateix, l’emissió del capítol mil no gaudirà de versió catalana.", "a3": "\"One Piece\" és una saga anime de pirates que lluiten contra un govern mundial en grans batalles i ple de personatges característics, que acaba d’arribar als mil episodis. Començà al Japó el 1999 i s’emeteren 516 episodis a TV3 des de 2006. Eiichiro Oda, el seu creador, assegura que es troba a la meitat i que ja sap com acabarà." }, "extractive": { "a1": "Una de les sèries més longeves de la televisió, One Piece, arriba aquest dissabte 20 de novembre al Japó al miler d'episodis.\nEn català no va arribar fins al 2006, de la mà de Televisió de Catalunya.\nPel que fa a la versió de Televisió de Catalunya, l'episodi 516 va finalitzar precisament en la saga de Marineford, una de les més aclamades i que dona pas al Nou Món, malgrat que aquesta part ja no està doblada.\nEn total en aquests gairebé 22 anys de producció s'ha emès en 80 països, s'han distribuït també 13 llargmetratges, i la versió de còmic original té el rècord absolut de vendes.", "a2": "Una de les sèries més longeves de la televisió, One Piece, arriba aquest dissabte 20 de novembre al Japó al miler d'episodis.\nEstrenada al 20 d'octubre de 1999, dos anys després que es comencés a publicar el manga, ha anat sumant adeptes i fins i tot noves generacions, a les qui no els fa tirar enrere la gran quantitat d'episodis ja acumulats.\nEn total es van arribar a emetre durant gairebé una dècada fins a 516 episodis, és a dir, més de la meitat, tots ells doblats en català amb les veus de Carles Lladó, Marc Zanni, Elisabet Bargalló, Miquel Bonet, Josep Maria Mas, Neus Sendra, entre d'altres.\nTelevisió de Catalunya no ha programat cap programació especial, per la qual cosa l'únic idioma en el qual es podran gaudir els subtítols al nostre país serà el castellà.", "a3": "Una de les sèries més longeves de la televisió, One Piece, arriba aquest dissabte 20 de novembre al Japó al miler d'episodis.\nEn català no va arribar fins al 2006, de la mà de Televisió de Catalunya.\nPel que fa a la versió de Televisió de Catalunya, l'episodi 516 va finalitzar precisament en la saga de Marineford, una de les més aclamades i que dona pas al Nou Món, malgrat que aquesta part ja no està doblada.\nEn total en aquests gairebé 22 anys de producció s'ha emès en 80 països, s'han distribuït també 13 llargmetratges, i la versió de còmic original té el rècord absolut de vendes. " }, "extreme": { "a1": "Una de les sèries més longeves de la televisió, l'anime \"One Piece\", arriba al miler d'episodis.", "a2": "La mítica saga televisiva japonesa d'anime “One Piece” arriba el seu capítol número mil sense subtítols en català.", "a3": "\"One Piece\", l’anime creat per Eiichiro Oda, arriba als mil episodis, 22 anys després d’estrenar-se al Japó." } }