id
int64
2
3k
title
stringlengths
11
158
subtitle
stringlengths
0
570
content
stringlengths
3.42k
5.48k
category
sequencelengths
0
3
source
stringclasses
3 values
summaries
dict
2,986
Turull i Rull demanen al TC que els deixi en llibertat i insti l'Estat a publicat al DOGC els seus nomenaments
Demanen empara a l'alt tribunal perquè consideren que s'han vulnerat drets fonamentals com el d'accedir a càrrecs públics
La defensa de Jordi Turull i Josep Rull ha presentat davant del Tribunal Constitucional un recurs d'empara per demanar que els deixi en llibertat i també que insti el govern espanyol a publicar al DOGC el seu nomenament com a consellers del Govern. Fins al moment, sota el paraigua del 155, l'Estat no ha publicat aquests nomenaments, un pas necessari per a la presa de possessió dels consellers. El lletrat Jordi Pina considera que mantenir-los en presó preventiva i evitar que siguin consellers suposa diverses vulneracions de drets fonamentals com la llibertat, la participació en assumptes públics i l'accés a càrrecs públics, entre d'altres. Tots dos estan empresonats a Estremera des del passat 23 de març per ordre del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. El passat 17 de maig, la sala d'apel·lacions d'aquest mateix tribunal ja va denegar-los la llibertat. Aquesta setmana, a més, el jutge Llarena també resolt que no poden assistir a la presa de possessió, prevista inicialment per dimecres i que ha quedat ajornada sine La defensa al·lega que recorre al TC un cop s'han esgotat prèviament tots els recursos judicials per demanar la llibertat de Rull i Turull i per això ja avança que no es pot considerar "prematura". També assegura que en els recursos anteriors al Suprem sempre s'ha invocat la mateixa vulneració de drets fonamentals i, en el cas de Turull, s'ha posat de manifest que se'l va empresonar enmig d'un procés d'elecció i que va ser una mesura per "evitar que fos president tot i tenir els seus drets polítics intactes". També denuncia que no hi ha "garanties processals" per a l'aplicació de la presó provisional. Per això, demana empara al TC i demana la "posada en llibertat immediata" de tots dos. En l'escrit justifica, a més, "l'especial transcendència constitucional" del cas. Segons el lletrat, es compleix un dels supòsits per considerar-ho així, i és el fet que no existeixi jurisprudència anterior sobre un aspecte, fet que obliga el tribunal a posicionar-se. Al recurs, Pina també assegura que el risc de fugida "no ha variat ni el més mínim" des de desembre de 2017 i també apunta que és "profundament injust" que aquells que han atès tots els requeriments judicials "paguin" per aquells que no ho han fet i són a l'estranger. Sobre el risc de reiteració delictiva, l'advocat apunta que "crida poderosament l'atenció" que al desembre de 2017 –quan Llarena els va deixar en llibertat sota fiança- el jutge manifestés que concorre a les eleccions era "un fet que reduïa el risc de reiteració i fugida perquè suposava acatar la legalitat espanyola" però que, al març, aquest mateix argument s'hagi usat com a "factor de risc al març", quan van tornar a entrar a la presó. Mesures cautelars per fer-los consellers En l'escrit, es sol·liciten mesures cautelars al TC per poder garantir els seus drets polítics. La seva defensa exposa que la presó provisional "està impedient" als demandant accedir al seu càrrec de conseller pel qual van designats el dia 19 pel president del Govern, Quim Torra. És en aquest punt on es fa referència a la negativa del govern espanyol de publicar els nomenaments dels consellers al DOGC. "Es tracta d'una situació absolutament inaudita", alerta el recurs, que afegeix que no es tenen l'obligació legal de publicar les resolucions del president i que no ho estan fent per "consideracions estrictament polítiques". A més, afegeix que Turull i Rull gaudeixen de la presumpció d'innocència i tenen els drets polítics "intactes". En conseqüència, sol·liciten al tribunal que "amb la màxima urgència possible" requereixi al govern espanyol per tal que publiqui al DOGC el nomenaments dels consellers i "remogui qualsevol obstacle que restringeixi o limiti el seu dret a accedir als càrrecs de consellers". Pina demana, a més, al TC que resolgui "exactament amb la mateixa celeritat" la petició de mesures cautelars com en el cas del govern espanyol que va acudir al TC per evitar la investidura a distància de Carles Puigdemont com a candidat.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "La defensa de Jordi Turull i Josep Rull considera que s'han vulnerat els seus drets fonamentals com el d'accedir a càrrecs públics. Ha presentat davant del Tribunal Constitucional un recurs d'empara per demanar la seva llibertat i instar el govern espanyol a publicar al DOGC el seu nomenament com a consellers del govern, pas necessari per a prendre'n possessió.", "a2": "Els nous consellers nomenats, Turull i Rull, han presentat un recurs d'empara davant el Tribunal constitucional per demanar la publicació urgent dels nomenaments i la seva posada en llibertat per tal de no limitar els seus drets fonamentals de llibertat i accés a càrrecs públics, entre d'altres. La mancança de jurisprudència sobre el tema justifica la transcendència constitucional del recurs.", "a3": "El govern espanyol encara no ha publicat els nomenaments de Jordi Turull i Josep Rull com a consellers de la Generalitat. Si no ho fa, no podran prendre’n possessió. Per aquest motiu, el seu advocat sol·licita al TC que els deixi en llibertat i insta l’Estat a publicar-ne el nomenament al DOGC. Llarena resol que no poden prendre possessió." }, "extractive": { "a1": "La defensa de Jordi Turull i Josep Rull ha presentat davant del Tribunal Constitucional un recurs d'empara per demanar que els deixi en llibertat i també que insti el govern espanyol a publicar al DOGC el seu nomenament com a consellers del Govern.\nLa defensa al·lega que recorre al TC un cop s'han esgotat prèviament tots els recursos judicials per demanar la llibertat de Rull i Turull i per això ja avança que no es pot considerar \"prematura\".\nTambé assegura que en els recursos anteriors al Suprem sempre s'ha invocat la mateixa vulneració de drets fonamentals i, en el cas de Turull, s'ha posat de manifest que se'l va empresonar enmig d'un procés d'elecció i que va ser una mesura per \"evitar que fos president tot i tenir els seus drets polítics intactes\".\nPina demana, a més, al TC que resolgui \"exactament amb la mateixa celeritat\" la petició de mesures cautelars com en el cas del govern espanyol que va acudir al TC per evitar la investidura a distància de Carles Puigdemont com a candidat.", "a2": "La defensa de Jordi Turull i Josep Rull ha presentat davant del Tribunal Constitucional un recurs d'empara per demanar que els deixi en llibertat i també que insti el govern espanyol a publicar al DOGC el seu nomenament com a consellers del Govern.\nEl lletrat Jordi Pina considera que mantenir-los en presó preventiva i evitar que siguin consellers suposa diverses vulneracions de drets fonamentals com la llibertat, la participació en assumptes públics i l'accés a càrrecs públics, entre d'altres.\nLa defensa al·lega que recorre al TC un cop s'han esgotat prèviament tots els recursos judicials per demanar la llibertat de Rull i Turull i per això ja avança que no es pot considerar \"prematura\".\nEn conseqüència, sol·liciten al tribunal que \"amb la màxima urgència possible\" requereixi al govern espanyol per tal que publiqui al DOGC el nomenaments dels consellers i \"remogui qualsevol obstacle que restringeixi o limiti el seu dret a accedir als càrrecs de consellers\".", "a3": "La defensa de Jordi Turull i Josep Rull ha presentat davant del Tribunal Constitucional un recurs d'empara per demanar que els deixi en llibertat i també que insti el govern espanyol a publicar al DOGC el seu nomenament com a consellers del Govern.\nLa defensa al·lega que recorre al TC un cop s'han esgotat prèviament tots els recursos judicials per demanar la llibertat de Rull i Turull i per això ja avança que no es pot considerar \"prematura\".\nTambé assegura que en els recursos anteriors al Suprem sempre s'ha invocat la mateixa vulneració de drets fonamentals i, en el cas de Turull, s'ha posat de manifest que se'l va empresonar enmig d'un procés d'elecció i que va ser una mesura per \"evitar que fos president tot i tenir els seus drets polítics intactes\".\nPina demana, a més, al TC que resolgui \"exactament amb la mateixa celeritat\" la petició de mesures cautelars com en el cas del govern espanyol que va acudir al TC per evitar la investidura a distància de Carles Puigdemont com a candidat." }, "extreme": { "a1": "La defensa de Turull i Rull presenta al Tribunal Constitucional un recurs d'empara per demanar que els deixi en llibertat.", "a2": "El Tribunal Constitucional s'haurà de pronunciar sobre la situació dels nous consellers empresonats, Jordi Turull i Josep Rull.", "a3": "L’advocat de Rull i Turull sol·licita al TC que quedin en llibertat per prendre possessió del seu càrrec de consellers." } }
781
Adeu a les quarantenes: quins positius de covid ja no s’hauran d’aïllar?
Dilluns s'obre una nova etapa de control del coronavirus i ja no caldrà que els asimptomàtics o amb símptomes lleus facin quarantena
La comissió estatal de Salut Pública ha acordat d’eliminar les quarantenes dels positius asimptomàtics o amb símptomes lleus de la covid-19 a partir de dilluns vinent. Aquesta mesura, aprovada amb el vist-i-plau dels governs del país i de la resta de governs de l’estat, obre una nova etapa de control del coronavirus que implica acceptar una certa transmissió entre la població en un moment en què la immunitat vaccinal és del 92% a tot l’estat. El document aprovat reconeix que és una decisió que preveu riscs, però sosté que cal obrir una nova etapa de convivència amb el virus, tal com han fet altres països. Això sí, remarca que l’estratègia serà reversible si els indicadors ho fan necessari. Les respostes sobre aquesta nova etapa de control de la pandèmia les recull el document “Estratègia de vigilància i control davant la covid-19 després de la fase aguda de la pandèmia”. Ara caldrà veure com adapten aquesta normativa les conselleries de Sanitat de Catalunya, les Illes i el País Valencià, que encara no s’hi han pronunciat. D’ençà del 5 de març, les persones que són contactes estrets d’un positiu no han de fer quarantena de set dies. Sí que les havien de continuar fent els positius durant set dies o mentre tinguessin símptomes, fossin lleus o no. Ara els positius asimptomàtics i els que tinguin símptomes lleus tampoc no n’hauran de fer. Això vol dir que només haurà de fer quarantena un petit grup de població, que són els internats en residències i centres sociosanitaris. Aquests positius, siguin asimptomàtics o no, hauran d’aïllar-se durant cinc dies des que comencin els símptomes o bé d’ençà del diagnòstic. I podran acabar l’aïllament quan hagin passat vint-i-quatre hores sense tenir símptomes. El document de la comissió de Salut Pública recull que es consideren símptomes lleus la tos, la dispnea –falta d’aire– i el mal de coll, amb febre o sense. En cas que els símptomes persisteixin o hi hagi una mala evolució, com pot ser una febre mantinguda per sobre els 38°C durant més de tres dies, es recomana de contactar amb el CAP. Serà el metge de capçalera qui determinarà si ens hem de fer una prova i com continuar l’aïllament. Al públic en general, sempre que sigui possible, es recomana d’optar pel teletreball. Els qui treballen amb persones vulnerables no podran anar a treballar durant els primers cinc dies d’ençà de l’inici dels símptomes o del diagnòstic del positiu. El document remarca el fet de no anar a treballar, que no vol dir fer quarantena. Passat aquest temps, cal fer-se una prova d’antígens i si el resultat és negatiu, es pot tornar a la feina. A tota persona que es consideri vulnerable, és a dir, qui tingui seixanta anys o més, immunodeprimits i embarassades; treballadors de residències i centres sociosanitaris, per a confirmar que poden reincorporar-se a la feina passats cinc dies; qui tingui una infecció respiratòria aguda que requereixi ingrés hospitalari; i qui hagi estat els darrers catorze dies en una regió en la qual circuli una variant d’interès o preocupació. Qui són els vulnerables a la covid-19? Salut treballa per delimitar aquest col·lectiu Encara que no calgui fer aïllament, el document especifica una sèrie de mesures que ha de prendre un positiu, sigui per una prova d’antígens o perquè el metge de capçalera li ha indicat que es faci una prova. Demana d’extremar les precaucions i reduir tant com sigui possible les interaccions socials utilitzant en tot moment la màscara i mantenint una higiene de mans adequada durant els deu dies posteriors a l’inici de símptomes o al diagnòstic en el cas dels asimptomàtics. També demanen d’evitar el contacte amb vulnerables i la participació en esdeveniments multitudinaris. Diversos països ja han optat per aquesta mesura, que és tractar la pandèmia com una grip i eliminar totes les restriccions, també les quarantenes dels positius. És el cas de Dinamarca, Suècia, Noruega, el Regne Unit i Finlàndia. En alguns casos, s’ha observat un descens dels positius, tot i un repunt previ, com a Dinamarca; en d’altres, com el Regne Unit, hi ha hagut un augment de les infeccions. Per aquest motiu, hi ha epidemiòlegs, com Oriol Mitjà o Salvador Macip, que alerten que la mesura és precipitada. Sobretot, perquè Europa ara entra en un repunt de la sisena onada i la subvariant òmicron BA.2 infecta tothom que no ha passat la prèvia, la BA.1, incloent-hi la gent que fa més de tres mesos que es va vaccinar.
[ "societat" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "A partir de dilluns vinent, la comissió estatal de Salut Pública ha acordat eliminar les quarantenes dels positius asimptomàtics o amb símptomes lleus de la covid-19. Es consideren símptomes lleus la tos, la febre, la falta d’aire i el mal de coll. En cas que els símptomes persisteixin o tinguin una mala evolució, es recomana de contactar amb el CAP.", "a2": "L’estratègia aprovada per la comissió estatal de Salut Pública marca el final de la fase aguda de la pandèmia. Recomana eliminar les quarantenes dels positius asimptomàtics o de persones amb símptomes lleus de covid-19. L’excepció seran alguns col·lectius reduïts: interns a residències i centres sociosanitaris, persones majors de 60 anys, immunodeprimits, embarassades o treballadors de residències i centres sociosanitaris.", "a3": "La comissió estatal de Salut Pública relaxa, a partir de dilluns, les mesures anticovid pels positius asimptomàtics o amb símptomes lleus. Com en altres països europeus, la covid-19 passa a tractar-se com una grip i s’eliminen les restriccions pel públic en general. Les persones vulnerables hauran de continuar amb l’aïllament després d’un test positiu. Es recomana teletreballar." }, "extractive": { "a1": "La comissió estatal de Salut Pública ha acordat d’eliminar les quarantenes dels positius asimptomàtics o amb símptomes lleus de la covid-19 a partir de dilluns vinent.\nEl document de la comissió de Salut Pública recull que es consideren símptomes lleus la tos, la dispnea –falta d’aire– i el mal de coll, amb febre o sense.\nEn cas que els símptomes persisteixin o hi hagi una mala evolució, com pot ser una febre mantinguda per sobre els 38°C durant més de tres dies, es recomana de contactar amb el CAP.\nEncara que no calgui fer aïllament, el document especifica una sèrie de mesures que ha de prendre un positiu, sigui per una prova d’antígens o perquè el metge de capçalera li ha indicat que es faci una prova.", "a2": "La comissió estatal de Salut Pública ha acordat d’eliminar les quarantenes dels positius asimptomàtics o amb símptomes lleus de la covid-19 a partir de dilluns vinent.\nAixò vol dir que només haurà de fer quarantena un petit grup de població, que són els internats en residències i centres sociosanitaris.\nA tota persona que es consideri vulnerable, és a dir, qui tingui seixanta anys o més, immunodeprimits i embarassades; treballadors de residències i centres sociosanitaris, per a confirmar que poden reincorporar-se a la feina passats cinc dies; qui tingui una infecció respiratòria aguda que requereixi ingrés hospitalari; i qui hagi estat els darrers catorze dies en una regió en la qual circuli una variant d’interès o preocupació. \nEncara que no calgui fer aïllament, el document especifica una sèrie de mesures que ha de prendre un positiu, sigui per una prova d’antígens o perquè el metge de capçalera li ha indicat que es faci una prova.", "a3": "La comissió estatal de Salut Pública ha acordat d’eliminar les quarantenes dels positius asimptomàtics o amb símptomes lleus de la covid-19 a partir de dilluns vinent.\nEl document de la comissió de Salut Pública recull que es consideren símptomes lleus la tos, la dispnea –falta d’aire– i el mal de coll, amb febre o sense.\nEn cas que els símptomes persisteixin o hi hagi una mala evolució, com pot ser una febre mantinguda per sobre els 38°C durant més de tres dies, es recomana de contactar amb el CAP.\nEncara que no calgui fer aïllament, el document especifica una sèrie de mesures que ha de prendre un positiu, sigui per una prova d’antígens o perquè el metge de capçalera li ha indicat que es faci una prova." }, "extreme": { "a1": "A partir de dilluns vinent, s'eliminen les quarantenes dels positius asimptomàtics o amb símptomes lleus de la covid-19.", "a2": "L’estratègia de Salut Pública per vigilar i controlar la covid-19 després de la fase aguda elimina les quarantenes generalitzades.", "a3": "Salut Pública elimina les quarantenes dels positius asimptomàtics o amb símptomes lleus de la covid-19 a partir de dilluns vinent." } }
1,270
Colau reivindica el «sobreesforç» de l’Ajuntament en educació davant un Govern «absent»
La candidata de Barcelona en Comú carrega contra el llegat d’Ernest Maragall com a conseller d’Educació i es mostra disposada a pactar amb ERC si els republicans "deixen d'anar cap a la dreta"
Barcelona en Comú ha insistit durant la campanya, i també al llarg del mandat que ara acaba, en els fronts que ha hagut d'atendre a l'Ajuntament per l'incompliment de funcions de la Generalitat. Aquest dilluns, a la plaça Anna Lizaran del Fort Pienc, ha tocat el torn a l'educació. Davant de més d'un centenar de persones, la candidata dels comuns a l'alcaldia ha reivindicat el "sobreesforç" que el consistori ha fet amb ella al capdavant en matèria educativa, davant d'un Govern que ha qualificat d'"absent". Colau ha xifrat en 40 milions d'euros la quantitat que la Generalitat deu a l'Ajuntament en relació al finançament de les escoles bressol de la ciutat i ha demanat no caure en la "resignació" tot i la retallada de la Generalitat en la injecció de recursos als municipis. "Aquesta paràlisi no és sostenible i no la podem acceptar", ha dit. També ha tocat el rebre als equips de govern de Barcelona que van liderar l'Ajuntament abans dels comuns. "En el darrer mandat hem fet més que en la darrera dècada", ha etzibat. L'alcaldessa ha fet un capítol a part amb el candidat que les enquestes situen com a rival dels comuns. Colau ha carregat contra Ernest Maragall, centrant-se en la seva etapa com a conseller d'Educació, aleshores pel PSC. Concretament, ha centrat el focus en la Llei d'Educació de Catalunya impulsada per Maragall, que Colau ha qualificat d'"episodi conflictiu". L'alcaldessa també ha recordat el rebuig de la comunitat educativa a la llei i ha retret a Maragall que apostés per "blindar" les escoles concertades i dotar de finançament públic els centres que segreguen per sexe. Aquest dimarts els comuns han comptat amb el suport d'un dels consellers d'Educació que Pasqual Maragall va tenir en la seva etapa de president, Joan Manuel del Pozo, que ha demanat el vot per Barcelona en Comú. "Ens ho juguem tot en l'etapa de la infantesa", ha valorat del Pozo, que ha requerit posar al mateix nivell la cura de la igualtat social i la igualtat educativa. Petició de cara a cara amb Maragall Colau ha aprofitat l'ocasió per insistir en la seva petició de fer un cara a cara amb Maragall en la darrera setmana de campanya de les municipals. Ha fet pública la demanda aquest dilluns a la tarda al seu perfil de Twitter i l'ha tornat a posar sobre la taula en el transcurs de l'acte. "És l'únic candidat amb possibilitats de disputar-me l'alcaldia", ha valorat Colau, que ha defensat la necessitat de "confrontar i concretar" projectes. "M'agradaria preguntar-li si vol passar de la concertada a la pública i si exigirà les inversions en escoles bressol", ha dit. A més, ha assegurat que els comuns estrien disposats a allargar la mà a ERC si els republicans "deixen d'anar cap a la dreta". En aquest sentit, Colau ha reconegut que el consistori sortint del 26-M estarà fragmentat i ha demanat construir majories "transversals". Unes majories transversals que, pel número dos de Colau, Joan Subirats, s'hauran d'encarregar de mantenir viva la tasca de "redistribució" que els comuns han fet en l'actual mandat. Igualtat d'oportunitats a l'escola Abans de la intervenció de Colau i Subirats, els comuns han plantejat una primera part de l'acte per exhibir suports del món eductiu i acadèmic. El catedràtic de Filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Xavier Bonal, ha defensat a necessitat d'ampliar l'etapa d'educació obligatòria actual i per això ha demanat més recursos públics per a l'etapa dels zero als tres anys. "L'educació obligatòria ha d'anar almenys fins als 18 anys per tenir oportunitats d'inclusió", ha afirmat. En aquest sentit, Bonal ha defensat la tarifació social aplicada pel govern de Colau a les escoles bressol, tot i que el sistema va provocar un encariment de la quota per a un terç de les famílies usuàries. "Cal assegurar que l'accés a la formació no estigui determinat pel mercat i el poder adquisitiu de les famílies", ha dit Bonal. En la mateixa línia s'ha expressat la doctora en Sociologia i professora de la UAB Aina Tarabini, que ha insistit en el "patiment" que suposa a les famílies el fracàs escolar dels seus fills. Tarabini també ha reivindicat l'acció del govern de Colau en matèria educativa a través del Pla de Barris, que segons assegura ajuda a lluitar contra l'abandonament escolar en les zones més vulnerables de la ciutat. En aquest sentit, el pedagog guardonat amb la Creu de Sant Jordi Jaume Cela ha demanat que es deixi d'associar la diversitat amb "els problemes" en aquells centres educatius amb un alt percentatge d'alumnes migrants. Tot plegat, per reivindicar el múscul d'una escola pública que Barcelona en Comú es compromet a mantenir al centre de les seves polítiques educatives. "Si no hagués estat per l'escola pública catalana, jo no seria alcaldessa", ha conclòs Colau.
[ "eleccions municipals 2019" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "La candidata de Barcelona en Comú, Ada Colau, ha criticat Ernest Maragall com a conseller d’Educació i s'ha mostrat disposada a pactar amb ERC si es compleixen algunes condicions. Colau ha reivindicat el gran esforç de l’Ajuntament en matèria d'educació i ha quantificat el deute que la Generalitat té amb l'Ajuntament en relació amb el finançament de l'educació.", "a2": "Durant un acte electoral de Barcelona en Comú s'ha discutit sobre l'educació, matèria central del programa electoral de la candidatura. Colau ha carregat contra la Llei d'Educació de Catalunya, impulsada pel seu adversari Ernest Maragall. A l'acte han participat figures del món educatiu i acadèmic en suport dels Comuns. Tanmateix, Colau ha fet una crida per construir majories “transversals”.", "a3": "Barcelona en Comú enfoca la seva campanya electoral en l’educació i denuncia que la Generalitat deu 40 milions a l’Ajuntament pel finançament de les escoles bressol. L’alcaldessa Colau recorda que Ernest Maragall, el candidat d’ERC, va impulsar la Llei d’Educació a Catalunya, rebutjada per la comunitat educativa. També reclama un cara a cara amb Maragall, que té possibilitats d’arribar a l’alcaldia." }, "extractive": { "a1": "Colau ha xifrat en 40 milions d'euros la quantitat que la Generalitat deu a l'Ajuntament en relació al finançament de les escoles bressol de la ciutat i ha demanat no caure en la \"resignació\" tot i la retallada de la Generalitat en la injecció de recursos als municipis.\nAquest dimarts els comuns han comptat amb el suport d'un dels consellers d'Educació que Pasqual Maragall va tenir en la seva etapa de president, Joan Manuel del Pozo, que ha demanat el vot per Barcelona en Comú.\nColau ha aprofitat l'ocasió per insistir en la seva petició de fer un cara a cara amb Maragall en la darrera setmana de campanya de les municipals.\nEn aquest sentit, Bonal ha defensat la tarifació social aplicada pel govern de Colau a les escoles bressol, tot i que el sistema va provocar un encariment de la quota per a un terç de les famílies usuàries.", "a2": "Barcelona en Comú ha insistit durant la campanya, i també al llarg del mandat que ara acaba, en els fronts que ha hagut d'atendre a l'Ajuntament per l'incompliment de funcions de la Generalitat.\nConcretament, ha centrat el focus en la Llei d'Educació de Catalunya impulsada per Maragall, que Colau ha qualificat d'\"episodi conflictiu\".\nEn aquest sentit, Bonal ha defensat la tarifació social aplicada pel govern de Colau a les escoles bressol, tot i que el sistema va provocar un encariment de la quota per a un terç de les famílies usuàries.\nAbans de la intervenció de Colau i Subirats, els comuns han plantejat una primera part de l'acte per exhibir suports del món eductiu i acadèmic.", "a3": "Colau ha xifrat en 40 milions d'euros la quantitat que la Generalitat deu a l'Ajuntament en relació al finançament de les escoles bressol de la ciutat i ha demanat no caure en la \"resignació\" tot i la retallada de la Generalitat en la injecció de recursos als municipis.\nColau ha xifrat en 40 milions d'euros la quantitat que la Generalitat deu a l'Ajuntament en relació al finançament de les escoles bressol de la ciutat i ha demanat no caure en la \"resignació\" tot i la retallada de la Generalitat en la injecció de recursos als municipis.\nColau ha aprofitat l'ocasió per insistir en la seva petició de fer un cara a cara amb Maragall en la darrera setmana de campanya de les municipals.\nEn aquest sentit, Bonal ha defensat la tarifació social aplicada pel govern de Colau a les escoles bressol, tot i que el sistema va provocar un encariment de la quota per a un terç de les famílies usuàries." }, "extreme": { "a1": "La candidata de Barcelona en Comú, Ada Colau, fa campanya electoral pels carrers de Barcelona posant el focus en l'ensenyament.", "a2": "La candidatura municipal de Barcelona en Comú posa el focus en l'educació durant l'acte celebrat a la plaça Anna Lizaran.", "a3": "Ada Colau demana un cara a cara amb Ernest Maragall, perquè considera que és l’únic candidat que li pot treure l’alcaldia." } }
2,128
Salut anuncia la creació d'empreses públiques de gestió sanitària per a cadascun dels territoris de Catalunya
'Salut Terres de l'Ebre' serà la primera i s'encarregarà d'almenys l'Hospital Comarcal de Móra d'Ebre a partir de l'abril de 2018
El conseller de Salut, Antoni Comín, ha anunciat la creació d'empreses 100% públiques a cadascun dels territoris de Catalunya que s'encarregaran de la gestió sanitària dels centres assistencials que ho reclamin. Aquestes noves empreses hauran de coordinar-se amb la xarxa assistencial de l'Institut Català de la Salut (ICS). "El canvi important és que el servei del CatSalut tingui un instrument propi de gestió a cada territori", ha apuntat Comín. El conseller ha fet l'anunci des de Móra d'Ebre, on ha avançat que la primera d'aquestes empreses públiques de gestió sanitària serà 'Salut Terres de l'Ebre'. Es posarà en funcionament abans de l'abril de 2018 per assumir la gestió de l'Hospital Comarcal de la capital de la Ribera d'Ebre, un cop acabi l'actual concessió a Gecohsa al març de l'any que ve. El conseller ha obert la porta que la nova empresa s'encarregui també de l'Hospital d'Amposta i altres centres sanitaris de Tortosa, actualment de titularitat municipal. L'anunci de la creació d'una empresa pública que s'encarregarà de la gestió de l'Hospital Comarcal de Móra d'Ebre, a partir de la primavera de l'any que ve, ha servit al conseller de Salut, Antoni Comín, per avançar que aquest model de gestió pública dels centres sanitaris està previst que s'estengui a tot el país. Cada regió sanitària tindrà una empresa del CatSalut que podrà gestionar la xarxa assistencial del territori en coordinació amb l'ICS. El conseller ha defensat que aquesta reordenació de la gestió del sistema sanitari, feta "en clau territorial", garantirà "la proximitat i l'equitat" dels centres perquè aquests tinguin el futur assegurat. "La integració de la xarxa és un dels conceptes claus per assegurar-ne el futur i cada regió tindrà la seva pròpia", ha explicat. Amb el nou model, cada regió sanitària tindrà dues "grans potes", l'ICS i la que es construirà des del CatSalut. 'Salut Terres de l'Ebre', empresa pionera La primera d'aquestes empreses 100% públiques serà la de la regió sanitària de les Terres de l'Ebre. El model s'iniciarà en territori ebrenc perquè, "per la situació particular i les peculiaritats del centre", 'Salut Terres de l'Ebre' ha d'estar llesta per gestionar l'Hospital Comarcal de Móra d'Ebre la primavera vinent. L'actual concessió a Gecohsa acaba el mes de març de 2018 i la nova empresa pública li prendrà el relleu. El conseller de Salut ha defensat que aquesta ha estat l'alternativa "més adequada" i "preferida" pel territori, per "blindar l'arrelament territorial" del centre de Móra d'Ebre. La nova empresa queda oberta a incorporar altres centres assistencials, com pot ser l'Hospital d'Amposta o la Clínica Terres de l'Ebre de Tortosa, entre altres. Comín ha apuntat que l'ampliació es farà sempre amb "el consens" del territori i a partir de les "necessitats reconegudes" de cada regió. "Donar a conèixer que existeix aquest escenari fa que fem un favor a molts municipis a l'hora de plantejar la gestió dels seus serveis sanitaris", ha assegurat el conseller de Salut. Comín ha mostrar "especial satisfacció" d'anunciar aquest "gran pas per a Móra d'Ebre, que és un primer pas, d'un camí més llarg, per un canvi de model a efectes nacionals". "A les Terres de l'Ebre iniciem una transformació sobre com volem gestionar el sistema sanitari", ha destacat el conseller. L'empresa ebrenca es crearà de zero però en altres territori, el CatSalut en té de pròpies que només hauran de modificar la seva concepció. "Són instruments concebuts per gestionar un centre en concret i ara ho seran per a tot el territori", ha assenyalat Comín. La inversió derivada a Reus El procés de constitució de la nova empresa 'Salut Terres de l'Ebre' s'ha iniciat. El flux assistencial de l'Hospital Comarcal de Móra d'Ebre no es modificarà i continuarà atenent l'àrea d'influència del Priorat. Pel que fa als 4 milions d'euros d'inversió que es van desviar de l'Hospital morenc al Sant Joan de Reus, el conseller de Salut ha volgut ser "mesurat" però ha dit entendre que "des de Móra d'Ebre, la decisió fos viscuda com una decisió injusta". "No vam viure de manera gens gratificant la decisió i no va ser un escenari que ens complagués", ha apuntat. Comín ha assegurat que des del Departament no van poder impedir la decisió perquè no poden obligar els gestors del CatSalut a fer un ús determinat del seu romanent.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "El Departament de Salut ha anunciat la creació d'empreses 100 % públiques a tots els territoris de Catalunya, que s'encarregaran de la gestió sanitària dels centres assistencials que ho reclamin. La primera d'aquestes empreses públiques de gestió sanitària serà \"Salut Terres de l'Ebre\", que s'encarregarà d'almenys l'Hospital Comarcal de Móra d'Ebre, a partir de l'abril de 2018.", "a2": "El model de gestió dels centres sanitaris a través d'empreses 100 % públiques a cadascun dels territoris, tal com es farà amb “Salut Terres de l'Ebre” a partir de l'any que ve, s'estendrà a tot el país, segons declaracions del conseller de Salut. Antoni Comín també s'ha pronunciat sobre el polèmic desviament d’inversió des de l’Hospital de Móra d’Ebre a Reus.", "a3": "El conseller de Salut, Toni Comín, anuncia un nou model de gestió sanitària 100 % pública per territoris a Catalunya, iniciat amb “Salut Terres de l’Ebre”. En coordinació amb l’ICS, gestionarà l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre, per començar. Més endavant, podria afegir l’Hospital d’Amposta o la Clínica Terres de l’Ebre de Tortosa. Es preveu estendre el model a tot el país." }, "extractive": { "a1": "El conseller de Salut, Antoni Comín, ha anunciat la creació d'empreses 100% públiques a cadascun dels territoris de Catalunya que s'encarregaran de la gestió sanitària dels centres assistencials que ho reclamin.\nEl conseller ha fet l'anunci des de Móra d'Ebre, on ha avançat que la primera d'aquestes empreses públiques de gestió sanitària serà 'Salut Terres de l'Ebre'.\nL'anunci de la creació d'una empresa pública que s'encarregarà de la gestió de l'Hospital Comarcal de Móra d'Ebre, a partir de la primavera de l'any que ve, ha servit al conseller de Salut, Antoni Comín, per avançar que aquest model de gestió pública dels centres sanitaris està previst que s'estengui a tot el país.\nEl procés de constitució de la nova empresa 'Salut Terres de l'Ebre' s'ha iniciat.", "a2": "El conseller de Salut, Antoni Comín, ha anunciat la creació d'empreses 100% públiques a cadascun dels territoris de Catalunya que s'encarregaran de la gestió sanitària dels centres assistencials que ho reclamin. \n\"El canvi important és que el servei del CatSalut tingui un instrument propi de gestió a cada territori\", ha apuntat Comín.\nL'anunci de la creació d'una empresa pública que s'encarregarà de la gestió de l'Hospital Comarcal de Móra d'Ebre, a partir de la primavera de l'any que ve, ha servit al conseller de Salut, Antoni Comín, per avançar que aquest model de gestió pública dels centres sanitaris està previst que s'estengui a tot el país.\nPel que fa als 4 milions d'euros d'inversió que es van desviar de l'Hospital morenc al Sant Joan de Reus, el conseller de Salut ha volgut ser \"mesurat\" però ha dit entendre que \"des de Móra d'Ebre, la decisió fos viscuda com una decisió injusta\".", "a3": "El conseller de Salut, Antoni Comín, ha anunciat la creació d'empreses 100% públiques a cadascun dels territoris de Catalunya que s'encarregaran de la gestió sanitària dels centres assistencials que ho reclamin.\nL'anunci de la creació d'una empresa pública que s'encarregarà de la gestió de l'Hospital Comarcal de Móra d'Ebre, a partir de la primavera de l'any que ve, ha servit al conseller de Salut, Antoni Comín, per avançar que aquest model de gestió pública dels centres sanitaris està previst que s'estengui a tot el país.\nEl conseller ha fet l'anunci des de Móra d'Ebre, on ha avançat que la primera d'aquestes empreses públiques de gestió sanitària serà 'Salut Terres de l'Ebre'.\nL'actual concessió a Gecohsa acaba el mes de març de 2018 i la nova empresa pública li prendrà el relleu. " }, "extreme": { "a1": "El Departament de Salut crearà empreses públiques de gestió sanitària per a tots els territoris de Catalunya.", "a2": "Els centres assistencials que ho demanin seran gestionats per empreses totalment públiques en el nou model anunciat per Salut.", "a3": "Salut anuncia “Salut Terres de l’Ebre”, la primera empresa pública de gestió sanitària 100 % pública per territoris a Catalunya." } }
955
Com vivien els homínids a les muntanyes de Prades fa 10.000 anys
L’estudi dels fòssils de la darrera excavació a la Cova de les Borres i dues tesis doctorals relaten la durada de les ocupacions i la mobilitat dels primats
Cada vegada, gràcies a noves investigacions, es tenen més detalls que permeten entendre com vivien els homínids fa 10.000 anys a les muntanyes de Prades. Els resultats han estat assolits a partir de l’estudi dels fòssils de la darrera excavació, duta a terme per l’IPHES a la Cova de les Borres, a La Febró (Baix Camp), i dues noves tesis doctorals que han inclòs l’estudi de peces trobades per saber com era la mobilitat dels homínids pel territori i la durada de les ocupacions a la cavitat. En total, s’han examinat més de 1.400 noves restes d’eines de pedra i fragments d’animals que han permès saber que els homínids s’alimentaven a base de cérvol, cabra i conill fa entre 12.000 i 9.000 anys. Per caçar-los, utilitzaven diferents instruments lítics, com puntes de dors (fletxes) i gratadors. Les fotografies captades per un dron permetran conèixer la morfologia en detall de l’abric i analitzar la distribució especial de les troballes. Totes aquestes noves dades amplien el coneixement sobre l’organització tecnològica i les característiques dels sistemes d’ocupació a les muntanyes de Prades al Paleolític superior final, fa entre 12.000 i 9.000 anys. En la campanya arqueològica hi van prendre part també estudiants del Màster Erasmus Mundus de Quaternari i Prehistòria que s’imparteix a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), gràcies al projecte de recerca que du a terme l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). Coincidint també amb la darrera intervenció arqueològica es va acabar de netejar la vegetació que tapava la superfície a peu de la gran balma, amb la col·laboració del personal del Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet. A més, en el marc de les ajudes atorgades pel Departament de Cultura de la Generalitat amb el projecte de recerca d’intervencions programades ‘Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona’, s’ha realitzat la documentació en 3D de l’abric i del seu entorn, i s’ha reconstruït amb detall la topografia del jaciment mitjançant el vol d’un dron. Dues tesis doctorals D’altra banda, dues tesis doctorals centrades al territori també han ajudat a aprofundir en el coneixement del jaciment. Una, ‘Àrees i estratègies d’aprovisionament lític dels últims caçadors-recol·lectors a les muntanyes de Prades’, de Maria Soto, ha estat dedicada a les matèries primeres dels jaciments dels darrers caçadors d’aquest territori. Concretament, aquesta investigació ha evidenciat importants semblances entre els conjunts lítics de la cova de les Borres i el jaciment de Sant Gregori de Falset. L’estudi de les matèries primeres de la cova de les Borres ha argumentat un eix de circulació del poblament paleolític de les muntanyes de Prades que s’estructura a través de les conques dels rius Siurana i Francolí. Aquest tipus d’informació sobre els territoris d’aprovisionament lítics i eixos de circulació regionals dels caçadors paleolítics de les Muntanyes de Prades és un coneixement singular entre les investigacions regionals de la península Ibèrica. L’altra tesi doctoral, ‘La reducció de la indústria lítica: aproximació als patrons d’assentament i mobilitat dels grups paleolítics’, de Juan Ignacio Morales, ha anat dedicada a l’estudi de l’ús i la gestió econòmica dels gratadors, que ha inclòs peces procedents de diversos nivells arqueològics de la cova de les Borres i ha permès descriure com era la durada de les estades dels grups humans en aquesta cavitat. Segons l’estudi de Morales, eren més esporàdiques als nivells superiors, d’una cronologia d’uns 10.000 anys d’antiguitat, i més estables als nivells més antics estudiats, fa uns 12.000 anys. La cova de les Borres de la Febró és una balma localitzada als cingles de la capçalera del riu Siurana, a les Muntanyes de Prades. El jaciment va ser descobert i mostrejat per Manuel Mata i Albert Prunera, i publicat per Salvador Vilaseca l’any 1973. La represa de les intervencions per l’IPHES es va produir el 2012 dins del projecte d’investigació ‘Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona’.
[ "cultura" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "L’estudi dels fòssils de la darrera excavació a la Cova de les Borres, duta a terme per l’IPHES, i dues tesis doctorals relaten la durada de les ocupacions i la mobilitat dels homínids a les muntanyes de Prades fa uns 10.000 anys. S’ha realitzat la documentació en 3D de l’abric i del seu entorn, i s’ha reconstruït la topografia del jaciment.", "a2": "Les noves investigacions i els recursos destinats a l'estudi del jaciment de la Cova de les Borres, a la Febró (Baix Camp), han permès conèixer amb detall la vida dels homínids a les muntanyes de Prades fa més de 10.000 anys. Recentment, s'hi han aplicat instruments com documentació en 3D extreta per drons i s'han publicat dues importants tesis doctorals.", "a3": "Noves investigacions aporten llum sobre la vida dels habitants de les muntanyes de Prades fa 10.000 anys. S’estudien 1.400 restes d’eines per esbrinar que menjaven cérvol, cabra i conill, caçats amb fletxes i gratadors. Un dron ajuda a elaborar un mapa 3D de l’abric i l'entorn de la Cova de les Borres (Baix Camp), ocupada entre 12.000 i 9.000 anys enrere." }, "extractive": { "a1": "Els resultats han estat assolits a partir de l’estudi dels fòssils de la darrera excavació, duta a terme per l’IPHES a la Cova de les Borres, a La Febró (Baix Camp), i dues noves tesis doctorals que han inclòs l’estudi de peces trobades per saber com era la mobilitat dels homínids pel territori i la durada de les ocupacions a la cavitat.\nA més, en el marc de les ajudes atorgades pel Departament de Cultura de la Generalitat amb el projecte de recerca d’intervencions programades ‘Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona’, s’ha realitzat la documentació en 3D de l’abric i del seu entorn, i s’ha reconstruït amb detall la topografia del jaciment mitjançant el vol d’un dron.\nL’estudi de les matèries primeres de la cova de les Borres ha argumentat un eix de circulació del poblament paleolític de les muntanyes de Prades que s’estructura a través de les conques dels rius Siurana i Francolí.\nLa cova de les Borres de la Febró és una balma localitzada als cingles de la capçalera del riu Siurana, a les Muntanyes de Prades.", "a2": "Els resultats han estat assolits a partir de l’estudi dels fòssils de la darrera excavació, duta a terme per l’IPHES a la Cova de les Borres, a La Febró (Baix Camp), i dues noves tesis doctorals que han inclòs l’estudi de peces trobades per saber com era la mobilitat dels homínids pel territori i la durada de les ocupacions a la cavitat.\nTotes aquestes noves dades amplien el coneixement sobre l’organització tecnològica i les característiques dels sistemes d’ocupació a les muntanyes de Prades al Paleolític superior final, fa entre 12.000 i 9.000 anys.\nA més, en el marc de les ajudes atorgades pel Departament de Cultura de la Generalitat amb el projecte de recerca d’intervencions programades ‘Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona’, s’ha realitzat la documentació en 3D de l’abric i del seu entorn, i s’ha reconstruït amb detall la topografia del jaciment mitjançant el vol d’un dron.\nD’altra banda, dues tesis doctorals centrades al territori també han ajudat a aprofundir en el coneixement del jaciment.", "a3": "Els resultats han estat assolits a partir de l’estudi dels fòssils de la darrera excavació, duta a terme per l’IPHES a la Cova de les Borres, a La Febró (Baix Camp), i dues noves tesis doctorals que han inclòs l’estudi de peces trobades per saber com era la mobilitat dels homínids pel territori i la durada de les ocupacions a la cavitat.\nA més, en el marc de les ajudes atorgades pel Departament de Cultura de la Generalitat amb el projecte de recerca d’intervencions programades ‘Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona’, s’ha realitzat la documentació en 3D de l’abric i del seu entorn, i s’ha reconstruït amb detall la topografia del jaciment mitjançant el vol d’un dron.\nL’estudi de les matèries primeres de la cova de les Borres ha argumentat un eix de circulació del poblament paleolític de les muntanyes de Prades que s’estructura a través de les conques dels rius Siurana i Francolí.\nLa cova de les Borres de la Febró és una balma localitzada als cingles de la capçalera del riu Siurana, a les Muntanyes de Prades." }, "extreme": { "a1": "L'excavació a la Cova de les Borres i dues tesis doctorals expliquen com vivien els homínids a Prades.", "a2": "La vida dels homínids al paleolític superior es coneix millor gràcies a les recents investigacions a les muntanyes de Prades.", "a3": "Avancen els estudis dels pobladors de les muntanyes de Prades, 10.000 i 12.000 anys enrere, gràcies a les eines trobades." } }
2,164
El tribunal arxiva per raons de salut la causa contra un detectiu per accedir a historials mèdics
El fiscal demana 40 i 16 anys de presó per a dos dels acusats com a inductors dels delictes mentre que retira els càrrecs contra el tercer, que ha quedat absolt
El tribunal ha arxivat aquest dimarts la causa contra el detectiu de Vic que presumptament hauria accedit a historials mèdics, Jordi A., i pel qual el fiscal demanava 108 anys de presó per delictes contra la intimitat, després que el seu advocat hagi aportat un informe forense que el declarava incapaç per sotmetre's a un judici a causa d'una "demència sobrevinguda". El fiscal ha mantingut la pena de 40 anys de presó per a un altre detectiu, Javier V., i de 16 per a un empresari de l'àmbit de la seguretat, Josep C., els dos com a inductors dels delictes. Els encausats han reconegut haver contractat els serveis de Jordi A. per verificar informació mèdica per atendre encàrrecs d'asseguradores, però han assegurat que ignoraven com obtenia les dades. Un altre detectiu acusat com a inductor ha estat absolt després que el Ministeri Fiscal li hagi retirat l'acusació. El judici per 23 delictes contra la intimitat, relacionats amb l'accés a informació sociosanitària i compravenda d'aquestes dades, s'ha celebrat a l'Audiència de Barcelona sense el principal acusat assegut al banc. El tribunal ha decretat el sobreseïment de la causa contra Jordi A. per raons de salut després que el fiscal assenyalés que no podia impugnar l'informe forense aportat per la defensa, segons ha explicat l'advocat. Arxivada la causa, Jordi A. ha abandonat la sala. Aquest és el primer judici que se celebra de les sis peces de la macrocausa de l'operació Pitiüsa, que va desarticular l'organització més gran dedicada al tràfic il·legal de dades de persones a l'estat espanyol. El detectiu amb despatx a Vic hauria accedit entre el gener del 2011 al maig del 2012 a historials mèdics de pacients de la sanitat pública i els hauria venut a altres professionals. Jordi A. trucava als centres de salut i es feia passar per metge o inspector per obtenir aquestes dades. Dos dels acusats com a inductors d'aquests delictes haurien contractat Jordi A. per verificar dades mèdiques sent conscients de la il·legalitat dels mètodes que utilitzava, segons la tesi del fiscal. Tant el detectiu com l'empresari del sector de la seguretat treballaven per a companyies asseguradores que els encarregaven la verificació de dades mèdiques de persones que s'havien vist implicats en accidents, sobretot de trànsit. Els dos acusats han apuntat que no coneixien l'origen de la informació i que senzillament es dedicaven a encarregar a Jordi A. les comprovacions amb la confiança que era un detectiu professional. "Fins a quin punt sabien quin mitjà feia servir [per accedir als historials mèdics]? No tenim una prova directa", ha introduït el fiscal, per raonar: "Eren perfectament conscients que no tenia mitjans lícits per fer-ho, perquè no n'hi ha". El fiscal ha subratllat que les companyies asseguradores ja tenen "multitud de mitjans lícits" a disposició per investigar les persones implicades en accidents i ha insistit que els acusats "coneixien l'eficàcia delictiva" de Jordi A. Per al fiscal, accedir a aquesta informació "és el que volien, és el que aconseguien i és pel que pagaven". Les defenses, que demanen per als seus representats l'absolució, han intentat argumentar que no es pot condemnar com a inductor una persona per un delicte que no s'ha comès, amb referència a l'arxivament de la causa contra el principal acusat. També han posat èmfasi que no existeixen denúncies de les persones de qui es van sostreure dades, però per al fiscal, els delictes són d'"interès general" perquè "vulneren el nucli més íntim" d'una persona, el que es refereix al seu "estat de salut". El Ministeri Públic demanava quatre anys de presó per al tercer acusat com a inductor, Rubén C., però finalment li ha retirat els càrrecs en no veure criminalitat en la seva actuació i ha quedat absolt. El detectiu va contractar els serveis de Jordi A. per intentar localitzar el germà d'una clienta que es podia trobar en una situació de vulnerabilitat social i sense llar. Tenien el seu número de la Seguretat Social i van intentar localitzar-lo a través del Centre d'Atenció Primària (CAP) que li havien assignat. Rubén C. va posar-se en contacte amb Jordi A., que li va assegurar que podia obtenir aquesta informació concreta. Ara bé, les dades que li va acabar proporcionant no s'ajustaven al que havia demanat, sinó que feien referència a l'historial mèdic. Rubén C. no li va pagar en considerar que l'encàrrec no havia estat realitzat ni tampoc va facilitar les dades a ningú.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "L'Audiència de Barcelona ha arxivat la causa contra el detectiu de Vic que hauria accedit a historials mèdics, per una \"demència sobrevinguda\". El fiscal demanava 108 anys de presó i ara en demana 40 per a un altre detectiu i 6 per a un empresari de l'àmbit de la seguretat, com a inductors.", "a2": "S’ha iniciat el primer judici de la macrocausa contra la trama més gran de tràfic il·legal de dades de persones a l'estat espanyol. Tot i l’arxivament de la causa contra el principal acusat, romanen dos acusats per inducció de delictes contra la intimitat, amb el propòsit d'accedir a informació sociosanitària. La fiscalia sosté que es tracta de delictes d'interès general.", "a3": "Un detectiu de Vic hauria accedit a historials mèdics a petició de dos empresaris i per encàrrec d’asseguradores. El fiscal demanava 108 anys de presó, però el tribunal n’ha arxivat la causa per “demència sobrevinguda”, segons ha argumentat el seu advocat. Queden dos acusats més com a inductors, que treballaven per a asseguradores, per obtenir dades mèdiques de pacients." }, "extractive": { "a1": "El tribunal ha arxivat aquest dimarts la causa contra el detectiu de Vic que presumptament hauria accedit a historials mèdics, Jordi A., i pel qual el fiscal demanava 108 anys de presó per delictes contra la intimitat, després que el seu advocat hagi aportat un informe forense que el declarava incapaç per sotmetre's a un judici a causa d'una \"demència sobrevinguda\".\nEl fiscal ha mantingut la pena de 40 anys de presó per a un altre detectiu, Javier V., i de 16 per a un empresari de l'àmbit de la seguretat, Josep C., els dos com a inductors dels delictes.\nEl tribunal ha decretat el sobreseïment de la causa contra Jordi A. per raons de salut després que el fiscal assenyalés que no podia impugnar l'informe forense aportat per la defensa, segons ha explicat l'advocat.\nLes defenses, que demanen per als seus representats l'absolució, han intentat argumentar que no es pot condemnar com a inductor una persona per un delicte que no s'ha comès, amb referència a l'arxivament de la causa contra el principal acusat.", "a2": "El tribunal ha arxivat aquest dimarts la causa contra el detectiu de Vic que presumptament hauria accedit a historials mèdics, Jordi A., i pel qual el fiscal demanava 108 anys de presó per delictes contra la intimitat, després que el seu advocat hagi aportat un informe forense que el declarava incapaç per sotmetre's a un judici a causa d'una \"demència sobrevinguda\".\nEl fiscal ha mantingut la pena de 40 anys de presó per a un altre detectiu, Javier V., i de 16 per a un empresari de l'àmbit de la seguretat, Josep C., els dos com a inductors dels delictes.\nAquest és el primer judici que se celebra de les sis peces de la macrocausa de l'operació Pitiüsa, que va desarticular l'organització més gran dedicada al tràfic il·legal de dades de persones a l'estat espanyol.\nTambé han posat èmfasi que no existeixen denúncies de les persones de qui es van sostreure dades, però per al fiscal, els delictes són d'\"interès general\" perquè \"vulneren el nucli més íntim\" d'una persona, el que es refereix al seu \"estat de salut\".", "a3": "El tribunal ha arxivat aquest dimarts la causa contra el detectiu de Vic que presumptament hauria accedit a historials mèdics, Jordi A., i pel qual el fiscal demanava 108 anys de presó per delictes contra la intimitat, després que el seu advocat hagi aportat un informe forense que el declarava incapaç per sotmetre's a un judici a causa d'una \"demència sobrevinguda\".\nEl fiscal ha mantingut la pena de 40 anys de presó per a un altre detectiu, Javier V., i de 16 per a un empresari de l'àmbit de la seguretat, Josep C., els dos com a inductors dels delictes.\nLes defenses, que demanen per als seus representats l'absolució, han intentat argumentar que no es pot condemnar com a inductor una persona per un delicte que no s'ha comès, amb referència a l'arxivament de la causa contra el principal acusat.\nTant el detectiu com l'empresari del sector de la seguretat treballaven per a companyies asseguradores que els encarregaven la verificació de dades mèdiques de persones que s'havien vist implicats en accidents, sobretot de trànsit." }, "extreme": { "a1": "L'Audiència de Barcelona arxiva la causa per accedir a historials mèdics contra un detectiu, per una \"demència sobrevinguda\".", "a2": "L'accés il·legal a dades sociosanitàries i la seva compravenda es porten a judici en la macrocausa de l'operació Pitiüsa.", "a3": "Arxivada per motius de salut la causa contra un detectiu de Vic per accés a historials mèdics." } }
2,561
Vic concentrarà l'interès per la construcció sostenible amb fusta i l'autoconsum elèctric per contribuir a frenar el canvi climàtic
La capital osonenca acollirà del 17 al 19 d'octubre la segona Fira de l'Autoconsum Elèctric i el 3r Congrés i Fira de la Fusta Constructiva
"L'energia necessària per fabricar un metre cúbic de fusta per a obra és entre 50 i 750 vegades menys que altres materials constructius". Així de pragmàtic s'ha mostrat el coordinador general del gremi de la Fusta i el Moble de Catalunya, Salvador Ordóñez, durant la presentació del 3r Congrés i Fira de la Fusta Constructiva que tindrà lloc del 17 al 19 d'octubre a Vic. La fusta, sumada a l'autoconsum elèctric, és una combinació que genera un interès creixent entre la societat per intentar afrontar el repte del canvi climàtic, ha destacat Bet Piella, vicepresidenta de Fires i Mercats, i el fet de centrar dues fires en una única data va ser un "encert". Enguany la formació tindrà un paper important durant la fira i també es presentaran les novetats i últimes tendències del sector, com la construcció amb fusta contralaminada. El coordinador general del gremi de la Fusta i el Moble de Catalunya, Salvador Ordóñez, ha destacat l'aposta pel canvi de paradigma que suposa la construcció sostenible amb fusta. "És una revolució que està entrat de forma molt permeable en la cultura de la nostra societat", ha assenyalat. "La fusta és una matèria de quilòmetre 0, amb un impacte mínim, a més d'autoregenerable", ha dit. Segons Ordoñez, aquest tipus de cases també van associades a energies d'autoconsum "molt eficients" que acaben fent que es consumeixi molt poc, "fins a arribar a punts pràcticament de consum 0". A la fira es podran veure iniciatives que poden interessar al sector, "però també a la població en general", ha destacat Salvador Ordóñez. I, de fet, des del gremi constaten que cada vegada més particulars s'interessen pel sector de la fusta també per altres factors com una major rapidesa en el muntatge, el fet que no afecta als veïns o a la via pública, o que genera poc soroll i gens de pols. L'aposta per la formació és "fonamental", ha assenyalat Ordóñez, i ha afegit que la construcció amb fusta requereix un coneixement que encara no està "consolidat". "Molta gent està aprofitant la moda per ficar-se en el món de la construcció i cal facilitar-los el coneixement necessari per no fer errades importants. Hi ha una manca d'experiència generalitzada", ha dit Salvador Ordóñez. En aquest sentit, destaca la cinquena edició del curs de fusta constructiva, que és l'únic que es fa a Catalunya. Les tecnologies de construcció també estan millorant, i més enllà de la fusta contralaminada, existeixen altres tecnologies eficients com l'entramat lleuger o l'entramat pesant. La fusta en el camp de les rehabilitacions de pisos antics també pot convertir-se en una bona opció, ha dit el coordinador general del gremi de la fusta. Salvador Ordóñez ha destacat que les administracions també estan veient que la fusta és un fenomen emergent i ja hi estan apostant, com per exemple, el parc de bombers de Moià o una escola a Berga. Alternatives perquè els consumidors puguin formar part del canvi De la seva banda, el gerent de Fires i Mercats, Bernat Vilarasau, ha explicat que la Fira de l'Autoconsum Elèctric vol acostar solucions i donar alternatives, "perquè la societat pugui formar part de la solució que aposta per un canvi de model energètic". En aquest sentit, ha dit Vilarasau, la fira vol ser un "accelerador". Durant els tres dies que dura, hi haurà xerrades i activitats per blocs que parlaran de qüestions que van des de la situació de la fotovoltaica avui dia, fins als tràmits que s'han de realitzar per fer-ne autoconsum a casa. Entre les activitats, destaca una sessió dedicada a la compra agregada o els cursos sobre energies renovables que faran diferents alumnes d'escoles i instituts. El públic que ho vulgui, també podrà provar algun dels tres vehicles elèctrics que es posaran a disposició durant la fira. Creix el nombre d'expositors a les dues fires Una manera de mesurar l'interès creixent sobre la fusta o l'autoconsum elèctric és el nombre d'expositors que seran presents a la fira. Si bé en l'anterior edició hi va haver 27 expositors relacionats amb les plaques solars fotovoltaiques, enguany n'hi haurà 40. Es tracta de fabricants, enginyeries, comercials, consultories, distribuïdors, instal·ladors, associacions i formadors. Els de la fusta també han crescut i dels 40 es passarà a la cinquantena.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "Entre el 17 al 19 d'octubre, se celebrarà a Vic la segona Fira de l'Autoconsum Elèctric i el tercer Congrés i Fira de la Fusta Constructiva. La Fira de l'Autoconsum Elèctric vol acostar solucions i donar alternatives energètiques; mentre que el Congrés i Fira de la Fusta Constructiva aposta pel canvi que suposa la construcció sostenible amb fusta.", "a2": "Coincideixen en dates la Fira de la Fusta Constructiva i la Fira de l'Autoconsum Elèctric a Vic. Els organitzadors han qualificat d'encert aquesta coincidència, atès que l'interès dels usuaris pels nous models energètics i de consum és molt elevat. A la fira, on s’ha incrementat el nombre d’expositors, es presentaran novetats i recursos informatius per als particulars interessats.", "a3": "Dues fires paral·leles a Vic mostren l’interès creixent per l’autoconsum elèctric i la construcció amb fusta. La ciutat acull la segona Fira de l'Autoconsum Elèctric i el tercer Congrés i Fira de la Fusta Constructiva, amb més expositors que a l’anterior edició. La fusta puja com a element constructiu perquè es munta ràpid i no fa soroll ni molèsties ni pols." }, "extractive": { "a1": "Així de pragmàtic s'ha mostrat el coordinador general del gremi de la Fusta i el Moble de Catalunya, Salvador Ordóñez, durant la presentació del 3r Congrés i Fira de la Fusta Constructiva que tindrà lloc del 17 al 19 d'octubre a Vic.\nEl coordinador general del gremi de la Fusta i el Moble de Catalunya, Salvador Ordóñez, ha destacat l'aposta pel canvi de paradigma que suposa la construcció sostenible amb fusta.\nLa fusta en el camp de les rehabilitacions de pisos antics també pot convertir-se en una bona opció, ha dit el coordinador general del gremi de la fusta.\nDe la seva banda, el gerent de Fires i Mercats, Bernat Vilarasau, ha explicat que la Fira de l'Autoconsum Elèctric vol acostar solucions i donar alternatives, \"perquè la societat pugui formar part de la solució que aposta per un canvi de model energètic\".", "a2": "Així de pragmàtic s'ha mostrat el coordinador general del gremi de la Fusta i el Moble de Catalunya, Salvador Ordóñez, durant la presentació del 3r Congrés i Fira de la Fusta Constructiva que tindrà lloc del 17 al 19 d'octubre a Vic.\nLa fusta, sumada a l'autoconsum elèctric, és una combinació que genera un interès creixent entre la societat per intentar afrontar el repte del canvi climàtic, ha destacat Bet Piella, vicepresidenta de Fires i Mercats, i el fet de centrar dues fires en una única data va ser un \"encert\".\nSegons Ordoñez, aquest tipus de cases també van associades a energies d'autoconsum \"molt eficients\" que acaben fent que es consumeixi molt poc, \"fins a arribar a punts pràcticament de consum 0\".\nDe la seva banda, el gerent de Fires i Mercats, Bernat Vilarasau, ha explicat que la Fira de l'Autoconsum Elèctric vol acostar solucions i donar alternatives, \"perquè la societat pugui formar part de la solució que aposta per un canvi de model energètic\".", "a3": "Així de pragmàtic s'ha mostrat el coordinador general del gremi de la Fusta i el Moble de Catalunya, Salvador Ordóñez, durant la presentació del 3r Congrés i Fira de la Fusta Constructiva que tindrà lloc del 17 al 19 d'octubre a Vic.\nEl coordinador general del gremi de la Fusta i el Moble de Catalunya, Salvador Ordóñez, ha destacat l'aposta pel canvi de paradigma que suposa la construcció sostenible amb fusta.\nLa fusta en el camp de les rehabilitacions de pisos antics també pot convertir-se en una bona opció, ha dit el coordinador general del gremi de la fusta.\nDe la seva banda, el gerent de Fires i Mercats, Bernat Vilarasau, ha explicat que la Fira de l'Autoconsum Elèctric vol acostar solucions i donar alternatives, \"perquè la societat pugui formar part de la solució que aposta per un canvi de model energètic\"." }, "extreme": { "a1": "Se celebrarà a Vic la segona Fira de l'Autoconsum Elèctric i el tercer Congrés i Fira de la Fusta Constructiva.", "a2": "La fusta i l'energia fotovoltaica, alternatives de consum sostenible, creen sinergies a la Fira de Vic aquest mes d’octubre.", "a3": "La segona Fira de l'Autoconsum Elèctric i el tercer Congrés i Fira de la Fusta Constructiva se celebren a Vic." } }
825
Ganivets, claus i una masia a Riudecanyes: els detalls de la interlocutòria del jutge
La cèl·lula gihadista va comprar ganivets i una destral a Cambrils poques hores abans de l’atemptat
La cèl·lula gihadista que va atemptar a Barcelona i Cambrils va comprar quatre ganivets i una destral poques hores abans de fer el segon atemptat, tal com els detinguts han explicat davant l’Audiència espanyola. A més, els gihadistes havien estat allotjats en una masia abandonada de Riudecanyes, al Baix Camp, on van aparèixer cremats el passaport i el carnet de conduir de Mohammed Hichami i el passaport de Younes Abouyaaqoub. Van llogar les furgonetes el dia de l’explosió d’Alcanar Dins la furgoneta hi van trobar el passaport de Mohammed Houli Chemlal, i les comprovacions posteriors a l’empresa Telefurgo van determinar que tres dels membres de la cèl·lula s’havien presentat el dia 16 d’agost en dues ocasions a l’oficina d’aquesta empresa, a Sabadell, i hi havien llogat dues furgonetes. La primera en nom de Driss Oukabir, va ser utilitzada per fer l’atropellament. La segona, a nom de Mohamed Hichamy, va ser localitzada a prop de Vic. El lloguer es va pagar amb la targeta de crèdit de Youness Abouyaaqoub. Troben una gran quantitat de claus, acetona i fundes de coixí a Alcanar A la casa d’Alcanar hi han trobat una gran quantitat de bombones de butà, acetona, aigua oxigenada, bicarbonat i claus per a ser utilitzats com a metralla, entre més objectes. Els detinguts han explicat que pretenien fabricar peròxid d’acetona, conegut com TAPT, utilitzat habitualment per l’autoanomenat Estat Islàmic. A més, van comprar quinze fundes de coixí a Sant Carles de la Ràpita, per a col·locar-hi els explosius a dins. Els mossos també hi van trobar una cartera amb documentació personal de l’imam i bitllets amb el seu nom per a viatjar a Brussel·les. Un text d’Estat Islàmic A l’escorcoll de les restes de la casa també es va trobar un llibre de color verd amb un full manuscrit en àrab a l’interior, que conté aquest text: ‘En nom d’Al·là, el Misericordiós, el Compassiu.’ És una breu carta dels Soldats de l’Estat Islàmic a terra de l’Àndalus ‘per als croats, els odiosos, els pecadors, els injustos i els corruptors’. A la primera pàgina del llibre hi ha escrit el nom d’Abdelbaki es-Satti, l’imam de Ripoll. Segona explosió a Alcanar La interlocutòria recull que el 17 d’agost, mentre es desenrunaven les restes de l’explosió d’Alcanar hi hagué una segona explosió que va ferir alguns bombers i policies i l’operari de la màquina. Davant l’habitatge hi havia una motocicleta a nom de Mohammed Hichami i un Peugeot 306 a nom de Houssaine Abouyaaqoub, germà de l’autor de l’atropellament de la Rambla. Accident a l’AP-7 També el 17 d’agost, el mateix dia dels atemptats, una furgoneta va tenir un accident a l’AP-7, a l’altura de Cambrils, amb un altre conductor. Els investigadors creuen que només hi anava Mohammed Hichami, segons el testimoni de l’altre vehicle implicat que va reconèixer-lo sense dubtar-ne. Aquest testimoni va explicar que quan li va dir que trucaria a la policia, Hichami va saltar la tanca de l’autopista i va fugir per un camí. La furgoneta havia estat llogada el 17 d’agost mateix a Parets del Vallès, per Mohammed Hichami, que també havia llogat la que es va trobar a Vic. Dins la furgoneta hi havia una targeta de crèdit a nom de Saïd Aallaa. Els detinguts culpen l’imam Ahir, els quatre membres detinguts de la cèl·lula gihadista responsable dels atemptats de Catalunya van culpar dels fets l’imam de Ripoll Abdelbaki es-Satti. El primer que va declarar, Mohammed Houli Chemal, va explicar a l’Audiència espanyola que l’imam de Ripoll es volia immolar amb explosius. Aquesta era una de les accions previstes pels atacants, que abans de l’accident d’Alcanar havien planificat atemptats amb moltes més víctimes. L’imam Abdelbaki es-Satti, considerat el cervell dels atacs de dijous, es va morir en l’explosió de la casa d’Alcanar. La fiscal del cas, Ana Noé, ha demanat presó incondicional sense fiança per a Mohammed Houli, Driss Oukabir, Mohammed Aallaa i Saïd el-Karib pels delictes d’integració en organització gihadista, assassinat, danys i tinença d’explosius. Masia a Riudecanyes Segons la interlocutòria, les gestions de la investigació van servir per a tenir coneixement de l’existència d’una masia abandonada a Riudecanyes que hauria estat utilitzada pels investigats. Els mossos van investigar-ne el perímetre exterior i entre les restes d’una petita foguera van trobar-hi el passaport i el carnet de conduir de Mohammed Hichami i el passaport de Younes Abouyaaqoub. Els documents eren cremats parcialment, però els investigadors van poder determinar-ne la identitat perquè s’hi podien llegir parcialment els noms i tots conservaven les fotografies dels titulars.
[ "país", "principat" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "La interlocutòria del jutge sobre el cas de l'atemptat gihadista de Barcelona i Cambrils recull que l’imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satti, es volia immolar amb explosius. Els terroristes, abans de l'explosió d’Alcanar, havien planificat atemptats amb moltes més víctimes. L’imam, considerat el cervell dels atacs de dijous, va morir en l’explosió de la casa d’Alcanar.", "a2": "Les investigacions dels atemptats de Barcelona i Cambrils han conduït a la detenció de quatre membres de la cèl·lula gihadista que per ara romanen en presó incondicional sense fiança. Els detinguts han acusat l'imam de Ripoll, mort a l'explosió d'Alcanar, com a cervell dels atacs. També s’han trobat proves inculpatòries en les ubicacions on van preparar els atemptats.", "a3": "La cèl·lula gihadista declara a l’Audiència espanyola que van comprar material per fabricar explosius. Es van allotjar a una masia abandonada a Riudecanyes (Baix Camp), on s’han trobat passaports i carnets cremats. Tots quatre detinguts culpen l’imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satti, que es volia immolar amb explosius. Se'ls acusa de delictes d'integració en organització gihadista, assassinat, danys i tinença d’explosius." }, "extractive": { "a1": "La cèl·lula gihadista que va atemptar a Barcelona i Cambrils va comprar quatre ganivets i una destral poques hores abans de fer el segon atemptat, tal com els detinguts han explicat davant l’Audiència espanyola.\nA més, els gihadistes havien estat allotjats en una masia abandonada de Riudecanyes, al Baix Camp, on van aparèixer cremats el passaport i el carnet de conduir de Mohammed Hichami i el passaport de Younes Abouyaaqoub.\nA l’escorcoll de les restes de la casa també es va trobar un llibre de color verd amb un full manuscrit en àrab a l’interior, que conté aquest text: ‘En nom d’Al·là, el Misericordiós, el Compassiu.’.\nEls mossos van investigar-ne el perímetre exterior i entre les restes d’una petita foguera van trobar-hi el passaport i el carnet de conduir de Mohammed Hichami i el passaport de Younes Abouyaaqoub.", "a2": "La cèl·lula gihadista que va atemptar a Barcelona i Cambrils va comprar quatre ganivets i una destral poques hores abans de fer el segon atemptat, tal com els detinguts han explicat davant l’Audiència espanyola.\nA més, els gihadistes havien estat allotjats en una masia abandonada de Riudecanyes, al Baix Camp, on van aparèixer cremats el passaport i el carnet de conduir de Mohammed Hichami i el passaport de Younes Abouyaaqoub.\nAhir, els quatre membres detinguts de la cèl·lula gihadista responsable dels atemptats de Catalunya van culpar dels fets l’imam de Ripoll Abdelbaki es-Satti.\nL’imam Abdelbaki es-Satti, considerat el cervell dels atacs de dijous, es va morir en l’explosió de la casa d’Alcanar.", "a3": "La cèl·lula gihadista que va atemptar a Barcelona i Cambrils va comprar quatre ganivets i una destral poques hores abans de fer el segon atemptat, tal com els detinguts han explicat davant l’Audiència espanyola.\nA més, els gihadistes havien estat allotjats en una masia abandonada de Riudecanyes, al Baix Camp, on van aparèixer cremats el passaport i el carnet de conduir de Mohammed Hichami i el passaport de Younes Abouyaaqoub.\nA l’escorcoll de les restes de la casa també es va trobar un llibre de color verd amb un full manuscrit en àrab a l’interior, que conté aquest text: ‘En nom d’Al·là, el Misericordiós, el Compassiu.’\nLa interlocutòria recull que el 17 d’agost, mentre es desenrunaven les restes de l’explosió d’Alcanar hi hagué una segona explosió que va ferir alguns bombers i policies i l’operari de la màquina." }, "extreme": { "a1": "Es donen a conèixer detalls de la interlocutòria del jutge sobre el cas de l'atemptat gihadista de Barcelona i Cambrils.", "a2": "Avancen les investigacions sobre els atemptats del 17-A amb la detenció de quatre implicats i la troballa de diversos indicis.", "a3": "Els gihadistes detinguts declaren davant del jutge que havien comprat ganivets i una destral a Cambrils poc abans de l’atemptat." } }
2,549
Els Premis G! distingeixen les cinc estacions d'esquí gironines i impulsen un estudi sobre el cicloturisme
Els guardons del Patronat de Turisme també han reconegut l'empresari Josep Maria Molist i la facultat de Turisme de la UdG
La dotzena edició dels premis G! ha tornat a distingir persones i propostes relacionades amb el turisme a les comarques gironines i la seva difusió. Entre els premiats hi ha les cinc estacions d'esquí del Pirineu de Girona com a premi G! d'honor. A més, l'empresari hoteler de Lloret de Mar (Selva) Josep Maria Molist ha rebut el guardó a la tasca professional mentre que la facultat de Turisme de la Universitat de Girona (UdG) s'ha emportat la distinció al projecte empresarial. El premi especial Juli Soler ha valorat la trajectòria de la Cuina de Sils (Selva), que fa un quart de segle que difon la gastronomia tradicional catalana arreu del món. En les categories de comunicació turística, s'ha premiat el periodista britànic Paul Richardson, la portuguesa Carola Feber i uns vídeos del canal de Youtube de Lonely Planet. Finalment, s'ha entregat el vuitè premi Yvette Barbaza al millor treball de recerca a un estudi que vol calcular l'impacte econòmic del cicloturisme de carretera a les comarques gironines. Els Premis G! de les comarques gironines són uns guardons que el Patronat de Turisme va crear el 2005 amb l'objectiu de reconèixer i premiar la trajectòria i la bona gestió empresarial dels professionals turístics de la demarcació. Alhora, amb els premis de comunicació, també volen estimular la difusió a l'exterior dels recursos i atractius turístics de la Costa Brava i el Pirineu de Girona, i promoure, amb el premi de recerca, el coneixement científic d'aquesta activitat aplicada a les comarques gironines. La dotzena edició d'aquests premis s'ha celebrat aquest dijous en un acte a l'hotel Carlemany de Girona i s'hi han distingit diferents professionals de dins i fora del sector. Reconeixement a les estacions d'esquí El sisè premi G! especial Jordi Comas i Matamala ha estat per a les cinc estacions d'esquí del Pirineu de Girona. La Molina, Vall de Núria i Vallter 2000 (totes tres de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya) i Masella i Guils Fontanera. El Patronat en vol distingir la tasca per promoure els esports d'hivern i el Pirineu de Girona arreu del món. Precisament, un altre dels premis G! porta el nom del fundador de l'estació de Vallter 2000, Josep Pujol i Aulí. El guardó distingeix la tasca professional d'una persona del sector turístic. Enguany ha estat per a Josep Maria Molist i Codina, empresari de Lloret de Mar lligat a Evenia Hotels. Es considera que, amb la seva tasca, ha ajudat a projectar la imatge de la Costa Brava arreu del món. A la facultat de Turisme de la Universitat de Girona li han atorgat el premi Xiquet Sabater al millor projecte empresarial per la tasca que ha fet de formació d'estudiants de turisme i per convertir el centre educatiu en un referent internacional en el seu àmbit. El tercer premi G! Juli Soler i Lobo ha recaigut en el projecte La Cuina de Sils, en reconeixement dels 25 anys de trajectòria i pels seus objectius de projectar i difondre la cuina tradicional catalana arreu del món. Tres projectes periodístics premiats Una altra categoria dels premis G! és la que distingeix projectes comunicatius que han potenciat el turisme gironí arreu del món i en diferents formats. El premi de mitjans escrits, dotat amb 5.000 euros, ha estat per a Paul Richardson, periodista del Financial Times Weekend. El britànic va publicar un article titulat 'Fork in the Road' del qual se'n reconeix tant la qualitat del text com la seva contribució a la projecció de l'enogastronomia de la Costa Brava. El premi de mitjans digital (amb 3.000 euros de dotació) ha recaigut en la periodista portuguesa Carola Faber per una sèrie d'articles publicats a la revista digital Kulinariker.de. Finalment, la categoria de mitjans audiovisuals digitals (també amb 3.000 euros de dotació) ha destacat el treball del 'videobloguer' Emiliano Bechi Gabrielli pel recull de vídeos 'Spain from the source' publicats al canal de Youtube de la guia Lonely Planet. En aquesta edició, el jurat ha acordat declarar com a deserta la categoria de mitjans audiovisuals. Investigaran l'impacte del cicloturisme La tercera branca dels premis G! està dedicada a la recerca amb el premi Yvette Barbaza. Aquesta categoria, dotada amb 6.000 euros, ha premiat la proposta de María Belén Malina Kohn i Tomás Rodríguez Aliciardi. Aquests dos investigadors podran desenvolupar el seu projecte sobre 'L'impacte econòmic del cicloturisme de carretera a les comarques de Girona'.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "S'ha celebrat la dotzena edició dels premis G!, que ha tornat a distingir professionals i propostes relacionades amb el turisme a les comarques gironines i la seva difusió. Els Premis G! són uns guardons creats pel Patronat de Turisme el 2005. Entre d'altres, han resultat premiades les cinc estacions d'esquí del Pirineu de Girona.", "a2": "Els premis G! d'enguany han reconegut el mèrit de diferents professionals i projectes empresarials, que han ajudat a promoure el sector turístic de la demarcació. S'han premiat empresaris de l'hoteleria i la gastronomia, la facultat de turisme de la UdG, així com projectes comunicatius i de recerca sobre el turisme gironí. L’acte s’ha celebrat a l’hotel Carlemany de Girona.", "a3": "El Patronat de Turisme creà els premis G! per premiar els professionals turístics de Girona i estimular el coneixement del Pirineu i la Costa Brava. La 12a edició atorga reconeixement a les cinc estacions d’esquí gironines, l’hoteler Josep Maria Molist, la Cuina de Sils, un estudi sobre el cicloturisme, periodistes estrangers i la facultat de Turisme de la UdG." }, "extractive": { "a1": "La dotzena edició dels premis G! ha tornat a distingir persones i propostes relacionades amb el turisme a les comarques gironines i la seva difusió.\nEls Premis G! de les comarques gironines són uns guardons que el Patronat de Turisme va crear el 2005 amb l'objectiu de reconèixer i premiar la trajectòria i la bona gestió empresarial dels professionals turístics de la demarcació.\nAlhora, amb els premis de comunicació, també volen estimular la difusió a l'exterior dels recursos i atractius turístics de la Costa Brava i el Pirineu de Girona, i promoure, amb el premi de recerca, el coneixement científic d'aquesta activitat aplicada a les comarques gironines.\nA la facultat de Turisme de la Universitat de Girona li han atorgat el premi Xiquet Sabater al millor projecte empresarial per la tasca que ha fet de formació d'estudiants de turisme i per convertir el centre educatiu en un referent internacional en el seu àmbit.", "a2": "La dotzena edició dels premis G! ha tornat a distingir persones i propostes relacionades amb el turisme a les comarques gironines i la seva difusió.\nEls Premis G! de les comarques gironines són uns guardons que el Patronat de Turisme va crear el 2005 amb l'objectiu de reconèixer i premiar la trajectòria i la bona gestió empresarial dels professionals turístics de la demarcació.\nLa dotzena edició d'aquests premis s'ha celebrat aquest dijous en un acte a l'hotel Carlemany de Girona i s'hi han distingit diferents professionals de dins i fora del sector.\nUna altra categoria dels premis G! és la que distingeix projectes comunicatius que han potenciat el turisme gironí arreu del món i en diferents formats.", "a3": "La dotzena edició dels premis G! ha tornat a distingir persones i propostes relacionades amb el turisme a les comarques gironines i la seva difusió.\nEls Premis G! de les comarques gironines són uns guardons que el Patronat de Turisme va crear el 2005 amb l'objectiu de reconèixer i premiar la trajectòria i la bona gestió empresarial dels professionals turístics de la demarcació. \nA la facultat de Turisme de la Universitat de Girona li han atorgat el premi Xiquet Sabater al millor projecte empresarial per la tasca que ha fet de formació d'estudiants de turisme i per convertir el centre educatiu en un referent internacional en el seu àmbit.\nA més, l'empresari hoteler de Lloret de Mar (Selva) Josep Maria Molist ha rebut el guardó a la tasca professional mentre que la facultat de Turisme de la Universitat de Girona (UdG) s'ha emportat la distinció al projecte empresarial." }, "extreme": { "a1": "Els Premis G! de Girona són uns guardons del Patronat de Turisme que premien els professionals turístics de la província.", "a2": "En la dotzena edició dels premis G! han guardonat professionals, empreses i projectes que han potenciat el turisme a Girona.", "a3": "Els premis G! reconeixen les cinc estacions d’esquí gironines, Josep Maria Molist i la facultat de Turisme de la UdG." } }
1,128
​Buch reclama que l'acte del 17-A quedi al marge de qualsevol debat polític
El conseller reclama al govern de Sánchez que els Mossos siguin membres de ple dret de l'òrgan espanyol de la lluita antiterrorista i de l'Europol
El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha reclamat aquest dijous que l'acte en record de les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils que se celebrarà aquest divendres a la capital catalana no es barregi amb reivindicacions polítiques. "Qualsevol debat polític de qualsevol índole ha de quedar al marge", ha manifestat en una entrevista al programa El Matí de Catalunya Ràdio, i ha afegit que hi ha "suficients" espais i dies per tenir-lo. Ho ha dit en ser preguntat per si en l'acte del 17-A ha d'imperar el silenci o hi ha d'haver una xiulada per la presència de Felip VI. Buch ha indicat que li agradaria que aquest divendres es tingui un record per a les víctimes i als familiars, i un agraïment als cossos de seguretat, serveis d'emergències i col·lectius que van atendre els afectats. Ha insistit en el fet que "qualsevol debat polític o situació estranya que no sigui aquests dos punts queda fora de lloc". A parer seu, els titulars dels diaris sobre la commemoració haurien d'anar en la línia que el país s'afegeix al record a les víctimes i es conjura tothom perquè no torni a passar un atemptat. No obstant això, ha subratllat que trobarà a faltar a l'acte el seu predecessor a Interior, Joaquim Forn, i que el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, es mereix un homenatge, si bé el mateix Trapero ha expressat que no el vol aquest 17-A. "Vol quedar al marge de qualsevol polèmica que pugui afectar els Mossos d'Esquadra", ha recordat, i ha especificat que el major no vol que el procés de l'1-O afecti la policia. Es Satty "no era un confident dels Mossos" A més, ha reclamat al govern espanyol que s'executi l'acord que es va rubricar el juliol del 2017, un mes abans dels atemptats, perquè els Mossos siguin membres de ple dret dels òrgans de la lluita antiterrorista: el Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (Citco) a Espanya i a l'Europol. "No volem que els missatges que ens arriben siguin filtrats per un o altre. Volem estar a totes les taules", ha afirmat. Segons ell, abans del 17-A els convidaven "de tant en tant" i ara "més sovint", i ha subratllat que amb el nou govern de Pedro Sánchez "les formes han canviat", però cal traduir-ho en fets. Ha defensat que els Mossos hi han de ser per compartir informació i permetre que "qualsevol activitat terrorista pugui ser detectada des d'un primer moment". Interpel·lat per si la policia catalana té més informació que fa un any, ha destacat que "es fa feina i s'eviten moltes actuacions" terroristes, però ha admès que és "impossible" evitar que se n'acabin produint. Buch ha demanat per carta reunir-se amb el ministre d'Interior, Fernando Grande-Maslaska, amb el qual també vol abordar qüestions com les devolucions amb calent d'immigrants i el finançament estatal dels Mossos, que tenen una assignació de 800 milions d'euros, segons ha detallat. No obstant això, ha precisat que per molts recursos que s'esmercin en la lluita antiterrorista, mai serà suficient. "No en tindrem mai prou", ha ressaltat, i ha asseverat que li agradaria arribar al "risc zero", però això és "pràcticament impossible", ha apuntat. Relació entre cossos policials després de l'1-O Ha assegurat que en l'àmbit antiterrorista els Mossos tenen una "bona" relació amb la Policia Nacional espanyola i la Guàrdia Civil, malgrat els fets de l'1 d'octubre i l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. Ha afirmat que vol pensar que "no hi ha vincle" entre el fet que la policia catalana tingués reconeixement després del 17-A i que la cúpula estigui en un procés judicial per l'1-O. També s'ha referit a les víctimes del 17-A, que han manifestat que se senten desemparades per les institucions, començant pel Ministeri de l'Interior. "Puc arribar a compartir que s'hagin sentit soles", ha destacat, ja que durant gairebé vuit mesos, fins al 2 de juny, el Govern "no hi ha estat" pel 155. També opina que l'Estat hauria d'allargar el període d'atenció dels afectats.
[ "un any dels atemptats del 17-a" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha demanat que l'acte en record de les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17-A, que se celebrarà a Barcelona, quedi al marge de les reivindicacions polítiques. També ha reclamat al govern espanyol que els Mossos siguin membres de ple dret dels òrgans de la lluita antiterrorista: el Citco a Espanya i l'Europol.", "a2": "En ocasió de l’acte en record de les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils, Miquel Buch, conseller d’Interior, ha demanat que l'acte no es vegi afectat per reivindicacions polítiques. També ha destacat la feina dels Mossos en matèria antiterrorista i ha reclamat més finançament estatal i la integració de la policia catalana dins dels òrgans de la lluita antiterrorista.", "a3": "Miquel Buch, conseller d’Interior, espera que l’acte del 17-A sigui exclusivament en record de les víctimes dels atemptats a Barcelona i Cambrils, i en agraïment als cossos de seguretat i emergències. També recorda que el govern espanyol es va comprometre a permetre que els Mossos d’Esquadra participessin en el Citco i l’Europol." }, "extractive": { "a1": "El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha reclamat aquest dijous que l'acte en record de les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils que se celebrarà aquest divendres a la capital catalana no es barregi amb reivindicacions polítiques.\nNo obstant això, ha subratllat que trobarà a faltar a l'acte el seu predecessor a Interior, Joaquim Forn, i que el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, es mereix un homenatge, si bé el mateix Trapero ha expressat que no el vol aquest 17-A.\n\"Vol quedar al marge de qualsevol polèmica que pugui afectar els Mossos d'Esquadra\", ha recordat, i ha especificat que el major no vol que el procés de l'1-O afecti la policia.\nA més, ha reclamat al govern espanyol que s'executi l'acord que es va rubricar el juliol del 2017, un mes abans dels atemptats, perquè els Mossos siguin membres de ple dret dels òrgans de la lluita antiterrorista: el Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (Citco) a Espanya i a l'Europol.", "a2": "El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha reclamat aquest dijous que l'acte en record de les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils que se celebrarà aquest divendres a la capital catalana no es barregi amb reivindicacions polítiques.\nA més, ha reclamat al govern espanyol que s'executi l'acord que es va rubricar el juliol del 2017, un mes abans dels atemptats, perquè els Mossos siguin membres de ple dret dels òrgans de la lluita antiterrorista: el Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (Citco) a Espanya i a l'Europol.\nBuch ha demanat per carta reunir-se amb el ministre d'Interior, Fernando Grande-Maslaska, amb el qual també vol abordar qüestions com les devolucions amb calent d'immigrants i el finançament estatal dels Mossos, que tenen una assignació de 800 milions d'euros, segons ha detallat.\nHa assegurat que en l'àmbit antiterrorista els Mossos tenen una \"bona\" relació amb la Policia Nacional espanyola i la Guàrdia Civil, malgrat els fets de l'1 d'octubre i l'aplicació de l'article 155 de la Constitució.", "a3": "El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha reclamat aquest dijous que l'acte en record de les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils que se celebrarà aquest divendres a la capital catalana no es barregi amb reivindicacions polítiques.\nNo obstant això, ha subratllat que trobarà a faltar a l'acte el seu predecessor a Interior, Joaquim Forn, i que el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, es mereix un homenatge, si bé el mateix Trapero ha expressat que no el vol aquest 17-A.\nA més, ha reclamat al govern espanyol que s'executi l'acord que es va rubricar el juliol del 2017, un mes abans dels atemptats, perquè els Mossos siguin membres de ple dret dels òrgans de la lluita antiterrorista: el Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (Citco) a Espanya i a l'Europol.\nHa afirmat que vol pensar que \"no hi ha vincle\" entre el fet que la policia catalana tingués reconeixement després del 17-A i que la cúpula estigui en un procés judicial per l'1-O." }, "extreme": { "a1": "Miquel Buch reclama que l'acte en record de les víctimes dels atemptats de Barcelona no es barregi amb reivindicacions polítiques.", "a2": "Interior crida a no entelar el record de les víctimes del 17-A i reconeix la tasca antiterrorista dels Mossos d'Esquadra.", "a3": "El conseller d’Interior desitja un acte de record de les víctimes pels atemptats de Barcelona i Cambrils sense reivindicacions polítiques." } }
1,610
El Govern confia que aprovarà els pressupostos després de l'acord entre Ensenyament i sindicats
L'executiu interpreta que ha fet "cessions" per atreure la CUP tot i no haver tocat l'IRPF, una de les línies vermelles fixades pel PDECat | Fonts governamentals assenyalen que la proposta final enviada als anticapitalistes havia estat definida negociant amb ells | Els nacionalistes posen de manifest que Presidència ha tingut aquesta vegada una participació més activa en les converses
La negociació dels pressupostos, tant del 2016 com del 2017, han competit en tortuositat amb tot el procés que va comportar la investidura d'Artur Mas just després de les eleccions del 27-S. Amb el desenllaç a tocar -dissabte la CUP decideix en un consell polític a Vilafranca del Penedès si fa costat o no als comptes del Govern-, els pronòstics que es fan al Govern tendeixen a la reserva i a la prudència. "Mai es pot donar res per tancat", insisteixen aquests dies al Palau de la Generalitat, però l'anunci de l'acord entre Ensenyament i els sindicats fa créixer l'optimisme a l'executiu. "És molt important", destacaven aquesta tarda a Palau, on també insisteixen que l'acte pel referèndum a Brussel·les serveix per "refermar" que no hi ha "pla B" amb la consulta. "La CUP havia plantejat batalla en aquest àmbit [l'Ensenyament], i aquest acord porta a què el conflicte entre el departament i els sindicats tendeixi a desaparèixer", mantenen les fonts consultades per NacióDigital. La conselleria ha decidit augmentar en 140 milions d'euros el seu pressupost i, segons l'acord al qual han arribat amb els col·lectius de treballadors, part de les demandes dels anticapitalistes han estat satisfetes. La vaga d'ensenyament estava prevista pel 9 de febrer, precisament el segon dia del debat de pressupostos. La idea de l'entesa és que es recuperi l'horari anterior a les retallades que va efectuar l'executiu d'Artur Mas en arribar a la Generalitat el 2010. Últims dies de negociació La proposta que va entregar dilluns el Govern a la CUP, segons fonts de la Generalitat, havia estat treballada "conjuntament" amb ells durant les negociacions. "Tot està molt parlat", indiquen des del Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat), que ha tancat la porta a les pujades de l'IRPF que demanaven els anticapitalistes i que ERC estava, en principi, oberta a estudiar. El president Carles Puigdemont va traslladar en persona al vicepresident Oriol Junqueras que la política fiscal era una "línia vermella" per als nacionalistes, i en aquest terreny de joc s'ha desenvolupat la part final de la negociació. Des del PDECat s'ha volgut posar de manifest, al llarg dels últims dies, que una de les diferències entre aquesta negociació i la del juny -que va acabar amb una esmena a la totalitat de la CUP i amb la celebració d'una qüestió de confiança al setembre- és que el departament de Presidència s'hi ha implicat "des del primer moment". L'entorn de Puigdemont, des de finals de l'estiu, sosté en privat que existeix un "acord verbal" amb els anticapitalistes per aprovar els comptes fruit de les converses que va mantenir abans del setembre amb destacats dirigents de la CUP. Ara bé: la decisió final correspon als anticapitalistes. "Ja sabem que són imprevisibles", destacava dimarts un dirigent d'ERC després de la conferència a Brussel·les. Una altra veu consultada fins i tot especulava amb la possibilitat d'un resultat ajustat que obligués a convocar un altre òrgan decisori, fet que -sempre segons aquesta font- allargaria els terminis d'una negociació. Especialment en el cas que els comptes siguin -com tot ho indica- recorreguts al Consell de Garanties Estatutàries (CGE) per part del PP i Ciutadans arran de la partida inclosa pel referèndum. Calendari cap a les urnes En cas que el consell polític tombi els comptes, poc marge hi haurà més enllà de fixar una data per a les eleccions, possiblement a l'abril. Puidgemont i Junqueras han deixat clar que la legislatura s'esgotaria per "dignitat democràtica" després de veure com dos pressupostos no s'han aprovat al Parlament. El secretari d'Economia, Pere Aragonès, va considerar dimarts al matí a TV3 que no seria oportú que la CUP "llencés a la paperera de la història" uns comptes que, segons destaquen al Govern, inclouen 1.170 milions més en despesa social i "cessions" de tots els grups implicats. "Aquestes concessions s'han fet amb l'objectiu del referèndum", ressalten al Govern. Una eina, per cert, que els anticapitalistes van posar públicament en circulació mesos abans que Puigdemont l'adoptés públicament com a solució per desencallar el plet polític obert entre Catalunya i Espanya. Sí que hi ha consens, això sí, en assenyalar que unes eleccions, ara, posarien "en risc" la culminació del procés perquè tallarien d'arrel els treballs per les lleis de desconnexió i l'arquitectura de la consulta vinculant. Malgrat això, al llarg de les negociacions han proliferat una sèrie de teories -sempre en privat- per part de sectors del sobiranisme segons les quals el PDECat o ERC tenien interès en anar aviat a uns nous comicis. Les versions més contràries als nacionalistes assenyalaven que l'antiga Convergència volia "desempallegar-se" de la CUP pel "cost ideològic" que els suposa, mentre que els rivals dels republicans insistien que ja tenien "a punt" un pacte amb els anticapitalistes i els comuns per reeditar un tripartit d'esquerres a la Generalitat. Si la CUP aprova els comptes aquestes teories minvaran, però si els tomba tendiran a posar-se en pràctica camí de noves eleccions.
[ "pressupostos 2017" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "La negociació dels pressupostos de la Generalitat ha sigut dura, però l'executiu espera aprovar-los després d'haver fet cessions a la CUP i no haver tocat l'IRPF, condició del PDeCAT. Segons el govern, la proposta final enviada a la CUP es va definir tot negociant amb ells. Els nacionalistes manifesten que Presidència ha tingut una participació molt activa en les converses.", "a2": "Estan resultant molt complicades les negociacions dels pressupostos d'enguany, tal com va passar amb els anteriors. Tot depèn del suport de la CUP, que ja ha obtingut algunes concessions de finançament en Ensenyament i despesa social. Malgrat això, PDeCAT i ERC concorden que la decisió dels anticapitalistes és imprevisible, i que el fracàs de l’aprovació parlamentària esgotaria la legislatura.", "a3": "La CUP decidirà en consell polític si aprova els pressupostos del govern, després de desencallar-se l’acord entre Ensenyament i sindicats. Malgrat tot, no s’apujarà l’IRPF, tal com demanaven els anticapitalistes, pel veto del PDeCAT. La implicació més gran del departament de Presidència ha impulsat la negociació pels pressupostos. El referèndum suposa un objectiu." }, "extractive": { "a1": "La negociació dels pressupostos, tant del 2016 com del 2017, han competit en tortuositat amb tot el procés que va comportar la investidura d'Artur Mas just després de les eleccions del 27-S.\nLa conselleria ha decidit augmentar en 140 milions d'euros el seu pressupost i, segons l'acord al qual han arribat amb els col·lectius de treballadors, part de les demandes dels anticapitalistes han estat satisfetes.\nDes del PDECat s'ha volgut posar de manifest, al llarg dels últims dies, que una de les diferències entre aquesta negociació i la del juny -que va acabar amb una esmena a la totalitat de la CUP i amb la celebració d'una qüestió de confiança al setembre- és que el departament de Presidència s'hi ha implicat \"des del primer moment\".\nL'entorn de Puigdemont, des de finals de l'estiu, sosté en privat que existeix un \"acord verbal\" amb els anticapitalistes per aprovar els comptes fruit de les converses que va mantenir abans del setembre amb destacats dirigents de la CUP.", "a2": "La negociació dels pressupostos, tant del 2016 com del 2017, han competit en tortuositat amb tot el procés que va comportar la investidura d'Artur Mas just després de les eleccions del 27-S.\nLa conselleria ha decidit augmentar en 140 milions d'euros el seu pressupost i, segons l'acord al qual han arribat amb els col·lectius de treballadors, part de les demandes dels anticapitalistes han estat satisfetes.\nL'entorn de Puigdemont, des de finals de l'estiu, sosté en privat que existeix un \"acord verbal\" amb els anticapitalistes per aprovar els comptes fruit de les converses que va mantenir abans del setembre amb destacats dirigents de la CUP.\nEl secretari d'Economia, Pere Aragonès, va considerar dimarts al matí a TV3 que no seria oportú que la CUP \"llencés a la paperera de la història\" uns comptes que, segons destaquen al Govern, inclouen 1.170 milions més en despesa social i \"cessions\" de tots els grups implicats.", "a3": "La negociació dels pressupostos, tant del 2016 com del 2017, han competit en tortuositat amb tot el procés que va comportar la investidura d'Artur Mas just després de les eleccions del 27-S.\nDes del PDECat s'ha volgut posar de manifest, al llarg dels últims dies, que una de les diferències entre aquesta negociació i la del juny -que va acabar amb una esmena a la totalitat de la CUP i amb la celebració d'una qüestió de confiança al setembre- és que el departament de Presidència s'hi ha implicat \"des del primer moment\".\nL'entorn de Puigdemont, des de finals de l'estiu, sosté en privat que existeix un \"acord verbal\" amb els anticapitalistes per aprovar els comptes fruit de les converses que va mantenir abans del setembre amb destacats dirigents de la CUP.\nEl secretari d'Economia, Pere Aragonès, va considerar dimarts al matí a TV3 que no seria oportú que la CUP \"llencés a la paperera de la història\" uns comptes que, segons destaquen al Govern, inclouen 1.170 milions més en despesa social i \"cessions\" de tots els grups implicats." }, "extreme": { "a1": "El govern espera aprovar els pressupostos després d'haver fet cessions a la CUP, sense haver tocat l'IRPF.", "a2": "L'aprovació dels pressupostos està pendent de la decisió de la CUP, la negativa dels quals provocaria anar a noves eleccions.", "a3": "L’acord entre Ensenyament i sindicats apunta a l’aprovació dels pressupostos gràcies al suport de la CUP, segons el govern." } }
1,230
Isabel Vallet: «El 24 de maig podem capgirar la història»
L’objectiu de la candidatura és entrar a l’Ajuntament “per ser un corcó petit que mica en mica faci forat”, explica el candidat Quim Serra
L’acte de Capgirem Barcelona d’aquest divendres al vespre, celebrat a la Vila de Gràcia, va omplir la Plaça del Sol. Assistents de totes les edats van agrupar-se davant l’escenari des d’on la diputada de la CUP, Isabel Vallet, va presentar l’esdeveniment. Les lluites als barris de Gràcia L’espai públic, l’educació, la llengua i el turisme van ser alguns dels eixos que van vertebrar l’acte. En aquest sentit hi van participar representants de diferents lluites que estan tenint lloc al districte, com la Cristina, que va cridar a la mobilització convocada pel proper 19 de maig. La seva intervenció va anar seguida de les crítiques sobre el model urbanístic, per part de Joan Bernà i sobre la privatització de l’espai públic, a càrrec de Rodrigo Arroyo. "La revolució està a la feina, a la casa i al llit" Així ho va reivindicar l’Anna Abrain, membre de l’organització Arran, qui també va parlar de la tasca dels joves en la construcció d’espais de confluència per donar impuls a les lluites del barri i a un oci alternatiu. "Apostem pel suport mutu i la solidaritat", va dir, "i així ho hem demostrat defensant el banc expropiat de Gràcia i les famílies desnonades". Per la seva banda, com a integrant de la Plataforma Gràcia on vas, Hector Panizo va atacar l’arribada del turisme massiu, "que ha fet aflorar l’especulació, ha apujat el preu de l’habitatge i ha expulsat els veïns que no s’ho poden permetre". "El català pateix una mala salut política i social" L’activista Josep Maria Soler va reprovar les agressions al català. "Li han tret la categoria de llengua", i malgrat "la potència inquisidora de l’estat espanyol i francès", va dir, ha sobreviscut gràcies a tot un entramat social "que lluita" per aturar aquests atacs. A l’acte també va tenir-hi presència la reclamació d’un sistema de pensions "digne, públic i garantit de per vida", per part del membre de la Marea Pensionista, Pere Tobeña, així com la lluita feminista. Ester Mora, de l’Assemblea de Dones Feministes de Gràcia, va parlar de "la repressió política i el control social" que pateix el col·lectiu a l’hora de difondre el seu missatge. "Volem agrair a la CUP el seu suport públic i privat" Un dels moments estrella del vespre va ser la intervenció d’un dels vaguistes de Movistar, que avui fa 40 dies que mantenen la vaga indefinida. "No volem treballar 12 hores al dia 6 dies la setmana per 500 euros", va sentenciar. A banda de denunciar la parcialitat dels mitjans en la cobertura d’aquesta lluita, va agrair a la CUP i a totes les persones que donen suport a la causa, la seva ajuda. "Ens heu ensenyat que no estem sols i mai ho oblidarem". Les reivindicacions sobre l’estat de l’educació també es van fer sentir. Mireia Mingo, membre de l’Assemblea groga de Gràcia va carregar contra la Llei d’Educació de Catalunya, contra la privatització de les bressol i contra la Llei Orgànica per la Millora de la Qualitat Educativa, "que és un atac a la intel·ligència". "La ruptura passa per carregar-te el gerro" Les darreres intervencions van anar a càrrec dels candidats Quim Serra i Josep Garganté. Serra va voler explicar què significa la paraula "ruptura", molt utilitzada durant la campanya. "Quan tu tens un gerro a casa que s’ha fet espantós, pots provar de dibuixar-li un somriure, de pintar-lo de lila o de taronja, o d’enganxar-li un paper maixé en forma de gamba", va ironitzar, "però la ruptura passa per carregar-te el gerro i fer-ne un de nou amb les teves mans". En aquest sentit, va afegir que la missió de la candidatura és entrar a l’Ajuntament "per ser un corcó petit però potent que mica en mica faci forat". "Tenim la Barcelona, l’Ajuntament i la classe política SA" Josep Garganté, per la seva banda, va criticar el model de ciutat barceloní, que funciona com una empresa i que converteix els ciutadans "en treballadors escombraria". "Tenim la Barcelona, l’Ajuntament i la classe política SA". En aquesta línia va denunciar les privatitzacions i l’obtenció de beneficis a costa de la precarització dels treballadors. Combatre aquesta situació s’aconsegueix, segons el seu criteri, creant contrapoder, perquè "no volem ser governats, volem autogovernar-nos nosaltres com a poble i com a classe". Isabel Vallet, diputada de la CUP, va tancar l’acte cridant al vot per la candidatura Capgirem Barcelona, alertant que "de nosaltres depèn repetir la història o capgirar-la".
[]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "Divendres es va celebrar l’acte de Capgirem Barcelona a la Vila de Gràcia, presentat per la diputada de la CUP, Isabel Vallet. L'espai públic, l’educació, la llengua i el turisme van ser alguns dels temes que es van tractar a l’acte. Hi van participar representants de diferents lluites que estan tenint lloc al districte.", "a2": "La candidatura municipal Capgirem Barcelona va celebrar un acte a la plaça del Sol a Gràcia. Hi van participar representants de diferents lluites: joves, activistes pel català, pensionistes, feministes, treballadors en vaga, activistes per l'educació pública, activistes contra el turisme massiu, etc. Isabel Vallet, diputada de la CUP, va concloure tot fent una crida al vot per la candidatura.", "a3": "La CUP ha presentat la seva candidatura a l’Ajuntament de Barcelona amb un acte a la Vila de Gràcia. Capgirem Barcelona pretén ser petit, però treballaran per deixar empremta. S’hi ha defensat l’espai públic, l’educació, la llengua i el turisme, per part de representants de diverses entitats veïnals, i s’ha manifestat el suport a la vaga de treballadors de Movistar." }, "extractive": { "a1": "L’acte de Capgirem Barcelona d’aquest divendres al vespre, celebrat a la Vila de Gràcia, va omplir la Plaça del Sol. \nEster Mora, de l’Assemblea de Dones Feministes de Gràcia, va parlar de \"la repressió política i el control social\" que pateix el col·lectiu a l’hora de difondre el seu missatge.\nMireia Mingo, membre de l’Assemblea groga de Gràcia va carregar contra la Llei d’Educació de Catalunya, contra la privatització de les bressol i contra la Llei Orgànica per la Millora de la Qualitat Educativa, \"que és un atac a la intel·ligència\".\nIsabel Vallet, diputada de la CUP, va tancar l’acte cridant al vot per la candidatura Capgirem Barcelona, alertant que \"de nosaltres depèn repetir la història o capgirar-la\".", "a2": "L’acte de Capgirem Barcelona d’aquest divendres al vespre, celebrat a la Vila de Gràcia, va omplir la Plaça del Sol. \nLes lluites als barris de Gràcia L’espai públic, l’educació, la llengua i el turisme van ser alguns dels eixos que van vertebrar l’acte. \nEn aquest sentit hi van participar representants de diferents lluites que estan tenint lloc al districte, com la Cristina, que va cridar a la mobilització convocada pel proper 19 de maig.\nIsabel Vallet, diputada de la CUP, va tancar l’acte cridant al vot per la candidatura Capgirem Barcelona, alertant que \"de nosaltres depèn repetir la història o capgirar-la\".", "a3": "L’acte de Capgirem Barcelona d’aquest divendres al vespre, celebrat a la Vila de Gràcia, va omplir la Plaça del Sol. \nL’espai públic, l’educació, la llengua i el turisme van ser alguns dels eixos que van vertebrar l’acte. \nUn dels moments estrella del vespre va ser la intervenció d’un dels vaguistes de Movistar, que avui fa 40 dies que mantenen la vaga indefinida.\nIsabel Vallet, diputada de la CUP, va tancar l’acte cridant al vot per la candidatura Capgirem Barcelona, alertant que \"de nosaltres depèn repetir la història o capgirar-la\"." }, "extreme": { "a1": "La diputada de la CUP, Isabel Vallet, ha presentat l'acte de Capgirem Barcelona a la Vila de Gràcia.", "a2": "Capgirem Barcelona va promoure amb un acte a Gràcia una candidatura a l'Ajuntament de Barcelona que representa diferents lluites socials.", "a3": "Capgirem Barcelona, candidatura de la CUP, presenta el seu programa a Gràcia per les eleccions municipals del 24 de maig." } }
2,313
El Parlament ha viscut tres mocions de censura des de la restauració de la democràcia
Arrimadas va anunciar l'ús d'aquest procediment parlamentari el setembre de 2017 però no va arribar a presentar-lo
Cs ha anunciat que presentarà una moció de censura contra el president de la Generalitat, Quim Torra. Si finalment es registra a la cambra, serà la quarta vegada que el Parlament viu aquest procediment parlamentari des de la restauració de la democràcia. I sempre s'ha rebutjat. El setembre de 1982 el PSUC va presentar una moció de censura contra l'aleshores president del Govern, Jordi Pujol, i va proposar Josep Benet per a encapçalar l'executiu. La segona moció de censura la va registrar Pasqual Maragall (PSC-CpC) contra el propi Pujol. La darrera va tenir lloc el 2005, amb la moció de censura de Josep Piqué (PPC) contra Maragall. La qui va ser líder de Cs a Catalunya Inés Arrimadas va anunciar una moció de censura el setembre de 2017 contra Carles Puigdemont, però mai la va arribar a registrar. En la primera moció de censura contra Pujol, Benet reclamava una presidència més institucional. El PSUC, però, es va quedar sol donant-hi suport (21 vots). CiU, ERC i dos membres d'UCD van votar-hi en contra (56), per les 53 abstencions de PSC, UCD, CDS, PCC i els dos parlamentaris andalusistes. Pujol també va superar la segona moció de censura contra ell. En l'etapa final del pujolisme, Maragall va presentar-se com a alternativa al president. L'aleshores cap de l'oposició va perdre la votació, en rebre només 55 vots a favor (PSC-CpC i ICV). CiU i PPC hi van votar en contra (68), i ERC (12) es va abstenir. Només dos anys després, el 2003, arribaria el primer tripartit d'esquerres -PSC, ERC i ICV-, amb el propi Maragall com a president de la Generalitat. Finalment, el líder del PPC, Josep Piqué, va presentar una moció de censura el març de 2005 contra Maragall. Era just després que el president del Govern es dirigís al ple a Artur Mas, líder de CiU: "Vostès tenen un problema, i es diu 3%". Piqué va intentar aprofitar la tensió entre PSC i CiU, però no se'n va sortir. Maragall i Mas van escenificar les paus, de manera que el debat sí que es va celebrar (10 de març de 2005), però Piqué va retirar la moció de censura abans de la seva votació (prevista per l'endemà). Arrimadas, cap de l'oposició el 2017, va anunciar una moció de censura contra Puigdemont, després que el Parlament aprovés les lleis de la desconnexió, al setembre. L'aleshores líder de Cs no va arribar a registrar el procediment en vista de no tenir prou suports dels altres grups. Què diu el reglament? L'article 43 del reglament del Parlament, sobre la moció de censura, concreta que l'ha de proposa, com a mínim, una cinquena part dels diputats o per dos grups parlamentaris, i que ha d'incloure un candidat o candidata a la presidència de la Generalitat, que ha d'haver acceptat la candidatura. El debat d'una moció de censura s'ha de convocar per al cap de cinc dies d'haver estat presentada, comptats a partir de l'endemà de la presentació. El debat i la votació es tenen d'acord amb el que estableix el Reglament del Parlament. Durant el debat, el candidat o candidata proposat per a la presidència de la Generalitat ha d'exposar el seu programa de govern. La moció de censura es considera aprovada si la voten afirmativament la majoria absoluta dels diputats. Si s'aprova, el president o presidenta de la Generalitat i els membres del Govern cessen automàticament en el càrrec i s'entén que el candidat o candidata proposat pels signataris de la moció és investit com a nou president o presidenta de la Generalitat. Només PPC dona suport a Roldán La substituta d'Arrimadas al partit, Lorena Roldán, va anunciar la setmana passada una altra moció de censura, ara contra Quim Torra. De moment Cs només té el suport del PPC. El grup del PSC-Units espera que es registri per decidir la seva posició. El bloc sobiranista -JxCat, ERC, CatECP i CUP-ja ha rebutjat la moció de censura. Cs encara no ha registrat la petició de moció de censura al Parlament.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "Cs ha anunciat la presentació d'una moció de censura contra el president de la Generalitat, Quim Torra. Si finalment es registra, serà la quarta que es produeix al Parlament des de la restauració de la democràcia. Totes les anteriors s'han rebutjat: 1982, del PSUC contra Jordi Pujol; 2001, de PSC-CpC contra Pujol, i 2005, del PPC contra Maragall.", "a2": "La nova líder de Ciutadans, Lorena Roldán, va anunciar la presentació d'una moció de censura contra Quim Torra. Aquesta seria la quarta vegada en què es produeix aquest procediment al Parlament de Catalunya en època democràtica. Si prospera, el candidat proposat pels signataris de la moció esdevé president o presidenta. En totes les ocasions anteriors ha acabat fracassant.", "a3": "Lorena Roldán, de Ciutadans, anuncia una moció de censura contra Quim Torra, el president de la Generalitat. Té el suport del PPC, però el bloc sobiranista en contra, i el PSC no ha decidit encara la seva posició. Seria la quarta moció de censura al Parlament des de la restauració de la democràcia, dues contra Pujol i una contra Maragall." }, "extractive": { "a1": "Cs ha anunciat que presentarà una moció de censura contra el president de la Generalitat, Quim Torra.\nSi finalment es registra a la cambra, serà la quarta vegada que el Parlament viu aquest procediment parlamentari des de la restauració de la democràcia. \nFinalment, el líder del PPC, Josep Piqué, va presentar una moció de censura el març de 2005 contra Maragall.\nMaragall i Mas van escenificar les paus, de manera que el debat sí que es va celebrar (10 de març de 2005), però Piqué va retirar la moció de censura abans de la seva votació (prevista per l'endemà).", "a2": "Cs ha anunciat que presentarà una moció de censura contra el president de la Generalitat, Quim Torra.\nSi finalment es registra a la cambra, serà la quarta vegada que el Parlament viu aquest procediment parlamentari des de la restauració de la democràcia.\nL'article 43 del reglament del Parlament, sobre la moció de censura, concreta que l'ha de proposa, com a mínim, una cinquena part dels diputats o per dos grups parlamentaris, i que ha d'incloure un candidat o candidata a la presidència de la Generalitat, que ha d'haver acceptat la candidatura.\nSi s'aprova, el president o presidenta de la Generalitat i els membres del Govern cessen automàticament en el càrrec i s'entén que el candidat o candidata proposat pels signataris de la moció és investit com a nou president o presidenta de la Generalitat.", "a3": "Cs ha anunciat que presentarà una moció de censura contra el president de la Generalitat, Quim Torra.\nSi finalment es registra a la cambra, serà la quarta vegada que el Parlament viu aquest procediment parlamentari des de la restauració de la democràcia. \nLa darrera va tenir lloc el 2005, amb la moció de censura de Josep Piqué (PPC) contra Maragall.\nEl bloc sobiranista -JxCat, ERC, CatECP i CUP-ja ha rebutjat la moció de censura. " }, "extreme": { "a1": "Cs anuncia la presentació d'una moció de censura contra el president de la Generalitat, Quim Torra.", "a2": "Ciutadans torna a provar de destituir al president de la Generalitat a través d'una moció de censura parlamentària.", "a3": "Ciutadans anuncia una moció de censura contra el president Torra, amb el suport del PPC i l’oposició del bloc sobiranista." } }
2,725
Rivera critica el "nerviosisme" del PP i li recorda que C's té més del doble de diputats a Catalunya
C's reuneix prop d'un miler de persones a l'Arc de Triomf per seguir el partit de la selecció espanyola de futbol
El candidat de C's a la presidència del govern espanyol, Albert Rivera, ha criticat aquest divendres el "nerviosisme" del PP -que les darreres hores ha carregat contra C's pel veto a Mariano Rajoy- i els ha recordat que la seva formació té "més del doble" de diputats al Parlament de Catalunya. "Demano al PP que pensi en el bé del país en lloc de convertir un partit moderat i raonable com C's en l'enemic. No s'hi val utilitzar-nos per tapar les vergonyes pròpies", ha expressat tot reprovant els "insults" de dirigents com Xavier Garcia Albiol, que l'ha comparat amb la cupaire Anna Gabriel per la seva "obsessió" amb Rajoy. Rivera ha viatjat fins a Barcelona per seguir el partit de futbol de la selecció espanyola a l'Arc de Triomf, on C's ha reunit prop d'un miler de persones al voltant d'una pantalla gegant. Rivera ha censurat l'actitud del PP vers la seva formació després que les últimes hores dirigents com Xavier Garcia Albiol o Rafael Hernando hagin aixecat el to contra els 'taronges' arran del seu 'no' taxatiu a investir Mariano Rajoy. Per exemple, el president del grup parlamentari del PPC ha comparat el líder de C's amb la cupaire Anna Gabriel perquè creu que tots dos estan "obsessionats" amb els vetos. El presidenciable de Ciutadans ha negat aquesta afirmació i ha dit que el seu partit és poc sospitós d'assemblar-se als anticapitalistes. "L'últim acte que vam fer a Barcelona va estar rebentat per la CUP, tenim poc a veure-hi. Nosaltres sempre hem defensat els votants del PP, que han patit molt a Catalunya, també quan el partit els abandonava pactant amb els Pujol, Mas i els nacionalistes", ha argumentat. De fet, el candidat ha assegurat que els simpatitzants del PP se senten hores d'ara "més representats" per C's que pels populars. "Potser per això tenim 25 escons al Parlament, i ells menys de la meitat", ha etzibat. Davant de les crítiques i els "insults", Rivera ha demanat "moderació" a la bancada popular i que no s'equivoquin d'"enemic". "El que no s'hi val és convertir C's en l'excusa per tapar les vergonyes pròpies. Els seus votants tampoc entenen que converteixin un partit de centre i moderat en l'enemic. Som part de la solució i els demanaria que moderessin les formes", ha afirmat. El president de C's ha aprofitat l'ocasió per tornar a carregar contra Rajoy i el Partit Popular a propòsit de la seva presumpta vinculació amb casos de corrupció. "Alguns es posen nerviosos perquè la veritat dol més que l'insult. Nosaltres no insultem, els mostrem els papers que diuen que van cobrar de la caixa delitiva de Bárcenas", ha insistit a preguntes dels periodistes. Rivera ha fet aquestes declaracions als mitjans des de l'Arc de Triomf de Barcelona, on C's ha instal·lat una pantalla gegant de televisió per seguir amb més de 1.200 persones el partit de futbol que ha enfrontat les seleccions espanyola i turca a Niça amb motiu de l'Eurocopa que se celebra fins al 10 de juliol al país veí. El líder de C's i aspirant a la Moncloa ha posat en valor l'organització d'aquest acte de campanya malgrat les reticències de l'alcaldessa de la capital catalana, Ada Colau, perquè hi hagués pantalles gegants a la ciutat per veure els matxs del campionat futbolístic. "A qualsevol ciutat i país normal donar suport a l'esport del país és normal, i nosaltres ho hem fet normal. Colau i Iglesias no volien que estiguéssim aquí, però finalment ho hem aconseguit", ha destacat. La plana major del partit ha assistit a aquest acte obert al carrer en què s'han repartit prop d'un miler de banderes espanyoles. Des de la primera fila de cadires, Albert Rivera, Inés Arrimadas, Juan Carlos Girauta i Carina Mejías han seguit el matx amb expectació lluint samarretes de 'la Roja', i no han dubtat a celebrar entusiastament els gols al costat de l'exjugador de la selecció espanyola de futbol i l'Espanyol, Albert Luque, que els ha volgut acompanyar.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "Albert Rivera ha fet declaracions als mitjans des de l'Arc de Triomf de Barcelona, on Cs ha instal·lat una pantalla gegant per seguir amb més de 1.200 persones el partit de futbol de l'Eurocopa entre Espanya i Turquia. Ha criticat el \"nerviosisme\" del PP i els ha recordat que Cs té \"més del doble\" de diputats al Parlament de Catalunya.", "a2": "Durant l'acte electoral de Ciutadans a l'Arc de Triomf, on s’ha vist el partit de la selecció espanyola de futbol en una pantalla gegant, Albert Rivera ha criticat les formes agressives del PP contra la seva formació. Tot això està relacionat amb els atacs rebuts per la negativa de Cs de suportar la investidura de Rajoy.", "a3": "Ciutadans aplega 1.200 persones davant una pantalla gegant per veure el partit de la selecció espanyola a l’Eurocopa. L’acte no comptava amb la benedicció de l’alcaldessa Colau. Rivera, candidat a la presidència del govern espanyol, critica el PP i els recorda que Cs té més del doble de diputats al Parlament i que no són el seu enemic." }, "extractive": { "a1": "El candidat de C's a la presidència del govern espanyol, Albert Rivera, ha criticat aquest divendres el \"nerviosisme\" del PP -que les darreres hores ha carregat contra C's pel veto a Mariano Rajoy- i els ha recordat que la seva formació té \"més del doble\" de diputats al Parlament de Catalunya.\nNo s'hi val utilitzar-nos per tapar les vergonyes pròpies\", ha expressat tot reprovant els \"insults\" de dirigents com Xavier Garcia Albiol, que l'ha comparat amb la cupaire Anna Gabriel per la seva \"obsessió\" amb Rajoy.\nRivera ha viatjat fins a Barcelona per seguir el partit de futbol de la selecció espanyola a l'Arc de Triomf, on C's ha reunit prop d'un miler de persones al voltant d'una pantalla gegant.\nRivera ha fet aquestes declaracions als mitjans des de l'Arc de Triomf de Barcelona, on C's ha instal·lat una pantalla gegant de televisió per seguir amb més de 1.200 persones el partit de futbol que ha enfrontat les seleccions espanyola i turca a Niça amb motiu de l'Eurocopa que se celebra fins al 10 de juliol al país veí.", "a2": "El candidat de C's a la presidència del govern espanyol, Albert Rivera, ha criticat aquest divendres el \"nerviosisme\" del PP -que les darreres hores ha carregat contra C's pel veto a Mariano Rajoy- i els ha recordat que la seva formació té \"més del doble\" de diputats al Parlament de Catalunya.\nRivera ha censurat l'actitud del PP vers la seva formació després que les últimes hores dirigents com Xavier Garcia Albiol o Rafael Hernando hagin aixecat el to contra els 'taronges' arran del seu 'no' taxatiu a investir Mariano Rajoy.\nDavant de les crítiques i els \"insults\", Rivera ha demanat \"moderació\" a la bancada popular i que no s'equivoquin d'\"enemic\".\nRivera ha fet aquestes declaracions als mitjans des de l'Arc de Triomf de Barcelona, on C's ha instal·lat una pantalla gegant de televisió per seguir amb més de 1.200 persones el partit de futbol que ha enfrontat les seleccions espanyola i turca a Niça amb motiu de l'Eurocopa que se celebra fins al 10 de juliol al país veí.", "a3": "El candidat de C's a la presidència del govern espanyol, Albert Rivera, ha criticat aquest divendres el \"nerviosisme\" del PP -que les darreres hores ha carregat contra C's pel veto a Mariano Rajoy- i els ha recordat que la seva formació té \"més del doble\" de diputats al Parlament de Catalunya.\nRivera ha fet aquestes declaracions als mitjans des de l'Arc de Triomf de Barcelona, on C's ha instal·lat una pantalla gegant de televisió per seguir amb més de 1.200 persones el partit de futbol que ha enfrontat les seleccions espanyola i turca a Niça amb motiu de l'Eurocopa que se celebra fins al 10 de juliol al país veí.\nNo s'hi val utilitzar-nos per tapar les vergonyes pròpies\", ha expressat tot reprovant els \"insults\" de dirigents com Xavier Garcia Albiol, que l'ha comparat amb la cupaire Anna Gabriel per la seva \"obsessió\" amb Rajoy.\nEl líder de C's i aspirant a la Moncloa ha posat en valor l'organització d'aquest acte de campanya malgrat les reticències de l'alcaldessa de la capital catalana, Ada Colau, perquè hi hagués pantalles gegants a la ciutat per veure els matxs del campionat futbolístic." }, "extreme": { "a1": "Rivera fa declaracions des de l'Arc de Triomf de Barcelona, on ha vist el partit entre Espanya i Turquia.", "a2": "Albert Rivera respon a les crítiques del PP i treu pit durant l'acte de Ciutadans a l'Arc de Triomf.", "a3": "Ciutadans instal·la una pantalla gegant a l’Arc de Triomf per seguir la selecció espanyola, junt amb 1.200 persones." } }
2,701
Aena destinarà a nous usos l'edifici d'aparcaments que té tancat a l'Aeroport de Girona
El director, Lluís Sala, defensa que en els darrers deu anys s'han invertit més de 140 MEUR per millorar les instal·lacions
Aena està estudiant diferents sortides per a l'edifici d'aparcaments que té tancat des de fa anys a l'entrada de l'Aeroport de Girona. Aquesta construcció modular es va posar en servei el 2006 amb 600 places i, el 2008, es va ampliar amb 850 places més. La seva construcció es va fer per donar resposta a les necessitats d'aparcament coincidint amb l'època de creixement de l'aeroport. Ara, amb un trànsit de passatgers molt menor i amb un nou aparcament en funcionament just a davant de la terminal, Aena reconeix que ja no els cal. Segons ha explicat el director de l'Aeroport de Girona, Lluís Sala, el fet que sigui una construcció per mòduls els permet estudiar diverses funcions per al bloc. Sala ha recordat que en els darrers deu anys Aena ha invertit més de 140 MEUR en la millora de les instal·lacions. Aquest darrer any, per exemple, ha estès la wifi gratuïta i ja es pot fer la facturació i l'embarcament a través del mòbil. L'Aeroport de Girona va passar de 2,9 milions de passatgers el 2004 a superar els 5,5 milions de viatgers quatre anys més tard, el 2008. L'arribada de Ryanair va ser tota una revolució per a l'aeroport gironí i Aena va haver de modernitzar les instal·lacions i adequar-les a les noves dimensions. Un dels aspectes que va caldre abordar va ser el de l'aparcament. Fins a llavors, hi havia un aparcament gratuït a davant de l'antiga terminal que va quedar petit i era insuficient. Per això, a inicis del 2006 es va posar en servei un edifici modular amb capacitat per a 600 vehicles a l'entrada de l'aeroport. A partir d'aquell moment, l'aparcament va començar a ser de pagament. Com que el nombre de passatgers seguia creixent, Aena va ampliar aquest aparcament amb un nou mòdul que permetia incrementar l'oferta de places en 850 més i, per tant, ja hi havia més de 1.400 aparcaments disponibles. Posteriorment, Aena va projectar un nou aparcament –també de pagament- just al davant de la terminal. Aquest edifici és el que està actualment en servei i, en canvi, l'edifici inaugurat el 2006 fa anys que està tancat. El director de l'Aeroport de Girona, Lluís Sala, ha explicat que aquella inversió es va fer en un moment que "per donar resposta" al creixement de l'aeroport però reconeix que, actualment, ja no els cal. Per això, estan estudiant altres sortides per a l'edifici. Segons remarca Sala, el fet que l'edifici sigui modular els fa més fàcil pensar en diversos usos que puguin ser compatibles entre ells. De moment, però, no ha volgut desvetllar quins són els seus plans. Més de 140 MEUR invertits en deu anys El director de l'aeroport també ha remarcat que, en la darrera dècada, Aena ha invertit més de 140 MEUR a l'aeroport de Vilobí d'Onyar. A banda de l'aparcament, una de les obres més importants va ser la instal·lació el 2009 d'un sistema que permetia aterrar amb boira o amb condicions de pèssima visibilitat. El sistema d'aterratge instrumental ILS categoria II/III va tenir un cost de quasi 10 MEUR. Segons assenyala el director, les inversions continuen i, actualment, es van en la línia de modernitzar l'aeroport i millorar el seu nivell tecnològic. "L'objectiu és fer cada dia més eficients les instal·lacions i que l'aeroport sigui millor cada dia", remarca Sala. En aquest sentit, el director assenyala que en el darrer anys han fet un "salt tecnològic" per posar al dia les instal·lacions i, entre d'altres, han estès la wifi gratuïta, ja és possible embarcar i facturar des del mòbil i també està en funcionament un nou mecanisme de control de fronteres: l'ABC System, que permet detectar automàticament sospitosos i viatgers que tenen algun assumpte pendent amb la justícia. "Hem fet un salt i això demostra la clara voluntat de l'organització per apostar pel futur de l'aeroport i per donar millors condicions a les companyies i als passatgers", defensa el director, Lluís Sala.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "Aena estudia nous usos per a l'edifici d'aparcaments tancat des de fa anys a l'entrada de l'aeroport de Girona. Va posar-se en servei el 2006 per donar resposta a les necessitats d'aparcament durant l'època de creixement de l'aeroport. Actualment, amb un trànsit de passatgers molt inferior i amb un nou aparcament a davant de la terminal, ja no és necessari.", "a2": "L'edifici d'aparcaments de l'Aeroport de Girona, tancat des de fa anys, es destinarà a nous usos que actualment estudia Aena. Segons el director de l'aeroport, tant aquests edificis com altres millores de la infraestructura són fruit d'una inversió de més de 140 milions d'euros en els últims deu anys. El nombre actual d’usuaris ja no fan necessàries tantes places d’aparcament.", "a3": "Aena canviarà l’ús d’un edifici que servia d’aparcament a l’aeroport de Girona, però que fa anys que està tancat. El nou aparcament davant la terminal és suficient pel moviment actual de passatgers. Aena ha invertit més de 140 MEUR en 10 anys per modernitzar-lo, amb un sistema d'aterratge en males condicions, wifi gratuït i un sistema de control de fronteres." }, "extractive": { "a1": "Sala ha recordat que en els darrers deu anys Aena ha invertit més de 140 MEUR en la millora de les instal·lacions.\nEl director de l'Aeroport de Girona, Lluís Sala, ha explicat que aquella inversió es va fer en un moment que \"per donar resposta\" al creixement de l'aeroport però reconeix que, actualment, ja no els cal.\nEl director de l'aeroport també ha remarcat que, en la darrera dècada, Aena ha invertit més de 140 MEUR a l'aeroport de Vilobí d'Onyar.\nEn aquest sentit, el director assenyala que en el darrer anys han fet un \"salt tecnològic\" per posar al dia les instal·lacions i, entre d'altres, han estès la wifi gratuïta, ja és possible embarcar i facturar des del mòbil i també està en funcionament un nou mecanisme de control de fronteres: l'ABC System, que permet detectar automàticament sospitosos i viatgers que tenen algun assumpte pendent amb la justícia.", "a2": "Aena està estudiant diferents sortides per a l'edifici d'aparcaments que té tancat des de fa anys a l'entrada de l'Aeroport de Girona.\nSala ha recordat que en els darrers deu anys Aena ha invertit més de 140 MEUR en la millora de les instal·lacions.\nEl director de l'Aeroport de Girona, Lluís Sala, ha explicat que aquella inversió es va fer en un moment que \"per donar resposta\" al creixement de l'aeroport però reconeix que, actualment, ja no els cal.\nEn aquest sentit, el director assenyala que en el darrer anys han fet un \"salt tecnològic\" per posar al dia les instal·lacions i, entre d'altres, han estès la wifi gratuïta, ja és possible embarcar i facturar des del mòbil i també està en funcionament un nou mecanisme de control de fronteres: l'ABC System, que permet detectar automàticament sospitosos i viatgers que tenen algun assumpte pendent amb la justícia.", "a3": "Aena està estudiant diferents sortides per a l'edifici d'aparcaments que té tancat des de fa anys a l'entrada de l'Aeroport de Girona.\nSala ha recordat que en els darrers deu anys Aena ha invertit més de 140 MEUR en la millora de les instal·lacions.\nEl director de l'Aeroport de Girona, Lluís Sala, ha explicat que aquella inversió es va fer en un moment que \"per donar resposta\" al creixement de l'aeroport però reconeix que, actualment, ja no els cal.\nEn aquest sentit, el director assenyala que en el darrer anys han fet un \"salt tecnològic\" per posar al dia les instal·lacions i, entre d'altres, han estès la wifi gratuïta, ja és possible embarcar i facturar des del mòbil i també està en funcionament un nou mecanisme de control de fronteres: l'ABC System, que permet detectar automàticament sospitosos i viatgers que tenen algun assumpte pendent amb la justícia." }, "extreme": { "a1": "Aena està estudiant diferents usos per a l'edifici d'aparcaments tancat des de fa anys a l'entrada de l'aeroport de Girona.", "a2": "L'aeroport de Girona destinarà a altres usos l'edifici d'aparcaments infrautilitzat i continuarà en l’evolució de millora dels serveis.", "a3": "Aena estudia nous usos per l’edifici modular d’aparcaments que està tancat a l’aeroport de Girona, però encara no els concreta." } }
1,625
La Guàrdia Civil fa evident al Suprem la causa general contra l'independentisme
El tinent coronel Daniel Baena revela que la investigació arrenca el 2015 mentre que el jutge Marchena impedeix qüestionar els informes que van alimentar les acusacions
La causa contra el procés català no neix amb la denúncia de Vox a principis del 2017 per les polèmiques declaracions del jutge Santi Vidal, sinó el 2015. Baena, que ha negat estar al darrere del perfil de Twitter que amb el pseudònim de "Tácito" carregava contra dirigents independentistes i s'avançava a les interlocutòries judicials, era un testimoni clau. Tant per a l'acusació -que articula el seu relat a partir dels atestats de l'agent- com per a les defenses, que mantenen que la instrucció està plena d'irregularitats. En una particular descripció de la seva tasca, el tinent coronel ha insistit que ell només investigava "persones que feien coses". Sense fets concrets i amb el jutge a remolc Tot plegat, però, sense concretar els fets que s'intentaven dirimir en cadascuna de les instàncies que investigaven i amb un modus operandi en què jutges com el del jutjat d'instrucció número 13 Juan Antonio Ramírez Sunyer -que va morir el novembre passat- semblava anar a remolc. Si més no per les afirmacions fetes pel tinent coronel. "Es plantejaven els objectius i es proposaven les línies d'actuació al jutge i ell acceptava", ha assegurat. Segons el tinent coronel de la Guàrdia Civil, va ser la Fiscalia de l'Audiència Nacional la primera que els va encarregar que com a policia judicial investiguessin si, arran de la declaració de sobirania aprovada pel Parlament el 9 de novembre del 2015, es destinaven diners públics per crear estructures d'Estat. És al gener del 2016 quan s'obren diligències per investigar el Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat) i si el Govern s'excedia en les seves competències estatutàries. Que els membres de l'executiu diguessin davant càmeres i micròfons que volien la independència era suficient per investigar. "Precisament es deia públicament, es veia tot per televisió", ha dit Baena. El març del 2017 va començar la investigació al jutjat 13 per comprovar si les declaracions del jutge Vidal tenien veracitat i a partir de la qual es van incorporar nous delictes, causa que durant mig any va conviure en paral·lel a la de la Fiscalia de l'Audiència Nacional. Després es va obrir una causa contra el Govern al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i, a partir de la manifestació del 20 de setembre, amb la querella del fiscal general de l'Estat José Manuel Maza, la causa va passar a l'Audiència Nacional i, finalment, al Tribunal Suprem. Tot plegat, una tèrbola teranyina en la qual han intentat burxar les defenses. Baena ha insistit que els jutges o magistrats de les investigacions compartimentades sempre es van "posar d'acord" per compartir la documentació aportada. Entre la "insurrecció" sense violència i l'EnfoCATs incomplert La bateria de contradiccions del tinent coronel és llarga, començant per la definició d'un "clima insurreccional" entre el 20 de setembre i el 27 d'octubre del 2017 que ha acabat reconeixent que no va desembocar ni en detinguts ni en incidents. Les paradoxes s'han anat encadenant. Ha dit que no s'investigava "ni el referèndum ni el procés", però ha relatat com no van trobar urnes i van intervenir a Unipost per evitar l'enviament de les notificacions de les meses. Que no s'investigava l'ANC, però que van veure que no estava vinculada a malversació de diners públics -com s'arriba a aquesta conclusió si no s'investiga?-, però es va seguir indagant sobre "altres delictes" a l'entitat. Baena ha donat validesa al document Enfocats perquè "ratificava" la investigació feta a partir de notícies i entrevistes de mitjans de comunicació, rodes de premsa o correus electrònic. Tot això malgrat reconèixer que no sap qui el va fer i que només es va trobar a casa de Josep Maria Jové. Cap altra còpia ni en paper ni digitalitzada. Aragonès, Salvadó, Batlle i Laplana, al Suprem el dia de Sant Jordi Era previsible que, pel ritme de testimonis i la llarga llista, el judici no se suspengués per la campanya electoral. El jutge Marchena ho ha corroborat aquest dimarts, quan ha fet públic el reguitzell de citacions fins al 25 d'abril. Les pròximes setmanes estaran farcides de més testimonis d'agents policials i serà el 23 d'abril quan estan previstes declaracions clau com la de la intendent dels Mossos Teresa Laplana; l'exdirector dels Mossos Albert Batlle; Lluís Salvadó; el vicepresident del Govern, Pere Aragonès; o l'exconseller d'Interior Jordi Jané. L'endemà, el dia 24, està previst que declarin Joan Ignasi Elena -expresident del Pacte Nacional pel Referèndum-, l'exdiputat Lluís Llach i l'expresidenta de l'Associació de Municipis per la Independència Neus Lloveras. Tot això sempre i quan es compleixi el calendari previst per Marchena, difícil tenint en compte el ritme portat fins ara i la transcendència d'alguns dels testimonis.
[ "judici de l'1-o" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "El tinent coronel de la Guàrdia Civil, David Baena, ha manifestat que va ser la Fiscalia de l'Audiència Nacional la primera que els va encarregar que investiguessin si es destinaven diners públics per crear estructures d'Estat. El març del 2017 va començar la investigació per comprovar si les declaracions del jutge Vidal tenien veracitat i es van incorporar nous delictes.", "a2": "La declaració del tinent coronel de la Guàrdia Civil Baena, tot i les nombroses contradiccions, aclareix que la causa contra el procés va iniciar-se ja el 2015. El novembre de 2015 la Fiscalia de l'Audiència Nacional va ordenar investigar si es destinaven diners públics a la creació d'un futur estat independent i, a continuació, van seguir diligències el 2016.", "a3": "La Guàrdia Civil investigava des del 2015 el procés català, segons declaracions del tinent coronel Daniel Baena. Eren objectius que s’investigaven amb l’acceptació del jutge Ramírez del jutjat número 13 i, a mesura que es va ampliar la investigació, es posaren d’acord els diferents jutges per compartir informació. Baena es contradiu en diversos punts, però Marchena impedeix qüestionar-ne els informes." }, "extractive": { "a1": "Segons el tinent coronel de la Guàrdia Civil, va ser la Fiscalia de l'Audiència Nacional la primera que els va encarregar que com a policia judicial investiguessin si, arran de la declaració de sobirania aprovada pel Parlament el 9 de novembre del 2015, es destinaven diners públics per crear estructures d'Estat.\nEl març del 2017 va començar la investigació al jutjat 13 per comprovar si les declaracions del jutge Vidal tenien veracitat i a partir de la qual es van incorporar nous delictes, causa que durant mig any va conviure en paral·lel a la de la Fiscalia de l'Audiència Nacional.\nLa bateria de contradiccions del tinent coronel és llarga, començant per la definició d'un \"clima insurreccional\" entre el 20 de setembre i el 27 d'octubre del 2017 que ha acabat reconeixent que no va desembocar ni en detinguts ni en incidents.\nHa dit que no s'investigava \"ni el referèndum ni el procés\", però ha relatat com no van trobar urnes i van intervenir a Unipost per evitar l'enviament de les notificacions de les meses.", "a2": "Segons el tinent coronel de la Guàrdia Civil, va ser la Fiscalia de l'Audiència Nacional la primera que els va encarregar que com a policia judicial investiguessin si, arran de la declaració de sobirania aprovada pel Parlament el 9 de novembre del 2015, es destinaven diners públics per crear estructures d'Estat.\nEl març del 2017 va començar la investigació al jutjat 13 per comprovar si les declaracions del jutge Vidal tenien veracitat i a partir de la qual es van incorporar nous delictes, causa que durant mig any va conviure en paral·lel a la de la Fiscalia de l'Audiència Nacional.\nLa bateria de contradiccions del tinent coronel és llarga, començant per la definició d'un \"clima insurreccional\" entre el 20 de setembre i el 27 d'octubre del 2017 que ha acabat reconeixent que no va desembocar ni en detinguts ni en incidents.\nLes pròximes setmanes estaran farcides de més testimonis d'agents policials i serà el 23 d'abril quan estan previstes declaracions clau com la de la intendent dels Mossos Teresa Laplana; l'exdirector dels Mossos Albert Batlle; Lluís Salvadó; el vicepresident del Govern, Pere Aragonès; o l'exconseller d'Interior Jordi Jané.", "a3": "Baena, que ha negat estar al darrere del perfil de Twitter que amb el pseudònim de \"Tácito\" carregava contra dirigents independentistes i s'avançava a les interlocutòries judicials, era un testimoni clau.\nSegons el tinent coronel de la Guàrdia Civil, va ser la Fiscalia de l'Audiència Nacional la primera que els va encarregar que com a policia judicial investiguessin si, arran de la declaració de sobirania aprovada pel Parlament el 9 de novembre del 2015, es destinaven diners públics per crear estructures d'Estat.\nEl març del 2017 va començar la investigació al jutjat 13 per comprovar si les declaracions del jutge Vidal tenien veracitat i a partir de la qual es van incorporar nous delictes, causa que durant mig any va conviure en paral·lel a la de la Fiscalia de l'Audiència Nacional.\nLa bateria de contradiccions del tinent coronel és llarga, començant per la definició d'un \"clima insurreccional\" entre el 20 de setembre i el 27 d'octubre del 2017 que ha acabat reconeixent que no va desembocar ni en detinguts ni en incidents." }, "extreme": { "a1": "El tinent coronel de la Guàrdia Civil, Daniel Baena, revela que la investigació contra el procés va iniciar-se el 2015.", "a2": "El testimoni de Baena al Suprem remunta a l'any 2015 les primeres investigacions judicials contra el govern de Catalunya.", "a3": "El tinent coronel Daniel Baena declara que ell investigava “persones que feien coses”, amb l’aprovació del jutjat número 13." } }
1,978
​Més confrontació per guanyar audiència
«La cobertura del procés no està sent tan parcial perquè els periodistes siguin inútils, sinó per una combinació de militància política i estratègia comercial als mitjans»
Un ràpid cop d’ull a la cobertura informativa de les últimes setmanes del procés per part de molts mitjans catalans i espanyols, en especial, dels públics, revela el desequilibri en l’elaboració de notícies i reportatges i en el plantejament d’entrevistes i anàlisis, i també la ineptitud exasperant de tertulians i comentaristes, dels més variats signes i procedències, els quals segueixen sense encertar ni un sol pronòstic. Però si estudiem aquesta activitat amb una major profunditat ens adonarem que, sovint, la seva manera de treballar persegueix comercialment l’eficiència de l’enfrontament i l’administració de l’odi. L’estratègia és més que imprudent, és temerària. Reprodueix el que fan pels seus respectius interessos les institucions i els partits polítics o entitats i individus que un dia van donar un primer pas en aquesta línia i que, en el present, estan lluny de la bona fe que els movia en el passat. Per exemple, els atacs verbals als contraris, les burles sagnants contra el bàndol rival… es van intensificar a xarxes socials com Twitter després de la repressió policial de l’1-O. Llavors, emissores, canals, rotatius i ciberdiaris els van anar reproduint i alimentant perquè, en última instància, els entenen com a mercaderia per a l’audiència. Obediència a la consigna La consigna política als mitjans públics coincideix en aquest context amb les instruccions que de vegades han d’acatar a contracor els integrants dels cossos de seguretat. Tant els uns com els altres són instruments de l’administració, no pas eines útils per als administrats, un extrem que ha motivat queixes de col·lectius com el personal de TVE al territori, els Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Civil, etc. Mentrestant, els més obedients o els que sintonitzen amb els valors de la seva organització (i el profit que aquesta en vol obtenir) guarden silenci. Un reporter de Telemadrid demanant a un manifestant que posi la bandera espanyola durant la connexió Convé tractar-ne a fons l’arrel, perquè és aquí on trobem la malaltia, la qual no reclama imposicions normatives, sinó compromís professional en tots els estrats, de la direcció general als alumnes universitaris en pràctiques. La situació, que és greu, ja està triturant les classificacions i les taxonomies que semblaven més sòlides sobre el control de la premsa. El pluralisme fictici Estats Units és el màxim exponent de la liberalització i la desregulació en múltiples àmbits, com el sector de la comunicació. En el seu concepte de funció democràtica del periodisme, es rebutja qualsevol intervenció estatal. Per aquesta raó, la rellevància dels mitjans públics per garantir un servei mínim és més aviat escassa. El seu mercat està dominat per grans grups privats. L’enfocament més social ha influït com a guia per a l’activitat laboral i la redacció de codis deontològics. Res més. La distància amb Catalunya i Espanya és immensa. Als Estats Units la rellevància dels mitjans públics és més aviat escassa Gran Bretanya comparteix amb la potència nord-americana la tradició liberal en l’activitat política i econòmica. No obstant això, compta amb una de les corporacions públiques més paradigmàtiques pel que fa a la seva independència, la BBC, i amb un organisme amb poders significatius per vigilar l’activitat en aquesta indústria, l’Ofcom. Altres països de la Commonwealth, com Canadà (i la CBC) o Austràlia (ABC), responen a aquesta filosofia. Quina enveja, oi? Malgrat les diferències, aquestes nacions han estat reunides en un mateix bloc per teòrics d’allò més influents, com Daniel C. Hallin i Paolo Mancini, els quals contraposen aquest conjunt, el de l’Atlàntic nord o “liberal”, al “democràtic corporatiu” del nord d’Europa, i al nostre, el “pluralista polaritzat” del Mediterrani. Aquestes famílies suposadament es constitueixen per afinitats en el grau de professionalització, les tirades i audiències, les legislacions… El model, que data de 2008, ha estat qüestionat des de diverses perspectives. Així, el degà de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna, Josep Maria Carbonell, critica que Estats Units, Gran Bretanya i Canadà hagin estat inclosos en aquesta categoria perquè hi veu limitacions geogràfiques severes. Liberals entre autoritaris Potser les quatre teories establertes mig segle abans per Fred S. Siebert, Theodore Peterson i Wilbur Schramm resultin menys controvertides. Aquestes són l’“autoritària”, amb la premsa inicialment sota el poder; la “liberal”, incipient en el segle XVII i vigent fins al XIX; la del “totalitarisme soviètic”, vinculada a la primera i que preconitzava la “veritat marxista-leninista-estalinista” establerta a l’antiga URSS; i la de la “responsabilitat social”, que, en canvi, estava connectada a la segona, amb la peculiaritat que li afegia un ens que supervisés els mitjans de forma efectiva. És l'obligació que es deriva del dret del ciutadà a rebre notícies certes i interpretacions horandes Com recorda el professor Santiago Justel en la seva tesi doctoral, l’adaptació de les distintes realitats mediàtiques a les quatre teories és plausible avui si els aspectes històrics s’actualitzen adequadament i si s’accepten les nombroses possibilitats intermèdies. Més enllà del rigor o la flexibilitat en la regulació, es requereix l’aplicació del principi de veracitat en la informació. Molt malament s’han hagut de posar les coses perquè el “diàleg” s’estigui convertint en tendència.
[ "procés català: anàlisi" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "Una anàlisi de la cobertura informativa de les últimes setmanes del procés per part de molts mitjans catalans i espanyols, sobretot els públics, revela la parcialitat en l’elaboració de notícies i reportatges, i el plantejament d’entrevistes i anàlisis. A partir de l’1-O, la cobertura del procés està sent més parcial a causa de la militància política i l'estratègia comercial als mitjans.", "a2": "Els mitjans de comunicació, en particular els públics, han manifestat en relació amb el procés la influència que hi exerceixen els diferents interessos institucionals i polítics. Sovint han d’acatar consignes més útils per a l'administració que per a la ciutadania. La situació a Catalunya i Espanya contrasta amb la d'altres realitats occidentals, teoritzades per diferents estudiosos de la comunicació.", "a3": "Els mitjans de comunicació catalans i espanyols difereixen molt com han tractat el procés, però en general hi ha hagut desequilibri informatiu. Segueixen consignes polítiques, tot i les queixes del personal en desacord. A la Gran Bretanya, la BBC gaudeix d’independència i de control alhora. Els Estats Units també rebutgen la intervenció estatal i abracen la liberalització i la desregulació." }, "extractive": { "a1": "Un ràpid cop d’ull a la cobertura informativa de les últimes setmanes del procés per part de molts mitjans catalans i espanyols, en especial, dels públics, revela el desequilibri en l’elaboració de notícies i reportatges i en el plantejament d’entrevistes i anàlisis, i també la ineptitud exasperant de tertulians i comentaristes, dels més variats signes i procedències, els quals segueixen sense encertar ni un sol pronòstic.\nReprodueix el que fan pels seus respectius interessos les institucions i els partits polítics o entitats i individus que un dia van donar un primer pas en aquesta línia i que, en el present, estan lluny de la bona fe que els movia en el passat.\nEstats Units és el màxim exponent de la liberalització i la desregulació en múltiples àmbits, com el sector de la comunicació.\nAquestes són l’“autoritària”, amb la premsa inicialment sota el poder; la “liberal”, incipient en el segle XVII i vigent fins al XIX; la del “totalitarisme soviètic”, vinculada a la primera i que preconitzava la “veritat marxista-leninista-estalinista” establerta a l’antiga URSS; i la de la “responsabilitat social”, que, en canvi, estava connectada a la segona, amb la peculiaritat que li afegia un ens que supervisés els mitjans de forma efectiva.", "a2": "Un ràpid cop d’ull a la cobertura informativa de les últimes setmanes del procés per part de molts mitjans catalans i espanyols, en especial, dels públics, revela el desequilibri en l’elaboració de notícies i reportatges i en el plantejament d’entrevistes i anàlisis, i també la ineptitud exasperant de tertulians i comentaristes, dels més variats signes i procedències, els quals segueixen sense encertar ni un sol pronòstic.\nLa consigna política als mitjans públics coincideix en aquest context amb les instruccions que de vegades han d’acatar a contracor els integrants dels cossos de seguretat.\nMalgrat les diferències, aquestes nacions han estat reunides en un mateix bloc per teòrics d’allò més influents, com Daniel C. Hallin i Paolo Mancini, els quals contraposen aquest conjunt, el de l’Atlàntic nord o “liberal”, al “democràtic corporatiu” del nord d’Europa, i al nostre, el “pluralista polaritzat” del Mediterrani.\nAquestes són l’“autoritària”, amb la premsa inicialment sota el poder; la “liberal”, incipient en el segle XVII i vigent fins al XIX; la del “totalitarisme soviètic”, vinculada a la primera i que preconitzava la “veritat marxista-leninista-estalinista” establerta a l’antiga URSS; i la de la “responsabilitat social”, que, en canvi, estava connectada a la segona, amb la peculiaritat que li afegia un ens que supervisés els mitjans de forma efectiva.", "a3": "Un ràpid cop d’ull a la cobertura informativa de les últimes setmanes del procés per part de molts mitjans catalans i espanyols, en especial, dels públics, revela el desequilibri en l’elaboració de notícies i reportatges i en el plantejament d’entrevistes i anàlisis, i també la ineptitud exasperant de tertulians i comentaristes, dels més variats signes i procedències, els quals segueixen sense encertar ni un sol pronòstic.\nPerò si estudiem aquesta activitat amb una major profunditat ens adonarem que, sovint, la seva manera de treballar persegueix comercialment l’eficiència de l’enfrontament i l’administració de l’odi.\nAquestes són l’“autoritària”, amb la premsa inicialment sota el poder; la “liberal”, incipient en el segle XVII i vigent fins al XIX; la del “totalitarisme soviètic”, vinculada a la primera i que preconitzava la “veritat marxista-leninista-estalinista” establerta a l’antiga URSS; i la de la “responsabilitat social”, que, en canvi, estava connectada a la segona, amb la peculiaritat que li afegia un ens que supervisés els mitjans de forma efectiva.\nEstats Units és el màxim exponent de la liberalització i la desregulació en múltiples àmbits, com el sector de la comunicació." }, "extreme": { "a1": "Es demana parcialitat en l’elaboració de notícies i en el plantejament d’entrevistes i anàlisis en molts mitjans catalans i espanyols.", "a2": "La integritat i veracitat dels mitjans de comunicació en relació amb el procés s'han vist notablement deteriorades.", "a3": "Anàlisi dels mitjans de comunicació i el seu tractament del procés, en comparació amb l’estratègia general dels mitjans estrangers." } }
836
Junqueras recorda a Rabell que la prioritat d’ERC és la independència i l’anima a sumar-s’hi
El líder d'ERC remarca el caràcter plebiscitari del 27-S
El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha recordat al candidat de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, que la prioritat d’Esquerra era la independència. En una entrevista recent a l’ACN, Rabell havia apuntat la possibilitat d’un tripartit d’esquerres, amb la CUP i ERC el 27-S per fer polítiques d’esquerres i treballar per la convocatòria d’un referèndum. Junqueras, en canvi, veu que les pròximes eleccions són el referèndum que el govern espanyol ha negat i convida Rabell a sumar-se al projecte independentista. ‘La nostra prioritat en aquests moments és de construir un estat nou. Si això és compartit per qui sigui, a nosaltres ens agradarà molt de compartir-hi govern’, ha assenyalat a la Ser. Junqueras ha subratllat que hi havia moltes qüestions que ERC compartia amb Catalunya Sí que es Pot i s’ha mostrat convençut que a partir del 27-S hi hauria vies de col·laboració entre les dues formacions. ‘Nosaltres volem una majoria independentista, però també per a fer coses socials’, ha explicat en una entrevista al programa ‘Hoy por hoy’ de la Cadena Ser. En tot cas, la prioritat dels republicans a la pròxima legislatura serà la construcció d’un estat nou i, per això, han arribat a un pacte amb CDC i més partits i institucions d’ideologies diferents. Segons Junqueras és ‘impossible’ que la Generalitat faci polítiques d’esquerres dins el marc actual. ‘Junts Pel Sí vol la construcció d’una Catalunya independent precisament perquè els ciutadans de Catalunya puguin decidir quines polítiques s’apliquen al país’, ha subratllat. ‘Encara que el cent per cent dels ciutadans de Catalunya estiguessin en contra de les polítiques del PP, el govern espanyol les continuaria aplicant. I això ens sembla un sense sentit’, ha indicat Junqueras. També ha lamentat la subordinació actual de la Generalitat als designis marcats per Madrid. La candidatura en què ERC s’ha integrat per al 27-S té l’únic propòsit de construir un estat català independent, més enllà d’ideologies. Junqueras ha opinat que era ‘poc important’ el càrrec que ell ocupés després de les eleccions i també ha minimitzat la importància de qui fos el president del govern tenint en compte que es tractava d’un projecte col·lectiu. En tot cas, tot i la insistència de l’entrevistador, no ha confirmat que Esquerra volgués la presidència d’Artur Mas ni que fos l’única possible després del 27-S. Junqueras veu ‘normal’ que Romeva no defensi la gestió de Mas L’entrevista al líder d’ERC i número 5 de la candidatura Junts pel Sí ha començat amb una valoració a les paraules de la persona que encapçalava la llista conjunta independentista. Raül Romeva ha explicat al diari El País que ell no defensaria la gestió d’Artur Mas al capdavant de la Generalitat, sinó que se centraria a treballar per aconseguir la independència de Catalunya. ‘És normal que el cap de llista d’un projecte que té el propòsit de fer la independència centri l’atenció en aquest aspecte’, ha opinat Junqueras, que ha remarcat la importància que a la candidatura conjunta s’haguessin agrupat persones, partits i institucions amb projectes socials i econòmics diferents. ‘Per això és meritori que ens posem d’acord’, ha dit. Catalunya superarà les decisions del TC El president d’ERC no té cap dubte que el govern espanyol farà servir el Tribunal Constitucional per a recórrer totes les decisions que la Generalitat prengui a l’àmbit de la independència. Una situació que no el preocupa, perquè, si Junts Pel Sí encapçala el futur govern i té prou majoria parlamentària, crearà un marc legal i constitucional que superarà el poder de decisió del TC. ‘Determinarem un marc legal i constitucional precisament perquè no hi hagi un tribunal de nomenament polític que tingui més força que la voluntat popular’, ha assenyalat. Junqueras ha criticat que la majoria de reclamacions que Catalunya havia fet els darrers anys haguessin restat anul·lades per la voluntat d’un tribunal format per membres ‘nomenats pel PP i el PSOE’. Declarar la independència amb una majoria de diputats La CUP és l’únic dels partits partidaris de l’estat propi que creu en la necessitat que els partits independentistes obtinguin més del 50% dels vots el 27-S. Junqueras ha tornat a negar la necessitat d’arribar en aquest percentatge de vots perquè Catalunya declarés la independència, sempre que les forces independentistes superessin el 50% dels escons al parlament. ‘Què és una majoria al congrés dels Estats Units? Una majoria de congressistes. I una majoria al senat? Una majoria de senadors. I al Bundestag? Una majoria de diputats’, ha recordat.
[ "país", "principat" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha recordat que la candidatura en què ERC s’ha integrat per al 27-S té l’únic propòsit de construir un estat català independent, més enllà d’ideologies. Junqueras ha remarcat que és important que a la candidatura conjunta independentista s’hagin agrupat persones, partits i institucions amb projectes socials i econòmics diferents.", "a2": "Oriol Junqueras, líder d’ERC i número 5 de la candidatura de Junts pel Sí a les eleccions del 27-S, ha pres posició sobre diverses qüestions. Ha acollit l’oferta de Lluís Rabell, però també ha insistit que la seva prioritat és la independència. Tampoc comparteix la necessitat d’obtenir més del 50 % dels vots, com defensa la CUP, per encetar el procés.", "a3": "Les eleccions del 27-S es plantegen com a referèndum independentista pel president d’ERC, Oriol Junqueras, que convida Catalunya Sí que es Pot a sumar-s’hi. Junqueras creu que ambdós partits col·laboraran després de les eleccions. Si hi ha majoria parlamentària independentista, es crearà un marc legal i constitucional per superar el TC." }, "extractive": { "a1": "El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha recordat al candidat de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, que la prioritat d’Esquerra era la independència.\nJunqueras ha opinat que era ‘poc important’ el càrrec que ell ocupés després de les eleccions i també ha minimitzat la importància de qui fos el president del govern tenint en compte que es tractava d’un projecte col·lectiu.\nRaül Romeva ha explicat al diari El País que ell no defensaria la gestió d’Artur Mas al capdavant de la Generalitat, sinó que se centraria a treballar per aconseguir la independència de Catalunya.\n‘És normal que el cap de llista d’un projecte que té el propòsit de fer la independència centri l’atenció en aquest aspecte’, ha opinat Junqueras, que ha remarcat la importància que a la candidatura conjunta s’haguessin agrupat persones, partits i institucions amb projectes socials i econòmics diferents.", "a2": "El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha recordat al candidat de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, que la prioritat d’Esquerra era la independència.\nJunqueras ha subratllat que hi havia moltes qüestions que ERC compartia amb Catalunya Sí que es Pot i s’ha mostrat convençut que a partir del 27-S hi hauria vies de col·laboració entre les dues formacions. \n‘És normal que el cap de llista d’un projecte que té el propòsit de fer la independència centri l’atenció en aquest aspecte’, ha opinat Junqueras, que ha remarcat la importància que a la candidatura conjunta s’haguessin agrupat persones, partits i institucions amb projectes socials i econòmics diferents.\nUna situació que no el preocupa, perquè, si Junts Pel Sí encapçala el futur govern i té prou majoria parlamentària, crearà un marc legal i constitucional que superarà el poder de decisió del TC.", "a3": "El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha recordat al candidat de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, que la prioritat d’Esquerra era la independència.\nJunqueras ha opinat que era ‘poc important’ el càrrec que ell ocupés després de les eleccions i també ha minimitzat la importància de qui fos el president del govern tenint en compte que es tractava d’un projecte col·lectiu.\nRaül Romeva ha explicat al diari El País que ell no defensaria la gestió d’Artur Mas al capdavant de la Generalitat, sinó que se centraria a treballar per aconseguir la independència de Catalunya.\n‘És normal que el cap de llista d’un projecte que té el propòsit de fer la independència centri l’atenció en aquest aspecte’, ha opinat Junqueras, que ha remarcat la importància que a la candidatura conjunta s’haguessin agrupat persones, partits i institucions amb projectes socials i econòmics diferents." }, "extreme": { "a1": "Oriol Junqueras indica a Rabell que la prioritat d’ERC és la independència i no un tripartit d’esquerres.", "a2": "Assolir la independència amb l'obtenció del 50 % dels escons a les eleccions del 27-S és el principal objectiu d’ERC.", "a3": "La prioritat d’ERC és la independència de Catalunya, com recorda Junqueras a Rabell, candidat per Catalunya Sí que es Pot." } }
120
La CUP votarà si trenca la limitació d’una legislatura per als diputats
A banda, la ponència organitzativa obre la porta perquè Fernàndez, Arrufat i Vallet es puguin tornar a presentar a les pròximes eleccions
El debat sobre la continuïtat de les cares més carismàtiques de la CUP apareix periòdicament entre militants i simpatitzants. Actualment, els representants supramunicipals d’elecció directa (és a dir, els diputats del parlament, atès que ara per ara el partit no participa ni en les eleccions espanyoles ni en les europees) només poden ocupar el càrrec durant una legislatura, sempre que duri més de dos anys. Això ha fet que a les llistes hagin hagut de prescindir de noms com ara David Fernàndez, Quim Arrufat, Anna Gabriel o Eulàlia Reguant, fet que alguns espais consideren una pèrdua de capital polític i una llosa del punt de vista electoral. Tanmateix, segons que ha pogut saber VilaWeb, aquesta cotilla podria relaxar-se si prospera alguna de les esmenes presentades a la nova ponència organitzativa que es votaran el 14 de juliol a l’Assemblea Nacional Ordinària que la CUP farà a Celrà (Gironès). Al document base sobre el qual s’han presentat esmenes, la comissió redactora ha optat per mantenir limitació actual: «La durada màxima consecutiva d’una persona en càrrecs representatius d’elecció directa supramunicipal serà d’un mandat complet. Comptarà com a mandat complet qualsevol legislatura superior a 2 anys.» L’objectiu d’aquesta limitació és evitar la professionalització de la política i allunyar els representants públics de la vida quotidiana dels ciutadans. Reconeixent com a necessària la limitació de mandats, les assemblees locals de Sant Esteve de Palautordera (Vallès Oriental) i de Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental) han presentat esmenes que proposen de flexibilitzar-la. La primera proposa que la durada màxima consecutiva sigui de dos mandats, en compte d’un com ara. Al·leguen que la limitació actual sembla ‘més fruit de la por i la desconfiança en nosaltres mateixes com a organització que no pas estar basada en les necessitats i capacitats dels nostres recursos humans’ i avisen que, de mantenir-la, corren el risc de ser ‘consumidors compulsius de persones’. Raonen que, si hi ha persones disposades a assumir dos mandats seguits i l’organització hi està d’acord, és adequat que sigui possible. ‘Voldrà dir que el projecte té la capacitat de sostenir i retroalimentar-se del treball continuat i constant, de l’acumulació i de l’expertesa’, diu. A més, també valora que és una mesura que els pot afavorir electoralment. En canvi, l’esmena de Palau-solità i Plegamans introdueix com a canvi que el límit sigui de sis anys. Més enllà de la prolongació del temps que podrien ser representants, aquesta proposta deslligaria els diputats de la durada de les legislatures. Cal recordar que d’ençà del govern Montilla no hi ha hagut cap legislatura que hagi durat quatre anys, de manera que la limitació encara és més accentuada que no es podria pensar damunt el paper. ‘Aquesta esmena pretén de proposar una solució intermèdia, el límit de sis anys permet de fer substitucions a mitja legislatura i d’aquesta manera donar visibilitat a noves candidates temps abans d’unes noves eleccions’, argumenten. Com que són dues propostes diferents per una mateixa qüestió, es farà una primera votació entre les dues esmenes per veure quina de les dues té més suport. La que guanyi es tornarà a sotmetre a votació i haurà d’aconseguir més del 50% dels vots favorables perquè s’apliqui. Més enllà d’aquestes dues altres esmenes, la ponència organitzativa obre una via que permetria que David Fernàndez, Quim Arrufat i Isabel Vallet es tornessin a presentar a les pròximes eleccions al parlament. De fet, amb els estatus actuals aquesta possibilitat ja era esbossada, però la comissió redactora ho ha aclarit amb un article que diu: «Un càrrec electe d’elecció directa supramunicipal es podrà tornar a presentar al mateix càrrec quan hagin transcorregut dos mandats des del seu cessament.» És a dir, amb vista a les pròximes eleccions, els diputats de la legislatura 2012-2015 ja podrien tornar-se a presentar. Contra aquest article només hi ha una esmena presentada, també de Palau-solità i Plegamans, que, com l’altra, proposa que el temps que passi sigui de sis anys, no de dues legislatures. Així, encara que s’aprovés, també podrien tornar a presentar-se, però haurien d’esperar fins al 2021.
[ "país", "principat" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "La CUP organitzarà una votació sobre si s'ha de mantenir la limitació d’una legislatura per als representants supramunicipals d’elecció directa, és a dir, els diputats del Parlament, que actualment només poden ocupar el càrrec durant una legislatura, si dura més de dos anys. Això permetria que Fernàndez, Arrufat i Vallet es tornessin a presentar a les pròximes eleccions.", "a2": "L'Assemblea Nacional Ordinària de la CUP votarà el pròxim juliol dues esmenes relatives a la durada dels càrrecs públics supramunicipals d’elecció directa. Fins ara, s'ha aplicat la limitació d'un únic mandat. La primera esmena proposa estendre la duració a dos mandats. La segona proposta consisteix a establir un límit de sis anys independentment de la durada dels mandats.", "a3": "La CUP limita habitualment a un mandat complet el temps màxim que un representant seu pot treballar en càrrecs supramunicipals, per evitar que en facin professió i per no allunyar els polítics dels ciutadans. En la propera assemblea votaran esmenes que flexibilitzen aquesta limitació, per aprofitar electoralment la feina feta per representants ja coneguts, com David Fernàndez o Anna Gabriel." }, "extractive": { "a1": "Actualment, els representants supramunicipals d’elecció directa (és a dir, els diputats del parlament, atès que ara per ara el partit no participa ni en les eleccions espanyoles ni en les europees) només poden ocupar el càrrec durant una legislatura, sempre que duri més de dos anys.\nAl·leguen que la limitació actual sembla ‘més fruit de la por i la desconfiança en nosaltres mateixes com a organització que no pas estar basada en les necessitats i capacitats dels nostres recursos humans’ i avisen que, de mantenir-la, corren el risc de ser ‘consumidors compulsius de persones’.\nMés enllà de la prolongació del temps que podrien ser representants, aquesta proposta deslligaria els diputats de la durada de les legislatures.\nContra aquest article només hi ha una esmena presentada, també de Palau-solità i Plegamans, que, com l’altra, proposa que el temps que passi sigui de sis anys, no de dues legislatures.", "a2": "Actualment, els representants supramunicipals d’elecció directa (és a dir, els diputats del parlament, atès que ara per ara el partit no participa ni en les eleccions espanyoles ni en les europees) només poden ocupar el càrrec durant una legislatura, sempre que duri més de dos anys.\nL’objectiu d’aquesta limitació és evitar la professionalització de la política i allunyar els representants públics de la vida quotidiana dels ciutadans.\nLa primera proposa que la durada màxima consecutiva sigui de dos mandats, en compte d’un com ara.\nContra aquest article només hi ha una esmena presentada, també de Palau-solità i Plegamans, que, com l’altra, proposa que el temps que passi sigui de sis anys, no de dues legislatures.", "a3": "Actualment, els representants supramunicipals d’elecció directa (és a dir, els diputats del parlament, atès que ara per ara el partit no participa ni en les eleccions espanyoles ni en les europees) només poden ocupar el càrrec durant una legislatura, sempre que duri més de dos anys.\nTanmateix, segons que ha pogut saber VilaWeb, aquesta cotilla podria relaxar-se si prospera alguna de les esmenes presentades a la nova ponència organitzativa que es votaran el 14 de juliol a l’Assemblea Nacional Ordinària que la CUP farà a Celrà (Gironès).\nAl·leguen que la limitació actual sembla ‘més fruit de la por i la desconfiança en nosaltres mateixes com a organització que no pas estar basada en les necessitats i capacitats dels nostres recursos humans’ i avisen que, de mantenir-la, corren el risc de ser ‘consumidors compulsius de persones’.\nContra aquest article només hi ha una esmena presentada, també de Palau-solità i Plegamans, que, com l’altra, proposa que el temps que passi sigui de sis anys, no de dues legislatures." }, "extreme": { "a1": "A l’Assemblea Nacional Ordinària de la CUP es votarà si es trenca la limitació d’una legislatura per als diputats del Parlament.", "a2": "La CUP debatrà a la pròxima Assemblea si estendre la duració dels mandats dels diputats al Parlament, i fins a quan.", "a3": "La CUP planteja flexibilitzar la limitació dels mandats als seus representants al Parlament de Catalunya, que es votarà en assemblea." } }
892
Periodistes de tribunals, el Via Lliure i La Marató, guardonats amb els Premis Ràdio Associació
La vintena edició dels Premis Ràdio Associació guardonaran aquesta edició com a millor professional els periodistes de tribunals Anna Punsí, de SER-Catalunya; Maria Núria Revetlle, de Catalunya Ràdio; i a Benet Íñigo de RAC1. El periodista Esteve Giralt, corresponsal de RAC1 a Tarragona, rebrà el premi a l’excel·lència pel seu seguiment de les emergències a la zona. El Guardó 1924 se l’emporta La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio; el premi al millor programa de ràdio, Via Lliure de RAC1; el millor programa de ràdio local Un dia Més d’UA1 Lleida Ràdio; i el premi a la inclusió, La Casa Ofala de Ràdio Begues. Manolo Oliveros rebrà una menció d’honor, així com El Balcó de SER-Catalunya. La gala de lliurament dels premis serà el 25 de març al CCCB. El jurat ha decidit atorgar ex-aequo el premi al millor professional als periodistes Anna Punsí de SER-Catalunya, Maria Núria Revetlle de Catalunya Ràdio, i Benet Iñigo de RAC1, per ‘haver fet un sobreesforç de síntesi i de comprensió cap els oients en l’àmbit de la informació de tribunals, especialment en un any en què la sentència del procés ha marcat bona part de l’actualitat durant molts mesos’. Segons el jurat, ells tres representen els informadors de tribunals que han hagut de formar-se, consultar, contrastar i explicar temàtiques complicades per a gran part dels oients. ‘Volem destacar l’evidència de la validesa de la informació responsable, rigorosa, treballada i puntual, uns valors de la ràdio que contrasten absolutament amb les ‘fake news”, ha dit el president de Ràdio Associació de Catalunya, Jordi Margarit, en l’acte d’anunci dels guanyadors aquest dimarts. En l’apartat a l’excel·lència, el reconeixement ha estat per al periodista Esteve Giralt, corresponsal de RAC1 a Tarragona i a les Terres de l’Ebre per ‘dignificar com es mereix la figura del corresponsal i haver fet una mostra excepcional de professionalitat’ durant els episodis del temporal ‘Glòria’ i l’accident de la petroquímica de Tarragona. En la categoria de millor programa de ràdio, el premi és per al Via Lliure de RAC1, conduït per Xavi Bundó, un magazine de cap de setmana que ‘s’ha consolidat i és líder d’audiència amb la proposta d’un gran contenidor de set hores que ha sabut presentar noves fórmules, perspectives i to per a informar de l’actualitat’. En la categoria d’innovació, s’atorga el premi a Podcast per Whatsapp, una proposta dels portals laselva360.cat/maresme360.cat, que opta per fer arribar els principals titulars de l’actualitat comarcal i del temps als usuaris a través d’arxius d’àudio que es distribueixen per Whatsapp. En l’apartat del Premi Ràdio Associació a la inclusió, el premi ha estat per La Casa Ofala, de Ràdio Begues, un podcast que ‘dóna veu a un col·lectiu especialment desconegut, com són els refugiats, en aquest cas els que es troben al centre d’acollida de la població’. El jurat ha atorgat mencions de qualitat a Notes de Llibertat, d’UJI Ràdio, Emissora de la Universitat Jaume I de Castelló, a Adolescents.cat, de Catalunya Ràdio, al programa El Gripau Blau, de Ràdio Estel, a Íntimes de Ràdio L’Om Picassent i la Xarxa d’Emissores Municipals Valencianes i El Club dels Bolats, de Ràdio Sant Cugat-Cugat Mèdia. El jurat està presidit per Carles Solà i l’integren Joan Manuel Tresserras, Imma Tubella, Assumpció Maresma i Jordi Margarit. Aquest any, la 20a edició dels premis coincideix amb els noranta anys de la posada en funcionament de Ràdio Associació, l’emissora que als anys 30 va posar en funcionament l’Associació Nacional de Radiodifusió (ANR). ‘Aquesta edició vol evidenciar la professionalitat dels mitjans solvents, els mitjans contrastats, els que no ens enganyen mai’, ha assegurat el president, Jordi Margarit. La gala de lliurament dels guardons canvia aquest any d’ubicació i se celebrarà a la Sala Teatre del CCCB el 25 de març amb els Òscars (Andreu i Dalmau) com a presentadors.
[ "cultura", "mitjans de comunicació" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "Els Premis Ràdio Associació guardonaran aquesta edició com a millor professional diversos periodistes de tribunals. El premi al millor programa de ràdio se l'emportarà \"Via lliure\" de RAC1, el millor programa de ràdio local, \"Un dia més\" d’UA1 Lleida Ràdio; el premi a la inclusió, \"La Casa Ofala\" de Ràdio Begues, i el Guardó 1924, La Marató de TV3.", "a2": "La vintena edició dels Premis Ràdio Associació guardonaran els periodistes de tribunals Anna Punsí, Maria Núria Revetlle i Benet Iñigo per la seva cobertura de la sentència del procés. Esteve Giralt ha rebut el premi a l'excel·lència pel seu treball sobre les emergències a Tarragona i \"Via lliure\" de RAC1 ha rebut el premi de millor programa de ràdio.", "a3": "S’anuncien els guardonats en els Premis Ràdio Associació: tres periodistes de tribunals, Anna Punsí, Maria Núria Revetlle i Benet Íñigo; el corresponsal a Tarragona Esteve Giralt; el programa \"Via lliure\", de RAC1; el programa local \"Un dia més\"; i el programa \"La casa Ofala\", sobre inclusió i acollida a Begues. El jurat està format per Tresserras, Tubella, Maresma i Margarit." }, "extractive": { "a1": "La vintena edició dels Premis Ràdio Associació guardonaran aquesta edició com a millor professional els periodistes de tribunals Anna Punsí, de SER-Catalunya; Maria Núria Revetlle, de Catalunya Ràdio; i a Benet Íñigo de RAC1.\nEl Guardó 1924 se l’emporta La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio; el premi al millor programa de ràdio, Via Lliure de RAC1; el millor programa de ràdio local Un dia Més d’UA1 Lleida Ràdio; i el premi a la inclusió, La Casa Ofala de Ràdio Begues.\nEl jurat ha decidit atorgar ex-aequo el premi al millor professional als periodistes Anna Punsí de SER-Catalunya, Maria Núria Revetlle de Catalunya Ràdio, i Benet Iñigo de RAC1, per ‘haver fet un sobreesforç de síntesi i de comprensió cap els oients en l’àmbit de la informació de tribunals, especialment en un any en què la sentència del procés ha marcat bona part de l’actualitat durant molts mesos’.\nEn la categoria de millor programa de ràdio, el premi és per al Via Lliure de RAC1, conduït per Xavi Bundó, un magazine de cap de setmana que ‘s’ha consolidat i és líder d’audiència amb la proposta d’un gran contenidor de set hores que ha sabut presentar noves fórmules, perspectives i to per a informar de l’actualitat’.", "a2": "El jurat ha decidit atorgar ex-aequo el premi al millor professional als periodistes Anna Punsí de SER-Catalunya, Maria Núria Revetlle de Catalunya Ràdio, i Benet Iñigo de RAC1, per ‘haver fet un sobreesforç de síntesi i de comprensió cap els oients en l’àmbit de la informació de tribunals, especialment en un any en què la sentència del procés ha marcat bona part de l’actualitat durant molts mesos’.\nEn l’apartat a l’excel·lència, el reconeixement ha estat per al periodista Esteve Giralt, corresponsal de RAC1 a Tarragona i a les Terres de l’Ebre per ‘dignificar com es mereix la figura del corresponsal i haver fet una mostra excepcional de professionalitat’ durant els episodis del temporal ‘Glòria’ i l’accident de la petroquímica de Tarragona.\nEn la categoria de millor programa de ràdio, el premi és per al Via Lliure de RAC1, conduït per Xavi Bundó, un magazine de cap de setmana que ‘s’ha consolidat i és líder d’audiència amb la proposta d’un gran contenidor de set hores que ha sabut presentar noves fórmules, perspectives i to per a informar de l’actualitat’.\nAquest any, la 20a edició dels premis coincideix amb els noranta anys de la posada en funcionament de Ràdio Associació, l’emissora que als anys 30 va posar en funcionament l’Associació Nacional de Radiodifusió (ANR).", "a3": "La vintena edició dels Premis Ràdio Associació guardonaran aquesta edició com a millor professional els periodistes de tribunals Anna Punsí, de SER-Catalunya; Maria Núria Revetlle, de Catalunya Ràdio; i a Benet Íñigo de RAC1.\nEl Guardó 1924 se l’emporta La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio; el premi al millor programa de ràdio, Via Lliure de RAC1; el millor programa de ràdio local Un dia Més d’UA1 Lleida Ràdio; i el premi a la inclusió, La Casa Ofala de Ràdio Begues.\nEl jurat ha decidit atorgar ex-aequo el premi al millor professional als periodistes Anna Punsí de SER-Catalunya, Maria Núria Revetlle de Catalunya Ràdio, i Benet Iñigo de RAC1, per ‘haver fet un sobreesforç de síntesi i de comprensió cap els oients en l’àmbit de la informació de tribunals, especialment en un any en què la sentència del procés ha marcat bona part de l’actualitat durant molts mesos’.\nEn la categoria de millor programa de ràdio, el premi és per al Via Lliure de RAC1, conduït per Xavi Bundó, un magazine de cap de setmana que ‘s’ha consolidat i és líder d’audiència amb la proposta d’un gran contenidor de set hores que ha sabut presentar noves fórmules, perspectives i to per a informar de l’actualitat’." }, "extreme": { "a1": "Es lliuren els guardons dels Premis Ràdio Associació a periodistes de tribunals, el \"Via Lliure\" i La Marató.", "a2": "Es lliuraran els Premis Ràdio Associació als periodistes de la sentència del procés i al programa \"Via lliure\", entre d'altres.", "a3": "Els Premis Ràdio Associació són per a tres periodistes de tribunals, La Marató i el programa \"Via lliure\", entre d’altres." } }
1,733
L'Ajuntament de Barcelona expedienta l'interventor municipal per dos pisos turístics il·legals a la seva finca
El consistori activa sancions contra l’alt funcionari i els llogaters d'immobles de la seva titularitat
Arriba el juliol i la quantitat de turistes al barri barceloní de la Barceloneta es multiplica. Alguns només hi són de pas però n’hi ha que hi pernocten. D’aquests, alguns escullen fer-ho en hotels, d’altres en hostals i hi ha qui opta per dormir en pisos turístics il·legals que no compten amb cap llicència per dur a terme aquesta activitat. L’oferta abunda al barri, per exemple en una finca propietat de l’interventor general de l’Ajuntament de Barcelona, Antonio Muñoz Juncosa, el més alt responsable de la fiscalització i control de les finances del consistori. ✍️ Ho avança @andreumerino https://t.co/q4ZrCKbi1r pic.twitter.com/1EnyYM8G27 — NacióDigital (@naciodigital) 14 de juliol de 2019 És al carrer Pescadors número 48 i està administrada per Finques Llor. Bona part dels veïns ja fa temps que es queixen de la presència d’aquests allotjaments encoberts. D’una banda, per les molèsties que causen els turistes. De l’altra, perquè entenen que la proliferació de pisos turístics il·legals al barri és la causa de l’expulsió de molts veïns. Malgrat tenir la seguretat de tenir-ne dos al seu bloc, els veïns no ho havien pogut demostrar fins ara, tot i haver decidit abordar directament les persones que s’allotjaven als pisos. “Sempre defugen les preguntes i diuen que un amic els hi ha deixat el pis”, explica un veí consultat per NacióDigital. Els dos pisos tenen el timbre desactivat i al picar a la porta, ningú respon. Després d’una estona esperant al portal, però, una parella jove surt al carrer. Ell amb un mapa de Barcelona a la mà. Ella, amb una càmera penjant del coll. Confirmen que són turistes i, com explicava el veí, asseguren que un amic seu els ha deixat dormir al pis. Res més lluny de la realitat. Fonts municipals han confirmat a aquest diari que l’Ajuntament ha obert dos expedients per activitat il·legal en dos immobles del número 48 del carrer Pescadors. El primer pis fraudulent que els tècnics municipals van detectar va ser el 5è 1a, pel qual l'Ajuntament va obrir expedient al propietari el 12 de desembre del 2018 i al llogater el 14 de febrer del 2019. Anunci a la xarxa El segon pis amb usos turístics no autoritzats és l’àtic, pel qual tot just el consistori està iniciant el procediment d'obertura d'expedient. Si l’interventor acredita que té els immobles llogats, s’arxivarà l’expedient contra ell i el procediment afectarà només el llogater En tots dos casos, l’expedient és contra el propietari -l’interventor general- i els tercers a qui Muñoz Juncosa ha llogat el pis i han decidit desenvolupar-hi activitat turística. Segons les fonts municipals consultades, si l’interventor acredita que té els immobles llogats, s’arxivarà l’expedient contra ell i afectarà només al llogater, a l’entendre que aquest és el responsable d’haver ofert el pis com a allotjament turístic sense el coneixement del propietari. "Si els llogaters ho fan, és a esquenes meves. Si en tinc constància, em defensaré", afirma. A més, apunta que li "estranya" especialment el cas de l'àtic. "Allà sempre hi ha l'inquilí", defensa. Muñoz assegura que quan signa un contracte d'arrendament, aquest inclou l'obligació que el llogater faci servir el pis com a habitatge habitual. Sobre l'obertura dels expedients, l'interventor també es manifesta en relació als processos que té en marxa el consistori en matèria de pisos turístics. "Una cosa és que s'obrin expedients i l'altre que es tanquin pisos. No se'n tanquen tants", diu. La guerra municipal contra els pisos il·legals La clausura d’allotjaments turístics irregulars ha estat un dels cavalls de batalla de l’Ajuntament de Barcelona des de l’arribada de Barcelona en Comú i Ada Colau. El consistori defensa que aquesta activitat és perjudicial per a la ciutat, ja que genera especulació, economia submergida i la seva activitat provoca malestar a les comunitats de veïns que els acullen. Des del 2016, l’Ajuntament ha tancat gairebé 5.000 pisos turístics il·legals i el govern municipal assegura que s’han eliminat el 95% d’anuncis d’apartaments fraudulents en plataformes digitals com Airbnb. Tot i les xifres, el cas de l’interventor municipal evidencia que l’activitat turística il·legal persisteix a la capital catalana, fins i tot a casa dels més alts funcionaris de l’Ajuntament, responsables de fiscalitzar l'activitat del govern municipal.
[ "exclusiva" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "L'Ajuntament de Barcelona ha obert expedient a l'interventor municipal per dos pisos turístics il·legals. La clausura d’allotjaments turístics irregulars ha estat un dels cavalls de batalla d'Ada Colau a l’Ajuntament de Barcelona. L'Ajuntament defensa que aquesta activitat és perjudicial per a la ciutat, ja que genera especulació, economia submergida i malestar a les comunitats de veïns.", "a2": "S'han obert dos expedients contra el propietari de dos immobles a la Barceloneta, que estarien funcionant com a pisos turístics il·legals. Aquest propietari ha resultat ser l'interventor general de l'Ajuntament de Barcelona. El govern municipal de Colau ha intensificat la clausura d’aquest tipus d’allotjaments irregulars i l’eliminació dels anuncis a internet, que els veïns van denunciant des de fa temps.", "a3": "Segons l’Ajuntament de Barcelona, els pisos turístics il·legals causen molèsties als veïns i expulsen els residents. Per això, des de 2016, n’ha tancat gairebé 5.000 i s'han eliminat anuncis de plataformes digitals. Dos d’aquests pisos són propietat de l’interventor municipal, a qui acaben d’obrir expedient per dos pisos turístics sense llicència i n'han sancionat tant els llogaters com el propietari." }, "extractive": { "a1": "L’oferta abunda al barri, per exemple en una finca propietat de l’interventor general de l’Ajuntament de Barcelona, Antonio Muñoz Juncosa, el més alt responsable de la fiscalització i control de les finances del consistori.\nDe l’altra, perquè entenen que la proliferació de pisos turístics il·legals al barri és la causa de l’expulsió de molts veïns.\nSegons les fonts municipals consultades, si l’interventor acredita que té els immobles llogats, s’arxivarà l’expedient contra ell i afectarà només al llogater, a l’entendre que aquest és el responsable d’haver ofert el pis com a allotjament turístic sense el coneixement del propietari.\nEl consistori defensa que aquesta activitat és perjudicial per a la ciutat, ja que genera especulació, economia submergida i la seva activitat provoca malestar a les comunitats de veïns que els acullen.", "a2": "De l’altra, perquè entenen que la proliferació de pisos turístics il·legals al barri és la causa de l’expulsió de molts veïns.\nFonts municipals han confirmat a aquest diari que l’Ajuntament ha obert dos expedients per activitat il·legal en dos immobles del número 48 del carrer Pescadors.\nEl consistori defensa que aquesta activitat és perjudicial per a la ciutat, ja que genera especulació, economia submergida i la seva activitat provoca malestar a les comunitats de veïns que els acullen.\nDes del 2016, l’Ajuntament ha tancat gairebé 5.000 pisos turístics il·legals i el govern municipal assegura que s’han eliminat el 95% d’anuncis d’apartaments fraudulents en plataformes digitals com Airbnb.", "a3": "L’oferta abunda al barri, per exemple en una finca propietat de l’interventor general de l’Ajuntament de Barcelona, Antonio Muñoz Juncosa, el més alt responsable de la fiscalització i control de les finances del consistori.\nDe l’altra, perquè entenen que la proliferació de pisos turístics il·legals al barri és la causa de l’expulsió de molts veïns.\nSegons les fonts municipals consultades, si l’interventor acredita que té els immobles llogats, s’arxivarà l’expedient contra ell i afectarà només al llogater, a l’entendre que aquest és el responsable d’haver ofert el pis com a allotjament turístic sense el coneixement del propietari.\nEl consistori defensa que aquesta activitat és perjudicial per a la ciutat, ja que genera especulació, economia submergida i la seva activitat provoca malestar a les comunitats de veïns que els acullen." }, "extreme": { "a1": "Expedienten l'interventor municipal de l'Ajuntament de Barcelona per tenir dos pisos turístics il·legals a la seva finca.", "a2": "L'Ajuntament de Barcelona persisteix en la guerra contra els pisos turístics il·legals i expedienta un alt funcionari com a propietari.", "a3": "L’Ajuntament de Barcelona expedienta l’interventor municipal per llogar dos pisos a turistes, amb sancions per a ell i els llogaters." } }
1,626
Álvarez de Toledo, de fitxatge estrella a peça incòmoda per al PP
La portaveu del partit al Congrés acumula polèmiques i un munt d'enemics interns
La portaveu del PP al Congrés, Cayetana Álvarez de Toledo, tornarà a ser la cap de llista dels populars per Barcelona. La periodista i aristòcrata -marquesa de Casa Fuerte- forma part del nucli dur que envolta el líder del PP, Pablo Casado, i la seva posició a les llistes està consolidada. Però, paradoxalment, el seu discurs radical i un estil que no pot amagar certa prepotència, amb algunes polèmiques que ha protagonitzat darrerament, l'està convertint en una peça incòmoda en l'organigrama del PP. En els cercles del PP al Congrés, segons ha pogut saber NacióDigital, destaquen que Álvarez de Toledo s'ha consolidat com a portaveu del grup i que ha "guanyat" el pols amb la portaveu del grup de Ciutadans, Inés Arrimadas, per fixar terreny en els escons de la dreta espanyola. Una situació que es va fer evident durant el debat sobre la gestió de l'Open Arms del passat estiu i en què les dues parlamentàries es van batre amb la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo. "La" diputada catalana del PP La figura d'Álvarez de Toledo brilla en la galàxia Casado. El seu discurs i tarannà coincideixen amb el gir a la dreta imprimit pel nou dirigent. Però el seu fitxatge com a cap de llista per Barcelona va sorprendre. Era del tot aliena a la política catalana i la seva xarxa de relacions era molt madrilenya i estretament vinculada a l'univers de la FAES. La candidata va haver d'encaixar com els 6 diputats que havia obtingut el PP a Catalunya a les eleccions de juny del 2016 quedaven reduïts a només un: el seu. De totes maneres, Álvarez de Toledo no va ser enviada a Catalunya per "eixamplar la base", sinó per salvar el partit d'un aiguat que amenaçava la seva supervivència, amb un Ciutadans fort i un Vox en ascens que rosegava la seva base per la dreta extrema. Així doncs, mai se sabrà si la candidata va ser perjudicial o encara va evitar més fuites de vots. Els peus a totes les galledes La dirigent conservadora va aterrar en la campanya amb un missatge exacerbat, en què la paraula "xenòfobs" va ser la més repetida i amb elogis al discurs de Felip VI del 3 d'octubre. Entre els populars catalans, no va acabar de ser reconeguda com un actiu propi. Després del 28-A, un dirigent com Xavier García Albiol la va criticar dient que no s'havia entès que fos cap de llista una persona "no catalana". Un cop al Congrés, li va costar quasi tres mesos ser designada portaveu. El breu pas d'Álvarez de Toledo pel càrrec de portaveu ha estat marcat per les polèmiques. L'agost passat, va protagonitzar una greu relliscada quan va presentar una proposició no de llei demanant més presència policial a Barcelona davant de l'increment de la inseguretat, acompanyant-la d'una suposada notícia que va resultar falsa: que empreses de repartiment com Amazon, MRW i Seur havien renunciat a operar a Barcelona per la criminalitat. Fa uns dies, en vigílies de la convenció del PP basc celebrada el cap de setmana passat, la portaveu va escometre durament contra la formació acusant-la de "ser tèbia" amb el nacionalisme. Álvarez de Toledo es va enganxar amb els principals dirigents del PP d'Euskadi, amb Alfonso Alonso al capdavant. La diputada és una enemiga de la foralitat basca, que defensen els populars del País Basc. El futur de la portaveu, una incògnita Casado, sense desautoritzar explícitament la seva portaveu, va avalar la posició foralista d'Alonso i els seus companys bascos. Sembla, a més, que el líder del PP ha entès, després del penós resultat del 28-A, que el discurs més agressiu ja no dona més de si. L'estratègia de campanya que prepara la direcció de Génova és molt diferent de la del 28-A i incidirà més en el discurs econòmic que en Catalunya. Com es resituarà Álvarez de Toledo en aquest nou escenari és tot una incògnita. Però mentre Casado busca la recomposició del seu equip i suavitza el to, anunciant que no vol "el vot de la ira", caldrà veure si la portaveu sap navegar en aquestes aigües. Una campanya seva a Catalunya en les setmanes posteriors a la sentència del Suprem pot ser explosiva dins i fora del partit.
[ "eleccions espanyoles 10-n" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "La portaveu del PP al Congrés, Cayetana Álvarez de Toledo, va ser el sorprenent fitxatge com a cap de llista per Barcelona a les pròximes eleccions municipals. Forma part del nucli dur que envolta el líder del PP, Pablo Casado, i el seu discurs coincideix amb el gir a la dreta que va fer el nou líder.", "a2": "Cayetana Álvarez de Toledo encapçalarà de nou la candidatura electoral del PP a Barcelona. Malgrat que no ha acabat d’encaixar bé al grup popular català pel seu discurs radical i nombrosos errors en la seva tasca parlamentària, la direcció de Génova torna a apostar per ella, tot i que amb una estratègia ben diferent de la del 28-A.", "a3": "Cayetana Álvarez de Toledo es torna a presentar com a cap de llista del PP per Barcelona, tot i que els dirigents catalans no entenen un fitxatge aliè a la realitat catalana. Després de protagonitzar diverses polèmiques pel seu discurs radical, caldrà veure si suavitza el to, tal com anuncia el líder del PP, Pablo Casado." }, "extractive": { "a1": "La portaveu del PP al Congrés, Cayetana Álvarez de Toledo, tornarà a ser la cap de llista dels populars per Barcelona.\nEn els cercles del PP al Congrés, segons ha pogut saber NacióDigital, destaquen que Álvarez de Toledo s'ha consolidat com a portaveu del grup i que ha \"guanyat\" el pols amb la portaveu del grup de Ciutadans, Inés Arrimadas, per fixar terreny en els escons de la dreta espanyola.\nDe totes maneres, Álvarez de Toledo no va ser enviada a Catalunya per \"eixamplar la base\", sinó per salvar el partit d'un aiguat que amenaçava la seva supervivència, amb un Ciutadans fort i un Vox en ascens que rosegava la seva base per la dreta extrema.\nFa uns dies, en vigílies de la convenció del PP basc celebrada el cap de setmana passat, la portaveu va escometre durament contra la formació acusant-la de \"ser tèbia\" amb el nacionalisme.", "a2": "La portaveu del PP al Congrés, Cayetana Álvarez de Toledo, tornarà a ser la cap de llista dels populars per Barcelona.\nPerò, paradoxalment, el seu discurs radical i un estil que no pot amagar certa prepotència, amb algunes polèmiques que ha protagonitzat darrerament, l'està convertint en una peça incòmoda en l'organigrama del PP.\nDe totes maneres, Álvarez de Toledo no va ser enviada a Catalunya per \"eixamplar la base\", sinó per salvar el partit d'un aiguat que amenaçava la seva supervivència, amb un Ciutadans fort i un Vox en ascens que rosegava la seva base per la dreta extrema.\nSembla, a més, que el líder del PP ha entès, després del penós resultat del 28-A, que el discurs més agressiu ja no dona més de si.", "a3": "La portaveu del PP al Congrés, Cayetana Álvarez de Toledo, tornarà a ser la cap de llista dels populars per Barcelona.\nEn els cercles del PP al Congrés, segons ha pogut saber NacióDigital, destaquen que Álvarez de Toledo s'ha consolidat com a portaveu del grup i que ha \"guanyat\" el pols amb la portaveu del grup de Ciutadans, Inés Arrimadas, per fixar terreny en els escons de la dreta espanyola.\nDe totes maneres, Álvarez de Toledo no va ser enviada a Catalunya per \"eixamplar la base\", sinó per salvar el partit d'un aiguat que amenaçava la seva supervivència, amb un Ciutadans fort i un Vox en ascens que rosegava la seva base per la dreta extrema.\nFa uns dies, en vigílies de la convenció del PP basc celebrada el cap de setmana passat, la portaveu va escometre durament contra la formació acusant-la de \"ser tèbia\" amb el nacionalisme." }, "extreme": { "a1": "Cayetana Álvarez de Toledo, portaveu del PP al Congrés, tornarà a ser la cap de llista dels populars per Barcelona.", "a2": "La direcció del PP confirma Álvarez de Toledo com a cap de llista per Barcelona malgrat el seu qüestionat lideratge.", "a3": "Álvarez de Toledo torna a ser cap de llista del PP per Barcelona, malgrat crítiques internes per la seva agressivitat." } }
70
La Llançadora d’Ocupació de Castelló aconsegueix un 40% d’insercions laborals en l’equador del programa
La regidora Patricia Puerta destaca l'èxit de la iniciativa i confia que se supere el 60% d'insercions de la primera edició
La regidora d’Ocupació de Castelló, Patricia Puerta; la cap de projectes del Programa Ocupabilitat de Fundació Telefònica, Elena Ayuso; i la tècnic de comunicació del Programa Llançadores d’Ocupació en Fundació Santa María la Real, Marta Prieto, han visitat els participants de la II Llançadora d’Ocupació de Castelló, que compta amb el cofinançament del Fons Social Europeu. La II Llançadora d’Ocupació de Castelló va començar a funcionar al març per a ajudar a una vintena de persones aturades a entrenar una nova cerca de treball, concorde al mercat actual. La tècnic que gestiona la segona llançadora, Vanesa Padrón, ha explicat que l’equip, després d’aconseguir 9 insercions, està format en l’actualitat per 15 participants (9 dones i 6 homes) amb edats compreses entre els 21 i els 40 anys. “La Llançadora de Castelló 2017 s’ha manifestat com un equip dinàmic i molt professional, amb moltes ganes de treballar i fer-ho bé, és per açò que s’esforcen a obtenir sempre els millors resultats, mantenint en tot moment una actitud oberta i tolerant que els permeta aprendre de la resta dels companys i implementar els seus propis coneixements i experiències prèvies”, ha detallat Padrón. “En aquesta fase del projecte, hem superat el procés de cohesió de l’equip i en l’actualitat cadascun ha adquirit el rol en el qual se sent més còmode, constituint en cada cas una peça important del mateix. Han concertat valors i objectius comuns que es concreten en processos de treball molt eficients. Així mateix, a nivell individual tots han passat per almenys una sessió individual en la qual han establit objectius concrets i rumbs sobre els quals fixar el seu pla estratègic de cerca d’ocupació. Sobre aqueixa base, tots han patit una certa evolució en el seu perfil professional, alguns millorant eines de cerca d’ocupació i uns altres passant el seu primer procés selectiu des de feia anys”, ha destacat. La regidora Patricia Puerta s’ha mostrat confiada que “aquesta segona llançadora supere l’èxit de l’anterior, amb un 60% d’insercions laborals, i genere oportunitats laborals per als qui estan adquirint noves habilitats d’inserció gràcies a una formació transversal”. A més, ha subratllat que aquesta llançadora d’ocupació “encaixa amb els objectius del Pla Estratègic d’Ocupació de Castelló de millorar la inserció laboral a través d’una formació nova, integral i transversal”. Posteriorment, diversos participants han intervingut per a explicar com estan treballant de forma col·lectiva i coordinada. “Ens hem distribuït en sis projectes: “Projecte de comunicació”: relacionat amb el blog, Facebook, Flickr, les entrevistes als voluntaris i el Videoblog; “Projecte prospecció laboral”, on un equip revisa setmanalment les ofertes de treball i elabora un butlletí personalitzat per a cada participant; “Projecte Dossier”: en el qual estem elaborant un document per a lliurar-ho en les visites a les empreses; “Projecte Esdeveniments”, que consisteix en un treball transversal que s’encarrega de gestionar totes les eixides o esdeveniments en els quals participem des de la Llançadora; “Projecte Cvs”, on estem revisant i/o ajudant a la resta de participants quant a l’elaboració del seu currículum vitae; i “Projecte intermediació” per a l’elaboració d’un guió de trucades, un email tipus corporatiu de la Llançadora i la realització de trucades per a establir contacte amb les empreses”, han detallat. L’equip seguirà treballant amb dinàmiques d’orientació laboral, comunicació i marca personal, a més d’anar completant el seu mapa de *empleabildiad i anar reforçant el contacte amb el teixit empresarial a la recerca de noves oportunitat laborals. “Esperem que la xifra d’insercions per compte d’altri puga anar incrementant fins al final de la llançadora. A més, hem de tenir en compte també a aquelles persones que s’estan plantejant altres opcions com l’autoocupació o la formació reglada, acudint a cursos que els permeten redefinir el seu objectiu laboral”, ha especificat Marta Prieto, de Fundació Santa María la Real. La cap de projectes del Programa Ocupabilitat de Fundació Telefònica, Elena Ayuso, ha destacat que les llançadores són una resposta eficaç al problema de la desocupació. “Una persona que entra a una llançadora ix molt diferent a com ha entrat. Els resultats tant quantitatius com a qualitatius ens motiven a seguir apostant per aquest projecte que brinda una oportunitat de millorar la seua ocupabilitat per a inserir-se en el mercat laboral”.
[ "comarca", "castelló de la plana" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "La II Llançadora d’Ocupació de Castelló, que compta amb el cofinançament del Fons Social Europeu, va començar a funcionar al març per a ajudar a una vintena de persones aturades a entrenar una nova cerca de treball. En haver completat la meitat del programa, ha sigut un èxit, ja que ha aconseguit un 40 % d’insercions laborals.", "a2": "La II Llançadora d'Ocupació de Castelló és el programa amb què l’Ajuntament ajuda des del passat març una vintena de persones aturades a trobar feina. Els tècnics i experts apliquen dinàmiques d'orientació laboral, de comunicació i de marca personal per millorar l’ocupabilitat dels participants. A més, es busquen noves oportunitats laborals, juntament amb el teixit empresarial local.", "a3": "La segona edició del programa Llançadora d’Ocupació de Castelló ja ha aconseguit el 40 % d’insercions laborals, però espera superar el 60 % de la primera. Els 15 participants que queden treballen comunicació, prospecció, dossier, esdeveniments, CV i intermediació. És una nova eina de cerca de treball, ajustada al mercat actual, que motiva l’equip a treballar de manera dinàmica." }, "extractive": { "a1": "La regidora d’Ocupació de Castelló, Patricia Puerta; la cap de projectes del Programa Ocupabilitat de Fundació Telefònica, Elena Ayuso; i la tècnic de comunicació del Programa Llançadores d’Ocupació en Fundació Santa María la Real, Marta Prieto, han visitat els participants de la II Llançadora d’Ocupació de Castelló, que compta amb el cofinançament del Fons Social Europeu.\nA més, ha subratllat que aquesta llançadora d’ocupació “encaixa amb els objectius del Pla Estratègic d’Ocupació de Castelló de millorar la inserció laboral a través d’una formació nova, integral i transversal”.\n“Ens hem distribuït en sis projectes: “Projecte de comunicació”: relacionat amb el blog, Facebook, Flickr, les entrevistes als voluntaris i el Videoblog; “Projecte prospecció laboral”, on un equip revisa setmanalment les ofertes de treball i elabora un butlletí personalitzat per a cada participant; “Projecte Dossier”: en el qual estem elaborant un document per a lliurar-ho en les visites a les empreses; “Projecte Esdeveniments”, que consisteix en un treball transversal que s’encarrega de gestionar totes les eixides o esdeveniments en els quals participem des de la Llançadora; “Projecte Cvs”, on estem revisant i/o ajudant a la resta de participants quant a l’elaboració del seu currículum vitae; i “Projecte intermediació” per a l’elaboració d’un guió de trucades, un email tipus corporatiu de la Llançadora i la realització de trucades per a establir contacte amb les empreses”, han detallat.\nEls resultats tant quantitatius com a qualitatius ens motiven a seguir apostant per aquest projecte que brinda una oportunitat de millorar la seua ocupabilitat per a inserir-se en el mercat laboral”.", "a2": "La regidora d’Ocupació de Castelló, Patricia Puerta; la cap de projectes del Programa Ocupabilitat de Fundació Telefònica, Elena Ayuso; i la tècnic de comunicació del Programa Llançadores d’Ocupació en Fundació Santa María la Real, Marta Prieto, han visitat els participants de la II Llançadora d’Ocupació de Castelló, que compta amb el cofinançament del Fons Social Europeu.\nLa II Llançadora d’Ocupació de Castelló va començar a funcionar al març per a ajudar a una vintena de persones aturades a entrenar una nova cerca de treball, concorde al mercat actual.\nSobre aqueixa base, tots han patit una certa evolució en el seu perfil professional, alguns millorant eines de cerca d’ocupació i uns altres passant el seu primer procés selectiu des de feia anys”, ha destacat.\n“Ens hem distribuït en sis projectes: “Projecte de comunicació”: relacionat amb el blog, Facebook, Flickr, les entrevistes als voluntaris i el Videoblog; “Projecte prospecció laboral”, on un equip revisa setmanalment les ofertes de treball i elabora un butlletí personalitzat per a cada participant; “Projecte Dossier”: en el qual estem elaborant un document per a lliurar-ho en les visites a les empreses; “Projecte Esdeveniments”, que consisteix en un treball transversal que s’encarrega de gestionar totes les eixides o esdeveniments en els quals participem des de la Llançadora; “Projecte Cvs”, on estem revisant i/o ajudant a la resta de participants quant a l’elaboració del seu currículum vitae; i “Projecte intermediació” per a l’elaboració d’un guió de trucades, un email tipus corporatiu de la Llançadora i la realització de trucades per a establir contacte amb les empreses”, han detallat.", "a3": "La regidora d’Ocupació de Castelló, Patricia Puerta; la cap de projectes del Programa Ocupabilitat de Fundació Telefònica, Elena Ayuso; i la tècnic de comunicació del Programa Llançadores d’Ocupació en Fundació Santa María la Real, Marta Prieto, han visitat els participants de la II Llançadora d’Ocupació de Castelló, que compta amb el cofinançament del Fons Social Europeu.\nA més, ha subratllat que aquesta llançadora d’ocupació “encaixa amb els objectius del Pla Estratègic d’Ocupació de Castelló de millorar la inserció laboral a través d’una formació nova, integral i transversal”.\n“Ens hem distribuït en sis projectes: “Projecte de comunicació”: relacionat amb el blog, Facebook, Flickr, les entrevistes als voluntaris i el Videoblog; “Projecte prospecció laboral”, on un equip revisa setmanalment les ofertes de treball i elabora un butlletí personalitzat per a cada participant; “Projecte Dossier”: en el qual estem elaborant un document per a lliurar-ho en les visites a les empreses; “Projecte Esdeveniments”, que consisteix en un treball transversal que s’encarrega de gestionar totes les eixides o esdeveniments en els quals participem des de la Llançadora; “Projecte Cvs”, on estem revisant i/o ajudant a la resta de participants quant a l’elaboració del seu currículum vitae; i “Projecte intermediació” per a l’elaboració d’un guió de trucades, un email tipus corporatiu de la Llançadora i la realització de trucades per a establir contacte amb les empreses”, han detallat.\nUna persona que entra a una llançadora ix molt diferent a com ha entrat." }, "extreme": { "a1": "Èxit de la Llançadora d’Ocupació de Castelló, que aconsegueix un 40 % d’insercions laborals, després d'haver-se completat la meitat del programa.", "a2": "L'Ajuntament de Castelló, en col·laboració amb altres entitats, promou amb èxit la inserció laboral amb la Llançadora d'Ocupació de Castelló.", "a3": "El programa Llançadora d’Ocupació de Castelló ja ha inserit 9 persones al mercat laboral i n’entrena 15 més." } }
169
El cirurgià Josep M. Greoles fa el pregó de les Festes de Sant Isidori de Mollerussa
Les Festes de Sant Isidori de Mollerussa es van iniciar dimarts amb el pregó de festes que va llegir el cirurgià Josep M. Greoles al Teatre L’Amistat. En l’acte també hi van intervenir l’alcalde Marc Solsona i mossèn Jordi Orobitg mentre que alumnes de l’Escola Municipal de Música de Mollerussa Jordi Piqué. Van fer una actuació musical En la seva intervenció, Greoles va repassar la seva vida vinculada a Mollerussa amb un discurs ple de records, anècdotes i vivències. El pregó es va moure en tres eixos bàsics: “d’on venim, on som i cap a on anem”, cadascun d’ells mirant cap al passat, cap al present i cap al futur. Greoles va fonamentar aquesta visió en la seva pròpia experiència, en els records de la Mollerussa on va viure durant els anys cinquanta i seixanta i en la seva relació amb la ciutat actual, que testimonia els grans canvis que ha viscut Mollerussa, a la qual va desitjar un gran futur com a ciutat integradora, capaç de fer moltes coses, de ser viva i d’apostar per la qualitat. Per la seva part, Marc Solsona va posar en valor les Festes de Sant Isidori com a element que serveix per “refermar l’esperit de pertinença a Mollerussa” a través de la seva gent. En aquest sentit, va destacar el fet que el pregó vagi sempre a càrrec d’una persona de Mollerussa que, com en el cas de Josep Maria Greoles, per qüestions professionals ha hagut de marxar però que exerceix de mollerussenc, ja que ens “ajuda a agafar perspectiva”. Els actes de les Festes de Sant Isidori continuaran avui dimecres a les sis de la tarda, amb una hora del conte a la Biblioteca Comarcal Jaume Vila en commemoració del Dia Internacional del Llibre Infantil. Posteriorment, a les nou, el Centre Cultural acollirà una conferència de Joan Yeguas, del Museu Nacional d’Art de Catalunya, sobre el tema “Sant Isidor de Quios i la seva imatge a Mollerussa”. El dijous 31, durant tot el matí el firal Pla d’Urgell acollirà la I Fira Universitària del Pla d’Urgell, una iniciativa pionera a la comarca organitzada per l’Oficina Jove del Pla d’Urgell. També el dijous, a dos quarts d’una, es farà la Diada dels avis, que inclou la celebració d’una missa a l’església parroquial i un dinar amb ball i lliurament de guardons, al poliesportiu. El divendres 1 d’abril, Mollerussa Capital de la Sardana 2016 ha organitzat una trobada amb els centres escolars a la plaça de l’Ajuntament, que també inclourà una cercavila i dos espectacles, a més d’una sardana de germanor per tancar la matinal. Al vespre, a les nou, arribarà el torn per al lliurament del Premi Literari de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa. Aquest acte es farà al Teatre L’Amistat i serà presentat per la periodista i escriptora Llucia Ramis. El dissabte 2, a dos quarts de sis, es farà a la plaça de Manuel Bertran la VIII Trobada i Cercavila de Colles Bastoneres, i a dos quarts de set l’Ajuntament acollirà l’acte solemne de nomenament del cineasta Ramon Monfà com Fill Adoptiu de Mollerussa. En acabar, a un quart de nou se celebrarà la Missa de vot del poble en honor a Sant Isidori, amb anada en manifestació a la seva capella i cant dels goigs. Els actes acabaran el diumenge 3 d’abril. A les deu del matí, es farà la XIX Trobada de Puntaires al Pavelló Pla d’Urgell, mentre que a dos quarts d’una es representarà a la plaça Major l’espectacle infantil de carrer “Rats”, a càrrec de la companyia Campi qui Pugui. Ja a la tarda, a les set, el Teatre L’Amistat acollirà el Concert de Sant Isidori-40 aniversari de l’Orfeó, a càrrec de l’Orfeó Renaixença amb el Quartet Altimira.
[ "mollerussa" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "Dimarts es van iniciar les Festes de Sant Isidori de Mollerussa, amb el pregó llegit pel cirurgià Josep M. Greoles al Teatre L’Amistat. També van intervenir en l'acte l’alcalde Marc Solsona i el mossèn Jordi Orobitg. Els alumnes de l’Escola Municipal de Música de Mollerussa Jordi Piqué van fer una actuació musical. Les festes duraran fins al diumenge 3 d'abril.", "a2": "Les festes de Sant Isidori de Mollerussa es van encetar dimarts amb el pregó del cirurgià Josep Maria Greoles, en què va evocar els canvis viscuts per Mollerussa i els seus propis records. L'alcalde, per la seva banda, va destacar “l'esperit de pertinença” dels veïns de la ciutat. Tot un enfilall d'actes populars, culturals i religiosos se succeiran fins al diumenge.", "a3": "El pregó del cirurgià Josep M. Greoles i les intervencions de l’alcalde Marc Solsona i del mossèn Jordi Orobitg donen el tret de sortida a les festes de Sant Isidori de Mollerussa. Greoles parla dels seus vincles amb la ciutat. Solsona valora que refermen la pertinença a Mollerussa. Tothom podrà participar en nombrosos actes festius fins diumenge." }, "extractive": { "a1": "Les Festes de Sant Isidori de Mollerussa es van iniciar dimarts amb el pregó de festes que va llegir el cirurgià Josep M. Greoles al Teatre L’Amistat.\nGreoles va fonamentar aquesta visió en la seva pròpia experiència, en els records de la Mollerussa on va viure durant els anys cinquanta i seixanta i en la seva relació amb la ciutat actual, que testimonia els grans canvis que ha viscut Mollerussa, a la qual va desitjar un gran futur com a ciutat integradora, capaç de fer moltes coses, de ser viva i d’apostar per la qualitat.\nPer la seva part, Marc Solsona va posar en valor les Festes de Sant Isidori com a element que serveix per “refermar l’esperit de pertinença a Mollerussa” a través de la seva gent.\nA les deu del matí, es farà la XIX Trobada de Puntaires al Pavelló Pla d’Urgell, mentre que a dos quarts d’una es representarà a la plaça Major l’espectacle infantil de carrer “Rats”, a càrrec de la companyia Campi qui Pugui.", "a2": "Les Festes de Sant Isidori de Mollerussa es van iniciar dimarts amb el pregó de festes que va llegir el cirurgià Josep M. Greoles al Teatre L’Amistat.\nPer la seva part, Marc Solsona va posar en valor les Festes de Sant Isidori com a element que serveix per “refermar l’esperit de pertinença a Mollerussa” a través de la seva gent.\nEls actes de les Festes de Sant Isidori continuaran avui dimecres a les sis de la tarda, amb una hora del conte a la Biblioteca Comarcal Jaume Vila en commemoració del Dia Internacional del Llibre Infantil.\nEls actes acabaran el diumenge 3 d’abril.", "a3": "Les Festes de Sant Isidori de Mollerussa es van iniciar dimarts amb el pregó de festes que va llegir el cirurgià Josep M. Greoles al Teatre L’Amistat.\nGreoles va fonamentar aquesta visió en la seva pròpia experiència, en els records de la Mollerussa on va viure durant els anys cinquanta i seixanta i en la seva relació amb la ciutat actual, que testimonia els grans canvis que ha viscut Mollerussa, a la qual va desitjar un gran futur com a ciutat integradora, capaç de fer moltes coses, de ser viva i d’apostar per la qualitat.\nPer la seva part, Marc Solsona va posar en valor les Festes de Sant Isidori com a element que serveix per “refermar l’esperit de pertinença a Mollerussa” a través de la seva gent.\nEn aquest sentit, va destacar el fet que el pregó vagi sempre a càrrec d’una persona de Mollerussa que, com en el cas de Josep Maria Greoles, per qüestions professionals ha hagut de marxar però que exerceix de mollerussenc, ja que ens “ajuda a agafar perspectiva”." }, "extreme": { "a1": "Comencen les Festes de Sant Isidori de Mollerussa, que duraran fins al 3 d’abril, i el pregoner serà Josep M. Greoles.", "a2": "El programa de les festes de Mollerussa inclou una gran varietat d'actes on participarà tota la vila durant sis dies.", "a3": "Comencen les festes de Sant Isidori de Mollerussa, amb el pregó a càrrec del cirurgià Josep M. Greoles." } }
384
Les deu claus per a entendre el conflicte entre taxistes i VTC a Barcelona
Els taxistes han anunciat una vaga contra el drecret llei del govern i han tornat a ocupar la Gran Via de Barcelona
El conflicte entre els taxistes i els conductors de vehicles de lloguer amb conductor, els denominats VTC, ha rebrotat avui a Barcelona, on el taxi ha tornat a la vaga en protesta per la normativa que enllesteix el govern per regular el sector del transport de viatgers. Ni uns ni altres veuen amb bons ulls el decret llei que promou la Generalitat i que estableix, entre d’altres mesures, l’obligació de contractar els serveis d’empreses com Uber o Cabify amb una antelació mínima de quinze minuts. Mentre Unauto, la patronal dels VTC, ha amenaçat de portar la normativa als tribunals, els taxistes han decidit anar a la vaga indefinida i han ocupat amb els seus cotxes el centre de Barcelona, com ja van fer l’estiu passat. Aquestes són les claus del conflicte. L’associació més representativa del col·lectiu de taxistes a Barcelona, Élite Taxi, ha convocat una vaga indefinida en protesta pel decret llei del govern. Fan de nou una concentració a la Gran Via per col·lapsar el centre de la ciutat. L’última mobilització es va produir a finals de juliol, quan els taxistes van ocupar un tram de la Gran Via de Barcelona des del 25 de juliol a l’1 d’agost en protesta per la decisió del TSJC de mantenir en suspens un reglament de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) que restringia l’activitat de les aplicacions Uber i Cabify. El govern ha comunicat als taxistes que en les pròximes setmanes aprovarà un decret el punt més destacat del qual és que hauran de passar almenys quinze minuts entre que es contracta un VTC i es presta aquest servei. L’executiu català fa aquesta proposta de ‘precontractació’ perquè entén que pot tenir encaix legal, i argumenta que ampliar aquest interval mínim a diverses hores, com demanen els taxistes, podria fer que quedés invalidat. El text que ha presentat el conseller de Territori, Damià Calvet, planteja que quan un usuari d’Uber o Cabify no estigui actiu, la geolocalització de l’aplicació tampoc estarà activada, de manera que només podrà veure si el vehicle està en camí una vegada l’hagi contractat. A més, una vegada que els VTC hagin prestat el seu servei hauran de restar estacionats en algun aparcament o garatge, a excepció que ja tinguessin precontractat un altre servei. Els taxistes exigeixen un temps de precontractació d’almenys sis hores i que els VTC tinguin l’obligació de tornar a una base abans de fer-se càrrec d’un nou servei. Unauto, la patronal del negoci de vehicles de transport amb conductor, ja ha anunciat que recorrerà davant la justícia la decisió del govern i ha advertit que la seva aprovació ‘significaria el fi del sector’, que només a Catalunya dóna feina a més de 3.000 persones. Abans de conèixer la proposta de la Generalitat, el sector del taxi va anunciar una demanda civil i una querella criminal per frenar a Uber i Cabify, així com una demanda per danys patrimonials contra l’administració central per no frenar els VTC que podria derivar, segons aquest sector, en indemnitzacions milionàries per als taxistes. Per la seva banda, Unauto, ha advertit a la Generalitat que es pot enfrontar a indemnitzacions de més de 1.000 milions d’euros si aprovés definitivament aquesta mesura. Encara que aquest ens no s’ha pronunciat de moment sobre l’última proposta de la Generalitat, ja va advertir que imposar un període de precontractació d’un VTC de sis hores seria discriminatori i restrictiu de la competència. Aquest ens, que agrupa els ajuntaments de l’àrea metropolitana de Barcelona i que presideix la batllessa Ada Colau, veu insuficient la proposta del govern i considera que l’executiu català tracta de traspassar-li la responsabilitat del conflicte. I és que el conseller Damià Calvet ha assegurat que el decret dóna marge perquè, en un reglament posterior, l’AMB pugui ampliar més enllà dels quinze minuts el període mínim per contractar un Uber o un Cabify. Malgrat que el govern de Pedro Sánchez va aconseguir una treva amb el sector del taxi en aprovar al setembre un decret que cedia les competències sobre les llicències VTC a les comunitats autònomes, la ‘patata calenta’ està ara en les comunitats, que intenten estudiar com fer compatible la convivència entre taxis i VTC. La via de solució al conflicte és, per tant, incerta, ja que ni VTC ni el sector del taxi avalen la proposta del govern.
[ "societat" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "Ni els taxistes ni els conductors de vehicles de lloguer amb conductor, els denominats VTC, aproven la normativa que prepara el govern sobre el sector del transport de viatgers. Unauto, la patronal dels VTC, ha amenaçat de portar la normativa als tribunals, Els taxistes han anunciat una vaga indefinida i han ocupat amb els seus cotxes el centre de Barcelona.", "a2": "La nova proposta del govern per regular els serveis d'empreses de vehicles de lloguer amb conductor (VTC) no satisfà ni als taxistes ni als serveis com Uber o Cabify. Proposen, entre altres coses, l'obligació de precontractar amb una antelació mínima de 15 minuts els VTC. El sector del taxi està descontent i ha convocat una vaga indefinida en protesta.", "a3": "La Generalitat preveu aprovar una normativa per regular el transport de viatgers. Així ho ha comunicat a taxistes i conductors de vehicles de lloguer amb conductor, els VTC. Com a resposta, Élite Taxi convoca una vaga indefinida i Unauto, el sindicat dels VTC, denunciarà la normativa als tribunals. La normativa exigeix, entre altres coses, 15 minuts d’antelació per reservar serveis VTC." }, "extractive": { "a1": "El conflicte entre els taxistes i els conductors de vehicles de lloguer amb conductor, els denominats VTC, ha rebrotat avui a Barcelona, on el taxi ha tornat a la vaga en protesta per la normativa que enllesteix el govern per regular el sector del transport de viatgers.\nNi uns ni altres veuen amb bons ulls el decret llei que promou la Generalitat i que estableix, entre d’altres mesures, l’obligació de contractar els serveis d’empreses com Uber o Cabify amb una antelació mínima de quinze minuts. \nUnauto, la patronal del negoci de vehicles de transport amb conductor, ja ha anunciat que recorrerà davant la justícia la decisió del govern i ha advertit que la seva aprovació ‘significaria el fi del sector’, que només a Catalunya dóna feina a més de 3.000 persones.\nL’última mobilització es va produir a finals de juliol, quan els taxistes van ocupar un tram de la Gran Via de Barcelona des del 25 de juliol a l’1 d’agost en protesta per la decisió del TSJC de mantenir en suspens un reglament de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) que restringia l’activitat de les aplicacions Uber i Cabify.", "a2": "El conflicte entre els taxistes i els conductors de vehicles de lloguer amb conductor, els denominats VTC, ha rebrotat avui a Barcelona, on el taxi ha tornat a la vaga en protesta per la normativa que enllesteix el govern per regular el sector del transport de viatgers.\nNi uns ni altres veuen amb bons ulls el decret llei que promou la Generalitat i que estableix, entre d’altres mesures, l’obligació de contractar els serveis d’empreses com Uber o Cabify amb una antelació mínima de quinze minuts. \nL’associació més representativa del col·lectiu de taxistes a Barcelona, Élite Taxi, ha convocat una vaga indefinida en protesta pel decret llei del govern.\nEls taxistes exigeixen un temps de precontractació d’almenys sis hores i que els VTC tinguin l’obligació de tornar a una base abans de fer-se càrrec d’un nou servei.", "a3": "El conflicte entre els taxistes i els conductors de vehicles de lloguer amb conductor, els denominats VTC, ha rebrotat avui a Barcelona, on el taxi ha tornat a la vaga en protesta per la normativa que enllesteix el govern per regular el sector del transport de viatgers.\nNi uns ni altres veuen amb bons ulls el decret llei que promou la Generalitat i que estableix, entre d’altres mesures, l’obligació de contractar els serveis d’empreses com Uber o Cabify amb una antelació mínima de quinze minuts. \nL’última mobilització es va produir a finals de juliol, quan els taxistes van ocupar un tram de la Gran Via de Barcelona des del 25 de juliol a l’1 d’agost en protesta per la decisió del TSJC de mantenir en suspens un reglament de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) que restringia l’activitat de les aplicacions Uber i Cabify.\nUnauto, la patronal del negoci de vehicles de transport amb conductor, ja ha anunciat que recorrerà davant la justícia la decisió del govern i ha advertit que la seva aprovació ‘significaria el fi del sector’, que només a Catalunya dóna feina a més de 3.000 persones." }, "extreme": { "a1": " Els taxistes de Barcelona han anunciat una vaga en protesta per la normativa sobre el sector del transport de viatgers.", "a2": "La nova normativa catalana del transport de viatgers posa en peu de guerra els taxistes i les plataformes VTC alhora.", "a3": "Vaga de taxistes contra el decret llei del govern per regular el sector dels VTC, els conductors de vehicles de lloguer." } }
2,001
L'Audiència condemna a 6 anys de presó l'home que va matar a ganivetades el fillol d'un capellà en un pis de Blanes
El tribunal desestima la petició de la fiscal d'obrir causa contra el mossèn i que se l'investigui per tràfic de drogues
L'Audiència de Girona ha condemnat a 6 anys de presó l'home que va matar a ganivetades el fillol d'un capellà en un pis de Blanes (Selva). La sentència recull el veredicte del jurat popular i condemna el processat, Eulogio Lumalang Sol, per un delicte d'homicidi amb l'agreujant d'abús de superioritat, una atenuant d'obcecació i una eximent incompleta de drogoaddicció. En matèria de responsabilitat civil, el condemnat haurà d'indemnitzar amb 115.000 euros els familiars de la víctima. Atenent la petició del jurat, però, un cop la sentència sigui ferma, l'Audiència proposarà a l'Estat que indulti parcialment Lumalang Sol i se li rebaixi la pena a la meitat. Per últim, la sentència desestima la petició que va fer la fiscal d'obrir causa contra el mossèn i investigar-lo per tràfic de drogues. El tribunal creu que "no hi ha indicis suficients" que permetin fer-ho i recorda que, tot i que el capellà va admetre haver comprat per a ell metamfetamines, i drogar-se amb l'acusat, això no és delicte. El crim que va acabar amb la vida del fillol del capellà va tenir lloc el 5 de desembre del 2013. Aquella tarda, el filipí va pujar al pis del mossèn, situat al carrer Pau Casals. Duia una bossa de plàstic a les mans amb un ganivet que acabava de comprar. Al domicili, Lumalang Sol s'hi va trobar la víctima, un jove brasiler, i tots dos van començar a discutir. Ràpidament, de les paraules van passar als fets. La víctima va aconseguir agafar el ganivet de cuina de la bossa, però el processat li va prendre i va acorralar el brasiler a la seva habitació. Allà, el filipí es va abraonar damunt del jove i li va enfonsar el ganivet repetides vegades al cos. La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Ildefons Carol, recull el veredicte del jurat. A l'hora d'emetre'l, els membres del tribunal popular van donar credibilitat al relat que Lumalang Sol va fer durant el judici. El van declarar culpable d'homicidi amb abús de superioritat, però també li van estimar que, a l'hora de cometre el crim, el filipí estava afectat per la seva addicció al 'shabú' (una metamfetamina) i que va actuar obcecat (entre d'altres, perquè el capellà i la víctima se'n reien d'ell i de la seva família). D'atenuant a eximent A l'hora d'imposar la pena, la sentència converteix l'atenuant molt qualificada de drogoaddicció que va estimar el jurat en una eximent incomplerta. El magistrat ho argumenta perquè el consum habitual de 'shabú' va provocar "un greu trastorn" al filipí (i entre d'altres, li va generar ansietat, comportaments violents, irritació i deliris). L'Audiència de Girona imposa a Lumalang Sol una pena de 6 anys de presó per l'homicidi amb abús de superioritat, amb l'eximent incomplerta de drogoaddicció i l'atenuant d'obcecació. En matèria de responsabilitat civil, la sentència obliga el condemnat a indemnitzar amb 115.000 euros la mare de la víctima. A més, el tribunal també es fa ressò de la petició d'indult que va estimar el jurat popular. Si bé no va acceptar que se li pogués suspendre la pena, el veredicte sí que demanava (per cinc vots a favor i quatre en contra) que es proposés l'indult. La sentència ja indica que aquesta petició "no és freqüent" i, per això, ja diu que un cop la sentència sigui ferma, es proposarà d'ofici a l'Estat que rebaixi a la meitat la pena imposada a Eulogio Lumalang Sol. Desestima obrir causa contra el capellà Per últim, l'Audiència de Girona desestima la petició que va fer la fiscal Sandra Fagil d'obrir causa contra el capellà i que el jutjat l'investigués per tràfic de drogues. L'acusació pública ho va demanar després que el mossèn, durant el judici, admetés haver comprat droga i consumir-la amb l'acusat. La sentència, però, conclou que "no hi ha indicis suficients" per imputar el capellà. Explica que de la declaració del mossèn només se'n desprèn un "consum compartit" de droga amb l'acusat. I que tot i que Lumalang Sol també prengués el 'shabú' que havia comprat el rector, el capellà quan l'adquiria ho feia per a autoconsum. A més, l'Audiència també recull que la declaració del filipí no es pot tenir en compte a l'hora d'obrir causa contra el mossèn. Primer, perquè l'acusat podria haver mentit quan l'incriminava i, segon, perquè tampoc va aportar massa detalls (va dir que el mossèn li donava diners per comprar droga, però no va concretar on ho feia, per exemple). Tot i desestimar la petició d'obrir causa contra el capellà, la sentència sí que deixa oberta la porta a la fiscal a "querellar-se contra el mossèn si ho entén oportú o a presentar una denúncia contra ell".
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "Condemnat a sis anys de presó per l'Audiència de Girona l'home que va matar a ganivetades el fillol d'un capellà a Blanes. El tribunal ha desestimat la petició de la fiscal d'obrir causa contra el mossèn per tràfic de drogues. L'Audiència proposarà a l'Estat que indulti parcialment el condemnat, de nacionalitat filipina, rebaixant-li la pena a la meitat.", "a2": "L’Audiència de Girona ha condemnat a sis anys de presó l'autor d'un homicidi amb abús de superioritat, amb eximent incompleta de drogoaddicció i una atenuant d'obcecació. El jurat popular ha demanat que es rebaixi la pena a la meitat. Els fets, segons la sentència, es van produir quan l'acusat es trobava sota els efectes d'un tipus de metamfetamina.", "a3": "Un jurat popular sentencia un home a sis anys de presó per matar a ganivetades un jove brasiler, amb l’agreujant d’abús de superioritat i l’atenuant de drogoaddicció. L’home era consumidor habitual de \"shabú\", que li provocà un trastorn greu. Un mossèn, padrí del jove assassinat, havia consumit droga amb l’acusat, però no serà imputat per tràfic de drogues." }, "extractive": { "a1": "La sentència recull el veredicte del jurat popular i condemna el processat, Eulogio Lumalang Sol, per un delicte d'homicidi amb l'agreujant d'abús de superioritat, una atenuant d'obcecació i una eximent incompleta de drogoaddicció.\nPer últim, la sentència desestima la petició que va fer la fiscal d'obrir causa contra el mossèn i investigar-lo per tràfic de drogues.\nEl van declarar culpable d'homicidi amb abús de superioritat, però també li van estimar que, a l'hora de cometre el crim, el filipí estava afectat per la seva addicció al 'shabú' (una metamfetamina) i que va actuar obcecat (entre d'altres, perquè el capellà i la víctima se'n reien d'ell i de la seva família).\nPer últim, l'Audiència de Girona desestima la petició que va fer la fiscal Sandra Fagil d'obrir causa contra el capellà i que el jutjat l'investigués per tràfic de drogues.", "a2": "L'Audiència de Girona ha condemnat a 6 anys de presó l'home que va matar a ganivetades el fillol d'un capellà en un pis de Blanes (Selva). \nEl van declarar culpable d'homicidi amb abús de superioritat, però també li van estimar que, a l'hora de cometre el crim, el filipí estava afectat per la seva addicció al 'shabú' (una metamfetamina) i que va actuar obcecat (entre d'altres, perquè el capellà i la víctima se'n reien d'ell i de la seva família).\nL'Audiència de Girona imposa a Lumalang Sol una pena de 6 anys de presó per l'homicidi amb abús de superioritat, amb l'eximent incomplerta de drogoaddicció i l'atenuant d'obcecació.\nPer últim, l'Audiència de Girona desestima la petició que va fer la fiscal Sandra Fagil d'obrir causa contra el capellà i que el jutjat l'investigués per tràfic de drogues.", "a3": "L'Audiència de Girona ha condemnat a 6 anys de presó l'home que va matar a ganivetades el fillol d'un capellà en un pis de Blanes (Selva).\nEl van declarar culpable d'homicidi amb abús de superioritat, però també li van estimar que, a l'hora de cometre el crim, el filipí estava afectat per la seva addicció al 'shabú' (una metamfetamina) i que va actuar obcecat (entre d'altres, perquè el capellà i la víctima se'n reien d'ell i de la seva família).\nSi bé no va acceptar que se li pogués suspendre la pena, el veredicte sí que demanava (per cinc vots a favor i quatre en contra) que es proposés l'indult.\nPer últim, l'Audiència de Girona desestima la petició que va fer la fiscal Sandra Fagil d'obrir causa contra el capellà i que el jutjat l'investigués per tràfic de drogues." }, "extreme": { "a1": "Condemnat a sis anys de presó l'home que va matar a ganivetades el fillol d'un capellà a Blanes.", "a2": "El greu trastorn provocat pel consum habitual d'una droga ha motivat la petició d'indult parcial per a l’autor d’un homicidi.", "a3": "L’Audiència de Girona condemna a sis anys de presó l’home que matà a ganivetades un jove brasiler a Blanes." } }
1,254
Set detinguts en un dia a Figueres per robar dins de vehicles
Els Mossos d'Esquadra han detingut, el passat 17 d'agost, set persones acusades de robar a l'interior de vehicles a Figueres. Els detinguts són quatre homes i tres joves d'edat, tots enxampats robant a l'interior de cotxes i caravanes en un mateix dia. Les detencions es van fer en el marc del dispositiu 'Cercle', que precisament vetlla per evitar aquest tipus de robatoris. A Blanes (Selva), agents dels Mossos d'Esquadra van detenir el 20 d'agost un home acusat de robar a l'interior de set vehicles al barri de la Planera. Les primeres detencions es van fer a Figueres, en el marc del dispositiu 'Cercle' que duen a terme els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana de Figueres per tal de prevenir els furts i els robatoris a interior de vehicle. D'entre els detinguts, tres són menors d'edat i la resta són Richard Xavier M. M., de 21 anys i veí de Figueres, Fabricio N. M., de 21 anys i veí de Figueres, Sergio M. A., de 19 anys i veí de Figueres, amb nombrosos antecedents., i Malek H. de 36 anys i veí de Figueres, amb nombrosos antecedents. Cap a la una del migdia del dia 17 d'agost els mossos van saber que quatre nois havien trencat el vidre d'una autocaravana, a la pujada del castell de Figueres. En arribar-hi els agents van localitzar els joves i els van identificar. Mentrestant, dues persones es van apropar als agents manifestant que eren els propietaris del vehicle danyat i que els havien sostret tabac i una bossa de mà. Part del material (el tabac) es va localitzar amagat entre la roba dels quatre joves que, per tant, van quedar detinguts acusats d'un robatori amb força a interior de vehicle. Quan es produïa aquesta actuació, els mossos van tenir coneixement d'un altre robatori a interior de vehicle a la zona de les piscines de Figueres. Gràcies a la col·laboració ciutadana, els agents van saber que el presumpte autor podria ser un home que acabava de sortir del parc proper al castell i que, en aquell moment, caminava per la pujada del castell en direcció al nucli de la població. Una patrulla va anar al lloc d'on hauria sortit l'home i va localitzar, en un extrem del parc, dues maletes que haurien estat sostretes del vehicle. Els agents van identificar l'home, Malek H., que va quedar detingut acusat d'un delicte de robatori amb força a interior de vehicle. Aquest mateix dia a la tarda, un testimoni va observar com dos joves menors d'edat estaven forçant una autocaravana aparcada a la zona del Rec Arnau. La ràpida trucada d'un veí va aconseguir que una dotació dels mossos localitzés els dos joves, els quals van quedar detinguts per un delicte de robatori amb força a interior de vehicle. Els detinguts, van passar a disposició judicial, a Figueres, entre els dies 17 i 18 d'agost i va decretar l'ingrés a presó d'un d'ells, Malek H. El segon dels casos va succeir el dia 20 d'agost quan els mossos de Blanes van detenir Miguel Àngel F. C., de 42 anys, veí de Blanes, com a presumpte autor de set robatoris a l'interior de vehicles. Mentre els agents patrullaven pel barri de la Plantera de la població, van observar un home que caminava amb un sac i que s'acostava a un vehicle que estava estacionat davant de l'estació d’autobusos. Els policies van continuar observant l'actitud de l’home i van veure que no entrava dins del vehicle sinó que només en manipulava alguna porta o finestra. Quan la patrulla policial s'hi va atansar l'home va separar-se de vehicle amb la intenció de marxar. Acte seguit, els mossos el van aturar i van comprovar que l'home tenia un tall recent a la cama i que a dins del sac hi portava diferents objectes com paraigües, CD's, clauers, plànols, jocs de bombetes, mantes i ulleres de sol, entre d'altres. Immediatament, els agents també van comprovar el vehicle que l'individu havia estat manipulant i van observar que la finestra estava trencada i l'interior tot remenat. Després de comprovar tot l'aparcament els agents van localitzar sis vehicles més que havien estat forçats. Fet pel qual van detenir com a presumpte autor de set robatoris amb força a l'interior de vehicle. El detingut, que té antecedents, va passar a disposició del Jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia de Blanes.
[]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "El passat 17 d'agost, els Mossos d'Esquadra van detenir set persones acusades de robar a l'interior de vehicles a Figueres. Els detinguts són quatre homes i tres menors d'edat. Les detencions es van fer en el marc del dispositiu \"Cercle\", destinat a prevenir els furts i robatoris a l'interior de vehicles. Alguns dels detinguts tenen nombrosos antecedents delictius.", "a2": "Els Mossos d'Esquadra han practicat diverses detencions entre el 17 i el 20 d'agost de persones acusades de robar a l'interior de vehicles a Figueres. El 17 d'agost es van detenir set persones en el marc del dispositiu “Cercle” de prevenció d’aquest tipus de delictes. També el 20 d'agost va ser detingut un altre presumpte lladre acusat de set delictes.", "a3": "En un dia, els Mossos d’Esquadra detenen set persones per haver robat a l’interior de vehicles a Figueres, dins l’operació “Cercle” per prevenir furts i robatoris a vehicles. Dos dels detinguts compten amb nombrosos antecedents i tres són menors d’edat. També es va detenir un altre home per robar a l’interior de set cotxes d’un mateix aparcament a Blanes." }, "extractive": { "a1": "Les primeres detencions es van fer a Figueres, en el marc del dispositiu 'Cercle' que duen a terme els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana de Figueres per tal de prevenir els furts i els robatoris a interior de vehicle.\nEls agents van identificar l'home, Malek H., que va quedar detingut acusat d'un delicte de robatori amb força a interior de vehicle.\nLa ràpida trucada d'un veí va aconseguir que una dotació dels mossos localitzés els dos joves, els quals van quedar detinguts per un delicte de robatori amb força a interior de vehicle.\nEl segon dels casos va succeir el dia 20 d'agost quan els mossos de Blanes van detenir Miguel Àngel F. C., de 42 anys, veí de Blanes, com a presumpte autor de set robatoris a l'interior de vehicles.", "a2": "Els Mossos d'Esquadra han detingut, el passat 17 d'agost, set persones acusades de robar a l'interior de vehicles a Figueres.\nLes primeres detencions es van fer a Figueres, en el marc del dispositiu 'Cercle' que duen a terme els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana de Figueres per tal de prevenir els furts i els robatoris a interior de vehicle.\nGràcies a la col·laboració ciutadana, els agents van saber que el presumpte autor podria ser un home que acabava de sortir del parc proper al castell i que, en aquell moment, caminava per la pujada del castell en direcció al nucli de la població.\nEl segon dels casos va succeir el dia 20 d'agost quan els mossos de Blanes van detenir Miguel Àngel F. C., de 42 anys, veí de Blanes, com a presumpte autor de set robatoris a l'interior de vehicles.", "a3": "Els Mossos d'Esquadra han detingut, el passat 17 d'agost, set persones acusades de robar a l'interior de vehicles a Figueres. \nLes primeres detencions es van fer a Figueres, en el marc del dispositiu 'Cercle' que duen a terme els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana de Figueres per tal de prevenir els furts i els robatoris a interior de vehicle.\nD'entre els detinguts, tres són menors d'edat i la resta són Richard Xavier M. M., de 21 anys i veí de Figueres, Fabricio N. M., de 21 anys i veí de Figueres, Sergio M. A., de 19 anys i veí de Figueres, amb nombrosos antecedents., i Malek H. de 36 anys i veí de Figueres, amb nombrosos antecedents. \nEl segon dels casos va succeir el dia 20 d'agost quan els mossos de Blanes van detenir Miguel Àngel F. C., de 42 anys, veí de Blanes, com a presumpte autor de set robatoris a l'interior de vehicles." }, "extreme": { "a1": "Els Mossos d'Esquadra detenen set persones en un dia acusades de robar a l'interior de vehicles a Figueres.", "a2": "Mossos i Guàrdia Urbana detenen diversos lladres d’objectes a l’interior de vehicles a Figueres durant el mes d'agost.", "a3": "Detingudes set persones a Figueres, acusades de robar a l’interior de vehicles en un mateix dia, dins l’operació policial “Cercle”." } }
1,135
​La contaminació de l'aire a Barcelona es dispara fins a nivells «alarmants»
El diòxid de nitrogen supera el límit legal amb un creixement de l'11% i les partícules més fines augmenten un 16% | L'Ajuntament ultima un pla d'acció per reduir la circulació de cotxes perquè la pol·lució afecta la salut
La qualitat de l'aire a Barcelona torna a empitjorar a causa de l'augment de la presència de contaminants crítics per l'increment del trànsit, i els seus nivells s'allunyen cada cop més de les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). La mitjana anual de diòxid de nitrogen (NO2) ha augmentat un 11% i s'ha superat el límit legal; les partícules PM10 han augmentat un 13% i les més fines (PM2,5), un 16%, segons l'informe La salut a Barcelona 2015, que ha presentat aquest dimarts l'Ajuntament i que recull dades de l'any passat. En roda de premsa, la tinent d'alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, ha reconegut que els indicadors són "clarament alarmants". Per revertir-ho, el consistori ultima un pla d'acció de mandat que suposarà "la reducció de la circulació" per fer-la menys contaminant, ha anunciat la comissionada de Salut, Gemma Tarafa, la qual ha evitat detallar-lo fins que no es presenti. Algunes mesures les aplicarà l'Ajuntament en solitari, i altres, en coordinació amb la Generalitat i l'Àrea Metropolitana. Tarafa ha afirmat que l'exigència municipal és complir els llindars de l'OMS, però s'està molt per sobre. Ha defensat que la contaminació "té impacte en la salut", i ha afirmat que "provoca mort, més hospitalització i deteriorament del desenvolupament cerebral". En concret, se la relaciona amb mortalitat i malalties lligades a problemes cardiovasculars, cerebrovasculars i de l'aparell respiratori, i afecta el desenvolupament neurològic dels infants, ha relatat la gerent de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), Carme Borrell. A l'informe s'inclou un monogràfic sobre els efectes de la contaminació sobre la salut, a partir de diversos estudis recents realitzats a l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal, anteriorment CREAL. El projecte MED-Particles, fet a diverses ciutats del sud d'Europa, entre elles Barcelona, va detectar augments del 0,5% de mortalitat diària per causes cardiovasculars i en el nombre d'hospitalitzacions per causes cardiorespiratòries quan la concentració de PM2.5 augmentava 10 mg/m3. També s'ha analitzat l'afectació en nens, a través del projecte BREATHE, on van participar 2.987 infants de 7 a 10 anys de 49 escoles de Barcelona i Sant Cugat del Vallès amb nivells alts i baixos de contaminants, aparellades pel nivell socioeconòmic. Es va detectar que a major nivell de carboni elemental, NO2 i partícules ultrafines, menor va ser el creixement anual de totes les funcions cognitives mesurades. Per exemple, un increment en un interquartil de carboni elemental reduïa el guany anual en la memòria de treball un 13,8%. Més atesos als centres de salut mental De l'informe també sobresurt l'augment dels barcelonins que van passar pels centres de salut mental, del 5% en el cas dels adults, que van ser 44.953 atesos, i del 15% pel que fa als infants i joves, que van ser 12.066. Tarafa ha subratllat que el 12% dels barcelonins tenen, han tingut o tindran algun trastorn de salut mental al llarg de la seva vida, i ha reconegut que als centres per a infants i joves estimen que hi ha entre 6 i 8 mesos d'espera. A més, destaca l'increment dels inicis de tractament per alcoholisme, que va ser del 17,7% en dones (605 ateses) i del 8,7% en homes (1.541 atesos), cosa que l'Ajuntament defensa que no significa que se'n consumeixi més. Els tractaments per alcohol van representar gairebé la meitat dels 4.430 inicis de tractament als Centres d'Atenció i Seguiment (CAS) a les drogodependències. Els van seguir els de cocaïna, que van representar el 16% del total. Aquests van caure un 13,1% en el cas de les dones (139 ateses) i l'1,8% en el dels homes (557 atesos). L'any passat es van registrar 34 sobredosis mortals, un 38% menys. Pel que fa a les desigualtats entre barris, Tarafa ha destacat que estan "estables", ja que al voltant del 60% d'indicadors van millorar, però una mica més en els 55 barris amb les condicions més favorables (van millorar-hi el 60,3% dels 216 indicadors) que en els 18 barris amb les més desfavorables (el 58,8% de 660 indicadors). Per cada barri s'analitzen 12 indicadors, com ara l'envelliment, la Renda Familiar Disponible, l'esperança de vida en néixer i l'atur registrat. Veïns amb mútua en funció d'on es viu No obstant això, es mostren clares diferències pel que fa a l'accés als equipaments de salut. El 37,7% dels barcelonins pagaven una mútua el 2015, i tenien doble cobertura sanitària, pública i privada. Les diferències més grans es van registrar entre Sarrià-Sant Gervasi i Ciutat Vella: a Sarrià el 67,1% de veïns tenien mútua, i a Ciutat Vella només el 18,7%. El consistori vol tenir presents aquestes dades a l'hora de planificar els equipaments públics. En relació a l'esperança de vida en néixer, la del 2014 es va mantenir en els 83,8 anys: va baixar lleument en els homes, que es va situar en els 80,5 anys, i va pujar un pèl en les dones, fins als 86,7.
[ "barcelona" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "Ha augmentat la presència de contaminants a l'aire de Barcelona per l'increment del trànsit, amb uns nivells que s'allunyen cada cop més de les recomanacions de l'OMS. L'Ajuntament de Barcelona ha reconegut que els indicadors són alarmants, i per revertir-ho ultima un pla d'acció. Al mateix informe, \"La salut a Barcelona 2015\", també s'analitzen la salut i les desigualtats.", "a2": "L'informe “La salut a Barcelona 2015” inclou dades sobre diversos aspectes relacionats amb la salut: els efectes de la contaminació sobre la mortalitat, les patologies o el desenvolupament dels infants; la salut mental dels barcelonins; les desigualtats entre barris en matèria de salut, i altres dades com l’ús de la sanitat pública i privada, o l’esperança de vida.", "a3": "L’informe “La salut a Barcelona 2015”, de l’Ajuntament de Barcelona, manifesta que els nivells de contaminació ambiental han empitjorat fins a nivells alarmants. A més, s’han atès més barcelonins als centres de salut mental i de tractaments per alcoholisme, però hi ha hagut menys sobredosis mortals. Les desigualtats entre barris continuen estables. Totes aquestes dades serveixen per planificar els equipaments públics." }, "extractive": { "a1": "La mitjana anual de diòxid de nitrogen (NO2) ha augmentat un 11% i s'ha superat el límit legal; les partícules PM10 han augmentat un 13% i les més fines (PM2,5), un 16%, segons l'informe La salut a Barcelona 2015, que ha presentat aquest dimarts l'Ajuntament i que recull dades de l'any passat.\nDe l'informe també sobresurt l'augment dels barcelonins que van passar pels centres de salut mental, del 5% en el cas dels adults, que van ser 44.953 atesos, i del 15% pel que fa als infants i joves, que van ser 12.066.\nA més, destaca l'increment dels inicis de tractament per alcoholisme, que va ser del 17,7% en dones (605 ateses) i del 8,7% en homes (1.541 atesos), cosa que l'Ajuntament defensa que no significa que se'n consumeixi més.\nPel que fa a les desigualtats entre barris, Tarafa ha destacat que estan \"estables\", ja que al voltant del 60% d'indicadors van millorar, però una mica més en els 55 barris amb les condicions més favorables (van millorar-hi el 60,3% dels 216 indicadors) que en els 18 barris amb les més desfavorables (el 58,8% de 660 indicadors).", "a2": "La mitjana anual de diòxid de nitrogen (NO2) ha augmentat un 11% i s'ha superat el límit legal; les partícules PM10 han augmentat un 13% i les més fines (PM2,5), un 16%, segons l'informe La salut a Barcelona 2015, que ha presentat aquest dimarts l'Ajuntament i que recull dades de l'any passat.\nEn concret, se la relaciona amb mortalitat i malalties lligades a problemes cardiovasculars, cerebrovasculars i de l'aparell respiratori, i afecta el desenvolupament neurològic dels infants, ha relatat la gerent de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), Carme Borrell.\nDe l'informe també sobresurt l'augment dels barcelonins que van passar pels centres de salut mental, del 5% en el cas dels adults, que van ser 44.953 atesos, i del 15% pel que fa als infants i joves, que van ser 12.066.\nPel que fa a les desigualtats entre barris, Tarafa ha destacat que estan \"estables\", ja que al voltant del 60% d'indicadors van millorar, però una mica més en els 55 barris amb les condicions més favorables (van millorar-hi el 60,3% dels 216 indicadors) que en els 18 barris amb les més desfavorables (el 58,8% de 660 indicadors).", "a3": "La qualitat de l'aire a Barcelona torna a empitjorar a causa de l'augment de la presència de contaminants crítics per l'increment del trànsit, i els seus nivells s'allunyen cada cop més de les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut (OMS).\nLa mitjana anual de diòxid de nitrogen (NO2) ha augmentat un 11% i s'ha superat el límit legal; les partícules PM10 han augmentat un 13% i les més fines (PM2,5), un 16%, segons l'informe La salut a Barcelona 2015, que ha presentat aquest dimarts l'Ajuntament i que recull dades de l'any passat.\nPel que fa a les desigualtats entre barris, Tarafa ha destacat que estan \"estables\", ja que al voltant del 60% d'indicadors van millorar, però una mica més en els 55 barris amb les condicions més favorables (van millorar-hi el 60,3% dels 216 indicadors) que en els 18 barris amb les més desfavorables (el 58,8% de 660 indicadors).\nA més, destaca l'increment dels inicis de tractament per alcoholisme, que va ser del 17,7% en dones (605 ateses) i del 8,7% en homes (1.541 atesos), cosa que l'Ajuntament defensa que no significa que se'n consumeixi més." }, "extreme": { "a1": "Augmenta de forma alarmant el nivell de contaminació de l'aire a Barcelona, que ja supera el límit legal.", "a2": "L'impacte de la contaminació sobre la salut, els trastorns mentals o les desigualtats s'analitzen a “La salut a Barcelona 2015”.", "a3": "L’Ajuntament de Barcelona presenta l’informe “La salut a Barcelona 2015”, on recull pitjors nivells de contaminació ambiental i salut mental." } }
1,047
L'espera eterna per accedir a un pis d'emergència a Barcelona
Ni l'Ajuntament ni la Generalitat han posat sobre la taula solucions a curt termini per garantir habitatges dignes a les persones que han estat desnonades, tot i apostes com les del projecte APROP
"Pot ser qüestió de setmanes... o de mesos". Així pronostica Soumia Sebti el temps que l'Ajuntament de Barcelona pot tardar a atorgar-li un pis d'emergència habitacional. Fa dos anys que espera i des de fa dos mesos va d'allotjament temporal en allotjament temporal. L'últim, un alberg a Badalona, on dorm amb els seus tres fills menors d'edat en una habitació amb lliteres. Sobre el paper, la mesa d'emergència hauria de facilitar habitatges permanents a les persones desnonades, però segons les últimes dades facilitades per l'Ajuntament aquest ens està desbordat. Això ha fet créixer el nombre de persones que es veuen obligades a dormir en pensions i que el temps que hi passen sigui més llarg. Durant el 2018 l'estada mitjana en aquests allotjaments per part de persones desnonades va ser de 173 dies, gairebé mig any. Aquest escenari ha provocat que diversos grups en defensa del dret a l'habitatge reclamin a les administracions que garanteixin allotjaments dignes per a les persones que han estat desnonades de casa seva. La darrera reunió entre els col·lectius, l'Ajuntament i el Govern, però, no va servir per posar sobre la taula cap solució a curt termini, tot i l'aposta del govern municipal per convertir els mòduls prefabricats del projecte APROP en allotjaments temporals. "Les meves queixes no van contra Ada Colau sinó contra l'administració. Un intent de desnonament i un incendi El periple de Sebti va començar fa dos anys. Aleshores vivia en un pis de lloguer, on pagava 400 euros de quota mensual, després d'haver estat víctima de violència masclista i haver-se divorciat. La impossibilitat de pagar el lloguer va fer que el propietari demanés que la desnonessin però la família va aconseguir evitar l'intent de desallotjament, una setmana després que hagués donat a llum el seu fill petit. El següent pas va ser sol·licitar la renda mínima garantida i que l'Ajuntament pagués al propietari els 800 euros de deute acumulat que havia contret Sebti amb el titular. L'habitació on dormen Sebti i els seus tres fills. Foto: Cedida En aquell moment, després d'haver fet front a un intent de desnonament, Sebti va arribar a un acord amb el seu propietari per pagar 150 euros més de lloguer al mes i va entrar a la mesa d'emergència, que en el seu reglament estableix com a requisit per formar-ne part haver perdut l'habitatge o que aquesta pèrdua pugui ser imminent. El següent capítol va arribar el passat agost. Concretament el dia 12, quan un incendi va cremar el pis on vivia. Actualment Sebti en continua pagant el lloguer, a l'espera que l'asseguradora estableixi les compensacions corresponents al propietari. Mentrestant, els allotjaments temporals s'han convertit en casa seva. "No és un lloc adequat per una família" Des que va haver de marxar del pis incendiat, Sebti ha passat per cinc allotjaments temporals. "Els serveis socials et diuen quin dia has d'entrar i quin has de marxar, són com robots", lamenta. L'allotjament actual és un alberg a Badalona i assegura que "no és un lloc adequat per a una família". Sebti es queixa de la brutícia i explica que l'alberg no reuneix les característiques suficients per poder atendre la intolerància alimentària severa que pateix un dels seus fills. "Necessita que tot el que menja estigui molt calculat i aquí no podem cuinar", relata. Des que ha començat a viure en allotjaments temporals el nen ha hagut d'anar tres cops a urgències per indisposicions relacionades amb la intolerància alimentària. La família de Sebti és una de les 550 famílies que, segons l'Ajuntament, esperen un pis d'emergència a Barcelona. Les poques solucions al bloqueig de la mesa d'emergència plantejades fins ara per les administracions han provocat les queixes dels grups d'habitatge, que reclamen mesures "urgents" per frenar l'emergència habitacional a la ciutat, amb la implicació de totes les administracions.
[ "barcelona: habitatge" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "Segons l'Ajuntament de Barcelona, hi ha unes 550 famílies que esperen un pis d'emergència a Barcelona. Els grups d'habitatge reclamen mesures urgents per frenar l'emergència de l'habitatge a la ciutat, amb la implicació de totes les administracions. No hi ha solucions a curt termini, tot i l'aposta del govern municipal per convertir els mòduls prefabricats del projecte APROP en allotjaments temporals.", "a2": "La mesa d’emergències, que hauria de facilitar habitatges permanents a les persones desnonades, està desbordada, segons fonts de l'Ajuntament de Barcelona. Malgrat algunes propostes de les administracions, els grups d'habitatge denuncien que calen mesures urgents per frenar l’emergència de l'habitatge. Hi ha molts casos, com el de Soumia Sebti, en què les famílies passen anys en diferents allotjaments temporals.", "a3": "A Barcelona, unes 550 famílies esperen un pis d’emergència mentre les administracions, Ajuntament i Generalitat, estan saturades. L’espera s’allarga setmanes i mesos, durant els quals les famílies passen per allotjaments temporals sense condicions adequades. Els grups d’habitatge reclamen solucions urgents amb allotjaments dignes. Soumia Sebti ha passat per cinc allotjaments temporals amb tres fills, un dels quals pateix intolerància alimentària." }, "extractive": { "a1": "Sobre el paper, la mesa d'emergència hauria de facilitar habitatges permanents a les persones desnonades, però segons les últimes dades facilitades per l'Ajuntament aquest ens està desbordat.\nEn aquell moment, després d'haver fet front a un intent de desnonament, Sebti va arribar a un acord amb el seu propietari per pagar 150 euros més de lloguer al mes i va entrar a la mesa d'emergència, que en el seu reglament estableix com a requisit per formar-ne part haver perdut l'habitatge o que aquesta pèrdua pugui ser imminent.\nLa família de Sebti és una de les 550 famílies que, segons l'Ajuntament, esperen un pis d'emergència a Barcelona.\nLes poques solucions al bloqueig de la mesa d'emergència plantejades fins ara per les administracions han provocat les queixes dels grups d'habitatge, que reclamen mesures \"urgents\" per frenar l'emergència habitacional a la ciutat, amb la implicació de totes les administracions.", "a2": "Sobre el paper, la mesa d'emergència hauria de facilitar habitatges permanents a les persones desnonades, però segons les últimes dades facilitades per l'Ajuntament aquest ens està desbordat.\nAquest escenari ha provocat que diversos grups en defensa del dret a l'habitatge reclamin a les administracions que garanteixin allotjaments dignes per a les persones que han estat desnonades de casa seva.\nDes que va haver de marxar del pis incendiat, Sebti ha passat per cinc allotjaments temporals.\nLes poques solucions al bloqueig de la mesa d'emergència plantejades fins ara per les administracions han provocat les queixes dels grups d'habitatge, que reclamen mesures \"urgents\" per frenar l'emergència habitacional a la ciutat, amb la implicació de totes les administracions.", "a3": "Fa dos anys que espera i des de fa dos mesos va d'allotjament temporal en allotjament temporal. \nSobre el paper, la mesa d'emergència hauria de facilitar habitatges permanents a les persones desnonades, però segons les últimes dades facilitades per l'Ajuntament aquest ens està desbordat.\nLa darrera reunió entre els col·lectius, l'Ajuntament i el Govern, però, no va servir per posar sobre la taula cap solució a curt termini, tot i l'aposta del govern municipal per convertir els mòduls prefabricats del projecte APROP en allotjaments temporals.\nLes poques solucions al bloqueig de la mesa d'emergència plantejades fins ara per les administracions han provocat les queixes dels grups d'habitatge, que reclamen mesures \"urgents\" per frenar l'emergència habitacional a la ciutat, amb la implicació de totes les administracions." }, "extreme": { "a1": "Llargs períodes d'espera fins a obtenir un pis d'emergència habitacional per a desnonats de l'Ajuntament de Barcelona.", "a2": "L’emergència de l'habitatge a Barcelona no sembla solucionar-se i les persones desnonades viuen en una situació d’enorme precarietat.", "a3": "Els pisos d’emergència habitacional, una solució llunyana pels desnonats a causa de la saturació de les administracions." } }
2,361
El jurat declara culpable per unanimitat l'acusat d'asfixiar i llençar al Port de Barcelona la seva dona
Vuit dels nou membres del tribunal popular consideren que li va donar un cop a la cara, la va ofegar per darrere i la va tirar al mar dins del seu cotxe
Un jurat popular ha declarat culpable per unanimitat l'acusat d'asfixiar la seva dona i llençar-la al mar, al Port de Barcelona, dins del seu cotxe el juny del 2015. Vuit dels nou membres del tribunal popular han considerat demostrat que l'home va donar un fort cop a la cara de la víctima, cosa que li hauria fet disminuir els reflexos, i l'hauria ofegat amb l'avantbraç des de darrere. Per això, i com que no hi havia signes de defensa, consideren que la va atacar per sorpresa. Set dels nou membres del jurat han considerat que la va matar intencionada i voluntàriament i que hauria actuat amb traïdoria, aprofitant-se de la confiança de la víctima. Vuit dels nou membres han votat que l'home va atacar la dona per sorpresa i per l'esquena. Segons la fiscalia, l'acusat, Tomás A.G., de 51 anys, va conèixer la víctima la primavera del 2014, i al setembre es van casar. A principis del 2015 van començar a sorgir problemes de convivència perquè els dos estaven aturats i tenien problemes econòmics. De fet, devien almenys dos rebuts del lloguer del pis de La Garriga (Vallès Oriental) on vivien i on constava el marit com a titular. Al febrer d'aquell any, la dona va trobar feina com a subdirectora d'una clínica dental de Mollet del Vallès, però els problemes van continuar perquè l'home seguia a l'atur i, segons la dona, no tenia ganes de trobar feina. Van tenir moments de tensió i en un moment determinat la dona va marxar de la casa i va anar a viure més a prop de la feina, cosa que va comunicar al seu entorn, com al seu exmarit, els seus dos fills, una companya de feina o una veïna. Segons set dels nou membres del jurat, entre les 3 de la matinada i les 6.30 del matí del 26 de juny del 2015, l'home hauria donat un cop al pòmul de la dona, que li hauria alentit els reflexos i després la va estrangular amb el seu avantbraç, prement-li fortament el coll. Acte seguit, l'acusat va introduir el cadàver al seient del darrere del cotxe de la seva esposa, un Hyundai Getz blanc, el va embolicar i el va dur fins al Port. Un cop allà, va desembolicar el cos, el va posar a la part davantera del cotxe i va encarar el vehicle cap al mar perquè caigués a la zona del Moll Contradic Est. En un primer moment, el fang que hi ha al fons del Port de Barcelona va impedir als submarinistes veure el cos sense vida de la dona, que es va trobar un cop reflotat el cotxe amb una gran grua. La zona on va precipitar-se el vehicle és d'accés restringit i necessita d'autorització. El jurat ha basat el seu veredicte en les proves forenses, que indiquen una compressió mortal del coll amb l'avantbraç, l'evidència d'un cop al pòmul esquerre de la víctima, la presència d'ADN de l'acusat sota les ungles de la víctima i l'absència de cops defensius, talls, ossos trencats o hematomes al cadàver, cosa que suposaria que va ser atacada per sorpresa i no va poder defensar-se. A més, els veïns tampoc van sentir crits ni cops aquella nit, cosa que suposaria que l'atac mortal es va produir sense baralla prèvia. També s'han basat amb diversos testimonis, com un agent de la Policia Portuària que va reconèixer, en foto i en roda de reconeixement, l'acusat i va dir que l'havia vist a la zona del crim. A més, diversos testimonis de l'entorn de la víctima van corroborar que el matrimoni discutia per les dificultats econòmiques. El jurat s'ha oposat per unanimitat a la possibilitat d' un indult o una suspensió de la pena. L'home va ser arrestat el mateix dia de la mort i roman a presó des d'aleshores. La fiscalia demanava inicialment 14 anys de presó per homicidi, però a la vista del veredicte del jurat, que suposa un delicte d'assassinat amb traïdoria i l'agreujant de parentiu, ha augmentat la petició de pena fins als 21 anys. Una acusació particular ha demanat 25 anys de presó, la popular, també, i una altra acusació particular ha demanat 20 anys de presó. La defensa ha demanat la mínima pena.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "L'acusat d'asfixiar la seva dona i llençar-la al mar, al Port de Barcelona, dins del seu cotxe el juny del 2015, ha sigut declarat culpable per unanimitat per un jurat popular. Vuit dels nou membres del tribunal popular han considerat demostrat que l'home va donar un fort cop a la cara de la víctima i la va ofegar amb l'avantbraç.", "a2": "Un home acusat d'haver matat la seva dona i llençar-la al mar al port de Barcelona el 2015 ha estat declarat pel jurat popular culpable d'assassinat amb traïdoria i l’agreujant de parentiu. Sobre la base de les proves forenses, han conclòs que l'acusat va matar la víctima de forma intencionada i voluntària, aprofitant-se de la confiança de la víctima.", "a3": "Un jurat popular declara culpable per unanimitat un home per haver asfixiat la seva dona amb traïdoria i portar el seu cos fins al Port de Barcelona, on el va llençar al mar dins del cotxe d’ella. La petició de pena és d’entre 21 i 25 anys, sense possibilitat d’indult o suspensió de pena." }, "extractive": { "a1": "Un jurat popular ha declarat culpable per unanimitat l'acusat d'asfixiar la seva dona i llençar-la al mar, al Port de Barcelona, dins del seu cotxe el juny del 2015.\nVan tenir moments de tensió i en un moment determinat la dona va marxar de la casa i va anar a viure més a prop de la feina, cosa que va comunicar al seu entorn, com al seu exmarit, els seus dos fills, una companya de feina o una veïna.\nSegons set dels nou membres del jurat, entre les 3 de la matinada i les 6.30 del matí del 26 de juny del 2015, l'home hauria donat un cop al pòmul de la dona, que li hauria alentit els reflexos i després la va estrangular amb el seu avantbraç, prement-li fortament el coll.\nEl jurat ha basat el seu veredicte en les proves forenses, que indiquen una compressió mortal del coll amb l'avantbraç, l'evidència d'un cop al pòmul esquerre de la víctima, la presència d'ADN de l'acusat sota les ungles de la víctima i l'absència de cops defensius, talls, ossos trencats o hematomes al cadàver, cosa que suposaria que va ser atacada per sorpresa i no va poder defensar-se.", "a2": "Un jurat popular ha declarat culpable per unanimitat l'acusat d'asfixiar la seva dona i llençar-la al mar, al Port de Barcelona, dins del seu cotxe el juny del 2015.\nSet dels nou membres del jurat han considerat que la va matar intencionada i voluntàriament i que hauria actuat amb traïdoria, aprofitant-se de la confiança de la víctima.\nEl jurat ha basat el seu veredicte en les proves forenses, que indiquen una compressió mortal del coll amb l'avantbraç, l'evidència d'un cop al pòmul esquerre de la víctima, la presència d'ADN de l'acusat sota les ungles de la víctima i l'absència de cops defensius, talls, ossos trencats o hematomes al cadàver, cosa que suposaria que va ser atacada per sorpresa i no va poder defensar-se.\nLa fiscalia demanava inicialment 14 anys de presó per homicidi, però a la vista del veredicte del jurat, que suposa un delicte d'assassinat amb traïdoria i l'agreujant de parentiu, ha augmentat la petició de pena fins als 21 anys.", "a3": "Un jurat popular ha declarat culpable per unanimitat l'acusat d'asfixiar la seva dona i llençar-la al mar, al Port de Barcelona, dins del seu cotxe el juny del 2015.\nVan tenir moments de tensió i en un moment determinat la dona va marxar de la casa i va anar a viure més a prop de la feina, cosa que va comunicar al seu entorn, com al seu exmarit, els seus dos fills, una companya de feina o una veïna.\nEl jurat ha basat el seu veredicte en les proves forenses, que indiquen una compressió mortal del coll amb l'avantbraç, l'evidència d'un cop al pòmul esquerre de la víctima, la presència d'ADN de l'acusat sota les ungles de la víctima i l'absència de cops defensius, talls, ossos trencats o hematomes al cadàver, cosa que suposaria que va ser atacada per sorpresa i no va poder defensar-se.\nLa fiscalia demanava inicialment 14 anys de presó per homicidi, però a la vista del veredicte del jurat, que suposa un delicte d'assassinat amb traïdoria i l'agreujant de parentiu, ha augmentat la petició de pena fins als 21 anys. " }, "extreme": { "a1": "L'acusat d'asfixiar la seva dona i llençar-la al mar, al Port de Barcelona, declarat culpable per un jurat popular.", "a2": "S'ha condemnat per assassinat amb traïdoria un home acusat d'haver matat la seva dona i d'haver-la llançat després al mar.", "a3": "Un jurat popular declara culpable per unanimitat l’acusat d’asfixiar la seva dona i llençar-ne el cos al Port de Barcelona." } }
724
“De què serveix el valencià'”- David Casanova.
Publiquem avui aquest article del coordinador a les comarques del Nord de l'Associació pel Dret a Decidir
“Ah!, si cada home estimes amb tot cor la seua terra, les seues tradicions, la seua llengua, cadascú al seu lloc, com en una orquestra. La meua llengua no és ni millor ni pitjor que les altres, és simplement la meua. Quina sensació més desagradable vaig tenir l’altre dia, en una conversa amb un grup de companys de faena aparentment tranquil·la, en un principi, però que, en un segon, la tranquil·litat es va esvair i els crits sense arguments van dominar la discussió. El motiu? Les polítiques lingüístiques del Consell en l’educació pública. Els seus arguments: els xiquets i xiquetes no aprenen el castellà a l’escola. De què serveix el valencià fora del nostre país. O el més surrealista de tots: si ensenyen a dir turmell a la meua filla, quan vaja a la universitat no sabrà què és un “tobillo”. Quant els expliques que, per llei, en totes les escoles del país hi ha un mínim del 25% de valencià, castellà i anglès obligatòriament, aleshores, a falta d’arguments per a debatre, comencen amb els crits i les males maneres: “Nos estan adoctrinando como en Catalunya, nos imponen el valenciano” i fins i tot el “prohibido prohibir”, que encara a hores d’ara no sé el que vol dir. Abans que començaren els crits, vaig intentar dir-los que la meua és una llengua que es parla des de fa segles; per la qual cosa no es pot imposar una cosa que és pròpia, una cosa que és nostra. O és que s’imposen les ciències, les matemàtiques o la musica en l’educació? Contestant a la pregunta de l’enunciat, per a què serveix el valencià? Doncs per a moltes coses, perquè una llengua és una manera d’estructurar el pensament, de cohesionar una societat, és una eina de comunicació. La llengua és una eina bàsica per al coneixement i transmissió de la cultura, els costums i les tradicions d’un poble, el nostre poble. En aquesta legislatura, el Consell ha aprovat la llei del plurilingüisme, la qual permetrà que els nostres xiquets i xiquetes isquen de l’escola dominant el valencià, el castellà i l’anglès, fet que les generacions més majors no hem tingut la sort que ens passara, que poguérem aprendre la nostra llengua a les escoles, llevat en alguns casos d’una sola assignatura, llengua valenciana. L’augment dels atacs dels nacionalistes espanyols envers el valencià i la nostra cultura ve propiciat, entre altres coses, per les diferents polítiques de partits com el Partit Popular i Ciutadans al País Valencià. Polítiques que, en el cas dels populars, estan fetes per aconseguir rèdit polític acusant el Consell de catalanistes i sembrant una llavor dient que seguim el camí de les tesis independentistes. En el cas dels segons, simplement els costa acceptar que les llengües de les diferents nacionalitats històriques de l’Estat puguen fer-li ombra a la seua. I és que aquells que odien les llengües que no són les seues el que volen matar és el pensament. Perdre una llengua, qualsevol, és perdre la història de tot un poble. Una autèntica bestiesa, un sacrilegi! Aquestes persones representants del nacionalisme i colonialisme espanyol més ultra, que consideren que no hi ha més llengües que la seua ni més països que el seu. Però, alerta, també hi ha molts valencianoparlants que al llarg dels anys els han adoctrinat dient-los que la seua llengua és de segona, que a la fi s’ho han cregut i actualment fins i tot abanderen els seus atacs. La nostra llengua ha sigut maltractada sistemàticament al llarg dels anys, però també ha sigut una llengua tan forta, que, per més que ho han intentat, no han pogut acabar amb ella. Des del decret de nova planta al Segle XVIII, imposat pel rei Borbó Felip V, i al llarg de la meitat del segle XX amb els règims de Primo de Rivera i Franco, van fer el possible perquè milions de valencianes i valencians perdérem la nostra llengua, eliminar-la de la societat i convertir-la en una llengua residual que solament es parlara a casa de cadascú. I si no ens alcem i lluitem, a poc a poc i sense adonar-nos-en, estarem signant la sentència de mort d’una llengua usada en un territori per més de deu milions de persones. Una llengua que ha de lluitar per sobreviure amb una altra majoritària al nostre entorn, com és el castellà. Apoderem la societat i fem-la crítica, Decidim valencià. David Casanova
[ "cultura", "castelló de la plana" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "David Casanova, coordinador a les comarques del Nord de l'Associació pel Dret a Decidir, ha publicat l'article \"De què serveix el valencià”. Explica que el valencià es parla des de fa segles, per la qual cosa no s'està imposant, com denuncien alguns. També afirma que la llengua és una eina bàsica per al coneixement i transmissió de la cultura.", "a2": "La llei del plurilingüisme aprovada pel Consell estableix que a l’escola s'estudiï en valencià, castellà i anglès, la qual cosa garanteix per primer cop una presència d'almenys el 25 % per a la llengua valenciana. Els sectors nacionalistes espanyols ataquen aquesta llei titllant-la d’adoctrinament. Malgrat això, cal defensar la supervivència del valencià i de la nostra identitat i tradicions.", "a3": "El valencià serveix per comunicar-se, transmetre cultura, costums i tradicions, i per estructurar el pensament, segons David Casanova, coordinador de l’Associació pel Dret a Decidir. La llei del plurilingüisme aprovada pel Consell permet que s’aprengui valencià, castellà i anglès a l’escola, és a dir, no es tracta d’adoctrinar ni imposar, sinó d'aprendre una llengua antiga, forta i estimada." }, "extractive": { "a1": "Quant els expliques que, per llei, en totes les escoles del país hi ha un mínim del 25% de valencià, castellà i anglès obligatòriament, aleshores, a falta d’arguments per a debatre, comencen amb els crits i les males maneres: “Nos estan adoctrinando como en Catalunya, nos imponen el valenciano” i fins i tot el “prohibido prohibir”, que encara a hores d’ara no sé el que vol dir.\nAbans que començaren els crits, vaig intentar dir-los que la meua és una llengua que es parla des de fa segles; per la qual cosa no es pot imposar una cosa que és pròpia, una cosa que és nostra.\nLa llengua és una eina bàsica per al coneixement i transmissió de la cultura, els costums i les tradicions d’un poble, el nostre poble.\nEn aquesta legislatura, el Consell ha aprovat la llei del plurilingüisme, la qual permetrà que els nostres xiquets i xiquetes isquen de l’escola dominant el valencià, el castellà i l’anglès, fet que les generacions més majors no hem tingut la sort que ens passara, que poguérem aprendre la nostra llengua a les escoles, llevat en alguns casos d’una sola assignatura, llengua valenciana.", "a2": "Quant els expliques que, per llei, en totes les escoles del país hi ha un mínim del 25% de valencià, castellà i anglès obligatòriament, aleshores, a falta d’arguments per a debatre, comencen amb els crits i les males maneres: “Nos estan adoctrinando como en Catalunya, nos imponen el valenciano” i fins i tot el “prohibido prohibir”, que encara a hores d’ara no sé el que vol dir.\nEn aquesta legislatura, el Consell ha aprovat la llei del plurilingüisme, la qual permetrà que els nostres xiquets i xiquetes isquen de l’escola dominant el valencià, el castellà i l’anglès, fet que les generacions més majors no hem tingut la sort que ens passara, que poguérem aprendre la nostra llengua a les escoles, llevat en alguns casos d’una sola assignatura, llengua valenciana.\nL’augment dels atacs dels nacionalistes espanyols envers el valencià i la nostra cultura ve propiciat, entre altres coses, per les diferents polítiques de partits com el Partit Popular i Ciutadans al País Valencià.\nDes del decret de nova planta al Segle XVIII, imposat pel rei Borbó Felip V, i al llarg de la meitat del segle XX amb els règims de Primo de Rivera i Franco, van fer el possible perquè milions de valencianes i valencians perdérem la nostra llengua, eliminar-la de la societat i convertir-la en una llengua residual que solament es parlara a casa de cadascú.", "a3": "Quina sensació més desagradable vaig tenir l’altre dia, en una conversa amb un grup de companys de faena aparentment tranquil·la, en un principi, però que, en un segon, la tranquil·litat es va esvair i els crits sense arguments van dominar la discussió. \nQuant els expliques que, per llei, en totes les escoles del país hi ha un mínim del 25% de valencià, castellà i anglès obligatòriament, aleshores, a falta d’arguments per a debatre, comencen amb els crits i les males maneres: “Nos estan adoctrinando como en Catalunya, nos imponen el valenciano” i fins i tot el “prohibido prohibir”, que encara a hores d’ara no sé el que vol dir.\nAbans que començaren els crits, vaig intentar dir-los que la meua és una llengua que es parla des de fa segles; per la qual cosa no es pot imposar una cosa que és pròpia, una cosa que és nostra.\nEn aquesta legislatura, el Consell ha aprovat la llei del plurilingüisme, la qual permetrà que els nostres xiquets i xiquetes isquen de l’escola dominant el valencià, el castellà i l’anglès, fet que les generacions més majors no hem tingut la sort que ens passara, que poguérem aprendre la nostra llengua a les escoles, llevat en alguns casos d’una sola assignatura, llengua valenciana." }, "extreme": { "a1": "David Casanova, coordinador de l'Associació pel Dret a Decidir, parla sobre \"De què serveix el valencià” en el seu article.", "a2": "Els atacs contra la llei del plurilingüisme suposen una amenaça per a la preservació del valencià per interessos polítics.", "a3": "David Casanova, coordinador de l’Associació pel Dret a Decidir, reflexiona sobre la utilitat d’aprendre valencià en el seu article." } }
2,735
El Saló Eròtic presenta una programació "més educativa, feminista i inclusiva" amb més de 100 sessions formatives
Se celebra del 3 al 6 d'octubre al Pavelló Olímpic Vall d'Hebron
El Saló Eròtic de Barcelona 2019, que se celebra del 3 al 6 d'octubre al Pavelló Olímpic Vall d'Hebron, presenta enguany una programació "més educativa, feminista, inclusiva i oberta". S'han programat més de 100 sessions formatives, espais de consciència del cos, exposicions, col·loquis, tallers i conferències, sessions de microteatre, sexshop interactiu i una zona sensorial que inclou experimentació ASMR, que posa el focus en altres formes de plaer relacionades amb els sentits auditius i visuals. Una de les novetats serà que l'espectador podrà escollir un recorregut dins del Saló en línia amb les seves expectatives i interessos, i hi haurà espectacles catalogats com 'slow sex' que oferiran un sexe més conscient i reflexiu, com ha indicat el saló en un comunicat. El Saló ha explicat que presenta i materialitza un nou model iniciat el 2018 "més feminista, inclusiu, obert, reflexiu i entretingut enfocat a oferir una visió global i evolutiva de la sexualitat, especialment respecte a rols de gènere i diversitat sexual". El lema del Saló d'enguany és 'Hem de parlar' i inclou una temàtica marcada per una profunda reflexió sobre el futur i la llibertat, sota la direcció creativa i de continguts de Carles Valdés, qui ha dirigit els vídeos promocionals dels darrers anys i que aquest any dirigirà per primer cop el Saló juntament amb Juli Simón. Enguany s'amplia l'oferta de formació amb unes aules formatives que ja es van iniciar la passada edició. Hi haurà més de 100 sessions formatives, entre tallers, conferències, col·loquis i sessions experimentales, guiades per sexòlegs i psicòlegs relacionats amb la sexualitat com, entre d'altres, Montse Iserte, directora pedagògica del Saló; Esther Sánchez, Luís Pardo, Mistress Minerva, Núria López, Jordi Oller, Verónica García, Marta Galobarde, Helena Delort, Àurea Gómez, Christian Andara, Isis Lakini, Alberto Moral i la pròpia Noemí Casquet, portaveu del Saló Eròtic de Barcelona 2019. També hi haurà xerrades de projectes com Somos Peculiares o Hello Nipple i taules rodones obertes sobre génere i sexe amb Alba Riera, Penelope, Tacones, Adan Roda, Jordi Chicletol, Jossy Jaycoff i Enzo Fontcuberta. Les temàtiques de les xerrades tractaran sobre la sexualitat dels fills, les tendències sexuals, el poliamor, el control de l'ejaculació precoç o els dolors menstruals, fins a sessions de sex coaching o empoderament sexual i xerrades informatives i tallers pràctics sobre el punt G, el fetitxisme, l'ejaculació femenina, el sexe hipnòtic, els marges del plaer, el plaer anal, el sexe tàntric, els jocs entre parelles o els límits del BDSM, entre altres. També hi haurà xerrades i debats sobre com influeix el 'porno' en les relacions sexuals i en la sexualitat dels joves. Els espectacles en viu aprofundiran, com s'ha explicat en el comunicat, en la qualitat artística i la representació de sexualitats diverses amb la novetat de tenir una direcció artística coordinada pel propi Saló i comissariada per l'actriu i directora Sílvia Rubí. S'introduiran espectacles slow sex, que aposten per "un sexe més conscient, íntim i reflexiu". Totes les representacions en viu oferiran una mirada més inclusiva, feminista i tindran representació tots els gèneres i es combinaran amb altres disciplines artístiques com l'acrobàcia, la dansa, contes eròtics, espectacles de màgia, acrobàcia, 'pole dance' o 'bodypaint'. 'Tunnel Art' Una gran novetat serà la presència d'experiències artístiques com la instal·lació artística 'Tunnel Art', comissariada pel dissenyador Javier Fernández, que inclou la participació de diversos artistes de diferents disciplines com Alexia Sayago, Alicia Meléndez, Júlia de Paz, Raffaele Sarcina, Cristina Augé, Manel Rubiales o Raquel Eme; una zona d'experimentació sensorial ASMR que presentarà als assistents altres formes de plaer, relacionats directament amb els plaers auditius i visuals. També hi haurà quatre sessions de microteatre creades en exclusiva per la directora Alix Gentil i pensades per provocar la reacció del públic i fer-li reflexionar des de la proximitat i la complicitat. Les quatre peces, 'Sex mirror', 'Rutinaaa', 'Me gusta como Luces' i 'En la punta de lengua', es podran veure durant vàries sessions durant els quatre dies del Saló. El Saló Eròtic comptarà amb 40 expositors relacionats amb la sexualitat i l'erotisme, des de llibres de literatura eròtica, joguines sexuals, cosmètica, roba, llenceria, sabates o mobles de BDSM.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "Del 3 al 6 d'octubre se celebra el Saló Eròtic de Barcelona 2019 al Pavelló Olímpic Vall d'Hebron. S'han programat més de 100 sessions formatives, espais per prendre consciència del cos, exposicions, col·loquis, tallers i conferències, sessions de microteatre, sex shop interactiu i una zona sensorial. La programació d'aquesta edició és més educativa, feminista i inclusiva.", "a2": "Del 3 al 6 d'octubre se celebrarà el Pavelló Olímpic Vall d'Hebron el Saló Eròtic de Barcelona 2019. La programació d'enguany pretén ser “més educativa, feminista, inclusiva i oberta”. El lema del Saló és “Hem de parlar” i s'han programat xerrades, exposicions i activitats relacionades amb la sexualitat. Com a novetats, s’inclouen la instal·lació artística \"Tunnel Art\" i una zona ASMR.", "a3": "S’ha presentat el Saló Eròtic Barcelona 2019, que se celebrarà del 3 al 6 d’octubre al Pavelló Olímpic Vall d’Hebron. Inclourà 100 sessions formatives, espectacles “slow sex”, experimentació ASMR i microteatre. La programació se centra en una sexualitat més oberta, inclusiva, feminista i educativa, sota el lema “Hem de parlar”. Mostrarà respecte pels rols de gènere i la diversitat sexual." }, "extractive": { "a1": "Una de les novetats serà que l'espectador podrà escollir un recorregut dins del Saló en línia amb les seves expectatives i interessos, i hi haurà espectacles catalogats com 'slow sex' que oferiran un sexe més conscient i reflexiu, com ha indicat el saló en un comunicat.\nLes temàtiques de les xerrades tractaran sobre la sexualitat dels fills, les tendències sexuals, el poliamor, el control de l'ejaculació precoç o els dolors menstruals, fins a sessions de sex coaching o empoderament sexual i xerrades informatives i tallers pràctics sobre el punt G, el fetitxisme, l'ejaculació femenina, el sexe hipnòtic, els marges del plaer, el plaer anal, el sexe tàntric, els jocs entre parelles o els límits del BDSM, entre altres.\nEls espectacles en viu aprofundiran, com s'ha explicat en el comunicat, en la qualitat artística i la representació de sexualitats diverses amb la novetat de tenir una direcció artística coordinada pel propi Saló i comissariada per l'actriu i directora Sílvia Rubí.\nUna gran novetat serà la presència d'experiències artístiques com la instal·lació artística 'Tunnel Art', comissariada pel dissenyador Javier Fernández, que inclou la participació de diversos artistes de diferents disciplines com Alexia Sayago, Alicia Meléndez, Júlia de Paz, Raffaele Sarcina, Cristina Augé, Manel Rubiales o Raquel Eme; una zona d'experimentació sensorial ASMR que presentarà als assistents altres formes de plaer, relacionats directament amb els plaers auditius i visuals.", "a2": "El Saló Eròtic de Barcelona 2019, que se celebra del 3 al 6 d'octubre al Pavelló Olímpic Vall d'Hebron, presenta enguany una programació \"més educativa, feminista, inclusiva i oberta\".\nEl lema del Saló d'enguany és 'Hem de parlar' i inclou una temàtica marcada per una profunda reflexió sobre el futur i la llibertat, sota la direcció creativa i de continguts de Carles Valdés, qui ha dirigit els vídeos promocionals dels darrers anys i que aquest any dirigirà per primer cop el Saló juntament amb Juli Simón.\nLes temàtiques de les xerrades tractaran sobre la sexualitat dels fills, les tendències sexuals, el poliamor, el control de l'ejaculació precoç o els dolors menstruals, fins a sessions de sex coaching o empoderament sexual i xerrades informatives i tallers pràctics sobre el punt G, el fetitxisme, l'ejaculació femenina, el sexe hipnòtic, els marges del plaer, el plaer anal, el sexe tàntric, els jocs entre parelles o els límits del BDSM, entre altres.\nUna gran novetat serà la presència d'experiències artístiques com la instal·lació artística 'Tunnel Art', comissariada pel dissenyador Javier Fernández, que inclou la participació de diversos artistes de diferents disciplines com Alexia Sayago, Alicia Meléndez, Júlia de Paz, Raffaele Sarcina, Cristina Augé, Manel Rubiales o Raquel Eme; una zona d'experimentació sensorial ASMR que presentarà als assistents altres formes de plaer, relacionats directament amb els plaers auditius i visuals.", "a3": "Una de les novetats serà que l'espectador podrà escollir un recorregut dins del Saló en línia amb les seves expectatives i interessos, i hi haurà espectacles catalogats com 'slow sex' que oferiran un sexe més conscient i reflexiu, com ha indicat el saló en un comunicat.\nLes temàtiques de les xerrades tractaran sobre la sexualitat dels fills, les tendències sexuals, el poliamor, el control de l'ejaculació precoç o els dolors menstruals, fins a sessions de sex coaching o empoderament sexual i xerrades informatives i tallers pràctics sobre el punt G, el fetitxisme, l'ejaculació femenina, el sexe hipnòtic, els marges del plaer, el plaer anal, el sexe tàntric, els jocs entre parelles o els límits del BDSM, entre altres.\nEls espectacles en viu aprofundiran, com s'ha explicat en el comunicat, en la qualitat artística i la representació de sexualitats diverses amb la novetat de tenir una direcció artística coordinada pel propi Saló i comissariada per l'actriu i directora Sílvia Rubí.\nUna gran novetat serà la presència d'experiències artístiques com la instal·lació artística 'Tunnel Art', comissariada pel dissenyador Javier Fernández, que inclou la participació de diversos artistes de diferents disciplines com Alexia Sayago, Alicia Meléndez, Júlia de Paz, Raffaele Sarcina, Cristina Augé, Manel Rubiales o Raquel Eme; una zona d'experimentació sensorial ASMR que presentarà als assistents altres formes de plaer, relacionats directament amb els plaers auditius i visuals." }, "extreme": { "a1": "Se celebra el Saló Eròtic de Barcelona 2019, amb una programació més educativa, feminista, inclusiva i oberta.", "a2": "El Saló Eròtic 2019 es proposa ser més inclusiu, feminista i obert, i inclou experiències artístiques i sensorials en sentit ampli.", "a3": "El Saló Eròtic de Barcelona 2019 se celebra al Pavelló Olímpic Vall d’Hebron del 3 al 6 d’octubre amb activitats variades." } }
2,398
Les funeràries reporten quatre nous morts per covid-19 a Catalunya i hi ha 267 positius testats
Són tres defuncions més que les informades dilluns i 91 casos més
Les funeràries han reportat quatre nous morts per covid-19 a Catalunya en les últimes hores, segons l'últim balanç de Salut, tres més que les informades dilluns. Això situa la xifra global de víctimes en 12.596. S'han detectat 267 nous casos positius testats (91 més que en l'últim balanç), i el total puja a 73.597. D'aquest augment, 83 casos són de Lleida i 107 de la ciutat de Barcelona. D'entre les víctimes, 6.874 persones han mort en hospital o centre sociosanitari (2 més), 4.099 en una residència (igual) i 796 al domicili (les mateixes), mentre que les no classificades per falta d'informació són 827 (2 més). Fins ara hi ha hagut 4.164 persones ingressades greus, 4 més en les últimes 24 hores, i actualment n'hi ha 45, les mateixes. Pel que fa a la retrospectiva de casos, n'hi ha 40 de dilluns, 95 del diumenge i 141 de dissabte. D'aquests, corresponen a la regió de Lleida 16 positius del dia 6 de juliol, 69 del dia 5 i 72 del dia 4. Pel que fa a les morts, del 4 de juliol n'hi ha reportades dues, tres del dia 3 i tres més del dia 2 de juliol. En les residències de gent gran, hi ha 15.059 casos confirmats. Són 14 casos més respecte als que va informar el Departament de Salut dilluns. Hi ha 543 professionals aïllats per sospita o per confirmació de covid-19. Pel que fa al nombre d'altes hospitalàries des de l'inici de la crisi, n'hi ha hagut 39.937, 46 més que les informades fa 24 hores. 83 casos més a Lleida i 107 a la ciutat de Barcelona Per territoris, a Lleida han crescut en 83 casos, arribant als 4.041. A Barcelona ciutat hi ha 19.998 casos confirmats, 107 més que fa 24 hores. A l'àrea metropolitana nord n'hi ha 17.537, i a la metropolitana sud, 13.514. A la Catalunya Central són 6.680 els confirmats. A Girona hi ha 7.179 positius. En el cas del Camp de Tarragona, se n'han registrat 2.211 persones amb coronavirus confirmades. A l'Alt Pirineu i Aran creixen fins als 485 casos confirmats, i a les Terres de l'Ebre en mantenen en 340. D'entre tots aquests, Barcelona ciutat registra 3.728 casos confirmats en residències. A l'àrea metropolitana nord se n'han registrat 3.651, mentre que a l'àrea metropolitana sud n'hi ha 3.043. A la Catalunya Central es mantenen amb 1.698 residents confirmats i a Girona n'hi ha 1.693. A les residències del Camp de Tarragona hi ha hagut 473 casos positius confirmats, i a Lleida 608. En el cas de l'Alt Pirineu i Aran, continuen amb 89 casos confirmats en les residències, mentre que a les Terres de l'Ebre segueixen amb 20. Pel que fa a les defuncions, a la ciutat de Barcelona han mort 4.260 persones, entre positius i sospitosos, 2.347 en hospitals i centres sociosanitaris, 1.322 en residències, 282 en domicilis i 309 no classificats; a la zona metropolitana nord hi ha 2.897 morts, 1.577 en hospitals i sociosanitaris i 1.046 en residències, a banda de 132 no classificats i 142 en domicilis. La xifra total de morts a la regió metropolitana sud se situa en 2.353. D'aquests, 1.430 han mort en un hospital o centre sociosanitari, 773 en residències, 96 en domicilis, i 54 no estan classificats. A la Catalunya Central es registren 1.573 persones mortes (724 en hospitals i sociosanitaris, 515 en residències, 217 no classificats i 117 en domicilis) i a Girona hi ha 818 morts (365 en hospitals, 246 en residències, 129 en domicilis i 78 no classificats). Pel que fa al Camp de Tarragona, hi ha hagut 399 morts, dels quals 254 en hospitals i centres sociosanitaris, 121 en residències, 12 en domicilis i 12 més no classificats; mentre que a Lleida s'han registrat 211 morts en total, 133 en hospitals i sociosanitaris, 59 en residències, dotze no classificats i set en domicilis. A l'Alt Pirineu i l'Aran es mantenen amb 30 morts, tretze en hospitals i sociosanitaris, set en residències, vuit no classificats i dos en domicilis; mentre que a les Terres de l'Ebre continuen amb 45 defuncions, 25 en hospitals i sociosanitaris, vuit en residències, nou en domicilis i tres sense classificar.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "Segons l'últim balanç del Departament de Salut, les funeràries han comunicat quatre nous morts per covid-19 a Catalunya en les últimes hores, tres més que les comunicades dilluns. La xifra global de víctimes se situa en 12.596. Els tests han detectat 267 nous casos positius, 91 més que en l'últim balanç, i el total puja a 73.597.", "a2": "S'han reportat les últimes xifres relatives a defuncions i nous casos de covid-19 a Catalunya. La xifra global de víctimes se situa en 12.595; d'aquestes, en els diferents territoris, es desglossen les defuncions als hospitals o centres sociosanitaris, residències i domicilis. El nombre total de casos positius és de 73.597. Així mateix, s'han facilitat les dades sobre ingressos hospitalaris.", "a3": "El departament de Salut actualitza les dades de defuncions per covid-19 a Catalunya, que arriben a 12.596, amb tres nous casos en les últimes hores. Pel que fa als casos positius testats, ja pugen a 73.597, després dels darrers 267; a les residències de gent gran en són 15.059. El total d’ingressats greus és de 4.164, dels quals en queden 45." }, "extractive": { "a1": "Les funeràries han reportat quatre nous morts per covid-19 a Catalunya en les últimes hores, segons l'últim balanç de Salut, tres més que les informades dilluns.\nEn el cas de l'Alt Pirineu i Aran, continuen amb 89 casos confirmats en les residències, mentre que a les Terres de l'Ebre segueixen amb 20.\nPel que fa a les defuncions, a la ciutat de Barcelona han mort 4.260 persones, entre positius i sospitosos, 2.347 en hospitals i centres sociosanitaris, 1.322 en residències, 282 en domicilis i 309 no classificats; a la zona metropolitana nord hi ha 2.897 morts, 1.577 en hospitals i sociosanitaris i 1.046 en residències, a banda de 132 no classificats i 142 en domicilis.\nPel que fa al Camp de Tarragona, hi ha hagut 399 morts, dels quals 254 en hospitals i centres sociosanitaris, 121 en residències, 12 en domicilis i 12 més no classificats; mentre que a Lleida s'han registrat 211 morts en total, 133 en hospitals i sociosanitaris, 59 en residències, dotze no classificats i set en domicilis.", "a2": "Les funeràries han reportat quatre nous morts per covid-19 a Catalunya en les últimes hores, segons l'últim balanç de Salut, tres més que les informades dilluns.\nPel que fa a les defuncions, a la ciutat de Barcelona han mort 4.260 persones, entre positius i sospitosos, 2.347 en hospitals i centres sociosanitaris, 1.322 en residències, 282 en domicilis i 309 no classificats; a la zona metropolitana nord hi ha 2.897 morts, 1.577 en hospitals i sociosanitaris i 1.046 en residències, a banda de 132 no classificats i 142 en domicilis.\nA la Catalunya Central es registren 1.573 persones mortes (724 en hospitals i sociosanitaris, 515 en residències, 217 no classificats i 117 en domicilis) i a Girona hi ha 818 morts (365 en hospitals, 246 en residències, 129 en domicilis i 78 no classificats).\nPel que fa al Camp de Tarragona, hi ha hagut 399 morts, dels quals 254 en hospitals i centres sociosanitaris, 121 en residències, 12 en domicilis i 12 més no classificats; mentre que a Lleida s'han registrat 211 morts en total, 133 en hospitals i sociosanitaris, 59 en residències, dotze no classificats i set en domicilis.", "a3": "Les funeràries han reportat quatre nous morts per covid-19 a Catalunya en les últimes hores, segons l'últim balanç de Salut, tres més que les informades dilluns. \nAixò situa la xifra global de víctimes en 12.596. \nFins ara hi ha hagut 4.164 persones ingressades greus, 4 més en les últimes 24 hores, i actualment n'hi ha 45, les mateixes.\nPel que fa a les defuncions, a la ciutat de Barcelona han mort 4.260 persones, entre positius i sospitosos, 2.347 en hospitals i centres sociosanitaris, 1.322 en residències, 282 en domicilis i 309 no classificats; a la zona metropolitana nord hi ha 2.897 morts, 1.577 en hospitals i sociosanitaris i 1.046 en residències, a banda de 132 no classificats i 142 en domicilis." }, "extreme": { "a1": "Segons el Departament de Salut, les funeràries han reportat quatre nous morts per covid-19 a Catalunya en les últimes hores.", "a2": "S'analitzen les útlimes dades de les conseqüències de la covid-19 a Catalunya: les víctimes, els positius i els ingressos hospitalaris.", "a3": "El nombre total de víctimes per covid-19 a Catalunya se situa en 12.596, segons l’últim balanç de Salut." } }
2,159
Acaba el judici pel crim de Santa Maria de Montmagastrell i el jurat haurà d'emetre veredicte
Les acusacions demanen entre cinc i quinze anys de presó i la defensa l'absolució o, de manera subsidiària, un any per homicidi imprudent
Després de tres jornades d'entre cinc i vuit hores cadascuna, ha acabat el judici a l'acusat de matar d'un tret d'escopeta un veí de 53 anys de Santa Maria de Montmagastrell (Urgell), el 18 de desembre de 2014. Amb totes les dades i explicacions obtingudes de la vintena de testimonis i pèrits que han declarat aquests tres dies, ara és el torn del jurat popular, que haurà de decidir si l'acusat és innocent o culpable dels fets i emetre el seu veredicte. En l'últim tram del judici, que ha acabat dos quarts de vuit del vespre d'aquest dimecres, les parts han defensat les seves postures. Les acusacions demanen que s'imposi a l'acusat entre cinc i quinze anys de presó, depenent si el jurat considera els fets constitutius d'homicidi o d'assassinat. La defensa, en canvi manté l'absolució perquè considera que es tracta d'un accident. Tot i això, introdueix que si el jurat entén que es tracta d'un homicidi imprudent, se li imposi la pena mínima d'un any de presó, tenint en compte la reparació del dany, per haver indemnitzat amb 400.000 euros la família de la víctima. L'acusat, en el seu torn d'última paraula ha tornat a demanar perdó a la família de la víctima. "Estic profundament penedit del que va passar. Juro que va ser un accident. I demano perdó a la família perquè sé que pateixen. Jo també estic patint perquè no puc deixar de pensar què va passar. Ho sento moltíssim", ha dit l'acusat fent ús del seu dret a l'última paraula. Així ha acabat el judici, després de tres dies intensos. La fiscalia manté que l'acusat va disparar de manera "directa" la víctima, amb intenció de matar-la. Considera, a més, que se li ha d'aplicar l'agreujant de superioritat però reconeix l'atenuant de reparació del dany, ja que l'acusat ha indemnitzat la família de la víctima. És per tot això que demana que se li imposin deu anys de presó per un delicte d'homicidi dolós. "L'acusat menteix, no va ser un tret involuntari, sinó que hi havia voluntat de matar", assegura el ministeri públic. Una de les acusacions particulars, concretament l'advocat que representa els germans de les víctimes, Enric Rubio, qualifica els fets d'assassinat perquè considera que l'acusat va disparar amb intenció de matar, fent ús de la seva superioritat i sense que la víctima es pogués defensar. "Estava marxant del lloc, sobre la moto i amb la primera marxa posada i amb el casc no va veure el que estava a punt de passar", ha dit. És per tot això que eleva la petició de pena fins als quinze anys de presó. Per Rubio, es tracta d'un assassinat "a sang calenta". Reconeix que no ho va planificar però que un "escalfament" va ser la causa i que l'acusat va efectuar el tret mortal amb voluntat i consciència. L'advocat que representa la filla de la víctima, Daniel Ibars, en canvi, ha rebaixat la petició de pena fins als cinc anys de presó en qualificar els fets d'homicidi imprudent. Ibars ha explicat aquesta decisió perquè el jurat tingui la possibilitat de decidir que es tracta d'un homicidi imprudent, ja que si no s'introdueix aquesta possibilitat, no es pot arribar a aquesta conclusió. Tot i això, l'advocat insisteix que el tret va ser intencionat i dirigit. " Va matar sabent el que feia, però si vostès entenen que l'acció no tenia com a objectiu causar la mort, els introdueixo la possibilitat que va ser imprudent", ha dit. Finalment, la defensa de l'acusat, Andrés Maluenda, sol·licita que se l'absolgui perquè manté que va ser un accident. De manera subsidiària, i en cas que el jurat consideri que no va ser així, demana que se'l condemni a la pena mínima d'un any per homicidi imprudent. L'advocat no entén perquè els pèrits sentencien amb tanta seguretat que la versió de l'acusat no quadra amb els fets. En aquest punt, ha fet referència al pèrit aportat per ell i a les seves explicacions en què rebat les afirmacions dels Mossos d'Esquadra. Que l'escopeta es dispari a l'aire, per accident, "és improbable però no impossible", assegura i respon a l'argument de l'acte impulsiu i a sang calenta que li sembla "un motiu dèbil per matar".
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "Ha acabat el judici a l'acusat de matar d'un tret d'escopeta un veí de 53 anys de Santa Maria de Montmagastrell (Urgell), el desembre de 2014. Les acusacions demanen entre cinc i quinze anys de presó, i la defensa, l'absolució o un any per homicidi imprudent. El jurat popular haurà d'emetre veredicte.", "a2": "Queda vist per sentència el procediment contra l’acusat de matar un veí de Santa Maria de Montmagastrell d'un tret d'escopeta. La defensa sosté que es va tractar d'un accident i demanen l’absolució. Per contra, les acusacions i la fiscalia sostenen que es va tractar d'un assassinat o, almenys, d'un homicidi imprudent. L'acusat ha tornat a demanar perdó als familiars.", "a3": "El judici a un acusat de matar un veí de Santa Maria de Montmagastrell (Urgell) acaba amb les peticions. Les acusacions demanen entre 5 i 15 anys de presó; mentre que la defensa demana l’absolució o un any per homicidi imprudent. El jurat popular ha d’emetre veredicte entre homicidi o assassinat. L’acusat demana perdó i indemnitza la família." }, "extractive": { "a1": "Després de tres jornades d'entre cinc i vuit hores cadascuna, ha acabat el judici a l'acusat de matar d'un tret d'escopeta un veí de 53 anys de Santa Maria de Montmagastrell (Urgell), el 18 de desembre de 2014.\nLes acusacions demanen que s'imposi a l'acusat entre cinc i quinze anys de presó, depenent si el jurat considera els fets constitutius d'homicidi o d'assassinat.\nTot i això, introdueix que si el jurat entén que es tracta d'un homicidi imprudent, se li imposi la pena mínima d'un any de presó, tenint en compte la reparació del dany, per haver indemnitzat amb 400.000 euros la família de la víctima.\nUna de les acusacions particulars, concretament l'advocat que representa els germans de les víctimes, Enric Rubio, qualifica els fets d'assassinat perquè considera que l'acusat va disparar amb intenció de matar, fent ús de la seva superioritat i sense que la víctima es pogués defensar.", "a2": "Després de tres jornades d'entre cinc i vuit hores cadascuna, ha acabat el judici a l'acusat de matar d'un tret d'escopeta un veí de 53 anys de Santa Maria de Montmagastrell (Urgell), el 18 de desembre de 2014.\nLes acusacions demanen que s'imposi a l'acusat entre cinc i quinze anys de presó, depenent si el jurat considera els fets constitutius d'homicidi o d'assassinat. \nLa defensa, en canvi manté l'absolució perquè considera que es tracta d'un accident.\nL'acusat, en el seu torn d'última paraula ha tornat a demanar perdó a la família de la víctima.", "a3": "Després de tres jornades d'entre cinc i vuit hores cadascuna, ha acabat el judici a l'acusat de matar d'un tret d'escopeta un veí de 53 anys de Santa Maria de Montmagastrell (Urgell), el 18 de desembre de 2014.\nLes acusacions demanen que s'imposi a l'acusat entre cinc i quinze anys de presó, depenent si el jurat considera els fets constitutius d'homicidi o d'assassinat.\nTot i això, introdueix que si el jurat entén que es tracta d'un homicidi imprudent, se li imposi la pena mínima d'un any de presó, tenint en compte la reparació del dany, per haver indemnitzat amb 400.000 euros la família de la víctima.\nUna de les acusacions particulars, concretament l'advocat que representa els germans de les víctimes, Enric Rubio, qualifica els fets d'assassinat perquè considera que l'acusat va disparar amb intenció de matar, fent ús de la seva superioritat i sense que la víctima es pogués defensar." }, "extreme": { "a1": "Vist per a sentència el judici a l'acusat de matar d'un tret d'escopeta un veí de Santa Maria de Montmagastrell.", "a2": "Ha finalitzat el judici pel crim de Santa Maria de Montmagastrell, on un veí va resultar mort d'un tret d'escopeta.", "a3": "Peticions d’entre 5 i 15 anys de presó per l’acusat de matar d’un tret d’escopeta un home de 53 anys." } }
289
David Ibáñez: ‘La relació entre els artistes i el públic es transforma i la Fira Mediterrània no en podia restar al marge’
Entrevista a David Ibáñez, director artístic de la Fira Mediterrània de Manresa
Creació col·lectiva i participació són les dues paraules clau de la Fira Mediterrània, que arrenca avui a Manresa. Aquest mercat, un dels més destacats del país en l’àmbit de la cultura popular i les músiques d’arrel, està sempre al cas de les noves tendències en creació contemporània i les fusiona amb la tradició, sense complexos. Per això s’estrena avui amb un espectacle en què han participat Cabo San Roque, David Carabén i els Gegants de Manresa. I com aquesta en preparen moltes més. David Ibáñez, el director artístic del certamen ens n’explica dues: transformaran la il·lustració d’un grafiter en catifa de flors i presentaran la feina d’un bon reguitzell d’estranyes parelles artístiques, com ara Sanjosex amb Carles Belda i Aspencat amb una orquestra de corda. —Cabo San Roque, David Carabén, Mercè Sampietro i els Gegants de Manresa, plegats en l’espectacle inaugural. Com serà? —És un ‘cadàver exquist‘ en què participen David Carabén, Mercè Sampietro, Cabo San Roque i Toni Mira. Vam escollir quatre artistes que admirem i els vam proposar un joc que ja feien els surrealistes francesos: crear una peça artística amb moltes mans sense saber qui havia fet el pas anterior. David Carabén va rebre unes imatges dels germans Català Roca que li vam passar des de la fira. S’hi veia una sardana de festa major i un ball d’envelat dels anys quaranta. A partir d’aquí va escriure un poema que es diu ‘El joc d’ingravidesa’ i que tracta de la memòria i la solitud d’algú que recorda una festa major passada. Tot seguit ho vam passar a la Mercè Sampietro perquè hi posés veu i l’enregistrament va arribar als Cabo San Roque, que havien de compondre una melodia fusionant veu i música. Finalment Toni Mira es va trobar amb tot això i n’ha muntat un espectacle. —I com serà? —Com que el poema parla de la solitud, Mira es va posar en contacte amb un grup de gent gran que fan balls de saló i els va convèncer d’actuar. També va buscar col·lectius de Manresa i va trobar els geganters, que s’hi van incorporar. Serà barreja d’arts visuals i de moviment que es completarà amb un mapatge artesanal, molt de l’estil dels que crea Toni Mira. —La participació i la creació col·lectiva són els motors de la fira d’enguany? —Sobretot la creació col·lectiva, però molt sovint van lligades. Vivim un moment en què es redibuixa la relació entre artistes, organitzadors culturals i públic i entorn d’això passen coses molt interessants. La Fira Mediterrània no hi volia ser aliena i per això hem volgut jugar fort a favor de la creació col·lectiva en l’espectacle inaugural, però també és ben present a la resta del programa. —Per exemple? —El cartell de la fira d’enguany és obra d’un grafiter italià i se’n farà una reproducció en el certamen. Però la farà l’Associació de Catifaires de Catalunya que el convertirà en una catifa de flors. D’aquesta manera connectem la creació contemporània amb la tradició a través d’un procés de creació col·lectiva. —Els laboratoris de creació són molt importants perquè molt sovint fructifiquen i es converteixen en estrenes l’any següent. —Enguany podrem veure la presentació oficial d’Esvorell, una peça de dansa nascuda l’any passat i que ara arriba en forma de projecte tancat. A més estem implicats en diversos projectes que són com matrimonis entre artistes molt diferents: els acordionistes Kepa Junkera i Chango Spasiuk estrenen en primícia el darrer espectacle; Sanjosex i Carles Belda presenten Càntut, un disc que reivindica el cançoner popular; els Aspencat actuaran acompanyats d’una orquestra de corda… —Parlant d’Aspencat, a la fira sempre hi ha molta presència d’autors de tot el país. —Tenim un acord amb el govern balear que cada any envia una delegació artística. I enguany els acompanyarà la consellera. Entre els actes més destacats hi ha el darrer projecte d’en Toni Gomila, que proposa una relectura eròtica del rondaller tradicional recollit per mossèn Alcover. També hi haurà la Joana Gomila, una cantant que presenta el primer disc en solitari, on barreja jazz d’avantguarda, enregistraments de camp i gastronomia, perquè els seus concerts sempre van acompanyats d’un tast de productes mallorquins. I amb el País Valencià també tenim un acord semblant amb Valencian Music Association on sobretot fem intercanvis de grups: ells vénen aquí, nosaltres anem a festivals d’allà… Enguany tindrem Aspencat en acústic i acompanyats d’una orquestra de corda, noves propostes com ara les del grup Gener, el darrer projecte de Carles Dénia, que ara canta amb el grup Coetus…
[ "cultura", "cultura popular" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "La Fira Mediterrània, una de les fires més destacades del país en l’àmbit de la cultura popular i les músiques d’arrel, s'inicia avui a Manresa. Aquest any està centrada en la creació col·lectiva i la participació. La Fira Mediterrània sempre està al cas de les noves tendències en creació contemporània i les fusiona amb la tradició.", "a2": "La Fira Mediterrània de Manresa, des de sempre mostra de noves tendències artístiques procedents de tot el país, se centrarà enguany en els conceptes de creació col·lectiva i participació. Des del cartell fins a les diverses actuacions, passant per l'espectacle inaugural, es mostraran exemples de col·laboracions inèdites: barreja de diferents disciplines, un “cadàver exquisit” i actuacions conjuntes d'artistes molt diferents.", "a3": "A la Fira Mediterrània de Manresa, els artistes recreen de manera col·lectiva la tradició, com explica el seu director artístic, David Ibáñez. Fan parella artística un grafiter italià i els catifaries de Catalunya, Sanjosex i Carles Belda. La inauguració parteix d’un poema de David Carabén, interpretat per Mercè Sampietro, musicat per Cabo San Roque i Toni Mira en fa l’espectacle." }, "extractive": { "a1": "Creació col·lectiva i participació són les dues paraules clau de la Fira Mediterrània, que arrenca avui a Manresa.\nPer això s’estrena avui amb un espectacle en què han participat Cabo San Roque, David Carabén i els Gegants de Manresa.\n—Com que el poema parla de la solitud, Mira es va posar en contacte amb un grup de gent gran que fan balls de saló i els va convèncer d’actuar.\nA més estem implicats en diversos projectes que són com matrimonis entre artistes molt diferents: els acordionistes Kepa Junkera i Chango Spasiuk estrenen en primícia el darrer espectacle; Sanjosex i Carles Belda presenten Càntut, un disc que reivindica el cançoner popular; els Aspencat actuaran acompanyats d’una orquestra de corda….", "a2": "Creació col·lectiva i participació són les dues paraules clau de la Fira Mediterrània, que arrenca avui a Manresa.\nDavid Ibáñez, el director artístic del certamen ens n’explica dues: transformaran la il·lustració d’un grafiter en catifa de flors i presentaran la feina d’un bon reguitzell d’estranyes parelles artístiques, com ara Sanjosex amb Carles Belda i Aspencat amb una orquestra de corda.\nVam escollir quatre artistes que admirem i els vam proposar un joc que ja feien els surrealistes francesos: crear una peça artística amb moltes mans sense saber qui havia fet el pas anterior.\nA més estem implicats en diversos projectes que són com matrimonis entre artistes molt diferents: els acordionistes Kepa Junkera i Chango Spasiuk estrenen en primícia el darrer espectacle; Sanjosex i Carles Belda presenten Càntut, un disc que reivindica el cançoner popular; els Aspencat actuaran acompanyats d’una orquestra de corda….", "a3": "Creació col·lectiva i participació són les dues paraules clau de la Fira Mediterrània, que arrenca avui a Manresa.\nPer això s’estrena avui amb un espectacle en què han participat Cabo San Roque, David Carabén i els Gegants de Manresa.\nLa Fira Mediterrània no hi volia ser aliena i per això hem volgut jugar fort a favor de la creació col·lectiva en l’espectacle inaugural, però també és ben present a la resta del programa. \nA més estem implicats en diversos projectes que són com matrimonis entre artistes molt diferents: els acordionistes Kepa Junkera i Chango Spasiuk estrenen en primícia el darrer espectacle; Sanjosex i Carles Belda presenten Càntut, un disc que reivindica el cançoner popular; els Aspencat actuaran acompanyats d’una orquestra de corda…." }, "extreme": { "a1": "S'inicia a Manresa la Fira Mediterrània, una de les més destacades del país en l’àmbit de cultura popular i músiques d’arrel.", "a2": "La Fira Mediterrània de Manresa promourà la fusió artística de gèneres, disciplines, tradicions i avantguarda de creacions i actuacions en viu.", "a3": "David Ibáñez, director artístic de la Fira Mediterrània de Manresa, explica com serà la fira d'aquest any, que comença avui." } }
299
La banqueta del Canal, protagonista del Concurs de Pintura Ràpida de Mollerussa
La banqueta de la 3a séquia del Canal d’Urgell, des del Salt de la Farinera al Salt dels Llums, el que suposa un tram de 980 metres, serà el tema del XVII Concurs de Pintura Ràpida de Mollerussa que tindrà lloc el diumenge, 23. Així ho ha explicat el director de l’ens organitzador, Fira de Mollerussa, Poldo Segarra, en el marc de la presentació de la convocatòria d’un concurs del que ha destacat la consolidació del mateix després de disset anys. Alhora, ha recordat que la d’enguany serà el desè any que el concurs es fa de forma itinerant, acotant els espais per reflectir a les obres i sent diferents any rere any. Així, en aquests darrers anys, espais com L’Amistat, el parc municipal, l’estació de tren, la rotonda de la Sardana o les places del centre, l’any passat i amb motiu de les obres del Pla de Barris que actualment es porten a terme, han estat algunes de les temàtiques proposades. La banqueta Quant a la proposta d’enguany, la banqueta del Canal, el director ha dit que “és un lloc emblemàtic el qual valia la pena de reflectir-lo a les pintures” i ha afegit que el fet que aquest diumenge la convocatòria coincideixi amb la I Caminada per l’Alzheimer, que tindrà lloc a partir de les 9 del matí amb un recorregut fins al Salt del Duran, farà que els participants en la caminada puguin gaudir també del desenvolupament concurs “establint sinèrgies entre les dues” activitats. Premis Pel que fa al funcionament i premis del Concurs, en total es repartiran 9 premis per una suma total de 5.275 euros. En aquest sentit, Segarra ha destacat la bona dotació econòmica de la convocatòria tant pel que fa respecte del volum total de l’import com la del primer premi, dotat amb 1.500 €. Aquestes xifres fan que, ha afegit el director, la mostra s’hagi anant consolidant al llarg dels anys i assoleixi una participació de l’ordre dels 35 pintors en les darreres edicions. L’import dels premis, patrocinats per institucions i empreses privades, un dels motius de la bona participació d’artistes En la seva intervenció, Segarra ha volgut agrair també la seva col·laboració a les empreses privades que juntament amb l’Ajuntament, la Diputació i Fira de Mollerussa patrocinen els diferents premis. El primer premi, dotat amb 1.500 euros, està patrocinat per l’Ajuntament i Fira de Mollerussa; mentre que el segon i el tercer pugen a 1.000 i 525 euros, i estan patrocinats per la Diputació de Lleida i Nufri, respectivament. La resta de firmes patrocinadores són: Prefabricats Pujol (el 4t premi i dotat amb 450 €), Federòptics Roure (el 5è i amb 420 €), Fridecal (el 6è i amb 390 €), Arcusin (el 7è i amb 360 €), Resquitx (el 8è i amb 330 €) i Giessa-Cosmobrok (el 9è i amb 300 €). La inscripció al concurs és gratuïta i es durà a terme al Teatre L’Amistat a partir de dosquarts de nou del matí i fins a les dotze del migdia. El veredicte del Jurat, integrat per reconeguts professionals de la pintura, i el lliurament dels premis es portarà a terme en un acte al mateix teatre a dosquartsde sis de la tarda. El president del Cercle de Belles Arts de Lleida, Jaume Vilella, i Kader Habbouche, de l’Associació Arts de Ponent, seran els membres del Jurat d’enguany, encarregat de fer la valoració tècnica de les obres presentades. Exposició de les obres guanyadores al Museu de Vestits de Paper El director ha informat també que la setmana següent al concurs -fins diumenge dia 30 de setembre- les obres guanyadores es podran veure a la sala d’exposicions del Museu dels Vestits de Paper, obert de dimarts a dissabte, de deu a una del migdia i de tres da cinc, i diumenges i festius, de deu a dues.
[ "mollerussa", "fira de mollerussa" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "La banqueta de la 3a séquia del Canal d’Urgell, des del Salt de la Farinera al Salt dels Llums, serà el tema del XVII Concurs de Pintura Ràpida de Mollerussa. El director ha dit que és un lloc emblemàtic i ha informat que les obres guanyadores es podran veure al Museu dels Vestits de Paper la setmana següent al concurs.", "a2": "El XVII Concurs de Pintura Ràpida de Mollerussa tindrà com a tema la banqueta de la tercera séquia del Canal d'Urgell. Es repartiran nou premis entre les obres valorades per un jurat format per reconeguts professionals de la pintura. Les guanyadores es podran observar a la sala d'exposicions del Museu dels Vestits de Paper fins al 30 de setembre.", "a3": "En l’edició d’enguany del Concurs de Pintura Ràpida de Mollerussa, el motiu serà la banqueta de la 3a séquia del Canal d’Urgell, un tram de gairebé un quilòmetre. Hi solen participar uns 35 pintors i s'entreguen nou premis. Els membres del jurat són Jaume Vilella, president del Cercle de Belles Arts, i Kader Habbouche, de l’Associació Arts de Ponent." }, "extractive": { "a1": "La banqueta de la 3a séquia del Canal d’Urgell, des del Salt de la Farinera al Salt dels Llums, el que suposa un tram de 980 metres, serà el tema del XVII Concurs de Pintura Ràpida de Mollerussa que tindrà lloc el diumenge, 23.\nAixí ho ha explicat el director de l’ens organitzador, Fira de Mollerussa, Poldo Segarra, en el marc de la presentació de la convocatòria d’un concurs del que ha destacat la consolidació del mateix després de disset anys.\nQuant a la proposta d’enguany, la banqueta del Canal, el director ha dit que “és un lloc emblemàtic el qual valia la pena de reflectir-lo a les pintures” i ha afegit que el fet que aquest diumenge la convocatòria coincideixi amb la I Caminada per l’Alzheimer, que tindrà lloc a partir de les 9 del matí amb un recorregut fins al Salt del Duran, farà que els participants en la caminada puguin gaudir també del desenvolupament concurs “establint sinèrgies entre les dues” activitats.\nEl director ha informat també que la setmana següent al concurs -fins diumenge dia 30 de setembre- les obres guanyadores es podran veure a la sala d’exposicions del Museu dels Vestits de Paper, obert de dimarts a dissabte, de deu a una del migdia i de tres da cinc, i diumenges i festius, de deu a dues.", "a2": "La banqueta de la 3a séquia del Canal d’Urgell, des del Salt de la Farinera al Salt dels Llums, el que suposa un tram de 980 metres, serà el tema del XVII Concurs de Pintura Ràpida de Mollerussa que tindrà lloc el diumenge, 23.\nQuant a la proposta d’enguany, la banqueta del Canal, el director ha dit que “és un lloc emblemàtic el qual valia la pena de reflectir-lo a les pintures” i ha afegit que el fet que aquest diumenge la convocatòria coincideixi amb la I Caminada per l’Alzheimer, que tindrà lloc a partir de les 9 del matí amb un recorregut fins al Salt del Duran, farà que els participants en la caminada puguin gaudir també del desenvolupament concurs “establint sinèrgies entre les dues” activitats.\nEl primer premi, dotat amb 1.500 euros, està patrocinat per l’Ajuntament i Fira de Mollerussa; mentre que el segon i el tercer pugen a 1.000 i 525 euros, i estan patrocinats per la Diputació de Lleida i Nufri, respectivament.\nEl director ha informat també que la setmana següent al concurs -fins diumenge dia 30 de setembre- les obres guanyadores es podran veure a la sala d’exposicions del Museu dels Vestits de Paper, obert de dimarts a dissabte, de deu a una del migdia i de tres da cinc, i diumenges i festius, de deu a dues.", "a3": "La banqueta de la 3a séquia del Canal d’Urgell, des del Salt de la Farinera al Salt dels Llums, el que suposa un tram de 980 metres, serà el tema del XVII Concurs de Pintura Ràpida de Mollerussa que tindrà lloc el diumenge, 23.\nAixí ho ha explicat el director de l’ens organitzador, Fira de Mollerussa, Poldo Segarra, en el marc de la presentació de la convocatòria d’un concurs del que ha destacat la consolidació del mateix després de disset anys.\nQuant a la proposta d’enguany, la banqueta del Canal, el director ha dit que “és un lloc emblemàtic el qual valia la pena de reflectir-lo a les pintures” i ha afegit que el fet que aquest diumenge la convocatòria coincideixi amb la I Caminada per l’Alzheimer, que tindrà lloc a partir de les 9 del matí amb un recorregut fins al Salt del Duran, farà que els participants en la caminada puguin gaudir també del desenvolupament concurs “establint sinèrgies entre les dues” activitats.\nEl director ha informat també que la setmana següent al concurs -fins diumenge dia 30 de setembre- les obres guanyadores es podran veure a la sala d’exposicions del Museu dels Vestits de Paper, obert de dimarts a dissabte, de deu a una del migdia i de tres da cinc, i diumenges i festius, de deu a dues." }, "extreme": { "a1": "La banqueta de la 3a séquia del Canal d’Urgell serà el tema del XVII Concurs de Pintura Ràpida de Mollerussa.", "a2": "El Concurs de Pintura Ràpida de Mollerussa d'enguany, que coincidirà amb la I Caminada per l’Alzheimer, estarà dedicat al Canal d'Urgell.", "a3": "El Concurs de Pintura Ràpida de Mollerussa tindrà lloc a la banqueta de la 3a séquia del Canal d’Urgell." } }
726
Reunió a Berlín amb la recuperació de la investidura de Puigdemont damunt la taula
Els diputats de Junts per Catalunya han estat convocats per decidir el nou pla de la formació que ha de proposar el candidat a la presidència
Aquest matí, cap a les deu, es reuneix a Berlín el grup parlamentari de Junts per Catalunya amb Carles Puigdemont per fixar l’estratègia que se seguirà abans que el 22 de maig expiri el termini per a investir president. LLa investidura de Carles Puigdemont (30 de gener) ajornada indefinidament pel president Roger Torrent, les investidures suspeses de Jordi Sànchez (12 de març i 13 d’abril) i la investidura intervinguda de Jordi Turull (22 de març) per l’empresonament ordenat pel jutge Llarena són els precedents que hi ha damunt la taula. Són els quatre intents de la majoria parlamentària independentista d’investir un president i formar un govern d’acord amb el resultat de les eleccions imposades del 21 de desembre. Ara es podria donar pas a una quarta candidatura, però guanya força l’opció de recuperar el pla A: restaurar la presidència colpejada pel 155. La reunió d’avui a Berlín es farà per decidir precisament això: recuperar la candidatura de Puigdemont i, si cal, apuntar un possible candidat nou en cas que fallés aquesta opció. Abans del 22 de maig s’ha d’haver investit algú al parlament si es vol evitar que es convoquin unes noves eleccions, que es farien el 15 de juliol. Ara mateix hi ha dues opcions damunt la taula: investir Puigdemont després d’haver aprovat la modificació de la llei de presidència o investir un quart candidat no encausat per la justícia espanyola. L’alliberament de Puigdemont de la presó alemanya on va ser retingut mentre es començava a cursar l’euroordre ha donat força a la seva candidatura. Especialment, li ha donat força el fet que la justícia alemanya hagi clavat un mastegot jurídic al Tribunal Suprem espanyol descartant l’acusació de rebel·lió i qüestionant que hagués comès cap malversació. Si bé fa unes setmanes hi havia un grup reduït de diputats (els de la CUP a banda) que optava per investir Puigdemont, ara aquest grup s’ha fet més gran i ja és majoritari dins del bloc sobiranista. Els perills de la reforma La reforma de la llei de presidència, que s’ha d’aprovar per lectura única al parlament a principi de maig, permetrà de fer la investidura de Puigdemont per via telemàtica. Hi ha dos inconvenients a aquesta fórmula: cal que la llei sigui publicada al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) intervinguda pel 155 i cal que es pugui fer la investidura abans que el Tribunal Constitucional espanyol no hagi suspès cautelarment la llei reformada. Per tant, el pla que hi ha damunt la taula de la reunió d’avui és el de fer tots aquests passos tan de pressa com sigui possible. Tot plegat és un trencaclosques complicat. El temps que hi ha per a fer aquesta operació és breu, però les veus més influents de Junts per Catalunya volen provar-ho. Si l’estat espanyol i els grups unionistes aconsegueixen d’endarrerir l’aprovació de la llei de presidència, o la seva publicació al DOGC, o que el TC la suspengui abans de la investidura, Junts per Catalunya proposarà un candidat alternatiu per evitar les eleccions. Aquest candidat a una quarta investidura seria considerat un president provisional fins que no es resolgués la reforma de la llei de presidència. Una resolució que, si depèn de la suspensió cautelar del TC, pot haver d’esperar cinc mesos a partir de l’aprovació de la reforma. Aleshores, es procediria a investir Puigdemont si el context i la situació judicial del president ho permeten. ERC no vol esperar Per la seva banda, ERC reconeix que pertoca a JxCat de proposar el candidat. Però també demana que es faci una investidura de pressa i que no s’esperi a exhaurir el termini del 22 de maig. La portaveu del partit, Marta Vilalta, va defensar dilluns que la formació d’un govern i la reforma de la llei de presidència havien de ser dos camins paral·lels. És a dir, que no cal esperar a tenir enllestida la reforma –que ara és al Consell de Garanties Estatutàries, a instància del PSC– per formar govern. D’aquesta manera, Esquerra s’inclina per deixar la investidura de Puigdemont per a més endavant i no arriscar-se a la convocatòria d’unes noves eleccions. Avui sabrem si aquesta opció s’imposa finalment com a pla oficial de Junts per Catalunya. Després hi haurà el temps que dóna l’elaboració del dictamen del Consell de Garanties Estatutàries sobre la reforma de la llei de presidència per acordar l’estratègia amb ERC i la CUP. Una vegada publicat el dictamen, que no és vinculant, el parlament podrà aprovar la reforma, i el nou pla de Junts per Catalunya haurà de jugar bé les cartes del temps i esquivar una batalla de filibusterisme més que previsible. En definitiva, la investidura de Puigdemont torna a ser damunt la taula amb la força que ha donat el revés judicial de la justícia alemanya.
[ "país", "principat" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "El grup parlamentari de Junts per Catalunya es reuneix a Berlín amb Carles Puigdemont per fixar l’estratègia per a investir president. La reforma de la llei de presidència, que es podria aprovar al parlament el maig, permetria fer la investidura telemàtica de Puigdemont. Si no és possible, Junts per Catalunya proposarà un candidat alternatiu per evitar les eleccions.", "a2": "Junts per Catalunya ha de decidir quina estratègia seguir per investir el president del govern abans del termini del 22 de maig, per no haver de convocar noves eleccions. Hi ha dues opcions: investir Puigdemont després d'haver aprovat de reforma de la llei de presidència o bé no córrer riscos i investir un quart candidat no encausat.", "a3": "Junts per Catalunya es reunirà amb Carles Puigdemont a Berlín, després de ser alliberat per la justícia alemanya. Decidiran l’estratègia per investir president abans del 22 de maig. Si opten per Puigdemont, cal reformar la llei de la presidència per permetre la investidura telemàtica. També cercaran un quart candidat no encausat per la justícia espanyola, per si de cas." }, "extractive": { "a1": "La reforma de la llei de presidència, que s’ha d’aprovar per lectura única al parlament a principi de maig, permetrà de fer la investidura de Puigdemont per via telemàtica.\nSi l’estat espanyol i els grups unionistes aconsegueixen d’endarrerir l’aprovació de la llei de presidència, o la seva publicació al DOGC, o que el TC la suspengui abans de la investidura, Junts per Catalunya proposarà un candidat alternatiu per evitar les eleccions.\nDesprés hi haurà el temps que dóna l’elaboració del dictamen del Consell de Garanties Estatutàries sobre la reforma de la llei de presidència per acordar l’estratègia amb ERC i la CUP.\nEn definitiva, la investidura de Puigdemont torna a ser damunt la taula amb la força que ha donat el revés judicial de la justícia alemanya.", "a2": "Aquest matí, cap a les deu, es reuneix a Berlín el grup parlamentari de Junts per Catalunya amb Carles Puigdemont per fixar l’estratègia que se seguirà abans que el 22 de maig expiri el termini per a investir president.\nAra mateix hi ha dues opcions damunt la taula: investir Puigdemont després d’haver aprovat la modificació de la llei de presidència o investir un quart candidat no encausat per la justícia espanyola.\nLa reforma de la llei de presidència, que s’ha d’aprovar per lectura única al parlament a principi de maig, permetrà de fer la investidura de Puigdemont per via telemàtica.\nSi l’estat espanyol i els grups unionistes aconsegueixen d’endarrerir l’aprovació de la llei de presidència, o la seva publicació al DOGC, o que el TC la suspengui abans de la investidura, Junts per Catalunya proposarà un candidat alternatiu per evitar les eleccions.", "a3": "La reunió d’avui a Berlín es farà per decidir precisament això: recuperar la candidatura de Puigdemont i, si cal, apuntar un possible candidat nou en cas que fallés aquesta opció. \nLa reforma de la llei de presidència, que s’ha d’aprovar per lectura única al parlament a principi de maig, permetrà de fer la investidura de Puigdemont per via telemàtica.\nSi l’estat espanyol i els grups unionistes aconsegueixen d’endarrerir l’aprovació de la llei de presidència, o la seva publicació al DOGC, o que el TC la suspengui abans de la investidura, Junts per Catalunya proposarà un candidat alternatiu per evitar les eleccions.\nEn definitiva, la investidura de Puigdemont torna a ser damunt la taula amb la força que ha donat el revés judicial de la justícia alemanya." }, "extreme": { "a1": "Els diputats de Junts per Catalunya es reuneixen a Berlín amb Carles Puigdemont per fixar l’estratègia per a investir president.", "a2": "JxCat ha d'escollir entre Puigdemont o un quart candidat per a la presidència i així evitar una nova convocatòria d'eleccions.", "a3": "Junts per Catalunya es reuneix amb Carles Puigdemont a Berlin per decidir qui serà el candidat a la presidència." } }
2,230
Condemnen l'Ajuntament de Barcelona a pagar 50.000 euros per la mort d'un jove en ser detingut per la Guàrdia Urbana
El noi havia begut i pres drogues i es va resistir a la detenció, però la jutgessa culpa els agents per no haver-lo immobilitzat bé ni impedir que trenqués els vidres del cotxe
Un jutjat contenciós-administratiu de Barcelona ha condemnat l'ajuntament a pagar 50.000 euros a la mare d'un jove mort el 2009 durant la detenció per part de la Guàrdia Urbana a la rambla Guipúscoa, al barri de Sant Martí de Provençals. El jove havia begut i pres drogues, i es va donar molts cops amb els vidres del cotxe patrulla, que va acabar trencant. Per això, la jutgessa considera que Alberto T.O. es va colpejar voluntàriament, però responsabilitza els agents per no haver-lo immobilitzat correctament ni haver-lo calmat davant del seu estat d'agitació. En la sentència, de 14 pàgines i a la qual ha tingut accés l'ACN, la magistrada del jutjat contenciós-administratiu número 7 considera que el sis agents implicats en la detenció tenen part de la responsabilitat, no pas penal i directa, però si patrimonialment com a funcionaris públics que havien de tenir cura d'una persona custodiada. De fet, els retreu que no apliquessin el protocol que obliga a cordar amb el cinturó els detinguts dins dels cotxes policials. El cas va tenir lloc la matinada del 18 d'abril del 2009, cap a les 3.15 hores prop de la confluència amb el carrer Selva de Mar. El jove, de 24 anys, ja era conegut per alguns agents per una intervenció violenta als calabossos mesos abans. Cap a aquella hora, dos agents li van demanar la documentació i la va donar, segons un home que estava tancant un bar. No obstant això, els agents van explicar que es va mostrar violent i el van reduir a terra entre els dos, el van emmanillar per l'esquena i el van posar dins del cotxe patrulla. Es va resistir molt, demanava ajuda a crits, i es va donar molts cops de cap i de peu amb la mampara del cotxe i els vidres de les dues finestres del darrere, que va acabar trencant, i fins i tot va treure les portes de lloc. Per això van avisar un segon cotxe patrulla. Un agent que va arribar en un tercer vehicle va explicar que en un moment que el detingut estava tranquil va arribar a parlar de videojocs amb ell mentre era a l'interior del cotxe i després d'haver trencat la primera finestra. Més tard, però, va trencar l'altra finestra i va arribar a treure mig cos pel forat que havia fet al vidre. El van treure, el van reduir i va quedar inconscient. Segons l'home que tancava el bar, un agent li va dir al jove que aquell dia moriria. A continuació van avisar una ambulància. Tot i les tasques de reanimació dels propis agents i dels sanitaris, el noi va morir a l'Hospital Clínic a dos quarts de sis del matí. L'autòpsia va determinar que presentava 1,10 grams d'alcohol per litre de sang, a més d'èxtasi i 1,31 miligrams de cocaïna i derivats. L'autòpsia també va determinar que el noi tenia ferides a la cara interna del llavi i contusions a l'escrot que no s'hauria pogut fer ell sol, i els informes mèdics asseguren que les contusions que tenia no haurien pogut produir per si soles la mort. Així, conclouen que la mort va ser per una "congestió generalitzada dels òrgans" i una parada cardíaca causada pel gran estat d'excitació que li van provocar les drogues i la detenció i contenció per part de fins a sis agents. Una forense contractada per la família va assegurar que el jove no tenia antecedents de malalties i els tòxics que havia consumit no eren letals. La família, després de l'arxivament de la causa penal per part de l'Audiència de Barcelona, va fer una reclamació administrativa i patrimonial, de 105.711 euros, al consistori, que la va desestimar per silenci administratiu. Per això, van portar el cas a la justícia, que ara ha donat parcialment la raó a la mare del noi. Com que la magistrada dona parcialment la raó a la família, fixa la indemnització en 50.000 euros, que hauria de pagar l'asseguradora de la Guàrdia Urbana.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "L'Ajuntament de Barcelona és condemnat a pagar 50.000 euros a la mare d'un jove mort el 2009 durant la detenció per part de la Guàrdia Urbana. El jove, begut i drogat, es va donar cops amb els vidres del cotxe patrulla i va morir per parada cardíaca per l'excitació. La jutgessa responsabilitza els agents per no haver-lo calmat i immobilitzat correctament.", "a2": "La Guàrdia Urbana ha estat condemnada a indemnitzar amb 50.000 euros la família d'un jove mort durant una detenció. Si bé no hi ha responsabilitat penal, el jutjat contenciós-administratiu considera que els agents implicats sí que han de respondre patrimonialment per mancança de cura d'una persona custodiada. La mort es va produir per “congestió generalitzada” dels òrgans, segons l’autòpsia.", "a3": "Una jutgessa condemna l’Ajuntament de Barcelona a pagar 50.000 euros per la mort d’un jove sota custòdia de la Guàrdia Urbana. Considera que els agents no en van tenir cura de manera adequada, encara que el jove va actuar amb violència, i dona parcialment la raó a la família. L’asseguradora de la Guàrdia Urbana s’haurà de fer càrrec de la indemnització." }, "extractive": { "a1": "Un jutjat contenciós-administratiu de Barcelona ha condemnat l'ajuntament a pagar 50.000 euros a la mare d'un jove mort el 2009 durant la detenció per part de la Guàrdia Urbana a la rambla Guipúscoa, al barri de Sant Martí de Provençals.\nNo obstant això, els agents van explicar que es va mostrar violent i el van reduir a terra entre els dos, el van emmanillar per l'esquena i el van posar dins del cotxe patrulla.\nEs va resistir molt, demanava ajuda a crits, i es va donar molts cops de cap i de peu amb la mampara del cotxe i els vidres de les dues finestres del darrere, que va acabar trencant, i fins i tot va treure les portes de lloc.\nLa família, després de l'arxivament de la causa penal per part de l'Audiència de Barcelona, va fer una reclamació administrativa i patrimonial, de 105.711 euros, al consistori, que la va desestimar per silenci administratiu.", "a2": "Un jutjat contenciós-administratiu de Barcelona ha condemnat l'ajuntament a pagar 50.000 euros a la mare d'un jove mort el 2009 durant la detenció per part de la Guàrdia Urbana a la rambla Guipúscoa, al barri de Sant Martí de Provençals.\nEn la sentència, de 14 pàgines i a la qual ha tingut accés l'ACN, la magistrada del jutjat contenciós-administratiu número 7 considera que el sis agents implicats en la detenció tenen part de la responsabilitat, no pas penal i directa, però si patrimonialment com a funcionaris públics que havien de tenir cura d'una persona custodiada.\nNo obstant això, els agents van explicar que es va mostrar violent i el van reduir a terra entre els dos, el van emmanillar per l'esquena i el van posar dins del cotxe patrulla.\nAixí, conclouen que la mort va ser per una \"congestió generalitzada dels òrgans\" i una parada cardíaca causada pel gran estat d'excitació que li van provocar les drogues i la detenció i contenció per part de fins a sis agents.", "a3": "Un jutjat contenciós-administratiu de Barcelona ha condemnat l'ajuntament a pagar 50.000 euros a la mare d'un jove mort el 2009 durant la detenció per part de la Guàrdia Urbana a la rambla Guipúscoa, al barri de Sant Martí de Provençals.\nNo obstant això, els agents van explicar que es va mostrar violent i el van reduir a terra entre els dos, el van emmanillar per l'esquena i el van posar dins del cotxe patrulla.\nL'autòpsia també va determinar que el noi tenia ferides a la cara interna del llavi i contusions a l'escrot que no s'hauria pogut fer ell sol, i els informes mèdics asseguren que les contusions que tenia no haurien pogut produir per si soles la mort.\nLa família, després de l'arxivament de la causa penal per part de l'Audiència de Barcelona, va fer una reclamació administrativa i patrimonial, de 105.711 euros, al consistori, que la va desestimar per silenci administratiu." }, "extreme": { "a1": "L'Ajuntament de Barcelona és condemnat a pagar 50.000 euros per la mort d'un jove detingut per la Guàrdia Urbana.", "a2": "La Guàrdia Urbana de Barcelona haurà d'indemnitzar la família d'un jove que va morir mentre era custodiat pels agents.", "a3": "Un jutjat condemna l’Ajuntament de Barcelona a pagar 50.000 euros per la mort d’un jove sota custòdia de la Guàrdia Urbana." } }
429
Vicent Sanchis: ‘Una part de l’audiència s’ha retrobat amb TV3’
El director de TVC s'ha mostrat convençut que TV3 serà líder aquest mes de juny i molt probablement al juliol
El director de Televisió de Catalunya, Vicent Sanchis, ha assegurat que les bones xifres dels darrers mesos a TV3 obeeixen a circumstàncies ‘concretes i puntuals’: ‘És possible que una part de l’audiència s’hagi retrobat amb TV3 arran del què ha passat’, ha precisat en una entrevista a l’ACN. Sanchis ho argumenta per la feina dels seus professionals i perquè ‘el sentit d’una televisió pública a Catalunya és explicar les coses des d’aquí, interpretant el món des de la realitat catalana i fent-ho en català’. El director de la televisió pública ha assenyalat que aquesta situació s’ha ‘revalorat’ a causa de la ‘falta de competència’. En aquest sentit, ha indicat que ‘no és que TV3 vagi tan bé perquè és independentista o un aparell de propaganda’, sinó perquè la manera que té ‘d’interpretar i explicar la realitat no té massa competència’. En cas de no ser així, assegura, faria més incomprensible aquestes altes xifres d’audiència. El director de TVC s’ha mostrat convençut que TV3 serà líder aquest mes de juny i molt probablement al juliol, mentre que a l’agost ja ‘serà més complicat’. Amb tot, s’ha mostrat convençut que és factible acabar l’any com a líders. Tot i això, ha considerat que arribarà un moment en el qual s’hauran de plantejar de nou que l’audiència i la publicitat se segueixen fragmentant i ‘no n’hi haurà prou en fer-ho bé’. A partir d’aquí, Sanchis és favorable a ‘replantejar coses’. ‘Moltes, diria jo’, ha garantit. Sobre les crítiques de partits de l’oposició contra la televisió pública catalana, Sanchis ha indicat que si tinguessin ‘tots els independentistes abduïts’ la seva audiència seria ‘un fenomen a Europa’ i, en comptes de ser del 15%, assoliria el 47%. ‘Això vol dir que no els abduïm a tots’, ha ironitzat. Una vegada més, ha esgrimit els estudis de qualitat asseguren que entre els espectadors ‘hi ha de to’. ‘És veritat que hi ha hagut algun cert canvi en costums i tendències i que hi ha més gent que només mira TV3 i gent que li costa canviar a TV3, però també ho és que la gent no és de blanc o negre’, ha precisat. Els espectadors de TV3, no només ‘independentistes ni catalanoparlants furibunds’ També ha negat que la televisió adoctrini, sinó que considera que és informació i entreteniment. Per això, considera que l’audiència que ‘busca una informació de proximitat, ni que sigui de caràcter polític intens, segueix mirant TV3’ o se suma a TV3 ‘i no són només independentistes o catalanoparlants furibunds’, sinó que ‘ve de qualsevol sector ideològic de sensibilitats variades’. Davant la crítica d’adoctrinament, ha replicat que aquestes visions tan reduïdes estan molt bé per qui les diu, però cometria un error si se les cregués perquè ‘no són veritat’. Un dels reptes que Sanchis es va marcar quan va arribar a la direcció de TV3 va ser aconseguit fer una televisió que entretingués més. Amb tot, ha reconegut que ho deia en un moment en el qual la intensitat política anava accentuant-se. ‘Malgrat que aposti per més transgressió, entreteniment i dinamisme, moltes coses s’han aconseguit i la gent vol ara informar-se i s’ha aconseguit fer informació amb entreteniment’, ha asseverat. Crítiques a l’InfoK: ‘No hi ha manera d’acabar-ho’ Un dels blancs principals de les crítiques ha estat l’informatiu infantil ‘InfoK’. ‘És fàcil fer un programa i no adoctrinar i l’InfoK ho aconsegueix’, ha començat. Per això, ha lamentat ‘algunes estúpides opinions excessives sobre programes infantils’ i considera que ‘no hi ha manera d’acabar-ho’: ‘Ho anirem sentint una vegada i una altra’. Sanchis ha ironitzat que, si els programes infantils de TV3 ‘adoctrinen tant’, vol dir que la gent que va néixer a partir de l’any 86 -la primera generació que veia programes infantils de TV3-, haurien de ser ‘els més adoctrinats’ i els que van néixer abans del 86 els que ho són menys. ‘Jo sóc del 61, a mi em va adoctrinar Locomotoro i la perrita Marilín, no sé si adoctrinava però no els va anar molt bé’.
[ "cultura", "mitjans de comunicació" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "El director de Televisió de Catalunya, Vicent Sanchis, ha declarat que les bones xifres dels darrers mesos a TV3 possiblement es deuen al fet que una part de l’audiència s’hagi retrobat amb TV3. Sobre les crítiques de partits de l’oposició, Sanchis ha indicat que si tinguessin \"tots els independentistes abduïts\", l'audiència seria d'un 47 %, en comptes d'un 15 %.", "a2": "Les bones xifres obtingudes els darrers mesos per TV3 s’expliquen, segons el seu director Vicent Sanchis, en part, per les circumstàncies recents de la realitat catalana i per la informació de proximitat que ofereix el mitjà. Sanchis també rebatut les crítiques dels partits de l'oposició d'un presumpte alineament ideològic cap al sobiranisme i d’adoctrinament a través de la programació infantil.", "a3": "Vicent Sanchis, director de Televisió de Catalunya, comenta que els bons resultats de TV3 els darrers temps es deuen al fet que l’audiència busca informació i entreteniment de proximitat, i en català. També vol replantejar moltes coses, perquè estan canviant els costums tant del públic com de la publicitat. Rebutja les crítiques d’adoctrinament dels partits de l’oposició perquè “no són veritat”." }, "extractive": { "a1": "El director de Televisió de Catalunya, Vicent Sanchis, ha assegurat que les bones xifres dels darrers mesos a TV3 obeeixen a circumstàncies ‘concretes i puntuals’: ‘És possible que una part de l’audiència s’hagi retrobat amb TV3 arran del què ha passat’, ha precisat en una entrevista a l’ACN.\nTot i això, ha considerat que arribarà un moment en el qual s’hauran de plantejar de nou que l’audiència i la publicitat se segueixen fragmentant i ‘no n’hi haurà prou en fer-ho bé’.\n‘És veritat que hi ha hagut algun cert canvi en costums i tendències i que hi ha més gent que només mira TV3 i gent que li costa canviar a TV3, però també ho és que la gent no és de blanc o negre’, ha precisat.\nSanchis ha ironitzat que, si els programes infantils de TV3 ‘adoctrinen tant’, vol dir que la gent que va néixer a partir de l’any 86 -la primera generació que veia programes infantils de TV3-, haurien de ser ‘els més adoctrinats’ i els que van néixer abans del 86 els que ho són menys.", "a2": "El director de Televisió de Catalunya, Vicent Sanchis, ha assegurat que les bones xifres dels darrers mesos a TV3 obeeixen a circumstàncies ‘concretes i puntuals’: ‘És possible que una part de l’audiència s’hagi retrobat amb TV3 arran del què ha passat’, ha precisat en una entrevista a l’ACN.\nTot i això, ha considerat que arribarà un moment en el qual s’hauran de plantejar de nou que l’audiència i la publicitat se segueixen fragmentant i ‘no n’hi haurà prou en fer-ho bé’.\nSobre les crítiques de partits de l’oposició contra la televisió pública catalana, Sanchis ha indicat que si tinguessin ‘tots els independentistes abduïts’ la seva audiència seria ‘un fenomen a Europa’ i, en comptes de ser del 15%, assoliria el 47%.\nPer això, considera que l’audiència que ‘busca una informació de proximitat, ni que sigui de caràcter polític intens, segueix mirant TV3’ o se suma a TV3 ‘i no són només independentistes o catalanoparlants furibunds’, sinó que ‘ve de qualsevol sector ideològic de sensibilitats variades’.", "a3": "El director de Televisió de Catalunya, Vicent Sanchis, ha assegurat que les bones xifres dels darrers mesos a TV3 obeeixen a circumstàncies ‘concretes i puntuals’: ‘És possible que una part de l’audiència s’hagi retrobat amb TV3 arran del què ha passat’, ha precisat en una entrevista a l’ACN.\nTot i això, ha considerat que arribarà un moment en el qual s’hauran de plantejar de nou que l’audiència i la publicitat se segueixen fragmentant i ‘no n’hi haurà prou en fer-ho bé’.\n‘És veritat que hi ha hagut algun cert canvi en costums i tendències i que hi ha més gent que només mira TV3 i gent que li costa canviar a TV3, però també ho és que la gent no és de blanc o negre’, ha precisat.\nSanchis ha ironitzat que, si els programes infantils de TV3 ‘adoctrinen tant’, vol dir que la gent que va néixer a partir de l’any 86 -la primera generació que veia programes infantils de TV3-, haurien de ser ‘els més adoctrinats’ i els que van néixer abans del 86 els que ho són menys." }, "extreme": { "a1": "Vicent Sanchis, director de Televisió de Catalunya, opina que les bones xifres dels darrers mesos a TV3 són circumstancials.", "a2": "L'audiència de TV3 ha millorat perquè és l'únic mitjà que reflecteix la realitat catalana in situ i ho fa en català.", "a3": "El director de Televisió de Catalunya, Vicent Sanchis, valora les bones xifres de TV3 dels darrers mesos." } }
2,102
Acord entre Adif i l'Ajuntament de Girona per desencallar les obres de la llosa del Parc Central
L'alcaldessa i el president de l'ens ferroviari signen el conveni on es recull que el consistori pagarà l'enderroc del 'finger'
Finalment hi ha hagut acord entre Adif i l'Ajuntament de Girona per desencallar les obres de la llosa del Parc Central. Les dues parts feia més de dues setmanes que havien consensuat un conveni on es recull que l'ajuntament pagarà l'enderroc del 'finger', una obra que està valorada en més de 490.000 euros. La picabaralla entre l'ens ferroviari i el consistori sobre qui havia de pagar l'enderroc havia bloquejat l'inici de les obres al parc, que estan adjudicades des del mes d'abril. El consistori ja ha aprovat per ple la reserva d'aquests diners però faltava que el conveni es formalitzés amb la signatura de les dues parts. Aquest matí, l'ajuntament ha rebut la còpia del conveni signada pel president d'Adif, Gonzalo Ferre, i l'alcaldessa, Marta Madrenas, ja l'ha retornat convenientment signada. Madrenas ha assegurat que estaran a sobre i seran exigent amb Adif perquè es compleixin els terminis. A partir d'ara, només falta que Adif faci l'adjudicació definitiva a l'empresa Copcisa per tal que les màquines comencin a treballar. Aquest dijous 18 d'agost farà vuit anys que Adif va començar les obres per fer arribar l'alta velocitat a Girona. El servei està en marxa des del gener de 2013 però, tanmateix, l'ens ferroviari encara té pendents obres per retornar al seu aspecte original algunes zones afectades. Concretament, aquest és el cas del Parc Central, ocupat actualment per una gran llosa de formigó que cobreix l'estació soterrada del parc. El projecte de reposició fa temps que està enllestit i, fins i tot, s'havien adjudicat les obres a finals d'abril a l'empresa Copcisa. No obstant això, els treballs encara no han començat. El problema de fons era decidir qui pagava l'enderroc del 'finger', el passadís cobert que uneix les estacions del tren convencional i el vestíbul del TAV. El consistori havia demanat a l'Estat que l'enderroqués perquè dividia el parc i es comprometia a pagar la instal·lació d'una marquesina, que és permeable. Ara bé, les dues part no es van posar d'acord sobre qui havia de pagar el cost de la demolició del 'finger' i a principis de l'estiu es van viure episodis d'intercanvis de retrets entre les dues administracions. Finalment, i a petició dels veïns, el consistori va acceptar pagar la demolició i va aprovar per ple el passat 1 d'agost una partida de 490.247,75 euros per pagar l'obra (tot i que confia que el cost sigui menor, d'uns 283.000 euros). Les dues parts també van redactar un nou conveni on es reflectia que, finalment, era l'ajuntament qui pagava aquests treballs. Malgrat que aquest text està enllestit fa més de dues setmanes, faltava la rúbrica definitiva per tirar endavant el projecte. El consistori serà "exigent" amb els terminis Aquest matí, alcaldia ha rebut la còpia del conveni degudament signada pel president d'Adif, Gonzalo Ferre. Immediatament, l'alcaldessa, Marta Madrenas, ha segellat el pacte amb la seva signatura i el conveni s'ha retornat a Madrid. Segons ha indicat l'alcaldessa, el conveni també preveu que Adif faci noves sortides d'emergències a nivell de carrer i obri noves portes d'accés tant a l'estació del tren convencional com a l'edifici satèl·lit del TAV. El preu total del projecte de reposició de la llosa del parc arriba als 2,99 MEUR. Madrenas ha assegurat que amb aquesta doble signatura es desencalla el conflicte però ha advertit Adif que estaran a sobre per tal que l'adjudicació definitiva a l'empresa Copcisa (que va ser la guanyadora del concurs públic) es faci "de manera urgent". Així mateix, també estan fent gestions amb l'ens ferroviari per conèixer quins són els terminis per començar obres i ha remarcat que estaran "amatents" per tal que tot es faci sobre el calendari previst. Aquest acord arriba just el dia abans que els veïns del barri de Sant Narcís omplin de crespons negres les tanques d'obra del parc. Aquest dijous, aprofitant que es compleixen vuit anys de l'inici de les obres, volen protestar penjant 2.920 llaços negres per criticar que Adif encara té la zona empantanegada. A l'acte hi serà l'alcaldessa, Marta Madrenas, el regidor del projecte ferroviari, Carles Ribas, i s'ha convidat la resta de grups polítics del consistori.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "Finalment, s'ha arribat a un acord entre Adif i l'Ajuntament de Girona per desencallar les obres de la llosa del Parc Central, que estan adjudicades des del mes d'abril. Feia més de dues setmanes que havien acordat que el consistori pagaria l'enderroc del \"finger\", obra valorada en més de 490.000 euros.", "a2": "S'ha desbloquejat finalment el conflicte entre Adif i l'Ajuntament de Girona, en relació amb les obres de condicionament de l'alta velocitat al Parc Central. L'acord entre les dues parts ha permès reprendre les obres per retornar al seu aspecte original les zones afectades, després de vuit anys des de l'inici de les obres i moltes protestes dels veïns.", "a3": "L’Ajuntament de Girona i Adif desencallen les obres de la llosa del Parc Central amb un conveni perquè el consistori pagui l’enderroc del passadís entre l’estació de tren i el vestíbul del TAV. L’Ajuntament ja té la partida adjudicada i ha formalitzat l’acord amb Adif, que comunicarà a Copcisa l’inici de les obres. L’alcaldessa vigilarà que es facin amb urgència." }, "extractive": { "a1": "Finalment hi ha hagut acord entre Adif i l'Ajuntament de Girona per desencallar les obres de la llosa del Parc Central.\nLa picabaralla entre l'ens ferroviari i el consistori sobre qui havia de pagar l'enderroc havia bloquejat l'inici de les obres al parc, que estan adjudicades des del mes d'abril.\nEl consistori ja ha aprovat per ple la reserva d'aquests diners però faltava que el conveni es formalitzés amb la signatura de les dues parts.\nMadrenas ha assegurat que amb aquesta doble signatura es desencalla el conflicte però ha advertit Adif que estaran a sobre per tal que l'adjudicació definitiva a l'empresa Copcisa (que va ser la guanyadora del concurs públic) es faci \"de manera urgent\".", "a2": "Finalment hi ha hagut acord entre Adif i l'Ajuntament de Girona per desencallar les obres de la llosa del Parc Central.\nLa picabaralla entre l'ens ferroviari i el consistori sobre qui havia de pagar l'enderroc havia bloquejat l'inici de les obres al parc, que estan adjudicades des del mes d'abril.\nMadrenas ha assegurat que amb aquesta doble signatura es desencalla el conflicte però ha advertit Adif que estaran a sobre per tal que l'adjudicació definitiva a l'empresa Copcisa (que va ser la guanyadora del concurs públic) es faci \"de manera urgent\".\nAquest dijous, aprofitant que es compleixen vuit anys de l'inici de les obres, volen protestar penjant 2.920 llaços negres per criticar que Adif encara té la zona empantanegada.", "a3": "Finalment hi ha hagut acord entre Adif i l'Ajuntament de Girona per desencallar les obres de la llosa del Parc Central.\nLa picabaralla entre l'ens ferroviari i el consistori sobre qui havia de pagar l'enderroc havia bloquejat l'inici de les obres al parc, que estan adjudicades des del mes d'abril.\nEl consistori ja ha aprovat per ple la reserva d'aquests diners però faltava que el conveni es formalitzés amb la signatura de les dues parts.\nMadrenas ha assegurat que amb aquesta doble signatura es desencalla el conflicte però ha advertit Adif que estaran a sobre per tal que l'adjudicació definitiva a l'empresa Copcisa (que va ser la guanyadora del concurs públic) es faci \"de manera urgent\"." }, "extreme": { "a1": "Es desencallen les obres de la llosa del Parc Central de Girona, després d'arribar-se a un acord entre Adif i l'Ajuntament.", "a2": "Es reiniciaran finalment les obres de la llosa del Parc Central de Girona després de l'acord entre Adif i l'Ajuntament.", "a3": "L’Ajuntament de Girona i Adif signen un conveni per continuar les obres de la llosa del Parc Central." } }
275
La Junta Electoral obliga TV3 a dedicar als partits unionistes el mateix temps que ocupi la Via Lliure
La CCMA complirà la resolució tot i que no comparteix el posicionament
La Junta Electoral Central permet la cobertura de la Via Lliure per part de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) però obliga TV3 i Catalunya ràdio a ‘compensar’ els partits que no hi participen oferint-los espais informatius ‘en dia festiu i a la mateixa franja horària de la retransmissió en directe, i amb la mateixa durada’. Aquest organisme afegeix que aquesta compensació ‘haurà de ser oferta de manera immediata per la CCMA a les formacions afectades i s’haurà de fer en termes de proporcionalitat’. La Junta Electoral Central adopta la decisió després d’estimar parcialment el recurs que el PP i totalment el del PSC contra la decisió de la Junta Electoral de Barcelona, que aquest dimecres va rebutjar els recursos d’aquestes formacions en considerar que no es tracta d’un acte de campanya i que, per tant, els mitjans públics en podien informar. Per contra, la Junta Electoral Central entén que existeix una identificació ‘notòria’ entre la Via Lliure i el missatge que pretenen transmetre algun dels partits que hi participen (Junts Pel Sí i CUP) i per tant ‘la programació prevista els afavoreix notablement en perjudici d’aquelles altres candidatures que mantenen posicions diferents’. ‘Per tant, no es pot considerar aquesta convocatòria ni el seu desenvolupament com quelcom aliè al procés i a la campanya electoral, sinó, al contrari, han de ser qualificades com activitats que hi incideixen substancialment’, afegeixen. Els vocals i magistrats entenen que no es pot prohibir la cobertura per la ‘rellevància dels fets’, però assegura que ‘cal disposar mesures concretes per compensar en termes d’igualtat i proporcionalitat a les formacions que concorren a les eleccions i no participen de les posicions defensades pels convocants d’aquesta concentració’. El PPC havia demanat que es prohibís a TV3 retransmetre la Via Lliure durant cinc hores perquè la informació s’hauria d’incloure dins dels blocs electorals. C’s -que també ha presentat recurs, malgrat que en aquesta resolució la JEC no els cita- reclamava a la Junta que el temps de cobertura que destinessin a informar de la manifestació es comptés com a part del bloc electoral de Junts pel Sí, mentre que els socialistes demanaven que fos considerat com un més de la campanya de les formacions sobiranistes i, per tant, es respectés la proporcionalitat dels blocs. La Junta Electoral Central és l’òrgan superior de l’administració electoral i dirigeix l’Oficina del Cens Electoral. Té entre les seves funcions resoldre ‘amb caràcter vinculant’ les consultes que se li presentin, a més de cursar instruccions ‘d’obligat compliment a les Juntes Electorals Provincials i, en el seu cas, a la comunitat autònoma’, segons consta a la Llei Electoral. En aquest mateix sentit, té ‘potestat disciplinària sobre totes les persones que intervinguin amb caràcter oficial a les operacions electorals’ i pot imposar multes per infraccions que no siguin constitutives de delicte. Vocals elegits pel Congrés La Junta està formada per 15 membres (11 vocals, el president i el vicepresident i dos secretaris sense dret a vot) dels què vuit són magistrats del Tribunal Suprem i cinc més són catedràtics de Dret o de Ciències Polítiques i de Sociologia. Els cinc catedràtics de la Junta van ser designats per la Comissió de Nomenaments del Congrés a principis de la legislatura fruit d’un acord entre el PP, el PSOE i CiU. Els altres vuit membres són elegits entre els magistrats del Tribunal Suprem per un sistema de sorteig. El president i el vicepresident sempre són membres del Tribunal Suprem. L’actual president és Carlos Granados Pérez, que va ser fiscal general de l’Estat durant l’etapa de Juan Alberto Belloch com a ministre de l’Interior i Justícia. Dels cinc catedràtics que va nomenar el Congrés, dos van ser elegits a proposta del PSOE, dos del PP i un per CiU. La CCMA complirà la resolució però no en comparteix el posicionment La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ha afirmat que complirà la resolució de la Junta Electoral Central (JEC) mantenint la cobertura prevista a TV3 i Catalunya Ràdio de la Via Lliure però compensant els partits que no hi participen amb espais informatius ‘en dia festiu i a la mateixa franja horària de la retransmissió en directe, i amb la mateixa durada’, com els ha fixat la JEC. Tot i això, des de la Corporació no es comparteix el posicionament de la Junta i recorden que la Junta Electoral Provincial s’havia pronunciat en la línia que la manifestació amb motiu de la Diada no és un acte de campanya perquè no està convocat per cap candidatura que concorri a les eleccions.
[ "país", "principat" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) complirà la resolució de la Junta Electoral Central (JEC) sobre la cobertura de la Via Lliure. Segons aquesta última, es permet la cobertura de l'esdeveniment a TV3 i Catalunya Ràdio, però compensant els partits que no hi participen amb espais informatius en dia festiu, a la mateixa franja horària i amb la mateixa durada.", "a2": "La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals acatarà, malgrat no compartir-la, la decisió de la Junta Electoral Central d'haver de compensar informativament els partits no sobiranistes per equilibrar l'exposició mediàtica de Junts pel Sí i la CUP, amb motiu de la manifestació Via Lliure durant la Diada. Segons la JEC, la difusió de l'acte reivindicatiu els afavoreix envers altres candidatures.", "a3": "TV3 haurà de dedicar als partits unionistes el mateix temps que ocupi la Via Lliure, perquè la Junta Electoral Central la considera un acte de campanya, a diferència del que havia dictaminat la Junta Electoral de Barcelona. El PSC i el PP han recorregut a la JEC per aconseguir espais informatius igual que els partits sobiranistes durant la Diada." }, "extractive": { "a1": "La Junta Electoral Central permet la cobertura de la Via Lliure per part de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) però obliga TV3 i Catalunya ràdio a ‘compensar’ els partits que no hi participen oferint-los espais informatius ‘en dia festiu i a la mateixa franja horària de la retransmissió en directe, i amb la mateixa durada’.\nLa Junta Electoral Central adopta la decisió després d’estimar parcialment el recurs que el PP i totalment el del PSC contra la decisió de la Junta Electoral de Barcelona, que aquest dimecres va rebutjar els recursos d’aquestes formacions en considerar que no es tracta d’un acte de campanya i que, per tant, els mitjans públics en podien informar.\nLa Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ha afirmat que complirà la resolució de la Junta Electoral Central (JEC) mantenint la cobertura prevista a TV3 i Catalunya Ràdio de la Via Lliure però compensant els partits que no hi participen amb espais informatius ‘en dia festiu i a la mateixa franja horària de la retransmissió en directe, i amb la mateixa durada’, com els ha fixat la JEC.\nTot i això, des de la Corporació no es comparteix el posicionament de la Junta i recorden que la Junta Electoral Provincial s’havia pronunciat en la línia que la manifestació amb motiu de la Diada no és un acte de campanya perquè no està convocat per cap candidatura que concorri a les eleccions.", "a2": "La Junta Electoral Central permet la cobertura de la Via Lliure per part de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) però obliga TV3 i Catalunya ràdio a ‘compensar’ els partits que no hi participen oferint-los espais informatius ‘en dia festiu i a la mateixa franja horària de la retransmissió en directe, i amb la mateixa durada’.\nLa Junta Electoral Central adopta la decisió després d’estimar parcialment el recurs que el PP i totalment el del PSC contra la decisió de la Junta Electoral de Barcelona, que aquest dimecres va rebutjar els recursos d’aquestes formacions en considerar que no es tracta d’un acte de campanya i que, per tant, els mitjans públics en podien informar.\nPer contra, la Junta Electoral Central entén que existeix una identificació ‘notòria’ entre la Via Lliure i el missatge que pretenen transmetre algun dels partits que hi participen (Junts Pel Sí i CUP) i per tant ‘la programació prevista els afavoreix notablement en perjudici d’aquelles altres candidatures que mantenen posicions diferents’.\nTot i això, des de la Corporació no es comparteix el posicionament de la Junta i recorden que la Junta Electoral Provincial s’havia pronunciat en la línia que la manifestació amb motiu de la Diada no és un acte de campanya perquè no està convocat per cap candidatura que concorri a les eleccions.", "a3": "La Junta Electoral Central permet la cobertura de la Via Lliure per part de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) però obliga TV3 i Catalunya ràdio a ‘compensar’ els partits que no hi participen oferint-los espais informatius ‘en dia festiu i a la mateixa franja horària de la retransmissió en directe, i amb la mateixa durada’. \nLa Junta Electoral Central adopta la decisió després d’estimar parcialment el recurs que el PP i totalment el del PSC contra la decisió de la Junta Electoral de Barcelona, que aquest dimecres va rebutjar els recursos d’aquestes formacions en considerar que no es tracta d’un acte de campanya i que, per tant, els mitjans públics en podien informar.\nLa Junta està formada per 15 membres (11 vocals, el president i el vicepresident i dos secretaris sense dret a vot) dels què vuit són magistrats del Tribunal Suprem i cinc més són catedràtics de Dret o de Ciències Polítiques i de Sociologia.\nLa Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ha afirmat que complirà la resolució de la Junta Electoral Central (JEC) mantenint la cobertura prevista a TV3 i Catalunya Ràdio de la Via Lliure però compensant els partits que no hi participen amb espais informatius ‘en dia festiu i a la mateixa franja horària de la retransmissió en directe, i amb la mateixa durada’, com els ha fixat la JEC." }, "extreme": { "a1": "La JEC permet a la CCMA cobrir la Via Lliure, però ha de dedicar als partits unionistes el mateix temps.", "a2": "La CCMA haurà d'oferir espais informatius extra als partits constitucionalistes després de la Via Lliure, en compliment de la llei electoral.", "a3": "La Junta Electoral Central rectifica la de Barcelona i tracta la Via Lliure com un acte de campanya." } }
1,873
El Palau Vilana-Perles, testimoni de la causa austriacista
La residència d'un dels personatges més importants i alhora desconeguts de la Guerra de Successió en ple cor de Barcelona
Cada Diada, en especial en els actes que tradicionalment se celebren a l'entorn del Parc de la Ciutadella i al barri de La Ribera (les zones més afectades pels combats de la Guerra de Successió) sembla que la història de Barcelona en aquella època convulsa torni a voleiar pels carrers. Amb la tasca ingent d'esforç divulgador que es va fer durant el tricentenari, es va aconseguir que bona part de la població, incloent-hi la no familiaritzada amb la temàtica històrica, s'aproximés a una de les parts més cruentes del nostre passat. Fora de la zona geogràficament més marcada pels combats, hi ha un edifici que sovint passa desapercebut però que té una importància històrica cabdal, tant pel que fa al conflicte a nivell local i nacional, com també a nivell internacional. Estem parlant de l'antic palau de Vilana-Perles, situat al carrer del Regomir número 13. Aquest edifici fou la residència de Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarassa. Marquès de Rialb, capità de la Coronela i Ciutadà Honrat de Barcelona. Notari d'ofici, com molts els seus avantpassats, provenia d'una família benestant i va ser un dels primers homes que va qüestionar la validesa del testament de Carles II d'Àustria que donava la corona a Felip d'Anjou. El mateix els va passar a posteriors companys d'armes com l'historiador i negociant Narcís Feliu de la Penya. Va poder ser alliberat després de l'atac austriacista al castell de Montjuïc de 1705 encapçalat per un altre vell amic seu, Jordi de Hessen –Darmstadt, que va morir després que una bala li travessés l'artèria femoral en plena batalla. Pocs dies després que Barcelona es lliurés a la causa austriacista, les credencials i capacitats intel·lectuals i el compromís de Vilana-Perles amb la causa antiborbònica van convertir-lo en un dels homes més pròxims al nou Rei. Vilana-Perles era un home d'alta cultura. especialista en dret civil i canònic i, com a mínim, hexalíngüe (dominava el català, el castellà, francès, anglès, alemany i llatí segons sabem fins ara). Carles III d’Àustria va acabar nomenant-lo Protonotari de la Corona d'Aragó, títol de més importància després del del propi monarca, i va ser present en el jurament de les constitucions catalanes, valencianes i aragoneses. Vilana-Perles va ser també home de primera confiança de la que seria la Reina Elisabet Cristina. Va ser ell mateix qui va esperonar les gestions per la compra i enderroc d'uns edificis a Mataró on es bastiria la residència de la Reina. En la inauguració es va cantar per primera vegada l’òpera Il píu bel nome del compositor italià Antonio Caldana. El 1709 Vilana Perles va ser ennoblit amb el títol de Marquès de Rialb i per tenir una residència a l’alçada del seu nou estatus social, va decidir ampliar i reformar la seva residència familiar. Així el Palau Vilana-Perles va ampliar les seves dependències i la seva façana es va redecorar amb un estil barroc imponent. La portalada es va decorar amb uns elements de forma circular com a al·legoria de les “perles” del seu cognom. El palau estava dotat d'una important biblioteca de més de 500 volums. Però les coses, com ja sabem, no van anar del tot bé a la causa austriacista i el 1713 Ramon Frederic de Vilana-Perles va marxar de Barcelona acompanyant a la Reina, aleshores ja Emperadriu d'Àustria, a l'exili. Una part del seguici reial es quedà a Itàlia però la pròpia Emperadriu va insistir que el personatge que ens ocupa fos traslladat a Viena amb ella i l'Emperador Carles. Un cop allà va ser anomenat Secretari del Despatx Universal per Afers d'Espanya i posteriorment d'Itàlia i controlava el Bolsillo Secreto (fons reservats) i bona part de l'administració imperial. Amb tot però, en caure Barcelona en mans borbòniques, al majestuós palau de cultura de Vilana-Perles va ser ocupat per José Patiño, Intendent de Catalunya i President de la Junta de Justícia del Principat sota les ordres de Felip V. Ramon Frederic de Vilana-Perles mai va abandonar la causa catalana, va ser partidari de la resistència a ultrança i va ajudar a fugir diversos exiliats. Va moure diversos fils diplomàtics per revertir la situació del Principat després de perdre la guerra i va propiciar el projecte de crear una “Nova Barcelona” als territoris balcànics poblada per exiliats austriacistes. Ell però, va tenir sort i la seva ment prodigiosa i el seu bon posicionament social heretat el van portar a una proximitat i admiració per part d'uns dels governants més poderosos de l'Europa d'aquells temps. Altres del seu propi bàndol, la majoria de fet, no van tenir la mateixa sort: perderen bona part de la família i visqueren autèntiques penúries i humiliacions. Però si passeu encara avui per davant del número 13 del carrer del Regomir, encara podreu apreciar l'esplendorosa portalada barroca “perlada” i conèixer part de la història que van viure aquelles parets.
[ "altres barcelones" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "El Palau Vilana-Perles de Barcelona va ser la residència d'un dels personatges més importants de la guerra de Successió, Ramon Frederic de Vilana-Perles. Pocs dies després que Barcelona es lliurés a la causa austriacista, el compromís antiborbònic de Vilana-Perles el va convertir en un dels homes més pròxims al nou rei, que posteriorment el va nomenar marquès de Rialb.", "a2": "Al carrer del Regomir 13 se situa un dels edificis més importants de la història de la guerra de Successió a Barcelona. Aquest edifici va ser la residència de Ramon Frederic de Vilana-Perles, un dels principals líders de la causa antiborbònica i protonotari de la Corona d'Aragó. Va acabar els seus dies a l’exili sense mai abandonar la causa catalana.", "a3": "L’antic palau de Vilana-Perles era la residència de Ramon Frederic de Vilana-Perles, marquès de Rialb. Era un notari austriacista, home de confiança del rei Carles II d’Àustria i de la reina Elisabet. Es va exiliar amb la reina fins a Viena, on esdevingué secretari i administrador imperial. L’intendent de Catalunya a les ordres de Felip V, Patiño, ocupà el palau." }, "extractive": { "a1": "Amb la tasca ingent d'esforç divulgador que es va fer durant el tricentenari, es va aconseguir que bona part de la població, incloent-hi la no familiaritzada amb la temàtica històrica, s'aproximés a una de les parts més cruentes del nostre passat.\nVilana-Perles va ser també home de primera confiança de la que seria la Reina Elisabet Cristina.\nEl 1709 Vilana Perles va ser ennoblit amb el títol de Marquès de Rialb i per tenir una residència a l’alçada del seu nou estatus social, va decidir ampliar i reformar la seva residència familiar.\nAmb tot però, en caure Barcelona en mans borbòniques, al majestuós palau de cultura de Vilana-Perles va ser ocupat per José Patiño, Intendent de Catalunya i President de la Junta de Justícia del Principat sota les ordres de Felip V.", "a2": "Cada Diada, en especial en els actes que tradicionalment se celebren a l'entorn del Parc de la Ciutadella i al barri de La Ribera (les zones més afectades pels combats de la Guerra de Successió) sembla que la història de Barcelona en aquella època convulsa torni a voleiar pels carrers.\nEl 1709 Vilana Perles va ser ennoblit amb el títol de Marquès de Rialb i per tenir una residència a l’alçada del seu nou estatus social, va decidir ampliar i reformar la seva residència familiar.\nAmb tot però, en caure Barcelona en mans borbòniques, al majestuós palau de cultura de Vilana-Perles va ser ocupat per José Patiño, Intendent de Catalunya i President de la Junta de Justícia del Principat sota les ordres de Felip V.\nRamon Frederic de Vilana-Perles mai va abandonar la causa catalana, va ser partidari de la resistència a ultrança i va ajudar a fugir diversos exiliats.fam", "a3": "Fora de la zona geogràficament més marcada pels combats, hi ha un edifici que sovint passa desapercebut però que té una importància històrica cabdal, tant pel que fa al conflicte a nivell local i nacional, com també a nivell internacional.\nNotari d'ofici, com molts els seus avantpassats, provenia d'una família benestant i va ser un dels primers homes que va qüestionar la validesa del testament de Carles II d'Àustria que donava la corona a Felip d'Anjou.\nEl 1709 Vilana Perles va ser ennoblit amb el títol de Marquès de Rialb i per tenir una residència a l’alçada del seu nou estatus social, va decidir ampliar i reformar la seva residència familiar.\nAmb tot però, en caure Barcelona en mans borbòniques, al majestuós palau de cultura de Vilana-Perles va ser ocupat per José Patiño, Intendent de Catalunya i President de la Junta de Justícia del Principat sota les ordres de Felip V. " }, "extreme": { "a1": "El palau Vilana-Perles de Barcelona és un edifici sovint desapercebut, però d'importància històrica cabdal a Catalunya.", "a2": "El palau Vilana-Perles és un dels edificis cabdals del barri de la Ribera de l’època de la guerra de Successió.", "a3": "La història del desconegut palau barceloní Vilana-Perles de Ramon Frederic de Vilana-Perles, destacat austriacista a la guerra de Successió." } }
370
Girona es gira d’esquena a Felipe VI
La pressió política i social obliga la Fundació Princesa de Girona a fer la gala dels premis fora de la ciutat, per primera vegada en nou anys
‘Sa Altesa Reial, que ostenta aquest títol i ens honora fent servir aquesta dignitat, sempre ha posat en relleu el seu compromís amb Girona donant suport a iniciatives’, deien les entitats promotores. Però, nou anys més tard, aquesta voluntat empresarial i política de crear lligams amb la monarquia s’han trencat totalment, i avui la gala dels premis de la fundació, l’acte central i que més pàgines de diari omple, s’haurà de fer fora de Girona. Ell ja no és el president d’honor de la fundació, sinó que ho és la seva filla Elionor de Borbó i Ortiz –d’aquí sorgeix el canvi de nom–, però ell en continua essent el màxim representant i qui presidirà els actes d’avui. El primer efecte va ser social. A banda la desafecció entre molts ciutadans, la Cambra de Comerç de Girona va ser el primer agent a pronunciar-s’hi. La cambra, membre fundador de la fundació, va aprovar per unanimitat, en un ple, d’abandonar ‘per dignitat’ el patronat de l’entitat. El comunicat era molt explícit: ‘La Cambra ha trobat a faltar en el discurs del passat dimarts del rei Felip VI un inequívoc posicionament de la corona espanyola per condemnar la violència policial indiscriminada soferta per ciutadans indefensos a escoles d’ensenyament. La Corona ha tancat els ulls davant d’actuacions policials desproporcionades que han estat repudiades arreu del món.’ VilaWeb s’ha posat en contacte amb la Cambra, però oficialment s’estimen més no tornar-ne a parlar. Fonts de l’entitat expliquen que se senten ‘assenyalats’ i per això no ‘volen fer més soroll’. ‘Ja vàrem fer el que havíem de fer.’ Una altra mostra social contrària a Felipe VI fou la de Robolot Team, els organitzadors del Robolot, que van renunciar a renovar el conveni amb la fundació, a la qual feia uns anys els atorgava un ajut de 5.000 euros. Els diners es destinaven a organitzar la trobada de robòtica que fan anualment. En el comunicat deien: ‘Cal finançament per a les activitats educatives però no a qualsevol preu.’ Dos investigadors, Bernat Ollé i Romain Quidant, van retornar el premi de deu mil euros que havien rebut els anys 2015 i 2011, respectivament. En una carta pública argumentaven que la casa reial espanyola havia ‘liquidat’ de cop la tasca de construir ponts que havia fet la fundació. Assenyalaven directament Felipe VI d’haver donat ‘un vist-i-plau explícit’ a ‘l’onada de repressió’ que acabava de rebre la població catalana. Persona ‘non grata’ Després d’aquesta resposta social de pes, pocs dies més tard l’Ajuntament de Girona va declarar persona ‘non grata’ Felipe VI. El primer d’octubre la ciutat havia vist actuacions policíaques violentes en cinc col·legis diferents i els regidors de CiU, ERC i la CUP, que conformen una àmplia majoria –18 regidors de 25–, van aprovar la moció. Una moció que, mesos abans, havia estat tombada pels vots en contra de CiU. ‘Nosaltres sempre ens hi havíem oposat perquè interpretàvem que la monarquia no havia tingut cap gest en contra de Girona ni dels ciutadans de Girona. Crèiem que no s’havia de caure en fórmules de crear tensió. Tot això, ho he defensat jo mateixa en plens. Però, és clar, el 3 d’octubre ho canvia tot’, diu la batllessa de Girona, Marta Madrenas, en una entrevista que es publica avui a VilaWeb. La substituta de Carles Puigdemont a la batllia de Girona ha volgut complir la moció aprovada. El mes de maig ja va anunciar obertament que Felipe VI havia estat ‘del tot deslegitimat’ després del discurs ‘infumable, impresentable i antidemocràtic’, i que no li cediria cap espai municipal per al lliurament dels premis anuals que atorga la FPdGi. Per una altra banda, Torra també va renunciar fa poc a la vice-presidència d’honor de la fundació. ‘Catalunya viu una situació excepcionalment greu. I no ens interessen les fotografies amb aquells que avalen i animen la repressió i la persecució d’idees i de projectes polítics democràtics’, va dir el president. Consegüentment, la FPdGi ha hagut de cercar un nou emplaçament i farà el lliurament dels premis anuals al Mas Marroch, el centre d’esdeveniments del Celler de Can Roca, a Vilablareix (Gironès). La trobada del programa ‘Rescatadors de talent’ es farà també fora de Girona, a l’hotel Camiral de Caldes de Malavella (Selva).
[ "país", "principat" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "Per primera vegada en nou anys, i a causa de la pressió política i social contra la corona espanyola, la Fundació Princesa de Girona farà la gala dels premis fora de la ciutat. La Cambra, membre fundador de la fundació, va aprovar per unanimitat en un ple organitzar la gala fora de Girona. El rei Felip VI presidirà els actes.", "a2": "Els premis de la Fundació Princesa de Girona s'hauran de celebrar fora de Girona després que Felipe VI hagi estat declarat persona “non grata” a la ciutat. Diverses entitats gironines van retirar el suport a la fundació en considerar que el discurs del Rei sobre l’1-O, havia donat un “vistiplau explícit” a la repressió policial envers la població catalana.", "a3": "La Fundació Princesa de Girona, representada per Felip VI, haurà de celebrar els seus premis anuals fora de la ciutat de Girona, que no li cedeix cap espai municipal. El seu discurs del 3 d’octubre va trencar les relacions amb moltes entitats gironines, com la Cambra de Comerç de Girona, l’Ajuntament i entitats empresarials de la ciutat." }, "extractive": { "a1": "Però, nou anys més tard, aquesta voluntat empresarial i política de crear lligams amb la monarquia s’han trencat totalment, i avui la gala dels premis de la fundació, l’acte central i que més pàgines de diari omple, s’haurà de fer fora de Girona.\nLa cambra, membre fundador de la fundació, va aprovar per unanimitat, en un ple, d’abandonar ‘per dignitat’ el patronat de l’entitat.\nUna altra mostra social contrària a Felipe VI fou la de Robolot Team, els organitzadors del Robolot, que van renunciar a renovar el conveni amb la fundació, a la qual feia uns anys els atorgava un ajut de 5.000 euros.\nEn una carta pública argumentaven que la casa reial espanyola havia ‘liquidat’ de cop la tasca de construir ponts que havia fet la fundació.", "a2": "Però, nou anys més tard, aquesta voluntat empresarial i política de crear lligams amb la monarquia s’han trencat totalment, i avui la gala dels premis de la fundació, l’acte central i que més pàgines de diari omple, s’haurà de fer fora de Girona.\nLa cambra, membre fundador de la fundació, va aprovar per unanimitat, en un ple, d’abandonar ‘per dignitat’ el patronat de l’entitat.\nAssenyalaven directament Felipe VI d’haver donat ‘un vist-i-plau explícit’ a ‘l’onada de repressió’ que acabava de rebre la població catalana. \nDesprés d’aquesta resposta social de pes, pocs dies més tard l’Ajuntament de Girona va declarar persona ‘non grata’ Felipe VI.", "a3": "Però, nou anys més tard, aquesta voluntat empresarial i política de crear lligams amb la monarquia s’han trencat totalment, i avui la gala dels premis de la fundació, l’acte central i que més pàgines de diari omple, s’haurà de fer fora de Girona.\nLa cambra, membre fundador de la fundació, va aprovar per unanimitat, en un ple, d’abandonar ‘per dignitat’ el patronat de l’entitat.\nUna altra mostra social contrària a Felipe VI fou la de Robolot Team, els organitzadors del Robolot, que van renunciar a renovar el conveni amb la fundació, a la qual feia uns anys els atorgava un ajut de 5.000 euros.\nEl mes de maig ja va anunciar obertament que Felipe VI havia estat ‘del tot deslegitimat’ després del discurs ‘infumable, impresentable i antidemocràtic’, i que no li cediria cap espai municipal per al lliurament dels premis anuals que atorga la FPdGi." }, "extreme": { "a1": "La Fundació Princesa de Girona, per motius polítics contra la corona, farà la gala dels premis fora de la ciutat.", "a2": "La societat gironina gira l’esquena al rei i rebutja acollir la gala dels premis de la Fundació Princesa de Girona.", "a3": "Girona rebutja rebre Felip VI pels premis de la Fundació Princesa de Girona, que caldrà celebrar fora de la ciutat." } }
2,519
Els cuiners Marc Ribas i Jordi Cruz participaran a la 31ena Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra d'Agramunt
Entre les novetats, el certamen posa en marxa la venda en línia per a tastos i demostracions i reubica l'espai per veure com s'elabora el Torró d'Agramunt
La Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra d'Agramunt (Urgell) arriba els propers dies 12 i 13 d'octubre a la seva 31ena edició amb la voluntat de convertir-se en el punt de trobada del món dolç i reivindicar l'ús culinari "no estacional" d'aquests dos ingredients. Entre les novetats d'enguany, Marc Ribas i Jordi Cruz seran els cuiners "estrella" que passaran per la fira a presentar les seves respectives novetats culinàries elaborades amb xocolata a la pedra i torró. Serà a l'espai de l'Aula del Gust que, com a novetat i juntament amb l'espai Aula del Tast, els visitants que hi vulguin accedir podran comprar els tiquets en línia a partir del proper dilluns dia 7 d'octubre. La darrera novetat és la reubicació i ampliació de la Carpa de la Cuita, on s'hi pot degustar i veure com s'elabora el Torró d'Agramunt. L'espai, que fins ara estava dins els pavellons firals, s'ubicarà a l'entrada de la Fira i tindrà 200 metres quadrats. La Fira comptarà amb una superfície total ocupada de 14.000 metres quadrats, dins els quals s'hi ubicaran un total de 75 expositors, 115 parades al carrer i 12 food trucks. També hi haurà més d'una trentena de degustacions, tallers i ponències al voltant del torró i la xocolata a la pedra i d'altres productes de proximitat. Com a novetat, els tiquets per accedir a aquestes degustacions es podran adquirir en línia. En aquest sentit, la nova directora de la Fira, Tamara Lombardo, ha explicat que "estem al segle XXI" i que molta gent vol programar la seva visita a la Fira amb antelació. Enguany hi haurà 7 ponències de diferents pastissers i cuiners reconeguts, entre ells els televisius Marc Ribas i Jordi Cruz. Marc Ribas presentarà un nou gelat de xocolata a la pedra Jolonch i Jordi Cruz presentarà el torró que ha fet amb la marca Virginias i que properament es podrà menjar al seu restaurant Àbac. El gastrònom i organitzador de l'Aula del Gust, Pep Palau, ha dit que l'espai està pensat per vincular el torró amb la gastronomia. "S'ha aconseguit situar el torró en un altre registre a banda de l'època nadalenca" ha explicat Palau, que ha afegit que el torró "ha entrat de ple a la gastronomia" i ho ha fet "a través dels dos camps en els que es pot expressar i expandir millor: la cuina i la pastisseria". En aquesta edició també s'amplia fins a 6 el número de torronaires del municipi després que la marca Virginias hagi traslladat la seva seu a aquest municipi. L'empresa, però, no estarà al Pavelló Dolç amb les altres cinc empreses agramuntines ja que els seus productes encara no tenen la Indicació Geogràfica Protegida (IGP). La Fira aposta per la música en directe a l'espai de "Les foodgonetes", on hi haurà 12 food trucks. Durant els dos dies, deu grups de música actuaran a aquest espai entre entre els les 13:00h i les 15:30h i de 18:30h a les 00:00h. Hi destaca l'actuació del dissabte a la nit que anirà a càrrec del Petit de Cal Eril. Pel que fa altres propostes d'oci, diumenge hi haurà una caragolada solidària a càrrec de la Federació de Colles de l'Aplec del Caragol de Lleida. Els diners recaptats es destinaran a un projecte de fusteria que l'Associació Alba impulsarà a Agramunt. Diumenge a la tarda també hi haurà el concert de cloenda del Festival Musiquem Lleida 2019 a càrrec de l Coral Shalom. El certamen enguany també celebra la V edició de la Ruta Gastronòmica del Torró i la Xocolata a la Pedra. Entre l'1 i el 31 d'octubre un total de 13 restaurants de la demarcació oferiran un plat especial en motiu de la Fira, elaborat amb torró i/o xocolata a la pedra.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "La Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra d'Agramunt (Urgell) celebra la seva 31a edició. Els reconeguts cuiners Marc Ribas i Jordi Cruz presentaran les seves respectives novetats culinàries elaborades amb xocolata a la pedra i torró. Hi haurà també més d'una trentena de degustacions, tallers i ponències al voltant del torró i la xocolata a la pedra.", "a2": "La 31a Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra d'Agramunt se celebrarà el 12 i 13 d'octubre d’enguany, amb un gran desplegament de mitjans, com espais i actes, i també comptarà amb reconeguts pastissers i cuiners. Es pretén promocionar el torró i la xocolata, i estendre el seu consum més enllà de l'època nadalenca.", "a3": "Arrenca la 31a Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra d’Agramunt (Urgell), amb Marc Ribas i Jordi Cruz com a cuiners convidats. Enguany es poden comprar els tiquets en línia. La Carpa de la Cuita, on es podrà degustar i veure com es fa el torró d’Agramunt, es reubica i s'amplia. Festival de música i foodtrucks completen l’oferta." }, "extractive": { "a1": "La Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra d'Agramunt (Urgell) arriba els propers dies 12 i 13 d'octubre a la seva 31ena edició amb la voluntat de convertir-se en el punt de trobada del món dolç i reivindicar l'ús culinari \"no estacional\" d'aquests dos ingredients.\nTambé hi haurà més d'una trentena de degustacions, tallers i ponències al voltant del torró i la xocolata a la pedra i d'altres productes de proximitat.\nEnguany hi haurà 7 ponències de diferents pastissers i cuiners reconeguts, entre ells els televisius Marc Ribas i Jordi Cruz.\nEntre l'1 i el 31 d'octubre un total de 13 restaurants de la demarcació oferiran un plat especial en motiu de la Fira, elaborat amb torró i/o xocolata a la pedra.", "a2": "La Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra d'Agramunt (Urgell) arriba els propers dies 12 i 13 d'octubre a la seva 31ena edició amb la voluntat de convertir-se en el punt de trobada del món dolç i reivindicar l'ús culinari \"no estacional\" d'aquests dos ingredients.\nLa Fira comptarà amb una superfície total ocupada de 14.000 metres quadrats, dins els quals s'hi ubicaran un total de 75 expositors, 115 parades al carrer i 12 food trucks.\nEnguany hi haurà 7 ponències de diferents pastissers i cuiners reconeguts, entre ells els televisius Marc Ribas i Jordi Cruz.\n\"S'ha aconseguit situar el torró en un altre registre a banda de l'època nadalenca\" ha explicat Palau, que ha afegit que el torró \"ha entrat de ple a la gastronomia\" i ho ha fet \"a través dels dos camps en els que es pot expressar i expandir millor: la cuina i la pastisseria\".", "a3": "La Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra d'Agramunt (Urgell) arriba els propers dies 12 i 13 d'octubre a la seva 31ena edició amb la voluntat de convertir-se en el punt de trobada del món dolç i reivindicar l'ús culinari \"no estacional\" d'aquests dos ingredients. \nEnguany hi haurà 7 ponències de diferents pastissers i cuiners reconeguts, entre ells els televisius Marc Ribas i Jordi Cruz.\nMarc Ribas presentarà un nou gelat de xocolata a la pedra Jolonch i Jordi Cruz presentarà el torró que ha fet amb la marca Virginias i que properament es podrà menjar al seu restaurant Àbac.\nCom a novetat, els tiquets per accedir a aquestes degustacions es podran adquirir en línia. " }, "extreme": { "a1": "Se celebra la 31a edició de la Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra d'Agramunt (Urgell).", "a2": "Torró i xocolata més enllà del Nadal: l'objectiu de la Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra d'Agramunt.", "a3": "La Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra d’Agramunt convida els cuiners Marc Ribes i Jordi Cruz." } }
491
Castelló fixa un calendari fiscal 2020 més flexible i que ajorna més de tres mesos els pagaments domiciliats de l’IBI
L'Ajuntament trasllada al segon període de cobrament els imposts de vehicles i de guals per a retardar el seu pagament i alleujar càrrega fiscal
L’Ajuntament de Castelló ha establit un nou calendari fiscal per a 2020 que flexibilitza els terminis per al pagament dels tributs i ajorna cobraments per a pal·liar les conseqüències econòmiques que la crisi sanitària i social per coronavirus està tenint en les famílies i xicotets empresaris locals. Aquest nou calendari retarda i amplia els períodes de pagament dels diferents impostos, ajorna més de tres mesos els rebuts domiciliats de l’IBI i posposa al segon període fiscal el cobrament d’alguns impostos que es realitzaven en el primer període per a alleugerir la càrrega fiscal. L’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, ha explicat que s’ha treballat en aquest nou calendari fiscal pensant en pimes i autònoms, de manera que no vegen minvada les possibilitats de recuperació. “Aquest nou calendari permet un major alleujament per a les famílies en aquests mesos i ajorna a final d’any imposats que tenien lloc en el primer període fiscal de l’any. Es tracta de donar més facilitats als contribuents, famílies i xicotets empresaris locals”, ha afegit. En aquest sentit, el regidor d’Hisenda, David Donate, ha assenyalat que “davant les dificultats econòmiques derivades de la covid-19, des del govern municipal, s’ha fixat un nou calendari que trasllada als últims mesos de l’any imposats com el de vehicles, de manera que evitem acumular càrrega fiscal en aquests mesos d’emergència sanitària i social per coronavirus”. Per part seua, l’edil d’Atenció Ciutadana, Ignasi Garcia, ha assegurat que “des del govern municipal som molt conscients que aquesta parada té conseqüències en l’economia de les famílies i per això volem facilitar que totes i tots puguem complir amb les nostres obligacions”. “Les administracions públiques hem respost de manera eficient davant aquesta crisi sanitària i per a poder continuar fent-ho necessitem recursos amb els quals garantir que ningú es quede arrere”, ha apuntat el regidor. Aquest nou calendari fiscal ha fixat el primer període de pagament del 4 de maig al 31 d’agost de 2020, quan l’any passat va ser del 16 d’abril al 20 de juliol. En aquest primer període es liquidarà l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) Urbans, l’IBI Rústic i el de Característiques Especials. El cobrament de l’Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica i el de taxes per entrada de vehicles a través de voreres i reserves de la via pública (guals) s’ajornen al segon període de l’any. Aquest segon període de pagament que en 2019 es va desenvolupar del 16 de setembre al 20 de novembre s’amplia enguany i tindrà lloc de l’1 de setembre al 30 de novembre de 2020. Així, a partir de setembre es tributarà, a més de l’impost sobre vehicles i les taxes per guals, per l’Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE), la taxa per prestació de serveis de recollida de residus sòlids urbans, tractament i eliminació dels mateixos (la taxa de fems) i la taxa per utilització privativa o aprofitament especial del domini públic local per ocupacions de subsòl, sòl de la via pública, terrenys d’ús públic i vol de la via pública amb determinats aprofitaments. A més, els rebuts de tributs domiciliats es passaran a cobrament el dia 31 d’agost els corresponents al primer període (IBI) i no el 20 de maig. “Això permet comptar amb més de tres mesos més de termini per a fer front a aquest impost”, ha explicat Donate. Els rebuts del segon període es passaran el 30 de novembre de 2020 i no el 20 de setembre. Quant als pagaments fraccionats a la carta en la modalitat de huit terminis mensuals per a l’IBI Urbà i l’impost de vehicles, s’ha ajornat el corresponent al mes d’abril, per la qual cosa els cobraments es reprendran el 15 de maig fins al 15 de novembre. A més de la domiciliació bancària i el pagament directe en sucursals, es pot realitzar la liquidació de tributs des de la Seu Electrònica de l’Ajuntament de Castelló (https://sede.castello.es/), a través del portal tributari.
[ "comarca", "castelló de la plana" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "L'Ajuntament de Castelló ha fixat un nou calendari fiscal per a 2020 que flexibilitza els terminis per al pagament dels impostos i ajorna cobraments, per tal de pal·liar les conseqüències econòmiques de la covid-19. Aquest nou calendari retarda i amplia els períodes de pagament dels diferents impostos, com, per exemple, més de tres mesos els rebuts domiciliats de l’IBI.", "a2": "Els contribuents de Castelló gaudiran el 2020 de més facilitats per pagar els tributs locals que són competència de l'Ajuntament. Per pal·liar les dificultats econòmiques causades per la crisi sanitària i social de la covid-19, s’ajornarà el cobrament dels impostos i s'ampliaran els termes de pagament. D’aquesta manera donaran suport a les famílies, negocis i empreses locals.", "a3": "L’Ajuntament de Castelló retarda el pagament de tributs municipals per a pimes, autònoms i famílies, afectats econòmicament per l’aturada del coronavirus. El calendari fiscal 2020 es flexibilitza i permet pagar l’IBI domiciliat tres mesos més tard de l’habitual. L’impost de vehicles i de guals es trasllada al segon semestre de l’any. L’objectiu és facilitar les obligacions fiscals en temps de crisi." }, "extractive": { "a1": "Aquest nou calendari retarda i amplia els períodes de pagament dels diferents impostos, ajorna més de tres mesos els rebuts domiciliats de l’IBI i posposa al segon període fiscal el cobrament d’alguns impostos que es realitzaven en el primer període per a alleugerir la càrrega fiscal.\nEn aquest sentit, el regidor d’Hisenda, David Donate, ha assenyalat que “davant les dificultats econòmiques derivades de la covid-19, des del govern municipal, s’ha fixat un nou calendari que trasllada als últims mesos de l’any imposats com el de vehicles, de manera que evitem acumular càrrega fiscal en aquests mesos d’emergència sanitària i social per coronavirus”.\nAquest segon període de pagament que en 2019 es va desenvolupar del 16 de setembre al 20 de novembre s’amplia enguany i tindrà lloc de l’1 de setembre al 30 de novembre de 2020.\nEls rebuts del segon període es passaran el 30 de novembre de 2020 i no el 20 de setembre.", "a2": "L’Ajuntament de Castelló ha establit un nou calendari fiscal per a 2020 que flexibilitza els terminis per al pagament dels tributs i ajorna cobraments per a pal·liar les conseqüències econòmiques que la crisi sanitària i social per coronavirus està tenint en les famílies i xicotets empresaris locals.\nAquest nou calendari retarda i amplia els períodes de pagament dels diferents impostos, ajorna més de tres mesos els rebuts domiciliats de l’IBI i posposa al segon període fiscal el cobrament d’alguns impostos que es realitzaven en el primer període per a alleugerir la càrrega fiscal.\nEn aquest sentit, el regidor d’Hisenda, David Donate, ha assenyalat que “davant les dificultats econòmiques derivades de la covid-19, des del govern municipal, s’ha fixat un nou calendari que trasllada als últims mesos de l’any imposats com el de vehicles, de manera que evitem acumular càrrega fiscal en aquests mesos d’emergència sanitària i social per coronavirus”.\nAixí, a partir de setembre es tributarà, a més de l’impost sobre vehicles i les taxes per guals, per l’Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE), la taxa per prestació de serveis de recollida de residus sòlids urbans, tractament i eliminació dels mateixos (la taxa de fems) i la taxa per utilització privativa o aprofitament especial del domini públic local per ocupacions de subsòl, sòl de la via pública, terrenys d’ús públic i vol de la via pública amb determinats aprofitaments. ", "a3": "Aquest nou calendari retarda i amplia els períodes de pagament dels diferents impostos, ajorna més de tres mesos els rebuts domiciliats de l’IBI i posposa al segon període fiscal el cobrament d’alguns impostos que es realitzaven en el primer període per a alleugerir la càrrega fiscal.\nL’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, ha explicat que s’ha treballat en aquest nou calendari fiscal pensant en pimes i autònoms, de manera que no vegen minvada les possibilitats de recuperació. \nEn aquest sentit, el regidor d’Hisenda, David Donate, ha assenyalat que “davant les dificultats econòmiques derivades de la covid-19, des del govern municipal, s’ha fixat un nou calendari que trasllada als últims mesos de l’any imposats com el de vehicles, de manera que evitem acumular càrrega fiscal en aquests mesos d’emergència sanitària i social per coronavirus”.\nAquest nou calendari fiscal ha fixat el primer període de pagament del 4 de maig al 31 d’agost de 2020, quan l’any passat va ser del 16 d’abril al 20 de juliol." }, "extreme": { "a1": "Castelló ha establert un nou calendari fiscal 2020 que flexibilitza els terminis per al pagament dels impostos i ajorna cobraments.", "a2": "L'Ajuntament de Castelló flexibilitza el pagament dels impostos locals del 2020 per mitigar l’emergència sanitària i social pel coronavirus.", "a3": "L’Ajuntament de Castelló flexibilitza el calendari fiscal per pal·liar els efectes econòmics del coronavirus en famílies i empreses." } }
2,089
Vilafranca urbanitza un nou tram de la llosa del TGV mentre exigeix a Adif que concreti les obres de l'estació de Rodalies
L'alcalde creu que és "penós" que l'estat espanyol tingui pendent la reforma de les instal·lacions des de fa deu anys
L'Ajuntament de Vilafranca del Penedès ha començat aquest dilluns les obres d'un nou tram de la llosa que cobreix les vies del TGV. És el tercer sector que s'urbanitza des que Adif en va permetre l'accés va poc més d'un any i ara les obres arribaran fins la carretera de Vilanova. Són 6.300 metres quadrats on s'invertiran 700.000 euros, amb la previsió que la urbanització estigui acabada abans de l'estiu. Quan aquestes obres hagin acabat, quedarà pendent enllestir el tram que arriba fins l'estació de Rodalies, que l'Ajuntament adverteix que no iniciarà fins que Adif concreti la reforma d'aquestes instal•lacions, pendents des de fa deu anys. "És una mica penós que tinguem una estació provisional en ple segle XXI", ha etzibat l'alcalde Pere Regull, que ha insistit que l'Ajuntament "no gastarà diner públic en una cosa que després hi hagués el risc que calgués tirar a terra". El tram que es comença a urbanitzar aquest dilluns seguirà la fesomia de les zones del passeig Rafael Soler reformades fins ara, amb 600.000 euros destinats a les obres i 100.000 per a tasques de jardineria. Les obres afectaran la zona de la plaça de Santa Digna, on es refarà el traçat actual dels carrers, de manera que el trànsit de l'Avinguda de Vilanova accedirà directe fins el carrer Amàlia Soler, sense necessitat de fer el petit desviament actual per creuar les vies. El regidor de Territori, Serveis Urbans i Medi Ambient, Josep M. Martí, ha destacat la "complexitat" de les instal•lacions soterrades que hi ha en aquest punt de la llosa, mentre ha aplaudit el nou traçat que tindrà la zona, confiant que "alleugerirà" el trànsit d'entrada i sortida des del Garraf. Alhora, ha celebrat que es recuperarà la històrica creu que marcava el terme municipal. Amb aquestes obres, l'Ajuntament haurà invertit gairebé 3 milions d'euros en urbanitzar la llosa de les vies del TGV i unir els barris de la Girada, el Poblenou i el Centre, mentre calcula que caldrien aproximadament 3 milions més per culminar el tram restant fins l'estació. Amb tot, l'alcalde Pere Regull ja ha advertit que aquesta darrera fase està condicionada a la reforma que Adif ha de fer a l'estació, ja que les instal•lacions es troben en estat provisional des del 2008. "És responsabilitat d'Adif que Vilafranca tingui una estació en condicions", ha insistit Regull, reclamant a l'estat espanyol que concreti com i quan n'afrontarà la reforma. Segons ha assegurat l'alcalde, l'Ajuntament ja té concretat com vol urbanitzar aquest darrer tram que ara queda pendent, però no l'executarà fins que Adif es pronunciï. Al mateix temps, el govern municipal ha recordat que continua obert el pols amb Adif per aconseguir la cobertura de les vies del TGV fins a Moja, en l'única zona de vies que queda descoberta al municipi i que fa anys que els veïns reivindiquen resoldre, per tal de posar punt i final als sorolls i vibracions que provoca el pas dels trens. Sobre aquesta qüestió, Pere Regull ha lamentat que no hi hagi avenços en la negociació amb Foment, mentre ha assegurat que Vilafranca "no permetrà" que l'estat espanyol desplegui el Corredor Mediterrani i projecti un increment del trànsit de mercaderies si abans no es cobreix la zona. "L'oposició que hi ha hagut fins ara no tindrà res a veure amb la que hi haurà si augmenten els trens de mercaderies sense cobrir les vies", ha reblat l'alcalde. Finalment, Regull ha avançat que l'Ajuntament manté converses amb Adif per a què l'ens gestor assumeixi el perllongament de les vies mortes que hi ha a l'estació de Vilafranca, el qual permetria oferir serveis de Rodalies cap a la Universitat Autònoma i cap a Tarragona amb origen a la capital de l'Alt Penedès. L'alcalde, però, no n'ha concretat més detalls.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "L'Ajuntament de Vilafranca del Penedès ha començat a urbanitzar un nou tram de la llosa del TGV. Quan aquesta part s'hagi acabat, quedarà pendent enllestir el tram que arriba fins a l'estació de Rodalies. L'Ajuntament ha manifestat que no començarà fins que Adif concreti la reforma d'aquestes instal·lacions, que estan pendents des de fa deu anys.", "a2": "L'Ajuntament de Vilafranca del Penedès insisteix en les seves reclamacions a Adif i al ministeri de Foment perquè es finalitzin els treballs relacionats amb el trànsit ferroviari dins del municipi. Aquest dilluns començaran les obres de recobriment d'una part de les vies del TGV i s'espera que, a continuació, es reformi l'estació de Rodalies, pendent des de fa anys.", "a3": "L’Ajuntament de Vilafranca del Penedès avança en les obres per cobrir les vies del TGV i lamenta que Adif tingui pendent la reforma de l’estació de Rodalies des de fa 10 anys. Invertirà 700.000 euros a urbanitzar 6.300 metres quadrats, el tercer tram arreglat per l’Ajuntament en un any. Confien alleugerir el trànsit d’entrada des del Garraf i unir tres barris." }, "extractive": { "a1": "L'Ajuntament de Vilafranca del Penedès ha començat aquest dilluns les obres d'un nou tram de la llosa que cobreix les vies del TGV.\nEl regidor de Territori, Serveis Urbans i Medi Ambient, Josep M. Martí, ha destacat la \"complexitat\" de les instal•lacions soterrades que hi ha en aquest punt de la llosa, mentre ha aplaudit el nou traçat que tindrà la zona, confiant que \"alleugerirà\" el trànsit d'entrada i sortida des del Garraf.\nAmb tot, l'alcalde Pere Regull ja ha advertit que aquesta darrera fase està condicionada a la reforma que Adif ha de fer a l'estació, ja que les instal•lacions es troben en estat provisional des del 2008.\nSobre aquesta qüestió, Pere Regull ha lamentat que no hi hagi avenços en la negociació amb Foment, mentre ha assegurat que Vilafranca \"no permetrà\" que l'estat espanyol desplegui el Corredor Mediterrani i projecti un increment del trànsit de mercaderies si abans no es cobreix la zona.", "a2": "L'Ajuntament de Vilafranca del Penedès ha començat aquest dilluns les obres d'un nou tram de la llosa que cobreix les vies del TGV.\nQuan aquestes obres hagin acabat, quedarà pendent enllestir el tram que arriba fins l'estació de Rodalies, que l'Ajuntament adverteix que no iniciarà fins que Adif concreti la reforma d'aquestes instal•lacions, pendents des de fa deu anys.\nEl regidor de Territori, Serveis Urbans i Medi Ambient, Josep M. Martí, ha destacat la \"complexitat\" de les instal•lacions soterrades que hi ha en aquest punt de la llosa, mentre ha aplaudit el nou traçat que tindrà la zona, confiant que \"alleugerirà\" el trànsit d'entrada i sortida des del Garraf.\nSobre aquesta qüestió, Pere Regull ha lamentat que no hi hagi avenços en la negociació amb Foment, mentre ha assegurat que Vilafranca \"no permetrà\" que l'estat espanyol desplegui el Corredor Mediterrani i projecti un increment del trànsit de mercaderies si abans no es cobreix la zona.", "a3": "L'Ajuntament de Vilafranca del Penedès ha començat aquest dilluns les obres d'un nou tram de la llosa que cobreix les vies del TGV.\nAmb tot, l'alcalde Pere Regull ja ha advertit que aquesta darrera fase està condicionada a la reforma que Adif ha de fer a l'estació, ja que les instal•lacions es troben en estat provisional des del 2008.\nEl regidor de Territori, Serveis Urbans i Medi Ambient, Josep M. Martí, ha destacat la \"complexitat\" de les instal•lacions soterrades que hi ha en aquest punt de la llosa, mentre ha aplaudit el nou traçat que tindrà la zona, confiant que \"alleugerirà\" el trànsit d'entrada i sortida des del Garraf.\nAl mateix temps, el govern municipal ha recordat que continua obert el pols amb Adif per aconseguir la cobertura de les vies del TGV fins a Moja, en l'única zona de vies que queda descoberta al municipi i que fa anys que els veïns reivindiquen resoldre, per tal de posar punt i final als sorolls i vibracions que provoca el pas dels trens." }, "extreme": { "a1": "L'Ajuntament de Vilafranca del Penedès comença les obres d'un nou tram de la llosa que cobreix les vies del TGV.", "a2": "Ajuntament i estat espanyol mantenen un estira-i-arronsa en relació amb l'alta velocitat ferroviària i les infraestructures a Vilafranca del Penedès.", "a3": "Vilafranca del Penedès cobreix les vies del TGV, tot esperant que Adif concreti la reforma de l’estació de Rodalies." } }
2,481
Metges de Catalunya demana a l'ICS una comissió urgent per resoldre els problemes que "asfixien" l'atenció primària
Reclama que l'atenció primària suposi un mínim d'un 20% del pressupost de Salut
Metges de Catalunya ha demanat formalment a l'Institut Català de la Salut (ICS) que constitueixi amb urgència una comissió amb la participació dels agents socials per analitzar la situació de l'atenció primària i definir mesures que "tallin immediatament l'asfíxia en què treballen els professionals". En un comunicat, el sindicat mèdic recorda que els problemes de pressió assistencial s'arrosseguen des de fa més d'una dècada, però ara s'han vist agreujats per les retallades i per la incorporació de solucions tecnològiques que han "sobrecarregat, alentit i burocratitzat les consultes". Entre altres mesures, el sindicat reclama que l'atenció primària representi un mínim d'un 20% del pressupost de Salut i que hi hagi un màxim de mil targetes sanitàries individuals per metge de família i pediatre. Metges de Catalunya assegura que hi ha "suficients indicadors per objectivar" la problemàtica de l'atenció primària. D'una banda, segons recorda, el pressupost destinat pel Servei Català de la Salut (CatSalut) a la primera línia assistencial que s'ha reduït un 25% des de l'any 2007 (de 1.716 milions d'euros a 1.377) i, d'altra banda, la plantilla de facultatius que, només en el cas de l'ICS, sense comptar els centres concertats, ha passat de 6.819 metges de família i pediatres el 2007 a 5.747 el 2016. Així mateix, denuncia que el dèficit de finançament i personal té conseqüències sobre els professionals, que han de suportar, segons apunta, una sobrecàrrega de treball "angoixant" que els desmotiva i els sotmet a un "estat constant d'estrès". D'aquesta manera, el sindicat mèdic assegura que els facultatius realitzen entre 35 i 40 visites diàries de mitjana (sense incloure les visites no presencials) sovint amb més d'un pacient assignat a la mateixa hora (vegeu imatges adjuntes). "Tot això en un temps d'atenció per pacient que no pot superar els sis o vuit minuts, dels quals la meitat es dediquen a introduir dades en el sistema informàtic", assegura el sindicat. D'altra banda, el sindicat assenyala que els usuaris també pateixen les conseqüències de la pressió assistencial. Així, segons dades del darrer baròmetre sanitari del Ministeri de Sanitat, el 64% dels catalans han d'esperar més de cinc dies per aconseguir visita amb el seu metge de capçalera i un 80% mai o gairebé mai poden fer-ho el mateix dia que demanen la cita. Segons el sindicat, als problemes de recursos s'han d'afegir altres de tipus organitzatiu que resten autonomia als professionals, o els relacionats amb el programa informàtic e-CAP, "un autèntic mal de cap a causa d'un disseny poc amigable, una interacció enrevessada i modificacions continuades que desconcerten als usuaris de l'aplicació". Metges de Catalunya avisa que la constitució d'un grup de treball sense un pla específic d'actuació serà "estèril" i, per aquest motiu, planteja punts que "de forma urgent" es tractin en la comissió. Així, el sindicat proposa que l'atenció primària representi "un mínim d'un 20%" del pressupost de Salut, que hi hagi un màxim de mil targetes sanitàries individuals (TSI) per metge de família i pediatre, també planteja un màxim de 25 visites diàries (presencials i no presencials), la substitució de les jubilacions dels últims cinc anys, les absències programades i les superiors a 48 hores -en cas de no trobar suplents, compensació dels professionals que realitzin les cobertures- i eradicar els contractes precaris. Així mateix, demanen que els mateixos treballadors puguin elegir la direcció dels centres i l'obligatorietat de presentar i negociar amb els professionals al primer trimestre de cada any la proposta de direcció per objectius (DPO) "basada en criteris ètics, clínics i no econòmics". Finalment, el sindicat mèdic alerta l'ICS que es troba davant l'oportunitat de recuperar la motivació i la confiança dels professionals d'atenció primària i li aconsella que no la deixi escapar "a risc que l'afartament derivi en una revolta".
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "El sindicat Metges de Catalunya ha demanat a l'Institut Català de la Salut (ICS) la creació d'una comissió urgent per resoldre els problemes asfixiants que pateix l'atenció primària. El sindicat mèdic recorda que els problemes de pressió assistencial duren des de fa més d'una dècada i reclama que l'atenció primària representi un mínim d'un 20 % del pressupost de Salut.", "a2": "El sindicat Metges de Catalunya reclama mesures per solucionar els problemes de l'atenció primària. Entre altres coses, demanen que s’hi destini almenys el 20 % del pressupost de Salut i que s'incrementi el personal. La situació actual provoca sobrecàrregues de treball angoixants per als sanitaris i una qualitat assistencial defectuosa per als usuaris, amb visites de pocs minuts i cites escasses.", "a3": "Metges de Catalunya reclama a l’ICS una comissió per debatre les reclamacions de l’atenció primària: un 20 % del pressupost de Salut, màxim mil usuaris per metge, màxim 25 visites al dia, cobrir les baixes i jubilacions, i erradicar els contractes precaris. Cal revertir les retallades i eliminar pressió als professionals. El programa e-CAP no funciona adequadament." }, "extractive": { "a1": "Metges de Catalunya ha demanat formalment a l'Institut Català de la Salut (ICS) que constitueixi amb urgència una comissió amb la participació dels agents socials per analitzar la situació de l'atenció primària i definir mesures que \"tallin immediatament l'asfíxia en què treballen els professionals\".\nEntre altres mesures, el sindicat reclama que l'atenció primària representi un mínim d'un 20% del pressupost de Salut i que hi hagi un màxim de mil targetes sanitàries individuals per metge de família i pediatre.\nD'una banda, segons recorda, el pressupost destinat pel Servei Català de la Salut (CatSalut) a la primera línia assistencial que s'ha reduït un 25% des de l'any 2007 (de 1.716 milions d'euros a 1.377) i, d'altra banda, la plantilla de facultatius que, només en el cas de l'ICS, sense comptar els centres concertats, ha passat de 6.819 metges de família i pediatres el 2007 a 5.747 el 2016.\nAixí, el sindicat proposa que l'atenció primària representi \"un mínim d'un 20%\" del pressupost de Salut, que hi hagi un màxim de mil targetes sanitàries individuals (TSI) per metge de família i pediatre, també planteja un màxim de 25 visites diàries (presencials i no presencials), la substitució de les jubilacions dels últims cinc anys, les absències programades i les superiors a 48 hores -en cas de no trobar suplents, compensació dels professionals que realitzin les cobertures- i eradicar els contractes precaris.", "a2": "Metges de Catalunya ha demanat formalment a l'Institut Català de la Salut (ICS) que constitueixi amb urgència una comissió amb la participació dels agents socials per analitzar la situació de l'atenció primària i definir mesures que \"tallin immediatament l'asfíxia en què treballen els professionals\".\nAixí mateix, denuncia que el dèficit de finançament i personal té conseqüències sobre els professionals, que han de suportar, segons apunta, una sobrecàrrega de treball \"angoixant\" que els desmotiva i els sotmet a un \"estat constant d'estrès\".\nAixí, segons dades del darrer baròmetre sanitari del Ministeri de Sanitat, el 64% dels catalans han d'esperar més de cinc dies per aconseguir visita amb el seu metge de capçalera i un 80% mai o gairebé mai poden fer-ho el mateix dia que demanen la cita.\nAixí, el sindicat proposa que l'atenció primària representi \"un mínim d'un 20%\" del pressupost de Salut, que hi hagi un màxim de mil targetes sanitàries individuals (TSI) per metge de família i pediatre, també planteja un màxim de 25 visites diàries (presencials i no presencials), la substitució de les jubilacions dels últims cinc anys, les absències programades i les superiors a 48 hores -en cas de no trobar suplents, compensació dels professionals que realitzin les cobertures- i eradicar els contractes precaris.", "a3": "Metges de Catalunya ha demanat formalment a l'Institut Català de la Salut (ICS) que constitueixi amb urgència una comissió amb la participació dels agents socials per analitzar la situació de l'atenció primària i definir mesures que \"tallin immediatament l'asfíxia en què treballen els professionals\".\nEn un comunicat, el sindicat mèdic recorda que els problemes de pressió assistencial s'arrosseguen des de fa més d'una dècada, però ara s'han vist agreujats per les retallades i per la incorporació de solucions tecnològiques que han \"sobrecarregat, alentit i burocratitzat les consultes\". \nAixí, segons dades del darrer baròmetre sanitari del Ministeri de Sanitat, el 64% dels catalans han d'esperar més de cinc dies per aconseguir visita amb el seu metge de capçalera i un 80% mai o gairebé mai poden fer-ho el mateix dia que demanen la cita. \nAixí, el sindicat proposa que l'atenció primària representi \"un mínim d'un 20%\" del pressupost de Salut, que hi hagi un màxim de mil targetes sanitàries individuals (TSI) per metge de família i pediatre, també planteja un màxim de 25 visites diàries (presencials i no presencials), la substitució de les jubilacions dels últims cinc anys, les absències programades i les superiors a 48 hores -en cas de no trobar suplents, compensació dels professionals que realitzin les cobertures- i eradicar els contractes precaris." }, "extreme": { "a1": "Metges de Catalunya demana a l'Institut Català de la Salut una comissió per resoldre els greus problemes de l'atenció primària.", "a2": "L’organització sindical Metges de Catalunya reclama més recursos econòmics i humans per a l'atenció primària, que descriuen com “asfixiada”.", "a3": "Metges de Catalunya reclama a l’ICS la creació urgent d’una comissió que tracti els problemes de l’atenció primària." } }
1,756
Escola Valenciana guardona Rafael L. Ninyoles, Pluja Teatre i la Federació de MRP del País Valencià
L'entitat cívica dedica les Trobades 2018 a l'escriptor Joan Fuster en el 25è aniversari de la seva desaparició
La 15a edició dels premis d'Escola Valenciana ha reconegut amb els guardons "Intentant la llibertat" els valors que representen Pluja Teatre, la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica del País Valencià i el sociòleg Rafael L. Ninyoles. "Aquestes dues entitats i el professor Ninyoles enceten la seua tasca de fomentar la llengua, la cultura i l’educació amb idees renovadores en la tardor franquista, a finals dels seixanta i principis dels setanta i, ara com ara, després que ells prepararen la terra per sembrar la llavor del valencià, Escola Valenciana cull els fruits tan sucosos que van cultivar", afirma l'entitat cívica en una "Nit Fusteriana" que ha aplegat més de 400 persones a Gandia (la Safor). Precisament, Escola Valenciana ha desvetllat que dedica les Trobades 2018 a l'escriptor Joan Fuster en el 25è aniversari de la seva mort, i que "Nosaltres pel valencià" serà el lema que agermanarà les Trobades d'Escoles en Valencià. Rafael L. Ninyoles ha rebut el guardó Josep Vicent Garcia a la Trajectòria Individual per tot el seu bagatge i per haver aportat un element de debat necessari al País Valencià. Rafael Lluís Ninyoles es va llicenciar en Dret a la Universitat de Salamanca i és doctor en Sociologia per la Universitat de València. Als 25 anys publicà el primer llibre, L’opinió pública: teories i ideologies, i l’han seguit una dotzena d’obres més que han creat un espai de reflexió sobre la realitat social del País Valencià. Els seus plantejaments se centren en l’anàlisi psicosocial, "en la sociologia del coneixement" aplicada al conflicte lingüístic. Un dels llibres cimera d’aquest sociòleg, Madre España, aborda per primera vegada el nacionalisme espanyol des d’unes bases socials i estudia la conformació d’aquest pensament i les repercussions en la societat. Escola Valenciana ha guardonat amb el premi a l’Ús Social del Valencià la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica del País Valencià —MRP— pel compromís social amb l’ensenyament en valencià des de fa més de 50 anys. Els MRP van tindre un paper determinant en la depuració del franquisme als centres educatius els primers anys de la democràcia i, posteriorment, han tractat d’introduir canvis en les metodologies de l’ensenyament i en la formació del professorat per millorar la qualitat educativa. L’escola és essencial per transmetre valors d’equitat i formar persones crítiques, que qüestionen el món en què vivim. Els MRP volen dotar l’alumnat de les eines i els coneixements necessaris per transformar la societat i construir un món més just. Els MRP es basen en la transmissió de les idees de Rosa Sensat, Ferrer i Guàrdia, Francesc Giner de los Ríos, l’Escola Moderna, Célestin Freinet, l’Escola Lliure, Gonçal Anaya... Els postulats d’aquestes pedagogues i d’aquests pedagogs tenen més de 100 anys d’antiguitat i, a hores d’ara, continuen sent idees renovadores. El president de la Federació, Josep Vicent Bataller, ha replegat el guardó. 44 anys de Pluja Teatre Finalment, Pluja Teatre ha compartit el doble vessant de ser la presentadora de la Nit i haver rebut el Guardó Extraordinari. Escola Valenciana ha fet valdre els 44 anys de Pluja Teatre defensant la llengua i creant un clima de reflexió social sobre els escenaris. El seu teatre de batalla és provocador en tant que sorprèn i impressiona els assistents, en tant que concep el públic com a element actiu. Una obra és més que una representació al cor del Teatre del Raval. És un diàleg amb l’espectador. Des del començament, Pluja comprengué la importància del teatre per transmetre idees alliberadores i crear debat. Quan el franquisme trontollava, Pluja impregnà el públic de la mordacitat dels comediants i el feu còmplice d’un imaginari allunyat dels estereotips rancis i l’alienació promoguda des del règim. Copsar un món just i divertit és fàcil després de presenciar una peça teatral d’aquesta companyia nascuda a Gandia l’any 1972. Pluja difongué l’art de la paraula i esperonà el compromís, la solidaritat i la ideologia social contra l’opressió. Aquesta companyia suposà un moviment contracultural que aconseguí trencar la por de la gent. Escola Valenciana ha guardonat tot el bagatge de Ximo Vidal, M. Josep Gonga "Gongui", Joan Muñoz i Josep Gonga, els Pluja Teatre. Record emocionat a Òmnium Cultural Per la seva banda, el president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno, ha felicitat la tasca dels guardonats per constituir "peces clau de la nostra identitat com a poble" i ha dedicat unes paraules a Òmnium Cultural: "Sabem que estan passant uns moments durs, difícils, però també esperançadors i vitals. No esteu sols. Ningú hauria de ser perseguit ni menys empresonat per lluitar, de forma pacífica i democràtica, pel seu poble. Farem perquè els arribe la nostra estima i solidaritat a totes aquelles persones perseguides per exercir amb normalitat drets civils bàsics", ha manifestat Moreno.
[]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "La 15a edició dels premis d'Escola Valenciana ha donat els guardons \"Intentant la llibertat\" a Pluja Teatre, a la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica del País Valencià i al sociòleg Rafael L. Ninyoles. També ha dedicat les Trobades 2018 a l'escriptor Joan Fuster, en el 25è aniversari de la seva mort.", "a2": "Els premis Escola Valenciana, en la seva quinzena edició, han guardonat el sociòleg Rafael Lluís Ninyoles, els Moviments de Renovació Pedagògica del País Valencià i el grup Pluja Teatre. Tots tres han fet grans aportacions a la cultura valenciana democràtica. Escola Valenciana també ha anunciat que les Trobades 2018 estaran dedicades a Joan Fuster en el seu 25è aniversari.", "a3": "L’Escola Valenciana celebra una “Nit fusteriana”, en la qual guardona els valors i el compromís del sociòleg Rafael Ninyoles, la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica del País Valencià i Pluja Teatre. Destaca que tots tres començaren en els darrers temps del franquisme i que han treballat per la llengua, la cultura i l’educació. Se solidaritza amb Òmnium Cultural." }, "extractive": { "a1": "La 15a edició dels premis d'Escola Valenciana ha reconegut amb els guardons \"Intentant la llibertat\" els valors que representen Pluja Teatre, la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica del País Valencià i el sociòleg Rafael L. Ninyoles.\n\"Aquestes dues entitats i el professor Ninyoles enceten la seua tasca de fomentar la llengua, la cultura i l’educació amb idees renovadores en la tardor franquista, a finals dels seixanta i principis dels setanta i, ara com ara, després que ells prepararen la terra per sembrar la llavor del valencià, Escola Valenciana cull els fruits tan sucosos que van cultivar\", afirma l'entitat cívica en una \"Nit Fusteriana\" que ha aplegat més de 400 persones a Gandia (la Safor).\nEscola Valenciana ha guardonat amb el premi a l’Ús Social del Valencià la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica del País Valencià —MRP— pel compromís social amb l’ensenyament en valencià des de fa més de 50 anys.\nEls MRP van tindre un paper determinant en la depuració del franquisme als centres educatius els primers anys de la democràcia i, posteriorment, han tractat d’introduir canvis en les metodologies de l’ensenyament i en la formació del professorat per millorar la qualitat educativa.", "a2": "La 15a edició dels premis d'Escola Valenciana ha reconegut amb els guardons \"Intentant la llibertat\" els valors que representen Pluja Teatre, la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica del País Valencià i el sociòleg Rafael L. Ninyoles.\nRafael L. Ninyoles ha rebut el guardó Josep Vicent Garcia a la Trajectòria Individual per tot el seu bagatge i per haver aportat un element de debat necessari al País Valencià.\nEscola Valenciana ha guardonat amb el premi a l’Ús Social del Valencià la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica del País Valencià —MRP— pel compromís social amb l’ensenyament en valencià des de fa més de 50 anys.\nFinalment, Pluja Teatre ha compartit el doble vessant de ser la presentadora de la Nit i haver rebut el Guardó Extraordinari.", "a3": "La 15a edició dels premis d'Escola Valenciana ha reconegut amb els guardons \"Intentant la llibertat\" els valors que representen Pluja Teatre, la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica del País Valencià i el sociòleg Rafael L. Ninyoles.\n\"Aquestes dues entitats i el professor Ninyoles enceten la seua tasca de fomentar la llengua, la cultura i l’educació amb idees renovadores en la tardor franquista, a finals dels seixanta i principis dels setanta i, ara com ara, després que ells prepararen la terra per sembrar la llavor del valencià, Escola Valenciana cull els fruits tan sucosos que van cultivar\", afirma l'entitat cívica en una \"Nit Fusteriana\" que ha aplegat més de 400 persones a Gandia (la Safor).\nEscola Valenciana ha guardonat amb el premi a l’Ús Social del Valencià la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica del País Valencià —MRP— pel compromís social amb l’ensenyament en valencià des de fa més de 50 anys.\nEls MRP van tindre un paper determinant en la depuració del franquisme als centres educatius els primers anys de la democràcia i, posteriorment, han tractat d’introduir canvis en les metodologies de l’ensenyament i en la formació del professorat per millorar la qualitat educativa." }, "extreme": { "a1": "Aquesta edició dels premis d'Escola Valenciana guardona Pluja Teatre, la Federació de MRP del País Valencià i Rafael L. Ninyoles.", "a2": "El sociòleg Ninyoles, els Moviments de Renovació Pedagògica i Pluja Teatre han estat guardonats amb els premis Escola Valenciana d'enguany.", "a3": "Escola Valenciana premia el sociòleg Ninyoles, Pluja Teatre i els Moviments de Renovació Pedagògica pels seus valors i compromís." } }
1,988
Les estrenes de sèries de febrer que no et pots perdre a Netflix, HBO i Disney
Retornen diverses produccions de renom a les plataformes
El febrer es presenta com un dels grans mesos del primer trimestre del 2022 per a les estrenes serièfiles. El retorn de dues grans produccions, amb immensos personatges femenins, com Killing Eve -quarta i última temporada- i The Marvelous Mrs. Maisel són el primer plat d'un gran repertori que envairà els catàlegs en les pròximes setmanes. Pel que fa a Netflix, l'amor guanyarà rellevància aquest mes. Apple TV+ esdevindrà una de les plataformes amb més protagonisme, amb dues sèries que situaran la tecnologia com a punt central de les trames i Filmin explorarà, a través d'una sèrie noruega, el terrorisme d'ultradreta. Pamela Anderson i la seva història, una nova versió de Willy Fogg i una investigació sobre una periodista són les altres trames destacades que us proposem per aquest febrer a les plataformes. Pam & Tommy (Disney+), 2 de febrer Ficció que relata la crua (i molt polèmica) relació entre l'actriu i model Pamela Anderson amb Tommy Lee, molt sonada durant la dècada dels anys 90. Es van casar després de 96 hores d'haver-se conegut per primera vegada, el 1995. Suspicion (Apple TV+), 4 de febrer Un thriller britànic sobre el segrest del fill d'una important empresària nord-americana, interpretada per Uma Thurman. En concret, el segrest del jove en un gran hotel de luxe al centre de Nova York es grava en vídeo i llavors es torna viral. La trama es complica quan quatre britànics que s'allotgen a l'hotel es converteixen en els sospitosos principals. The Girl Before (HBO Max), 10 de febrer ¿Quién es Anna? (Netflix), 11 de febrer La creadora d'Scandal, una de les sèries més seguides de la passada dècada, dirigeix aquesta història sobre una periodista que investiga el cas d'una estrella d'Instagram. Ficció que aborda les fames efímeres dels influencers de les xarxes socials, la seva exposició, a més d'enfocar el tractament periodístic -i la investigació poc ortodoxa- per arribar al final de l'entrellat de tot plegat. With Love (Amazon Prime), 11 de febrer Els germans Díaz es creuen amb residents aparentment sense parentiu durant alguns dels dies més intensos de l'any: les vacances. Fidelidad (Netflix), 14 de febrer Netflix aposta aquest febrer per les històries amoroses i aquesta ficció italiana n'és l'exemple més clar. La sèrie (que no minisèrie, tot i la seva premissa) presenta la ruptura d'una parella a través de dues relacions creuades, dues infidelitats, que tenen de manera simultània sense saber-ho. Trencant els seus vincles a poc a poc, la sèrie busca un retrat de la pèrdua de l'amor a través de decisions irreparables. Furia (Filmin), 15 de febrer La immensa xacra de la ultradreta acapara els serveis d'intel·ligència i policials dels països nòrdics. Aquesta nova ficció noruega aborda aquesta problemàtica, amb dos agents noruecs que han de seguir la pista d'un grup terrorista d'ultradreta en una zona rural. La seva intenció és atemptar contra diversos objectius i propagar el pànic. The Marvelous Mrs. Maisel, Temporada 4 (Amazon Prime), 18 de febrer És una de les sèries més esperades del 2022, sense cap mena de dubte. La ficció d'Amy Sherman-Palladino és una de les millors dels últims anys i la quarta temporada ho tornarà a demostrar. Severance (Apple TV+), 18 de febrer Una distòpica sèrie que situa l'espectador en un equip d'una empresa que han implementat un sistema gairebé esclavista: els empleats s'han sotmès a un procediment quirúrgic que separa els seus records entre el seu àmbit laboral i la seva vida personal. Aquest atrevit experiment d'equilibri entre el treball i la vida personal es posa en dubte quan el líder d'aquest equip es troba al centre d'un misteri que l'obligarà a confrontar la veritable naturalesa del seu treball... i de si mateix. Around the World in 80 Days (Movistar+), 21 de febrer Nova adaptació de la mítica novel·la de Julio Verne, sobre l'aventurer Phileas Fogg emprèn el repte de viatjar d'una punta a l'altra del món en un període de 80 dies. Killing Eve, Temporada 4 (HBO Max), 27 de febrer Una de les sèries més estimades pel públic (i per la crítica, recollint premis als Emmy) dirà adéu per sempre en aquesta última quarta temporada que retornarà l'espectador al mateix punt on Sandra Oh i Jodie Comer van deixar la trama en el darrer episodi.
[ "sèries" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "El mes de febrer hi haurà grans estrenes de sèries a les plataformes de televisió de pagament. Entre les estrenes més destacades trobem The Girl Before, a HBO Max. Les sèries romàntiques seran les protagonistes a Netflix. Apple TV+ estrenarà sèries centrades en la tecnologia i Filmin estrenarà una sèrie noruega sobre el terrorisme d'ultradreta. Disney+ estrenarà Pam & Tommy.", "a2": "Al febrer s'estrenen diverses sèries a les diferents plataformes de streaming. Entre les novetats més destacades hi ha les temporades finals de “Killing Eve” o “The Marvelous Mrs. Maisel”. També trobem títols molt esperats com la sèrie sobre Pamela Anderson i Tommy Lee, la distòpica “Severance” o la nova adaptació de “La volta al món en 80 dies”.", "a3": "Les plataformes aposten per grans sèries al febrer. A Netflix, \"Fidelidad\", una història d’amor. Disney+ estrena la relació entre Pam Anderson i Tommy Lee. Apple TV+, amb \"Suspicion\", tracta un segrest de luxe. \"Furia\", de Filmin, enfronta la ultradreta amb la policia nòrdica. \"Killing Eve\", a HBO Max, arriba a la quarta temporada. Torna \"The Marvelous Mrs. Maisel\", Amazon Prime." }, "extractive": { "a1": "El febrer es presenta com un dels grans mesos del primer trimestre del 2022 per a les estrenes serièfiles.\nApple TV+ esdevindrà una de les plataformes amb més protagonisme, amb dues sèries que situaran la tecnologia com a punt central de les trames i Filmin explorarà, a través d'una sèrie noruega, el terrorisme d'ultradreta.\nPamela Anderson i la seva història, una nova versió de Willy Fogg i una investigació sobre una periodista són les altres trames destacades que us proposem per aquest febrer a les plataformes.\nLa creadora d'Scandal, una de les sèries més seguides de la passada dècada, dirigeix aquesta història sobre una periodista que investiga el cas d'una estrella d'Instagram.", "a2": "El febrer es presenta com un dels grans mesos del primer trimestre del 2022 per a les estrenes serièfiles.\nApple TV+ esdevindrà una de les plataformes amb més protagonisme, amb dues sèries que situaran la tecnologia com a punt central de les trames i Filmin explorarà, a través d'una sèrie noruega, el terrorisme d'ultradreta.\nPamela Anderson i la seva història, una nova versió de Willy Fogg i una investigació sobre una periodista són les altres trames destacades que us proposem per aquest febrer a les plataformes.\nUna de les sèries més estimades pel públic (i per la crítica, recollint premis als Emmy) dirà adéu per sempre en aquesta última quarta temporada que retornarà l'espectador al mateix punt on Sandra Oh i Jodie Comer van deixar la trama en el darrer episodi.", "a3": "El febrer es presenta com un dels grans mesos del primer trimestre del 2022 per a les estrenes serièfiles.\nEl retorn de dues grans produccions, amb immensos personatges femenins, com Killing Eve -quarta i última temporada- i The Marvelous Mrs. Maisel són el primer plat d'un gran repertori que envairà els catàlegs en les pròximes setmanes.\nApple TV+ esdevindrà una de les plataformes amb més protagonisme, amb dues sèries que situaran la tecnologia com a punt central de les trames i Filmin explorarà, a través d'una sèrie noruega, el terrorisme d'ultradreta.\nPamela Anderson i la seva història, una nova versió de Willy Fogg i una investigació sobre una periodista són les altres trames destacades que us proposem per aquest febrer a les plataformes." }, "extreme": { "a1": "Grans estrenes de sèries el febrer a les plataformes Netflix, HBO, Disney, Apple TV+ i Filmin.", "a2": "Arriben el primer trimestre de 2022 grans estrenes de sèries a plataformes com Netflix, Apple TV+, Filmin o Disney+.", "a3": "Febrer de 2022 arriba ple d’estrenes de sèries: Killing Eve, The Marvelous Mrs. Maisel, Willy Fogg, Pam & Tommy, Fidelidad, Furia…" } }
2,236
L'afluència de passatgers al transport públic a Barcelona se situa per sota del 40%
Grups de ciutadans informen els comerços de l'aturada i els demanen que tanquin
L'afluència de passatgers al transport públic a Barcelona s'ha situat aquest matí per sota del 40% a causa de la vaga general. El metro i l'autobús han ofert serveis mínims del 25% entre les 6.30 i les 9.30 hores i després han tancat fins a la tarda. A Rodalies i Regionals circula un de cada 3 trens. En aquest cas, fonts de Renfe han explicat a l'ACN que el passatge s'ha reduït fins al 35% en les primeres hores del dia. En el cas de TMB, hi ha hagut una reducció del 62% de l'afluència. Alguns viatgers s'han queixat de les incidències mentre que d'altres les han entès o fins i tot no s'han trobat problemes per agafar el seu transport. Grups de ciutadans han informat de l'aturada els comerços del vestíbul de l'estació de Sants i els han demanat que tanquin. En alguns casos ho han aconseguit i ho han celebrat amb aplaudiments. En declaracions a l'ACN, la Núria ha explicat que ha estat esperant més o menys 35 minuts per agafar el seu tren de Rodalies habitual de les 7.30 hores. "Arribo tard, però ja estan avisats. La veritat és que molt rara no estic perquè a Rodalies pot ser que hagin robat cables, que no funcioni o que s'hagi suïcidat algú", ha ironitzat. La Núria ha anat a preguntar al taulell d'informació pels trens de tornada, ja que els horaris, segons ha dit, no estan penjats a Internet com sí que hi són habitualment. Ha explicat que intentarà sortir una mica abans de la feina. "Si només és avui d'acord, però si són més dies no puc sortir cada dia abans de la feina", ha apuntat. La María José, per la seva part, ha qualificat la situació d'"horrible". "El tren no passa, el servei són menys que mínims, està tot aturat a Barcelona. Jo vaig a Cubelles a les 9.06 i diuen que passarà a i 36 i després cada tres o quatre hores", s'ha queixat. Ha explicat també que primer ha agafat el metro i ha trigat més d'una hora i mitja. "Vaig a treballar perquè he de treballar", ha subratllat indignada. Si bé Renfe funciona tot el dia però amb menys trens, al metro hi ha hagut serveis mínims al matí però després s'han tancat les estacions. Els treballadors han tancat portes davant la sorpresa d'alguns passatgers. La Rosa no ho sabia i ha lamentat tot el que està passant. "He d'anar al Clínic. Jo no ho sabia. Com tornaré? I per què tracten així els policies que estan defensant? Això és una guerra total", ha exclamat fent també valoracions polítiques. En canvi, el Sergi ha explicat que es dirigia a la seu del PPC per protestar. Ha apuntat que volia agafar el metro a Plaça de Sants però se l'ha trobat ja tancat, i ha vingut a Sants Estació, on ha agafat tot just l'últim comboi. "Per tornar no hi ha pressa, ja aniré a peu", ha dit, alhora que assegurava perfectament els motius de la vaga i de l'aturada. També s'ha notat la vaga a la parada de taxis, on sovint hi ha diversos vehicles ja esperant els viatgers. Avui només se'n veien un o dos, mentre que la cua era considerable. "És impossible agafar un taxi, porto més de mitja hora i normalment trigo cinc o deu minuts", ha lamentat la Rosa. Una vintena de persones insten les botigues a tancar Una vintena de persones de totes les edats han instat les botigues del vestíbul de l'estació de Sants a tancar. Algunes, que són franquícies de grans cadenes, han explicat que no ho podien fer, perquè depenien d'una ordre general. Altres més petites sí que han accedit a fer-ho. El grup cridava consignes a favor de la vaga general i de la independència i entre els seus integrants s'ha sentit algun comentari rebutjant anar a comprar més a les botigues que han preferit mantenir-se obertes.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "A causa de la vaga general, s'ha reduït notablement l'afluència de passatgers al transport públic de Barcelona aquest matí, per sota del 40%. El metro i els autobusos han ofert serveis mínims del 25% entre les 6:30 i les 9:30 i després han tancat fins a la tarda, mentre que un de cada tres trens de Rodalies i Regionals ha circulat.", "a2": "El metro i els autobusos de Barcelona han ofert serveis mínims al matí i han tancat després a causa de la vaga, mentre la Renfe ha mantingut els serveis mínims durant tot el dia. La vaga ha causat molts retards i, malgrat que algunes persones ho han entès, altres ho han criticat. Les botigues de les estacions també s'han vist afectades.", "a3": "La vaga general de transport públic causa una afluència de passatgers de menys del 40%. Aquesta s'ha notat, sobretot, al metro, ja que s'han tancat les estacions. Aquí, grups de ciutadans també han exigit a les botigues de les estacions que tanquin per donar suport a la vaga, tot i que no totes ho han fet." }, "extractive": { "a1": "Alguns viatgers s'han queixat de les incidències mentre que d'altres les han entès o fins i tot no s'han trobat problemes per agafar el seu transport.\nEn declaracions a l'ACN, la Núria ha explicat que ha estat esperant més o menys 35 minuts per agafar el seu tren de Rodalies habitual de les 7.30 hores.\nSi bé Renfe funciona tot el dia però amb menys trens, al metro hi ha hagut serveis mínims al matí però després s'han tancat les estacions.\nUna vintena de persones de totes les edats han instat les botigues del vestíbul de l'estació de Sants a tancar.", "a2": "L'afluència de passatgers al transport públic a Barcelona s'ha situat aquest matí per sota del 40% a causa de la vaga general.\nAlguns viatgers s'han queixat de les incidències mentre que d'altres les han entès o fins i tot no s'han trobat problemes per agafar el seu transport.\nSi bé Renfe funciona tot el dia però amb menys trens, al metro hi ha hagut serveis mínims al matí però després s'han tancat les estacions.\nUna vintena de persones de totes les edats han instat les botigues del vestíbul de l'estació de Sants a tancar.", "a3": "L'afluència de passatgers al transport públic a Barcelona s'ha situat aquest matí per sota del 40% a causa de la vaga general.\nGrups de ciutadans han informat de l'aturada els comerços del vestíbul de l'estació de Sants i els han demanat que tanquin.\nSi bé Renfe funciona tot el dia però amb menys trens, al metro hi ha hagut serveis mínims al matí però després s'han tancat les estacions.\nTambé s'ha notat la vaga a la parada de taxis, on sovint hi ha diversos vehicles ja esperant els viatgers." }, "extreme": { "a1": "A causa de la vaga general, l'afluència de passatgers al transport públic a Barcelona és inferior al 40%.", "a2": "La vaga dels transports públics de Barcelona ha causat retards i diferents tipus de reaccions entre els passatgers.", "a3": "La vaga de transport públic ha aconseguit que es tanquin les estacions de metro i algunes botigues." } }
1,646
La síndica de Barcelona enceta el seu mandat amb la mediació com a puntal
Maria Assumpció Vilà ha pres possessió del càrrec per als propers cinc anys | Crearà també un consell assessor i incorporarà a les actuacions de la Sindicatura la visió de gènere perquè aquestes siguin equitatives en relació a la situació específica de cada persona o col·lectiu
La nova síndica de greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, ha pres possessió del càrrec aquest mateix dilluns per als propers cinc anys. En un acte presidit per l'alcaldessa Ada Colau, Vilà ha assegurat que vol potenciar la mediació i crear un consell assessor amb l'objectiu d'escoltar i recollir opinions d'altres agents. En el discurs de presa de possessió, la síndica ha dit que l'òrgan ha de reforçar-se i consolidar-se, i ser més propera i eficaç en dos eixos: defensar els drets fonamentals i les llibertats públiques, constitucionals i estatutàries, i prevenir i mediar en les relacions de la ciutadania amb l’Ajuntament. Vilà té previst incorporar alguna persona experta en mediació, sempre que l’Ajuntament doti la Sindicatura dels recursos necessaris. “La intenció és arribar tothom que se senti agreujat en els seus drets perquè ningú pugui quedar mai en indefensió davant l’Ajuntament de Barcelona”, ha subratllat Vilà, que ha posat també l’èmfasi en la necessitat de resoldre les queixes en uns terminis raonables sense obstruccions ni dilacions i aconseguir que les resolucions siguin més eficaces. Per Vilà, els circuits de treball entre l’Ajuntament i la Sindicatura han de millorar considerablement. La resposta a les peticions d’informació dels òrgans municipals han d’arribar a la Sindicatura en 30 dies com a màxim. I aquesta ha de tenir plena capacitat supervisora i investigadora. A banda, se li ha de reconèixer el lliure accés a serveis, equipaments, arxius i aplicatius informàtics municipals. La síndica considera, i així ho ha destacat avui, que cal incrementar els recursos humans i materials per aprofundir en les investigacions i les mediacions i fer pedagogia de drets i deures. “La Sindicatura ha de comptar un pressupost aprovat pel Consell Plenari perquè la seva acció sigui eficient i independent i pugui arribar a tota la ciutadania amb eficàcia”, ha dit. Millorar la cooperació amb entitats i institucions Durant aquest mandat, la síndica també té previst millorar la cooperació amb entitats de defensa dels drets humans i els protocols d’intervenció amb el síndic de greuges de Catalunya, els síndics i síndiques locals i la defensora del poble estatal. A més, es posaran en marxa col·laboracions amb institucions públiques i privades que desenvolupen activitats d’interès general i que estiguin vinculades al contingut de la Carta de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat. També és previst incorporar a la Sindicatura la visió de gènere, segons les normatives de la Llei d’Igualtat 2016 del Parlament de Catalunya i el Pla per la Justícia de Gènere 2016-2020 de l’Ajuntament de Barcelona, perquè aquestes siguin equitatives en relació a la situació específica de cada persona o col·lectiu. Segons Vilà, algunes d’aquestes millores que es volen introduir només es podran assolir si el Consell Plenari dota la Sindicatura d’un Reglament eficaç, que garanteixi procediments eficients i independència. La síndica té previst traslladar properament al Govern i al Consell Plenari una proposta de nou Reglament. La síndica ha aprofitat el discurs per assenyalar alguns aspectes que des de la Sindicatura es continuarà treballant per millorar la situació a Barcelona i sobre els quals no s’han d’estalviar esforços: Vilà considera que cal reduir l’important nombre de persones sense llar que hi ha a la ciutat i seguir treballant la problemàtica de l’habitatge a Barcelona, les emergències habitacionals i les mancances encara existents de la xarxa de serveis socials, malgrat els esforços polítics i dels i les professionals, en millorar la qualitat i la cobertura de les necessitats. Vilà també creu que cal continuar combatent el soroll, “perquè és una agressió a la salut dels veïns i les veïnes”, lluitar perquè els beneficis econòmics del turisme repercuteixin en tota la ciutadania, millorar el transport públic, “perquè és molt car per moltes persones i no prou eficient”, i cal que l’Ajuntament s’impliqui més en els serveis sanitaris públics, d’acord amb el que diu la Carta Municipal.
[ "barcelona" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "Maria Assumpció Vilà, la nova síndica de greuges de Barcelona, ha pres possessió del càrrec per cinc anys en un acte presidit per Ada Colau. Vilà ha assegurat que vol potenciar la mediació i crear un consell assessor. També ha dit que l'òrgan ha de defensar els drets fonamentals i les llibertats, i prevenir i mediar entre ciutadania i l’Ajuntament. ", "a2": "Maria Assumpció Vilà ha pres possessió del càrrec de síndica de greuges de Barcelona i s’ha compromès a millorar l’eficàcia de l’òrgan, fer-lo més proper a la ciutadania i incrementar la col·laboració amb altres entitats. Així mateix, planeja incorporar la visió de gènere i treballar per reforçar els serveis socials, el transport públic i la reducció del soroll.", "a3": "Maria Assumpció Vilà serà la nova síndica de greuges de Barcelona durant cinc anys. La nova síndica ha explicat quins canvis té previstos exigir a l'Ajuntament per millorar la qualitat de vida de la ciutadania, com ara incrementar els recursos necessaris per a la mediació, treballar la problemàtica de l'habitatge o les mancances de la xarxa de serveis socials." }, "extractive": { "a1": "La nova síndica de greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, ha pres possessió del càrrec aquest mateix dilluns per als propers cinc anys.\nEn el discurs de presa de possessió, la síndica ha dit que l'òrgan ha de reforçar-se i consolidar-se, i ser més propera i eficaç en dos eixos: defensar els drets fonamentals i les llibertats públiques, constitucionals i estatutàries, i prevenir i mediar en les relacions de la ciutadania amb l’Ajuntament.\nDurant aquest mandat, la síndica també té previst millorar la cooperació amb entitats de defensa dels drets humans i els protocols d’intervenció amb el síndic de greuges de Catalunya, els síndics i síndiques locals i la defensora del poble estatal.\nTambé és previst incorporar a la Sindicatura la visió de gènere, segons les normatives de la Llei d’Igualtat 2016 del Parlament de Catalunya i el Pla per la Justícia de Gènere 2016-2020 de l’Ajuntament de Barcelona, perquè aquestes siguin equitatives en relació a la situació específica de cada persona o col·lectiu.", "a2": "La nova síndica de greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, ha pres possessió del càrrec aquest mateix dilluns per als propers cinc anys.\nEn el discurs de presa de possessió, la síndica ha dit que l'òrgan ha de reforçar-se i consolidar-se, i ser més propera i eficaç en dos eixos: defensar els drets fonamentals i les llibertats públiques, constitucionals i estatutàries, i prevenir i mediar en les relacions de la ciutadania amb l’Ajuntament.\nDurant aquest mandat, la síndica també té previst millorar la cooperació amb entitats de defensa dels drets humans i els protocols d’intervenció amb el síndic de greuges de Catalunya, els síndics i síndiques locals i la defensora del poble estatal.\nLa síndica ha aprofitat el discurs per assenyalar alguns aspectes que des de la Sindicatura es continuarà treballant per millorar la situació a Barcelona i sobre els quals no s’han d’estalviar esforços: Vilà considera que cal reduir l’important nombre de persones sense llar que hi ha a la ciutat i seguir treballant la problemàtica de l’habitatge a Barcelona, les emergències habitacionals i les mancances encara existents de la xarxa de serveis socials, malgrat els esforços polítics i dels i les professionals, en millorar la qualitat i la cobertura de les necessitats.", "a3": "La nova síndica de greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, ha pres possessió del càrrec aquest mateix dilluns per als propers cinc anys.\nEn el discurs de presa de possessió, la síndica ha dit que l'òrgan ha de reforçar-se i consolidar-se, i ser més propera i eficaç en dos eixos: defensar els drets fonamentals i les llibertats públiques, constitucionals i estatutàries, i prevenir i mediar en les relacions de la ciutadania amb l’Ajuntament.\nLa síndica considera, i així ho ha destacat avui, que cal incrementar els recursos humans i materials per aprofundir en les investigacions i les mediacions i fer pedagogia de drets i deures.\nSegons Vilà, algunes d’aquestes millores que es volen introduir només es podran assolir si el Consell Plenari dota la Sindicatura d’un Reglament eficaç, que garanteixi procediments eficients i independència." }, "extreme": { "a1": "Pren possessió del càrrec la nova síndica de greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, per als pròxims cinc anys.", "a2": "Maria Assumpció Vilà, la nova síndica de greuges de Barcelona, planeja millorar l’eficàcia de l’òrgan i apropar-lo a la ciutadania.", "a3": "Maria Assumpció Vilà és la nova síndica de greuges de Barcelona i té pensats diversos canvis per millorar la Sindicatura." } }
1,107
Torrent i Maragall es querellen contra l'exdirector del CNI i la propietària de Pegasus per espionatge
Alerten que el programa informàtic és una “ciberarma” qualificada “de forma anàloga a l’armament convencional”
El president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, i el diputat i regidor de l'Ajuntament de Barcelona per ERC Ernest Maragall, han presentat una querella contra l'exdirector del servei d'intel·ligència espanyol (CNI), Félix Sánz Roldán, i contra l'empresa israeliana propietària del programa informàtic Pegasus, NSO Group, per l'escàndol de l'espionatge als seus telèfons mòbils durant la primavera del 2019. En concret, la querella a la qual ha tingut accés l'ACN, considera que els querellats poden ser autors de delictes d'intrusió no autoritzada en equips informàtics, intercepció il·legal de comunicacions, espionatge informàtic i producció i adquisició per a l'ús d'spyware. El text fa un resum dels fets que es denuncien on es recorda que la primavera del 2019 l'empresa Whatsapp va detectar que s'havia aprofitat una vulnerabilitat del seu software per “dirigir un atac informàtic” contra objectius “prèviament seleccionats pels atacants”. Dues de les víctimes de l'atac, segons la querella, van ser Torrent i Maragall, al costat d'activistes pels drets civils, periodistes, advocats, diplomàtics i polítics d'arreu del món. L'atac consistia en infectar els seus telèfons mòbils amb el programa Pegasus de l'empresa NSO, una eina que “només es ven a organismes governamentals” i que, en el cas d'Espanya, “ha estat servida presumptament al CNI i utilitzada durant el mandat de Sanz”. Segons la querella, “la forma d'infecció subreptícia” ni estava “autoritzada” per cap jutge “ni podia estar-ho d'acord amb la llei espanyola”. política WhatsApp confirma a Torrent que va ser un dels objectius de l'atac informàtic del 2019 Una directiva de l'aplicació de missatgeria diu que no és possible saber si el mòbil del president va ser hackejat A més, el text afirma que la infecció va permetre “interceptar totes les comunicacions” de Torrent i Maragall i “monitoritzar” els seus telèfons “amb funcions de control absolut”, que inclou el “robatori d'informació i dades, control de càmera i micròfon, control de geoposicionament, etc.”. Segons els querellants, Whatsapp va poder detectar l’atac perquè els autors van utilitzar “fraudulentament” la seva infraestructura de servidors, de tal forma que la companyia de missatgeria “va poder analitzar posteriorment els logs de tràfic” i va poder identificar els números de telèfon als quals els atacs anaven destinats. Entre aquests números de telèfon, afirma el text de la querella, “es van identificar” els de Torrent i Maragall. Whatsapp els ho va comunicar directament. D'altra banda, els querellants afirmen que Pegasus és una “ciberarma d’espionatge d’extrema sofisticació i funcionalitats” que “violen els drets a la intimitat, a la protecció de dades i al secret de les comunicacions“. És per això que, afegeixen, està qualificada “de forma anàloga a l’armament convencional” en la legislació d’exportacions israeliana i en queda registre d’exportació, controlat pel Ministeri de Defensa israelià. política Torrent i Maragall duen el cas d'espionatge a l'ONU, el Consell d'Europa i Amnistia Internacional El president del Parlament i el diputat d'ERC envien sis cartes en què alerten de "l'agressió" als drets fonamentals El seu funcionament “permet un control que desborda qualsevol monitorització prevista en la llei espanyola”, sense necessitat de col·laboració tècnica dels proveïdors de serveis digitals o empreses de telefonia i “sense respectar ni els principis ni la regulació” previstos a la Llei d'Enjudiciament Criminal. També afirma que els experts de l’organització Citizen Lab, adscrita a la Universitat de Toronto, al Canadà, i especialitzada en la investigació d'amenaces digitals a la societat civil, “han pogut determinar” la “veracitat” d’aquesta informació, la “certesa” dels atacs duts a terme i la “condició d’objectiu” dels terminals de Torrent i Maragall. Afegeix, a més, que les fonts que apunta El País, diari que va fer públic el presumpte cas d'espionatge, “situarien” aquest fet “dins una línia d’actuació del CNI enquadrada en el que es denomina Unidad de Defensa de los Principios Constitucionales i que es dirigiria contra polítics independentistes”. En aquest sentit, el text de la querella afirma que “el perfil dels ciutadans víctima d’espionatge” apunta a “l’existència d’un mòbil d’espionatge polític vinculat als serveis d’intel·ligència estatals”, si es té en compte que “no hi ha elements per pensar que NSO serveixi els seus productes a altresorganismes que no siguin d’intel·ligència o policials”. De fet, a la querella Torrent i Maragall recorden que un exempleat d’NSO “ha identificat” l’Estat espanyol com a client de l’empresa des de l’any 2015, “i més concretament al CNI”. espionatge a l'independentisme La investigació del cas d'espionatge revela que el CNI té el programa que va servir per controlar Torrent Els serveis d'informació espanyols va adquirir el sistema Pegasus i el Ministeri de l'Interior en té un de similar, segons "El País" espionatge Torrent i Maragall es querellaran contra l'exdirector del CNI Els dos dirigents basaran la denúncia contra Félix Sanz Roldán en els delictes d'intrusió no autoritzada i d'espionatge informàtic o escoltes il·legals política Les clavegueres de l'Estat van comprar el 2014 el programa que ha espiat líders polítics catalans "Publico" confirma l'adquisició de Pegasus per part del Ministeri de l'Interior de Fernández Díaz, que es va utilitzar en el seu moment per a "l'Operació Catalunya"
[ "política" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "El president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, i el diputat i regidor de l'Ajuntament de Barcelona per ERC, Ernest Maragall, han presentat una querella per l'espionatge als seus telèfons mòbils. Els querellats són l'exdirector del servei d'intel·ligència espanyol (CNI), Félix Sanz Roldán, i l'empresa israeliana propietària del programa informàtic Pegasus, NSO Group.", "a2": "L’exdirector del CNI, Félix Sanz Roldán, i l’empresa israeliana de ciberespionatge NSO Group han estat acusats d’espionatge informàtic, intrusió no autoritzada i intercepció il·legal de comunicacions per part de Roger Torrent i Ernest Maragall. Els dos polítics van ser víctimes d’espionatge per part dels serveis d’intel·ligència espanyols, probablement per les seves idees independentistes.", "a3": "El president del Parlament, Roger Torrent, i Ernest Maragall, d'ERC, han decidit presentar una querella contra Félix Sanz Roldán, exdirector del CNI, i contra NSO Group per espionatge. Aquest es va dur a terme gràcies al programari de l'empresa israeliana, Pegasus, que va tenir accés als telèfons dels polítics a través de WhatsApp." }, "extractive": { "a1": "El president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, i el diputat i regidor de l'Ajuntament de Barcelona per ERC Ernest Maragall, han presentat una querella contra l'exdirector del servei d'intel·ligència espanyol (CNI), Félix Sánz Roldán, i contra l'empresa israeliana propietària del programa informàtic Pegasus, NSO Group, per l'escàndol de l'espionatge als seus telèfons mòbils durant la primavera del 2019.\nA més, el text afirma que la infecció va permetre “interceptar totes les comunicacions” de Torrent i Maragall i “monitoritzar” els seus telèfons “amb funcions de control absolut”, que inclou el “robatori d'informació i dades, control de càmera i micròfon, control de geoposicionament, etc.”.\nLa investigació del cas d'espionatge revela que el CNI té el programa que va servir per controlar Torrent.\nEls serveis d'informació espanyols va adquirir el sistema Pegasus i el Ministeri de l'Interior en té un de similar, segons \"El País\" espionatge.", "a2": "El president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, i el diputat i regidor de l'Ajuntament de Barcelona per ERC Ernest Maragall, han presentat una querella contra l'exdirector del servei d'intel·ligència espanyol (CNI), Félix Sánz Roldán, i contra l'empresa israeliana propietària del programa informàtic Pegasus, NSO Group, per l'escàndol de l'espionatge als seus telèfons mòbils durant la primavera del 2019.\nA més, el text afirma que la infecció va permetre “interceptar totes les comunicacions” de Torrent i Maragall i “monitoritzar” els seus telèfons “amb funcions de control absolut”, que inclou el “robatori d'informació i dades, control de càmera i micròfon, control de geoposicionament, etc.”.\nSegons els querellants, Whatsapp va poder detectar l’atac perquè els autors van utilitzar “fraudulentament” la seva infraestructura de servidors, de tal forma que la companyia de missatgeria “va poder analitzar posteriorment els logs de tràfic” i va poder identificar els números de telèfon als quals els atacs anaven destinats. \nEn aquest sentit, el text de la querella afirma que “el perfil dels ciutadans víctima d’espionatge” apunta a “l’existència d’un mòbil d’espionatge polític vinculat als serveis d’intel·ligència estatals”, si es té en compte que “no hi ha elements per pensar que NSO serveixi els seus productes a altresorganismes que no siguin d’intel·ligència o policials”.", "a3": "El president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, i el diputat i regidor de l'Ajuntament de Barcelona per ERC Ernest Maragall, han presentat una querella contra l'exdirector del servei d'intel·ligència espanyol (CNI), Félix Sánz Roldán, i contra l'empresa israeliana propietària del programa informàtic Pegasus, NSO Group, per l'escàndol de l'espionatge als seus telèfons mòbils durant la primavera del 2019.\nL'atac consistia en infectar els seus telèfons mòbils amb el programa Pegasus de l'empresa NSO, una eina que “només es ven a organismes governamentals” i que, en el cas d'Espanya, “ha estat servida presumptament al CNI i utilitzada durant el mandat de Sanz”.\nA més, el text afirma que la infecció va permetre “interceptar totes les comunicacions” de Torrent i Maragall i “monitoritzar” els seus telèfons “amb funcions de control absolut”, que inclou el “robatori d'informació i dades, control de càmera i micròfon, control de geoposicionament, etc.”.\nTambé afirma que els experts de l’organització Citizen Lab, adscrita a la Universitat de Toronto, al Canadà, i especialitzada en la investigació d'amenaces digitals a la societat civil, “han pogut determinar” la “veracitat” d’aquesta informació, la “certesa” dels atacs duts a terme i la “condició d’objectiu” dels terminals de Torrent i Maragall." }, "extreme": { "a1": "Querella per espionatge presentada per Torrent i Maragall contra l'exdirector del CNI i la propietària de Pegasus.", "a2": "Roger Torrent i Ernest Maragall han presentat una querella contra Félix Sanz Roldán i NSO Group per espionatge no autoritzat.", "a3": "Torrent i Maragall es querellen contra l'exdirector del CNI per una trama d'espionatge amb programari d'NSO Group." } }
251
Les col·leccions del Louvre, les fotografies de Halsman i la dinastia Ming arriben al CaixaFòrum Barcelona
Barcelona (ACN).- El CaixaForum Barcelona oferirà la propera tardor una petita mostra del Museu del Louvre recollint part dels fruits del conveni signat el 2008 i renovat recentment. Concretament, el centre acollirà a partir del 23 de setembre l’exposició ‘Animals i faraons’, que reunirà 400 obres i objectes que detallen la importància de la figura animal a l’antic Egipte. A partir del 18 de novembre, el CaixaForum exhibirà per primera vegada des del segle XVIII una selecció dels dibuixos preparatoris i peces de Charles Le Brun. El centre també proposarà un passeig per obres dels mestres de l’impressionisme i l’art modern de la Phillips Collection, les fotografies de Philippe Halsman i les peces de la dinastia Ming. La programació de la temporada 2015-2016 a CaixaForum Barcelona convertirà l’espai a la tardor en un “petit Museu del Louvre”, com l’ha definit la directora general adjunta de la fundació ‘La Caixa’, ja que les dues sales principals acolliran mostres amb obres procedents del museu francès. Gràcies a la col·laboracio estable entre les dues institucions, coincidiran dos projectes expositius organitzats conjuntament amb obres procedents del Museu del Louvre. La primera serà ‘Animals i faraons. El regne animal a l’antic Egipte’, que arribarà procedent de Madrid i es converteix en la primera exposició organitzada conjuntament que s’exhibeix a Franca i a l’estat. L’exposició reuneix 430 obres i s’hi podrn grobar escultures, estàtues i figures, esteles i relleus, ceràmica, papirs, aquarel·les i pintures murals des de petites dimensions fins a obres enormes. Destaca el grup estatuari que mostra els babuïns que formaven la base de l’obelisc oriental del temple de Luxor, de més de sis tonelades de pes, i 14 mòmies de diversos animals. El segon dels projectes serà l’exposició ‘Dibuixant Versalles. Esbossos i cartrons de Charles Le Brun’, que permetrà l’exhibició, per primera vegada des del segle XVIII, d’un grup de 30 cartrons de gran format executats pel pintor de la cort Charles Le Brun per a la decoració de la Galeria dels Miralls del Palau de Versalles. Després de ser exposats durant tres mesos, els cartrons hauran de ser reclosos de la llum durant cinc anys per garantir-ne la protecció i conservació. Per aquest motiu, quan la mostra viatgi a Madrid, les obres exposades seran diferents. ‘El pes d’un gest’ serà una altra de les grans exposicions del centre, on Juliao Sarmento retorcedirà en el temps fins al final del segle XIX per establir, a partir d’una obra de Degas, un diàleg entre el passat i el present. S’hi trobaran també obres de referència de l’escena artística internacional contemporània. Degas serà per partida doble al CaixaForum Barcelona, ja que és un dels artistes que formaran part de ‘Converses. Obres mestres de l’impressionisme i l’art modern de la Phillips Collection’, una mostra que inclou 60 pintures que van des d’El Greco fins a Rothko, passant per Goya, Constable, Corot, Courbet, Delacroix, Cézanne, Monet, Van GoghPicasso, Rousseau, Kandinsky, Kokoschka i Pollock. La dinastia Ming viatja a Barcelona La temporada 2015-2016 acollirà una mostra emmarcada entorn a una de les grans cultures del passat, la dinastia Ming: ‘Ming: l’imperi daurat’. A partir de més d’un centenar de peces procedents de les col·leccions del Museu de Nanjing, moltes de les quals surten de la Xina per primera vegada, la mostra explica el progrés econòmic, social i cultural que va experimental el país sota el regnat dels emperadors Ming. Espai per a la fotografia realista de Halsman Un any més, la programació expositiva també prestarà atenció a la fotografia, organitzant la mostra ‘Sorpren-me! Fotografies de Philippe Halsman’. A través de la mostra ‘Jumpology’, es mostren els retrats que va fer a desenes de celebritats del món. L’exposició dedica especial atenció a la relació del fotògraf amb Salvador Dalí, que es va allargar més de 30 anys i que va tenir una gran influència en el treball de Halsman durant tota la seva carrera. Finalment, CaixaForum acollirà ‘My world. Reptes per a un món miullor’, una mostra organitzada juntament amb l’ONU, on es donarà a conèixer el testimoni de 25 persones anònimes de diversos països que dialoguen amb personatges coneguts. Finalment, des de la direcció de la fundació ‘La Caixa’, s’ha anunciat que després del tancament de la Fundació Godia, CaixaForum Barcelona passarà a ser la seu del curs de la Fundació Amigos del Prado.
[ "cultura", "art i museus" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "El CaixaForum Barcelona acollirà dues exposicions amb peces del Museu del Louvre: \"Animals i faraons\", amb 400 obres i objectes sobre la figura animal a l’antic Egipte, i l'exposició \"Dibuixant Versalles. Esbossos i cartons de Charles Le Brun\". El centre també exposarà obres impressionistes i modernes de la Phillips Collection, fotografies de Philippe Halsman i peces de la dinastia Ming.", "a2": "La programació 2015-2016 del CaixaForum de Barcelona inclourà dues exposicions amb peces del Museu del Louvre; una sobre animals a l’antic Egipte i l'altra amb pintures de Charles Le Brun. A més, també exposarà l'obra de Juliao Sarmento, les fotografies de Philippe Halsman, peces de la dinastia Ming i una mostra de diàlegs organitzada amb l’ONU.", "a3": "La temporada 2015-2016, el CaixaForum Barcelona col·laborarà amb el Museu del Louvre i li donarà un espai a les seves instal·lacions, on s'acolliran obres procedents del museu parisenc. Així, s'hi podrà gaudir d'una exposició sobre faraons i animals, procedent de Madrid, i una exposició sobre l'obra de Degas. També es podrà veure una col·lecció de peces de la dinastia Ming." }, "extractive": { "a1": "El centre també proposarà un passeig per obres dels mestres de l’impressionisme i l’art modern de la Phillips Collection, les fotografies de Philippe Halsman i les peces de la dinastia Ming.\nLa programació de la temporada 2015-2016 a CaixaForum Barcelona convertirà l’espai a la tardor en un “petit Museu del Louvre”, com l’ha definit la directora general adjunta de la fundació ‘La Caixa’, ja que les dues sales principals acolliran mostres amb obres procedents del museu francès.\nA partir de més d’un centenar de peces procedents de les col·leccions del Museu de Nanjing, moltes de les quals surten de la Xina per primera vegada, la mostra explica el progrés econòmic, social i cultural que va experimental el país sota el regnat dels emperadors Ming.\nFinalment, des de la direcció de la fundació ‘La Caixa’, s’ha anunciat que després del tancament de la Fundació Godia, CaixaForum Barcelona passarà a ser la seu del curs de la Fundació Amigos del Prado.", "a2": "La programació de la temporada 2015-2016 a CaixaForum Barcelona convertirà l’espai a la tardor en un “petit Museu del Louvre”, com l’ha definit la directora general adjunta de la fundació ‘La Caixa’, ja que les dues sales principals acolliran mostres amb obres procedents del museu francès.\nA partir del 18 de novembre, el CaixaForum exhibirà per primera vegada des del segle XVIII una selecció dels dibuixos preparatoris i peces de Charles Le Brun.\nEl centre també proposarà un passeig per obres dels mestres de l’impressionisme i l’art modern de la Phillips Collection, les fotografies de Philippe Halsman i les peces de la dinastia Ming.\nA partir de més d’un centenar de peces procedents de les col·leccions del Museu de Nanjing, moltes de les quals surten de la Xina per primera vegada, la mostra explica el progrés econòmic, social i cultural que va experimental el país sota el regnat dels emperadors Ming.", "a3": "La programació de la temporada 2015-2016 a CaixaForum Barcelona convertirà l’espai a la tardor en un “petit Museu del Louvre”, com l’ha definit la directora general adjunta de la fundació ‘La Caixa’, ja que les dues sales principals acolliran mostres amb obres procedents del museu francès.\nLa primera serà ‘Animals i faraons. El regne animal a l’antic Egipte’, que arribarà procedent de Madrid i es converteix en la primera exposició organitzada conjuntament que s’exhibeix a Franca i a l’estat.\n‘El pes d’un gest’ serà una altra de les grans exposicions del centre, on Juliao Sarmento retorcedirà en el temps fins al final del segle XIX per establir, a partir d’una obra de Degas, un diàleg entre el passat i el present.\nA partir de més d’un centenar de peces procedents de les col·leccions del Museu de Nanjing, moltes de les quals surten de la Xina per primera vegada, la mostra explica el progrés econòmic, social i cultural que va experimental el país sota el regnat dels emperadors Ming." }, "extreme": { "a1": "El CaixaForum Barcelona oferirà una mostra del Museu del Louvre, fotografies de Philippe Halsman i peces de la dinastia Ming. ", "a2": "El CaixaForum mostrarà diverses exposicions amb peces del Museu del Louvre i del Museu de Nanjing, art modern i fotografies.", "a3": "El Louvre tindrà, la temporada 2015-2016, un petit espai al CaixaForum Barcelona on hi haurà diverses exposicions." } }
2,412
El virus del papil·loma humà també causa càncer d'orofaringe
Un estudi liderat per l'ICO i l'Ibidell ha analitzat 3.680 casos de tumors de cap i coll per determinar la seva relació amb aquest virus
Un estudi liderat per l'Institut Català d'Oncologia (ICO) i l'Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (Idibell) confirma que el virus del papil·loma humà (VPH), el responsable des de fa anys del càncer de coll d'úter o d'altres tumors com els de vulva, vagina, penis o anus, també pot causar càncer d'orofaringe. L'estudi, publicat al Journal of the National Cancer Institute, ha analitzat 3.680 casos de tumors de cap i coll per determinar la seva relació amb el virus del papil·loma humà. En aquest sentit, no només s'ha mirat la presència del virus, sinó la presència de biomarcadors que indiquen que, efectivament, el tumor ha estat causat pel VPH. Segons l'estudi, al voltant del 20% dels tumors d'orofaringe d'arreu del món estan causats pel VPH. No obstant això, s'ha observat una gran variabilitat entre regions i sexe. Així a Amèrica del Sud i al nord, centre i est d'Europa, fins a la meitat dels tumors d'orofaringe serien provocats pel virus, mentre que a l'Amèrica Central, l'est d'Àsia i l'Europa Occidental aquest percentatge no arriba al 20% de mitjana, i al Sud d'Europa al 10%. L'estudi també observa que tot i que el càncer d'orofaringe és molt més freqüent en homes el paper del VPH en aquests càncers és més important en dones. Així, mentre que la fracció de càncers d'orofaringe vinculada al VPH en les dones és del 38%, en homes no arriba al 20%. Els dos grans factors causants de càncer d'orofaringe són el tabac i l'alcohol per una banda, i el VPH per l'altra. La reducció en el consum de tabac i l'augment del sexe oral, transmissor del virus, s'espera que condueixin a un increment de casos provocats pel VPH. Així, altres estudis han indicat que als Estats Units, on el consum de tabac s'ha reduït els darrers anys, al voltant del 70% dels tumors d'orofaringe són conseqüència del VPH. D'altra banda, refutant l'evidència científica prèvia, aquest estudi minimitza el paper etiològic del VPH en els càncers de la cavitat oral i de la laringe, en els que s'estima que menys del 4%, serien conseqüència del VPH. La infecció pel VPH és la infecció de transmissió sexual més comuna a tot el món: al llarg de la vida, més del 80% de les dones sexualment actives n'hauran estat exposades. La família del VPH compta amb més de 150 genotips (tipus virals), uns quinze dels quals són d'alt risc de promoure càncer. La infecció per un d'aquests tipus d'alt risc té una durada mitjana de 8 a 12 mesos i, en els casos més severs, pot arribar als dos anys. El VPH, responsable de més del 5% dels càncers S'ha estimat que el VPH és la causa del 100% dels casos de càncer de coll uterí, del 88% dels càncers d'anus, del 74% dels càncers de vagina, del 30% dels càncers de vulva, i del 33% dels càncers de penis, segons indica l'Institut Català d'Oncologia. A nivell mundial, el VPH és responsable del 5,2% de tots els càncers, percentatge que es redueix notablement en el cas dels països desenvolupats, on la seva contribució baixa al 2,2%. Cada any es diagnostiquen 500.000 casos de càncer de coll d'úter a tot el món, dels quals moren quasi la meitat. A Espanya, es produeixen al voltant de 2.100 casos de càncer i unes 700 morts. Aquest tumor és el quart més present a Europa (després del càncer de mama, d'endometri i d'ovari) i és el segon més freqüent en dones de 15 a 44 anys. La supervivència mitjana al càncer de coll uterí (carcinoma invasor) és de deu anys en el països desenvolupats i de cinc anys en els més pobres. La infecció per VPH és també la causa de les berrugues anogenitals i dels candilomes i pre-càncers del tracte anogenital femení els quals requereixen sovint seguiment clínic, exploracions complementàries i eventualment intervencions quirúrgiques.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "Un estudi liderat per l'Institut Català d'Oncologia (ICO) i l'Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (Idibell), després d'analitzar 3.680 casos de tumors de cap i coll, confirma que el virus del papil·loma humà (VPH) també pot causar càncer d'orofaringe. Aquest virus és responsable des de fa anys dels càncers de coll d'úter, vulva, vagina, penis i anus.", "a2": "Un estudi de l’ICO i l’Idibell ha constatat que el virus del papil·loma humà no només causa tumors del tracte anogenital, sinó que també és responsable d’un 20% dels tumors d’orofaringe arreu del món. Els investigadors han analitzat la presència del virus en tumors de cap i coll i han vist una elevada variabilitat entre regions i sexes.", "a3": "El virus del papil·loma humà és el responsable del 100 % dels casos de càncer de coll d'úter i, ara, l'Institut Català d'Oncologia i l'Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge han liderat un estudi que confirma que aquest pot causar càncer d'orofaringe. Les probabilitats canvien segons el país, ja que als més desenvolupats la incidència és molt menor." }, "extractive": { "a1": "Un estudi liderat per l'Institut Català d'Oncologia (ICO) i l'Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (Idibell) confirma que el virus del papil·loma humà (VPH), el responsable des de fa anys del càncer de coll d'úter o d'altres tumors com els de vulva, vagina, penis o anus, també pot causar càncer d'orofaringe.\nL'estudi també observa que tot i que el càncer d'orofaringe és molt més freqüent en homes el paper del VPH en aquests càncers és més important en dones.\nAixí, mentre que la fracció de càncers d'orofaringe vinculada al VPH en les dones és del 38%, en homes no arriba al 20%.\nS'ha estimat que el VPH és la causa del 100% dels casos de càncer de coll uterí, del 88% dels càncers d'anus, del 74% dels càncers de vagina, del 30% dels càncers de vulva, i del 33% dels càncers de penis, segons indica l'Institut Català d'Oncologia.", "a2": "Un estudi liderat per l'Institut Català d'Oncologia (ICO) i l'Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (Idibell) confirma que el virus del papil·loma humà (VPH), el responsable des de fa anys del càncer de coll d'úter o d'altres tumors com els de vulva, vagina, penis o anus, també pot causar càncer d'orofaringe.\nSegons l'estudi, al voltant del 20% dels tumors d'orofaringe d'arreu del món estan causats pel VPH.\nLa infecció pel VPH és la infecció de transmissió sexual més comuna a tot el món: al llarg de la vida, més del 80% de les dones sexualment actives n'hauran estat exposades.\nS'ha estimat que el VPH és la causa del 100% dels casos de càncer de coll uterí, del 88% dels càncers d'anus, del 74% dels càncers de vagina, del 30% dels càncers de vulva, i del 33% dels càncers de penis, segons indica l'Institut Català d'Oncologia.", "a3": "Un estudi liderat per l'Institut Català d'Oncologia (ICO) i l'Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (Idibell) confirma que el virus del papil·loma humà (VPH), el responsable des de fa anys del càncer de coll d'úter o d'altres tumors com els de vulva, vagina, penis o anus, també pot causar càncer d'orofaringe.\nSegons l'estudi, al voltant del 20% dels tumors d'orofaringe d'arreu del món estan causats pel VPH.\nAixí a Amèrica del Sud i al nord, centre i est d'Europa, fins a la meitat dels tumors d'orofaringe serien provocats pel virus, mentre que a l'Amèrica Central, l'est d'Àsia i l'Europa Occidental aquest percentatge no arriba al 20% de mitjana, i al Sud d'Europa al 10%.\nS'ha estimat que el VPH és la causa del 100% dels casos de càncer de coll uterí, del 88% dels càncers d'anus, del 74% dels càncers de vagina, del 30% dels càncers de vulva, i del 33% dels càncers de penis, segons indica l'Institut Català d'Oncologia." }, "extreme": { "a1": "Un estudi liderat per l'ICO i l'Idibell confirma que el virus del papil·loma humà (VPH) també pot causar càncer d'orofaringe.", "a2": "Investigacions de l’ICO i l’Idibell han demostrat que el virus del papil·loma humà és responsable d’un 20% dels tumors d’orofaringe.", "a3": "Segons un estudi català, s'ha descobert que el virus del papil·loma humà és un dels possibles causants de càncer d'orofaringe." } }
2,943
Albiol, a Torra: "Si pensa seguir el camí assenyalat, la seva llibertat acabarà quan comencin els nostres drets"
El president del PPC acusa el candidat de fer un discurs de "més benzina al foc" i li diu que si és investit serà un "president autonòmic"
El president del PPC, Xavier García Albiol, ha alertat el candidat a la investidura, Quim Torra, que si segueix el camí de la legislatura anterior "la democràcia espanyola respondrà com ja ho ha fet amb els que ho han intentat abans". "Si pensa seguir el camí assenyalat aquest camí, no tingui dubte que la seva llibertat acabarà quan comencin els nostres drets", li ha dit en el seu torn de paraula a l'hemicicle. Albiol ha criticat que Torra ha fet un discurs "que és benzina per apagar el foc" i ha afegit que el seu principal actiu ha estat la "radicalitat i l'insult". A més, li ha tornat a recriminar les piulades abans de ser candidat a la presidència i li ha recriminat que "no coneix Catalunya" sinó només als que pensen com ell. El popular ha afirmat també que si Torra és investit serà un "president autonòmic" i que, de fet, si es podia sotmetre al debat investidura "tot i ser independentista" és gràcies a que "Espanya és una democràcia". El representant del subgrup parlamentari del PPC ha alertat Torra que "si en algun moment té la temptació de passar de les paraules als fets actuant al marge de la llei", la democràcia espanyola "respondrà" i ho farà com ja ho ha fet abans. Així, ha dit a tots els catalans que poden tenir l'"absoluta seguretat que cap pretensió identitària de Torra acabarà convertint-se en realitat". I és que segons Albiol, després d'escoltar Torra no pot pensar en un "punt i final" del procés independentista sinó que amb la seva candidatura "l'independentisme radical ha doblat l'aposta". Segons el popular, el discurs de Torra ha estat "senzillament incendiari" i ha buscat la "provocació constant" cap aquells que no pensen com ell, "convertint en invisibles a més de la meitat dels catalans". Ha afegit que el candidat de JxCAT pretén "continuar en el conflicte" i ha assegurat no veure en ell "el líder que ha de tenir com a prioritat cosir la fractura social que ha provocat el procés". També li ha retret les seves "formes inacceptables". El popular ha estat especialment crític amb les piulades i articles del candidat sobre "els espanyols" i l'ha convidat a la "reflexió i serenitat". "Té dos camins: o aposta pel respecte a la pluralitat catalana amb un comportament lleial a l'Estatut i la Constitució o aposta per continuar instal·lats en el conflicte, el desafiament i la divisió amb les conseqüències que això suposa", ha manifestat. Segons la resposta, ha valorat que sabran si vol representar el conjunt dels catalans o limitar-se a ser un "simple apoderat" de Puigdemont i, en el cas de la segona opció, demostrarà que ocuparà la presidència "no per ser el més capaç sinó el més radical i sobretot el més obedient". Després d'escoltar el discurs del matí, Albiol ha dit tenir clar que la resposta és la segona. El president del PPC –que ahir va demanar a Torra que demanés perdó per les piulades- ha considerat que el candidat "es va quedar a mig camí" amb les seves paraules en una entervista a TV3. "No li demanàvem que demanés perdó per si havia molestat algú sinó per escriure i pensar aquestes barbaritats", ha sentenciat. D'altra banda, el popular ha valorat negativament que Torra s'hagi referit a Carles Puigdemont com el president legítim: "Com pretén rebre aquest respecte institucional si vostè mateix afirma que el president legítim és una altra persona?", li ha preguntat. Per a Albiol, un president "provisional" és un "descrèdit institucional" i l'hi ha insistit si serà ell "o Puigdemont" qui prendrà les decisions i qui serà l'interlocutor, per exemple, amb les institucions europees. També ha fet referència a la crida al diàleg al govern espanyol i li ha dit que per a que aquest sigui possible cal que ell se comprometi a "respectar les normes de joc l'Estatut i la Constitució", fent-li una crida a que respongués clarament si s'hi comprometia o no.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "El president del PPC, Xavier García Albiol, ha criticat que el candidat a la investidura, Quim Torra, hagi fet un discurs radical i incendiari. Ha afegit que Torra pretén \"continuar en el conflicte\" i l'ha advertit que, si segueix el camí de la legislatura anterior, la democràcia espanyola respondrà com ja ho ha fet amb els seus antecessors.", "a2": "El president del PPC, Xavier García Albiol, ha criticat Quim Torra pel seu radicalisme i per no apreciar la pluralitat de Catalunya. Segons ell, Torra vol continuar amb el conflicte i això tindrà conseqüències negatives. Així mateix, li ha preguntat si està disposat a respectar l’Estatut i la Constitució i si serà ell o Puigdemont qui prendrà les decisions.", "a3": "Xavier García Albiol carrega contra el candidat a la investidura, Quim Torra. Albiol ha amenaçat Torra que, si segueix el camí de Puigdemont, la democràcia actuarà d'igual manera i deixarà de gaudir de la seva llibertat. A més, ha afirmat que la intenció de Torra és la de continuar el conflicte i no reparar la fractura social catalana." }, "extractive": { "a1": "El president del PPC, Xavier García Albiol, ha alertat el candidat a la investidura, Quim Torra, que si segueix el camí de la legislatura anterior \"la democràcia espanyola respondrà com ja ho ha fet amb els que ho han intentat abans\".\nAlbiol ha criticat que Torra ha fet un discurs \"que és benzina per apagar el foc\" i ha afegit que el seu principal actiu ha estat la \"radicalitat i l'insult\".\nHa afegit que el candidat de JxCAT pretén \"continuar en el conflicte\" i ha assegurat no veure en ell \"el líder que ha de tenir com a prioritat cosir la fractura social que ha provocat el procés\".\nSegons la resposta, ha valorat que sabran si vol representar el conjunt dels catalans o limitar-se a ser un \"simple apoderat\" de Puigdemont i, en el cas de la segona opció, demostrarà que ocuparà la presidència \"no per ser el més capaç sinó el més radical i sobretot el més obedient\".", "a2": "El president del PPC, Xavier García Albiol, ha alertat el candidat a la investidura, Quim Torra, que si segueix el camí de la legislatura anterior \"la democràcia espanyola respondrà com ja ho ha fet amb els que ho han intentat abans\".\nAlbiol ha criticat que Torra ha fet un discurs \"que és benzina per apagar el foc\" i ha afegit que el seu principal actiu ha estat la \"radicalitat i l'insult\". \nHa afegit que el candidat de JxCAT pretén \"continuar en el conflicte\" i ha assegurat no veure en ell \"el líder que ha de tenir com a prioritat cosir la fractura social que ha provocat el procés\".\nD'altra banda, el popular ha valorat negativament que Torra s'hagi referit a Carles Puigdemont com el president legítim: \"Com pretén rebre aquest respecte institucional si vostè mateix afirma que el president legítim és una altra persona?\", li ha preguntat.", "a3": "El president del PPC, Xavier García Albiol, ha alertat el candidat a la investidura, Quim Torra, que si segueix el camí de la legislatura anterior \"la democràcia espanyola respondrà com ja ho ha fet amb els que ho han intentat abans\".\nEl popular ha afirmat també que si Torra és investit serà un \"president autonòmic\" i que, de fet, si es podia sotmetre al debat investidura \"tot i ser independentista\" és gràcies a que \"Espanya és una democràcia\".\nHa afegit que el candidat de JxCAT pretén \"continuar en el conflicte\" i ha assegurat no veure en ell \"el líder que ha de tenir com a prioritat cosir la fractura social que ha provocat el procés\".\nSegons la resposta, ha valorat que sabran si vol representar el conjunt dels catalans o limitar-se a ser un \"simple apoderat\" de Puigdemont i, en el cas de la segona opció, demostrarà que ocuparà la presidència \"no per ser el més capaç sinó el més radical i sobretot el més obedient\"." }, "extreme": { "a1": "El president del PPC, Xavier García Albiol, ha advertit Quim Torra que no segueixi el camí de la legislatura anterior.", "a2": "Xavier García Albiol ha criticat el radicalisme de Quim Torra i l’ha acusat de voler continuar alimentant el conflicte.", "a3": "Albiol carrega contra Torra a l'hemicicle i li recorda com pot acabar si segueix el camí de la legislatura anterior." } }
2,862
Detenen un matrimoni xinès que preparava menjar envasat per a supermercats asiàtics sense cap control sanitari
Els Mossos d'Esquadra els seguien el rastre des del mes de juny, quan van ser descoberts en un altre magatzem clandestí a sant Vicenç dels Horts
Els Mossos d'Esquadra han detingut un matrimoni xinès que preparava, des d'un pis de Santa Coloma de Gramenet, menjar envasat per distribuir a supermercats especialitzats en menjar asiàtic de l'àrea metropolitana de Barcelona. Ho feien en condicions insalubres, sense cap mena de control sanitari i falsificant els embalatges per donar aparença de legalitat al negoci. No és la primera vegada que la policia deté la parella per uns fets com aquests i ja el passat mes de juny els Mossos d'Esquadra els van detenir a Sant Vicenç dels Horts on treballaven en les mateixes condicions en un magatzem clandestí. Durant la intervenció policial al pis de Santa Coloma s'han intervingut més de 400 quilos de menjar preparat, sobretot ànec, pollastre i ous. L'inici de la investigació té origen en la denuncia que va presentar un empresari xinès dedicat a l'alimentació i resident a Màlaga. L'home era de viatge a Barcelona amb l'objectiu d'introduir el seu producte a Catalunya, aprofitant la commemoració de l'any nou xinès, quan va descobrir que algú altre ja venia carn sota la seva marca, amb un etiquetatge fals. Els responsables del negoci són un matrimoni xinès, una dona de 34 anys i un home de 33, amb antecedents per aquests mateixos delictes contra la salut pública, la propietat industrial i de falsificació documental. Ja el mes de juny els Mossos d'Esquadra de Sant Feliu de Llobregat els van detenir per un cas similar. Igual que ara, però, van quedar en llibertat amb càrrecs i van poder traslladar la seva activitat a l'extrem nord de l'àrea metropolitana. "A Santa Coloma hi ha una gran quantitat de població xinesa i es fàcil passar desapercebut", explica Carles Martínez, cap de la unitat d'Investigació dels Mossos a la ciutat. De fet, els investigadors asseguren que una de les complexitats de l'operació ha estat el fet de tractar amb una comunitat tan "hermètica" i on la barrera idiomàtica suposa motes traves. Durant l'escorcoll al domicili, que es va fer conjuntament amb tècnics de l'Agència de Seguretat Pública i responsables de Salut dels ajuntament de Barcelona i Santa Coloma, es van intervenir s'intervenen 400 quilos de menjar preparat a punt de comercialitzar-se, sobretot ànec i pollastre, així com una gran quantitat d'ous. Els Mossos d'Esquadra van detenir el matrimoni 'in fraganti', mentre preparaven menjar per a envasar que després s'havia de distribuir a supermercats de l'àrea metropolitana, com la mateixa Santa Coloma de Gramenet, Badalona, l'Hospitalet de Llobregat o Barcelona, principalment. El matrimoni envasava les safates de menjar al buit, l'etiquetava amb noms de marques comercials de menjar xines, que falsificaven, i eren ells mateixos els que, aleatòriament, inscrivien la data de caducitat en els productes. A més, els Mossos sospiten que quan aquestes dates vencien, retiraven el producte per canviar la caducitat i tornar-lo a distribuir. Tot i això, els investigadors detallen que en el moment de l'escorcoll es va poder comprovar que cap dels aliments intervinguts estava en un estat que pogués haver causat un mal directe a les persones, malgrat la seva elaboració i conservació no seguia cap normativa sanitària ni de consum. El pis on treballaven tenia tres plantes i els baixos era l'espai destinat a la 'fàbrica' de menjar: "Estava tot brut i el material estava desendreçat", explica el cap de la investigació. El matrimoni tenia el menjar amuntegat en nou neveres i disposava també de ventiladors per refrigerar l'espai. Una de les sorpreses que es van endur els investigadors és que no es va trobar "ni un euro" al domicili durant el registre. En paral·lel al desmantellament de la fàbrica clandestina de menjar preparat, els Mossos d'Esquadra van poder retirar del mercat al voltant de 500 quilos de carn que venien del domicili dels arrestats.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "Els Mossos d'Esquadra han detingut \"in fraganti\" un matrimoni xinès que preparava, en un pis de Santa Coloma de Gramenet, menjar envasat per distribuir a supermercats especialitzats en menjar asiàtic de l'àrea metropolitana de Barcelona, sense cap control sanitari i falsificant els embalatges. No és la primera vegada que la policia els deté per uns fets com aquests.", "a2": "Els Mossos d’Esquadra han acabat amb un negoci il·legal de distribució de menjar asiàtic als supermercats de l'àrea metropolitana de Barcelona. Els responsables del negoci eren un matrimoni xinès que operava des d’un pis a Santa Coloma de Gramenet, elaborava els productes sense cap mena de control sanitari i falsificava les etiquetes i les dates de caducitat.", "a3": "Una parella xinesa ha estat detinguda pels Mossos d'Esquadra a Santa Coloma de Gramenet per vendre il·legalment menjar preparat a supermercats xinesos. Les condicions del lloc on es preparava el menjar no eren les adequades, ja que treballaven a un pis on, sobretot, cuinaven ànec, pollastre i ous. No és la primera vegada que els detenen per aquest delicte." }, "extractive": { "a1": "Els Mossos d'Esquadra han detingut un matrimoni xinès que preparava, des d'un pis de Santa Coloma de Gramenet, menjar envasat per distribuir a supermercats especialitzats en menjar asiàtic de l'àrea metropolitana de Barcelona.\nJa el mes de juny els Mossos d'Esquadra de Sant Feliu de Llobregat els van detenir per un cas similar.\nDurant l'escorcoll al domicili, que es va fer conjuntament amb tècnics de l'Agència de Seguretat Pública i responsables de Salut dels ajuntament de Barcelona i Santa Coloma, es van intervenir s'intervenen 400 quilos de menjar preparat a punt de comercialitzar-se, sobretot ànec i pollastre, així com una gran quantitat d'ous.\nEls Mossos d'Esquadra van detenir el matrimoni 'in fraganti', mentre preparaven menjar per a envasar que després s'havia de distribuir a supermercats de l'àrea metropolitana, com la mateixa Santa Coloma de Gramenet, Badalona, l'Hospitalet de Llobregat o Barcelona, principalment.", "a2": "Els Mossos d'Esquadra han detingut un matrimoni xinès que preparava, des d'un pis de Santa Coloma de Gramenet, menjar envasat per distribuir a supermercats especialitzats en menjar asiàtic de l'àrea metropolitana de Barcelona.\nEls responsables del negoci són un matrimoni xinès, una dona de 34 anys i un home de 33, amb antecedents per aquests mateixos delictes contra la salut pública, la propietat industrial i de falsificació documental.\nDurant l'escorcoll al domicili, que es va fer conjuntament amb tècnics de l'Agència de Seguretat Pública i responsables de Salut dels ajuntament de Barcelona i Santa Coloma, es van intervenir s'intervenen 400 quilos de menjar preparat a punt de comercialitzar-se, sobretot ànec i pollastre, així com una gran quantitat d'ous. \nTot i això, els investigadors detallen que en el moment de l'escorcoll es va poder comprovar que cap dels aliments intervinguts estava en un estat que pogués haver causat un mal directe a les persones, malgrat la seva elaboració i conservació no seguia cap normativa sanitària ni de consum.", "a3": "Els Mossos d'Esquadra han detingut un matrimoni xinès que preparava, des d'un pis de Santa Coloma de Gramenet, menjar envasat per distribuir a supermercats especialitzats en menjar asiàtic de l'àrea metropolitana de Barcelona.\nL'home era de viatge a Barcelona amb l'objectiu d'introduir el seu producte a Catalunya, aprofitant la commemoració de l'any nou xinès, quan va descobrir que algú altre ja venia carn sota la seva marca, amb un etiquetatge fals.\nDurant l'escorcoll al domicili, que es va fer conjuntament amb tècnics de l'Agència de Seguretat Pública i responsables de Salut dels ajuntament de Barcelona i Santa Coloma, es van intervenir s'intervenen 400 quilos de menjar preparat a punt de comercialitzar-se, sobretot ànec i pollastre, així com una gran quantitat d'ous.\nEn paral·lel al desmantellament de la fàbrica clandestina de menjar preparat, els Mossos d'Esquadra van poder retirar del mercat al voltant de 500 quilos de carn que venien del domicili dels arrestats." }, "extreme": { "a1": "Els Mossos d'Esquadra detenen un matrimoni xinès que preparava menjar envasat per distribuir en supermercats asiàtics sense cap control sanitari.", "a2": "Han detingut un matrimoni xinès per distribuir als supermercats menjar asiàtic sense controls sanitaris i amb etiquetes falsificades.", "a3": "Els Mossos detenen una parella xinesa per cuinar menjar il·legalment a un pis i vendre'l a supermercats." } }
1,556
​El Millor Croissant de l'Estat està a Barcelona
Andreu Sayó Ferrer, de la pastisseria centenària, Brunells, a Ciutat Vella, rep el guardó en la seva reobertura, després de dos anys tancat
Andreu Sayó Ferrer, de la pastisseria Brunells, és el guanyador del Concurs Millor Croissant Artesà de Mantega de l'Estat 2020; un premi, organitzat pel Gremi de Pastisseria de Barcelona que enguany arriba a la seva XIII edició. “Ha estat un any molt difícil. L’any en què encaràvem la reobertura. Suposo que aquest premi ens ajudarà una miqueta a tirar endavant”, ha manifestat el forner emocionat en rebre el premi”. Sayó assegura que el secret del seu croissant no és un altre que “una molt bona matèria primera, un procés molt apamat i acurat i, com en qualsevol producte artesanal, les mans... que el fan n’han d’haver fet molts!”. Reobertura i premi La Brunells, situada al número 22 del carrer de la Princesa, al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, forma part del catàleg de comerços centenaris de Barcelona i data del 1852. L’establiment emblemàtic va reobrir fa poc les seves portes al carrer Princesa després de dos anys tancats. La cooperativa de treballadors van acabar de jubilar-se el 2018 i van haver de tancar-ho. De la mà de tres socis: Salvador Sans de Cafès El Magnífico, Lluís Estrada de la pastisseria Canal i Joan Guasch de l’agència LKC el Brunells té una segona vida. De fet, en són algunes més. Abans de conversar-se en pastisseria havia tingut altres vides: primer, com a negoci d’ultramarins i alimentació, més tard, com a forn de pa. L’ara reconegut com a millor croissant de mantega de l’Estat és, en efecte, una de les seves especialitats; en aquest cas, el croissant de llards (mantega de porc) i, també, el pastís sara, un clàssic de la ciutat. Sayó, que ha confessat que “no s’esperava el guardó”, tenia els 35 anys granats quan va deixar una feina gestionant projectes educatius en una fundació perquè no veia el resultat del seu ofici: “M’agradava fer pa, ho feia a casa, així que em vaig formar i vaig pensar a dedicar-me a una cosa que m’omplis”. La covid ens ha abocat a molts a cuinar a casa i, en molts casos, a fer rebosteria i pa. Sayó creu que el tot i que “aquí no hi ha hagut molta cultura sobre pa, rebosteria i pastisseria, com a França, tot va canviant a poc a poc”. Creu, en aquest sentit, que “la revolució a la cuina i, sobretot, de l’alta cuina està arribant a la forneria i la pastisseria; la gent ha vist amb el confinament el treball tan creatiu i potent que hi ha al darrere del nostre ofici”. Unes xifres que, de ben segur es doblaran a partir d’avui. Toni Vera, de la pastisseria Canal de Barcelona, va ser el guanyador del guardó al millor croissant l'any passat revalidant un títol que ja havia aconseguit a l'edició de 2016. Cada any hi competeixen pastisseries de tot l’Estat que porten una delegació dels seus obradors fins a Barcelona amb l’objectiu de demostrar davant d’un jurat professional que el seu és el millor croissant artesà de mantega d’Espanya. Operativa del concurs: Millor croissant de mantega d’Espanya Poden participar totes les pastisseries d’Espanya, però han de tenir un punt físic de venda al públic. La mantega ha de ser l’únic greix emprat, els croissants poden ser de banya recta o mitja lluna amb un mínim de tres voltes (un pes de 45-65 gr.) i cap decoració ni farciment. Cada any participen establiments de tot l’Estat i és del tot habitual que la pastisseria guanyadora augmenti exponencialment les vendes del preuat dolç d’ençà que es coneix el veredicte. L’objectiu del concurs, patrocinat per Cart Service, Harinas Ylla, la Mantega Elle & Vire i els forns Wiesheu, és donar un reconeixement a la qualitat de la pastisseria artesana del país i, així, incentivar i premiar les habilitats dels pastissers artesans en brioixeria. El premi està dotat amb un guardó físic a la pastisseria que l’acredita com a elaboradora del Millor Croissant Artesà de Mantega d’Espanya i l’any corresponent i 1000 euros.
[]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "Andreu Sayó ha guanyat el concurs al Millor Croissant Artesà de Mantega de l'Estat 2020 amb el croissant de la pastisseria Brunells, a Ciutat Vella, tancada després de dos anys. El concurs està organitzat pel Gremi de Pastisseria de Barcelona que enguany arriba a la seva XIII edició. El premi consisteix en un guardó físic a la pastisseria i 1000 euros.", "a2": "El Gremi de Pastisseria de Barcelona celebra cada any el concurs al Millor Croissant Artesà de Mantega de l'Estat i Andreu Sayó Ferrer, de la pastisseria Brunells, ha guanyat enguany el primer premi. La pastisseria Brunells ha reobert fa poc després de fer dos anys que estava tancada i Sayó espera que el premi ajudi a millorar el negoci.", "a3": "El guanyador del Concurs Millor Croissant Artesà de Mantega de l'Estat 2020 és Andreu Sayó Ferrer, de la pastisseria Brunells de Barcelona. Malgrat haver-se enfrontat al tancament i ara una nova obertura, la pastisseria és un lloc emblemàtic de la ciutat. Sayó ha explicat que no esperava guanyar i que va deixar la feina per dedicar-se a la rebosteria." }, "extractive": { "a1": "Andreu Sayó Ferrer, de la pastisseria Brunells, és el guanyador del Concurs Millor Croissant Artesà de Mantega de l'Estat 2020; un premi, organitzat pel Gremi de Pastisseria de Barcelona que enguany arriba a la seva XIII edició.\nL’ara reconegut com a millor croissant de mantega de l’Estat és, en efecte, una de les seves especialitats; en aquest cas, el croissant de llards (mantega de porc) i, també, el pastís sara, un clàssic de la ciutat.\nCada any hi competeixen pastisseries de tot l’Estat que porten una delegació dels seus obradors fins a Barcelona amb l’objectiu de demostrar davant d’un jurat professional que el seu és el millor croissant artesà de mantega d’Espanya.\nEl premi està dotat amb un guardó físic a la pastisseria que l’acredita com a elaboradora del Millor Croissant Artesà de Mantega d’Espanya i l’any corresponent i 1000 euros.", "a2": "Andreu Sayó Ferrer, de la pastisseria Brunells, és el guanyador del Concurs Millor Croissant Artesà de Mantega de l'Estat 2020; un premi, organitzat pel Gremi de Pastisseria de Barcelona que enguany arriba a la seva XIII edició.\nSayó assegura que el secret del seu croissant no és un altre que “una molt bona matèria primera, un procés molt apamat i acurat i, com en qualsevol producte artesanal, les mans... que el fan n’han d’haver fet molts!”. \nL’ara reconegut com a millor croissant de mantega de l’Estat és, en efecte, una de les seves especialitats; en aquest cas, el croissant de llards (mantega de porc) i, també, el pastís sara, un clàssic de la ciutat.\nCada any hi competeixen pastisseries de tot l’Estat que porten una delegació dels seus obradors fins a Barcelona amb l’objectiu de demostrar davant d’un jurat professional que el seu és el millor croissant artesà de mantega d’Espanya.", "a3": "Andreu Sayó Ferrer, de la pastisseria Brunells, és el guanyador del Concurs Millor Croissant Artesà de Mantega de l'Estat 2020; un premi, organitzat pel Gremi de Pastisseria de Barcelona que enguany arriba a la seva XIII edició.\nL’establiment emblemàtic va reobrir fa poc les seves portes al carrer Princesa després de dos anys tancats.\nCada any hi competeixen pastisseries de tot l’Estat que porten una delegació dels seus obradors fins a Barcelona amb l’objectiu de demostrar davant d’un jurat professional que el seu és el millor croissant artesà de mantega d’Espanya.\nL’objectiu del concurs, patrocinat per Cart Service, Harinas Ylla, la Mantega Elle & Vire i els forns Wiesheu, és donar un reconeixement a la qualitat de la pastisseria artesana del país i, així, incentivar i premiar les habilitats dels pastissers artesans en brioixeria." }, "extreme": { "a1": "Andreu Sayó, de la pastisseria Brunells, a Barcelona, rep el premi al Millor Croissant Artesà de Mantega de l'Estat 2020.", "a2": "Andreu Sayó Ferrer, de la pastisseria Brunells, ha guanyat un premi al millor croissant artesà d’Espanya.", "a3": "La pastisseria Brunells té el millor croissant artesà de l'Estat després que l'establiment hagi reobert les portes." } }
2,173
Colau demana reunir-se amb Montoro perquè centres culturals i de recerca no paguin ara l'IVA de les subvencions passades
L'alcaldessa i representants dels dos sectors avisen que s'està posant en perill la seva viabilitat
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha demanat per carta al ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, una reunió per aclarir la situació dels equipaments culturals i dels centres de recerca, de forma que no hagin de pagar ara l'IVA de les subvencions que van rebre en el passat. Colau s'ha reunit amb representants dels dos sectors a la ciutat. Tots ells adverteixen que aquesta situació posa en perill la seva viabilitat. Colau ho ha desvinculat de l'aplicació de l'article 155, perquè és un problema que està present des de fa mesos. En el cas de la cultura, es va aprovar fins i tot una llei on s'aclaria que quedava exempta d'aquest pagament, però continuen les inspeccions de l'Agència Tributària en aquest sentit demanant quantitats passades. Els equipaments culturals i els centres de recerca estan patint problemes amb l'Agència Tributària Espanyola pel pagament de l'IVA. En el cas de la cultura, es va introduir un apartat aprofitant l'aprovació de la Llei de contracte que garantia que aquestes equipaments no pagarien l'IVA per les subvencions rebudes. El problema és que continuen rebent requeriments de pagament de l'Agència Tributària i no s'està aplicant aquest aclariment amb efectes retroactius. Pel que fa a la recerca, la situació és diferent. El problema és la manca de claredat sobre aquest pagament. El sector reclama que s'especifiqui bé quina ha de ser la pauta a seguir en el futur i no de forma retroactiva. En tots dos casos es registren comportaments arbitraris en funció de l'equipament. Colau ha explicat que ja fa mesos que l'Ajuntament està seguint aquesta qüestió i parlant amb tots els actors, amb la Generalitat i també amb els grups parlamentaris a Madrid, perquè "s'està posant en perill la pròpia viabilitat d'equipaments essencials per a la nostra ciutat dels quals no podem prescindir". L'alcaldessa s'ha mostrat convençuda que aquesta situació es pot resoldre i per això ha demanat una reunió amb Montoro, des de la "lleialtat institucional" i amb "voluntat constructiva". Després de reunir-se amb representants de tots dos sectors a la ciutat, ha constatat que es tracta de "dos pilars fonamentals de qualsevol societat democràtica", no només pel que aporten a la societat, sinó també perquè són sectors "estratègics" per a Barcelona, molt interrelacionats amb el teixit productiu i econòmic de la ciutat. Són més necessaris encara, ha continuat, en un moment econòmic, social i polític difícil. Colau ha apel·lat a l'esperit de col·laboració entre administracions que es va produir per defensar la candidatura de Barcelona per acollir la seu de l'Agència Europea del Medicament per resoldre aquesta situació. Antonio Durán-Sindreu, advocat expert en aquesta qüestió, ha defensat que la Llei de contractes que inclou l'aclariment cultural té efectes retroactius, i per tant està clar que l'Agència Tributària no ha d'enviar més requeriments per subvencions passades. En l'àmbit de la recerca, ha considerat que caldrà una reforma legislativa que estableixi les normes a partir d'ara. Lluís Pasqual, director del Teatre Lliure, ha remarcat que les institucions culturals ja paguen l'IVA pels seus ingressos, i aquestes quantitats que ara se'ls reclamen no les tenen. "No perquè no sabéssim de què anava, sinó perquè ens van dir que ens els podíem gastar. I ens els hem gastat fent teatre", ha explicat. Pasqual ha afegit que no li pot passar pel cap que això pugui abocar a un tancament o reducció de les activitats culturals. El director de la Fundació Pasqual Maragall, Jordi Camí, ha apuntat que el món de la recerca vol pagar impostos, i ja ho fa, però ha de saber quina és la pauta. Camí ha argumentat que es tracta d'un sector "fràgil i global", al qual no li agrada la incertesa. El talent pot marxar si veu que a uns centres se'ls demanen uns recursos i a un altre no, com està succeint. "Estem sotmesos a una asimetria i arbitrarietat que exigeixen una clarificació i una nova pauta política", ha conclòs. També ha rebutjat que ara es canviï la norma i s'obligui a pagar quantitats d'anys anteriors.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha demanat reunir-se amb el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, per aclarir la situació tributària dels equipaments culturals i dels centres de recerca, de forma que no hagin de pagar ara l'IVA de les subvencions passades. Tots els representants dels dos sectors a la ciutat adverteixen que aquesta situació posa en perill la seva viabilitat.", "a2": "Ada Colau ha sol·licitat una reunió amb el ministre d’Hisenda per parlar de la situació dels centres culturals i de recerca de Barcelona. Malgrat existir una llei que eximeix els centres culturals de pagar l’IVA de les subvencions, l’Agència Tributària l'està reclamant. D'altra banda, als centres d’investigació no existeix una regulació clara i els requeriments d'Hisenda varien arbitràriament.", "a3": "Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, s'ha adreçat a Montoro per aclarir que els equipaments culturals i centres de recerca no hagin de pagar l'IVA de subvencions passades. La situació dels centres de recerca és diferent, i aquests estan exigint que s'aclareixi quina ha de ser la pauta a seguir en el futur per saber què i quant han de pagar." }, "extractive": { "a1": "L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha demanat per carta al ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, una reunió per aclarir la situació dels equipaments culturals i dels centres de recerca, de forma que no hagin de pagar ara l'IVA de les subvencions que van rebre en el passat.\nEn el cas de la cultura, es va introduir un apartat aprofitant l'aprovació de la Llei de contracte que garantia que aquestes equipaments no pagarien l'IVA per les subvencions rebudes.\nDesprés de reunir-se amb representants de tots dos sectors a la ciutat, ha constatat que es tracta de \"dos pilars fonamentals de qualsevol societat democràtica\", no només pel que aporten a la societat, sinó també perquè són sectors \"estratègics\" per a Barcelona, molt interrelacionats amb el teixit productiu i econòmic de la ciutat.\nEl director de la Fundació Pasqual Maragall, Jordi Camí, ha apuntat que el món de la recerca vol pagar impostos, i ja ho fa, però ha de saber quina és la pauta.", "a2": "L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha demanat per carta al ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, una reunió per aclarir la situació dels equipaments culturals i dels centres de recerca, de forma que no hagin de pagar ara l'IVA de les subvencions que van rebre en el passat.\nEn el cas de la cultura, es va aprovar fins i tot una llei on s'aclaria que quedava exempta d'aquest pagament, però continuen les inspeccions de l'Agència Tributària en aquest sentit demanant quantitats passades. \nDesprés de reunir-se amb representants de tots dos sectors a la ciutat, ha constatat que es tracta de \"dos pilars fonamentals de qualsevol societat democràtica\", no només pel que aporten a la societat, sinó també perquè són sectors \"estratègics\" per a Barcelona, molt interrelacionats amb el teixit productiu i econòmic de la ciutat.\nEn l'àmbit de la recerca, ha considerat que caldrà una reforma legislativa que estableixi les normes a partir d'ara. ", "a3": "L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha demanat per carta al ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, una reunió per aclarir la situació dels equipaments culturals i dels centres de recerca, de forma que no hagin de pagar ara l'IVA de les subvencions que van rebre en el passat.\nL'alcaldessa s'ha mostrat convençuda que aquesta situació es pot resoldre i per això ha demanat una reunió amb Montoro, des de la \"lleialtat institucional\" i amb \"voluntat constructiva\".\nDesprés de reunir-se amb representants de tots dos sectors a la ciutat, ha constatat que es tracta de \"dos pilars fonamentals de qualsevol societat democràtica\", no només pel que aporten a la societat, sinó també perquè són sectors \"estratègics\" per a Barcelona, molt interrelacionats amb el teixit productiu i econòmic de la ciutat.\nEn l'àmbit de la recerca, ha considerat que caldrà una reforma legislativa que estableixi les normes a partir d'ara." }, "extreme": { "a1": "Ada Colau demana a Cristóbal Montoro una reunió per aclarir la situació tributària dels equipaments culturals i centres de recerca. ", "a2": "Ada Colau ha demanat una reunió amb Cristóbal Montoro per aclarir la situació tributària dels centres culturals i de recerca.", "a3": "Colau demana reunir-se amb Montoro per aclarir el pagament retroactiu de l'IVA dels centres de recerca." } }
1,544
Maria del Mar Bonet celebra 50 anys als escenaris amb una gira i nou disc
La cantautora mallorquina dóna el tret de sortida a un any de celebracions a l'Ovella Negra de Barcelona, el primer local on va actuar | Durant l'acte, el president Puigdemont ha agraït els esforços d'una generació que "avui ens permet tenir un present brillant i un futur esplendorós"
Maria del Mar Bonet és tota una institució de la música catalana. La seva veu ha estat protagonista i testimoni dels darrers cinquanta anys del país, una efemèride que la cantant ha volgut recordar aquest dilluns al mateix lloc on tot va començar, a l'Ovella Negra. En l'acte ha estat acompanyada del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, a banda de companys de professió, amics i diverses personalitats, com el comissari de la commemoració, Oriol Ferrer, i l’escriptor i periodista Josep Maria Espinàs. El concert de la cantant mallorquina a l'emblemàtic local barceloní –ara fa cinc dècades– va ser la presentació en societat d'una personalitat que acabaria fent pòsit en el paisatge sociocultural de Catalunya, convertida aleshores en el membre número 14 d’Els Setze Jutges. La celebració continuarà amb dos concerts als Lluïsos d’Horta aquest proper dimecres i dijous, un espectacle que recollirà bona part dels temes més coneguts del seu repertori. Els concerts seran el preludi d’una gira que la portarà a les Illes Balears, Catalunya, el País Valencià i diversos punts de l'Estat, a més d’Itàlia, Tunísia, Regne Unit, Egipte, Grècia o Xipre, entre d’altres indrets. A banda de la gira, entre els actes de commemoració hi ha l'estrena del disc Ultramar a Cuba, el lloc on ha estat enregistrat. Puigdemont ha volgut agrair, durant l'acte commemoratiu d'aquest dilluns, els esforços de tota una generació que “va saber ser molt generosa” i que “avui ens permet tenir un present brillant i un futur esplendorós”, en referència als Setze Jutges i a la pròpia Bonet. També ha destacat "la dedicació" de la cantautora mallorquina al llarg d’aquestes darreres cinc dècades. El president ha volgut destacar la suma d’esforços que es farà amb els governs balear i valencià per recordar la trajectòria de Bonet a través de diversos actes que mostraran “el compromís amb la nostra llengua i amb la nostra cultura”. “Tenim molt a compartir”, ha reblat, i “també tenim molt a esperar per la nostra llengua i per la nostra cultura”. Un any de celebració amb disc nou i concerts especials A banda dels actes on celebrarà amb el públic tots aquests anys de bona música, Bonet també llançarà al mercat el 35è treball, titulat Ultramar, que es va enregistrar a Cuba el darrer estiu i on actua acompanyada pel pianista José María Vitier, el contrabaixista Jorge Reyes, el tresero Pancho Amat i el flautista José Luis Cortés. S’estrenarà el 22 de setembre al Gran Teatro de la Habana i arribarà, tot seguit, al Teatre Principal de Palma (1 d’octubre), al Teatre Principal de València (8 d’octubre), al Gran Teatre del Liceu de Barcelona (13 d’octubre) i a Madrid (15 d’octubre). En aquest any de celebració, la cantant mallorquina repassarà en directe una bona mostra dels treballs discogràfics més representatius d'una carrera plena d'èxits. La primera cita tindrà lloc divendres al festival Barnasants (10 de febrer), on Bonet i Quico Pi de la Serra tornaran a interpretar un àlbum mític, Quico-Maria del Mar, amb cançons enregistrades l’any 1979 amb motiu dels concerts que van realitzar plegats al Teatre Romea de Barcelona. Li seguiran les cançons de Saba de Terrer al Tradicionàrius (2 de juny), un àlbum integrat per cançons populars mallorquines. És on enregistra per primer cop El cant de la Sibil·la. Sueca serà l’escenari de la reinterpretació d’Alenar Llull el proper 1 de setembre. Les cançons commemoren la figura de Ramon Llull. L'espectacle uneix els discos Alenar (1977) i Amic, Amat (2004), el disc més místic de la cantant. Els 50 anys als escenaris viuran altres accions com un concert en col·laboració amb l’ONG Proactiva Open Arms a Ventalló (27 de maig), una exposició en col·laboració amb la Fundació Toni Catany, que s’inaugurarà el setembre a Llucmajor i on es presentarà tota l’obra realitzada pel fotògraf i inspirada en Bonet i les seves creacions. Llibre de Jordi Bianciotto sobre Bonet Els actes de celebració també tindran una manifestació en format literari, gràcies al llibre Memòries i Pensaments, escrit pel periodista musical Jordi Bianciotto. L'obra recollirà les idees i pensaments de l’artista mallorquina al voltant de qüestions personals, artístiques, socials i polítiques, al mateix temps que es fa un repàs precís de la seva carrera. L’obra, feta a partir de diverses hores de conversa amb el periodista, es presentarà a la Casa del Llibre de Barcelona el proper 6 de març.
[]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "La cantautora mallorquina Maria del Mar Bonet ha començat les celebracions pels seus cinquanta anys als escenaris a l'Ovella Negra de Barcelona, el primer local on va actuar. A l'acte hi han assistit el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, companys de professió, amics i diverses personalitats. També farà una gira internacional i presentarà el nou disc, Ultramar a Cuba.", "a2": "La cantant Mallorquina Maria del Mar Bonet ha fet un concert a l’Ovella Negra de Barcelona, amb la presència de personalitats polítiques i artístiques, per celebrar els seus cinquanta anys a l’escenari. Després, l’artista farà una gira per repassar els seus treballs més representatius i una altra, que començarà a l'Havana al setembre, per presentar el seu nou disc.", "a3": "Aquest any, Maria del Mar Bonet celebrarà els cinquanta anys de la seva trajectòria. El primer dels actes ha estat un concert al primer local on va tocar, l'Ovella Negra. A banda de la gira que té preparada per diversos punts dels Països Catalans i Europa, estrenarà un nou disc, Ultramar." }, "extractive": { "a1": "El concert de la cantant mallorquina a l'emblemàtic local barceloní –ara fa cinc dècades– va ser la presentació en societat d'una personalitat que acabaria fent pòsit en el paisatge sociocultural de Catalunya, convertida aleshores en el membre número 14 d’Els Setze Jutges.\nA banda de la gira, entre els actes de commemoració hi ha l'estrena del disc Ultramar a Cuba, el lloc on ha estat enregistrat.\nLa primera cita tindrà lloc divendres al festival Barnasants (10 de febrer), on Bonet i Quico Pi de la Serra tornaran a interpretar un àlbum mític, Quico-Maria del Mar, amb cançons enregistrades l’any 1979 amb motiu dels concerts que van realitzar plegats al Teatre Romea de Barcelona.\nL’obra, feta a partir de diverses hores de conversa amb el periodista, es presentarà a la Casa del Llibre de Barcelona el proper 6 de març.", "a2": "La seva veu ha estat protagonista i testimoni dels darrers cinquanta anys del país, una efemèride que la cantant ha volgut recordar aquest dilluns al mateix lloc on tot va començar, a l'Ovella Negra. \nEl concert de la cantant mallorquina a l'emblemàtic local barceloní –ara fa cinc dècades– va ser la presentació en societat d'una personalitat que acabaria fent pòsit en el paisatge sociocultural de Catalunya, convertida aleshores en el membre número 14 d’Els Setze Jutges.\nA banda de la gira, entre els actes de commemoració hi ha l'estrena del disc Ultramar a Cuba, el lloc on ha estat enregistrat.\nA banda dels actes on celebrarà amb el públic tots aquests anys de bona música, Bonet també llançarà al mercat el 35è treball, titulat Ultramar, que es va enregistrar a Cuba el darrer estiu i on actua acompanyada pel pianista José María Vitier, el contrabaixista Jorge Reyes, el tresero Pancho Amat i el flautista José Luis Cortés.", "a3": "El concert de la cantant mallorquina a l'emblemàtic local barceloní –ara fa cinc dècades– va ser la presentació en societat d'una personalitat que acabaria fent pòsit en el paisatge sociocultural de Catalunya, convertida aleshores en el membre número 14 d’Els Setze Jutges.\nA banda de la gira, entre els actes de commemoració hi ha l'estrena del disc Ultramar a Cuba, el lloc on ha estat enregistrat.\nEl president ha volgut destacar la suma d’esforços que es farà amb els governs balear i valencià per recordar la trajectòria de Bonet a través de diversos actes que mostraran “el compromís amb la nostra llengua i amb la nostra cultura”.\nEls 50 anys als escenaris viuran altres accions com un concert en col·laboració amb l’ONG Proactiva Open Arms a Ventalló (27 de maig), una exposició en col·laboració amb la Fundació Toni Catany, que s’inaugurarà el setembre a Llucmajor i on es presentarà tota l’obra realitzada pel fotògraf i inspirada en Bonet i les seves creacions." }, "extreme": { "a1": "La cantautora mallorquina Maria del Mar Bonet celebra cinquanta anys als escenaris amb una gira internacional i un nou disc.", "a2": "Maria del Mar Bonet farà una gira per celebrar els seus cinquanta anys cantant i presentarà un nou disc.", "a3": "Maria del Mar Bonet celebra cinquanta anys de trajectòria musical amb una gira i un nou disc." } }
1,259
La seguretat es manté com a principal preocupació dels barcelonins
El 76% dels ciutadans aproven la gestió del govern de Colau
Els barcelonins continuen veient la seguretat com a principal preocupació a la ciutat alhora que millora, en termes generals, la valoració de Barcelona i el govern municipal. Després d'unes notes especialment negatives en plena irrupció de la pandèmia, el consistori s'ha refet mínimament de la percepció ciutadana, exposa l'Enquesta de Serveis Municipals 2021. El 14,5% dels ciutadans veuen la seguretat com el problema més greu, quan l'any passat ho feia el 17,7%, seguida de l'accés a l'habitatge (7,4%) i l'atur o condicions de treball (7,3). Així i tot, el consistori reivindica que la preocupació per la situació laboral no s'ha disparat als nivells del 2008. També creix el nombre de ciutadans que creu que la circulació ha empitjorat (47%). Sobre la vida a Barcelona, es milloren els registres dues dècimes i la satisfacció arriba a una nota de 7,5 en general. Alhora, després de dos anys a la baixa, creix lleugerament el nombre de ciutadans que aproven la gestió del govern municipal i arriba al 76,9% amb una nota mitjana de 5,9. La tendència positiva pel que fa al govern també s'estén als executius català (67,7%) i espanyol (57,5%), que sumen més aprovació que l'any anterior. D'altra banda, si l'any passat gairebé sis de cada deu barcelonins creien que la ciutat havia empitjorat, aquesta percepció encara la tenen el 53% dels enquestats. Per contra, el 28,6% dels barcelonins consideren que la ciutat ha anat a millor. La seguretat es manté com al principal problema assenyalat pels ciutadans. Així ho consideren el 14,5% dels barcelonins. La xifra suposa una davallada important, però es manté lluny dels 6% que tenia aquesta preocupació l'any 2018. Per a Martí, igualment, és especialment rellevant com la millora en la percepció de seguretat s'ha comprovat territorialment. Així, si bé reconeix un "problema" per resoldre als barris amb més població a la zona cèntrica, com Ciutat Vella i l'Eixample, també veu positiva l'evolució a la zona de l'entorn del Besòs. Pel que fa a la situació de preocupació envers l'atur, en plena ressaca de la crisi de la pandèmia, la xifra dels veïns que ho veuen com el primer problema de Barcelona ha passat de 7,1% al 7,3% dels enquestats. Això suposa un canvi destacat respecte al que va succeir amb la crisi anterior, que va començar amb una pujada pronunciada de la preocupació l'any 2009 i va arribar a un pic de fins al 20% l'any 2013. "Veiem com aquest pic no es replica arran de la pandèmia i això és interessant a constatar", ha valorat Marta Isach, cap del Departament d’Estudis d'Opinió de l’Oficina Municipal de Dades de Barcelona. Pel que fa al trànsit, el 28,2% creu que s'ha millorat la circulació l'últim any, un punt menys que l'enquesta anterior, i el 47% creu que ha anat a pitjor, quatre punts més que el 2020. Així i tot, la nota mitjana surt aprovada, amb un 5,4 sobre 10. L'Ajuntament relativitza les dades i assenyala que les principals crítiques per la circulació arriben des de Sarrià-Sant Gervasi i les Corts. El 31,4% dels barcelonins prefereixen el metro (0,1% més) i el 25,2% usen més habitualment el bus (un 0,9% d'augment). Alhora, fa dos anys els veïns que utilitzaven transport privat per sobre de la resta de mitjans eren el 21,6% i ara la xifra ha crescut dos punts percentuals. Martí ha apuntat que "hi ha gent que ha deixat el metro o l'autobús per agafar el transport privat" a causa de la pandèmia, però ha confiat que les xifres d'ús del transport públic es recuperaran. Rumbes i flors El muffin de Proust «A Madrid la gentrificació no ha massacrat l'idioma perquè el castellà és una llengua prou majoritària per a ser rendible. Es poden estalviar el "perdona, era amb gel i no amb llet" perquè quan demanen un café con hielo els hi porten un café con hielo»
[ "barcelona" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "La seguretat continua sent la principal preocupació a la ciutat de Barcelona, però millora la valoració de la ciutat en general i del govern municipal. Augmenta la preocupació per l'atur i també augmenta el nombre de ciutadans que creuen que el trànsit ha empitjorat, especialment a Sarrià-Sant Gervasi i les Corts.", "a2": "Segons l’Enquesta de Serveis Municipals 2021 de l’Ajuntament de Barcelona, les preocupacions principals dels ciutadans són la seguretat, l’accés a l’habitatge, l’atur i les condicions de treball. Així mateix, tot i que el 53% dels barcelonins creuen que la ciutat ha empitjorat, ha millorat lleugerament la percepció de la gestió dels governs municipal, autonòmic i central.", "a3": "L'Enquesta de Serveis Municipals 2021 ha confirmat que la principal preocupació dels barcelonins és la seguretat, amb un 14,5% dels enquestats que la consideren el problema més greu de la ciutat. Igualment, la preocupació per l'atur no ha crescut d'igual manera que a la crisi del 2008 i el 47% dels enquestats creu que la circulació ha empitjorat." }, "extractive": { "a1": "Els barcelonins continuen veient la seguretat com a principal preocupació a la ciutat alhora que millora, en termes generals, la valoració de Barcelona i el govern municipal.\nAlhora, després de dos anys a la baixa, creix lleugerament el nombre de ciutadans que aproven la gestió del govern municipal i arriba al 76,9% amb una nota mitjana de 5,9.\nPel que fa a la situació de preocupació envers l'atur, en plena ressaca de la crisi de la pandèmia, la xifra dels veïns que ho veuen com el primer problema de Barcelona ha passat de 7,1% al 7,3% dels enquestats.\nPel que fa al trànsit, el 28,2% creu que s'ha millorat la circulació l'últim any, un punt menys que l'enquesta anterior, i el 47% creu que ha anat a pitjor, quatre punts més que el 2020.", "a2": "Els barcelonins continuen veient la seguretat com a principal preocupació a la ciutat alhora que millora, en termes generals, la valoració de Barcelona i el govern municipal. \nEl 14,5% dels ciutadans veuen la seguretat com el problema més greu, quan l'any passat ho feia el 17,7%, seguida de l'accés a l'habitatge (7,4%) i l'atur o condicions de treball (7,3). \nSobre la vida a Barcelona, es milloren els registres dues dècimes i la satisfacció arriba a una nota de 7,5 en general.\nAlhora, després de dos anys a la baixa, creix lleugerament el nombre de ciutadans que aproven la gestió del govern municipal i arriba al 76,9% amb una nota mitjana de 5,9.", "a3": "Els barcelonins continuen veient la seguretat com a principal preocupació a la ciutat alhora que millora, en termes generals, la valoració de Barcelona i el govern municipal.\nAlhora, després de dos anys a la baixa, creix lleugerament el nombre de ciutadans que aproven la gestió del govern municipal i arriba al 76,9% amb una nota mitjana de 5,9.\nPel que fa a la situació de preocupació envers l'atur, en plena ressaca de la crisi de la pandèmia, la xifra dels veïns que ho veuen com el primer problema de Barcelona ha passat de 7,1% al 7,3% dels enquestats.\nPel que fa al trànsit, el 28,2% creu que s'ha millorat la circulació l'últim any, un punt menys que l'enquesta anterior, i el 47% creu que ha anat a pitjor, quatre punts més que el 2020." }, "extreme": { "a1": "Pels barcelonins, la seguretat continua sent la principal preocupació a la ciutat, però millora la valoració del govern municipal.", "a2": "L'Enquesta de Serveis Municipals 2021 ha demostrat que les principals preocupacions dels barcelonins són la seguretat, l’habitatge i l’atur.", "a3": "El principal problema de Barcelona continua sent la seguretat, mentre augmenta la preocupació per la circulació i disminueix per l'atur." } }
28
JxCat i ERC rebutgen la petició de la CUP d’aturar el diàleg mentre negocien amb Sánchez
Tampoc no aproven avançar unilateralment en l'exercici de l'autodeterminació i en les polítiques públiques
JxCat i ERC han refusat aturar el diàleg polític amb l’estat espanyol mentre continuen negociant amb Pedro Sánchez la constitució d’una taula de partits amb un relator independent que permeti la retirada de les esmenes que poden tombar el pressupost del PSOE al congrés. Els dos socis de govern han impedit al parlament que prosperessin diversos punts d’una moció de la CUP que emplaçava el govern a trencar les converses si no hi ha una condició prèvia: el reconeixement del dret a l’autodeterminació, la fi de la repressió, l’alliberament dels presos, el retorn dels exiliats i el ple exercici dels drets socials, civils i polítics. En aquest sentit, la proposta de la CUP emplaçava el govern a desobeir el topall de dèficit i el FLA, a expropiar els pisos buits en mans de grans tenidors per a fer-ne habitatge social, i a aturar el desnonaments a famílies en risc social. També exigia al govern la creació d’una banca pública i l’assoliment de la plena sobirania de les infraestructures i els recursos energètics, així com la reducció d’un 30% de les taxes universitàries. La CUP ha marcat perfil mentre el govern català i l’espanyol mantenen contactes per a intentar arribar a un acord que permeti a Sánchez tramitar els comptes i, alhora, s’obrin negociacions serioses sobre el conflicte polític. Els dos socis de govern, però, mantenen l’amenaça de tombar els comptes amb esmenes a la totalitat. Durant el debat parlamentari, JxCat i ERC han estat crítics amb l’actitud del PSOE en les negociacions, però volen perseverar en l’intent d’acostar posicions. ‘Vivim en un estat en què el diàleg és alta traïció però per nosaltres no quedarà’, ha al·legat Josep Costa, de JxCat, en referència a les dures crítiques del PP i de Cs i a la manifestació que han convocat aquest cap de setmana. Costa ha admès que les ofertes de Sánchez ‘no s’aguanten per enlloc’ però considera que la part catalana ha de ser l’última que s’aixequi de la taula. La diputada d’ERC Irene Fornós ha reconegut igualment que les converses amb el govern de Sánchez són més una ‘aparença de diàleg’ que no una negociació ‘de debò’, però ERC no vol tancar portes. ‘No som pas il·lusos’, ha insistit. Per a la CUP, el diàleg s’ha convertit en un ‘bloqueig’ i un ‘mur’. El diputat Carles Riera ha argumentat que la desobediència és necessària perquè després arribi una negociació efectiva. Després de la videoconferència d’ahir, la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, i la vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo, s’han intercanviat missatges, segons fonts del govern. El PSC no ha amagat que les converses es desenvolupen en un context d’enormes dificultats. El diputat socialista Ferran Pedret es referia a la reacció del PSOE i de Cs però, alhora, per les motxilles pròpies que els independentistes i el PSOE porten des de l’inici del conflicte i fins avui. Ha raonat, tanmateix, que el diàleg és una ‘obligació’ per als que volen preservar la cohesió social i civil. Els comuns han sentenciat que dialogar no és una cessió sinó un mandat majoritari del parlament i del congrés dels diputats. ‘Caldrà valentia i lideratge’, ha dit el diputat Lucas Ferro al PSC. El diputat de Cs Nacho Martín Blanco ha tornat a acusar el govern i la formació anticapitalista de legitimar i banalitzar agressions com la que han denunciat que va patir un regidor de Torroella de Montgrí. El parlament ha aprovat que el govern elabori una cartografia de la repressió patida a Catalunya des que s’inicià el procés del referèndum de l’1-O. Ho haurà de fer en 90 dies i haurà de ser accessible per a tothom. A més de la CUP, hi han donat suport JxCat, ERC i els comuns. Els grups sobiranistes també han fet front comú perquè la Generalitat es personi com a acusació particular en les causes en què es vulnerin drets civils i polítics dels catalans. Consideren que el govern no ha de provocar ‘desmobilització social’ i, en canvi, ha de ser un ‘actor facilitador’ de les mobilitzacions que denuncien la repressió i el feixisme i que lluiten pels drets socials, civils i polítics. Finalment, s’ha aprovat per unanimitat que la Generalitat ‘expulsi de l’espai públic’ les expressions de feixisme, nazisme, masclisme, racisme i xenofòbia.
[ "país", "principat" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "JxCat i ERC s'han negat a aturar el diàleg amb l’estat espanyol mentre negocien amb Pedro Sánchez la constitució d’una taula de partits que permeti aprovar els pressupostos del PSOE al congrés. Els dos socis de govern han impedit que prosperessin diversos punts d’una moció de la CUP que demanava trencar les converses amb l'estat si no es compleixen unes condicions.", "a2": "Malgrat la clara oposició de la CUP, JxCat i ERC continuen intentant negociar amb Pedro Sánchez per aconseguir arribar a un acord que permeti al PSOE aprovar els pressupostos de l’Estat i abordar el conflicte polític. Tots els implicats coincideixen a dir que les negociacions són difícils, però els independentistes asseguren que ells ho seguiran intentant.", "a3": "La CUP exigeix aturar el diàleg polític amb el govern espanyol fins que no es garanteixin les seves exigències respecte al referèndum i qüestions socials, com els desnonaments. Tanmateix, JxCat i ERC han refusat fer-ho, ja que volen intentar acostar posicions. A més, els comuns han explicat que el diàleg és un mandat majoritari del parlament i del congrés dels diputats." }, "extractive": { "a1": "JxCat i ERC han refusat aturar el diàleg polític amb l’estat espanyol mentre continuen negociant amb Pedro Sánchez la constitució d’una taula de partits amb un relator independent que permeti la retirada de les esmenes que poden tombar el pressupost del PSOE al congrés.\nEls dos socis de govern han impedit al parlament que prosperessin diversos punts d’una moció de la CUP que emplaçava el govern a trencar les converses si no hi ha una condició prèvia: el reconeixement del dret a l’autodeterminació, la fi de la repressió, l’alliberament dels presos, el retorn dels exiliats i el ple exercici dels drets socials, civils i polítics.\nLa diputada d’ERC Irene Fornós ha reconegut igualment que les converses amb el govern de Sánchez són més una ‘aparença de diàleg’ que no una negociació ‘de debò’, però ERC no vol tancar portes.\nConsideren que el govern no ha de provocar ‘desmobilització social’ i, en canvi, ha de ser un ‘actor facilitador’ de les mobilitzacions que denuncien la repressió i el feixisme i que lluiten pels drets socials, civils i polítics.", "a2": "JxCat i ERC han refusat aturar el diàleg polític amb l’estat espanyol mentre continuen negociant amb Pedro Sánchez la constitució d’una taula de partits amb un relator independent que permeti la retirada de les esmenes que poden tombar el pressupost del PSOE al congrés.\nEls dos socis de govern han impedit al parlament que prosperessin diversos punts d’una moció de la CUP que emplaçava el govern a trencar les converses si no hi ha una condició prèvia: el reconeixement del dret a l’autodeterminació, la fi de la repressió, l’alliberament dels presos, el retorn dels exiliats i el ple exercici dels drets socials, civils i polítics.\nLa CUP ha marcat perfil mentre el govern català i l’espanyol mantenen contactes per a intentar arribar a un acord que permeti a Sánchez tramitar els comptes i, alhora, s’obrin negociacions serioses sobre el conflicte polític.\nLa diputada d’ERC Irene Fornós ha reconegut igualment que les converses amb el govern de Sánchez són més una ‘aparença de diàleg’ que no una negociació ‘de debò’, però ERC no vol tancar portes.", "a3": "JxCat i ERC han refusat aturar el diàleg polític amb l’estat espanyol mentre continuen negociant amb Pedro Sánchez la constitució d’una taula de partits amb un relator independent que permeti la retirada de les esmenes que poden tombar el pressupost del PSOE al congrés.\nEls dos socis de govern han impedit al parlament que prosperessin diversos punts d’una moció de la CUP que emplaçava el govern a trencar les converses si no hi ha una condició prèvia: el reconeixement del dret a l’autodeterminació, la fi de la repressió, l’alliberament dels presos, el retorn dels exiliats i el ple exercici dels drets socials, civils i polítics.\nDurant el debat parlamentari, JxCat i ERC han estat crítics amb l’actitud del PSOE en les negociacions, però volen perseverar en l’intent d’acostar posicions.\nEls comuns han sentenciat que dialogar no és una cessió sinó un mandat majoritari del parlament i del congrés dels diputats." }, "extreme": { "a1": "JxCat i ERC refusen aturar el diàleg amb l’estat espanyol mentre negocien amb Sánchez la constitució d’una taula de partits.", "a2": "JxCat i ERC continuen intentant negociar amb el PSOE per arribar a un acord que permeti aprovar els pressupostos estatals.", "a3": "ERC i JxCat es neguen a la demanda de la CUP d'aturar el diàleg amb el govern espanyol." } }
1,791
La mosca negra ha colonitzat totes les Terres de l'Ebre
Un protocol d'actuació avaluarà com atacar els adults
Després de sis anys, la mosca negra ha colonitzat les Terres de l'Ebre. Així de contundent s'ha mostrat el director tècnic del Consorci de Serveis Agroambientals del Baix Ebre i el Montsià (Code), Raül Escosa, davant l'allau de queixes d'alcaldes per l'increment de població de la plaga durant aquest estiu. En una reunió convocada per la Delegació del Govern a les Terres de l'Ebre, amb els tècnics del Code i els presidents dels consells comarcals, s'ha decidit recuperar la comissió de treball per fer seguiment dels tractaments contra la mosca. Aquesta comissió també haurà de treballar en la creació d'un protocol d'actuació que avaluï la possibilitat de buscar un producte que ataqui els insectes adults. "Hem de tenir clar que el primer són les persones, i sent conscients que no podrem eradicar la plaga almenys hem d'intentar fer el màxim per minimitzar-ne les molèsties", ha assegurat el delegat del Govern, Xavier Pallarès, expressant la preocupació que tenen els alcaldes davant la proliferació de l'insecte. Davant d'això, en la reunió d'aquest dilluns, s'ha decidit recuperar la comissió de treball, integrant els departaments d'Agricultura i Salut, així com el de Territori i Sostenibilitat, per estudiar la possibilitat de poder combatre també l'adult de mosca negra. Segons ha explicat el director tècnic del Code, Raül Escosa, cal dissenyar un protocol d'actuació que determini què es pot fer i què no, així com conèixer els tipus de producte que hi ha i la seva eficàcia. "No només tenim problemes a les piscines dels municipis, sinó també als camps de conreu i hortes, i hem de saber com actuar", ha insistit el president del Code, Antoni Montagut. Així, Escosa ha reconegut que aquest estiu està sent molt dur pel que fa a la lluita contra la plaga ja que, després de sis anys, la mosca negra "ha colonitzat tot el que podia colonitzar". Amb tot, ha assegurat que el pic més alt d'afectació és durant la primera quinzena de juliol i ha tranquil·litzat la societat manifestant que "el pitjor ja ha passat". El director tècnic ha recordat que, enguany, s'han fet tots els tractaments correctament però que l'increment de macròfits (algues) al riu ha augmentat també la presència de larves. Així, a més dels sis punts de tractament habituals, una disminució de l'eficàcia del tractament, amb BTI, a la part baixa de l'Ebre (entre Tortosa i Amposta) ha fet necessari reforçar els punts d'actuació. En aquest sentit, el Code ja ha confirmat que a partir del proper tractament, previst per a finals de juliol, s'inclourà un nou punt de tractament més al sud de l'illa dels Bous. El director tècnic del Code ha deixat clar que la plaga de la mosca negra, en magnitud i afectació, és "un fenomen únic a Europa", i ha reclamat la necessitat de millorar la col·laboració i organització entre administracions, sobretot amb la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) i la Unió Europea (UE). "La mosca ja ha arribat a Saragossa i ja s'han posat en contacte amb nosaltres. Ara que ja els hi pica potser ens fan més cas", ha ironitzat Escosa. De fet, la CHE ja col·labora amb la Generalitat programant alguns desembassaments controlats que permetin afavorir l'eliminació dels macròfits, hàbitats on s'ubiquen les larves de l'insecte. Amb tot, Escosa ha assegurat que un increment de les amollades d'aigua tampoc permetria ser més efectius. En aquest sentit, el delegat del Govern ha confirmat que s'està treballant per aconseguir la màxima col·laboració de la CHE i de la UE en la lluita contra la plaga, així com en aconseguir que la Generalitat pugui establir un conveni plurianual amb el Code que permeti garantir la dotació pressupostària per aquestes actuacions. Actualment, el Govern inverteix uns 500.000 euros en la lluita contra la mosca negra, 300.000 euros a l'Ebre i uns 200.000 euros al Segre.
[]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "Segons el Consorci de Serveis Agroambientals del Baix Ebre i el Montsià (Code), la mosca negra ha colonitzat totalment les Terres de l'Ebre després de sis anys. En una reunió convocada per la Delegació del Govern a les Terres de l'Ebre, amb els tècnics del Code i els presidents dels consells comarcals, s'ha decidit la línia d'actuació contra la plaga.", "a2": "Les Terres de l’Ebre han estat completament colonitzades per la mosca negra i el Govern, junt amb els tècnics del Code, ha decidit recuperar la comissió de treball per controlar els tractaments i avaluar la possibilitat de combatre els exemplars adults. Així mateix, el director tècnic del Code ha insistit en la importància de col·laborar amb altres administracions i organitzacions.", "a3": "Hi ha una nova plaga de la mosca negra a les Terres de l'Ebre. És per això que s'han reunit diferents experts després de rebre queixes d'alcaldes i s'ha decidit reprendre la comissió de treball, que no sols s'encarregarà de posar fi a la plaga, sinó que també elaborarà un protocol per saber com actuar en els diferents escenaris." }, "extractive": { "a1": "En una reunió convocada per la Delegació del Govern a les Terres de l'Ebre, amb els tècnics del Code i els presidents dels consells comarcals, s'ha decidit recuperar la comissió de treball per fer seguiment dels tractaments contra la mosca.\nAixí, Escosa ha reconegut que aquest estiu està sent molt dur pel que fa a la lluita contra la plaga ja que, després de sis anys, la mosca negra \"ha colonitzat tot el que podia colonitzar\".\nEl director tècnic del Code ha deixat clar que la plaga de la mosca negra, en magnitud i afectació, és \"un fenomen únic a Europa\", i ha reclamat la necessitat de millorar la col·laboració i organització entre administracions, sobretot amb la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) i la Unió Europea (UE).\nEn aquest sentit, el delegat del Govern ha confirmat que s'està treballant per aconseguir la màxima col·laboració de la CHE i de la UE en la lluita contra la plaga, així com en aconseguir que la Generalitat pugui establir un conveni plurianual amb el Code que permeti garantir la dotació pressupostària per aquestes actuacions.", "a2": "En una reunió convocada per la Delegació del Govern a les Terres de l'Ebre, amb els tècnics del Code i els presidents dels consells comarcals, s'ha decidit recuperar la comissió de treball per fer seguiment dels tractaments contra la mosca.\nAixí, Escosa ha reconegut que aquest estiu està sent molt dur pel que fa a la lluita contra la plaga ja que, després de sis anys, la mosca negra \"ha colonitzat tot el que podia colonitzar\".\nEl director tècnic del Code ha deixat clar que la plaga de la mosca negra, en magnitud i afectació, és \"un fenomen únic a Europa\", i ha reclamat la necessitat de millorar la col·laboració i organització entre administracions, sobretot amb la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) i la Unió Europea (UE). \nEn aquest sentit, el delegat del Govern ha confirmat que s'està treballant per aconseguir la màxima col·laboració de la CHE i de la UE en la lluita contra la plaga, així com en aconseguir que la Generalitat pugui establir un conveni plurianual amb el Code que permeti garantir la dotació pressupostària per aquestes actuacions.", "a3": "Davant d'això, en la reunió d'aquest dilluns, s'ha decidit recuperar la comissió de treball, integrant els departaments d'Agricultura i Salut, així com el de Territori i Sostenibilitat, per estudiar la possibilitat de poder combatre també l'adult de mosca negra.\nAixí, Escosa ha reconegut que aquest estiu està sent molt dur pel que fa a la lluita contra la plaga ja que, després de sis anys, la mosca negra \"ha colonitzat tot el que podia colonitzar\".\nEl director tècnic ha recordat que, enguany, s'han fet tots els tractaments correctament però que l'increment de macròfits (algues) al riu ha augmentat també la presència de larves.\nEl director tècnic del Code ha deixat clar que la plaga de la mosca negra, en magnitud i afectació, és \"un fenomen únic a Europa\", i ha reclamat la necessitat de millorar la col·laboració i organització entre administracions, sobretot amb la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) i la Unió Europea (UE)." }, "extreme": { "a1": "Segons el Consorci de Serveis Agroambientals del Baix Ebre i el Montsià, la mosca negra colonitza les Terres de l'Ebre.", "a2": "Les Terres de l’Ebre estan sofrint molt per la mosca negra i s’ha decidit reforçar els tractaments contra la plaga.", "a3": "Una nova plaga de la mosca negra ataca les Terres de l'Ebre i s'ha reconstituït la comissió de treball per controlar-la." } }
2,178
Degoteig constant de gironins retirant diners i cues en alguns caixers responent a la crida de les entitats sobiranistes
Des de 20 fins als 1.000 euros, passant pels 150 o 160 en protesta per l'aplicació que l'Estat vol fer de l'article de la Constitució
Degoteig constant de gironins retirant diners i cues en alguns caixers –sobretot, de CaixaBank i Sabadell- en resposta a la crida de les entitats sobiranistes. A partir de les vuit del matí, els ciutadans s'han sumat a l'acció pacífica impulsada per la Crida per la Democràcia. A Girona, la gent que ha anat al banc a primera hora retirava des de 20 euros fins a 1.000, passant pels 150 ó 160 –perquè el caixers no donen bitllets de 5- en protesta per l'aplicació que l'Estat vol fer de l'article de la Constitució que laminarà l'autonomia de Catalunya. Després de retirar la targeta i posar els bitllets a la cartera, tots els gironins compartien els motius que els han portat fins al banc: crítiques a l'empresonament de Cuixart i Sánchez, al govern espanyol i cap a les entitats que han traslladat la seu social. Des de la plaça Independència (on hi ha CaixaBank i el BBVA) fins a Emili Grahit (Sabadell) passant per la plaça Josep Pla, el carrer Santa Clara o Migdia. L'estampa era més o menys similar: anades i vingudes constants de gent que retirava diners dels caixers i, en algunes sucursals, fins i tot s'han arribat a formar cues al carrer. Tot i que l'acció pacífica durarà tot el dia, Crida per la Democràcia havia demanat que se centrés, sobretot, entre les vuit i les nou del matí. Targetes dins els caixers automàtics, escollir la quantitat, introduir el PIN i retirar diners –tant li feia la quantitat- en protesta per la situació que viu Catalunya, l'actuació de l'Estat i l'empresonament dels líders d'ANC i Òmnium, Jordi Cuixart i Jordi Sánchez. A la sucursal de CaixaBank del carrer Santa Clara, el degoteig de gironins ha estat constant. Aquí, però, era difícil que s'hi fessin cues (perquè a dins hi ha cinc caixers i a fora, a la part de l'edifici que dona al carrer Nou, un altre). A la plaça Independència, però, sí que s'han arribat a formar cues –d'una desena de persones- com també ha passat als caixers que el Banc Sabadell té a la plaça Josep Pla o a Emili Grahit. Sobretot, 150 ó 160 euros Les quantitats que els gironins han retirat eren dispars. Des dels 20 fins arribar, en un cas, als 1.000 euros. Però sobretot, n'hi havia molts que treien 150 ó 160 euros –els caixers no donen bitllets de 5- per protestar per l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. "El mínim que permet treure són 10 euros, però el simbolisme hi és igual", explicava la Carme Ruiz, que ha tret diners del Sabadell. Sobre els motius que els han impulsat a treure diners, tots coincidien el criticar el trasllat de seu social dels bancs, l'empresonament de Cuixart i Sánchez o les crítiques cap al govern espanyol. "CaixaBank i el Sabadell són entitats d'aquí, i no em sembla ètic que cedeixin a les pressions i canviïn la seu social", explicava una altra gironina, Montserrat Clot. "Ells volen pressionar-nos, doncs ara nosaltres els pressionarem a ells; s'estan portant molt malament i d'aquesta manera els farem reflexionar", hi afegia un altre gironí, Pere Batllori. "M'he afegit a la crida i he decidit retirar 1.000 euros per fer trontollar l'economia de l'Estat; a més, aquest últim mes he fet la meva declaració d'autònoms sense activitat", explicava al seu torn l'Albert Plana, després de sortir del caixer de CaixaBank a la plaça Independència. Ara, el destí que donaran als diners l'escolliran ells. Guardar-se'ls a casa, fer-los servir per al dia a dia, etc. N'hi ha, però, qui els ingressarà al compte de l'ANC o qui, amb els euros que ha retirat, obrirà un compte a la banca ètica. Els alcaldes també s'hi sumen L'acció impulsada per la Crida per la Democràcia també ha rebut el suport dels alcaldes que recolzen el procés. Aquest és el cas, per exemple, de l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas. "Bon dia al matí! Ja he anat a treure els diners per les compres del cap de setmana", ha piulat al seu compte de Twitter. Qui també ho ha explicat a través de la xarxa social ha estat el republicà Marc Puigtió, alcalde de Sant Julià de Ramis (Gironès), un dels municipis afectats per les càrregues de l'1-O. "PRIMERA ACCIÓ realitzada. La suma de cadascú de nosaltres pot canviar-ho tot", ha dit.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "Molts gironins estan des de les 8 del matí retirant diners dels caixers, sobretot de CaixaBank i Sabadell, amb cues en alguns d'ells, en resposta a la Crida per la Democràcia impulsada per les entitats sobiranistes. L'acció s'ha realitzat com a protesta per l'empresonament de Cuixart i Sánchez i contra les entitats que han traslladat la seu social.", "a2": "Molts gironins s’han sumat a la iniciativa impulsada per la Crida per la Democràcia i han anat a retirar diners dels bancs a partir de les vuit del matí. Entre altres coses, han volgut protestar de forma pacífica pel trasllat de les seus socials dels bancs, l’aplicació del 155 i l’empresonament de Cuixart i Sánchez.", "a3": "L'ANC ha animat a tots els catalans a retirar els seus diners dels bancs per la situació que s'està vivint a Catalunya: l'empresonament de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, l'aplicació del 155, etc. Així, milers de ciutadans han acudit al banc a retirar quantitats que van des dels vint fins als 1000 euros." }, "extractive": { "a1": "A partir de les vuit del matí, els ciutadans s'han sumat a l'acció pacífica impulsada per la Crida per la Democràcia.\nA Girona, la gent que ha anat al banc a primera hora retirava des de 20 euros fins a 1.000, passant pels 150 ó 160 –perquè el caixers no donen bitllets de 5- en protesta per l'aplicació que l'Estat vol fer de l'article de la Constitució que laminarà l'autonomia de Catalunya.\nDesprés de retirar la targeta i posar els bitllets a la cartera, tots els gironins compartien els motius que els han portat fins al banc: crítiques a l'empresonament de Cuixart i Sánchez, al govern espanyol i cap a les entitats que han traslladat la seu social.\nPerò sobretot, n'hi havia molts que treien 150 ó 160 euros –els caixers no donen bitllets de 5- per protestar per l'aplicació de l'article 155 de la Constitució.", "a2": "A partir de les vuit del matí, els ciutadans s'han sumat a l'acció pacífica impulsada per la Crida per la Democràcia. \nA Girona, la gent que ha anat al banc a primera hora retirava des de 20 euros fins a 1.000, passant pels 150 ó 160 –perquè el caixers no donen bitllets de 5- en protesta per l'aplicació que l'Estat vol fer de l'article de la Constitució que laminarà l'autonomia de Catalunya.\nPerò sobretot, n'hi havia molts que treien 150 ó 160 euros –els caixers no donen bitllets de 5- per protestar per l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. \nSobre els motius que els han impulsat a treure diners, tots coincidien el criticar el trasllat de seu social dels bancs, l'empresonament de Cuixart i Sánchez o les crítiques cap al govern espanyol.", "a3": "A Girona, la gent que ha anat al banc a primera hora retirava des de 20 euros fins a 1.000, passant pels 150 ó 160 –perquè el caixers no donen bitllets de 5- en protesta per l'aplicació que l'Estat vol fer de l'article de la Constitució que laminarà l'autonomia de Catalunya.\nTot i que l'acció pacífica durarà tot el dia, Crida per la Democràcia havia demanat que se centrés, sobretot, entre les vuit i les nou del matí.\nPerò sobretot, n'hi havia molts que treien 150 ó 160 euros –els caixers no donen bitllets de 5- per protestar per l'aplicació de l'article 155 de la Constitució.\nN'hi ha, però, qui els ingressarà al compte de l'ANC o qui, amb els euros que ha retirat, obrirà un compte a la banca ètica." }, "extreme": { "a1": "Molts gironins retiren diners dels caixers, amb cues en alguns d'ells, en resposta a la crida de les entitats sobiranistes.", "a2": "Molts gironins s’han unit a l’acció pacífica de retirar diners dels bancs per protestar contra la situació a Catalunya.", "a3": "Retirada massiva de diners als bancs catalans per la situació a Catalunya amb el 155 i l'empresonament dels Jordis." } }
1,398
A Donald Trump se li acumulen els maldecaps
El president nord-americà acumula fronts oberts després del nomenament de la seva filla com a assessora presidencial | El Congrés investigarà ara si la residència del president a Mar-a-Lago compleix les mesures de protecció indispensables
Els índexs d'aprovació dels ciutadans a la gestió president nord-americà Donald Trump no deixen de caure des que va arribar al càrrec el 20 de gener. A l'última enquesta feta per Gallup, el nou inquilí de la Casa Blanca compta amb un 59% de detractors. Durant la setmana passada, Trump ha rebut multitud de crítiques per revocar les polítiques d'Obama contra el canvi climàtic i va patir un revés al Congrés quan no va aconseguir que s'aprovés la reforma a l'Obamacare. A Trump se li acumulen els madecaps. A la debilitat mostrada per la seva administració s'hi han afegit ara les crítiques per un nomenament molt especial. La filla més mediàtica del president, Ivanka Trump, tindrà un despatx a l'ala oest de la Casa Blanca, on treballarà com a assessora del seu pare, encara que com a "treballadora sense sou" després que Trump rebés multitud de crítiques pel seu nomenament. Crítiques de nepotisme Les crítiques van sorgir davant el temor que la filla de Trump pogués accedir a informació classificada. No obstant això, Ivanka ha assegurat que li han arribat "les preocupacions d'alguns" pel que fa al seu paper com a assessora presidencial "malgrat" que ha complert "amb totes les normatives ètiques". La decisió de Trump en relació al nomenament de la seva filla també ha aixecat sospites de ser una violació de la llei sobre nepotisme, que prohibeix a qualsevol funcionari públic, des del president fins a un gerent de baix nivell, la contractació de familiars. Però la llei estableix que una persona que transgredeix la llei no té dret a paga, cosa que permetria a Ivanka treballar pel seu pare sense ser delicte si no cobra un salari. Com a precedent, la contractació del marit d'Ivanka, Jared Kushner, com a assessor especial no va ser vist com una infracció de la llei sobre nepotisme pel departament de Justícia. El seu treball actual ja no es qüestiona, però Kushner sí que ho està després que el Senat l'hagi citat perquè expliqui el que sap sobre les connexions entre Rússia i l'equip de Trump. La residència més controvertida L'Administració Trump ha informat que el president xinès Xi Jingping visitarà els Estats Units el 6 i 7 d'abril, però la reunió no es farà a la Casa Blanca sinó a la residència privada del president nord-americà, a Mar-a-Lago (Florida). El la residència Trump, on ha passat sis dels deu cap de setmanes que suma com a president, cada cop desperta més interrogants. L'oficina independent d'investigació del Congrés ha avisat que estudiarà si es compleixen les mesures de seguretat del personal i la protecció d'informació confidencial quan el president visita a Mar-a-Lago. La indagació també se centrarà en el cost que suposa per als nord-mericans cada viatge de Trump a la residència, que segons Politico podria ser de tres milions de dòlars per estada. Per últim, l'oficina comprovarà que les factures pagades per dignataris estrangers a les propietats de Trump arriben directament al departament del Tresor, tal com va prometre el president. El poder judicial, contra el veto migratori Derrick Watson, un jutge federal de Hawai, ha estès el seu dictamen per bloquejar l'ordre executiva aprovada el 6 de març pel president nord-americà que vetava l'entrada als Estats Units dels ciutadans de sis països de majoria musulmana i, alhora, restringia dràsticament el nombre de refugiats que accepta el país cada any. En resposta, el mandatari va descriure la resolució com "una extralimitació judicial sense precedents", assegurant que no descartava recórrer aquesta decisió davant el Tribunal Suprem. El fiscal del departament d'Estat Chad Readler ha afirmat que Hawai només ha mostrat preocupacions generalitzades sobre l'efecte de l'ordre sobre els estudiants i el turisme, i ha recalcat que suspendre el programa de refugiats no té impacte sobre l'estat.
[ "estats units" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "El president nord-americà Donald Trump veu com els índexs d'aprovació a la seva gestió baixen. Ha rebut fortes crítiques després del nomenament de la seva filla com a assessora presidencial, per revocar les polítiques d'Obama contra el canvi climàtic i per la reunió que farà amb el president xinès Xi Jingping a la seva residència privada de Mar-a-Lago.", "a2": "El president Donald Trump cada cop té més detractors. Per una banda, ha rebut moltes crítiques per revocar les polítiques climàtiques i per nomenar la seva filla assessora presidencial. Per l’altra, l'oficina independent d'investigació del Congrés vol investigar si l’ús constant de la seva residència privada a Florida constitueix un problema per temes de seguretat i econòmics.", "a3": "El mandat de Trump acumula moltes crítiques, malgrat només fer deu setmanes que ha arribat a la Casa Blanca. Una de les principals crítiques actualment és el nou lloc de treball d'Ivanka Trump, ja que serà assessora del seu pare. Això no obstant, no cobrarà salari perquè la llei sobre nepotisme no ho permet." }, "extractive": { "a1": "La filla més mediàtica del president, Ivanka Trump, tindrà un despatx a l'ala oest de la Casa Blanca, on treballarà com a assessora del seu pare, encara que com a \"treballadora sense sou\" després que Trump rebés multitud de crítiques pel seu nomenament.\nLa decisió de Trump en relació al nomenament de la seva filla també ha aixecat sospites de ser una violació de la llei sobre nepotisme, que prohibeix a qualsevol funcionari públic, des del president fins a un gerent de baix nivell, la contractació de familiars.\nL'oficina independent d'investigació del Congrés ha avisat que estudiarà si es compleixen les mesures de seguretat del personal i la protecció d'informació confidencial quan el president visita a Mar-a-Lago.\nLa indagació també se centrarà en el cost que suposa per als nord-mericans cada viatge de Trump a la residència, que segons Politico podria ser de tres milions de dòlars per estada.", "a2": "Els índexs d'aprovació dels ciutadans a la gestió president nord-americà Donald Trump no deixen de caure des que va arribar al càrrec el 20 de gener.\nDurant la setmana passada, Trump ha rebut multitud de crítiques per revocar les polítiques d'Obama contra el canvi climàtic i va patir un revés al Congrés quan no va aconseguir que s'aprovés la reforma a l'Obamacare. \nLa filla més mediàtica del president, Ivanka Trump, tindrà un despatx a l'ala oest de la Casa Blanca, on treballarà com a assessora del seu pare, encara que com a \"treballadora sense sou\" després que Trump rebés multitud de crítiques pel seu nomenament.\nL'oficina independent d'investigació del Congrés ha avisat que estudiarà si es compleixen les mesures de seguretat del personal i la protecció d'informació confidencial quan el president visita a Mar-a-Lago.", "a3": "Durant la setmana passada, Trump ha rebut multitud de crítiques per revocar les polítiques d'Obama contra el canvi climàtic i va patir un revés al Congrés quan no va aconseguir que s'aprovés la reforma a l'Obamacare.\nLa filla més mediàtica del president, Ivanka Trump, tindrà un despatx a l'ala oest de la Casa Blanca, on treballarà com a assessora del seu pare, encara que com a \"treballadora sense sou\" després que Trump rebés multitud de crítiques pel seu nomenament.\nLa decisió de Trump en relació al nomenament de la seva filla també ha aixecat sospites de ser una violació de la llei sobre nepotisme, que prohibeix a qualsevol funcionari públic, des del president fins a un gerent de baix nivell, la contractació de familiars.\nL'oficina independent d'investigació del Congrés ha avisat que estudiarà si es compleixen les mesures de seguretat del personal i la protecció d'informació confidencial quan el president visita a Mar-a-Lago." }, "extreme": { "a1": "Baixada dels índexs d'aprovació a la gestió del president nord-americà Donald Trump des de la seva arribada al càrrec.", "a2": "Donald Trump ha rebut crítiques per revocar les polítiques climàtiques, treballar amb la seva filla i viatjar contínuament a Florida.", "a3": "Trump es veu en una situació desfavorable sense el suport dels ciutadans i contracta la seva filla com a assessora." } }
975
Desintoxicació: Per què ERC i JxCat no poden governar sense suport de tercers a la Diputació de Barcelona ni es poden desfer els pactes municipals
El PSC obtindrà igualment la presidència de la diputació si els comuns no donen un vist-i-plau en un hipotètic pacte entre ERC i JxCat
La tempesta política desfermada pel pacte entre el PSC i JxCat per a governar a la Diputació de Barcelona ha originat una altra crisi entre ERC i JxCat. Després de la tensió pels pactes amb els socialistes en uns quants municipis, divendres va esclatar la crisi quan es va publicar el document de l’acord entre JxCat i el PSC a la Diputació de Barcelona. La reunió entre partits i entitats d’aquest cap de setmana a Ginebra no ha calmat pas les aigües. Aquests darrers dies, JxCat ha insistit que si ERC es desdiu dels acords amb el PSC als municipis, paralitzarà el pacte amb els socialistes a la diputació barcelonina. I ERC ha fet una contraoferta: que JxCat presideixi la institució. Tanmateix, JxCat ja ho ha refusat, i ha dit que l’oferiment era ‘màrqueting’. A la Diputació de Barcelona, ni el pacte PSC-JxCat ni un hipotètic acord ERC-JxCat no tenen prou vots per a atènyer una majoria absoluta ni una majoria simple en una segona ronda. Els dos acords arriben a 23 diputats provincials, mentre que la unió del vot contrari de la resta de partits els superaria de llarg. No obstant això, si els comuns no s’abstenen en un hipotètic acord ERC-JxCat la presidència recauria igualment en el PSC. Fonts de la Diputació de Barcelona han explicat a VilaWeb que havien consultat a la Junta Electoral espanyola (JEC) què calia fer si hi havia més vots contraris que no pas favorables al candidat a la segona ronda (en cas que només n’hi hagi un), cosa que no ha passat mai. La resposta de la JEC és que guanyaria el partit amb més diputats. Com que tant ERC com el PSC en tenen setze, aleshores es decidiria pel nombre de vots, i aquí és on els socialistes s’imposarien. En el cas que es presentin dos candidats o més, sí que guanyaria el més votat en una segona volta. El pacte entre el PSC-JxCat és suficient perquè Núria Marín, batllessa de l’Hospitalet de Llobregat, sigui la nova presidenta de la institució. En canvi, un acord entre ERC i JxCat no reeixiria per si mateix, perquè necessitaria el suport dels comuns. El dubte és, doncs, si els comuns cedirien la presidència a un candidat d’ERC. En canvi, sembla gairebé impossible que cedeixin la presidència a un candidat de JxCat, tal com proposa ERC. La proposta de JxCat de desfer els pactes municipals és igualment difícil. Caldria expulsar el PSC dels governs municipals on ha entrat gràcies als acords amb ERC i JxCat o bé trencar els acords de govern que hi hagi, amb els socialistes a l’oposició. L’única manera que tindria JxCat de recuperar les batllies que va arrabassar-li ERC amb el suport del PSC seria que dimitissin tots els batlles, una opció remota perquè pot motivar un xoc frontal entre aquestes batlles i les direccions dels dos partits. Hi ha una segona via encara més difícil, la moció de censura. L’article 197 de la llei de règim local estableix que el registre d’una moció de censura exigeix una majoria absoluta dels regidors amb un candidat alternatiu. A més, si un dels regidors que proposa la moció pertany al grup polític municipal del batlle, la majoria absoluta puja en el mateix nombre de regidors del mateix grup que la registrin. Aquesta majoria absoluta reforçada va preveure’s probablement per a frenar el transfuguisme. Un cas pràctic i paradigmàtic: Sant Cugat del Vallès. Hi ha 25 regidors i la majoria absoluta és de 13. JxCat (9) i ERC (6) tenen 15 regidors, però si els republicans –la batllessa d’ERC inclosa– s’afegissin a una moció de censura de JxCat, la majoria augmentaria fins a 19 regidors i seria inabastable per als dos partits independentistes, tenint en compte que la resta de forces difícilment s’afegirien a aquesta maniobra. Aquest mateix patró pot aplicar-se a tots els municipis on hi ha hagut pactes amb el PSC. En conseqüència, la pretensió de JxCat només podria satisfer-se amb l’expulsió del PSC dels governs municipals i la dimissió dels batlles d’ERC. L’única alternativa seria la incorporació de regidors de JxCat als governs d’ERC, i viceversa, però sense que pleguessin els batlles elegits el 15 de juny.
[ "país", "principat" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "S'ha arribat a un acord entre JxCat i el PSC per a governar la Diputació de Barcelona, després dels pactes previs d'ERC amb els socialistes en alguns municipis. Això ha provocat una nova crisi entre ERC i JxCat, que ha manifestat que si ERC es desdiu dels acords municipals amb el PSC, paralitzarà el pacte amb els socialistes a la diputació.", "a2": "Després de les tensions creades pels pactes entre ERC i el PSC per governar a diferents municipis, JxCat ha pactat amb el PSC a la Diputació de Barcelona. JxCat ha afirmat que desfarà l’acord amb el PSC si ERC desfà els seus, cosa que és pràcticament impossible perquè implicaria la dimissió de tots els alcaldes implicats.", "a3": "L'acord entre JxCat i el PSC a la Diputació de Barcelona fa esclatar una crisi entre JxCat i ERC, amb qui tenen acords a diferents municipis de Catalunya. Això suposa que aquests dos partits no poden governar sense el suport de tercers a la Diputació. A més, entren en joc els comuns, que han de donar el seu vistiplau." }, "extractive": { "a1": "Després de la tensió pels pactes amb els socialistes en uns quants municipis, divendres va esclatar la crisi quan es va publicar el document de l’acord entre JxCat i el PSC a la Diputació de Barcelona.\nAquests darrers dies, JxCat ha insistit que si ERC es desdiu dels acords amb el PSC als municipis, paralitzarà el pacte amb els socialistes a la diputació barcelonina.\nA més, si un dels regidors que proposa la moció pertany al grup polític municipal del batlle, la majoria absoluta puja en el mateix nombre de regidors del mateix grup que la registrin.\nJxCat (9) i ERC (6) tenen 15 regidors, però si els republicans –la batllessa d’ERC inclosa– s’afegissin a una moció de censura de JxCat, la majoria augmentaria fins a 19 regidors i seria inabastable per als dos partits independentistes, tenint en compte que la resta de forces difícilment s’afegirien a aquesta maniobra.", "a2": "La tempesta política desfermada pel pacte entre el PSC i JxCat per a governar a la Diputació de Barcelona ha originat una altra crisi entre ERC i JxCat.\nDesprés de la tensió pels pactes amb els socialistes en uns quants municipis, divendres va esclatar la crisi quan es va publicar el document de l’acord entre JxCat i el PSC a la Diputació de Barcelona.\nAquests darrers dies, JxCat ha insistit que si ERC es desdiu dels acords amb el PSC als municipis, paralitzarà el pacte amb els socialistes a la diputació barcelonina.\nL’única manera que tindria JxCat de recuperar les batllies que va arrabassar-li ERC amb el suport del PSC seria que dimitissin tots els batlles, una opció remota perquè pot motivar un xoc frontal entre aquestes batlles i les direccions dels dos partits.", "a3": "Després de la tensió pels pactes amb els socialistes en uns quants municipis, divendres va esclatar la crisi quan es va publicar el document de l’acord entre JxCat i el PSC a la Diputació de Barcelona.\nAquests darrers dies, JxCat ha insistit que si ERC es desdiu dels acords amb el PSC als municipis, paralitzarà el pacte amb els socialistes a la diputació barcelonina.\nA la Diputació de Barcelona, ni el pacte PSC-JxCat ni un hipotètic acord ERC-JxCat no tenen prou vots per a atènyer una majoria absoluta ni una majoria simple en una segona ronda.\nL’única manera que tindria JxCat de recuperar les batllies que va arrabassar-li ERC amb el suport del PSC seria que dimitissin tots els batlles, una opció remota perquè pot motivar un xoc frontal entre aquestes batlles i les direccions dels dos partits." }, "extreme": { "a1": "El pacte entre el PSC i JxCat a la Diputació de Barcelona origina una nova crisi entre ERC i JxCat.", "a2": "El pacte entre el PSC i JxCat a la Diputació de Barcelona ha complicat les relacions entre ERC i JxCat.", "a3": "Augmenten les tensions entre ERC i JxCat pel pacte entre PSC i JxCat pel govern de la Diputació de Barcelona." } }
1,709
Obiols es justifica
Lamenta que tant ell com Maria Badia "hem estat deliberadament marginats" en l'intent d'oficialitzar el català a la UE
Els dos eurodiputats del PSC, Maria Badia i Raimon Obiols, se senten «marginats» pels de CiU, ERC i ICV. Foto: ACN. Després de tot un dia de silenci, l'eurodiputat del PSC i membre de la comissió d'Exteriors del Parlament Europeu, Raimon Obiols, ha explicat que hauria votat a favor de l'esmena presentada pels eurodiputats Ramon Tremosa (CiU), Oriol Junqueras (ERC) i Raül Romeva (ICV) per votar sobre l'oficialitat del català a la Unió Europea aprofitant el debat sobre l'ingrés de Croàcia a la UE i la incorporació del croat com a nova llengua oficial. En un apunt al seu blog , critica que tant ell com Maria Badia "hem estat deliberadament marginats" per Tremosa, Junqueras i Romeva, i diu que ja va veure "de seguida" que l'esmena no progressaria. "Els serveis jurídics del Parlament i la presidència de la Comissió han confirmat la nostra temença", exposa. Obiols creu que iniciatives com les de Tremosa, Junqueras i Romeva "es fa més mal que bé", perquè les considera partidistes, no-unitàries i jurídicament poc solvents, i "per aquest camí partidista, la causa del català a Europa en comptes d’avançar, retrocedirà". "Potser alguns en treuen profit, presentant-se com 'els patriotes' i pintant els altres com 'els traïdors' (encara que més aviat penso que a aquestes alçades ja no enganyen ningú)", reflexiona. Tremosa: "Obiols ni m'ha saludat" Malgrat el veto a poder votar sobre l'oficialitat del català, avui Ramon Tremosa ha tret el tema en el transcurs de la comissió per demanar explicacions . "M’agradaria saber per què va ser ahir, i no un fa un mes, que el secretariat va trobar motius legals per excloure la nostra esmena de la llista de vots", s'ha preguntat retòricament. "No sóc advocat i potser tenen raó en la interpretació jurídica de la normativa i el seu procediment. Tot i això, deixin-me dir que, democràticament parlant, tinc els meus dubtes en la manera com s’han fet les coses, prohibint el vot dels eurodiputats d’aquesta comissió a la nostra esmena", ha raonat. Durant la intervenció de Tremosa, el president de la comissió, Gabriele Albertini, ha hagut de demanar silenci a alguns diputats que protestaven per les reflexions que feia l'eurodiputat convergent i, quan aquest ha acabat, tan sols li ha respost breument que tenia el dret de retirar la votació. Però, de fet, Tremosa, Junqueras i Romeva veuen la mà del PSOE i el PP espanyols darrere d'aquesta prohibició. Ahir al matí demanaven a l'eurodiputat Raimon Obiols que convencés els seus companys socialistes perquè votessin favorablement, com també ho farien els liberals -on s'integra Tremosa- i els verds -Junqueras i Romeva-. Però, segons que explica Tremosa a Nació Digital, Obiols "ni ens ha trucat, ni avui m'ha saludat. Durant tota la sessió s'ha estat molt quiet i callat". I conclou: "És una llàstima que no s'hagi ni pronunciat." Si l'esmena s'hagués pogut acabar votant i la votació hagués sortit positiva, l'oficialitat del català s'hauria sotmès a la votació al plenari. "Podrien haver-hi hagut contraesmenes, o bé el plenari potser l'hauria tombat, però hagués guanyat en comissió", exposa Tremosa. La UE, "més lluny" En la seva intervenció, Tremosa s'ha lamentat que, amb l'actitud de la comissió, "aquesta rígida i gens elàstica Unió Europea és una mica més lluny de dos milions de ciutadans europeus" i ha fet una comparativa entre Alemanya i l'Estat espanyol. Des del seu punt de vista, Alemanya és l’estat més fort d’Europa perquè "s'ha enfrontat amb els pitjors capítols del seu passat", mentre que l'Estat espanyol és el "més feble" perquè "ningú utilitza la paraula “responsabilitat” i ningú ha demanat perdó pels segles de discriminació i prohibició de la llengua catalana. Ningú ha demanat perdó pels milers de catalans assassinats, torturats i forçats a exiliar-se durant segles". I ha raonat: "Bloquejant el vot d’aquesta esmena, avui donen arguments a aquells que clamen per la independència de Catalunya de l’Estat espanyol: donen motius racionals creixents a una gran nombre de ciutadans Catalans que clamen per un Estat Propi." El croat, oficial L'Eurocambra ha aprovat, com era previst, l'informe que beneeix l'ingrés de Croàcia a la Unió Europea l'1 de juliol del 2013, però no ha votat l'esmena 111, presentada per CiU, ERC i ICV , que demana aprofitar la incorporació del croat a les 23 llengües oficials comunitàries per afegir-hi també el català. Després de la pressió a última hora de socialistes i populars, que volien evitar haver de votar sobre el català a només tres dies del 20-N, el secretariat de la comissió d'Exteriors ha declarat inadmissible l'esmena 111, "per raons jurídiques" i perquè "no està relacionada" amb l'ampliació de la UE.
[]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "El Parlament Europeu ha aprovat l'informe acceptant l'ingrés de Croàcia a la Unió Europea l'1 de juliol del 2013, però no ha votat l'esmena 111, presentada per CiU, ERC i ICV, que demana que el català sigui una llengua oficial comunitària, com ho serà el croat. Raimon Obiols, del PSC, ha explicat que hauria votat a favor de l'esmena.", "a2": "L’esmena presentada per Tremosa, Junqueras i Romeva per acceptar el català com a llengua oficial comunitària s’ha declarat inadmissible. Raimon Obiols ha criticat que la proposta es va tirar endavant de forma partidista, ja que ningú va intentar incloure-hi el PSC, i ha advertit que aquestes iniciatives no unitàries i jurídicament poc solvents fan retrocedir la causa del català a Europa.", "a3": "Els eurodiputats del PSC es queixen perquè Tremosa, Junqueras i Romeva no els han tingut en compte a l'hora de votar sobre l'oficialitat del català a la Unió Europea. Aquesta proposta s'ha fet aprofitant l'entrada del croat com a llengua oficial. Malgrat tot, aquesta proposta no ha continuat endavant, i els eurodiputats culpen el PP i PSOE." }, "extractive": { "a1": "Després de tot un dia de silenci, l'eurodiputat del PSC i membre de la comissió d'Exteriors del Parlament Europeu, Raimon Obiols, ha explicat que hauria votat a favor de l'esmena presentada pels eurodiputats Ramon Tremosa (CiU), Oriol Junqueras (ERC) i Raül Romeva (ICV) per votar sobre l'oficialitat del català a la Unió Europea aprofitant el debat sobre l'ingrés de Croàcia a la UE i la incorporació del croat com a nova llengua oficial.\nDurant la intervenció de Tremosa, el president de la comissió, Gabriele Albertini, ha hagut de demanar silenci a alguns diputats que protestaven per les reflexions que feia l'eurodiputat convergent i, quan aquest ha acabat, tan sols li ha respost breument que tenia el dret de retirar la votació.\nL'Eurocambra ha aprovat, com era previst, l'informe que beneeix l'ingrés de Croàcia a la Unió Europea l'1 de juliol del 2013, però no ha votat l'esmena 111, presentada per CiU, ERC i ICV , que demana aprofitar la incorporació del croat a les 23 llengües oficials comunitàries per afegir-hi també el català.\nDesprés de la pressió a última hora de socialistes i populars, que volien evitar haver de votar sobre el català a només tres dies del 20-N, el secretariat de la comissió d'Exteriors ha declarat inadmissible l'esmena 111, \"per raons jurídiques\" i perquè \"no està relacionada\" amb l'ampliació de la UE.", "a2": "Després de tot un dia de silenci, l'eurodiputat del PSC i membre de la comissió d'Exteriors del Parlament Europeu, Raimon Obiols, ha explicat que hauria votat a favor de l'esmena presentada pels eurodiputats Ramon Tremosa (CiU), Oriol Junqueras (ERC) i Raül Romeva (ICV) per votar sobre l'oficialitat del català a la Unió Europea aprofitant el debat sobre l'ingrés de Croàcia a la UE i la incorporació del croat com a nova llengua oficial.\nObiols creu que iniciatives com les de Tremosa, Junqueras i Romeva \"es fa més mal que bé\", perquè les considera partidistes, no-unitàries i jurídicament poc solvents, i \"per aquest camí partidista, la causa del català a Europa en comptes d’avançar, retrocedirà\".\nL'Eurocambra ha aprovat, com era previst, l'informe que beneeix l'ingrés de Croàcia a la Unió Europea l'1 de juliol del 2013, però no ha votat l'esmena 111, presentada per CiU, ERC i ICV , que demana aprofitar la incorporació del croat a les 23 llengües oficials comunitàries per afegir-hi també el català.\nDesprés de la pressió a última hora de socialistes i populars, que volien evitar haver de votar sobre el català a només tres dies del 20-N, el secretariat de la comissió d'Exteriors ha declarat inadmissible l'esmena 111, \"per raons jurídiques\" i perquè \"no està relacionada\" amb l'ampliació de la UE.", "a3": "Després de tot un dia de silenci, l'eurodiputat del PSC i membre de la comissió d'Exteriors del Parlament Europeu, Raimon Obiols, ha explicat que hauria votat a favor de l'esmena presentada pels eurodiputats Ramon Tremosa (CiU), Oriol Junqueras (ERC) i Raül Romeva (ICV) per votar sobre l'oficialitat del català a la Unió Europea aprofitant el debat sobre l'ingrés de Croàcia a la UE i la incorporació del croat com a nova llengua oficial.\nObiols creu que iniciatives com les de Tremosa, Junqueras i Romeva \"es fa més mal que bé\", perquè les considera partidistes, no-unitàries i jurídicament poc solvents, i \"per aquest camí partidista, la causa del català a Europa en comptes d’avançar, retrocedirà\".\nL'Eurocambra ha aprovat, com era previst, l'informe que beneeix l'ingrés de Croàcia a la Unió Europea l'1 de juliol del 2013, però no ha votat l'esmena 111, presentada per CiU, ERC i ICV , que demana aprofitar la incorporació del croat a les 23 llengües oficials comunitàries per afegir-hi també el català.\n\"Bloquejant el vot d’aquesta esmena, avui donen arguments a aquells que clamen per la independència de Catalunya de l’Estat espanyol: donen motius racionals creixents a una gran nombre de ciutadans Catalans que clamen per un Estat Propi.\"" }, "extreme": { "a1": "El Parlament Europeu no ha votat l'esmena 111 que demana que el català sigui una llengua oficial comunitària.", "a2": "Raimon Obiols ha declarat que l’esmena per oficialitzar el català a la UE era partidistament i jurídicament poc solvent.", "a3": "Obiols i Badia se senten menyspreats per la resta d'eurodiputats respecte a l'oficialitat del català a la Unió Europea." } }
307
Carla Simón es presenta a la llista de Judith Colell per les eleccions de l’Acadèmia del Cinema i Sergi López a la de Neus Ballús
Les dues candidatures a l'Acadèmia del Cinema aposten per una Junta horitzontal i pacten un comitè de bones pràctiques
Les candidatures de Judith Colell i Neus Ballús a presidir la Junta de l’Acadèmia del Cinema Català estan formades per actors, directors de cinema i productors, entre d’altres, com han confirmat a l’ACN les dues candidates. La llista de Colell està formada pel productor Sergi Moreno, els actors David Verdaguer i Maria Molins, les directores Carla Simón, Alba Cros i Sílvia Quer, el director del D’A, Carlos R. Rios, i el guionista Eduard Sola. A la llista de Ballús hi ha els actors Sergi López, Yolanda Sey i Elena Martín, la directora de fotografia Bet Rourich, el muntador Jaume Martí, i els productors Carla Sospedra i Oriol Maymó. Les dues llistes aposten per una junta horitzontal i han consensuat un comitè de bones pràctiques. Isona Passola: ‘S’ha fet la immersió lingüística i després s’ha deixat la gent en pilotes’ En declaracions a l’ACN, Colell ha dit que volen fer una candidatura “molt horitzontal i gens presidencialista”, en la qual es treballi amb els acadèmics. Ha dit que “s’ha de recuperar el cinema català, que la gent no hagi de treballar a Madrid, que torni el talent a Catalunya i intentar aconseguir que el cinema català torni a tenir les xifres de fa deu anys”. Ha posat com a exemple quan fa deu anys al Festival de Sant Sebastià hi havia quatre pel·lícules catalanes amb ‘Elisa K.‘, dirigida per ella mateixa i Jordi Cadena, que va ser guardonada amb el Premi Especial del Jurat; però també es van presentar ‘Pa negre‘, premiada Nora Navas com a millor actriu; ‘Aita‘, que va guanyar millor fotografia i ‘El gran Vázquez‘. Aquest era l’any també d”Herois‘ i d”Eva’, ha afegit. “Volem tornar a ser un dels llocs claus a l’estat on es fa cinema”. Colell aposta també per crear “nous públics” i ha aclarit que el projecte de la seva candidatura és per als pròxims 15 o 20 anys per canviar la dinàmica i fer l’Acadèmia més gran i “sempre des d’un to en positiu i sense cap ànim rupturista, sinó reformista”. Així mateix, ha manifestat que s’han de continuar amb “coses meravelloses que s’han fet fins ara” com el Cicle Gaudí. La candidatura coordinada per Neus Ballús aposta també per “una junta horitzontal i amb menys presidencialismes”. Ha apuntat, també en declaracions a l’ACN, que s’ha animat a coordinar una proposta de candidatura per l’Acadèmia. “El més important és que no estic sola, sinó que m’he imaginat quin projecte podríem tirar endavant i ens hem trobat amb un equip que ens fa il·lusió presentar aquesta proposta”. Ha explicat que fa referència de l’equip de la candidatura perquè l’Acadèmia i el cinema “parla del fet col·lectiu i de quina Junta es proposa i de quin equip som més enllà de qui l’encapçala”. La directora de ‘La plaga‘ ha assenyalat que han intentat que sigui una proposta de Junta “tan diversa com sigui possible pel que fa a punts de vista i a disciplines artístiques i tècniques que representen”. Així mateix, Ballús ha remarcat que molta gent de la Junta té ja experiència “amb el món associatiu, són persones preocupades per la cosa col·lectiva i per la millora general del cinema i les seves condicions i l’impacte que té en la població”. Les dues candidatures han creat i acordat un comitè de bones pràctiques perquè “el joc sigui el més net i constructiu possible”, ha afegit Ballús. Ha argumentat que no volen que es plantegi la campanya des de “la confrontació, sinó des de la idea que hi ha dues propostes diverses amb l’objectiu que els acadèmics puguin escollir quina opció s’escau més amb el seu pensament o amb la seva idea respecte al que l’Acadèmia ha de fer”. L’assemblea general de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques Catalanes va convocar per al 14 de juny les eleccions per escollir la propera junta directiva. Després de dos mandats presidits per la productora Isona Passola i amb un equip format per Agustí Argelich, Joan Bas, Josep Maria Civit, Judith Colell, Maria Molins, Paco Poc, Sílvia Quer, Edmon Roch i Eduard Sola, l’entitat inicia el procés per rellevar la direcció, responsable d’organitzar cada any els Premis Gaudí. La presentació de candidatures es podrà fer des d’aquest dimarts i fins al 17 de maig. Un cop validades les candidatures presentades per la Junta electoral –que formaran els acadèmics Mariona Claveria, Rosa Maria Fusté, Lluís Maria Güell, Anna Petrus i Oriol Sala-Patau–, començarà la campanya electoral, que s’allargarà del 19 de maig al 12 de juny. Després de la jornada de reflexió, el dia 14 de juny es recollirà el vot presencial dels socis, que dies abans hauran pogut exercir el seu dret per correu o electrònicament.
[ "cultura", "cinema" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "S'han presentat les candidatures de Judith Colell i Neus Ballús a presidir la Junta de l’Acadèmia del Cinema Català, formades per actors, directors de cinema i productors, entre d’altres. Les dues candidatures aposten per una junta horitzontal i han acordat un comitè de bones pràctiques. Colell ha dit que s’ha de recuperar el cinema català, tornant el talent a Catalunya.", "a2": "Les dues candidates a la presidència de la Junta de l’Acadèmica del Cinema Català, Judith Colell i Neus Ballús, proposen una junta horitzontal i han inclòs actors, directors i productors a les seves llistes. Colell vol recuperar el cinema català i guanyar nous públics i Ballús busca una millora general del cinema i del seu impacte.", "a3": "Dues noves candidatures es presenten per rellevar la Junta de l'Acadèmia del Cinema Català. La primera llista la presideix Judith Colell i la segona Neus Ballús. Ambdues tenen molt present l'horitzontalitat de la junta i la reforma del cinema català perquè torni al punt on estava fa deu anys, amb pel·lícules com \"Pa negre\", premiada al Festival de Sant Sebastià." }, "extractive": { "a1": "Les candidatures de Judith Colell i Neus Ballús a presidir la Junta de l’Acadèmia del Cinema Català estan formades per actors, directors de cinema i productors, entre d’altres, com han confirmat a l’ACN les dues candidates.\nHa dit que “s’ha de recuperar el cinema català, que la gent no hagi de treballar a Madrid, que torni el talent a Catalunya i intentar aconseguir que el cinema català torni a tenir les xifres de fa deu anys”.\nHa explicat que fa referència de l’equip de la candidatura perquè l’Acadèmia i el cinema “parla del fet col·lectiu i de quina Junta es proposa i de quin equip som més enllà de qui l’encapçala”.\nHa argumentat que no volen que es plantegi la campanya des de “la confrontació, sinó des de la idea que hi ha dues propostes diverses amb l’objectiu que els acadèmics puguin escollir quina opció s’escau més amb el seu pensament o amb la seva idea respecte al que l’Acadèmia ha de fer”.", "a2": "Les candidatures de Judith Colell i Neus Ballús a presidir la Junta de l’Acadèmia del Cinema Català estan formades per actors, directors de cinema i productors, entre d’altres, com han confirmat a l’ACN les dues candidates.\nLes dues llistes aposten per una junta horitzontal i han consensuat un comitè de bones pràctiques.\nColell aposta també per crear “nous públics” i ha aclarit que el projecte de la seva candidatura és per als pròxims 15 o 20 anys per canviar la dinàmica i fer l’Acadèmia més gran i “sempre des d’un to en positiu i sense cap ànim rupturista, sinó reformista”.\nHa argumentat que no volen que es plantegi la campanya des de “la confrontació, sinó des de la idea que hi ha dues propostes diverses amb l’objectiu que els acadèmics puguin escollir quina opció s’escau més amb el seu pensament o amb la seva idea respecte al que l’Acadèmia ha de fer”.", "a3": "Les candidatures de Judith Colell i Neus Ballús a presidir la Junta de l’Acadèmia del Cinema Català estan formades per actors, directors de cinema i productors, entre d’altres, com han confirmat a l’ACN les dues candidates.\nHa dit que “s’ha de recuperar el cinema català, que la gent no hagi de treballar a Madrid, que torni el talent a Catalunya i intentar aconseguir que el cinema català torni a tenir les xifres de fa deu anys”.\nLa directora de ‘La plaga‘ ha assenyalat que han intentat que sigui una proposta de Junta “tan diversa com sigui possible pel que fa a punts de vista i a disciplines artístiques i tècniques que representen”.\nHa argumentat que no volen que es plantegi la campanya des de “la confrontació, sinó des de la idea que hi ha dues propostes diverses amb l’objectiu que els acadèmics puguin escollir quina opció s’escau més amb el seu pensament o amb la seva idea respecte al que l’Acadèmia ha de fer”." }, "extreme": { "a1": "Es presenten les candidatures de Judith Colell i Neus Ballús a presidir la Junta de l’Acadèmia del Cinema Català. ", "a2": "Judith Colell i Neus Ballús han presentat les seves candidatures per presidir la Junta de l’Acadèmia del Cinema Català.", "a3": "Judith Colell i Neus Ballús presenten les seves candidatures a la Junta de l'Acadèmia del Cinema Català." } }
413
Torra: ‘Fins ara sabíem què era fer un Tortosa, i ara ja sabem què és fer un Sant Cugat’
Una quarantena de persones increpa els assistents de la primera marxa per la República de Sant Cugat del Vallès quan entraven a la plaça de l'U d'octubre abans de l'acte d'inauguració
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha animat a no quedar-se amb la imatge de repressió i resistència en relació als fets de l’1-O, ‘sinó amb la imatge de victòria’. El president, moments abans de descobrir la placa de la rebatejada plaça de l’U d’octubre de Sant Cugat del Vallès, ha reivindicat que en el referèndum de l’1-O ‘per primera vegada Catalunya va guanyar’. ‘Guanyarem, serem lliures, els presos sortiran, els exiliats tornaran i no es processarà ningú, no acceptarem les sentències’, ha assenyalat Torra. ‘Tingueu tota la confiança’, ha demanat als centenars de persones que omplien l’àgora. Abans que comencés l’acte, s’ha viscut un moment tens entre els participants de la marxa per la República, que entraven a la plaça, i una quarantena d’ultres amb banderes espanyoles que els han increpat fent sonar xiulets i crits a favor d’Espanya. ‘Fins ara sabíem què era fer un Tortosa, i ara ja sabem què és fer un Sant Cugat’, ha assenyalat el president Quim Torra per encetar el seu parlament durant l’acte d’inauguració de la plaça de l’U d’octubre de Sant Cugat. ‘Contra els crits, nosaltres la paraula; contra els xiulets, cançons; contra les esbroncades, nosaltres l’alegria’. D’aquesta manera, el president ha resumit el que ha passat aquest diumenge al vespre en un dels centres neuràlgics de la ciutat. La visita de Torra a Sant Cugat ha començat a la tarda, a l’Ajuntament de la ciutat. Allà, després d’uns parlaments dels representants de l’ANC i Òmnium, la marxa per la República s’ha disposat a emprendre el camí fins a la nova plaça de l’U d’octubre, l’antiga plaça del Rei. El recorregut ha transcendit sense incidents pels carrers i places del municipi, fins que la marxa ha entrat a l’àgora, molt a prop de la zona del monestir. Precisament, des de la muralla del monestir, una quarantena de persones, abillats amb banderes d’Espanya i pancartes que resaven lemes com ‘La Espanya Viva os llevarà a los tribunales’ o ‘Puigdemont a prisión’, els ha començat a increpar. Ràpidament, diversos membres dels CDR han desplegat una gran pancarta on es podia llegir: ‘Torra. Ni un pas enrere. El poble està a punt. I vosaltres? 1-O Ni oblit ni perdó’. La pancarta, situada estratègicament, s’ha col·locat a l’alçada dels espanyolistes, de manera que el missatge els impedia veure la plaça. Durant uns minuts, els dos bàndols s’han llançat crits i s’han xiulat intensament. Un cop començat, però, els assistents a la inauguració de la plaça s’han girat per atendre l’acte, mentre que el grup amb banderes espanyoles ha seguit xiulant i intentant fer boicot. Al cap d’una estona, abans dels abans dels parlaments de la batllessa i el president Torra, el grup ha decidit dissoldre’s i abandonar l’espai que ocupaven. Durant l’incident, tres furgonetes dels antiavalots dels Mossos d’Esquadra han aparegut a la zona. ‘Un país alegre que surt a defensar els seus drets’ Torra ha destacat que ‘aquest és el país que m’estimo’. ‘Un país alegre, que surt al carrer per defensar els drets civils, socials i nacionals que estan amenaçats, també els d’aquells que xiulaven’, ha dit. El cap de l’executiu ha dit al públic que cal ‘exigir’ als governants, ‘perquè en aquest procés d’independència us heu guanyat la llibertat i la sobirania’. ‘Sou vosaltres els que ens esteu empenyent’, ha assenyalat, i ha afegit que no es farà ‘ni un pas enrere’. Torra ha demanat ‘defensar aferrissadament la llibertat que us heu guanyat’. ‘Que ningú abarateixi el vostre somni’ ha afegit. ‘Nosaltres som tan culpables com els que estan a la presó’ Sobre el judici als processats per l’1 d’octubre, el president Quim Torra ha dit que no es poden acceptar les sentències. ‘Això voldria dir que acceptem que és un delicte’, ha reblat. ‘Nosaltres som tan culpables com ells, i jo no em sento culpable d’haver entrat a la meva escola per defensar poder votar’, ha assenyalat Torra. ‘Estic orgullosíssim de l’1 d’octubre’, ha sentenciat. El president també ha dedicat unes paraules a la comunitat educativa. ‘No tenim res més important que els temples de saviesa que són les escoles’, ha dit Torra. Dirigint-se als professors, el president ha dit que vol que sentin que el govern està al seu costat, i als joves, que sentin que Catalunya és el país pel qual es lluita, ‘perquè puguin viure en un país lliure’. De la seva banda, la batllessa de Sant Cugat, Carmela Fortuny, ha explicat que per la ciutat, substituir la placa és molt simbòlic. No només s’honora tot allò que va significar l’1-O, sinó que també es simbòlic ‘perquè es deixa enrere un estat monàrquic caduc’. ‘Marxem cap al futur’, ha afegit la batlessa. Al final de l’acte, el president Torra, la batllessa de Sant Cugat, Carmela Fortuny i representants de les entitats sobiranistes i els CDR, tots junts, han descobert la placa de la plaça.
[ "país", "principat" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "El president de la Generalitat, Quim Torra, moments abans de descobrir la placa de la rebatejada plaça de l’U d’octubre de Sant Cugat del Vallès, ha reivindicat el referèndum de l’1-O. Abans de començar l'acte, s’ha viscut un moment tens entre els participants de la marxa per la República i una quarantena d’ultres amb banderes espanyoles que els han increpat.", "a2": "Durant l’acte per descobrir la placa de la rebatejada plaça de l’U d’octubre de Sant Cugat del Vallès, Quim Torra ha animat els assistents a estar orgullosos de l’èxit de l’1-O. El programa ha inclòs una marxa per la República que s’ha topat amb una quarantena d’espanyolistes que ha increpat els assistents quan entraven a la plaça.", "a3": "El president Quim Torra ha acudit a Sant Cugat per rebatejar l'antiga plaça del Rei que ara es dirà plaça de l'U d'octubre. Allà, Torra ha donat un discurs en què anima al poble català a continuar lluitant per la independència, malgrat haver patit increpacions per part d'ultres espanyolistes que han intentat boicotejar l'acte." }, "extractive": { "a1": "El president, moments abans de descobrir la placa de la rebatejada plaça de l’U d’octubre de Sant Cugat del Vallès, ha reivindicat que en el referèndum de l’1-O ‘per primera vegada Catalunya va guanyar’.\nAbans que comencés l’acte, s’ha viscut un moment tens entre els participants de la marxa per la República, que entraven a la plaça, i una quarantena d’ultres amb banderes espanyoles que els han increpat fent sonar xiulets i crits a favor d’Espanya.\n‘Sou vosaltres els que ens esteu empenyent’, ha assenyalat, i ha afegit que no es farà ‘ni un pas enrere’.\nAl final de l’acte, el president Torra, la batllessa de Sant Cugat, Carmela Fortuny i representants de les entitats sobiranistes i els CDR, tots junts, han descobert la placa de la plaça.", "a2": "El president de la Generalitat, Quim Torra, ha animat a no quedar-se amb la imatge de repressió i resistència en relació als fets de l’1-O, ‘sinó amb la imatge de victòria’.\nEl president, moments abans de descobrir la placa de la rebatejada plaça de l’U d’octubre de Sant Cugat del Vallès, ha reivindicat que en el referèndum de l’1-O ‘per primera vegada Catalunya va guanyar’.\nGuanyarem, serem lliures, els presos sortiran, els exiliats tornaran i no es processarà ningú, no acceptarem les sentències’, ha assenyalat Torra.\nAbans que comencés l’acte, s’ha viscut un moment tens entre els participants de la marxa per la República, que entraven a la plaça, i una quarantena d’ultres amb banderes espanyoles que els han increpat fent sonar xiulets i crits a favor d’Espanya.", "a3": "El president de la Generalitat, Quim Torra, ha animat a no quedar-se amb la imatge de repressió i resistència en relació als fets de l’1-O, ‘sinó amb la imatge de victòria’.\nEl president, moments abans de descobrir la placa de la rebatejada plaça de l’U d’octubre de Sant Cugat del Vallès, ha reivindicat que en el referèndum de l’1-O ‘per primera vegada Catalunya va guanyar’.\nAbans que comencés l’acte, s’ha viscut un moment tens entre els participants de la marxa per la República, que entraven a la plaça, i una quarantena d’ultres amb banderes espanyoles que els han increpat fent sonar xiulets i crits a favor d’Espanya.\n‘Nosaltres som tan culpables com ells, i jo no em sento culpable d’haver entrat a la meva escola per defensar poder votar’, ha assenyalat Torra." }, "extreme": { "a1": "El president de la Generalitat descobreix la placa de la rebatejada plaça de l’U d’octubre de Sant Cugat del Vallès.", "a2": "Quim Torra ha elogiat l’1-O durant l’acte per rebatejar la nova plaça de l’U d’octubre de Sant Cugat del Vallès.", "a3": "Sant Cugat canvia el nom d'una plaça per \"U d'octubre\" i ultres espanyolistes acudeixen a l'acte per increpar el president." } }
1,116
Els Mossos actuen contra els clients per reduir la prostitució a les carreteres gironines
Creix el número de prostitutes que exerceixen als vorals de l'N-II i l'N-260, i sobretot als trams de l'Alt Empordà
Els Mossos d'Esquadra tenen comptabilitzades 76 prostitutes que exerceixen als vorals de les carreteres gironines. La majoria d'elles solen oferir els seus serveis al llarg de l'N-II i l'N-260, i sobretot als trams de l'Alt Empordà. Són gairebé una trentena més que al 2013, quan la intensa pressió exercida per l'operatiu Voral va aconseguir reduir-ne el número a 49. Per lluitar contra aquesta xacra social, els mossos posen ara el focus damunt els clients. Durant el darrer any, n'han denunciat cap a una seixantena. El cap de la Regió Policial, el comissari Josep Milan, admet que combatre aquesta prostitució és fa difícil amb la legislació actual, i que costa que s'acabin cobrant les multes. "La lluita contra aquest fenomen hauria de tenir una altra regulació, que no pertoca a la policia; però com a societat ens hem de plantejar si volem continuar mantenint aquest tipus de paisatge tan degradant per a les dones", diu Milan, recordant que hi ha països com França on la prostitució al carrer està prohibida. A l'estiu del 2013, arran de la pressió policial i les multes, el número de prostitutes a les carreteres gironines es va reduir a 49. L'any passat, però, ja havia augmentat fins a la seixantena. A la demarcació, les joves que paren als vorals solen ser noies romaneses. S'ofereixen a l'Alt Empordà i a la Selva, al peu de carreteres com l'N-II, l'N-260, la C-260 o la C-35. Però sobretot, concreta el comissari, se solen posar al llarg del recorregut de les dues nacionals. "Aquí és on es s'hi concentren fins al 80% de les dones", indica el cap de la Regió Policial. Quan es va iniciar l'operatiu Voral, els mossos multaven indiscriminadament tant les prostitutes com els clients. Ara, però, s'ha canviat d'estratègia. Sobretot, perquè de les sancions imposades (se n'havien arribat a obrir més d'un miler) ben poques s'han acabat cobrant. I perquè la prostitució a peu de carretera –sigui ben bé al voral o bé a 50 metres- continua persistint. "Bàsicament, el tractament que els hi donem a elles és el de víctima; les identifiquem i les informem, demanant-los que s'apartin de la carretera", explica el comissari. A vegades –concreta Milan- els mossos sí que n'acaben multant alguna, però per desobediència (perquè, tot i les advertències, la dona no ha fet cas a la policia). "Sobretot, ara allò que fem és actuar sobre els clients; perquè si hi ha gent que continua aturant el vehicle, hi ha oferiment de servei", explica Josep Milan. Incidència "relativa" El cap de la Regió Policial de Girona ja admet, però, que amb la legislació actual, la incidència que pot fer la policia en aquests casos és "relativa". D'entrada, perquè no es pot mantenir una patrulla en un punt on s'exerceix la prostitució, "pendent de quan hi arribi un client". I després, perquè la legislació encara té llacunes. Amb la llei estatal 4/2015 a la mà –la coneguda com a "llei mordassa"- es poden sancionar aquells que demandin serveis sexuals a llocs propers on hi ha menors (com ara escoles o parcs infantils). O bé també aquells clients que, en fer-ho, posin en risc la seguretat viària. Josep Milan ja admet, però, que cobrar les multes es fa difícil. "Abans, quan es tramitava com a infracció de trànsit, als estrangers se'ls podia immobilitzar el vehicle; ara, però, amb l'aplicació de la 4/2015 es fa més difícil cobrar de manera immediata, tot i que no vol dir que algun acabi pagant per por que la notificació arribi al seu domicili", explica. "Regulació clara" El comissari creu que la lluita contra aquesta prostitució "hauria de tenir una altra regulació", però també deixa clar "que no pertoca a la policia" establir-la. Milan insta la societat a plantejar-se si es vol continuar mantenint "aquest paisatge tan degradant per a les dones, oferint sexe a les carreteres". I més, tenint en compte que altres països –com ara França- han "prohibit totalment que s'exerceixi la prostitució a la via pública, i ho han definit de manera clara". En paral·lel a lluitar contra els clients que paguen per tenir sexe arran de carretera, els Mossos d'Esquadra també inspeccionen periòdicament els prostíbuls que hi ha a la demarcació. En total, arreu del territori, n'hi ha 24 d'oberts (que tenen llicència i permís). Durant el 2016, la policia va dur-hi a terme 53 inspeccions i va acabar interposant un total de 39 denúncies. Apart, l'any passat els Mossos d'Esquadra van detenir dues persones per coaccionar i incitar joves a prostituir-se. A banda de la prostitució de carretera i la que s'exerceix en locals, Milan tampoc amaga que hi ha una altra realitat que es manté oculta: aquells pisos que funcionen com a prostíbuls. "Hi ha un gran espai de prostitució que, del carrer, s'ha traslladat a domicilis", explica el comissari. "Però aquí, la incidència policial és poca, a no ser que la comunitat de veïns ens posi en alerta o bé que rebem denúncia per part d'alguna de les noies", conclou Josep Milan.
[]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "S'ha registrat un creixement del nombre de prostitutes que exerceixen als vorals de les carreteres gironines. A més de multar les prostitutes i els clients que paguen per tenir sexe arran de carretera, els Mossos d'Esquadra també inspeccionen periòdicament els prostíbuls que hi ha a la demarcació, en total 24 amb llicència i permís.", "a2": "Ha pujat el nombre de prostitutes als vorals de les carreteres gironines i els Mossos d’Esquadra intenten combatre la situació actuant sobre els clients. Tanmateix, amb la legislació actual, les possibilitats d’acció de la policia són relatives i, a més, és difícil cobrar les multes. Segons el comissari Josep Milan, s'haurien de modificar les lleis per acabar amb el problema.", "a3": "Els Mossos d'Esquadra lluiten contra la prostitució a les carreteres de Girona. Abans es multava tant a la dona com al client, però ara l'estratègia ha canviat i sols es multa el client i s'informa la dona. La regulació d'aquest fenomen s'hauria de canviar, segons el cos de seguretat, ja que la incidència de la policia és \"relativa\"." }, "extractive": { "a1": "Els Mossos d'Esquadra tenen comptabilitzades 76 prostitutes que exerceixen als vorals de les carreteres gironines.\n\"La lluita contra aquest fenomen hauria de tenir una altra regulació, que no pertoca a la policia; però com a societat ens hem de plantejar si volem continuar mantenint aquest tipus de paisatge tan degradant per a les dones\", diu Milan, recordant que hi ha països com França on la prostitució al carrer està prohibida.\nEl cap de la Regió Policial de Girona ja admet, però, que amb la legislació actual, la incidència que pot fer la policia en aquests casos és \"relativa\".\nA banda de la prostitució de carretera i la que s'exerceix en locals, Milan tampoc amaga que hi ha una altra realitat que es manté oculta: aquells pisos que funcionen com a prostíbuls.", "a2": "Els Mossos d'Esquadra tenen comptabilitzades 76 prostitutes que exerceixen als vorals de les carreteres gironines.\n\"La lluita contra aquest fenomen hauria de tenir una altra regulació, que no pertoca a la policia; però com a societat ens hem de plantejar si volem continuar mantenint aquest tipus de paisatge tan degradant per a les dones\", diu Milan, recordant que hi ha països com França on la prostitució al carrer està prohibida.\n\"Sobretot, ara allò que fem és actuar sobre els clients; perquè si hi ha gent que continua aturant el vehicle, hi ha oferiment de servei\", explica Josep Milan.\nEl cap de la Regió Policial, el comissari Josep Milan, admet que combatre aquesta prostitució és fa difícil amb la legislació actual, i que costa que s'acabin cobrant les multes.", "a3": "Els Mossos d'Esquadra tenen comptabilitzades 76 prostitutes que exerceixen als vorals de les carreteres gironines.\nPer lluitar contra aquesta xacra social, els mossos posen ara el focus damunt els clients.\n\"La lluita contra aquest fenomen hauria de tenir una altra regulació, que no pertoca a la policia; però com a societat ens hem de plantejar si volem continuar mantenint aquest tipus de paisatge tan degradant per a les dones\", diu Milan, recordant que hi ha països com França on la prostitució al carrer està prohibida.\nEl cap de la Regió Policial de Girona ja admet, però, que amb la legislació actual, la incidència que pot fer la policia en aquests casos és \"relativa\"." }, "extreme": { "a1": "Per lluitar contra la prostitució a les carreteres gironines, els mossos ara se centren a multar els clients.", "a2": "Els Mossos d’Esquadra intenten controlar l’augment del nombre de prostitutes als vorals de les carreteres gironines.", "a3": "Es lluita contra la prostitució de carretera a Girona: els Mossos comptabilitzen les dones prostituïdes i multen els clients." } }
863
Retorn a l’escenari de la Caputxinada
Article de Pere Bosch i Cuenca publicat originalment al Punt Avui
Han passat 50 anys, però els pares Joan Botam i Enric Castells, el provincial i l’actual guardià de la comunitat, recorden fil per randa aquells tres dies de març del 1966 en què el convent dels caputxins de Sarrià va esdevenir un símbol de la resistència pacífica contra el franquisme. En aquests dies es multiplicaran els actes commemoratius d’aquell episodi, popularment conegut com la Caputxinada i que va començar quan la policia es va entossudir a encerclar l’espai en què s’havia constituït, alguns minuts abans, el Sindicat Democràtic de la Universitat de Barcelona. El portal web del Memorial Democràtic recull els actes més rellevants, entre els quals destaca un homenatge que se celebrarà el dia 9 al mateix convent dels caputxins i un acte públic sobre el Sindicat Democràtic d’Estudiants, que tindrà lloc al paranimf de la Universitat de Barcelona dos dies després. Però la visita guiada al convent dels caputxins, amb dos dels principals protagonistes, constitueix una experiència apassionant, una recreació impagable d’aquells tres dies en què “hi havia més llibertat a dins del convent que no pas a l’exterior”, en paraules de Joan Botam. El recorregut comença a la sala d’actes, el “meeting point” de l’assemblea, tal com la descriu el pare Castells. La sala és un espai diminut, gairebé asfixiant. És fàcil imaginar-se aquella escena captada per un dels estudiants, Guillem Martínez, en la qual els grisos irrompen entre crits i amenaces als concentrats, i uns i altres es confonen per la tensió de l’instant. Al soterrani, encara s’hi guarda l’atrezzo dels pastorets, que va ser l’amagatall improvisat dels carrets de fotografia que van permetre immortalitzar l’acte. Quan travessem la porta d’accés des de l’exterior, el pare Castells recorda la tensió d’aquell dia: “Abans de patir la ira de la policia, la porta va rebre els cops dels pares, que demanaven als seus fills que sortissin a l’exterior.” Des d’aquí accedim a la porta principal del convent, una altra de les que van esbotzar els grisos. El pare té problemes per obrir-la i, ben aviat, un membre del seguici ironitza: “Haurem d’avisar la policia.” Des d’aquí accedim al refectori, una sala extremament austera. L’amfitrió recorda els torns que havien de fer els 480 estadants que van menjar-hi entre el 9 i l’11 de març del 1966. La processó de periodistes s’atura a l’escala que accedeix al pis superior. Un altre dels frares supervivents (9 en total) hi recrea una escena de fa cinquanta anys, quan un dels caputxins, “un carlí sense rei”, es va enfrontar amb la policia i els va etzibar: “Aquí no passaran!”, talment com si es tractés de les trinxeres del Jarama. La visita es tanca al pati, que antigament feia frontera directa amb el Liceu francès. Va ser des d’aquest espai que alguns dels encerclats van aconseguir eludir el cercle policial i van arribar alguns missatges de suport, retolats en alguns paquets de cigarretes. En algun dels quals es llegia: “Aguanteu per Catalunya. Visca la llibertat. Visca el Barça.” La visita guiada ha estat un complement excepcional de la presentació d’un llibre commemoratiu de la sociòloga Clara Fons, en què es ressegueix el compromís dels frares “amb el país i la llibertat”. El llibre, destaca l’autora, es construeix a partir del testimoni dels membres de la comunitat i la documentació conservada a l’Arxiu Provincial. Es tracta, en paraules seves, d’una “visió inèdita, construïda des de dins”. En la seva intervenció, el pare Botam reivindica una implicació que va molt més enllà de l’any 1966: “El resistencialisme de la comunitat, malgrat l’experiència traumàtica de la Guerra Civil, va començar el 1939 mateix.” La resistència tampoc es va acabar aquells tres dies de març. Mentre els concentrats anaven desfilant per les dependències de la policia per tal de recollir els documents d’identitat i eren represaliats de diverses maneres, la comunitat iniciava una pugna inèdita amb les autoritats franquistes. El pare Botam recorda la documentació conservada a l’Arxiu Provincial dels Caputxins: el ressò a la premsa internacional, les adhesions rebudes i, sobretot, les gestions inútils davant dels organismes franquistes. “No ens movia cap esperança de justícia, sinó la necessitat de guanyar temps”, explica.
[ "país", "principat" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "Se celebren els actes commemoratius del 50è aniversari de la Caputxinada al convent dels Caputxins de Sarrià. Aquells tres dies de març del 1966, la policia va encerclar i va entrar amb força al convent, on s'havia constituït el Sindicat Democràtic de la Universitat de Barcelona. L'esdeveniment es va convertir en un símbol de la resistència pacífica contra el franquisme.", "a2": "La Caputxinada va ser un exemple de resistència contra el franquisme que es va produir fa cinquanta anys quan la policia va rodejar el convent dels Caputxins perquè s'hi acabava de constituir el Sindicat Democràtic de la Universitat de Barcelona. S'han organitzat diferents actes commemoratius, que inclouen una visita guiada al convent i la presentació d'un llibre de Clara Fons.", "a3": "Fa cinquanta anys de la Caputxinada, una jornada al convent dels Caputxins de Sarrià l'any 1966 en què es va demostrar la resistència pacífica contra el franquisme. Aquell dia es va constituir el Sindicat Democràtic de la Universitat de Barcelona i la policia va encerclar el convent durant tres dies. Els estudiants van patir represàlies de tota mena." }, "extractive": { "a1": "Han passat 50 anys, però els pares Joan Botam i Enric Castells, el provincial i l’actual guardià de la comunitat, recorden fil per randa aquells tres dies de març del 1966 en què el convent dels caputxins de Sarrià va esdevenir un símbol de la resistència pacífica contra el franquisme.\nEn aquests dies es multiplicaran els actes commemoratius d’aquell episodi, popularment conegut com la Caputxinada i que va començar quan la policia es va entossudir a encerclar l’espai en què s’havia constituït, alguns minuts abans, el Sindicat Democràtic de la Universitat de Barcelona.\nQuan travessem la porta d’accés des de l’exterior, el pare Castells recorda la tensió d’aquell dia: “Abans de patir la ira de la policia, la porta va rebre els cops dels pares, que demanaven als seus fills que sortissin a l’exterior.”.\nLa visita guiada ha estat un complement excepcional de la presentació d’un llibre commemoratiu de la sociòloga Clara Fons, en què es ressegueix el compromís dels frares “amb el país i la llibertat”.", "a2": "Han passat 50 anys, però els pares Joan Botam i Enric Castells, el provincial i l’actual guardià de la comunitat, recorden fil per randa aquells tres dies de març del 1966 en què el convent dels caputxins de Sarrià va esdevenir un símbol de la resistència pacífica contra el franquisme.\nEn aquests dies es multiplicaran els actes commemoratius d’aquell episodi, popularment conegut com la Caputxinada i que va començar quan la policia es va entossudir a encerclar l’espai en què s’havia constituït, alguns minuts abans, el Sindicat Democràtic de la Universitat de Barcelona.\nPerò la visita guiada al convent dels caputxins, amb dos dels principals protagonistes, constitueix una experiència apassionant, una recreació impagable d’aquells tres dies en què “hi havia més llibertat a dins del convent que no pas a l’exterior”, en paraules de Joan Botam.\nLa visita guiada ha estat un complement excepcional de la presentació d’un llibre commemoratiu de la sociòloga Clara Fons, en què es ressegueix el compromís dels frares “amb el país i la llibertat”.", "a3": "Han passat 50 anys, però els pares Joan Botam i Enric Castells, el provincial i l’actual guardià de la comunitat, recorden fil per randa aquells tres dies de març del 1966 en què el convent dels caputxins de Sarrià va esdevenir un símbol de la resistència pacífica contra el franquisme.\nPerò la visita guiada al convent dels caputxins, amb dos dels principals protagonistes, constitueix una experiència apassionant, una recreació impagable d’aquells tres dies en què “hi havia més llibertat a dins del convent que no pas a l’exterior”, en paraules de Joan Botam.\nLa visita guiada ha estat un complement excepcional de la presentació d’un llibre commemoratiu de la sociòloga Clara Fons, en què es ressegueix el compromís dels frares “amb el país i la llibertat”.\nMentre els concentrats anaven desfilant per les dependències de la policia per tal de recollir els documents d’identitat i eren represaliats de diverses maneres, la comunitat iniciava una pugna inèdita amb les autoritats franquistes." }, "extreme": { "a1": "Commemoració del 50è aniversari de la Caputxinada al convent dels Caputxins de Sarrià, símbol de resistència pacífica contra el franquisme.", "a2": "S'han organitzat diferents activitats, incloent-hi una visita guiada al convent dels Caputxins, per commemorar el 50è aniversari de la Caputxinada.", "a3": "Se celebra el 50è aniversari de la Caputxinada amb diverses activitats i una visita guiada al convent." } }
647
J.M.Forné: davant la humiliació, dignitat; davant la por, esperança
Junts per Catalunya va omplir el Teatre L’Amistat de Mollerussa en un acte electoral on es va fer una crida al vot independentista, per evitar les conseqüències d’una possible victòria del bloc del 155 (PP, C’s i PSC) i on es va posar el cas del Museu de Lleida com a una mostra del que pot passar. I el recordatori dels que està passant amb nou cadires buides amb els noms dels presos i exiliats polítics catalans en la primera fila de la platea. En aquest sentit es va expressar el president Carles Puigdemont, que va cloure l’acte amb una connexió en directe des de Brussel·les, alertant que, si es dóna una victòria del bloc del 155, el que han fet fins ara en aquests dos mesos semblarà «un joc de nens». Puigdemont va ser molt crític amb el candidat socialista, Miquel Iceta, del que es va preguntar si encara li queda una mica de consciència, de remordiment i va dir que fa un «discurs trampós» quan parla d’un 155 bo i un de dolent. Puigdemont va dir que el d’ara és dolent i si guanya «el tripartit de la por», serà pitjor. I va parlar de les «llàgrimes de cocodril» d’Iceta i Àngel Ros per la situació creada al Museu de Lleida gràcies al 155, que permet que un partit minoritari al Parlament, el PP, governi Catalunya. El candidat de Junts per Catalunya va manifestar l’esperança de que el dia 21 hi hagi «molt color groc» i que es tracta de triar entre «la submissió o la llibertat». Dignitat i esperança L’acte també va comptar amb les intervencions, damunt de l’escenari de L’Amistat, del portaveu de Junts per Catalunya (que va substituir a darrera hora a Elsa Artadi), Eduard Pujol; del conseller Josep Rull, que va ser rebut i acomiadat amb aplaudiments dempeus de tota la sala, dels dos primers de la llista a la demarcació per Lleida, Josep M. Forné i l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, a més de Xavier Quinquillà (quart en la mateixa llista). Forné va ser el darrer a pujar a l’escenari (abans de la intervenció del president Puigdemont) i va insistir en el missatge que es va donar durant el matí de de guanyar per restituir el president Puigdemont i les institucions catalanes que estan essent humiliades pel 155 i els que li donen suport. Va dir que «davant de la humiliació, la dignitat», tot posant de nou l’exemple del Museu de Lleida. I que «davant la por, l’esperança» i pel que cal «aconseguir l’objectiu que volem» guanyant les eleccions, considerant que «no som santets, però ho podem fer millor que els governs corruptes que hi ha a Espanya». Marc Solsona també va insistir en la necessitat de restituir al president Puigdemont i va posar un punt d’humor esmentant la campanya dels medicaments del PP i que el 21-D s’hauran de posar un supositori per tractar la «indigestió democràtica» que patiran. Drets humans La intervenció més emotiva, però, va ser la del conseller Rull que va agrair les mostres de suport rebudes mentre va ser a la presó, moltes de les quals no es va assabentar fins que va sortir fora. D’aquestes va fer un esment especial a la decisió de no inaugurar l’estació d’autobusos de Mollerussa fins que el conseller de Territori fos fora de la presó. Rull va dir que no tenen prou per «emmanillar tanta dignitat» referint-se al Govern espanyol i considerant que «Rajoy ha imposat de manera ignominiosa l’anormalitat». I va seguir dient que malgrat totes les adversitats «som un país dempeus» i «volem seguir construint un país lliure». Va recordar que Catalunya ha estat creixent en les darrers anys i que ha fet lleis innovadores com la del Canvi Climàtic (pionera al sud d’Europa, però suspesa pel Tribunal Constitucional). Coincidint amb la celebració del Dia dels Drets Humans, Rull va dir que «la nostra República tindrà respecte pels drets humans» i en farà una «pedra angular» de la seva construcció i va reconèixer que l’estada a la presó l’ha portat a tenir una “percepció política diferent”. A igual que quan va ser rebut, Rull va ser acomiadat de l’escenari amb el públic aplaudint-lo dempeus i, a més a més , amb crits de «No esteu sols» i «Llibertat».
[ "política" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "Junts per Catalunya va omplir el Teatre L’Amistat de Mollerussa en un acte electoral independentista. L'acte va comptar amb les intervencions del portaveu de Junts per Catalunya, Eduard Pujol, del conseller Josep Rull, rebut i acomiadat amb aplaudiments dempeus de tota la sala, i dels membres de la llista per Lleida, Josep M. Forné, Marc Solsona i Xavier Quinquillà.", "a2": "Junts per Catalunya va celebrar un acte electoral a Mollerussa en què van participar Puigdemont, des de Brussel·les, Forné i Rull, entre altres. Els membres van criticar durament el bloc responsable del 155 i les humiliacions relacionades amb la seva aplicació. Així mateix, van lloar la dignitat dels catalans i van assegurar que Catalunya sempre respectarà els drets humans.", "a3": "El Teatre L'Amistat de Mollerussa es va omplir en un acte electoral de JxCat. En aquest, es va reivindicar el vot independentista per tal d'evitar la victòria del PP i PSC, els abanderats del 155. Hi van participar Josep Rull, qui ha agraït tot el suport rebut des de la presó, i Carles Puigdemont des de Brussel·les." }, "extractive": { "a1": "Junts per Catalunya va omplir el Teatre L’Amistat de Mollerussa en un acte electoral on es va fer una crida al vot independentista, per evitar les conseqüències d’una possible victòria del bloc del 155 (PP, C’s i PSC) i on es va posar el cas del Museu de Lleida com a una mostra del que pot passar.\nL’acte també va comptar amb les intervencions, damunt de l’escenari de L’Amistat, del portaveu de Junts per Catalunya (que va substituir a darrera hora a Elsa Artadi), Eduard Pujol; del conseller Josep Rull, que va ser rebut i acomiadat amb aplaudiments dempeus de tota la sala, dels dos primers de la llista a la demarcació per Lleida, Josep M. Forné i l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, a més de Xavier Quinquillà (quart en la mateixa llista).\nForné va ser el darrer a pujar a l’escenari (abans de la intervenció del president Puigdemont) i va insistir en el missatge que es va donar durant el matí de de guanyar per restituir el president Puigdemont i les institucions catalanes que estan essent humiliades pel 155 i els que li donen suport.\nLa intervenció més emotiva, però, va ser la del conseller Rull que va agrair les mostres de suport rebudes mentre va ser a la presó, moltes de les quals no es va assabentar fins que va sortir fora.", "a2": "Junts per Catalunya va omplir el Teatre L’Amistat de Mollerussa en un acte electoral on es va fer una crida al vot independentista, per evitar les conseqüències d’una possible victòria del bloc del 155 (PP, C’s i PSC) i on es va posar el cas del Museu de Lleida com a una mostra del que pot passar. \nEn aquest sentit es va expressar el president Carles Puigdemont, que va cloure l’acte amb una connexió en directe des de Brussel·les, alertant que, si es dóna una victòria del bloc del 155, el que han fet fins ara en aquests dos mesos semblarà «un joc de nens».\nForné va ser el darrer a pujar a l’escenari (abans de la intervenció del president Puigdemont) i va insistir en el missatge que es va donar durant el matí de de guanyar per restituir el president Puigdemont i les institucions catalanes que estan essent humiliades pel 155 i els que li donen suport.\nLa intervenció més emotiva, però, va ser la del conseller Rull que va agrair les mostres de suport rebudes mentre va ser a la presó, moltes de les quals no es va assabentar fins que va sortir fora.", "a3": "Junts per Catalunya va omplir el Teatre L’Amistat de Mollerussa en un acte electoral on es va fer una crida al vot independentista, per evitar les conseqüències d’una possible victòria del bloc del 155 (PP, C’s i PSC) i on es va posar el cas del Museu de Lleida com a una mostra del que pot passar.\nI va parlar de les «llàgrimes de cocodril» d’Iceta i Àngel Ros per la situació creada al Museu de Lleida gràcies al 155, que permet que un partit minoritari al Parlament, el PP, governi Catalunya.\nI que «davant la por, l’esperança» i pel que cal «aconseguir l’objectiu que volem» guanyant les eleccions, considerant que «no som santets, però ho podem fer millor que els governs corruptes que hi ha a Espanya».\nLa intervenció més emotiva, però, va ser la del conseller Rull que va agrair les mostres de suport rebudes mentre va ser a la presó, moltes de les quals no es va assabentar fins que va sortir fora." }, "extreme": { "a1": "En un acte electoral per demanar el vot independentista, Junts per Catalunya va omplir el Teatre L’Amistat de Mollerussa.", "a2": "Puigdemont i altres membres de Junts per Catalunya critiquen el bloc del 155 en un acte electoral a Mollerussa.", "a3": "JxCat omple el Teatre L'Amistat de Mollerussa en un acte electoral per reivindicar el vot independentista." } }
573
El govern situa el dèficit provisional del 2016 en el 0,9% del PIB
Segons les primeres estimacions del departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, el saldo negatiu disminueix en 1,98 punts respecte del 2015, 3.973 milions menys
El departament de la Vice-presidència i d’Economia i Hisenda preveu que el dèficit de l’any 2016 es situï en 1.906 milions d’euros, una quantitat equivalent a un 0,9% del seu PIB. Segons les primeres estimacions del departament, i a l’espera que la Intervenció General de l’Estat (IGAE) faci públiques les dades de tancament oficials, la Generalitat ha reduït el seu dèficit en 3.973 milions d’euros (1,98 punts del PIB) en un any. En termes homogenis, és a dir, sense comptabilitzar les associacions publico-privades que es van introduir en el perímetre SEC (Sistema Europeu de Comptes) l’any 2015, la reducció és de 2.025 milions d’euros (1,03 punts del PIB). En els darrers sis anys, la Generalitat ha assolit una rebaixa del dèficit de prop del 80%, passant d’un màxim del 4,48% el 2010 (9.100 milions d’euros) a l’actual 0,9% (1.906 milions d’euros). La Intervenció General de la Generalitat ha fet aquest càlcul a partir de les primeres dades provisionals de tancament de 2016, si bé el càlcul definitiu el farà la IGAE el mes de maig del 2017. Increment dels ingressos El dèficit en termes de comptabilitat nacional és el resultat de tres variables: ingressos no financers, despeses no financeres i els ajustos SEC per passar de comptabilitat pressupostària a comptabilitat nacional. La reducció del dèficit assolida l’any 2016 s’explica majoritàriament per un increment de 2.156 M€ en els ingressos no financers, gràcies sobretot a l’augment dels recursos del model de finançament respecte al 2015, i més concretament, als ingressos corresponents a la liquidació de l’any 2014. Pel que fa als ingressos tributaris, destaca la millora de la recaptació de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, que puja un 12,1% (178 milions més que el 2015), i l’increment del 7,3% en la recaptació de l’impost sobre el Patrimoni (34 milions més). Les despeses meritades han augmentat un 1,8% respecte al 2015 (422 milions d’euros), degut sobretot a una major despesa de personal per l’increment retributiu de l’1% als treballadors públics, l’augment de personal docent per l’evolució del nombre d’alumnes i l’augment del personal de l’àmbit sanitari. Les despeses en salut també pugen per la major activitat dels serveis sanitaris, les despeses de farmàcia i les despeses en vacunes per l’ampliació del calendari oficial de vacunació. Pel que fa a l’evolució dels ajustos SEC, en 2016 es produeix una millora respecte al 2015 per la neutralització de l’impacte de les associacions publico-privades del 2015 i la millora del resultat de les empreses. La Intervenció General de la Generalitat ha fet aquest càlcul a partir de les primeres dades provisionals de tancament de 2016, si bé el càlcul definitiu el farà la IGAE el mes de maig del 2017. Increment dels ingressos El dèficit en termes de comptabilitat nacional és el resultat de tres variables: ingressos no financers, despeses no financeres i els ajustos SEC per passar de comptabilitat pressupostària a comptabilitat nacional. La reducció del dèficit assolida l’any 2016 s’explica majoritàriament per un increment de 2.156 M€ en els ingressos no financers, gràcies sobretot a l’augment dels recursos del model de finançament respecte al 2015, i més concretament, als ingressos corresponents a la liquidació de l’any 2014. Pel que fa als ingressos tributaris, destaca la millora de la recaptació de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, que puja un 12,1% (178 milions més que el 2015), i l’increment del 7,3% en la recaptació de l’impost sobre el Patrimoni (34 milions més). Les despeses meritades han augmentat un 1,8% respecte al 2015 (422 milions d’euros), degut sobretot a una major despesa de personal per l’increment retributiu de l’1% als treballadors públics, l’augment de personal docent per l’evolució del nombre d’alumnes i l’augment del personal de l’àmbit sanitari. Les despeses en salut també pugen per la major activitat dels serveis sanitaris, les despeses de farmàcia i les despeses en vacunes per l’ampliació del calendari oficial de vacunació. Pel que fa a l’evolució dels ajustos SEC, en 2016 es produeix una millora respecte al 2015 per la neutralització de l’impacte de les associacions publico-privades del 2015 i la millora del resultat de les empreses.
[ "economia" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "Segons el departament de Vicepresidència i d’Economia i Hisenda del govern de la Generalitat, el dèficit previst de l’any 2016 serà de 1.906 milions d’euros, un 0,9% del PIB. A l’espera que la Intervenció General de l’Estat (IGAE) faci públiques les dades, la Generalitat ha reduït el seu dèficit en 3.973 milions d’euros (1,98 punts del PIB) en un any. ", "a2": "Segons dades provisionals, la Generalitat ha disminuït el seu dèficit un 80% en sis anys i actualment aquest està en un 0,9% del PIB. Aquesta reducció, malgrat l’augment de les despeses meritades i en salut, es deu principalment a un augment dels ingressos no financers i a la millora de la recaptació d’alguns impostos.", "a3": "La Generalitat ha aconseguit reduir el dèficit en 1,98 punts del PIB en el període d'un any. Aquesta rebaixa és el resultat de tres variables: els ingressos no financers, els ajustos per passar de comptabilitat pressupostària a nacional i les despeses no financeres. A més, la reducció del dèficit és una causa directa de l'increment en els ingressos no financers." }, "extractive": { "a1": "El departament de la Vice-presidència i d’Economia i Hisenda preveu que el dèficit de l’any 2016 es situï en 1.906 milions d’euros, una quantitat equivalent a un 0,9% del seu PIB. \nSegons les primeres estimacions del departament, i a l’espera que la Intervenció General de l’Estat (IGAE) faci públiques les dades de tancament oficials, la Generalitat ha reduït el seu dèficit en 3.973 milions d’euros (1,98 punts del PIB) en un any. \nLa reducció del dèficit assolida l’any 2016 s’explica majoritàriament per un increment de 2.156 M€ en els ingressos no financers, gràcies sobretot a l’augment dels recursos del model de finançament respecte al 2015, i més concretament, als ingressos corresponents a la liquidació de l’any 2014.\nPel que fa a l’evolució dels ajustos SEC, en 2016 es produeix una millora respecte al 2015 per la neutralització de l’impacte de les associacions publico-privades del 2015 i la millora del resultat de les empreses.", "a2": "El departament de la Vice-presidència i d’Economia i Hisenda preveu que el dèficit de l’any 2016 es situï en 1.906 milions d’euros, una quantitat equivalent a un 0,9% del seu PIB.\nEl dèficit en termes de comptabilitat nacional és el resultat de tres variables: ingressos no financers, despeses no financeres i els ajustos SEC per passar de comptabilitat pressupostària a comptabilitat nacional.\nLa reducció del dèficit assolida l’any 2016 s’explica majoritàriament per un increment de 2.156 M€ en els ingressos no financers, gràcies sobretot a l’augment dels recursos del model de finançament respecte al 2015, i més concretament, als ingressos corresponents a la liquidació de l’any 2014.\nPel que fa a l’evolució dels ajustos SEC, en 2016 es produeix una millora respecte al 2015 per la neutralització de l’impacte de les associacions publico-privades del 2015 i la millora del resultat de les empreses.", "a3": "El departament de la Vice-presidència i d’Economia i Hisenda preveu que el dèficit de l’any 2016 es situï en 1.906 milions d’euros, una quantitat equivalent a un 0,9% del seu PIB.\nSegons les primeres estimacions del departament, i a l’espera que la Intervenció General de l’Estat (IGAE) faci públiques les dades de tancament oficials, la Generalitat ha reduït el seu dèficit en 3.973 milions d’euros (1,98 punts del PIB) en un any.\nPel que fa als ingressos tributaris, destaca la millora de la recaptació de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, que puja un 12,1% (178 milions més que el 2015), i l’increment del 7,3% en la recaptació de l’impost sobre el Patrimoni (34 milions més).\nLa reducció del dèficit assolida l’any 2016 s’explica majoritàriament per un increment de 2.156 M€ en els ingressos no financers, gràcies sobretot a l’augment dels recursos del model de finançament respecte al 2015, i més concretament, als ingressos corresponents a la liquidació de l’any 2014." }, "extreme": { "a1": "Segons el govern de la Generalitat, el dèficit provisional del 2016 és de 1.906 milions d’euros, un 0,9% del PIB.", "a2": "Segons càlculs provisionals, la Generalitat ha disminuït el seu dèficit en un 0,9% del PIB gràcies als ingressos no financers.", "a3": "El dèficit de la Generalitat es redueix en 1,98 punts del PIB gràcies sobretot a l'increment dels ingressos no financers." } }
58
Vilalta refusa cedir poder al Consell per la República: “Ningú no pot controlar el govern”
Lamenta que JxCat fes servir en campanya electoral el fantasma del tripartit i ara no investeixi Aragonès per tenir un govern independentista
La secretària general adjunta i portaveu d’ERC, Marta Vilalta, ha defensat que la Generalitat no pot cedir poder al Consell per la República (CxRep) perquè considera que Catalunya s’ha de governar des de la Generalitat i cap òrgan extern no pot suplantar-ne les funcions: “Ningú no pot controlar el govern.” “No pot quedar supeditat a ningú que no sigui el mandat democràtic i la sobirania popular, que és el parlament i la ciutadania”, ha afirmat en una entrevista d’Europa Press, després dels desacords entre ERC i Junts per Catalunya sobre quin paper ha de tenir el Consell per la República, que presideix Carles Puigdemont. Segons Vilalta, l’independentisme s’ha de coordinar en un espai que permeti de construir una estratègia conjunta i superar les divisions dels últims anys, però això és plenament compatible i no significa que una cosa hagi de substituir l’altra. “Qui governa i qui governarà el nostre país és el govern amb el seu president al capdavant“, i ha defensat que ningú més no pot pretendre provar de governar Catalunya. A les negociacions entre ERC i Junts sobre la investidura de Pere Aragonès, el paper del Consell per la República ha estat un dels principals esculls: Junts vol que hi tingui més pes i assumeixi les funcions de coordinar i dirigir l’estratègia independentista, separant-la de l’acció del govern, però ERC ho refusa i reclama que es reformuli l’òrgan. Vilalta, que forma part de l’equip negociador amb Junts, ha sostingut que per a ERC el Consell per la República no ha estat mai un obstacle perquè considera que ha de tenir un paper “d’organisme independent amb possibilitats de fer coses que no poden fer les institucions”, però que per a això cal fer-hi canvis perquè representi la transversalitat de l’independentisme. També ha comentat que ara com ara aquest òrgan no té la neutralitat que potser hauria de tenir, perquè creu que és un espai partidista de Junts, motiu pel qual li plau que el mateix Consell hagi accedit a abordar-ne la reformulació. Així, ha afirmat que quan es concretin aquests canvis es veurà si el Consell per la República pot ser l’espai de trobada de l’independentisme o si es requereix més d’un espai, i és complementària una cosa amb l’altra, però ha donat per superat aquest obstacle en la negociació, per la qual cosa emplaça Junts a treballar per acabar de tancar l’acord del nou govern. “Si havia estat un escull, que per a nosaltres mai no ho havia estat, ja no ho és. Si hi ha consens sobre la necessitat de reformular-lo, continuem amb la resta, que tenim molta feina a fer en la configuració del govern, en la materialització del pla de govern i per engegar tot això”, ha raonat. Vilalta ha insistit en la urgència de tenir un nou executiu que treballi en plenes funcions per fer front a la crisi provocada pel coronavirus i ha sostingut que Junts no tenia prou motius per a abstenir-se en la investidura de Pere Aragonès: “No hi ha motius per a fer esperar més la gent.” “No s’entén que aquells que sempre han pregonat la unitat, posar-se d’acord, anar tots a una, i fins i tot que el seu nom és Junts, no hagin fet possible tenir aquest govern al més ràpid possible”, ha retret. També ha lamentat especialment que Junts hagi impedit la investidura d’Aragonès, quan la formació de Puigdemont va alertar durant la campanya que ERC pactaria un tripartit amb el PSC i els comuns si podia, cosa que no ha passat: “Davant fantasmes de tripartits, que alguns es van encarregar molt de dir i fins i tot difamar, s’ha demostrat que aquesta no és una opció.” En aquest sentit, ha reiterat que no hi ha alternativa a un pacte entre partits independentistes, perquè acusa els comuns d’haver-se autoexclòs a integrar-se en aquesta aliança, i creu que la voluntat d’acord ja s’ha demostrat amb el pacte entre ERC i la CUP, de manera que “probablement qui s’ha equivocat amb l’estratègia negociadora és Junts”, perquè no ha aprofitat l’oportunitat d’investir Aragonès en el primer intent. Sobre si veu possible governar en solitari, la portaveu d’ERC ha contestat que si es dóna aquesta opció voldria dir que Junts s’autodescarta d’entrar al govern: “No s’entén gaire per què no s’han sumat ja a aquest acord entre ERC i la CUP per a fer possible la majoria de 74. Si continuen en aquesta posició d’oposició a la majoria independentista, hauran d’explicar molt bé per què es queden al marge.”
[ "país", "principat" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "El paper del Consell per la República ha estat un dels principals desacords en les negociacions entre ERC i Junts sobre la investidura de Pere Aragonès. Junts vol que hi tingui més pes, assumint les funcions de dirigir l’estratègia independentista. ERC defensa que Catalunya no s’ha de governar des del Consell per la República sinó des de la Generalitat.", "a2": "Marta Vilalta ha declarat que el Consell per la República no pot restar pes al Govern de la Generalitat ni controlar-lo, i que s’hauria de transformar en un organisme independent amb funcions diferenciades. D’altra banda, ha criticat Junts per dificultar la investidura d’Aragonès i per no haver-se sumat encara a l’acord de govern entre ERC i la CUP.", "a3": "Marta Vilalta, secretària general adjunta i portaveu d'ERC, considera que ha de ser la Generalitat qui governi Catalunya i que aquesta no pot cedir el seu poder al Consell per la República. Aquestes declaracions són fruit del desacord entre ERC i JxCat sobre el paper d'aquest consell, presidit per Carles Puigdemont." }, "extractive": { "a1": "La secretària general adjunta i portaveu d’ERC, Marta Vilalta, ha defensat que la Generalitat no pot cedir poder al Consell per la República (CxRep) perquè considera que Catalunya s’ha de governar des de la Generalitat i cap òrgan extern no pot suplantar-ne les funcions: “Ningú no pot controlar el govern.”\nA les negociacions entre ERC i Junts sobre la investidura de Pere Aragonès, el paper del Consell per la República ha estat un dels principals esculls: Junts vol que hi tingui més pes i assumeixi les funcions de coordinar i dirigir l’estratègia independentista, separant-la de l’acció del govern, però ERC ho refusa i reclama que es reformuli l’òrgan.\nVilalta, que forma part de l’equip negociador amb Junts, ha sostingut que per a ERC el Consell per la República no ha estat mai un obstacle perquè considera que ha de tenir un paper “d’organisme independent amb possibilitats de fer coses que no poden fer les institucions”, però que per a això cal fer-hi canvis perquè representi la transversalitat de l’independentisme.\nSobre si veu possible governar en solitari, la portaveu d’ERC ha contestat que si es dóna aquesta opció voldria dir que Junts s’autodescarta d’entrar al govern: “No s’entén gaire per què no s’han sumat ja a aquest acord entre ERC i la CUP per a fer possible la majoria de 74.", "a2": "La secretària general adjunta i portaveu d’ERC, Marta Vilalta, ha defensat que la Generalitat no pot cedir poder al Consell per la República (CxRep) perquè considera que Catalunya s’ha de governar des de la Generalitat i cap òrgan extern no pot suplantar-ne les funcions: “Ningú no pot controlar el govern.”\nA les negociacions entre ERC i Junts sobre la investidura de Pere Aragonès, el paper del Consell per la República ha estat un dels principals esculls: Junts vol que hi tingui més pes i assumeixi les funcions de coordinar i dirigir l’estratègia independentista, separant-la de l’acció del govern, però ERC ho refusa i reclama que es reformuli l’òrgan.\nVilalta, que forma part de l’equip negociador amb Junts, ha sostingut que per a ERC el Consell per la República no ha estat mai un obstacle perquè considera que ha de tenir un paper “d’organisme independent amb possibilitats de fer coses que no poden fer les institucions”, però que per a això cal fer-hi canvis perquè representi la transversalitat de l’independentisme.\nSobre si veu possible governar en solitari, la portaveu d’ERC ha contestat que si es dóna aquesta opció voldria dir que Junts s’autodescarta d’entrar al govern: “No s’entén gaire per què no s’han sumat ja a aquest acord entre ERC i la CUP per a fer possible la majoria de 74.", "a3": "La secretària general adjunta i portaveu d’ERC, Marta Vilalta, ha defensat que la Generalitat no pot cedir poder al Consell per la República (CxRep) perquè considera que Catalunya s’ha de governar des de la Generalitat i cap òrgan extern no pot suplantar-ne les funcions:\nSegons Vilalta, l’independentisme s’ha de coordinar en un espai que permeti de construir una estratègia conjunta i superar les divisions dels últims anys, però això és plenament compatible i no significa que una cosa hagi de substituir l’altra.\nVilalta, que forma part de l’equip negociador amb Junts, ha sostingut que per a ERC el Consell per la República no ha estat mai un obstacle perquè considera que ha de tenir un paper “d’organisme independent amb possibilitats de fer coses que no poden fer les institucions”, però que per a això cal fer-hi canvis perquè representi la transversalitat de l’independentisme.\nEn aquest sentit, ha reiterat que no hi ha alternativa a un pacte entre partits independentistes, perquè acusa els comuns d’haver-se autoexclòs a integrar-se en aquesta aliança, i creu que la voluntat d’acord ja s’ha demostrat amb el pacte entre ERC i la CUP, de manera que “probablement qui s’ha equivocat amb l’estratègia negociadora és Junts”, perquè no ha aprofitat l’oportunitat d’investir Aragonès en el primer intent." }, "extreme": { "a1": "ERC defensa que Catalunya s’ha de governar des de la Generalitat i no des del Consell per la República.", "a2": "Marta Vilalta ha afirmat que el Consell per la República no pot controlar la Generalitat i que s’ha de modificar.", "a3": "La disputa entre ERC i JxCat sobre el poder del Consell per la República augmenta la tensió entre els partits." } }
1,334
​Llibres al carrer i exhibició eqüestre a la plaça pel Mercat del Ram de Vic
El certamen, que se celebra del 12 al 14 d'abril a la capital d'Osona, estrena la iniciativa "Dissabte de Rams i Llibres" en què diversos autors signaran els seus llibres al carrer Manlleu
El Mercat del Ram torna com cada any a Vic, del 12 al 14 d'abril, per posar en valor la tradició agrícola i ramadera de la comarca. Enguany el certamen posa l'accent en la cultura i estrena una mostra de llibres al carrer de Manlleu. La iniciativa "Dissabte de Rams i Llibres", està organitzada per Llibreries de Vic i Òmnium, i reunirà escriptors d'arreu a Vic per signar els seus llibres. Destaquen Jordi Lara, Toni Soler, Pilarín, Rafel Nadal, Llucia Ramis, Jordi Cabré, Roser Capdevila, Bel Olid, Ramon Mas i Meritxell Borràs, entre molts altres. L'horari de signatures serà d'11 a 14h. i de 17 a 20h. La tradicional fira organitza un centenar llarg d'activitats relacionades amb l'agricultura i la ramaderia i atrau més de 100.000 visitants. Després del Mercat Medieval i el Mercat de Música Viva, el Mercat del Ram és el que atrau més visitants. Cavalls, a la plaça D'altra banda, una dels elements més destacats és que les demostracions eqüestres fan el salt a la plaça Major de Vic el dissabte a la tarda. La novetat és que feia vuit anys que no es podia veure la mostra al bell mig de la ciutat. Els espectacles de cavalls fins ara s'havien concentrat únicament a la zona esportiva. Tal com ha explicat aquest dimecres el regidor de Fires i Mercats, Benjamí Dòniga, es tracta d'"una atracció turística i visual" i els visitants podran "gaudir d'un bon espectacle" al mig de Vic. Per la seva banda, el coordinador de la mostra, Pere Fajula, ha remarcat que es podran veure diferents modalitats a la plaça. Es tracta del horseball, volteig, enganxe i doma en llibertat. L'enganxe consisteix en l'habilitat dels carruatges de cavalls per superar obstacles i veure com es fa la doma; mentre que el volteig combina l'exercici gimnàstic dels genets a sobre els cavalls. Més enllà de la mostra a la plaça, la resta de competicions i exhibicions eqüestres estaran a la zona esportiva. Torra i Torrent, convidats El president de la Generalitat Quim Torra i el president del Parlament Roger Torrent visitaran el Mercat del Ram al dissabte el matí. L'alcaldessa de Vic, Anna Erra, ha recordat que l'any passat es va suspendre el recorregut inaugural en suport als presos polític i exiliats. Precisament, l'havia de fer Jordi Turull, que es va proposar llavors com a president, i el van empresonar aquell mateix dia. D'altra banda, els encarregats de fer el discurs inaugural seran dos membres dels Avis de la plaça de Vic per la República, que cada dimarts surten religiosament pel centre de Vic per reclamar la llibertat dels presos polítics. Ramaderia, pagesia, gastronomia i globus La ramaderia segueix sent l'eix central del mercat. A més de les jornades tècniques prèvies al Mercat del Ram, hi haurà el tradicional 15è Concurs Nacional de Raça Bruna dels Pirineus -dissabte el matí- i el Concurs de Canals Porcines. També hi haurà el Premi Especial Osona que reconeix la tasca del sector porcí i el compromís per una gestió responsable. El lliurament de guardons tindrà lloc el divendres. El recinte firal d'El Sucre acollirà, un any més, la Casa de Pagès, per posar en valor els aspectes de la vida al camp, a través d'activitats i exposicions. D'aquesta manera es vol fomentar el coneixement en els infants de l'activitat agrícola i ramadera. D'altra banda, la gastronomia també té un pes important en la fira, i al passeig s'hi tornarà instal·lar l'Espai Terra i Cuina, que organitza, un any més, una mostra de cerveses catalanes i una carpa amb degustacions i àpats especials, a més d'actuacions i concerts per a tots els públics. Tampoc hi faltarà el tradicional concurs de globus internacional, que s'ha convertit en una icona del Mercat del Ram. El Club Català de Globus fa més de trenta anys que organitza l'International Mercat Ram Ballon Trophy. Està previst que hi participin equips de trenta equips de Catalunya, Euskadi i la resta d'Espanya i Europa. A la rambla del Passeig, hi haurà la Mostra de Turisme d'Osona i, durant el dissabte al matí, Vic també acollirà el concurs de pintura ràpida.
[ "mercat del ram" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "Torna el Mercat del Ram com cada any a Vic, per donar suport a la tradició agrícola i ramadera de la comarca. Aquest any el certamen posa l'accent en la cultura i estrena una mostra de llibres al carrer de Manlleu, anomenada \"Dissabte de Rams i Llibres\". També es realitzarà una exhibició eqüestre a la plaça Major.", "a2": "El Mercat del Ram de Vic inclourà més d’un centener d’activitats relacionades amb l'agricultura i la ramaderia. Les novetats d’aquest any seran una mostra de llibres, on signaran diferents autors, i la tornada de les demostracions eqüestres al centre de la ciutat. A més, hi haurà concursos ramaders, exposicions, propostes gastronòmiques, concerts i el tradicional concurs de globus.", "a3": "Vic torna a celebrar el Mercat del Ram, en què es posa en relleu la tradició agrícola i ramadera de la comarca. Hi estan convidats el president de la Generalitat i el Parlament, i s'hi podrà gaudir d'espectacles i competicions eqüestres i una mostra de cerveses entre d'altres. Així mateix, també s'hi celebra un concurs de globus." }, "extractive": { "a1": "El Mercat del Ram torna com cada any a Vic, del 12 al 14 d'abril, per posar en valor la tradició agrícola i ramadera de la comarca.\nEl president de la Generalitat Quim Torra i el president del Parlament Roger Torrent visitaran el Mercat del Ram al dissabte el matí.\nD'altra banda, els encarregats de fer el discurs inaugural seran dos membres dels Avis de la plaça de Vic per la República, que cada dimarts surten religiosament pel centre de Vic per reclamar la llibertat dels presos polítics.\nA la rambla del Passeig, hi haurà la Mostra de Turisme d'Osona i, durant el dissabte al matí, Vic també acollirà el concurs de pintura ràpida.", "a2": "El Mercat del Ram torna com cada any a Vic, del 12 al 14 d'abril, per posar en valor la tradició agrícola i ramadera de la comarca.\nLa iniciativa \"Dissabte de Rams i Llibres\", està organitzada per Llibreries de Vic i Òmnium, i reunirà escriptors d'arreu a Vic per signar els seus llibres. \nD'altra banda, una dels elements més destacats és que les demostracions eqüestres fan el salt a la plaça Major de Vic el dissabte a la tarda.\nD'altra banda, els encarregats de fer el discurs inaugural seran dos membres dels Avis de la plaça de Vic per la República, que cada dimarts surten religiosament pel centre de Vic per reclamar la llibertat dels presos polítics.", "a3": "El Mercat del Ram torna com cada any a Vic, del 12 al 14 d'abril, per posar en valor la tradició agrícola i ramadera de la comarca.\nLa tradicional fira organitza un centenar llarg d'activitats relacionades amb l'agricultura i la ramaderia i atrau més de 100.000 visitants.\nD'altra banda, els encarregats de fer el discurs inaugural seran dos membres dels Avis de la plaça de Vic per la República, que cada dimarts surten religiosament pel centre de Vic per reclamar la llibertat dels presos polítics.\nD'altra banda, la gastronomia també té un pes important en la fira, i al passeig s'hi tornarà instal·lar l'Espai Terra i Cuina, que organitza, un any més, una mostra de cerveses catalanes i una carpa amb degustacions i àpats especials, a més d'actuacions i concerts per a tots els públics." }, "extreme": { "a1": "Se celebra com cada any el Mercat del Ram a Vic, per donar suport a l'agricultura i ramaderia de la comarca.", "a2": "El Mercat del Ram de Vic inclourà una mostra literària amb diferents autors i demostracions eqüestres a la Plaça Major.", "a3": "Torna a Vic el Mercat del Ram, que celebra la importància de la tradició agrícola i ramadera de la comarca." } }
258
Els Fets de Maig: ‘cui prodest’?
Carta de Joan Sales a Màrius Torres del 8 de maig de 1937 · VilaWeb publicarà durant el mes d'agost una selecció de cartes bescanviades entre aquests dos intel·lectuals
El soldat Joan Sales viu en primera línia els fatídics Fets de Maig del 37 a Barcelona. Els anarquistes i els trotskistes s’han alçat contra el govern de Catalunya per haver-los ordenat el desallotjament de l’edifici de la Telefònica. Sales és un dels ‘tècnics’ de la columna Durruti, que ha abandonat el front per combatre als carrers de Barcelona. En aquesta carta a Màrius Torres, fa una narració ben viva de les escenes que veu i no s’està de carregar amb força contra els revoltats. «Una ‘setmana tràgica’ més, a afegir a la llista de tantes com n’ha conegudes la desventurada Barcelona. L’anarquisme hi ha rebut el primer cop mortal; això és almenys l’únic d’indiscutible que ha entrat a formar part de les idees dels desconcertats ciutadans. Hi ha hagut un nombre de baixes que, al servei d’una lluita més elevada, potser hauria bastat per prendre Osca, primer pas per establir contacte amb l’Exèrcit basc que s’està batent d’una manera tan heroica com desesperada. Pel que fa a mi i els altres ‘companys tècnics’, per fi hem comprès el misteri d’aquesta vinguda de la ‘columna’ en pes a Barcelona quan on hauríem hagut d’anar és a Pina d’Ebre a reforçar el front. Lluny d’anar-hi nosaltres a reforçar-lo, n’han baixat –segons sembla– unitats senceres d’anarquistes i de trotsquistes (com vulgarment anomenem els del POUM) per prendre part en aquesta sinistra algarada a la reraguarda. L’enemic, entretant, que hauria pogut avançar per la bretxa que havia obert al front la deserció d’anarquistes i trotsquistes, ha preferit mirar-se els toros des de la barrera: ¿quines ganes, deu pensar, de combatre aquesta gent si ja ho fan prou ells mateixos? ¿Com no sospitaríem que aquest alçament contra el govern legítim de Catalunya, tant més criminal que Catalunya està en guerra, no fou provocat d’una o altra manera per l’enemic? Deu tenir agents molt hàbils ficats dins la FAI i ja devien ser ells els instigadors dels incendis, pillatges i assassinats que van deshonrar la victòria el 19 de juliol de l’any passat. Aleshores s’imposava, com ara, la pregunta clàssica: cui prodest? En aquell moment, vençut el ‘pronunciamiento’ feixista a Barcelona per les forces d’ordre públic de la Generalitat, la guerra quedava esclafada a l’ou o almenys no hauria estat civil per a nosaltres: hauria estat nacional. I era això el que l’enemic havia d’impedir per damunt de tot; arribo a sospitar que fou el mateix enemic, un cop vençut, qui lliurà les armes als anarquistes o se les deixà prendre per ells; seria la resposta més senzilla a la pregunta que tantes vegades ens hem fet: qui armà aleshores els anarquistes? No se n’arribarà a treure l’entrellat mentre no es descobreixin els maneigs dels agents secrets feixistes a Barcelona, però el fet indubitable és que els anarquistes no es van apoderar de les armes fins que els regiments sublevats ja s’havien rendit a les forces d’ordre públic. Em trobava ahir a la Rambla quan desembarcaven a la Porta de la Pau els guàrdies d’assalt enviats pel govern central en ajut del de Catalunya; veient-los Rambla amunt, uniformats, marcant el pas, la multitud aplaudia com boja d’entusiasme. Jo pensava amb recança que aquest espectacle esperat durant tants i tants mesos, el d’una tropa uniformada i disciplinada que protegeix la vida i la hisenda dels ciutadans, l’hauríem pogut donar nosaltres ja des del mateix 19 de juliol si al govern d’esquerra no se li hagués acudit de dissoldre els regiments republicans. Quanta sang innocent no s’hauria pogut estalviar i com hauríem pogut concentrar tots els esforços a establir contacte amb els bascos i ocupar Mallorca. D’altra banda ¿era necessari fer venir aquests forasters? La revolta anarquista ja havia estat esclafada per la guàrdia d’assalt catalana, com la feixista el juliol de l’any passat ¿no sembla doncs altra vegada una maniobra per escamotejar als nostres guàrdies, tan abnegats i tan lleials, la glòria que els pertoca?» VEGEU TOTA LA SÈRIE DE CARTES PUBLICADA.
[ "cultura", "lletres" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "En una carta escrita a Màrius Torres el maig del 37 a Barcelona, Joan Sales fa una viva narració de les escenes que veu i critica amb força els revoltats. Sales és un soldat que viu en primera línia l'alçament dels anarquistes i els trotskistes contra el govern de Catalunya per haver-los ordenat el desallotjament de l’edifici de la Telefònica.", "a2": "En una carta dirigida a Màrius Torres, el soldat Joan Sales explica que sospita que els feixistes van armar els anarquistes per iniciar una revolta a Barcelona. A més, es queixa de la dissolució dels regiments republicans per part del govern d’esquerra i de l’arribada dels soldats espanyols un cop la guàrdia d’assalt catalana ja havia acabat amb la revolta.", "a3": "Joan Sales, soldat, va viure els Fets de Maig del 37 a Barcelona, i li va escriure a Màrius Torres una carta relatant el que va veure aquells dies. Els anarquistes i trotskistes (el que es coneixia com a POUM) es van alçar contra el govern català per l'ordre de desallotjament de l'edifici de Telefònica." }, "extractive": { "a1": "El soldat Joan Sales viu en primera línia els fatídics Fets de Maig del 37 a Barcelona. \nL’enemic, entretant, que hauria pogut avançar per la bretxa que havia obert al front la deserció d’anarquistes i trotsquistes, ha preferit mirar-se els toros des de la barrera: ¿quines ganes, deu pensar, de combatre aquesta gent si ja ho fan prou ells mateixos?.\nI era això el que l’enemic havia d’impedir per damunt de tot; arribo a sospitar que fou el mateix enemic, un cop vençut, qui lliurà les armes als anarquistes o se les deixà prendre per ells; seria la resposta més senzilla a la pregunta que tantes vegades ens hem fet: qui armà aleshores els anarquistes?.\nLa revolta anarquista ja havia estat esclafada per la guàrdia d’assalt catalana, com la feixista el juliol de l’any passat ¿no sembla doncs altra vegada una maniobra per escamotejar als nostres guàrdies, tan abnegats i tan lleials, la glòria que els pertoca?».", "a2": "El soldat Joan Sales viu en primera línia els fatídics Fets de Maig del 37 a Barcelona. \nEn aquesta carta a Màrius Torres, fa una narració ben viva de les escenes que veu i no s’està de carregar amb força contra els revoltats.\nI era això el que l’enemic havia d’impedir per damunt de tot; arribo a sospitar que fou el mateix enemic, un cop vençut, qui lliurà les armes als anarquistes o se les deixà prendre per ells; seria la resposta més senzilla a la pregunta que tantes vegades ens hem fet: qui armà aleshores els anarquistes?\nJo pensava amb recança que aquest espectacle esperat durant tants i tants mesos, el d’una tropa uniformada i disciplinada que protegeix la vida i la hisenda dels ciutadans, l’hauríem pogut donar nosaltres ja des del mateix 19 de juliol si al govern d’esquerra no se li hagués acudit de dissoldre els regiments republicans.", "a3": "El soldat Joan Sales viu en primera línia els fatídics Fets de Maig del 37 a Barcelona.\nL’enemic, entretant, que hauria pogut avançar per la bretxa que havia obert al front la deserció d’anarquistes i trotsquistes, ha preferit mirar-se els toros des de la barrera: ¿quines ganes, deu pensar, de combatre aquesta gent si ja ho fan prou ells mateixos?\nI era això el que l’enemic havia d’impedir per damunt de tot; arribo a sospitar que fou el mateix enemic, un cop vençut, qui lliurà les armes als anarquistes o se les deixà prendre per ells; seria la resposta més senzilla a la pregunta que tantes vegades ens hem fet: qui armà aleshores els anarquistes?.\nD’altra banda ¿era necessari fer venir aquests forasters? La revolta anarquista ja havia estat esclafada per la guàrdia d’assalt catalana, com la feixista el juliol de l’any passat ¿no sembla doncs altra vegada una maniobra per escamotejar als nostres guàrdies, tan abnegats i tan lleials, la glòria que els pertoca?»" }, "extreme": { "a1": "Vilaweb publica durant el mes d'agost algunes de les cartes bescanviades entre Joan Sales i Màrius Torres.", "a2": "En una carta, Joan Sales explica les seves sospites sobre l'inici de la revolta anarquista a Barcelona el 1937.", "a3": "Es publiquen cartes del soldat Joan Sales on relata el que va viure durant els Fets de Maig del 37." } }
477
El periple per a obtenir la “mare de Satanàs” i la responsabilitat de l’estat espanyol
Els testimonis expliquen al judici del 17-A la faciliat amb què els autors dels atemptats van comprar grans quantitats de precursos d'explosius
Quan el 16 d’agost del 2017 al vespre va esclatar la casa d’Alcanar, ningú no s’imaginava que hi hagués allà dins entre dos-cents i cinc-cents quilos de material explosiu que els membres del grup de Ripoll que liderava Abdelbaki Es-Satti preparave per a atemptar. Concretament, preparaven, segons l’informe dels Mossos inclòs en el sumari del judici del 17-A, triperòxid de triacetona, o TATP, conegut amb el nom de “la mare de Satanàs”, molt volàtil i inestable, que en el moment de l’explosió era en procés d’assecat. Per a fabricar-lo, els calien unes grans quantitats, centenars de litres, de peròxid d’hidrogen (aigua oxigenada molt concentrada), àcid sulfúric i acetona. Són unes substàncies que es poden adquirir en comerços, però que en grans quantitats són efectivament precursores d’explosius. I la sessió d’avui del judici ha permès de resseguir el periple que alguns dels membres del grup, inclosos els acusats Mohamed Houli i Saïd Ben Iazza, van fer per a obtenir-les. Però també ha servit per comprovar com el jutge Guevara no està disposat a facilitar a alguna de les acusacions la pretensió d’assenyalar la responsabilitat que hi té l’estat. Els membres del grup van anar entre el juliol i el començament de l’agost del 2017 a diversos establiments, com ara drogueries, demanant de comprar tot l’estoc que tinguessin d’aquests materials, que es venia en garrafes de vint-i-cinc litres. Ho feien amb diversos pretextos, com ara, en el cas del peròxid d’hidrogen, poder portar-lo al Marroc per a emblanquir roba, perquè allà costa de trobar; o en el cas de l’acetona, utilitzar-la per a la neteja en una fàbrica de fusta, tal i com ha explicat el venedor d’una botiga de pintures de Vic. Aquest venedor, i uns altrs testimonis d’uns altres establiments, coincidien en la descripció dels joves que els venien a demanar els productes: que eren educats, que parlaven un català perfecte, que no semblaven sospitosos de res. Els testimonis han explicat que pretenien fer la compra sense factura, però que ells s’hi van negar. Per fer la compra d’aquesta mercaderia perillosa calia fer una fitxa de transport, tot identificant-ne l’origen, la destinació, la matrícula del vehicle i el DNI del transportista. Però amb aquest sistema rutinari sobre en el transport no n’hi havia prou, perquè no hi havia pas cap sistema de control de seguretat estricte sobre la compra d’aquestes substàncies. I això malgrat el fet que feia tres anys que l’estat espanyol havia d’haver aplicat una normativa europea en aquest sentit, i no ho feia. Per això, perquè no s’aplicava, fou tan fàcil que adquirissin aquells productes. Aquest element el posen damunt la taula els advocats de la família d’en Xavi, el nen de tres anys de Rubí mort a la Rambla. Quan hi va haver els atemptats, l’estat espanyol tenia obert un expedient de la UE perquè no tenia regulat el control de la venda de substàncies que són precursores d’explosius, i sobretot perquè aquestes substàncies ja havien estat utilitzades anteriorment en els atemptats de París i de Brussel·les. “Entenem que la competència directa era del secretari d’estat de seguretat, aleshores José Antonio Nieto, havia d’haver regulat i haver pres les mesures necessàries, quan érem en un nivell 4 d’alerta antiterrorista. No pot ser que nosaltres puguem anar a comprar aquests precursors explosius, sense cap impediment, que aquells nois compressin una quantitat tan gran de material si hi havia una normativa europea que obligava a regular-ho”, explicava Jaume Alonso-Cuevillas a VilaWeb. I l’advocat Agustí Carles ha provat de demanar als responsables d’aquells establiments quina normativa s’aplicava en aquell moment, però el jutge Alfonso Guevara ho ha impedit, perquè ho ha trobat impertinent. Aquesta acusació prova de demostrar que l’estat espanyol fou negligent en aquest sentit, i que per tant hi té una responsabilitat civil. Però l’Audiència espanyola, tant en la instrucció com ara en el judici oral s’ha negat a permetre que s’hi aprofundeixi i, de fet, ha denegat la petició que comparegués com a testimoni l’aleshores secretari d’estat de seguretat, José Antonio Nieto.
[ "societat", "policia i justícia" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "Segons l’informe dels Mossos inclòs en el sumari del judici del 17-A, els terroristes tenien a la casa d’Alcanar entre dos-cents i cinc-cents quilos de material explosiu. Preparaven triperòxid de triacetona, o TATP, conegut amb el nom de “la mare de Satanàs”. Per a fabricar-lo, van comprar en drogueries centenars de litres de peròxid d’hidrogen, àcid sulfúric i acetona. ", "a2": "Quan va actuar el grup terrorista de Ripoll, Espanya tenia obert un expedient de la UE per no haver regulat la venda de substàncies precursores d’explosius. Gràcies a aquesta falta de regulació, els membres del grup van poder adquirir a establiments de la regió tot el necessari per fer entre dos-cents i cinc-cents quilos de material explosiu que planejaven utilitzar.", "a3": "Els explosius que es van utilitzar a l'atemptat del 17-A es van fabricar amb materials perillosos que els autors van comprar a botigues sense cap mena de problema. Per això s'assenyala l'Estat com un dels culpables, ja que la UE va exigir a Espanya regular la venda d'aquests productes i, com que no va fer-ho, li va obrir un expedient." }, "extractive": { "a1": "Els membres del grup van anar entre el juliol i el començament de l’agost del 2017 a diversos establiments, com ara drogueries, demanant de comprar tot l’estoc que tinguessin d’aquests materials, que es venia en garrafes de vint-i-cinc litres.\nHo feien amb diversos pretextos, com ara, en el cas del peròxid d’hidrogen, poder portar-lo al Marroc per a emblanquir roba, perquè allà costa de trobar; o en el cas de l’acetona, utilitzar-la per a la neteja en una fàbrica de fusta, tal i com ha explicat el venedor d’una botiga de pintures de Vic.\nQuan hi va haver els atemptats, l’estat espanyol tenia obert un expedient de la UE perquè no tenia regulat el control de la venda de substàncies que són precursores d’explosius, i sobretot perquè aquestes substàncies ja havien estat utilitzades anteriorment en els atemptats de París i de Brussel·les.\nPerò l’Audiència espanyola, tant en la instrucció com ara en el judici oral s’ha negat a permetre que s’hi aprofundeixi i, de fet, ha denegat la petició que comparegués com a testimoni l’aleshores secretari d’estat de seguretat, José Antonio Nieto.", "a2": "Quan el 16 d’agost del 2017 al vespre va esclatar la casa d’Alcanar, ningú no s’imaginava que hi hagués allà dins entre dos-cents i cinc-cents quilos de material explosiu que els membres del grup de Ripoll que liderava Abdelbaki Es-Satti preparave per a atemptar.\nEls membres del grup van anar entre el juliol i el començament de l’agost del 2017 a diversos establiments, com ara drogueries, demanant de comprar tot l’estoc que tinguessin d’aquests materials, que es venia en garrafes de vint-i-cinc litres.\nQuan hi va haver els atemptats, l’estat espanyol tenia obert un expedient de la UE perquè no tenia regulat el control de la venda de substàncies que són precursores d’explosius, i sobretot perquè aquestes substàncies ja havien estat utilitzades anteriorment en els atemptats de París i de Brussel·les.\nAquesta acusació prova de demostrar que l’estat espanyol fou negligent en aquest sentit, i que per tant hi té una responsabilitat civil.", "a3": "Els membres del grup van anar entre el juliol i el començament de l’agost del 2017 a diversos establiments, com ara drogueries, demanant de comprar tot l’estoc que tinguessin d’aquests materials, que es venia en garrafes de vint-i-cinc litres.\nPer fer la compra d’aquesta mercaderia perillosa calia fer una fitxa de transport, tot identificant-ne l’origen, la destinació, la matrícula del vehicle i el DNI del transportista.\nQuan hi va haver els atemptats, l’estat espanyol tenia obert un expedient de la UE perquè no tenia regulat el control de la venda de substàncies que són precursores d’explosius, i sobretot perquè aquestes substàncies ja havien estat utilitzades anteriorment en els atemptats de París i de Brussel·les.\nPerò l’Audiència espanyola, tant en la instrucció com ara en el judici oral s’ha negat a permetre que s’hi aprofundeixi i, de fet, ha denegat la petició que comparegués com a testimoni l’aleshores secretari d’estat de seguretat, José Antonio Nieto." }, "extreme": { "a1": "Els terroristes del 17-A preparaven l'explosiu triperòxid de triacetona, conegut amb el nom de “la mare de Satanàs”.", "a2": "Els membres del grup de Ripoll van comprar fàcilment materials per fer explosius a diferents establiments utilitzant diverses excuses.", "a3": "S'assenyala l'Estat espanyol per permetre la venda de substàncies explosives usades a l'atemptat del 17-A sense regulació." } }
820
Víctimes de l’1-O es querellen per un crim de lesa humanitat contra la cúpula policíaca i ministerial espanyola
Víctimes de la violència policíaca denuncien Millo, Nieto i Pérez de los Cobos, entre més, a l'Audiència espanyola i ho notifiquen al TPI
Nou víctimes de la violència que la policia espanyola i la Guàrdia Civil van descarregar en un centenar de col·legis de l’1-O han presentat una querella per un crim de lesa humanitat contra els màxims responsables policíacs i ministerials espanyols del dispositiu que va voler impedir el referèndum a la força. A més d’aquests ferits de l’1-O, entre els querellants també hi ha l’Associació d’Afectats de l’1-O, l’Associació Advocacia per la Democràcia de Lleida i l’Associació Atenes de Juristes pels Drets Civils, que han registrat la denúncia al jutjat d’instrucció de l’Audiència espanyola i ho han notificat a la fiscalia del Tribunal Penal Internacional de l’Haia. Els querellants, a més de les associacions, són Jaume Comaposada (ferit a Barcelona), Josefa Aguilera (Barcelona); Ferran Soler (Dosrius), Magdalena Clarena (Fonollosa), Aleix Pérez (Bages), Jordi Pesarrodona (Sant Joan de Vilatorrada), Joan Badia (Callús), Sergi Albarral (Tarragona) i Enric Sirvent (Lleida). I presenten la denúncia contra l’ex-secretari d’estat de Seguretat José Antonio Nieto; el coordinador del dispositiu policíac de l’1-O, el coronel de la Guardia Civil Diego Pérez de los Cobos; l’ex-cap de zona de la Guardia Civil a Catalunya Ángel Gozalo; l’ex-cap de la policia espanyola a Catalunya Sebastián Trapote; l’ex-delegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo; l’ex-sots-delegat del govern espanyol a Barcelona Emilio Ablanedo; l’ex-sots-delegat del govern espanyol a Tarragona Jordi Sierra; l’ex-sots-delegada del govern espanyol a Lleida Imma Manso; l’ex-sots-delegat del govern espanyol a Girona Juan Manuel Sánchez-Bustamante i els caps de sector i caps d’unitat de la Guàrdia Civil i de la policia espanyola en cadascun del centenar de col·legis on hi va haver violència policíaca contra la població civil. L’advocat Jordi Ferrés explica que la llei obliga a presentar en primera instància una denúncia per aquest delicte a l’Audiència espanyola, però si aquest tribunal la tombés no l’admetés, assumiria el cas el Tribunal Penal Internacional. Els querellants els acusen d’haver participat en una pla d’actuació fet al marge de l’actuació policíaca emparada per una resolució judicial i per unes instruccions públiques; una planificació d’actuació contra la població civil feta en secret, sota un comandament estructurat, estable, estratègicament organitzat i fortament jerarquitzat pertanyent a les altes estructures de l’estat espanyol, per a dur a terme un atac sistemàtic contra una part de la població civil resident a Catalunya. ‘L’estat va voler aterrir la població civil utilitzant la violència de manera sistemàtica, i l’estat no ho ha investigat mai, malgrat la demanda que van fer l’Alt Comissionat de l’ONU i el Consell d’Europa’, ha explicat l’advocat de l’Associació Atenes Lluís Mestres. Denuncien que aquest atac es va preparar durant els mesos previs a l’1-O, però que la policia espanyola i la Guàrdia Civil ja havia recollit informació en secret sobre activitats polítiques i socials a Catalunya durant els tres anys anteriors al referèndum, del 2014 al 2016. Els querellants consideren que aquestes tasques d’intel·ligència van ser impulsades des d’altes estructures ministerials i es van accentuar l’any 2017, quan ja s’havia anunciat l’organització d’un referèndum a Catalunya i quan la cúpula policíaca espanyola ja disposava de prou informació per a dissenyar un dispositiu d’intervenció contundent amb l’ús de la força i amb dispositius propis de formacions militaritzades, com els antiavalots. El delicte de lesa humanitat, recollit a l’article 607 bis del codi penal espanyol, castiga els responsables d’haver ‘organitzat un atac generalitzat o sistemàtic contra la població civil per motiu de la pertinença de les víctimes a un grup o col·lectiu perseguit per motius polítics.’ L’objectiu d’aquesta acció judicial, segons que expliquen els querellants, és de ‘complir les apel·lacions de l’ONU i del Consell d’Europa per a acomplir una investigació global, lluitar contra la impunitat de les autoritats espanyoles i alhora descobrir veritats ocultades i recuperar el teixit social malmès per l’atac a la població civil’. La querella denuncia que el dispositiu policíac, que fou batejat amb el nom d’operació Copèrnic, va comptar amb un equip polític i tècnic del Ministeri d’Interior espanyol encapçalat pels querellats, responsable de diverses accions: treballar i estudiar el territori del Principat; quantificar els efectius de la Guàrdia Civil i de la policia espanyola i l’equipament d’antiavalots disponibles en les diferents províncies espanyoles; estudiar els col·legis electorals a Catalunya i dissenyar una intervenció policíaca deixant al marge els Mossos d’Esquadra, fins al punt de prescindir totalment del contacte i la col·laboració amb els comandaments de la policia catalana. L’objectiu del dispositiu, diuen, fou directament la població civil. L’actuació violenta als col·legis va causar un miler de ferits, i la manera d’actuar d’alguns agents es pot qualificar de ‘tracte inhumà i degradant fins al nivell de la tortura’, diuen; no tan sols per les lesions físiques, sinó també per les psicològiques, amb casos d’ansietat i d’angoixa diagnosticats. Perquè un dels propòsits era de ‘generar un efecte de pànic i de terror generalitzat entre la població civil’. Els indicis del pla paral·lel de l’estat espanyol contra els votants de l’1-O Vegeu ací la querella:
[ "país", "principat" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "Nou víctimes de la violència de la policia espanyola i la Guàrdia Civil l’1-O, juntament amb diverses associacions, han presentat una querella per un crim de lesa humanitat contra els màxims responsables policíacs i ministerials espanyols del dispositiu. El delicte de lesa humanitat castiga els responsables d’haver organitzat un atac generalitzat o sistemàtic contra la població civil per motius polítics.", "a2": "Nou víctimes de la violència de l’1-O i tres associacions han denunciat els responsables de l’operatiu per frenar el referèndum per delictes de lesa humanitat, és a dir, per organitzar un atac sistemàtic contra la població civil per raons polítiques. Seguint la llei, la denúncia s’ha presentat a l’Audiència espanyola, però, si no prospera, passarà al Tribunal Penal Internacional.", "a3": "Nou víctimes de la violència policial de l'1-O i tres associacions es querellen contra els responsables policíacs i ministerials del dispositiu. Se'ls acusa de crim de lesa humanitat i per haver participat en un pla al marge de l'actuació que emparava una resolució judicial, entre d'altres. Denuncien que aquest atac es va planificar molt de temps abans de la votació." }, "extractive": { "a1": "Nou víctimes de la violència que la policia espanyola i la Guàrdia Civil van descarregar en un centenar de col·legis de l’1-O han presentat una querella per un crim de lesa humanitat contra els màxims responsables policíacs i ministerials espanyols del dispositiu que va voler impedir el referèndum a la força.\nA més d’aquests ferits de l’1-O, entre els querellants també hi ha l’Associació d’Afectats de l’1-O, l’Associació Advocacia per la Democràcia de Lleida i l’Associació Atenes de Juristes pels Drets Civils, que han registrat la denúncia al jutjat d’instrucció de l’Audiència espanyola i ho han notificat a la fiscalia del Tribunal Penal Internacional de l’Haia.\nEl delicte de lesa humanitat, recollit a l’article 607 bis del codi penal espanyol, castiga els responsables d’haver ‘organitzat un atac generalitzat o sistemàtic contra la població civil per motiu de la pertinença de les víctimes a un grup o col·lectiu perseguit per motius polítics.’.\nLa querella denuncia que el dispositiu policíac, que fou batejat amb el nom d’operació Copèrnic, va comptar amb un equip polític i tècnic del Ministeri d’Interior espanyol encapçalat pels querellats, responsable de diverses accions: treballar i estudiar el territori del Principat; quantificar els efectius de la Guàrdia Civil i de la policia espanyola i l’equipament d’antiavalots disponibles en les diferents províncies espanyoles; estudiar els col·legis electorals a Catalunya i dissenyar una intervenció policíaca deixant al marge els Mossos d’Esquadra, fins al punt de prescindir totalment del contacte i la col·laboració amb els comandaments de la policia catalana.", "a2": "Nou víctimes de la violència que la policia espanyola i la Guàrdia Civil van descarregar en un centenar de col·legis de l’1-O han presentat una querella per un crim de lesa humanitat contra els màxims responsables policíacs i ministerials espanyols del dispositiu que va voler impedir el referèndum a la força.\nL’advocat Jordi Ferrés explica que la llei obliga a presentar en primera instància una denúncia per aquest delicte a l’Audiència espanyola, però si aquest tribunal la tombés no l’admetés, assumiria el cas el Tribunal Penal Internacional.\nLa querella denuncia que el dispositiu policíac, que fou batejat amb el nom d’operació Copèrnic, va comptar amb un equip polític i tècnic del Ministeri d’Interior espanyol encapçalat pels querellats, responsable de diverses accions: treballar i estudiar el territori del Principat; quantificar els efectius de la Guàrdia Civil i de la policia espanyola i l’equipament d’antiavalots disponibles en les diferents províncies espanyoles; estudiar els col·legis electorals a Catalunya i dissenyar una intervenció policíaca deixant al marge els Mossos d’Esquadra, fins al punt de prescindir totalment del contacte i la col·laboració amb els comandaments de la policia catalana.\nEl delicte de lesa humanitat, recollit a l’article 607 bis del codi penal espanyol, castiga els responsables d’haver ‘organitzat un atac generalitzat o sistemàtic contra la població civil per motiu de la pertinença de les víctimes a un grup o col·lectiu perseguit per motius polítics.’.", "a3": "Nou víctimes de la violència que la policia espanyola i la Guàrdia Civil van descarregar en un centenar de col·legis de l’1-O han presentat una querella per un crim de lesa humanitat contra els màxims responsables policíacs i ministerials espanyols del dispositiu que va voler impedir el referèndum a la força.\nEls querellants els acusen d’haver participat en una pla d’actuació fet al marge de l’actuació policíaca emparada per una resolució judicial i per unes instruccions públiques; una planificació d’actuació contra la població civil feta en secret, sota un comandament estructurat, estable, estratègicament organitzat i fortament jerarquitzat pertanyent a les altes estructures de l’estat espanyol, per a dur a terme un atac sistemàtic contra una part de la població civil resident a Catalunya.\nLa querella denuncia que el dispositiu policíac, que fou batejat amb el nom d’operació Copèrnic, va comptar amb un equip polític i tècnic del Ministeri d’Interior espanyol encapçalat pels querellats, responsable de diverses accions: treballar i estudiar el territori del Principat; quantificar els efectius de la Guàrdia Civil i de la policia espanyola i l’equipament d’antiavalots disponibles en les diferents províncies espanyoles; estudiar els col·legis electorals a Catalunya i dissenyar una intervenció policíaca deixant al marge els Mossos d’Esquadra, fins al punt de prescindir totalment del contacte i la col·laboració amb els comandaments de la policia catalana.\nL’actuació violenta als col·legis va causar un miler de ferits, i la manera d’actuar d’alguns agents es pot qualificar de ‘tracte inhumà i degradant fins al nivell de la tortura’, diuen; no tan sols per les lesions físiques, sinó també per les psicològiques, amb casos d’ansietat i d’angoixa diagnosticats." }, "extreme": { "a1": "Víctimes de l’1-O es querellen per un crim de lesa humanitat contra els màxims responsables policíacs i ministerials espanyols.", "a2": "Nou persones i tres associacions han presentat una denúncia per delictes de lesa humanitat durant els esdeveniments de l’1-O.", "a3": "Víctimes de la violència policial l'1-O es querellen contra les forces policials per fer un pla estratègic envers la votació." } }
2,851
Sáenz de Santamaría acusa els independentistes d'utilitzar un discurs "absolutista" i vulnerar "els drets individuals"
En resposta a una pregunta de Joan Tardà que ha advertit que el procés es troba en un nou escenari
La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha acusat aquest dimecres els partits independentistes d'utilitzar un discurs "absolutista" i de situar el dret a decidir per sobre "els drets individuals de les persones, la llibertat de pensament i el dret a la seva intimitat". Ho ha fet en el transcurs de la sessió de control del Congrés dels Diputats i en resposta a una pregunta del portaveu d'ERC, Joan Tardà, que ha insistit en demanar a l'executiu espanyol que s'avingui a negociar els termes del referèndum però l'ha advertit que el procés es troba ja en un "escenari nou". Tardà l'ha emplaçat a desautoritzar les manifestacions del vicesecretari de Comunicació del PP, Pablo Casado, que va titllar de "xenòfobes" i "totalitàries" les pràctiques del Govern, però Sáenz de Santamaría li ha respost recordant-li el to de Gabriel Rufián. El portaveu d'ERC ha recordat que aquesta tarda el Pacte Nacional pel Referèndum presentarà un manifest dirigit a la societat espanyola on s'explicita "la voluntat ferma del poble de Catalunya a decidir lliurement el seu futur mitjançant un referèndum a ser possible convocat amb l'acord del govern espanyol". La resposta a aquest document, segons ha apuntat la vicepresidenta del govern espanyol, "serà el respecte al major consens polític i social de tot Catalunya i d'Espanya que és la Constitució Espanyola, que empara la nostra democràcia, protegeix els drets de totes les persones i posa fre als abusos dels governants". Al seu segon torn de paraula, Tardà ha apuntat que el Govern i les forces independentistes "insistirem en reclamar negociació, diàleg i acords, perquè és la obligació de tot demòcrata i seria beneficiós per a les dues bandes", i perquè "el dret a decidir correspon als catalans del sí i del no". "Estem disposats a negociar-ho tot, però han de saber que estem en un escenari nou on ja tot depèn de nosaltres", ha dit Tardà, que ha recordat que existeix una majoria parlamentària, estabilitat al Govern i consens social, perquè "el 80% dels ciutadans de Catalunya volen votar". "Si s'entesten en negar les urnes sàpiguen que igualment convocarem el referèndum i seria bo que corregissin i seguessin a la mesa de negociació", ha dit Tardà. El portaveu d'ERC ha tancat la seva intervenció demanant "per favor" a Sáenz de Santamaría que "desautoritzi el senyor Casado" per les seves afirmacions, perquè "s'ha denigrat a ell mateix i al PP afirmant que el govern democràtic de Catalunya és xenòfob". Sáenz de Santamaría no ha desautoritzat Casado i, per contra, ha advertit que Tardà "té més fina la pell que la boca". "Vol que tots fem un curs d'urbanitat parlamentària amb el senyor Rufián?", ha preguntat. En aquest marc, la vicepresidenta ha acusat ERC i les forces independentistes de tendir a "confondre Catalunya amb l'independentisme". "Diuen sumant a tots que Catalunya som nosaltres, al més pur estil absolutista", ha sentenciat. "Jo puc parlar en nom del govern i vostè en nom d'ERC, tot i que veient com li van les coses als seus senadors, són més útils al procés quan callen que quan parlen". Sáenz de Santamaría ha insistit també que el que pretenen ñes forces independentistes "és il·legal" i ha assegurat que "el jutge que ha sentenciat aquesta il·legalitat no és altre que el jutge Vidal". Per aquest motiu ha acusat els independentistes de situar "el dret a decidir" per sobre "dels drets fonamentals de les persones, la llibertat de pensament i el dret a la seva intimitat". "Qui ha dit que això és il·legal ha estat el pare del que diuen que és la Constitució Catalana", ha dit, i "el que no es pot permetre és que alguns es vantin que els ciutadans poden ser vigilats, els jutges classificats i els funcionaris qualificats segons si es prenen un dia lliure o no per donar suport al senyor Mas", perquè "això ni és consens social ni és democràcia". Per últim, Sáenz de Santamaría ha retret a ERC que hagi "elegit com a interlocutor" la CUP, quan "aquí té el govern i altres molts grups que tenen com a interlocutor la societat catalana fonamentada en els drets, que respecta els drets fonamentals, oberta i moderada, que treballa per l'estabilitat, l'entesa i el respecte als drets de les persones". "Pensi en tot això abans de parlar de qui no té representació i per qui no té representació", ha conclòs.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "En una sessió de control del Congrés dels Diputats i en resposta a una pregunta del portaveu d'ERC, Joan Tardà, la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha acusat els partits independentistes d'utilitzar un discurs absolutista i de vulnerar els drets individuals. Tardà ha demanat al govern espanyol que s'avingui a negociar els termes del referèndum.", "a2": "En resposta a una intervenció del portaveu d'ERC, Joan Tardà, durant una sessió de control del Congrés dels Diputats, la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha opinat que el discurs sobre el dret a decidir dels partits independentistes catalans és antidemocràtic i absolutista. Tardà ha insistit en la voluntat de diàleg dels partits independentistes.", "a3": "Sáenz de Santamaría i Tardà han discutit al Congrés dels Diputats amb motiu del referèndum. La vicepresidenta ha acusat els independentistes de decidir per sobre dels drets fonamentals i individuals, el dret a la intimitat i la llibertat de pensament. Tardà ha insistit en la voluntat de dialogar de les forces independentistes." }, "extractive": { "a1": "La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha acusat aquest dimecres els partits independentistes d'utilitzar un discurs \"absolutista\" i de situar el dret a decidir per sobre \"els drets individuals de les persones, la llibertat de pensament i el dret a la seva intimitat\".\nHo ha fet en el transcurs de la sessió de control del Congrés dels Diputats i en resposta a una pregunta del portaveu d'ERC, Joan Tardà, que ha insistit en demanar a l'executiu espanyol que s'avingui a negociar els termes del referèndum però l'ha advertit que el procés es troba ja en un \"escenari nou\".\nEl portaveu d'ERC ha tancat la seva intervenció demanant \"per favor\" a Sáenz de Santamaría que \"desautoritzi el senyor Casado\" per les seves afirmacions, perquè \"s'ha denigrat a ell mateix i al PP afirmant que el govern democràtic de Catalunya és xenòfob\".\nPer aquest motiu ha acusat els independentistes de situar \"el dret a decidir\" per sobre \"dels drets fonamentals de les persones, la llibertat de pensament i el dret a la seva intimitat\".", "a2": "La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha acusat aquest dimecres els partits independentistes d'utilitzar un discurs \"absolutista\" i de situar el dret a decidir per sobre \"els drets individuals de les persones, la llibertat de pensament i el dret a la seva intimitat\".\nEl portaveu d'ERC ha recordat que aquesta tarda el Pacte Nacional pel Referèndum presentarà un manifest dirigit a la societat espanyola on s'explicita \"la voluntat ferma del poble de Catalunya a decidir lliurement el seu futur mitjançant un referèndum a ser possible convocat amb l'acord del govern espanyol\". \nEl portaveu d'ERC ha tancat la seva intervenció demanant \"per favor\" a Sáenz de Santamaría que \"desautoritzi el senyor Casado\" per les seves afirmacions, perquè \"s'ha denigrat a ell mateix i al PP afirmant que el govern democràtic de Catalunya és xenòfob\". \nSáenz de Santamaría ha insistit també que el que pretenen ñes forces independentistes \"és il·legal\" i ha assegurat que \"el jutge que ha sentenciat aquesta il·legalitat no és altre que el jutge Vidal\".", "a3": "La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha acusat aquest dimecres els partits independentistes d'utilitzar un discurs \"absolutista\" i de situar el dret a decidir per sobre \"els drets individuals de les persones, la llibertat de pensament i el dret a la seva intimitat\".\nLa resposta a aquest document, segons ha apuntat la vicepresidenta del govern espanyol, \"serà el respecte al major consens polític i social de tot Catalunya i d'Espanya que és la Constitució Espanyola, que empara la nostra democràcia, protegeix els drets de totes les persones i posa fre als abusos dels governants\".\n\"Si s'entesten en negar les urnes sàpiguen que igualment convocarem el referèndum i seria bo que corregissin i seguessin a la mesa de negociació\", ha dit Tardà.\nEl portaveu d'ERC ha tancat la seva intervenció demanant \"per favor\" a Sáenz de Santamaría que \"desautoritzi el senyor Casado\" per les seves afirmacions, perquè \"s'ha denigrat a ell mateix i al PP afirmant que el govern democràtic de Catalunya és xenòfob\". " }, "extreme": { "a1": "Disputa al Congrés entre la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, i el portaveu d'ERC, Joan Tardà.", "a2": "Soraya Sáenz de Santamaría ha titllat els plans dels partits independentistes catalans d’il·legals, antidemocràtics i absolutistes.", "a3": "Tardà i Sáenz de Santamaría s'enfronten al Congrés dels Diputats per qüestions relacionades amb el referèndum." } }
2,500
La neu fa acte de presència a les demarcacions de Tarragona, Lleida i Barcelona
Protecció Civil alerta que la nevada s'intensificarà amb el pas de les hores amb acumulacions de fins a 15 centímetres a moltes localitats
La neu ha fet acte de presència amb més o menys força aquest dimarts en nombroses poblacions de les demarcacions de Tarragona, Lleida i Barcelona. A primera hora del matí, s'ha vist floquejar a Tarragona ciutat fins arran de mar però la nevada més generosa, amb gruixos d'entre 1 i 5 centímetres, s'ha concentrat a les comarques d'interior del Camp de Tarragona com el Baix Camp, el Priorat i la Conca de Barberà. La ciutat de Lleida també ha tingut la seva ració de neu però ha estat igualment anecdòtica. I a la demarcació de Barcelona, la nevada ha començat inicialment en comarques com el Garraf i el Baix Llobregat i a partir de la tarda s'ha estès als Vallesos i al Barcelonès. De moment, ruixats de neu intermitents i només a la muntanya del Tibidabo (a 512 metres) s'ha començat a fer gruix. Protecció Civil alerta que amb el pas de les hores la nevada s'intensificarà i hi pot haver acumulacions de fins a 15 centímetres a moltes localitats. Més de 50 centímetres per sobre dels 1.000 metres El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) preveu que entre el vespre de dimarts i demà dimecres s'acumulin gruixos d'entre 0 i 2 centímetres a punts del litoral i entre 2 i 15 centímetres a la resta. A zones elevades del prelitoral i de la depressió Central es podran arribar a superar els 15 centímetres. Al Pirineu i sobretot al Prepirineu es podran acumular més de 30 centímetres de neu, si bé al sector occidental es podran superar els 50 centímetres per sobre dels 1.000 metres d'altitud. A partir de dimecres a mig matí la cota de neu anirà pujant progressivament de sud a nord, i la precipitació acabarà essent en forma de pluja, tot i que al Prepirineu i Pirineu les nevades persistiran fins a mitja tarda. 615 trucades al 112 per l'episodi de fred i neu El telèfon d'emergències 112 de Catalunya ha rebut, fins a les 15 hores, 615 trucades relacionades amb l'episodi de fred i neu. Per comarques, les trucades s'han fet des de Osona 184, Moianès 43, Bages 40, Selva 39, Garrotxa 35, Barcelonès 31, Vallès Oriental 30, Gironès 24, Vallès Occidental 23 i Baix Camp 19. Per municipis, les trucades s'han distribuït: Vic 58, Santa Maria d'Oló 29, Gurb 29, Barcelona 27, Sant Bartomeu del Grau 21, Girona 21, Manresa 16, Olot 14, Tona 12 i Manlleu 12. La neu agafa en cotes altes del Camp de Tarragona i es deixa veure arran de mar La neu ha agafat en les cotes més altes del Camp de Tarragona i fins i tot s'ha deixat veure arran de mar, al llarg d'aquest dimarts. Els flocs de neu han fet acte de presència en el conjunt del territori tarragoní, incloses les grans ciutats com Tarragona, Reus o Valls. Però la neu, davant certa decepció dels tarragonins, només ha acabat agafant en municipis interiors de certa alçada, especialment de les comarques del Baix Camp, Priorat i Conca de Barberà. En molts d'aquests municipis el transport escolar ha quedat afectat i en alguns, fins i tot, s'han suspès les classes, sobretot de cara a la tarda. Carreteres que discorren per colls, com el d'Alforja en direcció a Cornudella, el de la Teixeta, de Reus i fins a Falset, i el de Lilla, de Valls a Montblanc, han quedat nevats amb gruixos d'entre 1 i 5 centímetres, aproximadament. Les màquines llevaneu, però, s'han afanyat a mantenir neta la calçada. Els conductors s'aturaven en punts de vistes panoràmiques i aprofitaven per fer-s'hi fotografies tipus 'selfie'. La nevada s'intensifica al Tibidabo La nevada s'ha intensificat a la muntanya del Tibidabo a partir de les tres de la tarda d'aquest dimarts. Els petits flocs han donat pas a 'draps' més consistents que ja han començat a agafar al mobiliari, parterres i teulades amb un gruix superior al centímetre. La boira i la mala visibilitat també s'han intensificat i la temperatura ha baixat per sota dels 0oC. Nombrosos curiosos –amb molta mainada- s'apleguen a la plaça del Tibidabo per gaudir d'una nova nevada al punt més alt de la capital catalana (516 metres). Paral·lelament, al llarg de la jornada els flocs de neu s'han deixat veure en diversos punts de Barcelona. En alguns llocs més tímidament –com a les Rambles- i en d'altres amb més freqüència com als barris de Gràcia, les Corts o Sarrià-Sant Gervasi. De moment, però, no ha agafat en cap zona. Al congrés del MWC, a l'Hospitalet de Llobregat, els congressistes han pogut veure com queien alguns flocs de neu a les terrasses que hi ha a l'interior del recinte.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "Avui s'han produït nevades a Tarragona, Lleida i Barcelona. A Tarragona ciutat s'ha vist neu arran de mar i a les comarques interiors com el Baix Camp, el Priorat i la Conca de Barberà gruixos d'entre 1 i 5 centímetres. A la província de Barcelona, ha nevat al Garraf i al Baix Llobregat, als Vallesos i al Barcelonès, inclòs el Tibidabo.", "a2": "Ha nevat a les demarcacions de Barcelona, Lleida i Tarragona, però només ha agafat a les zones muntanyoses. Segons les previsions, la nevada continuarà i es podrien acumular gruixos de neu de fins a 2 centímetres al litoral i fins a 15 a l’interior. Per culpa del fred i la neu, el telèfon d’emergències ha rebut 615 trucades per tota Catalunya.", "a3": "Aquest dimarts ha nevat a Tarragona, Barcelona i Lleida. La nevada més forta s'ha concentrat a l'interior del Camp de Tarragona amb gruixos d'entre 1 i 5 centímetres. Des de les autoritats s'ha avisat que la nevada s'intensificarà i que es podran acumular fins a 15 centímetres. Així, molts curiosos s'han arrimat al Tibidabo per veure la nevada." }, "extractive": { "a1": "A primera hora del matí, s'ha vist floquejar a Tarragona ciutat fins arran de mar però la nevada més generosa, amb gruixos d'entre 1 i 5 centímetres, s'ha concentrat a les comarques d'interior del Camp de Tarragona com el Baix Camp, el Priorat i la Conca de Barberà.\nI a la demarcació de Barcelona, la nevada ha començat inicialment en comarques com el Garraf i el Baix Llobregat i a partir de la tarda s'ha estès als Vallesos i al Barcelonès.\nProtecció Civil alerta que amb el pas de les hores la nevada s'intensificarà i hi pot haver acumulacions de fins a 15 centímetres a moltes localitats.\nLa neu ha agafat en les cotes més altes del Camp de Tarragona i fins i tot s'ha deixat veure arran de mar, al llarg d'aquest dimarts.", "a2": "La neu ha fet acte de presència amb més o menys força aquest dimarts en nombroses poblacions de les demarcacions de Tarragona, Lleida i Barcelona.\nA primera hora del matí, s'ha vist floquejar a Tarragona ciutat fins arran de mar però la nevada més generosa, amb gruixos d'entre 1 i 5 centímetres, s'ha concentrat a les comarques d'interior del Camp de Tarragona com el Baix Camp, el Priorat i la Conca de Barberà.\nProtecció Civil alerta que amb el pas de les hores la nevada s'intensificarà i hi pot haver acumulacions de fins a 15 centímetres a moltes localitats.\nEl telèfon d'emergències 112 de Catalunya ha rebut, fins a les 15 hores, 615 trucades relacionades amb l'episodi de fred i neu.", "a3": "A primera hora del matí, s'ha vist floquejar a Tarragona ciutat fins arran de mar però la nevada més generosa, amb gruixos d'entre 1 i 5 centímetres, s'ha concentrat a les comarques d'interior del Camp de Tarragona com el Baix Camp, el Priorat i la Conca de Barberà.\nProtecció Civil alerta que amb el pas de les hores la nevada s'intensificarà i hi pot haver acumulacions de fins a 15 centímetres a moltes localitats.\nAl Pirineu i sobretot al Prepirineu es podran acumular més de 30 centímetres de neu, si bé al sector occidental es podran superar els 50 centímetres per sobre dels 1.000 metres d'altitud.\nNombrosos curiosos –amb molta mainada- s'apleguen a la plaça del Tibidabo per gaudir d'una nova nevada al punt més alt de la capital catalana (516 metres)." }, "extreme": { "a1": "Nevades a moltes poblacions de les demarcacions de Tarragona, Lleida i Barcelona, en alguns casos arran de mar.", "a2": "Ha nevat a les demarcacions de Barcelona, Lleida i Tarragona i això ha causat 615 trucades al telèfon d’emergències.", "a3": "Ha arribat la neu a certs punts de Catalunya i pot arribar als 15 centímetres de gruix en moltes localitats." } }
1,786
Ariadna Castellarnau, l'escriptora catalana que triomfa a les Amèriques
L'autora lleidatana publica la traducció al català de "Cendra", guardonada amb el Premi Internacional Las Américas a la millor novel·la hispanoamericana de l'any 2015
"Vaig començar a escriure Cendra en el pitjor moment de la crisi econòmica a l'estat espanyol. Hi havia sensació de caiguda, de pèrdua d'aquella utopia de l'estat del benestar". Així explica Ariadna Castellarnau (Lleida, 1979) l'origen de la seva primera novel·la, que arriba ara a Catalunya després de tastar l'èxit a l'Amèrica del Sud, on l'obra va ser guardonada amb el Premi Internacional Las Américas a la millor novel·la hispanoamericana de l'any 2015. Tota una fita per a una autora desconeguda que va decidir marxar de casa el 2009 per instal·lar-se a Buenos Aires, on va residir fins al 2016. Cendra (Quema en la versió original castellana, publicades ambdues a Catedral) posa el focus en la cruesa d'un món que s'acaba i que torna a començar, amb tot el dolor que un naixement implica. La idea del llibre, com ella mateixa subratlla, sorgeix de l'experiència de ser lluny, de viure la crisi a distància. "I també del fet que acabava de ser mare, lluny de casa meva, i criant a la meva filla, en aquells primers mesos de simbiosi que t'aïllen de tot". Allò va influir decisivament en la construcció literària de la seva opera prima. "Els primers mesos de maternitat són molt foscos. Em va costar molt", confessa. Un pòsit d'obscuritat que es nota en cada paraula, en cada acció i en tota la cruesa d'un escenari postapocalíptic que sacseja el lector. "Cendra és una història de supervivència. Una distòpia de pòsit ecologista que despulla l'ésser humà de totes les convencions i repressions, on no pots sobreviure si estàs enganxat a la moral". Per això hi ha elements com els Resadors, inspirats en els "musulmans" que hi havia als camps de concentració nazis, tal com escriví Primo Levi. "A la nova societat creada després de la Crema, qui té la millor situació són els imperfectes, els oblidats i els esguerrats. És una mena de justícia social". El paisatge convertit en paràbola "M'agrada molt la literatura de gènere, sobretot la ciència ficció", explica Castellarnau. També, però, que no entrava en els seus plans fer una novel·la com aquesta. No vaig de punk, ni de dark per la vida", confessa, rient. "Els temes no s'escullen. L'experiència em demostra que l'escriptura és treball, però també que hi ha un apart visceral". Hi ha d'haver una connexió amb la història que ha de venir de dins. En tot cas, a l'autora li agrada la possibilitat d'inventar escenaris de desolació. "Són molt poètics –referma–. M'agraden les fantasies obscures, perquè permeten parlar de coses d'una manera tangencial, a diferència del realisme". Escrita en un registre del castellà molt particular –"no va ser una cosa buscada, quan escric en castellà tinc un allunyament amb la llengua materna que em fa ser molt més lliure", confessa–, Cendra va aparèixer en una editorial argentina petita, de tast gurmet pel que fa a la poesia, com un conjunt de relats que tenen ànima de novel·la, i amb un batec que els relliga de manera circular, de principi a fi. "No vaig planificar el llibre. El primer relat va ser el primer que vaig escriure. Tenia la idea d'aquest inici, com si fos un conte. Però després van sortir les altres parts en aquell petit univers: fogueres, la casa, la situació". La intenció era la d'anar fent zooms, posant el focus en les relacions humanes, com si una càmera ho estigués enregistrant tot, al detall. "Va ser una feina més de construcció de món que de trama, amb el paisatge convertit en paràbola, a l'estil del gòtic sureny de Cormac McCarthy". I on tot es va fonent, en un exercici de constricció. "Per això el llenguatge és molt simple i poc localitzat. Si la novel·la parlava de persones que es desfan de les seves possessions, calia traslladar-ho també a la manera de dir dels personatges". I així, centrada en l'essència, sense perdre en cap moment l'amargor d'un món desfet, és com Cendra acaba sent un cop de puny, amb l'aval d'un èxit contra tot pronòstic.
[ "literatura" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "L'escriptora lleidatana Ariadna Castellarnau triomfa a les Amèriques amb \"Quema\", en la versió original castellana, guardonada amb el Premi Internacional Las Américas a la millor novel·la hispanoamericana de l'any 2015. Tracta de la cruesa d'un món que s'acaba i que torna a començar, amb tot el dolor d'un naixement. Ara ha publicat la traducció al català de la novel·la, \"Cendra\".", "a2": "Ariadna Castellarnau ha presentat “Cendra”, un llibre escrit i publicat a l’Argentina durant la crisi econòmica espanyola i centrat en la supervivència i les relacions humanes en un món postapocalíptic. Aquesta és la seva primera obra i va guanyar el Premi Internacional Las Américas a la millor novel·la hispanoamericana de l'any 2015.", "a3": "L'obra \"Cendra\", d'Ariadna Castellarnau, arriba a Catalunya després d'haver-se publicat a l'Amèrica del Sud, on va rebre el Premi Internacional Las Américas. El llibre va sorgir arran de la seva marxa de Catalunya i d'haver de criar la seva filla lluny de la seva terra. Es tracta d'una novel·la fosca i amb un castellà particular." }, "extractive": { "a1": "Cendra (Quema en la versió original castellana, publicades ambdues a Catedral) posa el focus en la cruesa d'un món que s'acaba i que torna a començar, amb tot el dolor que un naixement implica.\n\"I també del fet que acabava de ser mare, lluny de casa meva, i criant a la meva filla, en aquells primers mesos de simbiosi que t'aïllen de tot\".\nEscrita en un registre del castellà molt particular –\"no va ser una cosa buscada, quan escric en castellà tinc un allunyament amb la llengua materna que em fa ser molt més lliure\", confessa–, Cendra va aparèixer en una editorial argentina petita, de tast gurmet pel que fa a la poesia, com un conjunt de relats que tenen ànima de novel·la, i amb un batec que els relliga de manera circular, de principi a fi.\n\"Va ser una feina més de construcció de món que de trama, amb el paisatge convertit en paràbola, a l'estil del gòtic sureny de Cormac McCarthy\".", "a2": "Així explica Ariadna Castellarnau (Lleida, 1979) l'origen de la seva primera novel·la, que arriba ara a Catalunya després de tastar l'èxit a l'Amèrica del Sud, on l'obra va ser guardonada amb el Premi Internacional Las Américas a la millor novel·la hispanoamericana de l'any 2015.\nCendra (Quema en la versió original castellana, publicades ambdues a Catedral) posa el focus en la cruesa d'un món que s'acaba i que torna a començar, amb tot el dolor que un naixement implica.\nEscrita en un registre del castellà molt particular –\"no va ser una cosa buscada, quan escric en castellà tinc un allunyament amb la llengua materna que em fa ser molt més lliure\", confessa–, Cendra va aparèixer en una editorial argentina petita, de tast gurmet pel que fa a la poesia, com un conjunt de relats que tenen ànima de novel·la, i amb un batec que els relliga de manera circular, de principi a fi. \n\"Va ser una feina més de construcció de món que de trama, amb el paisatge convertit en paràbola, a l'estil del gòtic sureny de Cormac McCarthy\".", "a3": "Així explica Ariadna Castellarnau (Lleida, 1979) l'origen de la seva primera novel·la, que arriba ara a Catalunya després de tastar l'èxit a l'Amèrica del Sud, on l'obra va ser guardonada amb el Premi Internacional Las Américas a la millor novel·la hispanoamericana de l'any 2015.\nCendra (Quema en la versió original castellana, publicades ambdues a Catedral) posa el focus en la cruesa d'un món que s'acaba i que torna a començar, amb tot el dolor que un naixement implica.\nUna distòpia de pòsit ecologista que despulla l'ésser humà de totes les convencions i repressions, on no pots sobreviure si estàs enganxat a la moral\".\nEscrita en un registre del castellà molt particular –\"no va ser una cosa buscada, quan escric en castellà tinc un allunyament amb la llengua materna que em fa ser molt més lliure\", confessa–, Cendra va aparèixer en una editorial argentina petita, de tast gurmet pel que fa a la poesia, com un conjunt de relats que tenen ànima de novel·la, i amb un batec que els relliga de manera circular, de principi a fi." }, "extreme": { "a1": "L'escriptora catalana Ariadna Castellarnau publica \"Cendra\", la traducció al català de \"Quema\", guardonada amb el Premi Internacional Las Américas 2015.", "a2": "Ariadna Castellarnau ha presentat la seva primera novel·la, “Cendra”, que va guanyar el Premi Internacional Las Américas.", "a3": "Ariadna Castellarnau arriba a Catalunya amb \"Cendra\", la seva obra guardonada amb el Premi Internacional Las Américas." } }
138
La irrupció de Vox pot impedir la majoria absoluta de la dreta al congrés i al senat espanyols
El pes electoral que tingui finalment l'extrema dreta pot ser clau per a formar majories
La convocatòria de les eleccions espanyoles el 28 d’abril ha neguitejat els partits polítics, per la gran volatilitat del vot i pel fet que, com més partits obtinguin representació, més ajustat esdevindrà el resultat. La irrupció de Vox hi tindrà un paper fonamental i condicionarà enormement el repartiment d’escons. La dreta, habitualment unida en una sola llista, aquesta vegada competirà en tres llistes (Vox, PP i Cs). La gran desproporció en algunes províncies serà clau en aquestes eleccions, on les majories poden ballar per molt pocs escons. Sovint es culpa la fórmula d’Hondt de la gran desproporcionalitat del sistema electoral espanyol, però realment hi té una incidència mínima. El factor realment important és que hi ha moltes províncies on es reparteixen molt pocs escons. En total, hi ha dinou províncies on es trien quatre diputats o menys, un total de seixanta-sis escons. Això fa que algunes formacions puguin rebre un gran percentatge de vot però restar excloses del repartiment d’escons. El 2016, a les darreres eleccions espanyoles, la formació que en sortí més perjudicada va ser Ciutadans: en aquestes circumscripcions, hi va aconseguir 343.000 vots (11,8%) però cap escó. Podem també hi va resultar fortament castigada, però, com que va superar Ciutadans, va poder obtenir vuit escons. Per veure-ho amb un exemple, a Guadalajara, on es reparteixen tres escons, Podem va obtenir el 18,1% dels vots i Ciutadans el 16,4%; en canvi, només van obtenir-hi escons el PP i el PSOE. En circumscripcions on es reparteixen quatre escons, en unes eleccions espanyoles el BNG va quedar sense escó tot i tenir el 16,85% dels vots. Per tant, en aquestes demarcacions, un partit amb més d’un 16% dels vots, pot ser que no hi obtingui cap escó. La major part d’aquestes províncies tenen un tarannà conservador. El 2016 el PP va obtenir-hi el 41% dels vots i el 55% dels escons; en moltes circumscripcions, hi va obtenir dos escons dels tres que hi havia en joc. Però ara la situació pot canviar amb la irrupció de Vox. Ni que les dretes tinguin la majoria dels vots, un repartiment igualat podria fer que el PP no atrapés el PSOE en la majoria de províncies i que ni Cs ni Vox no arribessin al llindar que els serviria per a guanyar diputats. Una anàlisi del diari El País estimava que, amb un percentatge estable de la dreta (49%), si Vox no aconseguís cap vot, les dretes obtindrien prop de 190 escons i una majoria assegurada. En canvi, si Vox tingués un suport entre el 8% i el 10%, restaria vots al PP i Cs sense obtenir gaires escons, i això podria deixar la dreta per sota de la majoria absoluta (176). Ara, si Vox superés el 12% dels vots, de manera que passés davant de Podem en moltes províncies, tornaria a haver-hi moltes possibilitats d’atènyer la majoria absoluta. Alhora, si Ciutadans i Vox superen Podem en aquestes circumscripcions petites, es podria escaure una situació semblant a la que ha vist moltes vegades Esquerra Unida, que amb milions de vots gairebé no obtenia cap escó. Havent-hi molt pocs escons en joc a cada demarcació, un marge de vots estret pot fer que els partits obtinguin un diputat o no. Són unes diferències tan petites que difícilment les poden copsar les enquestes. Si en les eleccions espanyoles hi ha un sistema electoral mancat de proporcionalitat és el del senat espanyol. En totes les circumscripcions, tret de les insulars i de les ciutats autònomes, es trien quatre senadors i cada elector té tres vots. Per tant, en circumstàncies normals, en què el votant vota en bloc una candidatura, el partit més votat obté tres escons, la segona força un de sol i la resta de partits cap. La força més votada pot aconseguir la majoria absoluta amb molt pocs vots. El 2016, per exemple, el PP amb un 34,5% dels vots va aconseguir el 63% dels escons. En canvi, Cs no en va obtenir cap. El senat no ha tingut un paper transcendental en la política espanyola fins ara fa dos anys, quan va aprovar d’aplicar l’article 155 a Catalunya. Ara el PSOE podria ser la força més votada, arran de la divisió de la dreta i tenir la clau per a decidir si es torna a aplicar. Per bé que el resultat és ajustat, perquè en les províncies més petites és on la dreta té més suport. Els escons al congrés i al senat espanyols podrien variar constantment i acabar adjudicant-se per un marge de vots molt estret. Les previsions que puguin fer les enquestes ara, doncs, són més poc fiables que mai.
[ "món", "espanya" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "La irrupció de Vox tindrà un paper fonamental a les pròximes eleccions generals del 28 d’abril i determinarà la formació de govern. La dreta, històricament unida en una sola llista, es presentarà aquesta vegada en tres llistes diferents, les de Vox, PP i Cs. La gran desproporcionalitat del sistema electoral espanyol serà clau en aquestes eleccions.", "a2": "L’actual varietat de partits polítics i el fet que algunes regions reparteixin pocs escons fa que cada cop sigui més difícil aconseguir representació al congrés i al senat. Per exemple, mentre abans només hi havia el PP, ara la dreta es divideix entre el PP, Cs i Vox. Així, si no tots arriben als llindars regionals, la dreta podria debilitar-se.", "a3": "La irrupció de Vox al panorama polític espanyol pot posar en perill la majoria de la dreta, principalment. Això es dona perquè, malgrat que molts partits obtenen un percentatge de votants substancial, depenent de la província només opten a tres o quatre escons del Parlament. Se sol culpar el sistema d'Hondt, malgrat tenir poca incidència." }, "extractive": { "a1": "La convocatòria de les eleccions espanyoles el 28 d’abril ha neguitejat els partits polítics, per la gran volatilitat del vot i pel fet que, com més partits obtinguin representació, més ajustat esdevindrà el resultat.\nEl 2016, a les darreres eleccions espanyoles, la formació que en sortí més perjudicada va ser Ciutadans: en aquestes circumscripcions, hi va aconseguir 343.000 vots (11,8%) però cap escó.\nEl 2016 el PP va obtenir-hi el 41% dels vots i el 55% dels escons; en moltes circumscripcions, hi va obtenir dos escons dels tres que hi havia en joc.\nNi que les dretes tinguin la majoria dels vots, un repartiment igualat podria fer que el PP no atrapés el PSOE en la majoria de províncies i que ni Cs ni Vox no arribessin al llindar que els serviria per a guanyar diputats.", "a2": "La convocatòria de les eleccions espanyoles el 28 d’abril ha neguitejat els partits polítics, per la gran volatilitat del vot i pel fet que, com més partits obtinguin representació, més ajustat esdevindrà el resultat.\nLa dreta, habitualment unida en una sola llista, aquesta vegada competirà en tres llistes (Vox, PP i Cs).\nEl 2016, a les darreres eleccions espanyoles, la formació que en sortí més perjudicada va ser Ciutadans: en aquestes circumscripcions, hi va aconseguir 343.000 vots (11,8%) però cap escó.\nNi que les dretes tinguin la majoria dels vots, un repartiment igualat podria fer que el PP no atrapés el PSOE en la majoria de províncies i que ni Cs ni Vox no arribessin al llindar que els serviria per a guanyar diputats.", "a3": "La convocatòria de les eleccions espanyoles el 28 d’abril ha neguitejat els partits polítics, per la gran volatilitat del vot i pel fet que, com més partits obtinguin representació, més ajustat esdevindrà el resultat.\nLa irrupció de Vox hi tindrà un paper fonamental i condicionarà enormement el repartiment d’escons.\nSovint es culpa la fórmula d’Hondt de la gran desproporcionalitat del sistema electoral espanyol, però realment hi té una incidència mínima.\nNi que les dretes tinguin la majoria dels vots, un repartiment igualat podria fer que el PP no atrapés el PSOE en la majoria de províncies i que ni Cs ni Vox no arribessin al llindar que els serviria per a guanyar diputats." }, "extreme": { "a1": "Els vots que obtingui Vox a les pròximes eleccions generals del 28 d’abril seran clau per formar govern.", "a2": "La varietat de partits polítics dels darrers anys fa que cada cop sigui més difícil aconseguir escons al congrés espanyol.", "a3": "La quantitat d'escons de la dreta queda condicionada per la irrupció de Vox al panorama polític." } }
1,443
Adéu a l'àliga franquista
L'àliga, el jou, les fletxes i el lema franquista 'Una, grande y libre' ja no s'exhibeixen al Parlament Europeu. L'Eurocambra ha ordenat que es giri la pàgina de la Constitució espanyola del 1978 que està exposada en una vitrina a tocar de l'hemicicle. La mesura es pren després que el president del Congrés dels Diputats, José Bono, hagi incomplert la promesa d'enviar a Brussel·les un nou exemplar del document, amb l'escut vigent. Tot i que els símbols franquistes ja no són visibles, en la pàgina que ara s'exposa s'hi pot llegir: 'La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols'. El Parlament Europeu tanca d'aquesta manera nou mesos de polèmica, després que al gener es revelés que aquesta Constitució amb símbols franquistes s'exposava en un dels llocs més transitats de l'edifici Altiero Spinelli, a la tercera planta, en una sala que connecta els despatxos dels eurodiputats amb l'hemicicle, que és a pocs metres. Aquest exemplar va ser un regal del Congrés dels Diputats, realitzat el 1996, quan era presidit per Federico Trillo (PP). L'Eurocambra havia demanat als estats membres que els fessin donacions d'elements representatius de la seva realitat política i cultural i Trillo hi va enviar l'àliga. El Senat belga, en canvi, va regalar als eurodiputats una cadira del seu hemicicle, l'italià un màquina estenogràfica i el francès, per exemple, un bust de Victor Hugo i el manuscrit del seu projecte de llei d'amnistia del 1876, amb les seves anotacions personals. Ara el Comitè Artístic de l'Eurocambra, el responsable d'exposar les obres d'art i donacions que es fan als eurodiputats i de garantir que no generin controvèrsia política, ha executat el que ja va decidir el passat mes de juny, ja que considera que la presència de la simbologia d'un règim totalitari pot resultar "ofensiva", segons resa un document del mateix comitè. Així ho va decretar en resposta a una queixa formal de l'eurodiputat republicà Oriol Junqueras. El president del parlament espanyol, José Bono, s'havia compromès a enviar a Brussel·les un nou exemplar de la Constitució, amb l'escut vigent i sense l'àguila i el jou i les fletxes representant l'Estat. Però Bono no ha complert la seva paraula i el Parlament Europeu ha optat finalment per girar la pàgina i eliminar de la vista els símbols franquistes. Per a l'eurodiputat d'ERC, Oriol Junqueras, que el Parlament Europeu hagi decidit no mostrar més l'àliga franquista suposa sens dubte una "victòria". "No només per a nosaltres que som independentistes catalans i la simbologia ens és ofensiva, sinó també per als demòcrates del món". I és que "aquesta simbologia va causar els moments de dolors més extraordinaris de la història d'Europa", recorda. Aquest era l'únic símbol associat a règims totalitaris que hi havia a l'Eurocambra, ja que "com és evident, al Parlament l'ús de simbologia associada a règims d'extrema dreta o extrema esquerra, no existeix". Junqueras critica que hagi estat el Parlament Europeu i no l'Estat espanyol qui hagi ofert una solució a aquesta polèmica retirant la Constitució, que data de l'època de la transició. "És molt significatiu que quan se li demana que canviïn la constitució per un altre regal, malgrat les moltes promeses que es van fer, finalment és el Parlament Europeu qui ha de resoldre la qüestió girant la pàgina. ERC ja va advertir des d'un primer moment que l'ús d'aquesta simbologia era inapropiat. "El fet que l'estat espanyol utilitzi aquest tipus de simbologia és indicatiu que a l'estat espanyol hi ha alguns elements de la cultura democràtica que no estan prou ben arrelats", considera l'eurodiputat. Ara, "és significatiu que el Parlament Europeu forci a girar la pàgina, el més apropiat seria que el propi estat espanyol, a través del seu parlament, regalés algun objecte artístic, que és el que fan la majoria dels parlament estatals que formin part de la UE".
[]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "Al gener es va revelar que s'exposava una Constitució espanyola del 1978 amb símbols franquistes (l'àliga, el jou, les fletxes i el lema franquista \"Una, grande y libre\") en un dels llocs més transitats del Parlament Europeu. Ara, l'Eurocambra ha ordenat que es canviï la pàgina d'aquesta Constitució perquè els símbols franquistes no siguin visibles.", "a2": "El 1996, el Congrés dels Diputats va regalar una Constitució del 1978 al Parlament Europeu i aquesta s’ha estat exposant a l'edifici Altiero Spinelli. La versió regalada conté els símbols i el lema franquistes i, arran d’una queixa formal de l'eurodiputat republicà Oriol Junqueras, el parlament ha decidit girar la pàgina del llibre per amagar la simbologia totalitària.", "a3": "Gràcies a la queixa d'ERC, el Parlament Europeu ha girat la pàgina de la Constitució del 78 en què es podia veure simbologia franquista. El president del Congrés dels Diputats, José Bono, s'havia compromès a enviar-hi una nova com a regal, però no ho ha complert i des d'Europa s'ha decidit no mostrar aquesta cara de la pàgina." }, "extractive": { "a1": "El Parlament Europeu tanca d'aquesta manera nou mesos de polèmica, després que al gener es revelés que aquesta Constitució amb símbols franquistes s'exposava en un dels llocs més transitats de l'edifici Altiero Spinelli, a la tercera planta, en una sala que connecta els despatxos dels eurodiputats amb l'hemicicle, que és a pocs metres.\nAra el Comitè Artístic de l'Eurocambra, el responsable d'exposar les obres d'art i donacions que es fan als eurodiputats i de garantir que no generin controvèrsia política, ha executat el que ja va decidir el passat mes de juny, ja que considera que la presència de la simbologia d'un règim totalitari pot resultar \"ofensiva\", segons resa un document del mateix comitè.\nJunqueras critica que hagi estat el Parlament Europeu i no l'Estat espanyol qui hagi ofert una solució a aquesta polèmica retirant la Constitució, que data de l'època de la transició.\nAra, \"és significatiu que el Parlament Europeu forci a girar la pàgina, el més apropiat seria que el propi estat espanyol, a través del seu parlament, regalés algun objecte artístic, que és el que fan la majoria dels parlament estatals que formin part de la UE\".", "a2": "L'àliga, el jou, les fletxes i el lema franquista 'Una, grande y libre' ja no s'exhibeixen al Parlament Europeu. \nEl Parlament Europeu tanca d'aquesta manera nou mesos de polèmica, després que al gener es revelés que aquesta Constitució amb símbols franquistes s'exposava en un dels llocs més transitats de l'edifici Altiero Spinelli, a la tercera planta, en una sala que connecta els despatxos dels eurodiputats amb l'hemicicle, que és a pocs metres.\nAra el Comitè Artístic de l'Eurocambra, el responsable d'exposar les obres d'art i donacions que es fan als eurodiputats i de garantir que no generin controvèrsia política, ha executat el que ja va decidir el passat mes de juny, ja que considera que la presència de la simbologia d'un règim totalitari pot resultar \"ofensiva\", segons resa un document del mateix comitè.\nAra, \"és significatiu que el Parlament Europeu forci a girar la pàgina, el més apropiat seria que el propi estat espanyol, a través del seu parlament, regalés algun objecte artístic, que és el que fan la majoria dels parlament estatals que formin part de la UE\".", "a3": "L'Eurocambra ha ordenat que es giri la pàgina de la Constitució espanyola del 1978 que està exposada en una vitrina a tocar de l'hemicicle.\nEl Parlament Europeu tanca d'aquesta manera nou mesos de polèmica, després que al gener es revelés que aquesta Constitució amb símbols franquistes s'exposava en un dels llocs més transitats de l'edifici Altiero Spinelli, a la tercera planta, en una sala que connecta els despatxos dels eurodiputats amb l'hemicicle, que és a pocs metres.\nAra el Comitè Artístic de l'Eurocambra, el responsable d'exposar les obres d'art i donacions que es fan als eurodiputats i de garantir que no generin controvèrsia política, ha executat el que ja va decidir el passat mes de juny, ja que considera que la presència de la simbologia d'un règim totalitari pot resultar \"ofensiva\", segons resa un document del mateix comitè.\nJunqueras critica que hagi estat el Parlament Europeu i no l'Estat espanyol qui hagi ofert una solució a aquesta polèmica retirant la Constitució, que data de l'època de la transició." }, "extreme": { "a1": "L'Eurocambra ha ordenat canviar la pàgina de la Constitució espanyola que hi té exposada perquè no es vegin símbols franquistes.", "a2": "El Parlament Europeu ha deixat d'exposar els símbols franquistes que es veien en una Constitució regalada per l'estat espanyol.", "a3": "L'Eurocambra ha ordenat girar la pàgina de la Constitució espanyola que té exposada en què es mostrava simbologia franquista." } }
512
El TC no es vol mirar encara els recursos dels presos en vaga de fam
El ple aborda els escrits de Boya, Gabriel i Forcadell que qüestionen la competència del Suprem per jutjar l'1-O
El ple del Tribunal Constitucional espanyol comença a estudiar avui els primers recursos d’empara presentats pels encausats del procés. Els magistrats abordaran els escrits presentats per les defenses d’Anna Gabriel, Mireia Boya i Carme Forcadell que qüestionen la competència del Tribunal Suprem espanyol per jutjar l’1-O, però en cap cas tractarà cap dels recursos dels presos polítics en vaga de fam abans de gener. En les darreres setmanes, un equip de sis lletrats ha ordenat els recursos segons els temes que tracten i s’ha decidit començar per aquests que són els més senzills. El TC debatrà sobre la competència del Suprem dies abans que ho faci el mateix tribunal. La setmana que ve es farà una vista de previ pronunciament demanada per les defenses i que, precisament, consisteix a analitzar si el Suprem és competent o la competència recau en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Així utilitza Espanya el TC per a impedir que Europa protegeixi els drets dels presos polítics El Tribunal Constitucional ha admès a tràmit fins ara una trentena de recursos d’empara que afecten drets fonamentals presentats per encausats del procés. Ho ha fet adduït que tenen rellevància constitucional perquè plantegen aspectes dels quals no hi ha jurisprudència. Els últims que ha admès a tràmit són els presentats per Sànchez, Rull i Turull que demanen aplicar la sentència del tribunal d’Estrasburg que condemna Turquia per mantenir en presó preventiva un polític kurd. En les darreres setmanes -i per posar ordre- un equip de sis lletrats ha estat treballant per ordenar els recursos segons els temes que tracten. La coordinació d’aquesta tasca l’ha portat a terme el magistrat Cándido Conde-Pumpido. Aquest equip ha decidit començar a tractar els més senzills i que només plantegen un tema. Per això, fonts del tribunal han explicat que els primers recursos que s’han portat al ple d’aquesta setmana són els que han presentat les defenses de la presidenta del parlament, Carme Forcadell, i les ex-diputades de la CUP Anna Gabriel i Mireia Boya. Són recursos que qüestionen la competència jurisdiccional del Tribunal Suprem per jutjar la causa del procés. El ple dura fins dijous i es desconeix quan es donarà a conèixer la decisió del TC. De fet, el ple estudiarà aquests escrits dies abans que al Suprem se celebri una vista de previ pronunciament, precisament, per determinar si és competent o la causa s’ha d’enviar al TSJC tal com demanen les defenses. Aquesta vista està prevista per a la setmana vinent, tot i que encara no té data concreta. Els presos polítics, al gener A partir d’aquí, la previsió de l’alt tribunal és estudiar els primers recursos sobre les presons provisionals al gener, en el primer ple després de les vacances de Nadal. Fins ara, el tribunal ha denegat les mesures cautelars plantejades per les defenses –que demanaven l’excarceració- però encara ha de resoldre sobre el fons de la qüestió. Per tant, aquesta qüestió s’abordarà pràcticament en paral·lel a l’inici del judici de l’1-O, previst també per al gener. Els primers que es portaran a l’anàlisi dels dotze magistrats del ple seran els presentats per les defenses de Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Oriol Junqueras. D’entre ells, només Sànchez està en vaga de fam per denunciar el ‘blocatge’ del Tribunal Constitucional per resoldre aquests escrits i que els impedeix recórrer davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Si manté la protesta, el TC començarà a deliberar sobre el seu escrit quan ja farà més d’un mes que està en vaga de fam. A banda de Sànchez, també estan en vaga de fam Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn. Tots ells també tenen recursos pendents. Les mateixes fonts apunten que, un cop es comencin a veure els primers escrits al desembre, ja no pararan i que a cada ple s’abordaran entre dos i tres recursos. El tribunal calcula que, un cop resolts alguns dels temes principals, la jurisprudència que quedi marcada en les primeres sentències servirà per resoldre altres recursos que plantegen situacions similars. El TC ha reaccionat a l’anunci de vaga de fam dels quatre presos defensant que els temps de resolució dels escrits entra dins la normalitat i escudant-se en la ‘complexitat’ dels temes que es plantegen. Entre els temes que el TC té sobre la taula hi ha –a banda de les presons- aspectes relacionats amb la prohibició de la investidura de Sànchez o l’afectació de la suspensió per part del Suprem dels diputats empresonats, entre d’altres.
[ "país", "principat" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "Els primers recursos d’empara presentats pels encausats del procés comencen a ser estudiats pel ple del Tribunal Constitucional. En primer lloc, s'abordaran els escrits presentats per les defenses d’Anna Gabriel, Mireia Boya i Carme Forcadell que qüestionen la competència del Tribunal Suprem espanyol per jutjar l’1-O. No s'abordaran els recursos dels presos polítics en vaga de fam abans de gener. ", "a2": "Els presos independentistes han presentat diversos recursos d’empara al TC i, després d'organitzar-los, un equip de lletrats ha decidit començar a abordar els més senzills. Així, el TC començarà a estudiar els recursos de Gabriel, Boya i Forcadell sobre la competència del Tribunal Suprem per jutjar el procés i deixarà per més endavant els dels presos en vaga de fam.", "a3": "El ple del Tribunal Constitucional espanyol abordarà els escrits de Gabriel, Boya i Forcadell. Aquests han qüestionat la competència del TS per jutjar l'1-O. Així i tot, no s'abordaran els recursos presentats pels presos polítics que estan fent vaga de fam. El TC s'ha defensat dient que el temps entra dins de la normalitat donada la complexitat dels temes." }, "extractive": { "a1": "Els magistrats abordaran els escrits presentats per les defenses d’Anna Gabriel, Mireia Boya i Carme Forcadell que qüestionen la competència del Tribunal Suprem espanyol per jutjar l’1-O, però en cap cas tractarà cap dels recursos dels presos polítics en vaga de fam abans de gener.\nEn les darreres setmanes, un equip de sis lletrats ha ordenat els recursos segons els temes que tracten i s’ha decidit començar per aquests que són els més senzills.\nD’entre ells, només Sànchez està en vaga de fam per denunciar el ‘blocatge’ del Tribunal Constitucional per resoldre aquests escrits i que els impedeix recórrer davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).\nEntre els temes que el TC té sobre la taula hi ha –a banda de les presons- aspectes relacionats amb la prohibició de la investidura de Sànchez o l’afectació de la suspensió per part del Suprem dels diputats empresonats, entre d’altres.", "a2": "Els magistrats abordaran els escrits presentats per les defenses d’Anna Gabriel, Mireia Boya i Carme Forcadell que qüestionen la competència del Tribunal Suprem espanyol per jutjar l’1-O, però en cap cas tractarà cap dels recursos dels presos polítics en vaga de fam abans de gener.\nEn les darreres setmanes, un equip de sis lletrats ha ordenat els recursos segons els temes que tracten i s’ha decidit començar per aquests que són els més senzills.\nEl TC ha reaccionat a l’anunci de vaga de fam dels quatre presos defensant que els temps de resolució dels escrits entra dins la normalitat i escudant-se en la ‘complexitat’ dels temes que es plantegen.\nEntre els temes que el TC té sobre la taula hi ha –a banda de les presons- aspectes relacionats amb la prohibició de la investidura de Sànchez o l’afectació de la suspensió per part del Suprem dels diputats empresonats, entre d’altres.", "a3": "Els magistrats abordaran els escrits presentats per les defenses d’Anna Gabriel, Mireia Boya i Carme Forcadell que qüestionen la competència del Tribunal Suprem espanyol per jutjar l’1-O, però en cap cas tractarà cap dels recursos dels presos polítics en vaga de fam abans de gener.\nEn les darreres setmanes, un equip de sis lletrats ha ordenat els recursos segons els temes que tracten i s’ha decidit començar per aquests que són els més senzills.\nLa setmana que ve es farà una vista de previ pronunciament demanada per les defenses i que, precisament, consisteix a analitzar si el Suprem és competent o la competència recau en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).\nEl TC ha reaccionat a l’anunci de vaga de fam dels quatre presos defensant que els temps de resolució dels escrits entra dins la normalitat i escudant-se en la ‘complexitat’ dels temes que es plantegen." }, "extreme": { "a1": "El Tribunal Constitucional espanyol comença a estudiar els primers recursos d’empara presentats pels encausats del procés.", "a2": "Un equip de lletrats ha organitzat els recursos d’empara dels presos independentistes i el TC començarà abordant els més senzills.", "a3": "El Tribunal Constitucional tractarà els escrits de Gabriel, Boya i Forcadell, però no els dels presos polítics." } }
1,726
Puigdemont dissipa les incògnites sobre el full de ruta independentista
El president situa la proclamació de l'estat català després del referèndum i la CUP li reclama que no es mogui "ni un mil·límetre" | La negociació dels pressupostos es manté encallada al voltant de la fiscalitat a les rendes altes | "Sense pressupost no hi consulta", alerta Puigdemont
L'acceleració constant que viu el procés independentista fa que els fets i les paraules estiguin més que mai sota la lupa de tots els actors, tant els protagonistes com els secundaris. El full de ruta és analitzat al detall, especialment des que Carles Puigdemont va apostar pel referèndum, i l'ordre dels esdeveniments pren especial rellevància a mida que avança el calendari. En una conferència a París, el president de la Generalitat va situar la proclamació de la independència després de la constitució d'un "nou parlament constituent", però aquest dimarts ha volgut deixar clar que aquesta proclamació arribarà després del referèndum. Sempre i quan, això sí, l'estat català guanyi la votació. "Aquest poble votarà sí o no a la independència. El Govern treballa per convocar aquest referèndum", ha assenyalat Puigdemont durant la sessió de control al Parlament. La diputada Anna Gabriel, de la CUP, ha demanat explícitament a l'executiu que no es mogui "ni un mil·límetre" del full de ruta aprovat pel Parlament, i que reuneixi immediatament partits i entitats per anar cap a la consulta del setembre del 2017. El president, després d'un intercanvi dur, li ha adreçat un missatge inequívoc: si no hi ha pressupostos, no hi haurà referèndum. De moment, els comptes segueixen encallats tot i les reunions de caràcter tècnic que mantenen els negociadors. L'Estat i la Generalitat En clau de consulta d'autodeterminació, el Govern i la CUP discrepen públicament en una qüestió molt concreta: la via pactada. Puigdemont insisteix que es mantindrà fins a l'últim moment la mà estesa per tal d'acordar el referèndum -data, moratòria i contingut inclosos-, però els anticapitalistes ho descarten rotundament. "L'Estat ho boicotejarà tot", ha assegurat Gabriel, que ha citat tots els processos judicials oberts -cada vegada més- i els boicots de la diplomàcia espanyola a l'acció exterior catalana. De portes endins, la confiança que té l'entorn governamental sobre la possibilitat de pactar un referèndum és més aviat escassa. Oriol Junqueras, vicepresident, i Raül Romeva, conseller d'Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, ja treballen en l'arquitectura legal de la consulta, que serà convocada pel Parlament. El que alguns observen com una proposta "coral" dins d'un executiu de coalició n'hi ha d'altres que consideren l'encàrrec de Puigdemont com un "regal enverinat". Pacte més d'hora o més tard Des de cercles governamentals -no precisament els del Partit Demòcrata Català (PDC)- existeix la visió que Puigdemont i Artur Mas "no acaben d'estar alineats". El cert és que l'antiga Convergència va viure un fort debat abans de pactar l'actualització del full de ruta, en la línia del que ja va passar de portes endins quan Mas va cedir el seu lloc al llavors alcalde de Girona. El pla del referèndum genera dubtes en destacats dirigents de l'antiga cúpula de CDC, però públicament no hi ha discrepàncies. Així ho ha demostrat aquest dimecres el mateix Mas en una conferència a Madrid, una setmana i dos dies després que hi anés Puigdemont. L'expresident de la Generalitat ha insistit en l'oferta a l'Estat i ha arribat a la conclusió que de pacte n'hi haurà "tard o d'hora". Segons diversos dirigents consultats, un dels dubtes que tenia Mas sobre l'aposta pel referèndum unilateral era que feia arribar el xoc a un "punt de no retorn". Al president del PDC l'han anat a veure ambaixadors d'una desena de països i representants empresarials, però cap dirigent governamental espanyol. Números i fiscalitat La carpeta més urgent, però, és la dels pressupostos. La CUP i la Generalitat mantenen converses de tipus tècnic des de fa setmanes -els negociadors són pràcticament els mateixos que al maig passat, quan els anticapitalistes van tombar els números del Govern-, però de moment no hi ha acord ferm. Segons fonts coneixedores de les converses, el grup de l'esquerra independentista demana que s'apugi l'IRPF a les rendes superiors a 90.000 euros. El missatge que s'envia a la CUP és que, per parlar d'això, cal tramitar els comptes. ERC manté perfil baix després que en l'anterior negociació dels comptes hi hagués un conflicte obert entre CDC -llavors encara anomenada així- i els republicans per la reforma de l'IRPF. Qui ha parlat en públic és Demòcrates de Catalunya, integrant de Junts pel Sí, que s'ha mostrat favorable a estudiar una pujada impositiva a les rendes altes si això permet aprovar els comptes. Si es compleixen els plans de l'executiu, haurien d'estar aprovats en l'últim ple del 2016.
[ "procés català: crònica" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha aclarit que la proclamació de l'estat català es realitzarà després del referèndum. La CUP li ha demanat que no es mogui ni un mil·límetre del full de ruta. La negociació dels pressupostos entre la Generalitat i la CUP es manté encallada al voltant de la fiscalitat a les rendes altes.", "a2": "La CUP i la Generalitat continuen negociant els pressupostos sense arribar a un acord i Carles Puigdemont ha advertit que sense pressupostos no hi haurà referèndum. Per la seva banda, la CUP ha exigit que es comencin a reunir les entitats per organitzar la consulta. Això no obstant, la cúpula de l’antiga CDC té dubtes sobre el pla de referèndum.", "a3": "El procés independentista està encallat per la discrepància entre el Govern i la CUP. Els anticapitalistes exigeixen una pujada de l'IRPF a les rendes més altes, però el Govern no hi està d'acord. El president, Carles Puigdemont, està disposat a acordar la data, moratòria i contingut del referèndum fins a l'últim moment, però avisa que aquest no es farà sense pressupostos." }, "extractive": { "a1": "En una conferència a París, el president de la Generalitat va situar la proclamació de la independència després de la constitució d'un \"nou parlament constituent\", però aquest dimarts ha volgut deixar clar que aquesta proclamació arribarà després del referèndum.\nLa diputada Anna Gabriel, de la CUP, ha demanat explícitament a l'executiu que no es mogui \"ni un mil·límetre\" del full de ruta aprovat pel Parlament, i que reuneixi immediatament partits i entitats per anar cap a la consulta del setembre del 2017.\nL'expresident de la Generalitat ha insistit en l'oferta a l'Estat i ha arribat a la conclusió que de pacte n'hi haurà \"tard o d'hora\".\nLa CUP i la Generalitat mantenen converses de tipus tècnic des de fa setmanes -els negociadors són pràcticament els mateixos que al maig passat, quan els anticapitalistes van tombar els números del Govern-, però de moment no hi ha acord ferm.", "a2": "En una conferència a París, el president de la Generalitat va situar la proclamació de la independència després de la constitució d'un \"nou parlament constituent\", però aquest dimarts ha volgut deixar clar que aquesta proclamació arribarà després del referèndum.\nLa diputada Anna Gabriel, de la CUP, ha demanat explícitament a l'executiu que no es mogui \"ni un mil·límetre\" del full de ruta aprovat pel Parlament, i que reuneixi immediatament partits i entitats per anar cap a la consulta del setembre del 2017.\nOriol Junqueras, vicepresident, i Raül Romeva, conseller d'Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, ja treballen en l'arquitectura legal de la consulta, que serà convocada pel Parlament. \nLa CUP i la Generalitat mantenen converses de tipus tècnic des de fa setmanes -els negociadors són pràcticament els mateixos que al maig passat, quan els anticapitalistes van tombar els números del Govern-, però de moment no hi ha acord ferm.", "a3": "En una conferència a París, el president de la Generalitat va situar la proclamació de la independència després de la constitució d'un \"nou parlament constituent\", però aquest dimarts ha volgut deixar clar que aquesta proclamació arribarà després del referèndum.\nLa diputada Anna Gabriel, de la CUP, ha demanat explícitament a l'executiu que no es mogui \"ni un mil·límetre\" del full de ruta aprovat pel Parlament, i que reuneixi immediatament partits i entitats per anar cap a la consulta del setembre del 2017.\nEl president, després d'un intercanvi dur, li ha adreçat un missatge inequívoc: si no hi ha pressupostos, no hi haurà referèndum.\nEn clau de consulta d'autodeterminació, el Govern i la CUP discrepen públicament en una qüestió molt concreta: la via pactada." }, "extreme": { "a1": "Carles Puigdemont ha volgut deixar clar que la proclamació de la independència arribarà després del referèndum.", "a2": "Els partits independentistes segueixen les negociacions sobre els pressupostos i la consulta d’autodeterminació, amb dubtes per part dels involucrats.", "a3": "Discrepàncies entre la CUP i el Govern respecte als pressupostos posen en dubte la realització del referèndum." } }
464
Una exposició al Museu d’Art de Girona repassa la faceta de pintor de Prudenci Bertrana
La mostra és la més extensa feta fins ara i compta amb 63 pintures i 43 dibuixos, alguns inèdits
Prudenci Bertrana (1867-1941) va ser abans pintor que escriptor. Aquesta faceta, però, és més desconeguda per al gran públic, que el relaciona amb la seva trajectòria literària. Coincidint amb l’Any Bertrana -que commemora els 150 anys del seu naixement-, el Museu d’Art de Girona presenta una àmplia mostra amb més d’un centenar de pintures i dibuixos fets per Bertrana. Bona part de les peces –una quarantena- provenen del Fons d’Art de la Diputació de Girona, conservat al Museu d’Art. La resta estaven a col·leccions particulars. Entre les obres, hi ha 19 pintures i 17 dibuixos inèdits. ‘Al darrera hi ha un treball molt intens de recerca, anant estirant el fil hem arribat a moltes obres que no s’han exposat mai’, explica la directora del museu i comissària de l’exposició, Carme Clusellas. La trajectòria pictòrica Prudenci Bertrana es va iniciar de jove en la pintura, després d’una breu formació a la Llotja. Tal i com explica Clusellas, en els seus inicis pinta paisatges cercant un estil propi però emmirallant-se també en els grans pintors del moment (com Urgell, Berga i Vayreda). ‘Era un enamorat de la natura i del paisatge i veu que hi ha pintors que s’hi dediquen i aconsegueixen reconeixement i s’hi aplica moltíssim’, detalla la comissària. D’aquesta primera època, a la mostra s’exposen dues pintures murals que havia plasmat a les parets de casa seva, al barri de Santa Eugènia. Llavors, començaria a guanyar fama com a pintor de retrats i allò que va començar com a afició es va convertir en ofici. Malgrat que deixava plasmat en alguns escrits personals que aquest tipus de feina no l’omplia perquè no suposava una creació sinó, sovint, convertir una fotografia en un quadre (l’exposició es completa amb fragments de textos on parla de pintura). Durant la primera dècada del 1900 Bertrana va compaginar escriptura i pintura, aleshores molt influenciada pel Modernisme i especialment per l’obra de Santiago Rusiñol. Per exemple, la mostra inclou un quadre de les cases de l’Onyar que Bertrana va pintar copiant una obra anterior de Rusiñol. Poc després es traslladava a Barcelona i va abandonar definitivament la pintura per l’escriptura. ‘La pintura i l’escriptura són les dues maneres de manifestar la voluntat de fer art’, detalla Clusellas. Quan ja tenia 60 anys fets, pels volts del 1930, retorna als pinzells i ho fa encara molt afectat per la mort de dos dels seus fills. ‘Hi retorna perquè és la seva via d’escapatòria dels problemes i les cabòries’, relata Clusellas. En aquesta època de vellesa, torna a pintar paisatges però ara d’una manera ‘més lliure i sense condicionants’, segons la comissària. En aquell moment, Bertrana ja s’ha fet un nom en les lletres catalanes i no ha d’emular cap pintor de l’època per arribar a la fama, això li dona una llibertat de pintar allò que realment li agrada. D’aquesta època, l’exposició reserva un àmbit a paisatges i muntanyes de la zona del Berguedà i la Cerdanya. Catàleg obert L’exposició, que estarà oberta fins a l’1 d’octubre, es completa amb un catàleg. Clusellas ha explicat que no el presentaran fins al 30 de setembre perquè saben que, gràcies a la difusió d’aquesta mostra, pot aflorar més pintura feta per Bertrana. Deixant el catàleg obert, poden anar incorporant tots els quadres que vagin coneixent en les properes setmanes. La comissària de l’exposició està segura que hi ha molta més obra de Bertrana –sobretot a col·leccions particulars de la demarcació de Girona- que pot ara catalogar-se gràcies a aquesta retrospectiva pictòrica de l’escriptor. Abans d’aquesta mostra, el mateix Museu d’Art i la Fundació Valvi havien organitzat exposicions menys agosarades sobre el Bertrana pictòric. En paral·lel a la mostra, el Museu d’Art i la Institució de les Lletres Catalanes han programat un seguit d’activitats com visites guiades a l’exposició, un club de lectura, activitats familiars i, per al setembre, el segon cicle de ‘Lletres i Arts’, que proposa la lectura de quatre quadres de Bertrana a través de la mirada de quatre escriptors.
[ "cultura", "art i museus" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "El Museu d’Art de Girona acull una àmplia mostra, la més extensa feta fins ara amb 63 pintures i 43 dibuixos, alguns inèdits, de l'escriptor i pintor Prudenci Bertrana (1867-1941). La mostra coincideix amb l’Any Bertrana, commemorant els 150 anys del seu naixement. Una quarantena de les peces provenen del Fons d’Art de la Diputació de Girona.", "a2": "L’obra pictòrica de Prudenci Bertrana és molt menys coneguda que la seva obra literària. El Museu d’Art de Girona acull una exposició per presentar pintures i dibuixos de l’artista coincidint amb l'Any Bertrana. L'autor va començar a pintar de jove, però ho va deixar per dedicar-se completament a l’escriptura i ho va reprendre quan ja era un escriptor consagrat.", "a3": "El Museu d'Art de Girona presentarà una mostra de pintures i dibuixos de Prudenci Bertrana. Malgrat ser conegut per la seva obra literària, l'autor també té un extens recorregut en la pintura, i amb aquesta exposició es busca trobar peces que estan a col·leccions privades per, després, confeccionar un catàleg amb les obres que surtin arran de l'exposició." }, "extractive": { "a1": "Coincidint amb l’Any Bertrana -que commemora els 150 anys del seu naixement-, el Museu d’Art de Girona presenta una àmplia mostra amb més d’un centenar de pintures i dibuixos fets per Bertrana.\nPer exemple, la mostra inclou un quadre de les cases de l’Onyar que Bertrana va pintar copiant una obra anterior de Rusiñol.\nLa comissària de l’exposició està segura que hi ha molta més obra de Bertrana –sobretot a col·leccions particulars de la demarcació de Girona- que pot ara catalogar-se gràcies a aquesta retrospectiva pictòrica de l’escriptor.\nEn paral·lel a la mostra, el Museu d’Art i la Institució de les Lletres Catalanes han programat un seguit d’activitats com visites guiades a l’exposició, un club de lectura, activitats familiars i, per al setembre, el segon cicle de ‘Lletres i Arts’, que proposa la lectura de quatre quadres de Bertrana a través de la mirada de quatre escriptors.", "a2": "Coincidint amb l’Any Bertrana -que commemora els 150 anys del seu naixement-, el Museu d’Art de Girona presenta una àmplia mostra amb més d’un centenar de pintures i dibuixos fets per Bertrana.\nDurant la primera dècada del 1900 Bertrana va compaginar escriptura i pintura, aleshores molt influenciada pel Modernisme i especialment per l’obra de Santiago Rusiñol.\nQuan ja tenia 60 anys fets, pels volts del 1930, retorna als pinzells i ho fa encara molt afectat per la mort de dos dels seus fills.\nLa comissària de l’exposició està segura que hi ha molta més obra de Bertrana –sobretot a col·leccions particulars de la demarcació de Girona- que pot ara catalogar-se gràcies a aquesta retrospectiva pictòrica de l’escriptor.", "a3": "Coincidint amb l’Any Bertrana -que commemora els 150 anys del seu naixement-, el Museu d’Art de Girona presenta una àmplia mostra amb més d’un centenar de pintures i dibuixos fets per Bertrana.\nPoc després es traslladava a Barcelona i va abandonar definitivament la pintura per l’escriptura.\nEn aquesta època de vellesa, torna a pintar paisatges però ara d’una manera ‘més lliure i sense condicionants’, segons la comissària.\nLa comissària de l’exposició està segura que hi ha molta més obra de Bertrana –sobretot a col·leccions particulars de la demarcació de Girona- que pot ara catalogar-se gràcies a aquesta retrospectiva pictòrica de l’escriptor." }, "extreme": { "a1": "El Museu d’Art de Girona presenta una àmplia mostra amb més d’un centenar d'obres del pintor i escriptor Prudenci Bertrana. ", "a2": "El Museu d’Art de Girona acull una exposició amb pintures i dibuixos de Prudenci Bertrana, més conegut com a escriptor.", "a3": "El Museu d'Art de Girona organitza una exposició sobre Bertrana i confeccionarà un catàleg de la seva obra." } }
1,758
Puigdemont situa la resposta dels Mossos als atemptats com a exemple de «compromís» amb Europa
El president de la Generalitat, en la inauguració de la delegació de la Generalitat als Països Nòrdics, deixa clar que l'1-O els catalans decidiran entre la independència i una "autonomia buida de contingut"
"L'estat [propi] estarà compromès amb la seguretat del continent". Així s'ha expressat aquest dimecres a la tarda el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en la inauguració de la delegació del Govern als Països Nòrdics situada a Copenhagen, capital de Dinamarca. Puigdemont, en anglès, ha posat com a exemple l'actuació dels Mossos d'Esquadra a l'hora d'acabar amb la cèl·lula terrorista que va atemptar a Barcelona i a Cambrils el 17 d'agost per refermar el paper que pot jugar Catalunya dins d'Europa. Segons el president, la resposta policial als atemptats "demostra com de disposats estem a assumir les nostres responsabilitats, dins i fora del país". En una entrevista ciutadana celebrada ahir a través de Facebook Live, Puigdemont va considerar "absolutament indispensable" que Catalunya, en cas de convertir-se en un estat, disposi d'un exèrcit i d'intel·ligència militar. Al mateix temps, però, avui ha volgut deixar clar que una Catalunya independent tindrà "una clara vocació solidària" perquè estarà "compromesa amb un món més just, pacífic i democràtic". Puigdemont defensa que una Catalunya independent tindrà una "clara vocació solidària" i que estarà compromesa amb un món més "just, democràtic i pacífic" "La democràcia i els seus valors intrínsecs, la llibertat i la igualtat, estan per sobre de la violència terrorista. Entre totes les institucions, entre tota la ciutadania, doblegarem aquells que intenten confrontar civilitzacions amb l'ús de la violència. No deixarem que una minoria acabi amb la nostra manera de ser, que ha estat forjada al llarg dels segles", ha assegurat el dirigent nacionalista en l'inici del seu discurs, durant el qual ha aprofitat per agrair les mostres de suport internacional després dels fets del 17-A. A la inauguració hi han assistit, segons fonts del Govern, l'encarregat de negocis de l'ambaixada espanyola a Dinamarca, diputats danesos i suecs, un representant del departament d'Afers Exteriors danès, membres del cos diplomàtic de països nòrdics i bàltics i també delegats de think tanks. A banda, també s'hi han acostat, com és habitual en aquests casos, la comunitat catalana que viu a Copenhagen. Autonomia "buida de contingut" El president de la Generalitat ha aprofitat per recordar que queda només un mes per al referèndum de l'1 d'octubre, i ha indicat que hi haurà dues opcions: votar "no" i apostar per una "autonomia buida de contingut", o bé "declarar la independència" en el marc d'una Europa de "sobiranies compartides". "No hi ha més alternatives perquè el govern espanyol s'ha negat contundentment a oferir-ne cap altra", ha ressaltat Puigdemont. El president insisteix que la independència es desenvoluparà en un context de "sobiranies compartides" a Europa El dirigent nacionalista ha indicat que els catalans que resideixen a l'estranger "jugaran un paper" en tot aquest procés, tot i que no ha detallat quin serà. També s'ha referit als parlaments europeus que han aprovat mocions a favor del procés català i del diàleg amb l'Estat, com és el cas -precisament- de Dinamarca. "No vull acabar sense posar en valor la llarga tradició democràtica de Dinamarca i de tots els països nòrdics, que està intrínsecament lligada al seu reconegut model de concertació social, és a dir, la seva cultura del diàleg, col·laboració, el consens social i el pacte, sense obviar les particularitats i matisos de cada cas", ha destacat el president. "Aliats i amics" El conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, ha assenyalat que els Països Nòrdics i Catalunya són "amics i aliats" des de fa anys. "Ara podem estrènyer més els llaços", ha destacat Romeva, que ha apuntat que l'obertura de la nova oficina catalana permetrà tenir relacions "sense filtres intermediaris". Ara ja són 12 les delegacions que té obertes la Generalitat arreu del món. "L'àrea d'influència de Copenhagen és de cinc països", ha apuntat el conseller en referència a Finlàndia, Dinamarca, Suència, Estònia i Islàndia. Romeva insisteix que l'obertura de delegacions permet a la Generalitat tenir relacions "sense filtres intermediaris" L'encarregada d'encetar l'acte, que ha comptat amb l'actuació dels Castellers de Copenhagen, ha estat Francesca Guardiola, delegada de la Generalitat als Països Nòrdics. Guardiola, que és la germana de l'entrenador del Manchester City, ha indicat que la delegació ha de fer de "pont" entre Catalunya i el nord d'Europa.
[ "procés català" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "A la inauguració de la delegació de la Generalitat als països nòrdics, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha aprofitat per agrair el suport internacional després dels atemptats del 17-A i lloar l'actuació dels Mossos d'Esquadra a l'hora d'acabar amb la cèl·lula terrorista. També ha dit que l'1-O els catalans decidiran entre la independència i una autonomia sense contingut.", "a2": "Carles Puigdemont ha participat en la inauguració a Copenhaguen de la delegació del Govern als països nòrdics i ha celebrat l’actuació dels Mossos d’Esquadra després dels atemptats a Barcelona i Cambrils. Així mateix, ha declarat que la Catalunya independent serà un país europeu solidari, pacífic i democràtic i ha animat als catalans a votar al referèndum.", "a3": "A una entrevista per Facebook Live, el president Puigdemont ha lloat l'actuació dels Mossos davant l'atemptat del 17-A i ha donat les gràcies pel suport internacional que va rebre Catalunya després dels fets. Així mateix, ha remarcat que Catalunya haurà de disposar d'un exèrcit propi en cas de passar a ser un estat independent, però sempre lluitant per la no-violència." }, "extractive": { "a1": "Així s'ha expressat aquest dimecres a la tarda el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en la inauguració de la delegació del Govern als Països Nòrdics situada a Copenhagen, capital de Dinamarca.\nNo deixarem que una minoria acabi amb la nostra manera de ser, que ha estat forjada al llarg dels segles\", ha assegurat el dirigent nacionalista en l'inici del seu discurs, durant el qual ha aprofitat per agrair les mostres de suport internacional després dels fets del 17-A.\nEl president de la Generalitat ha aprofitat per recordar que queda només un mes per al referèndum de l'1 d'octubre, i ha indicat que hi haurà dues opcions: votar \"no\" i apostar per una \"autonomia buida de contingut\", o bé \"declarar la independència\" en el marc d'una Europa de \"sobiranies compartides\".\nGuardiola, que és la germana de l'entrenador del Manchester City, ha indicat que la delegació ha de fer de \"pont\" entre Catalunya i el nord d'Europa.", "a2": "Així s'ha expressat aquest dimecres a la tarda el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en la inauguració de la delegació del Govern als Països Nòrdics situada a Copenhagen, capital de Dinamarca.\nAl mateix temps, però, avui ha volgut deixar clar que una Catalunya independent tindrà \"una clara vocació solidària\" perquè estarà \"compromesa amb un món més just, pacífic i democràtic\".\nNo deixarem que una minoria acabi amb la nostra manera de ser, que ha estat forjada al llarg dels segles\", ha assegurat el dirigent nacionalista en l'inici del seu discurs, durant el qual ha aprofitat per agrair les mostres de suport internacional després dels fets del 17-A.\nEl president de la Generalitat ha aprofitat per recordar que queda només un mes per al referèndum de l'1 d'octubre, i ha indicat que hi haurà dues opcions: votar \"no\" i apostar per una \"autonomia buida de contingut\", o bé \"declarar la independència\" en el marc d'una Europa de \"sobiranies compartides\".", "a3": "Puigdemont, en anglès, ha posat com a exemple l'actuació dels Mossos d'Esquadra a l'hora d'acabar amb la cèl·lula terrorista que va atemptar a Barcelona i a Cambrils el 17 d'agost per refermar el paper que pot jugar Catalunya dins d'Europa.\nEn una entrevista ciutadana celebrada ahir a través de Facebook Live, Puigdemont va considerar \"absolutament indispensable\" que Catalunya, en cas de convertir-se en un estat, disposi d'un exèrcit i d'intel·ligència militar.\nNo deixarem que una minoria acabi amb la nostra manera de ser, que ha estat forjada al llarg dels segles\", ha assegurat el dirigent nacionalista en l'inici del seu discurs, durant el qual ha aprofitat per agrair les mostres de suport internacional després dels fets del 17-A.\nEl president de la Generalitat ha aprofitat per recordar que queda només un mes per al referèndum de l'1 d'octubre, i ha indicat que hi haurà dues opcions: votar \"no\" i apostar per una \"autonomia buida de contingut\", o bé \"declarar la independència\" en el marc d'una Europa de \"sobiranies compartides\"." }, "extreme": { "a1": "El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, inaugura la delegació de la Generalitat als països nòrdics. ", "a2": "Carles Puigdemont ha inaugurat una delegació del Govern a Copenhaguen i ha assegurat que Catalunya serà un país solidari.", "a3": "Puigdemont agraeix als Mossos la seva tasca després del 17-A i el suport rebut per la comunitat internacional." } }
2,593
ACTUALIZACIÓ:L'Audiència Nacional revisa en una vista la sentencia dels joves d'Altsasu
Nous testimonis desvinculen alguns dels joves dels fets
L'Audiència Nacional ha revisat en una vista els recursos d'apel·lació contra la sentència del passat 1 de juny que condemnava els vuit joves d'Altsasu a penes d'entre 2 i 13 anys de presó per atemptat contra els agents de l'autoritat, lesions, desordres públics i amenaces. Tots ells (a excepció de l'única dona acusada) estan a la presó. Les defenses han nous testimonis que han desvinculat alguns dels joves dels fets. És el cas de Joan Ander Cob, que asseguren que no va estar ni al bar on es va produir la baralla. En canvi, la fiscalia –que durant el judici havia demanat penes de fins a 62 anys i 5 mesos- manté que les agressions als dos guàrdies civils (fora de servei) i les seves parelles l'octubre de 2016 constitueixen un delicte de terrorisme. S'havien previst dos dies de sessions però la vista ha durat només dues hores i ha quedat vist per a sentència. ((La notícia s'ha actualitzat un cop acabada la vista, que ha durat dues hores)) La sala d'apel·lacions de l'Audiència Nacional ha celebrat aquest matí la vista per estudiar els recursos de les defenses i també de la fiscalia conta la sentència d'Altsasu. La sala ha acceptat una sèrie de proves testificals i també documentals sol·licitades per les defenses, entre elles diferents testimonis que desvinculen alguns dels condemnats de la baralla. Es tracta de testimonis que van ser rebutjats durant el judici de la primavera i que ara, en canvi, la sala d'apel·lacions ha acceptat. Segons informen els familiars en el seu compte de Twitter, durant el judici els testimonis han desvinculat diversos dels condemnats dels fets. Una advocada de la defensa, Eva Gimbernat, ha apuntat que la sentència es basa en els testimonis de les víctimes i que s'ha fet cas omís de declaracions d'altres testimonis. La vista ha durant només dues hores i la fiscalia manté que els fets són constitutius de terrorisme. El passat 1 de juny, la secció primera de la sala penal de l'Audiència Nacional va condemnar Oihan Arnanz a 13 anys de presó, Jokin Unamuno i Adur Ramírez de Alda a 12 anys; Iñaki Abad a 10 anys, Jon Ander Cob, Julen Goikoetxea i Aratz Urrizola, a 9 anys i Ainara Urkijo a 2 anys de presó (l'única que està en llibertat). Excepte Ainara Urkijo -condemnada per un delicte d'amenaces i desordres públics-, la resta dels acusats estan condemnats per delictes d'atemptat als agents de l'autoritat i lesions i la sentència afegeix que els fets es van cometre per motius ideològics i per animadversió a la Guàrdia Civil. En el cas d'Iñaki Abad i Oihan Arnanz se'ls va condemnar també per desordres públics. Tanmateix, el tribunal no va assumir les tesis de la fiscalia, que sol·licitava entre 12 any i 6 mesos i 62 anys i 5 mesos de presó per als joves d'Altsasu i considerava que els fets eren constitutius d'un delicte de terrorisme. Tant defenses com fiscalia han presentat recurs a la sentència dictada al juny i durant la vista d'apel·lacions cadascuna de les parts n'ha defensat els arguments. Les famílies dels joves presos s'han desplaçat fins a Madrid i s'han mostrat esperançats en aconseguir que la vista serveixi per alliberar-los. "Mai descansarem fins aconseguir justícia i tenir-vos a casa", escriuen en el seu compte de Twitter. Una baralla de bar Els fets es van produir a l'octubre del 2016 després d'una baralla de matinada entre membres de la Guàrdia Civil (fora de servei), les seves parelles i els joves en un bar d'Altsasu. Abans del judici, tres dels joves (Adur, Jokin i Oihan) ja es trobaven en situació de presó preventiva des de feia més de 500 dies. La resta (a excepció d'Ainara) hi van ingressar després de dictar-se sentència.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "Després d'acceptar una sèrie de proves testificals i documentals, l'Audiència Nacional ha revisat en una vista els recursos d'apel·lació contra la sentència del passat 1 de juny que va condemnar els vuit joves d'Altsasu. Se'ls va condemnar a penes d'entre 2 i 13 anys de presó per atemptat contra els agents de l'autoritat, lesions, desordres públics i amenaces. ", "a2": "L’Audiència Nacional ha revisat els recursos d’apel·lació de set nois i una noia d'Altsasu condemnats a presó. Els joves estan acusats de delictes d'atemptat contra agents de l'autoritat fora de servei i lesions durant una baralla per motius ideològics a un bar. Segons les noves proves de la defensa, alguns dels condemnats no estaven presents en el moment dels fets.", "a3": "Es revisen els recursos d'apel·lació contra la condemna dels joves d'Altsasu a l'Audiència Nacional. Condemnats per delictes d'atemptat contra els agents de l'autoritat i lesions, les penes demanaven fins a seixanta-dos anys de presó. S'han acceptat proves testificals i documentals de les defenses que desvinculen alguns dels condemnats de la baralla amb dos guàrdies civils que estaven fora de servei." }, "extractive": { "a1": "L'Audiència Nacional ha revisat en una vista els recursos d'apel·lació contra la sentència del passat 1 de juny que condemnava els vuit joves d'Altsasu a penes d'entre 2 i 13 anys de presó per atemptat contra els agents de l'autoritat, lesions, desordres públics i amenaces.\nLa sala d'apel·lacions de l'Audiència Nacional ha celebrat aquest matí la vista per estudiar els recursos de les defenses i també de la fiscalia conta la sentència d'Altsasu.\nEs tracta de testimonis que van ser rebutjats durant el judici de la primavera i que ara, en canvi, la sala d'apel·lacions ha acceptat.\nEls fets es van produir a l'octubre del 2016 després d'una baralla de matinada entre membres de la Guàrdia Civil (fora de servei), les seves parelles i els joves en un bar d'Altsasu.", "a2": "L'Audiència Nacional ha revisat en una vista els recursos d'apel·lació contra la sentència del passat 1 de juny que condemnava els vuit joves d'Altsasu a penes d'entre 2 i 13 anys de presó per atemptat contra els agents de l'autoritat, lesions, desordres públics i amenaces.\nUna advocada de la defensa, Eva Gimbernat, ha apuntat que la sentència es basa en els testimonis de les víctimes i que s'ha fet cas omís de declaracions d'altres testimonis.\nExcepte Ainara Urkijo -condemnada per un delicte d'amenaces i desordres públics-, la resta dels acusats estan condemnats per delictes d'atemptat als agents de l'autoritat i lesions i la sentència afegeix que els fets es van cometre per motius ideològics i per animadversió a la Guàrdia Civil.\nEls fets es van produir a l'octubre del 2016 després d'una baralla de matinada entre membres de la Guàrdia Civil (fora de servei), les seves parelles i els joves en un bar d'Altsasu.", "a3": "L'Audiència Nacional ha revisat en una vista els recursos d'apel·lació contra la sentència del passat 1 de juny que condemnava els vuit joves d'Altsasu a penes d'entre 2 i 13 anys de presó per atemptat contra els agents de l'autoritat, lesions, desordres públics i amenaces.\nLa sala ha acceptat una sèrie de proves testificals i també documentals sol·licitades per les defenses, entre elles diferents testimonis que desvinculen alguns dels condemnats de la baralla.\nTant defenses com fiscalia han presentat recurs a la sentència dictada al juny i durant la vista d'apel·lacions cadascuna de les parts n'ha defensat els arguments.\nEls fets es van produir a l'octubre del 2016 després d'una baralla de matinada entre membres de la Guàrdia Civil (fora de servei), les seves parelles i els joves en un bar d'Altsasu." }, "extreme": { "a1": "L'Audiència Nacional revisa els recursos d'apel·lació contra la sentència que va condemnar a penes de presó els joves d'Altsasu.", "a2": "L’Audiència Nacional ha revisat l’apel·lació dels vuit joves d'Alsasu condemnats a presó arran d’una baralla amb agents de la Guàrdia Civil.", "a3": "L'Audiència Nacional ha revisat els recursos d'apel·lació contra la sentència dels joves d'Altsasu per la baralla amb dos guàrdies civils." } }
2,060
La pensió mitjana a Catalunya supera per primer cop els 1.000 euros el 2018
Sant Cugat és el municipi català de més de 20.000 habitants on els pensionistes cobren més, mentre que Palafrugell és on en reben menys
La pensió contributiva mitjana a Catalunya el 2018 va superar per primera vegada els mil euros i es va situar en els 1.008 euros, un augment anual del 3,7%, segons les dades publicades per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). Pel que fa al nombre de pensions, van augmentar un 1,1% respecte a l'any anterior, fins a les 1.071.954, amb 2,2 pensions per cada 10 habitants, una xifra que es manté des del 2014. Principalment les pensions són del règim general (78,9%) i del règim especial d'autònoms (18,6%), tot i que una és 1,5 vegades més elevada que l'altra (1.079 euros i 693, respectivament). Sant Cugat és el municipi català de més de 20.000 habitants on els pensionistes cobren més (1.257 euros), seguit de Tarragona (1.136 euros) i Barcelona (1.121 euros). En canvi, les pensions més baixes en aquest tipus de ciutats són a Palafrugell (830), Lloret de Mar (832) i Sant Feliu de Guíxols (837). Del total de pensions, 1.102.326 van ser de jubilació (64,8%), 387.248 de viduïtat (22,8%), 163.896 d'incapacitat permanent (9,6%), 47.086 d'orfenesa (2,7%) i 1.398 a favor de familiars (0,1%). El nombre de pensions de jubilació ha augmentat un 1,7% respecte a l'any anterior, mentre que la resta s'han mantingut estables. Un 55,2% de les pensions contributives són percebudes per dones i un 44,8%, per homes, amb una pensió mitjana de 783 euros i 1.286 euros, respectivament. Això implica que l'import cobrat per les dones és un 39,1% inferior al percebut pels homes. L'any 2011 el diferencial era del 42,9%. Resultats per comarques La comarca del Barcelonès és la que té un nombre més elevat de pensions (545.732), seguida pel Vallès Occidental amb 197.540 pensions i el Baix Llobregat amb 170.138 pensions. Pel que fa a les comarques tarragonines, encapçala en nombre de pensions el Tarragonès amb 46.841 pensions. El Segrià és la comarca lleidatana amb el nombre més gran de pensions, 44.587. De les comarques gironines, el Gironès és la que té més pensions, 35.764. El nombre de pensions ha disminuït respecte de l'any anterior en sis comarques, baixant especialment a l'Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà. En canvi, al Baix Penedès, la Cerdanya i el Solsonès és on s'han produït els augments anuals més importants. Pel que fa al nombre de pensions respecte a la població, les comarques amb més pensions per cada 10 habitants són el Berguedà, el Ripollès i la Terra Alta, i a l'altre extrem hi ha l'Aran, la Cerdanya i l'Alt Empordà. Pel que fa a la prestació mitjana, les fortes diferències que hi ha entre les comarques mostra una correlació amb la presència del règim general i del règim de treballadors autònoms. Així per exemple, la comarca que té la proporció més alta de pensions del règim d'autònoms, que és la Terra Alta (60,8%), també és la que presenta una pensió mitjana més baixa (714 €). D'altra banda, la pensió mitjana més alta es percep al Barcelonès (1.091 euros), que és de les comarques amb la proporció més baixa de persones en règim d'autònoms. Muncipis amb més de 20.000 habitants La pensió mitjana ha augmentat a tots els municipis de més de 20.000 habitants de Catalunya, i amb els majors augments a Vila-seca (4,6%), el Masnou (4,3%), Olot (4,2%) i Premià de Mar (4,2%). Pel que fa al nombre de pensions, els municipis on més ha augmentat són Salou, Calafell i Vila-seca. Barcelona és l'únic municipi on el nombre de pensions ha disminuït (0,1%). Dels municipis de Catalunya amb més de 20.000 habitants, Barcelona és el que té un nombre més elevat de pensions (398.662), seguit a distància per l'Hospitalet de Llobregat (61.636) i Sabadell (53.724). Els municipis amb més pensions per cada deu habitants són Manresa, Olot i Igualada, i els municipis que en tenen menys són Salou, Lloret de Mar, Sant Cugat del Vallès i Vila-seca.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "El 2018, la pensió contributiva mitjana a Catalunya va superar per primera vegada els mil euros. Es va situar en 1.008 euros, amb un augment anual del 3,7%. Sant Cugat és el municipi català de més de 20.000 habitants amb pensions més altes, mentre que Palafrugell té les més baixes. Les pensions són més altes en comarques amb menys autònoms.", "a2": "El 2018, la pensió contributiva mitjana va tenir un augment anual del 3,7% i va arribar per primer cop a Catalunya als mil euros. En general, el nombre de pensions va augmentar, la majoria van ser de jubilació, les pensions de règim general van ser més altes que les dels autònoms i els homes van cobrar més que les dones.", "a3": "L'Institut d'Estadística de Catalunya ha publicat l'estudi de pensions d'aquest any. La pensió mitjana ha superat per primera vegada els mil euros. A banda, les pensions per jubilació també han augmentat un 1,7%. Hi ha diferències notables segons el tipus de pensió (per jubilació o d'autònoms) o si s'és home o dona, aquestes últimes cobren un 39,1 % menys." }, "extractive": { "a1": "La pensió contributiva mitjana a Catalunya el 2018 va superar per primera vegada els mil euros i es va situar en els 1.008 euros, un augment anual del 3,7%, segons les dades publicades per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat).\nPel que fa al nombre de pensions respecte a la població, les comarques amb més pensions per cada 10 habitants són el Berguedà, el Ripollès i la Terra Alta, i a l'altre extrem hi ha l'Aran, la Cerdanya i l'Alt Empordà.\nLa comarca del Barcelonès és la que té un nombre més elevat de pensions (545.732), seguida pel Vallès Occidental amb 197.540 pensions i el Baix Llobregat amb 170.138 pensions.\nLa pensió mitjana ha augmentat a tots els municipis de més de 20.000 habitants de Catalunya, i amb els majors augments a Vila-seca (4,6%), el Masnou (4,3%), Olot (4,2%) i Premià de Mar (4,2%).", "a2": "La pensió contributiva mitjana a Catalunya el 2018 va superar per primera vegada els mil euros i es va situar en els 1.008 euros, un augment anual del 3,7%, segons les dades publicades per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat).\nPel que fa al nombre de pensions, van augmentar un 1,1% respecte a l'any anterior, fins a les 1.071.954, amb 2,2 pensions per cada 10 habitants, una xifra que es manté des del 2014.\nLa comarca del Barcelonès és la que té un nombre més elevat de pensions (545.732), seguida pel Vallès Occidental amb 197.540 pensions i el Baix Llobregat amb 170.138 pensions.\nUn 55,2% de les pensions contributives són percebudes per dones i un 44,8%, per homes, amb una pensió mitjana de 783 euros i 1.286 euros, respectivament.", "a3": "La pensió contributiva mitjana a Catalunya el 2018 va superar per primera vegada els mil euros i es va situar en els 1.008 euros, un augment anual del 3,7%, segons les dades publicades per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat).\nEl nombre de pensions de jubilació ha augmentat un 1,7% respecte a l'any anterior, mentre que la resta s'han mantingut estables.\nLa comarca del Barcelonès és la que té un nombre més elevat de pensions (545.732), seguida pel Vallès Occidental amb 197.540 pensions i el Baix Llobregat amb 170.138 pensions.\nPel que fa a la prestació mitjana, les fortes diferències que hi ha entre les comarques mostra una correlació amb la presència del règim general i del règim de treballadors autònoms." }, "extreme": { "a1": "La pensió contributiva mitjana a Catalunya el 2018 supera per primera vegada els mil euros, situant-se en els 1.008 euros.", "a2": "La pensió contributiva mitjana va pujar un 3,7% a Catalunya el 2018 i va superar els mil euros.", "a3": "Les pensions a Catalunya han superat per primera vegada els mil euros i augmenten les de jubilació." } }
1,056
Colau aposta per eliminar dos carrils per a cotxes a la Meridiana
Planteja als veïns tres propostes més de remodelació, però s'inclina per l'única que elimina espai per als vehicles privats | Les obres d'aquesta opció començarien a principis del 2018 i es continuarien el pròxim mandat
El procés per fer que l'avinguda Meridiana deixi de ser una autopista urbana entre Aragó i Fabra i Puig ha entrat en la fase de decidir com serà la remodelació. El govern d'Ada Colau ha presentat aquest dijous als veïns, durant la Taula de Participació de la Meridiana, quatre escenaris de reforma per convertir-la en un eix més verd, però els quatre plantegen una transformació conservadora. Només un suposa reduir carrils, passant d'un total de vuit a sis, un menys per sentit. Aquest és el que el govern veu millor, i el que segurament reunirà un major suport veïnal, donat que els residents de la Meridiana estan cansats del trànsit. L'avinguda suporta cada dia una circulació d'entre 90.000 i 100.000 vehicles en vuit carrils, quatre per banda (tres per cotxes i un per transport públic). Uns 40.000 cotxes ho fan d'entrada a Barcelona i uns 50.000 en surten. Segons ha explicat als mitjans la tinent d'alcalde d'Urbanisme, Janet Sanz, "la ciutat té un deute amb els veïns" que conviuen al voltant d'aquesta avinguda i fer que "deixi de ser una autopista urbana". La intenció municipal és que aquesta via es converteixi en un eix cívic de referència on els vianants, els espais verds i de lleure, i el transport públic tinguin el protagonisme. L'únic criteri que comparteixen els quatre escenaris que proposa el govern de Colau és que el carril bici deixa d'estar a les voreres laterals com fins ara. A parer de Sanz, la quarta proposta és la que "dóna millor resposta a les necessitats que han posat sobre la taula els veïns". Aquesta es faria en dues fases: una en aquest mandat, amb obres que començarien a principis del 2018, i que suposaria eliminar un carril d'entrada a la ciutat, i una segona fase a executar el següent mandat, a partir del 2019, que implicaria treure un carril de sortida. Tindria carril bici central i es plantarien 550 arbres. Aquest escenari, que quan s'acabessin les obres suposaria tenir tres carrils per sentit en lloc dels quatre d'ara, té un cost d'11,5 milions d'euros (9,2 milions la primera fase i 2,3 la segona). La tinent d'alcalde ha destacat que implica uns costos "ajustats i assumibles" per a l'Ajuntament, ja que no és la més cara; no implica reduir voreres com en dues de les altres propostes; és la que planteja un major guany d'espai públic per al gaudi veïnal, i pot suposar una vertadera reducció del trànsit rodat. Les altres tres propostes, més conservadores, suposen inversions que oscil·larien entre els 7,6 milions i els 14,2. Una proposta com la Diagonal de Trias La més barata i que implica menys canvi, la de 7,6 milions, manté l'amplada de les voreres, el mateix arbrat i els quatre carrils per sentit, però n'ajusta les mides, i s'implementa un carril bici central. Els altres dos escenaris suposen reduir voreres, plantar 550 arbres i mantenir els carrils, també més estrets, però amb matisos: un de 12,9 milions amb un carril bici central, i el més car, de 14,2 milions, que seria de l'estil de la Diagonal que va reformar Xavier Trias, amb una calçada central amb dos carrils per sentit, dues laterals també amb dos carrils cadascuna, i un carril bici per sentit entre les calçades central i lateral. L'Ajuntament vincula la reforma de la Meridiana a actuacions complementàries per reduir el trànsit, en la línia de l'objectiu marcat en el Pla de Mobilitat Urbana (PMU) 2013-18, el qual es planteja reduir l'ús del vehicle privat en un 21%. Es contempla millorar Rodalies i els busos exprés fins al Vallès, construir aparcaments dissuasoris a Barberà del Vallès i Parets del Vallès, potenciar el carril bus-VAO de la C-58, construir un carril bus a la C-17 i reduir la pressió viària dels accessos a la Meridiana, desviant-la a les Rondes: donar accés a les Rondes des de la C-17 i connectar-hi també el bus-VAO de la C-58. Sanz ha explicat que el consistori consensuarà les propostes de reforma fins al gener amb la intenció d'encarregar la redacció del projecte executiu el febrer i començar les obres el 2018. Per més endavant quedarà pendent definir quina intervenció es pot fer a la resta de trams de l'avinguda, i que són els més pròxims a la sortida de Barcelona: Fabra i Puig-Pont de Sarajevo, i el que passa pels dos barris de la Trinitat i Vallbona, Torre Baró i Ciutat Meridiana. Els pròxims mesos també es faran petites actuacions a l'avinguda, com habilitar un nou pas de vianants entre l'estació de Sant Andreu Arenal i el parc de Can Dragó.
[ "barcelona" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "El govern d'Ada Colau ha presentat als veïns quatre projectes de reforma de l'avinguda Meridiana entre Aragó i Fabra i Puig per convertir-la en un eix més verd. El govern s'inclina per l'únic projecte que suposa reduir carrils, passant d'un total de vuit a sis, un menys per sentit. Les obres d'aquesta opció començarien a principis del 2018.", "a2": "L’Ajuntament de Barcelona ha presentat quatre projectes de remodelació de l’avinguda Meridiana a l’entrada de la ciutat per reduir la quantitat de cotxes, facilitar el pas de vianants i transport públic i afegir espais verds i de lleure. La proposta preferida del govern inclou l’eliminació de dos carrils per cotxes. L’Ajuntament també durà a terme actuacions complementàries per reduir el trànsit.", "a3": "Amb l'objectiu de convertir la Meridiana en un espai més verd i de lleure, l'Ajuntament d'Ada Colau ha presentat quatre escenaris per reformar la via i que s'adapti a les necessitats del veïnat. L'opció més plausible i la que més suport tindrà per part dels veïns suposa eliminar un carril de cada sentit, un carril bici central i plantar 550 arbres." }, "extractive": { "a1": "El govern d'Ada Colau ha presentat aquest dijous als veïns, durant la Taula de Participació de la Meridiana, quatre escenaris de reforma per convertir-la en un eix més verd, però els quatre plantegen una transformació conservadora.\nLa intenció municipal és que aquesta via es converteixi en un eix cívic de referència on els vianants, els espais verds i de lleure, i el transport públic tinguin el protagonisme.\nLa més barata i que implica menys canvi, la de 7,6 milions, manté l'amplada de les voreres, el mateix arbrat i els quatre carrils per sentit, però n'ajusta les mides, i s'implementa un carril bici central.\nEls altres dos escenaris suposen reduir voreres, plantar 550 arbres i mantenir els carrils, també més estrets, però amb matisos: un de 12,9 milions amb un carril bici central, i el més car, de 14,2 milions, que seria de l'estil de la Diagonal que va reformar Xavier Trias, amb una calçada central amb dos carrils per sentit, dues laterals també amb dos carrils cadascuna, i un carril bici per sentit entre les calçades central i lateral.", "a2": "El procés per fer que l'avinguda Meridiana deixi de ser una autopista urbana entre Aragó i Fabra i Puig ha entrat en la fase de decidir com serà la remodelació.\nEl govern d'Ada Colau ha presentat aquest dijous als veïns, durant la Taula de Participació de la Meridiana, quatre escenaris de reforma per convertir-la en un eix més verd, però els quatre plantegen una transformació conservadora.\nLa intenció municipal és que aquesta via es converteixi en un eix cívic de referència on els vianants, els espais verds i de lleure, i el transport públic tinguin el protagonisme.\nL'Ajuntament vincula la reforma de la Meridiana a actuacions complementàries per reduir el trànsit, en la línia de l'objectiu marcat en el Pla de Mobilitat Urbana (PMU) 2013-18, el qual es planteja reduir l'ús del vehicle privat en un 21%.", "a3": "El govern d'Ada Colau ha presentat aquest dijous als veïns, durant la Taula de Participació de la Meridiana, quatre escenaris de reforma per convertir-la en un eix més verd, però els quatre plantegen una transformació conservadora.\nLa intenció municipal és que aquesta via es converteixi en un eix cívic de referència on els vianants, els espais verds i de lleure, i el transport públic tinguin el protagonisme.\nL'Ajuntament vincula la reforma de la Meridiana a actuacions complementàries per reduir el trànsit, en la línia de l'objectiu marcat en el Pla de Mobilitat Urbana (PMU) 2013-18, el qual es planteja reduir l'ús del vehicle privat en un 21%.\nPer més endavant quedarà pendent definir quina intervenció es pot fer a la resta de trams de l'avinguda, i que són els més pròxims a la sortida de Barcelona: Fabra i Puig-Pont de Sarajevo, i el que passa pels dos barris de la Trinitat i Vallbona, Torre Baró i Ciutat Meridiana." }, "extreme": { "a1": "Ada Colau presenta als veïns quatre escenaris de reforma de la Meridiana per convertir-la en un eix més verd.", "a2": "L’Ajuntament de Barcelona ha començat un procés per remodelar l’avinguda Meridiana a l’entrada de la ciutat i fer-la més verda.", "a3": "L'Ajuntament proposa quatre escenaris per reformar la Meridiana i que sigui un espai acceptat pel veïnat." } }
2,045
La CUP de Tarragona demana al govern municipal que retiri un centenar de plaques franquistes dels carrers
La formació presentarà una moció al plenari i, si no prospera, impulsarà una acció ciutadana per despenjar-les
La CUP insta l'equip de govern de l'Ajuntament de Tarragona a retirar el centenar de plaques amb simbologia franquista existents a les façanes de la ciutat. Segons han explicat aquest dimecres els anticapitalistes, la proposta arriba després de la polèmica sorgida a la ciutat de Lleida i parteix de les demandes del col·lectiu 'Acaba amb la placa', que ha elaborat un mapa amb la ubicació d'aquests símbols del Ministeri de l'Habitatge. La qüestió es debatrà al plenari del mes d'abril en forma de moció. El text proposarà l'impuls d'un decret d'alcaldia que doni sis mesos als propietaris perquè retirin els símbols feixistes de la via pública i que, si no ho fan, les retiri el mateix consistori. La CUP ha avançat que, si la moció no prospera, impulsarà una acció ciutadana per despenjar totes les plaques un cop acabi el plenari. La formació independentista ha posat aquest dimecres damunt la taula el debat sobre la simbologia franquista a Tarragona. Segons la regidora Laia Estrada, que a dia d'avui encara se'n pugui trobar a la via pública és una mostra que no s'està fent la feina com cal. "Simplement s'ha passat pàgina sense restituir la memòria històrica i pensem que l'Ajuntament té el deure de promoure l'eliminació de totes les plaques que romanen a les façanes", ha assenyalat. La regidora ha explicat que es posaran en contacte amb el col·lectiu 'Acaba amb la placa' perquè registri la moció que es debatrà a l'Ajuntament i que, aquest mateix dimecres, traslladaran la proposta a l'equip de govern. "És feina d'aquest ajuntament comprometre's amb la retirada de la simbologia feixista perquè ningú no pugui dir que estem normalitzant el que va significar la dictadura", ha afegit. Estrada ha indicat que, quan es compliran 81 anys de l'inici de la Guerra Civil i 43 de la mort del dictador Franco, el 93% dels símbols feixistes que hi ha a Catalunya corresponen a plaques que es troben a les façanes, segons dades del Memorial Democràtic. Es tracta d'inscripcions del Ministeri de l'Habitatge amb el jou i les fletxes falangistes en immobles que havien estat construïts com a habitatges de protecció oficial. El regidor Jordi Martí ha detallat que en la moció proposaran que l'Ajuntament faci un decret d'alcaldia per ordenar la retirada les plaques de la via pública en compliment de la Llei de Memòria Històrica. L'objectiu és establir un període d'adaptació d'un màxim de sis mesos perquè els propietaris dels immobles procedeixin a eliminar la simbologia i que, si no ho fan, ho faci el mateix consistori. Martí ha avançat que, si la moció no prospera, impulsaran una crida ciutadana després del ple per anar a treure el centenar de plaques que queden a la ciutat. De fet, segons la CUP ja hi ha ciutadans que han despenjat símbols per iniciativa pròpia. "La llei exigeix a les administracions públiques la retirada de la simbologia franquista de la via pública, però també pot fer-ho qualsevol persona", ha manifestat el regidor. Polèmica a Lleida La retirada de les plaques franquistes ha generat polèmica a la ciutat de Lleida. En un primer moment, l'alcalde Àngel Ros es va negar a destinar recursos municipals a treure els símbols i va instar als qui els fessin nosa a agafar una escala i un tornavís per despenjar-les ells mateixos. Després que una empresa i diversos col·lectius engeguessin una campanya per retirar-les, l'Ajuntament va rectificar i va procedir a desmuntar més de 250 plaques de les façanes. Segons la regidora tarragonina Laia Estrada, l'alcalde Ballesteros "ha de decidir si vol apostar per seguir les passes d'Àngel Ros a Lleida o d'Ada Colau a Barcelona". "Hi ha dues maneres de fer; continuar deixant que el feixisme sigui present als nostres carrers, o fer net, i en aquest sentit haurem de veure què passa", ha etzibat la regidora. Estrada ha insistit que el govern municipal podria evitar el debat al plenari i iniciar la retirada dels símbols per voluntat pròpia. "Creiem que és legítim i necessari donar compliment a la Llei de Memòria Històrica", ha reblat. De fet, la CUP ha recordat que l'Autoritat Portuària va retirar en una setmana les inscripcions franquistes d'una tanca propera a l'antiga Laboral que la formació havia demanat que s'eliminessin. Els cupaires també han recordat que l'Ajuntament Tarragona va ser el primer consistori català que va aprovar una moció per portar als jutjats els crims del franquisme.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "La CUP de Tarragona demana al govern municipal que retiri un centenar de plaques franquistes de les façanes de la ciutat. La proposta sorgeix de les demandes del col·lectiu \"Acaba amb la placa\", que ha elaborat un mapa amb la ubicació d'aquests símbols del Ministeri de l'Habitatge. La retirada de les plaques franquistes ha generat polèmica a Lleida.", "a2": "La CUP ha sol·licitat a l’Ajuntament de Tarragona que retiri de les façanes de la ciutat les inscripcions amb el jou i les fletxes falangistes del Ministeri de l'Habitatge franquista. El partit ha basat la proposta en les demandes del col·lectiu “Acaba amb la placa” i presentarà una moció al respecte que es debatrà al ple de l’Ajuntament.", "a3": "Des de la CUP s'exigeix a l'Ajuntament de Tarragona que retiri un centenar de plaques amb simbologia franquista que encara pengen a les façanes. Si la seva moció no prospera, la CUP iniciarà una acció ciutadana per despenjar-les totes. S'ha recordat també que el govern podria retirar-les sense necessitat de fer cap debat plenari." }, "extractive": { "a1": "La CUP insta l'equip de govern de l'Ajuntament de Tarragona a retirar el centenar de plaques amb simbologia franquista existents a les façanes de la ciutat.\nSegons han explicat aquest dimecres els anticapitalistes, la proposta arriba després de la polèmica sorgida a la ciutat de Lleida i parteix de les demandes del col·lectiu 'Acaba amb la placa', que ha elaborat un mapa amb la ubicació d'aquests símbols del Ministeri de l'Habitatge.\nEl regidor Jordi Martí ha detallat que en la moció proposaran que l'Ajuntament faci un decret d'alcaldia per ordenar la retirada les plaques de la via pública en compliment de la Llei de Memòria Històrica.\nEstrada ha indicat que, quan es compliran 81 anys de l'inici de la Guerra Civil i 43 de la mort del dictador Franco, el 93% dels símbols feixistes que hi ha a Catalunya corresponen a plaques que es troben a les façanes, segons dades del Memorial Democràtic.", "a2": "La CUP insta l'equip de govern de l'Ajuntament de Tarragona a retirar el centenar de plaques amb simbologia franquista existents a les façanes de la ciutat.\nSegons han explicat aquest dimecres els anticapitalistes, la proposta arriba després de la polèmica sorgida a la ciutat de Lleida i parteix de les demandes del col·lectiu 'Acaba amb la placa', que ha elaborat un mapa amb la ubicació d'aquests símbols del Ministeri de l'Habitatge.\nEl regidor Jordi Martí ha detallat que en la moció proposaran que l'Ajuntament faci un decret d'alcaldia per ordenar la retirada les plaques de la via pública en compliment de la Llei de Memòria Històrica.\nEstrada ha indicat que, quan es compliran 81 anys de l'inici de la Guerra Civil i 43 de la mort del dictador Franco, el 93% dels símbols feixistes que hi ha a Catalunya corresponen a plaques que es troben a les façanes, segons dades del Memorial Democràtic.", "a3": "La CUP insta l'equip de govern de l'Ajuntament de Tarragona a retirar el centenar de plaques amb simbologia franquista existents a les façanes de la ciutat.\nLa CUP ha avançat que, si la moció no prospera, impulsarà una acció ciutadana per despenjar totes les plaques un cop acabi el plenari.\nEstrada ha indicat que, quan es compliran 81 anys de l'inici de la Guerra Civil i 43 de la mort del dictador Franco, el 93% dels símbols feixistes que hi ha a Catalunya corresponen a plaques que es troben a les façanes, segons dades del Memorial Democràtic.\nEstrada ha insistit que el govern municipal podria evitar el debat al plenari i iniciar la retirada dels símbols per voluntat pròpia." }, "extreme": { "a1": "La CUP insta el govern de l'Ajuntament de Tarragona a retirar el centenar de plaques franquistes de les façanes.", "a2": "La CUP ha demanat a l’Ajuntament de Tarragona que retiri les plaques amb símbols franquistes dels edificis de la ciutat.", "a3": "La CUP reclama memòria històrica i que es retirin les plaques amb simbologia franquista de les façanes de Tarragona." } }
43
Anna Ballbona i l’estranyesa
L'escriptora guanya el cinquè premi Llibres Anagrama amb 'No sóc aquí', premi del qual ja va ser finalista fa quatre anys
L’escriptora i periodista Anna Ballbona va quedar finalista del primer premi Llibres Anagrama amb la novel·la Joyce i les gallines. Per a ella va ser com guanyar-lo, pels elogis que va rebre de l’editor Jordi Herralde i del jurat, i pel camí que se li obria en el món de les lletres amb aquesta primera novel·la en un segell com Anagrama. Ara, quatre anys després, li ha arribat el moment de ser mereixedora del premi, amb No sóc aquí. I li atorga el mateix jurat, format per Mita Casacuberta, Sergi Pàmies, Guillem Gisbert, Imma Monsó, Jordi Puntí i les editores Isabel Obiols i Sílvia Sesé, que li han reconegut una maduresa literària i una finor d’estil, i també la construcció d’un artefacte literari, amb una mirada original i singular. Tot això li ha valgut el premi, per davant de vint-i-set originals més. Mita Casacuberta, en representació del jurat, ha dit que era una novel·la esplèndida, que girava al voltant d’una família i de la manera com la família determinava les persones. Com marcava certs autonomismes, maneres de parlar, frases fetes… ‘La família ens construeix com a persones i a vegades ens destrueix’, diu Casacuberta. I continua: ‘La novel·la construeix i desconstrueix, desmunta un llenguatge familiar i tot amarat d’un punt d’ironia. És un artefacte literari que funciona a la perfecció. No pots deixar de llegir la novel·la i en un moment donat t’adones que et fan mal els músculs de la cara, per la mitja rialla que el relat et fa obrir.’ L’humor es troba en la mirada de la narradora, hi ha una ironia que crea una distància i és un mecanisme d’autodefensa de tot allò que li pot semblar dur. Mila, la protagonista, explora la seva vida a partir d’un fet que la marca, que és la maternitat. Quedar-se embarassada porta la Mila a pensar i escriure sobre la seva infantesa, la seva joventut i els canvis que representen baixar a Barcelona per estudiar història de l’art. Nascuda a final dels anys setanta, prové d’un món pagès. El pare és un pagès que va passar a treballar a la fàbrica. La novel·la se situa en un lloc sense noms, desdibuixat, però situat en un espai ben clar: entre polígons industrials, l’autopista i les vies del tren. És un espai on dos mons grinyolen. Anna Ballbona el defineix com un lloc assetjat, encaixonat, on malgrat tot, unes maneres de viure antigues aconsegueixen preservar-se. Explica l’autora, Anna Ballbona, que els personatges que desfilen per No sóc aquí es defineixen per la manera com parlen, per la manera com s’expressen. I diu: ‘És una novel·la sobre l’estranyesa cap als orígens familiars, les herències. L’estranyesa també com un viatge de la protagonista cap al desclassament, fet que descobreix sobretot quan arriba a la universitat i se li fa molt evident que hi ha molts mons i com n’és, de petit, el món en el qual ella ha viscut fins aleshores. De fet, ella és la primera de tota la família que ha arribat a la universitat.’ El nom de Mila és una referència directa a Solitud, de Víctor Català, però també un homenatge a la mare de l’autora, que es diu Nila. Prendre una llengua, unes frases fetes, un metallenguatge, que prové d’un espai rural, que ha anat quedant situat pel món del totxo, la indústria i les grans comunicacions podria fer pensar en un llenguatge que s’acaba. Però no és exacte, perquè els personatges que transiten per la història que basteix Anna Ballbona, a més de tenir una aura animista, també tenen expressions pròpies d’ara i d’abans. Per exemple, el pare insulta dient filipolles i la mare que s’empipa diu que aixafaria el cap a algú. I l’àvia diu que tal persona sembla mumarota. Un bestiari familiar que pinta un paisatge que s’acosta al realisme màgic: l’avi, amb la cama tallada a causa del sucre i que gasta una cama ortopèdica; l’àvia, a qui el pensament se li fa fosc; la tia conca, carregada de manies… I la protagonista, que la família decideix que la visiti un guaridor, perquè sembla que té un do. I sí, té un do que se li anirà desenvolupant, que li permet de travessar un seguit de fronteres. La novel·la arribarà al març a les llibreries, i al juny en sortirà la versió en espanyol, també a Anagrama.
[ "cultura", "lletres" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "L’escriptora i periodista Anna Ballbona ha guanyat la cinquena edició del premi Llibres Anagrama amb la novel·la \"No sóc aquí\", que gira al voltant de la manera com la família determina les persones. Ballbona ja va quedar finalista de la primera edició del premi Llibres Anagrama amb la novel·la \"Joyce i les gallines\", que tenia el mateix jurat.", "a2": "La novel·la \"No sóc aquí\" d’Anna Ballbona ha guanyat el premi Llibres Anagrama. L’obra se centra en les reflexions que la protagonista fa de la seva vida després de quedar-se embarassada i gira al voltant de l’estranyesa i els orígens familiars amb uns personatges que es defineixen per la seva manera de parlar.", "a3": "L'autora Anna Ballbona ha rebut el premi Llibres Anagrama per \"No sóc aquí\" després d'haver quedat finalista fa quatre anys. La novel·la tracta sobre l'exploració de la vida de la protagonista, després de ser mare, que la contempla des d'una ironia que la protegeix de les coses dures d'aquesta. La protagonista s'adona que el món d'on prové és molt petit." }, "extractive": { "a1": "I li atorga el mateix jurat, format per Mita Casacuberta, Sergi Pàmies, Guillem Gisbert, Imma Monsó, Jordi Puntí i les editores Isabel Obiols i Sílvia Sesé, que li han reconegut una maduresa literària i una finor d’estil, i també la construcció d’un artefacte literari, amb una mirada original i singular.\nMita Casacuberta, en representació del jurat, ha dit que era una novel·la esplèndida, que girava al voltant d’una família i de la manera com la família determinava les persones.\nL’estranyesa també com un viatge de la protagonista cap al desclassament, fet que descobreix sobretot quan arriba a la universitat i se li fa molt evident que hi ha molts mons i com n’és, de petit, el món en el qual ella ha viscut fins aleshores.\nUn bestiari familiar que pinta un paisatge que s’acosta al realisme màgic: l’avi, amb la cama tallada a causa del sucre i que gasta una cama ortopèdica; l’àvia, a qui el pensament se li fa fosc; la tia conca, carregada de manies… I la protagonista, que la família decideix que la visiti un guaridor, perquè sembla que té un do.", "a2": "I li atorga el mateix jurat, format per Mita Casacuberta, Sergi Pàmies, Guillem Gisbert, Imma Monsó, Jordi Puntí i les editores Isabel Obiols i Sílvia Sesé, que li han reconegut una maduresa literària i una finor d’estil, i també la construcció d’un artefacte literari, amb una mirada original i singular.\nMita Casacuberta, en representació del jurat, ha dit que era una novel·la esplèndida, que girava al voltant d’una família i de la manera com la família determinava les persones.\nMila, la protagonista, explora la seva vida a partir d’un fet que la marca, que és la maternitat.\nL’estranyesa també com un viatge de la protagonista cap al desclassament, fet que descobreix sobretot quan arriba a la universitat i se li fa molt evident que hi ha molts mons i com n’és, de petit, el món en el qual ella ha viscut fins aleshores.", "a3": "Ara, quatre anys després, li ha arribat el moment de ser mereixedora del premi, amb No sóc aquí.\nI li atorga el mateix jurat, format per Mita Casacuberta, Sergi Pàmies, Guillem Gisbert, Imma Monsó, Jordi Puntí i les editores Isabel Obiols i Sílvia Sesé, que li han reconegut una maduresa literària i una finor d’estil, i també la construcció d’un artefacte literari, amb una mirada original i singular.\nLa novel·la se situa en un lloc sense noms, desdibuixat, però situat en un espai ben clar: entre polígons industrials, l’autopista i les vies del tren.\nL’estranyesa també com un viatge de la protagonista cap al desclassament, fet que descobreix sobretot quan arriba a la universitat i se li fa molt evident que hi ha molts mons i com n’és, de petit, el món en el qual ella ha viscut fins aleshores." }, "extreme": { "a1": "L’escriptora i periodista Anna Ballbona guanya el cinquè premi Llibres Anagrama amb novel·la \"No sóc aquí\".", "a2": "Anna Ballbona ha guanyat el premi Llibres Anagrama amb una novel·la que gira al voltant de la família.", "a3": "Anna Ballbona ha guanyat el premi Llibres Anagrama amb la novel·la \"No sóc aquí\" després d'haver sigut finalista fa quatre anys." } }
1,365
L'ANC d'Andorra creu que són minoria els que temen «l'imperialisme català»
L'entitat vol mobilitzar els 12.000 catalans que es calcula que viuen al país veí | Opina que el cas Pujol forma part del "joc brut" d'Espanya per frenar la consulta
Manel Urindar, coordinador de l'ANC d'Andorra. Foto: Joan Antoni Guerrero Els membres de l'Assamblea Nacional Catalana a Andorra, que s'acaben de constituir en associació al Principat, consideren que són "una minoria" els andorrans que troben que el procés sobiranista català porta en la seva agenda aspiracions "imperialistes" catalanes per a "l'assimilació" del seu país. Fa pocs dies la cònsol major d'Andorra la Vella, Rosa Ferrer, va obrir la porta a reconèixer una Catalunya independent si s'hi arriba per via democràtica. Segons ha pogut saber Nació Digital, la cònsol, després de publicar-se la notícia, ha rebut trucades d'algun polític del país molest que li ha tocat el crostó per manifestar-se. "Andorra és un país i com en tots et trobes gent que és més patriota que una altra; alguns confonen el fet de ser nacionalista andorrà amb què hagin de rebutjar tot allò que sigui català", reconeix el coordinador de l'ANC a Andorra, Manel Urdinar. "Tenim moltes coses en comú -insisteix-, i punts de trobada, encara que hi ha gent que surt amb el discurs de l'invasió, però penso que són pors absurdes perquè els catalans tenim altres problemes abans que intentar assimilar Andorra". No obstant això, el coordinador de l'ANC creu que aquest nacionalisme andorrà, recelós del procés català, és minoritari, "per la meva experiència directa", diu. I remarca que "dels 70.000 ciutadans d'Andorra, 12.000 són directament catalans, d'altres espanyols i molts amb família a Catalunya, així que no hi ha cap motiu per odiar Catalunya des d'Andorra". La V el 4 de setembre Actualment, l'associació en què s'ha constituït l'ANC al Principat, compta amb 75 socis i ha organitzat diversos actes amb èxit de participació, com és el cas de la Via Catalana de l'any passat. "A Andorra una manifestació amb 50 persones es considera megamanifestació, i nosaltres l'any passat vam reunir 750 persones per fer la cadena humana". Ara estan concentrats en l'organització de la V que volen formar al Principat aquest 4 de setembre. Al mateix temps, preparen un cicle de conferències sobre el dret a decidir, les seleccions catalanes, llengua i cultura i les terceres vies. Entre els actes que tenen pensats fer és plantar un plançó del Pi de les Tres Branques al Principat i organitzar, al mateix temps, una jornada de germanor de les cultures catalana i andorrana, "per promoure que ets català i que vius a Andorra", subratlla Urindar. El procés català des d'Andorra es viu de forma diferent, explica el coordinador de l'ANC. "Aquí la gent ho viu més fredament perquè no estàs a Catalunya, aquí és com que la persona viu en el seu somni realitzat: un país independent de parla catalana, i veus que un país petit pot ser viable perfectament". Per Urindar, Andorra és l'exemple perfecte que mostra que una Catalunya independent és totalment viable. Fins i tot, assenyala, els espanyols que viuen al Principat entenen millor el procés català perquè comproven perfectament que allò a què aspiren els catalans existeix realment. "Aquí no et trobes tantes reaccions viscerals com passa a l'estat espanyol", remarca. El cas Pujol Pel que fa al cas Pujol, l'ANC d'Andorra ho contempla com una operació més dins del marc del "joc brut espanyol" per tal de posar impediments a la celebració de la consulta del 9 de novembre. "Penso que és un tema de justícia andorrana, a banda que tota la porqueria que puguin treure de cara a la consulta sortirà ara i l'interessant del cas Pujol no són els diners que pugui tenir a Andorra, perquè podria ser Suïssa també, sinó més aviat les raons perquè hagi sortit ara, han escollit de treure-ho ara". Encara que l'ANC no pot valorar si el govern andorrà està oferint facilitats a Espanya per tal de treure més informació compromesa dels Pujol amb finalitats polítiques, admeten que el procés probablement està generant "pressions". "El cas Pujol Andorra s'ho ha trobat, a la banca andorrana això no li interessa gens, el tema Pujol, aquí Andorra, és bàsciament un 'marron' i no m'extranyari aque el CNI hi hagués posat cullerada".
[]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "Els membres de l'Assemblea Nacional Catalana a Andorra, que s'acaben de constituir en associació al Principat, volen mobilitzar els 12.000 catalans que es calcula que viuen a Andorra. L'associació constituïda compta amb 75 socis i consideren que són una minoria els andorrans que troben que el procés sobiranista català és imperialista.", "a2": "L’ANC d'Andorra ha organitzat diferents actes per promoure la cultura catalana que han tingut una bona acollida. Segons el coordinador de l’assemblea, molts andorrans entenen el procés independentista i, malgrat que alguns nacionalistes andorrans critiquen que una Catalunya independent podria intentar annexar el seu país, aquesta no és una opinió generalitzada.", "a3": "S'ha constituït l'ANC a Andorra. Des d'aquesta assemblea, es considera que els andorrans que pensen que el procés català té aspiracions imperialistes són una minoria. L'entitat durà a terme diferents activitats per celebrar la germanor entre la cultura catalana i andorrana. Així mateix, pel que fa al cas Pujol, l'ANC d'Andorra pensa que és un joc brut espanyol." }, "extractive": { "a1": "Els membres de l'Assamblea Nacional Catalana a Andorra, que s'acaben de constituir en associació al Principat, consideren que són \"una minoria\" els andorrans que troben que el procés sobiranista català porta en la seva agenda aspiracions \"imperialistes\" catalanes per a \"l'assimilació\" del seu país.\n\"Andorra és un país i com en tots et trobes gent que és més patriota que una altra; alguns confonen el fet de ser nacionalista andorrà amb què hagin de rebutjar tot allò que sigui català\", reconeix el coordinador de l'ANC a Andorra, Manel Urdinar.\nEntre els actes que tenen pensats fer és plantar un plançó del Pi de les Tres Branques al Principat i organitzar, al mateix temps, una jornada de germanor de les cultures catalana i andorrana, \"per promoure que ets català i que vius a Andorra\", subratlla Urindar.\nPel que fa al cas Pujol, l'ANC d'Andorra ho contempla com una operació més dins del marc del \"joc brut espanyol\" per tal de posar impediments a la celebració de la consulta del 9 de novembre.", "a2": "Els membres de l'Assamblea Nacional Catalana a Andorra, que s'acaben de constituir en associació al Principat, consideren que són \"una minoria\" els andorrans que troben que el procés sobiranista català porta en la seva agenda aspiracions \"imperialistes\" catalanes per a \"l'assimilació\" del seu país.\n\"Tenim moltes coses en comú -insisteix-, i punts de trobada, encara que hi ha gent que surt amb el discurs de l'invasió, però penso que són pors absurdes perquè els catalans tenim altres problemes abans que intentar assimilar Andorra\". \nEntre els actes que tenen pensats fer és plantar un plançó del Pi de les Tres Branques al Principat i organitzar, al mateix temps, una jornada de germanor de les cultures catalana i andorrana, \"per promoure que ets català i que vius a Andorra\", subratlla Urindar.\nPel que fa al cas Pujol, l'ANC d'Andorra ho contempla com una operació més dins del marc del \"joc brut espanyol\" per tal de posar impediments a la celebració de la consulta del 9 de novembre.", "a3": "Els membres de l'Assamblea Nacional Catalana a Andorra, que s'acaben de constituir en associació al Principat, consideren que són \"una minoria\" els andorrans que troben que el procés sobiranista català porta en la seva agenda aspiracions \"imperialistes\" catalanes per a \"l'assimilació\" del seu país.\nI remarca que \"dels 70.000 ciutadans d'Andorra, 12.000 són directament catalans, d'altres espanyols i molts amb família a Catalunya, així que no hi ha cap motiu per odiar Catalunya des d'Andorra\".\nEntre els actes que tenen pensats fer és plantar un plançó del Pi de les Tres Branques al Principat i organitzar, al mateix temps, una jornada de germanor de les cultures catalana i andorrana, \"per promoure que ets català i que vius a Andorra\", subratlla Urindar.\nPel que fa al cas Pujol, l'ANC d'Andorra ho contempla com una operació més dins del marc del \"joc brut espanyol\" per tal de posar impediments a la celebració de la consulta del 9 de novembre." }, "extreme": { "a1": "L'Assemblea Nacional Catalana d'Andorra vol mobilitzar els 12.000 catalans que es calcula que viuen al país.", "a2": "L’ANC a Andorra considera que els andorrans entenen el procés independentista i pocs tenen por a l’imperialisme català.", "a3": "L'ANC a Andorra considera minoria els andorrans que rebutgen el procés i pensa que el cas Pujol és joc brut." } }
1,689
Sánchez esquiva el 155 a Catalunya i es presenta ara com a garant de la «convivència»
El president espanyol en funcions erigeix el PSC com el partit «de la solució» al conflicte i es desmarca d'un pacte amb PP i Ciutadans
Allunyats dels micròfons, dirigents del PSC admeten que els incomoda veure el PSOE brandar l'espantall del 155 com ho va fer Pedro Sánchez fa tot just deu dies a la Festa de la Rosa a Gavà. La raó és senzilla: si es vol jugar el paper de frontissa a Catalunya, acostar-se a la línia discursiva de Ciutadans és un torpede que els resta credibilitat. El president en funcions ha tornat aquest dimecres a Barcelona atenent aquesta petició dels socialistes catalans. Ni rastre del 155 en el seu discurs. Cap advertència sobre l'escenari post-sentència. — Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) October 9, 2019 Trobar l'equilibri entre eixamplar la seva majoria a costa de la sagnia de Ciutadans i no invalidar el lema "diàleg, negociació i pacte", buc insígnia de Miquel Iceta, és la dicotomia en la qual els socialistes estan confeccionant la seva campanya. Conscients, clar està, que el missatge que dona rèdits a la resta d'Espanya pot restar en el cas de Catalunya, feu clau per apuntalar la Moncloa. Un gir discursiu respecte fa deu dies En un moment en què bona part de la societat catalana sent l'alè al clatell de la sentència del Tribunal Suprem i que està en plena ebullició la cuina de la resposta a nivell social, Sánchez ha diagnosticat que l'independentisme està, en aquests moments, "nu davant la fal·làcia" de pensar que hi havia una Catalunya "uniforme" que avala el seu projecte. Ha erigit el PSOE en l'antídot per superar "la fractura" i "recuperar la convivència" en una Catalunya "plural" dins d'una Espanya "diversa". El copet a l'esquena al PSC ha estat clar, especialment quan ha proclamat que el d'Iceta és "el partit de la solució i la convivència" a Catalunya. A més de satisfer els socis catalans amb un to molt menys bel·ligerant que el de les darrers setmanes en un context procliu per a la polarització, Sánchez també s'ha desmarcat d'un possible pacte postelectoral amb PP o Ciutadans. "On hem d'anar nosaltres amb partits polítics que pacten amb la ultradreta i que diuen que el PSOE és un partit criminal?", ha etzibat. I encara ha dedicat un bon reguitzell als seus contrincants per la dreta recordant com "es corrompen" quan arriben al govern. Ni ells tenen "projecte polític" ni el poden tenir, ha dit, una esquerra que Meritxell Batet s'ha encarregat de recordar, en referència a la irrupció de Més País d'Íñigo Errejón, que només sap "dividir-se". La bomba de rellotgeria de la sentència Si de convivència ha parlat Sánchez, de convivència han parlat també Iceta, Batet i Jaume Collboni. La consigna era clara. Els socialistes tenen clar el factor que la Catalunya post-sentència pot ser una bomba de rellotgeria que dinamiti els càlculs electorals fets a la Moncloa. Especialment ho sap el PSC, que afronta amb preocupació un 10-N que estarà inevitablement sacsejat per les turbulències derivades de les previsibles condemnes dels dirigents empresonats. És en aquest context, procliu a agreujar la polarització, que el PSC intentarà recuperar el seu paper de partit guanyador en les eleccions espanyoles a Catalunya, però ho vol fer amb el rol de presentar-se com el partit que pot "recosir" una societat partida en dos. El passat 28-A, Meritxell Batet va veure com una ERC encapçalada per l'empresonat Oriol Junqueras s'imposava amb 15 diputats. Hàbil en el llenguatge, Iceta capgira l'argument que dirigents del PSOE han esgrimit fent referència explícita al 155. Segons el líder del PSC, són els independentistes els que, en tot cas, posen en perill l'autogovern. "Volem guanyar per preservar l'autogovern de Catalunya, que està en risc amb els independentistes i amb una dreta que no concep una Espanya plural i diversa com la que defineix la Constitució". El líder del PSC, que repeteix una i altra vegada que ell vol ser president de la Generalitat, ha advertit que les "promeses falses han portat frustració" a Catalunya i que ell es compromet "a no dividir més" i "no mentir". La paradoxa de demanar "no jugar a la ruleta russa" Formar govern sense haver d'incloure els independentistes en la seva aritmètica és un dels objectius que tenen els socialistes entre cella i cella. Paradoxal ha estat que, amb una repetició electoral en marxa, Sánchez hagi demanat "no jugar a la ruleta russa" i apostar per la vàlvula de seguretat que, segons ell, és el PSOE. Per garantir l'"estabilitat" ara que venen corves econòmiques i per, en paraules d'Iceta, evitar que "quatre arreplegats tornin a fer la traveta" a Sánchez. Clar està que, si realment Sánchez compleix la seva paraula de no teixir enteses ni amb PP ni Ciutadans i donant per descartada la majoria absoluta, és possible que, aleshores, quedin els "arreplegats". És a dir, Podem i, potser també de nou, els sobiranistes.
[ "eleccions espanyoles 10-n" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "En un nou acte a Barcelona, el president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, ha evitat parlar de l'article 155 i de l'escenari posterior a la sentència del Tribunal Suprem. Sánchez ha dit que el PSC és el partit de la convivència i la solució al conflicte de Catalunya i que no hi haurà cap pacte amb PP i Ciutadans.", "a2": "Pedro Sánchez ha declarat que el PSOE és la solució per reparar les fractures que l’independentisme i les dretes han creat i ha afirmat que no pactarà amb el PP o Cs per formar govern. Així mateix, Miquel Iceta ha opinat que els independentistes posen en perill l’autogovern de Catalunya i ha promès acabar amb la divisió i les mentides.", "a3": "El PSOE ha esmentat el 155 durant la campanya electoral, cosa que incomoda al PSC i, ara Sánchez ha canviat el discurs i ni tan sols l'ha anomenat. A banda, ha afirmat que no pensa pactar ni amb PP ni amb Ciutadans. Aleshores, sembla que, tot i no tenir-ho al cap, potser haurà de pactar amb els sobiranistes." }, "extractive": { "a1": "En un moment en què bona part de la societat catalana sent l'alè al clatell de la sentència del Tribunal Suprem i que està en plena ebullició la cuina de la resposta a nivell social, Sánchez ha diagnosticat que l'independentisme està, en aquests moments, \"nu davant la fal·làcia\" de pensar que hi havia una Catalunya \"uniforme\" que avala el seu projecte.\nEl copet a l'esquena al PSC ha estat clar, especialment quan ha proclamat que el d'Iceta és \"el partit de la solució i la convivència\" a Catalunya.\n\"Volem guanyar per preservar l'autogovern de Catalunya, que està en risc amb els independentistes i amb una dreta que no concep una Espanya plural i diversa com la que defineix la Constitució\".\nParadoxal ha estat que, amb una repetició electoral en marxa, Sánchez hagi demanat \"no jugar a la ruleta russa\" i apostar per la vàlvula de seguretat que, segons ell, és el PSOE.", "a2": "Allunyats dels micròfons, dirigents del PSC admeten que els incomoda veure el PSOE brandar l'espantall del 155 com ho va fer Pedro Sánchez fa tot just deu dies a la Festa de la Rosa a Gavà.\nEn un moment en què bona part de la societat catalana sent l'alè al clatell de la sentència del Tribunal Suprem i que està en plena ebullició la cuina de la resposta a nivell social, Sánchez ha diagnosticat que l'independentisme està, en aquests moments, \"nu davant la fal·làcia\" de pensar que hi havia una Catalunya \"uniforme\" que avala el seu projecte.\nEls socialistes tenen clar el factor que la Catalunya post-sentència pot ser una bomba de rellotgeria que dinamiti els càlculs electorals fets a la Moncloa.\n\"Volem guanyar per preservar l'autogovern de Catalunya, que està en risc amb els independentistes i amb una dreta que no concep una Espanya plural i diversa com la que defineix la Constitució\".", "a3": "Allunyats dels micròfons, dirigents del PSC admeten que els incomoda veure el PSOE brandar l'espantall del 155 com ho va fer Pedro Sánchez fa tot just deu dies a la Festa de la Rosa a Gavà.\nEn un moment en què bona part de la societat catalana sent l'alè al clatell de la sentència del Tribunal Suprem i que està en plena ebullició la cuina de la resposta a nivell social, Sánchez ha diagnosticat que l'independentisme està, en aquests moments, \"nu davant la fal·làcia\" de pensar que hi havia una Catalunya \"uniforme\" que avala el seu projecte.\nA més de satisfer els socis catalans amb un to molt menys bel·ligerant que el de les darrers setmanes en un context procliu per a la polarització, Sánchez també s'ha desmarcat d'un possible pacte postelectoral amb PP o Ciutadans.\n\"Volem guanyar per preservar l'autogovern de Catalunya, que està en risc amb els independentistes i amb una dreta que no concep una Espanya plural i diversa com la que defineix la Constitució\"." }, "extreme": { "a1": "El president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, afirma que el PSC és la solució al conflicte de Catalunya.", "a2": "Pedro Sánchez ha afirmat que el PSOE és la solució per millorar les relacions entre Espanya i Catalunya.", "a3": "Sánchez canvia discursivament respecte al 155 per alleujar tensions amb el PSC i aconseguir més vots a Catalunya." } }
1,395
«Soc un maltractador psicològic»
Manuel Martínez és usuari del Servei d'Atenció a Homes de l'Ajuntament de Barcelona des de fa vuit mesos perquè vol unes relacions personals lliures de violència
"Soc un maltractador psicològic", diu el Manuel Martínez. Al març d'enguany, la seva actual exparella va tornar a casa després de la seva sessió amb la psicòloga i li va dir aquesta frase: "Manuel, la meva psicòloga diu que tens tots els números de ser un maltractador psicològic". Ell va accedir a trucar al telèfon que li va donar. "Vaig venir al SAH amb el convenciment que aquí em dirien que de maltractador no en tenia res. Venia esperant el no, que algú em digués que això meu era qüestió de caràcter", relata. Però fa unes sessions, va llençar la tovallola. "Ja no puc negar l'evidència: soc un maltractador psicològic", sentencia. Un exercici d'honestedat, poc habitual. De fet, ja li ho havia dit una exparella i la seva germana, que exercia maltracte psicològic, però ell no ho havia considerat mai. El març passat va arribar al SAH i després de diverses entrevistes individuals, va començar les sessions setmanals. Des d'aleshores, cada dilluns es reuneix amb sis o set usuaris més al carrer Garcilaso, 23 de Barcelona amb experts que els assessoren. El de la Sagrera és l'únic centre que desplega el programa a la ciutat. Martínez fa unes sessions que "ha acceptat" que és un maltractador psicològic, i diu que ara se sent "una esponja", perquè vol impregnar-se de tot el que aprengui al SAH. Té una filla d'11 anys, amb la qual ha parlat sobre les sessions a les que participa. Relata que és amb ella que nota canvis en la relació i por "aplicar" les eines que va interioritzant. Martínez reconeix haver maltractat psicològicament la seva exparella, la seva filla, la seva germana i les nebodes. Comentaris negatius, humiliants i control sobre elles són alguns dels exemples d'això. Ara, ve al SAH voluntàriament cada dilluns amb la intenció de canviar la seva conducta i avançar el treball que està fent. Afegeix, també, que no té objectius concrets ni pressa. El SAH, un projecte cada vegada més consolidat El programa d'atenció a homes és un servei de l'Ajuntament de Barcelona de caràcter voluntari, dirigit a ciutadans més grans de 21 anys. Requereix la voluntat dels usuaris de voler canviar les seves relacions personals per evitar l'ús de qualsevol tipus de violència. Esteve Segura és coordinador municipal del servei i explica que aquest 2018 el programa ha atès 250 homes -l'any passat 187- i que cada vegada està més consolidat. Si bé és una iniciativa que té el seu inici l'any 2005, quan es va establir la necessitat d'intervenir en persones que exerceixen violència, aquest mandat ha guanyat força. Des del 2016 s’ha gairebé doblat el pressupost destinat a polítiques municipals contra la violència masclista i l’atenció de les dones i els infants. El SAH té una primera fase d'acollida en la que es treballa la identificació de la violència. "És important que es dugui a terme aquest factor, ja que el SAH treballa tot el que hi ha entre el reconeixement i la responsabilitat". Afegeix que usuaris com Martínez es troben a la meitat del procés: "Ara ja s'ha identificat com a maltractador i queda treballar per arribar a la responsabilització". El programa preveu 32 sessions al llarg de nou mesos. Un cop arribat al final, té lloc la fase de seguiment, que serveix per determinar si s'han consolidat els canvis. La violència masclista a Barcelona Segons dades de la darrera Enquesta de Violència Masclista de Catalunya (2016), en el cicle vital de les dones, més de la meitat, concretament un 57,7%, ha patit violència masclista en algun moment de les seves vides. Això excloent els comentaris, gestos despectius de connotació sexual i l'exhibicionisme. De fet, una dada especialment preocupant és que un 31% de les dones -una de cada tres- ha patit agressions d'algun tipus al llarg de la seva vida. L'any 2016 un 13,8% de les barcelonines va patir alguna agressió masclista. Per grups d’edat, les dones més joves, de 16 a 29 anys, són les més afectades: també el 2016, la victimització entre aquest grup d’edat va ser del 29,4%, més del doble de la mitjana de la ciutat.
[ "especial 25-n" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "Les dades de la darrera Enquesta de Violència Masclista de Catalunya (2016) mostren que un 57,7% de les dones ha patit violència masclista en algun moment de les seves vides. És especialment preocupant el fet que un 31% de les dones, una de cada tres, hagi patit agressions d'algun tipus al llarg de la seva vida.", "a2": "El SAH és un programa de l’Ajuntament de Barcelona iniciat l’any 2005 que ajuda a homes que volen modificar qualsevol mena de conducta violenta. En una primera fase, s’identifica la violència i després es realitzen sessions setmanals amb altres usuaris i experts per prendre’n responsabilitat. Aquesta iniciativa intenta lluitar contra la violència masclista, que encara afecta moltes dones.", "a3": "El Servei d'Atenció a Homes atén usuaris amb perfil de maltractador psicològic. Els homes que hi van, ho fan de manera totalment voluntària i es planifiquen 32 sessions per canviar aquest perfil i que els usuaris puguin tenir relacions sanes i d'igualtat. Està dirigit a ciutadans majors de vint-i-un anys i pretén lluitar contra la violència masclista." }, "extractive": { "a1": "Al març d'enguany, la seva actual exparella va tornar a casa després de la seva sessió amb la psicòloga i li va dir aquesta frase: \"Manuel, la meva psicòloga diu que tens tots els números de ser un maltractador psicològic\".\nEl programa d'atenció a homes és un servei de l'Ajuntament de Barcelona de caràcter voluntari, dirigit a ciutadans més grans de 21 anys. \nSegons dades de la darrera Enquesta de Violència Masclista de Catalunya (2016), en el cicle vital de les dones, més de la meitat, concretament un 57,7%, ha patit violència masclista en algun moment de les seves vides.\nDe fet, una dada especialment preocupant és que un 31% de les dones -una de cada tres- ha patit agressions d'algun tipus al llarg de la seva vida.", "a2": "Al març d'enguany, la seva actual exparella va tornar a casa després de la seva sessió amb la psicòloga i li va dir aquesta frase: \"Manuel, la meva psicòloga diu que tens tots els números de ser un maltractador psicològic\".\nAra, ve al SAH voluntàriament cada dilluns amb la intenció de canviar la seva conducta i avançar el treball que està fent.\nEl programa d'atenció a homes és un servei de l'Ajuntament de Barcelona de caràcter voluntari, dirigit a ciutadans més grans de 21 anys. \nSegons dades de la darrera Enquesta de Violència Masclista de Catalunya (2016), en el cicle vital de les dones, més de la meitat, concretament un 57,7%, ha patit violència masclista en algun moment de les seves vides.", "a3": "Martínez fa unes sessions que \"ha acceptat\" que és un maltractador psicològic, i diu que ara se sent \"una esponja\", perquè vol impregnar-se de tot el que aprengui al SAH.\nEl març passat va arribar al SAH i després de diverses entrevistes individuals, va començar les sessions setmanals.\nEl programa d'atenció a homes és un servei de l'Ajuntament de Barcelona de caràcter voluntari, dirigit a ciutadans més grans de 21 anys.\nSegons dades de la darrera Enquesta de Violència Masclista de Catalunya (2016), en el cicle vital de les dones, més de la meitat, concretament un 57,7%, ha patit violència masclista en algun moment de les seves vides." }, "extreme": { "a1": "Segons dades de l'última Enquesta de Violència Masclista de Catalunya (2016), un 57,7% de les dones ha patit violència masclista.", "a2": "Des del 2005, l’Ajuntament de Barcelona ofereix un programa d'atenció a homes per ajudar-los a modificar conductes violentes.", "a3": "El Servei d'Atenció a Homes vetlla per la recuperació dels maltractadors psicològics i els ajuda a reinserir-se en societat." } }
121
George Weah: com ha arribat l’únic Pilota d’Or africà a la presidència de Libèria?
L'ex-futbolista va jurar dilluns el càrrec com a nou president de Libèria després de dues derrotes electorals
George Weah (Clara Town, 1966) va jurar dilluns el càrrec com a nou president de Libèria. L’ex-futbolista ha arribat a la presidència a la segona oportunitat, després d’haver perdut les eleccions del 2005 contra la presidenta sortint i Nobel de la Pau, Ellen Johnson-Sirleaf, reelegida el 2011 per a un segon mandat. El traspàs pacífic del poder es va fer a l’estadi Samuel Doe davant una multitud de 35.000 persones. ‘He passat molts anys de la meva vida en estadis, però el d’avui és un sentiment com cap altre’, va dir el nou president. De la gespa europea a l’arena política. Weah va guanyar les eleccions amb el 61% dels vots, una majoria que li permetrà de governar durant els pròxims sis anys. En el seu discurs, va prometre que començaria una nova etapa a Libèria basada en la pau i la unitat del país i la fi de la corrupció dels càrrecs públics. També s’ha compromès a tenir en compte totes les regions i ha reivindicat la necessitat de respectar totes les identitats religioses, ètniques i polítiques. Vegeu algunes de les imatges del seu nomenament, recollides per la cadena Al-Jazira. Nascut a Clara Town, un dels suburbis més pobres de Monròvia, Weah va impregnar-se d’un esperit de superació que li va permetre de triomfar en el món del futbol. És un dels millors futbolistes africans de la història. De fet, és l’únic jugador africà que ha guanyat la Pilota d’Or (1995), a més del Fifa World Player el mateix any. Durant dues dècades, va explotar la seva velocitat i l’olfacte golejador en grans equips com el Mònegue, el PSG, el Milan, el Chelsea, l’Olympique de Marsella i el Manchester City, entre més clubs. Weah era un jugador extremadament ràpid. Una cerca ràpida a YouTube permet de recuperar alguns dels seus millors gols. Velocitat, potència i definició. Una exhibició de qualitats físiques i tècniques. Durant la guerra, Weah va mantenir viva la selecció nacional de Libèria. Va escollir els jugadors que eren al país i els qui competien a l’estranger, els va entrenar a Ghana i va arribar a classificar l’equip per a la Copa d’Àfrica. Va patrocinar la selecció i va quedar-se a un pas de disputar el Mundial del 2002. A més de la carrera futbolística i de l’activisme polític, Weah ha estat vinculat a accions humanitàries. Va ser ambaixador d’Unicef el 1994 i s’ha implicat en campanyes d’alfabetització, de vacunació, de prevenció de la sida, de promoció de les escoles de formació professional i de lluita contra els nens soldat. A més, ha desenvolupat diversos projectes al seu país. La tossuderia, clau per a arribar a la presidència Bona part de la carrera futbolística a Europa va coincidir amb les dues guerres civils que van assolar Libèria, entre el 1989 i el 1994 i entre el 1999 i el 2003. Weah va penjar les botes precisament l’agost del 2003, i el 2005 ja optava a la presidència. Va fundar el Congrés per al Canvi Democràtic, el partit que li va permetre de ser candidat i que defensava les classes populars més desafavorides. La popularitat va ajudar-lo a guanyar la primera volta, però la seva rival –la presidenta sortint, Ellen Johnson-Sirleaf– va imposar-se a la segona volta. Weah no va reconèixer el resultat i va acusar-la de frau electoral, però els observadors internacionals van donar suport a les garanties de les eleccions. Finalment, va abaixar veles i va reconèixer la derrota. El nou govern va establir que calia tenir estudis universitaris per a accedir a la presidència. De manera que Weah va anar-se’n a viure als Estats Units, i va estudiar administració d’empreses i criminologia a la Universitat de Devry, a Florida, on va graduar-se quatre anys més tard. Va tornar a Libèria i el 2011 va presentar-se com a candidat a la vice-presidència, però novament va perdre. La tossuderia de Weah el va dur a presentar-se a les eleccions del senat l’any 2014, i va obtenir un lloc a la cambra pel comtat de Montserrado amb el 78% dels vots. La seva presència al senat va proporcionar-li visibilitat pública i experiència política per a començar a preparar el terreny de cara a les presidencials del 2017, on ha acabat derrotant la presidenta Johnson-Sirleaf. Els objectius immediats? Consolidar la reconciliació del país, donar un impuls al sistema sanitari –Libèria va ser un dels països més afectats per l’epidèmia de l’Ebola–, aconseguir el creixement econòmic i redistribuir la riquesa. Sis anys perquè Weah gestioni l’èxit electoral i el rèdit per a contribuir a desenvolupar un dels països més pobres del món.
[ "món", "àfrica" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "L’exfutbolista George Weah, l’únic Pilota d’Or africà, va jurar dilluns el càrrec com a nou president de Libèria. En el seu discurs, va prometre una nova etapa a Libèria basada en la pau, la unitat i la fi de la corrupció. Es va comprometre a tenir en compte totes les regions i a respectar totes les identitats religioses, ètniques i polítiques.", "a2": "L’exfutbolista George Weah serà el president de Libèria durant els sis anys vinents. Weah, que ja és el tercer cop que optava a la presidència, s'ha esforçat molt per impulsar la seva carrera política. Entre altres coses, el nou president ha promès millorar el sistema sanitari i lluitar per la pau i la unitat del país i contra la corrupció.", "a3": "George Weah ha arribat a la presidència de Libèria després d'haver-s'hi presentat dues vegades. L'exfutbolista va haver d'anar-se'n als Estats Units per aconseguir un títol universitari i presentar-se a les eleccions. La seva proposta és canviar la situació social del país, obtenir un creixement econòmic i millorar la sanitat, ja que Libèria és un dels principals afectats per l'Ebola." }, "extractive": { "a1": "George Weah (Clara Town, 1966) va jurar dilluns el càrrec com a nou president de Libèria.\nEn el seu discurs, va prometre que començaria una nova etapa a Libèria basada en la pau i la unitat del país i la fi de la corrupció dels càrrecs públics.\nWeah no va reconèixer el resultat i va acusar-la de frau electoral, però els observadors internacionals van donar suport a les garanties de les eleccions.\nLa seva presència al senat va proporcionar-li visibilitat pública i experiència política per a començar a preparar el terreny de cara a les presidencials del 2017, on ha acabat derrotant la presidenta Johnson-Sirleaf.", "a2": "George Weah (Clara Town, 1966) va jurar dilluns el càrrec com a nou president de Libèria.\nVa ser ambaixador d’Unicef el 1994 i s’ha implicat en campanyes d’alfabetització, de vacunació, de prevenció de la sida, de promoció de les escoles de formació professional i de lluita contra els nens soldat.\nLa seva presència al senat va proporcionar-li visibilitat pública i experiència política per a començar a preparar el terreny de cara a les presidencials del 2017, on ha acabat derrotant la presidenta Johnson-Sirleaf.\nConsolidar la reconciliació del país, donar un impuls al sistema sanitari –Libèria va ser un dels països més afectats per l’epidèmia de l’Ebola–, aconseguir el creixement econòmic i redistribuir la riquesa.", "a3": "George Weah (Clara Town, 1966) va jurar dilluns el càrrec com a nou president de Libèria.\nL’ex-futbolista ha arribat a la presidència a la segona oportunitat, després d’haver perdut les eleccions del 2005 contra la presidenta sortint i Nobel de la Pau, Ellen Johnson-Sirleaf, reelegida el 2011 per a un segon mandat.\nTambé s’ha compromès a tenir en compte totes les regions i ha reivindicat la necessitat de respectar totes les identitats religioses, ètniques i polítiques.\nLa seva presència al senat va proporcionar-li visibilitat pública i experiència política per a començar a preparar el terreny de cara a les presidencials del 2017, on ha acabat derrotant la presidenta Johnson-Sirleaf." }, "extreme": { "a1": "L'exfutbolista George Weah, l’únic Pilota d’Or africà, arriba a la presidència de Libèria amb un 61% dels vots.", "a2": "L’exfutbolista George Weah és el nou president de Libèria i lluitarà per la pau i la unitat del país.", "a3": "Weah arriba a la presidència de Libèria després de dues eleccions: proposa canvis socials i econòmics per a la recuperació." } }
2,189
L'ERO temporal a la Torrot-Gas Gas afecta 128 treballadors i la companyia vol aplicar-lo a partir de l'1 de juliol
El comitè critica que la direcció s'ha tancat en banda i "no vol compensar res" i temen que l'expedient desemboqui en un "tancament encobert"
L'expedient de regulació d'ocupació (ERO) temporal a Torrot-Gas Gas afectarà 128 treballadors (el 100% de la plantilla) i la companyia vol començar a aplicar-lo a partir de l'1 de juliol. Tindrà una durada de sis mesos, durant els quals els treballadors aniran a l'atur en funció de les necessitats de producció. El comitè i els representants sindicals critiquen que la direcció s'ha tancat en banda i "no vol compensar res" i temen que l'expedient desemboqui en un "tancament encobert". La secretària general de la FICA-UGT a Girona, Isabel Martínez, concreta que el fabricant de motos pateix "problemes greus de tresoreria", perquè acumula 41 MEUR de pèrdues en tres anys, i reclama al fons d'inversió que hi ha al darrere que "posi diners per garantir la continuïtat" de Torrot-Gas Gas. La direcció de Torrot-Gas Gas, que fabrica motos elèctriques i de competició, ha comunicat aquest dijous al comitè els detalls de l'ERO temporal que afectarà el 100% de la plantilla. La companyia preveu començar a aplicar-lo a partir de l'1 de juliol i avui mateix, de fet, ja s'ha obert el període de negociació (perquè la llei marca que, en aquests casos, ha de ser de quinze dies). L'expedient tindrà una durada de mig any, durant el qual la plantilla aniria a l'atur. "Anirien regulant i desregulant la gent en funció de les necessitats de producció; però el gran problema és que no es preveuen fer més motos i tampoc hi ha diners per comprar la matèria primera", explica la secretària general de la FICA-UGT. En total, l'ERO afectarà 128 treballadors. D'aquests, 95 treballen a la fàbrica que Torrot-Gas Gas té a Salt (62 a la secció de motos de competició que es venen sota el segell de Gas Gas i els 33 restants, fabricant motos elèctriques per a Torrot). N'hi ha onze més que treballen a Vilablareix (on la companyia produeix un velocípede) i els restants es reparteixen entre les oficines de Mataró, Madrid i Cadis (on Torrot-Gas Gas construeix una fàbrica). Isabel Martínez concreta que, ja d'entrada, l'empresa no s'ha obert a compensar res. "Estem molt decebuts", explica la secretària de la UGT. Entre d'altres, el comitè ha demanat a Torrot-Gas Gas que els complementi l'atur durant el temps que no treballin, les vacances o no perdre les pagues extra. "I allò que és més important: si en el cas hipotètic que s'anés a concurs de creditors o la companyia acabés tancant, si s'acabaria reposant aquest temps d'atur", diu Martínez. La resposta per part de Torrot-Gas Gas, però, ha estat una negativa rotunda. "Ens han dit a tot que no, i la situació pinta malament", admet la representant sindical de la UGT. Demà, les dues parts tenen una nova reunió al matí per continuar negociant l'ERO. Un "tancament encobert" El comitè i els sindicats temen que l'ERO temporal acabi desembocant en un "tancament encobert". I per això, demanen a Black Toro Capital, el fons d'inversió que hi ha al darrere de Torrot-Gas Gas, que aboqui més diners. "Si realment es creuen el projecte, que hi apostin", subratlla Martínez. Des de la direcció, se'ls ha dit que durant aquests sis mesos confien poder trobar un nou inversor. Però els treballadors en recelen. Diuen que a la fàbrica de Salt la producció ja es troba "sota mínims" i que, de fet, ja hi ha treballadors que han optat per buscar altres feines veient la situació que travessa el fabricant de motos. "No hi ha diners ni tresoreria" La secretària general de la FICA-UGT explica que Torrot-Gas Gas pateix "problemes greus de tresoreria". "Estem parlant que l'empresa potser pot garantir la propera nòmina i poc més; és un autèntic drama, perquè estem parlant del futur i del pa de moltes famílies", subratlla Isabel Martínez. De fet, la secretària general de la UGT explica que, segons apareixia a la documentació de l'ERO d'extinció que l'empresa va presentar aquesta primavera –i que no va acabar aplicant- el fabricant de motos "acumula 41 MEUR de pèrdues en tres anys". "Això és una sagnia, i aquesta quantitat va incrementant-se", diu la portaveu sindical. Durant el darrer exercici, a més, Torrot-Gas Gas també va patir una davallada de vendes de més del 50% (passant dels 39,3 MEUR de facturació del 2017 als 22 de l'any passat). El comitè i els sindicats ja alerten, però, que la plantilla no es quedarà de braços creuats. "En funció del què ens diguin demà, farem una assemblea i respondrem amb contundència; però no ens quedarem aturats esperant que juguin amb el nostre futur", conclou Isabel Martínez.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "La direcció de Torrot-Gas Gas, empresa que fabrica motos elèctriques i de competició, ha comunicat els detalls de l'expedient de regulació d'ocupació (ERO) temporal que afectarà els seus 128 treballadors (100% de la plantilla). L'empresa ha indicat que pateix problemes greus de tresoreria, acumulant 41 MEUR de pèrdues en tres anys, i que vol començar a aplicar l'ERO l'1 de juliol.", "a2": "El fabricant de motos Torrot-Gas Gas aplicarà un ERO temporal que afectarà els seus 128 treballadors. L’expedient tindrà una durada de sis mesos i s’anirà regulant i desregulant els treballadors depenent de les necessitats de producció. Segons la FICA-UGT, l’empresa no està oberta a donar compensacions i està travessant problemes econòmics greus que podrien desembocar en el seu tancament total.", "a3": "La situació financera de l'empresa Torrot-Gas Gas és molt delicada, ja que acumula més de 41 MEUR de pèrdues en els últims tres anys. Per aquest motiu, ha decidit aplicar un ERO a tota la seva plantilla. Des d'UGT s'està lluitant pels drets dels treballadors i temen que potser es tracta d'una forma de tancament encobert." }, "extractive": { "a1": "L'expedient de regulació d'ocupació (ERO) temporal a Torrot-Gas Gas afectarà 128 treballadors (el 100% de la plantilla) i la companyia vol començar a aplicar-lo a partir de l'1 de juliol.\nLa secretària general de la FICA-UGT a Girona, Isabel Martínez, concreta que el fabricant de motos pateix \"problemes greus de tresoreria\", perquè acumula 41 MEUR de pèrdues en tres anys, i reclama al fons d'inversió que hi ha al darrere que \"posi diners per garantir la continuïtat\" de Torrot-Gas Gas.\nLa direcció de Torrot-Gas Gas, que fabrica motos elèctriques i de competició, ha comunicat aquest dijous al comitè els detalls de l'ERO temporal que afectarà el 100% de la plantilla.\n\"Anirien regulant i desregulant la gent en funció de les necessitats de producció; però el gran problema és que no es preveuen fer més motos i tampoc hi ha diners per comprar la matèria primera\", explica la secretària general de la FICA-UGT.", "a2": "L'expedient de regulació d'ocupació (ERO) temporal a Torrot-Gas Gas afectarà 128 treballadors (el 100% de la plantilla) i la companyia vol començar a aplicar-lo a partir de l'1 de juliol.\nEl comitè i els representants sindicals critiquen que la direcció s'ha tancat en banda i \"no vol compensar res\" i temen que l'expedient desemboqui en un \"tancament encobert\".\nLa secretària general de la FICA-UGT a Girona, Isabel Martínez, concreta que el fabricant de motos pateix \"problemes greus de tresoreria\", perquè acumula 41 MEUR de pèrdues en tres anys, i reclama al fons d'inversió que hi ha al darrere que \"posi diners per garantir la continuïtat\" de Torrot-Gas Gas.\n\"Anirien regulant i desregulant la gent en funció de les necessitats de producció; però el gran problema és que no es preveuen fer més motos i tampoc hi ha diners per comprar la matèria primera\", explica la secretària general de la FICA-UGT.", "a3": "L'expedient de regulació d'ocupació (ERO) temporal a Torrot-Gas Gas afectarà 128 treballadors (el 100% de la plantilla) i la companyia vol començar a aplicar-lo a partir de l'1 de juliol.\n\"Anirien regulant i desregulant la gent en funció de les necessitats de producció; però el gran problema és que no es preveuen fer més motos i tampoc hi ha diners per comprar la matèria primera\", explica la secretària general de la FICA-UGT.\nEntre d'altres, el comitè ha demanat a Torrot-Gas Gas que els complementi l'atur durant el temps que no treballin, les vacances o no perdre les pagues extra.\nEl comitè i els sindicats temen que l'ERO temporal acabi desembocant en un \"tancament encobert\"." }, "extreme": { "a1": "Torrot-Gas Gas comunica un ERO temporal aplicable a partir de juliol que afectarà el 100% de la plantilla (128 treballadors).", "a2": "L’empresa Torrot-Gas Gas aplicarà un ERO de sis mesos a tota la seva plantilla perquè pateix problemes econòmics greus.", "a3": "Torrot-Gas Gas envia a ERO a tota la seva plantilla per la seva complexa situació financera." } }
2,596
Torra diu que el Govern estira "tots els fils" per si Espanya dona alguna resposta que no sigui "no" a l'autodeterminació
El president convida Urkullu a una nova reunió al Palau de la Generalitat i l'insta a visitar els "presos polítics" i els "exiliats"
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha assegurat que l'executiu estira "tots els fils possibles" per si Espanya dona alguna resposta que no sigui "no" al dret a l'autodeterminació. Així s'ha expressat el cap del Govern en una roda de premsa conjunta amb el lehendakari, Iñigo Urkullu, aquest dimecres a la tarda des del Palau d'Ajuria Enea, posterior a la reunió que han mantingut durant poc més d'una hora. Torra, però, ha lamentat que es constati que totes les respostes dels governs espanyols de Mariano Rajoy (PP) i l'actual de Pedro Sánchez (PSOE) siguin negatives. El president, a més, ha convidat Urkullu a una nova trobada al Palau de la Generalitat, i també ha instat el lehendakari a visitar els "presos polítics" i els "exiliats". En la seva intervenció inicial, Urkullu ha explicat que ha traslladat a Torra la "necessitat" d'aprofitar la nova situació a la cambra baixa espanyola, amb el PSOE al govern, per trobar una "solució política". Preguntat per fins a quin punt confia en aquesta via, Torra ha respost que "fins on la majoria del Congrés vulgui arribar". El president de la Generalitat ha asseverat que de moment tots els executius espanyols han tingut la mateixa resposta. Així mateix, ha lamentat que per ara l'única rèplica de l'Estat siguin els 214 anys de presó que demana la Fiscalia per als presos independentistes. Torra ha subratllat la "importància" de conèixer de primera mà el moment polític que viu Euskadi: "Ens ajuda a entendre el pols polític del País Basc, i escoltar les palpitacions del poble ha estat un honor", ha opinat. Finalment, el president del Govern ha conclòs que ha anat a Euskadi a mostrar la "fraternitat i la solidaritat" entre els pobles basc i català. Pintada d'Arran a l'habitatge de Llarena D'altra banda, Torra ha assegurat que és "radicalment democràtic i antiviolent", com a reacció a la pintada de groc que ha fet Arran al portal d'un habitatge on hi viuria el jutge del Suprem Pablo Llarena, a Sant Cugat del Vallès. El president ha assegurat que desconeixia la notícia a causa del seu viatge i les reunions a Euskadi. Urkullu insta Torra a aprofitar les majories del Congrés per afavorir la "distensió" entre la Generalitat i la Moncloa El lehendakari expressa la seva solidaritat amb els presos independentistes catalans i diu que la presó provisional no té "cap sentit" des del punt de vista "humanitari i polític" El lehendakari, Iñigo Urkullu, ha instat el president del Govern, Quim Torra, a aprofitar les majories del Congrés que han fet possible la presidència de Pedro Sánchez (PSOE) per afavorir la "distensió" entre la Generalitat i la Moncloa. Així s'ha expressat el president d'Euskadi durant la roda de premsa conjunta amb Torra, aquest dimecres a la tarda des del Palau d'Ajuria Enea, posterior a la reunió que han mantingut durant poc més d'una hora. Així mateix, el lehendakari ha expressat la seva solidaritat amb els presos independentistes catalans i ha afegit que la presó provisional no té "cap sentit" des del punt de vista "humanitari i polític". -- Urkullu ha demanat l'alliberament dels presos, i ha constatat la "preocupació" per com es va aplicar l'article 155 a Catalunya. El lehendakari ha manifestat que Catalunya i el País Basc són dues "nacions singulars" i que el 155 ha "menyscabat" i "posat en risc" l'autogovern de la Generalitat. El president basc també ha insistit en fer efectiu el diàleg polític i institucional per part dels governs català i espanyol, ja que és una via a la qual tots dos apel·len. Sobre els presos, Urkullu ha recordat que ja va visitar el president d'ERC, Oriol Junqueras, al centre penitenciari de Lledoners a l'agost, i ha assegurat que no té "cap problema" a visitar qualsevol dels presos quan així se li ho sol·liciti. El lehendakari ha conclòs que, a la reunió prèvia a la compareixença, s'ha "recuperat" la relació amb la Generalitat sobre àmbits d'interès comú, donant així per tancades les discrepàncies entre els dos executius dels darrers mesos.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "El president de la Generalitat, Quim Torra, s'ha reunit amb el lehendakari, Iñigo Urkullu, al Palau d'Ajuria Enea. En la roda de premsa conjunta posterior, Torra ha assegurat que el Govern estira \"tots els fils possibles\" per si Espanya dona alguna resposta que no sigui \"no\" a l'autodeterminació. El lehendakari ha expressat la seva solidaritat amb els presos independentistes catalans.", "a2": "El president de la Generalitat, Quim Torra, s’ha reunit al Palau d'Ajuria Enea amb Iñigo Urkullu. Entre altres coses, el lehendakari ha recomanat a Torra aprofitar el nou panorama polític i la investidura de Sánchez per millorar les relacions entre la Generalitat i la Moncloa. A més, s’ha solidaritzat amb els presos polítics catalans i ha demanat el seu alliberament.", "a3": "Urkullu i Torra s'han reunit aquest dimecres i després hi ha hagut una roda de premsa en què el president Torra ha afirmat que s'està treballant de totes les maneres possibles per saber com actuar si Espanya dona una resposta diferent del no respecte a l'autodeterminació. A banda, Torra també ha adreçat les pintades d'Arran a casa de Llarena." }, "extractive": { "a1": "El president de la Generalitat, Quim Torra, ha assegurat que l'executiu estira \"tots els fils possibles\" per si Espanya dona alguna resposta que no sigui \"no\" al dret a l'autodeterminació.\nAixí s'ha expressat el cap del Govern en una roda de premsa conjunta amb el lehendakari, Iñigo Urkullu, aquest dimecres a la tarda des del Palau d'Ajuria Enea, posterior a la reunió que han mantingut durant poc més d'una hora.\nEl lehendakari, Iñigo Urkullu, ha instat el president del Govern, Quim Torra, a aprofitar les majories del Congrés que han fet possible la presidència de Pedro Sánchez (PSOE) per afavorir la \"distensió\" entre la Generalitat i la Moncloa.\nAixí mateix, el lehendakari ha expressat la seva solidaritat amb els presos independentistes catalans i ha afegit que la presó provisional no té \"cap sentit\" des del punt de vista \"humanitari i polític\".", "a2": "El president de la Generalitat, Quim Torra, ha assegurat que l'executiu estira \"tots els fils possibles\" per si Espanya dona alguna resposta que no sigui \"no\" al dret a l'autodeterminació.\nTorra, però, ha lamentat que es constati que totes les respostes dels governs espanyols de Mariano Rajoy (PP) i l'actual de Pedro Sánchez (PSOE) siguin negatives.\nEl lehendakari, Iñigo Urkullu, ha instat el president del Govern, Quim Torra, a aprofitar les majories del Congrés que han fet possible la presidència de Pedro Sánchez (PSOE) per afavorir la \"distensió\" entre la Generalitat i la Moncloa.\nAixí mateix, el lehendakari ha expressat la seva solidaritat amb els presos independentistes catalans i ha afegit que la presó provisional no té \"cap sentit\" des del punt de vista \"humanitari i polític\".", "a3": "El president de la Generalitat, Quim Torra, ha assegurat que l'executiu estira \"tots els fils possibles\" per si Espanya dona alguna resposta que no sigui \"no\" al dret a l'autodeterminació.\nAixí mateix, ha lamentat que per ara l'única rèplica de l'Estat siguin els 214 anys de presó que demana la Fiscalia per als presos independentistes.\nD'altra banda, Torra ha assegurat que és \"radicalment democràtic i antiviolent\", com a reacció a la pintada de groc que ha fet Arran al portal d'un habitatge on hi viuria el jutge del Suprem Pablo Llarena, a Sant Cugat del Vallès.\nEl lehendakari, Iñigo Urkullu, ha instat el president del Govern, Quim Torra, a aprofitar les majories del Congrés que han fet possible la presidència de Pedro Sánchez (PSOE) per afavorir la \"distensió\" entre la Generalitat i la Moncloa." }, "extreme": { "a1": "Roda de premsa conjunta del president de la Generalitat, Quim Torra, i el lehendakari, Iñigo Urkullu, al Palau d'Ajuria Enea.", "a2": "Quim Torra s’ha reunit amb Iñigo Urkullu, qui ha recomanat aprofitar la situació actual per millorar les relacions amb Espanya.", "a3": "Urkullu i Torra s'han reunit i han donat una roda de premsa sobre l'autodeterminació i els presos polítics." } }
2,163
El Parlament aprova la supressió del Consell Comarcal del Barcelonès
La llei s'ha validat amb el suport de tots els grups parlamentaris i amb l'abstenció de la CUP-CC
El Ple del Parlament ha aprovat durant el ple d'aquest dimecres la proposició de llei d'ordenació del mapa comarcal de Catalunya i de supressió del Consell Comarcal del Barcelonès. La llei s'ha aprovat amb els 125 vots a favor de tots els grups parlamentaris menys la CUP-CC, que s'ha abstingut. Aquesta llei regula la supressió del Consell i estableix una comissió mixta amb representants de la Generalitat, del Consell Comarcal i de l'Àrea Metropolitana de Barcelona per fer una proposta de distribució de competències que depenien d'aquest òrgan. La proposició, que respon a una moció aprovada al mateix Consell Comarcal el març del 2017 on instava a la seva pròpia supressió, és el resultat d'un ampli "consens", com han destacat tots els grups parlamentaris en el marc del debat final. Aquest consens ha estat destacat per part dels comuns, i la seva portaveu parlamentària, Susana Segovia, ha explicat que s'ha treballat "bé i amb bona voluntat per part de tots els grups". Tot i això, sí que ha apuntat la necessitat de tenir una auditoria externa per avaluar la gestió del Consell, i ha advertit que "la pressa no ha de voler amagar coses". Aquesta mesura, que estava recollida en una esmena de la CUP-CC, s'ha rebutjat amb només els vots favorables dels comuns i de la CUP. Així, el diputat cupaire Carles Riera s'ha expressat en el mateix sentit i ha considerat "sospitós i inquietant" que no s'aposti per una auditoria externa. D'aquesta manera, també ha exigit "llums i taquígrafs per fer net". Per la seva banda, Ciutadans ha proposat en una esmena –que també s'ha rebutjat– la supressió, també, de la comarca del Barcelonès, així com la possibilitat d'ampliar l'eliminació del Consell Comarcal del Barcelonès a altres comarques de Catalunya. En aquest sentit, el diputat Joan Garcia ha assegurat que cal eliminar "totes les capes sobreres" de Catalunya per simplificar l'administració. En canvi, la diputada de JxCat Anna Erra ha considerat que el cas del Barcelonès és "excepcional i especial" i ha afirmat que les comarques representen "un model d'identitat del país" i són un exemple de "defensa política del territori". Pel que fa al PSC-Units, la diputada Marta Moreta ha celebrat que finalment s'hagi aprovat la llei i ha ironitzat sobre el procés legislatiu com a "cursa d'obstacles" i "periple". En aquest sentit, ha retret al Govern escudar-se en l'aplicació del 155 per la dilatació dels terminis en l'aprovació de l'articulat, i ha assegurat que això "no s'ho creu ningú". En resposta a això, el portaveu parlamentari adjunt d'ERC Gerard Gómez del Moral ha apuntat que "es pot fer veure" que el 155 no va implicar cap afectació, però ha destacat que no seria "real". Així, ha remarcat que el Parlament "no ha pogut fer tasca legislativa" mentre hi hagut l'autonomia intervinguda, i ha destacat que l'ha llei s'ha aprovat "tan ràpid com s'ha pogut". Per la seva banda, la diputada del PPC Esperanza Garcia, que avui assistia al ple per primera vegada després de la renúncia de Xavier Garcia Albiol al seu escó, ha assegurat que la supressió del Consell és "raonable, eficient i intel·ligent" i ha alertat que el cas del Barcelonès "no és l'únic" que "té sobredimensió en prestació de serveis". Durant el debat final de la proposició s'han rebutjat totes les esmenes a l'articulat presentades. A banda de les referides a la necessitat d'una auditoria externa per avaluar la gestió i les finances i a la supressió de la comarca del Barcelonès o a altres Consells Comarcals, s'ha rebutjat una esmena transaccional entre Ciutadans, el PPC, la CUP i els comuns que modificava els integrants de la comissió mixta. Segons aquesta esmena, a la comissió també hi hauria participat una representació unitària dels treballadors del Consell Comarcal amb veu i vot, així com tots els grups polítics que en formen part, amb veu.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "El Ple del Parlament ha aprovat la proposició de llei d'ordenació del mapa comarcal de Catalunya i de supressió del Consell Comarcal del Barcelonès. La votació de la llei ha obtingut 125 vots a favor de tots els grups parlamentaris menys la CUP-CC, que s'ha abstingut. La proposició respon a una moció aprovada al mateix Consell Comarcal l'any 2017.", "a2": "El Parlament ha aprovat una proposició de llei que regula la supressió del Consell Comarcal del Barcelonès i el nomenament d’una comissió per repartir les funcions que depenien d’ell. Tots els partits, excepte la CUP, han votat a favor del projecte i han defensat que simplificarà i millorarà l’administració. Alguns diputats han opinat que també s’haurien d’eliminar altres consells comarcals.", "a3": "S'ha aprovat al ple del Parlament la supressió del Consell Comarcal del Barcelonès, amb tots els grups a favor excepte la CUP, que s'ha abstingut. Així, s'ha suprimit el Consell i representants de la Generalitat, del Consell Comarcal i de l'Àrea Metropolitana de Barcelona conformaran una comissió mixta per distribuir les competències de l'òrgan." }, "extractive": { "a1": "El Ple del Parlament ha aprovat durant el ple d'aquest dimecres la proposició de llei d'ordenació del mapa comarcal de Catalunya i de supressió del Consell Comarcal del Barcelonès.\nPer la seva banda, Ciutadans ha proposat en una esmena –que també s'ha rebutjat– la supressió, també, de la comarca del Barcelonès, així com la possibilitat d'ampliar l'eliminació del Consell Comarcal del Barcelonès a altres comarques de Catalunya.\nPer la seva banda, la diputada del PPC Esperanza Garcia, que avui assistia al ple per primera vegada després de la renúncia de Xavier Garcia Albiol al seu escó, ha assegurat que la supressió del Consell és \"raonable, eficient i intel·ligent\" i ha alertat que el cas del Barcelonès \"no és l'únic\" que \"té sobredimensió en prestació de serveis\".\nA banda de les referides a la necessitat d'una auditoria externa per avaluar la gestió i les finances i a la supressió de la comarca del Barcelonès o a altres Consells Comarcals, s'ha rebutjat una esmena transaccional entre Ciutadans, el PPC, la CUP i els comuns que modificava els integrants de la comissió mixta.", "a2": "El Ple del Parlament ha aprovat durant el ple d'aquest dimecres la proposició de llei d'ordenació del mapa comarcal de Catalunya i de supressió del Consell Comarcal del Barcelonès.\nAquesta llei regula la supressió del Consell i estableix una comissió mixta amb representants de la Generalitat, del Consell Comarcal i de l'Àrea Metropolitana de Barcelona per fer una proposta de distribució de competències que depenien d'aquest òrgan.\nEn aquest sentit, el diputat Joan Garcia ha assegurat que cal eliminar \"totes les capes sobreres\" de Catalunya per simplificar l'administració.\nA banda de les referides a la necessitat d'una auditoria externa per avaluar la gestió i les finances i a la supressió de la comarca del Barcelonès o a altres Consells Comarcals, s'ha rebutjat una esmena transaccional entre Ciutadans, el PPC, la CUP i els comuns que modificava els integrants de la comissió mixta.", "a3": "El Ple del Parlament ha aprovat durant el ple d'aquest dimecres la proposició de llei d'ordenació del mapa comarcal de Catalunya i de supressió del Consell Comarcal del Barcelonès.\nAquesta llei regula la supressió del Consell i estableix una comissió mixta amb representants de la Generalitat, del Consell Comarcal i de l'Àrea Metropolitana de Barcelona per fer una proposta de distribució de competències que depenien d'aquest òrgan.\nAixí, ha remarcat que el Parlament \"no ha pogut fer tasca legislativa\" mentre hi hagut l'autonomia intervinguda, i ha destacat que l'ha llei s'ha aprovat \"tan ràpid com s'ha pogut\".\nA banda de les referides a la necessitat d'una auditoria externa per avaluar la gestió i les finances i a la supressió de la comarca del Barcelonès o a altres Consells Comarcals, s'ha rebutjat una esmena transaccional entre Ciutadans, el PPC, la CUP i els comuns que modificava els integrants de la comissió mixta." }, "extreme": { "a1": "El Ple del Parlament aprova la supressió del Consell Comarcal del Barcelonès i l'ordenació del mapa comarcal de Catalunya.", "a2": "El Parlament ha aprovat una llei per suprimir el Consell Comarcal del Barcelonès i simplificar l’administració.", "a3": "El Parlament ha decidit suprimir el Consell Comarcal del Barcelonès, amb tots els vots a favor excepte els de la CUP." } }
2,031
Vidal culpa la llei d'estabilitat pressupostària votada per CiU de les dificultats per tancar el conveni de metro
L'oposició critica la "incapacitat" del govern per evitar un nou dilluns de vaga
La presidenta de TMB i regidora de Mobilitat, Mercedes Vidal, ha culpat aquest dimecres la llei d'estabilitat pressupostària de l'Estat votada en el seu moment per CiU de les dificultats que tancar el conveni de metro. En una compareixença en comissió reclamada pel Grup Demòcrata, Vidal ha apuntat que el marc de negociació és "molt més tancat" per aquesta llei, que "imposa una cotilla financera que dificulta molt els acords, ja que imposa limitacions a l'hora de fer contractacions i apujar sous", els que són, al seu parer, els dos esculls principals en aquest assumpte. L'oposició en ple ha criticat la "incapacitat" del govern per evitar un nou dilluns de vaga. Un grup de treballadors ha cridat consignes en contra de Vidal, titllant-la de "mentidera" i demanant la seva dimissió. Vidal ha assegurat que el govern municipal està "donant la cara" per les vagues que s'estan produint al metro de Barcelona cada dilluns. Després d'insistir que es tracta d'una negociació complexa, ha remarcat que cap membre del govern municipal ha dit mai que els treballadors del metro siguin uns privilegiats. Al seu parer, cobren un sou just i la nova proposta de conveni l'augmenta en un 7% i incrementa també la contractació, "els dos principals elements de negociació per molt que es digui que són uns altres". En aquest sentit, ha remarcat que la llei d'estabilitat pressupostària impedeix millores que vagin més enllà, i ha recordat a Joaquim Forn que el seu grup va votar a favor d'aquesta normativa al Congrés. En tot cas, ha insistit que per arribar a un acord cal voluntat per part de les dues parts, i s'ha queixat que els treballadors encara no hagin pogut votar l'última proposta. També ha recordat que s'han viscut 350 jornades de vaga entre metro i bus en els últims anys, i ha constatat que TMB és una empresa on "és difícil arribar a acords, per part d'aquest govern i dels anteriors". També ha aprofitat per reconèixer que la piulada del responsable de xarxes socials de BComú advertint de la presència de revisors en una estació concreta ha estat "molt inapropiat", però ha argumentat que s'ha fet des d'un compte personal i que "no té cap implicació amb el govern ni amb TMB". Des del Grup Demòcrata, Joaquim Forn ha recriminat a Vidal que la seva estratègia sempre sigui "passar la pilota a Rajoy, a Trump o a Trias", i ha remarcat que el topall d'increment salarial el fixen els pressupostos generals de l'Estat. Forn s'ha queixat que la presidenta de TMB faci tres setmanes que no es posa en contacta amb el seu grup per explicar com van les negociacions. "Què estarien fent si no governessin? Són uns incompetents i no estan fent res per sortir d'aquesta vaga d'una manera digna", ha etzibat. Des de Cs, Santiago Alonso ha constatat que BComú es feia fotos abans de les eleccions amb el comitè d'empresa "demanant lluita i conflicte, i això és el que han aconseguit, convertint el conflicte en la normalitat". Alonso ha acusat la direcció de TMB d'estar portant una negociació "nefasta", però també ha reclamat generositat als treballadors. El republicà Jordi Coronas ha apuntat que li consta que hi ha intenció de convocar una assemblea de treballadors el proper 29 de juny, i ha augurat que això voldrà dir una nou dilluns de vaga la setmana que ve. Coronas ha reclamat a les parts que no s'aixequin de la taula fins aconseguir encara que sigui un preacord que eviti una nova jornada d'aturades. El portaveu d'ERC ha demanat a la direcció que faci un esforç, i que aparti qui calgui de la negociació per acabar amb aquesta situació. "I si és un tema que Vidal no es veu capaç d'entomar, busquem una persona que pugui", ha afegit. El regidor del PPC Javier Mulleras s'ha queixat que els barcelonins portin "set dilluns negres de vaga", i ha constatat que això "és obra del govern de Colau, que és incapaç de negociar". També ha reconegut que no pot entendre com BComú no ha cessat el seu responsable de xarxes socials. Per part de la CUP, María José Lecha ha recriminat al govern municipal que continuï dient que la plantilla de metro "només busca diners i que són uns privilegiats".
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "La presidenta de TMB i regidora de Mobilitat, Mercedes Vidal, ha culpat aquest dimecres la llei d'estabilitat pressupostària de l'Estat, que va ser votada per CiU, de les dificultats per tancar el conveni de metro. Ha insistit que es tracta d'una negociació complexa. La nova proposta de conveni augmenta els sous dels empleats en un 7% i incrementa la contractació.", "a2": "Els diferents partits de l’oposició del govern municipal de Barcelona han criticat la incapacitat de l’Ajuntament de tancar el conveni amb TMB i acabar amb les repetides vagues del transport públic a la ciutat. Per la seva banda, Mercedes Vidal ha culpat la llei d'estabilitat pressupostària de l'Estat de dificultar el marge de negociació.", "a3": "Els treballadors de TMB han fet vaga els darrers nou dilluns, ja que el conveni de metro encara no s'ha tancat perquè la llei d'estabilitat pressupostària de l'Estat, que va ser votada per CiU, ho dificulta. La presidenta de l'ens, Mercedes Vidal, ha acusat CiU, mentre que l'oposició ha criticat el Govern per la seva incapacitat." }, "extractive": { "a1": "La presidenta de TMB i regidora de Mobilitat, Mercedes Vidal, ha culpat aquest dimecres la llei d'estabilitat pressupostària de l'Estat votada en el seu moment per CiU de les dificultats que tancar el conveni de metro. \nEn una compareixença en comissió reclamada pel Grup Demòcrata, Vidal ha apuntat que el marc de negociació és \"molt més tancat\" per aquesta llei, que \"imposa una cotilla financera que dificulta molt els acords, ja que imposa limitacions a l'hora de fer contractacions i apujar sous\", els que són, al seu parer, els dos esculls principals en aquest assumpte. \nDes del Grup Demòcrata, Joaquim Forn ha recriminat a Vidal que la seva estratègia sempre sigui \"passar la pilota a Rajoy, a Trump o a Trias\", i ha remarcat que el topall d'increment salarial el fixen els pressupostos generals de l'Estat.\nEl republicà Jordi Coronas ha apuntat que li consta que hi ha intenció de convocar una assemblea de treballadors el proper 29 de juny, i ha augurat que això voldrà dir una nou dilluns de vaga la setmana que ve.", "a2": "La presidenta de TMB i regidora de Mobilitat, Mercedes Vidal, ha culpat aquest dimecres la llei d'estabilitat pressupostària de l'Estat votada en el seu moment per CiU de les dificultats que tancar el conveni de metro.\nAl seu parer, cobren un sou just i la nova proposta de conveni l'augmenta en un 7% i incrementa també la contractació, \"els dos principals elements de negociació per molt que es digui que són uns altres\".\nDes del Grup Demòcrata, Joaquim Forn ha recriminat a Vidal que la seva estratègia sempre sigui \"passar la pilota a Rajoy, a Trump o a Trias\", i ha remarcat que el topall d'increment salarial el fixen els pressupostos generals de l'Estat.\nCoronas ha reclamat a les parts que no s'aixequin de la taula fins aconseguir encara que sigui un preacord que eviti una nova jornada d'aturades.", "a3": "La presidenta de TMB i regidora de Mobilitat, Mercedes Vidal, ha culpat aquest dimecres la llei d'estabilitat pressupostària de l'Estat votada en el seu moment per CiU de les dificultats que tancar el conveni de metro.\nL'oposició en ple ha criticat la \"incapacitat\" del govern per evitar un nou dilluns de vaga.\nEn aquest sentit, ha remarcat que la llei d'estabilitat pressupostària impedeix millores que vagin més enllà, i ha recordat a Joaquim Forn que el seu grup va votar a favor d'aquesta normativa al Congrés.\nDes del Grup Demòcrata, Joaquim Forn ha recriminat a Vidal que la seva estratègia sempre sigui \"passar la pilota a Rajoy, a Trump o a Trias\", i ha remarcat que el topall d'increment salarial el fixen els pressupostos generals de l'Estat." }, "extreme": { "a1": "La presidenta de TMB culpa la llei d'estabilitat pressupostària de l'Estat de les dificultats per tancar el conveni de metro. ", "a2": "Tots els partits han criticat que l’Ajuntament no pugui arribar a un acord amb TMB i acabar amb les vagues.", "a3": "Es convocarà una nova vaga de metro per les dificultats per tancar el conveni per culpa de la llei d'estabilitat pressupostària." } }
325
Albert Rivera deixa la política després d’un fracàs polític estrepitós
Deixa la presidència de Ciutadans i no ocuparà l'escó
Albert Rivera plega i deixa la política. El dirigent de Ciutadans ha dimitit el càrrec de president del partit després d’haver perdut 47 diputats i 2,6 milions de vots a les eleccions espanyoles d’ahir. Tampoc no ocuparà l’escó de diputat del congrés espanyol i ha anunciat que ara començarà una nova etapa personal fora de la política. Rivera ho ha comunicat primer a la reunió de l’executiva del partit i ho ha confirmat després en una compareixença pública sense preguntes a la seu de Ciutadans. ‘Els líders també saben i sabem que els mals resultats són del líder’, ha dit. Rivera ha apuntat que participaria en la vida pública ‘des d’algun lloc, des d’alguna feina’. ‘No sé si és un fins sempre, fins després, fins aviat’, ha precisat, i ha volgut desitjar sort i encerts als qui han de governar l’estat espanyol després dels resultats electorals d’ahir. ‘Els espanyols no poden dividir-se entre vermells i blaus’, ha insistit. Amb deu diputats, Ciutadans no podrà ser decisiu en la legislatura que comença al congrés espanyol. No obstant això, Rivera ha advocat per la vigència d’una força política de centredreta espanyola, després de la sagnia electoral de Ciutadans i del creixement del PP i de Vox. ‘Això no és sinó una estació, una parada, per a continuar el camí’, ha dit. Rivera, que començà la carrera política a Catalunya estrenant-se com a diputat al parlament el 2006 i va bastir-hi una estratègia basada en la confrontació dialèctica i la crispació, ha dit que d’ara endavant volia tenir cura de la seva família i dels seus amics. ‘Si bé la política per a mi ho ha estat tot durant aquests anys, la vida és més que la política’, ha afegit. Caldrà veure ara si al congrés del partit s’imposa una direcció de continuïtat amb el projecte de Rivera o el sector crític de Cs és capaç de reorganitzar-se després d’haver-ne plegat molts dels seus integrants. El perfil d’Inés Arrimadas, que ja va decidir personalment de fer carrera política a Madrid, és de continuïtat, però no arriba pas avalada per uns bons resultats electorals a Catalunya sinó tot al contrari. Ciutadans ha estat la darrera força al Principat, superada fins i tot per Vox i la CUP, i ha perdut tres diputats i més de la meitat dels vots que havia obtingut el 28-A. L’eurodiputat Luis Garicano s’ha mantingut com a pilar del sector crític del partit, però caldrà veure si ara presenta batalla per la direcció. ‘Em refermo en la meva creença que un partit de centre, moderat, capaç de crear ponts, és més necessari que mai’, va piular ahir a Twitter, després de la patacada electoral. La gestió de Rivera al capdavant de Cs, prioritzant els acords autonòmics amb el PP i Vox i refusant de facilitar la investidura a Pedro Sánchez, ha estat qüestionada de fa mesos per antics dirigents, com ara, Toni Roldán, que va dimitir de portaveu econòmic del partit al congrés espanyol, i l’eurodiputat Javier Nart, que primer va dimitir de l’executiva i després va deixar Cs, però no l’acta del Parlament Europeu. A l’estiu també va abandonar la militància un dels fundadors de la formació, Francesc de Carreras, després d’haver-ne plegat Xavier Pericay, també cofundador. A l’octubre, Rivera va provar de fer un tomb tàctic sobtat obrint-se a pactar amb Pedro Sánchez, i després va fer una campanya electoral a la desesperada, condicionada per la davallada que li pronosticaven els sondatges i que Cs es negava a assumir. Rivera va rebre ahir la bufetada definitiva de les urnes. A la primera valoració dels resultats d’ahir a la nit, Rivera ja va assumir la ‘derrota sense pal·liatius’ de la candidatura i va avançar la convocatòria d’un congrés extraordinari, en què els militants hauran d’elegir una nova direcció. Mapa de la caiguda de Ciutadans: El gran fracàs de Rivera enterra el partit de l’odi
[ "món", "espanya" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "Albert Rivera perd 47 diputats i 2,5 milions de vots en les eleccions d'ahir. Després d'aquest fracàs, ha anunciat la seva dimissió per dedicar-se a la vida personal i familiar. Anteriorment, ja hi havia hagut dimissions d'homes grans del partit, com Toni Roldán i Javier Nart. Queda per veure el paper que tindrà Inés Arrimadas.", "a2": "Arran de la “derrota sense pal·liatius” a les eleccions generals, el líder i fundador de Ciutadans, Albert Rivera, ha anunciat la seva dimissió i retirada de la política. Després d'una campanya electoral abocada al fracàs i de la fugida de bona part dels antics dirigents del partit, s'enceta una nova etapa enmig d’una crisi de lideratge.", "a3": "Ciutadans perd 47 escons al Congrés dels Diputats i força així la dimissió d’Albert Rivera, que deixa la política. En les eleccions d’ahir, Rivera havia portat una gestió erràtica i qüestionada pel sector crític de Ciutadans. A Catalunya, Arrimadas tampoc va obtenir bons resultats. Rivera reclama un partit de centredreta per Espanya, a la vista del creixement de PP i Vox." }, "extractive": { "a1": "El dirigent de Ciutadans ha dimitit el càrrec de president del partit després d’haver perdut 47 diputats i 2,6 milions de vots a les eleccions espanyoles d’ahir. \nTampoc no ocuparà l’escó de diputat del congrés espanyol i ha anunciat que ara començarà una nova etapa personal fora de la política.\nEl perfil d’Inés Arrimadas, que ja va decidir personalment de fer carrera política a Madrid, és de continuïtat, però no arriba pas avalada per uns bons resultats electorals a Catalunya sinó tot al contrari. \nLa gestió de Rivera al capdavant de Cs, prioritzant els acords autonòmics amb el PP i Vox i refusant de facilitar la investidura a Pedro Sánchez, ha estat qüestionada de fa mesos per antics dirigents, com ara, Toni Roldán, que va dimitir de portaveu econòmic del partit al congrés espanyol, i l’eurodiputat Javier Nart, que primer va dimitir de l’executiva i després va deixar Cs, però no l’acta del Parlament Europeu.", "a2": "El dirigent de Ciutadans ha dimitit el càrrec de president del partit després d’haver perdut 47 diputats i 2,6 milions de vots a les eleccions espanyoles d’ahir.\nLa gestió de Rivera al capdavant de Cs, prioritzant els acords autonòmics amb el PP i Vox i refusant de facilitar la investidura a Pedro Sánchez, ha estat qüestionada de fa mesos per antics dirigents, com ara, Toni Roldán, que va dimitir de portaveu econòmic del partit al congrés espanyol, i l’eurodiputat Javier Nart, que primer va dimitir de l’executiva i després va deixar Cs, però no l’acta del Parlament Europeu.\nCaldrà veure ara si al congrés del partit s’imposa una direcció de continuïtat amb el projecte de Rivera o el sector crític de Cs és capaç de reorganitzar-se després d’haver-ne plegat molts dels seus integrants.\nA la primera valoració dels resultats d’ahir a la nit, Rivera ja va assumir la ‘derrota sense pal·liatius’ de la candidatura i va avançar la convocatòria d’un congrés extraordinari, en què els militants hauran d’elegir una nova direcció.", "a3": "El dirigent de Ciutadans ha dimitit el càrrec de president del partit després d’haver perdut 47 diputats i 2,6 milions de vots a les eleccions espanyoles d’ahir.\nTampoc no ocuparà l’escó de diputat del congrés espanyol i ha anunciat que ara començarà una nova etapa personal fora de la política.\nLa gestió de Rivera al capdavant de Cs, prioritzant els acords autonòmics amb el PP i Vox i refusant de facilitar la investidura a Pedro Sánchez, ha estat qüestionada de fa mesos per antics dirigents, com ara, Toni Roldán, que va dimitir de portaveu econòmic del partit al congrés espanyol, i l’eurodiputat Javier Nart, que primer va dimitir de l’executiva i després va deixar Cs, però no l’acta del Parlament Europeu.\nCaldrà veure ara si al congrés del partit s’imposa una direcció de continuïtat amb el projecte de Rivera o el sector crític de Cs és capaç de reorganitzar-se després d’haver-ne plegat molts dels seus integrants." }, "extreme": { "a1": "Rivera dimiteix després de perdre 47 diputats i 2,5 milions de vots en les darreres eleccions. ", "a2": "La dimissió de Rivera, després de la derrota electoral de Cs, obre una nova etapa plena d'incògnites per al partit.", "a3": "Derrota de Ciutadans al Congrés espanyol i dimissió del seu líder, Albert Rivera, després de perdre 47 diputats." } }